El setmanari barceloníque va donar nom atotes les ......Les restriccions de la censura...
Transcript of El setmanari barceloníque va donar nom atotes les ......Les restriccions de la censura...
30 LAVANGUARDIA DILLUNS, 6MARÇ 2017
Elgran inventdel ‘TBO’
Arriben els cent anys del primer númerod’una revista que va marcar generacions
XAVI AYÉNBarcelona
Un centenari només se celebraunavegadaalavida. El delTBO arriba ara. Els experts no es posen
d’acorden ladataexactad’apariciódel primer número: va ser el 17 demarçdel1917,comvadir lamateixarevistaquanvafer50anys?Ovaserl’11, comassenyalauna investigaciódel 1992? O potser el 10, tenint encompte que la revista sortia elsdissabtes?Sigui com sigui, el TBO no és
qualsevolcosa.Estractadelarevista de còmic més important de lahistòria d’Espanya. No només hapublicat autors i sèries excel∙lents,sinó que la seva enorme influènciaen la societat ha quedat reflectidaenel llenguatge.Laparaula tebeo jadonanomencastellà a totes lespu
(18861963), eraunescriptorencatalà. Les indicacions manuscritessobreelsoriginals les feiaen lasevallengua materna. La majoria delsautorsestavenestablertsaBarcelona. Hi ha elements de La familiaUlises, com els taxis negres i grocs,que indiquenque l’accióestàambientada a Barcelona, i il∙lustracionsdel mateix Opisso amb gent passejant per la Rambla”. Buigas era netde l’arquitectedelLiceu, fillde l’artífexde l’estàtuadeColomigermanastre del creador de les fonts deMontjuïc. El seu llegat, el TBO, noés menys monumental que el quevandeixarels seus familiars.La investigació presenta dificul
tats, ja que no hi ha una col∙lecciócompleta del TBO –del 1917 al1998–. Guiral ha consultat lacol∙lecció del publicista Lluís Giralt, “que deu tenir, calculo, propdel90%delsexemplars”.Les etapes de la publicació són
les següents: la fundacional (1917
CulturaEl setmanari barceloní que va donar nom a totes les revistes d’historietes
cómicas i Álbum ameno, i l’Ediciones TBO de l’editorial molt mésgran–; la de l’esplendor, de nouamb numeració (19521972); la dela transició (19721983), i diversosintents de ressuscitar la capçaleraentre el 1986 i el 1998. El 1983 laBruguera de Mortadelo –l’actualEdiciones B– va adquirir la capçaleradelmàximcompetidor.Entre les sèries més populars
destaquenLos grandes inventos delTBO–ambaquesttítoloaltrestítolssemblants–, que es va publicar del1920al1948, inspiratalprincipiperla francesa Les inventions du PêleMêle, d’on es copiaven –literalment– idees. Va ser dibuixada perdiversos autors, però destaquen
Nit i Sabatés, que “eren pèrits mecànics–explicaGuiral–iespreocupaven que els invents funcionessinrealment, d’altres eren més esbojarrats”. A la dècada dels seixantaesvafusionarambFranzdeCopenhague, un científic que protagonitzavaunaaltra sèriede la revista.Lamascota inicial –el nenTBO–
va desaparèixer als anys vint. Ambel temps, el símbol de la publicacióva acabar sent la família Ulises, dibuixada entre el 1944 i el 1993 perdiversos autors, sobretotperBenejam (de fet, Blanco ni tan sols lessignava“perrespecte”alqueconsiderava el seu creador). Aquest re
1. Els estilitzatspersonatges deColl, del 1949 al1979
2. Josechu elVasco, de Muntañola, portada del1964
3. Original d’unespecial de laFamilia Ulisesdel 1975, deBlanco
4. Portada deRicard Opisso,del 1920
5. El patriarcaUlises Higueruelo, de Benejam,portada del 1964
6. La motofamiliar, un“invent del TBOde Nit”, del 1936
flex sociològicd’una famíliadeclassemitjana va arribar amostrar fins itot temes com la fam i l’estraperlo i,més tard, el naixent consumismed’una societat que descobria les neveres elèctriques i els televisors.
