ANÀLISI DE LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA D’AULA I

IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES D’ANIMACIÓ LECTORA: ESTUDI DE CAS.

Autora: Eva Adell evaac1@blanquerna.url.edu Tutora: Elisabeth Ballús

Pla de Lectura de Centre (Depart. Ensenyament, 2013)

1. Aprendre a llegir

2. Llegir per aprendre

3. GUST PER LA LECTURA

OBJECTIUS I RESULTATS

CONCLUSIONS

REFERENTS TEÒRICS DESTACATS Centelles, J. (2005). La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Colomer, T. (2010a). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.

Lluch, G. (2012). La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre. Alzira: Bromera. L’article complet AQUÍ:

El gust per la lectura és una trobada fantàstica entre el nen i el llibre (Centelles, 2005).

Lectura silenciosa

Llegir és un acte íntim i creatiu (Ballester, 2002).

Biblioteca d’aula.

Lectura compartida

Activitat: Padrins de lectura.

Model lector: companys més grans.

Lectura en veu alta

Activitat: Hora de la biblioteca.

Model lector: el mestre.

Objectiu 1. Analitzar la formació de la biblioteca d’aula per fomentar el gust de la lectura:

Figura 1. Valoració del fons bibliogràfic de la biblioteca d’aula en funció de la seva adequació a la diversitat. Figura 2. Valoració de l’ambient lector de l’aula. Figura 3. Valoració dels indicadors d’ús de la biblioteca d’aula.

Figura 4. Valoració de les estratègies identificades durant la primera mitja hora de lectura diària dins l’aula.

2.1. Dins l’aula:

Mitja hora de lectura diària

Figura 6. Grau de compliment dels objectius del projecte Apadrinament Lector segons el PLEC del CEIP Mallorca.

Figura 5. Comparativa de l’ús de les tècniques de lectura en les estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula.

Taula 1: Quadre comparatiu que il·lustra la bona coordinació entre la Bibloteca d’aula i la Biblioteca escolar.

INTRODUCCIÓ

HÀBIT LECTOR

FOMENT LECTURA

Animació Lectora:

La biblioteca escolar és el cor de l’escola La biblioteca d’aula és el pont entre la biblioteca escolar i la biblioteca personal (Centelles, 2005).

MÈTODE

Disseny Estudi de cas:

1r A Escola Mallorca Barcelona

Participants 25 alumnes 1r A

Tutora 1r A i Dinamitzadora biblioteca escolar Instruments Graella d’observació

2 entrevistes

Biblioteca d’aula Biblioteca escolar

Gèneres literaris No àlbum il·lustrat Es treballa específicament

l’àlbum il·lustrat

Tècniques de lectura (Veure Figura 5)

Silenci Veu alta i compartida

Paper alumnes “Passiu” (llibres seleccionats per a ells)

Actiu (formació d’usuaris)

Classificació llibres Mida Gènere i edat

Objectiu 2. Identificar estratègies d’animació lectora:

2.2: Fora de l’aula: Hora de la biblioteca

Visita a la biblioteca pública

Apadrinament lector

Prospectiva:

És d’esperar que amb la bona pràctica general detectada en el centre, els nens de primer hagin vinculat la lectura a una activitat plaent i que aquesta dinàmica segueixi en cadas-

cun dels cursos de primària, la qual cosa podria ser el tema d’un altre estudi de seguiment per a una futura recerca.

Objectiu 1: Biblioteca d’aula:

Bona pràctica general en les tres dimensions. Les mancances detectades es treballen de manera específica (l’àlbum il·lustrat i la classificació per gèneres) en les activitats d’an-

mació lectora fora de l’aula analitzades a l’objectiu 2.

Objectiu 2: Estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula:

El compliment del Pla Lector del Centre, integrador, multidimensional i basat en la nova concepció de la competència lectora com a viure la literatura, fa que hi hagi una bona co-

ordinació entre les mestres i que les activitats d’animació lectora, les tècniques de lectura i els gèneres literaris es complementin dins i fora de l’aula.

1.3. Ús de la biblioteca d’aula. 1.2. Ambient lector 1.1. Fons bibliogràfic

A la biblioteca d’aula hi ha tot tipus de tipografia

i gèneres literaris diversos.

Manca l’àlbum il·lustrat.

Bona accessibilitat i distribució.

El criteri de classificació és per mides i no per gèneres.

La tutora concep la competència lectora com un hàbit

que es va construint a demanda del nen.

Les mancances de la biblioteca d’aula es treballen de manera

específica en les activitats que es fan a la biblioteca escolar.