30 LAVANGUARDIA DILLUNS, 6MARÇ 2017

Elgran inventdel ‘TBO’

Arriben els cent anys del primer númerod’una revista que va marcar generacions

XAVI AYÉNBarcelona

Un centenari no­més se celebraunavegadaalavi­da. El delTBO ar­riba ara. Els ex­perts no es posen

d’acorden ladataexactad’apariciódel primer número: va ser el 17 demarçdel1917,comvadir lamateixarevistaquanvafer50anys?Ovaserl’11, comassenyalauna investigaciódel 1992? O potser el 10, tenint encompte que la revista sortia elsdissabtes?Sigui com sigui, el TBO no és

qualsevolcosa.Estractadelarevis­ta de còmic més important de lahistòria d’Espanya. No només hapublicat autors i sèries excel∙lents,sinó que la seva enorme influènciaen la societat ha quedat reflectidaenel llenguatge.Laparaula tebeo jadonanomencastellà a totes lespu­

(1886­1963), eraunescriptorenca­talà. Les indicacions manuscritessobreelsoriginals les feiaen lasevallengua materna. La majoria delsautorsestavenestablertsaBarcelo­na. Hi ha elements de La familiaUlises, com els taxis negres i grocs,que indiquenque l’accióestàambi­entada a Barcelona, i il∙lustracionsdel mateix Opisso amb gent passe­jant per la Rambla”. Buigas era netde l’arquitectedelLiceu, fillde l’ar­tífexde l’estàtuadeColomigerma­nastre del creador de les fonts deMontjuïc. El seu llegat, el TBO, noés menys monumental que el quevandeixarels seus familiars.La investigació presenta dificul­

tats, ja que no hi ha una col∙lecciócompleta del TBO –del 1917 al1998–. Guiral ha consultat lacol∙lecció del publicista Lluís Gi­ralt, “que deu tenir, calculo, propdel90%delsexemplars”.Les etapes de la publicació són

les següents: la fundacional (1917­

CulturaEl setmanari barceloní que va donar nom a totes les revistes d’historietes

cómicas i Álbum ameno, i l’Edicio­nes TBO de l’editorial molt mésgran–; la de l’esplendor, de nouamb numeració (1952­1972); la dela transició (1972­1983), i diversosintents de ressuscitar la capçaleraentre el 1986 i el 1998. El 1983 laBruguera de Mortadelo –l’actualEdiciones B– va adquirir la capça­leradelmàximcompetidor.Entre les sèries més populars

destaquenLos grandes inventos delTBO–ambaquesttítoloaltrestítolssemblants–, que es va publicar del1920al1948, inspiratalprincipiperla francesa Les inventions du Pêle­Mêle, d’on es copiaven –literal­ment– idees. Va ser dibuixada perdiversos autors, però destaquen

Nit i Sabatés, que “eren pèrits me­cànics–explicaGuiral–iespreocu­paven que els invents funcionessinrealment, d’altres eren més esbo­jarrats”. A la dècada dels seixantaesvafusionarambFranzdeCopen­hague, un científic que protagonit­zavaunaaltra sèriede la revista.Lamascota inicial –el nenTBO–

va desaparèixer als anys vint. Ambel temps, el símbol de la publicacióva acabar sent la família Ulises, di­buixada entre el 1944 i el 1993 perdiversos autors, sobretotperBene­jam (de fet, Blanco ni tan sols lessignava“perrespecte”alqueconsi­derava el seu creador). Aquest re­

1. Els estilitzatspersonatges deColl, del 1949 al1979

2. Josechu elVasco, de Munta­ñola, portada del1964

3. Original d’unespecial de laFamilia Ulisesdel 1975, deBlanco

4. Portada deRicard Opisso,del 1920

5. El patriarcaUlises Higuerue­lo, de Benejam,portada del 1964

6. La motofamiliar, un“invent del TBOde Nit”, del 1936

flex sociològicd’una famíliadeclassemitja­na va arribar amostrar fins itot temes com la fam i l’es­traperlo i,més tard, el naixent con­sumismed’una societat que desco­bria les neveres elèctriques i els te­levisors.

