Post on 25-Jun-2015
Noves polítiques educatives, nova professionalitat docent?
Francesc PedróDepartament de desenvolupament
docent i polítiques educativesUNESCO
2
Demanar més, donar més
Standards: competències
Pressió interna i externaSuport
Context crisi
Continguts
1. El determinant: els aprenentatges dels alumnes
2. Un nou equilibri3. Les tendències4. Com promoure el canvi
ELS RESULTATS, DETERMINANTS5
El determinant
1. Èmfasi en els resultats, no en la provisió2. Les polítiques basades en l’evidència3. Les avaluacions internacionals, més
rellevants que les prescripcions– Tot i els seus límits…
El rol de l’avaluació externa
Control directe amb supervisió
Control indirecte: per
avaluació
substitució
resultats
efectes
Polítiques públiquesfamñilia
iguals
escola
resultats
efectes
Polítiques públiques
Variables institucionals/regulatòries
resultatsresultats
Variables contextuals
efectesefectes
família
iguals
escola
10
Country
In any event, money does not guarantee success
* Real expenditure, corrected for the Baumol effect using a price index of government goods and service
** Maths and Science
Source: Pritchett (2004); Woessmann (2002); McKinsey
New Zealand
France
Australia
Italy
Japan
United Kingdom
Germany
Belgium
Increase in real expenditure per student*(1970 – 1994)
Increase in student achievement** (1970-1994)
11
Nor does smaller class sizes
Source: National Centre for Education Statistics, NEAP, Hanushek (1998)
Linear Index
0
10
20
30
40
70
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000
Literacy (17 years)
Literacy (13 years)
Literacy (9 years)
2005
Spend per student ($ 2004)
Student-to-teacher ratio
50
60
12
Consistent quality of teaching is by far the most important factor driving performance and is missing in most systems
* Among the top 20% of teachers
** Among the bottom 20% of teachers
Source: Sanders & Rivers Cumulative and Residual Effects on Future Student Academic Achievement
Student performance
Student with low-performing teacher**
37th percentile
Student with high-performing teacher*
90th percentile
50th percentile
0th percentile
100th percentile
Age 8 Age 11
Two students withsame performance
1. CANVI CURRICULAR13
Les qüestions
1. Què cal aprendre2. Com:
– Condicions de la docència– Especificacions professionals– Video
Condicions: ratios
Condicions: tamany
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Lu
xem
bour
g
Gre
ece
Ice
lan
d
Italy
Po
rtu
ga
l
Sw
itze
rla
nd
De
nm
ark
Me
xico
Slo
vak
Re
pu
blic
Be
lgiu
m (F
r.)
Hu
ng
ary
Po
lan
d
Sp
ain
Ca
talu
nya
Cze
ch R
ep
ub
lic
Un
ited
Sta
tes
Ge
rma
ny
Ne
the
rla
nds
Fra
nce
Un
ited
Kin
gd
om
Tu
rke
y
Jap
an
Ko
rea
Educación primaria Educación secundaria obligatoria
Dues visions
2. L’AUTONOMIA ESCOLAR18
L’autonomia
19
440 460 480 500 520 540 560
PISA2003
0
10
20
30
40
50
60
esta
do
A
B
D
DK
E F
FIN
GR
IRL
I NL
P
S
No
Yes
0
10
20
30
40
50
60
70
No
Yes
0
41
46
63
Exàmens externs basats en estàndars
Autonomia escolar per a selec-cionar els docents
Resultats PISA en cièncias
Autonomia escolar, exàmens externs i resultats escolars
Autonomia escolar per a la selecció del professorat
Resultats en ciències (2006)
21
480
485
490
495
500
505
510
515
520
autónomo centralizado federal municipal
Fuente : OCDE, 2008. La media de la OCDE se establece en 500 puntos.
Resultats en ciències controlant la despesa (2006)
22485
490
495
500
505
510
515
520
525
autónomo centralizado federal municipal
480
485
490
495
500
505
510
515
520
autónomo centralizado federal municipal
Sense oblidar l’equitat
23
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
autónomo centralizado federal municipal OCDE
Variación entre centros en los resultados de cultura científica (2006)
Variación intra centros en los resultados de cultura científica (2006)
3. EL LIDERATGE24
Les qüestions
1. Atraure2. Formar3. Avaluar4. Donar suport5. Motivar
Gent gran
Percentage of principals aged over 50
Els salaris de la direcció escolar, 2003
Diferència percentual entre salaris màxims docents I de direcció
2 escales de lideratge
• Lideratge administratiu• Lideratge instruccional:
– Més gran col.laboració entre docents– Millors relacions docents-alumnat– Més reconeixement de les pràctiques innovadores– Avaluació per al desenvolupament de competències
La direcció escolar segons dues escales de lideratge (2008)
Click icon to add chart
Score on instructional leadership scale
Sco
re o
n a
dm
inis
trati
ve leaders
hip
sca
le
4. LA PROFESSIONALITAT DOCENT30
Les qüestions
1. Atraure2. Formar3. Avaluar4. Donar suport5. Motivar
Característiques dels docents
Desenvolupament professional dels
docents
Creences, pràctiques i actituds
docents
Avaluació escolar i dels docents
Lideratge
Recursos i autonomia escolar
Estatut sòcioeconòmic dels
alumnes
Eficàcia docent
Clima d’aula?
Docents que no van rebre cap tipus d’avaluació ni feedback, ni cap mena d’avaluació escolar
Italy
Spain
Port
ugal
Irela
nd
Bra
zil
Icela
nd
Norw
ay
Austr
ia
Austr
alia
Belg
ium
(Fl.)
Malt
a
Turk
ey
Mexic
o
Denm
ark
Pola
nd
Kore
a
Slo
venia
Hungary
Esto
nia
Slo
vak R
epublic
Lit
huania
Mala
ysia
Bulg
ari
a
0
10
20
30
40
50
60
No appraisal or feedback No school evaluation
%
Countries are ranked in descending order of the percentage of teachers who have received no appraisal or feedback.Source: OECD. Table 5.1 and 5.3
Percepció que els docents tenen de l’impacte de l’avaluació
Una nova professionalitat docent
Tradició pobra en coneixement
Exigència de coneixement
Prescripció nacional
Judici professional
Judici professional informat: docència
basada en l’evidència
Prescripció informada
Judici aïllat, basat en l’experiència
Imperatiu d’actuació
Ràtio entre el salari docent després de 15 anys d'exercici i els ingressos mitjans dels treballadors a temps complet amb titulació superior entre
25 i 64 anys d'edat
PERÒ, COM ARRIBAR-HI?
37
Demanar més, donar més
Suport feble
Suport fort
Baixa exigència
Exigència
més gran
Bons resultats
Millora sistèmica
Resultats pobres
Millores idiosincràtiques
Conflicte
Desmoralització
Resultats pobres
Ofec
39
Molt agraït
F.Pedro@UNESCO.org
Ja disponible a: /francescpedro
Més a: @FrancescPedroED /francesc.pedroED