Post on 19-Sep-2018
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les
escoles d’ educació infantil i primària
Autora: Anna Mackay Jarque
Curs escolar: 2005-2006
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
ÍNDEX
Educació en Comunicació Audiovisual: .................................................................................... 1 ............................................................................................................................................................ 1
1.- INTRODUCCIÓ: ..................................................................................................................................... 4 1.1.- Consideracions generals ................................................................................................................... 4 1.2.- Antecedents del tema objecte de l’estudi. ....................................................................................... 5 1.3.- Explicació del tema. ......................................................................................................................... 7 1.4.- Marc referencial en el qual es fonamenta l’estudi ........................................................................... 10 1.5.- Objectius i resultats proposats. ....................................................................................................... 13
2.- TREBALL DUT A TERME .................................................................................................................. 15 2.1.- Pla de treball ................................................................................................................................... 15 2.2.- Metodologia emprada. .................................................................................................................... 17 2.3.- Descripció de l’estudi. ................................................................................................................... 19 2.4.- Descripció dels recursos utilitzats ................................................................................................ 20
3.- RESULTATS OBTINGUTS. ................................................................................................................ 22 3.1.- Presentació dels resultats obtinguts. ............................................................................................... 22
3.1.1.- Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA ....................................................................................................... 22
a.- Què és educació en comunicació? Per què l’educació en
comunicació? ........................................................................................ 22
b. - l’alfabetització dels mitjans ............................................................. 27
c.- De la cultura de masses a la cultura dels mitjans ........................... 29
d.- El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles .................... 30
e.- Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència
comunicativa ....................................................................................... 35
f.- Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa
.............................................................................................................. 36
g.- L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola . 38 3.1.2.- Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació
actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit ....................................................................................... 44 a) CANADÀ .......................................................................................... 44
b) REGNE UNIT ................................................................................... 50
c) AUSTRÀLIA ...................................................................................... 53 3.1.3.- Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que
participen .......................................................................................................................................... 57 3.1.4.- Quadres resum de cada país analitzat ...................................................................................... 65
CANADÀ: Quadre dels trets més destacats ......................................... 65
REGNE UNIT (U.K) : Quadre dels trets més destacats ........................ 66
AUSTRÀLIA: Quadre dels trets més destacats .................................... 67
CATALUNYA: Quadre dels trets més destacats .................................. 68
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20062
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.1.5.- Comparació dels diferents països analitzats segons els items que hem destacat: .................... 69 3.2.- Projecte PECA: Actuació en centres experimentals del programa peca ......................................... 71
3.2.1.- Justificació del projecte ............................................................................................................ 71 3.2.2.- Objectius del PECA .................................................................................................................. 73 3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària ........................................ 74 3.2.4.- Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària obligatòria ................................ 78 3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en comunicació audiovisual. .. 80 3.2.6.- Dinamització dels projectes i del programa d’educació en comunicació ................................. 84 3.2.7.- Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el projecte PECA dels programes
d’innovació educativa impulsats i organitzats pel Departament d’Educació .................................. 84 3.3.- Proposta d’integració curricular de l’educació en comunicació audiovisual . (programa d’educació
en comunicació audiovisual; grup de treball PECA) ........................................................................... 94 3.3.1.- Infantil i Primària ..................................................................................................................... 94 3.3.2.- Secundària obligatòria ............................................................................................................. 96 3.3.3.- Batxillerat ................................................................................................................................ 99 3.3.4.- Avaluació ................................................................................................................................ 100
4.- CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 102 5.- BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................. 105 6.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS ..................................... 111
Annex 1: Exemple de fitxa de seguiment d’un projecte . . . . . . . . . . . 113
Annex 2: Recollida de la informació de les experiències a Catalunya 117
Annex 3: Competències bàsiques de Catalunya, per a l’ECA . . . . . . 118
Annex 4: Competències bàsiques del MEC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Annex 5: DVD PECA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20063
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
1.- INTRODUCCIÓ:
1.1.- Consideracions generals
La nostra societat canvia, evoluciona i es fa més complexa d’una manera molt
accelerada. En aquest món de la informació, del coneixement i de la
globalització, necessitem claus útils per situar-nos. Se’ns fa imprescindible una
educació que s’orienti a fomentar l’aprenentatge comunicatiu. Cal que els
infants tinguin destreses i coneixements que els permeti entendre quines són
les estratègies ètiques i estètiques de la seducció publicitària; com es
construeix una informació a la televisió i al servei de quines intencions; com es
llegeix una imatge o com s’accedeix i com se selecciona la informació.
L’alfabetització escolar dels infants exigeix l’aprenentatge de coneixements,
d’habilitats i d’actituds que ens permetin no només l’intercanvi oral i escrit amb
altres persones, sinó també una interpretació crítica dels textos i continguts
audiovisuals de la cultura de masses.
La relació entre la TV i l’escola sempre ha estat una font de discussió. S’ha
qüestionat si és l’escola la que ha d’educar per tal que els infants mirin menys
la TV. Si els programes educatius o els currículums escolars han d’incloure
continguts per aprendre a mirar la TV i a l’hora comprendre el seu llenguatge.
Des dels mitjans de comunicació, i en concret la TV, es qüestiona si els
programes han de ser educatius, si la TV educa, o deseduca, o bé si tan sols
ha d’ésser un entreteniment per als infants. Per part de les famílies es
qüestiona la seva responsabilitat davant la possible influència que exerceix la
TV als seus fills. Finalment referint-nos a les institucions, sovint es planteja el
grau de responsabilitat que han de tenir davant l’educació dels infants pel que
fa a la programació de les televisions.
Sovint ens trobem davant de moltes preguntes com aquestes que tan mestres,
famílies com altres persones involucrades en el món de l’educació han intentat
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20064
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
donar resposta, a través d’articles, llibres, jornades... Moltes d’aquestes
informacions fan una anàlisi des del punt de vista d’un sol àmbit educatiu, sigui
escola, família, o els mateixos mitjans de comunicació, i preferentment van
dirigits a nens i nenes a partir de CS de primària. Però cal avançar en la
recerca d’alguna experiència que integri al màxim els diferents àmbits
educatius per treballar l’educació en comunicació audiovisual amb els nostres
infants en edats entre 3 i 12 anys (Educació Infantil i Primària).
El mes de novembre del 2003 es va publicar el llibre blanc: “L’educació en
l’entorn audiovisual”, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Amb
aquest llibre es pretén obrir pas a un àmbit d’actuacions institucionals i socials
concretes a partir d’uns objectius i orientacions, per tal de fer possible la
construcció d’un entorn audiovisual per a la infància que respongui a les
exigències ètiques i cíviques de la nostra societat. Aquest és un primer pas per
iniciar una tasca tan necessitada a la nostra societat i que probablement pot
començar a donar respostes a les preguntes que ens formulem contínuament i
a la vegada aproximar els diferents estaments involucrats en l’educació dels
infants, per marcar unes línies de consens.
A partir d’aquest llibre blanc i del document de l’Educació en comunicació
Audiovisual, aprovat pel Ple del fòrum d’entitats de persones usuàries de
l’audiovisual el 10 de desembre del 2004, i de la recerca que es proposa en
aquest treball, entre altres, es pretén aportar propostes que es puguin dur a la
pràctica per treballar el mitjà de comunicació de la TV amb els infants,
conjuntament amb les escoles, les famílies i els mitjans de comunicació.
1.2.- Antecedents del tema objecte de l’estudi.Breu recull de diferents entitats que han iniciat estudis o activitats
• El Departament d’Educació va elaborar un document de competències
bàsiques sobre les TIC - EA (Tecnologies de la Comunicació i Informació
– Educació en Comunicació), en el que hi consta un apartat dedicat a l’
Educació en Comunicació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20065
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
• Actualment s’han publicat algunes propostes d’activitats per treballar la
TV des de l’escola, però generalment estan adreçades a cursos alts de
Primària i a cursos de la ESO. Aquest és el cas de la col·lecció de llibres
i vídeos publicats pel CAC: “Com veure la TV”, de gran utilitat pel
professorat de Secundària i cursos alts de Primària.
• Des del Departament d’Educació i de l’ICE de Barcelona, entre altres,
s’han organitzat cursos, seminaris i grups de treball per tractar aquest
tema. Un equip de formadors i formadores han participat en la elaboració
dels cursos per tal de dur a terme les propostes del Departament i les
demandes de formació en centre d’escoles d’educació infantil i de
primària.
• També s’ha publicat una col·lecció de llibres i vídeos sobre el treball dels
audiovisuals a l’aula. Dos d’ells fan referència als nivells d’educació
infantil i primària: “Aprendre a mirar, les primeres passes” i “Projecte
televisió: de casa a l’escola: Família i televisió”. Han estat publicats pel
Departament d’Educació. Amb aquesta col·lecció es pretén com a
objectiu principal facilitar la tasca dels educadors (famílies i escoles)
que estan interessats a aconseguir que els infants aprenguin a veure la
televisió comprensivament i siguin capaços d’autorregular els seus
hàbits com a telespectadors.
• La cadena de TV local: Barcelona Televisió, dins el programa “Hola
nens”, te un projecte que ja fa uns anys que s’està treballant, amb el que
s’aproxima la TV a l’escola i l’escola a la TV a través d’uns tallers que es
realitzen a l’aula i unes pràctiques que es realitzen als estudis de la TV.
• En els diferents seminaris i cursos sobre comunicació audiovisual,
sempre s’ha tractat en algun moment del curs, el tema de com treballar
la TV des de les escoles i des de les famílies, i s’han organitzat debats
entre els assistents sobre la qualitat dels programes infantils de la TV i
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20066
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
dels que s’emeten en horari infantil. Aquest tema està cada vegada més
present en la ment dels professionals de l’educació, i es veu la
necessitat de treballar-ho des de les escoles.
• La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, del Departament
d’Educació, dins el servei de Programes d’Innovació educativa, ha
planificat i iniciat un programa d’educació en Comunicació Audiovisual
(PECA) per a 50 centres de Catalunya, amb el qual es pretén que des
dels centres s’elaborin projectes per incorporar l’ECA al currículum de
les diferents etapes educatives.
• El mes de març del 2005 es va constituir el primer Consell Consultiu
Educatiu de Barcelona Televisió, fruit del treball realitzat en el marc del
Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona i dels suggeriments que
es fan en el llibre blanc del CAC, “L’educació en l’entorn audiovisual”, del
Consell de l’Audiovisual de Catalunya. En aquest consell hi estan
representats els diferents agents educatius de la ciutat. Aquests fan
crítica i suggeriments al directius de Barcelona Televisió, per tal
d’apropar el mitjà als ciutadans amb una valors constructius.
Estem en un moment adient per plantejar aquesta tasca educativa, ja que hi ha
una bona recepció per part del col·lectiu de mestres, del Departament
d’Educació i Universitats, de l’Ajuntament de Barcelona a través del Projecte
Educatiu de Ciutat PEC, i així com de les associacions de pares i mares i
mitjans de comunicació locals ( ràdio i televisió).
1.3.- Explicació del tema.
Actualment hi ha molts mitjans per on els infants reben informació, però com la
transformen en coneixement?
En l’actualitat l’ús de les tecnologies fa que la informació arribi a tothom. El que
cal ara, és saber-la destriar, comprendre i transforma-la en coneixement. El
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20067
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
llenguatge dels diferents mitjans és complex en el contingut i a la vegada de
fàcil accés. Els infants són àgils en la manipulació dels aparells, ràpids en l’ús,
però a la vegada fàcils de manipular en el contingut i en la transmissió dels
valors.
Des de l’administració educativa s’estan fent esforços per tal de fer arribar les
noves tecnologies als centres educatius, dotant de maquinari i formació per al
professorat. A les escoles doncs, també arriba la informació de manera ràpida i
de fàcil accés per als infants. Cal pensar doncs, en com es pot treballar dins
les aules per tal de fer que la informació es transformi en coneixement per als
nostres infants. Fins ara hem utilitzat llenguatge oral i escrit per ajudar als
alumnes a fer aquesta transformació. En aquests moments el llenguatge
audiovisual està present en la vida dels infants i joves, el qual arriba amb molta
facilitat a totes les llars i tant els petits, com els joves i grans en fem un gran ús.
Les escoles l’estem començant a utilitzar com a mitjà per transmetre
coneixements o bé per ampliar-ne la informació. Generalment s’utilitza les
imatges en DVD, Vídeo, internet... com a suport. Ara cal fer un pas endavant i
utilitzar-lo com a un llenguatge més, amb el qual es pot aprendre a llegir i
escriure com hem fet fins ara amb el llenguatge escrit.
El tema objecte d’estudi s’emmarca dins l’àrea TIC (Tecnologies de la
Informació i Comunicació) i l’àrea d’audiovisuals, ja que l’ús de les noves
tecnologies a part d’utilitzar-se des del punt de vista informàtic i instrumental,
s’han d’utilitzar també, des de l’Educació en Comunicació Audiovisual (ECA).
És per aquest motiu que recentment s’ha començat a impulsar un nou
programa específic per impulsar l’ECA, des de l’Administració Catalana, dins la
Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, del Departament
d’Educació, en el marc del servei de programes d’Innovació educativa,
Els mitjans de comunicació i la TV en especial, són un mitjà unidireccional, així
doncs els nens i nenes reben missatges que no poden respondre ni preguntar
d’una manera interactiva. Mirar la televisió, per exemple, exigeix una escolta
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20068
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
activa i un processament mental, moltes vegades a un ritme trepidant, que no
permet la anàlisi ni la crítica immediata, per tan implica passivitat de resposta.
Això provoca que per poder fer una elaboració personal, els infants necessitin
parlar i compartir amb els altres allò que han vist o sentit, contrastant les idees,
dubtes i opinions. Necessiten elements externs (adults i companys) per poder-
ho fer.
Per poder valorar els “productes informatius” cal que puguin crear-ne i així
aprendre d’una manera més significativa i funcional el llenguatge televisiu, el
de la radio, el dels diaris i el d’internet. Saber com es fan les coses permet
desmitificar-les, gaudir de la seva qualitat o reconèixer-ne els errors i accedir i
compartir el seu llenguatge.
Sovint, des de les escoles, ens preocupa que les famílies deixin els fills massa
hores davant la TV, (veure estudi CAC) i actualment també a internet. A les
escoles no es tracta el tema en profunditat, ja que erròniament, no s’entén com
a responsabilitat de l’escola. Aquest argument, però, és discutible ja que des de
les escoles podem influir, també en els aprenentatges que els infants realitzen
des de fora.
En diverses ocasions com reunions, entrevistes personals... les famílies
demanen que des de les escoles fem un treball amb els seus fills per tal d’
”educar” l’ús de la TV a casa, així com d’internet, el telèfon mòbil i els
videojocs. Es comença a detectar una preocupació per part dels pares i mares,
vers la influència dels mitjans cap als seus fills.
Hi ha poques experiències arreu del món en les que els mitjans de comunicació
treballin per a l’educació dels infants, especialment els més petits. Hi ha alguns
programes de ràdio i de TV que en serien l’excepció. Malauradament observem
que darrerament la intenció de la majoria de les televisions, no ha estat la de
crear programes per a la audiència infantil, si no sèries en les que introdueixen
personatges de totes les edats, per tal d’arribar a tots els públics, mentre que
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20069
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
els continguts no tenen perquè adaptar-se als interessos dels infants.
D’aquesta manera s’aconsegueix augmentar els índex d’audiència i un millor
suport a la publicitat associada, important font d’ingressos de la TV.
Un dels objectius en aquest treball, és centrar-se també, en els més petits de
les escoles. Ells també són grans consumidors de TV i cal tenir-los en compte
des de les famílies, les escoles i les TV. Són molt influenciables i vulnerables i
ràpidament van creant hàbits i adquirint coneixements a través de la TV. Cal
donar elements que permetin als infants a comprendre i a expressar-se en el
llenguatge audiovisual i a l’hora formar-los per tal que sàpiguen dialogar
críticament amb la realitat audiovisual i també a dosificar-la racionalment.
1.4.- Marc referencial en el qual es fonamenta l’estudi
Com a marc de referència s’ha d’assenyalar els documents de competència
bàsica TIC - educació audiovisual i l’eix transversal de l’educació audiovisual.
Així com el Document de l’Educació en comunicació Audiovisual aprovat pel
Ple del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual. D’aquests
documents en destaco els següents fragments:
Documents de competència bàsica Tic – educació audiovisual
“L’objectiu fonamental de la competència bàsica en Educació Audiovisual (EA )
, és aconseguir que l’alumnat sàpiga llegir i escriure missatges audiovisuals i
així esdevingui capaç de fer un ús racional dels mitjans de comunicació
audiovisuals.”
“En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les
noves tecnologies, és necessari saber descodificar adequadament la
informació que ens arriba i saber-la utilitzar correctament. Amb l’aparició de les
noves tecnologies de la Informació i Comunicació, apareix un nou concepte de
llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora un nou element, la
interactivitat. Cal avui fer una nova definició de l’Educació Audiovisual, afegint
tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i tenint molt en compte
que el domini del llenguatge multimèdia suposa sobretot el coneixement dels
codis del llenguatge.”
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200610
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Un del objectius del treball ha estat el de redefinir les competències bàsiques
d’Educació Infantil i Primària, que es pretenen assolir mitjançant els llenguatges
televisius de: la ficció, la informació i la publicitat.
“El fet de considerar l’EA com a competència bàsica del mateix nivell que les
competències instrumentals (lectura, escriptura, càlcul), ens obliga a definir
quins han de ser els àmbits o les dimensions de les competències, així com les
accions educatives i els mitjans organitzatius i metodològics per assolir-la.”
“Dimensions de la competència bàsica:
. Impacte històrico-social
. Comunicació audiovisual:
. Agents de la producció i procés de producció
. Categories dels diferents mitjans
. Llenguatges dels mitjans
. Representació dels mitjans
. Alfabetització tecnològica”
L’àmbit de Comunicació Audiovisual, és el tema principal que es pretén tractar
al llarg del treball.
“Els mitjans de comunicació tenen com a finalitat última la transmissió d’uns
determinats missatges que, al mateix temps, fan una representació de la
realitat i no són en cap cas la realitat mateixa. Per comprendre els missatges
que ens arriben i, al mateix temps, per a ser capaç de produir missatges
audiovisuals és necessari conèixer tots els elements que intervenen en la
comunicació audiovisual.”
“...creiem que avui, per esdevenir un ciutadà format adequadament és
necessari saber interpretar críticament els missatges audiovisuals, saber-se
expressar utilitzant aquests mitjans i conèixer mínimament els elements que
composen la comunicació audiovisual.”
Davant l’allau d’informació que arriba als infants, és necessari realitzar una
alfabetització audiovisual que permeti distingir als nens i nenes des dels
primers nivells educatius, les diferències entre la realitat i la representació que
de la mateixa ens arriba a través dels mitjans. També és important ajudar-los a
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200611
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
comprendre que el que ens diuen mitjançant un document audiovisual, és la
seva visió de la realitat o la seva creació imaginària, però que malgrat tot
nosaltres tenim la capacitat per veure la notícia des d’un altre punt de vista, o
contemplar des d‘una altre perspectiva un relat imaginari.
Eix transversal de l’Educació audiovisual
“El llenguatge audiovisual té una presència destacable en la societat actual, de
manera que resulta pràcticament impossible trobar qualsevol activitat que no
estigui relacionada amb el món audiovisual. Per això podem dir que es tracta
d’un llenguatge present en gairebé totes les matèries. “
“Per això l’Educació en i amb l’audiovisual s’ha de relacionar de manera
continuada amb totes les àrees que constitueixen el currículum escolar. L’opció
d’integrar l’educació audiovisual al si de les àrees en lloc de plantejar-la de
forma compartimentada o com a disciplina, ens permet considerar-la com a eix
transversal amb tractament interdisciplinari”
Aquest fragment està més que justificat si tenim en compte els més petits. Ells
utilitzen el llenguatge visual i oral per comunicar-se en el seu entorn, tant
escolar com familiar, doncs encara no dominen el codi del llenguatge escrit.
Del document de Educació en comunicació Audiovisual en cito els següents
fragments de l’apartat de consideracions generals:
“...La integració de l’Educació en Comunicació a les escoles ha de contribuir a
l’alfabetització mediàtica bàsica de tota la ciutadania i a l’adquisició d’unes
competències bàsiques i habilitats que permetin descodificar i produir textos en
qualsevol tipus de codi i de suport – tot l’ampli ventall del que es coneix com a
TIC-, especialment els audiovisuals, perquè són els que tenen més incidència
en la població i, alhora, els que estan menys presents en el sistema educatiu.”
“La competència en una lectura crítica dels mitjans audiovisuals és essencial
per entendre l’entorn i per desenvolupar l’autonomia, la creativitat personal i la
responsabilitat social, Sense una formació en aquest àmbit no es pot parlar
d’un exercici ple de la ciutadania en les societats del segle XXI. “
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200612
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
“...Els currículums continuen basant-se, fonamentalment en la transmissió de
coneixements a través de la llengua escrita, tot oblidant que vivim en una
societat on la informació, sobreabundant i canviant, es transmet a partir de
múltiples símbols i llenguatges.”
Aquests paràgrafs del Document en comunicació Audiovisual, són un clar
referent per al la fonamentació del projecte; fan referència la necessitat de la
transmissió de coneixements a partir de múltiples símbols i llenguatges i a la
formació a través del currículum per tal d’adquirir majors competències a nivell
de comunicació audiovisual, a les escoles.
1.5.- Objectius i resultats proposats.
Objectius que es pretenien assolir
• Elaborar una proposta de programa d’Educació en Comunicació
Audiovisual ECA, per a les escoles, per tal que els infants puguin arribar
a fer un aprenentatge en la interpretació crítica dels textos audiovisuals.
• Redefinir les competències bàsiques d’Educació Infantil i Primària
(definits en el document de les Competències Bàsiques), centrant-se
especialment en els temes que es proposa desenvolupar en el PECA
(Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual, del Departament
d’educació) : a través de la informació, la ficció i la publicitat.
• Donar suport teòric i pràctic a la proposta experimental del Programa
d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, que s’està elaborant des
del departament d’educació en la que es treballa des dels diferents
àmbits: escoles, famílies i mitjans de comunicació audiovisuals.
• Recull d‘experiències d’Educació en Comunicació Audiovisual en el marc
de la Unió Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits
com: els mitjans de comunicació, les escoles i les famílies, per tal de
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200613
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
veure quina és la situació a fora de Catalunya i tenir un referent extern
per a la proposta al nostre país.
o Anàlisi i valoració de cada experiència avaluant els continguts, els
recursos humans, materials i econòmics així com els
organitzatius.
o Realitzar un estudi comparatiu de les diferents experiències
analitzant els trets comuns i els divergents.
o Avaluar la resolució de les dificultats en la realització de les
diferents experiències
Resultats proposats
• Marc teòric sobre el concepte de l’aprenentatge del llenguatge de la
comunicació audiovisual, per situar el tema i a la vegada aclarir
conceptes. S’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents
experts en el tema a través de diferents llibres, articles i contactes amb
experts a través del correu electrònic i jornades.
• Recull d‘experiències d’Educació en comunicació audiovisual en el marc
de la Unió Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits
com: els mitjans de comunicació, les escoles i les famílies, per tal de
veure quina és la situació a fora de Catalunya i tenir un referent extern
per a la proposta al nostre país.
• Suport teòric i pràctic a la proposta experimental del Programa
d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, que s’està elaborant des
del Departament d’Educació en la que es treballa des dels diferents
àmbits: escoles, famílies i mitjans de comunicació audiovisuals.
• Redefinir les competències bàsiques d’Educació Infantil i Primària
(definits en el document de les Competències Bàsiques), centrant-se
especialment en els temes que es proposa desenvolupar en el PECA
(Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual, del Departament
d’educació) : a través de la informació, la ficció i la publicitat.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200614
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
2.- TREBALL DUT A TERME
2.1.- Pla de treball
Disseny del pla de treball i compliment real
Per l’assoliment dels objectius plantejats en aquest projecte, s’havia previst un
pla de treball amb les fases següents i una proposta de calendari per a cada
fase.
1a fase: (setembre i octubre del 2005)
Cerca d’informació d‘experiències conegudes en el treball de
l’Educació en Comunicació Audiovisual en el marc de la Unió
Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents estaments (els
mitjans de comunicació, les escoles i les famílies) i elaborar els
criteris d’avaluació, des dels quals seran analitzades. El nombre
d’experiències serà de tres o quatre, depenent dels resultats de la
cerca.
Aquesta primera fase s’ha modificat en el contingut, ja que els resultats de la
cera d’experiències de diferents països ha estat molt dificultosa. S’esperava
trobar centres educatius que estiguessin treballant la comunicació audiovisual
amb la col·laboració de diferents mitjans de comunicació i de les famílies. En la
cera d’informació s’han trobat grups, institucions i organitzacions dels diferents
països que promocionen i donen suport al treball de l’ECA a les escoles.
Per tant en aquesta primera fase s’ha fet un recull de la situació actual del
Canadà, U.K i Austràlia amb la informació recollida i també de Catalunya.
2a fase: (novembre i desembre 2005)
Anàlisi de cada experiència avaluant els continguts, els recursos
humans, materials i econòmics així com els organitzatius.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200615
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Aquesta segona fases s’ha modificat completament. S’ha cregut convenient
escriure un marc teòric sobre el concepte de l’aprenentatge del llenguatge de
la comunicació audiovisual, per situar el tema i a la vegada aclarir conceptes.
S’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents experts en el tema a
través de diferents llibres, articles i contactes amb experts a través del correu
electrònic i jornades.
3a fase (gener i febrer del 2006)
Estudi comparatiu de les diferents experiències per analitzar els trets
comuns i els divergents.
Avaluació de la resolució de les dificultats en la realització de les
diferents experiències
L’estudi comparatiu s’ha realitzat amb el recull de la situació actual del Canadà,
U.K, Austràlia i Catalunya.
També s’ha fet, en aquesta fase, el seguiment de les escoles de Catalunya que
estan en el projecte ECA (Educació en Comunicació Aduiovisual) dins els
programes d’innovació educativa del Departament d’Educació.