Les restriccions de la censuravan ferqueelTBOesconvertís, pervocació o per necessitat, en el màxim exponent de l’humor blanc, inomés registrava lleus incidents.
blicacions d’historietes en general–la RAE la va acceptar el 1968–. Eljoc de paraules que li dona origenprové d’una sarsuela del 1909 titulada T.B.O., amb llibret d’EduardoMontesinos iÁngelTorresdelÁlamo, que versava sobre la creaciód’unnoudiariqueesdeiaaixí.Antoni Guiral acaba de publicar
100anysdelTBO(EdicionesB),unahistòria completa de la publicació,dividida cronològicament per etapes i ambapartatsdedicats a les seves sèries i autors més importants.“Eraunproductemolt català –destaca–, no només perquè l’empresafos aBarcelona, sinó tambéperquèel seu editor, Joaquim Buigas
1938), amb la Guerra Civil pel mig;la de postguerra (19411952), enquè la revista teniaun títol diferenten cada exemplar –la dictadura noconcedia llicències de publicacióperiòdica, i l’editorial havia de fingir que publicava una revista únicacada vegada, amb títols comHojas
L’única exposicióprevista és la del Salódel Còmic, i serà demida reduïda i duraràquatre dies
3
5
2
1
DILLUNS, 6MARÇ 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31
#tuitsdecultura@jordicorominasJordi Corominas Escriptor
Em sembla un desastre que no espugui trobar Les dones i els dies acap llibreria. No el reeditaran?
@2dabrilJoan Todó Escriptor
L’ús de la noció de “nació cultural”com a indici del valor atorgat a lacultura. El musical.
@FdezMalloAgustín Fernández Mallo Escriptor
Martes y miércoles en Oxford yLondres, presentación NocillaDream yNocilla Experience(@FitzcarraldoEds).
@_isaacrosaIsaac Rosa Escriptor
ElmomentazodeTardepara la ira:JoséManuel Soto cantandoPor ellaa todo trapomientras losdos tiposduros y sufrientes vanencoche.
Elsovnis venienabuscar còmics
Elmillordebaixaralabarberiadelbarri era la pila de revistes delTBO. No volia que em toqués eltorn per continuar llegint. ElTBOera el plaer. Punt. El plaer de buscaracasaunraconetaresguarddeparesigermans,ambeltresord’unTBOentrelesmans.Iferhodurar,vinyetaavinyeta.Moltsnensdefinalsdelsanysseixantaensvamensinistrar en la lectura així (i jo vaigaplegarunmuntdesabers inútilsala pàginaDe todo un poco, de petitíssima i atapeïda lletra: “La ciutatdeFlores,alaselvadelPeté,aGuatemala,éslacapitalmundialdelxiclet”, vesperon).Un dels meus millors amics, en
Jorge, em va horroritzar un diaquan em va explicar que els seuspares –metges de categoria– liprohibien els còmics (lectura depa sucat amb oli): gairebé mig segle després encara recordo la infinitapenaquevaigsentirperelldavant d’una crueltat tan gran. Jollegia còmics fins que el meu pareem deia: “Deixa de llegir, que etquedaràs cec”. Continuava ambuna llanterneta sota els llençols(deu diòptries, papa, gairebé l’encertes!).És que eren molt addictius
aquells personatges domèstics iurbanites, des de Melitón Pérez alafamíliaUlisses,passantperAltamiro de la Cueva i, sobretot, la pàginaqueesrepartienleseixelebrades proeses d’en Josechu, el basc
(avui seria incorrecte, comtot), i, asota,Losgrandes inventosdelTBO,de Sabatés, en què podia passarm’hi hores. Aquells inventsapostaven pel més alambinat trajecte entre un propòsit i un objectiumitjançantunaenrevessadateoriadepalanques,politges,taques,tubs i corretges que tramaven unainvoluntària paròdia del maquinisme.Vaigconeixe’n,quanjaeragran,
