s la ms caracterstica casa unifamiliar romana, tot i quenoms
una minoria de famlies benestants podien posseir-ne una.
5. Tenia un o, com a molt, dos pisos, i molt poques obertures
exteriors.
6. La domus
L'entrada, el uestibulum, tenia un petit espai arrecerat abans
de la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.
7. Els espais que quedaven a cada banda, si estaven de cara a
l'exterior,podien llogar-se a d'altres persones com a
tabernae.
8. La domus
El primer espai al qual s'accedia era l'atrium, un pati central
que alhora servia per deixar entrar la claror, distribuir els
espais i recollir l'aigua a l'impluvium grcies al pendent cap a
l'interior de l'obertura del sostre (compluuium).
9. La domus
Solia haver-hi una capelleta consagrada als lars
(lararium).
10. El tablinum, el despatx del pater familias, on rebia les
visites, estava situat al fons de l'atri, separat per una
cortina.
11. La domus
Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de
l'atri.
12. El triclinium era el menjador, on es menjava ajagut.
13. La cuina (culina) ni la comuna (latrina) no tenien un
emplaament fix.
14. La domus
Moltes cases tenien un jard (hortus) a la part posterior.
15. A partir del segle II a. C., la domus es va anar
sofisticant, i l'hortus es convetrt en un sumptus peristylum
(peristil), era un jard envoltat d'un porxo sostingut per columnes.
Al seu voltant podem trobar un menjador d'estiu, altres
habitacions, etc.
16. La domus
17. La insula
A les grans ciutats la majoria de gent vivia en cases de pisos
de lloguer agrupades en illes (insulae), semblants a les cases
modernes, de fins a tres o quatre pisos.
18. La insula
Es construen al voltant d'un pati interior i tenien molts
balcons i finestres cara enfora o cap al pati, de maneraque devien
eren molt sorolloses.
19. La insula
Hi havia poques habitacions i sense s fix. Els lloguers eren
cars i molts rellogaven cambra, amb la qual cosa encara hi vivien
ms estrets.
20. La insula
Moltes no disposaven de conduccions d'aigua ni latrines.
21. Com que les construen amb materials barats, com la fusta,
el perill d'ensorrament o incendi era constant.
22. La villa rustica
Era l'edifici central d'una explotaci agrcola. Al voltant del
pati hi havia els habitatges dels esclaus, els estables, el
galliner, graners, cellers, etc.
23. La villa rustica
L'amo tenia sovint una part de la uilla rustica habilitada com
a residncia ms o menys luxosa.
24. La villa urbana
Algunes famlies benestants posseen villes en llocs de la gran
bellesa.
25. Aquestes ja no sn explotacions agrries sin que tenen ll'nic
objectiu de ser residncies de vacances de luxe.
26. Podien tenir tota mena de comoditats.
27. La villa urbana
L'estructura podia ser molt diversa.
28. Solia accedir-se pel peristil. Les habitacions s'agrupaven
en edificis diferents comunicats entre si per passadissos
coberts.