Post on 18-Oct-2018
TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIO PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
ANNEX 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental.
Annex 3 1
MODIFICACIO PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
Annex 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
1
ÍNDEX
I OBJECTIU I CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ........ 3 I.1 OBJECTIU DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ................................. 3 I.2 MARC NORMATIU. ........................................................................................................ 3 I.3 CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. ............................. 4 I.4 JUSTIFICACIÓ DE LA NO NECESSITAT DE SOTMETRE LA MODIFICACIÓ
PUNTUAL DEL P.O.U.M. A AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL. .......................... 6
II DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M......... 9 II.1 ANTECEDENTS. ............................................................................................................ 9 II.2 ALTERNATIVES CONSIDERADES............................................................................... 9 II.3 ÀMBIT OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ........................... 10 II.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ....... 11 II.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL
P.O.U.M. ....................................................................................................................... 12
III DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ESTAT INICIAL DEL MEDI.................................... 14 III.1 SITUACIÓ GEOGRÁFICA............................................................................................ 14 III.2 CLIMATOLOGIA .......................................................................................................... 14 III.3 QUALITAT ATMOSFÈRICA......................................................................................... 14 III.4 QUALITAT ACÚSTICA................................................................................................. 16 III.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ............................................................................... 16 III.6 EDAFOLOGIA .............................................................................................................. 16 III.7 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA.......................................................... 16 III.8 VEGETACIÓ................................................................................................................. 17 III.9 FAUNA.......................................................................................................................... 28 III.10 PAISATGE.................................................................................................................... 28 III.11 MEDI SOCIOECONÒMIC ............................................................................................. 29 III.12 MOBILITAT................................................................................................................... 29 III.13 INFRASTRUCTURES I SERVEIS ................................................................................ 30 III.14 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC ............................................................... 30
IV DELIMITACIÓ DE LES ZONES DE RISC PER A LA SALUT HUMANA I DEL MEDI 31 IV.1 RISC D’INCENDIS FORESTALS ................................................................................. 31 IV.2 RISC D’INUNDACIONS................................................................................................ 31 IV.3 RISC DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ............................................................... 31 IV.4 RISC DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA .................................................................... 32 IV.5 RISC DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ....................................................................... 32
V IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS I POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ............................................................................................. 33
V.1 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS. ............ 33
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
2
V.2 IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS ............................................................. 33
VI AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ............................................................................................. 35
VI.1 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA................................................ 35 VI.2 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT LLUMINOSA..................................................... 35 VI.3 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ACÚSTICA........................................................ 35 VI.4 INCIDÈNCIA SOBRE LA GEOMORFOLOGIA ............................................................ 36 VI.5 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT DELS SÒLS...................................................... 36 VI.6 INCIDÈNCIA SOBRE LA HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA................. 36 VI.7 INCIDÈNCIA SOBRE LA VEGETACIÓ........................................................................ 36 VI.8 INCIDÈNCIA SOBRE LA FAUNA................................................................................. 37 VI.9 INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE........................................................................... 37 VI.10 INCIDÈNCIA SOBRE EL BALANÇ HÍDRIC ................................................................. 37 VI.11 INCIDÈNCIA SOBRE ELS RECURSOS ENERGÈTICS .............................................. 38 VI.12 INCIDÈNCIA SOBRE LA MOBILITAT.......................................................................... 38 VI.13 INCIDÈNCIA SOBRE EL MODEL D’ORDENACIÓ TERRITORIAL ............................. 38 VI.14 INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC ........................................... 38 VI.15 INCIDÈNCIA SOBRE ELS USOS DEL SÒL................................................................. 39 VI.16 INCIDÈNCIA SOBRE LES INFRASTRUCTURES I SERVEIS ..................................... 39
VII MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS AMBIENTALS ........................... 40 VII.1 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DELS NIVELLS SONORS ......... 40 VII.2 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DE LA QUALITAT
ATMOSFÈRICA............................................................................................................ 40 VII.3 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA GEOMORFOLOGIA ................................ 41 VII.4 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DELS SÒLS........................................................ 41 VII.5 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA HIDROLOGIA.......................................... 42 VII.6 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ............................................ 42 VII.7 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DEL PAISATGE.................................................. 43 VII.8 MESURES PER A L’ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ESTALVI D’AIGUA. .......... 43 VII.9 MESURES PER A LA CORRECTA GESTIÓ DELS RESIDUS .................................... 44 VII.10 MESURES A APLICAR EN LA FASE D’EXECUCIÓ DE PROJECTES ..................... 44
VIII AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS ESTABLERTS .................................................... 46
IX SÍNTESI DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL................................... 48
X PLÀNOLS ..................................................................................................................... 51
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
3
I OBJECTIU I CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
I.1 OBJECTIU DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu l’anàlisi i la valoració
dels probables efectes sobre el medi derivats del desenvolupament de la Modificació
Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant P.O.U.M.), així com
la proposta de mesures correctores que contribueixin al compliment dels objectius
ambientals del P.O.U.M.
I.2 MARC NORMATIU.
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redacta en el marc de la Llei 9/2006,
de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el
medi ambient (BOE núm. 102 de 29 d’abril de 2006); incorporant en el Dret espanyol
la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001,
relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes, basada en el
principi de cautela i la necessitat de protecció del medi ambient.
Aquesta Llei, introdueix així en la legislació espanyola l’avaluació ambiental de plans i
programes, coneguda igualment com avaluació ambiental estratègica, com un
instrument de prevenció que permet la integració dels aspectes ambientals en el
procés de presa de decisions de plans i programes públics.
La Llei 9/2006, estableix en l’article 3.1. que han de ser objecte d’avaluació ambiental
els plans i programes, així com llurs modificacions, que puguin tenir efectes
significatius sobre el medi ambient. Tanmateix, l’article 3.3. indica que en el cas de
tractar-se de modificacions menors de plans o programes (apartat b) serà l’Òrgan
competent en matèria ambiental qui determini si correspon o no dur a terme
l’avaluació ambiental.
Queda establert a més, en l’article 8, el contingut de l’Informe de Sostenibilitat
Ambiental, instrument a través del qual s’han d’identificar, descriure i avaluar els
probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar-se de
l’aplicació del programa, així com les alternatives raonables, inclosa entre altres
l’alternativa zero, que podria suposar la no realització d’aquest pla o programa.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
4
Malgrat això, a Catalunya és competència del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l’elaboració de la llei autonòmica que
desenvolupi la Llei 9/2006.
A dia d’avui, no s’ha aprovat la corresponent llei autonòmica, de manera que a
Catalunya, el marc legal vigent en quant a avaluació ambiental dels instruments del
planejament urbanístic el constitueix el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme i el Decret 305/2006, de 18 de
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
El Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme estableix a la “Secció Segona. Documentació dels plans d’ordenació
urbanística municipal”:
“Article 70. Informe de Sostenibilitat Ambiental
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els
casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que
preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de
Sostenibilitat Ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i
programes (...).”
I.3 CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL.
L’article 70 del Decret 305/2006 estableix que el contingut mínim de l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental, haurà de ser el següent:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què
inclou:
1. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit
objecte de planejament i del seu entorn.
2. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental,
aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional,
comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament
territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
5
3. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del
pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats
anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei
d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la
sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat
territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del
paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i
lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en
funció del seu grau d'importància relativa.
b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què
inclou:
1. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
2. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de
les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris
ambientals als què es refereix l'apartat a), tercer paràgraf, d'aquest article.
3. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada,
incloent:
1. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves
determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi
ambient.
2. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les
demandes addicionals de recursos naturals i d’infrastructures de sanejament,
de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
3. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la
millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,
acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i
negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
1. Els efectes sobre els recursos naturals.
2. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
6
3. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació
prevista pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals
establerts, el què comprèn:
1. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els
requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
2. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils
ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i
les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c).
3. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una
ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de
l'avaluació global del pla.
