Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XXIORGANITAZIÓ TERRITORIAL I ECONOMIA

INSTITUT NOU DE VILAFRANCACURS 2017/18

I. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

- La Monarquia Parlamentària- Segons estableix la Constitució, la forma política de l’Estat Espanyol es la monarquia

parlamentària.- El Cap de l’Estat és el rei, no elegit per sufragi universal sino que desenvolupa el seu càrrec

de manera vitalícia i hereditària.

- Felip VI de Borbó ocupa actualment el càrrecde rei d’Espanya. Aquest càrrec es transmetde forma hereditària amb preferènciamasculina.

- El rei és a la vegada el comandant en cap deles forces armades.

- El rei ha de ratificar totes les lleis aprovadespel parlament.

Felip VI i Letizia, reis d’Espanya

- La Monarquia Parlamentària

Reis de la dinastia borbònica

- La separació de poders

- Qualsevol sistema democràtic es fonamenta, com ja sabeu, en la separació de poders. AEspanya, aquesta es presenta de la següent manera:

- Poder legislatiu recau en les Corts Generals, un sistema bicameral conformat pelCongrés dels Diputats i el Senat. Els seus membres són escollits mitjançant el sufragiuniversal cada 4 anys.

Congrés dels Diputats350 diputats

Senat Espanyol266 Senadors

- La separació de poders- La funció del poder legislatiu és doble, per una banda elabora i aprova les lleis, per

l’altra, controla l’acció del govern.

Composició actual del Congrés del Diputats i del Senat

- La separació de poders- El poder executiu exercit pel Govern, encapçalat pel seu president. El president

espanyol s’escull al Congrés dels Diputats a proposta del rei, sovint és el representantdel partit més votat.

- La separació de poders- El poder judicial constituït pels jutges i els tribunals organitzats jeràrquicament. El

màxim òrgan judicial d’Espanya és el Tribunal Suprem.

- L’organització territorial- Segons la Constitució de 1978, Espanya s’organitza en tres nivells fonamentals:

Es tracta d’una associació de persones i bens

governades i representades per un mateix ajuntament.

Dotat de competències pròpies i autonomia per

desenvolupar-les.

A Espanya hi ha 8109 municipis. Aquests poden

agrupar-se en mancomunitats o

comarques. PR

És una entitat local amb personalitat jurídica

pròpia, formada per una agrupació de municipis.

A Espanya hi ha 50 províncies. La seva

administració i govern es deuen a terme

mitjançant la diputació provincial, formada pels

representats dels ajuntaments.

És la circumscripció electoral per les

eleccions generals.

La província és el nivell on l’Estat aplica les

polítiques d ela seva competència.

A la capital de cada província el Govern està

representat per un sotsdelegat.

La Constitució articula l’Estat Espanyol en 17

CCAA i dues ciutats autònomes.

Les diferents regions i nacions d’Espanya tenen un estatut d’autonomia

que estableix el seu autogovern i regula les seves competències.

Cada comunitat té una assemblea o Parlament

amb funcions legislatives i un govern amb funcions executives. Les CCAA no tenen una organització

judicial pròpia, els TSJ de cada autonomia formen part del poder judicial

únic de l’Estat Espanyol.

- L’organització territorial- Els municipis. Cada àrea delimitada que observes al següent mapa constitueix un municipi

diferent.

- L’organització territorial- Les províncies.

- L’organització territorial- Les fronteres de l’Estat.

II. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA

- Els òrgans de govern de Catalunya- El poder legislatiu El Parlament de Catalunya. Format per 135 diputats escollits per

sufragi universal a les 4 províncies catalanes. El Parlament de Catalunya desenvolupa lescompetències establertes a l’estatut d’autonomia i legisla sobre aquestes.

Parlament de Catalunya

- Els òrgans de govern de Catalunya- El poder legislatiu

- Quina és la capacitat d’autogovern de Catalunya?

