,

, .

... ANY Ill ' . HUM.~

... ~

PERIÓDICH VERMELL

:: SALUT PÚBLICA n INTERESSOS POPULARS u ARTS Y LLETRAS n

~s cxcmrla rl'. Cada número.

PRJ-: us DE VENTA . Una pesseta • 2 quartoa

s,,,., .t llum ab tota ,.tgufa,.itat d lo mt"º' una t1tKada . coda 1t1JPUJM .

LA FINA ETIQUETA -

. Vaig A fer participar al meu benvolgut lector de las amenitats de una soir¿e que 'celebra lo comte del Tauló.

Un gran é incitant número de senyore­tas elegantment vestidas y ricament ador­nadas ompJan l' esplendit saló, que estA profusament il-luminat ah gas per medi d' uns capritxosos candelabros y artísti­cas lAmparas de bronze sisellat.

No cal dir que l' alfombra ha vingut de la Xina y que 'Is preuhats domasos y aris­tocrAtichs portiers son fabricats A Lyon.

¡Quin aspecte mes hermós que fa aque­lla mansió!

Los mes galants joves acompanyan ama­blement y ah una etiqueta indescriptible A las bellas senyor~t:ls A las butacas. · Los senyors s' apartan suaument per fer . pas saludantlas ab tota amabilitat. . Los demés xixaretlos, fina y arom4tica­ment encartronats, forman un lluhit gru­po al entorn del piano y clavan algunas

• llambregadas A las ninfas.

Los casats, de seny madur (t) en 11n racó de sala y 4 pr~pet de las noyas com 11 encara fossin donzells, tir4ntlashi piro­pos, y dihéntlashi paraulas dolsas-¡sense darsen penat

També assisteixen 4 la festa los senyors de Fatxenda y Cassadó, que s' han enri­quit traficant ah ví. . Avants eran senzillament Quico Fatxen­da y Magí Cassadó, y avuy son de Fatxen­èla y de Cassadó; ja perteneixen 4 la alta societat .....

· REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ

96 - .RONDA DE LA UNIVDSITAT- g6 BAJlCIU.ONA

Lo senyor de Tauló diu que ja 's pot co­mensar la sessió.

r

Tothom calla, no sa sent vol' un mos-quit.

Desseguida un mosquitet s' assenta al piano y comensa 4 prelu,~iar una fantasfa de Beethoven que fa glaticJos cors de ten-dresa..... ' •

Acabada la fantasia la senyoreta de Ma­madits canta acompanyada de dos violon­cellistas la bellíssima romansa del vano, de l' Africanà. Be es vritat que ,Is violon­cellistas N eroli y Pitxoli tocaban lo violon y la senY.o~eta de Mamadits desaftnaba despiadadament; pero r auditori, ple d' emoció y en'tussiasme:

-¡Qué be! deyan. -¡Ni la Fernit ¡quina veu mes her-

mosa!. ... . -Després d' una variació, un ritar­

dando ..... Ningú respira ... . . De repent, en lo crescendó aquell que

sembla que la veu ha d' arrib4 al cel y quan la cantatris anava relluhint sas dots vocals, fa un gall com una casa y 's queda 4 mitj camí del creacercdo.

Rumors, críticas ..... la tiple 's torna roja com on bitxo y 'Is músichs no poden te­nirse de riure.

Tot seguit lo senyor de Tauló fa entrar las safatas de dulces per apagar la crítica.

Tothom s' hi aboca. . •. Lo marqueset de Caparrós, tot endu-

bentsen quatre marengas romanas, ex­clama:

-Jo, francament; soch molt llaminer, si fossin talls de pol1astre no 'n faria cas . . ;

l

PREUS DE SUSCRIPCJÓ Tot üpanya, rortat 6 domicil i. . • H rals trimestre Paiuos de la Unió Postal. . • • . 16 id. id

Dou • .;...,.,.01 'xtroo,.dJ"""i' umpre qu~ llo d.-. ... 101 c1re11rutarec1.,

Aixó ho diu per dissimula-r la seva gola frería.

