Transcript of Currículum primaria (Comunidad Valenciana)
- 1. Num. 5562 / 24.07.2007 30110 Conselleria dEducaci
Conselleria de Educacin DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del
Consell, pel qual DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell,
por el sestablix el currculum de lEducaci Primria a la que se
establece el currculo de la Educacin Primaria en Comunitat
Valenciana. [2007/9730] la Comunitat Valenciana. [2007/9730]
LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, El
Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculodisposa
que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula- 53,
dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la
regu-ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi,
nivells lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin,
niveles yi graus, modalitats i especialitats, sense perju del que
disposen larti- grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio
de lo que disponencle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis
Orgniques que, dacord el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las
Leyes Orgnicas que,amb lapartat 1) de larticle 81 daquella, el
despleguen, de les facul- de acuerdo con el apartado 1 del artculo
81 de aquella, lo desarrollan,tats que atribux a lEstat el nmero 30
de lapartat 1) de larticle 149 de las facultades que atribuye al
Estado el nmero 30 del apartado 1)de la Constituci Espanyola i de
lalta inspecci necessria per al seu del artculo 149 de la
Constitucin Espaola, y de la alta inspeccincompliment i garantia.
necesaria para su cumplimiento y garanta. La Llei Orgnica 2/2006,
de 3 de maig, dEducaci, que t carc- La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, que tieneter bsic, en larticle 6.2, establix que
el Govern ha de fixar els aspec- carcter bsico, en su artculo 6.2,
establece que el Gobierno fijar lostes bsics del currculum que
constituxen les ensenyances mnimes. aspectos bsicos del currculo
que constituyen las enseanzas mni- mas. Les ensenyances mnimes
determinen els aspectes essencials del Las enseanzas mnimas
determinan los aspectos esenciales delcurrculum en relaci amb els
objectius, les competncies bsiques, currculo en relacin con los
objetivos, las competencias bsicas, losels continguts i els
criteris davaluaci, de manera que asseguren una contenidos y los
criterios de evaluacin, de modo que aseguren unaformaci comuna a
tot lalumnat i garantisquen la validesa dels ttols formacin comn a
todo el alumnado y garanticen la validez de loscorresponents al
sistema educatiu espanyol. ttulos correspondientes al sistema
educativo espaol. En larticle 6.4, la mencionada llei disposa que
les administraci- En el artculo 6.4, la mencionada Ley dispone que
las administra-ons educatives competents han destablir el currculum
de les distintes ciones educativas competentes establecern el
currculo de las distintasensenyances regulades en esta, del qual
han de formar part els aspectes enseanzas reguladas en la misma,
del que formarn parte los aspectosbsics assenyalats en els apartats
anteriors. bsicos sealados en los apartados anteriores. Aix mateix,
en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de Asimismo, en los
artculos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 denovembre, ds i Ensenyament
del Valenci, disposa que sha dincor- noviembre, de Uso y Enseanza
del Valenciano, dispone que se incor-porar a les rees prescrites
per a lEducaci Primria pel Reial Decret porar a las reas prescritas
para la educacin primaria por el Real1513/2006, de 7 de desembre,
pel qual sestablixen les ensenyances Decreto 1513/2006, de 7 de
diciembre, por el que se establecen lasmnimes de lEducaci Primria,
lensenyana del valenci, per tal Enseanzas Mnimas de la Educacin
Primaria, la enseanza delque en finalitzar esta etapa lalumnat
estiga capacitat per a utilitzar valenciano, para que al terminar
dicha etapa el alumnado est capa-oralment i per escrit el valenci
en igualtat amb el castell. citado para utilizar oralmente y por
escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Correspon al
Consell, en s de les seues competncies, establir el Corresponde al
Consell, en uso de sus competencias, establecer elcurrculum o pla
de estudis desta etapa educativa, dacord amb el que currculo o plan
de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lodisposa el
Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sesta- dispuesto
en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el queblixen
les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. se establecen las
Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. Per tal de desplegar este
mandat, el present decret fixa a la Comu- En desarrollo de este
mandato, el presente Decreto fija en lanitat Valenciana els
objectius, els continguts i els criteris davaluaci Comunitat
Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios
decorresponents al conjunt de letapa i a cada una de les rees que
la evaluacin correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una
deintegren o configuren. En cada rea es descriu la manera com
contri- las reas que la integran o configuran. En cada rea se
describe elbux al desplegament de les competncies bsiques o
aprenentatges modo en que contribuye al desarrollo de las
competencias bsicas oque es consideren imprescindibles, els seus
objectius, els continguts aprendizajes que se consideran
imprescindibles, sus objetivos, los con-organitzats per cicles i
distributs en blocs, i els criteris davaluaci, tenidos organizados
por ciclos y distribuidos en bloques, y los criteriosprocurant que
en totes les rees saborden coneixements de carcter de evaluacin,
procurando que en todas las reas se aborden conoci-instrumental,
lingstic, matemtic, cientfic i tecnolgic. mientos de carcter
instrumental, lingstico, matemtico, cientfico y tecnolgico. Aix
mateix, el decret ha dassentar les bases per a un projecte de
Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto
defutur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal
de con- futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana,
convirtin-vertir-la en mbit privilegiat per a potenciar el
coneixement i ls del dola en mbito privilegiado para potenciar el
conocimiento y el usovalenci i del castell. A la nostra comunitat,
laprenentatge escolar del valenciano y del castellano. En nuestra
Comunitat, el aprendiza-de les dos llenges cooficials es considera,
en el currculum, com a je escolar de las dos lenguas cooficiales se
considera, en el currculo,element bsic de la nostra cultura, com a
instrument daprenentatge como elemento bsico de nuestra cultura,
como instrumento de apren-dins del marc del programa o programes
deducaci plurilinge que dizaje dentro del marco del programa o
programas de educacin pluri-apliquen els centres, danlisi i busca
de la realitat, dadquisici duna linge que apliquen los centros, de
anlisis y bsqueda de la realidad,conscincia didentitat, de
pertinena a una cultura i dassumpci de adquisicin de una conciencia
de identidad, de pertenencia a unadunes normes i duns valors
compartits. cultura y de asuncin de unas normas y de unos valores
compartidos. Es regula, aix mateix, una avaluaci de diagnstic en
finalitzar el Se regula, asimismo, una evaluacin de diagnstico al
finalizar elsegon cicle de leducaci primria, de carcter orientador
i formatiu, a segundo ciclo de la educacin primaria de carcter
orientador y forma-fi de facilitar lxit escolar. tivo con el fin de
facilitar el xito escolar. Letapa de leducaci primria, que amb
leducaci secundria La etapa de la educacin primaria, que con la
educacin secun-obligatria constitux lensenyana bsica, s
especialment important, daria obligatoria constituye la enseanza
bsica, es especialmenteja que inicia lescolaritzaci obligatria i
posa les bases de tot lapre- importante, ya que en ella se inicia
la escolarizacin obligatoria y senentatge posterior. Per aix, el
present decret, encara que fa referncia ponen las bases de todo el
aprendizaje posterior. Para ello, el presenteespecialment a les
capacitats, habilitats i destreses que lalumnat ha decreto, aunque
hace referencia especialmente a las capacidades, habi-dadquirir en
finalitzar letapa, oferix els instruments necessaris perqu lidades
y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar
- 2. Num. 5562 / 24.07.2007 30111les mestres i els mestres, en la
seua tasca de concreci del currculum, la etapa, ofrece los
instrumentos necesarios para que las maestras y losaconseguisquen
la formaci integral de les xiquetes i dels xiquets. maestros, en su
tarea de concrecin del currculo, consigan la forma- cin integral de
las nias y los nios. Els reptes dels canvis tecnolgics i socials
als quals haur den- Los retos de los cambios tecnolgicos y sociales
a los que habrfrontar-se lalumnat fan necessari en leducaci
primria, posar a la de enfrentarse el alumnado hacen necesario en
la educacin primaria,seua disposici fonaments slids que lestimulen
a mantindre lafany poner a su disposicin fundamentos slidos que lo
estimulen a mante-daprendre durant tota la vida. Rau ac la
transcendncia dafavorir ner el afn de aprender durante toda la
vida. Radica aqu la trascenden-linters per la lectura, lescriptura
i els diferents llenguatges, inclo- cia de favorecer el inters por
la lectura, la escritura y los diferentesent el coneixement
dalmenys una llengua estrangera, fonamental en lenguajes,
incluyendo el conocimiento de al menos una lengua extran-el context
europeu. jera, fundamental en el contexto europeo. Letapa de
leducaci primria ha de proporcionar els lmits de La etapa de la
educacin primaria ha de proporcionar los lmitescada disciplina, els
seus parmetres bsics i els seus principis verte- de cada
disciplina, sus parmetros bsicos y sus principios vertebra-bradors.
