EL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT

Figuració de planta i croquis en perspectiva de l’estat original del teatre (segons A.Chabret,1888).

ÍNDEX:

- Introducció històrica.

- Context social .

- Polèmica i conseqüències.

- Crítiques i dubtes sobre la intervenció.

- Anàlisi dels criteris de restauració.

- Conclusions.

- Bibliografia.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Una mica d’història, d’Arse a Sagunto:

- La ciutat ibèrica d’Arse era pròspera i comerciant.

- Segle II. Cartaginesos i romans se la van disputar, Aníbal arrasa la ciutat provocant la segona guerra púnica. Finalment queda en mans dels romans i passa a ser Saguntum.

- Construeixen el teatre a ½ del segle I d.c., a l’època de Tiberi. Tenia capacitat per 4000 espectadors. El sistema constructiu que es va fer servir, va permetre l’entrada dels vents frescos del nord i de l’est, aconseguint molt bona acústica.

Vista de Sagunt realitzada per Anton van den Wyngaerde el 1563.

- Per restes trobades a les excavacions sembla ser que al segle III d.c hi van fer alguna reconstrucció.

- Saguntum va ser una ciutat important, via transversal de la Via Augusta, era una gran via de comerç, sobretot de marbres i vins.

- Va caure en decadència a partir del s. V. No va tenir rellevància en el món visigot i l’edat mitjana.

Gravat de les ruïnes del teatre romà (M. Camarón, 1807).

- 713 d.c. Passa a mans dels àrabs i Saguntum passa a ser Murviter. Nou traçat de la ciutat i innovacions tècniques i agrícoles.

- S. X. Hi ha una referència al teatre feta per Al-razí, un savi persa, que diu: ”Hay en Moviedro un palacio hecho por tal maestría, que mucho se maravillan las gentes que le ven, porque arte es fecho”.

- A l’edat mitjana és una ciutat pròspera i desenvolupada. Jaume I conquereix la ciutat i passa a anomenar-se Morverdre.

- S. XV . Els jueus són deportats per ordre dels Reis Catòlics, el que provoca un empobriment de la ciutat.

- S. XVI. Mario Arecio encara el descriu complet: “donde se ve un teatro con su escena a quien nada le falta y otros muchos vestigios de antiguedad”.

- 1545. H. Cook el descriu com “una mitja lluna entre el castell i la vila”.

- 1563. Un gravat de Van den Wyngaerde ja no reflecteix l’escena.

- S. XVI. Les epidèmies, guerres de les germanies, crisis econòmica i desastres naturals, provoquen un deteriorament important del teatre.

- S. XVIII. Primer desacord sobre la possible restauració del teatre entre les diferents propostes presentades per E.Palos (1793), Conservador d’antiguitats de Sagunt, i J.Ortiz (1807), antiquari il·lustrat, entre d’altres.

Gravat de Van den Wyngaerde, 1563.

- 1811. El teatre pateix grans desperfectes per la guerra de la independència. Enderroquen la part alta per passar artilleria cap al castell.

- 1869. Passa a dir-se Sagunto.

- 1874. Alfons XIII és declarat Rei d’Espanya a Sagunto i li concedeixen el títol de ciutat.

- 1896. És declarat Monument Artístic Nacional.

Visita del Rei Alfons XIII, 1905

- S. XIX. Boix i Chabret fan un primer intent de conservació i van reunint les peces que troben al teatre, dons durant tots aquests períodes el teatre va patint un espoli constant.

- A partir d’una visita d’Alfons XIII al 1905, es realitzen diverses actuacions parcials i puntuals per tornar-li funcionalitat.

- 1925. S’exposen peces al museu històric militar; durant la guerra civil se les emporten a València per salvar-les i al 1943 tornen a Sagunto.

- 1930. Jeroni Martorell realitza obres de consolidació al teatre.

- 1952. Es crea un museu arqueològic adossat al teatre, al 1991 s’enfonsa la coberta per unes pluges i el demoleixen.

- 1959. Estrena de l’obra “La caída de Numancia” de Menéndez Pidal. L’èxit de la representació provoca una intervenció per adequar les grades al públic. Posen unes plataformes de formigó que alteren les proporcions de la grada.

- Anys 60. Alejandro Ferrant realitza una sèrie de restauracions per a condicionar-lo.

