Actuació realitzada a l’empara de la subvenció directa exclosa de concurrència pública atorgada per la Direcció General de Joventut a la Fundació del Món Rural.
El Programa ODISSEU està impulsat per:
Amb la col·laboració dels 13 Grups d’Acció Local i la xarxa de professionals de joventut.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
2
Any 2013
Coordinació del projecte:
Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA).
Fundació del Món Rural.
Coordinació de la Diagnosi:
Eduard Trepat i Meritxell Serret de la Fundació del Món Rural.
Equip redactor:
Eduard Trepat, geògraf de la Fundació del Món Rural.
Marina Guillen, geògrafa.
Josep R. Mòdol del Servei Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
3
ÍNDEX GENERAL
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................ 6
EL PROJECTE ODISSEU .............................................................................................................................. 6 ANTECEDENTS DEL PROCÉS DIAGNÒSTIC I DOCUMENT ACTUAL ............................................................................ 8
Antecedents: .................................................................................................................................. 8 El document actual:........................................................................................................................ 9
ELS JOVES RURALS I EL TERRITORI ........................................................................................................ 11
ANÀLISI DEMOGRÀFIC I SOCIOECONÒMIC .................................................................................................... 11 CARACTERITZACIÓ DE LA RURALITAT ........................................................................................................... 11 ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I L’OCUPACIÓ ................................................................................................. 20
Evolució de la població: fi de l’èxode i recuperació ........................................................................ 21 Piràmides de població? L’arrodoniment del triangle ...................................................................... 28 Envelliment i dependència ............................................................................................................ 30 Nivell d’instrucció de la població ................................................................................................... 35
ANÀLISI DELS NOUS FLUXOS ..................................................................................................................... 41 Fluxos exteriors: immigració exterior. Cim i davallada ................................................................... 42 Població jove estrangera: tu a ponent i jo a llevant ....................................................................... 46 Fluxos interiors: variacions residencials (emigrants, immigrants i saldo migratori) ........................ 51
IMPACTE I MAGNITUD DE LES MIGRACIONS JUVENILS: CAP A ON VAN ELS JOVES QUE MARXEN? .................................. 63 Fluxos envers les capitals comarcals ............................................................................................. 64 Fluxos envers els municipis rurals ................................................................................................. 68 Fluxos envers els municipis semirurals .......................................................................................... 71 Fluxos envers els municipis urbans ................................................................................................ 75
MERCAT DE TREBALL: ATUR I OCUPACIÓ ...................................................................................................... 83 Distribució de l’atur jove en comarques rurals............................................................................... 83 Comarques rurals i ocupació jove ................................................................................................. 91 Afiliats i afiliades al REA ............................................................................................................... 93 Afiliats i afiliades al RETA ............................................................................................................. 96 Afiliats i afiliades al RGSS ........................................................................................................... 101
ASSOCIACIONISME JUVENIL AL TERRITORI .................................................................................................. 107
ANÀLISI INTRODUCTORI DEL TEIXIT EMPRESARIAL DE LES ZONES RURALS I DETECCIÓ DE POTENCIALITATS ................................................................................................................................ 116
INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 116 Noves oportunitats d’ocupació i sectors emergents..................................................................... 117 El procés emprenedor: rural vs urbà ........................................................................................... 124
EL BERGUEDÀ ................................................................................................................................. 126 La comarca ................................................................................................................................ 126 Anàlisi del teixit empresarial ....................................................................................................... 127 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 135
LA CONCA DE BARBERÀ................................................................................................................... 141 La comarca ................................................................................................................................ 141 Anàlisi del teixit empresarial ....................................................................................................... 142 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 150
LES GARRIGUES .............................................................................................................................. 159 La comarca ................................................................................................................................ 159 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 168
LA GARROTXA................................................................................................................................. 173 La comarca ................................................................................................................................ 173 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 183
EL MONTSIÀ ................................................................................................................................... 188 La Comarca ................................................................................................................................ 188
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
4
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 199
RECURSOS PER A LA JOVENTUT EN EL TERRITORI D’ORIGEN .............................................................. 205
INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 205 Joves i polítiques de joventut ...................................................................................................... 206
EL BERGUEDÀ .................................................................................................................................... 209 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 209 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 210 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 212 Formació .................................................................................................................................... 214 Equipaments .............................................................................................................................. 214 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 215 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 216
CONCA DE BARBERÀ ............................................................................................................................ 217 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 217 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 218 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 220 Formació .................................................................................................................................... 223 Equipaments .............................................................................................................................. 223 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 224 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 225
LES GARRIGUES .................................................................................................................................. 227 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 227 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 228 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 230 Formació .................................................................................................................................... 233 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 235 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 236
LA GARROTXA .................................................................................................................................... 237 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 237 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 238 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 240 Formació .................................................................................................................................... 241 Equipaments .............................................................................................................................. 242 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 242 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 243
EL MONTSIÀ ...................................................................................................................................... 245 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 245 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 246 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 248 Formació .................................................................................................................................... 250 Equipaments .............................................................................................................................. 250 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 251 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 252
SÍNTESI: CONCLUSIONS I RECOMANACIONS ...................................................................................... 254
SÍNTESI DELS PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS DE LA RECERCA ................................................................. 254 RECOMANACIONS I ORIENTACIONS .......................................................................................................... 256
Sensibilització, comunicació i educació ....................................................................................... 258 El paper dels agents socials i de l’administració: la governança ................................................... 259 Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupació ............................................................... 261
BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 266
FONTS D’INFORMACIÓ LOCAL ................................................................................................................. 270
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
5
INDEX DE GRÀFICS ............................................................................................................................. 271
ÍNDEX TAULES .................................................................................................................................... 271
ÍNDEX DE MAPES ............................................................................................................................... 273
ANNEX ............................................................................................................................................... 275
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
6
INTRODUCCIÓ
El present document és la continuació de les actuacions de prospecció i diagnòstic que
el projecte ODISSEU va començar l’any 2011. En l’apartat d’Antecedents del procés
diagnòstic i document actual desenvoluparem el procés de diagnòstic que ha tingut
lloc durant els 4 anys de funcionament del projecte i detallarem el contingut del
present document.
A continuació trobarem una descripció del projecte i dels seus principals objectius així
com de les entitats que el desenvolupen.
El projecte Odisseu
El projecte ODISSEU: programa per al retorn i la inserció laboral de joves al món
rural, neix de la necessitat de fer front al fenomen de la migració juvenil del món rural
cap a les zones urbanes, acotant l’objecte d’estudi i la posterior intervenció en una
primera instància, a la població universitària d’origen rural. Es pretén incentivar i
facilitar el retorn de joves cap al medi rural a partir de la creació d’un
programa que faciliti la seva inserció laboral i que promogui el compromís
social dels i les joves amb el seu territori rural d’origen. Entre les accions del
projecte es preveuen actuacions de prospecció i diagnòstic –el present treball entre
elles‐, i diferents actuacions d’intervenció a nivell regional i local, de forma transversal,
sobre els agents que incideixen en aquesta transició (centres de formació,
teixit empresarial i administració).
El projecte està impulsat per la Direcció General de Desenvolupament Rural del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i per la
Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família, a partir
d’una iniciativa conjunta de la Fundació del Món Rural i de l’Associació d’Iniciatives
Rurals de Catalunya (ARCA), amb la col·laboració dels 13 Grups d’Acció Local Leader de
Catalunya i la xarxa de professionals de joventut.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
7
L’objectiu principal del projecte és:
Incentivar i facilitar el retorn dels i les joves cap al medi rural, a partir d’un
programa que faciliti la seva inserció laboral.
Els objectius específics són:
Desenvolupar i consensuar eines d'anàlisi per al diagnòstic de la migració
juvenil rural, la potencialitat del teixit empresarial, la influència de l'oferta
formativa superior en les migracions, i els factors d'atracció del medi rural per a
la joventut.
Fomentar i acompanyar la inserció laboral i la creació d’empreses per joves que
contribueixin al desenvolupament de las zones rurals.
Generar espais de debat i anàlisi entre els agents i institucions que intervenen
en polítiques / programes d'ocupació i de joventut.
Sensibilitzar i posar en coneixement a la ciutadania, sobre l'impacte de la
migració juvenil a les zones rurals.
La població diana del projecte
La població diana escollida com a objectiu principal del projecte ODISSEU és la població
jove amb formació universitària. S’ha seleccionat aquest grup poblacional tenint en
compte dues dinàmiques contrastades. Cal fer palès que el programa ODISSEU pretén
augmentar la seva població diana a mida que avanci el seu desenvolupament.
Abast de la migració en funció dels estudis:
D’una banda, es constata que els fluxos migratoris que comporten més distància es
donen en el cas de la mobilitat forçada per la realització d’estudis superiors, sovint a
Barcelona i a l’Àrea metropolitana, o a les capitals provincials, que és on existeix oferta
formativa pública. En el cas de la mobilitat associada a la realització d’estudis formatius
de segon grau o ocupacionals, les migracions solen ser intracomarcals, o
intercomarcals colindants.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
8
Conjuntura econòmica i efecte multiplicador de l’emprenedoria jove i
qualificada:
L’informe del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) 2012, assegura que a
Catalunya més del 68% de les persones emprenedores potencials i naixents tenen
formació universitària, i es ratifica en el cas de l’emprenedoria jove. Per tant, el retorn
de capital humà format en el marc de l’emprenedoria i el nou empresariat pot suposar
un efecte multiplicador al territori en termes de generació d’ocupació.
Antecedents del procés diagnòstic i document actual
Antecedents:
La primera fase del projecte, la diagnosis, es va realitzar l’any 2011. Es va elaborar la
diagnosi “Els moviments migratoris de la joventut rural: què ofereix el mercat
laboral als i les joves?” on es feia una anàlisi general de les migracions en les
comarques rurals i en 5 comarques s’aprofundia sobre les oportunitats d’arrelament
en el territori d’origen. En aquesta primera diagnosis es pretenia posar damunt de la
taula la realitat juvenil als territoris rurals i en especial, el seu comportament al canviar
la seva residència original per una de nova. Es van escollir 5 comarques representatives
de diferents tipologies de ruralitat i repartides equitativament pel territori (l’Alta
Ribagorça, la Noguera, la Ribera d’Ebre, el Solsonès i el Ripollès) que servirien com a
territoris pilot per al desenvolupament de les accions del programa ODISSEU.
Paral·lelament al desenvolupament de les actuacions d’intervenció del programa
ODISSEU durant l’any 2012 s’amplia la diagnosis inicial amb dues comarques més, l’Alt
Urgell i el Priorat, amb l’objectiu d’ampliar el territori on es desenvolupa el programa
ODISSEU. En aquesta ocasió es mantenen els anàlisis introductoris de la diagnosis i
només es desenvolupen les diagnosis detallades de cada comarca.
A l’any 2013, amb l’objectiu d’expandir les diagnosis comarcals al màxim de territoris
dels Grups d’Acció Local (GAL) s’amplia la diagnosis a 5 comarques més, el Berguedà, la
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
9
Garrotxa, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Montsià. Altre cop s’ha prioritzat la
redacció de les diagnosis comarcals i s’ha optat per introduir una part resumida dels
apartat d’anàlisi de les dues diagnosis anteriors. D’aquesta manera, si es vol consultar
aquests apartats amb més detall s’haurà d’accedir als documents esmentats amb
anterioritat.
El document actual:
El present document, producte de l’ampliació de la diagnosis inicial del programa
ODISSEU, resumeix les línies estratègiques necessàries per abordar l’àmbit de retorn
dels i les joves rurals i analitzar els principals indicadors i dinàmiques que ens ajudaran
a orientar les actuacions posteriors en els territoris on s’amplia la diagnosis.
L’objectiu del document és diagnosticar l'impacte de les migracions juvenils i les
potencialitats ocupacionals del territori per evitar la despoblació en les comarques
esmentades. La recerca s’ha dut a terme durant l’any 2013 i ha estat finançada per la
Direcció General de Joventut del Departament de Benestar i Família de la Generalitat
de Catalunya.
A continuació repassarem els continguts de cada apartat del present document:
Desprès del capítol introductori passem al capítol 1, Anàlisi demogràfic i
socioeconòmic, on fem l’anàlisi dels indicadors de ruralitat, demogràfics i
socioeconòmics de les 31 comarques rurals de Catalunya per tal de detectar les zones
amb més vulnerabilitat pel que fa al recanvi generacional i amb més necessitat de
reactivació econòmica. L’anàlisi dels indicadors que es presenta en aquest document
és un resum del més significatiu que podem trobar en les diagnosis originals. En les
diagnosis dels anys anteriors s’adjuntava en el capítol 2 una definició del que s’entén
com a jove rural i quines són les seves característiques des del punt de vista del cicle
evolutiu vital i els moments que impliquen trencament o arrelament amb el seu
territori d’origen. Per no fer d’aquest un document repetitiu no hem inclòs aquestes
definicions, que es poden consultar a les diagnosis dels anys 2011 i 2012.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
10
En el capítol 2, Anàlisi introductori del teixit empresarial de les zones rurals i detecció
de necessitats, s’analitza el teixit productiu de cada comarca, així com l’emprenedoria,
els perfils dels emprenedors i les eines que ofereix el territori per a donar‐hi suport.
També es realitzen propostes pel que fa a sectors emergents i a nous jaciments
d’ocupació.
En el capítol 3, Recursos per a la joventut en el territori d’origen, s’hi descriuen els
recursos que té la joventut en el seu territori rural d’origen (en l’àmbit de la inserció
laboral, formació, habitatge, etc.) i de quina manera aquests incideixen en l’arrelament
dels i les joves. Aquesta part de la diagnosis s’ha realitzat per a les cinc comarques
esmentades.
Al capítol 4, Síntesis, recomanacions i propostes, s’hi fa una síntesi de les dades
analitzades i s’apunten les principals conclusions de la recerca. També es dibuixen una
sèrie de reptes i orientacions que pensem poden ser d’utilitat a l’hora de desenvolupar
tant les accions del mateix programa ODISSEU com accions i polítiques a nivell local i
regional.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
11
ELS JOVES RURALS I EL TERRITORI
Anàlisi demogràfic i socioeconòmic
L’anàlisi demogràfica i socioeconòmica que es du a terme en aquest apartat té com a
intenció caracteritzar a grans trets el conjunt de les comarques rurals, i molt
concretament, a la seva població jove, per tal de poder detectar, a través d’una sèrie
d’indicadors, quines són les zones sinó més problemàtiques, les més vulnerables. Els
indicadors utilitzats són els següents:
Grau de ruralitat.
Estructura de la població.
Dicotomia entre ocupació i atur.
Associacionisme juvenil.
A partir d’aquesta anàlisi de les dades quantitatives procedents de diferents fonts
estadístiques (padrons, censos, dades de Departaments de la Generalitat) s’ha
procedit a detectar quins indrets de la Catalunya rural són més vulnerables per retenir
a la joventut, ja sigui per la seva escassa presència, per la dispersió territorial que els
dificulta l’accés a serveis, per la dificultat d’accedir al mercat de treball o per la manca
de dinàmica pròpia a nivell social i del teixit associatiu.
Caracterització de la ruralitat
En aquest apartat caracteritzarem, a partir de l’encreuament de dades de
població1amb d’altres de tipus territorial (superfície, nombre de municipis, nombre de
1 Dades elaborades a partir del Padró municipal d’habitants de 2011 extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
12
nuclis de població), els diferents graus de ruralitat de les comarques rurals de
Catalunya2.
Si ens atenem a la densitat de població per quilòmetre quadrat (vegeu Mapa 13),
podem afirmar que una bona part de les comarques anomenades rurals es podrien
qualificar en realitat com a comarques intermèdies, rururbanes si es vol. En aquest
grup, que es trobaria entre els 100 i els 200 habitants/km2, hi trobem 10 comarques, 8
de les quals formen un continu que va de l’Alt Empordà fins a l’Alt Penedès, i envolten
el Gironès i l’àrea metropolitana de Barcelona, i dues més a la Plana de Lleida, el Segrià
i el Pla d’Urgell.
La resta de comarques sí que es poden considerar com predominantment rurals,
encara que, pel que fa a la seva densitat de població, es poden establir fins a tres
subcategories:
Comarques d’entre 51 i 100 habitants/km2, com ara el Montsià, el Baix Ebre,
l’Urgell, l’Alt Camp i la Garrotxa, situades les dues primeres a la costa i les altres
tres pròximes a les comarques anteriorment citades com a intermèdies, que
compten nuclis urbans relativament importants com a capitals de comarca, i
que constitueixen la continuació dels espais industrials/terciaris sobre els que
pivoten.
Comarques d’entre 26 i 50 habitants/km2 (la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà,
la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera d’Ebre), formen una
2 Seguint la classificació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es consideren com a rurals els municipis amb una densitat inferior als 150 habitants per km2. Posteriorment aquest municipis s’agreguen en regions (en aquest cas, les comarques), que es classifiquen en tres categories, depenent de la proporció de població rural: a) regions predominantment rurals, amb més de la meitat de la població en municipis rurals, b) regions intermèdies, amb entre un 15 i un 50% de població en municipis rurals, i c) regions predominantment urbanes, amb menys del 15% de la població en municipis rurals. Si no es tenen en compte els municipis rurals, sinó regions més àmplies, es fan servir els següents criteris: a) regions predominantment rurals, amb densitats inferiors al 100 hab./km2, b) regions intermèdies, amb densitats entre 100 i 240 hab./km2, i c) regions predominantment urbanes, amb densitats superiors als 240 hab./km2. 3 Durant la lectura del document es podran trobar referències a mapes i gràfics. La informació estadística en forma de taules la podem trobar en forma d’annex al final del document.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
13
segona corona entorn les anteriors, amb una marcada ruralitat si ens atenem
exclusivament a criteris poblacionals, tot i que en alguns casos presentin
especialitzacions funcionals no precisament agrícoles.
Comarques amb menys de 25 habitants/km2 (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el
Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès al Pirineu de
Lleida; el Priorat i la Terra Alta a l’interior de la demarcació de Tarragona), són
les comarques amb una menor densitat de població, i en aquest sentit més
rurals, tot i que almenys a l’Alt Pirineu i Aran aquesta ruralitat es conjuga amb
una especialització funcional terciària de base turística.
MAPA 1. DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMARCA.
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
14
Si baixem l’anàlisi fins al nivell de les entitats singulars de població4 presents en les
comarques rurals (Mapa 2), podrem apreciar una distribució territorial on els
conceptes claus són els de Catalunya Nova i Catalunya Vella, en el sentit que les
comarques amb major nombre d’entitats de població es concentren bàsicament al
nord de Catalunya i les que en tenen menys es situen al sud.
MAPA 2. ENTITATS DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Tot i amb això, les 5 comarques amb major nombre d’entitats de població (per sobre
de les 150) continuen formant part del grup que inicialment havíem definit com a
4 Les entitats singulars de població són, segons l’Institut Nacional d’Estadística, totes aquelles àrees dins d’un municipi, habitades o excepcionalment sense habitar, clarament diferenciades i conegudes per una denominació específica sense possibilitat de confusió.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
15
comarques intermèdies o rururbanes: l’Alt Empordà, la Selva, el Bages, l’Anoia i l’Alt
Penedès.
Com a principals causants d’aquest fet hi trobem la dimensió més aviat petita dels
nuclis de població, una tradicional propensió al poblament dispers, i la proliferació de
noves urbanitzacions de primera o segona residència.
En un segon estadi, entre 100 i 150 entitats per comarca, hi ha 9 comarques,
bàsicament pirinenques (el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera, la
Segarra, el Ripollès, la Garrotxa, l’Osona i el Baix Empordà), on a part de les
dinàmiques anteriorment descrites caldria sumar els successius processos
d’agregacions municipals dels termes tradicionals fruit de les dinàmiques de
despoblament viscudes en alguns d’aquests territoris en el passat.
En un estadi intermedi, entre 51 i 100 entitats per comarca, es situen el Segrià, la
Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i el Pla de l’Estany.
En aquest grup trobem tant comarques grans amb predomini del poblament
concentrat propi de la Catalunya Nova, com ara el Segrià, com comarques que també
compleixen els processos anteriorment descrits però compten amb una escassa
superfície, com la Cerdanya o el Pla de l’Estany.
Entre les comarques que tenen entre les 21 i les 50 entitats per comarca trobem tant
exemples de poblament concentrat, com al Pla de Lleida (Garrigues, el Pla d’Urgell,
l’Urgell), la seva continuació a l’interior de la demarcació de Tarragona (el Priorat) o a
les Terres de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre), com dues comarques pirinenques d’escasses
dimensions (la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça).
Aquestes dades es veuen complementades en el Mapa 3 que analitza el nombre
d’entitats de població per municipi, que a part de la dicotomia ja esmentada entre el
poblament dispers de la Catalunya Vella i el poblament concentrat de la Catalunya
Nova, ens indiquen altres fenòmens.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
16
En primer lloc, cal destacar que les tres comarques amb un nombre major d’entitats de
població per municipi (per sobre les 8 entitats/municipi), com són ara els dos Pallars i
l’Alta Ribagorça, es troben situades en un espai continu del Pirineu de Lleida que, a
causa dels processos de despoblació, especialment importants a mitjans del segle
passat, van veure’s obligats a concentrar el seu mapa municipal en poques unitats,
restant els caps dels antics municipis com a entitats de població dins els nous termes.
En un segon nivell, entre 6 i 8 entitats per municipi, trobem diverses comarques del
nord del país, com ara l’Alt Urgell, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, i la Selva, a
més de l’Alt Penedès.
En un nivell intermedi, entre 4 i 6 entitats per municipi, però encara per sobre de la
mitjana de les comarques rurals, que és del 4%, trobem bona part de la resta de
comarques del terços nord i central de Catalunya (el Baix Empordà, la Cerdanya, la Val
d’Aran, el Solsonès, el Bages, l’Anoia, la Segarra i la Noguera).
Entre les comarques que tenen entre 2 i 4 entitats per municipi, ja per sota de la
mitjana, trobem tres comarques del nord (l’Alt Empordà, el Berguedà i l’Osona), i
quatre del sud (l’Urgell, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Montsià).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
17
MAPA 3. ENTITATS DE POBLACIÓ PER MUNICIPI (2011)
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Finalment, les comarques amb un major tendència a la concentració del seu
poblament, amb valors inferiors a les 2 entitats per municipi, formen un continu que
engloba 3 comarques del Pla de Lleida (el Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues) i 4 de
les Terres de l’Ebre (Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, i Baix Ebre).
Com a indicador específic per analitzar la dispersió de la població a nivell comarcal en
les comarques rurals, s’ha emprat el quocient entre la densitat de població a nivell
comarcal d’una banda, i l’arrel quadrada del nombre d’entitats per comarca, de l’altra
(Mapa 4). En aquest indicador, els valors elevats indiquen una major concentració de la
població, i els més baixos una major dispersió territorial de la població.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
18
En aquest sentit, trobem 5 comarques amb un valor superior a 15, que presenten els
valors màxims de concentració de població en comarques rurals (el Baix Empordà, el
Segrià, el Pla d’Urgell, el Baix Ebre i el Montsià).
En un segon estadi, amb valors entre 7,5 i 15, trobem un continu de comarques entorn
de la metròpoli barcelonina (la Selva, l’Osona, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt
Camp) a més del Pla de l’Estany i l’Urgell, que presenten una escassa dispersió de la
seva població.
En un estadi intermedi de dispersió, entre 5 i 7,5, trobem 4 comarques que presenten
tant dinàmiques de població escassa en poblament concentrat (les Garrigues i la
Ribera d’Ebre), com casos amb volums de població majors però també amb una major
presència de nuclis de població (la Garrotxa i l’Alt Empordà).
En una categoria que mostra ja un grau important de dispersió, amb valors d’entre 2,5
i 5, trobem diverses comarques escassament poblades de l’àmbit de poblament
concentrat (la Terra Alta, el Priorat, la Conca de Barberà i la Segarra), així com dues
comarques pirinenques (la Cerdanya i el Berguedà).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
19
MAPA 4. GRAU DE DISPERSIÓ (2011)
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Finalment, amb valors inferiors a 2,5 i el grau més elevat de dispersió territorial,
trobem un conjunt de comarques pirinenques i del Prepirineu lleidatà: el Ripollès, el
Solsonès, l’Alta Ribagorça, la Noguera, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la
Val d’Aran. En aquestes comarques, escassament poblades des de fa dècades, amb una
certa incidència del poblament dispers i una profusió de petits nuclis de població,
podem parlar clarament d’una problemàtica derivada d’una important dispersió de la
població, que accentuada per l’escassa massa crítica i les dificultats i costos afegits pels
problemes d’accessibilitat derivats, acaba sovint en un difícil accés al serveis
necessaris.
Estaríem parlant, doncs, de les comarques amb un major grau de ruralitat si ho acotem
al sentit estricte de la dispersió.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
20
Els indicadors anteriors ens han mostrat clarament una gradació en el grau de
ruralitat de les comarques rurals:
Les comarques amb menor densitat de població s’ubiquen principalment en el
Pirineu i Prepirineu lleidatà, encara que la resta de comarques del Pirineu i les
de l’interior de la demarcació de Tarragona també presenten una escassa
presència de població respecte el seu territori.
Les característiques del poblament ens parlen clarament d’un distinció de
model entre les comarques de les anomenades Catalunya Vella i Catalunya
Nova. Les comarques amb major nombre d’entitats de població es concentren
en el nord del país, amb un sistema de poblament més dispers, mentre que en
les del sud predomina clarament el poblament concentrat.
Les comarques amb menor volum de població per entitat (per sota dels 200
habitants) es situen totes en l’àmbit pirinenc i prepirinenc, que és el que també
compta amb un major grau de dispersió de la seva població.
Estructura de la població i l’ocupació
La finalitat d’aquest apartat és el d’aportar coneixement sobre quina ha estat
l’evolució recent de la població5 de les comarques rurals, així com una perspectiva
actual sobre diferents aspectes relatius a l’estructura de la població d’aquestes entitats
territorials. Per fer-ho s’ha realitzat una anàlisi comparativa de les diferents
“piràmides” de població 6 , un aprofundiment dels indicadors d’envelliment i
5 Dades del Cens de Població i Habitatge de 1981 i de les procedents del Padró Municipal d’Habitants dels anys 2000, 2005 i 2010, extretes de les bases de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 6 Dades de població segons edat i sexe per generacions anuals del Padró Municipal d’Habitants a data de 2010.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
21
dependència7, una aproximació al nivell d’instrucció de la població8, i una radiografia
de les característiques de la població jove estrangera resident en aquestes
comarques9.
Evolució de la població: fi de l’èxode i recuperació
Bona part les comarques rurals que són de l’àmbit del nostre estudi varen patir a partir
de finals del segle XIX, però sobretot a mitjans del segle XX, un procés de pèrdua
constant de població, especialment important entre el col·lectiu dels joves, que
emigrava cap a les ciutats a la recerca de noves oportunitats, que hom coneix com a
èxode rural.
A grans trets, aquest procés va anar perdent força a finals del segle XX, tant per
l’aglomeració existent ja en les zones més urbanitzades com, sobretot allà on havia
estat més important, per la manca d’efectius joves que poguessin continuar emigrant.
A partir de la dècada dels 80 es comença a detectar a les comarques rurals que els
processos de pèrdua de població van minvant, arribant en alguns casos a una situació
d’estagnació, i iniciant-se en altres casos increments importants en el volum de
població.
Tot i amb això, els efectes de la massiva emigració, que havien deixat un grapat de
comarques amb una estructura d’edats molt envellida, dificultaven encara la
recuperació poblacional en alguns casos (Mapa 5), encara que en el conjunt de les
comarques rurals l’increment va ser de l’11%.
7 Dades sobre estructura per edats, envelliment i dependència procedents del Padró de 2009, extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 8 Dades de població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció de 2001, procedents del Cens i extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 9 Dades sobre població segons el lloc de naixement, edat i sexe de 2010 procedents del Padró i extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
22
MAPA 5. EVOLUCIÓ DE POBLACIÓ: POST-ÈXODE (1981-2001)*
* La paleta de colors emprada en els mapes d’aquest subapartat busca donar visibilitat a les zones
problemàtiques. Amb colors vermellosos s’indicaran o bé decrements o bé increments reduïts de la població, i
amb colors groc pàl·lid els màxims creixements.
Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Població i Habitatge 1981 i dels Padrons Municipals
d’Habitants (2001-2006-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
Així, durant les dues darreres dècades del segle XX (1981-2001), un total de 6
comarques (el Ripollès, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la
Terra Alta) encara presentaven una evolució molt negativa de la població, amb
pèrdues superiors al 10% del seu volum d’habitants en aquest període. Especialment
dramàtic era el cas de l’Alta Ribagorça, amb un descens de més del 20%.
Tres comarques més (la Noguera, el Berguedà i les Garrigues) també van perdre
població en aquest període, encara que en percentatges que no arribaven al 10%.
Aquest dos subgrups configuraven dos espais continus (comarques prepirinenques i
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
23
interior de la demarcació de Tarragona) on la dinàmica de despoblament encara no
havia estat revertida.
Les 22 comarques restants però, ja mostraven una recuperació poblacional, tot i que
en la majoria dels casos era feble: 12 d’aquestes comarques, incloent la resta de les
ubicades a les Terres de l’Ebre i el Pla de Lleida, i d’altres de les comarques centrals,
com el Solsonès i el Bages, a més de l’Alt Urgell i la Garrotxa, presentaven increments
de població inferiors al 10% entre 1981 i 2000.
Els increments més importants es donaven en les comarques gironines, en la zona de
l’Alt Pirineu i Aran i a l’entorn de l’àrea metropolitana. Així, l’Anoia, l’Alt Penedès,
l’Osona, el Pla de l’Estany, la Cerdanya i el Pallars Sobirà presentaven increments
considerables, d’entre el 10 i el 25%; mentre que la Val d’Aran, l’Alt i el Baix Empordà i
la Selva mostraven els increments màxims, per sobre del llindar del 25%, arribant en el
darrer cas a un increment superior al 45% en el volum de selvatans en aquest període.
A partir de l’any 2001, totes les comarques rurals abandonen finalment 10 les
dinàmiques negatives, i inicien, a ritmes diferenciats, un període de recuperació
poblacional important, mogut també per una onada migratòria d’abast més ampli: la
immigració estrangera. Aquesta recuperació però serà encara feble, tal com s’aprecia
al Mapa 6.Tot i amb això, l’increment mitjà en les comarques rurals (14%), fou superior
en aquest quinquenni que en els 20 anys precedents.
10 Caldrà veure si aquest procés de creixement té continuïtat en el temps, ja que encara és aviat per valorar els impactes de la recent crisi econòmica sobre la immigració estrangera i les pautes migracionals internes sobre el poblament rural.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
24
MAPA 6. RECUPERACIÓ DE LA POBLACIÓ: PRIMER QUINQUENNI (2001-2006)
Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Població i Habitatge 1981 i dels Padrons Municipals
d’Habitants (2001-2006-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
Aquest procés de recuperació continua en el quinquenni de 2006 a 2011, encara que a
un ritme força inferior, ja que la mitjana de creixement a les comarques rurals baixa
respecte l’anterior quinquenni i es situa entorn el 8,5% (Mapa 7). La causa principal és
la moderació/reversió dels fluxos immigratoris forans des del començament de l’actual
crisi econòmica.
Entre 2006 i 2011, 9 comarques presenten un ritme de creixement reduït, per sota del
5%: l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Priorat,
la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Ripollès, destacant aquesta darrera amb una evolució
positiva de només el 0,1%.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
25
La resta de comarques presenten creixements moderats, essent aquest el període que
presenta una menor disparitat territorial en quant al creixement de la població. Totes
les comarques creixen, però no n’hi ha cap que ho faci de forma destacable. Més de la
meitat de les comarques (16) es situen en creixements d’entre el 5 i el 10%, amb valors
sovint inferiors a la mitjana.
Les altres 6 comarques (l’Alt Camp, el Montsià, el Segrià, l’Alt Empordà, el Pallars Jussà
i la Selva) presenten increments d’entre el 10 i el 15%, amb valors per sobre del promig
del període.
Es dóna la casualitat que la comarca que creix més, la Selva (13,7%), ha estat la que ha
comptat amb un ritme de creixement més considerable en els tres períodes estudiats.
En aquest període no hi ha cap comarca que superi el llindar de creixement del 15%.
MAPA 7. RECUPERACIÓ DE LA POBLACIÓ: SEGON QUINQUENNI (2006-2011)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
26
Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Població i Habitatge 1981 i dels Padrons Municipals
d’Habitants (2001-2006-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa al conjunt del període analitzat (1981-2011), la mitjana de creixement de
població a les comarques rurals es situa en el 38%. Tot i amb això, i com es pot
apreciar al Mapa 8, no es pot parlar de recuperació poblacional a tot arreu, menys
encara si es té en compte el volum de població de 1981, que ja de per si en moltes
comarques esdevenia mínim històric pel llarg procés d’èxode rural abans esmentat.
En aquest sentit, cal destacar que entre 1981 i 2011 hi ha una comarca, el Ripollès, que
presenta un decrement poblacional superior al 10%. N’hi ha dues (l’Alta Ribagorça i la
Terra Alta) amb decrements superiors al 5%, i quatre més (les Garrigues, la Ribera
d’Ebre, el Berguedà i el Priorat) amb pèrdues inferiors a aquest llindar. En aquestes
comarques, per tant, no es pot parlar més que de dèbils indicis de recuperació, que
l’actual crisi econòmica i el seus efectes en els moviments migratoris poden acabar
provocant que no es concretin en dinàmiques de creixement sostingut de la població.
MAPA 8. RECUPERACIÓ? NO A TOT ARREU (1981-2011)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
27
Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Població i Habitatge 1981 i dels Padrons Municipals
d’Habitants (2001-2006-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
A l’altre costat de la balança, trobem un seguit de comarques dites rurals que han
experimentat increments durant tot aquest període i que han vist com la seva població
creixia a fort ritme.
El cas més clar és la Selva, que en aquestes tres dècades ha més que duplicat la seva
població (109% d’increment). Darrera seu, la Val d’Aran ha superat el 75%
d’increment, i hi ha fins a cinc comarques més amb increments superiors al 50% (l’Alt
Empordà, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Empordà i la Cerdanya). D’aquestes 7
comarques amb una forta onada expansiva en volum d’habitants, n’hi ha tres de la
Costa Brava i dues del Pirineu amb una economia basada principalment en el sector
turístic, que les ha fet créixer per la creació de llocs de treball però també amb dades
que poden parlar de processos d’empadronament fictici o de transformació de
segones residències en llars principals. Les altres dues comarques, properes a l’àrea
metropolitana de Barcelona, poden deure el seu increment a processos de
desconcentració poblacional procedents de la mateixa capital i de les denses àrees
urbanes circumdants.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
28
L’evolució de la població a les comarques rurals catalanes ens deixa un seguit de
dades clarificadores:
Hi ha un conjunt de comarques, ubicades bàsicament a la zona pirinenca (Alta
Ribagorça, Pallars Jussà i Ripollès) i a la zona de contacte entre les
demarcacions de Lleida i Tarragona (Ribera d’Ebre, Priorat i Terra Alta), que
durant els dos decennis que van de 1981 a 2001 experimentaren encara una
pèrdua important de població, superior al 10%.
No hi ha cap comarca rural que en el segle XXI hagi mostrat una evolució
negativa en el seu volum de població total. Totes les comarques rurals han
incrementat la seva població entre els 2001 i el 2011, encara que els ritmes
són força divergents i els creixements més reduïts coincideixen amb les
comarques que anteriorment presentaven dinàmiques negatives.
De la conjunció de les dues dades anteriors sorgeix un escenari de set
comarques que encara no han recuperat els nivells de població existents al
1981: l’Alta Ribagorça, el Berguedà, les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el
Ripollès i la Terra Alta.
Piràmides de població? L’arrodoniment del triangle
El gràfic anomenat piràmide de població, l’histograma de barres horitzontals emprat
per determinar l’estructura per sexe i edat d’una determinada població, rep el seu
nom a la forma que en un principi presentava sempre aquest gràfic, similar a una
piràmide o triangle, amb la base d’individus jove ben ampla, i a partir d’aquí disminuint
el seu pes progressivament a mida que s’anava passant per les generacions adultes i
fins arribar a la gent gran.
Els principals factors demogràfics que n’han modificat el dibuix a Catalunya es poden
resumir en quatre (observar figura annex 6, piràmides de població):
La feblesa del volum de població infantil i jove, motivada per un fort descens de
la natalitat, especialment entre la població autòctona, iniciat ja als anys 80 i
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
29
accentuat en els 90, el qual va remetent a partir de l’any 2000 a causa
principalment de la taxa de natalitat diferencial dels immigrants estrangers,
amb major nombre de fills.
L’efecte de la immigració estrangera, majoritàriament masculina en les
primeres onades. Això ha comportat una descompensació per sexes de la
piràmide, tal com es veurà a l’apartat Població jove estrangera: tu a ponent i jo
a llevant.
Els vestigis de la Guerra Civil, encara marcats en les generacions properes a la
setantena d’anys, no tant per la mortalitat derivada de la lluita, sinó per la
baixa natalitat durant el conflicte i els primers temps de la postguerra (cal tenir
en compte també que la mortalitat infantil de la època era molt superior a
l’actual).
Envelliment de l’estructura de població a les comarques més castigades pel
despoblament rural, on s’aprecia un pes molt important de les generacions de
gent gran i un pes especialment reduït de les generacions joves.
Aquestes dinàmiques han anant modificant la figura present en els gràfics d’estructura
d’edat, fins a derivar en un fort envelliment a les comarques menys dinàmiques, on
trobem les majors dificultats de recuperació d’una estructura de creixement endogen
estable de la població, donat que s’hi produeix un cercle viciós que dificulta
l’arrelament de la gent jove per falta d’oportunitats en el territori, especialment entre
la població femenina, fet que repercuteix clarament en una menor formació de
famílies, una menor natalitat i un enquistament del problema de l’envelliment.
En un primer grup hi hauria clarament les comarques de la Costa Brava (Alt i Baix
Empordà, la Selva), i d’altres amb nuclis importants de població (Segrià), les properes a
l’àrea metropolitana (Alt Penedès, Anoia, Bages, Osona), o algunes comarques
pirinenques que s’han desenvolupat entorn del turisme de neu (Cerdanya i Val d’Aran).
Al segon, les comarques rurals deprimides, de base majoritàriament agrària, del
Pirineu i Prepirineu, i de l’interior de la demarcació de Tarragona: Alta Ribagorça, Alt
Urgell, Berguedà, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Priorat, Ribera
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
30
d’Ebre, Ripollès, Solsonès i Terra Alta. Bona part de les piràmides d’aquestes
comarques, escassament poblades, presenten una forma “despentinada”, amb un pes
molt heterogeni de generacions consecutives, provocat per la seva escassa massa
crítica.
Envelliment i dependència
De forma complementària a les dades anteriors, si fem una ullada a les dades del
Gràfic 1, veurem com la mitjana de població jove (menor de 16 anys) de les comarques
rurals es situa lleugerament per sobre del 15%, mentre que la població de gent gran
(de 65 i més anys) arriba gairebé al 19%.
També podem apreciar que hi ha un seguit de comarques (per ordre de menor a major
pes la població jove: la Terra Alta, el Priorat, el Pallars Jussà, el Ripollès, l’Alt Urgell, les
Garrigues, la Ribera d’Ebre, l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Pallars Sobirà), que es
situen per sota del 15% de població menor de 16 anys.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
31
GRÀFIC 1. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: GRANS GRUPS D’EDAT (2010)
Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. 2010. Institut d’Estadística de Catalunya.
Moltes d’aquestes comarques presenten a la vegada un percentatge de població major
de 65 anys força superior a la mitjana: la Terra Alta supera el llindar del 25% de gent
gran; i el Pallars Jussà, el Priorat, les Garrigues, el Ripollès, la Ribera d’Ebre, el
Berguedà, la Noguera i la Conca de Barberà es situen entre el 20 i el 25%.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
32
En el Mapa 9 es pot apreciar que entre les comarques anteriorment citades es troben
les que presenten una índex d’envelliment11 més elevat, és a dir, aquelles en les que
les generacions de gent gran són força més nombroses que les de la gent jove. La
mitjana d’aquest índex a les comarques rurals és de 133 i marca com a tendència
general un predomini de les generacions d’edat més avançada.
MAPA 9. ÍNDEX D’ENVELLIMENT (2010)
Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. 2010. Institut d’Estadística de Catalunya.
Les sis comarques amb un índex més elevat, superior a 180, són la Ribera d’Ebre, el
Ripollès, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta. D’aquestes, a les tres
últimes, el col·lectiu de la gent gran duplica com a mínim el de la gent jove.
11 L’índex d’envelliment és el resultat del quocient entre el nombre de persones majors de 65 anys i el nombre de joves menors de 16 anys, expressat en tant per cent.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
33
Amb un índex entre 151 i 180 trobem dues comarques: el Berguedà i l’Alt Urgell, dues
comarques de muntanya en les quals hi ha una proporció superior a 1,5 entre la
població gran i la població jove.
Amb un índex intermedi, d’entre 121 i 150, trobem tres comarques pirinenques (l’Alta
Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Garrotxa), tres de la demarcació de Tarragona (la Conca
de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià) i una del Pla de Lleida (la Noguera).
Formant un línia gairebé contínua entre el Pla de Lleida i la Costa Brava (el Segrià, el
Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Solsonès, el Bages, l’ Osona, el
Pla de l’Estany, la Selva, i l’Alt i el Baix Empordà) trobem un seguit de comarques, a les
que cal afegir l’Alt Camp i la Cerdanya, amb un índex entre 91 a 120, amb valors
pròxims a la paritat entre el volum de població gran i població jove, i per sota ja de la
mitjana de les comarques rurals.
Finalment, només hi ha una comarca amb un índex inferior a 91, on es presenta un
important predomini de les generacions joves: la Val d’Aran.
Lligat amb l’índex d’envelliment tenim l’índex de dependència juvenil12, que indica la
incidència de població dependent pel fet d’estar per sota de l’edat mínima d’entrada al
mercat laboral sobre la població en edat activa. Aquest mostra com les comarques
amb un major pes de generacions a punt d’entrar en el mercat laboral continuen
essent les que es troben més pròximes a les comarques “urbanes” i als principals
corredors de comunicació (Mapa 10).
12 L’índex de dependència juvenil és el resultat del quocient entre el nombre de joves menors de 16 anys i el nombre de persones adultes de 16 a 64 anys en tant per cent.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
34
MAPA 10. ÍNDEX DE DEPENDÈNCIA JUVENIL (2010)
Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. 2010. Institut d’Estadística de Catalunya.
L’estructura per edats de la població en les comarques rurals presenta com a trets
més destacats els següents:
Hi ha tres comarques rurals (el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta) on la
població major de 64 anys duplica la menor de 15. En sentit contrari, n’hi ha sis
(Alt Penedès, Anoia, Osona, Pla de l’Estany, Selva i Val d’Aran) on el nombre de
joves supera el de persones grans.
L’índex de dependència juvenil és elevat en les comarques rurals més
dinàmiques, les ubicades en la primera línia de costa, al voltant de l’àrea
metropolitana de Barcelona o en l’eix de la A-2. En canvi, és força baix en les
comarques pirinenques i en les de l’interior de la demarcació de Tarragona,
destacant els casos de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Terra Alta.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
35
Nivell d’instrucció de la població
L’anàlisi del nivell d’estudis de la població de les comarques rurals s’ha efectuat amb
les darreres dades més exhaustives i recents disponibles provinents del Cens de
Població i Habitatge de 200113 i que malauradament es troben força desfasades. És a
dir, que representen una realitat de la qual ens separa més d’una dècada, per la qual
cosa, per regla general, és d’esperar que en l’actualitat el nivell d’instrucció dels
habitants de cada comarca sigui millor que les dades representades.
Segons les dades de 2001, a les comarques rurals catalanes es podia afirmar que el
nivell d’instrucció majoritari era el dels qui havien acabat els estudis primaris, ja que la
suma dels que posseïen estudis primaris antics, més la EGB i l’ESO, suposaven més del
58% del total.
Per darrera d’aquests, els qui tenien estudis secundaris suposaven el 19%, els que
tenien estudis universitaris representaven el 10%, i els que no havien acabat cap tipus
d’estudi més els analfabets que no sabien llegir ni escriure representaven un important
13%.
Els percentatges més elevats d’analfabetisme es concentraven a les comarques
gironines i a les comarques centrals, amb algun cas en altres comarques intermèdies
(Segrià, Baix Ebre i Montsià).Per contra, les comarques de l’interior de la demarcació
de Tarragona, del Pla de Lleida i del Pirineu són les que presenten un menor grau
d’analfabetisme, amb els valors més baixos a les comarques de la Val d’Aran i el Pallars
Sobirà, on els qui no sabien llegir ni escriure no arribaven a l’1%.
Pel que fa a la població sense estudis, que en el conjunt de les comarques rurals
suposaven gairebé l’11%, trobem un pes més important a les comarques de ponent.
13 Tot i amb això, i a l’espera que es dugui a terme el nou Cens, són la font més fiable disponible en aquest sentit, ja que l’altra font d’informació disponible, com és l’Enquesta demogràfica de 2007 de l’Idescat, tampoc és del tot actual, i sobretot, no compta amb la exhaustivat que té el Cens, en tractar-se d’una enquesta.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
36
Entre les 5 comarques amb percentatges per sobre del 13% de ciutadans majors de 10
anys sense estudis n’hi ha tres del Pirineu de Lleida (l’Alt Ribagorça, el Pallars Jussà i
l’Alt Urgell), i dues de l’interior de Tarragona (la Ribera d’Ebre i la Terra Alta).
Encara per sobre de la mitjana, amb valors d’entre l’11 i el 13%, trobàvem dues
comarques de les Terres de l’Ebre (el Baix Ebre i el Montsià), a més de l’Alt Penedès, el
Solsonès, el Bages, l’Osona i la Selva.
En l’altre extrem, hi ha 4 comarques que es situen força per sota de la mitjana, en un
interval que va del 7 al 9%: la Cerdanya, el Ripollès, el Pla de l’Estany i l’Alt Camp; i tres
comarques més que no arriben ni al 7% de població sense estudis: la Val d’Aran, el Pla
d’Urgell i el Priorat.
Pel que fa als individus/es que compten amb estudis primaris, cal destacar que els
percentatges més elevats es concentren en comarques tarragonines, algunes del Pla
de Lleida i en certes parts del Pirineu, essent la mitjana ales comarques rurals (un 30%)
la més elevada de totes les categories de nivells d’instrucció.
Així, hi ha tres comarques, de base predominantment agrària, que superen el 35% de
població amb estudis primaris: el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Terra Alta. Amb valors
també importants, d’entre el 32,5 i el 35%, trobem a 7 comarques: el Ripollès i el
Berguedà al Pirineu; la Noguera al Pla de Lleida; i la Conca de Barberà, el Priorat, la
Ribera d’Ebre i el Montsià a la demarcació de Tarragona. Encara per sobre de la
mitjana, entre el 30 i el 32,5% de residents amb estudis primaris, hi trobem el Pallars
Jussà, l’Urgell, l’Anoia, l’Alt Camp i el Baix Ebre. Per últim, les comarques amb una
menor incidència (per sota del 27,5%) d’aquest nivell d’instrucció eren el Baix
Empordà, el Pla de l’Estany, l’Alt Urgell, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Segrià.
Aquells qui disposaven de títol d’ESO o EGB constituïen el segon grup per ordre
d’importància, amb el 29% del total de la població major de 10 anys de les comarques
rurals, i un pes específic superior a la mitjana a les comarques gironines, al Delta de
l’Ebre i a algunes comarques disperses del centre del país. Tres comarques superen el
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
37
31% d’individus amb aquest nivell d’estudis: la Val d’Aran, el Baix Empordà i la Segarra;
i 12 comarques més amb un percentatge que va del 28 al 31%: l’Alt Empordà, el Pla de
l’Estany, la Garrotxa, la Selva, l’Osona, el Berguedà, l’Urgell, l’Anoia, l’Alt Camp, el
Priorat, el Baix Ebre i el Montsià. En l’altre extrem, amb valors d’entre el 22 i el 25% del
total de la població major de 10 anys, trobem la Ribera d’Ebre i el Pallars Sobirà; i amb
percentatges inferiors al 22% dues comarques pirinenques: l’Alta Ribagorça i el Pallars
Jussà.
Entrant ja al terreny dels estudis secundaris, els qui havien cursat la formació
professional de primer grau o FP I, suposaven només un 5% del total de població major
de 10 anys. Les comarques amb una major incidència de FP I, amb percentatges
superiors al 6%, eren la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Solsonès i l’Alt Penedès; seguits
de prop, amb valors d’entre el 5,5% i el 6%, pels dos Pallars, l’Osona, la Conca de
Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Entre les comarques amb menor incidència de
FP I, i percentatges per sota del 4,5%, se’n situaven diverses de la Costa Brava (Alt i
Baix Empordà i la Selva), la Cerdanya al Pirineu, la Segarra i l’Urgell al Pla de Lleida, el
Priorat a l’interior de Tarragona i el Montsià a les Terres de l’Ebre.
Pel que fa al percentatge de població amb estudis de formació professional de segon
grau o FP II encara era inferior, amb una mitjana a la Catalunya rural del 4,5% del total
d’habitants amb més de 10 anys. La distribució territorial mostra com es repeteixen
algunes de les comarques amb força incidència de FP I, que també repeteixen en la
formació professional de grau superior. La comarca amb major percentatge
d’habitants amb la FP II és el Solsonès, amb més del 6,5% dels seus habitants amb
aquest nivell d’instrucció. Amb valors també força superiors a la mitjana, d’entre el 5,5
i el 6,5%, trobem la Val d’Aran, el Pallars Jussà, el Segrià, el Pla d’Urgell, la Ribera
d’Ebre i l’Alt Camp. Les comarques amb una menor incidència, per sota del 3,5%,
també coincideixen força amb les que ja presentaven poca incidència de FP I: l’Alt i el
Baix Empordà, la Terra Alta i el Montsià.
Amb un pes similar al conjunt de la formació professional, el col·lectiu dels qui tenien
acabat el batxillerat superior suposaven més del 9% del total d’habitants majors de 10
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
38
anys a les comarques rurals. Aquest nivell d’instrucció presentava percentatges
especialment importants (per sobre el 12%) en les comarques pirinenques de la Val
d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. Amb valors superiors a la
mitjana, d’entre el 10 i el 12% de batxillers, trobem dues comarques pirinenques (el
Pallars Jussà i l’Alt Urgell), a més de l’Alt Empordà, el Segrià i l’Urgell. Les comarques
amb un menor percentatge de batxillers es concentraven, bàsicament, a la zona
limítrof de les demarcacions de Lleida i Tarragona. En aquesta zona, el Pla d’Urgell, les
Garrigues, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, i la Ribera d’Ebre presentaven percentatges
inferiors a la mitjana, d’entre el 6 i el 8%, que també trobàvem al Berguedà. La
comarca amb menor percentatge d’individus amb el batxillerat superior era la Terra
Alta, amb tot just un 5%.
Pel que fa als estudis universitaris, els diplomats (Mapa 11) representaven el 5% de la
població de les comarques rurals, amb una incidència superior a la mitjana en bona
part de la demarcació de Lleida i en algunes comarques centrals. A 4 comarques
pirinenques (l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i els dos Pallars) trobem els percentatges
més elevats de diplomats, per sobre del 6,5%. En aquesta categoria inclouríem també
el Segrià, que compta amb l’avantatge de comptar a la seva capital amb la Universitat
de Lleida, que conjuntament amb la de Vic (llavors recentment creada) eren les
úniques amb seu a comarques “rurals”. Per sota d’aquestes, però encara amb un
percentatge per sobre del promig de les comarques rurals, trobem altres tres
comarques occidentals (Noguera, Alt Urgell i Cerdanya), dues de centrals (Bages i
Osona) i una de gironina (el Pla de l’Estany). Bona part de la resta de comarques es
situen en valors pròxims a la mitjana, però n’hi ha tres que es situaven clarament per
sota, amb valors d’entre el 3,5 i el 4,5%: la Selva, l’Anoia i el Montsià.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
39
MAPA 11.NIVELL D’ESTUDIS: DIPLOMATS (2001)
Font: Població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
Finalment, hi ha els qui comptaven amb una llicenciatura o estudis de tercer cicle
(Mapa 12),suposant poc més del 4% de la població rural l’any 2001.La distribució
territorial dels universitaris de segon i tercer cicle presentava unes pautes similars a la
dels diplomats, amb una incidència especialment important a les comarques
pirinenques. Les comarques amb major percentatge de llicenciats, per sobre del 6%,
eren el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. En un segon estadi,
entre un 5 i un 6% de llicenciats, hi havia tres comarques: la Val d’Aran, el Pallars Jussà
i el Pla de l’Estany. Per sota de la mitjana, amb valors d’entre el 3 i el 4% d’universitaris
de segon i tercer grau, trobem diverses comarques occidentals (Noguera, Urgell, Pla
d’Urgell, Garrigues, Ribera d’Ebre i Baix Ebre) a més de l’Anoia, el Berguedà i la Selva.
Les comarques que presentaven valors més baixos, per sota del 3%, eren la Terra Alta i
el Montsià.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
40
MAPA 12. NIVELL D’ESTUDIS: LLICENCIATS (2001)
Font: Població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
41
A tall de resum, podem afirmar que:
La incidència dels qui no tenien estudis reglats era especialment important a
certes comarques pirinenques (Alta Ribagorça, Solsonès, Alt Urgell i Pallars
Jussà) i de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre i Terra Alta).
El pes dels qui comptaven només amb estudis primaris era molt elevat en
determinades comarques tarragonines (Priorat, Terra Alta i Montsià) i del Pla
de Lleida (Pla d’Urgell i Garrigues).
En el cas dels que comptaven amb estudis secundaris, el percentatges més
importants es concentraven en les comarques de muntanya (Alta Ribagorça,
Solsonès, Val d’Aran, Cerdanya, Alt Urgell i els dos Pallars).
Aquells qui compten amb estudis universitaris presenten un grau d’incidència
molt rellevant també a comarques de muntanya (Val d’Aran, Alta Ribagorça,
Cerdanya i els dos Pallars), a més del Segrià.
Anàlisi dels nous fluxos
En aquest apartat intentarem donar llum als nous fluxos migratoris que s’han
esdevingut en els darrers anys a les comarques rurals catalanes.
Com veurem en les dues tipologies de dades emprades en aquest capítol, com són ara
la immigració exterior14 i les dades sobre variacions residencials com a indicadors dels
moviments migratoris interns15, el fenomen de repoblament rural viscut en els darrers
anys a les comarques rurals catalanes no ha estat homogeni, i, com hem vist en
l’apartat Estructura de la població, ha acabat suposant una recuperació dels nivells de 14 Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de Catalunya. 15 Dades de l’ Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Padró municipal d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
42
població de mitjans del segle XX. En aquest sentit, més que de repoblament rural, en
termes generals podem parlar, sobretot a les comarques més deprimides en termes de
població, d’un principi de recuperació.
Aquesta recuperació durant la primera dècada del segle XXI té bona part del seu origen
en la gran onada d’immigració exterior que ha motivat increments importants de
població a tot Catalunya, i també a les comarques rurals. En menor mesura, els
moviments residencials interiors han contribuït també a una evolució positiva en el
volum de població de les comarques rurals, encara que en algunes comarques rurals
aquests moviments encara han mantingut un signe negatiu, evidenciant que certs
fluxos de fugida de les comarques rurals envers les urbanes encara no s’han aturat del
tot.
Cal esmentar també que en aquest estudi no es parlarà del fenomen dels neorurals,
entès en el sentit estricte com la població urbana que es desplaça al món rural. Amb
tot, aquest s’ha de considerar un fenomen minoritari en la recuperació poblacional
dins l’àmbit d’estudi.
Com es veurà posteriorment, en l’apartat Impacte i magnitud de les migracions
juvenils: quins joves marxen dels municipis i on van? es realitza una aproximació
detallada dels moviments que es donen en els municipis rurals, semirurals i urbans de
les comarques rurals catalanes, encara que tenint en compte la dimensió poblacional
de cada municipi.
Fluxos exteriors: immigració exterior. Cim i davallada
Cim i davallada. Aquest seria un resum ràpid de l’evolució recent, entre 2004 i 2010, de
la immigració exterior al conjunt de Catalunya i, en particular, a les comarques rurals.
Aquesta evolució cap al clímax i la posterior ràpida caiguda dels fluxos exteriors
posteriors ve marcada per dos fets importants, com són la regularització d’immigrants
de 2005 –amb l’efecte crida posterior- i l’impacte de la crisi econòmica (iniciada l’any
2008) que encara patim actualment.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
43
Aquesta evolució es pot apreciar en el Gràfic 2, que posa de manifest com el
progressiu augment de les entrades d’immigrants estrangers dels primers anys del
segle XXI (el conjunt de les comarques rurals el 2004 varen arribar a 40.357 nous
estrangers i el 2005 a 41.150), va continuar amb un increment accelerat en l’entrada
d’estrangers (46.129 el 2006 i 53.490 el 2007), que es va veure truncat de forma
sobtada amb l’entrada de la crisi econòmica el 2008 (41.092 immigrants el 2008, caient
bruscament cap als 28.359 el 2009 i els 23.892 el 2010).
Aquests tres estadis evolutius (creixement sostingut, boom i brusca davallada) es van
donar, amb lleugers matisos, independentment del continent de procedència.
GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ EXTERIOR PER CONTINENT (2004-2010)
Font: Immigració exterior segons continent de procedència. Institut d’Estadística de Catalunya.