Exclusivescapacitat plena del

Parlament de Catalunya

Concurrentscompartides al 50% amb

l’Estat

Compartides compartides amb l’Estat

amb diferent tipus de poder.

- Els òrgans de govern de Catalunya- El poder legislatiu El Parlament de Catalunya.

Composició actual per partits del Parlament de Catalunya

- Els òrgans de govern de Catalunya- El poder executiu Conformat pel President de la Generalitat, el qual és escollit pels

diputats del Parlament i nomenat pel rei. És el màxim representat de Catalunya. Té lacapacitat per dissoldre el Parlament i convocar eleccions.

- El Consell Executiu, format pels consellers que encapçalen els departament de laGeneralitat. Dirigeix l’acció política a Catalunya i aplica les lleis aprovades al Parlament.

- L’organització territorial de Catalunya

- Catalunya s’organitza en municipis i comarques, que pertanyen al sistema institucional de laGeneralitat. Recorda que les províncies són una divisió estatal i que, per tant, estanadministrades per aquest.

- Les comarques - Al 1987 es va reinstaurar la divisió comarcal de la Generalitat republicana, anul·lada per la

victòria del franquisme a la guerra civil. - Al 1990 es van crear tres noves comarques: Pla de l’Estany, Pla de l’Urgell i l’Alta Ribagorça. - L’any 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’una nova comarca, el Moianès.

45 anys van haver de passar

per a que el primer mapa tornès a ser

vigent

- Les comarques- Una comarca reuneix aquest quatre elements:

- Geografia física amb característiques comunes- Consciència col·lectiva generada per la història, fa que els habitants es sentin part

d’una entitat col·lectiva que s’expressa culturalment mitjançant els balls, les festespopulars, les cançons tradicionals...

- Importància capital de comarca concentra bona part de l’activitat econòmica i deserveis de la comarca com poden ser el mercat, la sanitat, l’ensenyament, la justícia...

- El consell comarcal amb seu a la capital de la comarca, governa i administra elsserveis públics de la comarca. A la Val d’Aran, que té una llengua pròpia, l’aranès, la sevainstitució rep el nom de Conselh Generau.

II. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA- L’organització territorial de Catalunya

III. ELS SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA.

- El sector primari- Els condicionants físics i humans determinen la configuració agrària de la Península Ibèrica.

- Factors físics clima, el relleu (molt abrupte, només el 40% del territori està destinat al’agricultura) i la qualitat del sòls (només un 10% té condicions òptimes per l’activitatagrària)

- Factors humans des dels anys 60 del passat segle, l’agricultura espanyola haexperimentat nombrosos canvis, tan en les tècniques com sobre tot en les formesproductives. Malgrat això, comparada amb Europa, l’agricultura espanyola encara té unbaix grau de mecanització, i a més, presenta moltes desigualtats territorials.

- El sector primari- Els paisatges agraris

- Atlàntic zona del nord i nord-est de la Península, té un relleu muntanyós, ambprecipitacions abundants i temperatures molt suaus. Els cultius principals es trobem ales zones costaneres i són el blat de moro, les patates i les hortalisses. L’interior estàocupat per prats i boscos.

- Interior zona climàtica mediterrània continental, amb fortes oscil·lacions tèrmiques iescasses precipitacions. Abarca des d’Extremadura fins la depressió de l’Ebre.Predominen els cultius de secà (cereals, vinya, oliveres) encara que podem trobaralgunes terres de regadiu dedicades al farratge i les hortalisses.

- Mediterrani compren la façana mediterrània i la costa sud-occidental d’Andalusia.Escasses precipitacions. Caracteritzat pels conreus de secà i petites hortes de regadiu decaràcter intensiu, com poden ser els fruiters i les hortalisses.

- El sector primari- La producció agropecuària i pesquera

Agricultura Ramaderia Pesca

- Agricultura secà: cereals, olivera i

vinya. Expansió de cultius industrials

com el gira-sol. - Agricultura regadiu:

arbres fruiters, patates, arròs,

hortalisses i cereals de regadiu (com el

blat de moro).

