003 La Revolució Industrial
63
SURT SURT AN TER IO R AN TER IO R HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 3 IN TE RNE T IN TE RNE T IN ICI IN ICI IN ICI IN ICI SