PSICOLOGIATema 2
LA DIMENSIÓ PSICOLÒGICA DE L’ ÉSSER HUMÀJesús GómezOctubre 11
Índex
1. La Psicologia 2.Què és el comportament? 3.Les capacitats mentals 4.Les causes de la conducta i l’
afectivitat.
1. La Psicologia Ciència que
estudia el comportament.
La paraula “Psicologia” vol dir “estudi de l’ ànima”
El seu símbol és la lletra grega psi
Alguns dels psicòlegs més importants
Wilhelm Wundt
Pavlov
Sigmund Freud
Jean Piaget
Skinner
Köhler
Maslow
2.Què és el comportament? Relació amb el
medi. Recerca de la
supervivència El comportament
pot ser més o menys elemental, més o menys variable o automatitzat.
Tant l’ au com el nen es relacionen amb el medi, aquesta relació és el comportament. Aquest és estudiat per la Psicologia.
La capacitat de variació de la conducta depèn , per exemple, del nivell de cerebració.
=Nivell de complexitat del cervell.
A major complexitat més capacitat per tenir conductes intel.ligents.
Els animals del dibuix tenen cervell, però no tots els animals en tenen.
Humans: comportament molt complex o variable.
A més variació, més adaptació
A més adaptació, més intel·ligència
Aquest ximpanzé aprèn una nova conducta : direm que la seva conducta varia i s’ adapta. És senyal d’ intel.ligència
Les formigues no varien la seva conducta, tenen una conducta automatitzada : no podem parlar d’ intel·ligència.
Aquí veiem una conducta intel-ligent. El ximpanzé pujat a a les caixes està improvisant una conducta per a resoldre un problema, el d’ agafar el plàtan lligat a una corda.
Què permet poder variar la conducta i trobar solucions als problemes ?
Les capacitats mentals.
3.Les capacitats mentals
Són les següents :
La percepció La imaginació La memòria La intel.ligència
b) Definició:
La percepció té la funció de captar informació del món.
Ho fa mitjançant els sentits o receptors
Aquesta informació arriba al cervell a través del sistema nerviós.
El cervell interpreta aquesta informació.
Els sentits o òrgans sensorials i el sistema nerviós
Un soEm
concentro en
els sons musical
s
Reconec la
música
Decideixo escoltar-la
El cervell rep les dades sensorials, les interpreta i reacciona.
c) La percepció selecciona: Patim un bombardeig d’ estímuls (els sons, les llums, els olors...)
Però el cervell no pot donar abast a tot.
Ha de fer una selecció.
Les dades que ens arriben d’ aquesta pintura són tantes que ens concentrem en allò que ens sembla important.
d) L’ atenció i la percepció:
L’ atenció ens fa estar receptius o no.
És, doncs, la porta d’ entrada o no de la informació
Sense atenció...
e) La atenció depèn de :
e1 ) Factors personals i e2) Factors no personals o externs
E1) Factors personals
Poden ser psicològics o fisiològics
1) Psicològics: Interès, motivació, expectatives, pressió social,
suggestió.
Motivació
Pressió
Interès
Espectatives
2) L’ atenció també depèn de factors pesonals fisiològics: les capacitats sensorials.
No posarem atenció si un soroll ens passa desapercebut.
O si estem cansats.
e2 ) Factors no personals o externs.
ÉS la manera com es presenten els estímuls:
intensitat i mida de l’ estímul; contrast; la novetat, la raresa.
Qui no se sent atret per aquest cartell?
f) Les lleis de la percepció.
Captem les dades “ordenadament” Quina és la raó? Les lleis de la percepció o “lleis de
la forma”
Les lleis de la percepció són:
1) Llei general del fons i la figura
Sempre percebem una figura que es destaca sobre un fons que queda en segon pla.
2) Llei de la simplicitat
. .
. .
:
Organitzem els estímuls de manera que la figura resultant sigui senzilla . Així, en quatre punts equidistants veiem un quadrat en comptes de qualsevol altre figura.
3) Llei de la pregnància :
Completem la figura que surt incompleta. Ens porta , per exemple, a finalitzar una paraula incompleta o un dibuix que suposem no acabat.
4)Llei de la proximitat:
Tendim a integrar en la mateixa figura els objectes pròxims entre ells.
Per exemple, les verticals pròximes les veiem com a barres separades per espais en blanc
5) Llei de la semblança:
Solem integrar en una figura objectes similars.
Percebem files d’ estrelles i files de cercles negres en comptes de veure columnes compostes per figures diferents.
Per efecte de la llei de la semblança agrupem per una banda els cercles i per l’ altra els quadrats.
Per efecte de la llei de la semblança agrupem …
4) Llei del contrast: 6) Llei del contrat
Per la llei del contrast
Tendim a destacar un element d’ una figura d’ acord amb la relació que guarda amb els altres elements del conjunt.
La diagonal del rectangle de la dreta és idèntica a la de l’ esquerra, però sembla més gran.
Lleis de la Gestalt o de la Forma 3’50
Veure documental Tema 3 Psicologia i Sociologia Recursos
g) Les il.lusions de la percepció
El fenomen de les il.lusions perceptives confirma que la nostra percepció no és ...
objectiva . És a dir que ... No percebem les coses tal
com són Sinó d’ una manera ... Subjectiva . És a dir que ... No veiem el món tal com és
sinó d’ una manera personal.
3.2 La memòria i la imaginació
La memòria i la imaginación són capacitats cerebrals
Emmagatzemen i reprodueixen gran part de l’ informació ...
sensorial. Aquestes dades sensorials són
transformades en … = imatges.
Imatges = fotografies mentals Són entitats mentals = eines
cerebrals = representacions
Les imatges ens permenten la distància mental respecte …
al món físic. Gràcies a les imatges ja no ens cal
tenir al davant .. les coses Ara les tenim al cap gràcies.. a les imatges
Importància de les imatges
1) alliberament respecte a les coses
Nova York.Les imatges ens permeten representar-nos NY. No cal estar allí no cal tampoc haver estat mai.
2) font informativa : - Completen la informació : Per
exemple si veiem una part d’ un objecte amb les imatges podem imaginar-nos la resta
- Ens permeten tenir les tres dimensions temporals .
- Inventem noves realitats.
3) Sense les imatges el pensament no és possible .
Quan pensem utilitzem les imatges com a instrument.
Quan pensem en la justícia ens ajuda fer-ho represent-la amb una imatge com la de la dona amb els ulls tancats i una balança a
les mans.
Gràcies a la memòria: -Tenim consciència del passat: -Tenim consciència de la nostra
identitat personal = sabem qui som Sense la memòria no hi ha … Món La memòria és selectiva
Però és la memòria objectiva o... subjectiva? És subjectiva perquè ... “selecciona” els ... records
.L’ Alzheimer és una malaltia degenerativa que afecta al cervell i provoca la pèrdua de la memòria. Convé que la gent més gran faci exercicis de memòria per a reduir aquest problema
La pèrdua greu de
memòria ens converteix en
éssers desvalguts i
sense identitat.
La reproducció de la informació pot ser:
a) Voluntària o espontània b) Immediata (memòria a curt
termini) o al cap del temps de l’ adquisició ( memòria a llarg termini)
c) De forma mecànica o amb sentit.
L’imaginació
Conserva Reprodueix “creativament “ = transforma les imatges Crear “realitats” noves Ens permet maginar el futur.
Classes d’ imaginació:
a) Fantasia onírica
-És el tipus d’ imaginació que es dóna
en els somnis -Es caracteritza perquè no hi ha
lògica -Freud va ser qui amb més
profunditat la va estudiar
Freud és l’autor que
més ha estudiat el món dels somnis.
Els somnis són font de l’ art. Per exemple Dalí (que admirava a Freud) va voler representar el món oníric o del somnis.
En el món dels somnis no hi ha lògica
B) Fantasia lúdica
És la fantasia del
joc. Molt
important a l’ infantesa.
Imprescindible per al desenvolupament de la personalitat.
Els jocs són un mitjà d’ aprenentatge : de valors, rols, actituds…
J. S. Mill va ser un nen sense jocs.
Aquesta experiència va
tenir conseqüències
dramàtiques per a ell, que va poder
superar.
c) Fantasia diürna o somiar despert La funció és la evasió.
D) Fantasia creadora
Transformació realitat : ciència, tecnologia, música, art, poesia, filosofia.
Un dels projectes de Leonardo. Sense la capacitat creadora d’aquest autor no parlaríem d’ ell ara.
Redes. Bebés : La imaginación al poder.
http://www.youtube.com/watch?v=rsFnvU-KFNU
3.3 L’ INTEL.LIGÈNCIA
3.3.1 Introducció
Capacitat psicològica Permet ... variar I per tant ... Aprendre i per tant ... Resoldre problemes
És exclusiva dels humans? ... No perquè ... Molts animals... L’ intel·ligència és inseparable
de ... de la percepció, la memòria i la
imaginació
3.3.2 La intel.ligència i les conductes invariables i variables
L’ intel·ligència és ... la capacitat per a variar la conducta, Dues classes de conductes les invariables i les variables.
