LUDI SAGUNTINI

Abril 2011

ÍNDEX:

El teatre en l’antiguitat

L’edifici

Els ludi scaenici

Els gèneres teatrals: tragèdia i comèdia

Els actors

Medea d’Eurípides

Els dos Menecmos de Plaute

El teatre en l’antiguitat

Com a gènere literari, el teatre va nàixer a Grècia en relació amb el culte a Dionís.

Sóc Dionís, déu del vi i de les

festes. També sóc el déu protector

del teatre. La meua imatge no pot faltar en cap representació.

A banda de l’important

element religiós i de culte que tenia el teatre per als

antics, també era una forma

d’omplir el temps d’oci i una ocasió

per a les relacions socials.

A Grècia, l’assistència al teatre era gratuïta. Més tard es va començar a pagar una petita quantitat per sufragar les despeses de la representació.

El teatre tenia tant d’interés social que als qui no disposaven de mitjans els donaven el teoricón, una subvenció per a pagar el seient del teatre.

Les dones podien assistir a les representacions, encara que a Roma no estava ben vist que hi acudiren.

Les representacions començaven en clarejar el dia i acabaven a la vesprada, circumstància que obligava a menjar i beure en els teatres.

L’edificiEn un primer moment els teatres grecs, com més tard els romans, es construïen amb fusta i podien desmuntar-se.

Després començaren a aprofitar el vessant d’un turó per a excavar una graderia.

Al centre hi havia un cercle amb un altar per a honorar el déu

Els romans van introduir alguns canvis, peró tant en els teatres grecs com en els romans podem distingir cinc parts principals:

.

graderia o CAVEA

Teatre d’Epidaure

Grades per als espectadors. Solien estar dividides en dues o més parts per passadissos horitzontals i separades en vertical per escales que conduïen als seients. En la imma cavea, la més baixa, estaven els seients reservats a les autoritats religioses i persones importants.

ORCHESTRA

Part dedicada al cor, de forma circular; en un principi tenia un altar central en honor de la divinitat.

SKENÉ

L’escena. Consistia en una paret o edifici no massa alt que feia de teló de fons. En este cas ha desaparegut.

PRO

SCAEN

IUM

Part anterior a l’escena, una tarima de fusta de 3 o 4 metres d’alçada on actuaven els actors quan se separaven de la resta del cor. Era tan alt per a ajudar a projectar la veu.

PÁ

RO

DO

S

Accés descobert que hi havia a cada costat de l’orchestra, per on s’entrava a aquesta i a la cavea.

CAVEA

ORCHESTRA

SKENÉ

PROSCAENIUM

PÁ

RO

DO

S

Teatre romà de Saguntum

Amb els romans, la forma del teatre es va complicar i es van introduir alguns canvis sobre el model grec.

CAVEA

Reservada als espectadors, està dividida en 3 passadissos:

Imma cavea, la més baixa, per a magistrats i nobles.

Media cavea, per a ciutadans comuns.

Summa cavea, per a la plebs.

S’accedia als seients per galeries situades davall les grades i per les vomitoria.

ORCHESTRA

En les obres romanes no apareix el cor, per la qual cosa era innecessari conservar el cercle cencer.

SCAENA

Espai rectangular que tanca la cavea. Presentava un frons scenae, edifici que servia de decorat permanent, tan alt com la cavea.

PROSCAENIUM

Lloc de la representació escènica, fet d’obra i d’1,50 metres d’alçada. Davall d’aquest es guardava la maquinària pròpia del teatre, inclòs un teló que pujava cap a dalt del frons scenae.

ADITUS

Accessos coberts que arriben a l’orchestra. Sobre cada un d’aquests hi havia una tribuna, una mena de llotja per a les autoritats.

Reconstrucció d’un teatre romà amb un jardí annex.

Teatre romà de Mérida

TEATRE DE DIONÍS A ATENES

TEATRE DE TAORMINA A SICÍLIA

Els ludi scaeniciEl TEATRE GREC va arribar a la seua plenitud durant el segle V a. C. Es representaven comèdies, tragèdies i drames satírics.