- Ovina: s’estén per tota la Península.

- Porcí: Catalunya, Extremadura,

Galícia. - Avícola: gran

importància del pollastre i el gall d’indi. Destaca a Catalunya, País

Valencià, Andalusia i Galícia.

- Descens de la flota i les captures els

darrers anys:a) Dependència dels

acords pesquers. b) Establiment de

quotes i restriccions.

c) Sobreexplotació dels recursos

marins. Importància al litoral

cantàbric.

- El sector secundari- Els recursos energètics a Espanya

- Espanya és un país deficitari pel que respecta als recursos energètic.- Carbó el carbó espanyol és de baixa qualitat i la seva sobreexplotació dificulten la

seva extracció. Es concentra a Astúries, Lleó i Serra Morena.

- Petroli Espanya no és un país productor, compra gairebé el total que consumeix alsmercats estrangers. Únicament hi ha una petita explotació a la plataforma continentalmediterrània, entre Tarragona i Castelló.

- Gas Natural La producció del mateix al Cantàbric i a la costa de Huelva, tampoccobreix les necessitats i cal importar-lo d’altres països.

- Electricitat Se n’obté fonamentalment de les centrals tèrmiques, nuclears ihidroelèctriques (a les conques dels rius Ebre, Duero i Miño). Als últims anys l’energiaeòlica està creixent en importància.

- El sector secundari- L’activitat industrial

- L’activitat industrial espanyola té una forta dependència de l’exterior, pel que fa als capitals,tecnologia, matèries primeres i fonts d’energia.

- Tanmateix, alguns sectors són força competitius i tenen gran importància com poden ser elquímic, l’alimentari o l’automòbil.

Les principals zonesindustrials a Espanyasón: Catalunya i laComunitat de Madrid.A més, destaquenzones com el PaísValencià i Múrcia, l’eixde l’Ebre (Aragó,Navarra i la Rioja). Hiha zones on laindústria era moltimportant, però avuiestà en crisis (Euskadi,Astúries...).També hi ha zonesd’industrialitzacióescassa.

- Des dels anys 80 la indústria espanyola ha patit els efectes de la deslocalització, és a dir, eldesplaçament d’empreses cap a altres països on els costos de producció són molt més baixos.

- Causes deslocalització vídeo- Arran la crisis econòmica que ha provocat que els treballadors tinguin salaris més baixos i

menys drets laborals, la deslocalització sembla que s’ha aturat.

- El sector secundari- La crisis econòmica

- A principis del segle XXI alguns dirigents espanyols donaven lliçons de creixement econòmicals països avançats d’Europa com França o Alemanya. Aquest fals creixement estavafonamentat en el mercat especulatiu de la construcció.

- Aquest sector va patir un increment artificial del valor dels habitatges i un granendeutament , en conseqüència, de les famílies que volien adquirir un immoble a causa delspréstecs hipotecaris que havien de demanar.

- La bombolla immobiliària va esclatar en 2008 deixant a milions de persones a l’atur icentenars de milers sense casa i endeutades.

Mecanisme de funcionament d’una bombolla especulativa

- El sector secundari- La crisis econòmica

- L’enfonsament de la construcció va provocar que l’atur es disparés, arribant a més de 5 milionsd’aturats l’any 2013.

- El sector terciari- El comerç

- A Espanya el comerç ha experimentat una profunda transformació als darrers anys. Lessuperfícies comercials han crescut ràpidament, per fer-los front, botigues tradicionals isupermercats s’han hagut de modernitzar.

Les botigues tradicionals han d’hagut d’adaptar-se per competir amb els grans centres comercials i les multinacionals que en ells s’estableixen. A més, els darrers anys, aquestes

multinacionals han comprat també els locals on estaven les botigues tradicionals.