La instrucci en les distintes rees haur destar, lgicament, dores.
La instruccin en las distintas reas habr de estar,
lgicamente,condicionada per ledat i les possibilitats de cada
alumna i alum- condicionada por la edad y las posibilidades de cada
alumna y alumno,ne, per sense renunciar a facilitar-los la
informaci necessria per a pero sin renunciar a facilitarles la
informacin necesaria para garanti-garantir el procs educatiu. Els
continguts, fins i tot partint de len- zar el proceso educativo.
Los contenidos, aun partiendo del entornotorn ms prxim, no sn, per
tant, complets, si no sinserixen en el ms prximo, no sern
completos, por tanto, si no se insertan en suseu context nacional,
europeu i universal. Cal donar, per tant, carta de contexto
nacional, europeo y universal. Hay que dar, por tanto,
cartanaturalesa a uns continguts interessants i motivadors per a
lalumnat. de naturaleza a unos contenidos interesantes y
motivadores para elTot aix, per tal que lalumnat senta els seus
avantatges i avanos i alumnado. Todo ello, para que el alumnado
sienta sus ventajas y avan-shi veja recompensat, de manera que
incorpore al seu mn de valors ces y se vea recompensado por ellos,
incorporando a su mundo deels principis de treball i de mrit
consagrats per la Constituci Espa- valores los principios de
trabajo y de mrito consagrados por la Cons-nyola de 1978. titucin
Espaola de 1978. La creaci en les aules i en tot el centre dun
clima de treball, de La creacin en las aulas y en todo el centro de
un clima de trabajo,respecte envers els altres, dinters per la
cultura, de tasques compar- de respeto hacia los dems, de inters
por la cultura, de tareas com-tides, datenci a tots, facilitar la
convivncia i augmentar lestima partidas, de atencin a todos,
facilitar la convivencia y aumentar elper la mestra i el mestre com
a representants deixa cultura que es pre- aprecio por la maestra y
el maestro como representantes de esa culturatn adquirir i emular,
i oferir a lalumnat referncies tiques i models que se pretende
adquirir y emular, y ofrecer al alumnado referenciaspositius sobre
els quals dirigir la seua prpia construcci personal. Els ticas y
modelos positivos sobre los que dirigir su propia construccinvalors
que la nostra societat exigix per als seus membres seran, aix,
personal. Los valores que nuestra sociedad exige para sus
miembrosel resultat duna prctica, duna educaci en lesfor, de la
generositat sern, as, el resultado de una prctica, de una educacin
en el esfuer-intellectual i de la responsabilitat. zo, de la
generosidad intelectual y de la responsabilidad. La configuraci del
currculum, per tant, ha de desenrotllar-se amb La configuracin del
currculo, por tanto, debe desarrollarse con lala suficient
flexibilitat perqu els centres, en ls de la seua autono- suficiente
flexibilidad para que los centros, en el uso de su autonoma,mia,
puguen concretar-lo en el seu projecte educatiu, per tal que la
puedan concretarlo en su proyecto educativo, para que la
intervencinintervenci educativa tinga com a principi la diversitat
de lalumnat. educativa contemple como principio la diversidad del
alumnado. DeDesta manera, es garantix el desenrotllament personal
de tot lalum- esta manera, se garantiza el desarrollo personal de
todo el alumnado,nat, al mateix temps que una atenci
individualitzada en funci de les al mismo tiempo que una atencin
personalizada en funcin de lasnecessitats de cada alumna i alumne.
Aix, els centres de la Comunitat necesidades de cada alumna y
alumno. As, los centros de la Comu-Valenciana donaran resposta a
les expectatives de la ciutadania, oferint nitat Valenciana darn
respuesta a las expectativas de la ciudadana,una educaci de
qualitat que haur de ser til al llarg de tota la vida i ofreciendo
una educacin de calidad que deber ser til a lo largo deque permetr
a lalumnat afrontar els reptes del nou context social. toda la vida
y que permitir afrontar al alumnado los retos del nuevo contexto
social. Amb esta finalitat, en este decret es configuren els
elements orga- Con esta finalidad, en este decreto se configuran
los elementosnitzatius suficients perqu els equips docents adopten
les decisions organizativos suficientes para que los equipos
docentes adopten lasrelatives a la distribuci dels continguts i
dels criteris davaluaci en el decisiones relativas a la distribucin
de los contenidos y de los crite-cicle, aix com la seqenciaci i
lestructuraci en unitats didctiques, rios de evaluacin en el ciclo,
as como la secuenciacin y la estructu-que quedaran reflectides en
les programacions docents. racin en unidades didcticas, que quedarn
reflejadas en las progra- maciones docentes. Per tot aix, amb
linforme previ del Consell Escolar Valenci, a Por todo ello, previo
informe del Consejo Escolar Valenciano, aproposta del conseller
dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic propuesta del conseller de
Educacin, conforme con el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat
Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consultiu de la Comunitat
Valenciana y previa deliberacin del Con-Consell, en la reuni del
dia 20 de juliol de 2007, sell, en la reunin del da 20 de julio de
2007, DECRETE DECRETOArticle 1. Objecte i mbit daplicaci Artculo 1.
Objeto y mbito de aplicacin 1. El present decret constitux el
desplegament per a leduca- 1. El presente decreto constituye el
desarrollo para la educacinci primria del que disposa el ttol I,
captol II, de la Llei Orgnica primaria de lo dispuesto en el ttulo
I, captulo II, de la Ley Orgni-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix
com larticle 5 del Reial Decret ca 2/2006, de 3 de mayo, de
Educacin, as como en el artculo 5 del1513/2006, de 7 de desembre,
pel qual sestablixen les ensenyances Real Decreto 1513/2006, de 7
de diciembre, por el que se establecenmnimes de lEducaci Primria.
las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. 2. A lefecte del que
disposa este decret, sentn per currculum 2. A los efectos de lo
dispuesto en este decreto, se entiende porde leducaci primria el
conjunt dobjectius, competncies bsiques, currculo de la educacin
primaria el conjunto de objetivos, competen-continguts, mtodes
pedaggics i criteris davaluaci desta etapa edu- cias bsicas,
contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evalua-cativa. cin de
esta etapa educativa. 3. Este decret sha daplicar als centres
docents pblics i privats 3. Este decreto ser de aplicacin en los
centros docentes pblicosde la Comunitat Valenciana que, degudament
autoritzats, impartisquen y privados de la Comunitat Valenciana
que, debidamente autorizados,ensenyances deducaci primria. impartan
enseanzas de educacin primaria.
- 3. Num. 5562 / 24.07.2007 30112Article 2. Principis generals
Artculo 2. Principios generales 1. Leducaci primria forma part de
lensenyana bsica. Per tant, 1. La educacin primaria forma parte de
la enseanza bsica. Pordacord amb el que establix larticle 27.4 de
la Constituci Espanyola, tanto, de acuerdo con lo establecido en el
artculo 27.4 de la Constitu-t carcter obligatori i gratut. cin
Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. Esta etapa
educativa comprn sis cursos acadmics, que shan 2. Esta etapa
educativa comprende seis cursos acadmicos, que sede cursar
ordinriament entre els sis i els dotze anys dedat i sorganit-
cursarn ordinariamente entre los seis y los doce aos de edad y seza
en tres cicles de dos anys acadmics de duraci cada un. Cada cicle
organiza en tres ciclos de dos aos acadmicos de duracin cada
uno.constitux la unitat de programaci i avaluaci en leducaci
primria. Cada ciclo constituye la unidad de programacin y evaluacin
en la educacin primaria. 3. Lalumnat sincorporar ordinriament al
primer curs de ledu- 3. El alumnado se incorporar ordinariamente al
primer curso de lacaci primria lany natural en qu complisca sis
anys. educacin primaria en el ao natural en el que cumpla seis aos.
4. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas,
el 4. Los centros docentes desarrollarn y desarrollarn y
completa-currculum de leducaci primria establit en el present
decret i en les rn, en su caso, el currculo de la educacin primaria
establecido ennormes que el despleguen. El resultat desta concreci
formar part el presente decreto y en las normas que lo desarrollen.