Cal tenir en compte, però, que el municipi de Sitges compta amb el Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal, aprovat definitivament, per part de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en data 30 de març, i publicat en el DOGC, als
efectes d’entrada en vigor en data 24 de maig de 2006, el qual incorporava el
preceptiu Informe mediambiental.
Així, el present Informe de Sostenibilitat Ambiental avalua únicament la proposta de
Modificació Puntual del P.O.U.M., que es descriurà en el proper apartat, de forma
que tot i que se seguirà l’índex de continguts establert pel Decret 305/2006, aquest
s’adaptarà a la magnitud de la Modificació Puntual objecte d’estudi.
I.4 JUSTIFICACIÓ DE LA NO NECESSITAT DE SOTMETRE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. A AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL.
L’avaluació d’impacte ambiental a Catalunya, per a projectes d’obres i instal·lacions,
està regulada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi
ambient. Aquest Decret, es la transposició a la normativa autonòmica de la Directiva
85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes
públics o privats sobre el medi ambient, modificada per la Directiva 97/11/CE i pel
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
7
Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la
Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes.
Així, el Reial Decret Legislatiu 1/2008 estableix el següent:
Art. 3. Àmbit d’aplicació.
1. Els projectes, públics o privats, consistents en la realització d’obres,
instal·lacions o qualsevol altra activitat compresa en l’annex I hauran de sotmetre’s a
una avaluació d’impacte ambiental en la forma prevista en aquesta llei.
2. Només hauran de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental en la forma
prevista en aquesta llei, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas, els
següents projectes:
a) Els projectes, públics o privats, consistents en la realització d’obres,
instal·lacions o qualsevol altra activitat compresa en l’annex II.
b) Els projectes, públics o privats, no inclosos en l’annex II que puguin afectar
indirectament o directa als espais de la Xarxa Natura 2000.
Es comprova que ni la Modificació Puntual d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal ni l’activitat de benzinera que es desenvoluparà no estan incloses en cap
dels annexos recollits en aquest Reial Decret, donat que la capacitat
d’emmagatzematge de productes petrolífers serà indubtablement molt inferior a les
100.000 tones que estableix l’Annex I en l’apartat h del Grup 3. Indústria energètica.
En conseqüència, no correspon la realització d’avaluació d’impacte ambiental.
Cal remarcar la presència de la Riera de Ribes a una distància aproximada de 225
metres, que forma en l’actualitat part dels espais protegits dins la Xarxa Natura 2000,
segons l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones
d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs
d’importància comunitària (LIC). Si més no, es considera que la implantació d’una
Estació de Servei en els terrenys indicats no afectarà en cap cas aquesta riera donat
que en compliment de la normativa d’aplicació, es dotarà de tots els sistemes de
seguretat i prevenció necessaris per evitar qualsevol tipus d’afectació.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
8
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
9
II DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
II.1 ANTECEDENTS.
La Modificació Puntual del POUM, en l’àmbit del Sistema de Serveis ubicat a la
carretera de Vilanova, p.k. 39+600 és conseqüència de la necessitat de desenvolupar
un ús de benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i
condicions de la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE
PRODUCTOS PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data
14 de maig de 2008.
II.2 ALTERNATIVES CONSIDERADES
En el procés de selecció de l’emplaçament per a la futura benzinera de REPSOL
COMERCIAL DE PRODUCTOS PETROLÍFEROS, S.A., l’Ajuntament de Sitges va
considerar dues alternatives:
• Terrenys a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com a sòl urbà, sistemes
de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de Serveis
Tècnics.
• Terrenys ubicats al Passeig de Vilanova amb Avda. de Navarra.
Així, en l’avaluació d’ambdues alternatives, tingué un paper fonamental la negativa
per part de RENFE a la possibilitat de construir una benzinera en els terrenys
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
10
corresponents a l’alternativa 2 per ser adjacents a les vies fèrries. Tanmateix, altres
aspectes com la proximitat d’edificis de vivendes i les molèsties que el funcionament
de la benzinera hagués pogut ocasionar als veïns, o la distància (similar en ambdues
alternatives) des dels terrenys fins a la riera de Ribes, contribuïren a determinar
l’alternativa 1 com a alternativa escollida.
II.3 ÀMBIT OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
El POUM vigent destina uns terrenys a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com
a sòl urbà, sistemes de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de
Serveis Tècnics.
Aquests terrenys tenen una cabuda de 54.182,59 m2, dels quals aproximadament
18.500 m2 són ocupats per l’actual Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sitges
– Sant Pere de Ribes.
Els 35.682 m2 restants es troben lliures de qualsevol infrastructura. Cal destacar que
l’àmbit esta conformat per terrenys erms i sense aprofitament com a reserva per
cobrir necessitats de servei del municipi.
Es considera que les condicions dels terrenys en qüestió, són les més adequades per
poder funcionar com a Sistema de Servei. Estació de Servei, atenent que aquesta:
• S’ubica en una carretera on hi ha una gran mobilitat obligada diària.
• S’ubica prou allunyat de la zona residencial.
• S’ubica en terrenys qualificats de sistema.
Així doncs, es proposa la Modificació Puntual del POUM, que permeti la ubicació
d’una benzinera en una part dels terrenys qualificats com a clau C.1, de forma que
cobreixi el dèficit estructural d’aquest servei en el municipi, motivat per la desaparició
de la benzinera de Can Perico.
L’àmbit qualificat com Sistema de Serveis de Infrastructura de Serveis Tècnics (Clau
C.1) del plànol de la Sèrie II.2.A.3 queda dividit en:
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
11
• Clau C.1: 49.517.59 m2.
• Clau C.3: .4.665 m2
• Total àmbit: 54.182,59 m2
Així, l’àmbit d’estudi per al present Informe de Sostenibilitat Ambiental ocupa una
superfície de 4.665 m2.
L’entorn del marge dret de la carretera de Vilanova, conformat per terrenys erms
sense aprofitament, ve dominat per un petit turonet sobre el qual s’ubica l’EDAR de
Sitges - Sant Pere de Ribes.
II.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
La benzinera s’ha pensat de forma que presti servei els vehicles que surten de Sitges
cap a Vilanova on es diferencien 5 espais.
• Un vial de servei per l’accés rodat d’entrada i sortida de la benzinera, EDAR i
futurs serveis que s’instal·lin en aquest sistema. El vial de servei té els
corresponents vials d’acceleració i desacceleració d’acord amb l’informe previ
favorable emès pel Servei de Carreteres de la Diputació de Barcelona de data
14 de novembre de 2007. Aquest vial de servei de 1.615 m2, dels quals
562,48 m2 passen per zona C.3. i la resta ja forma part del sistema viari, clau
B.
• Una zona ajardinada interna de 1.446 m2 que correspon en part al talús que
limita la parcel·la amb l’EDAR.
• Una zona de rentat de vehicles, just a l’entrada però retirat al fons de la
parcel·la amb una dotació de 3 boxes i un túnel amb una petita caseta tècnica
integrada per la instal·lació de la maquinària i equip de reciclatge d’aigua.
• La zona de abastament de carburant amb 3 aparells sortidors i una
marquesina de 415 m2.
• Un edifici auxiliar amb una cabuda màxima de 200 m2 de sostre ubicat al fons
de la parcel·la al costat del turonet, de forma que visualment tapa el mur de
contenció posterior que té una alçada màxima de 4,25 metres.
• Així mateix es preveu una zona d’aparcament de vehicles per 5 places.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
12
Tot l’àmbit qualificat de C.3. té una ocupació de 4.665 m2 distribuïts de la següent
forma.
Paràmetre urbanístic Proposta d’ordenació
Superficie àmbit 5.451,584 m2
Superficie vial de servei 562,48 m2
Superficie vialitat interna 1.400,59 m2
Superficie zona ajardinada. 1.446,53 m2
Ocupació màxima dels elements de rentat.