Les conductes invariables
Són les conductes ... innates / biològiques Són mecanismes... automàtics Són conductes
compartides per ... Tots els individus de
la ... espècie
Inprescindibles per a poder ... Sobreviure Hi ha quatre tipus : Tropismes , taxis, reflexes i ... instints.
a) TropismesMoviments propis de les plantes.Per exemple :HidrotaxiFototaxi
b)TàxiesMoviments propis d’ animals molt elementalsExemples :Fototaxihidrotaxi
c) ReflexesSón respostes hereditàries de conducta comuns a tots els individus de l’ espècie.Exemples en els humans:prensiósucció
d)InstintsConducta hereditàriacomú a tots els individus de l’ espècie. Molt complexe : format por un conjunt de pasos.Exemple : moviment migratoria aus.
El moviment migratori d’ aquests animals és instintiu,
no intel.ligent
.
Les conductes variables flexibles Conductes apreses. Poder aprendre = Tenir
intel.ligència Com s’ aprén ?
3.3.4 Com s’ aprén ?
Vàries maneres : Assaig i error Imitació Aprenentatge per “intuïció” Aprenentatge mitjançant el
pensament. La intel.ligència abstracta.
1) Assaig i error
Mètode present entre els animals i també en els humans
Davant una dificultat / intents / solució / solució memoritzada i generalitzada
2) Imitació
Observació. Diferència
animals no humans i humans
L’ animal no humà aprenentatge individual
Llenguatge
3) Aprenentatge per “intuïció”
Sense haver de recórrer a l’ assaig i error i sense imitació.
Com si l’ animal pensés “De cop”
4) Aprenentatge mitjançant el pensament. Pensament = raonament Humans No es descarta que alguns
animals “pensin”
Els tres moments del pensament: A) Conceptualitzar B) Construir judicis C) Raonar
A) Conceptualitzar:
1 ) = Entendre els conceptes i ser capaç d’ utlitzar-los
2) Concepte = representació mental de la essència d’ un objecte.
Tenim el concepte de “figura geomètrica” si som
capaços d’ entendre què és el
que fa que aquestes figures siguin figures
geomètriques.
Tenim el concepte de triangle si
hem ...
3) Tenim el concepte quan podem definir l’ objecte.
4) El concepte implica abstracció i universalitat.
Abstracció : captem el més importat (per exemple que l’ aigua és aigua estigui neta, ....
bruta, líquida, gelada, sigui potable o no, etc.)
Universalitat ( quan hem entès què és l’ aigua la identificarem ...
sempre; quan hem entés què és un triangle ,
sempre ... L’ identificarem)
Tenim el concepte d’ animal...
Mireu atentament aquest acudit
Té Tuska el
concepte d’
infinit?
Tuska no té el concept d’ infinit, no ha entès què vol dir infinit perquè si l’
hagués entès no diria “Aquella de allá hace el número infinito” (El infinito és infinito, por tanto no se puede contar)
B) Construcció de judicis.
Exemple de judici: A l’ hivern fa fred Judici = Combinació de
conceptes
C) Raonament.
= Relació entre judicis Passem d’ uns judicis
coneguts a uns altres Raonem o
deductivament o inductivament
C 1 ) Raonament deductiu Exemple Tots els humans podem patir la
grip A així doncs cadascú de nosaltres ha de ser precabut.
Punt de partida : idea general Conclusió : realitat concreta.
C 2) Raonament inductiu
Exemple : S’ ha fet una enquesta a 100
alumnes de l’ Institut Els resultats permeten dir que “Els
alumnes de l’ Insitut...” Punt de partida : casos concrets Conclusió : generalització.
Exemple: s’ han comprovat milers de casos individuals de persones que han tingut problemes amb la seva pell per haver pres massa el sol. Podrem concloure que totes les persones que prenguin excessivament el sol tindran (molt possiblement) problemes de salut relacionats amb la seva pell.
3.3.4 Intell.ligència pràctica i intel.ligència abstracta
3.3.4.1 I. Pràctica
Molts animals la tenen i tots els humans
Animals : els permet resoldre problemes però amb limitacions perquè no raonen.
Molt inferior a la intel humana.