4a fase: (març 2006)
A partir dels resultats obtinguts, definir els objectius educatius
d’Educació Infantil i de Primària, que es pretenen assolir mitjançant
els diferents llenguatges televisius: informació, ficció i publicitat.
La quarta fase s’ha emmarcat en el segon bloc del treball en el què s’ha pretès
fer un treball de fonamentació per tal de concretar les propostes d’incorporació
de l’ECA a l’aula.
Aquest treball s’ha fet a través de la proposta experimental que 45 centres de
Catalunya estan duent a terme en el marc dels programes d’Innovació
Educativa.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200616
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
5a fase: ( abril i maig 2006)
Elaboració d’una proposta experimental d’Educació en Comunicació
Audiovisual, per a les escoles que sigui al màxim integradora amb
els diferents àmbits: escoles famílies i mitjans de comunicació
audiovisuals,
Amb el recull de la informació i la anàlisi de les dades s’ha pogut elaborar una
proposta educativa per incorporar l’ECA al currículum: document de
competències bàsiques, àrees susceptibles per incorporar l’ECA, metodologia i
materials i implicació de la administració educativa (veure document marc per a
la incorporació de l’ECA als centres).
6a fase: ( juny i juliol del 2006)
Recollida del material del treball i elaboració de les conclusions en un
informe.
La darrera fase del treball s’ha realitzat durant els mesos de setembre i octubre.
2.2.- Metodologia emprada.
Descripció dels recursos utilitzats
Per realitzar l’estudi s’han diferenciat dos blocs
- Obtenció de la informació, anàlisi dels resultats i valoració
- Definició de la proposta experimental
-
- Obtenció de la informació, anàlisi dels resultats i valoració
Per aquest apartat s’ha fet un recull de la situació actual en el marc de la Unió
Europea, Austràlia i el Canadà sobre l’educació en comunicació audiovisual i
s’ha analitzat la informació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200617
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
També s’ha fet un recull de les diferents actuacions que s’estan realitzant a
Catalunya, des de diferents entitats, grups i administracions.
Amb la informació obtinguda s’ha fet un quadre comparatiu dels trets més
significatius i a la vegada comparables entre sí.
Paral·lelament, també s’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents
experts en el tema de l’ECA, a través de diferents llibres, articles i diàlegs
mitjançant el correu electrònic amb el qual s’ha elaborat un marc teòric del
tema.
- Definició de la proposta experimental
En aquest segon bloc s’ha fet un treball de fonamentació per tal de concretar
les propostes d’incorporació de l’ECA a l’aula.
Aquest treball s’ha fet a través de la proposta experimental que 45 centres de
Catalunya estan duent a terme en el marc dels programes d’Innovació
Educativa. Cada centre ha elaborat el seu projecte i actualment l’està
incorporant en el seu currículum. Durant el mes de gener i febrer, s’han recollint
les dades del seguiment de cada projecte, a través d’un document i de reunions
amb les diferents escoles i instituts. En aquestes dades hi consta entre d’altres,
informació molt significativa per elaborar la proposta (dificultats en el moment
de realitzar les propostes de treball a l’aula, recursos material i humans que es
necessiten, detecció de formació, matèries amb les quals és més viable i clara
la incorporació de l’ECA, professorat implicat, altres entitats externes als
centres que s’impliquen en el projecte...).
La informació obtinguda s’ha recollit en un full de càlcul per tal de fer-ne una
estadística dels resultats i treure la informació més rellevant. S’han escollit els
ítems més significatius amb els quals ens ha permès fer una valoració dels
resultats obtinguts sobre l’experimentació de l’ECA a les escoles.
Amb els resultats obtinguts se’ns ha permès fer algunes modificacions amb els
diferents projectes de les escoles, per tal de millorar-ne el contingut, formació i
dotacions. Aquestes modificacions s’han realitzat dins el període de
l’experimentació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200618
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Finalment s’ha completat la informació de la experiència realitzada a cada
centre durant el mes de juny, mitjançant reunions amb representants de les
escoles i instituts
Llistat dels diferents recursos que s’han utilitzat:
• Documents assenyalats, comentats en l’apartat 1.4 Marc referencial en
el qual es fonamenta l’estudi
• Recursos bibliogràfics, relacionats amb els mitjans audiovisuals i amb
comunicació i educació
• Recursos telemàtics: pàgines web, correu electrònic, etc.
• Recursos educatius audiovisuals d’altres països: Canadà, Austràlia,
França, Anglaterra...
• Recursos educatius audiovisuals del nostre país.
• Entrevistes i reunions de treball presencials amb experts en Educació en
comunicació audiovisual
2.3.- Descripció de l’estudi.
Descripció del treball des del punt de vista de la matèria objecte d’estudi
La realització del projecte que s’ha plantejat per aquesta llicència, ha partit
d’una anàlisi previ de la situació actual en el marc de la Unió Europea, Austràlia
i el Canadà, sobre l’educació en i amb els mitjans audiovisuals, centrada en
l’apartat de comunicació i educació, analitzant les aportacions dels diferents
àmbits implicats; centres educatius, famílies i mitjans audiovisuals. En una
segona fase, i a partir de la informació obtinguda, s’ha donat suport a la
proposta experimental, de comunicació audiovisual, que s’està elaborant des
del Departament d’educació per a les nostres escoles, establint uns criteris per
treballar conjuntament els diferents àmbits: escoles, famílies i mitjans de
comunicació, per ajudar als infants a comprendre el llenguatge de la
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200619
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
comunicació audiovisual. A partir d’aquí s’ha realitzat un plantejament de
treball a l’aula per als alumnes d’educació infantil primària i secundària.
Aquest treball doncs pretén tenir una doble dimensió:
• Obtenció de la informació: Fer una recerca d‘experiències en el
treball de l’educació audiovisual en el marc de la Unió Europea,
Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits: els mitjans de
comunicació, les escoles i les famílies.
• Definir, desprès de la investigació, el model més vàlid per introduir
l’ECA a infantil i primària. Proposant que es treballi a partir de les
àrees curriculars, o bé organitzant tallers, o bé a traves de
projectes dins les aules, per cicles o projectes de tota l’escola, o
bé com a eix transversal del Centre...
2.4.- Descripció dels recursos utilitzats
Per a cadascuna de les fases plantejades per a la realització d’aquest treball
s’han seguit metodologies diferents.
Per a la introducció i situació del marc general de l’estudi s’ha recollit la opinió
de diferents autors sobre la influència de la TV en els infants, fent un estudi
dels trets comuns i destacant la opinió diferenciada de cada autor.
Per aconseguir l’objectiu del recull de diferents experiències ja existents en
ECA, s’ha utilitzat la recerca d’informació i l’anàlisi de la mateixa. La informació
s’ha recollit de a través del coneixement de diferents experiències que s’estan
duent a terme a diferents països, concretament U.K, Austràlia i el Canadà amb
els països de fora de Catalunya. Les experiències catalanes s’han recollit
mitjançant entrevistes, reunions i informes escrits per els centres, avaluant el
progrés del projecte ECA. També s’ha fet un recull històric, de les diferents
actuacions que s’han realitzat a Catalunya a partir dels anys 70, des de
diferents entitats, grups d’experts, escoles i institucions, fins arribar a l’any
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200620
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
actual remarcant el projecte d’Educació en comunicació audiovisual que es du
a terme dins els programes d’innovació educativa del Departament d’Educació.
S’ha realitzat un estudi comparatiu de les diferents experiències, analitzant els
trets comuns i els divergents, per tal de fer-ne una valoració comuna i que a la
vegada serveixi per fer una proposta per al nostre país.
L’elaboració de propostes de treball a les escoles s’ha fet tenint en compte:
• El document de les competències bàsiques en les TIC-EA publicades pel
Departament d’Educació,
• La proposta experimental del treball realitzat amb el grup de recerca del
Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, del
Departament d’Educació,
• El document de l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple
del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual.
• Els resultat obtinguts de l’anàlisi de les experiències realitzades en
escoles de fora de Catalunya
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200621
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.- RESULTATS OBTINGUTS.
3.1.- Presentació dels resultats obtinguts.
• Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA
• Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit
• Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que participen
3.1.1.- Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA
Extret d’experts en teoria de l’ECA:
José Manuel Pérez Tornero , Joan Ferrés , David Buckingham, Guillermo
Orozco
a) Què és educació en comunicació?
b) L’alfabetització dels mitjans: En què consisteix? Què és?
c) De la cultura de masses a la cultura dels mitjans
d) El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles
e) Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència educativa
f) Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa
g) L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola
a.- Què és educació en comunicació? Per què l’educació en comunicació?
Segons l’autor del llibre Comunicación y educación en la sociedad de la
información, José Manuel Pérez Tornero, defineix l’educació en comunicació
com un conjunt d’estratègies que intenten formar en un ús crític, actiu i
participatiu en relació amb el mitjans. L’educació en comunicació pot tenir dues
vessants, una pedagògica i didàctica, i una segona que seria la semiològica i
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200622
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
crítica. La primera seria com integrar l’educació en comunicació en les diferents
situacions formals de l’escola, i la segona s’encarregaria de proposar l’exercici
del pensament lliure i crític davant els missatges mediàtics, és a dir,
aprenentatge de la lectura crítica dels mitjans de comunicació. De totes
maneres cal destacar també la vessant creativa de l’educació en comunicació
on es treballa la realització i la producció de diferents mitjans de comunicació
utilitzant les anomenades tecnologies TIC.
David Buckingham en les jornades comunicar i educar novembre 2002
organitzades per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del PEC, va fer una
relació històrica partint dels anys 60, sobre el concepte de l’educació en
comunicació, arribant al concepte actual.
Als anys 60 es defineix els mitjans de comunicació com a formes d’art i cultura
popular, i el concepte d’educació dels mitjans es limita a ajudar als infants i
adolescents a discriminar, és a dir, animar-los a veure què és bo i què és
dolent.
Poc a poc el concepte de l’educació en mitjans va evolucionant i cap els anys
80, es defineix com un procés de desmitificació que revela les pràctiques
selectives a través de les quals les imatges arriben a la pantalla emfatitzant la
naturalesa construïda de les representacions projectades i fa explícita la seva
funció ideològica. És a dir que l’objectiu de l’educació en mitjans és el de fer
comprendre que les imatges no arriben per art de màgia a les pantalles, sinó
que són imatges selectives construïdes per una finalitat comunicativa.
L’objectiu actual a l’any 2000 sobre l’educació en mitjans, no solament és
permetre als infants i joves a ser lectors i escriptors dels mitjans, sinó que
també se’ls ha d’encoratjar a pensar sistemàticament en aquests processos, és
a dir entendre com es produeixen els significats i els plaers, i imaginar
alternatives. Se’ls ha de formar amb esperit crític i reflexiu.
La història del concepte d’educació en mitjans ha estat una història de
protecció, per defensar als infants i joves dels mitjans. Els mitjans eren molt
poderosos i els infants i joves indefensos i la funció del professorat era
ensenyar als infants a defensar-se d’aquestes influències negatives. Donant
protecció moral, cultural i política.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200623
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Actualment es parteix de la idea de la preparació en mitjans, abandonant la
idea anterior que es basava en la protecció. Per tant es parteix de la idea
d’acceptar els mitjans com a part de la vida dels infants i joves, com a forma de
cultura popular. Ja que els nens i nenes són consumidors complexos dels
mitjans i cada vegada més la nostra societat es construeix a través dels
mitjans.
Així doncs a partir d’aquesta idea més actual i amb una actitud més neutral,
l’educació en mitjans, segons DB, té un doble objectiu; el primer és el de
desenvolupar la comprensió que tenen els joves davant la cultura mediàtica
que els envolta, i el segon la participació dels mateixos joves en la cultura. Amb
aquesta actitud s’intenta desenvolupar un estil més reflexiu d’ensenyament-
aprenentatge, el qual permet als alumnes a valorar la seva pròpia activitat com
a lectors i escriptors de textos mediàtics i comprendre al mateix temps els
factors socials i econòmics que estan en joc. L’anàlisi crític es veu doncs, com
un procés de diàleg en el que els alumnes aprenen a pensar.
La idea actual d’aprenentatge, és la d’ajudar als estudiants a adquirir unes
competències per a escriure i llegir els mitjans, participant d’un procés crític,
creatiu i comprensiu a la vegada.
Per tant l’educació en mitjans audiovisuals necessita un model clar del
currículum i una teoria coherent sobre l’aprenentatge, així com una reflexió
sobre la pràctica educativa actual.
L’educació en mitjans no significa l’ensenyament dels mitjans, significa
l’afabetització en mitjans entenent com a paraules clau d’aquest aprenentatge:
el llenguatge, la representació, la producció i l’audiència. Aquests quatre
elements, segons DB, son els principals que figuren dins l’educació en mitjans
o en comunicació audiovisual.
Llenguatge: el llenguatge dels mitjans depèn del lloc on s’expressen (ràdio,
televisió, cinema, premsa escrita... ) i en cada un d’ells utilitzen llenguatges
diferents per comunicar i expressar el seu missatge. En aquest context s’ha
d’aprendre com es produeix el significat en els diferents llenguatges, doncs hi
ha una narrativa específica i unes opcions preses pels productors dels mitjans
quan un text s’elabora d’una manera concreta.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200624
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
La representació: Els mitjans no solament mostren o representen el món, sinó
que també l’interpreten. Fan de mitjancers entre nosaltres i la realitat i per tant
ens hem de qüestionar com ens representen els temes (objectivitat, realisme,
qui apareix i qui no...)
La producció: Els mitjans els produeixen persones o grups, moltes vegades
molt poderosos. Per tant ens hem de preguntar quines intencions tenen, quin
poder exerceixen, quina és la seva economia... darrera de cada mitjà.
L’audiència: També cal saber molts aspectes de l’audiència ja que és el
receptor de la informació. És important saber els tipus d’audiència, els efectes
que els produeix, així com el plaer o les emocions que provoquen els mitjans a
la gent.
Segons DB, Un mitjà és una cosa que utilitzem quan desitgem comunicar-nos
amb les persones indirectament. És a dir que els mitjans no ens ofereixen una
finestra transparent sobre el món, ens ofereixen representacions o imatges del
món. Els mitjans intervenen en la informació, ens ofereixen versions selectives.
S’entén com a mitjà tot el ventall de mitjans actuals de comunicació social:
televisió, cinema, vídeo, radio, fotografia publicitat, diaris, revistes, música
enregistrada, jocs d’ordinador, telèfons, internet. I s’entén com a text mediàtic
els programes, els films les imatges, els diferents llocs de la xarxa... que es
transmeten a través dels mitjans de comunicació.
L’educació en mitjans té com a objectiu desenvolupar un competència de base
àmplia relacionada no tan sols amb el llenguatge imprès, com s’ha fet fins ara,
sinó també amb els altres sistemes simbòlics d’imatges i sons. Aquesta
competència també es pot anomenar alfabetització mediàtica. Així doncs,
l’educació mediàtica és el procés d’aprenentatge sobre els mitjans de
comunicació, i l’alfabetització dels mitjans és el resultat d’aquest aprenentatge,
és a dir el coneixement i les habilitats que adquireix l’alumnat, on els alumnes
aprenen a llegir i a escriure els mitjans. L’educació mediàtica ajuda a
desenvolupar la capacitat crítica i creativa dels infants i joves. Els ajuda a
aprendre a pensar. No s’ha de confondre amb la tecnologia educativa o com un
recurs educatiu!
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200625
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Joan Ferrés en el seu llibre Televisión y educación(1994) afirma ja des del
principi “Una escola que no ensenya a veure la televisió és una escola que no
educa” Si educar és preparar als joves per integrar-se de manera reflexiva i
crítica a la societat, cal preparar-los també de manera crítica per realitzar
l’activitat en que més hores hi dediquen: els missatges audiovisuals.
Actualment el llenguatge audiovisual o la comunicació mediàtica, es treballa
molt poc a les escoles amb el que es pot afirmar el desfàs que hi ha actualment
entre escola i la cultura popular. Si bé es deien analfabets els que no sabien
llegir i escriure la lletra impresa, actualment podrem dir que hi ha analfabets en
cultura mediàtica.
Avui en dia la televisió i els mitjans de comunicació audiovisuals estan
profundament implicats en la vida dels nens i les nenes, són uns elements
fonamentals del seu ritme vital. Per la quantitat d’hores que els infants i joves
es passen mirant la TV, cal destacar la gran influència, domini que exerceix
sobre ells a nivell de manera de ser, de pensar i de relacionar-se. Cal
incorporar la lectura dels mitjans de comunicació a les escoles i replantejar els
continguts educatius d’un sistema educatiu immobilista i estàtic. L’educació en
comunicació és una proposta de futur i es pot ensenyar a interpretar els mitjans
des de diferents punts de vista i des d’ubicacions diferents: des de l’escola, des
de casa i des dels mitjans.
Punts de reflexió per a la proposta de l’educació en comunicació:
• Cal un pensament autònom, un judici independent, un pensament crític,
una actitud democràtica i un respecte a la diversitat per poder tenir una
educació en mitjans o una educació en comunicació.
• Una educació complexa exigeix una educació en comunicació, amb
instruments, habilitats i tècniques per descodificar els discursos
mediàtics que reben.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200626
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
• La producció mediàtica és un element d’aprenentatge molt motivador, ja
que permet engegar processos participatius, i de treball en equip entre
d’altres.
• Cal fomentar, sobre tot des de les escoles, però amb el suport de les
administracions, institucions i d’especialistes en educació en
comunicació, les enormes possibilitats i la capacitat d’interdisciplinarietat
que permet la producció mediàtica amb finalitat educativa.
• Cal evitar l’opulència informativa i les allaus informatives, que poden
saturar als alumnes. Cal ensenyar a triar i desestimar bona part de la
informació. Cal donar instruments perquè puguin seleccionar què és
informació i què no ho és.
b. - l’alfabetització dels mitjans
L’expressió “alfabetització dels mitjans” es refereix al coneixement, les habilitats
i competències que es necessiten tan per utilitzar com per interpretar els
diferents mitjans de comunicació.; amb la qual exigeix desenvolupar la
capacitat d’anàlisi, avaluació i reflexió crítica. Suposa l’adquisició d’uns
coneixements que ens permetin descriure les formes i estructures de diferents
tipus de comunicació, tenint en compte el context social, econòmic i com
aquests contexts afecten a les persones.
Quins son els components de l’alfabetització dels mitjans i com han d’aprendre
els infants i adolescents aquests components?
2.1 Components de l’alfabetització mediàtica segons el model britànic, realitzat
per el British Film Institute
El model britànic proposa tres àrees conceptuals:
.- El llenguatge de les imatges en moviment
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200627
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
.- Productors i audiències:
.- Missatges i valors
. En l’àrea del llenguatge de les imatges, s’hi troben aspectes relacionats amb
la tècnica utilitzada, així com l’ús de paraules clau com: zoom, estereotips,
punts de vista... per tal de familiaritzar-se i comprendre un llenguatge diferent.
. En l’àrea de Productors i audiències, s’hi troben aspectes del model
d’alfabetització crítica, ja que els alumnes treballen, els diferents del llenguatge
cinematogràfic, la interpretació de la imatge i el so, l’estructura narrativa, el
paper de la tecnologia i l’evolució de l’estil fílmic. D’aquesta manera els
alumnes s’aproximen a la comprensió de la producció, de la organització
econòmica, del mercat , de la distribució dels textos mediàtics i de les possibles
respostes de les audiències.
. En l’àrea de missatges i valors, s’analitzen els efectes dels mitjans sobre les
vides, els valors i les creences i es centra en la relació entre els diferents texts i
la realitat de la imatge, és a dir la representació de la realitat.
Segons David Buckinham en el llibre Educación en medios, aquest model
d’alfabetització resulta pobre, ja que no fa referència a com intervenir per tal
que els alumnes millorin la seva comprensió, ni tampoc reconeix la dinàmica
social de l’aprenentatge a l’aula en la que tant alumnes com professors i
professores s’impliquen o s’identifiquen socialment i emocionalment en la
comprensió dels mitjans.
L’alfabetització mediàtica comporta doncs, una comprensió sistemàtica de les
estratègies i aspectes formals de la comunicació, la qual no es pot restringir en
l’anàlisi del text, sinó que ha de desenvolupar la capacitat de desxifrar, valorar
criticar i ajustar i també arribar a comprendre els diferents contexts socials,
econòmics i històrics dels textos produïts.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200628
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Així com s’entén que l’alfabetització comporta clarament l’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura, l’alfabetització mediàtica ha de comportar tant la
interpretació com la producció dels mitjans, amb una actitud crítica i creativa.
c.- De la cultura de masses a la cultura dels mitjans
Segons diferents teòrics contemporanis, com Postman i altres, posen en
evidència que els mitjans adapten els missatges segons els seus interessos i
que la instal·lació d’un nou mitjà en una societat condiciona la percepció, la
sensibilitat i en general la cultura d’una societat.
Així, el mitjà de masses per excel·lència, el que millor ha impulsat la cultura de
masses i ha potenciat la indústria capitalista, ha estat la televisió. També han
estat mitjans de masses, la ràdio, el cinema, la premsa, els quals juntament
amb la televisió han exercit la seva influència sobre els espectadors en camps
tan importants com la ideologia, la política o les pautes de consum. S’observa,
però un canvi durant la darrera dècada del segle XX, en que l’avanç tecnològic
fa que la cultura de masses vagi decaient, no tant per la seva finalitat,
evidentment fomentadora del consum, sinó per la modernització tecnològica
dels mitjans: la digitalització, l’extensió de la difusió via satèl·lit o via cable..
Aquest avanç fa que es passi d’un mitjà de masses tradicional a un mitjà
interactiu de nova generació que dona a una clara tendència a la
personalització de la oferta de la televisió i dels serveis comunicatius.
Aproximant-nos així a la substitució del mass-media a l’automedia. És a dir,
s’ha passat de l’espectador com a un apèndix instrumental d’una televisió
poderosa i centralitzada, a un espectador una mica més autònom que pot
començar a escollir programes, horaris .. segons la seva conveniència.
Començant així a haver-hi un canvi en la cultura de masses, cap a una nova
cultura.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200629
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Amb l’extensió de la nova televisió i amb l’èxit de l’ús d’internet es genera un
nou paradigma mediàtic i cultural, és el que alguns autors anomenen
multimediatització, o la cultura dels mitjans.
Aquest canvi provocarà desigualtats a nivell geogràfic i social i evidentment
introduirà grans canvis en la actualitat cultural i educativa.
d.- El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles
El final del Segle XX ha situat a les escoles i a l’educació en general davant un
nou escenari tecnològic, en mig d’una gran explosió de la comunicació
audiovisual, però també davant d’un nou escenari social (globalització
financera, desenvolupament del comerç internacional, deslocalització de la
producció, canvis en l’estat del benestar...).
Si mirem una mica enrera podríem observar que mentre hi havia poca
documentació escrita, les escoles i els espais considerats educatius, eren llocs
privilegiats ja que guardaven i administraven els textos que existien i els
administradors eren els mestres, savis i experts. Les escoles o els centres
d’ensenyament es van anar consolidant com a àmbits orientats a la
racionalització i organització sistemàtica del coneixement, a través dels seus
llibres. A mesura que la tecnologia va permetre augmentar la capacitat de
multiplicar els textos ( invenció de la impremta) el paper de l’escola es va anar
ampliant i adquirint una funció més universalitzadora. Progressivament la
tecnologia va anar augmentant les capacitats per fer arribar la informació a un
públic més ampli; des de l’invent de la impremta, el telègraf, la ràdio, el cinema,
la televisió i finalment internet, ... i les circumstàncies per les quals inicialment
es van formar les escoles fan fer un canvi substancial. Les escoles i les
universitats deixen de ser els únics centres de la racionalitat i del progrés
científic o social i els únics que controlen el coneixement social. En aquests
moments es genera coneixement dins i fora de les escoles i en alguns casos
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200630
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
se’n genera més des de fora. Actualment l’escola està trobant competidors amb
molt de poder, són els mitjans de comunicació.
El creixement continu dels mitjans i la seva ocupació constant de l’espai i del
temps social, han configurat un nou clima cognitiu i d’aprenentatge. Les joves
generacions estan aprenent els seus valors a través dels mitjans de
comunicació, adquirint uns nivells d’aspiració i d’identificació basats en els
models que els ofereix el cinema, la televisió i el periodisme. La probabilitat que
aquests valors i pautes de conducta coincideixin amb els de l’escola és força
llunyana. En aquests moments tenim un nou escenari dominat pels diferents
mitjans de comunicació, on s’estan generant la majoria dels aprenentatges
socialment més rellevants.
Segons l’autor del llibre Comunicación y educación en la sociedad de la
información, José Manuel Pérez Tornero, podem anomenar cinc punts claus
per identificar la crisi actual en l’educació.
1.- Crisi en els currículums escolars: la informació és tan intensa i circula
ràpidament a traves de tots els mitjans, especialment els electrònics, que posa
en crisi els ítems per fixar la pràctica docent. El professorat es va trobant amb
noves exigències, coneixements... que en alguns casos no volen assumir i en
d’altres els costa comprendre, ja que són diferents de la seva formació inicial.
2.- Crisi en el llenguatge que fonamenta l’escola: fins ara el llibre ha estat l’eix
intel·lectual i pedagògic, i costa acceptar els nous llenguatges audiovisuals i
informàtics. Aquesta actitud tendeix a allunyar l’escola de la societat actual que
potencia el llenguatge audiovisual.
3.- Crisis de recursos tècnics: les escoles estan desfasades a nivell de
tecnologia, tot i els esforços de les administracions. Les dotacions tècniques
arriben abans a les cases o fora de l’entorn escolar que a les escoles mateixes,
en la majoria dels casos.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200631
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
4.- Crisi de model de valors: els seus valors es fonamenten en els de l’escola
de l’època industrial i actualment es troba en una societat post industrial,
globalitzada i multicultural.