Edificacions obertes
200 m2
Ocupació de la marquesina. Edificació oberta 415 m2
Ocupació màxima de la Edificicació tancada 290 m2
Alçada reguladora màxima edificacions
obertes.
12 m
Alçada reguladora màxima Edificacions
tancades.
9,5 m
PB + 1PP
Separació mínima edificacions oberta a
llindars .
1 m
Separació mínima edifici a Carretera. 25 m
Separació mínima marquesina a Carreteres. 15 m
II.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
La Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
Text refós de la Llei d’Urbanisme) estableix en el marc del desenvolupament
sostenible, les següents directrius:
• Utilitzar racionalment el territori conjuminant les necessitats de creixement
amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,
arqueològics, històrics i culturals.
• Evitar la dispersió de la ocupació en el territori, afavorint la cohesió social i
consolidant un model de territori globalment eficient.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
13
• Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola,
el patrimoni cultural i la identitat dels municipis.
• Distribuir els àmbits destinats a espais lliures i equipaments de manera que es
garanteixi la seva funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.
• Assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de
preservació davant els riscs naturals i tecnològics.
D’acord amb el que estableix l’Informe Mediambiental del Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal de Sitges, aquest aposta per un model de desenvolupament
territorial amb un medi urbà més compacte, funcionalment integrat i ambientalment
eficient; alhora que tracta de fer possible un creixement econòmic coherent amb els
desitjos de la majoria de ciutadans, que sigui compatible amb una millora del
paisatge urbà, periurbà i rural, de la qualitat ambiental i del benestar social.
Prenent en consideració les dimensions de l’àmbit objecte d’estudi del present
Informe de Sostenibilitat Ambiental i els criteris indicats en l’Informe Mediambiental,
la Modificació Puntual del POUM es regirà pel criteri de la minimització dels efectes
sobre el medi ambient que puguin derivar-se de la Modificació Puntual del POUM per
a desenvolupar un ús de benzinera que es concreta en els següents objectius:
• Preservació dels valors de l’entorn compatibilitzant-los amb el
desenvolupament de la nova activitat.
• Minimització de l’impacte paisatgístic, de manera que la nova activitat s’integri
en la mesura del possible en l’entorn.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
14
III DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ESTAT INICIAL DEL MEDI
III.1 SITUACIÓ GEOGRÁFICA
Sitges és una localitat de la província de Barcelona, situada a uns 40 km de
Barcelona, pertanyent a la província de El Garraf. El terme municipal ocupa una
superficie de 43,7 km2 limita amb les poblacions de Sant Pere de Ribes i
Castelldefels.
III.2 CLIMATOLOGIA
El clima que es dóna al municipi de Sitges és el clima mediterrani temperat, que es
caracteritza per tenir estius calorosos i secs i hiverns temperats i moderadament
humits.
Algunes de les seves dades característiques es resumeixen a continuació:
• Precipitacions anuals: 584 l/m2.
• Temperatura mitja: 15.7 º C.
• Temperatura mínima: 5.1 º C.
• Temperatura màxima: 28.2 º C.
• Humitat relativa: 78 %
III.3 QUALITAT ATMOSFÈRICA
Amb l’objectiu de conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del
territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions
meteorològiques per tal de poder informar els ciutadans i adoptar les mesures
preventives i de sanejament més adients, la Generalitat de Catalunya va crear la
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), mitjançant la
Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986.
D’acord amb la normativa europea i el Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre
"sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de
sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni", cal revisar la
distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori (macroemplaçament),
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
15
valorar l’entorn més proper de cada punt de mesurament (microemplaçament) i
adaptar els mètodes d’anàlisi als establerts a la normativa.
Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en Zones de Qualitat de l’Aire
(ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin
representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota l’àrea que la comprèn,
per la qual cosa cal que la superfície que la forma hagi de ser homogènia respecte a
l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i
de trànsit.
La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se a aquest nou marc normatiu, tant com a
resultat dels canvis del territori i d’altres factors. Cada any es fa un resum de l’estat
de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.
El territori de Catalunya es divideix en 15 zones de qualitat de l’aire (ZQA), entre les
quals hi ha la Zona 3: Penedès - Garraf, que inclou un total de 25 municipis, entre els
quals es troba el municipi de Sitges.
D’acord amb el Balanç de la Qualitat de l’Aire a Catalunya de l’Any 2007, publicat per
la Secció d’immissions del Servei de Vigilància i Control el 10 de març de 2008,
l’Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire 3. Penedès - Garraf, és el
següent:
• Els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid
de nitrogen, el plom i el benzè són inferiors als valors límit establerts per la
normativa vigent.
• Els nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no han superat els valors objectiu
establerts a la legislació.
• L’ozó troposfèric presenta nivells inferiors als valors objectiu establerts per a la
protecció de la salut humana d’aplicació l’any 2010 i superiors tant al valor
objectiu per a la vegetació d’aplicació l’any 2010 com als objectius a llarg termini
de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. D’altra
banda, durant l’any 2007 no s’ha superat en cap ocasió el llindar d’informació a la
població ni el llindar d’alerta a cap punt de mesurament en aquesta zona.
• Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres,
s’ha superat el valor límit anual en un punt de mesurament industrial ubicat a
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
16
Vilanova i La Geltrú respecte els 3 punts de mesurament de què disposa aquesta
zona i s’ha sobrepassat el nombre de superacions establertes pel valor límit diari
en aquest mateix punt. Aquest valors estan associats majoritàriament a
determinades activitats industrials i extractives de la zona.
III.4 QUALITAT ACÚSTICA
Per tractar-se d’uns terrenys situats a la carretera de Vilanova, que té una mobilitat
diària elevada, aquests presenten uns nivells sonors propis d’aquests tipus de zona,
és a dir, lleugerament elevats.
Cal remarcar que ni el mapa sònic ni el mapa de capacitat acústica elaborats per
l’Ajuntament de Sitges no contempla els nivells sonors de l’àmbit d’estudi.
III.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
En el municipi hi predominen roques calcàries i dolomies del Cretàcic Inferior. En
l’àmbit d’estudi, en quant a elements a destacar de geomorfologia cal destacar un
talús al llindar nord de la parcel·la amb una alçada aproximada d’uns 10 metres.
III.6 EDAFOLOGIA
Els sòls més característics en l’àmbit del municipi són de naturalesa calcària.
L’escassetat de precipitacions i les característiques calcàries dels sòls permeten la
infiltració de les aigües de pluja per les esquerdes, donant al paisatge un aspecte
àrid.
III.7 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA
En quant a la Hidrologia, cal sens dubte destacar la presència de la Riera de Ribes,
que es troba a una distància aproximada de 225 metres de l’àmbit d’estudi.
La riera de Ribes, té un recorregut total de 18 km, és un col·lector de diversos cursos
d’aigua de les comarques de Barcelona de l’Alt Penedès i el Garraf. Neix en el terme
municipal de Les Cabanyes a l’Alt Penedès, la confluència de les rieres de Ribes i de
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
17
Begues en el terme municipal de Sant Pere de Ribes amplia la riera de Ribes.
Després d’aquest recorregut entra en el terme de Sitges, desembocant en el Mar
Mediterrani, en la mateixa Costa de Sitges.
L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 a les Serres del Litoral Central aprovada per la
Generalitat de Catalunya, va ser una decisió que va consolidar el fet que el nucli
urbà de Sitges està envoltat d’espai natural protegit. A més amb aquesta ampliació la
riera de Ribes gaudeix d’un grau de protecció i així es converteix en el connector
biològic amb el Parc del Garraf.
En l’àmbit d’estudi es localitza una petita caseta d’obra a l’interior de la qual es
dedueix l’existència d’un antic pou. Si més no, cal indicar, que pel fet que aquesta
caseta es troba actualment tapiada, ha estat impossible comprovar del cert aquest
fet.
III.8 VEGETACIÓ
Tal com s’ha indicat anteriorment, l’interès del present ISA es centra en la vegetació
existent en l’actualitat en els terrenys on es preveu la ubicació de la futura benzinera.