Finalment, per tancar el tema de la incidència de la immigració exterior a les
comarques rurals catalanes, s’ha procedit a ponderar les dades sobre el volum de
població total resident el 2010 (Mapa 13).El resultat mitjà de l’àmbit d’estudi es
situava prop del 14% d’immigrants respecte el total de població a les comarques
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
44
rurals. Les dues comarques amb una major incidència de la immigració exterior sobre
la població resident, amb valors superiors al 20%, són la Segarra i l’Alt Empordà.
MAPA 13. IMMIGRACIÓ EXTERIOR: TAXA SOBRE POBLACIÓ DE 2010
Font: Immigració exterior segons continent de procedència. Institut d’Estadística de Catalunya.
La primera ha atret força població immigrant pel desenvolupament de la indústria
agroalimentària, principalment, en el marc d’una comarca escassament poblada,
mentre que la segona és una comarca fronterera i amb un important pes turístico-
residencial. Com ja hem vist anteriorment, la tipologia d’immigració en aquestes dues
comarques difereix força, donat que la Segarra destaca per rebre immigrants de l’est
d’Europa mentre que l’Alt Empordà els rebia bàsicament de l’Europa Occidental i del
Magreb.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
45
Encara per sobre de la mitjana, amb valors que van del 16 al 20%, trobem un total de
10 comarques, quatre d’elles pirinenques (Alta Ribagorça, Val d’Aran, Alt Urgell i
Cerdanya), dues de la Costa Brava (Baix Empordà i la Selva), dues de les Terres de
l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i dues del Pla de Lleida (Segrià i el Pla d’Urgell). Com en el
cas anterior, bona part d’aquestes comarques presenten un pes important del sector
turístic (les pirinenques i les costaneres), mentre que les comarques d’interior presents
són pols importants de la indústria agroalimentària.
Els valors més baixos, per sota del 8%, es troben en dues comarques amb una certa
incidència d’un passat industrial en crisi, com són ara l’Anoia i el Ripollès.
A les comarques rurals la immigració exterior segons continent de procedència
presenta una distribució territorial amb els següents principals trets:
Els immigrants procedents de la Unió Europea tenen tendència a ubicar-se en
comarques costaneres o bé en comarques pirinenques amb eixos
transfrontereres.
Els immigrants europeus extracomunitaris es concentren sobretot en
comarques d’interior, principalment de la demarcació de Lleida.
Els immigrants d’origen africà tenen un pes relatiu molt important a les
comarques properes a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els immigrants americans es concentren sobretot en l’àmbit pirinenc i en l’eix
del Llobregat.
Els immigrants procedents d’Àsia es concentren sobretot a les comarques
interiors de la demarcació de Girona.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
46
Població jove estrangera: tu a ponent i jo a llevant
A continuació analitzarem a partir de tres indicadors (percentatge de població jove
estrangera, primer país de procedència dels estrangers joves i índex de feminitat entre
els estrangers joves)16 la situació actual dels estrangers joves, d’entre 16 i 29 anys, dins
l’àmbit d’estudi.
El percentatge de població jove estrangera és del 28,8% del total de població jove en el
conjunt de les comarques rurals catalanes. Tal com s’aprecia al Mapa 14, les
comarques amb un major pes de la població estrangera entre la població jove (de 16 a
29 anys) es situen en quatre àmbits determinats: la Costa Brava, l’Alt Pirineu i Aran, la
Plana de Lleida i el Delta de l’Ebre.
16 El percentatge de població jove estrangera i l’índex de feminitat dels estrangers joves s’han calculat a partir de les dades de Població segons lloc de naixement, sexe i edat de 2011 extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La informació relativa al primer país de procedència dels estrangers joves s’ha extret del butlletí “La immigració en xifres”, núm. 8, de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
47
MAPA 14. PERCENTATGE DE POBLACIÓ JOVE ESTRANGERA (2011)
Font: Població exterior segons lloc de procedència, sexe i edat. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa als principals països de procedència d’aquesta població jove estrangera, cal
destacar la situació dicotòmica que es dóna entre els immigrants romanesos de l’est
d’Europa que són el primer col·lectiu estranger a les comarques rurals occidentals, i els
immigrants marroquins del nord d’Àfrica que constitueixen el grup al·lòcton més
nombrós a les comarques orientals. Aquesta dicotomia, amb els romanesos a ponent i
els marroquins a llevant, és la que ha motivat el títol d’aquest apartat. De totes
maneres, i tot i aquesta aparent uniformitat territorial entre col·lectius, cal esmentar
que allà on el primer país de procedència és Romania (passa en 16 comarques: la Val
d’Aran, l’Alta Ribagorça, els dos Pallars, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell,
el Segrià, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta,
el Baix Ebre i el Montsià), normalment el segon és Marroc (passa en 12 de 16 casos, el
75%); mentre que allà on el primer país és el Marroc (un total de 12 comarques: l’Alt i
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
48
el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Selva, el Ripollès, l’Osona, el Berguedà, el Bages,
el Solsonès, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt Camp.), el segon és Romania (9 casos, també el
75%).
Tot i el predomini d’aquestes dues nacionalitats en els seus àmbits territorials, trobem
tres excepcions:
El col·lectiu bolivià, que és el més nombrós entre els estrangers joves a la
Cerdanya, on els següents grups per ordre d’importància serien els portuguesos
i els romanesos.
El col·lectiu indi a la Garrotxa, la comunitat al·lòctona més important, per
davant de marroquins i xinesos, essent aquesta una comarca amb un fort
component d’immigració asiàtica.
I l’Alt Urgell, on el col·lectiu predominant són els portuguesos, seguits de
marroquins i colombians. En aquesta comarca cal tenir en compte la contigüitat
amb Andorra, respecte la qual actua en part com a opció residencial assequible,
i que esdevé un focus econòmic de primer ordre i suposa un mercat de treball
important tant per autòctons com per a forans.
Per acabar, les darreres dades sobre l’índex de feminitat entre la població estrangera
(Mapa 15) en edat jove (de 15 a 29 anys) mostren clarament una tendència
progressiva a una paritat entre sexes, superant els estadis inicials de l’onada migratòria
que era de forma molt majoritària protagonitzada per homes, i que encara es nota en
edats més avançades, sobretot al voltant dels 40 anys. Aquesta nova situació ha estat
motivada tant per canvis en el model migratori, com per processos com ara la
reagrupació familiar, que ha portat la vinguda tant de les dones dels primers
immigrants com dels seus fills, igualant l’estructura poblacional per sexes d’aquests
col·lectius.
L’índex de feminitat entre la població estrangera jove del conjunt de les comarques
catalanes s’ha situat doncs pròxim a la paritat entre sexes, amb un 49,2% de dones
entre els al·lòctons joves. El pes específic de les dones dins aquest col·lectiu és
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
49
especialment important en bona part de les comarques de muntanya, segurament per
l’especialització productiva en hostaleria, i en menor mesura, també a les comarques
centrals.
MAPA 15. POBLACIÓ JOVE ESTRANGERA: ÍNDEX DE FEMINITAT (2011)
Font: Població exterior segons lloc de procedència, sexe i edat. Institut d’Estadística de Catalunya.
Hi ha fins a 14 comarques on les dones són fins i tot majoritàries entre la població jove:
6 de pirinenques (la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el
Pallars Jussà), 4 de les comarques centrals (Solsonès, Anoia, Osona i Bages), dues de la
Costa Brava (Alt i Baix Empordà), a més de la Conca de Barberà i l’Urgell. Per contra, hi
ha tres comarques de l’oest del país on l’índex de feminitat no arriba ni al 45%: la
Noguera, les Garrigues i la Terra Alta. Aquestes presenten com a fet característic una
forta especialització agrària, fet que pot incidir en la major presència de població
masculina jove estrangera en funció de les particularitats pròpies del mercat de treball
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
50
comarcal. Les tres comarques amb major pes de noies entre la població estrangera
jove (el Solsonès, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà) tenen en comú en canvi un mercat de
treball encarat bàsicament al sector serveis, i més específicament, amb un pes
important del sector turístic.
Els principals trets que descriuen la població jove estrangera a les comarques rurals
són :
Un major pes de la població jove estrangera sobre el total de la població jove
resident a les comarques costaneres i a la demarcació de Lleida. Ens aquests
àmbits trobem fins a 8 comarques en les que més d’1/3 part dels joves són
estrangers.
El país de procedència dels joves estrangers té una forta incidència en la seva
distribució territorial. A les comarques occidentals de Catalunya els romanesos
són el primer col·lectiu en volum de població jove estrangera, mentre que els
marroquins constitueixen el grup més nombrós a les comarques orientals.
La població jove estrangera presenta gairebé una paritat total entre sexes.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
51
Fluxos interiors: variacions residencials (emigrants, immigrants i
saldo migratori)
Els ritmes i les intensitats dels moviments migratoris interiors dins de Catalunya,
analitzats durant la dècada que va de l’any 2000 al 2011, difereixen força dels
presentats anteriorment en la immigració exterior.
Aquí podem parlar, també en cert sentit, d’un augment progressiu dels fluxos a
principis de la dècada (encara que anterior en el temps i menor en intensitat al de la
immigració exterior), i d’una davallada posterior, en certa manera continuada (amb un
descens en pic el 2005, any de la regularització d’immigrants estrangers), i que arriba a
convertir-se en saldos migratoris negatius, encara que febles i sostinguts, a partir del
2009.
Aquesta evolució queda palesa al Gràfic 3, que mostra el saldo migratori de les
comarques rurals catalanes. El saldo migratori és el producte de restar la població
emigrada a la població immigrada, és a dir, els fluxos de sortida de persones que
surten de les comarques rurals als fluxos d’entrada de persones que passen a residir en
comarques rurals.
GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI A LES COMARQUES
RURALS. SALDO TOTAL.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
52
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
En un primer moment, la dinàmica és la d’un increment continu dels saldos positius
des de l’any 2000 fins al 2003, en que arriben al seu màxim amb un guany de gairebé
30.000 nous habitants per a les comarques rurals procedents dels moviments
residencials.
Des del 2003, la dinàmica, tot i ser encara positiva, es va alentint i progressivament els
guanys van disminuint any rere any (amb una davallada destacada el 2005 en que es
passen a sumar menys de 18.000 individus per a totes les comarques rurals) fins que
l’any 2009 ens trobem ja amb dinàmiques negatives i la pèrdua per primer cop a la
dècada de més d’un miler d’efectius per canvis residencials a les comarques rurals,
xifra que es modera el 2010 (saldo negatiu de 244 unitats), però es reforça el 2011,
amb un saldo negatiu de 1.674 efectius.
Si ens fixem exclusivament en els saldos migratoris de la població jove (entre 15 i 34
anys), podem apreciar en el Gràfic 4 un dinàmica similar, amb uns increments
continuats fins al 2003 (en que es freguen el 12.000 nous residents joves), i un descens
a partir d’aquella data, amb un pic a la baixa el 2005 (menys de 6.000 nous joves), que
es torna negatiu també el 2009, en el qual es perden gairebé 3.000 joves per
moviments residencials. En els anys posteriors aquesta pèrdua de població jove per
motius residencials en el conjunt de les comarques rurals continua a un ritme
constant, amb saldos negatius entre 2.000 i 3.000 joves.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
53
GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI JOVE A LES
COMARQUES RURALS.
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Aquestes darreres xifres ens indiquen que gran part de la culpa de la pèrdua de
població durant el 2009 per motius residencials interns cal atribuir-la a la població
jove. Les pèrdues entre la joventut gairebé tripliquen les generals, fet que ens indica
que en edats adultes el saldo continuava essent lleugerament positiu durant els anys
2009 a 2011.
Darrera d’aquest fet segurament s’hi troba l’actual crisi econòmica, que ha motivat
nous fluxos migratoris conjunturals de fugida de les comarques rurals entre la gent
jove, la més feble en quant a inserció en la vida laboral i a estabilitat econòmica, que
caldrà seguir en anys successius per determinar si acaben generant un segon procés
d’èxode rural, i un efecte dominó sobre l’envelliment de la població resident en
aquestes comarques.
Pel que fa al saldo migratori de les dones joves (Gràfic 5), la dinàmica torna a presentar
els mateixos ritmes que en els dos casos anteriors, encara que amb una evolució més
regular, especialment en el tram que va des de 2003 fins al 2011, primer en la
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
54
davallada dels saldos positius i posteriorment en l’entrada a un situació de saldos
migratori negatius.
Cal remarcar aquí que el saldo migratori negatiu dels anys 2009, 2010 i 2011 del
col·lectiu de dones joves supera les pèrdues totals en el conjunt de comarques rurals
catalanes. També cal esmentar el fet que a partir de 2010, la major part de saldos
negatius a les comarques rurals entre la població jove es donen entre la població
femenina.
GRÀFIC 5. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI DE DONES JOVES A
LES COMARQUES RURALS.
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Amb aquestes dades es pot afirmar que bona part de les comarques rurals pateixen ja
un procés preocupant i reforçat de pèrdua de població jove, amb un impacte
diferenciat en la població femenina, que dibuixa una perspectiva de futur difícil, donat
que la reducció de les generacions joves afecta no només el règim demogràfic
d’aquestes comarques (baixada de la natalitat, envelliment de la població, etc.) sinó el
conjunt de les variables socioeconòmiques (manca de mà d’obra jove, menor
dinamisme, etc.).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
55
Si desgranem aquest fluxos i els analitzem a nivell comarcal, podem apreciar que pel
que fa als fluxos de sortida –altrament anomenats emigrants– (Mapa 16) els
percentatges més elevats de dones respecte el total d’emigrats joves (que en el
conjunt de les comarques rurals suposen el 48,7%) es situen al nord del país, mentre
que els valors més baixos es situen al Pla de Lleida i les comarques del sud del país.
MAPA 16. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: EMIGRANTS. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE TOTAL JOVES (2000-
2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Hi ha 6 comarques amb predomini de dones entre els emigrants joves: l’Alt Urgell, el
Pallars Sobirà, el Ripollès, l’Alt i el Baix Empordà, i el Pla de l’Estany. En l’extrem
contrari, hi ha quatre comarques que no arriben al 46% de dones entre el total
d’emigrants joves, de les quals tres són a la demarcació de Lleida (Pallars Jussà, Segrià i
Segarra) i una a les Terres de l’Ebre (Baix Ebre).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
56
Pel que fa al percentatge de joves sobre el total d’emigrants (Mapa 17), cal destacar
que la mitjana de les comarques rurals catalanes es situa entorn al 46,4%, el que indica
que gairebé la meitat dels emigrants són joves. Les dues comarques amb un pes més
important dels joves entre el total d’emigrants es situen al Pla de Lleida, on el Segrià i
el Pla d’Urgell gairebé arriben al 50% de joves respecte el total d’emigrants. Per contra,
entre les comarques amb un menor pes dels joves entre els emigrants, per sota del
44%, trobem cinc comarques del nord (Alt i Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya i
Ripollès) i dues del sud (Conca de Barberà i Priorat).
MAPA 17. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: EMIGRANTS. PERCENTATGE DE JOVES SOBRE TOTAL D’EMIGRANTS (2000-
2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa a la distribució territorial d’aquest indicador, però ara fixant-nos
exclusivament en el col·lectiu femení (Mapa 18), torna a mostrar-nos una concentració
de percentatges elevats al nord del país i de baixos al sud. Les quatre comarques en les
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
57
que predominen les dones joves entre el total d’immigrants interiors joves són el Pla
de l’Estany, l’Alt Urgell, i l’Alt i el Baix Empordà.Com a comarques amb una menor
incidència de les dones entre els immigrants joves (menys del 44%) hi ha el Pallars
Jussà i l’Alta Ribagorça al Pirineu lleidatà, i el Baix Ebre a les Terres de l’Ebre.
MAPA 18. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: IMMIGRANTS. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE TOTAL JOVES (2000-
2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa al percentatge de joves sobre el total d’immigrants (Mapa 19) la mitjana de
l’àmbit d’estudi es situa en el 45,1%, força per sota del percentatge apreciat entre els
emigrants, fet que ens indica una major incidència de la població jove en els fluxos de
sortida que en els d’entrada. Les dues úniques comarques on els joves són majoritaris
entre el total d’immigrants del període 2000 a 2011 són pirinenques i de forta
especialització turística: la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. En canvi, les cinc comarques
amb un percentatge més baix tenen per regla general una forta incidència del sector
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
58
agrari. El Ripollès, el Berguedà, les Garrigues, la Terra Alta i el Priorat es situen per sota
del 41% de joves sobre el total d’immigrants.
MAPA 19. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: IMMIGRANTS. PERCENTATGE DE JOVES SOBRE TOTAL D’IMMIGRANTS (2000-
2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Si analitzem els saldos migratoris per al conjunt del període, veiem com en el cas de les
dones joves (Mapa 20), en el conjunt de les comarques rurals s’ha produït un
increment de més de 23.000 residents, però amb una distribució territorial força
desigual. Així, hi ha quatre comarques al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona
en les que els moviments residencials de dones joves han deixat un saldo positiu de
més de 5.000 persones: la Selva, l’Alt Penedès, l’Anoia, i el Bages. Per contra, hi ha un
total de 13 comarques, bàsicament de les demarcacions de Lleida i Tarragona, amb
saldos negatius, i que per tant han perdut en el moviment migratori interior població
jove femenina. Per ordre de major a menor pèrdua són la Noguera, la Segarra, les
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
59
Garrigues, el Ripollès, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, la Terra Alta, l’Urgell, el Montsià, el
Pallars Jussà, el Priorat, l’Alta Ribagorça i el Segrià.
MAPA 20. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. DONES JOVES (2000-2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
El saldo per al conjunt de la població jove de 15 a 34 anys (Mapa 21) per al conjunt de
l’àmbit d’estudi es situa en un increment de més de 57.000 nous residents, amb una
distribució força similar a la del saldo de les dones joves. Les 4 comarques que superen
els 11.000 nous residents joves són, de major a menor guany absolut, l’Anoia, l’Alt
Penedès, el Bages i la Selva. Hi ha però 9 comarques que presenten signe negatiu. De
fet són les mateixes del mapa anterior menys el Priorat, l’Alt Ribagorça, el Pallars Jussà
i el Montsià, que presenten saldos positius entre els homes joves superiors als saldos
negatius respectius entre les dones joves. De major a menor pèrdua, el llistat de
comarques que perden per motius residencials més població jove són: la Segarra, el
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
60
Baix Ebre, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, la Noguera, el Ripollès, la Terra Alta, el Segrià
i l’Urgell.
MAPA 21. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. JOVES (2000-2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Finalment, el saldo migratori intern per al conjunt de la població (Mapa 22) suposa per
a les comarques rurals catalanes un guany en el període analitzat (2000-2011) d’uns
173.000 nous residents. Pel que fa a la distribució territorial, la zona de guanys
importants es repeteix respecte els indicadors anteriors, mentre que la de pèrdues es
redueix i presenta variacions de detall, mostrant que en la dinàmica negativa de
moltes comarques hi té un pes específic molt important la fugida, encara, per part de
la població jove. Les 4 comarques que superen els 24.000 nous residents totals són,
per ordre de major a menor, la Selva, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Bages. Molt per sota,
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
61
amb valors lleugerament superiors als 10.000 nous residents, trobem la comarca veïna
de l’Osona i l’Alt Empordà a la Costa Brava.
MAPA 22. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. TOTAL (2000-2011)
Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
El nombre de comarques amb saldos negatius es redueix a 9, que són per ordre de
major a menor: la Segarra, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, la Noguera, el
Ripollès, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. Entre aquestes, destaquen les tres
darreres, que presentaven saldos positius entre la gent jove i negatius entre la
població adulta, i en sentit contrari, el Baix Ebre, el Segrià i l’Urgell, que passen a
presentar saldos totals positius tot i tenir-los negatius entre la població jove, fet que
indica la presència d’importants saldos positius entre la població adulta.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
62
A tall de resum podem dir que la immigració interior a les comarques rurals presenta
com a trets rellevants els següents:
Entre 2000 i 2008 les comarques rurals catalanes han experimentat saldos
migratoris positius. Amb l’arribada de la crisi, la tendència es reverteix el 2009,
amb saldos lleugerament negatius, que són més importants entre la població
jove, i especialment entre les dones joves.
Els saldos positius més importants es concentren sobretot a la primera corona
de comarques rurals ubicades entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, des
d’on han rebut força població per desconcentració de la mateixa i per efectes
derivats del mercat de l’habitatge, més assequible en aquestes comarques que
no a la zona metropolitana.
A les comarques occidentals i pirinenques, els saldos migratoris són negatius o
mínimament positius, sobretot pel que fa a la població jove. En aquestes
comarques els joves, especialment les noies, tenen més tendència a anar-se’n
cap a les comarques urbanes que no pas a fer el pas contrari.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
63
Impacte i magnitud de les migracions juvenils: cap a on van
els joves que marxen?
En aquest capítol s’aprofundirà sobre quina és la destinació dels fluxos de sortida de la
població jove, d’entre 15 i 34 anys, de les comarques rurals catalanes, a partir de les
dades sobre variacions residencials17 que comprenen el període de l’any 2000 al 2011,
ambdós inclosos.
A partir de l’anàlisi dels emigrants a nivell comarcal, es distingiran entre els fluxos que
tenen com a destinació les capitals comarcals catalanes, en primer lloc, i posteriorment
s’analitzaran els fluxos amb destinació a tres categories de municipis en funció de la
seva dimensió poblacional:
Fluxos cap a municipis rurals: aquells que es realitzen cap a municipis de
menys de 2.000 habitants, en certa manera els que podríem considerar
com a “neorurals”, en tant que són entrades de població cap als nuclis
de menor dimensió.
Fluxos cap a municipis semirurals: aquells que es realitzen cap a
municipis que tenen una població d’entre 2.000 i 10.000 habitants, és a
dir, els fluxos cap a municipis rurals però ja amb una dimensió
considerable.
Fluxos cap a municipis urbans: aquells que es realitzen cap a municipis
que tenen una població de més de 10.000 habitants, i que es podrien
considerar encara dins una dinàmica de concentració de la població en
l’àmbit urbà.
17 Dades de la Estadística de variacions residencials. Període 2000‐2011. Padró municipal d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
64
Fluxos envers les capitals comarcals
En el conjunt de les comarques rurals, i per a tot el període esmentat, el volum total
d’emigrants que van tenir com a destinació alguna de les 41 capitals comarcals
catalanes va ser d’unes 259.000 persones, de les quals unes 124.000 (el 48%) eren
joves d’entre 15 i 34 anys.
Com es pot apreciar al Mapa 46, és a les comarques més pròximes a l’àmbit
metropolità, així com també al Pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre, on el pes específic
de la població jove entre els emigrants amb destinació a capitals de comarca és més
important.
MAPA 23. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A CAPITAL COMARCAL (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
65
Entre aquestes destaquen 3 comarques rurals (el Pla de l’Estany, l’Osona i el Pla
d’Urgell) on el percentatge de joves supera la meitat del conjunt de fluxos que tenen
com a destinació una capital comarcal. Per contra, els valors més baixos es detecten en
comarques pirinenques i en algunes de l’interior de la demarcació de Tarragona. Així,
trobem fins a cinc comarques (Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès i
Priorat) en les que el percentatge de joves entre el total d’emigrants a capitals
comarcals és inferior al 44%.
Per tal de tenir una idea aproximada de l’impacte d’aquests fluxos d’una manera
ponderada, s’ha procedit a comparar el volum d’emigrants joves de cada comarca rural
amb la seva població a data de 2011 (Mapa 47).
MAPA 24. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A CAPITAL COMARCAL (2000-2011)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
66
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
El resultat d’aquesta operació a nivell comarcal ens ha deixat dos àmbits territorials on
aquesta proporció és superior a la mitjana: el Pirineu, i un seguit de comarques
limítrofs entre elles entre el Pla de Lleida i l’interior de la demarcació de Tarragona. En
aquest sentit, de les 6 comarques amb una major incidència de l’emigració cap a les
capitals comarcals respecte la població resident, amb valors superiors al 9%, quatre
són pirinenques (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Cerdanya), i dues del Pla de
Lleida (Urgell i Segarra).En les mateixes àrees destaquen també amb valors alts,
d’entre el 8 i el 9%, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Conca de
Barberà i l’Alt Camp. El valors més baixos, per sota del 6%, els trobem al Montsià, el
Baix Empordà, el Segrià, la Terra Alta, l’Osona i la Selva.
Pel que fa al pes específic de les dones entre els emigrants joves que tenen com a
destinació capitals de comarca (Mapa 48), podem parlar a la pràctica de paritat entre
sexes, ja que per al conjunt de les comarques catalanes la mitjana és del 50,2%.Les
comarques amb una presència important de noies entre els emigrants a capitals
comarcals forma una mena de “T” deformada, que inclou des de la Costa Brava fins a
la Noguera passant per bona part del Pirineu, i des d’aquest a les comarques interiors
de les Terres de l’Ebre, passant per les comarques centrals.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
67
MAPA 25. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A CAPITAL COMARCAL
(2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Les nou comarques amb major percentatge de dones emigrants (per sobre el 51,5%)
són l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Noguera, la
Cerdanya, el Solsonès i el Priorat. Encara amb valors superiors a la mitjana i amb
predomini de dones entre els emigrants joves, trobem 9 comarques més (el Pallars
Sobirà, el Bages, la Garrotxa, l’Anoia, l’Alt Penedès, la Conca de Barberà, la Ribera
d’Ebre, el Montsià i la Terra Alta).En canvi, els valors més baixos es concentren en bona
part de les comarques occidentals del Pirineu i al Pla de Lleida. El percentatge de dones
emigrants és inferior al 47% a la Val d’Aran, la Segarra i el Baix Ebre.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
68
Fluxos envers els municipis rurals
El volum total d’emigrants cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) dins
l’àmbit d’estudi de les 31 comarques rurals en el període 2000-2011 ha estat de
101.000 individus, una xifra molt inferior a la que hem vist anteriorment per als fluxos
cap a les capitals comarcals.
En aquest sentit, la primera conclusió és que a les comarques rurals els fluxos cap a
municipis petits són molt inferiors quantitativament als que es donen cap als nuclis o
municipis de major rang, tot i que el nombre de municipis d’aquestes característiques
és molt superior a la resta.
Cal esmentar també aquí que els aproximadament 42.000 emigrants joves amb
destinació a municipis rurals suposen menys del 42% del total dels fluxos amb aquesta
destinació, proporció que és de llarg la més baixa entre les diferents tipologies de
fluxos estudiades.
Les comarques rurals amb major percentatge d’emigrants joves respecte el total
d’emigrants a municipis rurals (Mapa 49) són les comarques pirinenques de la Val
d’Aran i l’Alta Ribagorça, amb valors per sobre del 46%.El pes dels joves és també
relativament important, amb valors d’entre el 44 i el 46%, a les comarques de les
Garrigues, el Pla d’Urgell, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Baix Ebre. Els valors
més baixos (menys del 40%), per contra, és concentren a la Costa Brava (l’Alt i el Baix
Empordà) i el Pirineu (la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el Berguedà).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
69
MAPA 26. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa a la proporció d’emigrants joves a municipis rurals sobre la població resident
(Mapa 50), cal esmentar que en el conjunt de les comarques analitzades és només del
2,2% de mitjana. És al nord del país on trobem les comarques amb una major
incidència d’emigrants joves a municipis petits: la Val d’Aran i el Pallars Sobirà superen
el 5%, mentre que la Cerdanya i l’Alt Empordà es situen entre el 4 i el 5%.
Tot i que aquest indicador presenta una certa homogeneïtat, en termes d’escassa
incidència, al conjunt de les comarques rurals, els valors més baixos els trobem en
algunes comarques gironines i a les Terres de l’Ebre: a la Selva, el Baix Ebre i el Montsià
els emigrants joves durant aquest període no suposaven ni l’1% respecte la població
resident de 2011.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
70
Pel que fa al grau de feminitat d’aquests emigrants joves a municipis de menys de
2.000 habitants, cal esmentar que és el més alt dins les quatre categories establertes
com a destinació (capitals comarcals, municipis rurals, municipis semirurals i municipis
urbans), amb un 50,7%. Entre els “neorurals”, doncs, existeix un lleuger predomini de
les dones.
MAPA 27. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
El percentatge de dones és especialment elevat a les comarques gironines, a l’Alt
Pirineu i Aran, en bona part de les comarques centrals i en la confluència de les
demarcacions de Lleida i Tarragona (Mapa 51).Així, per sobre del 52% de dones entre
el total d’emigrants joves a municipis rurals es situen les comarques de l’Alt i el Baix
Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, la Selva, l’Osona, el Ripollès i les Garrigues;
mentre que encara amb predomini d’emigrants femenines (entre el 50 i el 52%)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
71
trobem un total de 10 comarques més: Cerdanya, Alt Urgell, Ribera d’Ebre, Pallars
Sobirà, Val d’Aran, Bages, Alt Penedès, Pla d’Urgell, Terra Alta i Noguera. Els valors més
baixos, per sota del 46%, els trobem a les comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça i
el Pallars Jussà.
MAPA 28. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-
2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Fluxos envers els municipis semirurals
Pel que fa al volum total d’emigrants cap a municipis semirurals (d’entre 2.000 i 10.000
habitants), durant el període estudiat han arribat a les 175.000 persones, xifra superior
als fluxos que tenen com a destinació municipis rurals, però per sota dels que tenen
com a destinació capitals comarcals i municipis urbans.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
72
S’ha de tenir en compte que entre els municipis semirurals també s’inclouen en alguns
casos algunes d’aquestes capitals comarcals de menor dimensió, a més de bona part
dels centres subcomarcals presents al territori català.
El volum d’emigrants joves amb destinació a municipis semirurals és de prop de 80.000
individus, el que suposa un 45,7% respecte el total d’emigrants amb aquesta
destinació per al període del 2000 al 2011.
Aquest percentatge, superior al present en els fluxos cap a municipis rurals però
inferior al que trobem en els que tenen com a destinació municipis de major rang
(urbans o capitals comarcals), ens demostra que el paper dels joves en els fluxos
migratoris agafa més importància a mesura que augmenta el volum de la població de
destinació.
Les comarques amb un major percentatge d’emigrants joves respecte el total
d’emigrants a municipis semirurals (Mapa 52) es situen al sud-oest del país i entorn de
l’àrea metropolitana de Barcelona. Les comarques amb una dada superior al 48% són
la Garrotxa, la Val d’Aran i el Pla d’Urgell.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
73
MAPA 29. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
En un segon estadi, encara per sobre de la mitjana i amb valors d’entre el 46 i el 48%,
trobem l’Osona, el Bages, l’Anoia i l’Alt Penedès a les comarques barcelonines; la
Noguera, l’Urgell i el Segrià a la demarcació de Lleida; i la Ribera d’Ebre a la de
Tarragona. Els valors més baixos, per sota del 42%, es situen en quatre comarques del
quadrant nord del país: el Pallars Jussà, el Solsonès, el Ripollès i l’Alt Empordà.
La incidència dels emigrants joves a municipis semirurals sobre el total de població
comarcal (Mapa 53) suposa per al conjunt de les comarques rurals un 4,2%.Les
comarques amb una major incidència d’aquest fenomen es situen bàsicament entorn
l’àrea metropolitana i al Pirineu. Només hi ha una comarca, l’Osona, amb una
proporció d’emigrants joves semirurals respecte el total de població superior al 6%;
però entre el 5 i el 6%, valors superiors a la mitjana de les comarques rurals, trobem
quatre comarques pirinenques (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la
Cerdanya), a més de la Segarra, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i la Ribera d’Ebre. En
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
74
l’extrem contrari, les cinc comarques amb un menor percentatge (per sota del 3%) són
l’Alt i el Baix Empordà, l’Alt Urgell, la Terra Alta i el Montsià.
MAPA 30. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per sexe de l’emigració jove (entre 15 i 34 anys) cap a
municipis semirurals (Mapa 54), el terme adequat seria el de paritat, ja que ambdós
sexes compten amb registres força similars (50,4% de dones).Les comarques del nord i
nord-est de Catalunya són les que compten amb una major presència de dones entre
els emigrants joves, que és també important en bona part de les comarques centrals i
de l’interior de la demarcació de Tarragona.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
75
MAPA 31. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Per sobre del 52% de dones trobem un total de 6 comarques: l’Alt i el Baix Empordà, el
Pla de l’Estany, el Ripollès, la Cerdanya i el Solsonès. Formant un continu amb
aquestes, trobem altres 10 comarques on també predominen les dones: Garrotxa, Alt
Urgell, Osona, Berguedà, Bages, Anoia, Garrigues, Priorat, Noguera i Alt Penedès. Per
contra, els valors més baixos (per sota del 46%), amb clar predomini dels homes entre
els emigrants joves, els trobem a la comarca de la Segarra, al Pla de Lleida.
Fluxos envers els municipis urbans
En els dotze anys que van del 2000 al 2011, el volum total d’emigrants procedents de
les comarques rurals que han tingut com ha destinació municipis de caràcter urbà
(amb més 10.000 habitants) han estat de gairebé 403.000 individus, és a dir, més del
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
76
triple dels canvis residencials amb destinació a municipis rurals i més del doble dels
que han tingut com a destí els municipis semirurals.
Aquesta xifra és també superior al volum d’emigrants rebuts per les capitals comarcals,
moltes de les quals s’inclourien en aquest grup de municipis “urbans”, però cal tenir en
compte que aquesta categoria també inclou altres ciutats que no compten amb
capitalitat però que presenten un volum important de població.
El volum d’emigrants joves amb destinació a municipis urbans és d’unes 190.000
persones, que suposen el 47,2% del total d’emigrants que han fixat la seva nova
residència en municipis de més de 10.000 habitants.
Aquest percentatge supera de llarg el d’emigrants a municipis rurals i semirurals, i
només es veu superat lleugerament pel present entre els emigrants que trien com a
destinació capitals comarcals. La capitalitat i un volum important de població semblen
ser factors que potencien un major protagonisme de la població jove en els processos
migratoris interns de Catalunya.
Podem dir, doncs, que a les comarques rurals catalanes, els joves tenen més propensió
a moure’s cap a nuclis de major rang, mentre que en els processos de migració cap a
nuclis petits el seu paper decau, passant a esser un tipus de migració d’edats més
adultes.
Pel que fa a la distribució territorial d’aquests emigrants joves cap a la ciutat i la seva
proporció en el conjunt d’emigrants amb aquesta destinació (Mapa 55), podem
apreciar que les comarques amb major pes d’emigració jove formen una diagonal que
va de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre.
En aquesta diagonal, trobem dues comarques en que l’emigració jove és majoritària
entre el conjunt d’emigrants amb destí a municipis urbans: l’Osona i el Segrià. Amb
valors superiors a la mitjana, d’entre el 48 i el 50%, trobem altres vuit comarques: la
Val d’Aran, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Bages, l’Anoia, el Pla d’Urgell, la Terra Alta
i la Segarra.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
77
Els valors més baixos els trobem al Pirineu i a l’interior de les comarques tarragonines,
on trobem cinc comarques (els dos Pallars, la Cerdanya, el Priorat i la Conca de
Barberà) que no arriben al 44% d’emigrants joves sobre el total d’emigrants a
municipis urbans.
MAPA 32. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
La proporció mitjana a les comarques rurals d’emigrants joves amb destí a ciutat en
relació al total de població comarcal es situava en el 10,1%, el percentatge més elevat
d’entre les diferents destinacions.
Com es pot apreciar al Mapa 56, les comarques on la incidència dels fluxos d’emigrants
joves envers als municipis de grans dimensions és més important es troben situats a la
Costa Brava, a l’eix de sortida de l’àrea metropolitana per l’A-2 i en algunes comarques
pirinenques.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
78
Les set comarques amb els percentatges més elevats, per sobre del 11%, són l’Alt i el
Baix Empordà, l’Anoia, la Selva, l’Alt Penedès, l’Alta Ribagorça i la Segarra. Per sota
d’aquestes, amb valors d’entre el 10 i l’11%, trobem el Ripollès, la Cerdanya, l’Alt
Camp, l’Urgell i la Val d’Aran.
Les comarques occidentals i prepirinenques són les que presenten una menor
incidència d’aquests tipus d’emigrants. Les cinc comarques amb menors percentatges,
per sota del 8%, són el Solsonès, el Segrià, el Pallars Jussà, la Ribera d’Ebre i la Terra
Alta.
MAPA 33. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per sexe dels emigrants joves amb destinació a municipis
urbans, cal esmentar que la mitjana de les 31 comarques rurals, amb el 49,8% de
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
79
dones, és menor a la resta de destinacions analitzades, tot i mantenir-se relativament
pròxima a la paritat entre sexes.
Si abans havíem vist que el percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants
creixia a mida que augmentava la dimensió poblacional del municipi de destinació, en
el cas de la presència de dones dins aquest col·lectiu de joves emigrants té un sentit
contrari, amb una major proporció de dones a mida que disminuïa la grandària del
municipi de destí.
Les comarques amb major presència de dones entre els emigrants joves amb
destinació a municipis urbans (Mapa 57) es concentraven en quatre àmbits
diferenciats: al nord de les comarques gironines; algunes comarques del Pirineu
lleidatà; les situades entorn a l’àrea metropolitana de Barcelona i les de l’interior de la
demarcació de Tarragona.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
80
MAPA 34. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A MUNICIPIS URBANS
(2000-2011)
Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.
D’entre aquestes comarques, tres presentaven els valors més elevats per sobre del
51,5% de dones entre els emigrants joves a ciutat: l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i
l’Alt Urgell. Una mica per sota d’aquestes, però encara per sobre de la mitjana i amb
predomini d’emigrants joves femenines (entre el 50 i el 51,5%), trobem altres 13
comarques: el Baix Empordà, el Ripollès, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Noguera,
el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, el
Montsià i la Terra Alta. A l’altre extrem, trobem dues comarques amb els percentatges
de dones més baixos, per sota del 47%: la Segarra i el Baix Ebre.
A mode de resum presentem la taula següent on podem trobar una síntesi de les
dades comentades en els subcapítols anteriors.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
81
TAULA 1. EMIGRANTS SEGONS TIPOLOGIA DE MUNICIPIS PER SEXE I EDAT (2000-2011)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Tipologia de
municipi
Emigrants joves Emigrants totals
Emi.
joves /
Emi.
Total
Emi.
joves /
Pob.
2011
Dones
emi.
joves /
Emi.
joves Dones Homes Total Dones Homes Total
Emigrants cap a
municipis rurals
(< 2.000
habitants)
21.379 20.775 42.154 48.526 52.680 101.206 41,65% 2,23% 50,72%
Emigrants cap a
municipis
semirurals
(2.000 a 10.000
habitants)
40.251 39.672 79.923 84.334 90.720 175.054 45,66% 4,23% 50,36%
Emigrants cap a
municipis
urbans (>
10.000
habitants)
94.594 95.458 190.052 193.375 209.455 402.830 47,18% 10,06% 49,77%
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
82
Els principals trets a destacar sobre els fluxos migratoris en funció de la dimensió del
municipi de destí son els següents:
El percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants és major com major
es la dimensió del municipi de destí. És a dir, que entre la població jove hi ha
una clara preferència a triar nuclis urbans com a focus del seu moviment
migratori, fet que repercuteix clarament de forma negativa en els petits
municipis colindants que perden bona part del seu futur.
El percentatge de noies entre els emigrants joves presenta una distribució
diametralment oposada, donat que les dades mostren un major grau de
feminitat entre els emigrants joves als municipis rurals que no pas en els
municipis urbans o semiurbans.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
83
Mercat de treball: atur i ocupació
Com les dues cares de la mateixa moneda, les dades sobre atur registrat i les
d’ocupació a partir dels treballadors afiliats a la Seguretat Social ens parlen de la
realitat productiva i de les disfuncions econòmiques presents en els mercats de treball
de la població jove resident a les comarques rurals catalanes.
Distribució de l’atur jove en comarques rurals
A les comarques rurals, el volum d’aturats/des joves18 més important es concentra,
lògicament, a les comarques més poblades (Mapa 23).
MAPA 35. JOVES ATURATS (JUNY 2012)
18 Les dades emprades són les d’atur registrat i demandes d’ocupació a data de juny de 2012, extretes de la base de dades de l’Observatori del Treball. En el cas dels aturat/des joves, s’han tingut en compte aquells/es que tenen menys de 35 anys.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
84
Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Entre aquestes cal comptar que les comarques més properes a la costa (al nord, l’Alt i
el Baix Empordà i la Selva) superen els 2.500 aturats joves cadascuna; al sud, el
Montsià i el Baix Ebre es situen en valors que ronden els 2.000 joves sense feina, les
que es troben situades a la segona corona de desconcentració de l’àrea metropolitana
barcelonina (l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages i l’Osona) tenen entre 2.500 i els 5.000
aturats, i al sector de Ponent, el Segrià és la comarca amb un volum d’aturats joves
més gran, amb 5.360 individus menors de 35 anys que cerquen feina. Cal tenir en
compte que 20 de les 31 comarques rurals es situen per sota del miler d’aturats joves.
Pel que fa a la incidència de l’atur jove respecte del total d’aturats a nivell comarcal a
la Catalunya rural (Mapa 24), es detecta clarament com les comarques occidentals,
bàsicament les de la demarcació de Lleida, presenten valors força més elevats que les
comarques orientals, de la costa i de l’entorn de l’àrea metropolitana.
En aquest sentit, les comarques que presenten un major percentatge de població jove
entre la població aturada es troben al Pirineu de Lleida: a la Val d’Aran i l’Alta
Ribagorça els aturats menors de 35 anys suposen més del 37% del total d’aturats,
especialment en el cas de la segona, on tot i ser la comarca amb un menor nombre en
valors absoluts, els aturats joves suposen gairebé un 43% del total de persones sense
feina a la comarca. A les comarques del Solsonès, la Ribera d’Ebre i el Segrià els aturats
joves representen entre el 34% i el 37% del total d’aturats. Encara per damunt de la
mitjana de les comarques rurals (que es situa al 30,7%), amb valors que van entre el 31
i el 34% d’aturats joves, trobem les comarques de la Noguera, la Terra Alta, el Pla
d’Urgell, les Garrigues, el Pallars Sobirà, el Montsià, l’Urgell, l’Alt Camp, l’Alt Penedès,
l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i el Baix Ebre. La resta de comarques rurals presenten
un percentatge inferior al 31% d’aturats joves sobre el total d’aturats. Entre aquestes
destaquen el Ripollès i el Priorat, que presenten els percentatges més baixos dins les
comarques rurals, amb valors per sota del 28%.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
85
MAPA 36. JOVES ATURATS SOBRE TOTAL D’ATURATS (JUNY 2012)
Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al grau de feminitat entre els aturats joves de les comarques rurals (Mapa
25), es pot apreciar que en línies generals hi ha menys noies aturades que nois aturats,
encara que en aquest fet hi poden tenir a veure altres factors com per exemple una
tendència entre les noies a tenir incorporació més tardana al mercat del treball en
tardar més temps de mitjana en acabar els estudis universitaris, o el fet que bona part
de l’emigració jove sigui de noies que cerquen desenvolupar la seva vida laboral fora
de les comarques rurals on van néixer.
Entre les comarques amb una major incidència de l’atur jove femení, destaquen el
Solsonès i la Cerdanya, que són les úniques amb més d’un 50% (i per tant majoria) de
noies entre el total d’aturats joves. Especialment destacat és el cas de la Cerdanya, que
gairebé arriba al 54% d’aturades joves. Bona part de les comarques rurals (un total de
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
86
16) es situen en un interval que va del 46 al 50 per cent de noies entre els aturats
joves, amb valors ja molt pròxims a la paritat entre sexes. Dins d’aquest interval també
es situa la mitjana de les comarques rurals (46,7%).Les comarques amb menor
incidència de les noies entre l’atur jove es concentren bàsicament al Pirineu de Lleida i
a la zona de contacte del Pla de Lleida i l’interior de les comarques tarragonines.
MAPA 37. JOVES ATURADES SOBRE TOTAL DE JOVES ATURATS (JUNY 2012)
Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la incidència del nivell d’estudis entre l’atur jove, s’ha analitzat, tant per al
conjunt dels individus menors de 35 anys com per a les noies en aquest rang d’edat,
els casos més extrems, com és ara el fet de no tenir estudis (incloent tant els que es
troben en la categoria estricta “sense estudis” com els que no han acabat els estudis
primaris) i els que compten amb estudis superiors (universitaris).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
87
Entre les comarques amb una major incidència de baixos nivells d’instrucció entre els
aturats joves, amb més del 12% dels aturats sense formació, hi trobem diverses
comarques del Pla de Lleida (la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues), algunes
comarques gironines (l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa) i la comarca pirinenca de
l’Alta Ribagorça. El Pla de l’Estany, el Solsonès, el Baix Ebre i el Segrià presenten un
percentatge d’aturats joves sense estudis d’entre el 9 i el 12%.Entre les comarques
amb menor percentatge (per sota del 3%) de joves aturats/des sense estudis n’hi ha
dues del Pirineu de Lleida (el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell) i dues de la demarcació de
Tarragona (el Montsià, el Priorat i la Terra Alta).
Pel que fa a les comarques amb major incidència d’individus amb estudis superiors
entre els aturats joves, aquestes es concentren a la zona pirinenca, on n’hi ha dues que
superen l’11%: el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. A més d’aquestes, hi ha 8 comarques
més, majoritàriament del nord del país, amb valors d’entre el 9 i l’11% d’aturats joves
amb estudis superiors: la Terra Alta, el Berguedà, el Ripollès, el Pla de l’Estany, la
Cerdanya, l’Alt Urgell, l’Osona i la Garrotxa. Totes aquestes comarques superen
àmpliament la mitjana d’aturats joves amb estudis universitaris, que a la Catalunya
rural es situa en el 7,4%. En aquest cas, les comarques amb una menor incidència
d’aturats joves amb estudis superiors són les de l’Alt Urgell i la Val d’Aran, amb valors
que es situen per sota del 5%.
Fent una aturada en el gènere femení, i per regla general (Mapa 26 i Mapa 27), el nivell
d’estudis de les noies joves aturades és superior al dels nois, amb un menor pes de les
noies dins el col·lectiu de joves aturats sense estudis (un 7,1% front el 8% del conjunt
d’aturats joves) i un pes força més important que el dels nois entre els joves aturats
amb estudis superiors (un 10,5%, més de tres punts per sobre de la mitjana d’aturats
joves).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
88
MAPA 38. ATURADES JOVES SENSE ESTUDIS SOBRE TOTAL D’ATURATS JOVES SENSE ESTUDIS (JUNY 2012)
Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Tot i amb això, en els casos de l’Anoia, el Montsià i l’Alt Camp, entre el col·lectiu de
joves aturats sense estudis, les noies suposen més del 50%. El pes de les noies dins els
joves aturats sense estudis és també important (amb valors que van del 45 al 50%) en
certes comarques del nord (Osona, Cerdanya, Ripollès, Berguedà i la Val d’Aran), a més
de a l’Alt Penedès. A l’altre extrem, les comarques de la Terra Alta i el Pallars Sobirà
destaquen per no tenir cap noia aturada dins el col·lectiu dels que no han acabat
l’educació primària.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
89
MAPA 39. ATURADES JOVES AMB ESTUDIS SUPERIORS SOBRE TOTAL D’ATURATS JOVES AMB ESTUDIS SUPERIORS (JUNY 2012)
Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al col·lectiu de les joves aturades amb estudis superiors, destaca la Val
d’Aran com la comarca amb el percentatge més elevat amb diferència, amb un 87,5%
de noies amb estudis universitaris. Darrera d’aquesta hi ha sis comarques més amb un
pes important (entre el 75 i el 80%) de les noies entre els aturats amb formació
superior: el Solsonès, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany i el
Pla d’Urgell. En l’extrem contrari, el Berguedà, la Terra Alta, el Bages, les Garrigues i
sobretot l’Alta Ribagorça (amb un 50% de noies entre els aturats amb un alt nivell
d’instrucció) són les que presenten una menor preponderància dels individus de sexe
femení entre els aturats amb estudis superiors.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
90
Per poder tenir una idea general de les principals característiques de l’atur juvenil a
les comarques rurals catalanes podem donar un cop d’ull als següents punts que
volen servir de resum sintetitzador:
L’atur juvenil rural a Catalunya està concentrat a les comarques on hi ha més
població. Principalment a les comarques costaneres (l’Alt i el Baix Empordà, la
Selva i el Baix Ebre en són exemples), a les comarques que envolten l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i al Segrià. Totes elles superen els 2.000 aturats
joves. El Segrià és la comarca amb un nombre de joves aturats més elevat,
5.360.
En canvi, 20 de les 31 comarques rurals té menys de 1.000 aturats de menys de
35 anys.
Si mirem les dades segons el pes relatiu dels aturats joves sobre el total
d’aturats trobem que és el Pirineu de Lleida el que acumula més atur juvenil.
En analitzar el gènere de l’atur juvenil ens adonem que majoritàriament l’atur
juvenil masculí és més elevat que el femení. Tot i amb això, al Pallars Sobirà i la
Cerdanya l’atur juvenil femení suposa gairebé més del 50% de l’atur juvenil.
Generalment, l’atur juvenil masculí el generen joves sense estudis o amb
estudis mitjans. En canvi, l’atur juvenil femení el generen noies que
majoritàriament tenen estudis superiors. A la Val d’Aran, el Pla d’Urgell, el Pla
de l’Estany, el Pallars Jussà, el Ripollès, la Ribera d’Ebre i el Solsonès les noies
suposen més del 75% del total d’aturats joves amb estudis superiors.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
91
Comarques rurals i ocupació jove
Pel que fa a les dades sobre ocupació laboral19, presenten una distribució territorial
força similar al detectat en el cas de l’atur, amb una concentració de persones
ocupades a les comarques rurals de la segona corona metropolitana, a la costa
gironina i al Segrià. És en aquestes comarques especialment on és més important el
pes de l’afiliació d’individus joves (per sota dels 35 anys) sobre el conjunt de persones
afiliades (Mapa 28).
MAPA 40. AFILIATS JOVES SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Així, les comarques de la Selva, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Camp, el Montsià i el Baix Ebre,
situades prop de la metròpolis o a la costa, són les que presenten una major incidència
19 Les dades emprades, corresponents a març de 2011, provenen de la base de dades d’afiliacions a la Seguretat Social del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
92
de l’afiliació jove, amb valors per sobre el 32% de joves sobre el total d’afiliats. De les 6
comarques que no arriben al 29% d’afiliats joves, 5 són del Pirineu (Ripollès, Alt Urgell,
Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça) i una de la demarcació de Tarragona (el
Priorat).Per contra, les comarques de l’interior de la demarcació de Tarragona, i
sobretot les del Pirineu de Lleida, presenten de forma molt marcada una menor
introducció de la població jove al mercat de treball.
Al Mapa 29 es reafirma el que havíem apuntat anteriorment: hi un major volum
d’ocupació jove a les comarques rurals més poblades. Les dades parlen d’una
distribució de l’ocupació jove per sexes en la que encara predomina l’home, encara
que el percentatge d’ocupació femenina (gairebé el 46% per al conjunt de les
comarques rurals) cada cop es troba més pròxim a valors paritaris. Tot i amb això, el
pes de les dones dins el volum total d’afiliats joves varia força entre comarques.
Així, les comarques del Bages i la Cerdanya són les que tenen un major percentatge
d’afiliació femenina, per sobre del 48%; mentre que la Terra Alta i les Garrigues
presenten els valors més baixos, per sota del 42%.El Priorat, la Ribera d’Ebre i la
Noguera compten amb percentatges força baixos de dones afiliades sobre el total
d’afiliats (per sota del 43%), mentre que l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Ripollès
presenten una integració de la dona al mercat laboral superior a la mitjana de les
comarques rurals.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
93
MAPA 41. AFILIATS JOVES SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Afiliats i afiliades al REA
Pel que fa als afiliats al règim especial agrari (REA), al Mapa 30 podem apreciar com
presenten un pes relativament important a les comarques de l’oest i sud-oest del país,
mentre que a les comarques centrals i del Pirineu gironí el seu paper és gairebé
insignificant.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
94
MAPA 42. AFILIATS AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
El afiliats agraris constitueixen, fins i tot a les comarques rurals, un sector molt reduït
del volum total d’ocupació, ja que tot just suposen el 2% del total d’afiliats a les
comarques rurals. Les comarques on els afiliats al REA presenten encara un cert
impacte, amb valors superiors al 5% sobre el total d’afiliats, es concentren a les Terres
de l’Ebre (el Montsià, el Priorat i la Ribera d’Ebre), a més del Pla d’Urgell al Pla de
Lleida. Encara per sobre de la mitjana trobem diferents comarques del Pla de Lleida,
com ara la Noguera, el Segrià i les Garrigues, així com el Baix Ebre, amb valors d’entre
el 2,5 i el 5% del total d’afiliats.
Pel que fa al pes dels joves entre els afiliats al REA (Mapa 31), que indicaria en bona
mesura les possibilitats de continuïtat de les explotacions agràries en aquests
territoris, destaca el fet que hi hagi dues comarques, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
95
en què els afiliats joves superen el 50% del total d’afiliats agraris, tot i que això passa
en comarques amb un escassa especialització agrària. Encara per sobre de la mitjana
(43% d’afiliats joves al REA), amb valors que van del 45 al 50% trobem un total de 9
comarques: la Val d’Aran, el Solsonès, el Pla de l’Estany, la Selva, l’Urgell, el Pla
d’Urgell, les Garrigues, la Terra Alta i el Montsià. De les tres comarques amb menor
incidència d’afiliats joves entre els adscrits al règim agrari trobem la Conca de Barberà,
la Segarra, i sobretot el Ripollès, la comarca amb un valor més baix, amb només un
26%.
MAPA 43. AFILIATS JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL REA (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
La distribució per sexes dels afiliats joves al REA (Mapa 32) ens mostra un sector en el
qual el paper de la dona és encara força minoritari, ja que només representa el 18%
del total d’afiliats joves al REA. El pes de l’ocupació femenina en el sector però, és
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
96
superior o molt superior a la mitjana a les comarques de les Terres de l’Ebre i al Pla de
Lleida. Tot i amb això, en bona part de les comarques rurals el pes de les noies dins
l’ocupació jove al REA és reduït. A les comarques del Solsonès, Osona, la Conca de
Barberà i el Pallars Sobirà el percentatge no arriba al 5% sobre el total d’afiliats joves.
En el darrer cas, no hi ha cap dona jove afiliada al REA.
MAPA 44. AFILIATS JOVES AL REA SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Afiliats i afiliades al RETA
Pel que fa als afiliats al règim especial dels treballadors autònoms (RETA), en el Mapa
33 s’aprecia un major pes específic a les comarques de Ponent, mentre que els valors
més baixos es concentren a les comarques rurals més urbanitzades (les situades al
voltant de l’àrea metropolitana, algunes comarques gironines, i el Segrià). En un sector
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
97
que representa gairebé el 23% de l’ocupació total a les comarques rurals, les
comarques amb una major incidència de l’ocupació autònoma són la Cerdanya i la
Terra Alta, superant el 34%.
MAPA 45. AFILIATS AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
En un segon nivell, amb entre un 29 i un 34% d’ocupats autònoms, hi trobem bona
part de les comarques lleidatanes (Val d’Aran, Alta Ribagorça, el dos Pallars, la Noguera
i les Garrigues) a més del Priorat, totes elles encara força per sobre de la mitjana. L’Alt
Urgell, amb un 28,5% d’afiliats al RETA sobre el total d’afiliats, també es troba per
sobre de la mitjana de les comarques rurals.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
98
Pel que fa al pes dels joves sobre el total d’afiliats RETA (Mapa 34), destaquen per
sobre de la resta les dues comarques del Delta de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre), així com
tres de la segona corona metropolitana (Anoia, Bages i Osona), que presenten valors
per sobre el 19% d’autònoms joves respecte el total d’autònoms.
MAPA 46. AFILIATS JOVES AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL RETA (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
La resta de comarques amb una incidència superior a la mitjana (que no arriba al 18%)
es situen en un continu amb les tres comarques centrals descrites anteriorment (la
Selva, el Berguedà, la Conca de Barberà i l’Alt Penedès).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
99
Les dades ens mostren, doncs, un sector amb una incorporació escassa de treballadors
joves. Aquesta situació es dóna molt especialment a les comarques seleccionades: al
Priorat i la Ribera d’Ebre menys del 15% dels afiliats al RETA són joves.
Com es mostra al Mapa 35, el paper de la dona, especialment de les dones joves, en el
sector dels autònoms és clarament minoritari, encara que no tant com en el cas dels
afiliats al REA. La mitjana d’autònomes joves respecte el total d’afiliats joves al RETA es
situa en el 31%.Entre les comarques amb major incidència (per sobre del 36%) de noies
joves treballant com a autònomes destaquen l’Alta Ribagorça, el Ripollès i el Pallars
Sobirà, totes elles en l’àmbit del Pirineu.
MAPA 47. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
100
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Entre les comarques amb un menor pes de les dones joves dins el afiliats al RETA, per
sota del 27%, trobem algunes comarques del Pla de Lleida, com ara la Noguera, les
Garrigues, l’Urgell i la Segarra, a més de la Terra Alta a la demarcació de Tarragona.
Una anàlisi més detallada dels afiliats i afiliades joves al RETA per sectors econòmics
(Mapa 36), ens confirma una profunda desigualtat entre sexes, que es fa més
accentuada als sectors de la construcció (5% de dones entre els afiliats joves al RETA) i
l’agrícola (10%), però que és també patent a la indústria (22% de noies), i en menor
grau, al sector serveis.
