REPRODUCCIÓ EN EUCARIOTES

PLURICEL·LULARS

Reproducció asexualParlem de reproducció asexual quan els descendents tenen la mateixa informació genètica que el progenitor. No intervenen gàmetes sexuals.Pròpia de procariotes, freqüent en vegetals i esporàdica en animals

En plantesLa reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores. És possible gràcies a:

1. la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes. En contacte amb la terra i l’aigua s’originen noves arrels per a fixar-s'hi. Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures típiques d’una planta. Les zones capaces d’originar nous individus varien d’unes plantes a unes altres. Des de les fulles (violeta), la tija (gerani), etc.. Els fragments de planta que donen lloc a nous individus s’anomenen propàguls.

Els propàguls són una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s’obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els teixits de la porció separada han de recuperar la condició de meristemes per produir tot el conjunt d’òrgans de la planta adulta. Entre els més importants tenim:

•Tubercles: tiges subterrànies engruixides la funció del qual és emmagatzemar midó. •Bulbs: tiges subterrànies formades per fulles carnoses concèntriques que amb el temps es divideixen en diversos bulbilles, dels que sortiran noves plantes. •Estolons o tiges reptants: tiges aèries horitzontals que quan són molt llargs i toquen el terra, generen arrels i tiges verticals. •Esqueixos: tiges subterrànies horitzontals que cada certa distància emeten tiges verticals. Aquestes estructures presenten gemmes a partir de les quals es formen brots que originen els nous fills, que poden independitzar-se.

La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores. És possible gràcies a:

2. La producció d’espores per mitosi o mitòspores. Cada mitòspora conté una sola cèl·lula protegida del medi extern per una forta coberta. Quan les condicions siguin les adequades, la coberta es trencarà i la mitòspora donarà lloc a un nou individu.

En microorganismesEucariotes:

Divisió binaria: Por estrangulació en el pla medi, dant lloc a dos nous organismes (el llevat)

Esporulació o esporogènesis: Una cèl·lula reproductora asexual, generalment haploide i unicel·lular. La reproducció por espores permet al mateix temps la dispersió i la supervivència per llarg temps en condiciones adverses

Procariotes:

Fissió binaria: La cèl·lula mare es divideix en dos cèl·lules filles d’igual tamany.

En animalsNomés pot presentar-se en aquelles cèl·lules que encara conservin la totipotència embrionaria, es a dir, la capacitat de dividir-se i diferenciar-se. Es propi d’esponges, celenteris, anèlids, nematodes i equinoderms, tots organismes animals senzills i poc diferenciats, així com els estadis larvaris i embrionaris de tots els animals. Les principals modalitats de reproducció asexual són:

Gemmació: formació de gemmes pluricel·lulars

a partir del progenitor, separant-se o

romanent-hi unida.

Escissió / fragmentació: Divisió longitudinal d’un organisme en 2 o mes fragments (estrobilació - cnidaris)

Bipartició

Esporulació o esporogènesi: A partir d’una cèl·lula produïda per mitosi (mitòspora)

Poliembrionia: En les primeres divisions del zigot les cèl·lules se separen i donen lloc a diversos individus (bessons univitel·lins; insectes)

Feina

• Ex. 3 i 4 pàg 247

Reproducció sexualParlem de reproducció sexual quan els descendents tenen diferent informació genètica que el progenitor. Intervenen gàmetes sexuals.

Pròpia de plantes i animals.

1. Esdevé quan es produeix la unió de dues gàmetes (n) per donar lloc a un zigot (2n).

En els organismes de cicle diploide (animals) es formen per meiosi a partir de cèl·lules 2n dels progenitors.

En els organismes de cicle haplodiploide (plantes) les gàmetes es produeixen en unes estructures especials n anomenades gametòfits.

la reproducció sexual es produeix gràcies a la producció d’espores

2. Desenvolupament de cèl·lules haploides.

Meiòspores: formació en els esporòfits diploides d’espores n per meiosi que al germinar daran lloc a un gametòfit n encarregat de produir cèl·lules sexuals.

Partenogènesi: Es basa en el desenvolupament de cèl·lules sexuals femenines no fecundades, com en la formació dels abellots haploides. Pot interpretar-se com a reproducció asexual o sexual monogamètica doncs intervé una gàmeta i la informació del descendent no és idèntica a la del progenitor. Esdevé la segmentació de l’òvul sense fecundar per causes ambientals, químiques, etc... Pot necessitar del contacte amb un gàmeta masculí però sense fusió de nuclis (peixos)

Gàmetes:

Es produeixen en les gònades (animals, ovaris i testicles ) i gametangis (vegetals, arquegonis i anteridis )

Isogàmia: les gàmetes són morfològicament iguals però sexualment diferents (algues i fongs).

Heterogàmia o anisogàmia: gàmetes d’igual forma, totes dues mòbils, però diferent tamany, les grans s’anomenen macrogàmetes (contenen reserves) i les petites microgàmetes (algues)

Oogàmia: gàmetes de diferent tamany, la macrogàmeta no es mòbil (resta organismes). En animals parlem de òvul-macrogàmeta i espermatozou-microgàmeta. En vegetals oosfera i anterozoide respectivament.

La unió de les gàmetes s’anomena fecundació.

Les espècies que presenten individus mascles (gàmetes masculines) i individus femella (gàmetes femenines) són les espècies dioiques, mentre que les espècies amb individus capaços de produir els dos tipus de gàmetes reben el nom d’espècies hermafrodites o monoiques.

Si mascles i femelles es diferencien morfològicament parlem de dimorfisme sexual.

Unions d’informació genètica:

Pàg 249 llibre

Exercicis 5 pàg 248. 6, 7, 8 i 9 pàg 250

Reproducció vs sexualitatParlem de reproducció sexual quan els descendents tenen diferent informació genètica que el progenitor. Intervenen gàmetes sexuals.

Pròpia de plantes i animals.

1. Esdevé quan es produeix la unió de dues gàmetes (n) per donar lloc a un zigot (2n).

En els organismes de cicle diploide (animals) es formen per meiosi a partir de cèl·lules 2n dels progenitors.

En els organismes de cicle haplodiploide (plantes) les gàmetes es produeixen en unes estructures especials n anomenades gametòfits.

la reproducció sexual es produeix gràcies a la producció d’espores

2. Desenvolupament de cèl·lules haploides.

Meiòspores: formació en els esporòfits diploides d’espores n per meiosi que al germinar daran lloc a un gametòfit n encarregat de produir cèl·lules sexuals.

Sexualitat implica l’intercanvi de material genètic sense la formació d’un nou individu.

Reproducció parasexual (pàg 245)

Etapes de la reproducció sexual

• Gametogènesi

• Fecundació

• Desenvolupament embrionari• Desenvolupament postembrionari