Una senyoreta s'adona de que totju1t quedan en · la safata tres bombons y un paio de Jacob y 's llensa com un rayo al alcans dels pastels. Pero ab tal pressa que fa caure tant llarga com era :\ una senyo­reta que s' aguantava dreta ah un peu y l' altra arronsat; es 4 dir, al istil de las ga­llinas. Aquesta fa carambola en sa caygo­da ah un pobre cambrer qu' entrava ab una plata de crema en ona ma y ona safa­ta de copetas de marrasquí en l'altra, y 'l criat, també cayent, aboca la crema A la falda d' una vella reganyosa, posantla com un bollo. y 'l marrasquí va A parar dintre d' una xistera que per casualitat babian dei­xat sobre una butaca.

La vella crida com una esperitada al veures tant enllardada. dihent deu mil pestas al pobre criat.

La senyoreta que ha caigut plora de Yer­gonya perqu• al caure ha ensenyat algo qu' ella diu no haguera volgut ensenyar. L' amo del barret empapat de marrrasquí treu foch pels caixals, puig l' habia estre­nat aquella nit. La senyoreta que ho ha causat tot anant 4 pendre 'Is bombona ae torna roja com una magrana y se 'n vA al seu puesto sense haber tastat res 1 mor­murant:

-¡Golafres, llaminers! Los senyoreta corren A aconaolar A la

que haTia caigu l. L' amo reprent al criat, los casats Tan i apaeipar al del IOmbnro y la vella de la crema 's desespera peft111e ningú corra A consolaria.

¡Quina confusió!

'

.. o

"'.. (

Pq.• 2

Tota s' ofereixen ab tot y per tot •.... De prompte se sent un· crit com ai di­

guessin ¡foch ! ¡Ah, quin esparpa!l! Lo senyor del barret enmarrasquinat se

'l cala sense mirar re; la gueta empastifada de crema s' aixeca y toca pipa sense des­pedirse; los violoncellistas agafan las ber­ru y ¡cama3 ajudeume! la senyoreta qu• ha caigut ja tant se li endona que li hagin vist l' una cosa com l' altra y s'escapo­leix ..... ¡Tothom fuigl

A la porta duas senyoreta& volen sortir ' plegadas y tan can lo pas. Un pollo, al véu­re que tardan en sortir, sense mirament de cap classe 'Is diu mil improperis.

¡Es un esc~ndol ! iQué s, ha fet d' aquella etiqueta y bon

to not Lo senyor de Tauló 's quedi ab un pam

de nas; tots han fugit, tothom menos en Quico Fatxenda y 'n Magí Cassadó que habian sentit molt bé los crits que deyan:

-¡Foch ..... a la casa del devant! J. GUINART

LO MORT DE UNA. GARROTADA ·-· CUENTO

Es de nit y plou molt fort, los ciutadans ja descanaan, y '11 serenos pesan figu en los peus de las escalas. Los lladres tranquilament per Barcelona cliyagan y s' ouhen de tant en tant diatintaa ensopegadu. Tot aix6 lectors ml dir: que en lo cel pa11san bo~ y que 'l• mortals d' aquí baix s' ho prenen ab molla calma.

En lo carrer de Sant Pau y ,·etilant en una sala lo cos d' un oncle que ha mort, hi ha un nebot que salta y balla. Y cada Yolta que pensa que tindra una fortunassa, sense respecte al difunt deixa escapa una rialla, fa brinqueta al per major, y s· encamina IÍ la caixa, tomant a conta 'la diné1 per centéssima ve~adL Y despréA de tot a1xó, resa y resa ab veu molt alta, perque Yol que 'l ,·ehinat pensi qu' es persona santa: Jam1<1 ca:li; ora J>er taobis. ¡Mira 'l manu! Domus mcrca ... y cansat de tan cridar se 'n \'a a la cuyna aí. beure aygua.

Se sent furrejar la porta, y al cap de poch entra un lladre y sense fer cumplimenta \'& a fe un saludo a la caixa. Dú un punyal a la ma dreta y a la ma esquerra un para-aiguu y menja ab tranquilitat una grossa ensiamada. Va a passar re,·ista al mort, menttes treu martell y escarpa y 'l descarrega del pés d' unaa plantof as moradu d' uns estrenya capa de fil y una bonica corbata; y tot f entlhi babarotas te dirigeix a la caixa, y comensa l& tarea d' omplirse d' or las butxacas. ¡Com que l' hi costaba pocb de goig l'hi queya la baba!