Les restriccions de la censuravan ferqueelTBOesconvertís, pervocació o per necessitat, en el mà­xim exponent de l’humor blanc, inomés registrava lleus incidents.

blicacions d’historietes en general–la RAE la va acceptar el 1968–. Eljoc de paraules que li dona origenprové d’una sarsuela del 1909 titu­lada T.B.O., amb llibret d’EduardoMontesinos iÁngelTorresdelÁla­mo, que versava sobre la creaciód’unnoudiariqueesdeiaaixí.Antoni Guiral acaba de publicar

100anysdelTBO(EdicionesB),unahistòria completa de la publicació,dividida cronològicament per eta­pes i ambapartatsdedicats a les se­ves sèries i autors més importants.“Eraunproductemolt català –des­taca–, no només perquè l’empresafos aBarcelona, sinó tambéperquèel seu editor, Joaquim Buigas

1938), amb la Guerra Civil pel mig;la de postguerra (1941­1952), enquè la revista teniaun títol diferenten cada exemplar –la dictadura noconcedia llicències de publicacióperiòdica, i l’editorial havia de fin­gir que publicava una revista únicacada vegada, amb títols comHojas

L’única exposicióprevista és la del Salódel Còmic, i serà demida reduïda i duraràquatre dies

3

5

2

1

DILLUNS, 6MARÇ 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31

#tuitsdecultura@jordicorominasJordi Corominas Escriptor

Em sembla un desastre que no espugui trobar Les dones i els dies acap llibreria. No el reeditaran?

@2dabrilJoan Todó Escriptor

L’ús de la noció de “nació cultural”com a indici del valor atorgat a lacultura. El musical.

@FdezMalloAgustín Fernández Mallo Escriptor

Martes y miércoles en Oxford yLondres, presentación NocillaDream yNocilla Experience(@FitzcarraldoEds).

@_isaacrosaIsaac Rosa Escriptor

ElmomentazodeTardepara la ira:JoséManuel Soto cantandoPor ellaa todo trapomientras losdos tiposduros y sufrientes vanencoche.

Elsovnis venienabuscar còmics

Elmillordebaixaralabarberiadelbarri era la pila de revistes delTBO. No volia que em toqués eltorn per continuar llegint. ElTBOera el plaer. Punt. El plaer de bus­caracasaunraconetaresguarddeparesigermans,ambeltresord’unTBOentrelesmans.Ifer­hodurar,vinyetaavinyeta.Moltsnensdefi­nalsdelsanysseixantaensvamen­sinistrar en la lectura així (i jo vaigaplegarunmuntdesabers inútilsala pàginaDe todo un poco, de peti­tíssima i atapeïda lletra: “La ciutatdeFlores,alaselvadelPeté,aGua­temala,éslacapitalmundialdelxi­clet”, vesperon).Un dels meus millors amics, en

Jorge, em va horroritzar un diaquan em va explicar que els seuspares –metges de categoria– liprohibien els còmics (lectura depa sucat amb oli): gairebé mig se­gle després encara recordo la infi­nitapenaquevaigsentirperellda­vant d’una crueltat tan gran. Jollegia còmics fins que el meu pareem deia: “Deixa de llegir, que etquedaràs cec”. Continuava ambuna llanterneta sota els llençols(deu diòptries, papa, gairebé l’en­certes!).És que eren molt addictius

aquells personatges domèstics iurbanites, des de Melitón Pérez alafamíliaUlisses,passantperAlta­miro de la Cueva i, sobretot, la pà­ginaqueesrepartienleseixelebra­des proeses d’en Josechu, el basc

(avui seria incorrecte, comtot), i, asota,Losgrandes inventosdelTBO,de Sabatés, en què podia pas­sar­m’hi hores. Aquells inventsapostaven pel més alambinat tra­jecte entre un propòsit i un objec­tiumitjançantunaenrevessadate­oriadepalanques,politges,taques,tubs i corretges que tramaven unainvoluntària paròdia del maqui­nisme.Vaigconeixe’n,quanjaeragran,

l’autor, el dibuixant català (comgairebétots)RamonSabatés,queapunt de morir em va assegurar:“Tots els meus invents del TBOfuncionariensielsconstruïssin!”.Ielcrec,permoltque laparlapopu­larhagifixat“inventdelTBO”coma sinònim de despropòsit abraca­dabrant. Sabatés em va regalar undels seus originals, una andanamòbil per a estacions de tren: ésdels setanta, i sembla les cintes depassatgersd’avui a l’aeroport!José María Beà, l’historietista

