Post on 14-Jun-2015
PATOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
ACCIDENT VASCULAR CEREBRAL(1)
• L’accident vascular cerebral (AVC) es produeix per oclusió o per trencament d’un vas que irriga el cervell.
– és la patologia greu d’inici brusc més freqüent del SNC.
– produeix debilitat, paràlisi, alteració de la parla, confusió, coma i altres dèficits neurològics.
ACCIDENT VASCULAR CEREBRAL(2)
• L’AVC pot produir signes i símptomes semblants a altres urgències.– alteració de la TA.– dificultat respiratòria.– alteració de la consciència.
• Classificació de l’AVC – AVC isquèmic: el 75% dels AVC
• AVC trombòtic• AVC embòlic
– AVC hemorràgic: l’altre 25% d’AVC
ACCIDENT VASCULAR CEREBRAL(3)
• L’actuació és similar en les dues situacions. L’AVC pot conduir amb rapidesa a la mort, però rarament ho farà durant la 1a hora.
• L’agreujament pot instaurar-se amb rapidesa.
• El tractament del pacient amb AVC agut, consisteix en traslladar a l’hospital.
AVC ISQUÈMIC(1)
• Es produeix per la interrupció del fluix sanguini en una àrea cerebral (com en un IAM).
• Hi ha dos mecanismes d’isquèmia cerebral:– per desenvolupament de
trombo in situ (trombosi)– per impactació d’un èmbol
procedent d’una altra part de l’organisme (embòlia)
trombosi
embòlia
AVC ISQUÈMIC(2)
• AVC trombòtic– el 60 % dels AVC són trombòtics. – > incidència en edats per
l’arteriosclerosi. 50 % tenen altres manifestacions d’arteriosclerosi:• angina de pit• disminució o absència de polsos
perifèrics.• diabetis.
– Un 80% presenten accidents isquèmics transitoris (TIA) previs.
(segueix)
AVC ISQUÈMIC(3)
– accident isquèmic transitori (TIA)• episodi breu i reversible 2ari a l’oclusió
transitòria d’una artèria cerebral. Durada més freqüent 5-10’.
• un 30 % de TIAs tindran un AVC .• els TIA es poden repetir amb
exploració entre episodis normal. • presentació molt variada: trastorns
visuals, paràlisi, pèrdua de força, parestèsies, parla confusa o incomprensible, convulsions, marxa no coordinada, vertigen.
• els TIA són una urgència pel risc d’un AVC major.
AVC ISQUÈMIC(4)
• AVC embòlic
– aparició brusca i intensitat en segons o minuts.• alguns cops gradual.
– en un % s’inicia amb convulsions.
– pot haver cefalea i pèrdua transitòria de consciència.
(segueix)
AVC ISQUÈMIC(5) – més freqüent en
cardiòpates.
– dones que prenen contraceptius orals tenen risc .
– pensar en AVC embòlic en un dèficit neurològic sobtat, focal o alteració de la consciència.
AVC HEMORRÀGIC(1)
• Pot classificar-se en:– hemorràgia intracerebral o parenquimàtica– hemorràgia subaracnoïdal
AVC HEMORRÀGIC(2)
• Hemorràgia intracerebral
– en moltes ocasions és 2ària a HTA.
– després d’anys d’HTA en petits vasos apareixen aneurismes. • si un aneurisma es trenca la
sang flueix al teixit cerebral produint-se un instantani de pressió intracranial.
– l’edat habitual entre 50 i 60 a.(segueix)
AVC HEMORRÀGIC(3)
– inici brusc. – Hi ha deteriorament ràpid de la
consciència. – Apareixen signes i símptomes de
l’increment de pressió intracranial.• hemiplegia• vòmits• midriasi unilateral• elevació de la TA amb alentiment
del pols• respiració anormal o períodes
d’apnea
AVC HEMORRÀGIC(4)
• Hemorràgia subaracnoïdal
– en l’espai que envolta el cervell i en el mateix teixit cerebral.
– la causa més freqüent és el trencament d’un aneurisma.
(segueix)
AVC HEMORRÀGIC(5)
– el símptoma més habitual és una cefalea brusca i d’elevada intensitat. Se sol produir en ple esforç (...!!) i és de predomini holocranial, irradiant molts cops a coll i cara.
– la cefalea s’acompanya de nàusees, vòmits, confusió i coma.
