Edició de LleidaDIVENDRES · 1 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14475 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13345 - EL PUNT

1,20€

1215

03-1

1363

83w

1820

59-1

1777

25®

POLÍTICA P56

Xavier Quinquillà. Número 4 de JxCAT

“Un govern del155 a Lleida ésparadoxal”

A la vendaal quiosc

ATURATS · La dependència dela burocràcia de Madrid paralitzal’administració mentre l’Estatcontinua bloquejant partides vitals

Ofegats perl’article 155

CLAMOR · Representants deltercer sector, de la cultura i de lafunció pública denuncien que laintervenció perjudica iniciatives

Pablo Iglesias, secretari general de Podem, aplaudeix en una sessió del Congrés dels Diputats espanyol ■ MARISCAL / EFE

Podem porta la intervenció al TC

P6-19

Entrevista P15

“Els comunshan acceptat elsucursalisme”

Ex-secretari general de Podem CatalunyaAlbano Dante Fachin

Cultura i Espectacles P38

Obres del MNAC que s’haurien de retornar ■ ACN

L’Audiència d’Oscarebla l’afer SixenaOpinió

Antoni Comínconseller de Salut

Carta a l’Oriol Junqueras(i a la resta decompanys)

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

n els espectaclesque ja havíem vist

de Christiane Jatahy,la dramaturga i direc-tora brasilera es dedi-cava a dinamitar l’es-

tructura dels clàssics per tal de recollir,d’entre les cendres, l’essència del queStrindberg o Txèkhov ens havien vol-gut transmetre. Subjacent, sempre hihavia la lliçó primordial: els clàssics hosón, sobretot, perquè tenen coses adir-nos. La senyoreta Júlia continuavaessent (tot i la intervenció del vídeo,agressiva i esmicoladora, o potser grà-cies a la força d’aquestes imatges, pre-cisament) un conflicte de classes en-mig d’una passió desfermada. Les ma-niobres de l’amor vistes com una bata-lla sense quarter, una disputa sobre elpoder. A Les tres germanes, la càmeraesdevenia un altre actor, de tal maneraque modificava la percepció de la vidade províncies amb uns primers plansque trastocaven l’esquelet de Txèkhovi oferien una nova lectura. Tot i això, elrus hi era, amb la mateixa intensitat(més i tot) que en un muntatge con-

vencional.Jatahy, a Temporada Alta, ha tornat

a fer el mateix amb Shakespeare. Peròamb una lectura molt més política queen les anteriors versions. Macbeth hiés, també. Hi ha el pòsit de violència id’emmascarament de la realitat, lacrua presència de la sang sense atura-dor, l’ambició per regnar. I la baixadaals inferns, un cop es demostra com ainsuportable el pes de la culpa. Però enel seu A floresta que anda, el pes deci-siu de la lectura rau en el famós boscque camina, des de Birnam fins a Dun-sinane, el senyal de les bruixes queMacbeth no esperava mai que apare-gués al cel. Com em va dir una espec-tadora, després de la funció: “Els ar-bres som nosaltres, el públic, que hemde decidir, en un moment o un altre, sinomés observem passivament o siparticipem. Però també som el mateixMacbeth, quan ens contemplem comuna imatge que ens assalta.” No sé,doncs, si podríem parlar d’especta-dors. Més aviat d’interpel·lats per unalectura del clàssic que, literalment, ensofega entre dues parets que s’acostenper esclafar-nos.

E

Keep calmJosep M. Fonalleras

El bosc quecamina

Subjacent, sempre hi haviala lliçó primordial:els clàssics ho són, sobretot,perquè tenen coses a dir-nos

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

l Museu Marès, aquesta mena demagatzem del MNAC que hi haen un carrer lateral de la cate-

dral de Barcelona, presenta aquestsdies un pessebre amb suro, molsa i fi-gures, que vol ser, a partir d’aquestany, la rèplica “tradicional” del pesse-bre “modern” que l’Ajuntament deBarcelona instal·la a la plaça de SantJaume. Es confirma, com algunsabans que jo ja han observat, que a Ca-talunya, i a la seva capital amb més in-tensitat, tot ho tenim duplicat ambl’objectiu de satisfer sensibilitats di-verses: en Basté i la Terribas, en Llachi en Serrat, la Bonet i la Rossell, Mont-serrat i Poblet, el Barça i l’Espanyol, elBesòs i el Llobregat, la torre Mapfre il’hotel Arts, la colla vella i la jove, elMNAC i el Museu Marès... Quan Pujol iMaragall eren inquilins dels dos edifi-cis enfrontats de la plaça de Sant Jau-me, si l’un creava el Teatre Nacional,l’altre corria a protegir el Teatre Lliu-re, i si l’un engegava TV3, l’altre fun-dava Barcelona Televisió. Els pesse-bres “moderns” de la plaça de SantJaume van ser una iniciativa de Mara-gall amb l’objectiu d’espaterrar una

E

mica el Pujol pairal que cada dia hi ha-via de passar per davant. Pujol no te-nia la facultat de fer un pessebre a laplaça, però, en canvi, convidava pelsvolts de Nadal els periodistes a un di-nar a base de rigorosa escudella i carnd’olla, un rostit sumptuós i neules itorrons. Maragall també feia una re-cepció amb els mateixos comensals:tots a peu dret picant provisions inspi-rades de prop o de lluny per FerranAdrià. Els torrons, desestructurats iles neules, vaporoses.

He anat a veure el pessebred’aquest any a la plaça de Sant Jaume.Tota la iconografia d’aquestes cons-

truccions hi és present: la Mare deDéu, el Nen, Sant Josep, els pastors,els Reis, l’inevitable caganer... Nomésque són de plàstic blanc fluorescent ies troben enfilats a l’extrem d’unesperxes. Ada Colau segueix el camí deBetlem fresat per Maragall. El seu an-tecessor, Xavier Trias, feia tota la carade no agradar-li aquests pessebres, pe-rò els va mantenir perquè igualmentfeia tota la cara de resignat. El pesse-bre de Trias és el del Marès.

Davant el pessebre, el Palau de laGeneralitat està blindat amb tanques.El govern que hi hauria d’haver a dins,la meitat és a la presó i l’altra meitatés a Brussel·les en condició d’exiliat.Això ja no fa gràcia ni respon al nostretarannà duplicador. Això és un drama,i un drama imposat. Què ens volendir? Que amb Maragall i Pujol vivíemmillor? O dit d’una altra manera: con-tra Pujol i Maragall? Recordin la facè-cia: “Contra Franco vivíem millor.”Mentre m’ho penso, només sé queamb i contra els neofranquistes es viupèssimament. Llibertat, amnistia, au-tonomia, i el crit que aquests dies s’ha-via imposat: “Per Nadal, tots a casa.”

“El govern que hihauria d’haver dins, lameitat és a la presó il’altra meitat, a l’exili

Manuel CuyàsVuits i nous

Duplicats

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/spheuo

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

La Junta Electoral Central,un ens que està pensat per

garantir la necessària neutralitatdurant les etapes electorals, haprohibit recentment que les fonts iels edificis públics de Barcelona espuguin il·luminar de groc. Aquestadecisió en segueix d’altres, com arales que van obligar a retirar les pan-cartes que hi havia en diferentsajuntaments en favor de l’allibera-ment dels presos polítics, i una al-tra, de caràcter preventiu, per ad-vertir els interventors i apoderatsdels partits que el 21 de desembreno podran exhibir cap llaç groc.

La junta electoral provincialresponia així als requeriments delPP i del PSC, molt preocupats per-què sembla que exposar-se a un co-lor pot estimular el vot indecís enun sentit o altre. En realitat, aques-tes prevencions –fàcilment supera-bles amb l’enginy habitual de l’acti-visme social– serien hilarants –n’hiha prou d’examinar les xarxes– sino fos perquè són un símptomad’un fet preocupant. I aquest no ésun altre que, davant d’un procéselectoral en el qual l’unionisme noté gens clara la seva anunciada vic-tòria abans de temps, les forma-cions alineades amb aquesta opcióes dedicaran, no a explicar el seuprograma, sinó a escrutar ambànim censor els independentistes.

És a dir, que hi ha el risc que encomptes de sentir els argumentspels quals Catalunya ha de renun-ciar a la república i romandre en elcamí de l’autonomisme que ens hadut al punt on som ara, hi hagi unavoluntat de perseguir qualsevolopinió que es pugui interpretar comuna desviació de l’ordre constitu-cional. ¿Quina neutralitat hi pot ha-ver en unes eleccions quan una partja ha decidit abusivament que elsadversaris són uns colpistes queataquen la democràcia?

El setge algroc com asímptoma

EDITORIAL

orrem el perill, amb tanta eufò-ria com es viu en el sector inde-pendentista per la possible ex-

carceració, avui, dels consellers del go-vern empresonats, que tots plegats hovivim, quan passi, si passa, com unavictòria. No s’enganyin. Si els conse-llers del govern i els Jordis surten avuide la presó, que és el que tots vostès ijo volem, ens n’alegrarem molt, mol-tíssim; però no serà una victòria, seràun acte de justícia. Perquè a la presóno hi havien d’estar ni un sol dia. I per-què quan surtin no sortiran perquès’hagi arxivat el cas, ni perquè el jutgeconsideri que no hi ha cap indici de de-licte; ens ho vendran com un acte degenerositat, perquè veiem tots plegats(i perquè ho vegi Europa i algun jutgea Bèlgica) com de magnànima i justaés la justícia espanyola. I el que hauriade veure Europa, i el que hauríem derecordar avui tots plegats, és que lajustícia espanyola (com es deia aquell,

C “Correm el perillde considerar unavictòria la possibleexcarceració, avui,de mig govern. Noes confonguin

Pedro Pacheco?) està acusant encaraara el govern de Catalunya (i els presi-dents de dues entitats sobiranistes)de delictes que els poden suposar tren-ta anys a la presó per haver intentatcomplir un programa electoral queningú va prohibir. No pretenc pas po-sar aigua al vi, només faltaria. I quanavui els excarcerin a tots (no em passa

pel cap una altra possibilitat) hem defer una festa i celebrar-ho. Però nos’enganyin; les seves causes continuenvives i l’article 155 funciona a ple ren-diment. Que no ho veuen, que ens hanprohibit fins i tot el color groc? On s’ésvist una estupidesa com aquesta? Hiha mig govern a l’exili, a l’anterior go-vern el Tribunal de Comptes vol pas-sar-li una factura de 6 milions d’euros,la normalitat a l’administració catala-na és un miratge, i això que està pas-sant amb Sixena o amb l’Agència Tri-butària i els festivals culturals és unsimple aperitiu. Ens estan passant elribot. Sortir de la presó no és una vic-tòria perquè no hi havien d’haver en-trat mai. Sortir-ne era la seva primeraobligació, dient-los avui, si cal, el quevolen sentir. Però en sortiran perse-guits. I de la mateixa manera que enshan prohibit el groc, els voldran prohi-bir el que pensin o diguin des d’ara.Per això la victòria és una altra cosa.