- Principis dels anys 80. S’encarrega el projecta de restauració als arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli.

- Durant el segles XIX i XX no ha deixat mai de ser un monument viu, utilitzat en actes culturals a nivell nacional i internacional.

CONTEXT SOCIAL

- A inicis dels anys 80 Espanya es troba en ple “estado del bienestar”. Després de la fi del règim franquista i després d’uns anys de transició, on es firma la Constitució espanyola al 1978 i també s’aprova la llei del divorci, puja al govern Felipe González, que es mantindrà al govern durant quatre mandats, del 1982 al 1996.

- Al 1982 entrem a l’OTAN; Rússia amb Gorvachov i EEUU amb Reagan, es troben en plena guerra freda.

- ETA es troba en una de les seves èpoques més cruentes, que provocarà una reforma de l’exèrcit i més endavant els escàndols del CESID i del GAL.

- Durant els primers mandats dels socialistes hi ha grans millores socials en tots els àmbits, una gran reconversió industrial i un gran optimisme econòmic.

- Entrem a la CEE, hi ha una política d’inversió pública. Es viu en el que s’anomena l’”estat del benestar”.

- S’aproven estatuts en diverses autonomies.

- A l tercer mandat (1989-1993) la recessió mundial i una incorrecta política econòmica fa que pugi la inflació i augmenti l’atur a xifres molt altes. S’ha acabat l’”Estado del bienestar”.

- Se celebren els Jocs Olímpics de Barcelona i la Expo de Sevilla.

- Al 1989 cau el mur de Berlín.

- Guanyen una quarta legislatura ja sense majoria absoluta i finalment convoca eleccions que guanya José Mª Aznar del Partit Popular, que hi estarà fins el 2006.

POLÈMICA I CONSEQÜÈNCIES

- 12 desembre 1984. La Conselleria de Cultura GV (PSC) encarreguen el projecte de restauració a Manuel Portaceli (València) i a Giorgio Grassi (1935 Milà) en qualitat d’assessor. Objectius de l’encàrrec:

- rehabilitar l’espai per acondicionar-lo a les necessitats derivades del seu ús com a seu d’espectacles.

- en una mínima part, conservació i consolidació d’algunes de les restes arqueològiques.

- 1985. Aprovació de la Llei de Patrimoni Històric (25 juny 1985).

- 1986. Exposició pública (maqueta). El projecte planteja:

- construcció d’un nou cos escènic.

- renovació de la grada.

- materials i tècniques constructives modernes d’acord amb les tendències de l’arquitectura del moment.

- 1988. Informe favorable del Cap del Servei de Patrimoni Artístic Immoble (30 de maig). Aprovació del projecte per part del Govern de València (PSC) (6 de juny).

- 1er conflicte polític entre Ciprià Ciscar (exconseller de Cultura de la Generalitat valenciana, PSC) i Juan Marco Molines (diputat, exdelegat del Ministeri de Cultura a València i expresident de la Comissió Patrimonial de Patrimoni Històrico-Artístic , PP).

- Maig 1990. Inici de les obres. El projecte preveu:

- Utilització materials nous

- Reconstrucció de la càvea, recoberta parcialment amb pedra calissa de Terol

- Restitució de la circulació original

- Construcció del nou cos escènic

- Tardor 1990. Juan Marco Molines presenta demanda (recurs contenciós administratiu) contra l’acord de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de València per l’aprovació del projecte. Sol·licita:

- paralització de les obres i

- enderroc de les obres ja realitzades a fi de restablir la situació anterior al seu inici.

- Abril 1993. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) declara les obres il·legals segons una rígida i literal interpretació de l’article 39 de la Llei del Patrimonio Histórico Español.

- Manifest de recolzament al projecte signat per arquitectes, intel·lectuals i artistes de reconegut prestigi.

- L’Ajuntament de Sagunt i la Generalitat de València presenten recurs al TS sobre la sentència del TSJCV.

- 25 maig 1993. EL TSJCV resol:

- Estimar: paralització de les obres (a 2 mesos del final d’obres)

- Desestimar: l’enderroc de les obres realitzades en espera del que dictamini el TS.

- 1998. Aprovació de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (PP).