Lo ne bot torna de beure, y al sé a la sala repara que de dUl'OI n' est& omplint una coixinera. ¡Vaja! va penaarn~ ben depresaa 1 sense Jens espantal'le ... ¡Ja 'feureu, oh can lectors! ¡Quina gresca que '• prepara! Va agafa una post de fusta ben refol'!ada y ~en alta

¡

,

LA TRAMONTANA

J en lo clatell de 'l difunt ab destresa l' apantala. Li po. a but6 6 la mi, 1 ell an altre buté ap{a, y ab molta 1ereDMat det.rú del túmul 1' amap. Lo lladre tot earficat no 1' adona de ' que puaa, y quan ell meno1 •'ho penaa '' tent uaa garroWa. Lo pobre home re10lut gira 'l cap, de fmor brama, y veu lo mort 10bre el túmul que te aixecada la nra. aeme aatreoya-cap1 de fil, ni Iu plantofu mondu, ni lluhint aquella hennoea, aquella bermoaa corbata y 1emblantne que d:igaéa ¡tónaam tot aixó m\ta lladre! ¡tonwnho! ó be t' obeeqaio, ab un altre garTOtada. Lo fulano '11 torna groch, y l' hi cau un duro en plat.a, fa an xisclet ne queda tieso, y per un péu l'hi 1urt l' ainima. Lo nebot eeèlaíi al punt e1trepi~ rialla, y alt 'f'eU alegre T& dir a 'la doe mort.l d ' aquella ·~ -Oacle Pere, molt celebro aa mort, puig Y& recordane de mi, que ab Jos eeua quarteta m' ho pastaré de cal ample. Y tú llacin tranqailon de 'l pun7al y de 'l para-aiguas, per Yení a roharme '11 quarto• encare la 1ap1 poch llarga¡­Digué ... torna a TetUi al oncle, (entbi peta una ncayn• ... . . . . . . y i cua l~rume tocan ah gran majeslllt las quatre.

Artur 0Dil08

~ J ~ ~t±~~~·~r \~~ .'~.~·~o-AJSJll~

- ' " ~?" ).~~'.'!. l.· . "\'\ :~· ·~p, :._ ... ~~e~.Í~'

L' arcalde de Figueras ha prohibit la circulació del número penúltim de nostre colega El AmpurdaMs, de Figueras, per­que tractava, segons l' arcalde, de cosas per las que no estava autorisat.

Y era que ,l periódich publicava un ar­ticle titulat 'l'edlJ$ irlín cayendo, ocupantse del arcalde de Rosas. manat processar per l' Audiencia de Barcelona 4 conseqüencia de certs abusos.

L' arcalde de Figueras se veu que té la cúa de palla y que no sab resistir alló de Qui siga confrare que ¡n·engui candela.

.. .. Llegeixo que 'l Sr. Caudau, ex ministre

d~ Hisenda, vol interpelar al goberrl res­pecte a la situac ~ió dels jornalcrtl de Anda­lusía.

Bon defensor los ha sortit als anda­lusos; lo del célebre P" Candau.

Ab gayres defensors com aquest, un any avans al hospici ó al cementiri.

•• ~· ..

Cada dia s'entenen menos los represen­tants y gobernants de la República fran­cesa .. . Lòs pr~nceps se 'Is pujan A las barbas, y

s1 cont1nuan en lo terreno de las debilitats molt serA que '1s monarquichs no se 'Js hi menj in l'> pa y se '1s hi embrutin al morral.

Y lo pitjor es que s'ho tindrian ben me­rescut.

¡Sempre las debilitats dels lliberals han perdut la llibertat!

fiti' .. .. Habém vist per casualitat un periódich

que 's publica a Sabadell ab lo tftol de El Reformista que, la veritat, encara no sa­bém qué vol ni qué defensa.

Sembla que 's diu defensor de la classe

•

Ntia. a

traballadora, y que tuucla sa doctrina en una reforma qu' encara DO ha eeplicaL

Me sembla qu' aquest bon compan7 ha errat bola: l' obrer avuy ja aab bastant ahont es lo pot de la confitura, 1 diflcil­ment se l' ensarrona.