No s’enganyinXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Durant la campanya electoral els mitjans públicshan de ser neutrals. Aviat ho comprovarem en elsmitjans públics espanyols, per cert. La Junta Elec-toral hi imposa restriccions, Mònica Terribas esqueixa i el PP porta aquesta queixa a la junta. Nillibertat d’expressió, ni de queixa.

SECRETARI GENERAL DE PODEM

Ara, ni dret a la queixa

Podem s’esperarà, previsiblement, a l’inici de lacampanya electoral per presentar un recurs con-tra l’article 155 de la Constitució. Cop d’efecte,perquè s’hauria pogut prendre la iniciativa moltabans. Cop d’efecte, perquè probablement seràrebutjat. Però no per això no ha de ser valorat.

-+=

-+=

No són presos polítics?Eleonora Forenza

Cop d’efectePablo Iglesias

-+=

Mònica Terribas

El govern espanyol està obstaculitzant que unadelegació de 16 eurodiputats visiti els presos polí-tics que hi ha escampats als centres penitenciarisde Madrid. És a dir, es comporta com els governsdels països autoritaris, que, ja és casualitat, tam-bé sempre neguen que tinguin presos polítics.

EURODIPUTADA

PERIODISTA

De reüllOdei Etxearte

Dins i forade la presó

n el millor dels casos, si el jutge del Tribunal SupremPablo Llarena ho considera ajustat a dret, els deu

presos polítics podran sortir avui de la presó. Elvicepresident Oriol Junqueras; els consellers JordiTurull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, MeritxellBorràs, Dolors Bassa i Joaquim Forn, i els presidents del’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La pena“preventiva” que han hagut de pagar amb la fiança méscara que es pot imposar, la de la privació de llibertat,serà per sempre irreparable. Però de la possible sortida

dels presos d’Estremera,Alcalá-Meco i Soto del Real tambése’n faran lectures d’oportunitatelectoral, encara que moltsrepeteixin una vegada i una altraque els temps de la justícia i de lapolítica no es coordinen. Si elsdeixen en llibertat, alguns se’nfelicitaran: els candidats podran

participar en la campanya del 21-D. Però aquesteseleccions poden arribar a convertir-se en una trampaper als encausats: tot el que diguin, tot el que s’hi digui,qualsevol detall del programa polític que defensen,podrà ser utilitzat en contra seu. D’ells i de la resta demembres de la mesa que van a les llistes, començantper Carme Forcadell. Es perpetua una altra menad’empresonament: el de les idees. Només laconsolidació d’una incontestable majoriaindependentista podrà començar a combatre larepressió i la por a patir-la que ho amara tot.

E

Es perpetuauna altramenad’empre-sonament:el de les idees

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

No afluixa en el dèficit i ofereixel 0,6%, molt lluny de l’1,18%exigit pel govern, i crea unimpost per a refrescs ensucratsper invalidar el català.

10anys

20anys

La manifestació de Barcelonapren el pols de la indignació.Laporta s’afegeix avui a unapresència massiva derepresentants.

El 90% d’infectats per la sidano saben que són portadors delvirus. Durant aquest any s’hancontagiat vora sis milions depersones.

Mètode Montoro Manifestació Problema de fonsTal diacomavui fa...

“Heus ací unpossible nou recursper millorarl’aprenentatge delsidiomes!

n el Cultura del 17 de setembre, elprofessor David Bueno es referia al’actual inflació d’articles científics

publicats. Això pot ser un indicador del fetque s’investiga molt, però també un signeque els investigadors viuen sota la pressióde “publicar o morir”. Per justificar la feinafeta i seguir disposant de recursos, elsgrups de recerca es poden veure abocats apublicar resultats de no prou entitat. Elsavaluadors de la recerca, i les agències i or-ganismes que la financen, valoren la quali-tat i no sols la quantitat, però l’aspectequantitatiu pot pesar més del compte, i noés fàcil destriar el gra de la palla.

A AQUESTES ÒBVIES I BREUS reflexionsm’hi ha portat la publicació, fa uns dies,d’un article de Fritz Renner i col·labora-dors, a la revista Journal of Psichophar-macology, en el qual s’estudien els efectesdel consum d’alcohol sobre la capacitatd’expressar-se, especialment en una sego-na llengua apresa recentment. S’ha portata terme a les universitats de Maastricht, Li-verpool i Freiburg d’Alemanya, i a centresde recerca com el Kings College de Lon-dres, i també de Liverpool i Cambridge. El

E treball s’ha fet amb subjectes de parla ale-manya que havien après recentment elneerlandès. Uns prenien una beguda alco-hòlica a base de vodka amb un refresc de lli-mona, equivalent a la quantitat d’alcohold’una pinta de cervesa, i els altres, aigua.Els que havien pres alcohol, una quantitatrelativament moderada que determinavaun nivell en sang per sota del límit que espermet per conduir, s’expressaven milloren neerlandès que els de l’aigua. Heus acíun possible nou recurs per millorar l’apre-nentatge dels idiomes! El treball és extens iben argumentat, i els mateixos autors afir-men que cal confirmar i ampliar resultats,

que atribueixen al fet que una mica d’alco-hol desinhibeix i augmenta la confiança enles pròpies capacitats. Aquests resultatscoincideixen amb uns d’anteriors publi-cats al Journal of Psycholinguist Research(2013) per l’investigadora hongaresa Esz-ter Tisljár-Szabó i col·laboradors, que ob-servaren, entre altres coses, que els subjec-tes sota els efectes de l’alcohol (equivalent auna mica més d’una pinta de cervesa)s’embarbussaven menys si parlaven en unidioma estranger que en la seva llengua. Ai-xò sí, l’embriaguesa no va bé en cap cas.

RENNER I COL·LABORADORS evoquen lacreença que una mica d’alcohol facilita par-lar idiomes apresos. Si la “saviesa popular”té el seu valor, això no és nou. Recordo quequan el meu germà i jo érem nanos –finalsdels anys quaranta i principis dels cinquan-ta del segle passat– a l’acabar els àpats defestes assenyalades, a les cases es preniauna mica de “xampany” (no sabíem que esdiria cava) i el meu pare i una tia –i he fetuna petita enquesta i altres persones de lameva edat també recorden l’expressió–sempre ens advertien: “No en begueu gai-re, que acabareu parlant francès.”

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

L’alcohol i els idiomesTribuna

iquel Iceta s’ha fet omnipre-sent a les cadenes de televisió

per anunciar la bona nova de la “re-conciliació nacional” que ell liderariacom a president de la Generalitat.També és dels que diuen que la soci-etat catalana està fracturada per cul-pa dels independentistes, però elsallarga la mà sempre que acceptin la“pau romana”, que és aquella funda-da en la submissió a l’ordre establert:si no et revoltes, no et passarà res; o,dit d’una altra manera, no desitgisallò que l’Estat no et vol concedirperquè, si ho fas, ho pagaràs. Sí, Ice-ta sempre ho recorda: jo ja havia avi-sat que s’aplicaria l’article 155, quepodrien acabar a la presó i tota laresta. Tanmateix, sempre s’avisa desdel costat de qui amenaça: és unamanera de fer de portaveu de l’amo. Iés així que va avisar, però no va evi-tar-ho. En canvi, no va fer res perbuscar una sortida democràtica a unconflicte polític existent. Sí, hi haconflicte (i, si es vol, divisió) socialpel que fa a la independència. Comn’hi ha en altres qüestions. Però lafractura, amb les seves ferides, ha ar-ribat per la repressió: hi és entre elsque considerem inacceptable l’em-presonament de deu persones, amés de la destitució d’un govern legí-tim, i aquells que ho han fet, ho ava-len o ho consenten. Reconciliació?S’ha executat una venjança i allò quees vol és submissió.

En fi, Iceta diu que no volia el 155,però no s’hi ha oposat. I ara ÀngelRos, un de la seva corda, lamenta queMéndez de Vigo hagi ordenat que elMuseu de Lleida “retorni” els béns deSixena a Aragó. L’alcalde de Lleida fael ploricó i diu que el 155 no havia deservir per a això. Per a què havia deservir? Només per destituir un go-vern legítim i ocupar les institucionscatalanes? Què es pensava? Doncstambé serveix per a això: obtenir unbotí de guerra. Ara que el PSC no esqueixi: ho ha fet possible. Ha donatsuport als que, entre tantes altres co-ses, ni els importa que les obres deSixena puguin malmenar-se. Com elsha d’importar l’art, la cultura, si volenaplicar retroactivament un IVA perles subvencions a institucions, pro-ductores i fundacions culturals? Ésper afany rapinyaire? Possiblement.Però les víctimes de l’IVA retroactiuno tenen els diners. Així que Cristó-bal Montoro potser no recaptarà, pe-rò ja els estaria bé destruir una micamés la cultura. Només he fet unaullada a part de l’estat de les coses.

M

Full de rutaImma Merino

L’avisador

Jo ho tinc benclarb Sí. Sí. Jo ho tinc ben clar. Eldia 21 sé molt bé a qui votaré.Perquè…

-Jo no estic d’acord amb el155, que ha fet tant de mal a lesnostres institucions i a nosal-tres en general.

-Jo soc fan de TV3 perquècrec que són gent “normal” iuna grans professionals! (perquè l’han de tancar?)