Si bé es tracta de terrenys erms amb predominància absoluta de males herbes,
existeixen alguns exemplars arboris. Tant en el cas de les males herbes com dels
arbres presents en l’àmbit s’ha considerat oportú procedir al seu inventari i
identificació, els resultats del qual s’exposen a continuació.
L’àmbit d’estudi es caracteritza per la presència d’un petit turó sobre el qual s’ubica
l’EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes. Així, a més de llindar amb aquest turó,
l’àmbit llinda amb la carretera i amb terrenys erms.
A partir de l’estudi de l’àmbit, a grans trets, s’observa:
• Presència important d’esbarzers en la franja més propera a la carretera.
• Predominància de males herbes en tota la part central de l’àmbit.
• Presència d’algunes oliveres en el límit de l’àmbit amb l’EDAR.
• Presència de pi blanc i pi pinyer al fons de l’àmbit.
• Inexistència de margalló (Chamaerops humilis). Aquest és un fet d’especial
importància, donat que en l’inventari d’hàbitats d’interès comunitari, es troba
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
18
l’hàbitat 5333 “garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per
margalló” que en el municipi de Sitges i Sant Pere de Ribes ocupa una
superfície de 120,3 ha.
• Inexistència de cap dels exemplars inclosos al Catàleg d’arbres singulars del
municipi de Sitges, que recull els exemplars arboris més valuosos històrica i
ecològicament del municipi per assegurar-ne la seva conservació.
III.8.1 INVENTARI DE MALES HERBES
Al llarg de l’inventari de males herbes presents en l’àmbit d’estudi s’ha pogut
determinar que cap de les espècies identificades es correspon amb espècies
protegides. Ans al contrari, les 19 espècies observades són espècies molt comuns en
zones de clima mediterrani com és el cas que ens ocupa.
Per tractar-se de males herbes sense un valor especial, s’ha considerat innecessari
procedir a la seva quantificació. Així, a continuació, es llista la totalitat d’espècies
observades, acompanyant-les de les fotografies obtingudes in-situ:
• All de bruixa (Allium roseum)
• Herba de la pulmonia (Anagallis foemina)
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
19
• Canya comú (Arundo donax)
• Boix (Buxus sempervirens)
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
20
• Blavet (Centaurea cyanus)
• Estepa blanca (Cistus albidus)
• Campanella (Convulvulus arvensis)
• Borratja borda (Echium vulgare)
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
21
• Lleterassa (Euphorbia characia )
• Fonoll (Foeniculum vulgare)
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
22
• Fenàs (Hiparrhenia hirta)
• Llentiscle (Pistacia lentiscus)
• Plantatge (Plantago lanceolata)
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
23
• Rogeta (Rubia peregrina)
• Dent de lleó (Taraxacum officinale)
• Farigola (Thymus vulgaris)
A més, degut a la proximitat de les vinyes dels conreus de l’entorn, s’ha observat de
forma puntual la presència de vinya entre les males herbes, tal com il·lustren les
següents fotografies:
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
24
• Vinya (Vitis vinifera)
III.8.2 INVENTARI D’EXEMPLARS ARBORIS
Pel què fa als arbres presents en l’àmbit es poden diferenciar dues zones:
• Zona 1: La zona posterior de l’àmbit on es troben agrupacions de pi blanc i pi
pinyer (que es troben acompanyats per olivera). Es distingeixen dues
subzones:
- Zona 1.a. La principal agrupació de pi blanc i olivera que convé
remarcar que es troba estrictament fora dels terrenys de la futura
benzinera, però s’ha procedit al seu inventari per la seva proximitat.
- Zona 1.b. Exemplars de pi pinyer dins els terrenys afectats per la
construcció de la futura benzinera.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
25
• Zona 2: La zona que es troba a l’extrem de l’àmbit, entre la carretera i la
EDAR, en la qual s’ubiquen diverses oliveres.
Zona 1. Interior terrenys.
Zona 1.a. Exemplars arboris fora de l’àmbit d’estudi.
Tal com s’ha indicat anteriorment, s’ha considerat convenient procedir a la
identificació i inventari de l’agrupació de pins i oliveres situada a les proximitats del
límit de l’àmbit, donat que podrien veure’s indirectament afectats.
En aquesta zona es distingeix una agrupació de pi blanc formada per un total d’onze
exemplars, a la qual s’afegeix una formació de sis oliveres.
La següent taula recull els exemplars arboris inventariats:
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
26
Nº Nom comú
Nom científic
Alçada(m)
Perímetre tronc (cm)
Diàmetre copa (m)
Edat
1 Pi
blanc
Pinus
halepensis
1,75 8,8 1,50 Juvenil
2 Pi
blanc
Pinus
halepensis
2,65 19 1,40 Juvenil
3 Pi
blanc
Pinus
halepensis
2,20 21 1,90 Juvenil
4 Pi
blanc
Pinus
halepensis
5,10 49 3,20 Adult
5 Pi
blanc
Pinus
halepensis
4,40 37 2,40 Adult
6 Pi
blanc
Pinus
halepensis
3,80 31 2,10 Adult
7 Pi
blanc
Pinus
halepensis
4,10 35 3,40 Adult
8 Pi
blanc
Pinus
halepensis
3,20 22 1,30 Adult
9 Pi
blanc
Pinus
halepensis
6,20 142 1,30 Adult
10 Pi
blanc
Pinus
halepensis
1,15 29 7,30 Juvenil
11 Pi
blanc
Pinus
halepensis
4,50 40 2,50 Juvenil
12 Olivera Olea
europea
4,50 38 3,50 Adult
13 Olivera Olea
europea
4,50 36 3,50 Adult
14 Olivera Olea
europea
4,10 29 3,00 Adult
15 Olivera Olea
europea
4,30 35 3,20 Adult
16 Olivera Olea 4,50 36 3,50 Adult
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
27
europea
17 Olivera Olea
europea
4,60 38 3,50 Adult
Zona 1.b. Exemplars arboris dins de l’àmbit d’estudi.
En aquesta zona destaca la presència de tres exemplars de pi pinyer de dimensions
considerables, els quals es troben acompanyats d’un exemplar de la mateixa espècie
juvenil i d’una olivera de molt curta edat.
La següent taula recull els exemplars arboris inventariats:
Nº Nom comú
Nom científic
Alçada(m)
Perímetre tronc (cm)
Diàmetre copa (m)
Edat
18 Pi
pinyer
Pinus
pinea
8,50 152 6,10 Adult
19 Pi
pinyer
Pinus
pinea
8,20 220 5,30 Adult
20 Pi
pinyer
Pinus
pinea
8,40 240 7,10 Adult
21 Pi
pinyer
Pinus
pinea
2,80 26 1,60 Juvenil
22 Olivera Olea
europea
2,20 20 1,15 Juvenil
Zona 2. Límit carretera amb EDAR Sitges – Sant Pere de Ribes. En aquesta zona, ocupada majoritàriament per esbarzers, destaca la presència de
set exemplars d’olivera i d’un únic exemplar de figuera, els quals es troben
acompanyats d’un exemplar de la mateixa espècie juvenil i d’una olivera de molt
curta edat.
Nº Nom Nom Alçada Perímetre Diàmetre Edat
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
28
comú científic (m) tronc (cm)
copa (m)
23 Figuera Ficus
carica
4,00 150 4,50 Adult
24 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
25 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
26 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
27 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
28 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
29 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
30 Olivera Olea
europea
3,00 60 3,50 Juvenil/adult
NOTA: Per a aquests arbres, les mesures obtingudes in-situ són
lleugerament aproximades, donat la impossibilitat d’accedir als
exemplars, que es troben completament envoltats d’esbarzers.
III.9 FAUNA
Durant el treball realitzat in-situ es va poder observar tant un conill com un ratolí de
camp, si més no, la fauna de l’àmbit està majoritàriament formada per insectes i no
s’hi identifica cap espècie protegida.