3.3.4.2 Int Abstracta = Humana = Simbòlica =
Conceptual ES diu “abstracta” perquè no cal
tenir davant les coses Operem mentalment amb les idees
de les coses =els seus conceptes Ens permet pensar
4. Les causes de la conducta i l’ afectivitat
4.1 Introducció 4.2 Teories de la motivació 4.3 Els motius 4.4 Teories de la motivació 4.5 Teoria de Maslow
4.1 Introducció
Conducta = ... comportament Tota conducta té un ... motiu o causa Motiu = motor Per a entendre els motius o raons
de la conductA s’ han creat les Teories de la motivació.
4.2 Teories de la motivació
S’ agrupen en : T. unilaterals T. bilaterals T. multilaterals
4.2.1 Teories unilaterals
Tots els motius de les accions humanes es poden reduir a un :
A) La recerca de la...
felicitat Defensat per :
Aristòtil, Epicur, religions...
Aristòtil és el primer gran filòsof que
afirma que allò que busquem per sobre de
tot és ser feliços
Epicur ens fa afirmacions semblants a Aristòtil però
dóna una interpretació més pràctica.
Molta gent en el món creu en
alguna religió : busquen la
tranquil·litat, el consol, una ajuda. Molta gent creu
que potser ara no són feliços però
que Déu algun dia els donarà la
felicitat i premiarà el seu esforç moral.
B) L’ egoisme : sempre busquem...
el nostre benefici personal.
Defensat per : Thomas Hobbes
Thomas Hobbes
Autor britànic del segle XVII.
Autor de “Leviathan”
C) La sexualitat és el motiu central de la vida humana
Defensat per Sigmund Freud
4.2.2 Teories bilaterals
Tot el que fem ho fem per dos raons principals que segons l’ autor seran :
A) Sobreviure i reproduir-nos
B) Evitar el dolor i aconseguir el benestar.
Epicur
C) Egoisme i compassió
Rousseau
4.2.3 Teories multilaterals
Pluralitat de motius Actualitat Moltes teories Coincidència: la diferència entre
motius primaris i motius secundaris
Taula dels motius humans
Motius primaris Motius secundaris
Realització Coneixement
MenjarBeguda
Aixopluc: vestit i allotjamentCompanyia
sexualAgressivitat?
SeguretatÈxit
PrestigiEconomiaPertinença a un grup
Autorrealització
Informació
Comprensió
Autoconeixe-ment
Característiques
Motius Primaris Motius Secundaris
Biològics Culturals
Comuns No comuns
Innats No innats
Homeostàtics No homeostàtics
Generalment inevitables
Més fàcilment evitables
Motivació animal i motivació humanaAnimals Humans
Motius primaris Primaris i secundaris
Primaris satisfacció inevitable
Tot motiu pot deixar de ser satisfet
Tant sols dimensió homeostàtica.
Dimensió homeost i cultural en els mot prim
M. sec poden arribar a ser tant importants o més que
els primaris.
Antibilògics o transbiològics (valors prioritaris a la vida).
Exemple de motiu antibiològic :
Renunciar a la salut o la vida per fumar...
Exemple de motiu transbiològic :
Arriscar la salut o la vida per un ideal : esportiu, religiós, moral...
4.5 La teoria de Maslow
Abraham Maslow Nova York 1908- Califòrnia 1970 Obra principal: “Una teoria de la
motivació humana” = Teoria de la jerarquia de les
necessitats La conducta respon sempre a
necessitats Aquestes poder organitzar-se en
una estructura piramidal.
Estructura piramidal de les necessitats
A) Necessitats Fisiològiques Són la base Prioritàries 1ª prioritat: supervivència. Homeostàsis, alimentació,
beure, sexualitat.
B)Necesssitat de seguretat:
Estabilitat Ordre Protecció Responen al
desig de no perdre el control de la nostra vida.
Les necessitats fisiològiques i de seguretat són les prioritàries. Quan s’ han cobert podran aparèixer les altres:
C) Afiliació o Socials:
Companyia , afectivitat, participació social, amistat, grup.
D) De reconeixement o autoestima :
Sentir-se apreciat, prestigi
E) Autorrealització o autosuperació :
Desig de perfeccionar-se, de desenvolupar les nostres qualitats personals al màxim.
Universalitat Les necessitats tenen
dimensió universal Tots ens movem per
les mateixes Tots ho fem seguint l’
estructura piramidal Tensió constant : a
mesura que anem cobrint necessitats ens plantegem altres de noves.