- Octubre 2000. El Tribunal Suprem (TS) ratifica la sentència del TSJCV. L’obra és il·legal. No es pronuncia sobre el futur de l’obra. Desembre de 2007, imposarà l’enderroc parcial de l’escena i la remoció de la grada.

- Gener 2008. Es busquen solucions de consens per evitar la sentència del TS que obliga a revertir la sentència en 18 mesos.

- 31 de gener de 2008. Manifest de 1100 persones del món de l’art i la cultura signen en contra de l’enderroc.

- 2009. El TSJCV estima impossibilitat legal i material per executar la sentència del TS.

G. Grassi (Milà 1935) M. Portaceli (València 1942)

CRÍTIQUES I DUBTES SOBRE LA INTERVENCIÓ

Crítiques:

- L’obra comet errors motivats per la desconsideració cap a les pre-existències i per la subjectivitat dels estudis previs.

- Resultat carent d’encert. Posseeix solucions inadequades, falta de disseny, és a dir, falta de sensibilitat arquitectònica.

- Greus deficiències metodològiques (especialment pel que fa a la investigació històrica prèvia i a la seva relació amb el projecte).

- Pobresa de la nova arquitectura dissenyada.

- És a dir, “... como un ejemplo más del desbarajuste español de la década de los ochenta”.

Dubtes:

1. PLANTEJAMENT INICIAL. Motivat per qüestions de prestigi institucional i d’oportunisme polític.

2. RELACIÓ CAUSAL I SEQÜENCIAL ENTRE LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA I EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC.

- La investigació arqueològica prèvia es realitza, aparentment, amb la professionalitat i el rigor exigibles.

- Les decisions de projecte no tingueren en compte les dades facilitades pels estudis arqueològics i quan ho feren (ex: ordres existents a l’escena) no quedaren ben integrades en el disseny arquitectònic.

3. QUALITAT ARQUITECTÒNICA.

- Falta d’equilibri entre la construcció nova (molt majoritària), els testimonis d’anteriors restauradors (conservats indiscriminadament) i les escasses restes (brutes, abandonades i maltractades) amb visos d’antiguitat romana.

- Pobresa del disseny i d’algunes solucions constructives (arquitectura simplista) descuidada en l’elecció de materials, en les entregues entre elements i en els detalls constructius.

ANÀLISI DE CRITERIS DE RESTAURACIÓ

Escola arqueològica:

Conservació i mínima intervenció.

- Diferenciació de materials en tota la intervenció (càvea: pedra a travertí i cos escènic: obra de fàbrica de maó, formigó i elements metàl·lics).

- No oculta el pas del temps en els extrems de la càvea, on es realitza una intervenció de consolidació.

Escola Estilística:

Estil primordial i unitat estilística.

- Tot i que l’estil primordial és clar, s. I d.C., la intervenció no l’ha tinguda en compte i no ha aplicat una unitat estilística amb les restes, més aviat ha buscat un efecte de contrast.

- Aplicació de noves tecnologies i materials.

Escola esplèndida:

- No hi ha interès en recuperar l’antic esplendor.

Escola romàntica:

Protecció de les obres acceptant que pateixen un envelliment natural que s’ha de

respectar.

- Es podria haver considerat que l’estat anterior a la intervenció responia a la idea romàntica de deixar morir un monument, tot i que més aviat responia a un “cert grau” d’abandonament per part dels responsables.

Escola històrica:

Retornar la funcionalitat dels edificis respectant l’estètica original rigorosament.

- Els arquitectes mai van voler reconstruir un teatre romà tal com era, sinó restituir l’”espai” intangible amb l’objectiu de reproduir una perfecta acústica que tenien els antics teatres.

Escola moderna científica:

Estableix diferents criteris segons la

categoria del monument: arqueològic,

pictòric i arquitectònic.

- Els arquitectes determinen aplicar un criteri de restauració arquitectònica d’edificis clàssics per contra d’una restauració arqueològica (monument històric).

- Compleix la diferenciació dels elements i dels materials nous respecte dels antics.

- Es recupera i s’exposa part de restes trobades a l’obra (diferents elements disposats a l’escenari).

- El projecte preveia l’adequació d’alguns espais del cos escènic per a museu del monument, no realitzat encara per motius de finançament.