Igualment, queda clar que es tracta d’un tipus d’afiliació que es dóna en primer lloc al
sector serveis, i que és també força emprada a la construcció i al sector agrari, però
que és molt minoritària al sector industrial.
MAPA 48. AFILIATS JOVES AL RETA PER SECTOR ECONÒMIC I SEXE (MARÇ DE 2011)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
101
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Afiliats i afiliades al RGSS
Pel que fa als afiliats al règim especial general de la Seguretat Social (RGSS), al Mapa 37
es pot tornar a apreciar una distribució territorial que ens exposa una concentració
dels treballadors per compte d’altri a les menys “rurals” de les comarques rurals.
També s’aprecia la forta concentració de l’ocupació en aquest règim, que concentra a
les comarques rurals més del 75% del total d’ocupats.
Així, el percentatge d’afiliats per compte d’altri sobre el total d’afiliats supera el 80% a
les comarques de l’Anoia i el Bages, i el 75% en una corona continua que s’estén al
voltant de la metròpolis barcelonina fins arribar al Pirineu gironí, continu només
trencat pel Segrià, altrament també una comarca rural força “urbana”.
Al grup de comarques amb valors més reduïts, per sota del 65% d’afiliats al RGSS
trobem el Pallars Sobirà, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. El Priorat és
la comarca amb un menor pes dels afiliats al RGSS sobre el total d’afiliats, amb un 61%,
mentre que a l’Alt Urgell la xifra es situa per sota del 70%, també força per sota de la
mitjana de les comarques rurals.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
102
MAPA 49. AFILIATS AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al pes dels joves de menys de 35 anys en el conjunt d’afiliats al RGSS (Mapa
38), la mitjana del conjunt de comarques rurals es situa per sobre del 35%.Destaquen
en aquest cas dues comarques de l’Ebre, la Terra Alta i el Montsià, on els joves
suposen més del 37,5% dels afiliats per compte d’altri. També trobem valors superiors
a la mitjana, d’entre el 36 i el 37,5%, a diverses comarques del Pla de Lleida (la
Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell i les Garrigues) i algunes comarques pirinenques
(Val d’Aran, Cerdanya), a més de l’Alt Empordà i el Baix Ebre. Les comarques que
compten amb un menor percentatge de treballadors joves dins el col∙lectiu dels qui
treballen per compte d’altri, amb valors per sota del 33%, es concentren al Pirineu:
l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Ripollès.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
103
MAPA 50. AFILIATS JOVES AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL RGSS (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Com es pot apreciar al Mapa 39, és en el règim de treballadors assalariats on trobem
una major paritat entre sexes, ja que per al conjunt de les comarques rurals les dones
joves suposen el 49% dels afiliats menors de 35 anys adscrits al RGSS. Les comarques
amb major incidència de les dones joves entre els afiliats joves al RGSS es concentren
al Pirineu, amb valors que superen el 50% en molts casos (com passa a l’Alta
Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Jussà i la Val d’Aran). En
aquestes comarques, per tant, entre els treballadors joves per compte d’altri hi
predominen les noies. Entre les comarques amb una menor incidència de la dona, per
sota del 47%, trobem les Garrigues, i sobretot, la Ribera d’Ebre.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
104
MAPA 51. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, al Mapa 40 s’analitzen els afiliats i afiliades joves al RGSS per grans sectors
econòmics, quedant palès que es tracta d’un règim molt emprat al sector serveis,
també majoritari als sectors industrial i de la construcció, i que pràcticament no
s’empra al sector agrari.
El 71% dels treballadors acollits al règim general treballen al sector serveis, que és
l’únic que presenta un predomini de la contractació femenina (59% del total). La resta
de treballadors es reparteixen entre el sector industrial (19%), el de la construcció (9%)
i el sector agrari (1%), sectors tots tres amb un fort predomini de la contractació
masculina.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
105
MAPA 52. AFILIATS JOVES AL RGSS PER SECTOR ECONÒMIC I SEXE (MARÇ DE 2011)
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
106
Per clarificar una mica les dades i agrupar unes quantes idees generals que
resumeixin els resultats principals d’aquests capítols podem donar un cop d’ull als
punts següents:
De manera general la costa de Girona, la corona Metropolitana i el Segrià són
les zones on hi ha més afiliació jove.
Al Pirineu de Lleida i a l’interior de la comarca de Tarragona és on menys
ocupació juvenil hi ha.
En el conjunt de les comarques rurals l’ocupació masculina és superior a la
femenina.
Els afiliats al REA tenen un major pes al Pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre.
Només el 2% dels afiliats ho està al REA.
El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen el 50% d’afiliats al REA de menys de
35 anys.
Només el 18% dels afiliats juvenils al REA són dones.
Les comarques de Ponent aglutinen un major pes en afiliats al RETA.
Les comarques del Montsià i el Baix Ebre superen el 19% d’afiliats juvenils al
RETA.
L’afiliació juvenil femenina té poca incidència en aquest règim. L’Alta
Ribagorça, el Ripollès i el Pallars Sobirà són les comarques on es concentra més
afiliació femenina al RETA.
El RETA és un règim on s’hi concentren treballadors dels serveis i la construcció
majoritàriament.
Més del 75% dels ocupats a les comarques rurals estan afiliats al RGSS.
A la Terra Alta i el Montsià l’afiliació juvenil és del 37,5%, superior a la mitja. A
l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell no arriba al 33 %.
Tot i que els homes tenen un pes més alt, és el règim on trobem més paritat de
sexe amb un 49% de dones entre els afiliats al RGSS.
El RGSS aglutina treballadors dels serveis, construcció i indústria
majoritàriament.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
107
Associacionisme juvenil al territori
L’associacionisme juvenil, tot i que es pugui considerar un fenomen de caràcter urbà,
es troba força present a les comarques rurals catalanes. Dos factors han afavorit la
formalització d’entitats juvenils a Catalunya. D’una banda, el desplegament de les
polítiques locals de joventut, on la participació juvenil i l’associacionisme són dos dels
objectius perseguits. D’altra banda, només la formalització d’entitats i la seva inscripció
al cens d’entitats juvenils permet rebre les subvencions de la Direcció General de
Joventut.
Les dades d’aquest apartat han estat extretes del Cens d'associacions juvenils de la
Direcció General de Joventut 20 . Aquest registre inclou totes les altes de les
associacions, però s’ha de tenir en compte que donar-se’n de baixa és també un tràmit
que ha de fer l’associació, pel que pot ser que no totes les incloses estiguin actives en
aquests moments. De totes maneres, es tracta d’un bon indicador per mesurar el
dinamisme associatiu a nivell local.
Com es pot apreciar al Mapa 41, els volums més importants es concentren a les
principals ciutats i capitals comarcals, essent la ciutat de Lleida, amb 54, la que compta
amb un major nombre d’associacions juvenils, seguida de lluny per Tortosa (24),
Manresa (20), Igualada (17), Figueres (16), Vic (14), Olot (13), Vilafranca del Penedès
(11) i Banyoles (10). Les comarques de muntanya, menys poblades, presenten també
una menor dinàmica associativa en valors absoluts en les seves capitals comarcals:
darrera de Ripoll, que compta amb 9 associacions, trobem Berga amb 8, Solsona en té
7, la Seu d’Urgell 4, Tremp i Sort 3, Vielha e Mijaran 1, i Puigcerdà i el Pont de Suert no
tenen cap entitat formalitzada al cens.
20 Les dades referents al volum total d’associacions i la seva distribució territorial estan actualitzades a data de juny de 2012, mentre que les referents a la tipologia i l’àmbit d’actuació d’aquestes associacions són de març de 2011.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
108
Tot i amb això, cal destacar que en bona part de les àrees rurals catalanes podem
trobar almenys una associació a gairebé cada municipi. Això és així en bona part de la
Plana de Lleida, on municipis no excessivament poblats de les Garrigues, la Noguera, el
sud de l’Urgell i la Segarra compten amb alguna associació juvenil, fet que demostra el
seu dinamisme social i cultural. Aquesta dinàmica també la trobem a les Terres de
l’Ebre, i en municipis ja propers a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a la
comarca de la Selva.
Per contra, bona part dels municipis pirinencs no compten amb cap associació juvenil,
que en aquestes comarques es concentren als municipis més poblats dels fons de vall,
especialment a les capitals comarcals, tot i que hi ha comarques, com l’Alta Ribagorça,
que no compten amb cap associació juvenil censada al cens d’entitats, malgrat
compten amb associacions no pròpiament juvenils però que apleguen bàsicament
joves i també amb grups de joves no associats.
MAPA 53. ASSOCIACIONS DE JOVES PER MUNICIPIS (JUNY 2012)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
109
Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Si fem una anàlisi a nivell comarcal (Mapa 42), podem apreciar com només hi ha una
comarca, el Segrià, que supera les 50 associacions. Les 81 entitats presents en aquesta
comarca són fruit de la magnitud poblacional i el dinamisme que hi exerceix la seva
capital, donat que la pròpia ciutat de Lleida ja supera per si mateixa el mig centenar
d’associacions.
En un segon nivell, també amb un volum important d’entre 36 i 50 associacions,
trobem un seguit de comarques entorn de l’àrea metropolitana i la zona costanera,
com ara el Bages i l’Osona (totes dues amb 42 associacions), l’Alt Empordà (39), l’Anoia
(38), a les que cal afegir la Noguera (46).
A l’estrat mitjà, entre 21 i 35 associacions juvenils, hi trobem diverses comarques del
nord-est -el Baix Empordà (35), la Selva (34), el Berguedà i la Garrotxa (21 totes dues)-,
algunes comarques del Pla de Lleida -les Garrigues (35), l’Urgell (24) i la Segarra (21)-, a
més del Baix Ebre (33) i el Montsià (22) a les Terres de l’Ebre i l’Alt Penedès (34).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
110
MAPA 54. ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (JUNY 2012)
Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
En un estrat inferior, d’entre 10 i 20 associacions, hi trobem diverses comarques del
nord del país (el Pla de l’Estany i el Ripollès arriben a les 20 associacions, i el Solsonès
en té 17), bona part de les comarques de l’interior de la demarcació de Tarragona (l’Alt
Camp té 18 associacions, la Terra Alta 12, la Ribera d’Ebre 11 i la Conca de Barberà
arriba a les 10 entitats), a més del Pla d’Urgell (17).
Finalment, les comarques amb un menor volum d’associacionisme juvenil es
concentren al Pirineu, on trobem 6 comarques que no arriben a les 10 associacions:
l’Alt Urgell en té 9, el Pallars Jussà 6, el Pallars Sobirà 5, la Cerdanya 4 (tres de les quals
a la vessant lleidatana de la comarca), la Val d’Aran 3, i, com ja hem comentat, l’Alta
Ribagorça, que no en té cap de censada. A aquestes cal sumar el Priorat, que compta
amb només 8 associacions.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
111
Al Mapa 43 podem apreciar des d’una altra òptica, amb un procés d’anàlisis espacial
anomenat Kerneldensity, la distribució territorial de la densitat d’associacions juvenils
a les comarques rurals catalanes.
Podem apreciar com els pics més alts es concentren entorn de les principals ciutats i
capitals comarcals, però a la vegada es pot apreciar també el fenomen descrit
anteriorment, amb una expansió de les densitats mitges-elevades per àmbits rurals
com el Pla de Lleida, l’entorn de l’àrea metropolitana, la costa gironina i certs espais de
les Terres de l’Ebre.
Per contra, les densitats més baixes es situen a les comarques pirinenques,
especialment als municipis més allunyats de les principals valls, que constitueixen les
principals vies de comunicació d’aquestes comarques amb la plana i la resta de
Catalunya. En aquest cas cal destacar la nul·la densitat de l’Alta Ribagorça, on l’escassa
població resident (no així la població basculant, que hi és força important,
especialment entre la gent jove) es pot trobar darrera del fet que no hi hagi cap
associació juvenil registrada.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
112
MAPA 55. DENSITAT D’ASSOCIACIONS JOVES (JUNY 2012)
Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la tipologia de les associacions (Mapa 44), podem apreciar que de mitjana
a les comarques rurals la majoria (el 52%) són associacions juvenils amb reglaments i
dinàmica pròpia, mentre que el 29% són seccions juvenils d’altres associacions, i el
19% restant són entitats que donen algun tipus de servei a la joventut, sovint
relacionats amb el món del lleure i activitats per joves discapacitats.
La distribució d’aquestes tipologies és força diversa, tret de a l’Alta Ribagorça, que no
compta amb dades donat que no hi ha cap associació juvenil registrada.
Així, trobem fins a 12 comarques on el predomini de les associacions juvenils
pròpiament dites supera el 60% del conjunt d’associacions: el Priorat, les Garrigues, la
Conca de Barberà, la Terra Alta, el Pla de l’Estany, la Val d’Aran, el Ripollès, la Segarra,
l’Alt Camp, el Berguedà, la Ribera d’Ebre i l’Alt Penedès.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
113
Per contra, hi ha 6 comarques on aquesta tipologia suposa menys del 35%: el Montsià,
la Garrotxa, el Bages, l’Urgell, el Solsonès, i el Pallars Jussà. I una, el Pallars Sobirà,
sense cap tipus d’associació en aquesta tipologia.
MAPA 56. TIPOLOGIA DE LES ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (MARÇ 2011)
Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a les seccions juvenils, hi ha 5 comarques en que aquesta tipologia és
majoritària, amb almenys el 50% del total d’associacions de joves: el Pallars Sobirà, el
Solsonès, el Montsià, el Bages i l’Urgell. A l’altra banda, hi ha tres comarques amb un
percentatge inferior al 15% de seccions juvenils (el Berguedà, el Ripollès i el Pla de
l’Estany) i tres on no tenen representació (el Priorat, la Val d’Aran i la Cerdanya).
Finalment, hi ha quatre comarques que superen el 30% d’entitats de serveis per a
joves sobre el total d’associacions (la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Val d’Aran i el Baix
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
114
Ebre); mentre que n’hi ha 3 que no arriben al 10% (Conca de Barberà, Terra Alta i
Segarra); i dues que no en tenen representació (el Pallars Sobirà i el Priorat).
MAPA 57. ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LES ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (MARÇ 2011)
Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Si diversa és la casuística en la tipologia d’associació, encara ho és més en el que
pertoca als diferents àmbits d’actuació21 de les associacions juvenils a les diferents
comarques rurals catalanes, tal i com queda palès al Mapa 45, que ens indica que de
21 L’àmbit Cultural engloba els subàmbits Artístic, Cultura Popular, Cultural i Musical. L’àmbit de Lleure inclou els subàmbits de Escoltisme, Esplai, Excursionista i Lúdic. L’àmbit de Serveis Socials inclou els subàmbits Promoció de la Salut, Serveis a joves amb discapacitat, Serveis a la infància, Serveis a la joventut, i Serveis socials i assistencials. L’àmbit d’Organització inclou els subàmbits Casal de joves, Consell de joventut, Coordinació d'entitats, i Internacional. L’àmbit de Moviments Socials inclou Cooperació, Solidaritat i Pau; Drets civils; Immigració; Medi Ambient i Ecologisme; i Escola d'Educació Lliure. I finalment, l’àmbit Sectorial compta amb els subàmbits Estudiantil, Polític, Sindical, Laboral i Professional.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
115
mitjana a les comarques rurals, l’àmbit més comú és el de Lleure (33,4%), seguit del
d’Organització (25,1%) i el Cultural (24.4%). Ja a molta distància el seguiria l’àmbit dels
Serveis Socials (11,9%), i amb valors força més residuals, els de l’àmbit de Moviments
Socials (3,3%), i els de l’àmbit Sectorial (amb un 1,9%).
Amb aquestes dades podem afirmar que la major part d’aquestes associacions
s’integrarien dins un superàmbit de Lleure i Cultura que englobaria el 57,8% de totes
les associacions juvenils a les comarques rurals.
A mode de resum i per poder agrupar les idees principals sobre l’associacionisme
rural podem observar aquests punts:
L’associacionisme juvenil és un fenomen que es concentra a les capitals de
comarca de les comarques rurals. Lleida és la capital que en té més (54).
Tot i això, podem trobar una associació a gairebé tots els municipis de les
comarques rurals excepte a la zona pirinenca on no estan tan presents. L’Alta
Ribagorça és l’única comarca que no en té cap registrada al cens d’entitats.
Segrià, Noguera, Bages i Osona són les comarques amb més associacions.
El 52% de les associacions de joves d’àmbit rural tenen reglaments i una
dinàmica pròpia, el 29% són seccions d’altres associacions i el 19% són entitats
que ofereixen alguns serveis juvenils.
Els àmbits d’actuació més comuns són el lleure amb un 34% de les associacions,
la cultura amb un 25% i les activitats organitzatives amb un 24,5%. Si ajuntem
la cultura i el lleure ens adonem que el 57,8% de les associacions s’agrupen en
aquests àmbits.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
116
ANÀLISI INTRODUCTORI DEL TEIXIT
EMPRESARIAL DE LES ZONES RURALS I
DETECCIÓ DE POTENCIALITATS
Introducció
Un cop feta la caracterització de les zones rurals a Catalunya, l’anàlisi socioeconòmic i
de les migracions juvenils començarem a analitzar per cadascuna de les comarques del
Berguedà, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Garrotxa i el Montsià, el mercat de
treball i el perfil de les empreses i emprenedors, per tal de concretar al màxim el
context en el que caldrà desenvolupar accions a nivell local per a facilitar el retorn dels
joves rurals i el seu arrelament al territori.
Per analitzar el context de l’ocupació dels i les joves, farem un breu anàlisi de l’atur i
dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social. Sabrem, d’aquesta manera, el
percentatge d’atur i les característiques de les persones que es troben en aquesta
situació i quins són els sectors econòmics que aglutinen més ocupació juvenil, i alhora
quins perfils de joves se’n veurien exclosos.
Per analitzar el perfil empresarial revisarem les dades proporcionades per la base de
dades SABI, per a conèixer el sector, l’activitat de l’empresa i la seva grandària. Pel que
fa al perfil emprenedor, s’han utilitzat dades del Global Enterpreneurship Monitor
(GEM) 2012 de manera genèrica i dades facilitades per diferents agents de cada
comarca.
Aquest retrat empresarial inclou també una breu introducció de l’associacionisme
d’empreses i/o emprenedors que existeix a cadascuna de les comarques analitzades.
Cal dir que en la present diagnosi se sobreentén que les organitzacions i patronals
d’empresaris i treballadors que el seu àmbit d’actuació és Catalunya tenen més o
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
117
menys presència a les comarques analitzades i, per tant, no entraran a formar part de
l’anàlisi específic22.
Aquestes dades i les del mercat de treball introductori de les comarques ens serviran
per a ubicar quin és el seu perfil productiu i quines línies de desenvolupament
econòmic semblen estar traçades.
Posteriorment, i a partir d’aquestes dades (característiques econòmiques,
empresarials i del mercat de treball de cada comarca), desenvoluparem una primera
proposta de nous filons d’ocupació i de sectors econòmics emergents que tenen
potencialitat en cada cas, així com un recull dels centres i serveis d’innovació i
transferència tecnològica que poden fomentar-ne el desenvolupament.
En aquest apartat, doncs, pretenem mostrar la peculiaritat empresarial i emprenedora
de cada comarca, els recursos de que disposa i quina és la massa crítica i el valor afegit
i diferencial que pot oferir als seus joves.
Noves oportunitats d’ocupació i sectors emergents
En els darrers temps, com a conseqüència de la conjuntura econòmica desfavorable i
el seu impacte en els territoris rurals, la generació d’ocupació està prenent un paper
central en les estratègies de desenvolupament econòmic local de les zones rurals.
En aquest sentit, moltes iniciatives, des de les ubicades en el terreny del marc teòric i,
sobretot, les que se situen en el terreny de la intervenció, van orientades a la
consecució d’un context econòmic més orientat a la generació d’ocupació que no pas
al mer creixement econòmic.
22 En aquest cas estem parlant de sindicats obrers com Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), agrupacions d’empresaris agraris com Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Cambres de comerç, PIMEC etc.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
118
Com a antecedents, a l’hora de parlar de nous jaciments d’ocupació a Catalunya, des
de la Fundació del Món Rural es va començar a treballar en aquest àmbit amb el
col·lectiu de dones rurals, en l’estudi “Dones i serveis d’atenció a les persones al món
rural català. Detecció de necessitats al territori” (FMR, 2010), en el marc del Projecte
RUDONA23.
No estem, però, parlant d’un concepte nou. Ja al 1993, la Comissió Europea presenta el
document “Creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i indicacions per entrar al
segle XXI”, més conegut com el “Llibre Blanc de Delors”, que apunta, en aquell context,
a la necessitat de potenciar una economia que generi ocupació a través dels nous
jaciments d’ocupació (NJO), que defineix i categoritza.
En aquell context d’atur estructural, els agents econòmics i socials i el sector privat
concertaven una estratègia per pal·liar el problema: cobrir necessitats socials no
cobertes pel sector públic, a través de la generació d’ocupació. Així doncs, i de forma
general, els NJO actuen en mercats incomplets (però que necessitaran del suport del
sector públic), cobreixen un àmbit de producció o de prestació local (les iniciatives
locals i les actuacions de base territorial són el marc idoni) i tenen un fort potencial de
generació de llocs de treball (la major part ho seran en el marc de l’autoocupació, les
microempreses i/o les iniciatives col·lectives).
Al mateix temps, els NJO tenen unes debilitats: a banda del problema de la precarietat
laboral i de l’alt grau d’informalitat, suposen un handicap important per a la seva
implantació l’obtenció de finançament, els requeriments d’adaptació jurídica i legal per
a que les petites iniciatives puguin oferir aquests serveis, i la necessitat d’una oferta
formativa i de capacitació tècnica específica.
A Catalunya, com a molts països europeus, les activitats dels nous filons d’ocupació
han protagonitzat bona part del creixement de l’ocupació en els darrers anys de
bonança. La Comissió Europea va identificar inicialment 17 nous filons, que
23Per més informació consulteu: http://www.rudona.cat
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
119
posteriorment serien ampliats a 19. En el treball de camp realitzat a l’estudi “Dones i
serveis d’atenció a les persones al món rural català. Detecció de necessitats al territori”
(FMR, 2010), es varen adaptar aquests a escala rural a Catalunya, i se n’hi varen afegir
dos.
Posteriorment, des del projecte per al foment de l’emprenedoria RURAL ACTIVA de la
Fundació del Món Rural, es van adequar i ampliar aquests nous jaciments a l’escenari
actual en l’estudi “Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals”
(Fundació del Món Rural 2011), tenint en compte les prioritats polítiques davant la
conjuntura econòmica actual, que passen per la necessitat de guanyar competitivitat
en l’activitat productiva, a través de la investigació i de la innovació.
TAULA 2. JACIMENTS D’OCUPACIÓ A CATALUNYA AGRUPATS PER ÀMBIT.
Serveis de la vida diària
Serveis a domicili
Cura dels nens
Ajut als joves amb dificultats d’inserció
Serveis de millora del marc de
vida
Millora de la vivenda
Seguretat
Transports col·lectius locals
Revalorització d’espais públics urbans
Comerç de proximitat
Serveis culturals i d’oci
Turisme
Sector audiovisual
Valorització del patrimoni cultural
Desenvolupament cultural local
Activitats esportives
Serveis mediambientals
Gestió de residus
Gestió de l’aigua
Protecció i manteniment de zones naturals
Normativa i control de contaminació
Noves energies
Valorització de productes locals* Elaboració i comercialització de productes alimentaris
de qualitat
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
120
Elaboració i comercialització de productes artesanals
no alimentaris
Valorització dels espais naturals
Noves TIC* Centre de teletreball
Formació informàtica
* NJO afegits per l’àmbit català a partir d’FMR (2010).
Font: Viladomiu i Rosell (2010).
Així, es van creuar els jaciments anteriorment exposats amb els focus de recerca del
Pla Nacional de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya 2010-2013, segons
el qual es varen detectar els àmbits d’activitat prioritaris en consonància amb el
desenvolupament d’un model econòmic basat en el coneixement. S’agrupen en reptes
ambientals, de l’entorn i territorials, reptes per a les persones i la societat i reptes
científics, productius i organitzatius.
Així doncs, la combinació i comparativa entre els focus de recerca del PRI (2010-2013) i
els nous jaciments d’ocupació, ens han ajudat a proposar 17 àmbits de nous jaciments
d’ocupació en sectors emergents al món rural,en un marc on pren importància el
concepte de resiliència, que és la capacitat dels sistemes socioeconòmics i dels
territoris per fer front als canvis i reconstruïr-se.
TAULA 3. DESCRIPCIÓ DELS NJO SEGONS ÀMBIT.
Àmbit 1: Cura a la població
Filons d’ocupació Focus de la recerca i la innovació
- Serveis a domicili per a la població dependent Prevenció i cura per a la salut de les persones
- Residència i centres de dia per a gent gran Fisioterapeutes, tractaments de drogodependència i
altres serveis de prevenció i cura
- Cura dels nens: serveis de llar d’infants,
ludoteques, etc.
Tractament en balnearis i amb aprofitament d’aigües
termals i minerals
Noves formes de subministrament de serveis
sanitaris
Àmbit 2: Cohesió social
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
121
- Ajut als joves en dificultats d’inserció Orientació i ajuts per afavorir la col·locació dels
aturats - Gestió de la immigració
Àmbit 3: Formació
- Formació informàtica Formació per assumir situacions d’emergència i risc
- Formació d’emprenedors Aprenentatge d’idiomes
- Centre de teletreball com a eina de resolució
de dificultats informàtiques
Taller ocupacional: aprenentatge al llarg de la vida i
ensenyament a distància
- Formació en activitats de lleure i hobbies:
cuina, dansa, jardineria, etc.
Àmbit 4: Seguretat
- Seguretat Seguretat en front a emergències naturals
- Seguretat laboral Seguretat de persones, béns, informació i territoris
- Desenvolupament de propostes especifiques
per la població disseminada
Àmbit 5: Transports i comunicacions
- Transports col·lectius locals Serveis de transport de mercaderies
- Serveis informàtics Empreses de missatgeria
Serveis de taxis i altres vehicles de forma compartida
Àmbit 6: Serveis a la població
- Comerç de proximitat Nova societat dels serveis amb servi-productes de
consum i comerç innovadors i e-serveis
Àmbit 7: Turisme
Tipus Activitats
De salut Balnearis, aprofitament de surgències termals o
minerals
Esports i aventura
Esports d’hivern (diferents modalitats d’esquí)
Escalada, espeleologia, barranquisme i noves
modalitats
Esports d’aigües continentals (navegació, piragüisme,
ràfting i noves modalitats)
Esports aeris (vol lliure, parapent, ala delta, globus
aeroestàtic i altres)
Esports en recintes tancats (golf, caça, paintball...)
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
122
Viatge, descoberta
Trajectes motoritzats (cotxe, moto...)
Excursionisme, trajectes en bicicleta, a cavall, en
carro
Visita i descoberta patrimonial: monuments, museus,
centres culturals, etc.
Descoberta natural: observació d’aus, fotografia de
natura, etc.
Turisme gastronòmic
D’activitat
Activitats practicades en granges, horts, camps de
conreu, etc.
Recol·lecció de bolets i altres, caça, pesca continental
D’estada Estades en hotels, segones residències, etc.
De compres Compra de productes singulars (fires, etc.) o
d’oportunitats (comerç fronterer)
Religiós, mític Visites i estades en centres espirituals
Àmbit 8: Activitats culturals i artístiques
- Valorització del patrimoni cultural Casal cultural. Sala d’exposicions
- Desenvolupament cultural local Cinema, ràdio, teatre, televisió
- Sector audiovisual Revistes locals
- Servei de biblioteca Creacions artístiques
Àmbit 9: Gestió de l’aigua
- Gestió de l’aigua Tecnologies estalviadores d’aigua
- Estructures de rec Condicionament dels establiments a l’estalvi d’aigua
- Instal·lacions de lleure (piscines,etc.)
Àmbit 10: Gestió i noves energies
- Gestió i noves energies Biogàs
- Parcs eòlics Agrocarburants
- Parcs solar Residus
- Aprofitament biomassa
Àmbit 11: Millora de la vivenda, dels espais públics i valorització dels espais naturals
- Millora de la vivenda Valorització dels espais naturals: centres
d’interpretació i altres infraestructures - Revalorització d’espais públics urbans
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris
- Elaboració i comercialització de productes Aliments de qualitat, saludables i plaents
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
123
alimentaris de qualitat
- Diferenciació de productes i distintius territorials
i de qualitat Canvi de pautes alimentàries
- Fires i altres Consum de proximitat
Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no agroalimentaris
- Elaboració i comercialització de productes:
artesanals Tèxtil
- Ceràmiques Altres nínxols de mercat de dimensions residuals
- Fusta
Àmbit 14: Canvi climàtic
- Protecció i manteniment de zones naturals Mitigació i adaptació al canvi climàtic
- Gestió de residus
Àmbit 15: Innovació no tecnològica
- La prevenció de riscos laborals Innovació no tecnològica, transformació de les
organitzacions i noves formes de treball
Àmbit 16: Governança
- Serveis de mediació i assessorament en la
resolució de conflictes
Millora dels mecanismes de governança,
socioeconòmics i politics
- Normativa i control de contaminació
Àmbit 17: Àmbits horitzontals
Desenvolupament de materials, sistemes de
producció i ecoproductes amb dissenys
innovadors
Font: FMR (2011a). Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous
jaciments d’ocupació i anàlisi de les polítiques de suport a la creació d’empreses i al seu finançament.
A partir de la diagnosi actual, prendrem com a referència aquesta matriu per a
proposar quins són els àmbits amb més potencialitat a cada comarca d’estudi,
destacant que aquesta és una proposta introductòria que caldrà treballar amb el
territori en el futur. També cal tenir en compte l’afectació de la crisi econòmica en la
interpretació i connotació dels NJO que es proposaran. Especialment en aquest
moment prenen una major rellevància els trets característics negatius dels NJO que
hem anomenat: tenen una forta dependència del sector públic, poden tenir dificultats
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
124
d’adaptació en el marc jurídic i en molts casos requereixen una formació molt
especialitzada o tècnica.
Abans de passar a fer l’anàlisi comarcal cal esmentar una idea general que fa
referència al desenvolupament econòmic comarcal i als NJO. Davant la present crisi
econòmica la solució, tant a nivell individual, empresarial i territorial passa per una
reorientació de les nostres maneres d’actuar, planificar i gestionar. I és en aquest
moment quan hem de fer referència a la capacitat resilient del nostre territori. Per
tant, des d’ODISSEU pensem que cal, a nivell comarcal, plasmar sobre paper una
estratègia de desenvolupament econòmic realista i plausible, generar mecanismes que
facilitin flexibilitat i diversificació a nivell empresarial i crear diferents xarxes que
generin sinèrgies que facilitin l’obertura de les empreses rurals a mercats més amplis
sense deixar de banda els locals.
El procés emprenedor: rural vs urbà
L’informe del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) 2012 fa referència a les
diferències existents entre la dinàmica emprenedora en territoris urbans i territoris
rurals. Per classificar què és rural i què no ho és, s’agafen com a referència la població
municipal i es marca el llindar entre rural i urbà en els 5.000 habitants. L’anàlisi del
GEM no territorialitza les dades i considera la ruralitat i la urbanitat com un tot a nivell
estatal, sense separar els resultats per divisions administratives, ni regionals ni locals.
D’aquesta manera és difícil separar dades que facin referència a Catalunya i la seva
tipologia de ruralitat, però si que ens podem fer una idea genèrica del perfil dels
emprenedors al món rural i quina ha estat la seva dinàmica de l’emprenedoria rural.
L’estudi ens apunta que a les zones rurals la percepció que l’emprenedoria és una
bona opció professional i representa, si es té èxit, un bon estatus social, és més
elevada que a les zones urbanes. Segons les dades del GEM 2012, la taxa de població
involucrada en activitats emprenedores als territoris rurals és més elevada que als
urbans (29.8 % als rurals i 26.1% als urbans). La diferència encara és més elevada si
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
125
s’observa la població implicada en la part activa de l’activitat emprenedora i no només
en fases prèvies com ajudes al finançament (18.3 % als rurals i 13.9 als urbans). Una
altra dada que crida l’atenció és la menor taxa de tancament empresarial que es dóna
en la ruralitat (1.2%) enfront les zones urbanes (1.6%).
Pel que fa al perfil dels emprenedors i comparant les dues realitats territorials, ens
adonem que existeix paritat de sexes entre el rural i l’urbà, que l’edat mitjana de
l’emprenedor mitjà és més elevada a les zones rurals (40,3 anys enfront els 38,4 de les
zones urbanes) i que existeix un nivell de formació similar.
En canvi, si observem les dades que només fan referència a la ruralitat ens adonem
que la principal diferència és que si que existeix biaix important entre els homes i les
dones. Amb un pes de més del doble que les dones (3.7%), els homes (8%) són més
emprenedors rurals.
A la ruralitat estatal el perfil de l’emprenedor és, segons el GEM, el següent: Home de
40 anys amb estudis superiors i formació específica que treballa majoritàriament a
temps complert.
A continuació, després de descriure els trets principals, s’analitzaran aquests apartats
per cada comarca seleccionada.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
126
EL BERGUEDÀ
La comarca
La comarca del Berguedà es troba situada a l’interior de Catalunya, entre els alts
relleus del Pirineu i les planes de la Depressió Central. Això fa que es puguin diferenciar
dues zones: l’Alt Berguedà (constituït per l´alta conca del Llobregat i les serres del
Prepirineu) i el Baix Berguedà (situat al nord de la Depressió Central de Catalunya).
L’activitat econòmica tradicional ha girat entorn de la indústria i la mineria, aquesta
primera focalitzada entre Berga i Puig-reig. L’agricultura, la ramaderia i l´aprofitament
forestal són activitats complementàries. Darrerament, el turisme ha estat l´activitat
més desenvolupada i la que ha actuat com un factor de retenció demogràfica, sobre
tot al nord de la comarca.
MAPA 58 . EL BERGUEDÀ
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC
L’any 2013 comptava amb 40.555 habitants, tenia una densitat de població de 34,2
habitants per km2 i una superfície de 1.185,3 km2. Ens trobem davant una comarca
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
127
amb una densitat per sota de la catalana (230 hab/km2) i, per tant, amb un grau de
ruralitat força elevat. Cal recordar que la OCDE estableix el nivell per a que una
comarca sigui considerada rural en els 150 hab/km2. Dels 31 municipis que composen
la comarca, només 8 superen els 1.000 habitants i 19 tenen menys de 500 habitants. La
població que concentra més habitants és Berga amb 16.609 habitants, seguida de
Gironella amb 4.940 habitants i Puig-reig amb 4.264 habitants. Aproximadament el
22,73% de la població comarcal supera els 65 anys.
Anàlisi del teixit empresarial
Context del mercat de treball
Atur
A la comarca del Berguedà l’atur dels joves i de les joves entre els 19 i els 34 anys al
desembre de 2013 és del 24,97%. De tot el conjunt de joves aturats, si desagreguem
les dades per sexe, el percentatge d’homes aturats és superior al de les dones amb un
54,74%.
Si analitzem l’atur en funció del nivell d’estudis i de formació dels aturats i les
aturades, trobem que l’atur augmenta d´una manera gradual a mesura que augmenta
el nivell d’estudis, excepte en un cas: en aquells que tenen els estudis primaris
complets, la xifra disminueix al 7,96% respecte a aquells que no els han completat,
17,45%. En el cas dels homes joves, la major xifra d’aturats la trobem en aquells que
han completat els estudis primaris amb un 72,22%, i la menor en aquells que han
assolit estudis universitaris de primer cicle amb un 21,74%; pel que fa a les dones
joves, l’atur afecta més a aquelles que tenen estudis universitaris de primer cicle amb
un 78,26% i menys a les que han completat els estudis primaris amb un 27,78%.
Per tant, el perfil del col·lectiu aturat més vulnerable, i que aglutina a més aturats i
aturades entre els joves del Berguedà, és el col·lectiu amb un nivell de formació més
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
128
elevat. En aquest cas, ens trobem amb la casuística de la feminització de l’atur jove
amb estudis superiors.
Si ens ocupem de les dades d’aturats però fixant-nos en els sectors d’ocupació als
quals pertanyen obtenim que la major xifra d’aturats joves correspon al sector serveis
amb un 26,90%, afectant més a les dones joves (54,19%)que als homes joves (45,81%).
El segon sector on hi ha més atur juvenil és l’agricultura amb un 20% de joves
aturats/des, aquí els afectats joves són majoritàriament homes amb un percentatge
del 90%. En tercer lloc trobem la indústria amb un 16,46% dels joves aturats, dels quals
el 25,46% són dones joves i el 74,04 homes joves. En l’últim sector, el de la
construcció, hi ha un 18,32% de joves aturats/des, afectant significativament al sector
masculí en un 90,65%. Finalment, cal tenir en compte que el 59,88% dels joves i les
joves aturades no tenia una ocupació anterior, i això majoritàriament afecta a les
dones joves amb gairebé un 63% dels casos.
TAULA 4. ATURATS JOVES AL BERGUEDÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS
D’ACTIVITAT
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 0,00 0,00 0,00Estudis primaris incomplets 17,45 65,38 34,62Estudis primaris complets 7,96 27,78 72,22Programes de formació professional - Estudis secundaris 25,09 45,21 54,79Educació general - Estudis Secundaris 24,43 38,76 61,24Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 31,75 55,00 45,00Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 43,40 78,26 21,74Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 46,55 61,11 38,89Total 24,97 45,26 54,74
Agricultura 20,00 10,00 90,00Indústria 16,46 25,96 74,04Construcció 18,32 9,35 90,65Serveis 26,90 54,19 45,81Sense ocupació anterior 59,88 63,11 36,89Total 24,97 45,26 54,74
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
129
Afiliació a la Seguretat Social
Observem ara les dades d’ocupació a través dels afiliats als diferents règims de la
Seguretat Social (RETA, RGSS i REA), per tal d’obtenir una idea de l’ocupació comarcal i
dels sectors d’activitat més preponderants. En el cas del Berguedà, hi ha un total de
10.128 persones afiliades de les quals 2.501 són joves entre 19 i 34 anys, el que
representa un 24,7%. Aquest col·lectiu serà en el que ens fixarem primer, després
derivarem cap a una anàlisi més general.
Si analitzem les dades corresponents al Règim Especial de Treballadors Autònoms
(RETA), veiem que al Berguedà representen el 34,2% del total d’afiliacions. D’aquestes,
el 16,01% corresponen a joves, i d’aquestes el 34,5% són dones. Segons els diferents
sectors d’activitat trobem que la majoria de joves afiliats/des al RETA ho estan al
sector serveis amb un 63,1% i que, en aquest cas, els percentatges de dones i homes es
troben repartits equitativament. En segon lloc figura la construcció amb un 15,8%
d’afiliació juvenil, del qual només un 4,5% són dones. Seguidament, hi ha el sector
agrari amb un 12,4% d’afiliats/des joves, dels quals la majoria són homes (81,1%).
Finalment, el sector minoritari és l’industrial amb un 8,6% de les afiliacions, de les
quals el 87,5% corresponen a dones joves, aquesta elevada xifra ve relacionada amb la
tradició tèxtil i les colònies industrials instal·lades als cursos fluvials de la comarca.
Ara passem a analitzar les dades corresponents al Règim General de la Seguretat
Social (RGSS). Del total d’afiliats/des al Berguedà, el 64,9% ho estan al RGSS. D’aquests
el 29,1% són joves, dels quals el 51,7% són dones. Distingint segons sectors d’ocupació
veiem que la majoria de joves afiliats al RGSS ho estan al sector serveis amb un 72% de
les afiliacions i que d’aquestes, el 62,4% correspon al sexe femení. Seguidament,
trobem la indústria amb un 17,2% d’afiliats que majoritàriament són homes, un 70%. A
continuació, hi ha la construcció amb un 8,8% d’afiliats/des, dels quals un 13,5% són
dones; i finalment l’agricultura amb només 1,8% d’afiliats/des, corresponent el 17%
dels casos a dones.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
130
Per últim, al Règim Especial Agrari al Berguedà hi ha només 75 persones que hi
pertanyen, el que representa un 0,74% del total d’afiliats/des a la comarca.
D’aquestes, el 34,6% són joves i poc més del 19% dones. Per tant, és un règim amb
poca importància dins la comarca.
Passem a continuació a observar les dades totals d’afiliats/des en el seu conjunt. El
sector agropecuari i forestal és el que menys afiliats/des té al Berguedà amb un 6,3%
d’aquests, dels quals el 26,7% són dones. Una mica més de pes té el sector de la
construcció amb l’11,1% d’afiliats/des, gairebé el 90% d’aquests són homes. Amb una
xifra del 18,3% tenim la indústria, que acull un 35,5% de dones afiliades, i finalment, el
sector majoritari en nombre d’afiliacions és el dels serveis amb un 64,6%. En aquest
cas, tot i que hi ha una mica més de dones afiliades, la xifra no dista massa de la dels
homes. Si ens fixem exclusivament en el col·lectiu de joves, la situació va d’acord amb
la general: 5,20% a l’agricultura, 10,3% a la construcció, 15,1% a la indústria i 70% als
serveis.
En aquest cas, s’estableix un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT
sobre l’afiliació segons residència padronal de l’afiliat24. Així, s’observa com el sector
amb més afiliacions, efectivament, és el dels serveis (67%), seguit de la indústria (19%),
la construcció (9,1%) i l’agricultura (4,6%).
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB del Berguedà va
experimentar una davallada en tots els sectors, i en el que més en el de la construcció
(-9,63%). Aquesta dada va d’acord amb el context econòmic global de la crisi iniciada
l’any 2007. El sector que es va veure menys afectat va ser el dels serveis amb una
reducció del -0,56%; per tant, actualment, es consolida el sector terciari com a motor
principal de l’economia comarcal. Per la seva banda, la indústria i el sector primari van
24 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
131
veure reduït entre un 2-3% el seu PIB. Amb aquesta contracció de l’economia
comarcal, el VAB ha patit una reducció elevada, del -9,09%, doblant la mitjana de tot el
territori català, la qual se situa en un -4,03%.
TAULA 5. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL BERGUEDÀ
(2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
Perfil de les empreses i perfil emprenedor
El teixit empresarial del Berguedà es defineix majoritàriament per dos sectors: amb un
37,5% per les empreses que es dediquen als serveis no relacionats directament amb el
turisme i amb un 28,8% per les que es dediquen a la construcció. Pel que fa a les
activitats turístiques, s’hi dediquen el 7,4% de les empreses i, en relació amb la
construcció, el 6,6% d’empreses es dedica a activitats immobiliàries. En un segon
terme, trobem com a sector destacat l’industrial amb un 15,5% de les empreses. A la
cua de la classificació hi ha les empreses dedicades a l’agricultura, amb un 3,7%, i a la
mineria i el carbó, amb un 0,36%. Per tant, les dades ens mostren un teixit empresarial
força concentrat en els serveis i la construcció. Aquest últim però, ha vist minvada la
seva importància degut al context global de crisi econòmica, que ha comportat una
davallada important en el sector immobiliari i de la construcció.
Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 82,9 17,1 1,8 86,5 13,5 8,9 70 30 17,2 37,5 62,5 72,1RETA 81,2 18,8 12,4 95,5 4,5 15,8 87,5 12,5 8,6 51,9 48,1 63,2REA 80,8 19,2TOTAL 81,5 18,5 5,2 89,5 19,5 10,32 72 28 15,2 40,4 59,6 70,1
Percentatges d'afiliació jove al BerguedàAgricultura Construcció Indústria Serveis
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
132
TAULA 6. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DEL BERGUEDÀ
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.
Pel que fa a la grandària de les empreses i segons el nombre de treballadors, segons
les dades disponibles observem majoritàriament un teixit empresarial format a base de
petites empreses. Gairebé el 60% d’aquestes tenen menys de deu treballadors i un
11,2% en tenen entre deu i cinquanta. Únicament, un 2,08% de les empreses són
mitjanes, entre cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors, i un 0,8% s’inclouen dins
de les empreses grans amb més de dos-cents cinquanta treballadors. En aquest cas cal
comentar que manquen dades de gairebé el 27% d’empreses i que per tant no podem
acabar de precisar el marc global empresarial que es dibuixa.
Empreses per Sector %Agricultura y pesca 3,71Construcció 28,80Indústria 15,58Mineria i Carbó 0,36Immobiliaria 6,61Tursime (Serveis) 7,43Serveis no de turisme 37,50Total 100,00
Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 5,53Entre 5 i 10 anys 23,55Entre 10 i 25 anys 59,06Més de 25 anys 11,87NA 0,00Total 100,00
Grandària de l'empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,85Entre 10.000 i 100.000 euros 24,63Entre 100.000 i 250.000 euros 19,78Entre 250.000 i 500.000 euros 16,03Entre 500.000 i 1.000.000 euros 9,16Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 10,44Més de 5.000.000 euros 2,38NA 12,73Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 59,96Petites (entre 10 i 50 treballadors) 11,23Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 2,08Grans (més de 250 treballadors) 0,18NA 26,54Total 100,00
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
133
Per complementar la informació sobre la grandària, ens fixem en el volum de
facturació de les empreses berguedanes. Es confirma que la majoria d’empreses
berguedanes son PIMES i el percentatge disminueix a mesura que augmenta la
facturació, tret de la franja d’1.000.000 a 5.000.000 d’euros, que indica la presència de
grans empreses també. Així tenim que gairebé una quarta part d’aquestes factura
entre 10.000 i 100.000 euros, mentre que el 19,7% factura de 100.000 a 250.000 i el
16,03% de 250.000 a 500.000. Un 9,16% de les empreses facturen entre 500.000 i
1.000.000 d’euros, 10,44% entre 1.000.000 i 5.000.000. Als dos extrems tenim que les
empreses que tenen una facturació més baixa (menys de 10.000 euros) representen el
4,8% del total i que aquelles que facturen una xifra més elevada (més de 5.000.000
d’euros) són només el 2,38%. Aquí també hem de tenir en compte la manca de dades
d’una part important d’empreses (el 12,73%).
Una altra qüestió important en aquest anàlisis és l’antiguitat del teixit empresarial. En
aquest cas, gairebé el 60% de les empreses fa entre deu i vint-i-cinc anys que estan
constituïdes. El 23,5% fa entre cinc i deu anys, i l’11,8% fa més de vint-i-cinc anys.
D’empreses de nova creació en els darrers anys només n’hi ha un 5,5%. Per tant,
existeix a la comarca un teixit empresarial consolidat des de fa anys, i el fet de tractar-
se de PIMES permet aventurar que es tracti d’empreses de caràcter familiar.
Però quin és l’estat general d’aquest teixit? Actualment gairebé el 71% de les
empreses es troben actives. Un 5,9% es trobaven al 2010 en procés per tancament
registral i un 0,6% en concurs de creditors. Per tant, es pot concloure que el teixit
empresarial gaudeix de bona salut i que gairebé tres quartes parts de les empreses es
troben força consolidades a la comarca; amb tot, hi ha una part afectada per la crisi,
força debilitada i amb problemes de continuïtat.
Perfil de l’emprenedor
A partir de les dades cedides per l’Agencia de Desenvolupament del Berguedà de l’any
2013 sobre les persones i les empreses ateses al seu servei d’assessorament
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
134
emprenedor podem definir quin és a grans trets el perfil emprenedor de la comarca
del Berguedà.
Es tracta d’un home d’entre 25 i 44 anys, amb estudis universitaris i que estableix o
vol establir la seva activitat emprenedora en l’àmbit del sector serveis.
Cal esmentar que el percentatge de dones emprenedores a la comarca és del 43 %
enfront el 57% dels homes. També cal estacar que si agafem les persones amb estudis
universitaris i les que han finalitzat el batxillerat el percentatge ascendeix al 72 % de les
persones.
Associacionisme empresarial al territori
Al Berguedà hi ha cinc associacions empresarials, tres de les quals estan enfocades a
l’agrupament dels empresaris de tota la comarca i a l’activitat turística i serveis
relacionats, i dues vinculades a productors ramaders com la vedella i els conills, que
apartats posteriors veurem que formen una marca de qualitat.
TAULA 7. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS AL BERGUEDÀ
Nom Àmbit
Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà Comarcal
Associació d’agroturisme Comarcal
Associació d’hostaleria i turisme Comarcal
Associació Frisona Berguedà Comarcal
Agrupació de criadors de conills del Berguedà Comarcal
Font: elaboració a partir de dades de l’Agència per al Desenvolupament del Berguedà.
Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica
Al Berguedà hi ha un viver d’empreses creat sota el paraigua del Consorci de Formació
i Iniciatives Cercs-Berguedà de caràcter público-privat, el qual pretén ser un espai
comú que ajudi a la creació, el desenvolupament i la consolidació de les empreses.
Recalcar que el Consorci s’ha integrat amb el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, el
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
135
Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i els Serveis de Promoció Econòmica i turisme
del Consell Comarcal per constituir l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, per
afavorir un creixement cohesionat i global al territori més eficient.
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents
La comarca del Berguedà té una història industrial molt marcada que, tot i la seva
decadència en la darrera part del segle XX i començaments del XXI, sobretot pel que fa
a les activitats extractives del nord de la comarca, continua marcant la identitat i la
línia de desenvolupament econòmic comarcal, essent el segon sector més important
desprès dels serveis. Pel que fa al sector primari, ha estat tradicionalment, també en
l’actualitat, territori ramader, sobretot a l’Alt Berguedà. A partir de la informació
rebuda de diferents agents comarcals des d’ODISSEU volem proposar diferents
jaciments d’ocupació que poden veure’s potenciats en un futur. En alguns casos la
comarca ja els ha començat a desenvolupar i les propostes que farem volen ser una
aportació complementaria.
Àmbit 7: El turisme.
El Berguedà disposa d’un gran potencial per aprofitar turísticament. En podem
destacar tres branques diferents i que poden complementar-se per promocionar millor
la comarca. La primera és el potencial natural que hi és present, on destaca el Parc
Natural del Cadí-Moixeró amb el massís del Pedraforca com a muntanya emblemàtica
de la comarca. A més a més del Parc Natural hi ha 11 espais que formen part dels Plans
d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, com són les Serres de Busa-els Bastets-Lord, la
Serra del Catllaràs, la Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, la Riera de Merlès, la Serra
de Montgrony, la Riera de Navel, la Serra de Picancel, la Serra de Queralt, els Rasos de
Tubau, els Tres Hereus i la Serra del Verd. El desenvolupament turístic d’aquest
patrimoni natural està ben desenvolupat i té una oferta molt àmplia de serveis i
activitats diferents, tant pel que fa als esports d’aventura com al gaudi de la natura.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
136
La segona branca turística que destaca a la comarca és la relacionada amb la seva
història i tradició industrial. Les diferents colònies industrials de la conca del riu
Llobregat i les fàbriques de ciment suposen un atractiu turístic específic amb espais
culturals propis i ben desenvolupat.
La tercera branca a destacar, tant pel desenvolupament que ja té com per la
potencialitat que pot tenir, és el turisme vinculat amb les activitats pastorils. Arran de
la tradició ramadera es mantenen recursos amb potencial turístic i a més a Castellar de
n’Hug s’hi celebra cada any el concurs de gossos pastors i hi ha el museu del pastor.
De manera transversal existeix una bona oferta d’activitats vinculades amb el turisme
cultural i monumental de la comarca, amb visites organitzades i que té com a insígnia
principal la festa de la Patum de Berga, patrimoni de la humanitat.
Des d’ODISSEU pensem que el turisme a la comarca del Berguedà està ben
desenvolupat, però es proposen alguns aspectes a enfortir i d’altres per a que es
tinguin en compte si es considera convenient. De manera general, seria positiu
promoure la col·laboració i l’associacionisme entre empreses i entitats culturals en
aquest sector per tal de vendre la comarca del Berguedà com a marca única de cara
enfora. Existeixen l’Associació d’agroturisme i l’Associació d’hostaleria i turisme, però
una plataforma més transversal pot ser un aspecte a tenir en compte, atès que tot i
trobar una àmplia oferta d’activitats diverses manquen ofertes i activitats conjuntes
que pugin conjugar els diferents recursos i tipologies d’oferta turística.
D’una manera més concreta, pensem que seria positiu tenir en compte dos aspectes.
El primer és contemplar la possibilitat de treballar les rutes de la transhumància com a
producte turístic, tenint en compte les activitats que ja es desenvolupen relacionades
amb el món pastoril. Hi ha experiències a zones veïnes com el Lluçanès que tenen èxit
organitzant diverses caminades anuals pels camins ramaders. És un recurs amb molta
potencialitat i altament adaptable com a complement d’altres activitats econòmiques i
turístiques.A més a més el lligam del Berguedà (Rasos de Peguera) amb la Conca de
Barberà (Monestir de Poblet) poden enfortir encara més aquest producte.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
137
Històricament el Monestir de Poblet ha tingut pastures del Berguedà en propietat per
gestionar l’alimentació estival i hivernal dels seus ramats.
El segon aspecte que convé tenir en compte és el de vincular els productes que tenen
el distintiu de marca de qualitat a la comarca, com són les galetes de Camprodon i els
conills d’Avià, a l’estratègia turística de la comarca. També cal tenir en compte que el
Berguedà està dins de la IGP Vedella del Pirineu, que també es un important recurs
turístic.
Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no alimentaris.
En l’àmbit dels nous jaciments d’ocupació que tenim en consideració per a fer les
presents propostes s’hi inclou la indústria del tèxtil. Aquest tipus d’indústria ha estat
present històricament a la comarca i ja s’ha previst des de les institucions
desenvolupar una estratègia econòmica vinculada a aquest sector. Proposem aquest
àmbit com a NJO per insistir en les oportunitats d’aquesta activitat, perquè encara no
s’ha desenvolupat aquesta estratègia tot i que ja s’han fet estudis preliminars per
portar-la a terme.
En concret es proposa, des de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la creació
d’un clúster del sector Tèxtil – Sanitari. La promoció de la indústria tèxtil de la comarca
facilitaria l’especialització en aquest àmbit i el dinamisme en activitats i serveis
relacionats. La presència de persones aturades formades en aquest àmbit i la
tendència a l’envelliment poblacional de la regió,així com l’augment en serveis
sanitaris per aquestes persones són alguns dels arguments utilitzats per motivar el
clúster.
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.
Des d’ODISSEU pensem que l’elaboració de productes alimentaris artesanals i
l’agroindústria són una línia estratègica a desenvolupar a la comarca del Berguedà i
entenem que des de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà ja s’hi està
treballant.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
138
La proposta d’aquests NJO es fa per dos motius. El primer és la potencialitat de la
comarca en el sector primari, sobretot pel que fa a la ramaderia. En aquest sentit, la
comarca disposa del distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida en la producció de
vedella del Pirineu i conté una marca de producció de conills de qualitat a Avià. Això
junt amb la diversitat de productes artesans de primera qualitat, com embotits i
formatges, són un recurs del territori a tenir en compte, ja que exigeix la imatge i
identitat d’una estratègia turística integral del Berguedà.
El segon motiu pel qual proposem aquest NJO és que la comarca, igual que amb la
indústria tèxtil-sanitària, té prevista la creació d’un clúster territorial agroalimentari
amb l’objectiu de promocionar el sector primari i la indústria alimentària de la
comarca. A més dels distintius esmentats (Els conills d’Avià i la IGP de la vedella) el
Berguedà disposa d’una altra marca de qualitat, la de Galetes de Camprodon.
Per potenciar encara més aquest sector i el desenvolupament econòmic de la comarca
pensem que cal enfortir els lligams del sector primari i la seva indústria amb el turisme
i la marca “Berguedà”. La promoció de més marques de producció de qualitat, la
vinculació d’aquesta producció amb els recursos naturals i activitats com la
transhumància poden aportar sinèrgies positives.
Àmbit 1: Cura a la població.
Hi ha tres factors que motiven a considerar aquesta activitat com un filó d’ocupació
amb potencialitat al Berguedà. El primer és la realitat demogràfica de la comarca;
l’índex d’envelliment i de sobreenvelliment és dels més alts de Catalunya i, tot i que en
els darrers anys la tendència a l’alça ha disminuït, les perspectives futures són que el
percentatge de persones amb 65 anys i més augmentarà.
El segon motiu és l’alt índex de dispersió de la població que hi ha a la comarca. A més
dels 31 municipis, la comarca disposa de 84 entitats singulars de població, el que
implica molta població dispersa (i envellida) amb necessitats concretes, especialment
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
139
les persones amb mobilitat reduïda i dependents, que requereixen serveis i solucions
molt adaptades.
El tercer motiu és la vinculació d’aquest NJO amb el futur clúster de la indústria del
tèxtil – sanitari que està previst construir a la comarca. Entre els seus arguments hi ha
l’augment de la població envellida i l’augment de la demanda de servis sanitaris
comarcals.
A banda de la creació del clúster industrial de tèxtil sanitari existeix la possibilitat de
promoure diferents empreses i serveis vinculades a aquest NJO. No només el servei a
domicili sanitari per a persones grans i dependents, que pot incloure aspectes com la
fisioteràpia o altres aspectes relacionats amb la recuperació de diferents intervencions
mèdiques, sinó serveis tan bàsics com l’alimentació o la neteja adaptats a les
necessitats personals, són ocupacions i activitats a tenir en compte que cada cop seran
més necessàries.
Àmbit 10. Gestió i noves energies.
Des d’ODISSEU proposem aquest NJO pensant principalment en el potencial comarcal
de generació de biomassa. La informació rebuda des dels diferents agents comarcals
indiquen que ja s’ha començat a desenvolupar aquesta línia de desenvolupament
econòmic però que encara hi ha camí per recórrer, tant des del punt de vista públic
com al privat.