III.10 PAISATGE
L’àmbit d’estudi està conformat per terrenys erms situats a tocar de la carretera de
Vilanova, en una zona principalment dedicada al conreu de vinya. La següent
fotografia, presa des del propi àmbit d’estudi, mostra les vinyes presents a l’altra
banda de la carretera.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
29
A més, existeix un talús sobre el qual es troben les instal·lacions de l’EDAR de Sitges
- Sant Pere de Ribes, tal com mostra la següent fotografia.
III.11 MEDI SOCIOECONÒMIC
Prenent en consideració les dimensions de l’àmbit d’estudi i l’abast del present
Informe de Sostenibilitat Ambiental, es considera innecessari avaluar l’estat del medi
socioeconòmic.
III.12 MOBILITAT
Segons dades d’aforament per la carretera C-246a circulen cada dia una Intensitat
Mitjana Diària de 15.594 vehicles amb un 6,54% de vehicles pesants, és a dir: 14.574
vehicles lleugers/dia i 1.020 vehicles pesants/dia.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
30
III.13 INFRASTRUCTURES I SERVEIS
En quant a infrastructures i serveis, cal destacar l’existència de l’EDAR de Sitges –
Sant Pere de Ribes en el límit immediat de l’àmbit d’estudi, i la inexistència de
benzineres a l’entorn.
III.14 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC
No existeix cap element que formi part del patrimoni històric i arquitectònic en l’àmbit
d’estudi.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
31
IV DELIMITACIÓ DE LES ZONES DE RISC PER A LA SALUT HUMANA I DEL MEDI
IV.1 RISC D’INCENDIS FORESTALS
Els incendis forestals, fenomen habitual a la regió mediterrània, són un dels principals
riscos naturals que es detecten al municipi de Sitges i constitueixen l’impacte
ambiental més significatiu del massís del Garraf i dels Colls-Miralpeix, tot i que els
grans incendis tan sols s’han donat al primer dels sistemes.
Així, la zona d’estudi, conformada per terrenys erms envoltats de conreus de vinya, el
risc d’incendi en aquest àmbit es considera irrellevant.
IV.2 RISC D’INUNDACIONS
Les pluges torrencials típiques del clima sec mediterrani poden, sovint, provocar
inundacions, tal com indica l’Informe Mediambiental del POUM, de manera que
aquestes representen el tercer risc en importància després de l’erosió marina i els
incendis.
Tal com s’ha indicat anteriorment, al municipi de Sitges hi ha un ecosistema fluvial
d’importància: la riera de Ribes, que presenta un cabal d’aigua irregular. Tot i així, no
es determina cap risc.
IV.3 RISC DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
D’acord amb els valors exposats en el Balanç de la Qualitat de l’Aire a Catalunya de
l’Any 2007, publicat per la Secció d’Immissions del Servei de Vigilància i Control el
10 de març de 2008, l’Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire 3.
Penedès - Garraf, es conclou que el risc de contaminació atmosfèrica al municipi no
és rellevant.
La implantació d’una benzinera en els terrenys indicats podria suposar, a priori, una
contribució a la contaminació atmosfèrica, de manera que aquest serà un risc que es
prendrà en consideració.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
32
IV.4 RISC DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA
Segons la zonificació establerta pel Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova
el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, l’àmbit d’estudi es
correspondria amb una Zona E2, donat que es tracta de sòl no urbanitzable fora d’un
espai d’interès natural o d’una àrea de la Xarxa Natura 2000. Així, tal com descriu la
Llei 6/2001, es tracta d’una zona inclosa en un àmbit territorial que admet una
brillantor reduïda i caldrà, per tant, adoptar les mesures necessàries per tal de
prevenir el risc de contaminació lluminosa.
IV.5 RISC DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Tal com s’ha indicat anteriorment, els terrenys objecte d’estudi estan situats a la
carretera de Vilanova, que té una mobilitat diària elevada i presenten uns nivells
sonors propis d’aquests tipus de zona, és a dir, lleugerament elevats. La benzinera
oferirà serveis als vehicles que circulin per aquesta carretera, però es considera que
la seva entrada en funcionament no suposarà un increment en la mobilitat diària de
vehicles d’aquesta carretera i, per tant, no incrementarà els actuals nivells sonors.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
33
V IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS I POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
V.1 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS.
A partir de la diagnosi de l’estat actual del medi, es considera que els possibles
factors ambientals pel desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM són:
• Medi físic, que inclou tant la qualitat atmosfèrica com la qualitat acústica, la
geomorfologia, la qualitat del sòls i la hidrogeologia, tant superficial com
subterrània.
• Paisatge, com la integració de la proposta de Modificació Puntual del POUM.
• Recursos naturals, considerant balanç hídric i recursos energètics.
• Medi socioeconòmic, tenint en compte aspectes com els usos del sòl,
infrastructures i serveis.
• Ordenació territorial, és a dir, l’adequació de la Modificació Puntual al Pla
General d’Ordenació Urbanística Municipal de Sitges.
V.2 IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS
La següent taula recull de forma resumida els riscs ambientals associats a cadascun
dels possibles factors ambientals afectats:
Factor ambiental Risc Ambiental
Qualitat
atmosfèrica
Afecció a la qualitat atmosfèrica
Llum Contaminació lluminosa
Qualitat
acústica
Afecció a la qualitat acústica
Geomorfologia Canvis geomorfològics
Sòls Pèrdua de sòls o disminució de
qualitat
Medi Físic
Aigües
superficials
Afecció a la hidrologia superficial
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
34
Aigües
subterrànies
Afecció a la hidrologia subterrània
Paisatge Paisatge Modificació de la qualitat
paisatgística entorn
Planejament
urbanístic
vigent
Afecció al planejament urbanístic
vigent Ordenació
Mobilitat Afecció a la mobilitat
Usos del sòl Canvi en usos del sòl
Habitatges i
edificacions
Afecció habitatges/edificacions
existents
Infrastructures i
serveis
Afecció infrastructures i serveis
existents
Medi
socioeconò
mic
Patrimoni
històric i cultural
Afecció elements del patrimoni.
Recursos
hídrics
Risc afecció als recursos hídrics. Recursos
naturals
Recursos
energètics
Risc afecció als recursos
energètics.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
35
VI AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.
VI.1 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA
Tal com s’ha indicat anteriorment, Sitges gaudeix, d’acord amb les dades obtingudes
per la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica, d’una bona
qualitat atmosfèrica.
En aquest sentit, el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM podria
tenir incidència únicament pel que fa al funcionament propi de la benzinera. Tot i així,
no es produiran emissions contaminants a l’atmosfera, donat que la benzinera
disposarà de la instal·lació mecànica adequada.
Donat que la instal·lació mecànica donarà compliment a tots els requisits fixats per la
normativa específica, es pot garantir que el funcionament de la benzinera no tindrà
conseqüències significatives sobre la qualitat atmosfèrica de l’entorn.
VI.2 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT LLUMINOSA.
Per bé que el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, determina que l’àmbit d’estudi
es correspondria amb una Zona E2, la incidència de la Modificació Puntual del Pla
General d’Ordenació Urbanística, que caldrà minimitzar, dependrà indubtablement de
l’adopció de les mesures necessàries per tal de donar compliment a aquesta
normativa.
VI.3 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ACÚSTICA
La benzinera oferirà serveis als vehicles que circulin per aquesta carretera, però no
s’estima cap increment significatiu de la mobilitat diària de vehicles en la mateixa. En
conseqüència, s’estima que la incidència de la implantació de la benzinera a la
Carretera de Vilanova, no incidirà en els actuals nivells sonors.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
36
VI.4 INCIDÈNCIA SOBRE LA GEOMORFOLOGIA
La implantació de la benzinera no modificarà el talús que actualment llinda al nord de
la parcel·la amb una alçada aproximada d’uns 10 metres. A l’entorn de la benzinera
es construirà un mur de contenció amb una alçada màxima de 4,25 metres, però es
considera que el moviment de terres que resultarà de les obres de construcció de la
benzinera no modificarà significativament la morfologia del terreny, de manera que es
pot considerar que el risc d’impacte sobre la geomorfologia és molt poc significatiu.