CoJll a mostra de laa nebuloaitata del Reformista, basta dir que' la cabecera del periódich te impresas en lletraa grossu com j lema. las següents paraulaa:

Sin completa redencion 11 garantido nn­tro deseo, no sera cumplldo.

¡Vol fer lo favor de analiaarnoa qu6 Tol dir aixót

Perque ó nosaltres som molt topo1, ' aquest lema es lo mes estrafalari que ja­may en lletras de motllo M' hagi estampat.

Las cosas claras.

** .. ... En un periódich de Berlin ha aparescut _

un anunci demanant diners al tant per cent ó a cambi de casarse ah qui volgu'• l' acreedor.

n· aixó al suici~i no mes hi va un pas.

En lo trajecte de Madrit 4 Atocha, ha dea­aparescut l' escabeig d' un barril essent sustituhit lo pes per la corresponent can­titat de aygua.

Decididament se popularisa la ci4ncia de las irregularitats.

¡Lo que pot l' exemple, donat desde 'l gobern!

** •• •• Pe 'l próxim mes de Mara, grans sabis

anuncian desastrosas tempestats. i Tornaran los conservadors al poder!

*'* •• •• La madama Poitevin, aquella senyora

que va aixecarse molts cops en globo i Barcelona avans de la revolució de Setem­bre, demana A la que tou reina Isabel que li pagui i ,600 franchs p~r gastos ·de acreen-­sió que feu i la plassa Major de Madrit per encarrech exprés y ab assistencia de dita senyora.

¡Si tots los que se'ns deu d'aquella épo­ca volguessim cobrar!

** •• •• Ha · mort lo célebre músich aleman

Wagner, l' innovador ftlarruónich de nos­tres temps, deixant escrit en son testament que 's prescindís en son enterro de tota cerimonia relligiosa.

Lo vici dels descamisats va estenentse.

** .. .. Ha sigut absolt lo director de nostre

apreciat colega La Montaña de Manresa en la causa que se li seguia per supostas in­j urias al arealde de aquella ciutat.

Felicitém al nostre distingit company en la prempsa. ..

•• •• L' ex-rey d'Espanya J>. Amadeo de Sa­

boya aviat tornar! ! caaarse. La nuvia es una tal Teresa, primpcesa de

no sé qué. ïNo '1s interessa la noticiat Donchs A mi tampoch.

** .. .. Lo dia 23 del mes passat va fer cinquan­

t' anys que el senyor Lleó n.• t3 va dir la primera missa. . Aquesta noticia ja no me interessa tant com l'anterior. ·

-- ---

•• .. ..

-

'

...

...

.. ....- -~ -

K6m. 88 ·

Habêm rebut un nou peri6dich que 'a pobl~~ i Igualada titolat La FedetYICion lgtlalatlitta, que representa i las societats obrera& federadas de dita població.

Be per la classe obrera, que per tot treu periddichs que venen al terreno de la prempaa 4 defensar sos justos y avansats ideals.

¡Avant y fora, igualadins! .

* Lo s~on número del citat periódich

habém vist que porta una grossa ~a ne­gra que tapa mitja columna.

Suposém que aixó ser' una fozaña fu­sioniata, 4 la que es probable haja contri­

- buit l' arcalde de Igualada. Y com aixó imelicaria una cen1ura pre­

via que ne autenea l• ltfy vt,eat d6 im­prenta, i pesar de ser feta pe 'la conserva­dora, ja m'hi jugaria tot un tupê que 's tracta de alguna arca!dada.

- Esperém i que s' espliqu~ nosta·e com-pany igualad f. .

•• .... .. L' Aduana de Barcelona dona aproxima­

dament 4 Madrit la quarta part de lo que donan totas las d'Espanya juntas.

Per aixó tal volta aiga que Madrit no 'ns pugan veu re.

Per no tenirnos d' agrahir .lo mantin­drels.

•• •• Torna i remenarse ah gran insistencia

lo de la agregació A Barcelona dels pobles que la voltan. ·

No deixarém may de clamar contra tal mida absorbent, que no reportar' cap be­nefici ais barcelonins a cambi de moltas perduas als demés pobles interessats.