- El sector terciari- El transport

- El transport a Espanya és radial, el centre es Madrid i des d’allà, surten les carreteres i viesferroviàries que s’estenen per tota la península. Aquest fet impedeix un desenvolupamentequilibrat del territori.

Les carreteres nacionals radials tenen el seu km 0 a la Porta del Sol de Madrid

- El sector terciari- El transport

Transport terrestre Transport marítim Transport aeri

- Els darrers anys s’ha impulsat la construcció

d’autovies que connecten gairebé

totes les capitals de província.

- A la xarxa de ferrocarril, els

esforços s’han centrat en l’alta velocitat,

però no sota criteris econòmics sinó

polítics.

- És fonamental per l’arribada de

matèries primeres i productesenergètics.

- Els principals ports són els de Barcelona, València,

Tarragona, Vigo i Bilbao.

- Importància creixent de

l’arribada de creuers.

- Espanya és un dels països d’Europa amb més aeroports, molts

d’ells acumulen pèrdues i es mantenen

per criteris polítics. - S’han fet inversions

per reformar i renovar els aeroports.

- Els principals són els de Madrid, Barcelona,

Palma de Mallorca i Alacant.

- El sector terciari- El turisme

- El turisme és una de les principals activitats econòmiques d’Espanya. Tanmateix aquestsector està marcat per l’estacionalitat (la concentració de turistes a l’estiu) i la concentracióde la seva arribada en el temps (els mesos d’estiu) i l’espai (la costa mediterrània i elsarxipèlags).

El turisme internacional té com principals destinacions Catalunya, Canàries, Balears, Andalusia,el País Valencià i Madrid. Aquestes CCAA tenen un gran nombre de places d’hotels i serveispels turistes.

- Malgrat la forta importància del turisme a l’economia, aquest fenomen també té aspectesnegatius, com ara l’incivisme de molts dels turistes estrangers a algunes zones determinades(Magaluf a Mallorca, Lloret de Mar, Salou...), l’encariment dels lloguers que fan impossible queels treballadors autòctons puguin fer front a les rendes, la massificació dels carrers i saturacióde les platges....

- El turisme a Espanya ha de front als següents reptes:- Corregir la forta estacionalitat - Potenciar el turisme rural, cultural i d’interior (front al de sol i platja)- Disminuir la degradació del medi natural - Fomentar unes condicions dignes pels treballadors del sector

IV. ELS SECTORS ECONÒMICS A CATALUNYA.

- El sector primari. - El paisatge agrari a Catalunya

- Podem diferenciar l’espai agrari català en tres grans zones:- Les àrees d’alta i mitja muntanya precipitacions elevades (>600/700 mm anuals),

relleu accidentat. Forta presència de boscos i prats a les muntanyes i cultius de regadiua les valls.

- La franja litoral precipitacions escasses (<600/700mm anuals). Relleu pla.Predominen els conreus de secà (vinya, olivera, ametllers...), encara que també hi hazones de regadiu, que aprofiten aigua de canals i pous, especialment al Baix Llobregat,el Maresme, l’Empordà o el delta de l’Ebre.

- Les terres d’interior clima sec i extrem, d’estius càlids i hiverns freds. Paisatgetradicional d’agricultura de secà (cereals, vinya, olivera i fruita seca). Tanmateix, elsúltims anys, les canalitzacions de l’Ebre, el Segre i altes rius ha permès la creació dezones de regadiu, amb predomini dels arbres fruiters.

IV. ELS SECTORS ECONÒMICS A CATALUNYA. - El sector primari. - El paisatge agrari a Catalunya

Paisatge agrari de la comarca del Berguedà

IV. ELS SECTORS ECONÒMICS A CATALUNYA. - El sector primari. - El paisatge agrari a Catalunya

Paisatge agrari de la comarca del Baix Llobregat

- El sector primari. - El paisatge agrari a Catalunya

Paisatge agrari de la comarca del Segrià

- El sector primari. - L’activitat agrària i ramadera a Catalunya

- La importància del sector primari en el total de l’economia catalana és força baixa.Representa només el 1,6% (2016) i menys del 2% del PIB del país.