SÍMPTOMES DE L’AVC(1)
• Pèrdua de consciència
• Convulsions a l’inici.
• Cefalea. Brusca, intensa i greu.
SÍMPTOMES DE L’AVC(2)
• Incapacitat cognitiva.
– afàsia (no pot comunicar-se).
– manca de memòria, dificultat per pensar, per expressar-se i per entendre
– mutisme, parla monòtona, dificultat per escriure, llegir o fer càlculs.
– poden no reconèixer el problema i negar-lo.
SÍMPTOMES DE L’AVC(3) • Paràlisi.
• Atàxia (descoordinació motora).
• Pèrdua de visió.
• Diplopia (imatge visual doble).
• Posició anòmala dels ulls o moviments descoordinats.
• La disparitat de mida o reactivitat anormal de les pupil·les és un signe de gravetat.
SÍMPTOMES DE L’AVC(4)
• Pèrdua sensitiva.
• Disàrtria (parla confusa o incomprensible).
• Disfàgia (incapacitat per deglutir).
• Altres símptomes: nàusees, vòmits, malestar, intolerància a la llum i al soroll, dolor lumbar.
?
EXPLORACIÓ FÍSICA DEL PACIENT AMB AVC(1)
• En pacients amb alteració de la consciència descartar sempre TCE o trauma cervical.
• Valoració del nivell de consciència (Glasgow).
EXPLORACIÓ FÍSICA DEL PACIENT AMB AVC(2)
• Exploració dels ulls– mida, simetria i reactivitat
pupil·lars.– reflexos cornials.– posició dels ulls en repòs.
• Valoració de la rigidesa de la nuca– dada important en una
hemorràgia cerebral.– tarda unes hores a aparèixer.– pot faltar en un pacient comatós.
TRACTAMENT DE L’AVC(1)
• Els AVC isquèmics tenen un tractament similar a l’IAM: fàrmacs que intenten desfer el coàgul.
• Proveir el cervell d’una bona oxigenació.
• Protegir el pacient de complicacions 2àries.
TRACTAMENT DE L’AVC(2)
• Altres mesures. la pressió intracranial:
• restricció de líquids• elevació del capçal de la
llitera a 30º
• O2.
– traslladar a un hospital amb recursos.• centres neuro-quirúrgics i
en helicòpter per pacients amb sospita d’AVC hemorràgic.
CONVULSIONS(1)
• Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs, provocant moviments irregulars.
• Produïdes per una descàrrega massiva d’un grup de neurones del cervell.
• Qualsevol pot patir convulsions en circumstàncies determinades. – alguns individus tenen un llindar
convulsiu més baix que altres.
CONVULSIONS(2)
• Estat epilèptic– la presentació més greu de les convulsions.– activitat paroxística neuronal > 30’ o la
successió de diversos episodis sense recuperació entre ells.
– només l’estat epilèptic té característiques d’emergència.• és una situació clínica amb morbi-mortalitat .
Necessita actuació immediata: suport vital.
CLASSIFICACIÓ DE LES CONVULSIONS(1)
• Generalitzades
– pèrdua de consciència, moviments tònico-clònics, mossegada de la llengua, incontinència d’esfínters i confusió mental.
– l’activitat motora intensa va seguida d’un estat postcrític (somnolència).
– la crisi generalitzada és el tipus més freqüent i greu.
CLASSIFICACIÓ DE LES CONVULSIONS(2)
• Focals
– només afecten una part del cos amb moviments tònico-clònics.
– poden progressar a generalitzades.
CLASSIFICACIÓ DE LES CONVULSIONS(3)
• Absències
– hi ha una pèrdua de consciència uns segons sense pèrdua del to muscular (no cauen).
– més freqüents en nens
– mirada perduda i totalment desconnectat de l’entorn.
– posteriorment, de manera sobtada, continua l’activitat normal sense recordar l’episodi.
– pot ser tan breu que no es detecti fàcilment.
CLASSIFICACIÓ DE LES CONVULSIONS(4)
• Convulsions psicomotores
– sovint no es presenten com episodis convulsius.
– en alguns pacients, les convulsions del lòbul temporal poden manifestar-se en forma de còlera sobtada.
– altres poden presentar alteració del comportament habitual.
– el pacient pot experimentar al·lucinacions visuals, auditives, olfactives o del gust.
CAUSES DE LES CONVULSIONS(1)
• Patologia intracranial.– AVC – TCE recent o antic– lesions ocupants d’espai
• Hipoxèmia.