VI.5 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT DELS SÒLS
L’afecció als sòls derivada de la Modificació Puntual del POUM comportarà la pèrdua
dels sòls naturals, actualment terrenys erms sense cap aprofitament. Pel fet que
aquests seran ocupats per una benzinera, és a dir, per una activitat potencialment
contaminant del sòl, s’adoptaran les mesures necessàries per garantir la seguretat i
la protecció del medi.
A més, en compliment del “Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se
establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los
criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados” es presentarà el
corresponent Informe Preliminar de Situació a l’Agència de Residus de Catalunya,
òrgan competent en aquesta matèria.
VI.6 INCIDÈNCIA SOBRE LA HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA
Malgrat l’existència de la riera de Ribes, a uns 225 metres, la implantació de la
benzinera no tindrà cap incidència sobre la hidrologia degut a la tecnologia i materials
estancs que s’empraran. Pel que fa al pou, actualment en desús, amb la construcció
de la benzinera es procedirà a la seva anul·lació.
VI.7 INCIDÈNCIA SOBRE LA VEGETACIÓ
La principal incidència de la Modificació Puntual del POUM es produeix sens dubte
sobre la vegetació. Si bé s’ha inventariat un número important d’espècies
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
37
corresponents a males herbes, tal com s’ha indicat anteriorment, cap d’aquestes té
un valor especial de manera que la seva desaparició no té conseqüències rellevants.
Així, l’interès en aquest sentit es centra en la incidència que la Modificació Puntual
tindrà sobre els exemplars arboris. En aquest sentit, a més del treball realitzat in-situ
per a l’inventari dels exemplars, s’ha utilitzat la fotografia aèria i la infografia per a
poder determinar la probable afectació resultant de la implantació de la benzinera
que resulta en:
• Afectació del pi número 18.
• Afectació dels pins número 19, 20 i 21 i de l’olivera número 22.
• Afectació de les oliveres número 26, 27, 28, 29 i 30.
Si bé aquesta és l’afectació prevista, que afectaria 6 oliveres i 4 pins, cal remarcar
que quan es determini el projecte de les obres de construcció de la benzinera
s’hauran d’identificar exactament els exemplars afectats.
VI.8 INCIDÈNCIA SOBRE LA FAUNA
Donat que la fauna de l’àmbit està majoritàriament formada per insectes i no s’hi
identifica cap espècie protegida, la incidència sobre la fauna que pugui tenir la
Modificació Puntual del POUM és irrellevant.
VI.9 INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE
La Modificació Puntual del POUM suposa la utilització de terrenys erms, en un entorn
de vinyes, per a un ús de benzinera de manera que inevitablement, la implantació de
la benzinera té una incidència moderada sobre el paisatge.
VI.10 INCIDÈNCIA SOBRE EL BALANÇ HÍDRIC
La Modificació Puntual del POUM per a desenvolupar un ús de benzinera, que
inclourà instal·lacions de rentat de vehicles tindrà un consum d’aigua que incidirà de
forma menyspreable al balanç hídric del municipi.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
38
VI.11 INCIDÈNCIA SOBRE ELS RECURSOS ENERGÈTICS
De la mateixa manera que per al balanç hídric, es considera que la Modificació
Puntual del POUM per a desenvolupar un ús de benzinera, incidirà de forma
menyspreable al balanç energètic del municipi.
VI.12 INCIDÈNCIA SOBRE LA MOBILITAT
Segons dades d’aforament per la carretera C-246a circulen cada dia una Intensitat
Mitjana Diària de 15.594 vehicles amb un 6,54% de vehicles pesants. Atès que la
benzinera tan sols prestarà servei els vehicles que van en direcció a Vilanova, que
s’estimen en un 50%, aquesta benzinera donarà servei a 7.797 vehicles. Atès que en
l’entorn s’observa un dèficit de benzineres s’estima una demanda del 4% del trànsit
que circula el que representa uns 311 vehicles/dia que prestarà servei, principalment
a gent del municipi de mobilitat obligada per motius de feina de manera que s’evitaria
l’anomenat trànsit d’agitació que comporta desviació de l’itinerari habitual dels
vehicles per l’abastiment de carburant i de forta incidència negativa en el trànsit
urbà.
En conseqüència, es pot considerar que la implantació de la benzinera tindrà una
incidència positiva, donat que contribuirà a reduir el trànsit d’agitació.
VI.13 INCIDÈNCIA SOBRE EL MODEL D’ORDENACIÓ TERRITORIAL
La Modificació Puntual del POUM de Sitges, està supeditada, a l’igual que el POUM,
al Text refós de la Llei d’Urbanisme. Indirectament doncs, s’ajusta als objectius del
Pla Territorial General de Catalunya que pretén potenciar el desenvolupament,
equilibrar el territori i ordenar el creixement. Per tant, la Modificació Puntual del
POUM no té cap incidència sobre el model d’ordenació territorial.
VI.14 INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
L’objectiu de la Modificació Puntual del POUM vigent és la conversió d’una part dels
terrenys situats a la Carretera -246 a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com a
sòl urbà, sistemes de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
39
Serveis Tècnics a clau C.3. per desenvolupar-hi l’ús de benzinera. La conversió d’ús
afecta una superfície de 4.665 m2, de manera que es pot considerar que la
Modificació Puntual del POUM té una incidència mínima sobre el planejament
urbanístic vigent.
VI.15 INCIDÈNCIA SOBRE ELS USOS DEL SÒL
La incidència sobre els usos del sòl consisteix en el desenvolupament d’ús de
benzinera en una superfície de 4.665 m2. La incidència que aquest canvi pot tenir
sobre els usos del sòl del municipi és sens dubte menyspreable.
VI.16 INCIDÈNCIA SOBRE LES INFRASTRUCTURES I SERVEIS
Tal com s’ha vingut indicant, el municipi presenta cert dèficit de benzineres, de
manera que la Modificació Puntual del POUM per a la implantació d’una nova
benzinera, contribuirà de forma positiva als serveis que el municipi ofereix als seus
ciutadans.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
40
VII MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS AMBIENTALS
VII.1 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DELS NIVELLS SONORS
Com a conseqüència de la Modificació Puntual del POUM i la implantació d’una
benzinera, la principal font generadora de soroll i vibracions és el funcionament de les
instal·lacions de rentat de vehicles. Atenent a la ubicació de la futura benzinera i a la
inexistència d’habitatges contigus, resulta innecessària l’adopció de mesures
encaminades a l’aïllament acústic de les instal·lacions de rentat.
VII.2 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA
D’acord amb la normativa específica que li és d’aplicació, la instal·lació mecànica de
la benzinera disposarà dels mecanismes necessaris per a evitar les emissions a
l’atmosfera. Així, es disposarà de:
• Sistema de recuperació de vapors:
La normativa vigent sobre control d’emissions de Compostos Orgànics Volàtils,
abreujadament COV, Directiva 94/63/CEE 20.10 “Sobre control de emisiones de
compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes del almacenamiento y
distribución de GNA desde las terminales a las EE.S.” i la seva corresponent
transposició Real Decreto 2102/96 20.09), obliga a que els vapors desplaçats
durant la descàrrega de gasolina a les instal·lacions de la benzinera, siguin
transportats a través d’una conducció estanca al camió – cisterna des del qual es
descarrega la gasolina.
La recuperació de vapors Fase I té lloc durant les operacions de descàrrega de
producte del camió – cisterna. Durant aquesta, el volum de producte introduït al
tanc, desplaça els vapors de gasolina continguts en ell, que es condueixen a
través de la xarxa de canonades de recuperació de vapors fins el camió. Cada
tanc disposa d’una canonada que parteix de la tapa de boca d’home i acaba en
un col·lector soterrat el qual es connecten tots els tancs de gasolina. A aquest
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
41
col·lector s’uneix la canonada de ventilació i el dispositiu de recuperació de
vapors, al qual s’acoblarà la canonada del camió - cisterna.