5.- Crisi de gestió: els models d’organització i gestió basats en el control
estricte dels aprenentatges, en la comunicació jeràrquica, en l’avaluació
ajustada en criteris de repetició i en general en la burocratització... és a dir
l’escola s’adapta poc en els canvis, en la innovació o creació.
Amb aquests cinc punts podem observar que l’escola està fora del context dels
canvis socials que l’envolten. La majoria dels escolars aprenen els mateixos
continguts guiats per un currículum uniforme que dirigeix la burocràcia
centralitzada d’educació, sense tenir en compte els interessos i la cultura
popular dels alumnes.
El professorat segueix utilitzant el llibre i el text escrit com a llenguatge de
comunicació, sense tenir en compte els nous llenguatges que ens ofereix la era
actual de la informació.
Els alumnes, doncs, troben l’escola desfasada, ja que no utilitza el seu
llenguatge a nivell de comunicació. No troben elements motivadors per
aprendre.
Durant la darrera dècada del segle XX diferents països, sensibilitzats per la crisi
en l’educació, degut als canvis socials i tecnològics, intenten reformar els seus
sistemes educatius. Aquesta intenció queda recollida en el informe per a la
UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI
Educació: hi ha un tresor amagat a dins de Jaques Delors.
A través d’aquest informe els diferents països es proposen uns reptes per
millorar l’educació que l’autor , José Manuel Pérez Tornero els resumeix en
onze punts.:
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200632
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
1.- Obertura sistemàtica de les escoles a noves fonts de coneixement. Els
escolars estan confrontats als diferents mitjans de comunicació i han de poder
treure’n el màxim partit, amb un esperit crític i creatiu
2.- Convertir les escoles en espais d’exploració, de descoberta i d’invenció.
L’entrada dels diferents mitjans a les escoles pot afavorir als processos
educatius a nivell de descoberta i creativitat, convertint-les en productores
actives del coneixement i en escenaris per a la descoberta. D’aquesta manera
es podrà respondre amb eficàcia al constant creixement de la informació que
arriba o circula dins la societat.
3.- Participació de tota la comunitat en l’educació. És necessari la implicació
dels diferents agents educatius, en la formació dels alumnes ja que actualment
l’educació s’ha convertit en una dimensió de la convivència i de la socialització,
per tant tothom està obligat a participar. En algunes ciutats, com la de
Barcelona, es parla de la ciutat educadora com a mitjà per a involucrar a tota la
ciutadania en l’educació.
4.- Acceptació d’alfabetització dels mitjans. Cal afegir a l’aprenentatge de la
lecto escriptura, l’ús dels llenguatges audiovisuals i dels diferents mitjans
actuals de comunicació.
5.- Creació de noves comunitats educatives a partir de les escoles actuals.
S’estan creant noves comunitats virtuals i l’escola hauria de contribuir a la
consolidació de noves comunitats educatives que potenciïn nous valors de
convivència i nous àmbits de producció i discussió del coneixement, cap a una
educació multicultural i internacional.
6.- Superació del model d’escola tradicional. La organització de les aules, els
horaris, el model lineal dels cursos classificats per edats, són més un model
d’escola assistencial pròpia del segle XIX, que no pas de les necessitats
actuals, de respectar el ritme d’aprenentatges, adaptació a la nova societat de
la informació...
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200633
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
7.- Renovació tecnològica de l’escola. Per tal que les escoles conservin
autonomia i puguin adaptar-se als canvis de la societat, ha d’estar ben
equipada tècnicament. Atendre a la dotació tecnològica de les escoles ha de
ser una prioritat en qualsevol renovació educativa.
8.- Re definició del rol del professorat. El professorat ha de tenir un nou paper,
ha de formar i tutoritzar als alumnes en els seus processos d’aprenentatge, a la
vegada haurien de promoure nous grups i comunitats educatives que generin
nous entorns educatius i també ser creadors de nous instruments pedagògics.
9.- Re definició del rol de l’Estat en l’educació. L’Estat hauria de donar més
autonomia als centres a nivell de currículum, de gestió i d’organització i a la
vegada dedicar esforços a la millora constant de la inversió en educació.
10.- Acceptació del principi d’educació al llarg de la vida. Per tal que existeixi
una educació permanent de la ciutadania, ha d’existir un sistema educatiu
flexible i ajustat a les necessitats de cada un dels usuaris.
11.- Implicació de les escoles en el món pràctic. Les escoles han de plantejar-
se la participació en la vida del seu entorn tenint una relació directa.
En definitiva doncs, l’educació i en concret les escoles que apostin per al futur,
s’han de transformar en una doble dimensió, per un costat la intel·lectual, a
nivell de renovació de principis, de filosofia i dels llenguatges amb els que es
treballa i per l’altre la pràctica, a nivell de transformació de les infrastructures,
instruments, normatives...
Cal també tenir en compte l’educació no formal i la informal que reben els
nostres alumnes en el seu entorn. Les escoles han de treballar conjuntament
amb les administracions i organitzacions locals.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200634
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
e.- Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència comunicativa
La idea de competència comunicativa que es refereix únicament al llenguatge
verbal, és insuficient davant l’actual societat de la comunicació i de la
informació que està dominada pels nous mitjans de comunicació. Necessitem
donar un pas endavant a nivell de competència lingüística tenint en compte la
competència semiològica en sentit ampli.
Fins fa ben poc, es disposava de sistemes de comunicació relativament
escassos i limitats; actualment aquests s’han multiplicat. També està canviant
les relacions personals directes en la comunicació, les quals en un elevat tant
per cent, els processos comunicatius es fan en contactes a distància. Aquest
fenomen és el que els sociòlegs anomenen deslocalització i destemporalització.
És a dir, el temps i l’espai, condicions relativament estables en les situacions de
comunicació tradicional, han trobat noves declinacions: temps real, espais
virtuals, paradoxes que fan simulacions presencials d’escenaris futurs, o
actualitzen el passat...
La funcionalitat del llenguatge verbal està començant a canviar. La relació amb
altres llenguatges ha potenciat una nova dimensió ja que les persones ens
comuniquem cada vegada més amb sistemes que han descentralitzat la
paraula i que estan resultant eficàcia en la comunicació.
Passa el mateix amb l’escriptura, actualment s’està multiplicant la tecnologia de
l’escriptura amb els ordinadors i les xarxes telemàtiques. La representació de
l’escriptura en diferents textos, mostren un nou impuls al text escrit.
Ens trobem doncs, davant un canvi global dels sistemes lingüístics i
comunicatius que mereixen una atenció especial. Actualment, qualsevol infant i
adult es troba davant d’una infinitat de situacions de comunicació en el que el
llenguatge dominant no és l’escrit ni tampoc el verbal (consum d’hores de TV,
de música, assimilació d’imatges publicitàries...) Els espais on es produeix la
comunicació són cada vegada menys personals i locals i es realitzen a través
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200635
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
d’uns mitjans que tendeixen a privilegiar els entorns gràfics i els processos
icònics. Per tant estem ampliant els espais comunicatius propis de la conversa
per donar pas a espais més complexos a través dels mitjans de comunicació no
presencials.
Per tant les capacitats lingüístiques que s’estan desenvolupant en l’actual
context mediàtic tenen poc a veure amb les que s’ensenyen a les escoles. Hi
ha una distància entre el món mediàtic i plurisemiològic i el currículum
tradicional de les escoles en que en la majoria d’ells no permeten l’adaptació al
nou context comunicatiu.
El que s’hauria de fer és canviar el concepte de competència comunicativa
generalitzant la noció de llenguatge i afirmant l’existència d’una capacitat
semiòtica general.
f.- Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa
Guillermo Orozco, en l’article desordenamientos en el ecosistema
comunicacional, afirma que l’aprenentatge no està restringit a factors de
temps, llocs i situacions, i ni molt menys a institucions, plans d’estudis o a
metodologies. L’escenari propi de l’educació és el conjunt d’escenaris d’un
mateix individu al llarg de la seva vida. En aquests escenaris s’hi inclou el que
ell anomena ecosistema comunicacional, és a dir la influència o la immersió
dels diferents mitjans de comunicació que exerceixen davant l’individu, amb els
quals s’està construint un nou escenari per a l’aprenentatge a través de les
seves pantalles amb les que es permet la interacció i l’adquisició de nous
coneixements. Cal però ser conscients, que ni els educadors ni els alumnes
acabem de comprendre el què significa ser audiències amb la possibilitat
elevada d’aprenentatge i la poca possibilitat de criteris per seleccionar i avaluar
els productes mediàtics amb els quals interactuem.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200636
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
La societat del segle XXI, segons Orozco Gómez, les persones som audiències
multiples, simultànies i variables, som una societat audiència que aprèn. De fet
un dels grans canvis de la societat actual és que l’educació ja no depèn tan
sols del sistema educatiu de l’escola, sinó que tenim la possibilitat d’educar-nos
a través d’altres escenaris i sobretot davant de diverses pantalles. A través
d’elles enviem, transmetem, rebem i processem informació, produïm
coneixement i estem en un permanent procés d’aprenentatge. La societat
audiència, aprèn.
El paper de l’escola, per tant hauria d’incloure en els seus objectius,
l’aprenentatge de les diferents alfabetitzacions per poder arribar a formar
persones capaces de comunicar-se i interrelacionar-se amb la multiciplitat de
llenguatges sobre els quals arriba el coneixement.
El coneixement s’adquireix a través de la interpretació de la informació.
L’escola doncs, ha de ser capaç de posar els mitjans per tal que els alumnes
arribin a transformar la informació en coneixements propis.
Fins fa ben poc el concepte d’aprenentatge era el d’assimilació de
coneixements, que arribaven a través de l’expert el qual actuava com a
intermediari i no com a mitjancer entre l’estudiant i el coneixement.
La tendència actual del sistema educatiu, tot i que encara hi ha força
resistència, és el de deixar de ser merament instructiu, ni estrictament cognitiu,
ni ha de tenir el control dels coneixements de l’alumnat, ans el contrari, ha de
deixar que els coneixements es vagin ampliant, modificant, adaptant a l’individu
i al col·lectiu. Actualment un bon educador o educadora és el que sap orientar,
facilitar i acompanyar a l’estudiant en el procés educatiu.
Les escoles a part d’incloure aprenentatges formals, també estan començant a
incloure aprenentatges informals vinculats a les tecnologies, específicament les
que permeten pensar, construir i imaginar. Aquesta inclusió requereix pensar
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200637
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
en noves maneres per organitzar l’aprenentatge i incloure noves metodologies i
instruments pedagògics.
La convivència entre els aprenentatges formals i els informals, causa mal estar
entre els educadors, tan mestres com pares i mares, ja que es perd el “control”
de l’educació. Fins ara l’educació depenia dels llibres i de l’escola, hi havia un
lloc concret, un mitjà concret i un procés de dosificació que ho controlava. Ara
no és així, ara estem aprenent també, a través de la interacció dels mitjans
audiovisuals i de les tecnologies de la informació. Les generacions actuals
necessiten desenvolupar unes competències diferents de les que s’han estat
desenvolupant amb el sistema educatiu tradicional. Competències que
permetin desenvolupar criteris de selecció qualitativa amb un pensament crític
i creatiu, per tal que obtinguin també nous coneixements a través dels mitjans,
millorant la interacció amb les diferents pantalles.
Analitzar, classificar, comparar, confrontar, sintetitzar i crear són algunes de les
habilitats i destreses que s’haurien d’aprendre per conviure i transformar els
entorns mediàtics i informàtics que formen l’ecosistema comunicacional. És a
dir, ensenyar a pensar lliurement.
g.- L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola
Com s’ha anat dient al llarg del marc teòric, és una necessitat conèixer,
comprendre i ser capaç de manipular les diferents tecnologies de la informació i
els mitjans de comunicació, per tant els mitjans han de ser integrats en la
educació per tal de conèixer-los críticament, aprofitar-ne els seus recursos i no
quedar-nos indefensos. Segons J. Luis González Yuste, en el llibre
comunicación y educación en la sociedad de la información, afirma que és un
treball per a tothom, especialment per aquells que busquen una formació lliure i
integral de les persones.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200638
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
S’ha de buscar una via que doni resposta i integri l’educació des de les noves
tecnologies i l’educació dels mitjans. Actualment a les escoles s’està dedicant
esforços en la integració de les noves tecnologies a les aules des d’un punt de
vista tecnològic, però no s’ha fet gaires avanços en l’ús pedagògic. També es
comença tímidament a treballar l’educació en mitjans de comunicació. Aquests
dos aspectes estan seguint camins paral·lels i s’haurien d’integrar ja que les
escoles s’han d’obrir a la realitat i aprofitar les possibilitats que els context i
l’entorn ens ofereixen per desenvolupar una educació significativa en l’era
actual de la comunicació.
La incorporació de l’educació en comunicació es pot fer des d’una àrea
d’aprenentatge o bé incorporant el llenguatge de la comunicació audiovisual en
totes les àrees, fugint però de la visió instrumentalista o tecnicista i, a partir
d’una òptica de renovació pedagògica i didàctica que suposi una educació per
a la realitat cultural i comunicacional.
El model d’educació hauria de ser un ensenyament crític i reflexiu, capaç de
formar ciutadans i ciutadanes per comprendre i expressar-se amb els diferents
llenguatges de la comunicació, per tal de respondre als reptes actuals, tan a
nivell acadèmic, social i laboral. Es tracta d’obrir nous camins per a la formació
del ciutadà del tercer mil·leni.
L’educació, davant el protagonisme dels mitjans i les noves tecnologies de la
comunicació, tal com s’ha anat comentant al llarg dels apartats anteriors,
necessita una renovació profunda, en els seus programes, en els seus
objectius i en la metodologia. Necessitem tenir un projecte pedagògic que
qüestioni el caràcter monolític i de transmissió del coneixement, que parteixi
dels coneixements i la pràctica de cada persona i del seu context cultural, que
s’obri a totes les fons d’informació, que interactui en els diferents contextos
educatius i culturals i que es deixi de pensar de manera antagònica entre
l’escola i els mitjans audiovisuals...
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200639
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Tenint en compte que la ciutadania actualment rep i consumeix informació a
través de diferents pantalles i altres mitjans, ens porta a reflexionar sobre cinc
punts amb els quals ens ajuda a re pensar l’escola.
1.- Explosió en la quantitat d’informació: s’ha d’aprendre a seleccionar la
informació important, o més rellevant, per evitar la saturació.
2.- La cultura mosaic: s’anomena així degut a la falta d’estructuració i de
profunditat en la informació, així com la superficialitat i estandardització dels
missatges i l’especulació dels continguts, que provoca una dispersió en
l’atenció.
3.- L’expansió de la indústria cultural: proporciona determinats valors socials en
base al consum.
4.- La modificació de les coordenades del temps i de l’espai: ens fa més
capaços de transmetre informació sense haver de coincidir físicament.
5.- Desenvolupament d’un major nivell d’interactivitat: amb el que es planteja
noves maneres d’interacció social.
L’escola per tant s’ha de plantejar quin és el seu paper en relació a les
connexions existents entre els nous canals de comunicació i l’àmbit socio-
cultural i també quina és la repercussió dels mitjans de comunicació en el
procés cognitiu tan a curt com a llarg termini. L’escola ha d’estar preparada per
afrontar-se al repte del pas de la societat industrial al de la societat de la
comunicació la qual suposa una nova manera d’aprendre i de conèixer.
L’escola ha de ser capaç de donar una resposta als mitjans actuals, als antic i
als del futur. Els mitjans transmeten informació, però no pretenen oferir
coneixement. El seu objectiu és el de conquistar audiència per tal de produir
beneficis econòmics. La informació que transmeten és trivial, estereotipada
amb falta d’argumentació... per tant l’escola te la oportunitat d’aproximar
aquesta informació a la realitat, donant els elements per tal de transformar la
informació en coneixement, donant significat a la informació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200640
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
L’escola te diferents reptes davant la comunicació tan a nivell cultural, com
educatiu, laboral i social. L’ús pedagògic creatiu i crític dels mitjans i les noves
tecnologies, poden aportar la possibilitat d’aprendre dels mitjans i no la
d’aprendre a través d’ells. Això permetria apropiar-se de manera crítica dels
seus continguts, explorant noves temàtiques, obrint-se a noves maneres de
conèixer i adquirint noves dinàmiques d’estimulació, o noves metodologies, per
retrobar-se amb la seva societat de la informació i comunicació.
L’objectiu principal de l’escola en l’àmbit de l’educació en comunicació
audiovisual, ha de se el d’aconseguir que els joves tinguin un domini sobre l’ús
que fan dels mitjans de comunicació, a través de criteris d’anàlisi, de reflexió
crítica i del desenvolupament per a la capacitat per interpretar i seleccionar els
missatges que els hi arriben, així com la capacitat creativa per elaborar
missatges. És a dir expressió i comunicació a través dels diferents mitjans,
utilitzant les velles i noves tecnologies.
El nou paper de l’escola ha de tenir en compte quatre aspectes, per arribar a
fer el canvi i adaptar-se a la nova societat cultural:
.- Acceptar que el llibre és un recurs més dins l’aula, ja que estem dins una
societat multimedia.
.- Acceptar la pluralitat i heterogeneïtat dels codis en els mitjans de
comunicació ( hipertextos, audiovisuals, musicals...).
.- Acceptar que l’escola ja no és l’eix central de la transmissió de coneixement.
.- Aproximar-se a la cultura que envolta els diferents mitjans i les tecnologies de
la comunicació, per tal d’oferir instruments als alumnes que els permeti
apropiar-se de manera crítica i creativa als diferents canals de comunicació.
El fet d’incorporar les noves tecnologies i recollir la realitat cultural a l’escola fa
que la figura del professorat sigui cada vegada més necessària, doncs els
diferents mitjans tecnològics transmeten la informació de maneres diferents i el
professorat ha d’ajudar a l’alumnat a trobar les estratègies per tal que les pugin
transformar en coneixement amb una actitud crítica, activa, creativa i
constructiva.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200641
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
L ‘objectiu de l’educació en mitjans o l’alfabetització mediàtica, és el d’arribar a
obtenir la capacitat d’analitzar críticament els mitjans i la d’expressar-se i
produir missatges amb ells. És a dir, s’ha d’incidir en l’educació en i amb els
mitjans, plantejant una interacció que impliqui per un costat l’anàlisi i la reflexió ;
i per un altre, un ús creatiu que el transformi en instruments expressius. Es
busca com formar i desenvolupar criteris comprensius i no uniformalitzats de la
realitat mediàtica que desmitifiquin els estereotips i eliminin la passivitat del
receptor. És a dir s’ha d’adquirir una nova competència comunicativa a través
de la lectura crítica i l’escriptura creativa dels diferents mitjans de comunicació.
La incorporació en el currículum es pot realitzar des de dues modalitats:
. com a matèria transversal en totes les àrees
. com a àrea de coneixement específica.
En el cas d’incorporar-se des d’una àrea s’assegura el treball de l’educació en
comunicació audiovisual sobre tot des de la producció creativa, però malgrat
ser una bona manera d’introduir aquest llenguatge a les escoles, aquest tema
és massa important com per quedar reduït a una matèria aïllada de la resta de
l’escola. La comunicació audiovisual, és un llenguatge que hauria d’estar en
totes les matèries ja que conté aspectes transversals que afavoreixen
l’adquisició de valors, normes i estratègies d’actuació personal i social i a la
vegada permet aproximar l’escola a les realitats socials significatives de
l’alumnat.
És un error parlar de programes de noves tecnologies per a l’educació, s’ha de
parlar de programes educatius que incorporin noves tecnologies. La
incorporació en l’ús dels mitjans i les tecnologies de la comunicació a les
escoles, aplicant noves metodologies en l’ensenyament-aprenentatge, nous
recursos i materials educatius i desenvolupant les àrees d’educació en
comunicació i mitjans, resitua l’escola que ha de vertebrar les necessitats
actuals de comunicació i educació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200642
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
La clau està en com introduir l’escola en un ecosistema comunicatiu , que a la
vegada és experiència cultural, un entorn informacional i un espai educacional
difós i descentrat. I com seguir sent en aquest nou escenari, el lloc on el procés
d’aprenentatge conservi el seu encant on s’inicien els secrets del saber, de
pensar de l’anàlisi i de la crítica, sense renunciar al plaer de crear. En definitiva
que a l’escola el més important és el fet de la comunicació a l’aula. L’escola no
ha de ser una fotocòpia de la realitat, si no que ha de subministrar els estris
necessaris per a una interpretació crítica i autònoma de la informació i de la
seva realitat.
Relació entre el professorat i l’alumnat: el rol del professor i de l’alumnat ha de
canviar, dins d’aquest concepte d’educació en mitjans i el nou llenguatge.
La funció del professorat com a font única, directa i primària de la informació ha
canviat, passa de ser un retransmissor de coneixement a un formulador de
problemes, provocador d’interrogants, coordinador d’equips de treball,
sistematizador d’experiències. El professorat s’ha d’implicar en l’educació
formal i en les activitats d’educació no formals potenciant així la interrelació
entre escola i societat, o entorn, el qual dona sentit a una educació per a una
realitat. Per part de l’alumnat se li dona un paper més actiu en el seus
aprenentatges interaccionant amb els seus companys i professors tan dins com
fora de l’aula.
No està més informada la persona que llegeix més diaris, mira diferents
programes de TV i radio, sinó aquella persona que és capaç de determinar els
elements bàsics per interpretar la informació; donar-se compte de les omissions
clau, descobrir les tècniques i estratègies de persuasió que s’utilitzen per
emetre determinats missatges i finalment que sigui capaç d’acceptar o
desestimar els missatge, de manera global o parcial, però sempre de manera
crítica. Aquesta és un dels objectius que hauria de tenir l’escola..
Una escola que innovi i s’actualitzi d’acord en el context en que se situa, i que a
la vegada formi ciutadans crítics i lliures, col·labora en la humanització de la
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200643
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
societat i conseqüentment fa més sensat l’ús de les tecnologies tan en
l’educació com per a la col·lectivitat.
Segons J. Luis González Yuste, en el llibre comunicación y educación en la
sociedad de la información en l’època que estem vivint tan sols és possible una
escola que desenvolupi el concepte d’aprendre a aprendre, superant la simple
noció d’escola socialitzadora. S’ha d’incorporar una nova alfabetització des de
l’objectiu d’una educació integral i alliberadora, que desenvolupi una adequada
formació en valors, crítica i reflexiva, i que potencií estratègies d’accés a la
informació, individual i grupal, desenvolupant un sentit autònom de l’educació.
3.1.2.-Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit
a) CANADÀ
Situació
Canadà està considerat com a líder mundial en educació en mitjans. Tot i que
es va començar a parlar i actuar sobre el tema cap als anys 60 del segle
passat, no es va començar a introduir en el currículum educatiu fins als anys
90.
Les diferents províncies que integra el Canadà, tenen la suficient autonomia a
nivell d’educació per organitzar-se i elaborar els seus currículums de les
diferents etapes educatives. De totes maneres col·laboren estretament entre
elles per a la elaboració dels marcs generals de les assignatures comuns a
través del Western Canadian Protocol for Collaboration in Basic Education
(WCP) i de l’Atlantic Provinces Education Foundation (APEF). El resultat pel
que fa a la incorporació de l’educació en mitjans a tot el país, ha estat un èxit,
garantint-la oficialment en el programa educatiu de totes les províncies del
Canadà.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200644
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Actualment en els entorns educatius està àmpliament acceptat el fet que per
estar ben alfabetitzat cal que tant els infants com els joves siguin capaços de
llegir, comprendre i adquirir habilitats per ser crítics davant la informació que
arriba en els diferents formats. Aquesta idea queda reflectida en l’actual
currículum de primària i secundària, dins el que ells anomenen English
Language Arts. De manera transversal també s’ha reconegut l’educació en
mitjans en el currículum de les matèries de socials, salut, educació per a la
ciutadania i orientació professional.
El contingut de The English Language Arts és bàsicament d’aspectes
relacionats en l’alfabetització dels mitjans, concretament en l’anàlisi,
construcció i comprensió de textos multimedia. Concretament en l’objectiu
número 2 del currículum diu: Els estudiants escoltaran, parlaran, llegiran,
escriuran, veuran i representaran per tal de comprendre i actuar críticament
textos orals, impresos i altres multimedia
Amb aquest objectiu es pretén ajudar a adquirir habilitats i capacitats d’anàlisi ,
síntesi , avaluació , reflexió i creativitat per tal que els i les alumnes:
•Arribin a comprendre la informació i les idees dels informadors a traves de
diferents fonts.
•Arribin a conèixer diferents situacions, persones, cultures i a la vegada
aprenguin a conèixer-se ells mateixos.
•Arribin a respondre críticament als diferents texts multimèdia.
•Arribin a produir texts multimedia
Els components bàsics per al currículum de English Language Arts són:
L’alfabetització visual: per adquirir habilitats per comprendre i interpretar la
representació i el significat d’una imatge estàtica o en moviment. Com el
contingut d’una imatge està organitzat i construït per donar informació i també
per comprendre l’impacte en els espectadors
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200645
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
L’alfabetització dels mitjans: per adquirir les habilitats per comprendre com els
mass media com la TV, el cinema, la radio, i la premsa, s’organitzen i
produeixen continguts amb tots els seus llenguatges.
L’alfabetització crítica: per adquirir les habilitats per comprendre com els
oradors, escriptors i productors de texts mediàtics, informen en determinats
contexts i amb visions culturals i socials diferents.
En aquests darrers anys, a cada província s’està desenvolupant el seu propi
currículum en mitjans, per introduir-lo en les diferents matèries. A la vegada
s’estan elaborant documents i materials per ajudar al professorat a incorporar
l’educació en mitjans dins les activitats diàries, donant recursos i estratègies
innovadores.
Un exemple de l’autonomia es podria veure en les províncies d’Ontàrio i
Quebec que estan considerades com les més avançades en el currículum.
