Post on 12-Aug-2020
IV JORNADES DE NORMALITACIÓ LINGÜÍSTICA DE
MENORCA. FIDELITAT I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES
2 d’octubre de 2010
Població 1991 - 2009
IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.
2
Origen de la població i llengua pròpia (IB)
IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A la columna LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà
Origen de la població i llengua pròpia (Menorca)
IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A la columna LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà
Origen de la població i llengua pròpia (IB i Menorca; 2003)
IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A les columnes LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà
6
Català: L1, Lpròpia, Lhabitual (2003) Valors globals i de Menorca
L1. La seva primera llengua: “En quina llengua van començar a parlar”
Lpròpia: La seva llengua pròpia: “Quina és la vostra llengua”
Lhabitual: La seva llengua habitual: “En quina llengua soleu parlar habitualment”
LES LLENGÜES A LES ILLES BALEARS
(2009-2010)• ~ 160 llengües identificades• ~ 130 L1• 25 tenen més de 1.000 parlants• ~ 42 es parlen a la feina• ~ 67 es transmeten als fills• N’hi ha que tenen una L1 de menys de
100.000 parlants (anglès crioll de Nicaragua, bubi, duala, duungooma, ika, kesen, tarahumara)
Dades extretes de l’estudi “Les llengües de les Illes Balears”, promogut per Linguamón – La casa de les llengües i la Universitat de les Illes Balears. Dirigit per Joan Melià i coordinat per Caterina Canyelles (2010). A part del català i el castellà.130 L1 (Llengües que els enquestats tenen com a llengua primera)Crioll (30.000), bubi (50.000 Guinea Eq), duala (87.700 Camerun), duungooma(70.000 Mali), ika (22.800 Nigèria), kesen (74.000 Japó), tarahumara (95.200 Mèxic). Hi ha també parlants de llengües apreses de comunitats de menys de 25.000 membres.
7
LES 10 LLENGÜES AMB MÉS PRESÈNCIA A CADA ILLA (2009-
2010)MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA
ALEMANY ANGLÈS ALEMANY ALEMANY
ANGLÈS ÀRAB ANGLÈS ITALIÀ
ÀRAB GALLEC ROMANÈS ÀRAB
FRANCÈS ALEMANY ÀRAB ROMANÈS
GALLEC PORTUGUÈS FRANCÈS FRANCÈS
BÚLGAR FRANCÈS ITALIÀ GALLEC
ROMANÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ANGLÈS
ITALIÀ ROMANÈS GALLEC AMAZIC
AMAZIC AMAZIC AMAZIC PORTUGUÈS
PORTUGUÈS WÒLOF NEERLANDÈS NEERLANDÈS
Les 10 llengües amb més parlants a cada illa. A part del català i el castellà.Wòlof: Senegal i Mauritània (reconeixement de llengua nacional) i Gàmbia (sense reconeixement oficial)
8
Coneixements de català(ESTUDI “LES LLENGÜES A LES BALEARS 2009-2010)
Proporció d’enquestats, classificats en grups d’edat, que diuen tenir coneixements de català.
Nombre de llengües que parlen els immigrants
(Estudi “Les llengües de les Balears”)
Proporció d’immigrants que diuen quines llengües saben parlar (ells no en donaven la quantitat, sinó que les anomenaven)
Condicions de tria lingCondicions de tria lingüíüísticastica• Monolingües castellanoparlants
– La comunitat lingüística castellana produeix monolingües; la catalana, no.– Estudi Linguamón (2009-2010): pràcticament tots els monolingües són
castellanoparlants – Melià-Mestre (2006): tots els monolingües són castellanoparlants
• Aportació de la immigració hispanoamericana– 31,0% (IB, 2009)– 34 ,7% (Menorca 2009)
• Llengua majoritària– Immigració: permanència transitòria
• Desconeixement de l’existència del català– Melià-Mestre (2006): 66% després d’arribar a les IB
• Oficialitat i cooficialitat• Tendències d’ús en les relacions interpersonals
– Heterolingües– Desconeguts– Catalanoparlants
• Marca ideològica, en determinats entorns, de la pràctica del bilingüisme passiu
12
Llengua en què continuen parlant quan
s’adrecen a qualcú en català que els contesta
en castellà (2003)
12,3 13,1 10,4
18,1
3,4
71,474,1
70,7 70,1
8,410,5
1,24,4
0,4
25,1
72,4
67,110,99
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst
Català Castellà Demanen: Cat? Mai
Valors globals, segons el lloc de residència i segons quina llengua pròpia diuen tenir (Ct: Català; Cst: Castellà)
13
Llengua que parlen quan s’adrecen pel carrer a
una persona desconeguda (els qui saben
català). 2003
35
49
26
51
710
13 13
35
810
2220
73
910
9
46
39
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst
N+cat +cat +cast N+cast
14
USOS COMERCIALSCala Millor, Sa Coma i S’Illot (2009)
Ningú de l’establiment entén (C) o sap parlar (E) en...
Proporció d’establiments en què cap empleat entén (C) les llengües indicades o que no hi saben parlar (E). Classificació segons el tipus d’establiment (restauració i turisme, sense hotels) i altres establiments comercials.