Anualment els grecs celebraven competicions teatrals: les Lenees en el mes de gener i les Grans Dionísies en març.

Els poetes que desitjaven participar en aquests concursos dramàtics, presentaven les obres a l’arcont, que seleccionava tres tragèdies i tres comèdies. Després un jurat triava els vencedors.

Es lliuraven premis als millors escriptors d’ambós gèneres teatrals i als millors actors de cada categoria.

Les despeses d’actors, cor i muntatge de les obres eren a càrrec dels coregues, ciutadans rics que també pagaven de vegades les begudes als espectadors, ja que podien estar tot el dia en el teatre.

A ROMA també es van representar, en un principi, tragèdies i comèdies d’un alt valor literari, però aquestes obres es van anar substituint per altres representacions, com la pantomima i el mim.

En la pantomima un sol actor interpretava una acció de tema terrorífic o libidinós, amb acompanyament musical i sense paraules.

El mim, farsa d’argument groller, combinava escenes d’erotisme i de crueltat.

Els gèneres teatralsAls grecs i als romans de l’Antiguitat els encantava anar al teatre.

El públic grec, més culte i refinat que el romà preferia les obres tràgiques.

El públic romà era més aficionat a les representacions d’obres còmiques, especialment a les comèdies de l’escriptor romà Plaute.

En la tragèdia trobem terribles venjances, desterraments i morts.

Els seus protagonistes són déus, reis i herois.Personatges com Agammènon, Hel·lena, Hèrcules, Prometeu, Medea, Edip, Fedra, Antígona… foren els protagonistes de les grans tragèdies representades en Atenes i altres llocs de Grècia al llarg del segle V a. C.

Els autors més destacats són:

La tragèdia

ESQUIL

SÒFOCLES

EURIPIDES

La comèdiaLa comèdia grega tractava en forma de paròdia els principals problemes de la societat del moment. Els còmics distorsionaven la realitat política i social i es burlaven d’ella amb el propòsit d’ensenyar i divertir al públic. Era freqüent la crítica als dirigents polítics i altres personatges públics rellevants. El principal autor de comèdia grega és ARISTÒFAN. Va escriure unes 44 obres de les quals ens han arribat només 11. El seu llenguatge és sovint obscé i ple d’al·lusions sexuals.

A Roma, els autors més importants, van ser PLAUTE i TERENCI. Les seues comèdies són més “inocents” que les gregues.

Sempre hi ha embrolles familiars i complicades aventures amoroses amb un final feliç.

PLAUTE

Els actorsEls actors en grec s’anomenaven hypocrites i duien sempre una màscara.

L’expressió de la màscara permetia escenificar el dolor, l’alegria o la ràbia, ja que el rostre de l’actor no es veia. També si el personatge era jove o vell.

Els actors eren sempre homes i representaven els personatges femenins posant-se màscares amb rostre de dona, que es diferenciaven pel color més pàl·lid.

En llatí es deien personae, de persona, “màscara”. I del llatín persona s’ha format la paraula personatge

L’obertura de la boca servia per amplificar la veu.

Els vestits també caracteritzaven els personatges i la serietat o no de la trama.

Medea d’Eurípides

Em diuen Euripides.Vaig nàixer el 484 a.C. en Salamina. Vaig escriure 90 obres, de les quals es conserven 18.

En les meues tragèdies l’ànima humana és l’escenari de forces i passions antagòniques.M’agrada tractar el tema de l’amor, l’heroi salvador i el patiment de les dones.

El meu estil és més senzill que el d’Esquil i Sòfocles. Utilitze freqüents vulgarismes en els diàlegs, però també m’agrada fer ús de nombroses figures estilístiques.

Enguany anéu a assistir a la representació de MEDEA, estrenada l’any 431 a.C. Malgrat ser una de les meues millores obres, només va guanyar el tercer premi en les Grans Dionísies.

Aquest és l’argument…

Medea , un dels personatges amb

major personalitat de la tragèdia

antiga, expressa el profund sentiment d’odi que, com a dona despitosa,

sent envers Jasó, el seu home.