Ontàrio:
Al 1987, va iniciar la introducció de l’educació en mitjans en el seu currículum,
gràcies al treball de l’associació d’alfabetització dels mitjans. No va ser fins al
1998, on amb l’elaboració dels nous currículums de primària i secundària,
s’introdueixen continguts de comunicació audiovisual dins l’àrea de llengua en
els apartats de comunicació oral i visual. Per als de secundària, a més se’ls
ofereix un crèdit d’educació en mitjans.
Quebec:
En aquesta província s’està acabant d’elaborar un nou currículum per als
cursos de primària i secundària, que es pretén implantar aquest any 2006. El
currículum inclou vuit àrees d’aprenentatge: Visió del món, salut i benestar,
orientació i planificació personal, relacions i habilitats socials, medi ambient,
drets i deures dels consumidors, alfabetització en mitjans i ciutadania. Cada
una d’aquestes àrees inclou continguts relacionats amb l’educació en mitjans,
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200646
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
fent especial esment en alfabetització en mitjans i en drets i deures del
consumidor.
Identificar l’educació en mitjans dins el currículum com a element essencial, és
un pas molt important que s’està fent a totes les províncies del Canadà, però
ara cal posar tots els esforços en introduir-lo dins les aules.
Reptes/inconvenientsMalgrat els progressos que s’han anat fent encara queden alguns reptes. Els
recursos per al desenvolupament professional i per a les aules no són gaire
elevats, més aviat escassegen. Així ho constaten els representants d’educació
del govern de les diferents províncies del Canadà. Malgrat s’ha fet l’esforç
d’integrar els mitjans en el programa English Language Arts, hi ha poca
formació per al professorat per desenvolupar aquesta matèria i pocs diners per
als recursos materials.
També es constata un desànim per part del professorat, doncs els recents i
continuats canvis en els currículums, la creixent demanda de responsabilitat en
la tasca educativa, la falta de recursos i la pressió per incorporar les noves
tecnologies a les aules, ha contribuït al desinterès per part del professorat en
posar un esforç extra per adaptar-se a les noves demandes professionals.
El futurMalgrat els inconvenients, el panorama a Canadà és força positiu. Una mostra
és la constant incorporació del treball dels mitjans a les diferents províncies. La
recent aprovació des del govern de l’alfabetització dels mitjans, ha donat llum
verda i suport al professorat interessat en els aprenentatges relacionats amb la
comunicació audiovisual. De totes maneres es tardarà encara uns anys en
integrar plenament l’educació audiovisual en el dia a dia de les aules.
Des del Canadà, es veu al professorat jove com l’ànima per introduir
sistemàticament el llenguatge audiovisual a les aules, doncs són una generació
que està mes propera a la cultura popular dels infants, està més avesada a les
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200647
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
noves tecnologies i menys vinculats o afermats en el sistema antic dels
aprenentatges. Des dels departaments d’educació de les diferents províncies
se’ls està demanant que considerin les diferents produccions mediàtiques
(televisió, cinema, radio, internet i publicitat) com a texts per analitzar i produir.
També s’està posant un especial esforç des de les facultats d’educació del
país. El fet que el nou currículum consideri l’alfabetització dels mitjans com una
prioritat a les escoles, s’ha hagut d’introduir programes d’educació en
comunicació audiovisual a les facultats. Actualment els programes encara
estan força enfocats en l’ús instrumental de les noves tecnologies o per produir
recursos didàctics. De totes maneres comencen a sorgir cursos i programes
per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per
introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.
Des del Govern i a través dels nous currículums, es demana al professorat que
deixi d’actuar com a expert, en el sentit que exerceix el rol de transmissor de
coneixements i que agafi el rol de conductor. Per ajudar als infants i joves a
trobar la informació i transformar-la en coneixement, donant als alumnes eines
per adquirir habilitats per pensar, analitzar, crear i ser crítics davant la societat
de la informació. Els continguts escolars doncs, han de quedar en segon terme
i s’ha de treballar més els procediments.
S’observa una creixent demanda en l’adquisició de materials i recursos
relacionats en l’educació en mitjans, per part de les escoles i el professorat.
Aquest fet és una mostra positiva de l’augment sobre l’interès que s’està creant
en l’entorn educatiu per incorporar l’alfabetització en mitjans a les escoles.
Cal destacar el gran suport que dona a la població la organització: Mnet
The Media Awareness Network (Mnet):
Mnet és un organització canadenca que promou l’educació dels mitjans i
d’internet a través de la producció de programes en línia, producció de recursos
educatius, col·laborant amb diferents organitzacions nacionals i internacionals i
organitzant xats i fòrums amb l’audiència del Canadà i d’arreu del món.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200648
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
L’objectiu principal d’aquesta organització és la de donar suport i animar a la
incorporació de l’educació en mitjans a les escoles, famílies i comunitats. Es vol
ajudar a les persones i particularment als infants i joves, a desenvolupar
capacitats per comprendre els diferents mitjans de comunicació, tan a nivell de
llenguatge tècnic, com el rol i la influencia que exerceixen davant la societat.
En destaquen quatre objectius:
•Desenvolupar i fer arribar recursos educatius d’alta qualitat per a
l’alfabetització dels mitjans.
•Contribuir en el desenvolupament de la política educativa dels país, per tal
de progressar en els programes d’alfabetització dels mitjans.
•Construir un ampli suport per a l’educació en mitjans.
•Assegurar la bona administració dels seus recursos humans i econòmics.
Amb el suport del govern, fundacions privades, associacions de mestres i de
bibliotecaris, petites empreses i els membres inscrits a la Mnet, es
desenvolupen tres seccions diferents:
1.- Media education:
En aquest secció es treballa per analitzar diferents programes de multimedia de
la televisió, el cinema, vídeo jocs, premsa, publicitat i música. L’anàlisi es fa
tenint en compte els estereotips, la violència, la diversitat, l’odi i el consum. Les
recomanacions i els recursos que es realitzen a través de l’anàlisi estan dirigits
a les famílies i a les escoles per separat.
En el sector de les famílies s’ofereixen consells per parlar amb els infants sobre
els mitjans i dona recomanacions per al seu ús a casa.
En el sector de l’escola s’editen unitats didàctiques per als diferents cursos
d’infantil, primària i secundària i es donen idees i recursos per introduir
l’Educació en Comunicació audiovisual a les aules.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200649
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
2.- Web Awareness Canadà
En aquest apartat es treballa per donar un bon servei d’internet. Per ajudar als
joves, infants, famílies i mestres a moure’s de manera segura i amb qualitat
informativa dins la xarxa.
Actualment s’està preparant per estendre’s una mica més i donar recursos
bibliogràfics i literaris, així com cursos en línia per ampliar coneixements.
Aquesta web està àmpliament reconeguda pel govern del Canadà.
3.- Young Canadians In Wire World research
És un programa de recerca sobre l’ús d’internet de la joventut i la seva
influència. S’ha fet a través de dos grups de recerca, un primer demanant la
opinió dels pares i mares sobre l’ús d’internet dels seus fills, tenint en compte
els beneficis, inconvenients i les pautes que posen a casa per al bon ús.
El segon grup s’ha fet als estudiants canadencs, a través d’una enquesta
demanant diferents aspectes sobre l’ús que en fan d’internet.
Aquest estudi està pendent d’una segona fase de desenvolupament.
b) REGNE UNIT
Situació:
Al Regne Unit hi ha hagut diferents experiències relacionades en l’educació en
mitjans audiovisuals. Aquestes però, han estat sempre de caire voluntari per
professionals interessats i motivats en el tema. La majoria provenen
d’organitzacions o d’entitats privades subvencionades, com British Film
Institute, English Media Center, Media Education Wales, Film Education, BBC
Television...
El febrer del 2001 es va realitzar un pacte en el govern britànic, per
desenvolupar l’educació en mitjans audiovisuals dins del currículum i marcar al
mateix temps les línies estratègiques per a la seva implementació a l’aula. El
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200650
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
pacte es va firmar entre dos departaments, el d’Educació i el de Cultura i
Esports, a més d’implicar organismes públics com la BBC i d’altres no
governamentals. El tret fonamental del pacte és el de generar habilitats que
permetin desenvolupar una percepció crítica dels mitjans de comunicació, per
arribar a crear una formació de pensament crític entre els alumnes.
El Departament d’Educació estableix les competències i els paràmetres
d’educació en mitjans audiovisuals i proposa que es realitzin dins l’àrea
d’Educació per a la ciutadania.
El Departament de Cultura estableix convenis, estratègies i línies d’implantació
de l’educació audiovisual amb la col·laboració de l’Oficina de Comunicació, la
qual te un paper regulador en la promoció de l’alfabetització en els mitjans.
A la vegada el Govern dóna llum verda a diferents àmbits i entitats
especialitzades en l’alfabetització dels mitjans, per tal de donar suport al
professorat, pares i mares, estudiants de diferents etapes educatives per
incorporar l’educació en MAV. Aquest suport es concreta amb la publicació a
través d’internet, de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències,
articles d’interès...
Els diferents estats del Regne Unit: Anglaterra, Gales Irlanda del Nord i Escòcia
tenen autonomia a nivell d’educació, entre d’altres. Per tant cada nació ha
elaborat el seu National Curriculum. En el cas d’Anglaterra el currículum
concreta poc sobre l’educació en mitjans. A Educació Primària es posa èmfasi
en les noves tecnologies i els formats digitals per la qual cosa facilita suport a
nivell d’eines, materials, formació i recursos diversos des de les adreces
electròniques institucionals. Es parla molt poc de l’educació o l’alfabetització del
llenguatge dels mitjans de comunicació.
A Secundària es contempla una matèria d’educació dels mitjans de
comunicació dins de l’àrea de llengua anglesa, a partir dels 14 anys i amb una
dedicació de 5 a 10 hores en un curs escolar. En el currículum però, no queda
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200651
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
molt clar el contingut de la matèria ni el nivell a assolir, per tant des del
professorat hi dona una prioritat secundària, davant la pressió des del Govern i
la societat d’enfortir els continguts relacionats amb la literatura i gramàtica
tradicional, la matemàtica i l’ús de les TIC.
En la matèria d’Educació en mitjans està previst treballar la publicitat a nivell
d’anàlisi del llenguatge persuasiu que s’utilitza, visionar pel·lícules els
arguments de les quals són de novel·les o obres de teatre que s’han llegit
prèviament, per tal d’observar la diferència entre el llenguatge imprès i el
llenguatge de la imatge en moviment. També es suggereix que es comparin
diferents versions de relats de notícies de TV, ràdio i premsa escrita, així com
veure telenoveles i analitzar els estereotips.
Reptes/inconvenientsSegons membres del British Film Institute, promotors per a l’alfabetització dels
mitjans, consideren que la proposta del National curriculum és insuficient,
limitada i poc actual. Ja que des del seu anàlisi observen que s’està treballant
l’Educació en mitjans des del punt de vista crític respecte els mateixos, partint
que la cultura dels mitjans no està al nivell de la cultura del professorat el qual
es va allunyant cada vegada més dels interessos dels alumnes.
Cal també assenyalar que la majoria del professorat comença a ser sensible
davant la necessitat de treballar l’ECA amb els seus alumnes i que l’actual
programa d’educació ho tracta de manera insuficient. També són conscients
que s’estan fent activitats relacionades amb els mitjans de comunicació però
que els falta formació i recursos per millorar-les.
Malgrat els inconvenients i la crítica del experts en ECA, hi ha alguns centres
que estan realitzant experiències força bones relacionades amb l’ECA. En
general són centres de Secundària que ja fa uns anys que treballen en el tema i
el grau de sensibilitat i innovació és elevat.
El futur
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200652
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
En els darrers anys hi ha hagut un canvi en el currículum de totes les etapes
educatives. Aquest canvi ha beneficiat sobre tot en el que des de UK
anomenen ICT (Information and Communication Technology ). S’ha introduït la
ICT en totes les matèries de secundària, i a les àrees de llengua anglesa i
matemàtica a primària. Està adquirint molta importància el treball de l’ús dels
mitjans, sobretot la informàtica. Malgrat la invasió de la tecnologia informàtica,
s’observa força contingut d’ECA en algunes àrees com llengua i literatura,
Socials, plàstica i educació per a la ciutadania.
c) AUSTRÀLIA
Situació
L’educació en mitjans ha existit a les escoles, des de fa trenta anys, a través
d’una matèria específica i dins el currículum de primària i secundària. En
aquests moments s’està analitzant des del govern, institucions i personal
docent, la realitat històrica i actual, del treball dels mitjans a les escoles ja que
s’observa que malgrat la seva història i la seva permanència en el currículum,
segueix estant en una “posició marginal” respecte les altres matèries.
D’entrada hi ha una diferència en la definició del coneixement i el concepte
sobre l’educació en mitjans per part de l’autoritat que és qui fa els plans
d’estudis, i per part dels qui posen en pràctica els plans d’estudis: mestres i
assessors dels currículums. En un principi es defineix la matèria com a objecte
per ajudar als alumnes a sortir de la passivitat davant els missatges i arribar a
identificar la intenció dels missatgers i ser capaços d’avaluar-los, o ser-ne
crítics. Es parteix doncs que les audiències són passius receptors dels
missatges emesos per els poders mediàtics. Els mestres a les aules,
transmeten els coneixements a l’alumnat a través de la pràctica i l’ECA es
converteix en una matèria pràctica, on tan sols es realitzen produccions per
comprendre el llenguatge mediàtic.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200653
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
A diferència d’altres països com Regne Unit o els Estats Units on s’introdueix
l’educació en comunicació audiovisual per protegir a les audiències; l’inici de
l’educació en mitjans, als anys 70, es va originar com a proposta per treballar
amb nens i nenes amb dificultats per l’aprenentatge en general i que es
quedaven a les escoles en espera per tenir l’edat legal per entrar a treballar.
Amb aquesta perspectiva les classes d’ECA es van convertir en tallers de
producció audiovisual i conseqüentment, el professorat reticent a la matèria, va
veure l’ECA com una matèria de “segona categoria” ja que l'alumnat treballava
poc a nivell d'escriptura i coneixements teòrics.
Els resultats obtinguts amb els alumnes que participaven en l’ECA, van ser molt
bons, ja que l’alumnat va mostrar interès, adquiria nous coneixements,
millorava la seva comunicació, es podien expressar millor i gaudien de les
classes. De totes maneres es va prioritzar la producció audiovisual, amb molts
treballs pràctics i es va deixar de tractar l’anàlisi crític dels mitjans.
A principis dels anys 70 el govern australià va introduir un nou sistema
educatiu, en el que en línies generals s'innova en els següents aspectes:
• Adequació a la societat actual, incorporant l'educació per la salut física i
mental, es tingui molt en compte el creixement emocional i espiritual de
cada estudiant; que es contempli la diferenciació de cursos a secundària
d'acord amb les habilitats de cada alumne i que finalment el sistema
educatiu sigui competitiu amb les societat i economia actual.
• Increment de matèries optatives a part de les obligatòries: anglès,
matemàtica i socials.
• La introducció de l'assessorament en centres.
• L'ensenyament a les escoles ha de ser per a tots els nens i nenes
fructífer i a la vegada atractiu. La seva prioritat no ha de ser purament un
centre per preparar als infants per al futur.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200654
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Aquests paràmetres globals d'innovació van ajudar a potenciar el treball de
l'ECA a les escoles i instituts, ja que la manera que estava enfocada la matèria
en aquell moment, permetia complir amb tots ells. De totes maneres la matèria
es va anar convertint amb un taller pràctic de producció audiovisual on el
professorat s'anava formant cada vegada més amb aspectes d'innovació
tècnica i pràcticament deixaven de banda els aspectes de coneixement del
llenguatge i de reflexió crítica dels mitjans. D'aquesta manera es va definir la
matèria amb el tòpic d'entreteniment, amb el contrast d'altres matèries on el
tòpic del llibre de text i l'escriptura fan que sigui més seriosa.
Als anys 80 amb la influència dels teòrics de l'escola de Birmingham del Regne
Unit, el currículum de l'ECA va fer un gir. Es considera els mitjans de
comunicació els agents que construeixen la realitat social, i les audiències són
participants actius en la construcció de la comprensió dels diferents texts. A
partir d'aquest nou concepte sobre la influència dels mitjans de comunicació, en
el currículum de secundària se'ls demana que els estudiants siguin capaços de
seleccionar la informació de la televisió i del cinema, amb particulars
referències sobre els símbols, la tècnica, els muntatges, els codis escrits i orals.
En definitiva aquesta segona fase de l'ECA els australians l'anomenen la
ciència del text, ja que mitjançant diferents tipologies de texts audiovisuals, es
demana a l’alumnat que comprengui no tan sols la tècnica de llenguatge si no
també aspectes més intel·lectuals de la comunicació on s’analitza el tractament
del gènere, les emocions, els estereotips, els llenguatges i codis... La
intel·lectualització o professionalització de la matèria d’Educació en mitjans, en
el currículum, va fer que el professorat que impartia la matèria fos cada vegada
més especialista i viceversa, el fet de tenir especialistes formats per la
universitat, va fer que els plans d’estudi en ECA fossin cada vegada més
teòrics, oblidant la idea inicial de fer una matèria pels alumnes amb dificultats
d’aprenentatge que mitjançant la producció de llenguatges audiovisuals, podien
anar avançant en el seu currículum, adquirint nous aprenentatges de manera
més pràctica.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200655
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Malgrat la intel·lectualització de la matèria la majoria del professorat va seguir
treballant l’ECA des del punt de vista pràctic, fent produccions amb diferents
mitjans de comunicació. El professorat se sentia més còmode i segur
organitzant les classe on majoritàriament es treballaven més els aspectes
pràctics del llenguatge i ocasionalment s’analitzaven els textos mediàtics.
La diferenciació de concepte en l’aprenentatge de l’ECA entre l’administració
educativa (anàlisis)i el professorat (producció), poc a poc va anar acostant
posicions, a través de la anàlisi dels resultats obtinguts amb els alumnes, la
reflexió pedagògica, les necessitats d’aproximar el llenguatge dels mitjans a la
societat a través de l’escola... Cap a finals dels anys 90 i el 2000, va sorgir un
nou discurs sobre les necessitats educatives i formatives per a les noves
generacions, on l’escola hi tenia molt a veure. Calia formar als alumnes per tal
que tinguessin les competències necessàries per entrar en el mercat laboral
actual i global, sense “especialitzar” als alumnes de secundaria. Es va
augmentar el pressupost des del govern per ajudar a l’alumnat de secundària a
pujar el nivell dels estudis i a la vegada es va elaborar un nou currículum
adaptat a les necessitats actuals de la societat.
El futur
Amb aquest nou currículum l’ECA va adquirir força rellevància. Es demana als
alumnes que siguin capaços d’utilitzar els diferents llenguatges comunicatius,
per transmetre els seus coneixements i comunicar-se. És a partir d’aquest
moment on la pràctica i l’anàlisi dels mitjans, adquireixen el mateix nivell
d’importància. Aquest fet fa que es demani a tot el professorat que tingui una
actitud innovadora pel que fa a l’ús de diferents llenguatges en el dia a dia dins
l’aula i que l’ECA deixi de ser una matèria per “entretenir” a l’alumnat.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200656
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.1.3.-Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que participen
a) Situació: una mica d’història
A Catalunya hi ha hagut una llarga tradició i sensibilització per l’educació del
llenguatge audiovisual, des d’alguns professionals de l’educació i des d’experts
en cinema, però amb un seguiment molt minoritari. Bàsicament en la lectura
d’imatges fixes i de la crítica del cinema. Des dels seus inicis es parlava de la
introducció de la lectura de la imatge fixa com a recurs expressiu, per reforçar
continguts de l’àrea de llengua. Més endavant es va incorporar l’ús dels
audiovisuals a les aules com a mitjà per ajudar a comprendre continguts de les
àrees de llengua i socials. També es va impulsar el treball de cinema a les
escoles per conèixer la seva història, el seu llenguatge i la seva cultura.
Si fem un breu recorregut històric, podem veure que ja en temps de la
República, les escoles catalanes treballaven continguts del cinema a les aules.
Cap als anys 60, Miquel Porter i Moix (Barcelona, 1930 - 2004) doctorat en
cinematografia i impulsor del cineclubisme, va mostrar la seva inquietud en
l’educació del llenguatge del cinema. Organitzà seminaris i cursos sobre la
lectura de la imatge i del llenguatge audiovisual amb adults i més endavant per
a infants, amb grups d’esplais. Va exercir una gran influència en alguns sectors
del professorat d’aquell moment. Alguns d’ells són els impulsors actuals de
l’ECA a les escoles catalanes.
Als anys 70 es va començar a introduir activitats per aprendre a fer lectura
d’imatges a algunes escoles de Primària, dins de l’àrea de llengua. Es comença
a treballar també el llenguatge del còmic i de la publicitat. Una mostra d’aquest
interès queda reflectida en la publicació de llibres de llengua dels autors Artur
Noguerol i de la Mireia Muntaner, recolzats per l’associació de mestres de Rosa
Sensat. En aquesta mateixa dècada comencen a sorgir col·lectius interessats
en impulsar el llenguatge del cinema a les escoles, el més destacat és Drac
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200657
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Màgic, entitat formada el 1970 i dedicada fonamentalment a l’estudi i a la
divulgació dels audiovisuals, així com la seva utilització en diverses activitats
educatives, socials i culturals. Actualment una de les seves àrees preferents
d’activitat és la representació de les dones en els mitjans de comunicació.
Aquestes iniciatives les duien a la pràctica escoles interessades en la renovació
pedagògica d’aquell moment. Els programes d’educació feien escassa
referència a aspectes relacionat amb els audiovisuals. El professorat interessat
i sensible en aquest aspecte de l’educació, elaborava el seu material amb
mitjans audiovisuals per fer les classes més dinàmiques, didàctiques i amb
recursos més actuals: diapositives, transparències, magnetoscòpis... De totes
maneres l’ús dels mitjans audiovisuals s’utilitzava com a suport i ampliació
d’informació dels continguts.
El nivell de formació del professorat amb l’ús dels mitjans audiovisuals era
escàs, els mestres i professors interessats en utilitzar aquests mitjans, eren
auto didàctes. Comunicaven les seves experiències mitjançant articles, cursos
d’estiu i conferències. Alguns van anar una mica més enllà de l’ús dels mitjans i
van començar a fer petites produccions amb els alumnes, treballant els
llenguatge del cinema, del còmic i de la publicitat, tan a nivell tècnic com de
comunicació.
Als anys 80, amb l’aparició del vídeo, el Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya va crear la primera comissió de vídeo. A través
d’aquesta comissió es detecten les necessitats als centres, per impulsar l’ús
d’aquest mitjà a les aules. Es fan les primeres dotacions de magnetoscòpis,
televisions i alguna camera de vídeo, prèvia presentació de projectes. La
comissió va ser l’embrió del Programa de mitjans audiovisuals PMAV del
Departament d’Educació. Les tasques principals del Programa eren bàsicament
les de formació del professorat per conèixer l’ús de les noves eines a nivell
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200658
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
tècnic i la creació de vídeos didàctics per al suport de continguts curriculars a
les aules.
Als anys 90, any de la LOE (Ley Orgánica de Educación), l’educació
audiovisual va quedar exclosa del currículum oficial, excepte a Catalunya que
es considera com a eix transversal. A partir d’aquí, el Departament d’Educació
elabora el desplegament curricular d’aquest eix. Se n’elabora un per a l’etapa
de primària i un altre per a la de secundària i es distribueix a tots els centres
educatius. Aquesta iniciativa tot i ser força bona i pionera, no té gaires
repercussions als centres, doncs no es fa cap tipus de divulgació ni formació
per al professorat. Així mateix tampoc hi ha cap seguiment de la seva aplicació
a les escoles. Passa el mateix amb la resta d’eixos transversals: salut,
mediambient ...
Paral·lelament el Programa de mitjans Audiovisuals elabora i edita uns
materials en format llibre: Per a una didàctica del vídeo i més tard Per a una
didàctica dels mitjans audiovisuals. És a través de l’edició d’aquests llibres
quan es comença a parlar de la importància en el coneixement i la comprensió
del llenguatge audiovisual.
En la segona meitat dels anys 90, des del Departament d’Educació s’elaboren
uns nous materials amb vídeos i llibres, que es recullen en dues col·leccions,
una s’anomena Els audiovisuals a l’aula, i l’altre L’escola a casa (petits
reportatges d’experiències escolars). Amb aquests materials es pretén donar
una sèrie de recursos didàctics, materials i activitats per aplicar directament a
l’aula, també es donen coneixements tècnics a les diferents etapes educatives.
A traves dels petits reportatges es mostra visualment la pràctica de diferents
experiències actuals. Cal destacar d’aquests materials, que per primera vegada
s’inclou l’educació infantil en el Programa. Malauradament, torna a passar com
amb el desplegament curricular, s’envia el material a tots els centres públics de
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200659
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Catalunya però no se’n fa cap tipus de divulgació, ni formació per al professorat
i tampoc cap seguiment.
Malgrat la poca difusió, es comença a detectar una demanda des del
professorat, a nivell de formació. Poc a poc va creixent l’interès per part del
professorat, en treballar aspectes del llenguatge audiovisual. El PMAV doncs,
organitza per primera vegada cursos de formació per al professorat per a la
introducció als mitjans audiovisuals i també fa una oferta de cursos més tècnics
amb una marcada tendència a la tecnologia i a la informàtica. En aquests
moments la tecnologia avança ràpidament i evidentment es prioritza la formació
en tecnologies de la nova informació TIC. Aquest fet fa que la reflexió
pedagògica de l’ús dels mitjans quedi en un segon terme.
Al 2000 el Departament d’Educació reorganitza les seves àrees i es crea la
Subdirecció General de TIC amb dos serveis, el d’informàtica i el de mitjans
audiovisuals. En aquest moment el PMAV desapareix i queda integrat dins el
PIE (Programes Informàtics Educatius). Aquest va marcar les línies del treball
per a la formació del professorat, seguint la seva estructura en la que es
treballa a traves de seminaris de zones educatives, els anomenats SATI,
Seminaris de la Tecnologia de la Informació i Comunicació. Durant cinc cursos,
i encara és vigent, s’han organitzat doncs els SAIP, Seminaris d’Audiovisuals a
infantil i primària. Paral·lelament s’ha continuat fent la producció de vídeos
didàctics.