El resultado dedel projecte educatiu del centre. esta concrecin
formar parte del proyecto educativo del centro. 5. Lacci educativa
en esta etapa ha de procurar la integraci de 5. La accin educativa
en esta etapa procurar la integracin de lasles distintes
experincies i aprenentatges de lalumnat i sha dadap- distintas
experiencias y aprendizajes del alumnado y se adaptar a sustar al
seu ritme de treball. Per aix, sha de posar especial mfasi en
ritmos de trabajo. Por ello, se pondr especial nfasis en la atencin
alatenci a la diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada,
en la diversidad del alumnado, en la atencin individualizada, en la
pre-la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en
marxa vencin de las dificultades de aprendizaje y en la puesta en
marcha dede mecanismes de refor tan prompte com es detecten estes
dificultats. mecanismos de refuerzo tan pronto como se detecten
estas dificulta-La conselleria competent en matria deducaci
establir les mesures des. La conselleria competente en materia de
educacin establecer lasnecessries per a atendre tot lalumnat i, en
particular, aquell que pre- medidas necesarias para atender a todo
el alumnado y, en particular, alsente necessitats especfiques de
suport educatiu. que presente necesidades especficas de apoyo
educativo. 6. La conselleria competent en matria deducaci afavorir
lela- 6. La conselleria competente en materia de educacin
favorecerboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de
programaci la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de
modelos dedocent i de materials didctics que faciliten al
professorat el desplega- programacin docente y de materiales
didcticos que faciliten al pro-ment del currculum. fesorado el
desarrollo del currculo. 7. La conselleria competent en matria
deducaci establir lhora- 7. La conselleria competente en materia de
educacin establecerri setmanal per a cada una de les rees de
leducaci primria, respec- el horario semanal para cada una de las
reas de la educacin prima-tant lhorari que figura en lannex III del
Reial Decret 1513/2006, de 7 ria, respetando el horario que figura
en el anexo III del Real Decretode desembre. Este horari ha de
garantir el dret de tot lalumnat a rebre 1513/2006, de 7 de
diciembre. Dicho horario garantizar el derecholensenyana del
valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de de todo el
alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valen-lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana. ciano, tal como dispone el
artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8.
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar 8. Las
tecnologas de la informacin y la comunicacin estarnintegrades en
totes les rees del currculum, dacord amb el que dispo- integradas
en todas las reas del currculo, de acuerdo con lo dispuestosa
larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. en
el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valencia-
na.Article 3. Finalitat Artculo 3. Finalidad 1. Dacord amb el que
establix larticle 2 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo
establecido en el artculo 2 del Real Decreto1513/2006, de 7 de
desembre, leducaci primria t la finalitat de 1513/2006, de 7 de
diciembre, la educacin primaria tiene la finalidadproporcionar a
lalumnat una educaci que li permeta refermar el seu de proporcionar
al alumnado una educacin que le permita afianzar sudesenrotllament
personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats
desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades
cul-culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, a la
lectura turales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral, a
la lecturai a lescriptura en valenci i en castell, aix com els
relatius al clcul; y a la escritura en valenciano y en castellano,
as como los relativos altamb tracta de desenrotllar habilitats
socials, hbits de treball i estudi, clculo; tambin trata de
desarrollar habilidades sociales, hbitos deel sentit artstic, la
creativitat i lafectivitat. trabajo y estudio, el sentido artstico,
la creatividad y la afectividad. 2. Leducaci primria tamb tindr com
a finalitat preparar 2. La educacin primaria tambin tendr como
finalidad prepararlalumnat per a cursar amb aprofitament leducaci
secundria obliga- al alumnado para cursar con aprovechamiento la
educacin secundariatria, amb la qual constitux leducaci bsica, per
a facilitar la conti- obligatoria, con la que constituye la
educacin bsica, para facilitar lanutat del procs educatiu de
lalumnat. continuidad del proceso educativo del alumnado.Article 4.
Objectius de letapa Artculo 4. Objetivos de la etapa Leducaci
primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat La educacin
primaria contribuir a desarrollar en el alumnado lasles capacitats
que li permeten: capacidades que les permitan: a) Conixer i
apreciar els valors i les normes de convivncia, a) Conocer y
apreciar los valores y las normas de convivencia,aprendre a obrar
dacord amb estes, preparar-se per a lexercici actiu aprender a
obrar de acuerdo con ellas, prepararse para el ejercicio acti-de la
ciutadania, respectant i defenent els drets humans, aix com el vo
de la ciudadana respetando y defendiendo los derechos
humanos,pluralisme propi duna societat democrtica. as como el
pluralismo propio de una sociedad democrtica. b) Desenrotllar hbits
de treball individual i dequip, desfor b) Desarrollar hbitos de
trabajo individual y de equipo, de esfuer-i de responsabilitat en
lestudi, aix com actituds de confiana en si zo y responsabilidad en
el estudio, as como actitudes de confianzamateix, sentit crtic,
iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en s mismo,
sentido crtico, iniciativa personal, curiosidad, inters yen
laprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacci de la tasca
ben creatividad en el aprendizaje, con los que descubrir la
satisfaccin defeta. la tarea bien hecha. c) Desenrotllar una
actitud responsable i de respecte pels altres que c) Desarrollar
una actitud responsable y de respeto por los demsafavorisca un
clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i que
favorezca un clima propicio para la libertad personal, el
aprendi-
- 4. Num. 5562 / 24.07.2007 30113la convivncia, aix com fomentar
actituds que promoguen la convi- zaje y la convivencia, as como
fomentar actitudes que promuevan lavncia en els mbits escolar,
familiar i social. convivencia en los mbitos escolar, familiar y
social. d) Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra
civilit- d) Conocer, comprender y respetar los valores de nuestra
civiliza-zaci, les diferncies culturals i personals, la igualtat de
drets i oportu- cin, las diferencias culturales y personales, la
igualdad de derechos ynitats dhmens i dones, i la no-discriminaci
de persones amb disca- oportunidades de hombres y mujeres, y la no
discriminacin de perso-pacitat. nas con discapacidad. e) Conixer i
utilitzar de manera apropiada el valenci i el caste- e) Conocer y
utilizar de manera apropiada el valenciano y el cas-ll, oralment i
per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del tellano,
oralmente y por escrito. Valorar las posibilidades
comunicati-valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i
com a vas del valenciano como lengua propia de la Comunitat
Valenciana ypart fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les
possibilitats como parte fundamental de su patrimonio cultural, as
como las posi-comunicatives del castell com a llengua comuna de
totes les espanyo- bilidades comunicativas del castellano como
lengua comn de todasles i els espanyols i didioma internacional.
Desenrotllar, aix mateix, las espaolas y espaoles y de idioma
internacional. Desarrollar, asi-hbits de lectura com a instrument
essencial per a laprenentatge de la mismo, hbitos de lectura como
instrumento esencial para el aprendi-resta de les rees. zaje del
resto de las reas. f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera,
la competncia f) Adquirir en, al menos una lengua extranjera, la
competenciacomunicativa bsica que permeta a lalumnat expressar i
comprendre comunicativa bsica que permita al alumnado expresar y
comprendermissatges senzills i moures en situacions quotidianes.
mensajes sencillos y desenvolverse en situaciones cotidianas. g)
Desenrotllar les competncies matemtiques bsiques i iniciar- g)
Desarrollar las competencias matemticas bsicas e iniciarse ense en
la resoluci de problemes que requerisquen la realitzaci dope- la
resolucin de problemas que requieran la realizacin de
operacionesracions elementals de clcul, coneixements geomtrics i
estimacions, elementales de clculo, conocimientos geomtricos y
estimaciones, asaix com ser capaos daplicar-los a les situacions de
la seua vida quo- como ser capaces de aplicarlos a las situaciones
de su vida cotidiana.tidiana. h) Conixer els fets ms rellevants de
la histria dEspanya, amb h) Conocer los hechos ms relevantes de la
historia de Espaa, conespecial referncia als relatius a la
Comunitat Valenciana, aix com de especial referencia a los
relativos a la Comunitat Valenciana, as comola histria universal.
de la historia universal. i) Conixer i valorar lentorn natural,
social, econmic i cultural de i) Conocer y valorar el entorno
natural, social, econmico y cul-la Comunitat Valenciana, situant-lo
sempre en el seu context nacional, tural de la Comunitat
Valenciana, situndolo siempre en su contextoeuropeu i universal,
aix com les possibilitats dacci i cura deste. Ini- nacional,
europeo y universal, as como las posibilidades de accin yciar-se,
aix mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat
cuidado del mismo. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento de la
geo-Valenciana, dEspanya i universal. grafa de la Comunitat
Valenciana, de Espaa y universal. j) Iniciar-se en les tecnologies
de la informaci i la comunicaci, i j) Iniciarse en las tecnologas
de la informacin y la comunicacin,desenrotllar un esperit crtic
davant dels missatges que reben i elabo- y desarrollar un espritu
crtico ante los mensajes que reciben y elabo-ren. ran. k) Valorar
la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, i k) Valorar
la higiene y la salud, conocer y respetar el cuerpo huma-utilitzar
leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el des- no, y
utilizar la educacin fsica y el deporte como medios para
favo-enrotllament personal i social. recer el desarrollo personal y
social. l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal,
corporal, l) Comunicarse a travs de los medios de expresin verbal,
corpo-visual, plstica, musical i matemtica; desenrotllar la
sensibilitat est- ral, visual, plstica, musical y matemtica;
desarrollar la sensibilidadtica, la creativitat i la capacitat per
a disfrutar de les obres i les mani- esttica, la creatividad y la
capacidad para disfrutar de las obras y lasfestacions artstiques.