- Es visualitza perfectament la zona intervinguda.

- Tot i no ser una falsificació, la falta d’informació podria portar a engany i fer creure que la intervenció és una reproducció d’un teatre romà.

Escola científica:

Concepte de restauració: consolidació, conservació o reparació, però mai una

reconstrucció estilística o hipotètica.

- Classificació de l’edifici com a monument viu.

Escola crítica:

Grassi manifesta que la seva intervenció

respon a una avançada evolució de la

teoria de la restauració crítica.

Judici crític entre valor històric i valor estètic.

- Restauració: intervenció dirigida a retornar l’eficiència a un producte de l’activitat humana. El teatre no és una manufactura, és un monument històric, però la “funció” és l’aspecte essencial de la intervenció.

- Es prioritza l’estructura per davant de l’aspecte per donar funcionalitat a l’obra.

- S’intenta donar pistes de com seria la unitat potencial del teatre, però no ho aconsegueixen.

- Es comet l’error de donar actualitat al monument històric al gust i a l’estil de l’arquitecte.

- Judici crític segons Brandi: valor històric - valor estètic. Judici crític segons els arquitectes: valor històric – valor funcional.

- Restauració total dels 3 espais de l’obra: espai físic de l’obra, espai arquitectònic i espai de l’espectador.

- Dubtosa previsió de conservació preventiva de les restes exposades a la intempèrie. A més a més, encara que s’han utilitzat materials perdurables, el manteniment de les instal·lacions no és el desitjable.

CONCLUSIONS

- Els saguntins senten el teatre com a símbol de la ciutat i com a monument viu molt preuat.

- Concepte de bé arqueològic obviat. La Carta d’Atenes (1931) reclama prudència i es manifesta en contra les reconstruccions en aquests casos.

- Dubte en els criteris de restauració aplicats i irreversibilitat de les actuacions.

- Gran part dels saguntins van mostrar un profund descontent amb el resultat final de les intervencions, però no van saber reaccionar a temps.

- L’aparell legislatiu aplica una rígida i literal interpretació de la Llei que en qualsevol cas no afavoreix el concepte d’UNICUM de cada obra, i que pot posar en perill el marge del propi judici crític del restaurador.

- Els líders polítics prenen el teatre com a excusa per enfrontar-se en una més de les lluites polítiques amb finalitat propagandística.

Bibliografia Articles

- J. MARTÍNEZ AHRENS, Un centenar de arquitectos y artistas apoya la rehabilitación del teatro romano de Sagunto, El País (Madrid). 5 de maig de 1993.

- S. ENGUIX, El tribunal Superior de Valencia paraliza las obras del teatro romano de Sagunto, La Vanguardia (Barcelona). 26 de maig de 1993, p. 49.

- P. C., El sitio de Sagunto, ABC de las artes (Madrid). 28 de maig de 1993, p. 38-39.

- E. PINTER i M. OLIVA, El Suprem ratifica que la reforma del teatre romà de Sagunt és il·legal, Avui (Barcelona). 18 d’octubre de 2000, p. 47.

- S. ENGUIX, Valencia busca cómo evitar demoler el teatro de Sagunt, La Vanguardia (Barcelona). 4 de gener de 2008.

- I. MUÑOZ, Los artistas claman por el Teatro Romano de Sagunt, El Periódico (Barcelona). 1 de febrer de 2008, p. 78.

- E. PINTER, El Teatre de Sagunt no s’enderrocarà, Avui (Barcelona). 25 d’abril de 2009, p. 45.

- S. LARA ORTEGA, El Teatro Romano de Sagunto: avatares de una década, Loggia nº13, p. 32-37. Valencia, Servicio Publicaciones UPV, 2002.

- A. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A propósito del teatro de Sagunto, Informes de la Construcción, vol. 44, nº 428. Novembre-desembre de 1993, p. 3-8.

Publicacions

- MACARRÓN MIGUEL, Ana Mª; Historia de la conservación y la restauración, Madrid, Editorial Tecnos, tercera edició 2013.

- MARTÍNEZ JUSTICIA, María José; Historia y teoría de la conservación y restauración artística, Madrid: Editorial Tecnos, 2000.

Cristina Ribó i Olga Schmid Història de la Conservació i Restauració I ESCRBCC. 2014