Al 2002, des del Departament d’Educació es crea un grup de treball amb
experts per elaborar un document per escriure les competències bàsiques en
TIC i Audiovisuals. Una altre vagada, hem de lamentar que malgrat el
document parla de competències bàsiques en audiovisuals, actualment tan sols
s’avaluen les competències en TIC als centres de primària i secundària.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200660
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Amb el canvi de govern al 2004, es crea l’àrea TIC, amb una subàrea
d’audiovisuals. Aquesta subàrea té com a funció seguir fent producció de
vídeos com a suport a les activitats del Departament d’Educació, a nivell de
formació i també te la funció d’organitzar cursos, seminaris (SAIP) i formació en
centres.
Aquest mateix any dins el Servei de Programes d’Innovació Educativa, es crea
el programa PECA, Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual. Amb
aquest programa es pretén impulsar l’ECA, Educació en Comunicació
Audiovisual, als centres d’Infantil, Primària i Secundària, a través de projectes
elaborats pels propis centres de manera que poc a poc vagin introduint aquest
llenguatge dins les diferents àrees del currículum.
Durant el curs actual, 2005-2006, des del PECA s’ha passat una proposta al
Servei d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, per introduir en el
currículum de les diferents etapes educatives continguts del llenguatge
audiovisual a les àrees de llengua, plàstica i coneixement del medi, així com la
creació d’un crèdit per als cursos d’ESO i la oferta d’una assignatura optativa a
Batxillerat.
b) Entitats i col·lectius que participen en la sensibilització per a l’educació en comunicació audiovisual a Catalunya.
Drac Màgic: http://www.dracmagic.com/ Cooperativa promotora de Mitjans
Audiovisuals. fundada el 1970 que té com a objectiu principal la difusió de la
cultura cinematogràfica. Al llarg d’aquests anys s’ha especialitzat en la
elaboració de propostes didàctiques i programes adreçats al món de
l’ensenyament, destinat tant a l’alumnat com a la formació del professorat.
També en la producció de materials didàctics sobre interpretació i lectura del
film, així com sobre el món del cinema en general. Programa i organitza
activitats culturals així com d’exhibició de material cinematogràfic (cicles
especialitzats, jornades, mostres…). Crea diversos àmbits de recerca i estudi
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200661
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
sobre les relacions entre el cinema i altres matèries o activitats (història,
filosofia, música, arts plàstiques, estudis de gènere i temes socials en
general…). A la vegada informa i assessora sobre qualsevol tema relacionat
amb la utilització cultural o didàctica dels mitjans audiovisuals, mitjançant la
seva mediateca especialitzada, el banc de dades i publicacions pròpies.
DRAC MÀGIC forma part de l’Associació Cultural Cavall-Fort, Drac Màgic,
Rialles, dedicada a la promoció i doblatge al català de films infantils.
Museu del cinema de Girona: http://www.museudelcinema.org/ El museu te
un servei educatiu amb un equip d’educadors que disposa d’aules i espais,
recursos i materials didàctics, per realitzar un programa d’activitats educatives
per a les escoles. El seu objectiu és el de potenciar la vessant didàctica de les
visites escolars al Museu, treballant la vinculació entre el Museu i l’escola, i
impulsar l’ús d’aquesta entitat com a recurs educatiu que complementi i serveixi
de suport als projectes de centre, als crèdits de secundària i als treballs de
recerca. Pretén també, ser un centre de consulta, informació i formació en la
història dels espectacles visuals.
Mitjans: Neix amb la iniciativa d’ajuntar el món dels professionals de la
comunicació i els de l’educació, per impulsar l’ECA.
SPECTUS: http://www.xtec.es/%7Ejsamarra/. Grup de professors especialitzats
en el tema que elabora propostes didàctiques per als centre per treballar
l’educació en mitjans, i en fa la divulgació. Realitza i coordina diferents
seminaris, cursos i grups de treball sobre mitjans audiovisuals i educació
adreçats a la formació del professorat. Col·labora en diverses revistes
especialitzades en l’Educació en mitjans i han publicat llibres, recentment han
publicat el llibre Pantallas Sanas, (2005)
Aula Media: http://www.aulamedia.org/ Revista digital que informa i divulga
propostes educatives en ECA, Impulsada per educadors i comunicadors, amb
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200662
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
una periodicitat mensual i d’accés lliure. Pretén ser una eina de reflexió sobre la
necessitat de l'Educació en Comunicació a la societat del segle XXI, una
educació en els nous llenguatges comunicatius i en l'anàlisi crítica dels mitjans,
que modelen i vertebren el pensament i les actituds socials en el nostre món.
Té també una clara vocació de servei. Els seus números posen a l'abast de
professores i professors cada cop més un considerable volum d'experiències,
de fitxes didàctiques sobre l'Educació en Comunicació. Anualment organitza les
jornades Edu.com.
CineEscola: http://www.cinescola.info/ Des de fa dos cursos i de forma
mensual CineEscola suggereix un film amb la seva corresponent proposta
didàctica als professors i professores. Una proposta cinematogràfica destinada
en ocasions a Primària, a Secundària Obligatòria o a Batxillerat, i que intenta
abraçar el més gran nombre possible de matèries: Ciències Experimentals (La màquina del temps; 2001, una Odissea de l’espai; La invasió dels
ultracossos; Gorilas en la niebla...); Ciències Socials (La lengua de las
mariposas; Lady Halcón; Viva Zapata!; Teléfono Rojo; Terra de Faraons);
Tutoria (Te doy mis ojos; Philadelphia); Educació Física (Quiero ser como
Beckham); Literatura (Blade Runner); Matemàtiques (Galileu); Música (Los
chicos del coro)...
La Xarxa d’Educació en Comunicació: http://www.laxarxa.info/ La Xarxa
aglutina un seguit de persones que treballen o que estan interessades en
l'Educació en Comunicació, amb l'objectiu de donar un nou impuls a la
implementació de l'Educació en Comunicació
CAC, Consell de l’Audiovisual de Catalunya: http://www.audiovisualcat.net
A l’any 2000, amb la creació del CAC a Catalunya, es generen unes línies
d’actuació per a l’educació en el llenguatge de la comunicació. Aquestes línies
es recullen en el Llibre blanc: L’educació en l’entorn audiovisual, amb l’objectiu
de presentar la possibilitat d’una política dels mitjans, de l’educació i de la
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200663
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
protecció, potenciació i foment dels valors i drets de la infància i de la joventut, i
a la vegada d’obrir pas a un àmbit d’actuacions institucionals i socials
concretes.
Durant aquest curs escolar (05-06), el CAC ha creat una comissió d’experts
per elaborar un document de competències bàsiques per a la ciutadania, a
nivell de coneixements del llenguatge de comunicació audiovisual. Aquest
document ha estat consensuat per experts de tot Espanya. A partir d’aquí, el
mateix grup d’experts ha elaborat una proposta d’integració al currículum
escolar la comunicació audiovisual i multimedia. Aquesta proposta ja s’ha lliurat
al Govern Central per tal que es tingui en compte a l’hora d’elaborar els nous
currículums, que han d’estar aprovats el 2008.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 200664
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.1.4.- Quadres resum de cada país analitzat
CANADÀ: Quadre dels trets més destacats
País Etapes educatives
Currículum Suport del govern Altres tipus de suport Recursos
Canadà . Primària
. Secundària
. socials,
. salut,
. educació per a la ciutadania . orientació professional.. the English Language Arts. Crèdit d’educació en mitjans a Secundària
Des del Departament d’Educació:
Incorporació de l’ECA al currículum
Identificar l’educació en mitjans dins el currículum com a element essencial
The Media Awarness Network (Mnet)
Mnet és un organització canadenca que promou l’educació dels mitjans i d’internet a través de la producció de programes en línia, producció de recursos educatius, col·laborant amb diferents organitzacions nacionals i internacionals i organitzant xats i fòrums amb l’audiència del Canadà i d’arreu del món.
Suport des de les universitats on comencen a organitzar cursos i programes per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 65
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
REGNE UNIT (U.K) : Quadre dels trets més destacats
País Etapes educatives
Currículum Suport del govern Altres tipus de suport Recursos
U.K. Secundària . Àrea d’Educació per a la ciutadania.. Àrea de llengua
anglesa. . Literatura. Plàstica. Socials. Educació en mitjans
. Es demana als alumnes que siguin capaços d’utilitzar els diferents llenguatges comunicatius, per transmetre els seus coneixements i comunicar-se.
Des del:Departament d’educacióDepartament de culturaIncorporació de continguts d’ECA al National Curriculum
. Televisió BBC
. British Film Institute
. English Media Center
. Media Education Wales
. Film Education.
Suport a través d’internet, de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències, articles d’interès... que provenen de British Film Institute, English Media Center, Media Education Wales, Film Education, BBC Television... organitzacions o entitats privades .
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 66
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
AUSTRÀLIA: Quadre dels trets més destacats
País Etapes educatives
Currículum Suport del govern Altres tipus de suport Recursos
Austràlia . Primària
. Secundària
Matèria d’ECA a Secundària.
Continguts d’ECA al currículum de Primària i de Secundària.
El govern des del departament d’Educació.Incorporació de continguts de l’ECA al currículum.
Anàlisi i crítica de la evolució històrica de l’ECA al país.
Suport des de les universitats on comencen a sorgir cursos i programes per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.
Creació de la especialitat de mestre en ECA per a les escoles, en els plans de formació universitària
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 67
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
CATALUNYA: Quadre dels trets més destacats
País Etapes educatives
Currículum Suport del govern Altres tipus de suport Recursos
Catalunya . Infantil
. Primària
.Secundària
S’està contemplant dins algunes àrees en el debat curricular: llengua, socials i llenguatges artístics
S’ha elaborat un document de competències bàsiques
Des del Departament d’Educació:Competències bàsiquesFormació al professoratPublicació de materials
Entitats de suport:Drac Màgic; Museu del cinema de Girona; Mitjans; SPECTUS, Aula Media; CineEscola;La Xarxa d’Educació en Comunicació; El CAC.Universitats
Suport a través d’internet, i presencial de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències, articles d’interès... que provenen de les diferents entitats esmentades en el quadre anterior.
Suport a través de les Universitats a nivell d’elaboració de propostes curriculars i de competències bàsiques
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 68
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.1.5.- Comparació dels diferents països analitzats segons els items que hem destacat:
Etapes educatives:La majoria dels països analitzats treballen l’ECA en les etapes d’educació
primària i d’educació secundària, excepte a Catalunya on també es contempla
a educació infantil. De totes maneres s’observa una tendència en posar més
èmfasi en treballar la Comunicació audiovisual als cursos superiors, sobre tot a
U.K i a Austràlia. Aquesta tendència és degut a que predominen les activitats
relacionades amb la producció de llenguatges més que la anàlisi del llenguatge
en sí. També a que es fan matèries optatives per ajudar als alumnes grans amb
dificultats d’aprenentatge, per falta de motivació, atenció...
Currículum:
En general s’observen dues tendències en la incorporació de l’ECA dins el
currículum. Una podria ser a través d’una àrea específica i l’altre com a eix
transversal dins les diferents àrees. En les diferents experiències de diferents
països es detecta que si es treballa l’ECA com a assignatura independent, hi ha
la tendència d’utilitzar la matèria per a fer producció audiovisual, oblidant en la
majoria dels casos la anàlisi critica dels mitjans. Els llocs on es treballa en el
context de diferents matèries, s’observa més treball de llenguatge de
comunicació audiovisual, on s’analitza el seu llenguatge a través de
l’aprenentatge del seu codi i desxifrar-ne correctament els missatges, analitzar-
los, fer-ne crítica i a produir-ne. Es considera que la Comunicació Audiovisual
no és pas un “ens” independent de la resta dels altres temes i es manifesta
sempre en relació amb el món que ens envolta. És doncs una manera
d’expressar allò que passa al nostre voltant i és també un sistema fonamental
de transmissió de valors, de pautes i de models de conducta.
Les matèries més idònies per treballar continguts d’ECA són les relacionades
amb les Ciències Socials o Història, Llengua i llenguatges artístics. Al Canadà i
al Regne Unit també ho treballen des de l’àrea d’educació per a la ciutadania.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 69
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Suport del govern:Els diferents països analitzats, excepte a Catalunya hi ha suport específic des
del govern, amb una clara intenció d’incorporar conceptes bàsics d’ECA dins
els currículums de primària i de secundària. A Catalunya s’està començant a
plantejar, a partir de la elaboració dels nous currículums, però tan sols està en
fase de proposta. Si que hi ha una clara intenció de treballar l’ECA a nivell
experimental a través dels projectes d’innovació educativa. Però aquest treball
és encara molt recent. En tots els països s’han trobat en que la introducció de
les noves tecnologies a les escoles, ha fet que els treball de l’ECA quedés en
un segon terme, però ara estan ja en la fase de aprofundir en els continguts i
en la metodologia a seguir per incorporar el llenguatge de comunicació
audiovisual a les escoles. A Catalunya, estem encara en la fase anterior, ja que
des del Govern es dóna prioritat al treball de les TIC tan a nivell de recursos
com de formació.
Cal destacar la col·laboració entre els departament de cultura i el d’educació
que hi ha al Regne Unit, ja que el la reflexió i anàlisi del llenguatge del cinema
és un dels eixos principals que es treballa a les escoles.
Altres tipus de suport i recursos:Hi ha força interès per part de diferents entitats en donar suport teòric i didàctic,
així com de materials, a les escoles i a les famílies interessades en treballar el
llenguatge i la comunicació audiovisual. Cal destacar el centre Mnet del
Canadà on promou l’educació en mitjans, col·laborant amb diferents
organitzacions nacionals i internacionals i a la vegada permet un diàleg amb els
usuaris dels seus recursos i suggeriments. Al Regne Unit destaca el treball pel
llenguatge del cinema que es promou des del British Film Institute i des de la
televisió estatal BBC, amb propostes d’activitats per desenvolupar tan als
centres educatius com amb les famílies, així com la seva oferta de cursos de
formació.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 70
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
A Catalunya hi ha diferents entitats que donen suport al treball de l’ECA a
través de diferents propostes didàctiques i de metodologia. També organitzen
trobades amb escoles i experts per tal d’anar generant un debat que condueixi
finalment a la conscienciació del treball de l’ECA a les escoles a través del
currículum, tan a nivell de professorat com de l’administració pública.
3.2.- Projecte PECA: Actuació en centres experimentals del programa peca
3.2.1.- Justificació del projecte
3.2.2.- Objectius del PECA
3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària
3.2.4.- Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària
obligatòria
3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en
comunicació audiovisual.
3.2.6.- Dinamització dels projectes i del programa d’educació en
comunicació
3.2.7.- Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el
projecte PECA dels programes d’innovació educativa impulsats i
organitzats pel Departament d’Educació
3.2.1.- Justificació del projecteAvui, ningú no dubta de la necessitat d’incorporar les TIC a l’ensenyament. Cal
que els nostres alumnes adquireixin el domini instrumental de les eines
informàtiques perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes preparats per
enfrontar-se als reptes tecnològics dels segle XXI . Per això, des de fa bastants
anys, les administracions han fet esforços per dotar als centres d’aquestes
tecnologies i per formar els docents en el seu coneixement i domini.
Probablement els esforços siguin encara insuficients i cal incrementar-los però
no podem dubtar que hi ha un camí recorregut.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 71
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
La revolució digital ha engolit també la tecnologia audiovisual de manera que
avui tot forma part del mateix món, l’anomenat de “Les tecnologies de la
informació i de la comunicació”. (TIC) . Aquesta circumstància, que pot semblar
menor a primera vista, esdevé capdal quan intentem aprofundir en el què està
passant a la societat i a les nostres escoles concretament i pot produir certa
angoixa quan intentem imaginar-nos cap a on hauríem d’anar. La proliferació
constant d’innovacions tecnològiques no ens ha de fer perdre de vista que el fet
comunicatiu es basa sempre en els mateixos elements, sigui quina sigui l’eina
emprada. Hem de tenir però en compte que les tecnologies multimèdia ens
aporten un nou element molt important com és la interactivitat.
És per això que convindria aclarir què volem dir quan parlem d’Educació en Comunicació Audiovisual perquè es tracta d’un terme que necessàriament va
molt més enllà del que són les TIC , perquè entén la tecnologia com una eina
que està al servei de la comunicació i que no té més entitat que la de ser un
instrument.
L’Educació en Comunicació Audiovisual ha de tenir com a objectiu
irrenunciable aconseguir que els futurs ciutadans siguin capaços d’interpretar,
discriminar, relacionar els missatges que reben diàriament, entenent que els
ciutadans som, abans que res , receptors de missatges i entenent també que,
els mitjans són portadors de valors. Així mateix, cal ensenyar els alumnes a
construir els seus propis missatges utilitzant la tecnologia que tenen al seu
abast però prioritzant, és clar, l’anàlisi i l’elaboració del contingut del missatge
abans que el domini de l’eina tecnològica.
Per tant, cal aclarir d’entrada que les TIC cobreixen només la part instrumental
del que pot ser l’Educació en Comunicació Audiovisual. El domini de les TIC
per part dels alumnes els capacita per establir canals de comunicació però no
garanteix en absolut que siguin capaços de discriminar les informacions,
d’elaborar-ne, de conèixer quins són els agents que les elaboren i amb quina
intenció, i en definitiva, construir el seu esperit crític amb coneixement de
causa.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 72
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Si en aquest moment s’inicia una nova etapa cal clarificar el termes i situar
cada cosa en el seu lloc, defugint dels criteris excessivament tecnològics que
tendeixen a barrejar-ho tot per acabar només potenciant l’instrument i deixant
sempre en una situació precària l’essència de la comunicació. Cal doncs.
Incorporar en el currículum escolar, l’Educació de la Comunicació Audiovisual,
entès com un nou llenguatge de comunicació.
3.2.2.- Objectius del PECA
. Introduir als centres la reflexió sobre l’impacte que els continguts
audiovisuals, especialment els televisius, produeixen en els nostres infants.
. Reforçar la pròpia identitat dels infants enfront la uniformització que es fa de
la cultura a través dels mitjans.
. Aprendre a utilitzar els missatges televisius com a font d’informació sabent
llegir i interpretar correctament els missatges audiovisuals fent-ne una anàlisi
crítica.
. Aprendre a seleccionar la programació televisiva, de manera que els infants
sàpiguen triar el què es vol veure.
. Aprendre a ser autònom respecte els missatges audiovisuals i la
representació que fan de la realitat.
. Aprendre a mostrar-se autònoms respecte a la visió que donen els mitjans de
les altres cultures i del reconeixement de les diferències.
. Saber interpretar correctament la representació que fan els missatges
publicitaris de la realitat i aprendre a ser consumidors crítics i responsables.
. Implicar a les famílies de l’alumnat en l’educació en comunicació, de manera
que contribueixin en els bons hàbits per a un consum responsable del mitjà
televisiu.
. Oferir pautes d’actuació responsable a les famílies.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 73
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària
Aprendre a mirar: tallers d’expressió i comunicació audiovisual (PECA)
Proposem oferir als centres d’Infantil i Primària la possibilitat d’experimentar la
introducció de l’Educació en Comunicació, mitjançant la creació, en cada centre
experimental d’uns Tallers d’expressió i comunicació audiovisual (PECA) .
Les línies generals es podrien resumir en aquestes condicions.
Continguts que es treballaran:
Proposem treballar tres blocs temàtics:
BLOC 1 : LA PUBLICITAT
Destinataris: alumnat d'Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior
Objectius:
Observació i anàlisi d'anuncis gràfics i d'espots televisius prèviament
seleccionats per treballar els següents conceptes:
- Diferenciació entre imatge i realitat (producte real i representació
publicitària)
- Descobriment dels elements bàsics d'un anunci gràfic ( imatge, text)
- Descobriment dels elements bàsics d'un espot televisiu ( què es diu i
com es diu - imatge, so, text - i a qui s'adreça -target).
- Reflexió sobre la influència de la publicitat en la transmissió de valors ,
estils de vida i pautes de conducta.
- Publicitat i estereotips
- Anàlisi de la publicitat de joguines
- Anàlisi de la publicitat d'aliments
- Els infants com a reclam dels missatges publicitaris
Material :
- Carpeta amb activitats graduades per cicle educatiu
- DVD amb les imatges publicitàries seleccionades (anuncis gràfics i
espots televisius)
- Guies didàctiques professorat
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 74
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Recomanacions adreçades a les famílies
BLOC 2 : ELS RELATS DE FICCIÓ
Destinataris: alumnat d'Ifantil, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior
Objectius:
Observació i anàlisi de relats cinematogràfics i sèries de ficció (especialment
sèries de dibuixos animats) . Els conceptes bàsics que es proposaria treballar:
- Començar a despertar l'interès per la narració fílmica a partir de
La visualització de pel·lícules adequades a l'edat
- Educar-se com a bon espectador
- Estructura narrativa del relat cinematogràfic
- Tractament dels personatges, dels espais i del temps fílmic
- Elements bàsics del llenguatge cinematogràfic: pla, escena i seqüència
- Plantejament de conflictes i formes de resolució en el relat
cinematogràfic.
- Introducció als gèneres ( ciència-ficció i aventura)
- Descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos
animats.
- Els estereotips en les sèries d'animació.
- Observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls hi dona
en les sèries de dibuixos animats.
Material:
- Carpeta amb activitats graduades per cicle educatiu
- DVD amb les imatges seleccionades : 1 pel·lícula per cicle, sèries
animació
- Guies didàctiques professorat
- Recomanacions adreçades a les famílies
BLOC 3: LA INFORMACIÓ
Destinataris: alumnat de cicle mitjà i cicle superior
Objectius:
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 75
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
L'objectiu d'aquest bloc és ensenyar a l'alumnat a buscar, seleccionar,
comparar i saber utilitzar la informació que els hi arriba a través de diferents
mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio, la televisió i internet.
Mitjançant una acurada selecció de materials extrets dels mitjans d'informació,
proposarem que l'alumnat de cicle mitjà i cicle superior aprenguin a analitzar:
- Diferents tipus d'informacions procedents de diferents suports (premsa,
ràdio, televisió). Analitzar els diferents recursos expressius que utilitzen
(text, so, imatge- text-so)
- Criteris per a la selecció de la informació.
- Agents de producció de la informació.
- Una mateixa informació des de diferents mitjans: veure com cada mitjà
condiciona els resultats.
- Utilització de les imatges i dels sons com a font d'informació.
Material:
- Carpeta amb activitats graduades per cicle educatiu
- DVD amb les imatges seleccionades : 1 pel·lícula per cicle, sèries
animació
- Guies didàctiques professorat
- Recomanacions adreçades a les famílies
Línies metodològiques per a l’experimentació:
Oferim la possibilitat de que els centres experimentals treballin els tres temes
que hem proposat, o bé només un o dos temes, segons la seva disponibilitat i
interessos.
Proposem que els centres experimentals treballin a dos nivells:
1. Incorporant a les àrees de Llengua, Coneixement del medi i Educació Visual
i Plàstica un seguit d’activitats que suposen l’ús dels missatges audiovisuals
com a recurs per aquestes àrees.
2. Organitzar en cada centre un taller d’expressió i comunicació audiovisual.
Aquests tallers haurien de suposar una dedicació horària d’una hora setmanal.
Cal preveure un taller diferent per a cada cicle educatiu: infantil, cicle inicial,
cicle mitjà, cicle superior.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 76
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
En aquest taller es treballarà a partir de la visualització de missatges
audiovisuals seleccionats (anuncis gràfics, espots publicitaris, pel·lícules
comercials, series d’animació) o suggerits pels propis alumnes.
L’alumnat realitzarà activitats de comprensió i anàlisi i d’ imatges i de sons a
partir de :
- Llenguatge oral : Debats, per tal de reforçar el treball d’expressió oral,
ordenació del discurs, respectar els torns, saber escoltar la opinió dels
altres. El debat és el primer estadi per tal que els alumnes expressin
quines són les seves emocions davant els missatges i per tant ens
permeten saber com és produeix la recepció ( context emocional)
- Llenguatge escrit : expressió d’opinions, creació i recreació de textos
- Llenguatge plàstic : creació audiovisual ( creació de videominut,
videocarta)
- Impacte social : investigació de l’impacte que produeixen els missatges
televisius en l’entorn immediat i com modifiquen els nostres hàbits de
consum i de vida . Treballs sobre la publicitat de joguines, la publicitat
d’aliments. Investigació sobre determinats estereotips ( de gènere,
discriminació social, ètnica, etc.) i valors ( competitivitat, violència i
resolució de conflictes) .
- Aproximació als agents de producció : visita d’un professional del mitjà
televisiu al centre , visita dels alumnes a una televisió local.
Criteris de selecció dels centres experimentals
0. Elaboració d’un projecte d’ECA
1. Durada de l’experimentació : tres cursos
2. Selecció de centres que tinguin ja una certa experiència en la integració de
l’ECA :
- Centres que participen en els SAIPS
- Centres que hagin realitzat una formació en centres MAV1/MAV2
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 77
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Centres que realitzen experiències d’integració de l’Educació Audiovisual
encara que no hagin participat formalment en aquestes iniciatives.
3. Compromís del claustre i del Consell escolar dels centres d’esdevenir centre
experimental d’ECA
4. Creació de la figura del coordinador/a del projecte i d’un responsable per a
cada cicle educatiu. El coordinador del projecte hauria de disposar d’un
alliberament d’horari que faciliti la seva tasca
5. Compromís d’assistir a una formació específica ( 15 hores ) que es
concretaria en 5 sessions de tres hores al llarg del curs. (presentació-
seguiment-avaluació). Els assistents haurien de ser el professorat de
llengua, coneixement del medi i educació visual i plàstica i també els
responsables de cada cicle educatiu.