Des de l’any 2012 existeix la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa
que agrupa els municipis de Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, Gósol, La Pobla de Lillet i
Saldes. De moment han enfocat la seva activitat en la gestió dels boscos de titularitat
pública en aquests municipis i ja han generat 30 llocs de treball fixes. A més de la
voluntat de fer viable la mancomunitat i de construir una central de biomassa a la
comarca, la voluntat de la mancomunitat és la de desenvolupar el sector de la
biomassa i en aquest sentit promouen la formació i la creació d’empreses
complementàries a la pròpia mancomunitat.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
140
Des d’ODISSEU pensem que és un sector a promoure, sobretot tenint en compte que la
Mancomunitat esmentada només gestiona boscos de titularitat pública, valorant
també les oportunitats dels boscos privats. Seria recomanable que tant aquesta entitat
com les que puguin sorgir, especialitzessin la seva producció de biomassa per a
respondre a les necessitats del sector industrial que també es vol potenciar des de
l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Aquesta és una idea que la
Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa ja es planteja en un futur.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
141
LA CONCA DE BARBERÀ
La comarca
La comarca de la Conca de Barberà se situa entre les terres de Tarragona, Lleida i
Barcelona, un fet fonamental a l´hora d´entendre el seu desenvolupament econòmic.
El seu paisatge presenta una gran varietat i riquesa alhora: els camps de cereal,
principalment blat i ordi, de la Baixa Segarra, contrasten amb l’àrea estrictament de la
Conca, amb un policultiu on hi predomina la vinya. La zona de les muntanyes de Prades
destaca per la presència de l´ametller i el castanyer, i tot això enmig d´una superfície
bastant extensa de bosc. En el desenvolupament de l´activitat industrial a la comarca
hi ha tingut molt a veure el seu posicionament geogràfic central i de nexe dins del
territori català, i això ha provocat una gran concentració d’infraestructures lineals en
un espai limitat.
Tot i que la indústria ha deixat de ser l’activitat amb més ocupació cal destacar la
significació han tingut històricament els sectors de l’alimentació i begudes, la
metal·lúrgia, la química i el tèxtil, entre d’altres. Ara mateix, el sector que presenta
més ocupació i que manté un constant creixement és el terciari: els serveis es basen en
el petit comerç i els serveis personals, i conjuntament amb l’activitat turística
constitueixen el motor d’activitat de la comarca. En aquest sentit, els incentius que les
administracions públiques concedeixen a iniciatives empresarials i el suport de la Unió
Europea a les zones rurals mitjançant els fons FEDER i LEADER, han facilitat la
generació de riquesa econòmica i social al territori.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
142
MAPA 59. LA CONCA DE BARBERÀ
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC.
Pel que fa a la demografia, l´any 2013 la comarca comptava amb 20.992 habitants
repartits entre els seus 22 municipis. Per aquest ordre, els més poblats són:
Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt i Sarral. De la resta n’hi ha
14 que no arriben a 500 habitants, per tant el caràcter rural el trobem ben marcat en
aquesta comarca. Segons dades del mateix any, la densitat de població era de 32,2
habitants per km2 i la superfície comarcal és de 650,2 km2.
Anàlisi del teixit empresarial
Context del mercat de treball
Atur
A la comarca de la Conca de Barberà l’atur juvenil entre els 19 i 34 anys al desembre de
l’any 2013 era de gairebé el 25%. Disgregant el percentatge segons sexe, tenim que el
55% dels aturats són homes joves i el 45% són dones joves. Per tant, no hi ha una
diferència molt significativa en qüestió de gènere, tot i que predomina l’atur masculí.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
143
Analitzant les dades d’atur en funció del nivell d’estudis i de formació dels aturats i les
aturades, observem que el percentatge varia d’una manera irregular a mesura que
augmenta el nivell de formació. Aquells que pateixen més atur són els que han assolit
un major nivell d’estudis (universitaris de primer cicle) amb un 45,4%, veient-se molt
menys afectat el col·lectiu femení amb un 26,67% respecte al masculí amb un 73,3%.
En el context global de la comarca destaca la xifra del 25% d’aturats/des que no tenen
estudis, i dels quals el 60% són homes joves.
En aquest cas l’afectació de l’atur segons sexes es distribueix d’una manera bastant
equitativa, exceptuant només en els casos dels qui han fet programes de formació
professional (dones joves 40% i homes joves 60%) i estudis universitaris de primer cicle
(dones joves 26,6% i homes joves 73,3%). En els dos casos es confirma la
masculinització de l’atur.
Analitzant les dades d’aturats a la Conca de Barberà segons els sectors d’ocupació
veiem que l’atur juvenil afecta més a persones procedents del sector agrícola i dels
serveis (27,4% i 28,1%, respectivament). Pel que fa a l’agricultura, un 76% dels aturats
són homes joves i un 24% dones joves, i en cas dels serveis el 53% de les aturades són
dones joves i el 47% són homes joves. La dada d’atur juvenil en la indústria és
d’aproximadament el 17%, amb un atur juvenil femení del 33,3% i masculí del 66,6%.
En el cas de la construcció la xifra d’aturats també és del 17%, sent un 97% homes
joves. Finalment, cal tenir en compte també que el 55,5% dels joves aturats/des no
havia tingut una ocupació anterior, afectant en un 72% a les dones joves.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
144
TAULA 8 . ATURATS JOVES A LA CONCA DE BARBERÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I
SECTORS D’ACTIVITAT
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
Afiliació a la Seguretat Social
Observant les dades dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social (RETA, RGSS
i REA) de la Conca de Barberà, veiem que hi ha un total de 6.726 persones afiliades, de
les quals 1.707 són joves d’entre 19 i 34 anys, el que ve a representar un 25,3% del
total. A continuació, ens fixarem en les dades de cada règim per separat.
En primer lloc, tenim que el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)
representa el 26,07% del total d’afiliacions, de les quals un 17,1% corresponen a joves.
D’aquestes, el 32% correspon a dones joves. Segons els diferents sectors d’afiliació
trobem que aproximadament el 60% de les afiliacions de joves autònoms corresponen
al sector serveis, repartint-se de manera equitativa entre sexes. Seguidament tenim el
sector agrari amb un 17%, de les quals només el 3,9% corresponen a dones joves. Molt
a prop, tenim el sector de la construcció amb un percentatge del 16,3%, un 30% del
qual són dones joves. Finalment, el sector minoritari és el de la indústria amb el 7,6%
d’afiliacions.
Ara passem a analitzar les dades del Règim General de la Seguretat Social (RGSS). Del
total d’afiliats/des a la Conca de Barberà, el 72,9% pertanyen a aquest règim, i el 25,4%
% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 25,00 40,00 60,00Estudis primaris incomplets 31,37 50,00 50,00Estudis primaris complets 15,87 45,00 55,00Programes de formació professional - Estudis secundaris 27,33 39,02 60,98Educació general - Estudis Secundaris 22,62 41,09 58,91Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 38,94 68,18 31,82Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 45,45 26,67 73,33Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 30,19 56,25 43,75Total 24,95 44,85 55,15
Agricultura 27,47 24,00 76,00Indústria 16,27 33,33 66,67Construcció 18,18 2,94 97,06Serveis 28,19 53,39 46,61Sense ocupació anterior 55,56 72,00 28,00Total 24,95 44,85 55,15
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
145
són joves. D’aquests, el 42% d’afiliacions corresponen al sexe femení. Distingint per
sectors d’ocupació, veiem que l’activitat econòmica es troba clarament repartida entre
dos sectors: l’industrial i els serveis. En el cas de la indústria hi recauen el 51,2% de les
afiliacions de joves, de les quals el 33,3% són de dones joves. Pel que fa als serveis,
amb un 42,4% d’afiliacions joves, la distribució entre sexes es mostra més repartida
(56,3% d’homes joves i 43,7% de dones joves). A la cua hi trobem el sector de la
construcció amb un 5,2% d’afiliacions joves(gairebé el 20% corresponen a dones) i
l’agrari amb només l’1,04% de les afiliacions de joves. Aquesta distribució per sectors
respon perfectament a la tradició industrial de la comarca.
Per últim, comentem el Règim Especial Agrari (REA). A la Conca de Barberà hi ha
només 64 persones adherides a aquest règim, el que representa un 0,9% del total
d’afiliacions. D’aquestes, el 34,3% són joves, essent la totalitat homes.
Observarem a continuació, les dades totals d’afiliats/des a la Seguretat Social en el seu
conjunt. El sector que menys afiliacions té, entre els tres règims, és el de l’agricultura
amb un 6,5%. D’aquestes el 24,3% corresponen a dones. Amb una mica més de pes
trobem la construcció (7,3%), de les quals només el 12,2% són dones. Seguidament, hi
ha el sector serveis amb un 42,3 % d’afiliacions repartides equitativament entre
gèneres, i el que més el sector industrial amb el 44,1% d’afiliacions, el 34% de les quals
corresponen a dones. Si ens fixem específicament en el col·lectiu de joves dels tres
règims, les dades són similars excepte en els dos sectors majoritaris, els quals
inverteixen el seu paper: a l’industrial hi ha un 38,7% de les afiliacions corresponents a
joves i al sector serveis un 45,6%. En el primer, la presència masculina dobla la
femenina i en el segon, les dones superen en un 10% als homes.
Establint un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació
segons residència padronal de l’afiliat25, observem que el sector amb més afiliacions és
25 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
146
el dels serveis (55,6%), seguit del de la indústria amb un 30,7% -aquest manté el seu
important pes dins de la comarca- i finalment, els dos sectors minoritaris, la
construcció i l’agricultura, amb gairebé el 7% de les afiliacions cadascun.
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de la Conca de
Barberà va veure una davallada del -3,69% que va afectar a tots els sectors,
especialment a l’agricultura (-14,39%). El sector menys afectat va ser el dels serveis
amb el -1,67%. Enmig, trobem el sector de la construcció (-4,80%) i l’industrial (-
3,93%). Amb la davallada experimentada en tots els sectors, el VAB comarcal se situa
en un 10,69%, per sota de la mitjana catalana.
TAULA 9. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA CONCA
DE BARBERÀ (2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
Perfil de les empreses i perfil emprenedor
El teixit empresarial de la Conca de Barberà es distribueix majoritàriament entre tres
sectors: amb un 36,2% tenim els serveis no relacionats directament amb el turisme, ja
que el turisme en sí ocupa al 9,2% del total d’empreses; el segon sector més destacat
és el de la construcció amb un 24,8%, i això fa palès que aquesta ha estat una activitat
important en els darrers anys degut al context econòmic general, tal com mostra la
dada d’empreses dedicades al sector immobiliari, la qual és del 8%; i finalment, tenim
el sector de la indústria que ocupa un 19,4% del total de les empreses que hi ha a la
comarca. Cal matissar que, en aquest últim cas, són molt poques les empreses que es
dediquen a la mineria i el carbó, que no arriben a l´1%. El sector restant és el de
la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.
Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 84,6 15,4 1,1 80,3 20,7 5,3 66,7 33,4 51,2 43,7 56,3 42,4RETA 96 4 17 95,9 4,1 16,3 69,6 30,4 7,7 52 48 59REA 100 0TOTAL 95,3 4,7 5,4 87 13 7,1 66,4 33,2 42,1 45,8 54,3 45,5
Percentatges d'afiliació jove a la Conca de BarberàAgricultura Construcció Indústria Serveis
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
147
Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 5,42Entre 10.000 i 100.000 euros 25,83Entre 100.000 i 250.000 euros 20,00Entre 250.000 i 500.000 euros 16,46Entre 500.000 i 1.000.000 euros 8,54Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 10,00Més de 5.000.000 euros 3,13NA 10,63Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 57,80Petites (entre 10 i 50 treballadors) 10,80Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 1,60Grans (més de 250 treballadors) 0,20NA 29,60Total 100,00Edat de l'em presa %Menys de 5 anys 5,00Entre 5 i 10 anys 24,40Entre 10 i 25 anys 57,80Més de 25 anys 12,80NA 0,00Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 1,80Construcció 24,80Indústria 19,40Mineria i Carbó 0,60Immobiliaria 8,00Turisme (Serveis) 9,20Serveis no de turisme 36,20Total 100,00
l’agricultura, que en el cas de la Conca de Barberà té poca presència empresarial amb
només l’1’8% de les empreses que s’hi dediquin.
TAULA 10. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DE LA CONCA DE BARBERÀ
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.
Respecte a la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, la majoria
d’empreses de la comarca són microempreses (57,8%) o empreses petites (10,8%), que
no superen els cinquanta treballadors. Pel que fa a empreses mitjanes, d’entre
cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors, solament suposen un 1,6%. Més
desapercebuda passa la dada d’empreses grans amb més de dos-cents cinquanta
treballadors, les quals són el 0,20%. Aquesta visió però, es mostra incompleta ja que
manquen dades del 26,9% de les empreses i és una xifra prou significativa per tenir-la
en compte en aquest anàlisi.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
148
Per altra banda, també poden analitzar la grandària de les empreses des del punt de
vista de la facturació. En aquest cas, d’acord amb les dades veiem que el 25,8% de les
empreses de la Conca de Barberà tenen un volum de facturació que va dels 10.000 als
100.000 euros; el 20% facturen entre 100.000 i 250.000; i el 16,6% facturen de 250.000
a 500.000 euros. Amb menys presència, hi ha un 10% de les empreses que facturen
entre 1.000.000 i 5.000.000 d’euros, un 8,5% que ho fan entre 500.000 i 1.000.000. Als
extrems hi ha un 5,4% que facturen menys de 10.000 i només hi ha un 3,3% de les
empreses que tenen un valor de facturació superior als 5.000.000. En aquest cas,
també cal tenir en compte la manca de dades pel que fa al 10,6% de les empreses, tot i
que possiblement no faria variar massa la visió de conjunt dibuixada.
Una altra qüestió important a tenir present en l’anàlisi del teixit empresarial d’una
comarca és l’antiguitat de les empreses que el formen. En el cas de la Conca de
Barberà el 57,8% de les empreses tenen entre deu i vint-i-cinc anys, i el 24,4% entre
cinc i deu. Per tant, es pot afirmar que majoritàriament es tracta d’un teixit
empresarial fortament consolidat des de fa anys. El cas d’empreses que portin més de
vint-i-cinc anys implantades al territori representa el 12,8% del total i en el cas
d’empreses de nova creació amb menys de cinc anys, la xifra és del 5%.
Finalment, es vol veure quin és l’estat actual d’aquest teixit. Així d’acord amb les dades
disponibles, poc més del 70% de les empreses es troben actives, una dada elevada i
esperançadora al mateix temps, ja que les empreses amb majors dificultats, en aquest
cas, representen uns percentatges més aviat baixos; un 7% es troben en procés per
tancament registral i un 1,2% en concurs de creditors. Les empreses extingides
representen el 8,4% i les inactives el 4%. En aquest cas, no s’ha pogut localitzar l’estat
actual del 3% de les empreses, una dada poc significativa davant el context que es
presenta i que no alteraria la visió de conjunt.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
149
Perfil de l’emprenedor
Si analitzem les dades facilitades per Concactiva per a l’any 2013 referents a les
persones ateses pel servei de creació d’empreses de la comarca podem extreure un
esquema de com és el perfil emprenedor a la comarca.
Es tracta d’un home d’entre 35 i 40 anys, amb estudis secundaris, que s’estableix
com autònom, principalment, amb activitats vinculades amb el sector terciari.
Cal destacar que tant en homes com en dones, la majoria de persones que demanen
assessorament estan en una situació laboral activa. Tant en homes com en dones
destaca, en comparació amb altres comarques, l’elevat percentatge de persones amb
estudis superiors (en els dos casos el 20 %).
Associacionisme empresarial al territori
Tal com s’observa a la taula 11, a la Conca de Barberà hi ha cinc associacions
empresarials, tres de les quals estan relacionades amb l’activitat comercial en l’àmbit
municipal, una té a veure amb l’activitat hotelera a nivell supracomarcal i l’altra
engloba als embotelladors del sector vitivinícola, també amb caràcter supracomarcal.
No és estrany trobar una associació d’embotelladors de vins i caves atesa
l’especialització comarcal en aquest sector.
TAULA 11. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LA CONCA DE BARBERÀ
Nom Àmbit
Unió de botiguers de Montblanc Municipal
Unió de botiguers de l’Espluga de Francolí Municipal
Unió de botiguers de Santa Coloma de Queralt Municipal
Associació d’empresaris d’hostaleria de la Conca
de Barberà
Supracomarcal
Associació d’embotelladors de vins i caves de la
Conca de Barberà
Supracomarcal
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
150
Font: elaboració pròpia a partir de Concactiva
Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica
A la Conca de Barberà hi ha un Centre d’Iniciatives Empresarials CONCACTIVA, una
delegació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. CONCACTIVA integra una xarxa
de vivers, amb el viver de celleristes de la Conca i una delegació de REDESSA, a més del
viver comarcal del cava. L’especialització en el sector vitivinícola de la comarca com a
motor de desenvolupament és molt important, com demostra la presència d’aquests
vivers d’empreses dedicats únicament a incubar i ajudar a consolidar empreses
d’aquest sector.
Cal destacar en aquest cas el centre d’iniciatives empresarials anomenat Concactiva
des del qual s’ha assessorat a emprenedors de la comarca que han volgut
desenvolupar un projecte empresarial a través del programa Catalunya Emprén i
gestionat els ajuts Leader Eix 4, destinats a fomentar el desenvolupament de zones
rurals com la Conca de Barberà.
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents
A partir de les dades facilitades pels diferents agents comarcals i a partir de diagnosis
prèvies a aquest anàlisi comarcal, des d’ODISSEU proposem els següents Jaciments
d’Ocupació com a possibles oportunitats per generar ocupació i per tant contribuir a
una millora de l’activitat econòmica de la comarca. No cal oblidar que és una proposta
que va en la mateixa línia estratègica de desenvolupament econòmic comarcal i que en
alguns casos matisa o vol enriquir línies que la comarca ja està desenvolupant.
Àmbit 1: Cura a la població.
Des d’ODISSEU proposem aquest jaciment d’ocupació en bona part de les comarques
rurals degut a dues característiques principals: l’envelliment i el sobreenvelliment de la
població i la dispersió territorial que existeix a la comarca. Hi ha comarques rurals en
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
151
les quals convergeixen alts índexs d’aquestes variables i en les quals aquest jaciment
d’ocupació pren una importància cabdal.
En el cas de la Conca de Barberà ens trobem amb una situació intermèdia pel que fa a
les altres comarques rurals catalanes i la proposta del jaciment d’ocupació ve donada
per l’evolució demogràfica que es preveu (que augmentin els índex d’envelliment i
sobreenvelliment) i, sobretot, pel grau de dispersió territorial de la població amb un
elevat nombre de nuclis agregats ( amb infraestructures de la comunicació
deficitàries), que tot i no ser dels més elevats de Catalunya, si que planteja certes
dificultats a l’hora de prestar determinats serveis a persones amb mobilitat reduïda
amb grau de dependència.
Per tant, la dispersió territorial i l’evolució a l’alça els darrers anys de l’envelliment i
l’esperança de vida fan preveure que la cura a la població és i serà un jaciment
d’ocupació emergent a la comarca. Des de places en residències i centres de dia de
nova creació, fins a diferents serveis a domicili per a la població dependent, serveis
sanitaris com per exemple la fisioteràpia o altres serveis relacionats amb la recuperació
física, o no sanitaris com per exemple serveis de menjar preparat a domicili o de neteja
seran possibles oportunitats d’ocupació per a la població local.
Dins d’aquest jaciment d’ocupació també hi hem d’encabir la cura a la població més
jove. En les diferents diagnosis que hem pogut consultar sobre la Conca de Barberà s’hi
reflecteix la baixa cobertura de llars d’infants en algunes zones.
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.
La Conca de Barberà, atesa la seva heterogeneïtat territorial i característiques
climatològiques, compta amb una base sòlida per a la producció agrària que podem
mesurar a través de la presència a la comarca de Denominacions d’Origen Protegides
(DOP) en diferents productes. Així, la comarca compta amb la DOP Conca de Barberà
pel que fa al vi, que només engloba municipis d’aquesta comarca atesa la seva
singularitat per a la producció vitivinícola. La comarca també pertany a les DOP
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
152
Catalunya i DOP Cava, que tenen un caràcter més general i abasten més territoris. Pel
que fa a l’oli, la part sud de la comarca pertany a la DOP Siurana. Finalment, i pel que
fa a la producció de fruits secs, tota la comarca pertany a la DOP Avellana de Reus.
Tot i no comptar amb cap DOP protegida, la part de la Baixa Segarra compta amb una
explotació cerealística important que manté la seva productivitat gràcies a les millores
en el sector (concentració parcel·laria i modernització).
Degut a la importància de la producció agrícola de la Conca de Barberà i atesa la
creixent importància de la indústria alimentària, no podem proposar l’elaboració de
productes agroalimentaris com un nou jaciment d’ocupació, però si que volem fer
algunes aportacions per a contribuir al seu paper en el desenvolupament econòmic
comarcal.
El sector del vi pensem que està ben desenvolupat i que ja té una línia estratègica
dibuixada de cara al futur, també vinculada amb l’enoturisme que comentarem en
l’apartat referent al turisme.
Al nostre parer la potencialitat del sector primari a la comarca de la Conca de Barberà
recau també en dos sectors que es poden explorar més en profunditat, tant per la seva
productivitat, com per la seva aportació al turisme o a la diversificació del sector
industrial, que segons les dades consultades és el més important a la comarca però té
certa dependència de grans empreses en les principals activitats que fan que tingui
certa fragilitat (el sector automobilístic a Montblanc o del formigó a Santa Coloma de
Queralt, que té el seu propi clúster).
El primer cas és el sector de l’Oli. Tot i formar part de la DO Siurana la Conca de
Barberà produeix poc oli i té poca participació en aquesta DO. Trobem que hi ha camí
per recórrer en aquest sector i especialment de la mà del sector vitivinícola que en
altres comarques com el Priorat ja han començat a treballar plegats, sobretot de cara
al turisme. Augmentar la producció d’oliva i reforçar la producció d’oli de qualitat pot
ser una via per generar ocupació a la comarca. En aquest sentit l’associacionisme entre
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
153
productors del mateix sector i les sinèrgies amb els d’altres sectors més desenvolupats
són estratègies necessàries.
El segon és el cas de la fruita seca, i en especial de l’avellana. La Conca de Barberà
potser no aprofita suficientment el potencial del sector de pertànyer a la DO d’aquest
producte. Només una empresa en tota la comarca està vinculada a la DO Avellana de
Reus i no està especialitzada al 100% en aquest producte. Per tant, pensem que
l’especialització i la promoció al voltant de la producció de fruita seca, i en concret de
l’avellana, pot esdevenir una oportunitat econòmica que ajudi també a diversificar el
sector primari i l’industrial. Evidentment, totes aquestes accions per millorar i
promocionar els productes agroalimentaris locals poden anar acompanyades
d’estratègies més integrals que impliquin els sectors de la restauració, hoteleria i
serveis turístics relacionats.
En resum, pensem que la Conca de Barberà té molt potencial per desenvolupar
productes agraris de primera qualitat i que ja dibuixa la seva estratègia comarcal en
aquesta línia, sobretot amb el sector del vi. Prova d’això és que dels tres vivers
empresarials que hi ha a la comarca, dos estan dedicats al sector vitivinícola, un a
celleristes i un altre a cavistes. Pensem que és possible aprofundir aquesta línia de
desenvolupament amb l’oli i l’avellana i que, de manera general, cal millorar
l’associacionisme, sobretot entre els diferents subsectors. La demanda de diversificar
el sector industrial de la comarca que hem pogut consultar en diferents documents
pensem que ha d’anar de la mà de la indústria alimentària difícilment deslocalitzable,
ja ben desenvolupada a la comarca i que amb el desenvolupament afegit de l’oli i
l’avellana pot esdevenir una branca industrial important i ajudaria a equilibrar la
dependència en termes d’ocupació del sector secundari d’empreses vinculades a
l’automobilisme i la construcció.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
154
Àmbit 7: El turisme.
Pel que fa al sector turístic de la Conca de Barberà pensem que està molt
desenvolupat, amb una gran varietat d’oferta, ben diversificada entre diferents tipus
de turisme i amb una bona promoció.
Des de la vessant del patrimoni natural la comarca compta amb cinc espais protegits
encapçalats pel Paratge Natural de Poblet com a espai més important. També ho són
les Muntanyes de Prades, les Obagues del Riu Corb, el Tossal Gros de Miramar i la
Saburella. Pensem que aquesta vessant turística de la comarca està ben
desenvolupada amb una oferta d’activitats ben diversificada i adaptada a qualsevol
perfil d’usuari, ja sigui grups, famílies, etc... També cal destacar les Coves de l’Espluga
de Francolí com a recurs destacat del turisme natural a la comarca.
Des de la vessant cultural trobem que la comarca té una oferta de serveis, recursos i
productes molt complerta. Disposa d’una gran varietat de museus i espais visitables i
un catàleg ampli de visites guiades a diverses poblacions de la comarca, algunes d’elles
de manera conjunta. Cal destacar la presència a la comarca del Monestir de Poblet
com a recurs turístic rellevant, emmarcat en el Paratge Natural de Poblet i pertanyent
a la Ruta del Cister, tot i que el seu pes en l’activitat turística comarcal s’ha vist
disminuït els darrers anys.
A més a més, la comarca ha especialitzat part de la seva atracció turística amb la
producció de vi i de cava a través de l’enoturisme, amb una gran oferta de diferents
cellers, uns modernistes i altres de nova creació, que ofereixen un catàleg gran de
diferents visites, activitats i tastos.
No podem deixar de banda com a recursos destacats la presència del Balneari de
Vallfogona de Riucorb, especialitzat en el turisme naturo-medicinal, en augment els
darrers anys, i la presència a la comarca del nucli naturista del Fonoll.
Pel que fa a l’especialització empresarial en el sector turístic, crida l’atenció que l’única
associació relacionada amb el sector turístic sigui l’Associació d’Empresaris de
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
155
l’Hosteleria de la Conca de Barberà, atesa la diversitat d’oferta i activitat turística que
podem trobar a la comarca. La col·laboració i l’associacionisme entre els diferents
agents operadors del sector turístic podria millorar la marca Conca de Barberà de cara
a l’exterior, i millorar la competitivitat del sector. Promoure estratègies i sinèrgies per
a unir en un únic discurs identitari el turisme cultural, el de patrimoni natural i el
vinculat al sector primari pot ajudar en aquest sentit.
En aquesta línia, diferents estudis consultats posen damunt de la taula que és
necessari un canvi en el model turístic de la comarca. Potser l’especialització en el
turisme vinculat al sector primari pot ser una bona opció per impulsar canvis i sinèrgies
que al mateix temps pot incloure els aspectes culturals i naturals de la comarca.
D’altra banda, veiem la incorporació del sector de l’oli al turisme agrari com una pas
potencialment important per al desenvolupament econòmic de la comarca. Hi ha
experiències a altres zones de rutes vinculades a la producció d’oli que podrien ser
adaptables a la Conca de Barberà, sense massa complicacions ja que implica
rendibilitzar els recursos existents més que invertir-ne de nous, i que són del tot
complementàries amb l’enoturisme i amb les activitats i recursos que posen en valor
l’entorn natural i el paisatge. El tast d’olis comença a ser una activitat que atreu
persones interessades que pot complementar-se amb el tast de diferents vins o caves,
per exemple. Al mateix temps, et tracta d’una estratègia que pot complementar-se bé
amb les infraestructures de vivers d’empreses que ja existeixen a la comarca.
També pensem que cal tenir en compte les possibilitats que tenen la ramaderia
extensiva i la transhumància com a complements de l’activitat turística de la comarca.
El Paratge Natural de Poblet, i més concretament el Monestir de Poblet consten en els
orígens de l’activitat transhumant a Catalunya, tant per la importància en la seva
situació com per les propietats i terres de pastures que per aquest fi tenia el Monestir
arreu de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
156
Àmbit 10. Gestió i noves energies.
La Conca de Barberà, tant per la seva orografia com per la seva massa forestal, és un
territori idoni per al desenvolupament d’energia eòlica i l’aprofitament de biomassa
forestal.
L’energia eòlica està molt desenvolupada a la comarca amb la presència de sis parcs
eòlics (Les Forques I i II, Conesa II, la Serra del Tallat, Savallà i Montargull). Tot i que
pensem que aquesta activitat econòmica no té més opcions d’aplicació amb noves
instal·lacions a la comarca si que pensem que pot complementar la seva activitat amb
el turisme. Oferir visites als parc eòlics (que ja s’ofereixen en alguns casos) pot ajudar a
complementar l’oferta turística de la comarca. D’altra banda, a nivell de serveis
relacionats amb el manteniment dels parcs, tot i ser una opció, són d’elevada
especialització i no es caracteritza per oferir moltes opcions d’ocupació als
professionals locals.
Pel que fa a l’aprofitament de la biomassa forestal des d’ODISSEU volem proposar
aquest jaciment d’ocupació com a un dels principals a la comarca degut principalment
a la presència d’una superfície forestal molt extensa i una baixa quantitat de projectes
relacionats amb l’aprofitament de la fusta i la gestió del bosc. Existeixen dos projectes
empresarials relacionats amb la biomassa a la comarca, un referent a la venta de
calderes i l’altre a l’elaboració de biomassa que són relativament joves i que tenen
molt recorregut. Per aquesta realitat comarcal referent a l’aprofitament de la
biomassa pensem que cal enfortir el sector amb noves activitats econòmiques que hi
estiguin relacionades, tant en l’elaboració de diferents tipus de biomassa com en la
gestió dels boscos i el seu manteniment. Des de Concactiva es vol promocionar
aquesta via de desenvolupament econòmic que té un potencial de generació
d’ocupació molt elevat com s’ha demostrat en altres comarques amb molta superfície
forestal com el Berguedà.
Cal tenir en compte el potencial de matèria primera que genera el sector primari i que
normalment no s’aprofita per transformar-lo en biomassa i que pensem que s’hauria
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
157
de considerar la seva explotació com poden ser les sobres desprès de la poda de vinya
a la Conca de Barberà o d’altres conreus en altres zones agràries.
Altres possibles NJO.
En aquest apartat es vol fer esment d’altres possibles jaciments d’ocupació que ho
poden ser d’una manera complementària, no tan incident com els proposats amb
anterioritat. En molts casos ja hi ha activitat relacionada a la comarca, però pensem
que val la pena anomenar-los per tenir-los en compte en l’estratègia econòmica
comarcal.
En primer lloc cal fer esment de l’artesania no alimentària de la comarca. Hi ha molta
tradició de treballar diferents materials com l’alabastre, la ceràmica, o el ferro i encara
es mantenen diferents establiments que ho treballen i molts d’ells amb un espai
museístic vinculat per organitzar-hi activitats i visites. Tot i que des d’ODISSEU no
valorem aquest sector com un NJO que generi molta ocupació, si que pensem que
vinculat a l’estratègia turística de la zona pot tenir una incidència important i que val la
pena de posar en valor. Sobretot tenint en compte la catalogació del nucli de Sarral
com a Zona d’Interès Artesanal. Tornem a posar sobre la taula la necessitat de crear
sinèrgies i catàlegs integrals amb les possibilitats de desenvolupament turístic de la
comarca i d’impulsar l’associacionisme per tirar-lo endavant.
En segon lloc val la pena anomenar la possibilitat del transport a la demanda en
algunes zones de la comarca. Ja hi ha alguna experiència al respecte i pensem que pot
ser de gran utilitat social el manteniment d’aquesta activitat degut a dos factors
importants: les necessitats de mobilitat adaptada de les persones dependents,
especialment les persones grans, i el gran nombre de nuclis agregats d’alguns
municipis. Aquesta activitat, en el marc d’una estratègia i catàlegs d’activitats
turístiques més integrada, podria ser una recurs a oferir als usuaris i per a millorar
qualitativament l’oferta i les rutes turístiques de la comarca.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
158
En tercer lloc i per acabar, proposem tenir en compte el jaciment d’ocupació classificat
a la nostra taula en l’àmbit 16, la governança. Ja hem fet esment en diverses ocasions
de la conveniència de reforçar l’associacionisme a la Conca de Barberà, en els NJO
proposats i en altres sectors, segons hem pogut consultar en diversos documents i
amb diferents agents. En aquest sentit, la possibilitat de generar ocupació en el sector
de la mediació, l’assessorament i l’organització de les entitats pot ser una font
d’ocupació interessant.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
159
LES GARRIGUES
La comarca
La comarca de les Garrigues se situa al sud de la província de Lleida, on la depressió
central de Catalunya entra en contacte amb l´àrea regada pel canal d’Urgell i els relleus
accidentats de la serra de la Llena, de Corregó i del Tallat. Això fa que al nord la
comarca presenti un relleu més pla i a mesura que ens aproximem al sud trobem una
regió més aixecada. El paisatge típic el conformen els altiplans coberts per camps
d´oliveres posant de manifest una economia de caràcter agrícola, especialitzada en el
conreu de l´olivera que s’ha complementat amb la ramaderia intensiva. Al voltant del
cultiu i producció de l’oli, la varietat coneguda com arbequina és la més estesa,
autòctona i d’elevada qualitat, i dóna un oli de gran prestigi. El moviment cooperatiu
gran té una gran implantació a la comarca. En l´àmbit cultural cal destacar el gran
patrimoni prehistòric i arqueològic que hi ha a la comarca, des de les construccions de
pedra seca fins a les pintures rupestres. Altres sectors, com el turístic, tenen una
presència molt escassa en aquesta zona.
MAPA 60. LES GARRIGUES
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
160
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC
L’any 2013 comptava amb 20.058 habitants repartits entre 24 municipis. Els més
poblats són les Borges Blanques, Juneda, Arbeca i Castelldans. De la resta n´hi ha 16
que no arriben als 500 habitants, per tant ens trobem dins d´un àmbit totalment rural.
La densitat de població és de 25,1 habitants per km2 i la superfície total comarcal és de
797,7 km2. A la pèrdua de població de la comarca s´hi afegeix un altre agreujant,
l’elevat percentatge de població envellida que l´any 2012 se situava gairebé al 25 %.
Context del mercat de treball
Atur
A la comarca de les Garrigues la dada d’atur juvenil entre els 19 i 24 anys al desembre
de l’any 2013 és del 27,96%, afectant una mica més al sector masculí amb un 55% i
menys a les dones amb un 45%.
Si s’analitzen les dades segons el nivell d’estudis i de formació de les persones joves
aturades, s’obté que el major nombre d’aturats i aturades joves són aquells que han
completat els estudis universitaris de segon i tercer cicle amb un percentatge del
53,4%. D’aquests, el 76,4% són dones i el 23,5 homes. Els segueixen aquells que han
completat els estudis universitaris de primer cicle (40% del total, dels quals el 75% són
dones joves) i els que no tenen estudis amb un 37,50% (el 66,6% són dones joves). Tal
com es pot veure, en tots tres casos, les dades reflecteixen una major incidència en el
col·lectiu femení. Per tant, el perfil d’aturat jove serà el de dones amb estudis
superiors i homes amb estudis secundaris.
Per altra banda, en el cas d’aquells amb els estudis primaris incomplets i amb
l’educació general són els homes que presenten una major taxa d’atur, entre el 60-
65%. En els dos casos restants, amb els estudis primaris incomplets o tècnics-
professionals superiors, l’atur juvenil afecta per igual als dos gèneres.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
161
Fixant-nos en les dades d’aturats segons el sector d’ocupació al qual pertanyen
observem que en el cas de les Garrigues els percentatges es troben força repartits.
Gairebé el 34% dels joves aturats procedeixen de l’agricultura, afectant al 71,2% dels
homes joves i 28,8% de les dones joves. Aproximadament el 30% d’aturats/des
procedeixen del sector serveis, sent en el 60% dels casos dones joves. Pel que fa a la
indústria, el percentatge total és del 21,1% d’aturats joves repartits de la següent
manera: 33,3% dones joves i 66,7 homes joves. Finalment i en menor mesura, trobem
els aturats/des procedents del sector de la construcció amb un 16,7%, dels quals
pràcticament el 90% són homes joves. Cal tenir en compte però, dins d’aquest anàlisi,
que en el 78,9% dels casos els joves aturats no tenien cap ocupació anterior, afectant
de manera equitativa al sector masculí i femení.
TAULA 12 . ATURATS JOVES A LES GARRIGUES PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS
D’ACTIVITAT
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació.
Afiliació a la Seguretat Social
Observant les dades dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social (RETA, RGSS
i REA) de la comarca de les Garrigues, veiem que hi ha un total de 5.439 persones
afiliades, de les quals 1.387 són joves d’entre 19 i 34 anys, el que ve a representar un
25,5% del total. A continuació, ens fixarem en les dades de cada règim per separat i
més endavant oferirem una visió de conjunt.
% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 37,50 66,67 33,33Estudis primaris incomplets 25,25 36,00 64,00Estudis primaris complets 16,26 55,00 45,00Programes de formació professional - Estudis secundaris 32,35 40,91 59,09Educació general - Estudis Secundaris 27,86 38,95 61,05Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 31,08 47,83 52,17Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 40,00 75,00 25,00Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 53,13 76,47 23,53Total 27,96 44,23 55,77
Agricultura 33,91 28,81 71,19Indústria 21,11 33,33 66,67Construcció 16,76 10,34 89,66Serveis 29,05 59,62 40,38Sense ocupació anterior 78,79 42,31 57,69Total 27,96 44,23 55,77
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
162
Pel que fa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) representa el 42,1% del
total de les afiliacions, i d’aquestes, el 14,6% són de joves. El sexe femení en aquest cas
representa gairebé el 30% dels casos. Segons el sector econòmic, trobem que un
53,8% dels joves afiliats de les Garrigues es troben al sector serveis, repartits més o
menys en la mateixa proporció entre homes i dones. A continuació, tenim el sector
agrícola amb un 29,7% d’afiliacions joves, de les quals només el 7% són de dones
joves. Seguidament, el sector de la construcció amb un 10,7%d’afiliacions joves i amb
gairebé la seva totalitat pertanyents al sector masculí. En darrer lloc, figura la indústria
amb només el 5,6% d’afiliacions i un 73,6% d’homes joves.
Respecte al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), un 50,1% del total
d’afiliacions corresponen a aquest règim. D’aquestes, el 33% són de joves, tant
d’homes com de dones, ja que els percentatges es distribueixen equitativament.
Centrant-nos en l’afiliació juvenil a aquest règim i segons els diferents sectors
d’ocupació, veiem que el sector majoritari és el de serveis amb gairebé el 60%
d’afiliacions joves. D’aquestes, un 62,8% són de dones joves. El segon sector més
important en nombre d’afiliacions joves és el de la indústria amb un 24,6% i un 68,4%
d’afiliacions joves masculines. En tercer lloc, hi ha el sector de la construcció amb un
discret 9,8% i on trobem bàsicament homes, i finalment, el sector més minoritari en
nombre d’afiliacions joves és el de l’agricultura amb un 5,8% del total, i un 86,7%
d’homes.
Per últim, en el Règim Especial Agrari (REA) hi ha 417 persones afiliades, el que
representa un 7,6% del total de les afiliacions. D’aquestes, el 36,2% són de joves, i en
un 91% dels casos d’homes joves. La presència de les dones en aquest cas és molt
minoritària.
A continuació, comentem les dades d’afiliats/des en el seu conjunt. En el cas de les
Garrigues, el sector majoritari en afiliacions és el dels serveis amb un 50,08%, de les
quals gairebé el 60% són de dones. El segon sector més important, i com era d’esperar,
és l’agrari, amb un 29,4% d’afiliats i un 20,1% de dones. Seguidament, apareix el sector
industrial amb el 14,2% de les afiliacions, de les quals el 14% són de dones. Per últim,
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
163
el sector de la construcció té gairebé un 10,1% d’afiliacions i menys del 10% són de
dones. Fixant-nos estrictament amb el col·lectiu de joves, la situació és bastant similar:
el sector serveis és majoritari amb un 51,7% d’afiliacions joves (58,7% de dones joves),
seguit de l’agrícola amb gairebé el 22% (només 8,8% de dones joves), la indústria amb
un 17,3% (31,1% de dones joves) i finalment, la construcció amb menys del 10%
(només un 5,6% d’afiliacions joves femenines).
Establint paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació
segons residència padronal de l’afiliat26, trobem que el serveis continuen sent el sector
més destacat amb un 55,3%, el torna a seguir l’agricultura amb el 20,2%, la indústria
amb el 16,5% i per últim la construcció amb el 8%.
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de les Garrigues va
davallar un -4,1%. Aquesta dada és molt significativa, ja que contrasta amb l’augment
del 1,53% de l’any anterior i amb la mitjana catalana de 2012 del -1,36%. Les majors
reduccions corresponen al sector de la construcció (-8,8%) i al primari (-7,8%), les
menors a la indústria (-2,2%) i als serveis (-0,6%). Amb aquesta davallada general, el
VAB comarcal es va veure reduït un -2,53%, per sota de la mitjana catalana (-4,3%).
Malgrat aquesta davallada, cal destacar que el sector primari de la comarca ha
aguantat millor que altres sectors en tots els anys de crisi general.
TAULA 13. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LES
GARRIGUES (2013)
26 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.
Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 86,8 13,2 5,8 86,8 13,2 9,8 68,5 31,5 24,6 37,3 62,7 59,8RETA 93 7 29,8 94,4 5,6 10,7 73,7 26,3 5,7 53 47 53,9REA 91,4 8,6TOTAL 91,1 8,8 21,9 94,4 5,6 9 68,9 31,1 17,4 41,3 58,7 51,7
Agricultura Construcció Indústria ServeisPercentatges d'afiliació jove a les Garrigues
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
164
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació.
Perfil de les empreses i perfil emprenedor
El teixit empresarial de les Garrigues es distribueix de la següent manera segons
sectors d’activitat: en primer lloc tenim el sector serveis no vinculats a l’activitat
turística amb un percentatge del 38,4% (el turisme ocupa solament al 4% de les
empreses); en segon lloc, destaca la construcció amb gairebé el 25% del total
d’empreses (l’activitat immobiliària representa un 6,4% de les empreses); i finalment,
el tercer sector més important a la comarca és la indústria amb un 14,6%. El segueix a
no massa distància l’agricultura amb un 10,14%. La presència de la mineria i el carbó a
la comarca és pràcticament inexistent, representa l’1,36%.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
165
TAULA 14. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DE LES GARRIGUES (2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.
En el cas de la grandària de les empreses, i segons el nombre de treballadors, ens
trobem davant d’un 55,9% d’empreses micro amb menys de deu treballadors. Les
empreses petites, d’entre deu i cinquanta treballadors, són menys significatives en
aquest cas: aproximadament un 10%. Les empreses mitjanes només tenen un 0,1% de
representació i les grans, de més de dos-cents cinquanta treballadors no hi són
presents. En el cas de les Garrigues sí que hi ha un buit important de dades respecte
aquesta qüestió, que és del 33,9% i que s’ha de tenir en compte.
Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,56Entre 10.000 i 100.000 euros 25,99Entre 100.000 i 250.000 euros 20,24Entre 250.000 i 500.000 euros 12,90Entre 500.000 i 1.000.000 euros 10,32Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 12,10Més de 5.000.000 euros 2,38NA 11,51Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 55,95Petites (entre 10 i 50 treballadors) 9,94Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 0,19Grans (més de 250 treballadors) 0,00NA 33,92Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 6,43Entre 5 i 10 anys 30,60Entre 10 i 25 anys 56,14Més de 25 anys 6,82NA 0,00total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 10,14Construcció 24,95Indústria 14,62Mineria i Carbó 1,36Immobiliaria 6,43Turisme (Serveis) 4,09Serveis no de turisme 38,40total 100,00
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
166
Continuant amb la grandària de les empreses, però ara des del punt de vista de la
facturació, obtenim que un quart de les empreses factura entre 10.000 i 100.000
euros, i un 20,2% ho fa de 100.000 a 250.000 euros. Aquests són els dos grups
majoritaris. A continuació, hi ha les que facturen de 250.000 a 500.000 euros i de
1.000.000 a 5.000.000 amb el 12% de les empreses, en cada cas. Un 10,3% factura
entre 500.000 i 1.000.000 d’euros. I en els dos extrems oposats, dades poc
significatives: gairebé el 5% d’empreses facturen menys de 10.000 euros i tan sols el
2,3% facturen més de 5.000.000 d’euros. En aquest cas, també manquen dades de poc
més del 10% de les empreses.
Referent a la qüestió de l’antiguitat d’aquestes empreses, el 56,1% d’aquestes tenen
entre deu i vint-i-cinc anys, així com el 30% tenen entre cinc i deu anys. Només el 6,8%
tenen més de vint-i-cinc anys i 6,4% són de recent creació, en els darrers cinc anys. Per
tant ens trobem davant d’un teixit empresarial consolidat des de fa temps. De manera
general, podem dir que el perfil de les empreses de la comarca és el de petita i micro
empresa amb facturació relativament baixa i de caràcter familiar o si més no amb
relleu consolidat de fa anys, en la majoria de cases.
Finalment, una altra qüestió a la que cal fer referència, l’estat actual de tot aquest parc
empresarial. En aquest cas trobem que prop del 75% de les empreses es troben
actives, una dada molt positiva. Les empreses que s’han extingit representen un 9% i
les inactives un 4,6%. Aquelles en procés de tancament provisional són el 5,2% i les
que estan en concurs de creditors representen un 0,3%.
Perfil de l’emprenedor
Amb les dades que ens facilita el Consell Comarcal de les Garrigues podem dibuixar el
perfil emprenedor de la comarca. Són dades referents a les persones que s’han
assessorat al Consell Comarcal hagin començat una activitat emprenedora o no.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
167
El perfil emprenedor de les Garrigues respon a una dona (52%) amb estudis
secundaris i que majoritàriament es constitueix com a autònom en activitats
relacionades amb el sector terciari.
Cal destacar que la gran majoria de persones assessorades estaven treballant en el
moment de l’assessorament o d’emprendre la seva activitat econòmica (un 90%).
Associacionisme empresarial al territori
Com es pot observar a la taula, a les Garrigues hi ha cinc associacions empresarials,
bàsicament relacionades amb el sector del comerç i el turisme. En aquest cas, hi ha:
dues associacions de comerciants, una a les Borges Blanques i l’altre a Arbeca; també
hi ha una Associació de Turisme de les Garrigues i finalment, la Cambra de Comerç,
amb delegació a les Borges Blanques. Tot i que la ramaderia no és l’activitat primària
principal de la comarca existeixen dues associacions vinculades a aquest sector, una
dedicada a la cria de conills i l’altra a la ramaderia en general al municipi de Juncosa.
TAULA 15. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LES GARRIGUES
Nom Àmbit
Associació de comerciants de les Borges Blanques Municipal
Associació de comerciants d’Arbeca Municipal
Associació de Turisme de les Garrigues Supracomarcal
Cambra de Comerç Supracomarcal
Associació de cunicultors de les Garrigues Municipal
Associació de ramaders de Juncosa Municipal
Font: elaboració pròpia a partir del Consell Comarcal de les Garrigues.
Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica
A la comarca de les Garrigues hi trobem el viver d’empreses “Garrigues Altes” creat
per l’ajuntament de la Granadella amb el suport del Parc Científic i Tecnològic de
Lleida, així com per l’ajuntament d’aquesta mateixa ciutat. Aquesta iniciativa preveu la
cooperació del parc i dels dos ajuntaments en matèria agroalimentària i tecnològica. A
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
168
més a més, hi ha un altre viver situat al Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial
de les Borges Blanques.
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents
A partir de diferents dades obtingudes per part de diferents agents de la comarca
volem proposar alguns NJO per al desenvolupament econòmic de les Garrigues. En
alguns casos aquestes propostes no són innovadores i el que pretenen és matisar i/o
complementar estratègies que ja s’estan desenvolupant. La comarca de les Garrigues
orienta el seu desenvolupament econòmic en el sector primari, i més concretament en
la producció d’oli, però pensem que existeixen altres potencialitats a la comarca que
cal tenir en compte i promocionar.
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.
Les Garrigues és reconeguda per la seva producció d’oli i així ho demostra que tingui
una DO pròpia de la comarca referent a l’oli. És un producte que hi està molt
desenvolupat tant en producció d’olives com en la seva transformació en oli, des d’a
granel fins a d’alta qualitat.
A la comarca també hi estan presents dues DO més, la de Costers del Segre pel que fa
al vi i la de Pera de Lleida que només abasta els pocs municipis de les Garrigues amb
dotació d’aigua de reg per poder produir fruita dolça.
La producció de fruit secs, com les ametlles o els festucs també hi és molt present però
no disposa d’una marca pròpia, de qualitat, ni estructura comercial desenvolupada que
ajudi a fer-ne una promoció diferenciada.
Les propostes que fem des d’ODISSEU en aquest àmbit van encarades a complementar
el que ja està fet atès que l’estratègia comarcal ja va encarada en aquest sentit.
Primer pensem que és necessària una coordinació i col·laboració entre els diferents
productors d’oli de la comarca. Existeixen 27 marques d’oli diferents, el que suposa
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
169
una segregació molt gran de cara a la promoció del producte a l’exterior, tot i
pertànyer a la DO Les Garrigues. L’especialització dins de la producció de l’oli pensem
que és un aspecte clau que ja compta amb algunes experiències com la creació de
molins especialitzats en la producció d’oli ecològic o en la premsa tradicional de les
olives. Pensem que seria molt positiu augmentar l’associacionisme en el sector.
Aprofitar la gran tradició cooperativa de la comarca és necessari per innovar en el
sector, que cada cop més tendeix a l’especialització en productes de qualitat orientats
a segments de mercat concerts, com els consumidors de luxe o la venda directa.
La innovació i la diversificació de productes, alimentaris o no, a partir de l’oliva és un
jaciment a explorar. S’han fet algunes proves per elaborar diferents productes com el
gelat d’oli d’oliva però no han acabat de funcionar.
En segon lloc pensem que cal diversificar l’especialització en el sector primari de la
comarca. Hem comentat que la zona està sota la influència de la DO Costers del Segre i
pensem que cal aprofitar aquesta conjuntura per impulsar el sector del vi a les
Garrigues. Ja hi ha sellers que produeixen vi de qualitat i pensem que pot ser molt
positiu pel sector primari i pel turisme (ho comentarem en un apartat apart) que el
sector del vi prengui protagonisme.
També s’ha de tenir en compte el conreu, la transformació i la comercialització dels
fruits secs, que com hem dit és important a les Garrigues però no compta amb un
distintiu de qualitat propi a la zona. En els mateixos termes que el vi, pensem que pot
ser un complement molt positiu a la producció d’oli, que pot beneficiar el conjunt del
sector primari comarcal i promoure dinàmica econòmica en les activitats industrials i
de serveis relacionades.
En tercer lloc, i d’una manera més residual, pensem que cal potenciar la fruita dolça,
en aquells municipis que estiguin sota la influència de la DO Pera de Lleida, no tant en
el sentit productivista com en el de promoció i difusió del producte, que pensem que
no és prou visible de cara enfora, i per a establir sinèrgies amb les estratègies
turístiques i de promoció gastronòmica. És imprescindible fomentar l’associacionisme i
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
170
les pròpies sinèrgies entre actors, de manera interna, en els mateixos sectors i de
manera transversal entre sectors i activitats.
Àmbit 7: El turisme.
La comarca de les Garrigues disposa d’una gran riquesa patrimonial, natural i cultural,
que encara no ha estat promocionada i explotada amb tota la seva potencialitat. Des
del punt de vista de patrimoni natural disposa de sis espais emmarcats a la xarxa
d’Espais d’Interès Natural (PEIN), com són els Bessons, Mas de Melons-Alfés, Serra del
Montsant, Muntanyes de Prades, Secans de Belianes-Preixana i la Vall de Vinaixa. A
més a més l’Observatori del Paisatge hi té catalogades dues unitats de paisatge pròpies
com són les Garrigues Baixes, la Vall del Corb i les Garrigues Altes. També cal tenir en
compte el paisatge de producció agrària, especialment oliveres i vinya, que també
suposa un actiu turístic a desenvolupar perquè esdevingui un recurs atractiu integrat
en les estratègies turístiques i rutes de la zona.
Des de la vessant cultural, les Garrigues tenen un patrimoni molt extens i valorat a
nivell mundial com són els Vilars d’Arbeca, les pintures rupestres del Cogul o les restes
de la Vall de la Coma, com a elements principals. També existeixen elements
arquitectònics de rellevància, com una gran diversitat de castells i esglésies que en
molts casos no han estat degudament condicionats encara per a la seva promoció
turística, tot i que si que n’hi ha que són visitables com el d’Arbeca, l’Espluga Calba o
l’església de Vinaixa.
A més del patrimoni existent, la comarca disposa d’una bona xarxa d’allotjaments
turístics, que va a l’alça, també d’una oferta d’activitats diversificada com poden ser
kàrting, paintball, quads i d’una xarxa d’espais culturals i museus visitables molt
àmplia. També hi ha rutes arreu del territori comarcal, tant a peu com en BTT,
vinculades a l’oli, la vinya, l’aigua i el patrimoni cultural.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
171
Cal destacar l’oferta turística vinculada a l’oli, amb diversos museus dedicats a la
temàtica i el resort de la Masia Salat. També existeix, tot i que en menor mesura,
oferta turística vinculada al vi.
Des del projecte ODISSEU volem proposar diferents estratègies amb l’objectiu de
treure el màxim rendiment del patrimoni comarcal i al mateix temps diversificar els
sectors econòmics de la comarca. Pensem que hi ha dues línies d’oferta turística a la
comarca. La primera, vinculada al sector primari, i la segona vinculada al patrimoni
natural i cultural, però que poden desenvolupar-se amb sinèrgies entre ells i amb la
resta de recursos turístics de la zona (hostaleria, esports, etc.)
Pel que fa a la primera, i com hem proposat en altres comarques similars, pensem que
l’activitat ja molt desenvolupada del turisme oleícola s’ha de vincular amb l’enoturisme
per tal de crear sinergies en la promoció dels dos productes. També pensem que seria
positiu innovar en algunes pràctiques de manera conjunta com la d’oferir tastos d’oli i
vi en una mateixa oferta.
Pel que fa a la línia vinculada al patrimoni natural i cultural pensem que encara no està
ben desenvolupada a la comarca. Hi ha poques experiències empresarials que
ofereixin activitats turístiques aprofitant el patrimoni de les Garrigues. Els paisatges de
secà i el seu patrimoni arquitectònic i cultural poden ser un bon reclam turístic que cal
treballar. Així mateix, les rutes ja existents sobre l’oli i el vi poden vincular-se més amb
el territori que les envolta (pedra seca, infraestructures d’aprofitament d’aigua al
secans...).
Finalment, que cal valorar la possibilitat d’incloure en les diferents ofertes el turisme
cinegètic, que cada cop guanya més usuaris i és adaptable a la comarca per les seves
característiques paisatgístiques.
Àmbit 1: Cura a la població.
Proposem aquest jaciment d’ocupació per dos motius diferents. El primer i més
important és el grau d’envelliment que té la comarca, segons la diagnosi inicial del
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
172
projecte ODISSEU la comarca de les Garrigues és de les tres comarques catalanes que
té un índex d’envelliment i de sobreenvelliment més elevats. A més, cal tenir en
compte que la tendència a l’envelliment va en augment.
El segon motiu pel qual proposem aquest jaciment d’ocupació és la baixa trama
comercial existent a la comarca i la falta d’un nucli referent de serveis i comerços, que
actuï de pol per a la resta de poblacions. Segons les dades rebudes dels agents
comarcals els habitants de la comarca es desplacen sovint a nuclis propers, com Lleida
o Mollerussa, abans que a la seva capital, Les Borges Blanques, degut en gran mesura a
la deficient xarxa de vies de comunicació que històricament han condicionat els
desplaçaments i les relacions socials i comercials a les diferents zones de la comarca.
Per aquestes raons pensem que diferents serveis, com la cura a les persones grans, no
només en l’àmbit de la salut, sinó incorporant serveis a domicili per persones amb
mobilitat reduïda, com alimentació, fisioteràpia, neteja, etc... poden ser opcions
d’ocupació, sempre adaptades a les especificitats locals.
Altres propostes, com el transport a la demanada o el comerç a domicili poden ser
efectives en les zones menys accessibles de la comarca.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
173
LA GARROTXA
La comarca
La comarca de la Garrotxa es troba situada a l´extrem oriental dels pirineus amb un
relleu molt muntanyós i una zona volcànica de gran interès geològic i natural. Des del
punt de vista territorial no existeix una homogeneïtat i és per aquest motiu que es
distingeixen dues àrees: un sector al nord de la vall del Fluvià anomenat Alta Garrotxa i
un altre sector a la part meridional anomenat la comarca d´Olot. La seva activitat
econòmica ha mantingut una estructura equilibrada entre sectors: el sector primari no
té una superfície de conreu gaire extensa, ja que la gran part de la superfície és
forestal, i la ramaderia ha viscut una forta expansió en els darrers anys; dins del sector
secundari les activitats a destacar són l´alimentària i la tèxtil, seguides de la
metal·lúrgica; el sector terciari és el que lidera actualment el PIB de la comarca.
MAPA 61. LA GARROTXA
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
174
La comarca comptava amb 56.106 habitants l’any 2013, tenia una densitat de població
de 76,4 habitants per km2, i té una superfície de 734,6 km2. Agrupa un total de 21
municipis, alguns dels quals agrupen moltes unitats de població disperses i, per tant,
són molt extensos. La concentració demogràfica més importat té lloc a Olot amb prop
de 34.000 habitants.