¡Fora centralisacions! .. .... . .. Fa pochs dias que al Senat va haberi un

pugilato entre'ls senadors civils y 'Is in­civils (militars) sobres quins costavan mes cars a la nació. ·

Igual que si disputessin qui lleva la pell mes prompte al contribuyent.

Aquí recordo aquells versos d' en Camp­rodon:

En punt a fernos paga tan bo es en Pau com en Pere.

•• •••• iSe recordan lo que 'l número passat

deyam de una fantasma que habia sortit per CAdis1

Donchs escoltin lo que diu lo Diario de aquella capital:

cLa génte anda alborotada por ahí con la fantasma que ha aparecido en el barrio de la Viña, a la que se supone con perver­sas intenciones contra la propiedad agena.

i.Segun cuentan, una de estas noches pasadas, hallAbase sentado a la puerta de su establecimiento, el dueño de una tienda de vinos de aquel barrio, cuando se vió venir a nna especie de sombra blanca mon­tada en unos zancos. Compren~i6 en se­guida de qué se trataba y llamó A sn de­pendiente pidiéndole la chivatà ó porra, de ex~ncia segura en todos los estableci­mientos de bebidas, y con este ibstrumen­to en la mano y disimuladamehto oculto tras de su cuerpo, esperó la llegada de la terrorífica aparicion, la cual se l fué acer­cando lentamente basta pararse q_n momen­to junto al montañés. Entónces ~ste, répi­do com·o el rayo, sacó al aire la chivata y descargó un furioso golpe sobre las costi­llas del fantasma, que tanibien al parecer las fantasmas tienen costillas. Y algo tam­hien deben tener de ;indama, ues la de

-- .. - ..

LA TRAMONTANA

nuestrà historia es Cama que arranc6 en seguida i correr, dejando caer en au h uida un excelente rewolver que el ú.bado se ha· llaba en el j uzgado.»

Ja ho deyam en no1tre número passat. Fa algun temps que totas las fantasmas

acaban ~ebent. · Per nosaltres .. . que duri. · .

·······························•••**'*-**•··········

¡¡¡QUARESMA!!!

D•DtCADA A LA JOftlfRT CATÓLICJ. D& l.t.BAD8U.

tesa

¡Qu' e. nr¡on76-1 ¡qu' ee riclical ea lo ligte del prop, •••cas••~ ab .. atn ..,_. V oealtnl los que a..,, anéu a comprar u ., ¿no n7éu qae IOU ~-de •r S. del '!fi• .... ;.no nyéu que dim d' • polale cmliaat 1 decent, no deuriau ma1 at&rbl per imbéca11 '1 ~ ¿F.a preem fer W. 1i3'I•~ deju.nar, ~ 41e .,.a '1 malt.notar la matem_ per probar que ~ ayma ' n.? DaTUt cOIÚlllW ta ,........., ma cara 1' a•orgoD,1eÜE; doldria fenoe èOIQewlre qae lo qae Tosalltea fea, • oateatar l' iporuaCÍlt tenir foll Jo pemamco:t. 8el' r.Iu u MDtit ó bé patir •el oel')'llL. Pero no trobo parau1u per clirbo com 1e m..-., que espliquin Toltra iporancia, cali6cant. ,·o.tret feta, ni trobo mou prn~aieoe per dirTos com ~éa: ¡Sou indipa d'...,., ..,,,, 1ou indàgttU del progrhl . . . . . . . . .

¿Vos atreviu i ionlta"l're '/.. perque 'ua pUlo 116àlaén'l'f ., ., ¿Dihéu que só un malvat y heretje

l perque no obro com obréu? ¡Jesúa, Joseph y Maria! ¡Valgam San Nin y San Nen! ¿de qué, donch!, serve~ la Ciencia, soa adelantoa é ÏDTen•? Y éaten, Tésten, bella Ca'encia que no serveixes de m, ¡atúrat, locomotora! ¡atúrat, atúrat, IJ'en; que 'a fongui la Uurn ll«trica que no la necessitém! ¡para Vapor; para, para, que a 'n aquí ja hi ets de més! ¡que 'a destroni lo UUgrafo! ¡g'lobo no t' enlayria més! ¡moriuvoa, filla de la Ciencia ·OUe a ' n aquí no h.i e1téu bé! ¡allunyéuvos de la terra, allunyéuvoaen, per Déu! que entre mi\j de tanta llau tan sola pot ~berbi ... berr•,

JoJ.!CET BaUT

En un tiberi donat i Sabadell al senyor bisbe, un tal Sellarés va brindar dihent que creya un gran remey per la industria resar lo rosari tot sovint.