6. Compromís de l’AMPA del centre de col·laborar en el projecte.
7. Compromís d’intercanviar la pròpia experiència amb la resta de centres
3.2.4.-Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària obligatòria
Proposem oferir als centres de secundària obligatòria la possibilitat
d’experimentar la introducció de l’Educació en Comunicació, mitjançant la
creació, en cada centre experimental d’uns Crèdits d’Educació en Comunicació,
a partir dels materials editats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya “Com
veure la TV? “.
Continguts que es treballaran
Aquests materials consten de 4 llibres amb activitats i guies didàctiques i 4
DVD que treballen quatre blocs temàtics:
- LA PUBLICITAT
- ELS RELATS DE FICCIÓ
- LA INFORMACIÓ
- ALTRES FORMATS TELEVISIUS
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 78
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Línies metodològiques de l’experimentació
Proposem que els centres experimentals incorporin, en cada cicle de l’ESO un
crèdit d’Educació en Comunicació que hauria de tenir un caire interdisciplinari ,
de manera que integri continguts que es treballen a l’àrea de Llengua, Ciències
Socials i Plàstica.
Es treballa cadascun del temes indicats a partir de la visualització de fragments
televisius seleccionats (espots, telenotícies, concursos) que permeten fer-ne
una anàlisi objectiva i subjectiva.
Línies generals de l'experimentació
Les línies generals de l’experimentació es podrien resumir en aquestes
condicions.
0. Elaboració d’un projecta d’ECA
1. Durada de l’experimentació : tres cursos
2. Selecció de centres experimentals que tinguin ja una certa experiència
en la integració de l’ECA :
- Centres que hagin realitzat una formació en centres
- Centres que realitzen experiències d’integració de l’Educació
Audiovisual encara que no hagin participat formalment en aquestes
iniciatives.
3. Compromís del claustre i del Consell escolar dels centres d’esdevenir
centre experimental d’ECA
4. Creació de la figura del coordinador/a del projecte i d’un responsable per
a cada cicle educatiu. El coordinador del projecte hauria de disposar
d’un alliberament d’horari que faciliti la seva tasca
5. Compromís d’assistir a una formació específica (15 hores) que es
concretaria en 5 sessions de tres hores al llarg del curs. ( presentació-
seguiment-avaluació). Els assistents haurien de ser el professorat de
llengua, ciències socials i educació
6. Compromís de l’AMPA del centre de col·laborar en el projecte.
7. Compromís d’intercanviar la pròpia experiència amb la resta de centres
experimentals.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 79
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en comunicació audiovisual.
1. Introducció
Els centres seleccionats en la convocatòria de projectes d’innovació d’educació
en comunicació audiovisual disposen d’una oferta de seguiment de 30 hores,
de les quals 15 h ja es varen realitzar en les jornades de formació que van tenir
lloc durant el mes de juliol. En aquestes jornades es van definir unes línies
generals del que entenen que hauria de ser l’educació en comunicació. Es va
tractar doncs d’introduir en els centres una primera reflexió teòrico-pràctica
entorn a l’educació en comunicació i situar adequadament aquest concepte.
La lectura detinguda dels projectes presentats ens va fer veure que calia aclarir
els conceptes donat que una gran majoria denotaven moltes confusions al
respecte. També van constatar, després de llegir el resultats de les enquestes
de valoració d eles jornades , que una gran majoria van considerar molt
profitoses aquestes sessions fins el punt que es demana més formació en
aquest sentit.
A partir d’aquí cal dissenyar l’estratègia que cal seguir a partir d’ara per ajudar
als centres a portar a terme el seu propi projecte.
Partim d’una situació complexa per raons diverses:
- És la primera vegada que portem a terme una experiència d’aquestes
característiques, per tant no tenim una tipologia dibuixada que ens serveixi
de referent.
- Hi ha una gran diversitat en els projectes presentats pel que fa a la qualitat
però també pel que fa a la definició i concreció de les propostes. Hi ha
centres que podríem denominar com a “històrics” perquè tenen ja una llarga
experiència en aquest camp i que necessitaran poc ajut i d’altres que tot just
volen començar i que no saben exactament què volen fer.
- Hi ha una dispersió de centres la qual cosa no facilita la possibilitat de
concentrar-los per zones
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 80
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Hi ha centres que tenen una formació prèvia en tecnologia audiovisual
perquè han fet cursos o formació MAV en centre. Però n’hi ha d’altres que
no en tenen.
Totes aquestes circumstàncies ens obliguen a centrar al màxim el contingut
dels assessoraments i seguiment dels projectes.
2. Objectius
. Donar suport als centres seleccionats per què puguin portar a terme el seu
projecte d’innovació.
. Ajudar a situar el projecte, seleccionant les activitats que es durant a terme
durant aquest curs. Fer una bona planificació de les activitats.
. Donar recursos pedagògics al professorat d’aquests centres.
. Oferir formes d’organització de l’aula que permetin assolir els objectius
proposats.
. Oferir alternatives per incorporar l’Educació Audiovisual a les àrees
curriculars.
3. Organització de l’assessorament
3.1.Coordinació general.
En primer lloc cal deixar clar que els projectes d’innovació en comunicació
audiovisual depenent del Servei de Programes d’innovació i per tant els criteris
pedagògics i organitzatius s’han de marcar des d’aquest servei i no es poden
desvincular dels criteris que es segueixin per a la resta de programes.
Per tal de donar un bon servei d’assessorament, buscar línies de proximitat en
l’oferta que fem als centres i no provocar dispersió, proposem treballar
conjuntament amb l’àrea TIC-EA dels Departament d’Educació.
La coordinació general correrà a càrrec del Servei de Programes d’Innovació
educativa (Programa d’educació en comunicació audiovisual) i de l’àrea TIC-
Audiovisuals.
Intervindran :
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 81
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Els coordinadors territorials d’audiovisuals, encarregats de tutoritzar els
assessors/es i de coordinar els centres de la seva zona.
- Els assessors dels centres, encarregats de donar recursos pedagògics als
centres per tirar endavant el seus projectes.
3.2 Fases del seguiment
Encara que entenem que caldrà adequar el seguiment a les necessitats de
cada centre proposem l’estructura següent:
• Primera sessió: presa de contacte amb el centre.
Reunió amb l’equip directiu i els responsables del projecte.
En aquesta primera presa de contacte cal que hi sigui el coordinador/a
territorial i l’assessor/a centre
Aquesta sessió es pot fer conjunta dels centres de la zona i caldrà que tingui
una vessant informativa general : explicació de quin serà el funcionament
general de l’assessorament, el funcionament EDUCAMPUS, repartiment de
materials, etc.
Proposem omplir una enquesta molt senzilla que ajudi a centrar cada projecte.
En aquesta primera sessió caldria que l’assessor/a s’hagués llegit bé el
projecte i planteges els dubtes que li han sorgit. És el moment d’intentar
redefinir el projecte i situar els objectius d’aquest curs . És important recordar
que el projecte és per tres anys i per tant cal fer una bona planificació.
• Segona sessió: inici projecte. Reunió amb el professorat del centre que porta a terme el projecte. Veure com
s’ha organitzat , quins problemes surten i com es poden solucionar. També és
el moment de donar recursos que puguin enriquir el projecte.
• Tercera sessió : seguimentSessió de treball al centre amb el professorat que porta el projecte.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 82
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
• Quarta sessió : trobada dels centres de la zonaSessió de treball dels centres de la zona per intercanviar experiències.
• Cinquena sessió : avaluacióSessió de treball amb l’equip directiu i els responsables dels projectes per
avaluar els resultats i fer la planificació del curs vinent.
Possibles continguts a tractar en les reunions generals
- Què és educar en comunicació audiovisual? Reflexions a partir de les
propostes de David Buckingham .
- Competències bàsiques en educació en comunicació audiovisual.
- Estratègies metodològiques a l’aula per incorporar l’educació en
comunicació audiovisual : racons, projectes i tallers.
Material:
- Activitats preparades per a treballar la publicitat, els relats de ficció, i la
informació.
- Guies didàctiques per a dur a terme aquestes activitats
- Material audiovisual (selecció d’anuncis publicitaris, fragments de
programes televisius, etc.)
- Material adreçat a les famílies:
- Recomanacions ( Família i TV)
- Una dotació econòmica de 1.000€ per despeses generals de material
- Una certificació d’haver participat en un projecte experimental
El centres seleccionats haurien d’omplir una enquesta inicial i una enquesta
final d’avaluació dels resultats.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 83
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.2.6.-Dinamització dels projectes i del programa d’educació en comunicació
Creiem imprescindible la creació d’una web de Programes d’innovació ( a la
XTEC) on hi hagi un apartat dedicat a l’Educació en Comunicació. Aquest espai
ens permetrà :
- Informar de les actuacions.
- Penjar materials didàctics.
- Penjar experiències que portin a terme els centres experimentals
- Fer links amb institucions nacionals i internacionals... etc.
- Donar informacions variades sobre actes, jornades, publicacions
interessants sobre el tema, etc.
3.2.7.-Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el projecte PECA dels programes d’innovació educativa impulsats i organitzats pel Departament d’Educació
Durant el curs 2005 – 2006 s’ha iniciat la experimentació del projecte PECA en
45 centres d’educació infantil, primària i secundària d’arreu de Catalunya. Per
tal de fer-ne un seguiment i a la vegada recolzar cada projecte, s’ha realitzat,
tal i com estava previst, unes jornades de formació per a tots els responsables
dels projectes. També s’han fet reunions de seguiment dels projectes per
zones. En aquestes reunions s’ha pogut detectar el grau d’assoliment i de
satisfacció de cada un dels projectes dels diferents centres que ha quedat
recollit en els següents gràfics i comentaris.
Les dades s’han recollit mitjançant un document (veure annex 1 fitxes de
seguiment dels projectes) que s’ha lliurat a cada centre per tal que escrigui els
aspecte més destacats del projecte. Cada centre omplert i retornat el document
a les reunions de seguiment fetes a cada zona. En el marc de les reunions
també s’ha pogut completar la informació desitjada, a través de les discussions
i clarificacions dels representants dels diferents centres, coordinadors
territorials i directors dels CRP que han assistit.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 84
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Les dades s’han centralitzat en un full de càlcul, mitjançant el qual s’han
realitzat uns gràfics i taules per fer-ne una valoració i extreure’n resultats.
(veure annex 2 Recollida de la informació de les experiències a Catalunya)
Valoració dels resultats obtinguts durant el primer any del PECA
Han participat en el projecte 12 centres de Secundària, 28 centres d’Infantil i
Primària i 5 centres d’infantil, primària i secundària. Amb un total de 45 centres
de tot Catalunya.
En el següent gràfic s’indiquen les etapes educatives implicades en el projecte
ECA, dels diferents centres inclosos a la mostra.
Etapes Implicades en el PECA
0
5
10
15
20
25
30
35
Infantil C.Inicial C.Mitjà C.Superior ESO BatxilleratEtapa Educativa
Nom
bre
de C
entr
es
Figura 1 - Nombre de centres implicats en el projecte PECA per cada etapa educativa. Mostra realitzada en 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya.
S’observa que les etapes educatives més implicades en el projecte d’innovació
educativa PECA, són les d’infantil i primària. Seguides de l’ESO i en menys
nombre els Batxillerat. Dins de les escoles d’educació infantil i primària, els
cicles mitjà i superior tenen més implicació que la resta, tot i que la diferència
no és gaire significativa.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 85
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
És un bon símptoma observar que les escoles d’infantil i primària estan
interessades en iniciar el treball de l’ECA als seus centres. Aquest fet demostra
el creixent interès del professorat en incorporar el treball d’aquest llenguatge en
el currículum. Ara cal posar els mitjans per aconseguir que passi el mateix en
els centres de secundària.
Un projecte d’innovació educativa, no ha de ser exclusiu del centre. Cal implicar
a les famílies i altres entitats relacionades amb l’educació, per tal que el grau
d’assoliment dels seus objectius pugui ser positiu i tenir èxit.
El grau d’implicació del projecte PECA en col·lectius no docents (AMPA,
mitjans de comunicació, ajuntaments, associacions juvenils, etc.) dels 45
centres que han iniciat el projecte, es mostra en el següent gràfic.
Col·lectius Implicats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Famílies Mitjans locals Altres
% t
otal
col
·lect
ius
de la
mos
tra
32
1411
Figura 2 - Percentatge de col·lectius que s’impliquen en els projectes PECA en una mostra de 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.
En el treball de la comunicació Audiovisual, s’observa un alt nivell de
participació de les famílies dels centres educatius. Poc a poc es van introduint
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 86
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
els mitjans locals: ràdio, televisió i premsa. En les diferents reunions amb els
centres educatius, es comenta reiteradament la importància de la implicació
dels mitjans locals en els projectes d’ECA. En els projectes on els mitjans hi
tenen una col·laboració estreta es detecta que els resultats obtinguts tan a
nivell d’aprenentatge dels alumnes, com de produccions finals són molt bons.
Curiosament s’observa que la implicació d’aquests mitjans es dóna més en
poblacions petites, i en les grans ciutats és més difícil ja que la relació queda
més distant. Aquesta informació s’ha tret mitjançant les valoracions dels
responsables dels projectes.
Pel que fa a la columna d’altres, cal d’estacar la implicació dels ajuntaments en
poblacions petites, associacions o el Consell Comarcal d’alguns pobles en els
projectes. És important el suport de les institucions locals ja que fa que el
projecte es pugui obrir i compartir amb la resta de la comunitat educativa.
La dotació que ha donat el Departament d’Educació pels projectes d’innovació
educativa, i en concret els de Comunicació audiovisual, ha estat de 1000 euros
pels tres cursos de durada del projecte.
Distribució de la inversió econòmica en el projecte PECA
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Mobliari Aparells Programes Mat. Didàctic Mat. Fungible
% d
e ce
ntre
s re
spec
te to
tal
3
32
1 1
16
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 87
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Figura 3 - Percentatge de centres que han invertit la dotació econòmica en diferent conceptes en una mostra de 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.(Dotació econòmica: 1000€)
La majoria dels centres han esgotat els recursos econòmics al primer any i tal
com mostra el gràfic, majoritàriament s’han invertit en aparells audiovisuals.
També s’ha invertit en material fungible relacionat amb els audiovisuals: CDs,
tinta per a les impressores, paper fotogràfic, carrets de fotografia, cintes
gravadores...
S’ha invertit molt poc en material didàctic, ja que a tots els centres se’ls ha
facilitat material, a través d’internet, DVDs, i llibres.
En tercer lloc, però amb un percentatge molt baix, s’ha invertit la dotació
econòmica amb la compra de mobiliari per guardar els aparells d’audiovisuals o
bé per fer una “aula mòbil” (carro amb projector, ordinador portàtil, equip de so i
taula de mescles per editar). Aquest pot ser un bon recurs per facilitat l’ús dels
audiovisuals dins les aules ordinàries, sense haver d’habilitar una aula
específica d’audiovisuals. Els centres que ho han experimentat comenten que
amb aquesta solució de l’aula mòbil, s’ha fomentat el seu ús entre el
professorat, ajudant a innovar a nivell metodològic dins les diferent àrees, sobre
tot a secundària.
La majoria dels centres demanen més dotació econòmica o de material
audiovisual per dur a terme els projectes, doncs amb la introducció de l’ECA a
les escoles, fa que la majoria del professorat comenci a utilitzar de manera
sistemàtica els diferents aparells per tal de facilitat el llenguatge audiovisual
amb els alumnes. Actualment les escoles de Catalunya estan dotades amb una
camera de vídeo digital i una de fotografiar.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 88
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Distribució de recursos didàctics
0
10
20
30
40
50
60
70
80
CAC ECA Propis
% d
e no
mbr
e de
cen
tres
34 29 31
Figura 4 - Percentatge de centres que ....... El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.(CAC: Material el.laborat pel consell audovisual de Catalunya. ECA: Material el.laborat pel Departament d’Educació i Universitats. Propis. Material de cada centre)
Com ja s’ha comentat en el quadre anterior, el Departament va facilitar als
centres material didàctic per ser consultat, utilitzat, adaptat... per a la realització
dels seus projectes.
S’ha utilitzat les sigles CAC, pel material elaborat pel Consell de l’Audiovisual
de Catalunya. Consta de quatre llibres amb un suport de DVD a cada un d’ells
en els que ofereix al professorat un material per ajudar als alumnes a treballar
la narració audiovisual a través de la televisió. Està adreçat a alumnes de
secundària i als cursos alts de Primària.
Les sigles ECA, fan referència al material elaborat pel Departament d’Educació,
dirigit específicament a l’alumnat d’educació infantil i de primària. Aquest
material consta d’un recull d’activitats elaborades per un grup de mestres
experts, per donar eines al professorat per treballar la comunicació audiovisual
amb l’alumnat. També hi ha un recull del material realitzat al llarg de diferents
d’anys, a través de seminaris, cursos i llibres publicats. El DVD te com a
objectiu facilitar recursos didàctics als centres interessats en incorporar
l’educació en comunicació audiovisual al currículum.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 89
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
A la columna de propis s’hi han inclòs, tots els materials que s’utilitzen amb
recursos del mateix centre, materials didàctics de diferents editorials, materials
elaborats pel professorat...
Les tres columnes estan força igualades, pel que es dedueix que l’ús del
material és força freqüent entre els diferents centres. Les valoracions que han
anat fent els centres sobre el material d’ECA i del CAC, són molt positives. Els
ajuda a centrar el tema, els recursos resulten força adaptables als grups classe,
són clars fàcils d’incorporar, i pel que s’ha experimentat fins ara, es considera
un bon material ja que es compleixen molts dels objectius proposats per
treballar l’ECA a les escoles i Instituts, així com per a introduir els conceptes en
el marc de diferents àrees del currículum.
A través de les reunions i de les enquestes, s’ha demanat a cada centre un
llistat de materials amb el que els ajudaria a millorar les condicions per dur a
terme el seu projecte d’ECA. A la taula següent hem volgut agrupar la
demanda realitzada des dels centres, amb aparells d’audiovisuals i material
didàctic.
Taula 1 - Demanda de materials que sol·liciten els centres.(n: nombre de centres)
Centresn (%)
Aparells 27 (60.0 %)Material Didàctic 10 (22.2 %)No sol·liciten 8 (17.8%)
La gran majoria de centres demanen aparells d’audiovisuals, tal com s’ha
comentat en altres gràfics. Es constata que en el moment d’introduir la
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 90
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
comunicació audiovisual als centres, de manera sistemàtica i dins les àrees del
currículum, es fa un gran ús dels diferents aparells. Sobre tot amb les màquines
de fotografiar i de vídeo. Els centres disposen d’un aparell de cada en aquests
moments. També es fa la demanda d’organitzar una infrastructura per editar
ràdio i vídeo a través d’internet, taules de so, micros, reproductors i gravadors
de DVD, i altres materials per fer producció tant de vídeo com de so.
La demanda de material didàctic no és tan elevada com la dels aparells
audiovisuals o maquinari. Aquest fet, com ja s’ha comentat anteriorment, és per
que se n’ha facilitat des del Departament d’Educació i dels Centres de
Recursos.
És evident que si es treballa en comunicació audiovisual, calen recursos
materials per facilitar tan l’anàlisi com la producció de missatges per treballar la
narració audiovisual. Cal doncs fer un esforç des de l’administració per facilitar
aquest recursos als centres que innoven en aquest aspecte més ampli dels
diferents llenguatges que ens ajuden a millorar la comunicació dels nostres
alumnes.
A través de les reunions realitzades als centres, s’ha observat que els claustres
que tenien una formació prèvia o uns coneixements sobre l’ús d’aparells i la
seva aplicació tan didàctica com metodològica, han pogut avançar més en els
projectes actuals. De totes maneres els que no havien fet cap tipus de formació
relacionada amb el tema del projecte, la formació que s’ha anat donant abans i
al llarg del primer any del projecte comenten que els ha ajudat molt a situar-se.
Taula 2 - Nombre de centres que han realitzat una formació TIC o ECA previ a l’inici del projecte PECA. (temen de la mostra: 45 centres. No responen 8 centres)
Formació professorat Nombre de Centres
Formació TIC/ECA previ al projecte PECA 19
Sense formació TIC/ECA prèvia al projecte PECA 18
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 91
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
En aquest quadre se'ns mostra el percentatge de centres que han realitzat
formació tan a nivell tècnic com didàctic, relacionada amb el treball del projecte
d’ECA. S’entén TIC a la formació tècnica en tecnologies de la informació i
comunicació; i ECA a la formació en educació en comunicació audiovisual.
S’observa a través del seguiment dels projectes a cada centre, que els centres
amb formació prèvia tenen més tendència a fer produccions audiovisuals i els
manca fer un treball més d’anàlisi dels textos. Passa el contrari amb els centres
sense formació prèvia. Han iniciat el treball amb els alumnes, fent anàlisi crítica
dels diferents textos audiovisuals.
Cal trobar un equilibri entre les dues formacions ja que la suma de les dues
ajuda a trobar-se més segur per impulsar els projecte.
En el moment d’iniciar el projecte i posar en pràctica diferents activitats el
professorat és quan detecta quines necessitat de formació necessita per tal
d’impulsar amb més seguretat el PECA dins de l’aula amb els seus alumnes i
amb el centre en general.
A la taula que hi ha a continuació s’ha recollit la demanda de formació que han
fet els centres:
Taula 3 - Nombre d’escoles i instituts que demanen una formació tècnica o bé un assessorament en el seu centre
Demandes de formacióNombre de
centresn (%)
Formació tècnica 20 (44%)Assessorament en centres 31 (69%)Sense demanda 6 ( 2,7%)
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 92
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Aquest quadre és conseqüència de l’anterior. En el primer any del projecte,
cada centre ha detectat i valorat les necessitat de formació que es necessita
per seguir treballant amb el projecte.
S’observa que hi ha més demanda per fer un assessorament en el propi centre,
tot i que també es demana cursos per aprendre a dominar diferents aspectes
de la tècnica, com fer fotografia i vídeo, aprendre a editar...
En quan als assessoraments, hi ha una demanda personalitzada per a cada
centre, ja que es veu la necessitat d’introduir de manera sistemàtica la
comunicació audiovisual dins les àrees i també com a recurs didàctic.
Mitjançant les reunions de zones es fa la demanda de tenir un assessor o
assessora al centre per tal que ajudi al claustre a introduir en els currículum la
metodologia que suposa el treballar amb mitjans adiovisuals i el llenguatge dels
textos mediàtics.
Finalment s’ha demanat als centres que indiquin en quines àrees treballen el
projecte d’ECA. El ventall és força ampli, però s’observa una tendència en
treballar-ho des de l’àrea de llengua, plàstica i del coneixement del medi.
Àrees del currículum que integren conceptes de l'ECA
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Lleng
ua
Lleng
ua ex
trang
era
Coneix
emen
t del
medi
Tecno
logia
Tutoria
Optativ
a Batx
.Altre
s
% d
el to
tal d
e ce
ntre
s
36
8
26 31
9 10 8 9 3 2 5
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 93
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Figura 5 - Àrees del currículum en les que els diferents centres de la mostra inclouen continguts d’ECA. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.
3.3.- Proposta d’integració curricular de l’educació en comunicació audiovisual . (programa d’educació en comunicació audiovisual; grup de treball PECA)
Competències bàsiquesVeure document annex 3 Competències bàsiques de MAV a Catalunya
Veure document annex 4 Competències bàsiques de MAV a Espanya
3.3.1.- Infantil i Primària Proposem la incorporació de l’educació en comunicació audiovisual a les àrees
de :
- Llengua
- Ciències Socials
- Educació Visual i Plàstica
- Educació per a la ciutadania
Pel que fa a la seqüenciació de continguts :
Introducció de l’ECA en els nous currículums de les àrees, considerant aquests
vessants :
a. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a recurs per a totes les àrees:
- Introduir en els continguts procedimentals de cada àrea l’ús de
recursos audiovisuals de manera sistematitzada i en relació amb els
aprenentatges concrets.
- Incorporar en els continguts procedimentals de cada àrea propostes per
tal que els alumnes realitzin les seves pròpies produccions audiovisual
per a comunicar i exposar els seus treballs.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 94
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Aprofitar l’ús de recursos audiovisuals per a potenciar habilitats i
estratègies d’aprenentatge innovadores que substituint els plantejaments
“tradicionals” (classe magistral amb suport audiovisual) ..
b. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a objecte d’estudi:
b.a. Com a llenguatge d’expressió i comunicació (àrea de Llengua i Plàstica)
b.b. Com a sistema de transmissió d’informacions i de valors (coneixement del
medi social i cultural)
Pels apartats b.a i b.b es proposa integrar un bloc temàtic propi anomenat
“Comunicació audiovisual “ en cadascuna de les àrees senyalades (Llengua,
Coneixement del medi social i cultural i Educació Artística :Visual i Plàstica) .
Aquestes tres àrees recollirien, d’alguna manera, les dimensions que
s’estableixen en el document de Competències bàsiques TIC-EA :
Impacte històrico-social : Coneixement del medi social i cultural.
Comunicació Audiovisual : . Agents de la producció:
Llengua
Coneixement del medi social i cultural
. Categories dels mitjans:
Llengua
. Alfabetització en el llenguatge dels mitjans :
Llengua
Educació Artística: Visual i Plàstica
. Representació dels mitjans :
Llengua
Educació Artística: Visual i Plàstica
Coneixement del medi social i cultural
Alfabetització tecnològica: Educació Artística: Visual i plàstica
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 95
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Per cadascuna d’aquestes dimensions caldrà preveure tres nivells d’integració
de L’ECA, segons els cicles educatius:
- Nivell de sensibilització: coneixements bàsics i elementals
- Nivell de discerniment dels conceptes elementals relacionats amb un
tema
- Nivell de domini, de manera que l’alumnat sigui capaç de fer raonaments
personals i contextualitzar-los amplament
Pel que fa a les estratègies metodològiques:
A més de treballar els continguts de L’ECA a les àrees que proposem caldria
reforçar-ho buscant espais i propostes organitzatives que permetin plantejar
alguns aspectes de manera global i absolutament interdisciplinari. Per això
caldria:
- Sistematitzar a la majoria de les àrees la lectura i anàlisi de
documents audiovisuals i multimèdia.