Context del mercat de treball
Atur
A la comarca de la Garrotxa la dada d’atur juvenil entre els 19 i 24 anys al desembre de
l’any 2013 és del 25,1%, afectant de la mateixa forma als homes i dones joves.
Pràcticament, els dos percentatges es troben entorn al 50%.
Pel que fa a les dades d’atur juvenil segons el nivell d’estudis i formació, observem que
en el cas de la Garrotxa els que presenten un major índex són aquells/es amb estudis
universitaris de segon i tercer cicle, representant el 41,3% dels casos. Aquí veiem una
major afectació al col·lectiu femení amb un percentatge del 60%. El següent grup més
afectat és el dels que han completat els estudis universitaris de primer cicle o
programes de formació professionals, amb una representació de poc més del 36%, en
cadascun dels casos: en el primer, les dones representen el 68,5% i en el segon, el
53,7%. Per sota d’aquest nivell, trobem els que no tenen estudis o bé han fet estudis
tècnics-professionals superiors amb un 33% dels casos. D’aquests, la meitat o més són
del col·lectiu femení. Finalment, els grups menys afectats per l’atur són aquells amb els
estudis primaris incomplets (25%, repartit equitativament entre homes i dones joves),
amb els estudis primaris complets (15,9%, distribució equitativa segons gènere) i amb
altres estudis post-secundaris (14,20% corresponents en la seva totalitat al col·lectiu
masculí).
Si analitzem les dades d’atur juvenil segons el sector d’ocupació al qual pertanyen
veiem que el sector serveis compta amb un 28,3% dels aturats joves, on el 57,1% en
són dones. Seguidament, trobem el sector agrícola amb un 24,6 dels aturats/des, dels
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
175
quals 88,2% són homes joves. En tercer lloc tenim la indústria amb 17,67%
d’aturats/des, dels quals el 37,8% són dones joves i el 62,2% són homes joves. Per
tancar la classificació, hi ha el sector de la construcció amb la xifra més baixa, un
12,6%, que en el 85% dels casos afecta al col·lectiu masculí. Finalment, cal tenir en
compte la xifra d’aturats/des que no ha tingut una ocupació anterior, i que en el cas de
la Garrotxa és del 56,1%, repartida de manera més o menys igual segons gènere.
TAULA 16 . ATURATS JOVES A LA GARROTXA PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS
D’ACTIVITAT
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
Afiliació a la Seguretat Social
Segons les dades d’afiliats als diferents règims de la seguretat social (RETA, RGSS i
REA), a la comarca de la Garrotxa hi ha un total de 20.483 persones afiliades, de les
quals 5.424 són joves d’edats entre els 19 i 34 anys, el que ve a representar un 26,4%
del total. Seguidament, analitzem les dades de cadascun dels règims, per més tard
oferir una visió de conjunt.
Pel que fa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), representa el 23,03%
de les afiliacions a la comarca, de les quals el 17,2% corresponen a persones joves.
D’aquestes, el 32% són dones. Si distingim les afiliacions joves per sectors econòmics,
observem com el primer és el dels serveis amb un 61,1% amb un nombre similar
% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 34,04 50,00 50,00Estudis primaris incomplets 25,57 52,03 47,97Estudis primaris complets 15,94 41,03 58,97Programes de formació professional - Estudis secundaris 36,53 53,75 46,25Educació general - Estudis Secundaris 24,29 48,11 51,89Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 33,90 60,00 40,00Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 36,46 68,57 31,43Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 41,38 60,00 40,00Altres estudis post-secundaris 14,29 0,00 100,00Total 25,14 50,70 49,30
Agricultura 24,64 11,76 88,24Indústria 17,67 37,82 62,18Construcció 12,62 14,63 85,37Serveis 28,32 57,19 42,81Sense ocupació anterior 56,12 56,41 43,59Total 25,14 50,70 49,30
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
176
d’homes i dones joves. El segon és la indústria amb un 18,3% d’afiliacions joves i amb
un 18,1% corresponent a dones. En tercer lloc hi ha la construcció amb el 13,8% i
només un 9,7% són dones. Per últim, el sector minoritari és l’agricultura amb un 6,7%
d’afiliacions joves, de les quals un 16,3% són dones.
Respecte al Règim General de la Seguretat Social, hi ha un 76,7% de les afiliacions que
corresponen amb aquest règim. D’aquestes, el 29,2% corresponen a persones joves,
entre les quals hi ha un 47,9% de dones joves. Si comptabilitzem l’afiliació jove
d’aquest règim segons sectors d’ocupació, observem que els serveis és el sector
majoritari amb un 58,1%. D’aquestes, poc més del 60% són dones joves. La indústria és
el segon sector amb més pes, un 36,02%, i amb un 32,4% de dones joves. En tercer lloc
figura la construcció amb un discret 4,8% d’afiliacions i el 88% d’homes joves. Tanca
l’anàlisi el sector agrari amb un 1% d’afiliacions joves i el 19,5% de dones joves.
Pel que fa a l’últim règim, el Règim Especial Agrari, a la comarca de la Garrotxa hi
figuren només 47 persones adherides, el que ve a representar un 0,2% del total
d’afiliacions. D’aquestes, el 40,02% són de persones joves, de les quals només el 15,7%
corresponen a dones joves.
A continuació, comentem les dades d’afiliats/des en el seu conjunt. En el cas de la
Garrotxa, el sector més potent és el dels serveis amb un 52,5% de les afiliacions, poc
més de la meitat corresponen al gènere femení. A continuació, figura el sector
industrial amb un 37,4% d’afiliacions. Aquí la presència de les dones es veu reduïda
fins al 32,6% dels casos. En tercer lloc, tenim la construcció amb un pes relativament
baix del 7,5% i amb la presència de dones en l’11,4% dels casos. Per últim, hi ha el
sector agrícola amb una xifra poc significativa, del 2,6%, tot i que amb 26% d’afiliacions
de dones. Fixant-nos només amb el col·lectiu dels joves, les xifres a l’agricultura i la
construcció són similars. La diferencia recau una mica en el sector serveis, que ha vist
reduït el nombre d’afiliacions joves fins al 48,8% (poc més del 86% són de dones joves)
en favor del sector industrial que les ha augmentat fins a un 41% (el 31% són de dones
joves).
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
177
Establint un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació
segons residència padronal de l’afiliat27, veiem que el sector amb més pes continua
sent els serveis amb un gairebé el 60% d’afiliacions, seguit de la indústria amb un
30,8%, la construcció amb un modest 6,7% i finalment l’agricultura amb un discret
2,7%. Si tenim en compte però la indústria alimentària, la importància del sector
primari no és tan baixa.
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de la Garrotxa va
davallar només en un -1,02%, millor que la mitjana catalana que era del -1,36%. En
aquest cas, la caiguda més important va tenir lloc als sectors de la construcció (-5,5%) –
degut a la crisi econòmica i la davallada del sector immobiliari- i l’agricultura (-3,11%),
els serveis es van veure poc afectats (-0,59%). El sector industrial es va mantenir, fins i
tot va tenir un creixement del 0,09%. Això va col·locar la reducció del VAB en només un
-0,13%, un registre força millor que la mitjana catalana (-4,03%).
TAULA 17. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA
GARROTXA (2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació
Perfil de les empreses i perfil emprenedor
El teixit empresarial de la Garrotxa destaca per dedicar-se en un 37,4% als serveis no
relacionats amb el sector turístic. En aquest cas la xifra d’empreses és molt menor,
solament un 7,4%. En segon lloc els sectors on l’empresa comarcal té més pes són la
27 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.
Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 80,4 19,6 1,1 88,3 11,7 4,8 67,5 32,5 36 39 61 58,1RETA 83,6 16,4 6,7 90,3 9,7 13,9 81,7 18,1 18,3 57 43 61,1REA 24,2 15,8TOTAL 82,5 17,5 2,7 89 11 7,6 68,7 31,3 41 13,8 86,2 48,9
Percentatges d'afiliació jove a la GarrotxaAgricultura Construcció Indústria Serveis
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
178
indústria amb el 21,9% i la construcció amb el 20,8%. Relacionat amb aquest últim,
trobem el sector immobiliari amb el 8,6%. Per tant, observem que el boom immobiliari
ha tingut certa importància a la comarca ocupant una bona part de les seves empreses.
Un altre sector que destaca, però per la seva escassa existència és el de la mineria i el
carbó, ja que tan sols el 0,1% de les empreses de la comarca s’hi dediquen.
L’agricultura tampoc és un sector empresarial estès a la Garrotxa, només hi ha un 3,3%
de les empreses que s’hi dediquin. De totes aquestes dades se’n desprèn un relatiu
equilibri entre aquells sectors més presents (serveis, indústria i construcció), i per tant
una diversificació de l’economia comarcal que possiblement ha significat un avantatge
davant el moment de crisi actual.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
179
TAULA 18 . INFORMACIÓ DE LES EMPRESES A LA GARROTXA (2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.
Si ens fixem en la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, podem
dir que predomina l’empresa petita, ja que el 56,7% tenen menys de deu treballadors i
el 13,6% en tenen entre deu i cinquanta. Són gairebé insignificants les empreses
mitjanes d’entre cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors (2,4%) o les grans amb
més de dos-cents cinquanta treballadors (0,17%).
Relacionat amb l’aspecte anterior, però ara des del punt de vista del volum de
facturació, observem que el 21,9% de les empreses factura entre 10.000 i 100.000
Grandària de l'empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,30Entre 10.000 i 100.000 euros 21,92Entre 100.000 i 250.000 euros 18,88Entre 250.000 i 500.000 euros 15,55Entre 500.000 i 1.000.000 euros 11,93Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 11,59Més de 5.000.000 euros 5,57NA 10,27Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 56,76Petites (entre 10 i 50 treballadors) 13,69Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 2,45Grans (més de 250 treballadors) 0,17NA 26,93Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 4,95Entre 5 i 10 anys 19,76Entre 10 i 25 anys 55,70Més de 25 anys 19,59NA 0,00Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 3,39Construcció 20,81Indústria 21,98Mineria i Carbó 0,11Immobiliaria 8,68Tursime (Serveis) 7,46Serveis no de turisme 37,45NA 0,11Total 100,00
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
180
euros, el 18,8% entre 100.000 i 250.000, i el 15,5% entre 250.000 i 500.000. Aquests
són els tres rangs de facturació més destacats. A continuació, i amb un percentatge del
12% cadascun, tenim aquelles empreses que facturen de 500.000 a 1.000.000 d’euros i
d’1.000.000 a 5.000.000 d’euros. Finalment els dos extrems, amb un percentatge del
5,5% hi ha aquelles empreses que facturen més de 5.000.000 d’euros i amb un 4,3%
les que en facturen menys de 10.000.
Pel que fa a l’antiguitat de les empreses tenim que un 55,7% tenen entre deu i vint-i-
cinc anys. Per tant, més de la meitat del teixit empresarial es troba força consolidat a la
comarca. Hi ha entorn un 20% de les empreses que es van crear fa més de vint-i-cinc
anys i un altre 20% que tenen entre cinc i deu anys. Aquelles amb una recent creació,
durant els últims cinc anys, representen un 4,9% de les empreses de la Garrotxa.
Actualment, pràcticament el 70% de les empreses de la Garrotxa es troben actives. Un
3,8% es troben en procés per tancament registral i un 0,4% en concurs de creditors.
Destaca la xifra d’empreses extingides i que ronda el 14%, valor força elevat. També hi
ha un 4,8% de les empreses que es troben inactives. Per tant, tot i que el teixit
empresarial de la comarca es troba gairebé en la seva totalitat actiu, en el període
2010-2013 hi ha gairebé un 30% de les empreses amb problemes de continuïtat.
Perfil de l’emprenedor
A partir de les dades facilitades per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral
de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (Adrinoc) podem extreure el perfil emprenedor
de la comarca de la Garrotxa. Les dades són del 2013 i fan referència als
assessoraments (hagin emprès o no) efectuats pel Consell Comarcal, Adrinoc i els
diferents ajuntaments que ofereixen aquest servei.
Es tracta d’una dona amb estudis secundaris que abans d’emprendre estava en
situació d’atur.
És interessant remarcar que la diferencia entre homes i dones emprenedores a la
Garrotxa és molt petita (49% els homes i 51% les dones) i que la diferència entre els
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
181
emprenedors que emprenen des de l’atur i els que ho fan estan en actiu només és d’un
1 % (37% aturats i 36% en actiu).
Pel que fa a les empreses creades durant el 2013, el 63% ho han estat per homes i el
37% per dones. Altre cop la formació majoritària són els estudis secundaris i la situació
prèvia dels empresaris era majoritàriament l’atur.
Associacionisme empresarial al territori
Com es pot observar a la taula 19, hi ha 22 associacions empresarials a la Garrotxa, una
dada força nombrosa. Les temàtiques més comunes dins d’aquest associacionisme són
la de la promoció econòmica, la potenciació de l’activitat comercial i el turisme. Un
exemple d’associació de cadascuna d’aquestes temàtiques és, l’Associació
d’empresaris de la Vall d’en Bas, l’Associació de comerciants de Besalú i l’Associació de
Càmpings de la Garrotxa, respectivament. En alguns casos tenen més incidència en un
àmbit municipal, com per exemple l’Associació de cultivadors de fesol de Santa Pau, o
en un àmbit supracomarcal, com l’Associació d’activitats de la Garrotxa.
Existeixen associacions també de temàtiques més minoritàries i concretes, com per
exemple les relacionades amb els sindicats obrers, o temàtiques singulars com
l’Associació d’artesans i distribució d’imatgeria religiosa d’Olot.
Encara que a la comarca hi hagi una activitat vinculada amb el sector agrari molt
important, només existeix una associació vinculada a aquest sector, com és
l’Associació de tofonaires. En tot cas, el que ens revelen aquestes dades és que a la
comarca hi ha una intensa activitat associativa i de caràcter empresarial.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
182
TAULA 19. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LA GARROTXA
Nom Àmbit
Agrupació cases de colònies de la Garrotxa Supracomarcal
Associació de cultivadors de fesol de Santa Pau Municipal
Associació artesans i distribució d’imatgeria
religiosa d’Olot
Municipal
Associació d’activitats de la Garrotxa Supracomarcal
Associació de comerciants de Sant Joan les Fonts Municipal
Associació de càmpings de la Garrotxa Supracomarcal
Associació de comerciants de Besalú Municipal
Associació de turisme i comerç de la Vall d’en Bas Municipal
Associació del nucli antic d’Olot Municipal
Associació de turisme rural de la Garrotxa Supracomarcal
Associació dels amics dels cingles de Collsacabra Municipal
Associació de comerciants d’Olot Municipal
Associació de drogodependents de la Garrotxa Supracomarcal
Associació de turisme i comerç de Rupit i Pruit Municipal
Associació d’empresaris de la Vall d’en Bas Municipal
Associació d’hostaleria de la Garrotxa Supracomarcal
Associació de turisme de la Garrotxa Supracomarcal
Associació MIFAS
Consorci d’acció social de la Garrotxa Supracomarcal
Consorci per la protecció i la gestió de l’EIN de
l’Alta Garrotxa
Supracomarcal
Consorci per la promoció econòmica de les Preses
i a la Garrotxa
Supracomarcal
Associació de tofonaires de la Garrotxa Comarcal
Font: elaboració pròpia a partir d’ADRINOC.
Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica
A la comarca de la Garrotxa hi ha el Centre d’Empreses de Les Preses creat pel propi
ajuntament del municipi, com a instrument de desenvolupament econòmic i social en
l’àmbit municipal i local. L’objectiu principal és donar un recolzament tècnic a
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
183
empreses, persones treballadores i als qui vulguin crear la seva pròpia empresa. A més
a més ofereixen diversos serveis com: suport a la recerca de feina, formació per
treballadors i empreses, lloguer d’equipaments a empreses i centre de teletreball.
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents
La Garrotxa basa el seu desenvolupament econòmic en els dos sectors que tenen una
major importància, els serveis, sobretot al voltant del turisme, i la indústria, molt
diversificada i consolidada, especialment important en el sector alimentari. Atesa la
bona situació del sector industrial de la comarca entenem que la nostra proposta de
NJO no pot aportar noves oportunitats, tot i que a partir de les dades rebudes pels
diferents agents es detecta un baix grau d’associacionisme i col·laboració en aquest
sector. Pel que fa a l’altre sector important, el turístic, tot i estar molt desenvolupat, si
que pensem que hi pot haver propostes interessants a desenvolupar.
Les propostes que farem a continuació volen ser un complement a la línia de
desenvolupament econòmic comarcal i en molts casos complementen línies de
desenvolupament que ja s’estan duent a terme.
Àmbit 7: El turisme.
La comarca de la Garrotxa ha desenvolupat el sector turístic des de fa molts anys,
sobretot basat en el seu patrimoni natural i paisatgístic, el qual té diferents
qualificacions que el protegeixen i ajuden a difondre’l. En primer lloc a la comarca hi ha
el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que aglutina la totalitat de la
comarca i és el millor exemple de paisatge volcànic de tota la Península Ibèrica. La
comarca compta amb quatre zones més que estan considerades Pla d’Espais d’Interès
Natural (PEIN) com són la zona de l’Alta Garrotxa, el Collsacabra, les Muntanyes de
Rocacorba i les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Això es
complementa amb una bona oferta d’activitats a l’aire lliure de moltes tipologies
diferents.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
184
Pel que fa al patrimoni cultural hi ha una gran diversitat de museus i espais culturals
visitables, la majoria dels quals estan especialitzats en la interpretació del medi
natural. A banda, la comarca disposa d’una gran varietat de pobles amb monuments
d’estils ben diferenciats com el romànic, amb una oferta de visites guiades que
s’adapta a qualsevol necessitat. No cal oblidar que la capital comarcal, Olot, està
denominada Zona d’Interès Artesanal (ZIA) per la seva tradicional elaboració
d’imatgeria religiosa, que suposa un atractiu per a determinat públic.
Part de l’atractiu turístic de la Garrotxa està vinculat a la seva cultura gastronòmica i
als productes agroalimentaris de qualitat amb la presència, entre altres, de la
Cooperativa la Fageda d’en Jordà, els Fesols de Santa Pau o una gran tradició en la
producció d’embotits artesanals. D’això en parlarem en un apartat específic.
Des d’ODISSEU volem fer algunes aportacions que es poden considerar NJO i que
deduïm a partir de diferents aportacions que ens han fet arribar des de diferents
agents de la comarca. Abans però, cal remarcar que des da fa uns anys la Garrotxa
aposta per un turisme sostenible i ho demostra amb l’obtenció de la Carta Europea de
Turisme Sostenible i tota una sèrie d’activitats per a ecoturistes adaptada a aquesta
filosofia.
Tot i la bona diversificació de l’oferta turística de la comarca, amb el patrimoni natural
al capdavant, diferents estudis coincideixen en remarcar la baixa difusió dels
monuments històrics i culturals de la comarca així com un dèficit en l’organització
d’activitats complementàries a l’oferta actual que ajudin a desestacionalitzar la
demanda turística durant tot l’any.
També cal tenir en compte la presència a la comarca de tres balnearis, actualment en
desús, que poden contribuir a generar una oferta turística encara més diversificada i
en línia amb el turisme sostenible promogut per la comarca. La Font Picant, Riudaura i
Montagut poden ser utilitzats per atreure un públic interessat en la natura i també
generar una oferta turística basada en la salut. Ja existeix un projecte per reconvertir
Montagut en un balneari modern.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
185
Pensem que vincular el turisme sostenible de la Garrotxa amb els productes
agroalimentaris que s’hi produeixen pot generar sinèrgies entre tots els sector turístics
i de manera fàcil degut al gran associacionisme i esperit col·laboratiu de la comarca.
En definitiva, pensem que tot i que el sector turístic està molt ben desenvolupat a la
comarca poden generar-se al seu voltant activitats especialitzades que ajudin a crear
una oferta turística més diversificada i alhora estructurada.
Àmbit 10. Gestió i noves energies.
En aquest àmbit ens volem centrar en la potencialitat que té la Garrotxa per ser
generadora de biomassa. El 75 % de la comarca és superfície forestal i el 50 %
d’aquesta es troba protegida ja sigui per la presència del Parc Natural de la Zona
volcànica o per la xarxa PEIN. Segons les dades rebudes des de la comarca, tot i ser un
sector amb molt recorregut encara no s’ha desenvolupat una sòlida activitat
econòmica relacionada amb l’obtenció de biomassa forestal.
Des de fa poc existeix un projecte de col·laboració publica i privada entre el Consell
Comarcal de la Garrotxa i la Cooperativa la Fageda anomenat carboneig 2.0que pretén
fomentar aquesta activitat a la comarca amb la inserció laboral de joves discapacitats.
El projecte, a més d’explotar la biomassa per ell mateix pretén incentivar aquesta
activitat i promoure noves iniciatives que hi estiguin directament relacionades.
Des d’ODISSEU proposem aquest sector econòmic com un jaciment d’ocupació a
explorar, atesa la presència de matèria primera i el recorregut que encara té per
desenvolupar-se a la Garrotxa. A més a més pensem que lliga amb la marca de turisme
sostenible que promou la comarca, com hem comentat en l’apartat anterior. I es
podrien explorar col·laboracions i sinèrgies amb comarques veïnes com el Ripollès i
Osona pel desenvolupament d’estratègies de gestió forestal i aprofitament de la
biomassa.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
186
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.
La comarca de la Garrotxa disposa d’una oferta de productes d’artesania alimentaria
molt diversa i vinculada amb el territori. La DO Fesols de Santa Pau està en procés de
reconeixement comunitari, però hi ha altres productes com la castanya, la patata de la
Vall d’En Bas o el nap negre de muntanya, que tot i ser productes de gran qualitat i
propis de la comarca, no tenen una marca o segell de qualitat que ajudi a la seva
difusió. Passa el mateix amb els embotits que tradicionalment es produeixen a la
comarca.
Com hem dit anteriorment des d’ODISSEU pensem que cal vincular la producció
alimentària de qualitat i tradicional amb l’oferta turística natural i cultural que té la
Garrotxa. Pensem que es poden generar sinèrgies entre les diferents ofertes
turístiques i que la producció agroalimentària hi pot estar vinculada, sobretot si es
treballa per dotar a aquesta producció d’una marca pròpia que ajudi a difondre-la. En
aquest sentit, la DO Fesol de Santa Pau pot ser un exemple a seguir per d’altres
productes locals, que tot i no tenir o poder optar a una Denominació d’Origen
Protegida si que poden treballar en una marca pròpia de qualitat.
Pensem que amb l’elevat grau de cooperativisme i associacionisme de la comarca es
podrien trobar vies per a treballar en aquesta línia.
Àmbit 1: Cura a la població.
La realitat territorial de la comarca, amb gran dispersió poblacional i petits nuclis de
població, fan que la cura a les persones, i en especial a les persones grans, sigui un
jaciment d’ocupació important. Al 2013, la comarca tenia 133 entitats singulars de
població, a més dels nuclis principals dels 21 municipis que té. Al mateix temps, la
població de la Garrotxa, com la de la majoria de comarques rurals catalanes, tendeix a
envellir-se i, tot i no ser de les comarques capdavanteres en l’índex d’envelliment, més
del 20 % de la seva població té més de 65 anys. En els darrers anys, i degut a la
immigració estrangera, la comarca ha patit un rejoveniment important però que des
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
187
del 2012 sembla que s’ha aturat. Degut a la crisi econòmica l’arribada de gent de fora
ja no es produeix o s’ha capgirat i ara marxen.
Tenint aquests dos factors en compte, la dispersió territorial i l’envelliment de la
població, des d’ODISSEU proposem considerar la cura a les persones grans com un
jaciment d’ocupació. No només cal tenir en compte les residències o els centres de dia,
sinó tota una sèrie de serveis a domicili per persones amb mobilitat reduïda com la
neteja, tractaments sanitaris, alimentació, etc..., serveis que s’adapten millor a les
necessitats que genera aquesta elevada dispersió dels potencials usuaris.
Tot i tenir una gran dependència de finançament públic pensem que és un sector a
explotar i que pot generar activitat econòmica en un futur, especialment pel que fa a
les dones.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
188
EL MONTSIÀ
La Comarca
La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya i se situa dins l’àmbit
territorial de les Terres de l´Ebre. Dins dels relleus plans que hi predominen podem
distingir dos sectors: un d´occidental constituït per una àmplia plana envoltada de
muntanyes (Ports de Beseït, Serra del Montsià i Serra de Godall) i un d´oriental format
per les terres baixes al·luvials del Delta de l’Ebre. La presència d´aquest riu ha aportat
una gran riquesa a la comarca, ja que bona part de la seva agricultura i activitat
econòmica gira entorn a ell.
Dins del sector primari hi destaquen el cítrics en primer lloc, seguits de les hortalisses i
la pesca. El sector industrial no ha estat mai molt destacat a la comarca, i actualment
presenta una gran diversificació. En els darrers anys però, el sector que es perfila com
gran dinamitzador socioeconòmic de la comarca és el turístic: la varietat i la riquesa
geogràfica del territori (Delta, Ports, Riu Ebre, plana i costa), l’extensió del turisme
rural i d´aventura, i una variada oferta gastronòmica amb productes de la terra,
representen factors clau en la consolidació del sector turístic a la zona. Cal destacar, la
declaració com a Reserva de la Biosfera atorgada a les Terres de l’Ebre l’any 2012.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
189
MAPA 62. EL MONTSIÀ
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC.
Pel que fa a xifres de població, el Montsià constava l´any 2013 amb 71.577 habitants
repartits entre 12 municipis, els més poblats dels quals són Amposta, Sant Carles de la
Ràpita i Alcanar. De la resta només n’hi ha un que no arriba als 500 habitants,
Freginals. La densitat de població és de 97,3 habitants per km2 i la superfície comarcal
és de 735,4 km2.
Context del mercat de treball
Atur
A la comarca del Montsià el pes de l’atur juvenil entre els 19 i 24 al desembre de l’any
2013 és del 26,91%, afectant al 51,8% de les dones joves i al 48,2% dels homes. Per
tant, l’afectació general de l’atur juvenil és elevada i es troba repartida de manera
equitativa entre els dos sexes.
Si analitzem les dades d’atur juvenil segons el nivell d’estudis i formació, observem que
els més afectats amb un percentatge de gairebé el 50% són els/les qui han completats
els estudis universitaris de segon i tercer cicle. El col·lectiu femení és el més afectat
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
190
amb el 66,2% d’aturades joves. A continuació, trobem el grup que ha realitzat
programes de formació professional o els estudis universitaris de primer cicle amb un
38% cadascun; en aquest cas, els percentatges es distribueixen de forma igual segons
el gènere. Amb un percentatge entre el 25-28% figuren els/les qui han completat
l’educació general o estudis tècnics-professionals superiors, veient-se repartides les
xifres equitativament entre els dos sexes. Finalment, aquells nivells de formació amb
menor incidència d’atur juvenil són els/les qui no tenen estudis (el 75% són dones
joves i el 25% homes joves) i els que han completat o no els estudis primaris (en el
primer cas les dones joves representen el 80% i els homes el 20%, i en el segon les
dones joves representen el 41,6% i els homes joves el 58,4%). En resum, es pot
concloure que el perfil del jove aturat del Montsià és majoritàriament el que té estudis
superiors, i en major grau afecta a les dones.
Per finalitzar l’anàlisi cal veure de quin sector procedeixen els aturats joves de la
comarca del Montsià. En aquest cas observem que el 30,6% procedeixen del sector
serveis, havent-hi una major presència femenina, 62,6% dels casos. Respecte al sector
agrari hi ha un 28,6% d’aturats/des, dels quals el 69,7% són homes joves. Els dos
sectors restants, la indústria i la construcció presenten valors similars pròxims al 20%,
en quant a la xifra d’aturats/des joves. Respecte al primer, majoritàriament es veuen
afectats els homes joves amb un 68,8% dels casos, les dones en representen el 31,2%;
pel que fa al segon, són pràcticament els homes joves qui es veuen afectats per l’atur
juvenil amb un 92,2%. Per completar aquesta visió general, cal dir que en el 53,9% dels
casos de joves aturats/des a la comarca del Montsià no hi havia una ocupació anterior.
Aquesta dada afecta en un 70% a les dones joves i un 30% als homes joves.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
191
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
192
TAULA 20 . ATURATS JOVES AL MONTSIÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS
D’ACTIVITAT
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació.
Afiliació a la Seguretat Social
Segons les dades d’afiliats als diferents règims de la seguretat social (RETA, RGSS i
REA), a la comarca del Montsià hi ha un total de 19.996 persones afiliades, de les quals
5.941 són joves d’edats compreses entre els 19 i 34 anys. Això representa el 29,7% del
total d’afiliacions. A continuació, analitzarem cada règim per separat per després
poder oferir una visió de conjunt.
Respecte al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), representa el 27,5% del
total d’afiliacions a la comarca. D’aquestes, el 16,5% són de persones joves, entre les
quals hi ha un 35,8% de dones. Analitzant el RETA per sectors d’ocupació, veiem que
el sector majoritari és el dels serveis amb un 72,5% de les afiliacions, les quals es
troben més o menys repartides de forma equitativa entre sexes. El segon sector és
l’agricultura amb un 11,7 d’afiliacions joves, gairebé el 94% de les quals són d’homes
joves. En tercer lloc tenim la construcció amb un 9,04% i un 94% d’afiliacions d’homes
joves. Per últim, el sector industrial amb un 6,7% d’afiliacions joves i el 16,4% de dones
joves.
Pel que fa al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), representa el 55,8% del
total d’afiliacions al Montsià. Un 32,9% d’aquestes, són de persones joves, entre les
% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 12,12 75,00 25,00Estudis primaris incomplets 6,67 80,00 20,00Estudis primaris complets 6,59 41,67 58,33Programes de formació professional - Estudis secundaris 37,18 54,21 45,79Educació general - Estudis Secundaris 25,54 49,87 50,13Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 28,75 50,43 49,57Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 38,89 60,71 39,29Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 49,44 66,29 33,71Altres estudis post-secundaris 0,00 0,00 0,00Total 26,91 51,82 48,18
Agricultura 28,63 39,23 60,77Indústria 16,84 31,15 68,85Construcció 19,12 7,83 92,17Serveis 30,67 62,62 37,38Sense ocupació anterior 53,29 70,79 29,21Total 26,91 51,82 48,18
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
193
quals hi ha un 56,7% de dones. Fent una relació dels sector econòmics amb més afiliats
joves, observem com un 73,03% ho estan al sector serveis, sent el 67,3% dones joves.
A continuació, tenim el sector industrial amb un 21,8% d’afiliacions joves i de les quals
31,5% són dones. Seguidament figura la construcció amb el 4,1% i un 86% d’afiliacions
d’homes joves. Per últim, l’agricultura, el sector minoritari en aquest cas, amb un 0,9%
d’afiliacions joves, de les quals un 11,8% corresponen a dones joves.
L’últim règim, el Règim Especial Agrari (REA), compta amb el 16,7% del total
d’afiliacions, el que ens dona una idea de la importància del sector primari a la
comarca, ja que és una dada de les més elevades de les comarques analitzades.
D’aquestes, el 40,5% corresponen a persones joves, i més concretament, un 83% a
homes joves; dada indicativa del dinamisme del sector agrari a la comarca.
A continuació, passem a comentar les dades d’afiliació en el seu conjunt. En el cas del
Montsià, el sector que més destaca és el dels serveis amb un 65,14% d’afiliacions, les
quals corresponen en un 67,7% dels casos a dones. El segueix l’agricultura amb el
22,1% d’aquestes i gairebé el 20% de dones. Després figura la indústria amb un 18,1%
d’afiliacions i un 30,5% de dones, i finalment, la construcció amb només el 5,5%
d’afiliacions (el 88% corresponen a homes). Fixant-nos estricament en el col·lectiu de
joves, les dades són força similars: 56,3% pels serveis (62,8% de d’afiliacions de dones
joves), 25,1% per l’agricultura (16% d’afiliacions de dones joves), 14,5% per la indústria
(30,4% d’afiliacions de dones joves) i 3,97% per la construcció (només 11,4% de dones
joves).
Establint un paral·lelisme entre les dades comentades i les proporcionades per
l’IDESCAT sobre l’afiliació segons residència padronal de l’afiliat28, veiem que el sector
amb més pes continua sent el de serveis amb gairebé el 65% d’afiliacions, seguits de la
28 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
194
indústria amb un 17,3%, l’agricultura amb un 11,6% i per últim, la construcció amb un
6,1%.
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB del Montsià va
davallar un -2,65%, més que la mitjana de Catalunya que ho va fer en un -1,36%. Tots
els sectors van decaure, en especial el de la construcció (-6,19%) i l’agricultura (-
4,61%). La indústria també ho va fer en un -3,62%, i el que menys va patir fou el dels
serveis amb un -0,90%. Això va significar una reducció del VAB comarcal del -7,76%,
notable si tenim en compte que la mitjana catalana va ser del -4,03%.
TAULA 21. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL MONTSIÀ
(2013)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació.
Perfil de les empreses i perfil emprenedor
El teixit empresarial existent al Montsià està clarament especialitzat en el sector
serveis, ja que el 42,3% d’empreses de la comarca pertanyen a aquest sector segons
dades de l’any 2013. Cal tenir en compte que són serveis no relacionats amb el
turisme, ja que aquests s’han comptat a part i només es veuen representats en un
6,2% de les empreses. En segon terme, tenim el sector de la construcció com el més
destacat amb un 21,4%, acompanyat de l’immobiliari amb un 8,6%. Això denota que el
boom immobiliari generalitzat no ha passat desapercebut a la comarca, en el seu
moment sí que va generar riquesa i ocupació però amb la crisi ha esdevingut no
sostenible i ha deixat de ser un motor econòmic, excepte en el cas del sector del moble
de qualitat ubicat a la Sènia. El mateix ha passat amb el sector turístic, que tal i com
s’ha mostrat, el nombre d’empreses que s’hi dediquen es poc significatiu, tenint en
compte l’expectativa de creixement atesa la declaració de Reserva de la Biosfera.
Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 88,2 11,8 0,9 85,7 14,3 4,2 68,5 31,5 21,9 32,7 67,3 73,0RETA 93,4 6,6 11,7 93,9 6,1 9,1 83,6 16,4 6,7 55,3 44,7 72,5REA 83,1 16,9TOTAL 84,0 16,0 25,2 88,6 11,4 4,0 70,0 30,0 14,6 37,1 62,9 56,3
Agricultura Construcció Indústria ServeisPercentatges d'afiliació jove al Montsià
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
195
La resta d’empreses pertanyen en un 14,6% al sector de la indústria, de les quals
només el 0,5% s’especialitzen en la mineria i el carbó, i en un 6,1% a l’agricultura i
pesca. El Montsià no ha estat mai una comarca amb una gran tradició industrial i per
això, actualment, aquest sector ha experimentat una gran diversificació, adquirint
certa importància l’agroindústria. El cas contrari passa amb el sector agrícola, en el
qual sí hi ha hagut una especialització important a la comarca.
TAULA 22. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES AL MONTSIÀ (2013)
Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 5,08Entre 10.000 i 100.000 euros 29,50Entre 100.000 i 250.000 euros 20,84Entre 250.000 i 500.000 euros 14,36Entre 500.000 i 1.000.000 euros 9,69Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 9,54Més de 5.000.000 euros 2,33NA 8,66Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 65,41Petites (entre 10 i 50 treballadors) 10,69Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 0,81Grans (més de 250 treballadors) 0,10NA 23,00Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 4,59Entre 5 i 10 anys 21,43Entre 10 i 25 anys 63,29Més de 25 anys 10,59NA 0,10Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 6,10Construcció 21,43Indústria 14,67Mineria i Carbó 0,55Immobiliaria 8,67Tursime (Serveis) 6,20Serveis no de turisme 42,36Total 100,00
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
196
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.
Pel que fa a la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, el Montsià
és una comarca d’empreses petites. El 65,4% de les empreses tenia el 2013 menys de
deu treballadors i el 10,6% tenia entre deu i cinquanta treballadors.
Respecte a la grandària segons el volum de facturació, gairebé el 30% de les empreses
factura entre 10.000 i 100.000 euros, i un 20% factura més de 500.000 euros. Un 6%
facturen menys de 10.000 euros i un 2,3% més de 5.000.000 d’euros.
Si ens fixem en l’edat del teixit empresarial, el 63,2% tenen entre deu i vint-i-cinc anys.
Només un 5% aproximadament han estat de recent creació, durant els últims cinc
anys. Poc més del 10% acumulen vint-i-cinc anys d’experiència. Això fa que puguem
parlar d’empreses ja bastant consolidades en el territori i amb una llarga trajectòria.
Segons dades actuals, trobem que hi ha un 67,7% d’empreses que es troben actives. El
8,9% es troben en procés de tancament registral i el 0,7 en concurs de creditors.
Només el 4,7% de les empreses es troben actualment inactives i gairebé el 10% estan o
extingides o dissoltes.
Segons totes aquestes dades podem concloure que el Montsià és una comarca amb un
teixit empresarial actiu, de petites empreses amb una facturació mitjana de 100.000
euros i amb una bona salut empresarial, ja que l’antiguitat de les empreses així ho
reflexa.
Perfil de l’emprenedor
Segons les darreres dades facilitades (2012) pel Consell Comarcal del Montsià que fan
referencia a les persones que s’han assessorat i han endegat el seu negoci des del
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
197
mateix Consell Comarcal podem extrapolar el perfil de l’emprenedor de la comarca del
Montsià.
Es tracta d’un home menor de 25 anys amb estudis secundaris (fins a batxillerat) que
comença la seva activitat emprenedora des de una situació de desocupació. El negoci
que comença és una microempresa i és autònom. Majoritàriament el negoci pertany
al sector serveis.
Podem destacar que a la comarca del Montsià només el 37% del total de persones que
van passar pel servei d’assessorament del Consell Comarcal eren dones i que
representen el 10% de persones que tenien estudis universitaris (els homes un 7%).
També podem destacar que malgrat la importància del sector primari i del turisme a la
comarca no s’han registrat moltes activitats emprenedores que hi estiguin
relacionades. Pel que fa al sector primari no se n’ha detectat cap i pel que fa al
turisme, només el 15 % del total.
Associacionisme empresarial al territori
Com podem observar a la taula 23, existeixen 23 associacions empresarials al Montsià.
Cal destacar que majoritàriament pertanyen al sector primari (enfocat a l’agricultura i
la pesca), al sector turístic i al comerç. Aquests serien els tres eixos principals de
l’associacionisme empresarial a la comarca.
Pel que fa a la producció agrícola hi ha una associació que engloba tota la producció
del Delta de l’Ebre; en relació amb la pesca existeixen quatre d’associacions dedicades
als mol·luscs i dues més, una a la pesca d’arrossegament i una altra a la pesca
tradicional.
En relació a la producció industrial de la comarca cal destacar que hi ha dues
associacions vinculades amb l’elaboració de mobles.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
198
Respecte al sector turístic, hi ha quatre associacions empresarials que hi pertanyen:
tres a nivell supracomarcal i una a nivell municipal, aquesta última relacionada amb els
esports nàutics.
Finalment, el tema del comerç és el que més importància té en l’associacionisme
empresarial del Montsià. Són cinc les associacions a nivell municipal dedicades a
aquest sector.
Complementàriament a tot això, i sempre en un nivell supracomarcal, hi ha tres
associacions empresarials; especialment, cal mencionar l’Associació de Dones
Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre.
TAULA 23. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS AL MONTSIÀ
Nom Àmbit
Unió de Comerç Rapitenc Municipal
Federació de Comerç d’Amposta Municipal
Federació de Comerç de la Sènia Municipal
Unió de Botiguers de Sant Jaume d’Enveja Municipal
Unió de Botiguers de Santa Bàrbara Municipal
Federació de Comerç d’Alcanar Municipal
Associació de Turisme Rural comarques de l’Ebre Supracomarcal
Associació de Dones Empresàries, Directives i
Emprenedores de les Terres de l’Ebre
Supracomarcal
Associació d’Empresaris de les comarques de l’Ebre Supracomarcal
Federació de Comerciants del Moble de la Sènia Municipal
Associació d’Empreses i Activitats Turístiques de les
Terres de l’Ebre
Supracomarcal
Federació d’Hostaleria i Turisme de les Terres de l’Ebre Supracomarcal
Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita Municipal
Col·lectiu d’Empresaris del Moble de la Sènia Municipal
Productors del Delta Supramunicipal
Unió de Productors de Mol·lusc del Delta de l’Ebre Supracomarcal
Federació de Productors de Mol·lusc del Delta de l’Ebre Supracomarcal
Associació Frisona Baix Ebre i Montsià Supracomarcal
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
199
Associació de cunicultors Delta-Montsià Comarcal
Associació de musclaires de la badia dels Alfacs Municipal
Associació de productors de mol·luscs de la badia del
Fangar
Municipal
Associació d’armadors d’arrossegament dels Alfacs Municipal
Associació d’armadors de pesca tradicional de la Ràpita Municipal
Font: elaboració pròpia a partir del Consell Comarcal del Montsià.
Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica
A la comarca del Montsià hi ha un viver d’empreses que ofereix instal·lacions i serveis
als nous emprenedors del territori. També acull el Centre de Difusió Tecnològic de la
Fusta i del Moble de Catalunya, des d’on es vol afavorir la competitivitat de les
empreses d’aquest sector i en el qual participen associacions empresarials del sector
de la fusta i del moble, l’administració i la Universitat. Per últim, compta amb una seu
de l’Institut de Recerca de Tecnologia Alimentària (IRTA), que contribueix a la
modernització, la millora i l’impuls de la competitivitat en el sector.
Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents
Des de l’any 2013 la regió de les Terres de l’Ebre forma part de la xarxa de territoris
amb la marca Reserva de la Biosfera que dóna valor al patrimoni natural, històric i
cultural de la zona escollida i fomenta la conservació i protecció de la seva
biodiversitat. La comarca del Montsià, pertanyent a les Terres de l’Ebre, es pot veure
beneficiada d’aquesta marca ja que va en la línia de l’estratègia econòmica que la
comarca desenvolupa.
El sector econòmic més important desprès dels serveis és el sector primari i més si hi
afegim la indústria agroalimentària molt present a la comarca. La comarca ja treballa
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
200
en aquesta línia de desenvolupament econòmic i per tant les propostes que nosaltres
farem, a partir de les dades rebudes des de diferents agents comarcals, no sempre
seran noves i en molts casos reforçaran o matisaran estratègies que ja s’estan
desenvolupant.
Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.
El sector primari de la comarca del Montsià està molt desenvolupat i compta amb una
llarga tradició, tant terres endins com a nivell marítim. Prova d’això són els diferents
reconeixements de protecció territorial que fan referència a la seva producció agrària.
La comarca forma part de la DO Oli del Baix Ebre-Montsià, de la DO Arròs del Delta de
l’Ebre i de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre. A més, el port de Sant Carles de la
Ràpita és el segon de Catalunya a nivell pesquer, tant a nivell de captures com a nivell
de facturació.
Lligat a aquesta producció primària existeix una indústria agroalimentària ben
desenvolupada que sustenta el sector, sobretot pel que fa a l’arròs i diferents
productes marítims.
Les propostes que des d’ODISSEU volem fer en aquest àmbit dels NJO van encarades a
la millora de la producció primària i estan basades en la informació rebuda. En primer
lloc pensem que, tot i que hi ha molta producció d’oli a la comarca i que està
emmarcada sota una DO, no existeix una col·laboració suficient entre productors que
serveixi per a fer una bona promoció conjunta. Al Montsià existeixen 15 marques d’oli
diferents i tal i com hem proposat en altres comarques, pensem que l’associacionisme
és necessari per poder dibuixar estratègies comercials comunes de cara a l’exterior, i
també pel que fa a la venda directa, activitat que pot anar vinculada al turisme com
proposarem en un altre apartat. Paral·lelament, pensem que l’experiència duta a
terme a la Sènia amb l’oli d’oliveres mil·lenàries pot ser un bon exemple a seguir, ja
que vincula producció agrària de qualitat i turisme.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
201
En segon lloc, també volem proposar un tractament específic dels cítrics produïts a la
comarca. Si bé és veritat que la producció de clementines si que disposa d’una IGP, la
resta de producció de cítrics no té un reconeixement propi o una marca pròpia
reconeguda i compartida que ajudi a desenvolupar-ne un mercat més obert. En aquest
sentit existeixen experiències de màrqueting i comercialització a la Comunitat
Valenciana que poden ser un bon exemple, sobretot pel que fa a la venda directa de
taronges.
La mancança detectada al Montsià pel que fa a l’elaboració de productes
agroalimentaris coincideix amb la que hi ha a altres comarques similars. Hi ha una
producció de qualitat important, moltes vegades reconeguda, però existeix una
estructuració en la seva comercialització que podria millorar la rendibilitat de la
producció.
Àmbit 7: El turisme.
El Montsià ja encara part de la seva estratègia de desenvolupament econòmic en el
sector turístic i ho fa en tres línies diferents. La primera és l’aprofitament de la costa,
especialment als nuclis de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, on es pot gaudir de
diferents tipologies de platges, moltes d’elles emmarcades dins del Parc Natural del
Delta de l’Ebre. També existeixen multitud d’activitats encarades al turista i vinculades
amb el Delta de l’Ebre i la costa de la comarca (excursions, itineraris culturals, activitats
esportives, activitats pesqueres...), així com la bona oferta cultural i gastronòmica,
orientades a la pesca.
La segona línia de desenvolupament turístic està basada en el patrimoni natural de la
comarca. A més del Parc Natural del Delta de l’Ebre que ja hem anomenat, existeix el
Parc Natural dels Ports a l’oest de la comarca i diferents àmbits naturals inclosos dins
de la xarxa d’Espais d’Interès Natural (PEIN), com són la Serra de Montsià, la Serra de
Godall, els Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera i els Secans del Montsià. També hi
són presents el camí natural de l’Ebre i el camí de Sant Jaume, com a itineraris naturals
i transversals a la comarca. L’aprofitament d’aquest patrimoni natural ja es
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
202
desenvolupa a la comarca i pensem que a partir de la declaració de les Terres de l’Ebre
com a Reserva de la Biosfera es veurà encara més reforçat.
La tercera línia de desenvolupament econòmic a partir del turisme són els productes
del sector primari i l’artesania. Pel que fa als productes agraris i marítims ja es
desenvolupen diferents activitats i ofertes destinades a atreure gent a partir de la
producció primària. Són bons exemples les oliveres mil·lenàries que ja hem esmentat,
la ruta del musclo i de les ostres, les festes de l’arròs o la fira de l’Oli novell de Santa
Bàrbara. Referent als productes artesanals només fer referència que existeix una Zona
d’Interès Artesanal (ZIA) a la Sènia dedicada a la fusta i que hi ha recursos turístics
basats en l’artesania a la Galera, amb terrissa, i en general a la comarca amb la
producció de pauma. Aquests darrers aspectes els tractarem en un apartat diferenciat.
Des d’ODISSEU pensem que la comarca té un potencial turístic molt important, molt
variat i basat en la sostenibilitat i el respecte per l’entorn. Trobem a faltar, però, certa
coordinació entre les diferents estratègies i activitats proposades arreu de la comarca i
en la promoció d’aquestes.
Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no alimentaris.
La gran cultura i tradició artesanal de la comarca del Montsià ens fa proposar aquest
apartat com a NJO. A la comarca, com hem dit, existeix la Zona d’Interès Artesanal de
la fusta vinculada a la producció de mobles, tradicionalment molt important a la
comarca i en l’actualitat en crisi per la davallada del sector de la construcció. A més a
més aquesta activitat està lligada amb un gran centre de transferència tecnològica
especialitzat, el centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya
(CINFIM). Des d’ODISSEU pensem que seria positiu utilitzar la marca “moble del
Montsià” com a marca distintiva i per a diferenciar i promocionar la indústria local.
S’han fet alguns intents de vincular la industria del moble amb el turisme però pensem
que seria bo incidir en aquest sentit, i més en aquests moments que es pot aprofitar
per donar més valor afegit a la producció sostenible i respectuosa amb el medi en el
marc de la Reserva de la Biosfera.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
203
També existeix una gran tradició en producció de terrissa, especialment al nucli de la
Galera, que compta amb una fira pròpia sobre la temàtica, però que no compta amb
cap distintiu de promoció. En la mateixa situació es troba la producció de pauma i la
cultura artesanal al seu voltant, especialment al nucli de Mas de Barberans, on hi ha un
museu dedicat a aquesta activitat.
Pel que fa a la pauma, activitat tradicional no només a la comarca del Montsià, sinó a
totes les Terres de l’Ebre, i atès el seu caràcter d’artesania manual que cal preservar,
pensem que es podria promoure una ZIA o una marca referent a la cultura de la pauma
amb un doble objectiu, protegir la seva producció artesanal i promocionar-la
turísticament.
Principalment pensem que unir les dues comarques turístiques que existeixen, la de la
costa i la interior, i al mateix temps establir sinèrgies col·laboratives entre les diferents
ofertes és la tasca que manca per fer, sobretot de cara a l’exterior i pensant en una
marca única com podria ser la marca “Montsià”.
Volem proposar també, com hem comentat en l’apartat anterior, la possibilitat de
vincular encara més la producció primària amb el turisme mitjançant l’aprofitament
del conreu de cítrics, que llevat de les mandarines, no disposen d’una marca pròpia
que podria ajudar a promocionar la comarca. També cal tenir en compte la
importància de la producció oliera i l’especialització en marques de qualitat aprofitant
la DO existent. Per impulsar sinèrgies entre turisme i producció agroalimentària,
coordinació i col·laboració entre els diferents productors es fa necessària, sobretot per
poder organitzar, per exemple, una ruta de l’oli a la comarca que englobi les diferents
experiències que hi ha, o per a posar en valor el paisatge dels cultius cítrics i de la seva
producció.
Finalment insistir en recomanar estratègies que impulsin sinèrgies entre els diferents
recursos i activitats que potencialment poden generar ocupació a la comarca, per tal
d’accelerar la consecució de resultats positius i engegar dinàmiques positives que
afavoreixen que els i les joves es quedin a viure i a treballar a la comarca.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
204
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
205
RECURSOS PER A LA JOVENTUT EN EL
TERRITORI D’ORIGEN
Introducció
En aquest capítol es detallen quins són els serveis i recursos per a la joventut a les
comarques analitzades que poden afavorir l’arrelament dels joves, especialment en el
camp del món laboral29, la formació, la mobilitat, la cultura, l’oci i el lleure, l’habitatge,
els equipaments, així com el grau d’associacionisme juvenil i la coordinació entre les
entitats juvenils i l’administració.
La metodologia utilitzada ha estat la realització d’enquestes a diferents agents i
administracions que intervenen en la dotació de serveis per a la joventut i s’ha
contactat amb les àrees de joventut i promoció econòmica dels Consells Comarcals.
L’equip tècnic especialitzat en joventut a nivell comarcal ens ha dirigit a altres entitats i
ajuntaments actius en matèria de joventut i d’interès a incloure en el recull de recursos
i serveis per a la joventut. Seguint aquest patró, aquest estudi només inclou la
informació que ens han aportat els agents consultats.
S’han recollit els equipaments d’interès per a la joventut, referits com a espais de
trobada específics o no pel jovent, equipaments d’assessorament juvenil i altres
equipaments relacionats amb el suport a la formació. Cal definir que entenem per
espais joves aquells locals adaptats i exclusius per joves, els quals s’ha diferenciat
d’altres espais socials que els i les joves també poden utilitzar per realitzar les seves
activitats com sales polivalents, centres cívics, locals d’entitats, etc. També s’han
29 Només s’han detallat els serveis referents a l’emprenedoria i del món empresarial específics per joves, per una visió més àmplia de la situació a la comarca consulteu el capítol 2. Anàlisi introductori del teixit empresarial de les zones rurals i detecció de potencialitats.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
206
recollit els bucs d’assaig (equipament disponible per l’assaig musical). No s’han recollit
els equipaments esportius.
Les dades d’associacionisme juvenil s’han consultat a partir del cens d’entitats juvenil
de la Generalitat de Catalunya. S’han tingut en compte les diferents tipologies
d’entitats censades al cens d’entitats juvenils: associacions juvenils, seccions juvenils
d’altres entitats i entitats que presten serveis a la joventut. També s’ha inclòs la
tipologia d’Entitat, com associacions no juvenils formades majoritàriament per joves o
que desenvolupen activitats per la joventut.
Joves i polítiques de joventut
L’actual Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJ-2010-2020) ha suposat la creació
d’un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a
Catalunya i reorientar les intervencions realitzades fins la data -les quals estaven
centrades bàsicament en el lleure juvenil- per polítiques i intervencions per afavorir
l’emancipació (construcció del projecte vital dels joves) i millorar la governança i
participació dels joves. A nivell teòric també s’ha introduït la idea de transversalitat de
les polítiques de joventut que afecten a diferents esferes (treball, habitatge, educació,
etc.) i agents.
El desplegament de polítiques de joventut a Catalunya es dóna a nivell local, a partir
dels Plans Locals de Joventut (PLJ), i a nivell comarcal, amb els Plans Comarcals de
Joventut. La metodologia per a l’elaboració de la planificació juvenil inclou la
participació ciutadana i la recollida de les demandes de la joventut. Malgrat tot,
sobretot des de l’àmbit local, sovint es fa difícil donar resposta a les mancances i
necessitats estructurals que afecten a la joventut. Tot i així, un dels denominadors
comuns dels PLJ és la dinamització dels i les joves i la seva cohesió com a grup social.
Si ens referim als serveis i recursos per a la joventut, la Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de
polítiques de joventut crea la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ). Es tracta
d’una xarxa d’equipaments que agrupa i coordina els serveis que es presten als i les
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
207
joves d’un territori determinat des de les anomenades Oficines Joves. Les Oficines
joves volen ser una finestreta única de serveis i recursos especialitzats per a
l’emancipació de la joventut (treball, habitatge, salut i formació).
La figura de planejament en matèria de joventut és el Pla Local de Joventut. Per ser
aprovat, el pla ha de complir una sèrie de requisits com contemplar una diagnosi de
partida, el disseny de l’execució del pla, la metodologia de treball que inclogui la
participació juvenil, uns indicadors d’avaluació, el calendari i el pressupost30. La
Direcció General de Joventut avalua i puntua cada pla segons diferents factors: les
característiques sociodemogràfiques del municipi (volum de joves que hi ha al
municipi, el factor migratori i les dinàmiques de població), les característiques
estructurals (l’esforç que fa cada municipi per establir una estructura estable pel que
fa a polítiques de joventut), els principis de funcionament (interdepartamentalitat,
interinstitucionalitat i participació jove), les característiques metodològiques i la
valoració tècnica. Segons la puntuació el pla serà un PLJ o bé un Pla de Dinamització
Juvenil (PDJ), el qual és més modest i opta a un finançament menor que els PLJ. Un
altre tipus de planificació per municipis petits amb pocs recursos són els plans locals
mancomunats (PLM), compartits amb altres municipis més grans. L’aprovació dels
plans és voluntària, per això l’existència de plans locals de joventut no és generalitzada
a tot el territori.
Per donar cobertura al desplegament de les polítiques de joventut a nivell local i,
concretament al món rural, majoritàriament s’ha adoptat per l’estratègia dels tècnics
compartits, també anomenats tècnics mancomunats o dinamitzadors rurals. Aquest
personal tècnic especialitzat en joventut dedica un temps parcial a diferents municipis,
podent satisfer les necessitats en matèria de joventut de les poblacions més reduïdes
que no tindrien recursos per al seu propi personal. Sovint el servei és cofinançat pels
municipis i pel consell comarcal. La seva feina és la d’elaborar i redactar els plans locals
30Per més informació consulteu l’OdreASC/54/2008: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Subvencions/Ens%20Locals/Plans%20locals/subvencions_locals_08.pdf
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
208
de joventut, dinamitzar i fomentar la participació i mediar i ser els interlocutors dels
joves associats i no associats amb l’administració local. Totes les comarques estudiades
compten amb aquest servei, el qual s’ha implementat al territori català a partir de dos
models:
Els/les tècnics/es distribueixen el seu temps entre els municipis que els
comparteixen.
Des d’una localització central els/les tècnics/es realitzen desplaçaments
puntuals de forma no permanent o a partir de les demandes.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
209
El Berguedà
TAULA 24. HABITANTS I JOVES AL BERGUEDÀ
Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves
Homes 20.234 4.472 11,02
Dones 20.321 4.116 10,1
TOTAL 40.555 8.588 21,1
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques de joventut
En el cas del Berguedà, les problemàtiques que afecten a la població jove, i que
passarem a comentar a continuació, es podrien extrapolar al context general del
territori català. Per tant, no podem dir que no existeixi una especificitat o singularitat
del col·lectiu jove, en aquest cas. Les mancances més importants venen relacionades
amb la mobilitat, el transport, l’ensenyament o el treball. Davant d’aquesta situació,
les polítiques de joventut, sempre a nivell comarcal, s’han dissenyat per a treballar en
aquestes quatre direccions.
El Protocol d’Intervenció Estratègica Comarcal en Joventut és l’eina emprada i la que
defineix una sèrie d’objectius per a incidir sobre els factors comentats en l’anterior
paràgraf. Els objectius amb una major prioritat són la reducció de l’atur juvenil,
l’ajustament de l’oferta formativa post-obligatòria a les demandes d’aquells sectors
amb més sortida professional i la millora de la mobilitat entre els joves de la comarca.