¡Oh talent de aquest bon senyor! Lo millor dia descubrira 'l moviment

contínuo posantse unas ulleras de rodar la sinia. ·

Y que deurian anarli ni pintadas.

** • ••• A Malgrat una noya va relliscar. Aixó no

te res d, estrany. ; Y relliscant ... m caure. Aixó es molt

natural. Y cayent, se feu un bony que réventa als

nou mesos, sentne testimoni on bordegés

Pq.• l

com una poma de1' ciri. Aixó encara ea .. 11atural qµe lo altre. · .

Lo pare de la noya consult4 'l fetª' lo regent de la parroqoia, y aquest li aconee­lli que 's desfé~ del fruyt de la relliscada, y santas pascuas.

¡Qué tal lo consell! L' avi del bordegis no volgué seguir

semblants insinuaciona, y per ellaa apot­trofi al reverent.

¡V!lgam Deu y lo que moralisan aqueta ministres del Senyor!

... .. ' Se di u que 'l cadavre de Zumalac6rrerui

est.a sense cap. Y 's conta que les dit cap deu haber lig1at

robat. Donchs jo crech ••e aixd aeri un mira­

cle pera demostrar t¡ae 'l carlisme ja no te ~ cap .. .

Ni peus ni senderi.

•• .. .. Un ensotanAt de Hellin va empaytar ga­

nivet en mi i un feligrés que volia tenir la barra de fer enterrar una parenta seTa sens pagar los dret& del gori-gori.

D' aixó se 'n diu salero en fer guanyar la glorfa del cel.

Si no ho vols de bon grat. .. i ganiTe­tadas.

¡Oh reverendíssime argumental .. .. .. A Palau Sabardera va calarse foch 'una

casa. Tot lo vehinat ac~t. ,...o 1' .eatranya11 de

que las sotanas Ca111n lo IOrt. ¡Tontos! cada un del •a oftcil Se i1agu61 traotet...41e algaoa hereaeia,

prou haurian sigut los primers.

La guerra car-católica continúa qu' es un gust.

No es ja tan sols lo bisbe de Barcelona lo -qui disolt las joventuts carca&, sino que lai mitras de Lleyda, Tortosa y Vich fan lo mateix, y 'l arcabisbe de Tarragona fins ha manat tancar lo seminari, per considerar­lo foco de propaganda nocedalina. . La, Vespa; en cambi, segueix donant unas probas de mansuetut a son superior lo bisbe, que no ho faria pas. mes be LA TRAMOSTANA.

Apa, apa, aixís va bé. Tiréuvos los bo­net pe ' l cap y mi tralada que te criO.

¡Quinas funcions mes divertidasl .

... .. Llegeixo en varios periódicha: cLo tribunal eclesi4sticb de Paris, pre­

sidit pe 'l arquebisbe de dita capital, ha cridat al fill del general Serrano pera 'l r econeixemP.nt facultatiu que ja ha sufertsa esposa en un convent de monjas, assistida per quatre .metjes ilustres, que certifica­ren a favor seu.»

iDe modo que 'Is canalla Robau y Car­reras son capassos de tenir rahó sobre 'la­personafjes Serranos?

Com se tracta de materia tan llepissosa, no v1tll ficarhi 1 ls dits.

¡Uix! •• •• • •

Aquells bens d els pobres que adminis­trava lo rector de Badalona y 'Is seus amichs, donan molt mes d' ens4 que est4n confia ts a gent que no gastan sotana.

. Com 4 mo.stra publica Bl Bco de dita po­blació que 1,1na pessa de terra que avana

'

..- - . .... ..