manifestaciones artsticas. m) Conixer el patrimoni cultural
dEspanya, participar en la seua m) Conocer el patrimonio cultural
de Espaa, participar en su con-conservaci i millora, i respectar-ne
la diversitat lingstica i cultural. servacin y mejora, y respetar
su diversidad lingstica y cultural. n) Conixer i valorar el
patrimoni natural, social i cultural de la n) Conocer y valorar el
patrimonio natural, social y cultural de laComunitat Valenciana,
dins del context histric, social i lingstic Comunitat Valenciana,
dentro del contexto histrico, social y lingsti-propi, aix com
participar en la seua conservaci i millora. co propio, as como
participar en su conservacin y mejora. o) Desenrotllar tots els
mbits de la personalitat, aix com una acti- o) Desarrollar todos
los mbitos de la personalidad, as como unatud contrria a la
violncia i als prejus de qualsevol tipus. actitud contraria a la
violencia y a los prejuicios de cualquier tipo. p) Conixer i
valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres p) Conocer y
valorar los animales y plantas, y adoptar modos dede comportament
que nafavorisquen latenci. comportamiento que favorezcan su
cuidado. q) Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per
a pre- q) Fomentar la educacin vial y el respeto a las normas para
pre-vindre els accidents de trnsit. venir los accidentes de
trfico.Article 5. Competncies bsiques Artculo 5. Competencias
bsicas Les competncies bsiques, com a elements integrants del
currcu- Las competencias bsicas, como elementos integrantes del
curr-lum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1513/2006, de
7 de culo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto
1513/2006, de 7 dedesembre. Encara que estes competncies shan
dadquirir en finalitzar diciembre. Aunque dichas competencias se
deben adquirir al finalizarlensenyana bsica, leducaci primria ha de
contribuir a la consecu- la enseanza bsica, la educacin primaria ha
de contribuir a su conse-ci destes a travs de les distintes rees en
qu sorganitza. cucin a travs de las distintas reas en que se
organiza.Article 6. rees de coneixement Artculo 6. reas de
conocimiento 1. Les rees que shan de cursar en tots els cicles
desta etapa sn 1. Las reas que se cursarn en todos los ciclos de
esta etapa sernles segents: las siguientes: a) Coneixement del medi
natural, social i cultural a) Conocimiento del medio natural,
social y cultural b) Educaci artstica b) Educacin artstica c)
Educaci fsica c) Educacin fsica d) Castell: llengua i literatura d)
Castellano: lengua y literatura e) Valenci: llengua i literatura e)
Valenciano: lengua y literatura f) Llengua estrangera f) Lengua
extranjera g) Matemtiques g) Matemticas
- 5. Num. 5562 / 24.07.2007 30114 2. Lensenyana de la religi sha
dimpartir en tots els cursos de 2. La enseanza de la religin se
impartir en todos los cursosltapa i sha dajustar al que establix la
disposici addicional segona de la etapa y se ajustar a lo
establecido en la disposicin adicionaldel present decret. segunda
del presente Decreto. 3. En el quint curs, a ms de les rees
incloses en els apartats 1 i 2, 3. En el quinto curso, adems de las
reas incluidas en los aparta-simpartir lrea dEducaci per a la
ciutadania i els drets humans, en dos 1 y 2, se impartir el rea de
Educacin para la ciudadana y losla qual es prestar especial atenci
a la igualtat de drets i deures entre derechos humanos, en la que
se prestar especial atencin a la igual-hmens i dones. dad de
derechos y deberes entre hombres y mujeres. 4. Els centres docents
podran impartir, tamb, en el tercer cicle, 4. Los centros docentes
podrn impartir, tambin, en el terceruna segona llengua estrangera,
dacord amb el que dispose la conselle- ciclo, una segunda lengua
extranjera, de acuerdo con lo que dispongaria competent en matria
deducaci. la conselleria competente en materia de educacin. 5. Les
rees de Valenci: llengua i literatura; de Castell: llengua 5. Las
reas de Valenciano: lengua y literatura; Castellano: lenguai
literatura, aix com de Matemtiques, atenent el seu carcter ins- y
literatura, as como de Matemticas, dado su carcter
instrumentaltrumental per a ladquisici daltres coneixements, han de
rebre una para la adquisicin de otros conocimientos, recibirn una
especial con-especial consideraci. sideracin. 6. La lectura i la
comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la 6. La lectura y la
comprensin lectora, la expresin oral y escrita,comunicaci
audiovisual, aix com les tecnologies de la informaci i la
comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la informa-la
comunicaci shan de treballar en totes les rees. cin y la
comunicacin se trabajarn en todas las reas. 7. Aix mateix, dacord
amb el projecte educatiu del centre, sha 7. Asimismo, de acuerdo
con el proyecto educativo del centro, sede potenciar leducaci en
valors, amb especial referncia a leducaci potenciar la educacin en
valores, con especial referencia a la educa-en la convivncia
escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de cin en la
convivencia escolar, familiar y social, as como a la
resolu-conflictes. cin de conflictos. 8. Lorganitzaci dels
continguts en rees sha dentendre sense 8. La organizacin de los
contenidos en reas se entender sin per-perju del carcter global i
integrador de letapa. juicio del carcter global e integrador de la
etapa.Article 7. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les
rees Artculo 7. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de
las reas El currculum de les rees de leducaci primria per als cen-
El currculo de las reas de la educacin primaria para los
centrostres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen
part les docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte
las ense-ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1513/2006,
de 7 de anzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de
diciem-desembre, s el que figura en lannex del present decret, en
el qual bre, es el que figura en el anexo del presente decreto, en
el que se esta-sestablixen els objectius, els continguts i els
criteris davaluaci de blecen los objetivos, contenidos y criterios
de evaluacin de cada reacada rea en els diferents cicles, aix com
la contribuci de cada rea en los diferentes ciclos, as como la
contribucin de cada rea al desa-al desenrotllament de les
competncies bsiques. rrollo de las competencias bsicas.Article 8.
Avaluaci dels aprenentatges Artculo 8. Evaluacin de los
aprendizajes 1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat
ha de 1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado
serser contnua i global, i tindre en compte el seu progrs en el
conjunt de continua y global y tendr en cuenta su progreso en el
conjunto de lasles rees del currculum. reas del currculo. 2. Les
mestres i els mestres han davaluar lalumnat tenint en 2. Las
maestras y maestros evaluarn al alumnado teniendo encompte els
objectius especfics i els coneixements adquirits en cada cuenta los
objetivos especficos y los conocimientos adquiridos enuna de les
rees, segons els criteris davaluaci de les rees establits cada una
de las reas, segn los criterios de evaluacin de las reasen el
currculum, els quals seran referents fonamentals per a valorar el
establecidos en el currculo, que sern referentes fundamentales
paragrau dadquisici de les competncies bsiques. valorar el grado de
adquisicin de las competencias bsicas. 3. En el procs davaluaci
contnua, quan el progrs duna alum- 3. En el proceso de evaluacin
continua, cuando el progreso dena o alumne no siga ladequat, shan
destablir mesures de refor edu- una alumna o alumno no sea el
adecuado, se establecern medidas decatiu. Estes mesures sadoptaran
en qualsevol moment del cicle, tan refuerzo educativo. Estas
medidas se adoptarn en cualquier momentoprompte com es detecten les
dificultats, i estaran dirigides a ladquisi- del ciclo, tan pronto
como se detecten las dificultades, y estarn dirigi-ci dels
aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs edu- das a
la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para
continuarcatiu. el proceso educativo. 4. La conselleria competent
en matria deducaci establir els 4. La conselleria competente en
materia de educacin establecercriteris sobre el procs davaluaci de
lalumnat i sobre les decisions los criterios sobre el proceso de
evaluacin del alumnado y sobre lasque sen deriven deste procs. Aix
mateix, concretar els documents decisiones que se deriven de dicho
proceso. Asimismo, concretar losdavaluaci corresponents, dacord amb
el que establix larticle 12 del documentos de evaluacin
correspondientes, de acuerdo con lo esta-Reial Decret 1513/2006, de
7 de desembre. blecido en el artculo 12 del Real Decreto 1513/2006,
de 7 de diciem- bre. 5. Les mestres i els mestres han davaluar, a
ms dels processos 5. Las maestras y maestros evaluarn, adems de los
procesos dedaprenentatge de lalumnat, els processos densenyana i la
seua pr- aprendizaje del alumnado, los procesos de enseanza y su
propia prc-pia prctica docent. tica docente.Article 9. Promoci
Artculo 9. Promocin 1. En finalitzar cada un dels cicles i, com a
conseqncia del pro- 1. Al finalizar cada uno de los ciclos y, como
consecuencia delcs davaluaci, el professorat del grup ha dadoptar
les decisions cor- proceso de evaluacin, el profesorado del grupo
adoptar las deci-responents sobre la promoci de lalumnat,
prenent-se especialment en siones correspondientes sobre la
promocin del alumnado, tomndo-consideraci la informaci i el criteri
de la mestra o mestre tutor. se especialmente en consideracin la
informacin y el criterio de la maestro o maestro tutor. 2. Lalumnat
accedir al cicle segent sempre que es conside- 2. El alumnado
acceder al ciclo siguiente siempre que se conside-re, dacord amb
els criteris davaluaci de les diferents rees, que ha re, de acuerdo
con los criterios de evaluacin de las diferentes reas,aconseguit el
desenrotllament corresponent de les competncies bsi- que ha
alcanzado el desarrollo correspondiente de las competenciasques i
ladequat grau de maduresa. bsicas y el adecuado grado de
madurez.
