L’habitatge des d’una perspectiva de drets: potencialitats i límits

18 de març de 2013

La política d’habitatge a l’estat espanyol

Impuls de la propietat privada (fins i tot en l’HPO)

Foment de la construcció privada Liberalització del crèdit

Mercat de propietaris hipotecats Mercat privatitzat Mercat amb alts índexs d’especulació i corrupció Mercat excedentari Ecològicament insostenible

DATOS BÁSICOS - Blanca Rodríguez / Javier Burón 2010 -

Compromisos jurídics de l’estat espanyol

ÀMBIT INTERNACIONALÀMBIT INTERNACIONAL

Declaració Universal de Drets Humans, 1948- art. 25: tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ella i la

seva família la salut i el benestar especialment...l’habitatge –

Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals, 1976

- art. 11 -

Compromisos jurídics estat espanyol

ÀMBIT INTERNACIONALÀMBIT INTERNACIONAL

OG. n.4, 1991, “l’adequació de l’habitatge” Seguretat jurídica Disponibilitat de serveis Despeses suportables Habitabilitat Accessibilitat Ubicació raonable Adequació cultural

Compromisos jurídics estat espanyol

ÀMBIT INTERNACIONALÀMBIT INTERNACIONAL

OG. n.7, 1997, “prohibició de desallotjament forçosos”“hecho de hacer salir a personas, familias de los hogares que ocupan, en forma permanente o provisional, sin ofrecerles medios apropiados de protección legal o de otra índole ni permitirles su acceso a ellos

estableix condicions que cal satisfer: evitar hores intempestives, visibilitzar presència funcionaris, avís suficient en el temps, recursos jurídics adequats, que els afectats restin sense habitatge = reallotjament

Compromisos jurídics estat espanyol

Obligacions generals: RespectarProtegir Satisfer

Obligacions específiques: a)Principi de no discriminaciób)Principi de progressivitat (no regressivitat)c)Principi de participació i informació

Compromisos jurídics estat espanyol

El principi de progressibitat

a) dur a terme el màxim d’esforços (legislatius, adm.); b) fins el màxim de recursos disponibles (humans, d’informació, financers); c) satisfer, si més no, el contingut mínim del dret; d) atorgar prioritat als casos més urgents i als col·lectius en major situació de vulnerabilidad.

Compromisos jurídicsestat espanyol

ÀMBIT EUROPEUÀMBIT EUROPEUConsell d’Europa:

a) Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (CEDH), 1950

Tribunal Europeu de Drets Humans art. 3 “Nadie puede ser sometido a torturas ni a penas

o tratos humanos degradantes”; art. 8 “Protección de la familia”

b) Carta Social Europea 1961 i Carta Revisada, 1996

Comitè Europeu de Drets Socials

Compromisos jurídicsestat espanyol

Unió Europea:

a) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, Niza, 2000

“una ayuda a la vivienda para garantizar una existencia digna a toda persona que no disponga de recursos suficientes”, cuyo alcance queda sujeto a “las modalidades establecidas por el Derecho comunitario y las legislaciones y prácticas nacionales” (art. 34.3).

Tribunal Luxemburg

Els drets habitacionals a l’estat espanyol

Art. 47 CE, 1978: - derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. - Participar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística

Obligacions dels poderes públics: - establir condicions i normes per fer efectiu el dret - Regular l’ús del sòl d’acord a l’interés general - Impedir l’especulació

Art. 33 CE: funció social de la propietat privada

ÁMBITO MARCO NORMATIVO COMPETENCIAS Y FACULTADES

ESTADO Definidas en CE y sentencias del TC

Sistema monetario: bases de ordenación de crédito banca y seguros (149.1.11 CE)

Bases de la ordenación del crédito y coordinación actividad económica

(149.1.13 CE)

Establecer las normas básicas de actuaciones protegibles: definir las actuaciones que pueden ser objeto de protección pública, determinar las fórmulas de financiamiento, definir los posibles beneficiarios a partir del límite de ingresos, valor de módulo.