,.,."·• adonava tresceilts duros al any, ara 'n dona mU ouytcent&! · 1Pobre rector, com lia perdut la ganga!

l , •• .. ,.. A Ardales (Andalasía) hi ha un rector

. qµe fa bro~e~a. desde la trona ~~mostrant que 'Is soc1ahstas tots son masop1chs.

De modo, qu~ segons aquell trompa de rector, en Sagasta, l' emperador de

0

Pruksia y altres èalamitats masónicas tam­bé serian socialistas.

Afortunadament,_ e~ tot te 'l clero lo do del desacert. ... .. ..

Lo rector de Ayora (Valencia) va dir desde la trona qt,1c si no titavan diners A la caixeta de las inimas no tindrian ni misàa primera ni . Òiiua d' onze 4 las fes tas.

Pensant católicament, n1e sembla que aiió es un conflicte horrorós entre la but­xaca del rector, las 4nimas del purgatori y la llana dels feligresos.

¡Qui resultara ser lo mes espaYilatt

** ...... A Hellin s' esta morint un home, y cri­

dan 4 un ministre de sotana y teula pera que li obri l;ls portas del cel. · Lo tal teula, 4 pesar de ser un home b6

per tirar un carro, va dir que no volia sor­tir de casa A peu; ah aixó que li portessin Un Ca ........ .. ,. • & ~'4~J "" •

La distancia ni arriba i un kilómetro. Entre tant lo mort va an~rsen 4 soparab

Deu. lY si Sant Pere no li va trobar los pa­

pers ben despatxats, qui 'n te la culpat -Lo carruatje de no estar i punt, dir4

l' ensotanat; per aixó 's perdé un' Anima. Avuy es doble sen·sible tar desgracia. Tants carretons dels gossos ' que hi ha

en vaga!!. .. ... .. ... Un tal Manuel Fernandez, sagrista de la

parroquia de Pedroche (Córdoba), ha des­cobert un robo que anava d ferse en dita iglesia.

Si 'l tal Fernand·ez no ha fet un miracle, pot dArseli 'l títol quan menos de Canonje perpêtuo.

** .. .. Duran t los primers d =as de quaresma un

frare caputxí ha predicat a Santa Coloma de Farnés, demostrant ser un exemple de erudicció bunyol y de oratoria de ma­marratxo.

Cridant contra las disfressas digué que Jesucrist habia dit: «L' home no 's vestira may de dona ni la dona d' home.» Si aixó fos veritat, icom s' hoarreglarian los cape­llans, que portan fandillast

Y anyadí que si ac4s volian disfressarse, que ho fessen de sants, de 4ngel, de fra­re, etc. Es i dir, fer un ~arnaval del cel.

També v4 escomnnicar als que feyan 6 anessin i veure la Passió, y aixó feu om­plir lo teatro.

¡Quina ganga lo ser excomunicat! ...

•• •• Un canonja de Parma ha desaparescut

emportAntsent 40,000 missas y una filla d' Eva d' alló mes caya.

¡Oh santa irregularitat corporal y espi-ritual! ... .... ..

Aquets ulti~s dias no mes ~ te ~oticia de que hagin sigut robadas las 1gles1as de llañaria, Abornicuo, Baracaldo, Arrigor­riaga, Basauri y Arquillos.

.LA TRAMONTANA

¡Ay ai aquella ei vit de Aneaga que sabe­ren trobar en poder del rector los objectes robats fossen per tot Espanya, quins des-cn·briments! ..

Pe ro nosa l tres , míseros pecadors, no· podêm ferres m"s que acotar lo cap devant dels inescrutables designis de la .... guar­dia civil.

•• ... .. En la iglesia de Santa María de Alicant

un jesuïta va pegaria per contar qüentos llepissosos desde la trona. logrant fer riu­re als devots fins~ c'urelshi la baba.

¡Viva la moralitat jesuítica!

* Lo mateix eJJSòtanat digué en un de sos

sermons de gtweixum, que 'Is pcriodistas eran tots uns eobarts.

Es Jlastima que aixó no bo digan en punts ahont se 'l' pogués contestar.

¡Qains arguments me~ contundents treu­ria la punta de la bota!·

•• .... A Flammarion li han regalat, per son

talent, una preciosa torre prop de Paris. Al papa- contínuament li regalan mils

nap per cera, 4nimas y demés tonterías. Es veritat que al mon fe de haberhi gent

per tot. · ** ... ..