-Jo respecto el Museu deLleida i les obres de Sixena queva comprar fa anys la Generali-tat!!

-Jo estic totalment d’acordamb l’escola catalana i la sevamanera d’ensenyar.

-Jo crec en la llibertat d’ex-pressió. No m’agrada que emprohibeixin segons quines pa-raules (presos polítics...).

-Com a demòcrata, se’m fadifícil acceptar que hi hagi miggovern a la presó i l’altre mig aBrussel·les (tots destituïts perMadrid!!).

-Per mi és molt important lacultura i crec que s’ha de pro-tegir, no pas enfonsar-la!

Per tot això i molt més, tincmolt clar a qui votaré el dia 21.Perquè estimo Catalunya i lavull lliure de totes aquestes“xacres”.FINA MANENTPremià de Dalt (Maresme)

Mesures per atothom?b A l’àrea metropolitana deBarcelona a partir d’avui els ve-hicles que contaminen més nopoden circular pels carrers ve-tats quan hi hagi una elevadapol·lució atmosfèrica. Més en-davant això s’aplicarà a mésmunicipis. Es multarà qui nofaci cas de la prohibició. No se-ria més coherent demanar alsfabricants de cotxes que posina disposició del mercat vehi-cles assequibles i no contami-nants per a tothom? No seriaaquesta una mesura més eco-lògica a la llarga que no pas la

de prohibir i multar les perso-nes més humils que no dispo-sen de mitjans per comprar unaltre cotxe a més del que tenenara? S’han fet estudis per sa-ber com contaminen els cre-uers que arriben cada any alport de la ciutat? I els autocarsde turistes? I els avions que so-brevolen la ciutat? Aquests nocompten?EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí i l’Estartit(Baix Empordà)

‘Selfies’

b Caminant per Barcelona emvaig fixar en un grup que, al fer-se una foto davant la SagradaFamília, només sortien ells iben poc del monument. Des-prés van continuar com si resel seu viatge. Al cap d’una es-tona, mirant les xarxes socials,vaig veure que en totes les fo-tografies que trobava de viat-ges el lloc era només una cosaborrosa al fons i que tot, enrealitat, eren retrats. Hem pas-

sat de visitar indrets per viurel’experiència i fotografiar el re-cord, a anar a un lloc per foto-grafiar-nos a nosaltres matei-xos i oblidar la resta. Ara el quees porta és el turisme de sel-fies. El nostre egocentrisme haarribat a uns nivells tan elevatsque gaudim més ensenyant atothom que hem estat en unlloc que observant les vistes.ANDREA CASTILLOSant Boi de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Groc

b No els produeix mal d’ulls oal·lèrgia a aquesta gent del PP,Cs, el PSC/PSOE veure a la viapública les bústies de Correuspintades de groc, aquest colorper a ells tabú? Afanyin-se adenunciar-ho a la Junta Electo-ral, o a l’Audiencia Nacional o alTribunal Suprem, tant se val,segur que els donen la raó.Que ridículs!!!JORDI RIGALL i MONERFigueres (Alt Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

ompreu diaris encatalà! Incremen-

teu l’audiència de te-levisió, ràdio, teatre,cinema, en llenguacatalana! Feu que hihagi més publicitat

en aquests vehicles potenciadors dela cultura pròpia! D’uns dies ençà s’hafet viral aquesta crida iniciada per uncatalanista lúcid, coherent i responsa-ble. Tem que els ajuts oficials al nostreafeblit sector cultural quedin estron-cats per la poderosa embranzida in-terventora jacobina. Ho argumentaamb un raonament que caldria quearribés al moll de l’os de la conscièn-cia cívica majoritària: si només unapetita part dels dos milions i mig devotants del sí llegissin premsa en ca-

talà quedaria assegurada la supervi-vència natural i vigorosa d’aquests pe-riòdics. Les xifres actuals són proueloqüents: només una quarta partdels lectors catalans compren diarisen català. La gent de Catalunya, inclo-sa bona part de la que es manifestaper la independència, prefereix consu-mir premsa i espectacles en llengua imentalitat castellanes. No és novaaquesta decebedora incongruència:clamar a favor de l’emancipació políti-ca i alhora no renunciar a la depen-dència cultural i mental. Joan Maragallja ho va plànyer en un article l’any1895. Afirmava que “el dia que Catalu-nya s’hagi deslliurat del teatre i de lapremsa de Madrid (i de la d’aquí queencara es fa a la madrilenya) la nostraindependència intel·lectual avançaràcap a la independència completa”. Acap catalanista no el pot engrescar te-nir un país formalment lliure però es-clau d’una cultura forana.

C

De set en setJosep Maria Casasús

Pobre català!

Només una quarta part delslectors catalans comprendiaris en català

Donald Trump, PRESIDENT DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA

“[A May] No et centris en mi, centra’t en el destructiuterrorisme radical islàmic que hi ha al Regne Unit

La frase del dia

“És difícilbatallar contra elsmites, i el del Plafranquista era unacàrrega que aquestpaís arrossegavacom la pedra deSísif de la literaturacatalana

ecordo algunes crítiques i reac-cions quan vam publicar El nos-tre heroi Josep Pla, d’Enric Vi-

la. Per mi, Pla representava el millorprosista de la llengua catalana i l’es-criptor manobre que n’havia norma-litzat un estàndard, cisellat un model iun to. Em feia la impressió que hom nodedica la seva vida a un esforç tan co-lossal senzillament perquè li agradiescriure –que també–, sinó que al dar-rere d’aquella diabòlica mania senzi-llament devia haver-hi alguna cosamolt semblant a la que l’Enric va des-tacar en el seu llibre: “Es va abocar amantenir viva, ni que fos amb respira-ció assistida, la Catalunya anterior ala guerra, el país que el règim franquis-ta volia aniquilar i que ell estimava.”

45 VOLUMS I 20.000 PÀGINES escrites encatalà em semblaven una raó definiti-va, però va resultar no ser-ho tant comem pensava. És difícil batallar contraels mites, i el del Pla franquista erauna càrrega que aquest país arrosse-gava com la pedra de Sísif de la litera-tura catalana. Ens hem passat mitjavida reivindicant l’esperit catalanistade l’escriptor més important del cata-lanisme.

“ELS 44 VOLUMS, ALS QUALS fatalmentarribarem, són la meva modesta apor-tació a dues coses que estimo: la mevallengua i el país on he nascut. Negarl’evidència d’un fet tan obvi no seriaadmès ni pels meus apreciats detrac-tors. Més val, doncs, que toquem depeus a terra, ara que els ametllers jaestan batuts”, va defensar el mateixPla. D’acord. Però per tocar de peus aterra del tot, i quedar-nos-hi engan-xats d’una vegada, potser ens faltavaFer-se totes les il·lusions possibles i al-tres notes disperses, l’últim Pla inèditque acaba d’arribar a les llibreries, enedició –neta, polida– de FrancescMontero, fruit de la tenaç tasca que

R desplega la Càtedra Josep Pla, ambXavier Pla al capdavant, a qui no po-drem agrair mai l’esforç titànic de po-sar en valor escriptors i periodistesque, juntament amb Pla, van maldarper fer de la llengua l’eina útil, normali civilitzada que avui tenim.

MONTERO SEMBLA HAVER tret Josep Pla

de la tomba per a donar la raó a l’EnricVila. I a Joan Coromines, Xavier Pla,Lluís Bonada, Joan Fuster i tants itants d’altres. Com va dir el R.P. MaurEsteva, abat de Poblet, el dia del seuenterrament: “En tot cas, l’homenat-ge –obligat– dels catalans serà que, enel futur, mirarem el Mas Pla com elsanglesos veuen Stradford-on-Avon oels alemanys la Goethethaus, i els quirebin el premi de les lletres catalaneshauran après d’escriure el català lle-gint l’obra completa de Josep Pla.” Pe-rò amb Fer-se totes les il·lusions pos-sibles... ara també s’obre la porta debat a bat a un Pla que entra a fons en la“malaltia nacional catalana”, produ-ïda per la impossibilitat d’identificar-se amb la cultura espanyola, creant“un sentiment d’inferioritat perma-nent”. Un poble al límit de la supervi-vència, que se n’escapa pels pèls del’extinció perquè “es pot conquistaramb un arrauxament. Colonitzar im-plica intel·ligència, Espanya”.

EN EL FÀSTIC PROFUND I INSONDABLE queli produeix el franquisme és on aquestllibre ens permet afinar el retrat depassaport del mateix Pla: “La paralit-zació mental, l’estupidització general,l’embeneitiment del país i la cretinit-zació dictatorial progressiva”, combi-nada amb “la invasió de bandarreria”d’aquells anys de plom el porten a con-cloure una de les més magistrals defi-nicions de l’Espanya franquista maiescrita com un “embassament de mer-da d’unes proporcions generals fan-tàstiques”.

EL LLIBRE ÉS TAN BO COM EL VOLUM de No-tes disperses de l’Obra Completa. Nocaldria dir res més. O potser sí, una:gràcies, Francesc Montero, per unpròleg clarificador (i unes cartes d’an-nex sucoses). La seva compra és obli-gada. Corrin, abans que l’Estat espa-nyol el prohibeixi.