més internacionalquehemtingut,emdiuqueelTBO“vaserlaprime­ra mostra d’humor gràfic per alsnensdepostguerra,i laprimerare­ferència del surrealisme”, pel seuhumor absurd enmolts gags. Avuien conservo l’exemplar núm. 577(novembre del 1968), en què a laportada diu: “El porqué de los ov­nis”. Un ovni sobrevola la Terra, iquan passa sobre Barcelona...“¡Aquí, aquí es! ¡Bajemos!”. I elsseus verds alienígenes assalten unquiosc i se’n van amb cara de dro­gats, carregadets de TBO. Durantun segle, els ovnis han vingut abuscar còmics! I alguns terraquissom, per haver­ne llegit alguns,unamiquetaextraterrestres.c

ANÀLISI

Víctor­M. Amela

Els descobriments

No té res a veure amb la famosasecció Los grandes inventos deTBO, em refereixo a descobri­ments personals que he fet gràci­es al TBO.L’últim l’he fet escrivint aquest

text.Després d’haver explicat un

muntdevegadesquedepetit ana­va a l’estudi del meu pare a veurecomdibuixava, quem’enfilava enuna cadira darrera seu i miravaperdamuntde la sevaespatllaperno molestar­lo, i que així és comvaig aprendre a dibuixar... aram’adono que els dibuixos que liveia fer eren els del TBO!El primer descobriment permi

van ser els dibuixos del genialJosep Coll. Em sento molt deu­tor del moviment, la velocitati la plasticitat dels seus perso­

natges, i de la seva línia clara.A través del TBO vaig veure un

dels primers exemples descaratsd’explotació professional: quanels dibuixants cobraven les sevescol∙laboracions els feien signarun paperet (era petit) en què re­nunciaven a qualsevol tipus dedret sobre la seva obra.El TBO em va ajudar també a

captar bé què era el franquisme.Per ami TBO és sinònim de fran­quisme –parlo dels anys cinquan­ta i seixanta–, tant pel seu contin­gut comper les relacionsques’es­tablien entre els dibuixants i lapropietat. Potser aquesta és la raóque m’agradés tant mirar els di­buixos d’O. Soglow, El Reyecito,els únics que venien de fora (peròparlavend’un rei i practicavenunhumor totalment blanc), que empermetien intuir que hi havia al­tres realitats.Els descobriments més impor­

tants, sens dubte, els grans dibui­xants que hi treballaven i la grandiversitat d’estils.c

ANÀLISI

Toni Batllori

Per exemple, aBlanco, el 1970, “lacensura li rebutja la historietaRe­quisito imprescindible, en què unpersonatge no es pot presentar aunes oposicions ni matricular elfillal’escolaperquènotécapreco­

manació”, revela Guiral. Entre lescuriositats, Floreal, unes pàginesanarquistesqueTBOvainseriren­tre el 1936 i el 1937 per ordre de laGeneralitat.El volum commemoratiu de

Guiral no eludeix les dures condi­cions a què se sotmetia la tasca elsdibuixants. Tots havien de firmarunacessiódelsseusdretsd’autoral’empresa,cosaqueenvacondem­nar alguns a la misèria durantl’etapa finalde les sevesvides.Cu­riosament, fa uns quantsmesos esva publicar 100 anys. El tebeo queva donar nom als altres (Diminu­ta),unllibretambéhistòricdeJor­di Manzanares, envoltat de polè­mica perquè Ediciones B va com­minar els editors a retirar­lo delmercatperquèles imatgesnoerende la sevapropietat.D’altrabanda, envistadel signi­

ficatd’aquestacapçaleraendiver­ses generacions, crida l’atencióqueelseucentenariescommemo­ri només al pròxim Saló del Cò­mic,ambunaexposiciódemidali­mitadaqueduraràquatredies.Nohi ha cap institució capaç d’orga­nitzarunamostraal’alturadelqueva ser el TBO? Seria possible unbuitaixíenaltrespaïsosdelnostreentorn?c

4

6