Per altra banda, hi ha altres objectius amb una prioritat mitjana, com la disminució de
les conductes de risc relacionades amb les drogues i les tecnoadiccions, facilitar l’accés
dels joves a la cultura i l´oci (factor molt relacionat amb la mobilitat) i millorar l’accés a
l’habitatge. Per últim, els objectius marcats amb una prioritat més baixa són donar
suport a los associacions juvenils per tal de garantir-ne la seva continuïtat i facilitar
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
210
l’accés als serveis d’informació/assessorament en temes vinculats amb els interessos
dels joves.
TAULA 25. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE
JOVENTUT 2013 - 2016
Objectius
Reducció de l’atur juvenil
Ajustament de l’oferta formativa post-obligatòria
Millora de la mobilitat, a la vegada que de l’accés a la cultura i l’oci
Donar eines i suport a les entitats juvenils per gestionar-se i garantir continuïtat
Millora de les oportunitats per accedir a un habitatge
Major accés als serveis d’informació i assessorament dirigit als joves
Font: Pla comarcal de Joventut del Berguedà.
Els objectius comentats es desenvoluparan en 7 dels 31 municipis de la comarca a
través del seu Pla Local de Joventut (PLJ). La resta de municipis, i el que ve a
representar la majoria, no tenen cap PLJ i tampoc no formen part de cap Pla
Mancomunat. Els PLJ es complementen amb els Plans de Dinamització Juvenil,
presents a 5 municipis de la comarca.
Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos
tècnics
Els sis objectius principals esmentats del Pla Comarcal de Joventut del Berguedà (PCJ)
presenten una correspondència amb els reptes plantejats pel Pla Nacional de Joventut
de Catalunya (PNJC). En aquest cas, les concordances establertes anirien relacionades
amb l’assoliment de l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves, així com
també en la trajectòria laboral, l’emancipació jove, la promoció d’una vida saludable,
l’avenç cap a l’autonomia personal, la universalització de la cultura entre els joves i
l’avenç cap un model de país i societat cohesionada. Des del PCJ s’han marcat una sèrie
d’estratègies en funció de les necessitats de la comarca:
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
211
L’educació, vista com a generadora d’oportunitats socials, ha de ser de qualitat,
existint una corresponsabilitat entre els diferents agents educatius i les
competències instrumentals, i donant un clar protagonisme a la persona jove.
La millora de l’ocupabilitat i la qualitat del treball juvenil, fomentant
l’emprenedoria i el treball autònom.
L’habitatge com a dret social, fomentant el lloguer i fent tasques de mediació.
La promoció d’hàbits saludables prevenint les conductes de risc i millorant el
coneixement i l’ús dels recursos de la salut.
Capacitar a les persones joves per a la participació i la dinamització, fent
possible la interlocució amb l’administració i fomentat
igualtat/cohesió/convivència.
Millorar l’accés al producte cultural i a la llengua catalana, impulsant-ne la
creació de nous.
Encaminar cap a una sostenibilitat i vertebració del territori.
Per comprovar l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la
següent taula, on s’observa quins són els 7 municipis que compten amb una Pla Local
de Joventut i quins són els cinc que tenen un Pla de Dinamització Juvenil. Cal destacar
en aquest cas que dels municipis petits de menys de 500 habitants, que representen
un 64,5%, només n’hi ha un amb PLJ. D’aquells municipis entre 1.000 i 2.500 habitants,
i que representen un 16,1%, n’hi ha tres amb PLJ. Per últim, ressaltar que els dos
municipis més grans de la comarca, d’entre 5.000 i 20.000, representen el 6,5% i tots
dos tenen PLJ.
TAULA 26. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT AL BERGUEDÀ (2013)
Nº Municipi
Pla Local de Joventut 7 Berga, Gironella, Puig-Reig, Avià, Casserres, Bagà i Guardiola del
Berguedà
Pla de Dinamització
Juvenil
5 Castellar del Riu, Cercs, Gòsol, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de
l’Illet
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
212
Font: elaboració pròpia.
Com s’observa en la taula següent, durant l’any 2013 al Berguedà compten amb dos
tècnics/ques fixes comarcals o Oficina jove, un tècnic/a de joventut municipal i un
tècnic compartit. Per tant, un total de 4 persones dedicades a desenvolupar a la
comarca en tot allò relacionat amb el col·lectiu de joves i les polítiques de joventut.
TAULA 27. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DEL BERGUEDÀ (2013)
Font: elaboració pròpia.
Com a dada resultant tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut
del Berguedà és de 2.147 joves per cadascun.
Serveis i recursos
Pel que fa a serveis i recursos oferts al Berguedà, i que es comentaran de manera
detallada a continuació, cal mencionar que cap d’ells es dirigeix específicament al
col·lectiu de joves i es fan extensos al global de la població.
En primer lloc, hi ha una borsa de treball d’àmbit municipal i d’ús presencial,
gestionada per dues persones. Un altre tipus de borsa que s’ofereix és la d’habitatge,
aquesta en un àmbit comarcal, i on s’hi destinen 2 persones per atendre als usuaris.
Per últim, volem comentar la borsa per compartir cotxe emprada a nivell comarcal,
que és gestionada per un treballador.
Tècnic fix comarcal o Oficina Jove 2
Tècnic Joventut Municipal 1
Tècnic compartit 1
Total recursos tècnics 4
Mitjana de joves per personal tècnic 2.147
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
213
En segon lloc, pel que fa a l’oferta d’activitats tenim: les activitats culturals ofertes en
l’àmbit nacional, les activitats de formació/educació d’àmbit comarcal i finalment, les
activitats d’oci i lleure, també en un àmbit comarcal.
Altres serveis existents a la comarca, i que actuen únicament en aquest àmbit, són els
dedicats a assessorar en matèria de formació i educació, de salut, d’ocupació i inserció
laboral, d’informació general, d’empreses i d’emprenedoria.
Per a finalitzar l’anàlisi dels serveis oferts, cal comentar que al Berguedà també hi ha
un servei de participació ciutadana gestionat de manera satisfactòria per una persona i
un servei d’ajuts/subvencions, del qual se n’encarreguen d’una manera òptima dues
persones. Al final de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la
joventut.
De tots aquests serveis oferts, aquells més demandats per les persones joves són, en
aquest moment, l’assessorament en matèria d’educació i tot allò relacionat amb la
borsa de treball, dos serveis molt importants si tenim en compte el context econòmic
actual de crisi i manca de feina a la comarca.
Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral
Referent als serveis d’inserció laboral hi ha una borsa de treball centralitzada pel servei
Ocupa’t, de la qual forma part l’ajuntament de Berga, Càritas, Creu Roja i l’Agència de
Desenvolupament del Berguedà, i quan les empreses necessiten treballadors/es es
posen en contacte directament amb aquest servei.
El tipus d’assessorament laboral que es dóna al Berguedà pretén ser de caràcter
puntual però amb un acompanyament continuat. També es facilita un servei de
formació relacionat amb la inserció laboral i s’aposta pel contacte directe entre
treballadors i empresa.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
214
Emprenedoria
En el cas del Berguedà s’ofereix un servei d’assessorament d’emprenedoria. Aquest
servei específic però, està també centralitzat al servei Ocupa’t.
Formació
Pel que fa a les possibilitats de formació a la comarca, i dirigida específicament al
col·lectiu de joves, n’existeixen diversos tipus. El primer cas seria el de la formació no
reglada presencial (cursos, jornades,...) en matèria d’ocupabilitat i TIC. En segon lloc hi
hauria la formació ocupacional dirigida a treballadors/es en situació d’atur o
emprenedoria i relacionada també amb l’àmbit de l’ocupabilitat. Seguint en aquesta
línia, tenim una oferta de formació professional (mòduls de formació superior) i una
formació universitària, que en aquest cas pot ser presencial o a distància, a través d’un
punt d’informació de la Universitat Oberta de Catalunya.
Equipaments
La xarxa d’equipaments al Berguedà compta amb molt pocs espais exclusius per a
joves i això afecta també a municipis com Berga, Gironella, Puig-Reig, Casserres, Avià,
Bagà, Guardiola de Berguedà i la Pobla de l’Illet, on hi ha espais d’ús no exclusiu per a
joves, que normalment acostumen a ser un local polivalent o social, ateneus, centres
cívics, etc., dels quals els joves en poden fer ús. Els únics equipaments destinats
exclusivament a aquest col·lectiu són l’Oficina Jove, el Punt UOC i els dos Punts
d’Informació Juvenil, que tal com s’observa a la taula següent es troben fortament
concentrats a la capital i al segon municipi més poblat.
TAULA 28. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA GARROTXA.
Tipus equipament Municipi
Oficina Jove Comarcal Berga
Punt UOC Berga
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
215
Punt d’Informació Juvenil Berga
Punt d’Informació Juvenil Gironella
Font: elaboració pròpia.
Entitats juvenils
Tot i que el Berguedà està constituït per petits nuclis de població, l’associacionisme
juvenil és ric i participatiu. Molt jovent participa a les activitats organitzades a la
comarca, i no només a les dedicades exclusivament al col·lectiu jove, sinó també a les
activitats culturals, esportives, musicals, etc. dedicades a la població en general. A
continuació, es presenta una relació de les 14 entitats juvenils existents actualment:
TAULA 29. ENTITATS JUVENILS DEL BERGUEDÀ
Nom de l'entitat juvenil Municipi
Grup de joves Avià Avià
Centre esplai d’Avià Avià
Associació juvenil dels Diables de la Nit Avià
Acció cultural del Berguedà- Cal Panxo Berga
Associació escolta Santa M. de Queralt/Geralda Portella Berga
Grup colònies de Borredà Berga
Grup d’esplai Fent Camí Berga
Grup d’esplai Xiruques del Roc de la Mel Casserres
Assemblea de Joves de Casserres Casserres
Agrupament escolta i guia Sebastià Montraveta Gironella
Associació juvenil de Gòsol Gósol
Grup d’esplai Penyes Altes Guardiola de Berguedà
Associació juvenil l’Illet La Pobla de Lillet
Ateneu Popular Olvanès Olvan
Centre Quitxalla Excursionista Puig-reig
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
216
Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els
agents de joventut comarcals.
Participació i xarxa de coordinació dels joves
Actualment al Berguedà no existeix de manera formal una xarxa entre les associacions
de joves o entre els joves de la comarca. Es coneix que en el passat s’havia posat en
marxa una “Taula de regidors de joventut” que es reunia cada 4 mesos, s’havien fet
reunions als instituts entre els delegats dels cursos d’ESO i s’organitzava una trobada
anual de joves de la comarca.
TAULA 30. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT AL BERGUEDÀ
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Berguedà
Temàtiques Àmbit Territorial*És específic per joves? (SÍ/NO)
online o presencial
Nombre de recursos humans
Són RRHH suficients per atendre
demanda? (SÍ/NO)
Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial 2 Sí
Assessorament per l'emprenedoria Comarcal No Presencial 2 Sí
Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 2 No
Borsa de treball Municipal No Presencial 2 No
Ofereix activitats culturals Nacional No Presencial 1 No
Ofereix activitats de formació/educació Comarcal No Presencial 2 No
Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal No Presencial 2 Sí
Participació ciutadana, governança Comarcal No Presencial 1 Sí
Assessorament i informació en general Comarcal No Presencial 3 Sí
Assessorament per formació/educació Comarcal No Presencial 2 No
Assessorament per salut Comarcal No Presencial 1 No
Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal No Presencial 3 Sí
Borsa per compartir cotxe Comarcal No Presencial 1 Sí
Ajuts i subvencions Comarcal No Presencial 2 Sí
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
217
Conca de Barberà
TAULA 31. HABITANTS I JOVES A LA CONCA DE BARBERÀ
Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves
Homes 10.653 2.422 11,5
Dones 10.339 2.210 10,5
TOTAL 20.992 4.632 22,06
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques de joventut
A partir de tres criteris principals, que són el realisme de les propostes realitzades, la
garantia de la seva cobertura i l’austeritat, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà
ha elaborat el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 i el Protocol d’Intervenció
Estratègica comarcal en Polítiques de Joventut (PIEJC). Els dos documents basen les
seves propostes en les conclusions del projecte Fòrum comarcal de joventut de la
Conca de Barberà que es fa desenvolupar a finals de 2012 i va comptar amb la
presència d’una vuitantena de joves per debatre sobre l’actualitat de la comarca en
aquesta temàtica. A partir dels diferents debats realitzats es va concloure que els
objectius principals de les polítiques de joventut de la comarca s’havien d’emmarcar
en tres grans eixos que podem veure en la taula següent: l’arrelament dels i les joves,
enfortir l’autonomia dels i les joves i aprofundir la feina en l’àmbit de la salut de la
joventut. Aquests tres grans eixos es veuen complementats per un objectiu
transversal, que és garantir l’assistència tècnica a nivell local i fomentar la cooperació
municipal.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
218
TAULA 32. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE
JOVENTUT 2013 - 2016
Objectius
Crear projectes que afavoreixin l’arrelament dels joves als municipis i promoure el retorn dels joves
cap al medi rural.
Potenciar serveis i actuacions que incideixin en el procés d’autonomia dels joves de la comarca.
Reforçar les activitats de prevenció de conductes de risc i millora de la salut dels i les joves.
Assistència tècnica i cooperació municipal.
Font: Pla comarcal de Joventut de la Conca de Barberà.
Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos
tècnics
Els quatre objectius principals del Pla Comarcal de joventut de la Comarca encaixen
respectivament en diferents reptes que el Pla Nacional de Joventut de Catalunya
planteja en el seu redactat. Aquests reptes generals en els que es basa l’estratègia de
la Conca de Barberà són: avançar cap a un model de país i de societat cohesionada,
aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves, promoure la vida
saludable de les persones joves, avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament
personal i la participació. Basant-se en els objectius comarcals i els reptes a nivell
català, la Conca de Barberà proposa diferents projectes concrets a nivell local per
acomplir amb el seu objectiu.
Per tenir una idea de l’abast de les polítiques de joventut de la comarca hem elaborat
la taula 33 que ens mostra quin tipus de planificació sobre joventut hi ha als diferents
municipis de la Conca de Barberà. Dels 22 municipis que té la comarca, 14 tenen
menys de 500 habitants, el que representa el 63 % del total de municipis. D’aquests,
menys de la meitat, 6, tenen Pla Local de Joventut, que sumats als 8 municipis de més
de 500 habitants que també en tenen, trobem que a la Conca de Barberà hi ha 14
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
219
municipis que tenen Pla Local de Joventut. Aquests 14 municipis desenvolupen el Pla
de manera mancomunada a partir del suport que els proporciona el Consell Comarcal.
Tot i que més de la meitat dels municipis tenen PLJ, cal destacar que els 8 municipis
que no en tenen pertanyen a la franja dels que tenen menys de 500 habitants la qual
cosa fa que un dels objectius principals del Consell Comarcal, el de donar suport en
l’assistència tècnica municipal per fomentar la cooperació, prengui una especial
rellevància. Apropar les polítiques de joventut a aquests municipis és un repte per
acomplir les diferents fites que es marca el Pla Comarcal de Joventut.
TAULA 33. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LA CONCA DE
BARBERÀ (2013)
Nº Municipi
Pla Local de
Joventut
14 Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Solivella, Sarral,
Blancafort, Pira, Rocafort de Queralt, Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i
Poblet, Barberà de la Conca, Les Piles i Vilaverd.
Pla Local
Mancomunat
14 Tot els municipis amb Pla Local de Joventut.
Pla comarcal 1 Tota la comarca.
Sense
planejament
8 Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, Pontils, Savallà del Comtat, Senan i
Vallfogona de Riucorb.
Font: elaboració pròpia.
Com podem veure a la taula següent, durant el 2013 la Conca de Barberà comptava
amb 4 tècnics per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Tots ells
treballaven a l’Oficina jove, situada al Consell Comarcal. Dos tècnics són els
encarregats de gestionar les polítiques de joventut a nivell comarcal i dos tècnics
compartits desenvolupen tasques de suport territorial als diferents ajuntaments que
disposen de PLJ.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
220
TAULA 34. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LA CONCA DE BARBERÀ (2013)
Font: elaboració pròpia.
Com a dada final tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut de la
Conca de Barberà és de 1.158 joves per cadascun.
Serveis i recursos
L’Oficina Jove de la Conca de Barberà és l’encarregada de centralitzar, integrar i
coordinar les diferents administracions, departaments, institucions, entitats i agents
locals que ofereixen serveis destinats als joves de la comarca. L’objectiu principal de
l’Oficina Jove de la Conca de Barberà és oferir a la joventut el màxim d’assessorament
possible de la manera més senzilla possible a través del que és una “finestreta única”
en serveis per a joves, especialment els referents als objectius principals del Pla
Comarcal de Joventut: Treball, Habitatge i Salut.
L’Oficina Jove ofereix informació general i assessorament en matèria d’educació,
formació, cultura, mobilitat, participació ciutadana, salut, treball i habitatge. Citarem
breument els diferents serveis que ofereix l’Oficina Jove i deixarem de banda els
aspectes relacionats amb el treball, l’emprenedoria i la formació, que tractarem
específicament.
Pel que fa a l’habitatge l’OJ ofereix un servei específic per a joves derivat de la borsa
d’habitatges general del Consell Comarcal. Aquest servei ofereix una mediació entre
Tècnic coordinació comarcal 1
Tècnic Oficina Jove 1
Tècnic joventut municipal 0
Tècnics compartits 2
Total recursos tècnics 4
Mitjana de joves per personal tècnic 1.158
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
221
propietaris i aspirants que suposa certs avantatges jurídics, tècnics i econòmics per als i
les joves que compleixin els requisits demandats.
En relació a la Salut, l’OJ ofereix un servei d’orientació i assessorament en temes
relacionats amb el consum de tòxics, l’ús responsable de les noves tecnologies,
educació sexual, alimentació saludable i altres temes específics per a joves.
Segons dades del Consell Comarcal i el registre de dades dels diferents serveis, la borsa
de treball, la borsa d’habitatge i l’oferta d’activitats de formació i/o educació són els
serveis més demandats o consultats pels joves de la comarca. Al final de l’apartat es
mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut de tots els agents consultats
de la Conca de Barberà.
Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral
Al Consell Comarcal de la Conca de Barberà existeixen dos serveis orientats a la
inserció laboral. El primer és la gestió d’una Borsa de Treball, que tot i no ser específica
per a la joventut és un servei al qual s’hi poden adreçar. S’han tingut en compte a
l’hora de planificar el servei sobre inserció laboral les aportacions fetes en diferents
trobades i fòrums de participació amb la joventut de la comarca.
Per donar suport a la borsa de treball, el Consell Comarcal ofereix un servei
d’assessorament i formació per a l’ocupació i la inserció laboral. Aquest servei treballa
a demanada i ofereix entre altres coses un assessorament personalitzat, un servei de
formació per a la inserció laboral i la mediació amb contacte directe entre empreses i
treballadors.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
222
TAULA 35. DADES DE LES BORSES DE TREBALL I DE SERVEIS D’ASSESSORAMENT
LABORAL DE LA CONCA DE BARBERÀ
Servei
Total
d'usuaris
registrats
Percentatge
de joves
registrats
Total
empreses/
ofertes
registrades
Percentatge de
persones
inserides amb
èxit
Percentatge
de joves
inserits amb
èxit
Perfil
acadèmic
dels joves
usuaris
Borsa de
Treball i
assessorament
inserció
laboral
285 60 % 41 20% 20% Estudis
primaris
Font: Oficina Jove i Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
De la taula anterior en podem extreure que tot i que el servei sobre inserció laboral no
sigui específic per a la joventut si que té una participació majoritària per part
d’aquesta, amb el 60 % dels participants, i que el total de persones que van trobar
feina durant el 2013 a través d’aquest servei eren joves amb estudis primaris.
Emprenedoria
Tal i com hem comentat amb anterioritat, la Conca de Barberà disposa d’un centre
d’iniciatives empresarials anomenat CONCACTIVA orientat a l’assessorament i
l’acollida d’emprenedors de diferents sectors. CONCACTIVA disposa d’un viver
d’empreses general i un altre especialitzat en el sector vitivinícola que acull celleristes i
que properament oferirà el servei a cavistes.
La presència a la Conca de Barberà d’una seu del Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya reforça el servei i l’assessorament a emprenedors d’aquesta branca,
apropant tots els serveis dels quals disposa el CTFC.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
223
Formació
Des del Consell Comarcal s’organitzen diferents activitats formatives que tot i no estar
orientades únicament a la joventut si que tenen una alta participació d’aquesta. Les
activitats formatives les podem classificar en tres grups. Una relacionada amb el lleure,
que realitzen un cop a l’any i que al 2013 va comptar amb 20 participants dels quals el
80% eren joves; un segon relacionat amb l’emprenedoria i l’empresa des del que
s’organitzen 3 activitats a l’any i que al 2013 va comptar amb la participació de 80
persones, un 40 % de les quals eren joves. I un tercer grup d'activitats relacionades
amb l’aprenentatge d’idiomes i la inserció laboral amb 4 activitats organitzades i 80
participants amb un 35,5% de joves.
A la Conca de Barberà existeixen dos centres d’extensió universitària que apropen
aquest nivell formatiu a nivell local. Un és el punt de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC) que hi ha a Montblanc i l’altre és l’Antena del Coneixement de la
Universitat Rovira i Virgili (URV) que hi ha a Santa Coloma de Queralt.
Equipaments
La presència d’equipaments juvenils a la Conca de Barberà està molt concentrada en 3
nuclis, Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt. Aquests tres nuclis
aglutinen el Punt TIC, els Punts de la UOC i la URV i els punts d’Informació Juvenil. A
banda d’aquests, hi ha espais municipals orientats a activitats per a la joventut en 5
municipis tal i com veiem a la taula núm. 36.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
224
TAULA 36. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA CONCA DE BARBERÀ
Tipus equipament Nombre Municipi
Espai Jove 11 Rocafort de Queralt 2,
Solivella 1, Blancafort 1,
Sarral 4, Pira 1,
Montblanc 1, l'Espluga de
Francolí 1
Punt UOC, UNED, Aula Universitària 2 Montblanc i Santa
Coloma de Queralt
Oficina Jove 1 Montblanc
Oficina Comarcal de Joventut 1 Montblanc
Punt d’Informació Juvenil (PIJ) 3 Montblanc, Santa
Coloma de Queralt i
l’Espluga de Francolí
Punt Tic 1 l’Espluga de Francolí
Font: elaboració pròpia.
Cal tenir en compte que molts dels municipis de la comarca tenen menys de 500
habitants i que per tant ha de tenir a disposició de les associacions juvenils espais per a
les seves activitats tot i que no siguin exclusivament per a joves.
Entitats juvenils
A la Conca de Barberà hi ha 19 entitats juvenils repartides en 14 municipis diferents. La
majoria de les entitats són associacions amb un grau de participació mitjà, amb
l’excepció de Auvengem i Barjula que segons les fonts consultades són les entitats amb
una participació més elevada.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
225
TAULA 37. ENTITATS JUVENILS DE LA CONCA DE BARBERÀ
Nom de l'entitat juvenil Municipi
Agrupació escolta Mare de Déu de la Serra Montblanc
Agrupació escolta Mare de Déu del Tallat Blancafort
Agrupament escolta l'Estornell Espluga de Francolí, l'
Associació Joves Vilaverd M'agrades Vilaverd
Associació Juvenil AiAiLuJuvent Solivella
Associació Juvenil Auvënguen, jóvens de l'Espluga Espluga de Francolí, l'
Associació Juvenil Barjaula Montblanc
Associació Juvenil Els Torrats de Vilanova Vilanova de Prades
Associació Juvenil Queractiu Santa Coloma de Queralt
Associació Juvenil Ratapatxets Barberà de la Conca
Associació Juvenil Saüc Sarral
Associació Juvenil Somdepoble Vimbodí i Poblet
Associació Juvenil de Pira El Torrentill Pira
Associació de Joves de Blancafort Blancafort
Associació de Joves de Rocafort de Queralt Rocafort de Queralt
Consell Municipal de la Joventut de Montblanc Montblanc
Coordinadora d'Entitats i Grups Joves de la Conca Montblanc
Grup de Joves Espilencs Piles,les
Grup de Joves de Vallclara Vallclara
Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els
agents de joventut comarcals.
Participació i xarxa de coordinació dels joves
A la comarca de la Conca de Barberà no existeix una xarxa formal i fixa de coordinació
de les diferents entitats juvenils. En canvi existeix una col·laboració informal entre les
diferents associacions coordinada pel Consell Comarcal a través de reunions
periòdiques i l’oferta de diferents activitats formatives a aquestes entitats que
funciona des de l’any 2005.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
226
Tot i que directament no existeixi una coordinació entre l’àrea de joventut del Consell
Comarcal i el sector empresarial de la comarca, a través de CONCACTIVA es mantenen
reunions periòdiques que apropen la realitat empresarial de la comarca amb la realitat
de la seva joventut, al mateix temps que es pot fer un intercanvi de demandes i
necessitats per part de les dues parts.
TAULA 38. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LA CONCA DE
BARBERÀ
Font: elaboració pròpia a partir dels agents consultats.
Temàtiques Àmbit TerritorialÉs específic per joves? (SÍ/NO)
Online o presencialNombre de
recursos humans
Són RRHH suficients per
atendre demanda?
(SÍ/NO)
Més informació (web, altres)
Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial i online 2 Sí web i xarxes socialsAssessorament per l'emprenedoria Comarcal No Presencial 4 No web i xarxes socials
Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 4 No web i xarxes socialsBorsa de treball Comarcal No Online 2 No web i xarxes socials
Ofereix activitats culturals Comarcal i municipal No 4 web i xarxes socialsOfereix activitats de formació/educació Comarcal i municipal Segons programa Presencial 6 No web i xarxes socials
Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal i municipal Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament i informació en general Comarcal i municipal Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament per formació/educació Comarcal i municipal
Assessorament per salut No assessorem Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal Segons programa Presencial 2 No web i xarxes socials
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
227
Les Garrigues
TAULA 39. HABITANTS I JOVES A LES GARRIGUES
Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves
Homes 10.444 2.309 11,5
Dones 9.611 1.988 9,9
TOTAL 20.058 4.297 21,4
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques de joventut
A les Garrigues hi ha una població jove important, per aquest motiu, a través del Pla
Comarcal de Joventut s’han intentar detectar les problemàtiques que més afecten a
aquest col·lectiu i s’han fixat un seguit d’objectius per intentar pal·liar-les. Els joves
d’aquesta comarca presenten un abandó dels estudis a edats molt joves per a
treballar, el que provoca una manca de formació i a la vegada una dificultat per
incorporar-se al mercat laboral. D’aquí en deriven altres problemes com el risc
d’exclusió social o altres riscos associats a la salut (física i mental, afectiva i sexual,
etc.), la impossibilitat d’emancipació domiciliària i el desequilibri d’una estructura
territorial i productiva sostenible.
Per això, des del PIECJ (Protocol d’Intervenció Estratègica Comarcal en Polítiques de
Joventut) és té clar que l’objectiu prioritari ha de ser l’orientació d’aquesta persona
jove, per tal que aconsegueixi l’èxit en la seva trajectòria educativa, alhora que es doni
impuls a un projecte d’emprenedoria jove i de treball autònom, el qual millori les
oportunitats d’ocupació d’aquest col·lectiu, facilitant la inserció laboral dels i les joves
al medi rural. I no només això, sinó que cal complementar-ho amb iniciatives
dedicades a disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que
afecten a les persones joves.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
228
TAULA 40. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE
JOVENTUT 2013 - 2016
Objectius
Orientar i acompanyar la persona jove en el seu procés de formació, afavorint la realització del seu
projecte de vida i la seva autonomia personal.
Millorar l’ocupabilitat de les persones joves augmentant les seves oportunitats d’accés al mercat
laboral i impulsant l’aparició d’un projecte d’emprenedoria jove i treball autònom
Disminuir les conductes de risc associades a la salut dels joves en tots els àmbits (salut física i mental,
afectiva i sexual, laboral, social, etc.)
Facilitar el procés d’emancipació domiciliària augmentant les possibilitats d’accés a l’habitatge de les
persones joves
Mantenir una estructura territorial i productiva sostenible incentivant i facilitant el retorn i la inserció
laboral dels i les joves al medi rural
Font: PIECJ de les Garrigues.
Tots aquests objectius es volen desenvolupar en tots els municipis de la comarca, ja
que cadascun d’aquests té el seu Pla Local de Joventut. Cal destacar que l’any 2013 no
existeix cap Pla Mancomunat, tot i que l’any 2012 sí existien projectes d’aquest tipus,
per tal de promoure la coneixença entre els joves dels diferents municipis de la
comarca i activitats conjuntes.
Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos
tècnics
Els cinc objectius principals del Pla Comarcal de Joventut de la comarca encaixen
respectivament amb aquells plantejats pel Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Els
reptes que es proposen des d’aquí són: aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa i
laboral de les persones joves, així com també en la transició domiciliària; promoure
una vida saludable i avançar cap a un model de país i de societat cohesionada. Quines
serien les estratègies a seguir per desenvolupar-ho? Doncs, havent-hi una
corresponsabilitat dels agents educatius i donant protagonisme a la persona jove,
millorant l´ocupabilitat mitjançant l’emprenedoria i el treball autònom, prevenint
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
229
conductes de risc i veient l’educació com a generadora d’oportunitats, millorant l’ús
dels recursos i innovant, fomentant el lloguer i promocionant hàbits saludables entre
els joves. Basant-se en aquests objectius i els reptes a nivell català, el Consell Comarcal
de les Garrigues proposa diferents projectes a nivell local per complir amb el seu
objectiu.
Per veure quin és l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la
següent taula, on es mostra el tipus de planificació sobre joventut que hi ha als
diferents municipis de les Garrigues. Dels 24 municipis que hi ha a la comarca, tots
compten amb un Pla Local de Joventut, inclosos els de menys de 500 habitants.
TAULA 41. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LES GARRIGUES (2013)
Nº Municipi
Pla Local
de Joventut
24 L’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans,
Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella,
Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cèrvoles,
Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell i Vinaixa.
Font: elaboració pròpia.
Com podem veure a la taula següent, durant el 2013 les Garrigues comptava amb un/a
tècnic/a fix comarcal, dos tècnics/es de joventut municipals i dos tècnics/es
compartits/des per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Tots
treballen a l´Oficina jove, tot i que els tècnics compartits desenvolupen tasques de
suport territorial als diferents ajuntaments.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
230
TAULA 42. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LES GARRIGUES (2013)
Font: elaboració pròpia.
Com a dada final tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut de les
Garrigues és de 859 joves per cadascun.
Serveis i recursos
L’Oficina Jove és l’ens que centralitza tots els serveis a la joventut de la comarca.
Aquesta es troba situada a la capital de comarca, però degut a les males
comunicacions existents, sobretot a la meitat sud del territori, es descentralitzen
alguns serveis com cursos o tallers de formació, per tal de poder arribar més fàcilment
a tota la població. Una iniciativa important a destacar són les trobades de joves
comarcals per fonamentar la cohesió. Per altra banda, aquesta oficina també
coorganitza amb els Ajuntaments i les entitats juvenils locals activitats de lleure i oci.
Un altre servei que s’ha posat en marxa des de l’Oficina Jove ha estat la borsa de
treball. En aquest cas no és només específica per al col·lectiu jove sinó que s’amplia a
tothom i la podem trobar on-line.
A nivell d’habitatge, actualment no es disposa d’una borsa d’habitatge. Amb
anterioritat, es va intentar arrencar aquest projecte però finalment no va ser dut a
terme.
A nivell comarcal, però també municipal, s’ofereixen activitats culturals i de
formació/educació, i ajuts i subvencions. També es fa ús de recursos d’àmbit nacional,
com un servei de blog de treball i tauler d’ofertes de feina.
Tècnic fixe comarcal o Oficina Jove 1
Tècnic Joventut Municipal 2
Tècnics compartits 2
Total recursos tècnics 5
Mitjana de joves per personal tècnic 859
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
231
Tot i que no es disposa d’un registre estricte, els serveis més demandats dels joves a
les Garrigues són l’assessorament per l’ocupació/inserció, l’assessorament en
emprenedoria, informació sobre activitats formatives i d’educació, ajuts i subvencions,
la borsa de treball i el blog de treball. Al final de l’apartat es mostra un resum dels
serveis i recursos per a la joventut de tots els agents consultats del Priorat que podeu
veure al final del capítol.
Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral
Com a serveis d’inserció laboral a la comarca existeix la borsa de treball que ofereix el
Consell Comarcal. A l’hora de dissenyar-la es va tenir en compte el funcionament de
borses anteriors i es va plantejar com a principal objectiu facilitar el contacte entre
empresa i demandant. Normalment són les mateixes empreses qui gestionen les seves
ofertes a través de l’aplicatiu de la borsa, però n’hi ha algunes que es posen en
contacte amb el servei d’assessorament de l’Oficina Jove per tal d’encarregar-li la
selecció personal, en funció del perfil que es demandi.
El tipus d’assessorament d’inserció laboral que es facilita és de caràcter puntual però
pretén fer un acompanyament continuat. Ofereix un servei de formació relacionat amb
la inserció laboral i la borsa de treball que es gestiona es troba coordinada amb una
altra borsa, la de l’associació Pagesos Solidaris.
Per tancar aquest apartat, ens fem ressò de l´impacte que té el servei d’inserció laboral
a la comarca i que es veu resumit en el següent quadre:
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
232
TAULA 43. DADES DE LES BORSES DE TREBALL I DE SERVEIS D’ASSESSORAMENT
LABORAL DE LES GARRIGUES
Servei
Total
d'usuaris
registrats
Percentatge
de joves
registrats
Total
empreses/
ofertes
registrades
Percentatge de
persones
inserides amb
èxit
Percentatge
de joves
inserits amb
èxit
Perfil
acadèmic dels
joves usuaris
Borsa de
treball 200 50% 25
Llicenciats,
graduats, ESO
Assessorament
per la inserció
laboral
324 100%
A excepció dels
seguiments no
es disposen de
dades exactes
Estudis
primaris,
graduats,
CFGM, CFGS,
Batxillerat,
diplomatura,
llicenciatura, ...
Xerrades,
cicles
d’inserció
professional,
etc.
32 100%
A excepció dels
seguiments no
es disposen de
dades exactes
Font: Oficina Jove i Consell Comarcal de les Garrigues.
Pel que fa a la borsa de treball el total d’usuaris registrats al 2013 va ser de 200
persones, amb un percentatge de joves del 50% i un total de 25 empreses registrades.
Normalment, el perfil acadèmic dels joves usuaris és de llicenciats o graduats amb ESO.
En l’assessorament per a la inserció laboral hi havia registrades 324 persones, de les
quals el 100% eren joves. En aquest cas el perfil acadèmic és més divers: estudis
primaris, graduats, cicles, batxillerat, diplomatura, llicenciatura, etc. Per últim,
iniciatives com xerrades, cicles d’inserció professional, etc. van comptar amb 32
usuaris, el 100% dels quals eren joves.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
233
Emprenedoria
Des del Consell Comarcal s’ofereix un servei específic d’assessorament emprenedor,
que forma part de la xarxa Catalunya Emprèn i desenvolupa el projecte Foment
Integral de l'Emprenedoria. També des de l’Oficina Jove es proporcionen xerrades
informatives per a empreses, i des del Consorci per al Desenvolupament Rural els
tècnics ofereixen assessorament en matèria d’emprenedoria i ajuts al sector
agroalimentari i turístic. En aquest cas, no només es dirigeix específicament al
col·lectiu de joves sinó a tots els nivells d’edat. Finalment, destacar la presència de dos
vivers d’empreses, un situat al CEI de les Borges Blanques, i l’altre situat al municipi de
la Granadella, que depenen dels seus ajuntaments.
Formació
Existeixen diferents centres de formació secundària (IES) i altres centres especialitzats
(ECA). En el primer cas hi ha l’IES Vallverdú a les Borges Blanques i l’IES l’Olivera de la
Granadella; en el segon, l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques.
Aquesta oferta formativa però, no impedeix que la majoria de joves hagin de
desplaçar-se a Lleida per a realitzar la formació professional o superior.
El Consell Comarcal també ofereix formació no reglada i formació ocupacional. En el
primer cas, les temàtiques que predominen són l’ocupabilitat i la inserció laboral, els
idiomes, l’emprenedoria i l’empresa. Aquesta està dedicada específicament a joves, és
de modalitat presencial i durant 2013 ha ofert 20 cursos i ha format a 502 persones.
Pel que fa al segon cas, les temàtiques predominants són les mateixes, excepte els
idiomes. Els cursos es poden adreçar específicament a joves, com els cursos “Joves per
l’ocupació” o “Fórmula Jove”, o no, com el curs “Aturats de Llarga Durada”. La
modalitat d’aquests sempre és presencial i en total al 2013 es va formar a 53 persones.
Equipaments
La presència d’equipaments juvenils a la comarca de les Garrigues es troba força
estesa pel territori, ja que degut al gran nombre d’associacions juvenils existents, cada
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
234
ajuntament cedeix un espai perquè aquestes puguin desenvolupar la seva activitat.
Malgrat això, no hi ha cap espai exclusivament dedicats als joves. A més, en alguns dels
municipis podem trobar un Punt TIC: Arbeca, Espluga Calba, Juneda, Puiggròs,
Castelldans, Albagés, Cogul, Soleràs, Torms i Granadella. Evidentment, existeixen altres
espais d’ús no exclusiu per a joves com biblioteques, poliesportius, etc.
TAULA 44. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LES GARRIGUES
Tipus equipament Municipi
Espai Associació Juvenil Grums Les Borges Blanques
Espai de l’ajuntament cedit a certes
associacions (grup de colònies Arbeca,
agrupament escolta i guia la Pejada del Secà, i
associació de joves d’Arbeca)
Arbeca
Espai de l’ajuntament cedit a l’associació de
joves
Espluga Calba
Espai de l’ajuntament cedit a Colònies Estel Nou Juneda
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Vilosell
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Vinaixa
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Pobla de Cèrvoles
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Albi
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Omellons
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Puigròs
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Castelldans
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Albagés
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Cogul
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Soleràs
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Granyena de les
Garrigues
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Juncosa
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Torms
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Bellaguarda
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Bovera
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Granadella
Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Cervià de les Garrigues
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
235
Espai de l'ajuntament cedits a les associacions:
Associació mediambiental educativa i del lleure,
Associació promotora del llibre local i comarcal,
Associació La Roca Fumada
Juneda
Font: elaboració pròpia.
Entitats juvenils
A les Garrigues hi ha 29 entitats juvenils repartides entre 20 municipis. Tot i que la
capital comarcal és la que n’aglutina més, hi ha altres municipis com Juneda on
l’associacionisme juvenil hi té una forta presència. La majoria de les entitats són
associacions amb un grau de participació alt (19 entitats) i la resta, amb un grau de
participació mitjà.
TAULA 45. ENTITATS JUVENILS DE LES GARRIGUES
Nom de l'entitat juvenil Municipi
Associació de pares i joves: Club Juvenil Grums Les Borges Blanques
Creu Roja Joventut Les Borges Blanques
Esplai Apassomi Les Borges Blanques
Secció Juvenil Ateneu Popular Garriguenc Les Borges Blanques
Associació de Joves d’Arbeca Arbeca
Associació de Joves Espluga Calba Espluga Calba
Colònies Estel Nou Juneda
Associació de Joves Gats de Nit Vilosell
Associació de Joves Lo Corregó Vinaixa
Associació de Joves Pim Pom Pobla de Cérvoles
Associació de Joves Lo Cargol de l’Albi Albi
Associació mediambiental educativa i del lleure Juneda
Associació promotora del llibre local i comarcal Juneda
Grup de colònies Arbeca Arbeca
Associació La Roca Fumada Juneda
Agrupament escolta i guia La Petjada del Secà Arbeca
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
236
Associació de Joves Les Besses Cervià de les Garrigues
Associació Joves Ataraxia Puiggròs
Associació Juvenil No ho sap ningú Bellaguarda
Associació Juvenil Jig Granyena de les Garrigues
Associació Juvenil Toca-tot Bovera
Associació de Joves Lo Portal Castelldans
Associació Juvenil Lo Batall Torms
Associació Juvenil @Lb@Xik Albagés
Associació Juvenil El Triange Juncosa
Associació Juvenil La Rabassada Soleràs
Associació de Joves dels Omellons Omellons
Associació Juvenil Sers -
Associació Juvenil La Xabó Cogul
Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els
agents de joventut comarcals.
Participació i xarxa de coordinació dels joves
A les Garrigues no existeix una xarxa formal i fixa que aglutini les diferents entitats
juvenils però actualment s’hi està treballant per crear-ne una. Tampoc existeix cap
associació o xarxa entre les associacions i els serveis empresarials de la comarca.
TAULA 46. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LES GARRIGUES
Font: elaboració pròpia a partir dels agents consultats.
Temàtiques Àmbit Territorial*És específic per joves?
(SÍ/NO)
Online o presencial
Nombre de recursos humans
Són RRHH suficients
per atendre
demanda? (SÍ/NO)
Més informació (web, altres)
Assessorament per l'emprenedoria Comarca No De tot tipus 1 SíAssessorament a empreses Comarca No De tot tipus 1 Sí
Borsa de treball Comarca No On line 1 Sí http://treball.garrigues.cat/Ofereix activitats culturals Comarca/Municipis Sí Presencial 2 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues
Ofereix activitats de formació/educació Comarca/Municipis Sí De tot tipus 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garriguesOfereix activitats d'oci i lleure Municipi Sí Presencial 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues
Participació ciutadana, governança Municipi Sí Presencial 5 SíAssessorament i informació en general Comarca Sí De tot tipus 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues Assessorament per formació/educació Comarca Sí De tot tipus 2 No http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues
Assessorament per salut Comarca Sí De tot tipus 1 http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarca No Presencial 2
Ajuts i subvencions Comarca/Municipis No De tot tipus 6 SíAltres: Blog de treball i taulell d'ofertes Nacional No On line 1 http://ojgarrigues.blogspot.com.es
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
237
La Garrotxa
TAULA 47. HABITANTS I JOVES A LA GARROTXA
Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves
Homes 28.022 6.553 11,6
Dones 28.084 6.204 11,05
TOTAL 56.106 12.757 22,7
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques de joventut
En el cas de la Garrotxa la població jove representa només el 16%, ja que estem davant
d’una comarca amb un alt índex d’envelliment. Aquests majoritàriament, es troben
concentrats a la capital, sobretot perquè a partir dels 12 anys es veuen obligats a
desplaçar-se a Olot per cursar estudis d’ESO. Això, combinat amb l’oferta de recursos
que la capital ofereix provoca que sovint hi hagi un desarrelament dels joves als
municipis, ja des de l’adolescència. A més, el fet que sigui un territori mal comunicat
amb una oferta de transport públic insuficient, trasllada aquesta dispersió a les
polítiques de joventut: existeix una dificultat de cohesionar grups de joves que viuen a
uns quants quilòmetres i que disposen de pocs espais de referència, ja siguin
municipals o no. Aquesta situació fa que apareguin altres problemàtiques per aquest
col·lectiu, i que en el cas de la Garrotxa són: un elevat índex d’abandonament escolar
prematur i de no graduació a l’ESO, poca oferta de formació continuada, dificultats per
accedir al mercat laboral en llocs qualificats i precarietat laboral, augment de les
problemàtiques relacionades amb la salut mental i la violència, consum del món del
lleure i l’oci sovint erroni (model consumista amb un protagonisme massa elevat de
drogues i alcohol), dificultat d’accedir a l’habitatge tant si és de propietat com de
lloguer i manca de canals d’interlocució/participació del col·lectiu.
Davant d’aquesta situació, les polítiques de joventut a la comarca també presenten
certes dificultats: els serveis adreçats als joves són poc coneguts pel dèficit d’una
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
238
política comunicativa, el poc pes del col·lectiu provoca que des d’alguns municipis no
es consideri important treballar les polítiques de joventut, mancances en l’atenció de
certes problemàtiques i en recursos professionals dedicats als joves i dificultats per
treballar les polítiques de joventut transversalment, degut a la manca de cultura de
treball en equip i conjunt. Per incidir sobre tots aquests factors, des del PIECJ s’han
marcat una sèrie d’objectius relacionats amb la millora de l’educació de les persones
joves i alhora del seu benestar físic/mental, la facilitació d’accés al mercat laboral i de
l’habitatge tot millorant-ne les condicions existents i l’augment representatiu de la
importància del col·lectiu dins del territori.
TAULA 48. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE
JOVENTUT 2013 - 2016
Objectius
Augmentar el benestar físic i mental dels joves de la comarca afectats per la crisi
Reduir les dificultats d’accés a un mercat laboral de qualitat sense precarietat juvenil
Reforçament de la formació i augment de les especialitzacions
Millorar l’accés a la vivenda dels joves i a la vegada de l’emancipació, facilitant-los-hi també el
desplaçament
Millorar els canals d’expressió en els quals puguin vehicular les seves necessitats socials i
culturals
Font: Pla comarcal de Joventut de la Garrotxa.
Aquest objectius es desenvoluparan en 11 municipis a través del seu Pla Local de
Joventut. L’altra meitat de municipis (10) no compta amb un PLJ i pel que fa als Plans
Mancomunats, tampoc són presents a la comarca de la Garrotxa.
Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos
tècnics
Els cinc objectius principals esmentats del Pla Comarcal de Joventut de la Garrotxa
presenten una correspondència amb els que planteja el Pla Nacional de Joventut de
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
239
Catalunya. En aquest cas, els reptes proposats són aconseguir l’èxit en la trajectòria
educativa i laboral de les persones joves, la possibilitat d’una bona transició
domiciliària, la promoció d’hàbits de vida saludable i finalment, l’avenç cap a
l’autonomia personal i la participació, el que en definitiva representa un avenç cap un
model de país i societat cohesionada. Per assolir aquests reptes es plantegen una sèrie
d’estratègies com la promoció de tot tipus de conductes i hàbits saludables, la
prevenció de conductes de risc, una millora de l’ocupabilitat i de la qualitat del treball
juvenil, l’educació com a generadora d’oportunitats socials, el clar protagonisme de la
persona jove capacitant-la per la participació i una corresponsabilitat dels agents
educatius que s’encamini cap a la sostenibilitat i la vertebració territorial. En aquest
sentit, la Garrotxa proposa diferents projectes a nivell local per tal de complir els
objectius establerts en matèria de joventut.
Per comprovar l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la
següent taula, on es mostra el tipus de planificació sobre joventut que hi ha als
diferents municipis de la Garrotxa. Dels 21 municipis que hi ha a la comarca, poc més
de la meitat (11 municipis) compten amb un Pla Local de Joventut. Dels que tenen
menys de 500 habitants i representen el 38,1%, cap té Pla Local de Joventut; en canvi,
aquells d’entre 1.000 i 2.500 habitants, representen el 23,8% de municipis i n’hi ha sis
amb PLJ. Només hi ha un municipi d’entre 20.000 i 50.000 habitants, i aquest té PLJ, és
la capital comarcal.
TAULA 49. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A GARROTXA (2013)
Nº Municipi
Pla Local de
Joventut
11 Olot, Besalú, Castellfollit de la Roca, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en
Bas, Riudaura, la Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca, Santa Pau i Sant Joan les
Fonts.
Font: elaboració pròpia.
Com s’observa en la taula següent, durant l’any 2013 a la Garrotxa hi havia un/a
tècnic/a fix comarcal, tres tècnics/es de joventut municipals i tres tècnics/es
compartits/des per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Per tant,
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
240
un total de set persones dedicades a desenvolupar a la comarca tot el relacionat amb
el col·lectiu de joves.
TAULA 50. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LA GARROTXA (2013)
Font: elaboració pròpia.
Com a dada resultant tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut
de la Garrotxa és de 2.551 joves per cadascun.
Serveis i recursos
Pel que fa als serveis i recursos oferts, en el cas de la Garrotxa no disposen d’una borsa
de treball pròpia sinó que donen informació sobre les borses municipals, provincials i
nacionals existents, de manera on-line. Aquest servei no es dirigeix específicament al
col·lectiu de joves, ja que s’ofereix a tots els nivells d’edat.
A un nivell comarcal s’ofereixen diferents activitats de formació/educació i d’oci/lleure,
en aquest cas, dirigides específicament al col·lectiu jove. Acostumen a tenir un caràcter
presencial i 4 treballadors són els encarregats per atendre’n la demanda.
Altres serveis existents a la comarca són l’assessorament de manera generalitzat, en
matèria de formació i educació, per salut i per ocupació/inserció laboral. Tots ells
s’ofereixen en tots els àmbits territorials, es dirigeixen de manera específica als joves,
es presenten en modalitat presencial i on-line, i són gestionats per 4 persones. Al final
de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut.
De tots els serveis esmentats, els més demandats pels joves tenen a veure amb
l’ocupació i la inserció laboral, les activitats d’oci i lleure, i les relacionades amb la
Tècnic fixe comarcal o Oficina Jove 1
Tècnic Joventut Municipal 3
Tècnics compartits 3
Total recursos tècnics 5
Mitjana de joves per personal tècnic 2.551
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
241
formació i l’educació. En aquest cas, no es disposa d’un registre estricte de dades
sobre la demanda de serveis, simplement s’han detectat les necessitats d’aquests
serveis a través de les demandes que els usuaris han fet als ajuntaments.
Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral
Respecte als serveis d’inserció laboral, com ja hem comentat en l’apartat anterior, a la
Garrotxa existeix una borsa de treball però que no es pròpia d’ells, sinó que dóna la
informació d’altres borses a nivell municipal, provincial i nacional. En aquest sentit, hi
ha una coordinació entre el serveis d’orientació i inserció laboral de l’ajuntament
d’Olot, i la fundació Adrinoc (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la
zona Nord-Oriental de Catalunya). Aquí, no són les empreses qui es posen en contacte
amb el Consell Comarcal quan necessiten treballadors. El tipus d’assessorament
d’inserció laboral que s’ofereix és només de caràcter puntual.
Emprenedoria
Des del Consell Comarcal de la Garrotxa no s’ofereix directament un servei
d’emprenedoria, ja que qui gestiona aquest servei és exclusivament l’ajuntament
d’Olot. Ho fa conjuntament amb la fundació ADRINOC.
Formació
Pel que fa a la formació, la comarca compta amb un punt d’informació de la
Universitat Nacional d’Educació a Distància i un altre punt d’informació UOC, tots dos
situats a la capital comarcal, Olot. Per altra banda, s’ofereix formació no reglada a base
de cursos, jornades, xerrades,... dedicades a l’àmbit de l’ocupabilitat i la inserció
laboral. Normalment, acostuma a desenvolupar-se de manera presencial i al 2013 hi ha
un curs en preparació. Per a dissenyar aquesta formació, es treballa de manera
coordinada entre el servei d’orientació/inserció laboral de l’ajuntament d’Olot i la
fundació Adrinoc.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
242
Equipaments
A la Garrotxa, a nivell municipal existeixen espais joves als municipis de Sant Joan les
Fonts,Besalú,laVall d'en Bas, Les Preses, la Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca i
Castellfollit de la Roca. La seva gestió va tant a càrrec de l’ajuntament com del tècnic
compartit que depèn del Consell Comarcal. A més, tal com ja s’ha comentat
anteriorment hi ha l’Oficina Comarcal Jove i el Punt d’Informació Juvenil, tots dos
ubicats a Olot.
TAULA 51. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA GARROTXA
Tipus equipament Municipi
Espai jove Sant Joan les Fonts
Espai jove Besalú
Espai jove Castellfollit de la Roca
Espai jove La Vall d’en Bas
Espai jove La Vall de Vianya
Espai jove Sant Jaume de Llierca
Espai jove Les Preses
Oficina Jove Comarcal Olot
Punt Informació Juvenil Olot
Font: elaboració pròpia.
Entitats juvenils
Tal com s’ha comentat al principi en l’apartat de les polítiques de joventut, la Garrotxa
és una comarca mal comunicada i aquesta dispersió actua com obstacle en la cohesió
de grups de joves que viuen a quilòmetres els uns dels altres. Sumant-hi la manca
d’espais de referència, la conseqüència més clara és el baix nombre d’entitats juvenils
al territori. A continuació, es presenta una relació d’aquelles que actualment es troben
actives (11 entitats), per bé que figuren altres 11 entitats ara mateix inactives.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
243
TAULA 52. ENTITATS JUVENILS DE LA GARROTXA
Nom de l'entitat juvenil Municipi
Centre d’esplai Sant Vicenç-Besalú Besalú
Agrupament escolta i guia Nostra dona del Tura Olot
Esplais de la Garrotxa Olot
Grup d’esplai Gamossinos Olot
Secció infantil i juvenil del Centre Excursionista d’Olot Olot
Patronat de Disminuïts Psíquics Joan de SellasCardelús Olot
Creu Roja Joventut- La Garrotxa Olot
Secció Juvenil Marboleny Jove Les Preses
Associació juvenil de teatre Klyngh Les Preses
Associació juvenil penya jove Cal Borratx Santa Pau
Cooperativa Arriant SCCL La Vall d’en Bas
Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els
agents de joventut comarcals.
Participació i xarxa de coordinació dels joves
En el cas de la Garrotxa no existeix una xarxa formal i fixa que aglutini les diferents
entitats juvenils, ni existeix una coordinació entre les associacions i els serveis juvenils.
De l’únic que es té constància és dels altres agents o serveis per a joves a la comarca,
com són: l’IME (Institut Municipal d’Educació) i el Pla Educatiu d’Olot, tots dos
gestionats per l’ajuntament d’Olot i de la temàtica de formació/educació; el SOIL
(Serveis d’Orientació i Inserció Laboral), també de l’ajuntament d’Olot, dedicat a
l’assessorament per ocupació/inserció i borsa de treball; per últim, el servei
d’emprenedoria de l’ajuntament d’Olot, dedicat a l’assessorament en aquest àmbit.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
244
TAULA 53. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LA GARROTXA
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal.
Temàtiques Àmbit Territorial És específic per joves? (SÍ/NO)
Online o presencialNombre de
recursos humans
Són RRHH suficients per
atendre demanda?
Més informació (web, altres)
Borsa de treball Tots Online i presencial No és una borsa pròpia, es dona informació d'altresOfereix activitats de formació/educació Comarcal Sí Presencial 4 Sí
Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal Sí Presencial 4 SíAssessorament i informació en general Tots Sí Online i presencial 4 SíAssessorament per formació/educació Tots Sí Online i presencial 4 Sí
Assessorament per salut Tots Sí Online i presencial 4 SíAssessorament per ocupació/inserció laboral Tots Sí Online i presencial 4 Sí
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
245
El Montsià
TAULA 54. HABITANTS I JOVES AL MONTSIÀ
Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves
Homes 36.391 8.962 12,5
Dones 35.186 8.403 11,7
TOTAL 71577 17.365 24,2
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Polítiques de joventut
Les problemàtiques que tenen els joves de la comarca del Montsià es troben
majoritàriament relacionades amb la manca d’ocupació. Sovint, hi ha un
desconeixement per part seva del teixit empresarial de la zona. Altres vegades però,
tenen la necessitat de trobar una feina que estigui relacionada directament amb els
estudis cursats, i no només amb el sector primari o terciari, que és on es generen més
ofertes. Això sí, encaminant-ho tot cap a certa estabilitat laboral que els permeti
consolidar el seu projecte de vida i fer el salt cap a l’emancipació.
Davant d’aquesta situació, les polítiques de joventut s’han dissenyat en base a una
sèrie d’objectius classificats segons si són de prioritat alta, mitja o baixa. Els més
prioritaris tenen a veure amb la millora de l’ocupabilitat de les persones joves i la
promoció del retorn al medi rural, el foment d’una cultura de participació activa i la
disminució de les conductes de risc. A un nivell mig tindríem la millora de l’accés dels
joves a la formació, la valoració en el mercat laboral de la formació no reglada i
l’increment del consum crític dels joves. Amb una menor prioritat, les polítiques se
centren en augmentar les possibilitats d’accedir a una vivenda als joves, millorar
l’acollida de les persones joves nouvingudes i millorar el coneixement del teixit
productiu i del mercat laboral del Montsià.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
246
TAULA55. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE
JOVENTUT 2013 - 2016
Objectius
Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves possibilitats en el mercat laboral
i la realització del propi projecte de vida
Foment de la cultura participativa, adoptant posicions més actives per part dels joves, compromeses i
crítiques amb el seu entorn
Disminució de les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten a les persones
joves
Promoure el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural
Millorar l’accés a la formació de les persones joves
Incrementar el consum crític, potenciant la creació artística i la producció cultural juvenil
Valorar tot tipus de formació no reglada alhora d’entrar al mercat laboral
Augmentar les oportunitats d’accés a l’habitatge
Millorar l’acollida de les persones joves nouvingudes i les relacions interculturals entre les persones
joves i el seu entorn
Millorar el coneixement del mercat laboral i el teixit productiu del Montsià
Font: Pla comarcal de Joventut del Montsià.
Tots aquests objectius detallats en la taula anterior es desenvoluparan en els 12
municipis que formen la comarca a través del seu Pla Local de Joventut. En aquest cas,
no existeixen Plans Mancomunats.
Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos
tècnics
Els deu objectius marcats per les polítiques de joventut del Montsià mantenen una
correspondència amb els objectius plantejats pel Pla Nacional de Joventut de
Catalunya. Els reptes que aquí es plantegen per la comarca són l’assoliment de l’èxit en
la trajectòria educativa de les persones joves així com en la seva trajectòria laboral,
possibilitar la transició domiciliària de les persones joves, promoure la vida sana entre
el col·lectiu, l’avenç cap una autonomia personal, la universalització de la cultura entre
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
247
els joves i l’evolució cap un model de país i de societat cohesionada. Per aconseguir
superar amb èxit els reptes anomenats s’han dissenyat una sèrie d’estratègies com les
relacionades amb la promoció de l’educació com a generadora d’oportunitats socials,
la millora de l’ocupabilitat, l’emprenedoria i el treball autònom, la mediació en matèria
d’habitatge, la prevenció de conductes de risc i la millora de coneixements respecte als
recursos de la salut, la interlocució dels joves amb l’administració, la millora de l’accés
al consum crític i l’existència d’una cohesió social/convivència que permeti caminar
cap a la sostenibilitat i una vertebració territorial.
Per a veure l’abast d’aquestes polítiques a la comarca del Montsià s’ha elaborat la
següent taula amb el tipus de planificació en matèria de joventut i tal com ja hem dit
abans, tots els municipis compten amb un Pla Local de Joventut.
TAULA 56. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT AL MONTSIÀ (2013)
Nº Municipi
Pla Local de
Joventut
12 Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Masdenverge, Mas de Barberans,
Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sènia i Ulldecona.
Font: elaboració pròpia.
A la taula següent es mostra el personal tècnic de joventut del qual disposa la comarca.
En aquest cas n’hi ha 4 a l’Oficina comarcal, 9 com a tècnics/ques de joventut
municipal i un tècnic/a compartit/da. Per tant, un total de 14 persones dedicades a
desenvolupar al Montsià tot el relacionat amb el col·lectiu juvenil.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
248
TAULA 57. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DEL MONTSIÀ (2013)
Font: elaboració pròpia.
Com a dada resultant tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut
del Montsià és de 1.240 joves per cadascun.
Serveis i recursos
Pel que fa als serveis i recursos que s’ofereixen al Montsià dirigits als joves, tenim que
destacar en primer lloc el propi Servei d’Informació Juvenil, que constitueix el primer
nivell d’atenció al col·lectiu i el qual estableix relacions amb la resta de serveis que es
comentaran en aquest apartat. Des d’aquí es rep als usuaris/àries i s’identifiquen les
seves necessitats més immediates, fent-ne la corresponent diagnosi i resolent-les o bé
derivant-les al servei corresponent.
En matèria de treball i tal com s’aprofundirà en l’apartat Serveis i recursos laborals i
d’inserció laboral, es compta amb una borsa de treball per facilitar la recerca de feina a
les persones joves.
Pel que fa a la salut també es compta amb una àrea específica dins l’Oficina Jove
Comarcal, la qual pretén assessorar als joves en diverses temàtiques i organitzar
jornades de caràcter informatiu relacionades amb les drogues, l’adolescència, etc.
A més, s’han ofert diversos cursos i tallers a través de la Xarxa de Serveis d’Informació
Juvenil “Montsià Jove”, de la qual se’n parlarà més detalladament en l’apartat
“Participació i xarxes de coordinació pels joves”. A través d’ella s’han fet cursos de
manipuladors d’aliments, de monitor de lleure, de vetllador escolar o aquells
Tècnic fixe comarcal o Oficina Jove 4
Tècnic Joventut Municipal 9
Tècnics compartits 1
Total recursos tècnics 14
Mitjana de joves per personal tècnic 1.240
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
249
emmarcats dins dels cursos Connecta’t, relacionats amb la informàtica i les eines per a
la recerca de feina.
Un altre servei que s’ofereix des de l’Oficina Comarcal Jove és la tramitació dels
diferents carnets d’alberguista o estudiant. Aquest servei però, no és específic del
col·lectiu jove ja que s’han atès diverses demandes de persones majors de 35 anys.
Emmarcat dins d’una xarxa a nivell nacional, també hi ha un servei d’informació i
assessorament per a tots aquells joves que vulguin emancipar-se. El que fa la xarxa és
atendre les seves necessitats des del primer moment per tal que puguin culminar amb
èxit el seu procés de transició domiciliària.
Finalment, tots els serveis oferts als joves de la comarca se centralitzen a l’Oficina Jove
Comarcal perquè mitjançant la “finestreta única” es recullin tots els serveis dedicats a
aquest col·lectiu, evitant duplicitats i garantint una informació de qualitat. En aquesta
línia es va canviar la ubicació de l’oficina, que abans estava ubicada al Consell Comarcal
i es va traslladar a l’edifici El Casal, equipament més cèntric i proper als joves. Al final
de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut de tots els
agents consultats del Montsià.
Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral
Respecte als serveis d’inserció laboral, es disposa d’una borsa de treball gestionada a
través de l’Àrea de Treball i Emprenedora de l’Oficina jove del Montsià, i a la qual hi
tenen accés els Punts d’Informació Juvenil. El fet que ho gestioni aquesta àrea fa que
s’englobi tant el servei d’orientació laboral com el d’emprenedoria, per tant s’hi
acullen des de joves de 16 a 29 anys que volen compaginar feina i estudis, a aquells
que han finalitzat els estudis universitaris i volen buscar una primera feina, o bé aquells
que volen treballar per compte propi i tenen una idea de negoci. El funcionament de la
borsa permet intruir-hi el currículum i fer difusió de les ofertes vigents, al territori i
rodalies.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
250
Destacar també una sèrie de tallers emmarcats dins l’iniciativa “Càpsules formatives
Refresca’t”, a través dels quals es pretén millorar les aptituds dels i de les joves que
cerquen feina per les vies convencionals, així com per aquells que tenen en ment la via
de l’autoocupació.
Emprenedoria
Al Montsià es disposa d’un servei d’emprenedoria inclòs dins de l’Àrea de Treball de
l’Oficina Jove, tal com s’ha comentat anteriorment. El seu objectiu principal és donar
una primera informació i orientar al jove que decideix crear la seva pròpia empresa. A
partir d’aquí, si s’observa que hi ha una idea suficientment madura es deriva la
persona cap a professionals dedicats exclusivament a l’assessorament i recolzament
d’emprenedors. Aquest servei disposa d’un total de dues persones: una d’elles és qui
es troba permanentment a la instal·lació ubicada dins l’Oficina Jove Comarcal i l’altra fa
la itinerància per les diferents localitats de la comarca, tot tenint com a seu central el
Punt d’Informació Juvenil de Sant Carles de la Ràpita.
Formació
Pel que fa a la formació des de la comarca s’aposta per una formació continuada que
ajudi a ampliar el currículum professional i ajudi a obtenir més oportunitats laborals.
En aquest sentit, hi ha sis centres de formació secundària i un de formació
professional, a banda del punt UOC ubicat a Amposta.
Per altra banda, també s’ofereix formació no reglada a base de multitud de cursos,
jornades i xerrades relacionades amb diferents temàtiques com ara la salut, la recerca
de feina, el monitoratge de lleure, l’ajuda personal, etc.
Equipaments
Al Montsià hi ha diversos equipaments que estan destinats únicament a l´ús per part
de les persones joves com els Espais Joves, l’Oficina Comarcal Jove o els Punts
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
251
d’Informació Juvenil. Aquests es troben majoritàriament concentrats al municipi
d’Amposta però també estan presents a la resta del territori.
TAULA 58. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT AL MONTSIÀ
Tipus equipament Municipi
Espai Jove Alcanar
Espai Jove Masdenverge
Espai Jove La Sènia
Oficina comarcal jove Amposta
Punt UOC Amposta
Punt TIC Amposta
Punt PIJ Amposta
Punt PIJ Alcanar
Punt PIJ Mas de Barberans
Punt PIJ Sant Carles de la Ràpita
Punt PIJ Sant Jaume d’Enveja
Punt PIJ Santa Bàrbara
Punt PIJ La Sènia
Punt PIJ Ulldecona
Buc Assaig Alcanar
Buc Assaig Amposta
Buc Assaig Ulldecona
Font: elaboració pròpia.
Entitats juvenils
Al Montsià existeix un bon nombre d’associacions juvenils, les quals faciliten
l’associacionisme entre els joves i la cohesió del col·lectiu. Concretament, hi ha un total
de 23 entitats escampades per tot el territori. En aquest cas no solament es
concentren en aquell municipi que alberga la capital, sinó que són presents a tota la
comarca. A continuació es presenta una relació detallada d’elles:
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
252
TAULA 59. ENTITATS JUVENILS DEL MONTSIÀ
Nom de l'entitat juvenil Municipi
Associació sociocultural i recreativa Tarambana Amposta
Servei diocesà de colònies de Tortosa Amposta
Agrupació Montsianell Amposta
Associació cultural Xerinola Sant Carles de la Ràpita
Centre d’esplai Verge de Pallerols La Sènia
Creu Roja joventut la Sènia La Sènia
Moviment parroquial juvenil d’Alcanar Alcanar
Grup natura i tradició el Teixet La Sènia
Creu Roja joventut Alcanar Alcanar
Creu Roja joventut Amposta Amposta
Associació de joves Font del Peu Masdenverge
Grup dolçainer de Joventut Unides La Sènia
Jóvens per la cultura i la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita
Secció juvenil de l’Agrupació Musical Senienca La Sènia
Associació juvenil Joves Falduts Ulldecona
Tonai que no ha sigut res Sant Carles de la Ràpita
Secció juvenil de la banda de música d’Ulldecona Ulldecona
Secció juvenil de la fundació privada Ilercavònia Futur Amposta
Associació juvenil de la lira ampostina Amposta
Secció juvenil del Patronat de la Passió d’Ulldecona Ulldecona
Associació de joves de Godall “Joventut Godallenca” Godall
Associació cultural i de lleure Dinàmics Alcanar
Espai infantil i juvenil L’Aulivera Sant Carles de la Ràpita
Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els
agents de joventut comarcals.
Participació i xarxa de coordinació dels joves
En el cas del Montsià, l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal va posar en marxa,
mitjançant la Xarxa de Serveis d’Informació Juvenil “Montsià Jove”, un paquet formatiu
encarat als joves de la comarca per a contribuir al seu desenvolupament personal i
professional. Aquest projecte s’anomenava “Fem xarxa, fem Montsià” i incloïa cursos
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
253
de temàtiques molt diverses. Amb la creació de la Xarxa Montsià Jove també s’ha
apostat per totes aquelles eines que signifiquen una via d’apropament i de
comunicació més fluida amb el col·lectiu de joves. En aquest sentit, cal destacar el
paper rellevant de les tecnologies 2.0, les quals han permès crear una pàgina web on el
jove està degudament informat de qualsevol temàtica que sigui del seu interès. A
aquesta eina de treball cal sumar-li la utilització del twitter com aplicació que permet
mantenir informats als seguidors en tot moment. El mateix passa en el cas de la pàgina
de facebook.
Una altra xarxa important, i sota el paraigua de la qual també s’hi troba adscrita
l’Oficina Jove del Montsià, és la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, a través de la
qual s’ofereix assessorament i informació als joves en el seu procés d’emancipació.
TAULA 60. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DEL MONTSIÀ
Font: elaboració pròpia a partir dels agents consultats.
Temàtiques Àmbit TerritorialÉs específic per joves? (SÍ/NO)
Online o presencialNombre de
recursos humans
Són RRHH suficients per atendre
demanda? (SÍ/NO)Més informació (web, altres)
Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial 3
Assessorament per l'emprenedoria Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia
Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat
Borsa de treball Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia
Ofereix activitats culturals Comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat
Ofereix activitats de formació/educació Comarcal Sí Presencial 1 Sí www.monstsiajove.org
Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal Sí Presencial 1 Sí www.monstsiajove.org
Assessorament per formació/educació Comarcal No Presencial 2 www.montsia.cat
Assessorament per salut Comarcal Sí Presencial i online 1 Sí www.oficinajove.cat/montsia
Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia
Ajuts i subvencions comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
254
SÍNTESI: CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
Síntesi dels principals resultats i conclusions de la recerca
La Catalunya rural és molt diversa; hem de parlar de peculiaritats territorials.
Pel que fa a la dispersió de la població, els valors màxims són al Pirineu i
Prepirineu lleidatà.
L’evolució de la població, en termes generals, sembla que repunta després de
dècades de pèrdua constant, gràcies en part a la immigració fins fa no molt. Les
comarques que més van patir la despoblació són ara les que es recuperen més
lentament (Ripollès, Alta Ribagorça i la Terra Alta).
• La població és envellida: hi ha comarques on la gent gran duplica el
percentatge de la gent jove, i el recanvi generacional ens indica que per
cada dues persones potencialment actives n’hi ha una d’inactiva. Per
aquest motiu és un repte imprescindible potenciar el retorn dels i les
joves als territoris rurals.
Tant l’atur com l’ocupació juvenil a les comarques rurals es concentra a la
costa, a la segona corona metropolitana i a les comarques de la demarcació de
Lleida, al Segrià principalment.
• En general hi ha menys noies aturades que nois, però el nombre de
noies aturades amb estudis superiors és més elevat.
• Ens apropem a la paritat de gènere en termes d’ocupació jove a les
comarques rurals.
• La zona pirinenca concentra les comarques amb més aturats joves
qualificats.
• L’interior de la demarcació de Tarragona i el Pirineu lleidatà tenen, de
forma molt accentuada, poca població jove ocupada.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
255
• Els afiliats joves al règim especial agrari tenen un pes important a l’oest
i sud oest del país, mentre que el seu paper és gairebé insignificant a la
Catalunya Central i al Pirineu. El pes de les dones encara hi és molt baix.
• Al règim general de la seguretat social continua havent-hi la majoria
dels ocupats del món rural, i també joves. També és el règim on hi
trobem més paritat.
Continua havent-hi un flux migratori rural – urbà, que és eminentment jove: el
volum d’emigrants joves, tant d’homes com dones, de les comarques rurals
amb destinació a la ciutat suposava gairebé un 50% del total d’emigrants del
2000 al 2009. Majoritàriament provenen de la Costa Brava i de la segona
corona metropolitana.
• En canvi, el flux d’emigrants joves cap a municipis rurals (de menys de
2.000 habitants) continua essent molt inferior als fluxos vers les capitals
comarcals. Aquest és majoritàriament femení, vers el Pirineu axial i les
comarques gironines.
Un dels factors que condiciona aquesta mobilitat, i també el moment de
trencament del jove amb l’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones
urbanes per a realitzar els estudis superiors.
El desplegament de polítiques de joventut a nivell local i comarcal inclou la
participació dels i les joves i la recollida de les demandes de la joventut, malgrat
que a escala local es fa difícil donar resposta a les mancances i necessitats
estructurals que afecten a la joventut.
Principalment a les zones rurals s’ha adoptat l’estratègia de mancomunar
serveis en matèria de joventut a partir dels tècnics compartits, la qual permet
una millor repartició territorial dels serveis tècnics i, per tant, de la dinamització
i oferiment de serveis als i les joves, i també una bona coordinació de les
polítiques de joventut que es desenvolupen a nivell local a escala comarcal.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
256
Malgrat els esforços referents a les polítiques d’ocupació de l’àmbit de
joventut i el disseny de les Oficines Joves per a l’oferiment de serveis
especialitzats per a l’emancipació, actualment les iniciatives d’inserció laboral i
de formació per joves s’orienten a feines temporals però manquen estratègies
de formació i borses de treball joves destinades a treballs més qualificats i no
temporals.
Malgrat l’existència de més o menys recursos no especialitzats en joventut
referents a habitatge, formació, salut i treball, manquen serveis destinats al
jovent que fomentin l’arrelament (borsa jove d’habitatge, orientació laboral,
etc.).
L’associacionisme juvenil ha augmentat en els darrers anys, així com la dotació
d’espais joves. Aquest fet pot fomentar la cohesió i l’arrelament dels joves a les
zones rurals.
• Malgrat tot, no existeix sempre una coordinació formal entre la
joventut/entitats juvenils d’una mateixa comarca.
• Existeixen diferents graus de coordinació entre el jovent i els serveis
comarcals de joventut, que s’ha vist afavorida per les polítiques de
joventut actuals que fomenten la participació.
Recomanacions i orientacions
En aquest apartat, procedirem a categoritzar els àmbits de recomanacions i a aportar
algunes orientacions per a les futures actuacions de cada àmbit, seguint l’objectiu que
busca el projecte ODISSEU, que és fomentar el retorn de joves amb formació
universitària als territoris rurals catalans. Es proposa, doncs, fomentar entorns que
afavoreixin l’arrelament, per a aconseguir que el capital humà jove, format i d’origen
rural, retorni i contribueixi al desenvolupament de les comarques rurals.
Si bé és cert que s’han detectat necessitats determinades i per a les que calen
actuacions específiques en els àmbits de l’ocupació, l’emprenedoria i l’empresa,
l’habitatge, l’oci i el lleure, l’educació i la salut i la sanitat, els factors que incideixen en
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
257
l’arrelament dels i les joves als seus llocs d’origen impliquen nuclis estratègics
d’actuació que poden tenir impactes importants.
Així doncs, aquestes són recomanacions en àmbits transversals alhora que
transcendentals. Si entenem el retorn dels joves a les zones rurals d’origen com un
procés acumulatiu, entenem que s’han de construir polítiques que ho fomentin, i de
les que es despleguin mesures concretes, sobre una base sòlida.
Proposem diferents àmbits d’actuació des de diferents perspectives que es consideren
rellevants:
La comunicació: la construcció de la realitat: “ser rural” encara no té poder de
persuasió.
La necessitat imminent de dissenyar models de desenvolupament econòmic
consensuats i sostenibles als territoris.
L’establiment de sistemes de governança que gestionin el retorn dels i les joves
als territoris rurals d’origen en un escenari competencial ampli. Per això, es fa
necessària la connexió entre els agents socials i l’administració: han d’actuar
junts i de forma transversal per acomplir l’objectiu.
Aquests reptes s’han de contrarestar amb caràcter d’urgència per tal de començar a
construir el més aviat possible unes bases sòlides pel desenvolupament sostenible del
món rural.
Tot i que aquestes recomanacions i propostes les vàrem tractar en la primera fase del
procés de diagnòstic del projecte ODISSEU pensem que són vigents i que s’han de tenir
en consideració.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
258
Sensibilització, comunicació i educació
Reptes
Incidència en la identitat dels atributs encara negatius de “rural”.
Massmedia i comunicació social: es parla poc de món rural i se’n parla amb
determinades connotacions que encara són lluny de ser incentivadores.
Educació formal i informal: no es fomenta prou la vida als entorns rurals com
a opció atractiva.
Recomanacions
Cal conèixer amb precisió quina és la incidència de “ser rural” en la identitat
dels i les joves d’origen rural.
Els massmedia i els generadors d’opinió pública han d’incorporar un discurs
modernitzador d’allò “rural”.
Convé incorporar als currículums formatius de primària i secundària eixos
pedagògics relacionats amb l’agricultura o altres aspectes naturals, culturals o
socioeconòmics dels entorns rurals (ex: com a crèdit de síntesi).
Cal apostar per la formació contínua en “ruralitat” de les persones
encarregades d’impartir els diferents nivells d’educació, sigui reglada o no en
territoris rurals. Cal que els i les mestres, professors/es i /o monitors/es
coneguin la realitat social i els reptes als que s’enfronten les zones rurals, i
puguin transmetre valors positius que ajudin a descobrir les oportunitats de
quedar-se al territori.
Orientacions per a l’acció
Seguir les “Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans
Audiovisuals” (CAC i FMR, 2009), fruit del compromís que va assumir el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Actualitzar i ampliar els continguts pedagògics de primària i secundària en
relació als coneixements sobre el món rural i el sector agrari.
Introduir continguts de “ruralitat” en les hores lectives dels MÀSTERS, O
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
259
ALTRES CURSOS QUE ACREDITEN LA FORMACIÓ PEDAGÒGICA I DIDÀCTICA, PER A
EXERCIR FUNCIONS DOCENTS.
Ampliar l’oferta formativa a distància, incentivant la itinerància i la
mobilitat en la formació especialitzada.
Beques:
• Incrementar les beques de mobilitat per a joves universitaris, fent
especial incidència en les dones joves d’origen rural en aquelles
especialitzacions on estan subrepresentades.
• Impulsar un sistema de beques per a que els alumnes residents en
zones rurals puguin estudiar a distància especialitzacions o estudis
de tercer cicle.
El paper dels agents socials i de l’administració: la governança
Reptes
Manquen polítiques amb visió transversal de l’objecte d’intervenció: el retorn
dels i les joves formats/des als territoris rurals d’origen.
• Les polítiques de joventut no tenen prou en compte l’ocupació jove.
• Les polítiques d’ocupació no tenen prou en compte els joves d’origen
rural i el seu retorn.
• Manca introduir objectius empresarials, d’emprenedoria i d’ocupació
amb un prisma territorial a les polítiques de joventut.
No hi ha centralització tècnica ni política de l’objecte d’intervenció.
- No hi ha coordinació entre agents socials, privats i administració a
nivell institucional i al territori per a generar ocupació jove en zones
rurals.
- Existeixen bones pràctiques que ens poden servir per a modelar noves
experiències en el camp de la governança o com a models de
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
260
concertació: per exemple, determinats consorcis que centralitzen
l’anàlisi tècnic i/o la implementació de projectes de promoció econòmica
i desenvolupament territorial. Cal vetllar per la neutralitat d’aquestes
entitats.
Recomanacions
Les comarques han de tenir un projecte de desenvolupament econòmic que
inclogui a la seva joventut. Com a model de concertació, podem prendre el
model dels pactes territorials per fomentar el compromís.
Caldrà centrar esforços en la coordinació, la interdepartamentalitat i la
transversalitat de les accions i, per tant, també en la seva avaluació i
transferència al territori.
És necessari crear o decidir una referència a cada territori de l’objecte
d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen-
entitat, unitat o funció a la que es doni suport en termes de finançament,
participació i personal, si cal.
Malgrat hi hagi òrgans coordinadors de la intervenció, hi ha múltiples
competències de diferents departaments que incideixen en la joventut, en el
territori, en l’ocupació, en els serveis bàsics, en la formació i en la
transferència de coneixements i la innovació. Caldrà recollir-les i avaluar
l’impacte de les accions.
Cal definir estratègies d’apropament i contacte entre el territori i el teixit
empresarial, i les universitats i els seus estudiants amb origen rural.
Cal un finançament, en les diferents fases i actuacions, que s’adeqüi a
l’impacte potencial de la intervenció.
El factor humà esdevé molt important al territori. La persona o les persones
que treballin en aquestes entitats, cal que siguin seleccionades de forma molt
acurada.
Seria interessant crear una xarxa de transferència d’accions i de bones
pràctiques entre els diferents territoris, i al mateix temps, amb altres entitats
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
261
o projectes a nivell espanyol, europeu i internacional.
Orientacions per a l’acció
Introduir l’objecte d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris
rurals d’origen-, al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020.
Crear els mecanismes i les eines necessàries que garanteixin una comunicació
fluïda i àgil entre administracions, amb els agents socials i empresarials, i que
n’avaluïn els resultats de forma periòdica. Aquests mecanismes es poden
emmarcar en una comissió parlamentària que vetlli per al compliment dels
objectius, per exemple, o en un unitat, àrees o secretaries d’algun
departament de la Generalitat que centralitzin la competència.
Assegurar la continuïtat i sostenibilitat de les estructures o referències
territorials.
Fomentar el suport econòmic i d’assessorament a aquestes entitats. Per això
és important el finançament público-privat de les entitats (administració i
empreses del territori). Poden tenir un patronat divers amb coordinació i
avaluació pública.
Mancomunar serveis públics (i si s’escau privats) relacionats i a nivell
territorial, per assolir més els objectius d’eficiència, finestra única per l’usuari,
especialització i qualitat del servei.
Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupació
Reptes
Molts dels territoris no tenen projectes desenvolupament econòmic
comarcals que potenciïn al màxim els seus actius.
Es constata que manquen sinèrgies entre els actors públics i privats, en el
disseny i el desplegament de les polítiques econòmiques viables i
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
262
sostenibles, en la generació d’ocupació i en l’impacte que tenen en el
retorn de la població jove i formada.
Manquen polítiques amb visió transversal que fomentin l’existència de
perfils trencats/arrelats de joves rurals emmarcats en l’escenari econòmic
comarcal.
No existeixen canals de comunicació entre l’oferta laboral i /o de creació
d’empreses al territori, i els seus joves mentre s’estan formant a les
universitats.
Recomanacions
En referència al model de concertació comentat en el punt anterior, es fa
necessari a cada territori de referència:
• Una bona diagnosi socioeconòmica prèvia i un bon registre
empresarial, com a primer pas imprescindible.
• Apoderament: cal buscar i trobar el/s valor/s afegit/s, cuidar-lo i
difondre’l, especialment als i les joves, com a base per a fomentar
els recursos endògens i la resiliència del territori. El valor afegit de
la comarca, un cop trobat i operativitzat, cal saber transmetre’l: ja
sigui de cara als mateixos habitants –sobretot als infants,
adolescents i joves-, i de cara a fora.
• El territori hauria de poder utilitzar eines de participació àgils i
cohesionadores que permetessin que els ciutadans participin en
aquesta creació.
La generació d’ocupació ha de tenir un paper rellevant en el focus d’atenció
del projecte econòmic de comarca. L’ocupació en sectors emergents, no
estacionària i professionalitzada és un objectiu prioritari.
• El marc de la cooperació público–privada pot ser la base per tirar
endavant moltes iniciatives, sobretot d’aquelles relacionades amb
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
263
els nous filons d’ocupació: convé explorar bé aquestes possibilitats
d’una forma estratègica.
• En el suport a les PIMEs, convé potenciar l’exportació, el sector
agroalimentari i les empreses amb més capacitat de generar
ocupació directa i indirecta, per la seva condició d’estratègics.
• Cal implementar mesures que incentivin la creació d’empreses al
món rural, i en aquest sentit fomentar la creació de vivers
d’empreses en sectors especialitzats i que siguin referents pel
territori.
El projecte de desenvolupament econòmic ha de ser pensat tenint en compte
que cal potenciar el retorn dels i les joves formats, amb especial cura dels
perfils lineals expansius. Cal reduir la distància entre el projecte econòmic i de
comarca i les especialitzacions formatives dels i les joves. Cal buscar
estratègies que apropin les dues tendències.
• Cal promoure la creació i la dinamització de canals de
comunicació entre les universitats i els estudiants, i les empreses
del territori, ja sigui per a fer-hi les pràctiques, relacionar-hi els
projectes de fi de carrera, com a borsa de treball o com a nínxol
d’iniciatives empresarials.
Orientacions per a l’acció
Es fa urgent desplegar un paquet de mesures associades a l’objecte
d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen-.
Aquestes mesures haurien de ser d’aplicació als i les joves que retornen per a
crear la seva pròpia empresa i/o a treballar, i per a les empreses situades al
territori, i haurien de comprendre:
• Ajuts directes en la creació d’empreses, o per al seu creixement als
territoris rurals d’origen.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
264
• Incentius fiscals.
• Bonificacions en les quotes de cotització a la Seguretat Social.
Les administracions competents haurien de posar a disposició dels agents
politics, econòmics i socials del territori les eines, el personal, la informació i
requeriments necessaris per a poder disposar d’una diagnosi socioeconòmica
i empresarial acurada i, sobretot, actualitzada i consensuada.
Convé continuar amb el suport públic i pressupostari als programes de foment
de l’emprenedoria, desplegament d’agents i assessors al territori en termes
de creació, creixement i consolidació d’empreses, que integri i coordini els
recursos del territori per a fomentar la finestreta única i l’assessorament
especialitzat.
Seria important impulsar incentius en les eines de finançament per a la
creació i consolidació d’empreses amb alt valor afegit en sectors emergents o
considerats estratègics a nivell territorial.
En termes d’ocupació, es fa necessari disminuir l’estacionalitat i la no
professionalització dels llocs de treball. Cal promoure mesures fiscals i laborals
que permetin la multifuncionalitat i facilitin tenir més d’un contracte laboral
en un any depenent de la zona i activitat en la que es treballi.
Per atreure professionals especialitzats en els serveis públics, cal prestigiar
especialment els i les treballadors/es dels sectors sanitari i educatiu al món
rural. Aplicar mesures socials d’acció positiva en el marc dels convenis
col·lectius a les persones assalariades que prestin els seus serveis en aquestes
activitats.
Prestigiar l’autoocupació i l’emprenedoria, especialment en el sector agrari,
augmentant les mesures de suport i acompanyament i incentivant als
autònoms i PIMEs.
Augmentar l’oferta de teletreball actual i incentivar que les empreses,
públiques i privades al món rural incorporin aquesta modalitat de treball en
els seus organigrames.
Iniciatives similars a la “Xarxa d’emprenedoria universitària” resultarien
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
265
eficaces a l’hora de fer de facilitadors del contacte entre estudiants i
empreses. Nou universitats catalanes estaven subscrites a la xarxa per a
desenvolupar accions de foment de l'emprenedoria, i per contribuir a la
detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la
comunitat universitària.
S’hauria de ser exigent amb l’acompliment del full de ruta de cada comarca, i
si cal, prioritzar zones més vulnerables o estratègiques, tant en plans i
polítiques comarcals com en les nacionals.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
266
BIBLIOGRAFIA
ALDOMÀ, I. (1999). La crisi de la Catalunya rural. Lleida:Pagès editors.
ALDOMÀ, I. (2004). Evolució de les estructures de la producció agrària a Catalunya
1989-1999. Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de
Catalunya.
ÁLVAREZ, A.; ATANCE, I. (2002). “Globalización y mundo rural”. Monogràfic
Información Comercial Española, núm. 803. Madrid: Ministerio de Economía.
ARMAND, L. (2006). Tourisme rural. Perception du territoire rural et cadragesglobaux.
París: Ministère des Transports, de l’Équipement, du Tourisme et de la Mer.
BAROUCH, G. (1995). Les demandes de Qualité de l’Espace rural (Synthèsegénérale).
París: Direction des AffairesFinancières et Économiques i Ministère de l’Agriculture, de
la Pêche et de l’Alimentation.
BECKER, G..(1962). “Investment in human capital: a theoreticalanalysis”, Journal of
PoliticalEconomy, nº 70, pp. 9-49.
BOURDIEU, P. ; PASSERON, J.C. (1990). Reproduction in education, societyandculture,
Londres : Sage (1ª versión en francés en 1970).
DAAM, (2007). Programa de Desarrollo Rural de Catalunya. Período de Programación
2007-2013 (2007). Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DAAM), Generalitat de Catalunya.
DATAR (2003). Quelle France ruralepour 2020. París: Délégation à l'aménagement du
territoire et à l'actionrégionale. Consulta en línia:
http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/034000553/0000.pdf
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
267
DEFRA (2004). Review of the Rural White Paper. OurCountryside: theFuture. Londres:
Department for Environment, Foodand Rural Affairs.
DÍAZ, C. (1997). Estrategiasfamiliares y juventud rural. Madrid: Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación.
DIPUTACIÓ DE LLEIDA (2009). Xarxa d’espais Juvenils de Lleida. Lleida: Diputació de
Lleida.
DOMÍNGUEZ, M.; MONLLOR, N.; SIMÓ, M. (2010). Món rural i joves. Realitat juvenil i
polítiques de joventut als municipis rurals de Catalunya. Barcelona: Observatori Català
de la Joventut Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya.
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2011a). “Creació d’empreses i noves oportunitats
d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous jaciments d’ocupació i anàlisi de les
polítiques i eines públiques de suport a la creació d’empreses i al seu finançament”.
Consulta en línea: http://www.fmr.cat.
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2011b). “Anàlisi de l’oferta: Entitats de la xarxa Inicia en
les zones rurals”. Consulta en línea: http://www.fmr.cat.
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2010). “Dones i serveis d’atenció a les persones al món
rural català. Detecció de necessitats al territori. Informe complet”. Consulta en
línia:http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/atencioDIAGNOSI%20Done
s%20i%20Serveis.pdf
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2009). “L’arrelament dels i les joves al territori rural
català. Conclusions i línies de Treball”. Consulta en línea:
http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/joventut%20conclusions%20fm
r.pdf
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
268
FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL; CONSELL AUDIOVISUAL DE CATALUNYA
(2009).Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans Audiovisuals.
Consulta en línea:
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Autorregulacio/Recomanacions_M_n_
Rural.pdf
GARCÍA RAMON, M.D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevopapel de las mujeres en el
desarrollo rural. Barcelona: Oikos-Tau.
GENERALITAT DE CATALUNYA; PATRONAT CATALÀ PRO EUROPA (2005). La política
rural de la Unió Europea i la seva aplicació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de
Catalunya.
GRANOVETTER, M. (1985). “Economic action and social structure: the problem of
embeddedness”. American Journal of Sociology, nº 91, pp. 481-493.
JEAN, B. (2006). Les représentations de la ruralitédans la littérature scientifique
récente. Rimouski: Fonds Québécois de Recherche sur la Société et la Culture (FQRSC).
L’ARADA (2009). Guia d’entitats del Solsonès. Prades de Molsosa: Associació l’Arada.
LLADÓS, J.; MESEGUER, A.; TORRENT, J.; VILASECA, J. (2007). “Anàlisi del teixit
industrial de Catalunya a partir de la taula input-output”. Papers d’Economia Industrial,
núm. 25. Barcelona: departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de
Catalunya.
LLUVICH, E.; ORTEGA, M. (2004). Els nous rurals del Pallars Sobirà. Barcelona:
Secretaria General de la Joventut, Generalitat de Catalunya.
MALLARACH, J.M.; GERMAIN, J. (2006). Bases per a les directrius de connectivitat
ecològica de Catalunya. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge,
Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
269
MODÉNES, J.A.; RECAÑO, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a
Catalunya. Barcelona: Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya.
MONLLOR, N. (2007). Incorporació de joves a l’activitat agrària a les comarques
gironines. Situació i reptes de la jove pagesia. El Pla de l’Estany com a cas d’estudi.
Girona: Universitat de Girona, Setembre de 2007 (memòria de recerca en línia).
MOYANO, E. (2001), “El enfoque del capital social y su utilidad para el análisis de las
dinámicas del desarrollo”, Revista de Fomento Social, INSA-ETEA, Córdoba, vol. 56, nº
221, pp. 35-63.
MOYANO, E.; GARRIDO, F. (2003), “Capital social y desarrollo en zones rurales. Una
aplicación a los programes Leader y Proder en Andalucía”, Revista Internacional de
Sociología, CSIC, Córdoba, nº 33, pp. 67-96.
OLIVER, J.; COSTA, M.; GAZTELUM, J.; FEU, M.; MARTÍNEZ, D. (2010).Anuari econòmic
comarcal 2010/Estimació del PIB comarcal 2009. Barcelona: Caixa d’Estalvis de
Catalunya, Tarragona i Manresa. Consulta en línea:
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Estadistiques_observato
ris/00_Altres_publicacions/Fitxers_estatics/anuari2010.pdf
PRIETO. R. (coord.) (2000). Juventud Rural. Madrid: INJUVE.
SABATER, A.; AJENJO, M. (2005). “Una aproximació als empadronaments atípics a
Catalunya: còmput i distribució territorial d’un fenomen generalitzat”. Documents
d’Anàlisi Geogràfica, núm. 46, p. 63-79.
SWEDBERG, R.; SMELSER, N. (coords.) (1994). Handbook of Economic Sociology.
Princeton: Princeton University Press.
TREPAT, E.; VILASECA A. (2008). Ruralitat i immigració: la integració de les persones
immigrades en el món rural català. Lleida: Fundació del Món Rural.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
270
VILADOMIU, L.; ROSELL, J.; VAILLANT, Y.; ZAMORA, A. (2004). “Empresas y empresarios
en las comarcas rurales catalanas”. Documentos de Economía Industrial, núm. 21.
Bellaterra.
VILADOMIU, L.; ROSELL, J. (2010).Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació
en zones rurals. Lleida: Fundació del Món Rural.
WOOLCOCK, M. (1998), “Social capital and econòmic development: toward a
theoretical synthesis and policy framework”, Theory and Society, vol. 27, nº 2, pp. 151-
208.
Fonts d’informació local
Consell Comarcal del Berguedà.
Agència de Desenvolupament del Berguedà.
Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Centre d’iniciatives Empresarials de la Conca de Barberà (Concactiva).
Consell Comarcal de les Garrigues.
Consell Comarcal de la Garrotxa.
Associació de Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de
Catalunya (Adrinoc).
Consell Comarcal del Montsià.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
271
INDEX DE GRÀFICS
Gràfic 1. Estructura de la població: grans grups d’edat (2010) ..................................... 31 Gràfic 2. Evolució de la immigració exterior per continent (2004-2010) ...................... 43 Gràfic 3. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori a les comarques rurals. Saldo total. ....................................................................................................... 51 Gràfic 4. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori jove a les comarques rurals. ....................................................................................................... 53 Gràfic 5. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori de dones joves a les comarques rurals. .................................................................................................. 54
ÍNDEX TAULES
Taula 1. Emigrants segons tipologia de municipis per sexe i edat (2000-2011) ............ 81 Taula 2. Jaciments d’ocupació a Catalunya agrupats per àmbit. ................................ 119 Taula 3. Descripció dels NJO segons àmbit. ............................................................... 120 Taula 4. Aturats joves al Berguedà PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ... 128 Taula 5. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Berguedà (2013) ..... 131 Taula 6. Informació de les empreses del Berguedà .................................................... 132 Taula 7. Associacions empresarials al Berguedà ........................................................ 134 Taula 8 . Aturats joves a la Conca de Barberà PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’activitat ................................................................................................................. 144 Taula 9. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Conca de Barberà (2013) ....................................................................................................................... 146 Taula 10. Informació de les empreses de la Conca de Barberà .................................. 147 Taula 11. Associacions empresarials a la Conca de Barberà ....................................... 149 Taula 12 . Aturats joves a les Garrigues PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ................................................................................................................................. 161 Taula 13. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de les Garrigues (2013)163 Taula 14. Informació de les empreses de les Garrigues (2013) .................................. 165 Taula 15. Associacions empresarials a les Garrigues .................................................. 167 Taula 16 . Aturats joves a la Garrotxa PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT 175 Taula 17. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Garrotxa (2013) .. 177 Taula 18 . Informació de les empreses a la Garrotxa (2013) ...................................... 179 Taula 19. Associacions empresarials a la Garrotxa ..................................................... 182 Taula 20 . Aturats joves al Montsià PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ... 192 Taula 21. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Montsià (2013) ..... 194 Taula 22. Informació de les empreses al Montsià (2013) ........................................... 195 Taula 23. Associacions empresarials al Montsià ........................................................ 198 Taula 24. Habitants i joves al Berguedà ..................................................................... 209 Taula 25. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 210
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
272
Taula 26. Desplegament de les polítiques de joventut al Berguedà (2013) ................ 211 Taula 27. Equip tècnic de joventut del Berguedà (2013) ............................................ 212 Taula 28. Equipaments d’interès per a la joventut a la Garrotxa. ............................... 214 Taula 29. Entitats juvenils del Berguedà .................................................................... 215 Taula 30. Resum dels recursos i serveis per la joventut al Berguedà .......................... 216 Taula 31. Habitants i joves a la Conca de Barberà ...................................................... 217 Taula 32. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 218 Taula 33. Desplegament de les polítiques de joventut a la Conca de Barberà (2013) . 219 Taula 34. Equip tècnic de joventut de la Conca de Barberà (2013) ............................ 220 Taula 35. Dades de les borses de treball i de serveis d’assessorament laboral de la Conca de Barberà ...................................................................................................... 222 Taula 36. Equipaments d’interès per a la joventut a la Conca de Barberà .................. 224 Taula 37. Entitats juvenils de la Conca de Barberà ..................................................... 225 Taula 38. Resum dels recursos i serveis per la joventut de la Conca de Barberà ........ 226 Taula 39. Habitants i joves a les Garrigues ................................................................. 227 Taula 40. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 228 Taula 41. Desplegament de les polítiques de joventut a les Garrigues (2013) ............ 229 Taula 42. Equip tècnic de joventut de les Garrigues (2013) ....................................... 230 Taula 43. Dades de les borses de treball i de serveis d’assessorament laboral de les Garrigues .................................................................................................................. 232 Taula 44. Equipaments d’interès per a la joventut a les Garrigues ............................. 234 Taula 45. Entitats juvenils de les Garrigues................................................................ 235 Taula 46. Resum dels recursos i serveis per la joventut de les Garrigues ................... 236 taula 47. Habitants i joves a la Garrotxa .................................................................... 237 Taula 48. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 238 Taula 49. Desplegament de les polítiques de joventut a Garrotxa (2013) .................. 239 Taula 50. Equip tècnic de joventut de la Garrotxa (2013) .......................................... 240 Taula 51. Equipaments d’interès per a la joventut a la Garrotxa ................................ 242 Taula 52. Entitats juvenils de la Garrotxa .................................................................. 243 Taula 53. Resum dels recursos i serveis per la joventut de la Garrotxa ...................... 244 Taula 54. Habitants i joves al Montsià ....................................................................... 245 Taula55. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 246 Taula 56. Desplegament de les polítiques de joventut al Montsià (2013) .................. 247 Taula 57. Equip tècnic de joventut del Montsià (2013) .............................................. 248 Taula 58. Equipaments d’interès per a la joventut al montsià ................................... 251 Taula 59. Entitats juvenils del Montsià ...................................................................... 252 Taula 60. Resum dels recursos i serveis per la joventut del Montsià .......................... 253
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
273
ÍNDEX DE MAPES
Mapa 1. Densitat de població per comarca. ................................................................ 13 Mapa 2. Entitats de població per comarca (2011) ....................................................... 14 Mapa 3. Entitats de població per municipi (2011) ....................................................... 17 Mapa 4. Grau de dispersió (2011) ............................................................................... 19 Mapa 5. Evolució de població: post-èxode (1981-2001)* ............................................ 22 Mapa 6. Recuperació de la població: primer quinquenni (2001-2006) ......................... 24 Mapa 7. Recuperació de la població: segon quinquenni (2006-2011) .......................... 25 Mapa 8. Recuperació? No a tot arreu (1981-2011) ...................................................... 26 Mapa 9. Índex d’envelliment (2010) ............................................................................ 32 Mapa 10. Índex de dependència juvenil (2010) ........................................................... 34 Mapa 11.Nivell d’estudis: diplomats (2001) ................................................................ 39 Mapa 12. Nivell d’estudis: llicenciats (2001) ................................................................ 40 Mapa 13. Immigració exterior: taxa sobre població de 2010 ....................................... 44 Mapa 14. Percentatge de població jove estrangera (2011) .......................................... 47 Mapa 15. Població jove estrangera: índex de feminitat (2011) .................................... 49 Mapa 16. Moviments migratori interiors: emigrants. Percentatge de dones joves sobre total joves (2000-2011) ............................................................................................... 55 Mapa 17. Moviments migratori interiors: emigrants. Percentatge de joves sobre total d’emigrants (2000-2011) ............................................................................................. 56 Mapa 18. Moviments migratori interiors: immigrants. Percentatge de dones joves sobre total joves (2000-2011) ..................................................................................... 57 Mapa 19. Moviments migratori interiors: immigrants. Percentatge de joves sobre total d’immigrants (2000-2011) ........................................................................................... 58 Mapa 20. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Dones joves (2000-2011) .. 59 Mapa 21. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Joves (2000-2011) ............. 60 Mapa 22. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Total (2000-2011) ............. 61 Mapa 46. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a capital comarcal (2000-2011) ................................................................................................. 64 Mapa 47. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a capital comarcal (2000-2011) ................................................................................................. 65 Mapa 48. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants joves cap a capital comarcal (2000-2011) ...................................................................................... 67 Mapa 49. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis rurals (2000-2011) ...................................................................................................... 69 Mapa 50. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis rurals (2000-2011) ...................................................................................................... 70 Mapa 51. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis rurals (2000-2011) ....................................................................................... 71
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
274
Mapa 52. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 73 Mapa 53. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 74 Mapa 54. Percentatge de dones joves sobre el total d’emigrants joves cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 75 Mapa 55. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................................... 77 Mapa 56. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................................... 78 Mapa 57. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants joves cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................... 80 Mapa 23. Joves aturats (juny 2012) ............................................................................. 83 Mapa 24. Joves aturats sobre total d’aturats (juny 2012) ............................................ 85 Mapa 25. Joves aturades sobre total de joves aturats (juny 2012) .............................. 86 Mapa 26. Aturades joves sense estudis sobre total d’aturats joves sense estudis (juny 2012) .......................................................................................................................... 88 Mapa 27. Aturades joves amb estudis superiors sobre total d’aturats joves amb estudis superiors (juny 2012) .................................................................................................. 89 Mapa 28. Afiliats joves sobre total d’afiliats (març 2011) ............................................ 91 Mapa 29. Afiliats joves segons sexe (març de 2011) ................................................... 93 Mapa 30. Afiliats al REA sobre total d’afiliats (març de 2011) ..................................... 94 Mapa 31. Afiliats joves al REA sobre total d’afiliats al REA (març de 2011) ................. 95 Mapa 32. Afiliats joves al REA segons sexe (març de 2011) ........................................ 96 Mapa 33. Afiliats al RETA sobre total d’afiliats (març de 2011) .................................... 97 Mapa 34. Afiliats joves al RETA sobre total d’afiliats al RETA (març de 2011) .............. 98 Mapa 35. Afiliats joves al RETA segons sexe (març de 2011) ....................................... 99 Mapa 36. Afiliats joves al RETA per sector econòmic i sexe (març de 2011)............... 100 Mapa 37. Afiliats al RGSS sobre total d’afiliats (març de 2011) .................................. 102 Mapa 38. Afiliats joves al RGSS sobre total d’afiliats al RGSS (març de 2011) ............ 103 Mapa 39. Afiliats joves al RGSS segons sexe (març de 2011) ..................................... 104 Mapa 40. Afiliats joves al RGSS per sector econòmic i sexe (març de 2011) .............. 105 Mapa 41. Associacions de joves per municipis (juny 2012) ........................................ 108 Mapa 42. Associacions de joves per comarca (juny 2012) ......................................... 110 Mapa 43. Densitat d’associacions joves (juny 2012) .................................................. 112 Mapa 44. Tipologia de les associacions de joves per comarca (març 2011) ............... 113 Mapa 45. Àmbit d’actuació de les associacions de joves per comarca (març 2011) ... 114
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
275
ANNEX
FIGURA ANNEX 1. SUPERFÍCIE I DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)
Comarca Superfície (km2) Densitat (hab./km2)
Alt Camp 538,0 84,0
Alt Empordà 1357,5 103,4
Alt Penedès 592,7 178,3
Alt Urgell 1447,5 15,2
Alta Ribagorça 426,9 10,0
Anoia 866,3 136,8
Bages 1299,1 143,1
Baix Ebre 1002,7 82,4
Baix Empordà 701,7 189,7
Berguedà 1185,2 35,0
Cerdanya 546,7 34,4
Conca de Barberà 650,2 32,8
Garrigues 797,7 25,5
Garrotxa 734,6 75,7
Montsià 735,4 98,3
Noguera 1784,1 22,6
Osona 1260,2 122,4
Pallars Jussà 1343,1 10,7
Pallars Sobirà 1377,9 5,5
Pla d'Urgell 305,1 122,1
Pla de l'Estany 262,8 118,6
Priorat 498,6 20,2
Ribera d'Ebre 827,3 28,9
Ripollès 956,6 27,6
Segarra 722,7 32,1
Segrià 1396,7 148,7
Selva 995,0 173,1
Solsonès 1001,2 13,8
Terra Alta 743,0 17,3
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
276
Urgell 579,7 64,5
Val d'Aran 633,6 16,1
Comarques rurals 27569,8 68,6
Font: Padró municipal d’habitants. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 2. ENTITATS I MUNICIPIS PER COMARCA (2011)
Comarca
Entitats singulars de
població
Nombre de
municipis Entitats/municipi
Alt Camp 65 23 2,8
Alt Empordà 221 68 3,3
Alt Penedès 188 27 7
Alt Urgell 144 19 7,6
Alta Ribagorça 37 3 12,3
Anoia 158 33 4,8
Bages 174 35 5
Baix Ebre 22 14 1,6
Baix Empordà 147 36 4,1
Berguedà 84 31 2,7
Cerdanya 100 17 5,9
Conca de Barberà 54 22 2,5
Garrigues 24 24 1
Garrotxa 133 21 6,3
Montsià 28 12 2,3
Noguera 124 30 4,1
Osona 124 51 2,4
Pallars Jussà 147 14 10,5
Pallars Sobirà 135 15 9
Pla d'Urgell 22 16 1,4
Pla de l'Estany 69 11 6,3
Priorat 30 23 1,3
Ribera d'Ebre 19 14 1,4
Ripollès 132 19 6,9
Segarra 108 21 5,1
Segrià 76 38 2
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
277
Selva 168 26 6,5
Solsonès 70 15 4,7
Terra Alta 14 12 1,2
Urgell 43 20 2,2
Val d'Aran 43 9 4,8
Comarques rurals 2903 719 4
Font: Padró municipal d’habitants. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 3. COEFICIENT DE DISPERSIÓ (2011)
Comarca
Dispersió
(densitat/ √nº d’entitats)
Alt Camp 10,4
Alt Empordà 7,0
Alt Penedès 13,0
Alt Urgell 1,3
Alta Ribagorça 1,6
Anoia 10,9
Bages 10,8
Baix Ebre 17,6
Baix Empordà 15,6
Berguedà 3,8
Cerdanya 3,4
Conca de Barberà 4,5
Garrigues 5,2
Garrotxa 6,6
Montsià 18,6
Noguera 2,0
Osona 11,0
Pallars Jussà 0,9
Pallars Sobirà 0,5
Pla d'Urgell 26,0
Pla de l'Estany 14,3
Priorat 3,7
Ribera d'Ebre 6,6
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
278
Ripollès 2,4
Segarra 3,1
Segrià 17,1
Selva 13,4
Solsonès 1,6
Terra Alta 4,6
Urgell 9,8
Val d'Aran 2,5
Font: Padró municipal d’habitants. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER COMARCA (1981-2011)
Comarca
Població (Cens) Població (Padró)
1981 2001 2006 2011
Alt Camp 32.788 35.777 41.081 45.189
Alt Empordà 80.790 103.631 123.983 140.428
Alt Penedès 64.894 79.712 96.779 105.670
Alt Urgell 19.335 19.466 21.257 22.008
Alta Ribagorça 4.549 3.617 4.074 4.284
Anoia 78.201 92.263 109.198 118.509
Bages 150.657 155.118 173.236 185.865
Baix Ebre 62.554 67.031 76.368 82.634
Baix Empordà 81.990 105.726 124.055 133.116
Berguedà 41.630 38.087 40.064 41.540
Cerdanya 12.041 14.516 17.235 18.783
Conca de Barberà 18.268 18.780 20.388 21.290
Garrigues 20.469 19.355 20.032 20.306
Garrotxa 45.245 47.940 52.834 55.597
Montsià 52.971 57.584 65.333 72.261
Noguera 36.051 34.972 38.394 40.231
Osona 115.000 129.455 145.790 154.204
Pallars Jussà 14.219 12.390 12.648 14.374
Pallars Sobirà 5.450 6.140 7.067 7.548
Pla d'Urgell 28.806 29.872 34.171 37.265
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
279
Pla de l'Estany 20.805 25.577 28.557 31.169
Priorat 10.431 9.228 9.796 10.087
Ribera d'Ebre 24.984 21.951 23.046 23.889
Ripollès 29.620 26.113 26.366 26.393
Segarra 17.380 18.345 21.781 23.191
Segrià 157.200 166.826 187.326 207.633
Selva 82.606 119.906 151.477 172.280
Solsonès 10.911 11.638 13.050 13.808
Terra Alta 13.732 12.231 12.715 12.847
Urgell 29.893 31.316 34.638 37.396
Val d'Aran 5.808 7.938 9.554 10.192
Comarques rurals 1.369.278 1.522.501 1.742.293 1.889.987
Font: Cens de Població i Habitatges 1981 i Padró municipal d’habitants 2001, 2006 i 2011. Institut d’Estadística de
Catalunya.
FIGURA ANNEX 5. INCREMENTS DE POBLACIÓ: CRISI I RECUPERACIÓ (1981-2011)
Comarca
Evolució de la població
Inc81-01 Inc01-06 Inc06-11 Inc01-11 Inc81-11
Alt Camp 9,12 14,83 10,00 26,31 37,82
Alt Empordà 28,27 19,64 13,26 35,51 73,82
Alt Penedès 22,83 21,41 9,19 32,56 62,83
Alt Urgell 0,68 9,20 3,53 13,06 13,82
Alta Ribagorça -20,49 12,63 5,15 18,44 -5,83
Anoia 17,98 18,36 8,53 28,45 51,54
Bages 2,96 11,68 7,29 19,82 23,37
Baix Ebre 7,16 13,93 8,21 23,28 32,10
Baix Empordà 28,95 17,34 7,30 25,91 62,36
Berguedà -8,51 5,19 3,68 9,07 -0,22
Cerdanya 20,55 18,73 8,98 29,40 55,99
Conca de Barberà 2,80 8,56 4,42 13,37 16,54
Garrigues -5,44 3,50 1,37 4,91 -0,80
Garrotxa 5,96 10,21 5,23 15,97 22,88
Montsià 8,71 13,46 10,60 25,49 36,42
Noguera -2,99 9,78 4,78 15,04 11,59
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
280
Osona 12,57 12,62 5,77 19,12 34,09
Pallars Jussà -12,86 2,08 13,65 16,01 1,09
Pallars Sobirà 12,66 15,10 6,81 22,93 38,50
Pla d'Urgell 3,70 14,39 9,05 24,75 29,37
Pla de l'Estany 22,94 11,65 9,15 21,86 49,81
Priorat -11,53 6,16 2,97 9,31 -3,30
Ribera d'Ebre -12,14 4,99 3,66 8,83 -4,38
Ripollès -11,84 0,97 0,10 1,07 -10,89
Segarra 5,55 18,73 6,47 26,42 33,43
Segrià 6,12 12,29 10,84 24,46 32,08
Selva 45,15 26,33 13,73 43,68 108,56
Solsonès 6,66 12,13 5,81 18,65 26,55
Terra Alta -10,93 3,96 1,04 5,04 -6,44
Urgell 4,76 10,61 7,96 19,41 25,10
Val d'Aran 36,67 20,36 6,68 28,40 75,48
Comarques rurals 11,19 14,44 8,48 24,14 38,03
Font: Cens de Població i Vivendes 1981 i Padró municipal d’habitants 2001, 2006 i 2011. Institut d’Estadística de
Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
281
FIGURA ANNEX 6. “PIRÀMIDES” DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
282
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Anoia
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
283
Bages
Baix Ebre
Baix Empordà
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
284
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
285
Garrigues
Garrotxa
Montsià
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
286
Noguera
Osona
Pallars Jussà
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
287
Pallars Sobirà
Pla d’Urgell
Pla de l’Estany
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
288
Priorat
Ribera d’Ebre
Ripollès
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
289
Segarra
Segrià
La Selva
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
290
Solsonès
Terra Alta
Urgell
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
291
Val d’Aran
Font: Població segons edat i sexe. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 7. ENVELLIMENT, SOBREENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA (2010)
Comarca
Índex
d'envelliment
Índex de
sobreenvelliment
Índex de
dependència
juvenil
Índex de
dependència
senil
Índex de
dependència
global
Alt Camp 106 15 24 25 49
Alt Empordà 102 14 24 24 48
Alt Penedès 88 15 26 23 49
Alt Urgell 157 16 18 29 47
Alta Ribagorça 138 18 18 25 44
Anoia 90 15 26 24 50
Bages 115 15 24 28 52
Baix Ebre 127 14 23 29 52
Baix Empordà 105 13 24 25 48
Berguedà 172 16 20 34 54
Cerdanya 106 15 21 22 43
Conca de Barberà 141 18 22 32 54
Garrigues 195 17 20 39 59
Garrotxa 133 17 23 30 53
Montsià 125 15 22 28 50
Noguera 148 18 22 33 55
Osona 97 15 25 25 50
Pallars Jussà 205 22 19 39 59
Pallars Sobirà 141 18 20 28 47
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
292
Pla d'Urgell 115 18 24 28 52
Pla de l'Estany 90 16 27 25 52
Priorat 205 18 19 39 57
Ribera d'Ebre 181 19 19 35 54
Ripollès 192 16 19 36 55
Segarra 104 19 25 26 51
Segrià 101 14 23 24 47
Selva 91 12 23 21 44
Solsonès 116 14 25 29 53
Terra Alta 234 18 18 42 60
Urgell 116 16 25 29 53
Val d'Aran 84 18 19 16 35
Comarques rurals 133 16 22 29 51
Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. 2010. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 8. NIVELL D’INSTRUCCIÓ PER COMARCA (2001)
Comarca
No sap
llegir ni
escriure
Sense
estudis
Primer
grau
ESO i
EGB FPI FPII
Batxillers
Superiors Diplomats Llicenciats
Alt Camp 2,53 7,81 31 30,03 5,24 6,43 7,64 5,28 4,03
Alt Empordà 2,24 10,98 29,19 29,85 4,16 3,09 11,23 5,04 4,22
Alt Penedès 3,34 11,44 29,38 27,06 6,58 4,35 8,54 4,91 4,39
Alt Urgell 1,36 14,41 26,56 26,09 4,91 4,4 11,99 5,55 4,74
Alta Ribagorça 1,75 13,8 27,11 19,64 6,18 4,65 12,59 7,53 6,75
Anoia 2,29 10,81 31,89 28,08 5,31 4,5 8,85 4,37 3,91
Bages 2,24 12,15 29,14 27,83 5,08 4,56 8,77 5,67 4,55
Baix Ebre 2,35 11,91 31,59 28,07 4,62 4,07 8,91 4,8 3,68
Baix Empordà 2,46 9,36 27,25 34,74 4,01 3,48 9,71 4,67 4,32
Berguedà 1,63 10,13 32,76 29,14 4,84 5,4 7,38 4,99 3,74
Cerdanya 1,36 7,83 27,6 27,75 4,25 4,79 13,92 6,15 6,33
Conca de Barberà 1,28 9,51 33,96 27,37 5,83 5,06 7,97 4,81 4,2
Garrigues 1,12 10,57 37,91 25,19 5,32 4,79 6,98 4,8 3,33
Garrotxa 2,09 10,43 29,84 29,17 4,93 4,78 8,54 5,41 4,79
Montsià 2,48 11,99 34,89 28,56 4,02 3,48 8,01 3,63 2,94
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
293
Noguera 1,71 10,43 32,61 27,63 5,37 4,29 8,15 5,89 3,92
Osona 2,27 11,34 28,54 28,36 5,9 4,26 9,07 5,51 4,76
Pallars Jussà 1,14 13,96 30,15 20,52 5,59 6,12 10,14 6,87 5,51
Pallars Sobirà 0,83 9,71 28,87 22,86 5,78 5,34 12,16 7,47 6,98
Pla d'Urgell 1,72 6,63 36,78 27,12 4,84 5,86 7,99 5,44 3,63
Pla de l'Estany 2,62 8,8 27,19 29,59 5,24 5,02 9,72 5,85 5,96
Priorat 1,24 6,33 34,87 30,85 4,41 5,32 8,11 4,63 4,23
Ribera d'Ebre 1,77 13,47 33,6 24,48 5,91 5,83 6,67 4,84 3,43
Ripollès 2,16 8,8 33,12 27,64 4,98 4,5 9,01 5,34 4,45
Segarra 1,56 9,26 28,79 33,2 4,43 3,84 9,7 4,97 4,25
Segrià 2,06 9,91 26,66 26,62 5,19 5,7 10,11 7,56 6,2
Selva 2,42 12,38 29,08 30,25 4,5 3,77 9,55 4,4 3,66
Solsonès 2,07 12,75 27,84 25,44 6,66 7,27 8,46 5,25 4,26
Terra Alta 1,66 14,31 39,17 25,48 5,8 2,81 5,06 3,11 2,6
Urgell 1,27 9,34 31,1 30,52 4,45 4,12 10,26 5,1 3,83
Val d'Aran 0,78 5,31 23,34 32,09 7,1 6,33 12,42 6,92 5,7
Comarques rurals 2,18 10,8 29,94 28,59 5,04 4,49 9,2 5,33 4,43
Font: Cens de Població i Habitatges. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 9. IMMIGRACIÓ EXTERIOR SEGONS CONTINENT DE PROCEDÈNCIA
(2004-2010)
Continent 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Europa UE 3.890 4.334 5.037 4.869 3.360 2.879 2.646
Europa no UE 10.055 9.787 11.808 17.251 8.294 4.941 4.934
Àfrica 10.233 10.176 8.687 10.828 9.892 5.796 3.636
Amèrica 7.701 7.713 9.500 10.165 7.441 3.955 3.268
Àsia 1.686 2.231 1.899 2.507 2.483 1.805 1.664
Oceania 18 20 16 23 13 13 17
Altres 4.770 4.884 7.176 5.840 7.601 6.961 7.727
Total 40.357 41.150 46.129 53.490 41.092 28.359 23.892
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
294
Font: Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de
Catalunya.