La recuperació de vapors Fase II, té lloc durant la descàrrega de combustible des
de l’aparell sortidor fins al dipòsit del vehicle. Així, els vapors desplaçats es
condueixen fins el tanc de gasolina, des del qual es recuperaran.
• Canonades de ventilació:
Els vapors del gasoil es condueixen directament a la vàlvula de venteig, degut a
que la pressió és menor i per tant no és necessari fer la recuperació de vapors.
Els tancs de gasolina, a més de comptar amb un sistema per a la recuperació de
vapors, disposen també de les ventilacions necessàries. La ventilació de
gasolines disposa al seu extrem d’una vàlvula de pressió – buit, i talla - flames i
les de gasoils de vàlvula de ventilació i talla - flames.
VII.3 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA GEOMORFOLOGIA
El principal element característic de la geomorfologia de l’àmbit d’estudi és el talús
citat anteriorment, que no es veu afectat per la implantació de la benzinera, a l’entorn
de la qual es construirà un mur de contenció amb una alçada màxima de 4,25
metres. Es considera per tant que no és necessari prendre mesures específiques per
a la protecció de la geomorfologia.
VII.4 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DELS SÒLS
Tal com s’ha indicat anteriorment, la instal·lació mecànica de la benzinera donarà
compliment a la normativa específica que li sigui d’aplicació. En aquest sentit, el Real
Decreto 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions
petrolíferes, aprovat pel Real Decreto 2085/1994, de 20 d’octubre, i les instruccions
tècniques complementàries MI-IP03 i MI-IP04, estableix que els tancs de combustible
que s’instal·lin hauran de ser de doble paret i disposar d’un sistema de detecció de
fuites degudament homologat. En conseqüència, s’adoptaran totes les mesures
fixades per la normativa amb l’objectiu de prevenir qualsevol tipus de fuita i evitar, en
un segon terme, qualsevol tipus de contaminació dels sòls.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
42
VII.5 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA HIDROLOGIA
La instal·lació de tancs de doble paret amb un sistema de detecció de fuites,
constitueix una mesura eficient no només per a la protecció dels sòls, sinó que a més
contribueix a prevenir qualsevol tipus de contaminació de les aigües subterrànies.
VII.6 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ
En relació a les afectacions d’arbrat, en les Ordenances Municipals d’Edificació
contingudes al POUM de Sitges, s’estableix el següent:
Art. 21 Espai lliure de parcel·la.
3. No es podrà reduir l’arbrat de l’espai lliure de l’edificació en més del 10%. En
cas que per motius justificats s’ultrapassi, caldrà reposar-se amb nou arbrat, i amb
el mateix nombre d’exemplars afectats.
Així, un cop es determini l’afectació real dels exemplars s’adoptaran les mesures
necessàries per a garantir el compliment del citat article.
Tal com s’ha indicat anteriorment, a falta de confirmació de l’afectació definitiva,
s’afectarien un total de 6 oliveres i 4 pins. Si bé es considera inviable el
transplantament dels pins que es puguin veure afectats, donat que pateixen molt
durant aquest tipus d’operacions i sovint no ho resisteixen, es duran a terme tots els
esforços necessaris per a la reubicació de les oliveres afectades dins les zones
verdes de la benzinera.
A més, caldrà garantir però que l’arbrat actualment existent en l’àmbit es veurà, com
a màxim, reduït en un 10%, de manera que tant aquells arbres que no es puguin
reubicar en la parcel·la o com aquells per als quals el transplantament inviable i hagin
de ser suprimits, es substituiran, tal com indica la normativa, per nou arbrat.
Per últim, indicar que, de la mateixa manera, caldrà donar compliment a l’Ordenança
Municipal de Protecció dels Espais Verds i de l’Arbrat del Municipi de Sitges, que té
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
43
com objecte la regulació de la creació i conservació dels espais enjardinats, així com
la defensa del patrimoni vegetal del municipi, que estableix el següent:
Art. 3.-
2. Cap persona física o jurídica pot arrencar o talar cap arbre a cap lloc de
propietat privada si no ha obtingut abans la llicència municipal de l’òrgan
competent.
En conseqüència, caldrà obtenir la corresponent llicència abans de dur a terme cap
actuació que afecti la vegetació actualment existent.
VII.7 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Donat que la Modificació Puntual del POUM afecta uns terrenys ubicats a la
Carretera de Vilanova, a tocar de l’EDAR, es considera que la implantació d’una
benzinera no ocasionarà un impacte paisatgístic important. Si més no, tant en el
disseny de les instal·lacions i de les seves zones verdes, es maximitzaran els
esforços per tal d’integrar en la mesura del possible, la nova activitat en l’entorn.
Tanmateix, es donarà compliment a la DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual
s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,
d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, per tal
de minimitzar la contaminació lluminosa que es pugui derivar del funcionament de
l’activitat.
VII.8 MESURES PER A L’ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ESTALVI D’AIGUA.
Per a contribuir a la minimització en el consum d’aigua, es proposen les següents
mesures correctores:
• Les instal·lacions de rentat de vehicles comptaran amb un equip de reutilització
de les aigües de rentat.
• Les instal·lacions de fontaneria de l’edifici auxiliar de la benzinera incorporaran
elements de reducció del consum d’aigua en aixetes i cisternes de WC.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
44
• La planificació racional dels espais verds es farà de manera que en ells s’implanti
un tipus de jardineria gairebé autosuficient que optimitzi al màxim tots els
recursos disponibles. Així, per exemple, la gespa es substituiria per altres
espècies tapissadores amb efectes visuals similars però amb unes necessitats
molt menors que contribueixen a l’estalvi d’aigua i es proposaria, a més, la
utilització de plantes arbustives aromàtiques per la seva autosuficiència.
Per a contribuir a la minimització en el consum d’energia la instal·lació elèctrica de
l’edifici auxiliar de la benzinera disposarà de mesures d’estalvi energètic en espais
comuns, com làmpades de baix consum, temporitzadors, etc.
En qualsevol cas, les instal·lacions de la nova benzinera s’hauran d’ajustar a les
mesures fixades per l’Ordenança Municipal sobre els criteris d’ecoeficiència
energètica i mesures d’estalvi i ús racional de l’aigua en els edificis del municipi de
Sitges, publicada al Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona número 165 de 12 de
Juliol de 2006, per tal de minimitzar el consum d’aigua i consum energètic.
VII.9 MESURES PER A LA CORRECTA GESTIÓ DELS RESIDUS
El sistema de sanejament de la benzinera contemplarà el tractament de forma
separativa de les aigües hidrocarburades que es generin a les seves instal·lacions en
un separador d’hidrocarburs que garanteixi una concentració màxima de 5 ppm.
(Límits establerts per la norma DIN 1999 o EN-858-Classe I d’Abril de 1994).
El residu que es genera pel funcionament del separador d’hidrocarburs està
classificat com a especial amb codi CER (Catàleg Europeu de Residus) 13507 (aigua
oliosa procedent de separadors d’aigua/substàncies olieses), de manera que haurà
de ser obligatòriament retirat i tractat per transportista i gestor, respectivament,
autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa als residus banals, la gestió d’aquests s’haurà d’ajustar al sistema de
recollida establert al municipi.
VII.10 MESURES A APLICAR EN LA FASE D’EXECUCIÓ DE PROJECTES
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
45
Durant la fase d’execució de les obres d’urbanització i construcció d’habitatges en
l’Àmbit Sud, es proposa l’adopció de les següents bones pràctiques com a mesures
correctores:
• Evitar la generació de pols: evitar excés de velocitat dels camions, regar amb
camions cisterna els trams d’obra que poden generar pols, cobrir les caixes dels
camions amb lones en cas de transport de terres en zones urbanes, realitzar
operacions de tall en zones ventilades o a l’aire lliure, utilitzar màquines
d’escombrar amb sistemes d’aspiració de pols incorporats.