l’autor, el dibuixant català (comgairebétots)RamonSabatés,queapunt de morir em va assegurar:“Tots els meus invents del TBOfuncionariensielsconstruïssin!”.Ielcrec,permoltque laparlapopularhagifixat“inventdelTBO”coma sinònim de despropòsit abracadabrant. Sabatés em va regalar undels seus originals, una andanamòbil per a estacions de tren: ésdels setanta, i sembla les cintes depassatgersd’avui a l’aeroport!José María Beà, l’historietista
més internacionalquehemtingut,emdiuqueelTBO“vaserlaprimera mostra d’humor gràfic per alsnensdepostguerra,i laprimerareferència del surrealisme”, pel seuhumor absurd enmolts gags. Avuien conservo l’exemplar núm. 577(novembre del 1968), en què a laportada diu: “El porqué de los ovnis”. Un ovni sobrevola la Terra, iquan passa sobre Barcelona...“¡Aquí, aquí es! ¡Bajemos!”. I elsseus verds alienígenes assalten unquiosc i se’n van amb cara de drogats, carregadets de TBO. Durantun segle, els ovnis han vingut abuscar còmics! I alguns terraquissom, per haverne llegit alguns,unamiquetaextraterrestres.c
ANÀLISI
VíctorM. Amela
Els descobriments
No té res a veure amb la famosasecció Los grandes inventos deTBO, em refereixo a descobriments personals que he fet gràcies al TBO.L’últim l’he fet escrivint aquest
text.Després d’haver explicat un
muntdevegadesquedepetit anava a l’estudi del meu pare a veurecomdibuixava, quem’enfilava enuna cadira darrera seu i miravaperdamuntde la sevaespatllaperno molestarlo, i que així és comvaig aprendre a dibuixar... aram’adono que els dibuixos que liveia fer eren els del TBO!El primer descobriment permi
van ser els dibuixos del genialJosep Coll. Em sento molt deutor del moviment, la velocitati la plasticitat dels seus perso
natges, i de la seva línia clara.A través del TBO vaig veure un
dels primers exemples descaratsd’explotació professional: quanels dibuixants cobraven les sevescol∙laboracions els feien signarun paperet (era petit) en què renunciaven a qualsevol tipus dedret sobre la seva obra.El TBO em va ajudar també a
captar bé què era el franquisme.Per ami TBO és sinònim de franquisme –parlo dels anys cinquanta i seixanta–, tant pel seu contingut comper les relacionsques’establien entre els dibuixants i lapropietat. Potser aquesta és la raóque m’agradés tant mirar els dibuixos d’O. Soglow, El Reyecito,els únics que venien de fora (peròparlavend’un rei i practicavenunhumor totalment blanc), que empermetien intuir que hi havia altres realitats.Els descobriments més impor
tants, sens dubte, els grans dibuixants que hi treballaven i la grandiversitat d’estils.c
ANÀLISI
Toni Batllori
Per exemple, aBlanco, el 1970, “lacensura li rebutja la historietaRequisito imprescindible, en què unpersonatge no es pot presentar aunes oposicions ni matricular elfillal’escolaperquènotécapreco
manació”, revela Guiral. Entre lescuriositats, Floreal, unes pàginesanarquistesqueTBOvainserirentre el 1936 i el 1937 per ordre de laGeneralitat.El volum commemoratiu de
Guiral no eludeix les dures condicions a què se sotmetia la tasca elsdibuixants. Tots havien de firmarunacessiódelsseusdretsd’autoral’empresa,cosaqueenvacondemnar alguns a la misèria durantl’etapa finalde les sevesvides.Curiosament, fa uns quantsmesos esva publicar 100 anys. El tebeo queva donar nom als altres (Diminuta),unllibretambéhistòricdeJordi Manzanares, envoltat de polèmica perquè Ediciones B va comminar els editors a retirarlo delmercatperquèles imatgesnoerende la sevapropietat.D’altrabanda, envistadel signi
ficatd’aquestacapçaleraendiverses generacions, crida l’atencióqueelseucentenariescommemori només al pròxim Saló del Còmic,ambunaexposiciódemidalimitadaqueduraràquatredies.Nohi ha cap institució capaç d’organitzarunamostraal’alturadelqueva ser el TBO? Seria possible unbuitaixíenaltrespaïsosdelnostreentorn?c
4
6