Elaborar los Planes de Vivienda que las CCAA deben desarrollar.

Determina la regulación y el financiamiento de la promoción privada de vivienda pública.

Diseña la política fiscal, a través de la cual se ha decidido beneficiar el régimen de propiedad en perjuicio de otros regímenes como el de alquiler, cooperativo, etc.

Regula las hipotecas y el acceso al crédito

Legislación mercantil, y legislación civil Art.1491.6 y 8 CE

Instituir el régimen de alquileres públicos y privados, y por lo tanto su duración y características.

Regular el régimen de propiedad y cuestiones relativas a la construcción

Igualdad de los españoles, protección del medioambiente Art. 149.1.1, 18, 23 CE -

Establecer la normativa básica con respecto al suelo (Ley de Suelo) y el destino mínimo que debe dedicarse a usos sociales

InmigraciónArt. 149.1.2 CE

Regula el régimen general de derechos de las personas inmigradas.

Expropiación Art. 149.1.18 CE Regula el régimen de expropiación forzosa

COMUNIDADES AUTÓNOMASDefinidas en CE Decretos de Traspaso Sentencias del TC y Estatutos de Autonomía

Ordenación territorio, urbanismo y vivienda Art. 148.1. 3 CE

Desarrollan las normas básicas de actuaciones protegibles y los planes de vivienda establecidos por el Estado central

Determinan la regulación y el financiamiento de la promoción pública de vivienda

Establecen la legislación en materia de vivienda y urbanismo

Tienen competencia en materias afines tales como asistencia social, juventud, promoción de la mujer, tutela de menores, etcétera.

AYUNTS Definidas en Ley 7/1985,

reguladora de las Bases del Régimen Local y Ley 57/2003, de medidas para la modernización

del gobierno local.

Potestades y competencias de los municipios

Art. 7, 25 y 28 LBRL.Art. 4 MMGL.

Ordenación, gestión, ejecución y disciplina urbanística, definición de la forma urbana, recalificación de suelo y la mejora y consolidación del suelo urbano existente.

Promoción y gestión de viviendas Protección de la salubridad pública Pueden realizar actividades complementarias de las

propias de otras Administraciones Públicas. y, en particular, las relativas a la educación, la cultura, la promoción de la mujer, la vivienda, la sanidad y la protección del medio ambiente.

Respostes davant la situació d’emergència habitacional

Respostes impulsades des de les organitzacions Respostes impulsades des de les organitzacions i els moviments socialsi els moviments socials

Stop desnonaments ILP per la dació en pagament, contra els

desnonaments i pel lloguer socialVincular els ajuts a la banca

Respostes davant la situació d’emergència habitacional

Institucionals (govern central) Institucionals (govern central) Moratòria ICOAgilització desnonaments per impagament del

lloguerCodi de Bones PràctiquesMoratòria desnonamentsAcceptació a tràmit ILP per la dació en

pagamentProposta de reforma del mercat de lloguer

Respostes davant la situació d’emergència habitacional

Respostes impulsades des de l’àmbit jurídic:

- Àmbit internacional- Nacions Unides: Relatoria de Nacions Unides

- Àmbit europeuConsell d’Europa: Tribunal d’Estrasburg Mesures cautelars aturant desallotjaments

Desembre de 2013, Vallecas – ocupació habitatge públic

Febrer de 2013, Cañada Real – enderrocament

Unió Europea: Tribunal de Luxemburg Qüestió prejudicial, DIRECTIVA de 1993 sobre las

cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores

. Propostes de mínims . Cal una replantejament global de les polítiques d’habitatge: la concepció de l’habitatge com a bé d’inversió, límits als preus lloguer privat, forçar l’ús dels pisos vuits, gestió sostenible del sòl, fiscalitat, finançament ajuntaments…