La Vo.= Montaiesa, periódich excomu­nicat de Santander, ha sigut absolt pe 'l tribunal ordinari. en una causa criminal que se li seguia 4 instancia de varios advo­cat.s de aquella població.

Decididament las excomunions fan estar de sort. · .. ... l A Mil~gà 's reparteixen molt& llibrets

(no de tdmar)' qual' argument vé a ser lo següent: ·

«Cap persona de ideas lliberals pot ser católica.»

Per mí, conformes; y no hi ha qu' esgar­gamellarse en probarho.

** ..... t Se presenta queixa al arquebisbe deChu­

quisaca (Bolivia) resp~cte i un capellA que mantenia blblicas coneixensas ah varias fill as de Eva, y 'l príncep de la Igle8ia con­te~ta que ell canonisarfa 4 tot capell4 que b~nament se contentés ah una sola dona.

iOué tal lo sastre que coneix lo panyot

GEROGLfFICH

L

FAM ALPENS

A Eudalt&u

l . SOLUCIONS l LAS CABORJAS DEL NÚMBRO PASSAT

l

~:-.Mariano. 8abaté. Alella.

. - -~

~~-· -- .........__~~ ---- - - ~ ~

- - --~6m. 88

. " LLIBRERIA ANTI-CLERICAL . ,., .. ...... la 1 •. , ..

l

oaaAS aBCO•ENADAS

LOS AMORS SECRETS DE PIO lX, per C. S. Volpi. antich cambré del papa; dos vo­lums, cada un, 2 franchs So céntims .

JN PAPA FAMELLA. aventuras- extraor· dinarias y crims esJ>antosos de Ja papissa Joana per Léo Taxil y Fernand Laffont; un volum' 1 franch So céntims, •

LA BIBLIA DIVERTIDA, text per Léo Taxil; vint ma·gnifid.is quaderns que contenen quatre cents dibuixos per Frid' Rick • ct1da quadern, So céntims. '

LO CATECISME RE PUBLICA DEL Ll­BRE-PENSADOR, per Paul Foucber; un fo­lleto, 60 céntims.

L:\S BESTIES~S SAGR\DAS, per Léo Taxil; dos folletos, JUnts, 1 francb 20 céntims.

LA GUERRA DE 'LS DEUS. per E\•aris­~c P~tny, edició complerta; un volum, 1 franch 'º cenums.

LA RELIGIOSA, per Didcrot; un '"olum r franch So céntims. '

~A VIDA DE JESUS. per Léo Taxil, ,li. bu1xos ~rotescos per Pépin; cada quinze dias, una serie So céntims.

LA BELLA DEVOTA, i>er J . Vindcz; un volum, 1 franch So cér1tims. ·

Totas aquestas obras, escritas en francés. se venen a Barcelona en la llibreria d" en Guillém Parcra, carrer del Pi, núm. 6. . .. .. ..

•••• ••

G ARI BALDI HISTORIA LIBERAL DEL SIGLO XIX

••ea., ... 1.1ea ... J ..._llna ..........

ESTUDIOS FILOSÓflCO-ORIGINALES de cscritorcs halianos, Franceses y Españolcs

baj• la · dincdoa de

Justo Paator 4e Pellico

Obra ilustrada por notables anistas con Iaminas suehas y grabados intercalados

Aqu.esta obra, recomanable per la puresa de criteri lliberal ab que toca tot lo transcorregut en nostre sigle; al­terna t ab la Historia del héroe llegenda­ri Gari baldi, obté mes cada dia lo favor del pú blich.

Fins avuy va publicat lo quadern 29. Se reparteixen setmanalment vuyt

entregas de vuyt p4ginas, al. preu de un quart de ral cada entrega, ó sian dos rals cada quadern de 64 planes.

Las preciosas léminas que en gran número adoman la obra, .se donan de regalo als senyors suscriptors.

Condicions ventatjosas pe 'Is corres­ponsals.

Se suscriu en aquesta Redacció y en totas las principals Uibrei'las y centros .. de suscripcions d'Espanya.

l

......

..._

•