Quim Torra. Editor i expresident d’Òmnium Cultural

Josep Pla, antifranquistaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Així ho sostéAlbano DanteFachin, exsecretarigeneral de Podema Catalunya

L’impugnarà al TCun mes després queentrés en vigor i ales portes de lacampanya del 21-D

“Els comunshan acceptat elsucursalisme”

Podemimpulsa unrecurs contrael 155Nacional

Tot i les crítiques cap al su-posat adoctrinament es-colar, els col·legis funcio-nen sense ingerències, elsmitjans de comunicaciópúblics no han estat direc-tament intervinguts i ser-veis bàsics com el sanitariestan garantits i conti-nuen complint les direc-trius catalanes; per exem-ple, assistint també els im-migrants sense papers,que desatén la llei espa-nyola. Després del traumade veure com s’expulsa-ven els representants de-mocràticament escollits ise n’imposaven uns altresper la força de la llei, el 155s’ha anat introduint demanera suau, fins al puntque fins i tot els col·lectiustradicionalment més rei-vindicatius, els sindicats,asseguraven els primersdies que temien un impac-te més acusat i dolorós. Unmes després, però, la per-cepció ha canviat total-ment. El 155 i, sobretot, elpas previ d’intervenir lesfinances catalanes, ha pa-ralitzat l’administració,que garanteix els serveisbàsics per la inèrcia i per-què la gestió de les petitescoses del dia a dia va tirantendavant. Però l’obligacióde demanar permís per atot, la burocràcia que s’hamultiplicat per dos i pertres, l’absència d’una di-recció política i el bloqueigde partides pressuposta-des, crèdits i subvencionsvitals per al funcionamentde l’administració i els or-ganismes i entitats quecontrola o ajuda està afec-tant programes, projectesi plans de tots els àmbits.“Els primers dies vam dir

que hi havia una normali-tat relativa, però hi ha ha-gut un in crescendo moltràpid: dos o tres petits de-talls i un o dos retards sónun problema, però tot allòacumulat fa una bola deneu que està tenint i tin-drà un gran impacte”, re-sumeix Carles Villalante,secretari de política insti-tucional de la UGT. Comexplica Villalante, qualse-vol despesa i partida és re-visada per Madrid –amb lapaperassa i retard corres-ponent– i això afecta “desde partides milionàriesfins a petites coses que po-den ser menors però queperjudiquen molts col·lec-tius”. El representant sin-dical recorda que està pa-tint especialment la direc-ció general d’Atenció a laInfància i l’Adolescència,de manera que els damni-ficats últims de totaaquesta situació són mi-lers de nens i joves en riscd’exclusió social.

Els més vulnerablesA mitjans del mes de no-vembre, la DGAIA va de-nunciar que l’aplicació del155 havia fet endarrerir laposada en marxa de 200noves places per a adoles-cents estrangers desem-parats. Van dormir setma-nes en llocs i condicionsinacceptables. “Aquestcas es va solucionar per-què va sortir als mitjans ies va fer pressió, però hi hacontractes menors com eld’activitats d’esbarjo peraquests nens que estanbloquejats perquè, comtot, diuen que ho estan re-visant”, relata Villalante.De fet, l’àmbit social ha es-tat un dels més perjudi-cats des que el ministreCristóbal Montoro va pas-

sar a controlar la caixa ca-talana, el 20 de setembre.La intervenció va bloque-jar 10 milions d’euros des-tinats a projectes socialsque eren bàsics per garan-tir projectes que lluitencontra l’exclusió, preve-nen l’anorèxia o atenenpersones sense llar. Des-prés de setmanes de gestiói paperassa, el govern vaaconseguir descongelar lapartida però les entitatsno començaran a cobrarels diners fins a finalsd’any.

En el seu dia, el secreta-ri d’Economia, Pere Ara-gonès, va xifrar en 475 mi-lions d’euros els diners delpressupost català que ha-vien quedat bloquejats perla intervenció dels comp-tes de la Generalitat. Eren,bàsicament, partides rela-cionades amb la cultura, larecerca, la indústria i el co-merç que no figuravendins dels àmbits priorita-ris que ha passat a pagardirectament Hisenda. Enla carta que Montoro vaenviar al govern, explicavaque “excepcionalment”Hisenda podria permetrenoves despeses (i, pertant, revocar parcialmentl’acord de no disponibili-tat) si ho demanava la in-terventora general i si esjustificava que era “ur-gent” i “d’extraordinàrianecessitat”. Cada departa-ment ha fet les gestionsnecessàries per aconse-guir aquesta declaraciód’excepcionalitat i algu-nes de les partides s’hananat desbloquejant. Fontsdel Departament d’Econo-mia indiquen que fins a fi-nals d’any no faran balançde quines són les partidesque ja s’han descongelat iles que es mantenen sus-

peses, però la dinàmica jaha afectat milers d’activi-tats.

El resultat de la inter-venció econòmica i políti-ca és que poques decisionses prenen, a l’espera delque passi després de leseleccions del 21 de desem-bre. L’administració està“paralitzada”, denunciennombrosos funcionaris. Síque s’ha aprofitat aquesttraumàtic punt mort persolucionar un litigi que Ca-

talunya mantenia feiaanys amb l’Aragó. Evi-dentment, actuant encontra dels interessos re-presentants. Dilluns, elministre Íñigo Méndez deVigo, que des de l’aplicacióde l’article 155 assumeixles competències de laconselleria de Cultura, vaordenar complir la sentèn-cia que estableix que la Ge-neralitat ha de tornar 44peces del patrimoni histò-ric i artístic del monestir

de Sixena. Per primera ve-gada, i gràcies al fet queara és Madrid qui repre-senta la Generalitat i deci-deix per ella, el govern nova poder recórrer la deci-sió del jutjat d’Osca, queobligava a traslladar lesobres artístiques i els ob-jectes litúrgics. L’historia-dor de l’art i conservadordel Museu de Lleida, Al-bert Velasco, ja ha denun-ciat que les peces de Sixe-na són el “botí de guerra”

Laia BrugueraBARCELONA

TRÀMITS L’administració catalana està paralitzada per laburocràcia COMPTES L’Estat continua bloquejant partidesvitals PES L’impacte és cada cop més gran i marcarà el 2018

Funcionaris fent unacadena humana contrael 155, recerca a l’InstitutCatalà d’Oncologia, i elCasal dels Infants delRaval, afectat pelbloqueig de partidessocials ■ DANIEL RIOS/

ELPUNTAVUI / JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

CongeladaL’APUNT La burocràcia és enemiga de l’eficiència i els molts trà-

mits que es veuen obligats a fer tots els departamentsper a tot bloquegen partides, aturen ajuts, encallenprogrames... i, en definitiva, dinamiten qualsevol pos-sibilitat que la Generalitat funcioni. Els experts aler-ten de les conseqüències de llarg abast de la inter-venció de l’autonomia. I això digui el que digui Rajoy.Anna Serrano

Retornar a la normalitat institucional; aquesta era l’ex-cusa de Mariano Rajoy per justificar que s’activés l’ar-ticle 155, amb què es va aprofitar per apartar el governi forçar les eleccions, amb el suport del PSOE i Cs. L’ar-gument s’ha demostrat fals. Dilluns es va complir unmes de la seva vigència, i de normalitat, res de res. Elque hi ha és una administració, la catalana, congelada.

del 155. En l’àmbit cultu-ra, i com expliquen funcio-naris del departament, laintervenció de les financescatalanes i, després, l’ocu-pació política, “ha impac-tat de manera important”en la dinàmica de la conse-lleria. Des del 20 de setem-bre i en compliment del’ordre que preveia conge-lar el pressupost de la Ge-neralitat, no es poden rea-litzar actuacions que su-posen un total de 3,8 mi-lions d’euros del pressu-post d’aquest any. A efec-tes pràctics, això significaque, entre altres coses, noes poden fer obres progra-mades d’adequació i millo-ra d’espais i equipamentsde servei públic, consoli-dacions de jaciments ar-queològics, activitats pre-vistes en biblioteques pú-bliques, exposicions i con-ferències. El pla de fosses2017-2018 és un dels pro-grames afectats. Tot i quen’hi havia més de previs-tes, les excavacions al ce-mentiri vell del Soleràs deles Garrigues –on els ar-queòlegs han trobat unatrentena de restes òssiesde soldats que van lluitar ala Guerra Civil– serà l’últi-ma causa de la paralitza-ció d’aquest programa.

La recerca pateixEl món sanitari tampocs’escapa de la paperassa iels retards que afecten en-titats que treballen, perexemple, fent seguimentals malalts de SIDA. “Elscentres de recerca estanpatint molt”, explica unfuncionari de Presidència.“No et diuen que no –rela-ta coincidint amb la versióde tota la gent consultadaque treballa a l’adminis-tració–, però com que hasd’enviar tota la documen-tació i justificants neces-saris, està tot parat.” En elcas de salut, indica JosepMaria Argimon, sotsdirec-tor del Servei Català de laSalut, tot s’alenteix enca-ra més perquè, “com queMadrid desconeix el nos-tre sistema sanitari, tots’ho han de mirar del dret idel revés”.

I és que encara que elstreballadors públics reco-neixen que el tracte ambels emissaris de Madrid éscordial, no deixa de ser

gent de fora que s’hauriade posar al dia de massacoses en massa poc tempsper poder fer bé la feina. Lamajoria de conselleriestracten amb els ministreso secretaris generals delseu ram via correu, telèfoni amb alguna reunió pun-tual, però no és el cas delsdepartaments que toquenel moll de l’os, com ara In-terior. Juan Antonio Puig-server, secretari generaltècnic del Ministeri de l’In-terior, és ara el màxim res-ponsable de la conselleria.“Està aquí tres dies a lasetmana, entre cartellsque reclamen l’allibera-ment dels presos polítics iles protestes que els treba-lladors fan cada dilluns idivendres, convivim ambles dues realitats”, explicauna funcionària. “La inter-venció a Interior és absolu-ta –continua– i es respiratristor, però per la bandade la gestió, com que tot ésmolt necessari, res nos’atura.”

En el cas de la conselle-ria d’Agricultura, el quemés mal ha fet han estatels bloquejos de les parti-des pressupostàries. No es

podran fer les habitualscampanyes de Nadal perpromocionar els produc-tes Denominació d’OrigenProtegida (DOP) i Indica-ció Geogràfica Protegida(IGP) i s’han endarreritels pagaments, entre d’al-tres, a les confraries depescadors, les agrupa-cions de defensa forestal oles cooperatives agràries.L’absència de govern tam-bé ha aturat el desenvolu-pament del Consell Catalàde l’Alimentació i totes lesdespeses plurianuals delsdepartaments, ja que hande ser aprovades en con-sell de govern.

Efecte a mig terminiAquesta setmana el go-vern estatal ha tret pitamb l’anunci que per fi esdesencallava la convoca-tòria de 2.000 places demestres. Assegura ara lavicepresidenta del governespanyol, Soraya Saénz deSantamaría, que ara queja han pres contacte ambla tasca executiva de l’ad-ministració catalana, con-tinuaran prenent deci-sions d’aquest tipus per-què “l’administració no espot parar” però hi ha laconvicció que la suma depetits i grans obstacles tin-drà molts efectes en el fu-tur. Per Roser Palol, porta-veu de la Intersindical-CSC, el gran problema ésque “si no hi ha acció de go-vern vas tirant del rèditdel que ja estava pensat,però no pots pensar en no-ves coses ni millores niprogrames, potser qui notreballa a l’administracióno n’és conscient, però hiha una època en la qual espensen els programes, esposen en marxa i s’execu-ten, cal passar per tots elspassos per tenir-ho tot apunt”. “L’any que ve potser que sigui un any per-dut”, assegura. La matei-xa reflexió la fa YolandaHernández, presidenta deServidors Públics de Cata-lunya, associació nascudaper “defensar les institu-cions catalanes”. “L’abastreal de tot plegat es veurà amitjans de l’any que ve,quan anem a demanar al-guna cosa i ens diguin queper culpa del que va passaramb el 155 no està activa-da”, adverteix. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

531entitats ha afectat el blo-queig de deu milions d’eurosdestinats a projectes socials.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

2.000places de mestres s’acabende convocar en ensenyamentsecundari i professors d’esco-les oficials d’idiomes.

Un altre efecte important dela resposta del govern estatala l’aplicació dels resultats dela consulta de l’1 d’octubre ésque amb la dissolució delParlament han caigut fins auna quarantena d’iniciativeslegislatives, com ara la propo-sició de llei de mesures ur-gents per incentivar el lloguerd’habitatges socials i asse-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

200places per a adolescents es-trangers desemparats hannotat l’impacte del 155.

10setmanes fa que el Ministerid’Hisenda va intervenir les fi-nances catalanes.

quibles o el projecte de lleiper a la igualtat de tracte i lano discriminació.

Els pagesos són un delsmolts col·lectius afectats. Talcom recorda el coordinadornacional d’Unió de Pagesos,Joan Caball, després demolts anys de lluita, el sectorhavia aconseguit que el Par-lament regulés la planificació

del sòl no urbà. La proposicióde llei d’espais agraris ja ha-via passat el tràmit d’esme-nes a la totalitat i hauria d’ha-ver estat aprovada a finalsd’any. “Ara un any més no ensel traurà ningú, encara quetots els grups parlamentarisacceptessin la feina prèviaque ja s’ha fet, que ja veuremsi serà així”, lamenta Caball.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Començar de zero, l’efecte en les lleis mig tramitades

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

8011

75-1

1760

52w

Josep Maria Argimon Sotsdirector del Servei Català de la Salut

PROBLEMA · “Com que Madrid no coneix el nostre model sanitari, tots’ha de mirar del dret i del revés” DINERS · “Hi ha encara 10 milionscongelats i, tot i que s’aniran desbloquejant, això genera molta incertesa”

Laia BrugueraBARCELONA

ls sotsdirector del ServeiCatalà de la Salut, JosepMaria Argimon, és undels pocs alts directius

que s’atreveix a denunciar pú-blicament l’impacte que la in-tervenció financera i el 155 te-nen sobre l’activitat del govern.

Com viu el Departament de Sa-lut l’aplicació del 155?Es repeteix constantment queel 155 ens ha portat a la norma-litat però qui ho fa s’oblida queté associada una càrrega políti-

E

“Hi ha compromísperò no submissió”

ca excepcional: han retirat totun govern i n’han posat un al-tre. Dit això, és evident que elsserveis sanitaris i la resta deserveis bàsics estan funcionant,només faltaria. Però no hem deconfondre actitud de serveiamb acceptació. Tampoc és elmateix compromís amb els pa-cients que submissió a Madrid.

En la majoria de conselleries, elque més està afectant és la in-tervenció dels comptes de laGeneralitat, que va ser prèvia al155. Aquí passa el mateix?Sí. Tenim 10 milions d’eurosencara bloquejats. Els crèdits i

els recursos es van alliberantperò amb comptagotes. Si te-nim en compte el pressupostglobal de Salut, 10.000 milionspot semblar poc, però per a l’en-titat afectada és un problemamolt seriós.

Quins són els afectats?Hi ha molts crèdits retinguts lli-gats a organitzacions no gover-namentals. Per exemple, unapartida d’un milió d’euros queha d’anar al Centre d’EstudisEpidemiològics sobre el VIH/SI-DA. Ja s’ha donat via lliure a lapartida destinada a drogode-pendències, però continua con-gelada la de l’Institut de Recer-ca de la SIDA o la d’ISGlobal, es-pecialitzat en salut internacio-nal. Esperem que les partides esdesbloquegin però, entretant,es genera molta incertesa.

Per què triguen tant a pagar?El sistema que t’obliga a justifi-car qualsevol despesa per acre-ditar que no va destinada a acti-vitats il·legals alenteix molt totsels tràmits. Hem de fer una de-claració responsable de tot allòque comprem, béns i serveis,una feina feixuga que fa que

l’administració s’orienti a donarresposta a l’Estat i no tant a ges-tionar i planificar. A més, comque a Madrid no coneixen elnostre sistema sanitari, tot s’hohan de mirar del dret i del revési tot s’alenteix encara més.

Aquest desconeixement i la di-ferent visió del món sanitari,com impacta?El TC va suspendre la llei catala-na d’universalització de l’assis-tència sanitària, feta per res-pondre a la llei espanyola, quelaminava els drets de molts col-lectius. Ara s’obria un períodede negociació entre l’Estat i elgovern, però ara qui negociarà?La ministra amb ella mateixa?També tenim problemes de re-presentació de la Generalitat.Aquest dies s’està parlant deldecret de prescripció infermerai qui està representant el go-vern és el ministeri, que té unavisió molt diferent de la nostra.

I la convocatòria per cobrir unmiler de vacants a l’Institut Ca-talà de la Salut?L’ICS havia fet molta feina perestar preparats i, per tant, aviates convocaran. ■

Josep Maria Argimon,sotsdirector del CatSalut ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

1302

93-1

1773

44w

Representants de l’ense-nyament, la cultura, el ter-cer sector i la funció públi-ca feien ahir a la seu d’Òm-nium Cultural un repàs deprojectes, normatives ipartides de la Generalitatque estan bloquejats perl’aplicació del 155 i la inter-venció de l’Estat delscomptes públics catalans.Paràlisi en uns casos i in-certesa en d’altres que, di-uen, tenen conseqüènciesno previstes sobre els seussectors perquè ja han cau-sat perjudicis i encara enpoden causar més teninten compte que no hi ha uncalendari clar d’aixeca-ment de les mesures d’ex-cepció.

Ramon Font, portaveudel sindicat USTEC-STEsd’ensenyament, diu que elprimer efecte de l’aplicaciódel 155 va ser immediat.Ja el 30 d’octubre, el go-vern espanyol va afegir elvot de Catalunya als devuit consellers d’Educaciódel PP d’altres comunitatsper fer que les proves oralsde les oposicions a mestressiguin eliminatòries. Fontrecorda que els interins,que a Catalunya són un40% de la comunitat edu-cativa, tenen desavantat-ge respecte als opositorsque no treballen perquèaquests poden dedicar

molt més temps a estudiari preparar la prova. Tambéexplica que està als llimbsla contractació de 4.514professors signada el 31 degener pel govern catalàperquè no hi haurà properpressupost en mesos.“Quan s’acaba el 155?”,pregunta retòricamentFont tenint en compte queno hi ha cap data concretacompromesa.

La presidenta de l’asso-ciació de funcionaris Ser-vidorsCAT, Yolanda Her-nández, apunta el proble-ma de no executar o no es-

gotar partides que han es-tat pressupostades aixícom la caducitat de projec-tes normatius que hanquedat en tràmit. En últimterme, assenyala la incer-tesa que causa la “desapa-rició del conflicte compe-tencial entre administra-cions” i posa l’exemple dela llei de voluntats digitalsaprovada pel Parlament.Com que el govern espa-nyol hi va recórrer en con-tra, el Tribunal Constitu-cional ha resolt ajornar ladecisió fins que la Genera-litat pugui defensar-la.

Àlex Casanovas, el pre-sident de l’Associació d’Ac-tors i Directors Professio-nals de Catalunya, lamen-ta que s’hagin suspès, perexemple, programacionsculturals de circ o dansad’entitats, teatres o ate-neus petits que no s’expo-sen a contractar actes pelsquals no saben si acabaranrebent el finançament pre-vist dels programes Plateao Puntcat. Casanovas re-clama la retirada del 155 ide la intervenció dels

comptes de la Generalitatun cop hi hagi nou govern:“No tenim ni pressupostde la Generalitat prorro-gat. Estem als llimbs.”

Per la seva banda, TonoAlbareda, president de La-Fede, federació que agluti-na un centenar d’ONG,apunta l’angoixa d’enti-tats d’atenció a immi-grants o a problemàtiquesde salut que tenien 10 mi-lions compromesos en or-dres de pagament ques’havien d’haver cursat fados mesos alguna de lesquals no s’ha cursat fins aaquesta setmana. Avisaque només es poden agafara “l’esperança de cobrar afinal d’any”. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Representants educatius, culturals, del tercer sector i de la funció pública denuncien que laintervenció de la Generalitat bloqueja o deixa en la incertesa projectes, pagaments i normatives

Líders sectorials demanenla fi del 155 amb nou govern

Representants d’actors, ensenyants, funcionaris i activistes socials, ahir, a la seu d’Òmnium Cultural ■ ACN

Diversos eurodiputats estran-gers han denunciat les “difi-cultats” que estan trobantper aconseguir autoritzacióper visitar els polítics i acti-vistes catalans tancats a lespresons d’Estremera, AlcaláMeco i Soto del Real, segonsinformava ahir ACN. “Nohem trobat cap mena de co-operació de Madrid”, lamen-tava la italiana Eleonora Fo-renza, que forma part d’unadelegació de setze eurodipu-

tats que volen visitar els con-sellers. “Per ara no hem tin-gut cap resposta motivada,amb explicacions”, assegurala francesa Marie-Pierre Vieu.El líder històric de l’esquerraverda francesa, José Bové,critica que els presoners“han d’acceptar el que diu elgovern” si volen ser alliberatsi denuncia que a l’Estat espa-nyol la justícia “està sota elpoder polític” i “això tambéés un problema per a la UE”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Eurodiputats vetats a les presons

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cauen funcionsperquè elsprogramadors nosaben si entraran alsprogrames finançats”Àlex CasanovasPRES. ASS. D’ACTORS I DIRECTORS

“Una norma queimpulsi l’Estat nopodrà ser impugnadaper la Generalitat”Yolanda HernándezPRESIDENTA DE SERVIDORSCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

1903

19-1

1775

86®

Xavier Domènech, candi-dat d’En Comú a la Gene-ralitat, encapçalarà el re-curs d’inconstitucionali-tat que el grup confederalUnits-Podem presentaràel dilluns que ve davant elTribunal Constitucionalcontra l’aplicació de l’arti-cle 155. El dirigent catalàassenyalava que la sevaformació té la “responsa-bilitat” de recórrer la deci-sió de l’executiu del PP per

tal de recuperar la “nor-malitat” democràtica i“l’autogovern”. Domè-nech subratllava que elseu grup està convençutque el govern de MarianoRajoy s’ha “extralimitat”en l’ús del precepte, men-tre suggeria que, a més, calevitar que el PP faci efecti-va l’amenaça de fer-lo ex-tensiu a altres territoris.

El líder morat, PabloIglesias, avançava al matíun anunci que l’equip deDomènech tenia reservatper a l’arrencada de cam-

panya pel 21-D. I ho feial’endemà que el dirigentrepublicà, Gabriel Rufián,hagués mostrat la seva es-tranyesa pel fet que el grupde Podem no usés la sevasuperioritat numèrica –esrequereix un mínim de 50diputats o senadors perpromoure el recurs– perpresentar batalla contra el155. En Comú va negarahir que en cap moments’hagin sentit pressionatspels republicans o per al-tres formacions indepen-dentistes, adduint que des

de fa setmanes s’estavatreballant en la preparacióde la demanda amb ex-perts constitucionalistes ique no ho han fet públicfins que no s’ha pres la de-cisió de tirar-ho endavant.

En tot cas, el recurs da-vant l’òrgan judicial porta-rà només la firma dels di-putats del grup que estàformat per Podem, En Co-mú, En Marea i IU, i no sesol·licitarà la firma a les al-tres formacions que s’opo-sen al 155, en concret aERC i el PDeCAT. Domè-

nech vol actuar en solitari,ja que el grup confederal–amb 67 diputats– té proupes per interposar el re-curs sense necessitat ques’hi sumin diputats d’al-tres grups del Congrés.

El portaveu adjunt d’EnComú, Josep Vendrell, simés no, subratllava que nobuscaran el suport, preci-sament, “d’aquells quehan contribuït també desde la seva responsabilitatal govern català a la situa-ció en la qual ens trobem”.“La nostra postura és co-

herent amb el no al 155 i elno a la DUI”, hi afegia.

Vendrell desmentiad’aquesta manera el coor-dinador del PDeCAT, Jor-di Xuclà, el qual poc abanshavia assegurat que des dedimarts s’havia obert unanegociació entre els dosgrups per avaluar la possi-bilitat que els independen-tistes afegissin la firmadels seus diputats al re-curs; és a dir, fer un frontcomú dels grups anti 155.El dirigent del PDeCAT as-senyalava que fins i tot hihavia hagut un intercanvide parers; un fet que Do-mènech insistia a negar.

ERC, per la seva banda, vaadmetre que en Comú encap moment els va dema-nar opinió sobre el recursni tampoc que s’hi sumes-sin. Tot i així, el portaveuJoan Tardà es felicitavaque Podem s’hagi deciditfinalment a recórrer la in-tervenció, si bé concloïaque no té cap esperançaamb el TC perquè conside-ra que és un òrgan “conta-minat” políticament.

En clau interna, el sec-tor d’Iglesias s’havia mos-trat força reticent a acudiral TC, amb el benentès quePodem assumeix que laqüestió catalana els potacabar suposant un des-gast electoral enorme en elconjunt de l’Estat. Tot i ai-xí, els morats van deixar ladecisió final en mans delsde Domènech. ■

Montse OlivaMARID

Podem impulsa en solitariun recurs al TC contra el 155a El grup d’Iglesias, a instàncies de Domènech, usarà el seu pes numèric al Congrés per impugnarla intervenció a Exclouen ERC i el PDeCAT de l’escrit judicial per ser “corresponsables” de la situació

El portaveu d’En Comú i candidat al 21-D, Xavier Domènech, dimecres passat, durant una intervenció al Congrés ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El PP ha demostratque només actua ambmesures coercitives,repressives iextremes”

Xavier DomènechPORTAVEU D’EN COMÚ AL CONGRÉS

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1772

50w

L’alcalde de Sallent, DavidSaldoni, serà el nou presi-dent de l’Associació Cata-lana de Municipis (ACM)en substitució de MiquelBuch, que deixarà l’alcal-dia de Premià de Mar el 13de desembre que ve. Mal-grat que Saldoni va indi-car ahir que l’elecció no esfarà efectiva fins al gener ique ara per ara l’únic quepot afirmar és que aspira“amb molta il·lusió” a ocu-par el càrrec, aquest diariva poder confirmar ahirque la seva candidatura

serà l’escollida.Sobre la taula hi ha al-

tres possibles noms, comara el d’Anna Erra (alcal-dessa de Vic), David Font(Gironella) o Pere Regull(Vilafranca del Penedès),però Saldoni és el més bensituat i el que compta ambmés suports dins l’ACM,que té majoria d’alcaldesdel PDeCAT. En aquestsmoments, ocupa una deles vuit vicepresidències,és un dels membres mésactius de l’entitat i una deles seves cares visibles.

Nascut a Sallent fa 40anys, Saldoni es va iniciarde ben jove en la política, a

les files de CiU. Va entrar alconsistori de Sallent com aregidor el 1999 i el 2011 vaser escollit alcalde. Enaquests moments, és as-sessor del PDeCAT a la Di-putació de Barcelona imembre de la direcció exe-cutiva nacional delPDeCAT, càrrec que aban-donarà –el partit vota avuii demà els nous membres–per centrar els seus esfor-ços en l’alcaldia i en la pre-sidència de l’ACM.

Segons va indicar ahir,la decisió de plegar de l’e-xecutiva del PDeCAT ja latenia presa abans de saberque faria el pas cap a la pre-

sidència de l’ACM: “Conti-nuaré a disposició delPDeCAT per a tot, peròd’acord amb la direccióvaig decidir fa un tempscentrar les meves aten-cions en l’alcaldia de Sa-llent i en l’ACM”. D’aques-ta manera, hi va afegir, potcomençar ara “el procés de

candidatura sense ser res-ponsable de l’àrea de mónlocal del PDeCAT”. I hi vaafegir: “Opto per no ser a ladirecció executiva perquècrec que la persona que hade liderar la presidència del’ACM no ha d’estar a la di-recció de cap partit”.

Respecte al procés d’in-

dependència i el paper quehi ha de jugar l’associació,va dir que la seva idea ésexercir una posició conti-nuista: “Quan tens una im-mensa majoria dels alcal-des que estan a favor delprocés, al costat del governi defensant el sentit de ca-da un dels seus pobles,l’ACM hi ha de ser; hemd’estar al costat de cada undels alcaldes.”

La casa “de tots”Saldoni no va voler donargaires pistes de la candida-tura que presentarà i es valimitar a dir que iniciaràun procés “per trobar elsconsensos necessaris perpoder tenir una presidèn-cia representativa de laimmensa majoria del mónlocal de Catalunya”. I hi vaafegir: “L’ACM ha de ser lacasa on tothom es puguisentir còmode i, si vols as-pirar a ser president, hohas de fer amb una volun-tat transversal i volent su-mar les diferents sensibili-tats, òbviament també te-nint en compte quines sónles majories i el sentit de lamajoria dels alcaldes deCatalunya.” ■

Carmina OliverasSALLENT

L’alcalde de Sallentsubstituirà Buch alcapdavant de l’ACMa Sobre la taula hi ha altres noms com el de l’alcaldessade Vic, Anna Erra, però David Saldoni és el més ben situat

Saldoni, de 40 anys, és alcalde des del 2011 ■ MAR VICENTE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

vui aneu a declarar i podriaser que el jutge us deixi enllibertat provisional. Déu ho

vulgui! En cas que ho faci, mai sa-brem si la decisió respon a unsentit mínim de la justícia o mésaviat a algun càlcul més políticque jurídic, un d’aquests càlculsarbitraris als quals ens té tanacostumada una part del sistemajudicial espanyol. La sola presen-tació de la querella per rebel·lióper part de la fiscalia i, sobretot,la seva admissió a tràmit per partdels tribunals és impròpia d’unestat de dret digne d’aquest nom.Mai en una democràcia s’hauriade perseguir ningú per les sevesidees polítiques, siguin quines si-guin, sempre que es defensin pa-cíficament i des del diàleg.

Especulen alguns periodistesaquests dies que l’anunci de lanostra vista del dia 4 davant deljutge belga podria haver influït po-sitivament a fer que el magistratdel Suprem suspengui la mesurade presó cautelar. Ves a saber! Elque sí sabem segur és que, des delprimer segon, hem buscat que lanostra estratègia de defensa siguiútil també per a la vostra. I ho con-tinuarem fent mentre n’hi hagidues: la nostra davant dels tribu-nals belgues i la vostra davant delstribunals espanyols.

Aquesta podria ser una cartade records, però no ho serà.Temps tindrem per filar i repassartants i tants moments que hemviscut junts –moments polítics,moments personals– durantaquests quatre anys, encara no,que fa que ens coneixem, quatreanys que ara mateix em semblenuna eternitat. Pocs anys hi ha ha-gut tan intensos en les nostres vi-des polítiques! Quatre anys desd’aquell primer dinar en què se su-posava que havíem de parlar depolítica –de què, si no– i en què elguió de la conversa va canviarabruptament quan vas llançar so-bre la taula una pregunta que nom’esperava: “Tu ets creient?”

Podria ser, també, una carta,d’agraïment. Agraïment per haver-me arrossegat de nou a la políticainstitucional, per haver-me propo-sat i convençut perquè acceptésacompanyar-te, des del Parlamenti des del govern, en aquesta etapaúnica, històrica, de llarga marxa

A

col·lectiva del país cap a la seva lli-bertat. Però tampoc ho faré.

No ho faré perquè no vull es-criure’t una carta que miri cap en-rere, sinó que miri cap endavant.Vull fer una carta d’esperança. Es-perança en la força dels ideals queens han permès assolir fites que,fins fa ben poc, eren inimagina-

bles. Aquests ideals continuen in-tactes: la justícia social, la demo-cràcia que comença en el compro-mís responsable i cívic de cadaciutadà, els drets –tots els drets–de les persones i dels pobles, lafraternitat amb la resta d’Espanya,Europa i el món. Uns ideals quevolem construir amb llibertat desde Catalunya. Amb tots els cata-lans, pensin com pensin, vinguind’on vinguin. Si aquests ideals, en-carnats en l’acció pacífica de lagent, continuen vius i ens han per-

mès arribar tan lluny, fins on ensduran en els propers anys? Esticsegur que culminarem el camí,perquè el país i la seva gent homereixen.

Potser ara és difícil d’entendre-ho, però estic segur que els fetsdels darrers mesos són les pe-dres basals sobre les quals cons-truirem el futur: l’1-O, el dia enquè el moviment civil de lluita perla democràcia i l’autodetermina-ció va transformar-se en algunacosa nova, i el 27-O, el dia en queels representants polítics vam as-sumir el risc de ser coherentsamb el mandat que ens haviendonat els ciutadans. La gent i lesinstitucions, les institucions i lagent, la bona gent: ens hem de-mostrat les unes a les altres –icadascuna a si mateixa– que serlleials a un projecte noble de lli-bertat i de justícia ens fa ser forts.

Un projecte, la República, nonomés per a nosaltres. Un projec-te nostre, però que voldríem quefos aprofitat per Espanya per ferla veritable transició a la demo-cràcia que ara veiem amb nitide-sa que no va acabar de fer des-

prés de la mort del dictador. Unprojecte que voldríem que fosaprofitat per Europa per recupe-rar la seva ànima inicial –la delcombat de la democràcia contrael totalitarisme– i per repensar elconcepte i les regles del joc de lasobirania política, en el marc d’unespai econòmic i monetari, de

drets i de valors comú.Hem posat, sí, les nostres vi-

des al servei d’aquests ideals i delprojecte que avui el concreta.S’ha comentat poc la teva inter-venció, davant dels alcaldes i elsdiputats, el dia de la proclamacióde la República, en aquell actedarrere la barana de l’escala no-ble del Parlament. Vas explicarque la República –ho dic de me-mòria– naixia amb la voluntat defer honor i de ser fidels a valorsuniversals, com són els ideals de

la il·lustració –llibertat, igualtat,fraternitat– o els valors dels qualsparlen els Evangelis. Socialisme icristianisme. Mentre ho explica-ves –un discurs, podríem dir, con-tra tot pronòstic– somreia perdins i pensava: a l’Alfonso Comínaquesta reflexió li agradaria (ja hosaps, en política jo no tinc altrefar ni estrella polar que no siguil’exemple del meu pare).

Hem posat, deia, la vida al ser-vei d’aquests ideals i del projecteque avui el concreta. Com a per-sones fràgils i fal·libles, però tam-bé com a persones amb coratge,per què no dir-ho, disposades aassumir certs sacrificis. Però mésimportant que això és saber quehem assumit aquests sacrificisconvençuts –i això també ho vaigaprendre del meu pare–, que nosón, ni seran mai, sacrificis inú-tils. No, ni l’exili, ni la presó. Durindies o durin anys. Aquests sacrifi-cis –fets des de la humilitat, peròtambé des de la noblesa– sónsempre llavors destinades a do-nar fruits. Fruits col·lectius a par-tir dels quals construirem la nos-tra història.

Carta a l’Oriol Junqueras(i a la resta de companys)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El conseller Toni Comín saluda el vicepresident, Oriol Junqueras, al Parlament ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gent i institucions enshem demostrat que serlleials a un projecte dellibertat ens fa ser forts

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els fets dels darrersmesos són les pedresbasals sobre les qualsconstruirem el futur

Antoni ComínConseller de Salut

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

Albano Dante Fachin Ex-secretari general de Podem Catalunya

“Els comunshan acceptat elsucursalisme”

Emili BellaBARCELONA

eurem l’ex-secretari ge-neral de Podem AlbanoDante Fachin fent cam-panya en actes de candi-

datures independentistes.

Ara impulsa Som Alternativa.Quanta gent sou?Com a secretari general de Po-dem, volien que fos una personaenviada per complir ordres deMadrid, com una sucursal. Vaigdir que jo aquest paper no el fa-ria i molta altra gent va fer lamateixa reflexió. Ara mateix hiha tres blocs, els que han accep-tat el 155 de Pablo Iglesias, elsque diuen que és intolerable ihan marxat –és el que hem vistels últims dies, en què les dimis-sions han estat constants, departiculars i de cercles sencers–i els que no els agrada i es plan-tegen la possibilitat de fer unaaltra cosa. Hem de saber quisom, quina lectura compartidafem i explorar la possibilitat defer un projecte que sí que esti-gui a les nostres mans.

Objectiu: eleccions municipals?Seria un objectiu. Fem una pro-posta al món municipalista:aquella feina no es pot perdre.

En solitari? En aliança?Ho hem de discutir. A nivell ca-talà està volant tot pels aires,però a nivell municipal, també.En un moment constituent, elsajuntaments hauran de tenirun paper important. Hi ha unabatalla per les municipals, queestan a la cantonada. Totaaquesta feina que hem fet du-rant tres anys l’hem de coordi-nar i fer una proposta munici-palista de país. Al món local sommolt heterogenis: Podem no es

V

BALANÇ · “CSQP com a conjunt no va arribar a funcionar mai” REVOLUCIÓ ·“Marx i Lenin haurien donat el que fos per un aixecament com el de l’1-O”SOM ALTERNATIVA · “Hem de fer una proposta municipalista de país”

va presentar, hi ha ajuntamentsamb partits constituïts o agru-pacions d’electors, en altres notenim representació però hi haun cercle treballant... Hemd’agafar aquest mapa i veure sipodem coordinar una resposta.

Andreu Mayayo lamentava re-centment que no hi ha prou de-mocràcia interna dins de Cata-lunya en Comú. Igual que vostè,però des d’ICV.Benvinguts! ICV ens va crucifi-car perquè no vam voler entraren la confluència perquè hi ha-via mancances greus en aquestaspecte. ICV veu com perd posi-cions i es queixa que a les llistesha tingut poca gent. Però sepa-rem: es queixen per manca dedemocràcia interna per qües-tions polítiques o per col·locargent? Jo aquí no m’hi fico, peròbenvinguts. Per haver fetaquesta crítica se’ns va posar ala picota perquè deien que novolíem la unitat de l’esquerra. Sis’ha de fer així, que no comptinamb molta gent d’esquerra.

Jessica Albiach (Podem) va de3 a la llista de Xavier Domè-nech, més amunt que ICV.Abans tenien un enemic comú,l’Albano i els seus, i això va molt

bé. Ara ja no hi a aquest enemiccomú i el que es veu allà dins ien les crítiques que surtend’ICV deixa en evidència el quenosaltres dèiem. Ja veuremquins són els resultats del 21-D,però segurament definiran lacontinuïtat de la idea primigè-nia que la confluència havia deser més que la suma de lesparts. De fet, ara és menys quequalsevol de les parts que hi ha-via al principi. La tasca que te-nia Domènech per fer, que es-pais polítics diferents fossin ca-paços de conviure, ha fracassat.Si això el 21-D acaba amb unsresultats més baixos que els deCSQP, cosa molt probable, nosé si faran autocrítica o tota laculpa serà de l’Albano...

Pablo Iglesias vindrà a fer cam-panya menys que pel 27-S. Comho interpreta?La lectura que va fer el 27-S vaser errònia, quan va apel·lar alsdescendents d’andalusos i ex-tremenys. Ell mateix va reco-nèixer que havia patinat.Aquesta mala lectura va tenircom a conseqüència el resultatde CSQP. Si ve el Pablo, serà boque la lectura sigui més properaa la realitat catalana. Veient el155 intern i el “yo si fuera cata-lán no votaría el 1-O”, l’escolta-ré amb atenció. Quan surt dientaixò és que no ha entès res, niles seves pròpies bases. El nos-tre votant va anar l’1-O a defen-sar les urnes! Echenique va dirque En Comú Podem havia der-rotat dos cops els independen-tistes. Que Iglesias i Echeniqueestiguin lluny de la realitat noem preocupa tant com que unaforça com Catalunya en Comú,que havia de ser l’antídot per-què aquest espai del canvi nocaigués en dinàmiques sucursa-listes com les del PSC, una força

que havia de ser l’antídot contrael sucursalisme, l’hagi acceptat,hagi acceptat sencer el discursfet des de Madrid.

Reivindica la tasca de CSQP?El primer problema que vam de-tectar a CSQP és que com agrup parlamentari no tenia ei-nes de funcionament democrà-tic. Per tant, no puc reivindicarel que ha fet CSQP. Com a con-junt, no va arribar a funcionarmai. No he assistit a cap reunió,òrgan o procés en què es decidísdemocràticament que JoanCoscubiela en fos el portaveu.Ho era per inspiració divina.

Un no independentista votaràuna formació independentista?Això passarà moltíssim. Moltagent em diu que m’he fet inde-pendentista. Ho nego. Conecmolta gent que no té com a ob-jectiu polític la independènciaperò entén qualsevol objectiupolític de ruptura amb aquestaestructura tenebrosa que ésl’Estat espanyol, gent que creuque cal una victòria el 21-D deles forces independentistes.