- 6. Num. 5562 / 24.07.2007 30115 3. Aix mateix, accedir al cicle
segent lalumnat amb avaluaci 3. Asimismo, acceder al ciclo
siguiente el alumnado con evalua-negativa en alguna de les rees,
sempre que els aprenentatges no acon- cin negativa en alguna de las
reas, siempre que los aprendizajes noseguits no li impedisquen
seguir amb aprofitament el cicle nou. alcanzados no le impidan
seguir con aprovechamiento el nuevo ciclo. 4. Lalumnat que
accedisca a un cicle amb avaluaci negativa 4. El alumnado que
acceda a un ciclo con evaluacin negativa enen alguna de les rees
del cicle o cicles precedents, rebr els suports alguna de las reas
del ciclo o ciclos precedentes, recibir los apoyosnecessaris per a
la recuperaci destes. A este efecte, les programa- necesarios para
la recuperacin de stas. A estos efectos, las progra-cions
didctiques han dincloure activitats destinades a ladquisici
maciones didcticas incluirn actividades destinadas a la
adquisicindestos aprenentatges, amb la indicaci del professorat
responsable. de dichos aprendizajes, con indicacin del profesorado
responsable. 5. Quan no es complisquen les condicions assenyalades
en els 5. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en los
apar-apartats 2 i 3 del present article, sha destar un any ms en el
mateix tados 2 y 3 del presente artculo, se permanecer un ao ms en
elcicle. Esta mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de
leduca- mismo ciclo. Esta medida se podr adoptar una sola vez a lo
largo deci primria i haur danar acompanyada dun pla especfic de
refor la educacin primaria y deber ir acompaada de un plan
especfico deo recuperaci. refuerzo o recuperacin. 6. Saccedir a
leducaci secundria obligatria si sha aconse- 6. Se acceder a la
educacin secundaria obligatoria si se ha alcan-guit el
desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i zado el
desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y elladequat
grau de maduresa. Saccedir, aix mateix, sempre que els adecuado
grado de madurez. Se acceder, asimismo, siempre que
losaprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb
aprofitament aprendizajes no alcanzados no impidan seguir con
aprovechamientola nova etapa. Quan no es complisquen les condicions
assenyalades en la nueva etapa. Cuando no se cumplan las
condiciones sealadas en elel pargraf anterior, no es podr
promocionar a letapa segent si no prrafo anterior, no se podr
promocionar a la etapa siguiente si no seshan esgotat les mesures
previstes en els articles 8.3 i 9.4 del present han agotado las
medidas previstas en los artculos 8.3 y 9.4 del presen-decret. te
decreto. 7. De conformitat amb el que establix larticle 4.2 en la
lletra e), de 7. De conformidad con lo establecido en el artculo
4.2 en su letrala Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora
del Dret a lEduca- e), de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio,
Reguladora del Derechoci, les mares, els pares o tutors hauran de
participar i donar suport en a la Educacin, las madres, los padres
o tutores debern participar ylevoluci del procs educatiu de les
seues filles, fills o tutelats, aix apoyar la evolucin del proceso
educativo de sus hijas, hijos o tutela-com conixer les decisions
relatives a lavaluaci i promoci, i col- dos, as como conocer las
decisiones relativas a la evaluacin y pro-laborar en les mesures de
suport o refor que adopten els centres per a mocin, y colaborar en
las medidas de apoyo o refuerzo que adoptenfacilitar el seu progrs
educatiu. los centros para facilitar su progreso educativo. 8. La
conselleria competent en matria deducaci establir els cri- 8. La
conselleria competente en materia de educacin establecerteris sobre
la promoci al cicle o etapa segent o la permanncia en el los
criterios acerca de la promocin al ciclo o etapa siguiente o la
per-mateix cicle, aix com els relatius al pla de refor o recuperaci
a qu manencia en el mismo ciclo, as como los relativos al plan de
refuerzoes referix lapartat 5 del present article, que haur
dorganitzar cada o recuperacin al que se refiere el apartado 5 del
presente artculo, quecentre. deber organizar cada centro.Article
10. Informe daprenentatge Artculo 10. Informe de aprendizaje Dacord
amb el que establix larticle 20.5 de la Llei Orgnica De acuerdo con
lo establecido en el artculo 20.5 de la Ley Org-2/2006, de 3 de
maig, dEducaci, quan finalitze letapa, els centres nica 2/2006, de
3 de mayo, de Educacin, al finalizar la etapa, los cen-han
delaborar per a cada alumna i alumne un informe sobre el grau tros
elaborarn para cada alumna y alumno un informe sobre el
gradodadquisici dels aprenentatges, especialment els que
condicionen ms de adquisicin de los aprendizajes, especialmente los
que condicionenel seu progrs educatiu i sobre aquells altres
aspectes que es consi- ms su progreso educativo y sobre aquellos
otros aspectos que se con-deren rellevants per a garantir una
atenci individualitzada, segons el sideren relevantes para
garantizar una atencin individualizada, segnmodel que elabore la
conselleria competent en matria deducaci. Cal el modelo que elabore
la conselleria competente en materia de educa-garantir la
confidencialitat desta informaci en determinar les carac- cin. Se
garantizar la confidencialidad de esta informacin al
deter-terstiques dels informes i en els mecanismes de coordinaci
que ses- minar las caractersticas de los informes y en los
mecanismos de coor-tablisquen amb leducaci secundria obligatria.