- Proposar el treball per projectes que impliqui a tot els cicles educatius.
Aquesta és una bona estratègia per a potenciar el treball
interdisciplinari.
- Introduir, en el currículum, alguns possibles temes: alimentació i
publicitat, publicitat i joguines, etc.
- Partint de materials que potenciïn el coneixement del llenguatge
audiovisual i l’anàlisi crítica dels missatges audiovisuals proposar la
creació de tallers per a la realització de petites pràctiques i productes
audiovisuals senzills. Caldria oferir una proposta curricular per a
experimentar en aquests tallers per tal que puguin constituir una primera
aproximació del que seria una gran àrea d’expressió i comunicació.
3.3.2.- Secundària obligatòria Proposem dues modalitats d’integració:
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 96
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
A.- Incorporació de l’educació en comunicació audiovisual, com a objecte
d’estudi i com a recurs, als currículums de les àrees de :
- Llengua
- Ciències Socials
- Educació Visual i Plàstica
- Educació per a la ciutadania
- Tutoria
Pel que fa a la seqüenciació de continguts
Introducció de l’ECA en els nous currículums de les àrees, considerant
aquestes vessants :
a. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a recurs per a totes les àrees:
- Introduir en els continguts de cada àrea l’ús de recursos audiovisuals
de manera sistematitzada i en relació amb els aprenentatges concrets.
- Incorporar en els continguts de cada àrea propostes per tal que els
alumnes realitzin les seves pròpies produccions audiovisuals per a
presentar i exposar els seus treballs.
- Aprofitar l’ús de recursos audiovisuals per a potenciar habilitat i
estratègies d’aprenentatge novedoses que substitueixin els
plantejaments “tradicionals” (classe magistral amb suport audiovisual).
b. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a objecte d’estudi
b.a. Com a llenguatge d’expressió i comunicació (àrea de Llengua)
b.b. Com a eina tecnològica (àrea de Tecnologia)
b.c Com a sistema de transmissió d’informacions i de valors (Ciències
socials. , Tutoria, ed. per a la ciutadania )
- Pels apartats b.a , b.b i b.c es proposa integrar un bloc temàtic propi
anomenat “Comunicació audiovisual “ en cadascuna de les àrees
senyalades (Llengua, Ciències Socials i Educació Visual i Plàstica,
Tecnologia). Aquestes àrees recollirien, d’alguna manera, les
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 97
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
dimensions que s’estableixen en el document de Competències
bàsiques TIC-EA :
Impacte històrico-social : Ciències Socials
Comunicació Audiovisual : . Agents de la producció:
Llengua
Ciències Socials
. Categories dels mitjans:
Llengua
. Alfabetització en el llenguatge dels mitjans :
Llengua
Educació Visual i Plàstica.
. Representació dels mitjans :
Llengua
Educació Visual i Plàstica
Ciències Socials
Alfabetització tecnològica:
Tecnologia
B.- Una matèria optativa a tercer o quart d’ESO que podria denominar-se
“Educació en mitjans” .
Els objectius generals d’aquesta matèria serien :
- Conèixer els elements bàsics de la comunicació audiovisual.
- Conèixer els principals agents de producció audiovisual i la seva influència
en la societat actual.
- Saber utilitzar adequadament i amb criteri les fonts d’informació que
provenen dels mitjans.
- Reflexionar sobre la influència de “les pantalles” en els hàbits de consum i
pautes de conducta.
- Analitzar els missatges publicitaris.
- Descobrir els estereotips que transmeten els mitjans .
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 98
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Investigar sobre els continguts i valors que transmeten els mitjans,
especialment els videojocs.
- Introduir el gust per la cultura cinematogràfica .
- Fomentar l’ús creatiu dels mitjans audiovisual.
- Fomentar el treball cooperatiu, i la comunicació a tots els nivells a través de
l’ús dels mitjans de comunicació.
- Afavorir els treballs de recerca en temes relacionats amb els mitjans de
comunicació.
- Saber utilitzar els mitjans audiovisuals en la comunicació i presentació dels
treballs de les àrees .
3.3.3.- Batxillerat Proposem la incorporació d’una matèria optativa comú a totes les àrees que
podria denominar-se “Comunicació audiovisual i multimèdia” , tal i com ja figura
en algunes comunitats autònomes ( veure currículum del Principat d’Astúries )
Els objectius generals d’aquesta matèria serien:
- Conèixer els elements bàsics de la comunicació audiovisual.
- Adquirir competències comunicatives que permetin a l’alumnat interactuar
amb el seu entorn.
- Potenciar la capacitat creativa d’expressió audiovisual.
- Desenvolupar l’actitud crítica davant els missatges que emeten els mitjans i
ser capaç de discriminar correctament les informacions.
- Conèixer el funcionament dels mitjans de comunicació com a indústria i
valorar la seva influència en la societat actual.
- Analitzar els missatges dels mitjans i fer-ne un consum responsable.
- Conèixer la història i evolució dels mitjans, molt especialment la de
Catalunya.
- Apropar a l’alumnat a la cultura cinematogràfica i relacionar-la amb la resta
de les manifestacions artístiques.
- Conèixer i valorar les produccions audiovisuals dels autors catalans.
- Fomentar el treball de recerca individual o en grup al voltant de temes
relacionats amb el consum audiovisual.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 99
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
3.3.4.- AvaluacióAixí mateix, creiem imprescindible que en acabar el període d’experimentació
en els centres seleccionats es faci una avaluació dels resultats obtinguts.
Els criteris que es poden utilitzar per a fer aquesta avaluació són els que
s’assenyalen en la definició de les finalitats de l’ECA .
1. Avaluar si l’ECA ha afavorit el desenvolupament dels infants i joves:
• són més creatius ?
• són conscients de la uniformització cultural que provoquen els
missatges audiovisuals?.
• saben accedir a la informació? Saben descodificar-la i fer-ne una
anàlisi crítica?
• tenen més criteris i són capaços de triar el que volen veure ?
• saben entendre que la imatge és una representació de la realitat?
• són emissors eficaços i receptors intel·ligents i crítics ?
• saben mostrar-se oberts a la visió que els mitjans donen de les
altres cultures i del reconeixement de les diferencies ?
2. Avaluar si L’ECA ha afavorit el domini dels instruments que permeten
utilitzar les informacions científiques :
• saben buscar la informació, destriar-la, interpretar-la críticament?
• a partir d’unes informacions proposades són capaços
d’identificar, analitzar, comparar, classificar, avaluar i reformular
les informacions ?.
• saben aplicar els coneixements adquirits a noves situacions?
3. Avaluar si l’ECA ha contribuït a fer que els infants i joves esdevinguin
ciutadans responsables:
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 100
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
• saben comprendre i avaluar la representació de la realitat
social que fan els mitjans ?
• saben utilitzar les tecnologies i els llenguatges audiovisuals per
expressar i comunicar les seves emocions i les seves opinions ?
• han adquirit la capacitat d’analitzar críticament la informació?
• saben valorar la importància de la llibertat d’expressió ?
• saben descobrir els valors i contravalors que transmeten els
mitjans de comunicació?
Així mateix, al final del procés caldria avaluar:
A infantil i primària:
• Com ha funcionat la integració de L’ECA a les diferents àrees:
avantatges, inconvenients.
• Integració de l’ECA al treball per projectes: com s’ha realitzat i
fins a quin punt ha servit per enriquir els projectes
• Funcionament dels tallers d’Educació en Comunicació:
dinàmiques de treball intern, distribució alumnes, exercicis
realitzats.
• Dinàmiques de treball a l’aula que ha afavorit l’ECA
• Valoració dels materials didàctics que s’han utilitzat i dels
recursos.
• Altres aspectes a valorar
A secundària obligatòria:
• Com ha funcionat la integració de L’ECA a les diferents àrees:
avantatges, inconvenients.
• Valoració del funcionament dels crèdits: adequació dels
continguts, motivació , etc.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 101
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
4.- CONCLUSIONS
Partim doncs, de la idea en que s’ha d’educar per a la preparació en mitjans,
per tal d’acceptar els mitjans com a part de la vida dels infants i joves i com a
forma de cultura popular. Els nens i nenes són consumidors complexos dels
mitjans i cada vegada més la nostra societat es construeix a través dels
mitjans. S’ha d’abandonar definitivament la idea que s’ha tingut fins ara en que
es basava en la protecció dels infants davant la TV.
Així doncs a partir d’aquesta idea més actual i amb una actitud més neutral,
l’educació en mitjans, té un doble objectiu; el primer és el de desenvolupar la comprensió que tenen els infants i joves davant la cultura mediàtica que els envolta, i el segon la participació dels mateixos joves en la cultura.
Amb aquesta actitud s’ha de desenvolupar un estil més reflexiu d’ensenyament-
aprenentatge, el qual permeti als alumnes a valorar la seva pròpia activitat com
a lectors i escriptors de textos mediàtics i comprendre al mateix temps els
factors socials i econòmics que estan en joc. L’anàlisi crític s’ha de veure
doncs, com un procés de diàleg en el que els alumnes aprenen a pensar.
El paper de l’escola, per tant hauria d’incloure en els seus objectius,
l’aprenentatge de les diferents alfabetitzacions per poder arribar a formar
persones capaces de comunicar-se i interrelacionar-se amb la multiciplitat de
llenguatges sobre els quals arriba el coneixement. Tenint en compte que el
coneixement s’adquireix a través de la interpretació de la informació. L’escola
ha de ser capaç de posar els mitjans per tal que els alumnes arribin a
transformar la informació en coneixements propis.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 102
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Les escoles a part d’incloure aprenentatges formals, també estan començant a
incloure aprenentatges informals vinculats a les tecnologies, específicament les
que permeten pensar, construir i imaginar. Aquesta inclusió requereix pensar
en noves maneres per organitzar l’aprenentatge i incloure noves metodologies i instruments pedagògics.
Les generacions actuals necessiten desenvolupar unes competències diferents
de les que s’han estat desenvolupant amb el sistema educatiu tradicional.
Competències que permetin desenvolupar criteris de selecció qualitativa amb un pensament crític i creatiu, per tal que obtinguin també nous
coneixements a través dels mitjans, millorant la interacció amb les diferents
pantalles.
Analitzar, classificar, comparar, confrontarar, sintetitzar i crear són algunes de les habilitats i destreses que s’haurien d’aprendre per conviure i
transformar els entorns mediàtics i informàtics que formen l’ecosistema
comunicacional. És a dir, ensenyar a pensar lliurement.
La incorporació de l’educació en comunicació es pot fer des d’una àrea d’aprenentatge o bé incorporant el llenguatge de la comunicació audiovisual en totes les àrees, fugint però de la visió instrumentista o
tecnicista i, a partir d’una òptica de renovació pedagògica i didàctica que suposi
una educació per a la realitat cultural i comunicacional.
El model d’educació hauria de ser un ensenyament crític i reflexiu, capaç
de formar ciutadans i ciutadanes per comprendre i expressar-se amb els
diferents llenguatges de la comunicació, per tal de respondre als reptes actuals,
tan a nivell acadèmic, social i laboral. Es tracta d’obrir nous camins per a la
formació del ciutadà del tercer mil·leni.
L’objectiu principal de l’escola en l’àmbit de l’educació en comunicació
audiovisual, ha de se el d’aconseguir que els joves tinguin un domini sobre l’ús
que fan dels mitjans de comunicació, a través de criteris d’anàlisi, de reflexió
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 103
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
crítica i del desenvolupament per a la capacitat per interpretar i seleccionar els
missatges que els hi arriben, així com la capacitat creativa per elaborar
missatges. És a dir expressió i comunicació a través dels diferents mitjans, utilitzant les velles i noves tecnologies.
El nou paper de l’escola ha de tenir en compte quatre aspectes, per arribar a
fer el canvi i adaptar-se a la nova societat cultural:
.- Acceptar que el llibre és un recurs més dins l’aula, ja que estem dins una
societat multimedia.
.- Acceptar la pluralitat i heterogeneïtat dels codis en els mitjans de
comunicació ( hipertextos, audiovisuals, musicals...).
.- Acceptar que l’escola ja no és l’eix central de la transmissió de coneixement.
.- Aproximar-se a la cultura que envolta els diferents mitjans i les tecnologies
de la comunicació, per tal d’oferir instruments als alumnes que els permeti
apropiar-se de manera crítica i creativa als diferents canals de comunicació.
La clau està en com introduir l’escola en un ecosistema comunicatiu, que a la
vegada és experiència cultural, un entorn informacional i un espai educacional
difós i descentrat. I com seguir sent en aquest nou escenari, el lloc on el procés
d’aprenentatge conservi el seu encant on s’inicien els secrets del saber, de
pensar, de l’anàlisi i de la crítica, sense renunciar al plaer de crear. En definitiva
que a l’escola el més important és el fet de la comunicació a l’aula.
L’escola no ha de ser una fotocòpia de la realitat, si no que ha de subministrar
els estris necessaris per a una interpretació crítica i autònoma de la informació i
de la seva realitat.
Una escola que innovi i s’actualitzi d’acord en el context en que se situa, i que a
la vegada formi ciutadans crítics i lliures, col·labora en la humanització de la
societat i conseqüentment fa més sensat l’ús de les tecnologies tan en
l’educació com per a la col·lectivitat.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 104
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
5.- BIBLIOGRAFIA
Llibres:BUCKINHAM, David Educación en medios . Alfabetización, aprendizaje y
cultura contemporánea. Editorial Paidós Comunicación 158 ( año 2005)
CAC Llibre Blanc: L’educació en l’entorn audiovisual Quaderns del CAC
Numero, extraordinari,. Edita Generalitat de Catalunya (novembre 2003)
DDAA: Projecte televisió: de casa a l’escola Família televisió. Col·lecció: Els
audiovisuals a l’aula. Edita Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament. (1999)
DDAA Llibre: Aprendre a mirar: les primeres passes. Els audiovisuals a
l’educació Infantil. Col·lecció: Els audiovisuals a l’aula. Edita Generalitat de
Catalunya. Departament d’Ensenyament (1999)
DELORS, Jaques Educació: hi ha un tresor amagat dins Informe de la
UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI.
Editorial Mediterrània UNESCO (año 1996)
FERRÉS I PRATS, Joan Televisión y educación Papeles de pedagogía.
Editorial Paidós ( año 1994)
FERRÉS I PRATS, Joan, OBACH DOMÉNECH, Xavier i SERRANO, Com
veure la Televisió? Col·lecció de quatre volums editat per els CAC Consell de
l’Audiovisual de Catalunya. ( Juliol 2005)
LACASA Pilar, REINA, Amalia y otros La Televisión y el periódico en la escuela
primaria : imágenes , palabras e ideas Tercer premio Nacional de Investigación
Educativa 2002. Edita Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Centro de
Investigación y Documentación educativa (C.I.D.E.) (año 2004)
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 105
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
MAQUINAY POMÉS, Aurora L’Educació audiovisual. Orientacions per al
desplegament del currículum. Educació Infantil i Primària. Edita Generalitat de
Catalunya. Departament d’Ensenyament. (1994)
MONTOYA VILAR, Norminanda La comunicación audiovisual en la educación .
Editorial Laberinto Comunicación S.L. (año 2005)
PEREZ TORNERO, José Manuel ( Compilador) Comunicación y educación en
la sociedad de la información Nuevos lenguajes y conciencia crítica. Editorial
Paidós Papeles de Comunicación 27 (año 2000)
RIVIERE, Margarita El malentendido Como nos educan los medios de
comunicación. Editorial. Icaria Antrazyt ( año 2004)
Revistes:
Aula núm. 89, Febrero 2000 Monográfico: televisión y escuela Lola Abelló y
otros. Editorial Graó
Aula de infantil. núm. 18, Març. Abril 2004 Article: La escuela y la familia ante
los medios de comunicación Luis Matilla. Editorial Graó
Document de l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple del
Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual, en sessió de 10 de
desembre de 2004. CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Fòrum
d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual
Guix num. 253, Març 1999. Monogràfic: la televisió i l’escola. Editorial Graó
Guix num. 288, Octubre 2002. Monogràfic: La televisió: programació, consum i
utilització didàctica. Editorial Graó
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 106
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Articles: FERRÉS I PRATS, Joan. Educación en medios y competencia emocional
Revista iberoamericana de educación. Nº 32 (2003)
GARCILLA MATILLA, Agustín. Educomunicación en el siglo XXI . Educar para
la comunicación y el pensamiento crítico Salamanca, enero 2002
MATILLA, Luis La escuela y la familia ante los medios de comunicación . Aula
de Infantil no 18. Abril 2004
MARSH, Jackie Teletubby Tales: Popular Culture and Media Education
Desirable Literacies, Chapman, London 1999
QUIN, Robin A Genealogy of Media Studies . Edith Quin University. April 2003
Articles extrets d’un material publicat per la UNED ( 1999 – 2005)Extrets de les pagines:www.sav.us.es/pixelbit/articulos/n12/n12art/art122htm
www.uned.es/ntedu/espanol/master/primero/modulos/teorias-del-aprendizaje-y-
co...
http://edutec.rediris.es/documentos/1997/edeme.html
AQUILINA FUEYO GUTIÉRREZ Alfabetización audiovisual: una respuesta
crítica a la pedagogía cultural de los medios (UNED)
GUILLERMO OROZCO Desordenamientos educativos en el ecosistema
comunicacional. Comunicación educativa y Cultura Popular (UNED)
LEN MASTERMAN La educación para los medios : Objetivos , Valores u
autopistas .
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 107
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
ROBERTO APARICI Comunicación educativa Article extret del llibre: Contra
la afonía: breviario urgente para recuperar el lenguaje robado. (Guijón, 2003,
pàg. 15-17)
ROBERTO APARICI Educación para la comunicación en tiempos de
neoliberalismo
ROBERTO APARICI El proceso de enseñanza-aprendizaje material extret del
CD-ROM “Nuevas tecnologías y Educación”.
ROBERTO APARICI La reinvención de la eucomunicación
ROBERTO APARICI Teorías de aprendizaje para el diseño de material
pedagógico ( octubre 1999)
ROBERTO APARICI El proceso de comunicación
Pagines a internet:http://www.education-
medias.ca/english/teachers/media_education/media_education_overview.cfm
Informació sobre el currículum en ECA al Canadà
English Language Arts for Atlantic Canadà
http://www.scuolatrentapiedi.it/
Escola italiana. En alguns municipis italians han iniciat l'experiència
de "scuola alfamediale”
http://www.medialit.org/
Centre virtual, d’informació Estats Units “Center for Media Literacy”
http://www.medialit.org/about_cml.html
http://www.media-educ.org/
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 108
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Pàgina que enllaça moltes webs relacionades en Educació audiovisual a
Europa.
Mirar els enllaços i els Sponsors.
www.clemi.org
CLEMI Ministère de l’Education Nationale
Centre de liaison de l’enseignement et des médias d’information
391bis, rue de Vaugirard F 75015 Paris
Tel (33) 1 53 68 71 38
DCC. Lecture des programmes scolaires sous l’angle de l’éducation aux
médias
www.images.net (França)
www.mediasmart,org.uk Llibre de recomanacions per a les famílies, mestres i
alumnes Be Adwaise
Te molts enllaços:
www.bifi.org.uk/education/strategy/policy/whatwedo.php
BFI Education policy (British Film Institute)
www.curriculumonline.gov.uk/
www.dfes.gov.uk/
www.standars.defs.gov.uk/primary/
www.ictadvice.org.uk
www.ncaction.org/creativity/whatis.htm
www.mediaed.org.uk/posted_documents/mediaeduk.html Media
Education in the UK
www.education-medias.ca/ Réseau éducation-médias
www.eduteka.org
Media Lit KIT Conjunt d’instruments per a alfabetismes en mitjans. Guia
d’orientació
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 109
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Selecció de diferents pàgines web d’arreu del mon fetes per Media education
worldwide
Austràlia
Australian Teachers of Media
Canadà
Jesuit Communication Project
Media Awareness Network
Europamedia-educ
FrançaCLEMI (Centre for Links between Teaching and News Media)Escrit en llengua
francesa amb resums en anglès
Espanya
Grupo Comunicar
http://www.xtec.es/audiovisuals/ ( Departament d’Educació i Universitats.
Catalunya)
Suïssa
Cycle d'Orientation Versió escrita en francès amb i algunes pàgines en llengua
anglesa
Estats UnitsThe Just Think Foundation
Center for Media Literacy
Media Education Foundation
Media Literacy Online Project
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 110
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
6.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS
Annex 1: Exemple de fitxa de seguiment d’un projecte
Annex 2: Recollida de la informació de les diferents Experiències a Catalunya.
Annex 3: Competències bàsiques de Catalunya, per a l’ECA
Annex 4: Competències bàsiques del MEC
Annex 5: DVD PECA
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 111
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 1:
Exemple de fitxa de seguiment d’un
projecte
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 112
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
PROJECTES D’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
DADES GENERALS
NOM DEL PROJECTE PROJECTES D’EDUCACIÓ i COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
NOM DEL CENTRE ZER MESTRAL Localitat/ DT Campredó- TortosaServeis Territorials Terres de l’Ebre
Correu electrònic e3009618@xtec.net Telèfon 977.59.70.10
PROFESSORA/0 RESPONSABLE Rosa Mª Curto Turón i Cinta Espuny Vidal
D’altre professorat implicat Lourdes Favà
Àrea/ Llengua Catalana
Elena MatheuÀreaLlengua Catalana i TIC
Carme Vernet ÀreaLlengua Anglesa
També participa puntualment el claustre de professorat del CEIP Lligallo del Gànguil.
Etapes i cicles implicatsFonamentalment cicle mitjà, no obstant hi ha activitats que es realitzaran al cicle superior i cicle inicial.
Altres col·lectius implicats
(famílies, mitjans locals, associacions, consells comarcals.....)S’ha demanat la participació del Consell Comarcal del Baix Ebre, CRP i diaris en seu a Tortosa. Pendent de confirmació i/o planificació.
En què s’ha invertit la dotació?
De moment, no està clar i només hem gastat en desplaçaments.
DADES RELACIONADES AMB EL PROJECTE
Modificacions fetes en el vostre projecte respecte al projecte inicial
S’utilitza el CEIP del Lligallo com a centre pilot i després la intenció és passar-se a la resta de centres.S’ha ampliat el termini d’anàlisi de les enquestes efectuades.I l’estudi al CEIP Port Rodó i Divina Pastora dels anuncis de joguines.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 113
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Actuacions que ja s’han fet
- S’ha elaborat una temporització per trimestres i anual. Detallada al curs actual i en previsió als cursos següents.- També la relació dels continguts amb el projecte- S’ha passat el qüestionari.- Elaboració d’un apartat dins la pàgina web de la ZER Mestral referent al projecte.- Treball de diferents tipologies textuals (àrea de llengua)- Recull programació TV (àrea d’anglès)- Jocs d’emoticones, entreteniment, animals, entrevistes… (apartat de novetats)- S’ha buscat bibliografia, pàgines webs del projecte.Inventari equipament MAV i TIC del centre, guies d’ús dels aparells nous.- Buidatge d’activitats relacionades d’internet. Ex: paradoxes, emoticones, … per cicles, més atenció CM i CS.-Explicació seminaris SATI, SATIR i SAIP del projecte.- Mural relacionat en el projecte que es va adaptant depenent de les festes i/o activitats escolars.- Ús del correu electrònic entre l’alumnat i també orientacions per aconseguir una adreça de correu- S’ha copiat a l’alumnat interessat un CD de la pàgina web del curs escolar 2004-05
Actuacions en execució - Buidatge del qüestionari i valoració dels resultatsAnàlisi dels anuncis.- Seguiment de la programació del segon trimestre.
RECURSOS I MATERIALS DIDÀCTICS
Heu començat a utilitzar els materials “Com veure la TV? Quina valoració en feu ?
No
Heu començat a utilitzar els materials lliurats per Infantil i Primària? Quina valoració en feu?
No
Altres materials i recursos que utilitzeu Utilitzem el que tenim: canó, ordinadors, camera fotogràfica, vídeo, internet,
equip de música…
Altres materials que necessitaríeu Camera de vídeo i DVD (esperant lliurament).
Estaria bé que el DVD es pogués gravar.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 114
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
FORMACIÓ
Heu fet formació MAV en centre?En quin curs escolar?
No s’ha fet formació al centre ni en TIC ni MAV.Però individualment, s’assisteix als SAIP, SATIR, SATI, Jornades Tècniques.Una professora assisteix durant el present curs a un curs d’edició de vídeo.
En cas afirmatiu, quants professors hi han participat ?
Quines previsions i/o demandes de formació feu ?
Formació tècnica- Per als nous equipaments. *
Assessorament didàctic
* Cal dir que hi ha una Jornada Tècnica de la camera de vídeo al febrer.
EXPERIÈNCIA
Podeu aportar alguna experiència concreta en el fòrum de l’EDUCAMPUS? En cas afirmatiu , resumiu-la
OBSERVACIONS
Quasi tot el que anem fent es va penjant a la pàgina web del centre: http://www.xtec.net/centres/e3009618
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 115
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 2:
Recollida de la informació de les
diferents Experiències a Catalunya
Clicar aquí per veure document original:
"Recull de dades dels centres 2.xls"
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 116
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 3:
Competències bàsiques de Catalunya,
per a l’ECA(Material publicat a la pàgina web del Departament d’Educació i
Universitats: www.xtec.net/audiovisuals)
Clicar aquí per veure document original:
Adobe Acrobat 7.0 Document
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 117
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 4:
Competències bàsiques del MEC
( Material elaborat per un grup d’experts en la matèria de les diferents comunitats autònomes de l’estat, per presentar al ministeri d’educació. Es va presentar el mes de febrer del 2006)
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 118
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
EDUCACIÓN EN COMUNICACIÓN AUDIOVISUALLENGUA OBJETIVOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA
- Saber distinguir entre la realidad y sus representaciones mediante imágenes.
- Iniciarse en los mecanismos que hacen posible el lenguaje audiovisual
- Ser capaz de utilizar algunos mecanismos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva
- Ser capaz de comprender el significado de mensajes audiovisuales dirigidos a los espectadores infantiles.
