1. AB URBE CONDITA

• L'historiador rom Titus Livi, nascut a Pdua cap a l'any 59 a. C., va escriure aquesta obra que s una referncia important per conixer, entre d'altres, els primers temps de Roma.

2. FUNDACI DE ROMA

Segons la llegenda, Rmul i Rem, nts del rei Numitor i fills de la vestal Slvia i el du Mart, van sobreviure grcies a una lloba que els va alletar. Adoptats per un pastor anomenat Fastul i la seva dona, Laurentia, van crixer i ms tard fundarien la ciutat de Roma.

3. EL RAPTE DE LES SABINES I

Com que les poblacions venes no volien fer aliances amb Roma mitjanant el matrimoni de les seves filles, Rmul va atreure els pobles limtrofs amb unes festes dedicades al du Consus. Els nois van aprofitar per segrestar les noies del poble sab.

4. EL RAPTE DE LES SABINES II

Quan els sabins van tornar per fer la guerra, una noia romana, Tarpeia, va tracionar els seus i va fer un pacte amb el rei sab, Tit Taci. Aquesta els obriria les portes de la ciutat i a canvi els sabins li donarien uns braalets d'or.

5. EL RAPTE DE LES SABINES III

Mentres els uns i els altres lluitaven, les noies sabines van pregar-los que aturessin la guerra per tal de no fer orfes els seus fills i, a elles, vdues. Herslia, esposa de Rmul s'hi va interposar.

6. LA NIMFA EGRIA

Numa Pompili, d'origen sab, va ser el segon rei de Roma. Va organitzar i instaurar alguns ritus religiosos, diuen que inspirat per la nimfa Egria. Va construir el temple del du Janus i va reformar el calendari.

7. BATALLA HORACIS-CURIACIS

Durant el regnat de Tullus Hostilius, els reis de Roma i d'Alba Longa van decidir que lluitessin tres germans trigmins i, els qui guanyessin el combat, donarien la victria a llur poble.

8. TARQUINI EL SUPERB

Fou l'ltim rei de Roma. El seu malnom ja ens dna una idea de com va governar. El seu fill va violar la castssima dona d'un patrici rom, Collat. Aquesta, per demostrar la seva innocncia, es va sucidar.

9. ORIGEN DE LA REPBLICA

El seu parent, Juli Brut, va liderar una revolta per fer fora el rei, que va haver de fugir cap a Etrria. Aix va succeir l'any 509 a. C. A partir d'aquest fet ja no governarien ms reis a Roma.