• Evitar la generació d’aigües residuals resultants de la neteja de cisternes de
formigó o similar: adequar zones específiques per a l’abocament a l’obra i
dipositar finalment tots els residus a abocador de runes autoritzat.
• Gestionar la generació d’aigües sanitàries procedents d’instal·lacions
provisionals: connectant a xarxa pública o bé a fosses sèptiques
impermeabilitzades i evacuar-ne el contingut mitjançant gestor autoritzat.
• Evitar afeccions a fauna mitjançant planificació, limitant nivells de soroll i
vibracions especialment en època de reproducció i nidificació.
• Evitar afeccions a la vegetació: recuperar les zones afectades un cop finalitzada
l’obra mitjançant trasplantaments amb els elements necessaris per recuperar
l’estat inicial.
• Evitar afeccions al paisatge: afectar la mínima àrea possible, ubicar abocadors en
punts no visibles per a la població, en la mesura del possible utilitzar grues o
elements similars amb menor impacte visual.
• Separar i gestionar els possibles residus d’obra segons normativa específica,
concretament, el Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret
201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
• Evitar abandonament de restes d’instal·lacions, maquinària o similar un cop
acabada l’obra.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
46
VIII AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS ESTABLERTS
Tal com s’indicava en l’inici, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu
l’anàlisi i la valoració dels probables efectes sobre el medi derivats del
desenvolupament de la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal de Sitges, així com la proposta de mesures correctores que contribueixin al
compliment dels següents objectius ambientals:
• Preservació dels valors de l’entorn compatibilitzant-los amb el
desenvolupament de la nova activitat.
• Minimització de l’impacte paisatgístic, de manera que la nova activitat s’integri
en la mesura del possible en l’entorn.
Si bé és evident que la Modificació Puntual del POUM incideix en l’entorn i els
diferents aspectes ambientals pel fet que suposa un canvi d’usos del sòl, és
igualment cert que aquesta respon a la necessitat de desenvolupar un ús de
benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i condicions de
la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE PRODUCTOS
PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data 14 de maig de
2008, en un municipi on es detecta un dèficit de serveis d’aquestes característiques.
De l’avaluació de la incidència sobre els diferents aspectes ambientals resulten tot un
seguit de mesures correctores, d’acord amb els objectius ambientals establerts
anteriorment que a grans trets consisteixen en:
• Incorporar al projecte de construcció de la benzinera totes aquelles mesures
que contribueixin a garantir la seguretat de les instal·lacions tant pel que fa a
la prevenció de la contaminació atmosfèrica com de les possibles fuïtes de
combustible.
• Incorporar en el disseny de les instal·lacions i les seves zones verdes criteris
d’integració en el paisatge, ecoeficiència energètica i mesures d’estalvi i ús
racional de l’aigua.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
47
Es conclou així que el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM de
Sitges és perfectament viable i compatible amb el medi ambient.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
48
IX SÍNTESI DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu l’anàlisi i la valoració
dels probables efectes sobre el medi derivats del desenvolupament de la Modificació
Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant P.O.U.M.), així com
la proposta de mesures correctores que contribueixin al compliment dels objectius
ambientals del P.O.U.M.
A partir de l’estudi inicial del medi i de la diagnosi de la situació actual dels diferents
vectors ambientals, però especialment de la vegetació existent en l’àmbit d’estudi, es
determina la possible incidència del desenvolupament de la Modificació Ambiental
del POUM sobre l’entorn i els riscos que se’n podrien derivar amb l’objectiu de
determinar les mesures correctores necessàries per tal de minimitzar-ne els efectes.
Atenent a les característiques de l’àmbit d’estudi, l’interès del present ISA es centra
en la vegetació existent en l’actualitat en els terrenys on es preveu la ubicació de la
futura benzinera. Si bé es tracta de terrenys erms amb predominància absoluta de
males herbes, existeixen alguns exemplars arboris. Tant en el cas de les males
herbes com dels arbres presents en l’àmbit es considerà oportú procedir al seu
inventari i identificació, obtenint els resultats que a continuació s’exposen de forma
resumida:
• En les proximitats de l’àmbit d’estudi existeix una agrupació d’arbres
constituïda per un total d’onze exemplars de pi blanc i sis oliveres. Tot i que
queden estrictament fora de la zona afectada es va considerar adequada la
seva inclusió en el present estudi.
• En l’àmbit d’estudi es comptabilitzen un total de quatre exemplars de pi
pinyer, una figuera i sis oliveres.
• Durant el treball de camp es van observar una vintena d’espècies diferents
corresponents a males herbes.
Es preveu que la implantació de la futura benzinera afecti deu dels exemplars arboris
descrits: quatre pins i sis oliveres. Si bé es considera inviable el transplantament dels
pins que es puguin veure afectats, donat que pateixen molt durant aquest tipus
d’operacions i sovint no ho resisteixen, es duran a terme tots els esforços necessaris
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
49
per a la reubicació de les oliveres afectades dins les zones verdes de la benzinera. A
més, es restituiran tots aquells exemplars que hagin d’ésser inevitablement suprimits
per nous exemplars.
En qualsevol cas, les actuacions que s’hagin de dur a terme s’ajustaran en tot
moment a les condicions establertes tant en les Ordenances de l’Edificació recollides
al POUM com a l’Ordenança Municipal de Protecció dels Espais Verds i de l’Arbrat
del Municipi de Sitges, que té com objecte la regulació de la creació i conservació
dels espais enjardinats, així com la defensa del patrimoni vegetal del municipi.
Tanmateix, tot i que la vegetació constitueix el vector ambiental més clarament
afectat, la Modificació Puntual del POUM per a la implantació d’una benzinera, haurà
d’incorporar obligatòriament els criteris i pautes establerts en l’Ordenança Municipal
sobre els criteris d’ecoeficiència energètica i mesures d’estalvi i ús racional de l’aigua
en els edificis del municipi de Sitges, per tal de minimitzar el consum d’aigua i
consum energètic.
En aquest sentit, s’adoptaran mesures com la instal·lació d’un equip de reutilització
de les aigües de rentat, la incorporació d’elements de reducció del consum d’aigua en
aixetes i cisternes de WC de l’edifici auxiliar, la planificació racional dels espais verds
es farà de manera que en ells s’implanti un tipus de jardineria gairebé autosuficient
que optimitzi al màxim tots els recursos disponibles, o la instal·lació de làmpades de
baix consum, temporitzadors, etc.
Pel que fa a les instal·lacions pròpies de la benzinera, aquesta es dotarà de totes
aquelles mesures que contribueixin a garantir la seguretat de les instal·lacions tant
pel que fa a la prevenció de la contaminació atmosfèrica com de les possibles fuites
de combustible i el correcte tractament de les aigües hidrocarburades que es generin
amb el funcionament normal de la benzinera.
Si bé és evident que la Modificació Puntual del POUM incideix en l’entorn i els
diferents aspectes ambientals pel fet que suposa un canvi d’usos del sòl, és
igualment cert que aquesta respon a la necessitat de desenvolupar un ús de
benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i condicions de
la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE PRODUCTOS
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
50
PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data 14 de maig de
2008, en un municipi on es detecta un dèficit de serveis d’aquestes característiques.
Tenint en compte doncs, la necessitat d’una nova benzinera al municipi i la mínima
incidència resultant un cop s’adoptin les mesures correctores descrites, es pot
concloure que el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM de Sitges és
perfectament viable i compatible amb el medi ambient.
MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL
51
X PLÀNOLS
1. Situació i emplaçament.
2. Àmbit d’estudi.
3. Topogràfic.
4. Zones de vegetació.
5. Exemplars arboris.
6. Infografia de la proposta d’implantació.