- Saber distinguir los diferentes medios de comunicación y algunos géneros fundamentales.
- Iniciarse en los mecanismos que hacen posible el lenguaje audiovisual y en la función expresiva o estética que cumplen.
- Ser capaz de utilizar los mecanismos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva.
- Ser capaz de comprender los relatos audiovisuales desde el punto de vista de la significación, las estructuras narrativas y los géneros.
- Aprender a expresarse de manera creativa y crítica mediante asociaciones de imágenes y de imágenes y sonidos.
- Ser capaz de valorar y de sacar provecho de las aportaciones de la interactividad en los relatos audiovisuales
- Aprender a interpretar de manera crítica los mensajes informativos.
- Identificar distintas formas de representación, en función de los medios y los géneros.
- Conocer los códigos y convenciones que hacen posible el lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen.
- Tener conocimientos básicos sobre la evolución del lenguaje audiovisual a lo largo de la historia.
- Saber utilizar los códigos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva, recurriendo a diferentes géneros y formatos
- Analizar los mensajes audiovisuales desde la perspectiva del sentido y significación, de las estructuras narrativas y de las categorías y géneros.
- Saber expresarse de manera creativa y crítica mediante asociaciones de imágenes y mediante la relación de imágenes y sonidos.
- Ser capaz de valorar y de sacar provecho de las aportaciones de la interactividad en los relatos audiovisuales
- Ser capaz de diferenciar el tratamiento de una misma información que hacen distintos medios.
- Ser capaz de percibir el carácter de representación
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 119
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
de los textos mediáticos.
CONTENIDOSINFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA
- La imagen como representación de la realidad.
- Lenguaje audiovisual: iniciación a los recursos formales
- Expresión audiovisual creativa - Comprensión de textos mediáticos:
dibujos animados, información, publicidad
- Lenguaje audiovisual: los recursos formales y su función expresiva o estética
- Medios, tipos y géneros en la comunicación audiovisual
- El relato audiovisual: estructura narrativa, personajes y roles
- Publicidad, necesidades y deseos: mecanismos racionales y emotivos
- La información: comprensión y análisis de la información audiovisual.
- Expresión audiovisual creativa y crítica.- La interactividad en el relato audiovisual- Comprensión de textos mediáticos y
distinción entre información importante y secundaria.
- Los textos mediáticos como formas de representación de la realidad.
- Lenguaje audiovisual: los recursos formales y su función expresiva o estética
- La evolución del lenguaje audiovisual.- Medios, tipos y géneros en la
comunicación audiovisual- El relato audiovisual: estructura
narrativa, personajes y roles- Publicidad, necesidades y deseos:
mecanismos racionales y emotivos- La información: comprensión y análisis
de la información audiovisual.- Expresión audiovisual creativa y crítica.- La interactividad en el relato audiovisual- Los textos mediáticos como formas de
representación de la realidad.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 120
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
EDUCACIÓN VISUAL Y PLÁSTICA
OBJETIVOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Descubrir la importancia de la
comunicación mediante imágenes y sonidos.
- Ser capaz de describir el contenido de una imagen
- Descubrir la importancia de los elementos visuales y plásticos del entorno inmediato.
- Apreciar las cualidades estéticas de los mensajes en los medios de comunicación.
- Conocer algunos recursos técnicos del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen
- Aprender a comunicarse mediante imágenes.
- Apreciar las cualidades estéticas de los mensajes en los medios de comunicación.
- Conocer los recursos formales del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen
- Descubrir los principios fisiológicos que hacen posible la percepción en la comunicación audiovisual.
- Aprender a manipular imágenes y sonidos mediante la tecnología
- Aprender a producir mensajes audiovisuales elementales con creatividad y sensibilidad
- Conocer los recursos formales del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen
- Aprender a producir mensajes audiovisuales elementales con creatividad y sensibilidad.- Saber analizar y valorar los mensajes audiovisuales desde el punto de vista de la innovación formal y temática, de la educación del sentido estético y de la capacidad comunicativa- Ser capaz de relacionar los mensajes audiovisuales con otras formas de manifestación artística y mediática.
CONTENIDOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Observación y utilización de los recursos
formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética.
- Relación de las producciones audiovisuales con otras manifestaciones mediáticas y artísticas
- Observación y utilización de los recursos formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética.
- Relación de las producciones audiovisuales con otras manifestaciones mediáticas y artísticas
- Los recursos formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética
- La calidad estética en las producciones audiovisuales: innovación, originalidad, estilo...
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 121
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Producción de mensajes audiovisuales simples
- Producción de mensajes audiovisuales - Algunas escuelas y tendencias en la producción audiovisual
- Relación de las producciones audiovisuales con otras manifestaciones mediáticas y artísticas
- Producción de mensajes audiovisuales
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 122
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
CONOCIMIENTO DEL MEDIO SOCIAL Y CULTURAL
OBJETIVOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA - Preguntase por qué gustan unas
imágenes, expresando las emociones que nos producen.
- Iniciarse en la diferenciación entre realidad y representación
- Ser capaz de elaborar pequeños mensajes audiovisuales para un público en concreto: padres, compañeros...
- Iniciarse en el análisis de la publicidad y reflexionar sobre la presencia de la publicidad en nuestra vida diaria .
- Iniciarse en la diferenciación entre algunas formas televisivas: la publicidad y las noticias.
- Observar roles y pautas de conducta en las series de animación.
- Analizar las emociones que provocan los diferentes mensajes, a través de los medios.
- Saber distinguir entre realidad y representación, detectando la distorsión de la realidad y los estereotipos de toda clase presentes en los mensajes.
- Ser capaz de elaborar mensajes audiovisuales dirigidos a públicos específicos y conocer su trascendencia e implicaciones en los nuevos entornos de comunicación.
- Saber identificar formas de publicidad indirecta como el product placement, la incorporación de productos en concursos, etc.
- Utilizar fuentes de información de tipología diversa de manera autónoma o por indicación, para estar bien informado ,transformando la información en conocimiento.
- Analizar críticamente y comparar las informaciones de los diferentes medios ( televisión, anuncios, revistas, películas...)
-
- Conocer las funciones y tareas asignadas a los principales agentes de producción y las fases en las que se descomponen los procesos de producción y programación de los distintos tipos de productos audiovisuales.
- Ser conscientes de las implicaciones de la dimensión empresarial de los medios.
- Saber dilucidar por qué gustan unas imágenes, por qué tienen éxito, conscientes de las disociaciones que se producen a veces entre emotividad y racionalidad
- Saber distinguir entre realidad y representación, detectando los estereotipos de toda clase presentes en los mensajes.
- Ser capaz de elaborar mensajes audiovisuales y conocer su trascendencia e implicaciones en los nuevos entornos de comunicación.
- Ser consciente de que las producciones audiovisuales constituyen diversas interpretaciones del mundo y del individuo.
- Saber utilizar fuentes de información de tipología diversa y transformar la
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 123
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
información en conocimiento- Reconocer la diversidad que existe en la
comprensión y recepción de los contenidos de los medios motivada por factores como cultura, edad, género, clase social, nivel de estudios, experiencia con el medio, diferencias individuales…
CONTENIDOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA
- Comunicación audiovisual y emociones.- Estereotipos en las representaciones
audiovisuales- Observación de la realidad y de su
representación.- Intenciones para comunicar hechos y
problemas sociales
- La dimensión cognitiva de las emociones- Estereotipos en las representaciones
audiovisuales- Sistemas de publicidad indirecta- Las informaciones como construcción de la
realidad- Intenciones, causa y consecuencias para
comunicar hechos y problemas sociales - Creación y diversidad de audiencias
- La comunicación audiovisual como industria: sistemas de producción y distribución
- El sustrato empresarial de los medios y sus implicaciones ideológicas.
- Mecanismos de identificación y de proyección
- Los medios de comunicación en la construcción y fijación de la memoria histórica
- Estereotipos en las representaciones audiovisuales
- Las informaciones como construcción de la realidad
- La realidad manipulada. La apariencia de realidad. El mito de la televisión como “ventana de la realidad”
- Creación y diversidad de audiencias.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 124
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 125
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA
OBJETIVOS INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA
- Empezar a descubrir los hábitos de consumo audiovisual propios y buscar formas para mejorarlos
- Descubrir los elementos emotivos, y situaciones que intervienen en la recepción de los mensajes.
- Observar y analizar como se presentan y resuelven los conflictos en las narraciones audiovisuales
- Aprender a reflexionar críticamente sobre los hábitos de consumo audiovisual propios y ajenos y buscar formas para mejorarlos
- Ser capaz de realizar investigaciones sencillas sobre consumo de medios, elaborar gráficos, extraer resultados y conclusiones.
- Tener una actitud crítica ante los mensajes audiovisuales que transmitan intolerancia o cualquier tipo de discriminación.
- Empezar a valorar críticamente los elementos emotivos, racionales y contextuales que intervienen en la recepción y valoración de los mensajes audiovisuales
- Ser capaz de observar diferentes puntos de vista sobre un mismo acontecimiento, fenómeno o problema.
- Observar y analizar como se presentan y resuelven los conflictos en las narraciones audiovisuales
- Reflexionar críticamente sobre los hábitos de consumo audiovisual propios y ajenos y buscar formas para mejorarlos
- Comprender que los contextos de recepción de los medios pueden afectar al significado de los textos.
- Conocer el marco jurídico de la comunicación audiovisual y promover la implicación con los colectivos y asociaciones que velan por su cumplimiento- Ser capaz de valorar los mensajes audiovisuales como refuerzo de los valores imperantes en la sociedad o como portadores de valores alternativos- Ser capaz de reconocerse como audiencia activa de los medios, sobre todo a partir de las tecnologías digitales que permiten la participación y la interactividad- Ser conscientes de la importancia del contexto personal y social en la recepción y valoración de las imágenes.
- Tener unos conocimientos mínimos sobre estudios de audiencia y técnicas de programación.
- Participar en diferentes situaciones de debate y comentario de obras audiovisuales.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 126
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
CONTENIDOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Los hábitos de consumo audiovisual- Recepción crítica de mensajes
audiovisuales.- Hábitos de selección de programas.
- Los hábitos de consumo audiovisual y la diversidad de condiciones de recepción.
- Recepción crítica de mensajes audiovisuales
- Participación e interactividad en el uso de los medios
- -Los hábitos de consumo audiovisual y la diversidad de condiciones de recepción.
- El marco jurídico que ampara al consumidor de mensajes audiovisuales
- Recepción crítica de mensajes audiovisuales- Comunicación audiovisual, ideología y valores- El contexto personal y social en la recepción de
imágenes- Participación e interactividad ante las
tecnologías- Estudios de audiencia y técnicas de
programación
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 127
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
TECNOLOGÍA
OBJETIVOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA - Conocer el funcionamiento de las
herramientas que hacen posible la comunicación audiovisual, para poder entender de manera crítica cómo son elaborados los mensajes.
- Tener unos conocimientos básicos sobre las innovaciones introducidas en los distintos medios a lo largo de la historia de la comunicación audiovisual.
- Ser capaz de utilizar las herramientas más sencillas para comunicarse de manera eficaz en el ámbito de lo audiovisual.
CONTENIDOS
INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Innovaciones tecnológicas más
importantes en la comunicación audiovisual
- La manipulación de imágenes y sonidos mediante la tecnología
- Expresión creativa y crítica mediante la tecnología audiovisual.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 128
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 129
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
PROPUESTA DE INVESTIGACIÓN SOBRE COMPETENCIA EN COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL
INTRODUCCIÓN
Justificación de la propuestaLa eficacia de los procesos de enseñanza-aprendizaje está condicionada en
una buena medida por la eficacia de los sistemas de evaluación que se
incorporen en ellos. Por otra parte, no puede haber unos sistemas de
evaluación eficaces sin una definición precisa de los conocimientos, las
habilidades y las actitudes que es preciso haber conseguido para poder
considerarse competente en un ámbito académico.
El abandono en el que se encuentra la Educación en Comunicación
Audiovisual se manifiesta, entre otras cosas, por la falta de a definición precisa
y consensuada de qué comporta ser competente en este ámbito y, como
consecuencia, por la ausencia de evaluaciones sobre el grado de competencia
de los ciudadanos y de las ciudadanas.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pretende hacer una aportación
pionera garantizando fórmulas de evaluación de las competencias en
Comunicación Audiovisual de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Y para
que esto sea posible y eficaz, pretende potenciar antes mecanismos para que
se pueda definir de manera rigurosa en qué consiste la competencia en
Comunicación Audiovisual.
Diseño de la propuestaComo paso previo a la evaluación de la competencia de los ciudadanos y
ciudadanas de Cataluña, se realizarán dos actividades destinadas a la
definición consensuada del concepto de competencia en Comunicación
Audiovisual:
1. Elaboración de un documento base, en el que se defina el concepto de
competencia en Comunicación Audiovisual. A partir de la experiencia de
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 130
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
los autores del documento, confrontada con el análisis de documentos
elaborados en países en los que se trabaja la Educación en
Comunicación Audiovisual (ECA), se elabora un documento base en el
que se definen las dimensiones que debería cubrir la competencia en
Comunicación audiovisual y se presentan los indicadores que se
consideran adecuados para evaluarla. Este documento será evaluado,
vía mail, por los principales especialistas en la materia en el ámbito
iberoamericano.
2. Jornada de discusión. En una segunda fase, se celebrará a finales de
noviembre una Jornada a la que asistirán los principales expertos en la
materia del Estado para debatir el documento con las aportaciones y
para tratar de consensuar una definición de competencia en
Comunicación Audiovisual y unos indicadores para evaluarla.
Ámbitos de incidenciaSe describen a continuación dos criterios por los que deberían regirse los
niveles de competencia que se describen posteriormente. El primero incide en
lo personal y el segundo en lo instrumental.
En lo personal: interacción entre emotividad y racionalidad
Para que un ciudadano o una ciudadana puedan ser considerados
competentes en Comunicación Audiovisual no se les ha de exigir que, como
espectadores o espectadoras, sustituyan la emoción por la reflexión, sino que
han de ser capaces de convertir la emoción en reflexión y la reflexión en
emoción.
En concreto, se trata de que sean capaces de tomar conciencia de las
emociones que están en la base de la fascinación que ejercen las imágenes y
de convertirlas en el desencadenante de la reflexión crítica. Se trata de que
sean capaces de pasar del simple placer de mirar la imagen al placer de
pensar la imagen, convirtiendo la capacidad de análisis, el sentido crítico y la
fruición estética en nuevas fuentes de placer.
En lo instrumental: interacción entre la lectura crítica y la expresión creativa
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 131
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Un ciudadano o ciudadana competente en Comunicación Audiovisual ha de ser
capaz a un tiempo de interpretar adecuadamente mensajes audiovisuales y de
expresarse con una mínima corrección en este ámbito comunicativo. En otras
palabras, ha de ser capaz de realizar un análisis crítico de los productos
audiovisuales que consume y, al mismo tiempo, de producir mensajes
audiovisuales sencillos que sean comprensibles y comunicativamente eficaces.
DIMENSIONESLa competencia en Comunicación Audiovisual comporta el dominio de
conceptos, procedimientos y actitudes relacionados con lo que podrían
considerarse las cinco dimensiones fundamentales de este ámbito expresivo:
La tecnología- Conocimiento teórico del funcionamiento de las herramientas que hacen
posible la comunicación audiovisual, para poder entender cómo son
elaborados los mensajes.
- Capacidad de utilización de las herramientas más sencillas para
comunicarse de manera eficaz en el ámbito de lo audiovisual.
El lenguaje- Conocimiento de los códigos que hacen posible el lenguaje audiovisual y
capacidad de utilizarlos para comunicarse de manera sencilla pero
efectiva.
- Capacidad de análisis de los mensajes audiovisuales desde la
perspectiva de las estructuras narrativas y de las categorías y géneros.
Los procesos de producción- Conocimiento de las fases en las que se descomponen los procesos de
producción de los distintos tipos de productos audiovisuales.
- Conocimiento de las tareas asignadas a los principales agentes de
producción y del papel que juegan las audiencias en los procesos de
producción y consumo.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 132
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
La ideología y los valores- Capacidad de comprensión de los mensajes audiovisuales como
representaciones de la realidad y, en consecuencia, como portadores de
ideología y de valores.
- Capacidad de análisis crítico de los mensajes audiovisuales, entendidos
a un tiempo como expresión y soporte de los intereses y valores del
sistema.
La dimensión estética- Capacidad de analizar y de valorar lo mensajes audiovisuales desde el
punto de vista de la producción de belleza.
- Capacidad de relacionar los mensajes audiovisuales con otras formas de
manifestación artística
INDICADORES
1. La tecnología1.1. Ámbito del análisis
- Conocimiento de los principios fisiológicos y físicos que hacen posible la
comunicación audiovisual.
- Conocimiento de las innovaciones tecnológicas más importantes que se
han ido desarrollando a lo largo de la historia de la comunicación
audiovisual.
- Capacidad de detectar la manera como se han realizado los trucos más
elementales.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
La fotografía, precedentes del cine, la cámara y el proyector de cine, la
radio, la televisión (analógica, digital), la tecnología digital
Persistencia retiniana, percepción visual, la luz, el sonido
133
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
1.2. Ámbito de la expresión
- Capacidad de manejo de la cámara de vídeo con los mínimos exigibles
de corrección técnica.
- Conocimiento de los sistemas más elementales de edición electrónica
de imágenes.
- Conocimiento de los sistemas más elementales de modificación digital
de las imágenes.
2. Lenguaje audiovisual2.1. Ámbito del análisis
2.1.1. Lenguaje audiovisual
- Capacidad de analizar y valorar el acierto en el uso del casting
(presencia física e interpretación de actores y presentadores), el
escenario, maquillaje y vestuario.
- Capacidad de analizar y valorar el acierto en el uso de los recursos
formales vinculados a la imagen des del punto de vista expresivo y
estético.
- Capacidad de analizar y valorar los tipos de iluminación utilizados, en
función de unas necesidades expresivas y/o estéticas.
- Capacidad de analizar y de valorar el uso del sonido (música y efectos
sonoros) con unos determinados fines expresivos y estéticos, en
interacción con los demás elementos expresivos.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Planificación (PD, PPP, PP, PM, PA, PE, PC, PG), composición, angulación (picado, contrapicado), dominancia cromática, movimientos de cámara (travelling, panorámica, barrido, zoom in, zoom out)
Luz natural/ luz artificial; Iluminación suave / iluminación contrastada
Sonido directo, doblaje, leit motiv
134
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Capacidad de analizar y de valorar el uso del montaje como recurso
para conferir sentido y valor a las imágenes en función de su interacción.
- Conocimientos básicos sobre la evolución del lenguaje audiovisual a lo
largo de la historia y sobre los principales movimientos cinematográficos,
y sus autores y obras más representativos.
2.1.2. Medios, formatos y géneros
- Capacidad de identificar las características expresivas específicas de
cada medio.
- Capacidad de distinguir entre ficción y no ficción, y de valorar un
mensaje audiovisual en función de la categoría y el género al que
pertenece.
- Capacidad de identificar las características principales del relato, los
informativos y la publicidad:
2.1.2.1. Relato
- Capacidad de analizar y de valorar la estructura narrativa de un relato
audiovisual y los mecanismos de la narración.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Ritmo, campo-contracampo, salto de eje, creación de tiempos (elipsis, resumen, dilatación, pausa)
Modo de representación primitivo, Expresionismo alemán, Cine clásico de Hollywood, Cine soviético, Neorrealismo, Nuevos cines europeos
Estructura en tres actos (planteamiento, nudo, desenlace), final abierto / final cerrado, trama (principal / secundarias), temporalidad (elipsis, flash-back, flash-forward), voz narrativa y punto de vista
Película, telefilme, cortometraje, serie
Documental, noticiario, reportaje, debate
Variedades, concurso, magazine…
Hibridación
Géneros: western, histórico, terror, ciencia-ficción, drama, comedia…
135
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Capacidad de analizar y valorar los personajes en un relato audiovisual y
los roles narrativos que asumen.
- Capacidad de identificar y valorar qué aporta la interactividad al relato.
2.1.2.2. Informativos
- Capacidad de valorar las noticias en función del orden en el que
aparecen y del tiempo que se les dedica.
- Capacidad de valorar las noticias en función de lo que se dice
explícitamente y de lo que se calla u omite.
- Capacidad de distinguir entre información y opinión en el tratamiento de
una noticia.
- Capacidad de valorar críticamente la descontextualización con la que a
menudo se presentan las informaciones.
- Capacidad de analizar y de valorar los criterios por los que una
información se convierte o no en noticia.
- Capacidad de detectar y valorar las diferencias en el tratamiento de una
misma información que ofrecen los diversos medios.
- Capacidad de valorar las consecuencias que comporta la dramatización
o espectacularización de la realidad que suele hacerse en los
informativos.
2.1.2.3. Publicidad
- Capacidad de analizar y de valorar un anuncio en función del target o
público objetivo al que se dirige.
- Capacidad de análisis crítico de anuncios desde el punto de vista de las
necesidades y deseos del destinatario: ¿satisface necesidades o crea
deseos?
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Protagonista, antagonista, personajes principales, personajes secundarios, figuración.Personajes planos / personajes redondos
136
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Capacidad de análisis y valoración de anuncios en función del beneficio
del producto que se presenta, una ventaja funcional o un valor añadido,
de tipo psicológico o sociológico.
- Capacidad de discernir si en un mensaje publicitario se recurre a
mecanismos de tipo racional, vinculados a la argumentación, o de
emotividad primaria, vinculados a la seducción.
- Capacidad de comprensión y valoración crítica de formas de publicidad
indirecta como el product placement.
2.2. Ámbito de la expresión
- Capacidad de elaborar imágenes estáticas y en movimiento con un uso
correcto de los recursos formales vinculados a la imagen.
- Capacidad de relacionar imágenes de manera creativa, para conferirles
un nuevo sentido a partir de su interacción.
- Capacidad de relacionar imágenes y texto verbal de manera creativa,
para conseguir síntesis expresivas que resulten eficaces e innovadoras.
- Capacidad de relacionar imágenes y sonido de manera creativa, para
conferirles un nuevo sentido a partir de su relación.
3. Procesos y agentes de producción3.1. Ámbito del análisis
- Conocimientos básicos de los factores que convierten los mensajes
audiovisuales en productos sometidos a los condicionamientos
socioeconómicos de toda industria.
- Conocimiento de las diferencias entre medios de titularizad pública y
privada.
- Conocimiento de los principales propietarios de los medios y de los
condicionamientos ideológicos, culturales, mercantiles o sociales que
ello comporta
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Industria cultural, competitividad, concentración empresarial
137
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Conocimiento de las diferencias fundamentales entre las emisiones
televisivas o radiofónicas en directo y en diferido.
- Conocimientos básicos de las fases que constituyen el proceso de
producción de una obra audiovisual, y de los profesionales que
intervienen en ellas.
- Conocimientos básicos sobre el marco legal que afecta a los medios de
comunicación.
- Capacidad de valorar críticamente la supuesta oportunidad que ofrecen
a veces los medios de invertir los roles emisor-receptor.
4. Recepción 4.1. Ámbito del análisis
- Capacidad de dilucidar por qué gustan unas imágenes o por qué tienen
éxito: qué necesidades y deseos (cognitivos, estéticos, emotivos,
sensoriales…) satisfacen.
- Capacidad de detectar los mecanismos de identificación y de proyección
que se activan ante los personajes, las acciones y situaciones de un
relato.
- Capacidad de valorar los efectos cognitivos de las emociones: ideas y
valores que se relacionan con personajes, acciones y situaciones que
suscitan emociones positivas o negativas.
- Conocimiento de la importancia del contexto personal y social en la
recepción y valoración de las imágenes.
- Capacidad de valorar críticamente los hábitos de consumo mediático de
la población.
- Capacidad de selección de los mensajes que se consumen, en base a
unos criterios conscientes y razonables.
- Conocimientos básicos sobre los estudios de audiencia: para qué sirven
y sus limitaciones.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Audiencia, audímetro, share, rating
138
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Capacidad para identificar el impacto y efectos que los medios de
comunicación tienen sobre los individuos y la sociedad.
- Conocimientos básicos sobre las principales técnicas de programación
televisiva.
5. Valores e ideología5.1. Ámbito del análisis
- Capacidad de detectar y de tomar partido ante la ideología y los valores
que se desprenden del tratamiento que se hace de los personajes,
acciones y situaciones.
- Capacidad de analizar y valorar los mensajes audiovisuales como reflejo
y refuerzo de los valores imperantes en la sociedad o como portadores
de valores alternativos.
- Capacidad de detectar los estereotipos, simplificaciones y
reduccionismos más generalizados en los distintos medios y géneros
audiovisuales, y de analizar sus causas y consecuencias.
- Capacidad de distinguir entre la realidad y la representación que los
medios ofrecen de ella.
- Conciencia de que no se puede estar informado sobre la realidad
recurriendo sólo a la televisión.
- Capacidad de analizar críticamente los efectos de colonización cultural
que ejercen a veces los medios.
6. Estética6.1. Ámbito del análisis
- Capacidad de extraer placer de la puesta en escena, es decir, no sólo
de lo que se dice sino también de la manera como se dice.
- Capacidad de relacionar las producciones audiovisuales con otras
manifestaciones artísticas (influencias mutuas...)
6.2. Ámbito de la expresión
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006
Parrilla televisiva, zapping
139
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
- Capacidad de producir mensajes audiovisuales elementales que sean
comprensibles y que aporten una cierta dosis de creatividad, de
originalidad y de sensibilidad.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 140
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 5:DVD PECA
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 141
Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària
Annex 5: DVD Projecte d’educació en comunicació audiovisual (PECA)
Aquest DVD és un recull de materials editat de forma provisional pel
Departament d’Educació i Universitats.
S’ha repartit a tots els centres d’Educació infanti i primària que han iniciat un
projecte d’innovació educativa en comunicació audiovisual.
Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 142