- La major part de les terres de conreu (>70%) són de secà.- Les terres de regadiu es concentren al Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Montsià, el Baix

Ebre i l’Alt Empordà. La productivitat de les terres de regadiu és força més alta que les desecà. Aquests conreus s’orienten a les demandes del mercat.

- L’agricultura a Catalunya ha patit un procés de modernització, que significat unes millores deles condicions del sector.

- El sector primari català depèn de les oscil·lacions de la PAC (la política agrària comú de l’UE)i de l’adequada comercialització dels productes.

Ajuts de la PAC als productors agrícoles i ramaders catalans per

Servei Territorial

- Dins del sector primari, el subsector més destacat és la ramaderia extensiva, que aporta mésdel 60% del valor total de la producció agrària.

- Destaquen les explotacions mixtes, on es practiquen conjuntament la ramaderia il’agricultura.

- Principals conreus cereals, farratges, hortalisses, fruiters, vinya i olivera- Ramaderia sector porcí, boví i aviram.

La ramaderia extensiva és la que es practica en terrenys de grans extensions on els animals pasturen lliurement. Aquests paisatges han estat modificats per l’acció humana.

- La població agrària catalana ha disminuït des de la segona meitat del segle passat. A més, ha patit un procés d’envelliment.

- Avui en dia les densitats de població agrària es troben a les zones de Ponent (Lleida) i a les Terres de l’Ebre.

- Predominen les petites i mitjans propietats d’explotació familiar.

- El sector primari. - La pesca

- Menys d’un 1% de la població es dedica a la pesca. A Catalunya, malgrat ésser un paíscostaner, la pesca mai ha estat un sector important doncs no és molt abundant.

- Les espècies més capturades són: el seitó, el lluç, la sardina; els mol·luscs i els crustacis(principalment escamarlans, galeres i gambes).

- La Unió Europea imposa sistemes de captura i quotes pesqueres per tal de garantir lapervivència de les espècies.

La pesca tradicional catalana es practica a ports com els de Blanes o Roses.

- El sector primari. - La pesca

- La sobreexplotació del Mediterrani ha ocasionat el desenvolupament de la aqüicultura aCatalunya , destacant especialment la producció de mol·luscos i peixos com l’orada, latonyina o el llobarro.

Les piscifactories ofereixen peixos a un preu més baix que el natural però poden causar diversos problemes mediambientals

- El sector secundari.- L’energia

- Catalunya és un país pobre en recursos energètics i en minerals, depèn per tant, del comerç exterior per abastir-se.

- Petroli Pous al Delta de l’Ebre, producció insuficient- Hidroelèctrica Importants centrals als rius Segre, Noguera Ribagorçana i Noguera

Pallaresa.- Nuclear centrals nuclears de Ascó i Vandellòs.

Pou petrolífer a les costes de Tarragona Central nuclear de Vandellòs

- El consum d’energia ha augmentat els últims anys, la qual cosa incrementa la dependènciaenergètica de Catalunya.

- Per pal·liar aquesta dependència s’han instal·lat centrals d’energia renovable com leseòliques i les solars.

- La producció de minerals és gairebé testimonial. Únicament l’extracció de sals potàssiques alBages, destinades a les indústries químiques i la preparació de fertilitzants agrícoles te certaimportància.

- Podem esmentar a més les pedreres, que abasteixen el sector de la construcció, destacant lesde granit, roca calcària o pissarra.

Mina de sals potàssiques (Salí del Cogulló -Sallent)

Pedrera a El Papiol

- El sector secundari.- La producció industrial.

- Catalunya ha estat una de les zones industrialitzades de l’Estat Espanyol. Avui en dia, laindústria suposa el 28% del PIB de Catalunya.