Es pot equidistar del PSC i ERC?No es pot ser equidistant del’1-O. Quan Catalunya en Comúo Podem fan la lectura que aixòsón coses de Rajoy barallant-seamb Puigdemont, no volen veu-

re la veritable força revolucio-nària que hi ha a Catalunya.Marx i Lenin haurien donat elque fos perquè en una societatconcreta s’hagués produït un ai-xecament com el de l’1-O. Posarla DUI i el 155 al mateix nivellno és acceptable des d’un puntde vista democràtic, ho diu unque va dir al Parlament que laDUI no la compartia. Puc nocompartir-la, però és que el 155no és política, és repressió, dic-tadura i autoritarisme. Quanuna força política fa aquestaequiparació, s’autoexclou delveritable debat que està tenintla societat catalana.

Veu Domènech governant ambEsquerra?Sí. Lamentablement, també mel’imagino amb Iceta. Domèneches pot barallar amb Rufián tantcom vulguis, però l’endemà del21-D les formacions polítiquess’hauran d’asseure. Ara, qualse-vol cosa que es faci, o està a l’al-tura de l’1-O o és una estafa. Es-tic segur que el que es faci seràmolt més proper a l’1-O en lamesura que els partits indepen-dentistes guanyin clarament leseleccions. Perquè hi ha un mis-satge fonamental en aquests co-micis: el 21 a la nit tot el món di-rà si han guanyat els indepen-dentistes i la seva ànsia de votaro s’ha imposat Rajoy. ■

Albano Dante Fachin, ahir al Parlament ■ JUANMA RAMOS

Veig Domènechgovernant amb ERC.Lamentablement,també me l’imaginoamb Iceta

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

801175-1175054®

Nou pas del president Car-les Puigdemont i dels con-sellers que estan a Bèlgicaamb vista a les eleccionscatalanes del 21-D. En unaentrevista a TV3 va asse-gurar ahir que en els prò-xims dies presentarà unapetició a la Junta Electoralperquè se li permeti fercampanya a Catalunyacom a cap de llista de la for-mació de Junts per Catalu-nya. Els consellers tambéfaran el mateix respecte ales seves candidatures te-nint en compte que ToniComin i Núria Serret for-men part de la llistad’ERC. Puigdemont, queahir va rebre de mansd’una família d’exiliadauna senyera confecciona-da per catalans a l’exili aAlgèria i que havia anat,després, a Xile, consideraque com a membres d’unacandidatura tenen dret apoder fer campanya amb“normalitat” i “igualtat decondicions” que la resta depersones que es presentenen una o altra llista. El pre-sident va dir que estan es-tudiant el contingut de lareclamació.

D’altra banda, i arrande la possibilitat que avuimateix la resta de conse-

llers puguin abandonar lapresó, el president va dei-xar clar que, passi el quepassi, res farà variar elsseus plans davant la justí-cia belga. “Estem a les se-

ves mans”, assegura, i “notenim intenció d’eludiraquest deure”, explicavaPuigdemont després quese li plantegés la possibili-tat de retornar a Catalu-

nya si la resta de membresdel seu govern surten avuien llibertat. Puigdemontva recordar que cap mem-bre del govern “no hauriad’haver entrat a la presó” iespera poder celebrar laseva sortida perquè es posifi a un patiment personalque va qualificar “d’inac-ceptable i indecent”.

La llista que encapçalaPuigdemont es reuniràdissabte en un acte unitarial centre cívic de Sant Ju-lià de Ramis, on havia devotar el president l’1-O i onhi va haver la brutal càrre-ga de la Guàrdia Civil perimpedir-ho. ■

Puigdemont demanaràa la Junta Electoral poderfer campanya a Catalunya

RedaccióBARCELONA

a Considera que té dret a poder actuar amb normalitat i igualtat de condicionsa Assegura que està en mans de la justícia belga i que no canviarà d’estratègia

Els coordinadors del PDeCAT,Marta Pascal i David Bonvehí,han decidit reforçar el partit iel programa polític de la for-mació per afrontar l’escenarique dibuixin els resultat deles eleccions del 21-D. Així, esproposa a la militància quevoti per ampliar l’executiva de

El president Puigdemont i el conseller Lluís Puig en el lliurament ahir de la senyera ■ ACN

la formació amb nous càrrecsque passarien a ocupar el di-putat i alcalde de Tortosa,Ferran Bel; l’exconsellerad’Educació, Meritxell Ruiz,que va plegar del govern al ju-liol, i les exdiputades MariaSenserrich i Montserrat Can-dini.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT amplia l’executiva

Esquerra ha reclutat mésde 14.000 “apoderats”, en-tre els seus 8.000 habi-tuals i els 6.000 que s’hanapuntat al seu web, queaprofitaran per fer un re-compte de vots paral·lel al’oficial. La idea és, segonsva explicar ahir el porta-veu d’ERC, Sergi Sabrià,garantir que l’Estat no fa“una tupinada” amb el re-sultat, ja que aquest cop ésel govern espanyol quicontrolarà l’escrutini. “Hotenim tot en un centre dedades per evitar qualsevolsospita que hi pugui ha-ver”, explicava, segons re-collia l’ACN.

Sabrià va presentar lacampanya electoral, que

Esquerra basarà en “la de-núncia, la protecció i laconstrucció”. “Volem de-nunciar la repressió, el155 i el que suposa tenirpresos polítics; volem pro-tegir, que vol dir recuperarles nostres institucionsusurpades pels homes denegre de l’Estat, garantirTV3, treure el seu controldels Mossos i revertir la si-tuació; i un cop protegidesles institucions, volem sercapaços de desenvolupar iconstruir la República”,assenyalava el dirigentd’ERC.

El lema, que acompa-nyarà les fotografies delscandidats –tant els quesón a Brussel·les o presoscom les cares visibles i elsindependents– serà La de-mocràcia sempre guanya,i els actes de la campanyacomençaran a Vic, locali-tat natal de Marta Rovira, iacabaran el dia 19 a SantVicenç dels Horts, munici-pi d’Oriol Junqueras. ■

ERC farà el seupropi recomptede les eleccions

RedaccióBARCELONA

a El partit basarà lacampanya en “ladenúncia, la protecciói la construcció”

Sergi Sabrià, amb un cartell en què es veu Oriol Junquerasde fons, ahir, en la presentació de la campanya ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1757

39w

1187

67-1

1773

45w

Els Mossostornaran a vigilaren exclusivitatla seu del TSJC

El president del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalu-nya (TSJC), Jesús María Bar-rientos, ha anunciat que elsMossos d’Esquadra recupera-ran l’exclusivitat de la vigilàn-cia del Palau de Justícia deBarcelona, seu del TSJC. L’or-dre, que es començarà a apli-car a partir de dissabte, com-porta la retirada dels efectiusde la Policía Nacional que desdel 6 d’octubre havien com-partit les tasques amb la poli-cia catalana. Barrientor vaprendre la decisió d’establir lavigilància compartida dels doscossos policials “per preser-var la integritat del poder judi-cial” davant una eventual de-claració d’independència pos-terior a la celebració de l’1-O.Un cop aplicat l’article 155 dela Constitució a Catalunya, elpresident del TSJC consideraque “el nivell de contenció ac-tual dels riscos d’alteració dela legalitat constitucional id’afectació del servei públic”reclama el “retorn a la norma-litat”. ■ EPA

Denúnciaelectoraldel PP contra TerribasEl PP ha denunciat a la JuntaElectoral el programa El matíde Catalunya Ràdio, conduïtper Mònica Terribas. En con-cret, l’espai La portada del 28de novembre, en el qual, se-gons la formació, la periodistano va mantenir “la neutralitatinformativa dels mitjans pú-blics” ni va respectar “el plu-ralisme de la societat”. El PPmanté que el llibre d’estil del

mitjà indica que les portadespoden tenir un estil “personali informal”, però adverteix queno s’hi poden expressar “opi-nions”. En l’espai en què Terri-bas exposa el seu punt de vis-ta a mode d’editorial, la perio-dista destacava que les elec-cions se celebraran amb delslíders dels partits empreso-nats i amb la Generalitat inter-vinguda per l’Estat. ■ EPA

Una carta per a Turull“oberta i rebregada”L’Assemblea de Treballadors iTreballadores per a la Defensade les Institucions Catalanes(ADIC) ha denunciat a travésde Twitter que ahir els va arri-bar una carta “oberta i rebre-gada” que treballadors públicsdel Departament de Presidèn-cia van enviar al consellerdestituït pel govern espanyol iempresonat per l’AudienciaNacional Jordi Turull. Els tre-

balladors van lamentar aquestfet, que vulnera “claríssima-ment” un dels drets fonamen-tals recollits a la Constitució,que garanteix el secret de lescomunicacions. L’ADIC haagraït “el gest” de la personaque els ha fet arribar l’escrit,que, segons diuen, va trobar“llençat al carrer” davant lacentral de Correus de SantCugat. ■ EPA

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

1180

29-1

1775

05w

3854

38-1

1773

42w

La Universitat PompeuFabra tornarà a ser esce-nari per segon any conse-cutiu de debats entre diri-gents del món local i elsuniversitaris amb l’objec-tiu d’apropar la gestió delsmunicipis als estudiantsde ciències polítiques.L’activitat es va presentarahir en un acte a la univer-sitat en què estava previs-ta l’assistència de l’alcaldede Premià de Mar, MiquelBuch, que finalment no vapoder ser-hi present permotius personals.

Les noves sessions co-mençaran al gener i la in-formació sobre els partici-pants es podrà consultar a

la web Alcaldes.eu. El per-fil dels alcaldes que parti-ciparan en aquests diàlegsabraça des de dirigents degrans capitals fins a edilsde pobles petits passantper altres polítics amb res-ponsabilitat en òrgans su-

pramunicipals com araconsells comarcals, dipu-tacions, Parlament i elCongrés del Diputats.L’any passat el cicle es vainaugurar amb la partici-pació de l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau. ■

a Tornen els debats per fer present la política municipalentre els universitaris a La primera sessió es farà al gener

Nou cicle d’alcaldes iuniversitat a la UPF

E.A.BARCELONA

Presentació del cicle amb el degà de ciències polítiques de laUPF, Miquel Salvador (segon per l’esquerra) ■ JUANMA RAMOS