Paisatge i medi ambient (I)

INTRODUCCIÓ

CONCEPTES: PAISATGE: “…fisonomia externa d’un territor (…) el resultat de la interacció de factors naturals (…) i factors humans (…) inclou sentiments i emocions (…) El paisatge és un producte social…” Pàg. 88 llibre de text

MEDI AMBIENT: “Conjunto de medios naturales o artificializados en los que el hombre se ha instalado, explota y cuida (medios antropizados), y medios naturales necesarios para la supervivencia. La ecología ciencia del medio ambiente, estudia las relaciones del los organismos con el mundo exterior. El concepto de medio ambiente implica interacciones constantes entre el hombre y el medio que le rodea (…) El MA es, desde hace una cuarentena de años, objeto de una atención creciente por parte de la opinión pública…”

DURAND M.F. et alli, Atlas de la globalización, PUV, 2008, pàg. 153

1. ELS PAISATGES VEGETALS Idees: El tipus de vegetació dominant permet identificar el paisatge. L’acció antròpica ha transformat el paisatge natural.

Situació:

Extrem sud-occidental d’Europa domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.

Efecte refugi:

Glaciacions nord d’Europa

Nivell del mar baix flora i fauna africana

Sistemes muntanyosos:

altitud gradació vegetal.

1.1. Biodiversitat al territori espanyol. Idea: Espanya presenta gran biodiversitat (vegeu vocabulari) Causes:

1.2. L’acció antròpica.

Idea: la biodiversitat s’ha vist afectada per la intervenció de l’ésser humà que ha

transformat el paisatge natural.

Aquesta acció ha provocat:

Substitusió dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.

També s’ha d’afegir:

Expansió d’àrees urbanes (periurbanes, industrials i residencials)‏

Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori.

Conseqüències :

(pàg. 76: per saber-ne més i activitats del mapa de la desertificació)

1.3. Paisatges vegetals

Idea: La diversitat climàtica possibilita l’existència de diferents tipus de

vegetació

Diversitat per climes i per l’altitud (relleu).

Activitat mapa de la pàg. 77. vegetació a Espanya

Relaciona espècies vegetals i relleu de la Península.

Elaboreu una graella amb paisatge vegetal i clima.

(vegeu diapositives següents).

Climes Espècies vegetals

Clima oceànic Roures pènol i martinenc

Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.

Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.

Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner.

Clima canari

El paisatge vegetal oceànic

Galícia i serralada Cantàbrica també s’amplia a zones de similar climatologia.

Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses humitat.

Bosc temperat- oceànic:

Roure: 150-300 anys de creixement Fusta dura bigues, parquets, carros, mobles, carbó.

Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova mobles

Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes

Roure

Fageda

Landa Bruc Ginesta

Paisatge vegetal mediterrani

Major part de la Península

Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.

Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival.

Desenvolupament lent (7 o 8 segles)‏

Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques.

Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.

Alzina

Màquia

Garriga

Coscoll o garric

Estepa

Paisatge canari

Escassetat vegetal adaptada a l’aridesa.

Gran varietat per:

Insularitat

Encreuaments

Vents alisis i relleus.

Analitza pisos altitudinals de les canaries (pàg. 78).

Matollar costaner: - de 400m.

Tabaiba Cardón

Per sobre dels 400:

Drago

Entre 600 i 1200: muntanya verda

Laurisilva Bruc

Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari

Per sobre dels 2000 m: matollar de cim

Bàlec i ginestes Violetes del Teide

El paisatge vegetal de muntanya Idea: pisos vegetals segons altitud temperatura i precipitacions

Pis subalpí (1200-1400) Pis alpí (2400-3000) Pis nival (3000)

Avet blanc

1.4. La destrucció dels paisatges

Incendis forestals: causes:

Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible.

Abandonament de explotacions agrícoles zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.

Segones residències

Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)‏

97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans.

Act 2, pàg. 94: les tales sostenibles.