dinacin que se establezcan con la educacin secundaria
obligatoria.Article 11. Tutoria Artculo 11. Tutora 1. En leducaci
primria, les tutores i els tutors han dorientar el 1. En la
educacin primaria, las tutoras y tutores orientarn el pro-procs
educatiu individual i collectiu de lalumnat. ceso educativo
individual y colectivo del alumnado. 2. La tutora o el tutor
coordinar el treball del grup del professorat 2. La tutora o tutor
coordinar el trabajo del grupo del profesoradocorresponent i
mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi de correspondiente
y mantendr una relacin permanente con la familia,facilitar
lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de la a fin
de facilitar el ejercicio de los derechos reconocidos en el
artculoLlei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a
lEduca- 4.1.d) y g) de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio,
Reguladora delci. Derecho a la Educacin.Article 12. Autonomia dels
centres Artculo 12. Autonoma de los centros 1. Dacord amb el que
disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo
dispuesto en el artculo 120 de la Ley Org-2/2006, de 3 de maig,
dEducaci, la conselleria competent en mat- nica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, la conselleria competente enria deducaci
facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels materia de
educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizati-centres,
afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat va
de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y
suinvestigadora. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte,
la actividad investigadora. Adems, velar para que el profesorado
recibaconsideraci i el respecte dacord amb la importncia social de
la seua el trato, la consideracin y el respeto acordes con la
importancia socialprofessi i la realitat de la seua tasca diria. de
su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Els centres
docents han de desplegar i completar el currculum 2. Los centros
docentes desarrollarn y completarn el currcu-establit en este
decret, aix com les mesures datenci a la diversitat lo establecido
en este decreto, as como las medidas de atencin a laestablides per
la conselleria competent en matria deducaci, adap- diversidad
establecidas por la conselleria competente en materia detant-les a
les caracterstiques de lalumnat, a fi datendre tant el que t
educacin, adaptndolos a las caractersticas del alumnado, con
eldificultats daprenentatge com el de major capacitat o motivaci
per fin de atender tanto al que tiene dificultades de aprendizaje
como al
- 7. Num. 5562 / 24.07.2007 30116a aprendre. Esta concreci sha
dincorporar al projecte educatiu de de mayor capacidad o motivacin
para aprender. Esta concrecin secentre. incorporar al proyecto
educativo de centro. 3. Amb la finalitat de respectar i potenciar
la responsabilitat fona- 3. Con el objeto de respetar y potenciar
la responsabilidad funda-mental de les famlies en esta etapa, els
centres hi han de cooperar mental de las familias en esta etapa,
los centros cooperarn estrecha-estretament i han destablir
mecanismes per a afavorir la seua parti- mente con ellas y
establecern mecanismos para favorecer su partici-cipaci destes en
el procs educatiu de les seues filles i fills, donant pacin en el
proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-suport a
lautoritat del professorat. ridad del profesorado. 4. Per tal
dafavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre i 4. Para
favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, ellequip
directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els
claustro y el equipo directivo propiciar un clima ordenado y
coopera-membres de la comunitat educativa. tivo entre todos los
miembros de la comunidad educativa. 5. Els centres, en lexercici de
la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio
de su autonoma, podrn adop-experimentacions, plans de treball,
formes dorganitzaci o ampliaci tar experimentaciones, planes de
trabajo, formas de organizacin ode lhorari escolar en els termes
que establisca la conselleria compe- ampliacin del horario escolar
en los trminos que establezca la con-tent en matria deducaci, sense
que, en cap cas, simposen aportaci- selleria competente en materia
de educacin, sin que, en ningn caso,ons de les famlies ni exigncies
per a la mateixa conselleria. se impongan aportaciones de las
familias ni exigencias para la propia conselleria.Article 13.
Avaluaci de letapa Artculo 13. Evaluacin de la etapa 1. Lavaluaci
de diagnstic, regulada en larticle 21 de la Llei 1. La evaluacin de
diagnstico, regulada en el artculo 21 de laOrgnica 2/2006, de 3 de
maig, dEducaci, que ha de realitzar tot Ley Orgnica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, que realizar todolalumnat en finalitzar el segon
cicle de leducaci primria, no t el alumnado al finalizar el segundo
ciclo de la educacin primaria,efectes acadmics, t carcter formatiu
i orientador per als centres i no tendr efectos acadmicos, tendr
carcter formativo y orientadorinformatiu per a les famlies i per al
conjunt de la comunitat educativa. para los centros e informativo
para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2.
La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb 2. La
conselleria competente en materia de educacin, conformeel seu propi
pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot a su
propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas
alalumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de leducaci primria.
todo el alumnado al finalizar cualquiera de los ciclos de la
educacin primaria. 3. Els centres utilitzaran els resultats de les
avaluacions que es rea- 3. Los centros utilizarn los resultados de
las evaluaciones que selitzen, per a, entre altres fins, organitzar
les mesures de refor dirigides realicen para, entre otros fines,
organizar las medidas de refuerzo diri-a garantir que tot lalumnat
aconseguisca les corresponents competn- gidas a garantizar que todo
el alumnado consiga las correspondientescies bsiques. competencias
bsicas. 4. Les avaluacions de letapa permetran analitzar, valorar i
reori- 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn analizar, valorar
yentar, si s el cas, les distintes actuacions educatives.
reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.
DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALESPrimera.
Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en Primera.
Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-llenges
estrangeres guas extranjeras 1. La conselleria competent en matria
deducaci podr autoritzar 1. La conselleria competente en materia de
educacin podr autori-la implantaci de programes deducaci
plurilinge, que permetr als zar la implantacin de programas de
educacin plurilinge, que permi-centres docents impartir una part de
les rees del currculum en llen- tir a los centros docentes impartir
una parte de las reas del currculogua estrangera, sense que aix
supose modificaci dels aspectes bsics en lengua extranjera, sin que
ello suponga modificacin de los aspec-del currculum regulats en el
Reial Decret 1513/2006, de 7 de desem- tos bsicos del currculo
regulados en el Real Decreto 1513/2006, debre. Aix mateix,
facilitar la corresponent formaci al professorat dels 7 de
diciembre. Asimismo, facilitar la correspondiente formacin
alcentres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de letapa lalumnat
ha profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo
largodadquirir la terminologia bsica de les rees en les llenges del
pro- de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las
reasgrama. en las lenguas del programa. 2. Els centres que
impartisquen una part de les rees del currcu- 2. Los centros que
impartan una parte de las reas del currculolum en llenges
estrangeres han daplicar, en tot cas, per a ladmis- en lenguas
extranjeras aplicarn, en todo caso, para la admisin delsi de
lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de
alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de
33 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat de
mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la
ComunitatValenciana. Valenciana.Segona. Ensenyana de la religi
Segunda. Enseanza de la religin 1. Lensenyana de la religi sha
dajustar al que establix la dis- 1. La enseanza de la religin se
ajustar a lo establecido en la dis-posici addicional segona de la
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, posicin adicional segunda de la
Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,dEducaci. de Educacin. 2. La
conselleria competent en matria deducaci ha de garantir 2. La
conselleria competente en materia de educacin garantizarque, a
linici de letapa, les mares, pares o tutors puguen manifestar la
que, al inicio de la etapa, las madres, padres o tutores puedan
manifes-voluntat que les seues filles i fills reben o no
ensenyances de religi. tar la voluntad de que sus hijas e hijos
reciban o no enseanzas de reli-Esta decisi pot ser modificada al
principi de cada curs acadmic. Aix gin. Dicha decisin podr ser
modificada al principio de cada cursomateix, sha de garantir que
estes ensenyances simpartisquen en hora- acadmico. Asimismo se
garantizar que dichas enseanzas se impar-ri lectiu i en condicions
de no-discriminaci horria. tan en horario lectivo y en condiciones
de no discriminacin horaria. 3. Els centres docents, de conformitat
amb els criteris que determi- 3. Los centros docentes, de
conformidad con los criterios quene la conselleria competent en
matria deducaci, aplicaran les mesu- determine la conselleria
competente en materia de educacin, desarro-res organitzatives perqu
lalumnat, les mares, els pares o els tutors llarn las medidas
organizativas para que el alumnado cuyas madres,dels quals no hagen
optat per les ensenyances de religi, reben la padres o tutores b no
hayan optado por las enseanzas de religindeguda atenci educativa,
de manera que lelecci duna o altra opci reciba la debida atencin
educativa, de modo que la eleccin de una
- 8. Num. 5562 / 24.07.2007 30117no supose cap discriminaci.
Estes mesures shan dincloure en el pro- u otra opcin no suponga
discriminacin alguna. Las mencionadasjecte educatiu del centre per
tal que siguen conegudes per la comunitat medidas se incluirn en el
proyecto educativo del centro para que seaneducativa. conocidas por
la comunidad educativa. DISPOSICI TRANSITRIA DISPOSICIN
TRANSITORIAnica. Calendari dimplantaci nica. Calendario de
implantacin 1. El currculum establit en este decret simplantar en
el primer 1. El currculo establecido en este decreto se implantar
en el pri-cicle a partir del curs acadmic 2007-2008; en el segon
cicle, a partir mer ciclo a partir del curso acadmico 2007-2008; en
el segundo ciclo,del curs acadmic 2008-2009, i en el tercer cicle,
a partir del curs aca- a partir del curso acadmico 2008-2009; en el
tercer ciclo, a partir deldmic 2009-2010. curso acadmico 2009-2010.
2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci prim- 2.
Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacinria,
dacord amb el que disposa el punt anterior, les ensenyances desta
primaria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las
ense-etapa es regixen pel que disposa el Decret 20/1992, de 17 de
febrer, anzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el
Decreto 20/1992,del Consell, pel qual establix el currculum de
lEducaci Primria de 17 de febrero, del Consell, por el que se
establece el currculo dea la Comunitat Valenciana, aix com pel que
disposa el Reial Decret la Educacin Primaria en la Comunitat
Valenciana, as como por lo2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es
regula lEnsenyana de la dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de
16 de diciembre, por elReligi, en all que es referix a esta etapa
educativa. que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo
a esta etapa educativa. DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN
DEROGATORIAnica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa 1.
Queda derogat el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, 1.