La força dramàtica no pot ser major. Medea i Jasó són víctimes de la seua respectiva situació: Jasó és un traïdor que rebutja la

seua dona, i Medea és l’assassina dels seus fills i actua impulsada pels seus

sentiments…

La història que anéu a presenciar comença després de l’expedició dels Argonautes, capitanejada per Jasó, a la regió de la Còlquide per a recuperar el velló d’or. Es tractava de la pell daurada d’un moltó dotada de poders màgics. El viatge es va fer en la nau Argo, i Jasó va comptar amb l’ajuda dels herois més importants del moment, com Hèracles i Orfeu. També l’ajudà Medea, filla del rei de la Còlquide, que coneixia la màgia. Després d’aconseguir el velló, Jasó i Medea es casaren.

En morir Pèlies, tio de Jasó, la parella marxa a Corint. El rei Creont acull amb entusiasme a Jasó, que és un heroi, però no passa el mateix amb Medea (a la què consideren una bàrbara i una bruixa) i els seus fills.

Jasó veu l’oportunitat de fer-se amb el regne de Corint i no dubta en rebutjar a Medea i casar-se amb Glauce, la filla de Creont. El rei vol alliberar-se de Medea i els xiquets, i els desterra.

Però Medea no accepta aquesta situació. Convenç Creont per quedar-se un dia més. Com a compensació envía un regal a Glauce: un pèplum i una corona.

Glauce es prova regals i cau pressa de terribles dolors que li cremen el cos. Els regals estaven enverinats. Son pare acudeix a ajudar-li, l’abraça i ambdós moren.

La venjança de Medea arriba més enllà: va a matar els fills. Sap que el seu patiment serà extrem, però que també Jasó patirà el mateix turment.

Després de cometre aquet terrible acte, Medea deixa a Jasó plorant pels fills que ara troba a faltar i fuig, en un carro de foc, cap Atenes.

Abans maleix Jasó: “…moriras com un malvat, malament, colpejat el teu cap pels despulls de la Argo…”

Menaechmi de Plaute

Grupo Clásicos Luna

Ací estic de nou. Em diuen Plaute. Vaig nàixer a Umbria l’any 254 a. C. Sóc l’autor de nombroses

obres de les quals només es conserven 21.

En les meues comèdies sempre hi ha divertides embrolles familiars i complicades aventures amoroses que es resolen sempre feliçment.

Es coneixen com fabulae palliatae -de pallium, un mantell grec usat pels actors- ja que reelabore i adapte els models de la Comèdia Nova àtica al gust dels romans.

El meu estil és viu, amb molts efectes còmics alegres i espontanis.El llenguatge que utilitze es sembla molt al de la gent del carrer, faig jocs de paraules i m’invente noves paraules.

Teniu l’oportunitat de gaudir d’una de les meues

millors comèdies: Menaechmi (Els Bessons o

Els Menecmes) que va servir d’inspiració al propi Shakespeare per a la seua

Comedy of errors

I és que el meu objectiu principal és fer riure als espectadors.A més, la meua influència es veu clarament en dramaturgs com són Shakespeare o Molière.

L’acció comença quan Sosicles (Menecmo II) arriba al port de Epidamne, on viu el seu germà besson (Menecmo I). De menuts els germans es van separar, ja que son pare va perdre a Menecmo en un viatge a Tarent. El xiquet va ser recollit i adoptat per un ric mercader que l’emportà a Epidamno. El pare mor de pena i l’avi li canvia el nom a Sosicles, en record del germà desaparegut.

L’arribada de Menecmo II, ja adult, a Epidamne provoca tot un seguit de confusions i divertides peripècies per l’extraordinari paregut entre els germans, que finalment es retroben.

Representació de “Los Gemelos” en el Festival de Mérida

Tots els personatges de l’obra responen als arquetips de la Comèdia Llatina:Els joves: Menecmo I i Menecmo IIL’esclau: MeseniónLa cortesana: ErotiaLa matrona: la dona de Menecmo IEl paràsit: Peniculus, amb una gana insaciableEl vell: pare de la dona de Menecmo IEl cuiner: Cilindro, cuiner d’ErotiaEl metge

Representació de “Los Gemelos” del Grupo Dionisos

FI

IES Arabista Ribera

Carcaixent