- Tanmateix, des de fa dècades és un sector en recessió. A la dècada dels 70 del segle passat ocupava més del 50% de la població activa, a dia d’avui, no supera el 30%.

- Les indústries catalanes van patir un procés de reconversió per tal de poder competir alsmercats internacionals arran de la reinstauració de la democràcia. Posteriorment, a la dècadadels noranta, la deslocalització va afectar negativament, especialment a indústries com latèxtil.

Els sector secundari ocupa al 26% de la

població activa

- La indústria catalana per tal d’adaptar-se al món global que vivim ha hagut de:- Millorar la competitivitat empresarialmés productes a millors preus- Internacionalitzar les inversions les empreses s’han obert al capital estranger- Augmentar les exportacions els productes catalans s’exporten a gairebé tot el món- Implantar el R+D+i per tal de innovar constantment per ser competitius

- La indústria es localitza alspolígons de la zona costanera,especialment als de l’àreametropolitana de Barcelona.

- A les comarques gironines, elSegrià i les comarques delTarragonès i el Baix Camptrobem el segon focus deconcentració industral.

- Els principals sectors són:metal·lúrgia, química,indústries de transformació,el cuir, la producció d’energia,indústria alimentària...

- El sector terciari.- El comerç.

- El comerç ha experimentat grans canvis els darrers anys. Aquesta activitat té molta tradicióa Catalunya i ha hagut d’adaptar-se a aquests canvis.

- Predominen els petits i mitjans establiments comercials, de caire familiar, encara que lesgrans superfícies han experimentat un gran creixement i han obligat a les pimes amodernitzar-se i especialitzar-se.

Les petites botigues s’especialitzen per poder competir amb les grans superfícies, sovint plenes de franquícies multinacionals.

- El sector terciari.- El comerç.

- El comerç exterior català té com a principals clients la resta de l’Estat Espanyol i la UE(especialment Alemanya, França i Itàlia).

- El sector terciari.- El transport.

- La xarxa viària és la més importantpel que fa al transport de persones imercaderies. Destaquen l’AP-7, l’AP-2,l’A-7 i l’A-2, a més de l’Eix Transversal icarreteres com la C-33 i la C-55-

- A l’AMB la xarxa de rodalies delferrocarril té una gran importància. Elsgrans eixos són els que uneixenTortosa amb França i el que uneix lesquatre províncies. Els últims anyss’han construït línies d’alta velocitat(AVE Barcelona-Tarragona-Madrid; AVBarcelona – Lleida; i el tren d’altavelocitat que uneix Barcelona ambParís).

- El sector terciari.- El turisme.

- Des dels anys 60 del passat segle el turisme ha estat una de les principals activitatseconòmiques de Catalunya. De fet, Catalunya és la principal destinació turística delMediterrani.

- Els turistes venen a gaudir de la nostra cultura, paisatges i clima.- Com a la resta de l’Estat Espanyol, és un turisme estacionari (gairebé el 38% es concentra als

mesos de juliol i agost).- Les principals destinacions són la ciutat de Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada.

- El sector terciari.- El turisme.

PROCEDÈNCIA DELS TURISTES 2015

Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

Education

Transcript of Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

L'empresa i la seva organització (1 i 2)

3. PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ DE L'AULA

Pràctiques restauratives, gestió i organització

ORGANITZACIÓ PLANS I PROGRAMES

Clima i paisatge espanya

Organització I Linia Pedagògica Del Centre

Transició i democràcia a Espanya.

Catalunya i Espanya, present i futur

Pla de producció i organització

Economia a Espanya i Catalunya

Espanya i Extremadura

Catalunya i Espanya 1899-1939

Transició i democracia a Espanya

Transició i democràcia a Espanya

Clima i Vegetació a Espanya

Catalunya i espanya (1901 1939)

Resum de Direcció i Organització

Catalunya i Espanya, a Europa i al Món

Organització Política i Administrativa d'Espanya i Catalunya

Organització Familiar I Edificis