FIGURA ANNEX 10. IMMIGRACIÓ EXTERIOR PER COMARQUES I CONTINENT DE
PROCEDÈNCIA. DADES RELATIVES (2004-2010)
Comarca Europa UE
Europa
no UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania Altres
Immigrants
/pob 2010
Alt Camp 6,84 27,06 29,26 20,63 2,72 0,11 13,40 10,23
Alt Empordà 26,09 14,56 19,64 23,92 2,68 0,05 13,07 20,50
Alt Penedès 6,55 13,74 31,39 30,72 3,70 0,05 13,84 9,94
Alt Urgell 23,27 38,92 4,67 26,73 1,53 0,03 4,86 16,93
Alta Ribagorça 5,11 60,16 15,75 14,67 0,67 0,00 3,63 17,37
Anoia 7,88 18,03 36,06 23,24 4,00 0,02 10,77 7,66
Bages 5,09 25,65 30,29 23,51 4,72 0,11 10,63 8,95
Baix Ebre 13,74 35,22 21,50 9,62 11,35 0,05 8,52 18,36
Baix Empordà 15,77 18,93 26,86 22,68 3,38 0,06 12,32 17,37
Berguedà 5,89 37,94 18,76 23,86 6,45 0,15 6,95 8,14
Cerdanya 16,72 18,00 5,61 49,43 0,81 0,00 9,44 16,05
Conca de Barberà 3,25 35,77 17,15 13,50 5,99 0,00 24,35 9,19
Garrigues 2,19 56,48 17,68 4,90 2,71 0,00 16,04 10,50
Garrotxa 8,17 14,35 21,53 19,63 28,22 0,06 8,05 12,02
Montsià 6,99 36,63 8,23 11,18 3,75 0,00 33,23 17,16
Noguera 3,67 32,24 14,70 11,61 1,55 0,00 36,22 15,41
Osona 6,78 15,91 39,09 19,50 7,27 0,07 11,37 9,17
Pallars Jussà 4,38 20,81 15,90 10,93 0,72 0,00 47,25 10,93
Pallars Sobirà 9,96 36,20 5,32 34,26 0,34 0,00 13,92 15,50
Pla d'Urgell 1,64 24,16 8,65 2,91 1,26 0,00 61,38 16,36
Pla de l'Estany 6,61 15,21 36,05 24,98 7,65 0,06 9,44 10,96
Priorat 9,97 32,19 10,70 11,84 2,08 0,10 33,13 9,49
Ribera d'Ebre 23,67 31,45 11,40 7,54 3,65 0,21 22,07 13,55
Ripollès 6,45 17,57 32,29 33,48 3,44 0,05 6,72 7,00
Segarra 1,44 57,10 22,63 9,77 0,91 0,00 8,15 23,38
Segrià 4,02 29,28 29,46 17,85 3,92 0,03 15,45 16,75
Selva 10,50 22,44 11,60 16,09 9,83 0,04 29,50 18,72
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
295
Solsonès 4,26 33,43 31,72 18,46 3,67 0,00 8,46 12,31
Terra Alta 10,00 66,48 1,95 10,38 4,91 0,00 6,29 12,30
Urgell 3,99 42,34 30,15 14,00 2,94 0,00 6,58 13,57
Val d'Aran 8,75 36,48 12,93 25,22 0,88 0,05 15,68 19,93
Comarques rurals 10,29 25,56 22,58 18,95 5,44 0,05 17,13 13,94
Font: Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de
Catalunya.
FIGURA ANNEX 11. JOVES (15 A 29 ANYS) ESTRANGERS SEGONS SEXE (2011)
Comarca Homes Dones Total Índex de feminitat
Alt Camp 922 885 1.807 48,98
Alt Empordà 4.520 4.601 9.121 50,44
Alt Penedès 1.857 1.852 3.709 49,93
Alt Urgell 569 615 1.184 51,94
Alta Ribagorça 135 112 247 45,34
Anoia 1.646 1.796 3.442 52,18
Bages 3.179 3.306 6.485 50,98
Baix Ebre 2.253 2.076 4.329 47,96
Baix Empordà 3.697 3.712 7.409 50,10
Berguedà 616 598 1.214 49,26
Cerdanya 419 454 873 52,00
Conca de Barberà 355 379 734 51,63
Garrigues 394 311 705 44,11
Garrotxa 1.380 1.225 2.605 47,02
Montsià 2.215 2.194 4.409 49,76
Noguera 1.148 896 2.044 43,84
Osona 2.968 3.194 6.162 51,83
Pallars Jussà 322 327 649 50,39
Pallars Sobirà 162 181 343 52,77
Pla d'Urgell 1.050 963 2.013 47,84
Pla de l'Estany 733 656 1.389 47,23
Priorat 177 168 345 48,70
Ribera d'Ebre 488 445 933 47,70
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
296
Ripollès 325 335 660 50,76
Segarra 820 758 1.578 48,04
Segrià 5.993 5.529 11.522 47,99
Selva 5.507 4.759 10.266 46,36
Solsonès 280 330 610 54,10
Terra Alta 297 221 518 42,66
Urgell 980 1.004 1.984 50,60
Val d'Aran 316 364 680 53,53
Comarques rurals 45.723 44.246 89.969 49,18
Font: Població segons edat i sexe. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 12. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: EMIGRACIÓ (2000-2011)
Comarca
Dones
joves
Homes
joves
Total
joves
% Dones
joves Total
% Joves
total
Alt Camp 8.680 9.314 17.994 48,24 39.344 45,74
Alt Empordà 31.172 29.204 60.376 51,63 137.680 43,85
Alt Penedès 23.668 23.886 47.554 49,77 103.182 46,09
Alt Urgell 4.970 4.626 9.596 51,79 21.288 45,08
Alta Ribagorça 1134 1228 2.362 48,01 4.994 47,30
Anoia 26.868 27.036 53.904 49,84 114.092 47,25
Bages 34.606 34.620 69.226 49,99 146.648 47,21
Baix Ebre 12.302 16.600 28.902 42,56 60.438 47,82
Baix Empordà 30.036 28.670 58.706 51,16 134.462 43,66
Berguedà 7.264 7.602 14.866 48,86 34.316 43,32
Cerdanya 4.566 4.602 9.168 49,80 21.280 43,08
Conca de Barberà 4.068 4.204 8.272 49,18 18.974 43,60
Garrigues 3.630 3.894 7.524 48,25 16.406 45,86
Garrotxa 9.960 10.524 20.484 48,62 43.400 47,20
Montsià 12.330 12.954 25.284 48,77 53.140 47,58
Noguera 7.604 8.044 15.648 48,59 33.830 46,25
Osona 30.002 30.982 60.984 49,20 126.856 48,07
Pallars Jussà 3.098 3.944 7.042 43,99 14.722 47,83
Pallars Sobirà 2.036 2.010 4.046 50,32 9.162 44,16
Pla d'Urgell 7.374 8.352 15.726 46,89 31.850 49,38
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
297
Pla de l'Estany 6.140 5.786 11.926 51,48 25.324 47,09
Priorat 1.642 1.672 3.314 49,55 8.258 40,13
Ribera d'Ebre 4.302 4.420 8.722 49,32 19.080 45,71
Ripollès 5.194 4.818 10.012 51,88 22.792 43,93
Segarra 4.654 6.024 10.678 43,58 22.480 47,50
Segrià 35.618 44.428 80.046 44,50 162.320 49,31
Selva 35.218 36.954 72.172 48,80 158.402 45,56
Solsonès 2.192 2.306 4.498 48,73 10.134 44,39
Terra Alta 1.586 1.698 3.284 48,29 6.962 47,17
Urgell 7.252 8.494 15.746 46,06 33.060 47,63
Val d'Aran 3.492 3.638 7.130 48,98 14.774 48,26
Comarques rurals 372.658 392.534 765.192 48,70 1.649.650 46,39
Font: Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 13. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: IMMIGRACIÓ (2000-2011)
Comarca
Dones
joves
Homes
joves
Total
joves
% Dones
joves Total
% Joves
total
Alt Camp 10.062 11.104 21.166 47,54 48.038 44,06
Alt Empordà 32.372 32.012 64.384 50,28 147.722 43,58
Alt Penedès 29.628 29.874 59.502 49,79 130.534 45,58
Alt Urgell 4.990 4.774 9.764 51,11 21.274 45,90
Alta Ribagorça 1072 1.406 2.478 43,26 4.916 50,41
Anoia 32.208 33.708 65.916 48,86 142.456 46,27
Bages 39.672 41.288 80.960 49,00 170.692 47,43
Baix Ebre 11.608 15.528 27.136 42,78 60.770 44,65
Baix Empordà 30.424 29.852 60.276 50,47 142.644 42,26
Berguedà 7.438 7.830 15.268 48,72 37.732 40,46
Cerdanya 4.974 5.388 10.362 48,00 23.762 43,61
Conca de Barberà 4.126 4.618 8.744 47,19 21.032 41,57
Garrigues 2.840 3.224 6.064 46,83 15.104 40,15
Garrotxa 10.048 11.072 21.120 47,58 46.178 45,74
Montsià 12.074 13.724 25.798 46,80 57.856 44,59
Noguera 6.632 7.850 14.482 45,79 33.098 43,75
Osona 32.966 33.728 66.694 49,43 141.348 47,18
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
298
Pallars Jussà 2.872 4.582 7.454 38,53 15.242 48,90
Pallars Sobirà 2.150 2.348 4.498 47,80 9.622 46,75
Pla d'Urgell 7.484 8.718 16.202 46,19 33.620 48,19
Pla de l'Estany 6.370 5.944 12.314 51,73 27.704 44,45
Priorat 1.550 1.834 3.384 45,80 9.032 37,47
Ribera d'Ebre 3.576 3.940 7.516 47,58 17.822 42,17
Ripollès 4.450 4.508 8.958 49,68 22.168 40,41
Segarra 3.842 4.816 8.658 44,38 19.346 44,75
Segrià 35.590 43.866 79.456 44,79 164.196 48,39
Selva 40.804 42.970 83.774 48,71 193.950 43,19
Solsonès 2.276 2.482 4.758 47,84 11.064 43,00
Terra Alta 1128 1.302 2.430 46,42 6.036 40,26
Urgell 6.828 8.392 15.220 44,86 33.384 45,59
Val d'Aran 3.606 4.048 7.654 47,11 14.310 53,49
Comarques rurals 395.660 426.730 822.390 48,11 1.822.652 45,12
Font: Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
299
FIGURA ANNEX 14. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: SALDO MIGRATORI (2000-
2011)
Comarca Dones joves Homes joves Total joves Total
Alt Camp 1.382 1.790 3.172 8.694
Alt Empordà 1.200 2.808 4.008 10.042
Alt Penedès 5.960 5.988 11.948 27.352
Alt Urgell 20 148 168 -14
Alta Ribagorça -62 178 116 -78
Anoia 5.340 6.672 12.012 28.364
Bages 5.066 6.668 11.734 24.044
Baix Ebre -694 -1.072 -1.766 332
Baix Empordà 388 1.182 1.570 8.182
Berguedà 174 228 402 3.416
Cerdanya 408 786 1.194 2.482
Conca de Barberà 58 414 472 2.058
Garrigues -790 -670 -1.460 -1.302
Garrotxa 88 548 636 2.778
Montsià -256 770 514 4.716
Noguera -972 -194 -1.166 -732
Osona 2.964 2.746 5.710 14.492
Pallars Jussà -226 638 412 520
Pallars Sobirà 114 338 452 460
Pla d'Urgell 110 366 476 1.770
Pla de l'Estany 230 158 388 2.380
Priorat -92 162 70 774
Ribera d'Ebre -726 -480 -1.206 -1.258
Ripollès -744 -310 -1.054 -624
Segarra -812 -1.208 -2.020 -3.134
Segrià -28 -562 -590 1.876
Selva 5.586 6.016 11.602 35.548
Solsonès 84 176 260 930
Terra Alta -458 -396 -854 -926
Urgell -424 -102 -526 324
Val d'Aran 114 410 524 -464
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
300
Comarques rurals 23.002 34.196 57.198 173.002
Font: Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Institut d’Estadística de Catalunya.
FIGURA ANNEX 15. ATURATS I ATURADES JOVES PER COMARCA (JUNY 2012)
Comarca Aturats joves Atur total % aturats joves
Alt Camp 1.237 3.898 31,73
Alt Empordà 3.066 9.846 31,14
Alt Penedès 2.768 8.796 31,47
Alt Urgell 337 1.112 30,31
Alta Ribagorça 72 168 42,86
Anoia 3.518 11.561 30,43
Bages 4.567 15.732 29,03
Baix Ebre 2.206 7.106 31,04
Baix Empordà 2.770 9.527 29,08
Berguedà 960 3.292 29,16
Cerdanya 277 926 29,91
Conca de Barberà 462 1.494 30,92
Garrigues 354 1.075 32,93
Garrotxa 983 3.382 29,07
Montsià 1.919 5.962 32,19
Noguera 965 2.860 33,74
Osona 3.662 12.910 28,37
Pallars Jussà 231 794 29,09
Pallars Sobirà 113 347 32,56
Pla d'Urgell 772 2.329 33,15
Pla de l'Estany 497 1.599 31,08
Priorat 175 631 27,73
Ribera d'Ebre 507 1.444 35,11
Ripollès 462 1.654 27,93
Segarra 413 1.360 30,37
Segrià 5.360 15.605 34,35
Selva 3.507 12.499 28,06
Solsonès 283 804 35,20
Terra Alta 220 654 33,64
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
301
Urgell 830 2.614 31,75
Val d'Aran 184 496 37,10
Comarques rurals 43.677 142.477 30,66
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 16. ATURADES JOVES SEGONS NIVELLS D’ESTUDIS PER COMARCA
(JUNY 2012).
Comarca
Aturades joves
sense estudis
Aturades joves
amb estudis
superiors
Aturades
joves totals
Aturades joves
sense estudis
sobre aturats
joves sense
estudis totals
Aturades joves
estudis superiors
sobre aturats
joves estudis
superiors totals Total % Total %
Alt Camp 32 5,36 52,00 8,71 597 50,79 65,82
Alt Empordà 204 14,05 93,00 6,40 1.452 42,59 66,91
Alt Penedès 61 4,53 141,00 10,46 1.348 46,21 65,28
Alt Urgell 1 0,63 21,00 13,29 158 33,33 67,74
Alta Ribagorça 3 11,54 2,00 7,69 26 33,33 50,00
Anoia 71 4,14 148,00 8,63 1.715 56,35 65,49
Bages 67 3,18 211,00 10,01 2.107 37,85 56,72
Baix Ebre 84 9,30 109,00 12,07 903 38,36 69,87
Baix Empordà 182 14,64 113,00 9,09 1.243 41,74 71,07
Berguedà 21 4,95 64,00 15,09 424 45,65 63,37
Cerdanya 7 4,70 18,00 12,08 149 46,67 66,67
Conca de Barberà 8 4,15 21,00 10,88 193 38,10 65,63
Garrigues 16 10,88 11,00 7,48 147 36,36 55,00
Garrotxa 66 14,07 64,00 13,65 469 43,14 71,91
Montsià 18 2,08 82,00 9,47 866 51,43 67,77
Noguera 17 3,81 54,00 12,11 446 36,96 68,35
Osona 103 5,73 228,00 12,69 1.796 47,69 68,47
Pallars Jussà 3 2,94 23,00 22,55 102 21,43 76,67
Pallars Sobirà 0 0,00 11,00 19,30 57 0,00 73,33
Pla d'Urgell 44 12,12 46,00 12,67 363 40,74 79,31
Pla de l'Estany 16 6,61 39,00 16,12 242 30,77 78,00
Priorat 2 2,56 13,00 16,67 78 40,00 65,00
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
302
Ribera d'Ebre 5 2,14 27,00 11,54 234 23,81 75,00
Ripollès 17 7,83 36,00 16,59 217 45,95 76,60
Segarra 28 14,21 19,00 9,64 197 38,36 65,52
Segrià 213 8,39 301,00 11,86 2.538 42,60 66,15
Selva 86 5,24 129,00 7,87 1.640 29,76 69,73
Solsonès 10 8,26 12,00 9,92 121 35,71 75,00
Terra Alta 0 0,00 14,00 17,28 81 0,00 58,33
Urgell 52 13,03 40,00 10,03 399 39,39 74,07
Val d'Aran 5 5,49 7,00 7,69 91 45,45 87,50
Comarques rurals 1.442 7,07 2.149,00 10,53 20.399 41,28 66,93
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 17. AFILIATS JOVES SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca
Afiliats
joves Afiliades joves
% afiliades sobre
afiliats joves
Alt Camp 3.083 2.530 45,07
Alt Empordà 8.356 6.987 45,54
Alt Penedès 6.893 5.836 45,85
Alt Urgell 1.048 918 46,69
Alta Ribagorça 227 201 46,96
Anoia 7.499 6.633 46,94
Bages 11.553 10.712 48,11
Baix Ebre 5.070 4.216 45,40
Baix Empordà 7.302 6.272 46,21
Berguedà 2.486 2.221 47,19
Cerdanya 1.006 937 48,22
Conca de Barberà 1.374 1.114 44,77
Garrigues 1.350 963 41,63
Garrotxa 3.777 3.214 45,97
Montsià 4.264 3.544 45,39
Noguera 2.747 2.053 42,77
Osona 10.854 9.336 46,24
Pallars Jussà 694 621 47,22
Pallars Sobirà 416 357 46,18
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
303
Pla de l'Estany 2.193 1.885 46,22
Pla d'Urgell 2.633 2.110 44,49
Priorat 602 454 42,99
Ribera d'Ebre 1.546 1.120 42,01
Ripollès 1.679 1.456 46,44
Segarra 1.752 1.294 42,48
Segrià 13.917 11.925 46,15
Selva 10.185 8.339 45,02
Solsonès 913 744 44,90
Terra Alta 854 583 40,57
Urgell 2.429 1.894 43,81
Val d'Aran 630 577 47,80
Comarques rurals 119.332 101.046 45,85
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 18. AFILIATS JOVES AL REA SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Af. Joves REA homes Af. Joves REA dones % afiliades joves REA
Alt Camp 102 15 12,82
Alt Empordà 331 45 11,97
Alt Penedès 340 88 20,56
Alt Urgell 34 8 19,05
Alta Ribagorça 12 2 14,29
Anoia 111 8 6,72
Bages 74 5 6,33
Baix Ebre 452 122 21,25
Baix Empordà 206 32 13,45
Berguedà 29 2 6,45
Cerdanya 12 1 7,69
Conca de Barberà 30 1 3,23
Garrigues 101 26 20,47
Garrotxa 38 3 7,32
Montsià 682 324 32,21
Noguera 177 22 11,06
Osona 50 1 1,96
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
304
Pallars Jussà 25 4 13,79
Pallars Sobirà 23 0 0,00
Pla de l'Estany 36 3 7,69
Pla d'Urgell 296 99 25,06
Priorat 96 9 8,57
Ribera d'Ebre 155 36 18,85
Ripollès 12 2 14,29
Segarra 8 3 27,27
Segrià 1.040 190 15,45
Selva 415 41 8,99
Solsonès 47 2 4,08
Terra Alta 47 3 6,00
Urgell 114 16 12,31
Val d'Aran 2 1 33,33
Comarques rurals 5.097 1.114 17,94
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 19. AFILIADES JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER
COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Af. Joves REA dones Afiliades joves totals
% afiliades joves REA sobre
afiliades joves
Alt Camp 15 2.530 0,59
Alt Empordà 45 6.987 0,64
Alt Penedès 88 5.836 1,51
Alt Urgell 8 918 0,87
Alta Ribagorça 2 201 1,00
Anoia 8 6.633 0,12
Bages 5 10.712 0,05
Baix Ebre 122 4.216 2,89
Baix Empordà 32 6.272 0,51
Berguedà 2 2.221 0,09
Cerdanya 1 937 0,11
Conca de Barberà 1 1.114 0,09
Garrigues 26 963 2,70
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
305
Garrotxa 3 3.214 0,09
Montsià 324 3.544 9,14
Noguera 22 2.053 1,07
Osona 1 9.336 0,01
Pallars Jussà 4 621 0,64
Pallars Sobirà 0 357 0,00
Pla de l'Estany 3 1.885 0,16
Pla d'Urgell 99 2.110 4,69
Priorat 9 454 1,98
Ribera d'Ebre 36 1.120 3,21
Ripollès 2 1.456 0,14
Segarra 3 1.294 0,23
Segrià 190 11.925 1,59
Selva 41 8.339 0,49
Solsonès 2 744 0,27
Terra Alta 3 583 0,51
Urgell 16 1.894 0,84
Val d'Aran 1 577 0,17
Comarques rurals 1.114 101.046 1,10
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 20. AFILIATS AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS PER COMARCA (MARÇ
2011).
Comarca Afiliats RETA Afiliats totals % af. RETA
Alt Camp 3.439 17.409 19,75
Alt Empordà 12.235 48.473 25,24
Alt Penedès 7.642 40.930 18,67
Alt Urgell 2.032 7.132 28,49
Alta Ribagorça 489 1.528 32,00
Anoia 8.003 43.048 18,59
Bages 13.022 69.594 18,71
Baix Ebre 6.410 27.903 22,97
Baix Empordà 11.024 43.987 25,06
Berguedà 3.641 14.961 24,34
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
306
Cerdanya 2.214 6.464 34,25
Conca de Barberà 1.847 8.249 22,39
Garrigues 2.480 7.702 32,20
Garrotxa 4.812 23.144 20,79
Montsià 5.928 22.627 26,20
Noguera 4.549 15.266 29,80
Osona 14.959 63.415 23,59
Pallars Jussà 1.462 4.803 30,44
Pallars Sobirà 915 2.705 33,83
Pla de l'Estany 2.867 12.771 22,45
Pla d'Urgell 3.814 14.892 25,61
Priorat 1.146 3.662 31,29
Ribera d'Ebre 2.021 8.633 23,41
Ripollès 2.296 10.813 21,23
Segarra 2.148 9.503 22,60
Segrià 16.773 81.710 20,53
Selva 11.951 57.643 20,73
Solsonès 1.552 5.435 28,56
Terra Alta 1.977 4.729 41,81
Urgell 3.581 14.316 25,01
Val d'Aran 1.200 4.026 29,81
Comarques rurals 158.429 697.473 22,71
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 21. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Af. joves RETA homes Af. joves RETA dones % afiliades joves RETA
Alt Camp 394 196 33,22
Alt Empordà 1.379 634 31,50
Alt Penedès 937 471 33,45
Alt Urgell 229 108 32,05
Alta Ribagorça 50 29 36,71
Anoia 1.029 503 32,83
Bages 1.668 865 34,15
Baix Ebre 813 422 34,17
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
307
Baix Empordà 1.236 570 31,56
Berguedà 464 210 31,16
Cerdanya 265 104 28,18
Conca de Barberà 244 93 27,60
Garrigues 268 97 26,58
Garrotxa 585 263 31,01
Montsià 759 382 33,48
Noguera 604 193 24,22
Osona 2.253 979 30,29
Pallars Jussà 145 70 32,56
Pallars Sobirà 87 53 37,86
Pla de l'Estany 355 152 29,98
Pla d'Urgell 413 173 29,52
Priorat 111 52 31,90
Ribera d'Ebre 214 97 31,19
Ripollès 239 139 36,77
Segarra 275 81 22,75
Segrià 1.901 861 31,17
Selva 1.562 671 30,05
Solsonès 180 80 30,77
Terra Alta 253 78 23,56
Urgell 432 152 26,03
Val d'Aran 129 58 31,02
Comarques rurals 19.473 8.836 31,21
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
308
FIGURA ANNEX 22. AFILIADES JOVES AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER
COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Afiliades joves RETA Afiliades joves totals
% afiliades joves RETA sobre
afiliades joves totals
Alt Camp 196 2.530 7,75
Alt Empordà 634 6.987 9,07
Alt Penedès 471 5.836 8,07
Alt Urgell 108 918 11,76
Alta Ribagorça 29 201 14,43
Anoia 503 6.633 7,58
Bages 865 10.712 8,08
Baix Ebre 422 4.216 10,01
Baix Empordà 570 6.272 9,09
Berguedà 210 2.221 9,46
Cerdanya 104 937 11,10
Conca de Barberà 93 1.114 8,35
Garrigues 97 963 10,07
Garrotxa 263 3.214 8,18
Montsià 382 3.544 10,78
Noguera 193 2.053 9,40
Osona 979 9.336 10,49
Pallars Jussà 70 621 11,27
Pallars Sobirà 53 357 14,85
Pla de l'Estany 152 1.885 8,06
Pla d'Urgell 173 2.110 8,20
Priorat 52 454 11,45
Ribera d'Ebre 97 1.120 8,66
Ripollès 139 1.456 9,55
Segarra 81 1.294 6,26
Segrià 861 11.925 7,22
Selva 671 8.339 8,05
Solsonès 80 744 10,75
Terra Alta 78 583 13,38
Urgell 152 1.894 8,03
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
309
Val d'Aran 58 577 10,05
Comarques rurals 8.836 101.046 8,74
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 23. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SECTOR ECONÒMIC I SEXE PER
COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca
S. Agrari S. Industrial S. Construcció S. Serveis
Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones
Alt Camp 51 5 8,93 48 11 18,64 98 7 6,67 197 173 46,76
Alt Empordà 118 11 8,53 97 26 21,14 382 25 6,14 782 572 42,25
Alt Penedès 75 12 13,79 93 27 22,50 248 16 6,06 521 416 44,40
Alt Urgell 47 6 11,32 15 2 11,76 65 6 8,45 102 94 47,96
Alta Ribagorça 12 4 25,00 1 0 0,00 9 3 25,00 28 22 44,00
Anoia 55 5 8,33 119 32 21,19 334 20 5,65 521 446 46,12
Bages 62 11 15,07 278 82 22,78 468 33 6,59 860 739 46,22
Baix Ebre 81 13 13,83 48 18 27,27 223 20 8,23 461 371 44,59
Baix Empordà 60 4 6,25 73 17 18,89 466 24 4,90 637 525 45,18
Berguedà 57 8 12,31 46 11 19,30 154 6 3,75 207 185 47,19
Cerdanya 42 2 4,55 10 0 0,00 102 5 4,67 111 97 46,63
Conca de Barberà 37 7 15,91 30 3 9,09 72 2 2,70 105 81 43,55
Garrigues 106 10 8,62 22 4 15,38 60 3 4,76 80 80 50,00
Garrotxa 43 7 14,00 87 26 23,01 148 9 5,73 307 221 41,86
Montsià 112 7 5,88 63 17 21,25 174 10 5,43 410 348 45,91
Noguera 195 21 9,72 48 15 23,81 151 5 3,21 210 152 41,99
Osona 156 16 9,30 692 219 24,04 555 26 4,48 850 718 45,79
Pallars Jussà 53 8 13,11 7 4 36,36 40 1 2,44 45 57 55,88
Pallars Sobirà 11 8 42,11 7 2 22,22 22 3 12,00 47 40 45,98
Pla de l'Estany 23 2 8,00 57 17 22,97 101 4 3,81 174 129 42,57
Pla d'Urgell 107 12 10,08 46 5 9,80 102 11 9,73 158 145 47,85
Priorat 30 9 23,08 11 4 26,67 40 1 2,44 30 38 55,88
Ribera d'Ebre 45 7 13,46 15 5 25,00 49 1 2,00 105 84 44,44
Ripollès 47 4 7,84 25 6 19,35 61 3 4,69 106 126 54,31
Segarra 67 3 4,29 25 7 21,88 57 3 5,00 126 68 35,05
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
310
Segrià 405 32 7,32 113 35 23,65 413 26 5,92 970 768 44,19
Selva 68 9 11,69 211 66 23,83 443 20 4,32 840 576 40,68
Solsonès 45 9 16,67 8 2 20,00 58 1 1,69 69 68 49,64
Terra Alta 101 11 9,82 25 13 34,21 67 3 4,29 60 51 45,95
Urgell 82 5 5,75 44 8 15,38 107 3 2,73 199 136 40,60
Val d'Aran 1 0 0,00 6 0 0,00 37 7 15,91 85 51 37,50
Comarques
rurals 2.394 268 10,07 2.370 684 22,40 5.306 307 5,47 9.403 7.577 44,62
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 24. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Af. joves RGSS homes Af. joves RGSS dones % dones joves RGSS
Alt Camp 2.587 2.319 47,27
Alt Empordà 6.646 6.308 48,70
Alt Penedès 5.616 5.277 48,44
Alt Urgell 785 802 50,54
Alta Ribagorça 165 170 50,75
Anoia 6.359 6.122 49,05
Bages 9.811 9.842 50,08
Baix Ebre 3.805 3.672 49,11
Baix Empordà 5.860 5.670 49,18
Berguedà 1.993 2.009 50,20
Cerdanya 729 832 53,30
Conca de Barberà 1.100 1.020 48,11
Garrigues 981 840 46,13
Garrotxa 3.154 2.948 48,31
Montsià 2.823 2.838 50,13
Noguera 1.966 1.838 48,32
Osona 8.551 8.356 49,42
Pallars Jussà 524 547 51,07
Pallars Sobirà 306 304 49,84
Pla de l'Estany 1.802 1.730 48,98
Pla d'Urgell 1.924 1.838 48,86
Priorat 395 393 49,87
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
311
Ribera d'Ebre 1.177 987 45,61
Ripollès 1.428 1.315 47,94
Segarra 1.469 1.210 45,17
Segrià 10.976 10.874 49,77
Selva 8.208 7.627 48,17
Solsonès 686 662 49,11
Terra Alta 554 502 47,54
Urgell 1.883 1.726 47,82
Val d'Aran 499 518 50,93
Comarques rurals 94.762 91.096 49,01
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 25. AFILIADES JOVES AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER
COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca Afiliades joves RGSS Afiliades joves totals % afiliades joves RGSS
Alt Camp 2.319 2.530 91,66
Alt Empordà 6.308 6.987 90,28
Alt Penedès 5.277 5.836 90,42
Alt Urgell 802 918 87,36
Alta Ribagorça 170 201 84,58
Anoia 6.122 6.633 92,30
Bages 9.842 10.712 91,88
Baix Ebre 3.672 4.216 87,10
Baix Empordà 5.670 6.272 90,40
Berguedà 2.009 2.221 90,45
Cerdanya 832 937 88,79
Conca de Barberà 1.020 1.114 91,56
Garrigues 840 963 87,23
Garrotxa 2.948 3.214 91,72
Montsià 2.838 3.544 80,08
Noguera 1.838 2.053 89,53
Osona 8.356 9.336 89,50
Pallars Jussà 547 621 88,08
Pallars Sobirà 304 357 85,15
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
312
Pla de l'Estany 1.730 1.885 91,78
Pla d'Urgell 1.838 2.110 87,11
Priorat 393 454 86,56
Ribera d'Ebre 987 1.120 88,13
Ripollès 1.315 1.456 90,32
Segarra 1.210 1.294 93,51
Segrià 10.874 11.925 91,19
Selva 7.627 8.339 91,46
Solsonès 662 744 88,98
Terra Alta 502 583 86,11
Urgell 1.726 1.894 91,13
Val d'Aran 518 577 89,77
Comarques rurals 91.096 101.046 90,15
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
FIGURA ANNEX 26. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SECTOR ECONÒMIC I SEXE PER
COMARCA (MARÇ 2011).
Comarca
S. Agrari S. Industrial S. Construcció S. Serveis
Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones Homes Dones
%
Dones
Alt Camp 37 6 13,95 874 500 36,39 311 40 11,40 1.362 1.773 56,56
Alt Empordà 64 5 7,25 905 347 27,72 1.158 165 12,47 4.508 5.791 56,23
Alt Penedès 27 4 12,90 1.742 796 31,36 692 88 11,28 3.129 4.385 58,36
Alt Urgell 22 5 18,52 117 57 32,76 139 19 12,03 505 721 58,81
Alta Ribagorça 2 3 60,00 14 6 30,00 69 9 11,54 80 152 65,52
Anoia 46 13 22,03 1.916 1.008 34,47 781 130 14,27 3.588 4.971 58,08
Bages 68 24 26,09 3.176 1.594 33,42 1.243 207 14,28 5.255 8.007 60,38
Baix Ebre 129 43 25,00 664 379 36,34 875 90 9,33 2.128 3.160 59,76
Baix Empordà 77 10 11,49 770 368 32,34 1.408 203 12,60 3.591 5.088 58,62
Berguedà 27 8 22,86 474 207 30,40 425 48 10,15 1.054 1.744 62,33
Cerdanya 3 4 57,14 47 20 29,85 209 26 11,06 470 782 62,46
Conca de Barberà 12 8 40,00 407 235 36,60 152 19 11,11 529 758 58,90
Garrigues 59 18 23,38 233 110 32,07 187 23 10,95 500 689 57,95
Garrotxa 45 6 11,76 1.190 594 33,30 364 53 12,71 1.549 2.295 59,70
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
313
Montsià 48 16 25,00 811 351 30,21 497 63 11,25 1.457 2.407 62,29
Noguera 94 24 20,34 503 208 29,25 367 57 13,44 997 1.548 60,83
Osona 212 43 16,86 3.038 1.530 33,49 866 125 12,61 4.402 6.655 60,19
Pallars Jussà 26 2 7,14 53 22 29,33 138 15 9,80 307 508 62,33
Pallars Sobirà 7 0 0,00 32 13 28,89 73 4 5,19 193 287 59,79
Pla de l'Estany 50 13 20,63 600 272 31,19 248 33 11,74 900 1.412 61,07
Pla d'Urgell 51 10 16,39 509 219 30,08 260 58 18,24 1.100 1.551 58,51
Priorat 7 1 12,50 116 56 32,56 50 5 9,09 220 331 60,07
Ribera d'Ebre 17 6 26,09 332 81 19,61 227 27 10,63 600 873 59,27
Ripollès 18 2 10,00 510 210 29,17 199 29 12,72 699 1.074 60,58
Segarra 59 6 9,23 789 390 33,08 141 15 9,62 480 799 62,47
Segrià 189 47 19,92 1.350 560 29,32 1.683 259 13,34 7.716 10.004 56,46
Selva 101 12 10,62 2.088 869 29,39 1.185 177 13,00 4.811 6.564 57,71
Solsonès 24 8 25,00 149 85 36,32 180 15 7,69 333 554 62,46
Terra Alta 16 9 36,00 143 68 32,23 130 14 9,72 263 411 60,98
Urgell 57 28 32,94 578 249 30,11 285 55 16,18 960 1.394 59,22
Val d'Aran 3 3 50,00 25 8 24,24 82 16 16,33 389 491 55,80
Comarques
rurals 1.597 387 19,51 24.155 11.412 32,09 14.624 2.087 12,49 54.075 77.179 58,80
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
314
FIGURA ANNEX 27. NOMBRE D'ASSOCIACIONS JUVENILS CENSADES PER COMARCA
(2012).
Comarca Total d'associacions
Alt Camp 18
Alt Empordà 39
Alt Penedès 34
Alt Urgell 9
Alta Ribagorça 0
Anoia 38
Bages 42
Baix Ebre 33
Baix Empordà 35
Berguedà 21
Cerdanya 4
Conca de Barberà 10
Garrigues 35
Garrotxa 21
Montsià 22
Noguera 46
Osona 42
Pallars Jussà 6
Pallars Sobirà 5
Pla d'Urgell 17
Pla de l'Estany 20
Priorat 8
Ribera d'Ebre 11
Ripollès 20
Segarra 21
Segrià 81
Selva 34
Solsonès 17
Terra Alta 12
Urgell 24
Val d'Aran 3
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
315
Comarques rurals 728
Font: Cens d'associacions juvenils de la Direcció General de Joventut.
FIGURA ANNEX 28. JOVES PER ASSOCIACIÓ PER COMARCA (2012).
Comarca Població jove Nº Associacions Joves/Associació
Alt Camp 7.633 18 424,06
Alt Empordà 23.879 39 612,28
Alt Penedès 16.649 34 489,68
Alt Urgell 3.508 9 389,78
Alta Ribagorça 728 0
Anoia 19.302 38 507,95
Bages 29.095 42 692,74
Baix Ebre 13.935 33 422,27
Baix Empordà 21.945 35 627,00
Berguedà 6.299 21 299,95
Cerdanya 2.931 4 732,75
Conca de Barberà 3.339 10 333,90
Garrigues 3.097 35 88,49
Garrotxa 8.872 21 422,48
Montsià 12.566 22 571,18
Noguera 6.603 46 143,54
Osona 25.432 42 605,52
Pallars Jussà 2.380 6 396,67
Pallars Sobirà 1.183 5 236,60
Pla de l'Estany 6.257 17 368,06
Pla d'Urgell 5.250 20 262,50
Priorat 1.422 8 177,75
Ribera d'Ebre 3.925 11 356,82
Ripollès 3.727 20 186,35
Segarra 3.966 21 188,86
Segrià 36.646 81 452,42
Selva 30.026 34 883,12
Solsonès 2.216 17 130,35
Terra Alta 1.978 12 164,83
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
316
Urgell 6.175 24 257,29
Val d'Aran 1.905 3 635,00
Comarques rurals 312.869 728 429,77
Font: Cens d'associacions juvenils de la Direcció General de Joventut.
FIGURA ANNEX 29. NOMBRE TIPOLOGIA D'ASSOCIACIÓ PER COMARCA (2011).
Comarca
Tipus d'entitat (nº absoluts) Tipus d'entitat (%)
Associació
juvenil
Entitat de
serveis a la
joventut
Secció
juvenil
Associació
juvenil
Entitat de
serveis a la
joventut
Secció
juvenil
Alt Camp 15 4 5 62,5 16,7 20,8
Alt Empordà 31 15 12 53,4 25,9 20,7
Alt Penedès 22 6 8 61,1 16,7 22,2
Alt Urgell 6 3 3 50,0 25,0 25,0
Alta Ribagorça 0 0 0 ….. ….. …..
Anoia 21 11 9 51,2 26,8 22,0
Bages 17 7 26 34,0 14,0 52,0
Baix Ebre 17 13 13 39,5 30,2 30,2
Baix Empordà 22 11 13 47,8 23,9 28,3
Berguedà 13 5 3 61,9 23,8 14,3
Cerdanya 1 1 0 50,0 50,0 0,0
Conca de Barberà 9 1 3 69,2 7,7 23,1
Garrigues 24 4 5 72,7 12,1 15,2
Garrotxa 10 6 13 34,5 20,7 44,8
Montsià 9 3 14 34,6 11,5 53,8
Noguera 29 5 15 59,2 10,2 30,6
Osona 24 9 20 45,3 17,0 37,7
Pallars Jussà 2 4 3 22,2 44,4 33,3
Pallars Sobirà 0 0 5 0,0 0,0 100,0
Pla d'Urgell 10 2 6 55,6 11,1 33,3
Pla de l'Estany 20 7 3 66,7 23,3 10,0
Priorat 11 0 0 100,0 0,0 0,0
Ribera d'Ebre 8 3 2 61,5 23,1 15,4
Ripollès 15 5 3 65,2 21,7 13,0
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
317
Segarra 17 2 8 63,0 7,4 29,6
Segrià 58 25 21 55,8 24,0 20,2
Selva 22 9 15 47,8 19,6 32,6
Solsonès 6 2 11 31,6 10,5 57,9
Terra Alta 9 1 3 69,2 7,7 23,1
Urgell 8 4 12 33,3 16,7 50,0
Val d'Aran 2 1 0 66,7 33,3 0,0
Comarques rurals 458 169 254 52,0 19,2 28,8
Font: Cens d'associacions juvenils de la Direcció General de Joventut.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
318
FIGURA ANNEX 30. EMIGRANTS CAP A CAPITAL COMARCAL O PROVINCIAL (2000-2011).
Comarca
Emigrants joves a Cap.
Comarcal Emigrants a Cap. Comarcal Població
2011
% Joves /
Total
Emigrants
% Joves /
Pob 2011
% dones /
emigrants
joves Dones Homes Total Dones Homes Total
Alt Camp 1.854 1.905 3.759 3.763 4.147 7.910 45.189 47,52 8,32 49,32
Alt Empordà 5.129 4.574 9.703 10.385 10.156 20.541 140.428 47,24 6,91 52,86
Alt Penedès 3.812 3.738 7.550 7.662 8.065 15.727 105.670 48,01 7,14 50,49
Alt Urgell 875 788 1.663 1.867 1.891 3.758 22.008 44,25 7,56 52,62
Alta Ribagorça 234 241 475 486 542 1.028 4.248 46,21 11,18 49,26
Anoia 4.054 3.968 8.022 8.190 8.482 16.672 118.509 48,12 6,77 50,54
Bages 5.797 5.490 11.287 11.291 11.683 22.974 185.865 49,13 6,07 51,36
Baix Ebre 2.296 2.840 5.136 4.701 5.942 10.643 82.634 48,26 6,22 44,70
Baix Empordà 3.820 3.438 7.258 8.184 8.251 16.435 133.116 44,16 5,45 52,63
Berguedà 1.440 1.431 2.871 3.093 3.185 6.278 41.540 45,73 6,91 50,16
Cerdanya 941 865 1.806 2.002 2.136 4.138 18.783 43,64 9,62 52,10
Conca de Barberà 968 941 1.909 2.074 2.218 4.292 21.290 44,48 8,97 50,71
Garrigues 891 914 1.805 1.926 2.049 3.975 20.306 45,41 8,89 49,36
Garrotxa 1.924 1.904 3.828 3.818 3.981 7.799 55.597 49,08 6,89 50,26
Montsià 1.750 1.674 3.424 3.389 3.585 6.974 72.261 49,10 4,74 51,11
Noguera 1.645 1.499 3.144 3.369 3.409 6.778 40.231 46,39 7,81 52,32
Osona 4.310 4.328 8.638 8.301 8.899 17.200 154.204 50,22 5,60 49,90
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
319
Pallars Jussà 554 597 1.151 1.324 1.390 2.714 14.374 42,41 8,01 48,13
Pallars Sobirà 386 379 765 895 924 1.819 7.548 42,06 10,14 50,46
Pla d'Urgell 1.585 1.619 3.204 3.059 3.336 6.395 37.265 50,10 8,60 49,47
Pla de l'Estany 1.225 1.096 2.321 2.325 2.284 4.609 31.169 50,36 7,45 52,78
Priorat 417 384 801 1.036 997 2.033 10.087 39,40 7,94 52,06
Ribera d'Ebre 904 872 1.776 1.866 1.859 3.725 23.889 47,68 7,43 50,90
Ripollès 1.025 937 1.962 2.091 2.131 4.222 26.393 46,47 7,43 52,24
Segarra 1.056 1.280 2.336 2.127 2.705 4.832 23.191 48,34 10,07 45,21
Segrià 5.498 5.876 11.374 10.715 12.153 22.868 207.633 49,74 5,48 48,34
Selva 4.726 4.930 9.656 9.571 10.552 20.123 172.280 47,98 5,60 48,94
Solsonès 472 434 906 1.047 1.032 2.079 13.808 43,58 6,56 52,10
Terra Alta 370 349 719 746 717 1.463 12.847 49,15 5,60 51,46
Urgell 1.641 1.792 3.433 3.300 3.804 7.104 37.396 48,32 9,18 47,80
Val d'Aran 479 562 1.041 1.014 1.122 2.136 10.192 48,74 10,21 46,01
Comarques rurals 62.078 61.645 123.723 125.617 133.627 259.244 1.889.951 47,72 6,55 50,17
Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials (2000-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
320
FIGURA ANNEX 31. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011).
Comarca
Emigrants joves a Municipi Rural Emigrants a Municipi Rural Població
2011
% Joves /
Total
% Joves /
Pob. 2011
% dones /
emigrants joves Dones Homes Total Dones Homes Total
Alt Camp 820 846 1.666 1.773 2.037 3.810 45.189 43,73 3,69 49,22
Alt Empordà 3.154 2.899 6.053 7.569 7.831 15.400 140.428 39,31 4,31 52,11
Alt Penedès 1.410 1.327 2.737 3.133 3.329 6.462 105.670 42,36 2,59 51,52
Alt Urgell 453 424 877 1.069 1.194 2.263 22.008 38,75 3,98 51,65
Alta Ribagorça 67 80 147 128 161 289 4.248 50,87 3,46 45,58
Anoia 890 915 1.805 2.082 2.254 4.336 118.509 41,63 1,52 49,31
Bages 1.444 1.418 2.862 3.350 3.604 6.954 185.865 41,16 1,54 50,45
Baix Ebre 303 349 652 663 803 1.466 82.634 44,47 0,79 46,47
Baix Empordà 1.407 1.206 2.613 3.266 3.353 6.619 133.116 39,48 1,96 53,85
Berguedà 512 535 1.047 1.238 1.440 2.678 41.540 39,10 2,52 48,90
Cerdanya 394 366 760 943 1.048 1.991 18.783 38,17 4,05 51,84
Conca de Barberà 320 356 676 684 842 1.526 21.290 44,30 3,18 47,34
Garrigues 271 247 518 541 594 1.135 20.306 45,64 2,55 52,32
Garrotxa 987 888 1.875 2.206 2.223 4.429 55.597 42,33 3,37 52,64
Montsià 211 235 446 486 575 1.061 72.261 42,04 0,62 47,31
Noguera 722 710 1.432 1.678 1.775 3.453 40.231 41,47 3,56 50,42
Osona 1.264 1.159 2.423 2.775 2.945 5.720 154.204 42,36 1,57 52,17
Pallars Jussà 169 267 436 436 584 1.020 14.374 42,75 3,03 38,76
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
321
Pallars Sobirà 236 221 457 503 537 1.040 7.548 43,94 6,05 51,64
Pla d'Urgell 668 645 1.313 1.425 1.535 2.960 37.265 44,36 3,52 50,88
Pla de l'Estany 509 397 906 1.095 1.076 2.171 31.169 41,73 2,91 56,18
Priorat 156 164 320 351 441 792 10.087 40,40 3,17 48,75
Ribera d'Ebre 329 308 637 729 823 1.552 23.889 41,04 2,67 51,65
Ripollès 346 286 632 797 792 1.589 26.393 39,77 2,39 54,75
Segarra 289 309 598 668 812 1.480 23.191 40,41 2,58 48,33
Segrià 2.221 2.378 4.599 4.928 5.656 10.584 207.633 43,45 2,21 48,29
Selva 616 562 1.178 1.382 1.416 2.798 172.280 42,10 0,68 52,29
Solsonès 221 233 454 483 576 1.059 13.808 42,87 3,29 48,68
Terra Alta 101 97 198 210 237 447 12.847 44,30 1,54 51,01
Urgell 623 687 1.310 1.394 1.593 2.987 37.396 43,86 3,50 47,56
Val d'Aran 266 261 527 541 594 1.135 10.192 46,43 5,17 50,47
Comarques rurals 21.379 20.775 42.154 48.526 52.680 101.206 1.889.951 41,65 2,23 50,72
Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials (2000-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
322
FIGURA ANNEX 32. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011).
Comarca
Emigrants joves a Municipi Semirural Emigrants a Municipi Semirural Població
2011
% Joves /
Total
% Joves /
Pob. 2011
% dones /
emigrants joves Dones Homes Total Dones Homes Total
Alt Camp 664 699 1.363 1.402 1.613 3.015 45.189 45,21 3,02 48,72
Alt Empordà 1.812 1.550 3.362 3.981 4.070 8.051 140.428 41,76 2,39 53,90
Alt Penedès 2.869 2.845 5.714 5.945 6.407 12.352 105.670 46,26 5,41 50,21
Alt Urgell 222 207 429 438 519 957 22.008 44,83 1,95 51,75
Alta Ribagorça 106 124 230 237 274 511 4.248 45,01 5,41 46,09
Anoia 3.229 3.106 6.335 6.623 6.880 13.503 118.509 46,92 5,35 50,97
Bages 5.401 5.056 10.457 11.023 11.308 22.331 185.865 46,83 5,63 51,65
Baix Ebre 1.423 1.601 3.024 3.051 3.547 6.598 82.634 45,83 3,66 47,06
Baix Empordà 2.052 1.802 3.854 4.409 4.524 8.933 133.116 43,14 2,90 53,24
Berguedà 942 932 1.874 2.064 2.255 4.319 41.540 43,39 4,51 50,27
Cerdanya 519 453 972 1.058 1.128 2.186 18.783 44,46 5,17 53,40
Conca de Barberà 446 464 910 1.012 1.123 2.135 21.290 42,62 4,27 49,01
Garrigues 414 403 817 880 926 1.806 20.306 45,24 4,02 50,67
Garrotxa 893 833 1.726 1.764 1.827 3.591 55.597 48,06 3,10 51,74
Montsià 805 899 1.704 1.642 1.968 3.610 72.261 47,20 2,36 47,24
Noguera 669 646 1.315 1.327 1.453 2.780 40.231 47,30 3,27 50,87
Osona 4.859 4.706 9.565 9.941 10.424 20.365 154.204 46,97 6,20 50,80
Pallars Jussà 276 306 582 681 787 1.468 14.374 39,65 4,05 47,42
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
323
Pallars Sobirà 223 228 451 490 554 1.044 7.548 43,20 5,98 49,45
Pla de l'Estany 746 678 1.424 1.513 1.594 3.107 37.265 45,83 3,82 52,39
Pla d'Urgell 706 719 1.425 1.363 1.538 2.901 31.169 49,12 4,57 49,54
Priorat 165 158 323 354 358 712 10.087 45,37 3,20 51,08
Ribera d'Ebre 591 606 1.197 1.251 1.325 2.576 23.889 46,47 5,01 49,37
Ripollès 557 485 1.042 1.287 1.286 2.573 26.393 40,50 3,95 53,45
Segarra 522 637 1.159 1.169 1.461 2.630 23.191 44,07 5,00 45,04
Segrià 4.242 4.532 8.774 8.967 10.050 19.017 207.633 46,14 4,23 48,35
Selva 3.604 3.618 7.222 7.717 8.411 16.128 172.280 44,78 4,19 49,90
Solsonès 255 228 483 600 646 1.246 13.808 38,76 3,50 52,80
Terra Alta 133 153 286 322 346 668 12.847 42,81 2,23 46,50
Urgell 657 729 1.386 1.315 1.573 2.888 37.396 47,99 3,71 47,40
Val d'Aran 249 269 518 508 545 1.053 10.192 49,19 5,08 48,07
Comarques rurals 40.251 39.672 79.923 84.334 90.720 175.054 1.889.951 45,66 4,23 50,36
Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials (2000-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
324
FIGURA ANNEX 33. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011).
Comarca
Emigrants joves a Municipi Urbà Emigrants a Municipi Urbà Població
2011
% Joves /
Total
% Joves /
Pob. 2011
% dones /
emigrants joves Dones Homes Total Dones Homes Total
Alt Camp 2.285 2.393 4.678 4.746 5.259 10.005 45.189 46,76 10,35 48,85
Alt Empordà 8.095 7.484 15.579 16.723 16.978 33.701 140.428 46,23 11,09 51,96
Alt Penedès 6.208 6.045 12.253 12.701 13.433 26.134 105.670 46,89 11,60 50,67
Alt Urgell 1.043 947 1.990 2.234 2.263 4.497 22.008 44,25 9,04 52,41
Alta Ribagorça 240 239 479 490 546 1.036 4.248 46,24 11,28 50,10
Anoia 7.775 7.547 15.322 15.504 16.126 31.630 118.509 48,44 12,93 50,74
Bages 8.453 8.165 16.618 16.568 17.555 34.123 185.865 48,70 8,94 50,87
Baix Ebre 3.116 4.114 7.230 6.611 8.586 15.197 82.634 47,58 8,75 43,10
Baix Empordà 9.529 9.065 18.594 20.487 21.541 42.028 133.116 44,24 13,97 51,25
Berguedà 1.842 1.905 3.747 4.082 4.358 8.440 41.540 44,40 9,02 49,16
Cerdanya 961 985 1.946 2.116 2.353 4.469 18.783 43,54 10,36 49,38
Conca de Barberà 1.005 985 1.990 2.250 2.387 4.637 21.290 42,92 9,35 50,50
Garrigues 922 926 1.848 2.008 2.121 4.129 20.306 44,76 9,10 49,89
Garrotxa 2.484 2.653 5.137 4.954 5.573 10.527 55.597 48,80 9,24 48,36
Montsià 2.977 2.910 5.887 6.046 6.437 12.483 72.261 47,16 8,15 50,57
Noguera 1.849 1.750 3.599 3.826 3.955 7.781 40.231 46,25 8,95 51,38
Osona 7.376 7.658 15.034 14.205 15.733 29.938 154.204 50,22 9,75 49,06
Pallars Jussà 566 580 1.146 1.339 1.354 2.693 14.374 42,55 7,97 49,39
DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural
325
Pallars Sobirà 376 358 734 847 852 1.699 7.548 43,20 9,72 51,23
Pla d'Urgell 1.734 1.768 3.502 3.351 3.699 7.050 37.265 49,67 9,40 49,51
Pla de l'Estany 1.526 1.400 2.926 2.945 2.961 5.906 31.169 49,54 9,39 52,15
Priorat 424 400 824 1.099 1.099 2.198 10.087 37,49 8,17 51,46
Ribera d'Ebre 943 920 1.863 1.973 1.985 3.958 23.889 47,07 7,80 50,62
Ripollès 1.418 1.343 2.761 2.943 3.078 6.021 26.393 45,86 10,46 51,36
Segarra 1.148 1.409 2.557 2.274 2.907 5.181 23.191 49,35 11,03 44,90
Segrià 6.571 7.249 13.820 12.739 14.890 27.629 207.633 50,02 6,66 47,55
Selva 10.497 10.833 21.330 21.701 24.117 45.818 172.280 46,55 12,38 49,21
Solsonès 477 516 993 1.008 1.084 2.092 13.808 47,47 7,19 48,04
Terra Alta 422 412 834 847 839 1.686 12.847 49,47 6,49 50,60
Urgell 1.840 1.967 3.807 3.731 4.280 8.011 37.396 47,52 10,18 48,33
Val d'Aran 492 532 1.024 1.027 1.106 2.133 10.192 48,01 10,05 48,05
Comarques rurals 94.594 95.458 190.052 193.375 209.455 402.830 1.889.951 47,18 10,06 49,77
Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials (2000-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.