Queda derogado el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Con-pel
qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat sell,
por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en
laValenciana, dacord amb el que establix la disposici transitria
nica Comunitat Valenciana, de acuerdo con lo establecido en la
disposicindeste decret. transitoria nica de este decreto. 2. Queden
derogades les altres normes del mateix rang o dun rang 2. Quedan
derogadas las dems normas de igual o inferior rangoinferior que
soposen al que establix este decret. que se opongan a lo
establecido en este decreto. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES
FINALESPrimera. Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativo
Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a Se
autoriza a la conselleria competente en materia de educacindictar
totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta-
para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la
interpretacin,ci, aplicaci i desplegament deste decret. aplicacin y
desarrollo de este decreto.Segona. Entrada en vigor Segunda.
Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la
seua publicaci El presente Decreto entrar en vigor al da siguiente
de su publica-en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. cin
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de
juliol de 2007. Valencia, a 20 de julio de 2007. El President de la
Generalitat, El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ.
FRANCISCO CAMPS ORTIZ.El Conseller dEducaci, El Conseller de
Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN. ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.
VALENCI: LLENGUA I LITERATURA CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA
CASTELL: LLENGUA I LITERATURA VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA La
finalitat de laprenentatge de llenges s dotar les xiquetes i els La
finalidad del aprendizaje de lenguas es dotar a las nias y a
losxiquets duna competncia plurilinge i pluricultural. Esta estar
cons- nios de una competencia plurilinge y pluricultural. sta estar
cons-tituda per una competncia elevada en els dos idiomes
cooficials de la tituida por una competencia elevada en los dos
idiomas cooficiales deComunitat Valenciana i per un domini
funcional de lidioma estranger, la Comunitat Valenciana y por un
dominio funcional del idioma extran-per mitj dels quals podr
relacionar-se, entendre millor el mn i apro- jero, mediante los que
podr relacionarse, entender mejor el mundo ypiar-se dels conceptes,
normes i valors de la prpia cultura, al mateix apropiarse de los
conceptos, normas y valores de la propia cultura, a latemps que
construx i referma la seua identitat personal i social. Ara vez que
construye y afianza su identidad personal y social. Ahora bien,b,
encara que els currculums de les diferents llenges sn linstru- aun
cuando los currculos de las diferentes lenguas son el
instrumentoment privilegiat per a fer progressar estes capacitats,
algunes exigiran privilegiado para hacer progresar estas
capacidades, algunas exigirnreafirmar-se en la resta drees no
lingstiques on la llengua sutilitza reafirmarse en el resto de reas
no lingsticas donde la lengua se utilizacom a vehicle de comunicaci
i construcci de coneixements. como vehculo de comunicacin y
construccin de conocimientos. Leducaci relativa al llenguatge i a
la comunicaci s un dels La educacin relativa al lenguaje y a la
comunicacin es uno deeixos fonamentals en lEducaci Primria, ja que
permet a lalumnat los ejes fundamentales en la Educacin Primaria,
puesto que permitecomunicar-se de manera eficient oralment i per
escrit, expressar i com- al alumnado comunicarse de manera
eficiente oralmente y por escrito,partir idees, percepcions i
sentiments, apropiar-se dels continguts cul- expresar y compartir
ideas, percepciones y sentimientos, apropiarse deturals, regular la
conducta prpia i la dels altres, exercir el seu sentit los
contenidos culturales, regular la conducta propia y la de los
dems,crtic, adoptar una postura creativa i construir, en
definitiva, la prpia ejercer su sentido crtico, adoptar una postura
creativa y construir, en
- 9. Num. 5562 / 24.07.2007 30118visi del mn. Al llarg desta
etapa, les xiquetes i els xiquets han de definitiva, la propia
visin del mundo. A lo largo de esta etapa, lascomenar a adquirir un
saber reflexiu sobre les prctiques comunica- nias y los nios deben
empezar a adquirir un saber reflexivo sobre lastives necessries per
a viure en la societat del segle XXI. Aix, len- prcticas
comunicativas necesarias para vivir en la sociedad del siglosenyana
i laprenentatge en esta rea t com a objecte desenrotllar XXI. As
pues, la enseanza y el aprendizaje en esta rea tiene comoles
habilitats lingstiques: parlar, escoltar i conversar, llegir i
escriure. objeto desarrollar las habilidades lingsticas: hablar,
escuchar y con-Tamb, i de manera especfica, pretn apropar a la
lectura i a la com- versar, leer y escribir. Tambin, y de manera
especfica, pretende acer-prensi de textos literaris. car a la
lectura y comprensin de textos literarios. Situar lensenyana i
laprenentatge de la llengua en el marc de Situar la enseanza y el
aprendizaje de la lengua en el marco dela competncia comunicativa
significa que el currculum se centra a la competencia comunicativa
significa que el currculo se centra enaprendre les destreses
discursives, el domini de les quals requerix de aprender las
destrezas discursivas, cuyo dominio requiere de proce-procediments
i coneixements explcits sobre el funcionament del llen- dimientos y
conocimientos explcitos acerca del funcionamiento delguatge en
totes les seues dimensions: tant els elements formals com lenguaje
en todas sus dimensiones: tanto los elementos formales comoles
normes sociolingstiques que presidixen els intercanvis; la planifi-
las normas sociolingsticas que presiden los intercambios; la
planifi-caci i lestructuraci dels textos, larticulaci dels
enunciats per mitj cacin y estructuracin de los textos, la
articulacin de los enunciadosde procediments de cohesi i
lorganitzaci de les oracions dacord mediante procedimientos de
cohesin y la organizacin de las oracio-amb regles
lexicosintctiques. nes de acuerdo con reglas lxico-sintcticas.
Aprendre llengua significa, per tant, assolir la competncia neces-
Aprender lengua significa, por tanto, alcanzar la competenciasria
per a tindre xit en les diferents situacions de la vida, inclosa
necesaria para tener xito en las diferentes situaciones de la
vida,lescolar. Els textos acadmics per a aprendre continguts
daltres rees incluida la escolar. Los textos acadmicos para
aprender contenidos deocupen en este currculum un lloc destacat.
otras reas ocupan en este currculo un lugar destacado. Esta educaci
lingstica sha dimpartir a alumnat de procedncia Esta educacin
lingstica tiene que impartirse a alumnado demolt diversa. A
comporta, dentrada, unes competncies desiguals procedencia muy
diversa. Esto comporta, de entrada, unas competen-respecte a les
llenges que configuren el currculum. Les alumnes i els cias
desiguales con respecto a las lenguas que configuran el
currculo.alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o
habitual, amb Las alumnas y los alumnos llegan a la escuela con una
lengua fami-un repertori verbal i amb unes experincies culturals
diferents, que liar o habitual, con un repertorio verbal y con unas
experiencias cul-han anat adquirint en les seues interaccions amb
altres parlants a casa turales diferentes, que han ido adquiriendo
en sus interacciones cono en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un
coneixement en potn- otros hablantes en casa o en el entorno
inmediato. Asimismo, tienencia sobre els diferents tipus de
discursos o textos, divers en cada cas, un conocimiento en ciernes
sobre los diferentes tipos de discursos osegons el major o menor
contacte amb lalfabetitzaci o amb els mit- textos, diverso en cada
caso, segn el mayor o menor contacto con lajans de comunicaci en el
seu entorn social de procedncia. alfabetizacin o con los medios de
comunicacin en su entorno social de procedencia. Desta manera
arribar als primers cursos de lEducaci Prim- De esta manera llegarn
a los primeros cursos de la Educacin Pri-ria alumnat bilinge,
monolinge i plurilinge, tant nascut a la nostra maria alumnas y
alumnos bilinges, monolinges y plurilinges, tantoComunitat, com
procedent de llenges o cultures diferents. El paper nacidos en
nuestra Comunitat, como procedentes de lenguas o culturasde
lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i
diferentes. El papel de la Educacin Primaria ser ampliar esta
com-comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar
en petencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean
capacesels diversos mbits socials en qu es voran immersos. Destos
shan de interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se
van a verseleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al
treball escolar: inmersos. De stos se han seleccionado aquellos que
se estiman msel de les relacions socials que conformen la vida
quotidiana en laula apropiados para el trabajo escolar: el de las
relaciones sociales quei en el centre, el dels mitjans de
comunicaci, el literari i, de manera conforman la vida cotidiana en
el aula y en el centro, el de los mediosprivilegiada, lmbit
acadmic. En tals mbits sinterpreten i produ- de comunicacin, el
literario y, de manera privilegiada, el mbito aca-xen els distints
textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents dmico. En
dichos mbitos se interpretan y producen los distintos
tex-habilitats lingstiques. tos y all mismo se deben desarrollar
las diferentes habilidades lings- ticas. Els objectius de
laprenentatge de llenges, propis de leducaci Los objetivos del
aprendizaje de lenguas, propios de la educacinplurilinge, han de
ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, plurilinge,
tienen que ser comunes para todas las alumnas y los
alum-independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i
cul- nos, independientemente de su procedencia geogrfica, lingstica
ytural, i del nivell social i cultural de les seues famlies.
cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. Per a lxit
destos objectius comuns de leducaci plurilinge i Para el logro de
estos objetivos comunes de la educacin plurilin-pluricultural cal
partir de les caracterstiques especfiques de lalum- ge y
pluricultural hace falta partir de las caractersticas especficasnat
plurilinge que volem formar, la competncia global del qual no del
alumnado plurilinge que queremos formar, cuya competencias la suma
de les competncies independents en cada una de les llen- global no
es la suma de las competencias independientes en cada unages sin
una competncia especfica amb caracterstiques prpies, de las lenguas
sino una competencia especfica con caractersticas pro-diferents de
les de la persona monolinge. Estes caracterstiques de pias,
diferentes de las de la persona monolinge. Estas
caractersticaslalumnat plurilinge, de les quals partim i a les
quals volem arribar, del alumnado plurilinge, de las cuales
partimos y a las cuales quere-ens obliguen a un tractament especfic
de les llenges del currculum mos llegar, nos obligan a un
tratamiento especfico de las lenguas delque denominem enfocament
integrat. Este plantejament integrat con- currculo al que llamamos
enfoque integrado. Este planteamiento inte-sistix en una educaci
lingstica unitria, aconseguida per mitj de grado consiste en una
educacin lingstica unitaria, lograda mediantela participaci
conjunta de les tres llenges del currculum. Per esta la
participacin conjunta de las tres lenguas del currculo. Pero
estacoexistncia en el currculum de Primria podria comportar un excs
coexistencia en el currculo de Primaria podra comportar un excesode
temps curricular dedicat a les llenges, per aix cal abordar alguns
de tiempo curricular dedicado a las lenguas, por ello hay que
abordarcontinguts, especialment els que fan referncia al llenguatge
acadmic, algunos contenidos, especialmente los que hacen referencia
al len-units a ls vehicular en les rees no lingstiques, per mitj
dun trac- guaje acadmico, unidos al uso vehicular en las reas no
lingsticas,tament integrat de les llenges i els continguts.
mediante un tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos.
Quan parlem densenyana i aprenentatge de ms duna llengua Cuando
hablamos de enseanza y aprendizaje de ms de una len-des duna
perspectiva integrada, hem de tindre en compte dos factors: gua
desde una perspectiva integrada, hemos de tener en cuenta dosduna
banda, que hi ha unes competncies comunes conceptuals, cog-
factores: por una parte, que hay unas competencias comunes
con-nitives i estratgiques(en les diferents llenges, que es podran
constru- ceptuales, cognitivas y estratgicas(en las diferentes
lenguas, que seir a partir de qualsevol destes llenges i tot seguit
ser recuperades i podrn construir a partir de cualquiera de ellas y
acto seguido ser recu-reutilitzades per totes i cada una de les
altres; i, duna altra, que hi ha peradas y reutilizadas por todas y
cada una de las dems; y, por otra,
- 10. Num. 5562 / 24.07.2007 30119unes competncies lingstiques
superficials, especfiques de cada una que existen unas competencias
lingsticas superficiales, especficasde les llenges i que han de ser
apreses de manera independent en cada para cada una de las lenguas
y que tienen que aprenderse de manerauna, cosa que pot ocasionar
processos de transferncies i dinterfern- independiente en cada una
de ellas, lo que puede ocasionar procesoscies que caldr tindre en
compte. de transferencias y de interferencias que habr que tener en
cuenta. Per fer un tractament integrat en el centre docent el
professorat ha Para realizar un tratamiento integrado en el centro
docente, el pro-dadoptar uns criteris comuns i compartits:
consideraci de la llengua fesorado ha de adoptar unos criterios
comunes y compartidos: consi-com objecte daprenentatge, coneixement
dels principis globals que deracin de la lengua como objeto de
aprendizaje, conocimiento de losregulen ladquisici i laprenentatge
de llenges i lenfocament meto- principios globales que regulan la
adquisicin y el aprendizaje de len-dolgic per a totes en com i per
a cada una en particular. A partir guas y el enfoque metodolgico
para todas ellas en comn y para cadadestos criteris comuns,
sestablir un tractament diferenciat per a les una en particular. A
partir de estos criterios comunes, se establecerllenges que
simpartixen, segons siga la L1, L2 o L3 de lalumnat, un tratamiento
diferenciado para las lenguas que se imparten, segndacord amb
lestatus sociolingstic, la presncia en lactivitat social sea la L1,
L2 o L3 del alumnado, de acuerdo con su estatus sociolin-i en el
currculum del centre i dacord tamb amb les caracterstiques gstico,
su presencia en la actividad social y en el currculo del
centroconcretes de lalumnat (competncies lingstiques i culturals,
usos y de acuerdo tambin con las caractersticas concretas del
alumnadolingstics a la llar, facilitat o dificultat en
ladquisici...). Finalment, (competencias lingsticas y culturales,
usos lingsticos en el hogar,sarticularan els continguts de la
competncia comuna per a les tres facilidad o dificultad en la
adquisicin...). Finalmente, se articularnllenges, perqu
saconseguisquen de la manera ms efica i econmi- los contenidos de
la competencia comn para las tres lenguas, paraca, evitant
incongruncies i repeticions innecessries; i realitzaran les que se
logren de la manera ms eficaz y econmica, evitando incon-actuacions
necessries per a construir les competncies especfiques gruencias y
repeticiones innecesarias; y se realizarn las actuacionesen cada
llengua promovent les transferncies positives i evitant o cor-
necesarias para construir las competencias especficas en cada
lenguaregint progressivament les inevitables interferncies.
promoviendo las transferencias positivas y evitando o corrigiendo
pro- gresivamente las inevitables interferencias. Respecte a
laplicaci del tractament integrat de les llenges i els Con respecto
a la aplicacin del tratamiento integrado de las len-continguts, s
necessria una perspectiva unitria sobre quins sn els guas y los
contenidos, es necesaria una perspectiva unitaria sobrecontinguts
lingstics que shan daconseguir per mitj de ls vehicu- cules son los
contenidos lingsticos que han de lograrse mediantelar de les
llenges. A ms sha de diversificar el tractament deste s el uso
vehicular de las lenguas. Adems, debe diversificarse del
tra-vehicular, especialment quan es tracta duna llengua segona o
duna tamiento de este uso vehicular, especialmente cuando se trata
de unallengua estrangera. En este cas, els continguts especfics de
les rees lengua segunda o de una lengua extranjera. En este caso,
los conte-no lingstiques shan de vehicular a travs duna llengua en
la qual nidos especficos de las reas no lingsticas tienen que
vehicularseles alumnes i els alumnes no tenen una competncia
idntica a la que a travs de una lengua en la cual las alumnas y los
alumnos no tienenpossexen en la primera llengua. En este cas haur
de realitzar-se un una competencia idntica a la que poseen en la
primera lengua. En estetractament metodolgic que contemple eixa
situaci: el denominat s caso deber realizarse un tratamiento
metodolgico que contemple esavehicular protegit. Al mateix temps,
caldr articular les mesures neces- situacin: el llamado uso
vehicular protegido. Al mismo tiempo, harsries per a distribuir ls
vehicular de les diferents llenges entre els falta articular las
medidas necesarias para distribuir del uso vehicularcontinguts de
les rees no lingstiques, dacord amb el projecte de de las
diferentes lenguas entre los contenidos de las reas no lingsti-cada
centre. cas, de acuerdo con el proyecto de cada centro. Quant a la
metodologia, per a la perspectiva integrada, sn vlids En cuanto a
la metodologa, para la perspectiva integrada, sontant els principis
comunicatius com les aportacions ms recents de vlidos tanto los
principios comunicativos como las aportaciones mslensenyana de
llenges. Des duna perspectiva global i atenent el recientes de la
enseanza de lenguas. Desde una perspectiva global ymajor progrs
metalingstic que sol experimentar lalumnat plurilin- atendiendo al
mayor progreso metalingstico que suele experimen-ge, el
considerarem: com a comunicador i com a investigador de la tar el
alumnado plurilinge, lo consideraremos como comunicador yllengua.
Com a comunicador, el treball de llengua es basar a adquirir como
investigador de la lengua. Como comunicador, el trabajo de
len-competncies a partir de la seua activitat comunicativa or