- 1. AB URBE CONDITA
- L'historiador rom Titus Livi, nascut a Pdua cap a l'any 59 a.
C., va escriure aquesta obra que s una referncia important per
conixer, entre d'altres, els primers temps de Roma.
2. FUNDACI DE ROMA
- Segons la llegenda, Rmul i Rem, nts del rei Numitor i fills de
la vestal Slvia i el du Mart, van sobreviure grcies a una lloba que
els va alletar. Adoptats per un pastor anomenat Fastul i la seva
dona, Laurentia, van crixer i ms tard fundarien la ciutat de
Roma.
3. EL RAPTE DE LES SABINES I
- Com que les poblacions venes no volien fer aliances amb Roma
mitjanant el matrimoni de les seves filles, Rmul va atreure els
pobles limtrofs amb unes festes dedicades al du Consus. Els nois
van aprofitar per segrestar les noies del poble sab.
4. EL RAPTE DE LES SABINES II
- Quan els sabins van tornar per fer la guerra, una noia romana,
Tarpeia, va tracionar els seus i va fer un pacte amb el rei sab,
Tit Taci. Aquesta els obriria les portes de la ciutat i a canvi els
sabins li donarien uns braalets d'or.
5. EL RAPTE DE LES SABINES III
- Mentres els uns i els altres lluitaven, les noies sabines van
pregar-los que aturessin la guerra per tal de no fer orfes els seus
fills i, a elles, vdues. Herslia, esposa de Rmul s'hi va
interposar.
6. LA NIMFA EGRIA
- Numa Pompili, d'origen sab, va ser el segon rei de Roma. Va
organitzar i instaurar alguns ritus religiosos, diuen que inspirat
per la nimfa Egria. Va construir el temple del du Janus i va
reformar el calendari.
7. BATALLA HORACIS-CURIACIS
- Durant el regnat de Tullus Hostilius, els reis de Roma i d'Alba
Longa van decidir que lluitessin tres germans trigmins i, els qui
guanyessin el combat, donarien la victria a llur poble.
8. TARQUINI EL SUPERB
- Fou l'ltim rei de Roma. El seu malnom ja ens dna una idea de
com va governar. El seu fill va violar la castssima dona d'un
patrici rom, Collat. Aquesta, per demostrar la seva innocncia, es
va sucidar.
9. ORIGEN DE LA REPBLICA
- El seu parent, Juli Brut, va liderar una revolta per fer fora
el rei, que va haver de fugir cap a Etrria. Aix va succeir l'any
509 a. C. A partir d'aquest fet ja no governarien ms reis a
Roma.