• Hipoglucèmia.
• Tòxics, fàrmacs, sobredosi de drogues.
• Intoxicació per alcohol.
• Meningitis.
CAUSES DE LES CONVULSIONS(2)
• De causa desconeguda. – la majoria dels epilèptics pertanyen a aquesta
categoria.
• Deixar el tractament és la causa més freqüent de convulsions.
• En nens les crisis convulsives d’origen febril representen d’un 20% a un 25% dels casos.– altres causes importants són traumatismes,
infeccions i intoxicacions.
QUADRE CLÍNIC DE LES CONVULSIONS(1)
• Aura epilèptica.– sensació que precedeix a l’atac epilèptic.– al·lucinacions visuals o auditives.– peculiar gust a la boca.– dolor abdominal.– sensació de moviment.
• Pèrdua brusca de consciència.
QUADRE CLÍNIC DE LES CONVULSIONS(2)
• Fase tònica
– de 5 a 15 s.
– pacient a terra amb els músculs rígids en hiperextensió.
– fa una apnea i es perd el control dels esfínters.
QUADRE CLÍNIC DE LES CONVULSIONS(3)
• Fase clònica
– rigidesa i relaxació s’alternen ràpidament.
– s’acompanya d’una descàrrega massiva del sistema autònom amb hiperventilació, salivació i taquicàrdia.
– dura menys de 5 min.
QUADRE CLÍNIC DE LES CONVULSIONS(4)
• Coma postcrític – els músculs estan
flàccids.
• Es recupera lentament el nivell de consciència– confusió– cefalea– cansament extrem.
TRACTAMENT DE LES CONVULSIONS(1)
• Convulsió < a 10’
– dirigit a mantenir la via aèria permeable i protegir el pacient de possibles lesions durant la fase clònica.
– retirar objectes de la vora del pacient.
– no intentar contenir-lo en fase tònico-clònica pel perill de lesions.
– si no té la boca tancada col·locar-li algun objecte perquè no es mossegui de llengua.
TRACTAMENT DE LES CONVULSIONS(2)
– mantenir la via aèria lliure i administrar O2.
– quan la fase tònico-clònica s’hagi acabat col·locar-lo en PLS.
– aspirar la cavitat bucal tan aviat com sigui possible.
– mantenir-lo en un ambient tranquil.
– transportar-lo en PLS i continuar administrant-li O2.
TRACTAMENT DE LES CONVULSIONS(3)
• Estat epilèptic– observar les mateixes normes anteriors per al
pacient que està en estat epilèptic.– ajudar la ventilació amb baló d’insuflació si es
produeixen períodes prolongats d’hipoventilació o apnea. La hipòxia 2ària a l’alteració respiratòria durant la convulsió és la complicació més seriosa.
– informar a Control Central i demanar auxili medicalitzat
INFECCIONS AGUDES DEL SNC. MENINGISME(1)
• Meningitis i encefalitis són una de les principals causes d’urgència pediàtrica. – les més freqüents són les meningitis bacterianes
que produeixen al voltant del 60-70% de totes les meningitis agudes. El risc de tenir meningitis bacteriana, el microorganisme responsable és diferent en les diferents regions del planeta, és més elevat en nens menors de 5 a.
INFECCIONS AGUDES DEL SNC. MENINGISME(2)
• La meningitis és una inflamació de les meninges. Pot ser causada per gran varietat de microorganismes.
• La meningitis més freqüent (brots epidèmics), és produïda pel meningococ i es diu meningitis meningocòcica.
• La transmissió es realitza per contacte directe.• El període de contagi és variable i persisteix
mentre el meningococ es troba a les secrecions nasals i faríngies.
QUADRE CLÍNIC DE LES MENINGITIS
• Febre• Cefalea• Rigidesa de nuca
– Els signes d’irritació meníngea necessiten hores ⇒ la seva absència no exclou una meningitis. La rigidesa necessita 12-24 h. per aparèixer. A cops la meningitis debuta amb convulsions, que poden ser considerades febrils.
• A l’exploració podem veure-hi diferents formes de presentació de taques.
TRACTAMENT DE LES MENINGITIS
• Davant la sospita d’una possible meningitis, es traslladarà al pacient a un hospital.
• Actuació extrahospitalària– mantenir l’oxigenació– controlar el nivell de consciència – adoptar mesures d’autoprotecció davant d’un
possible contagi.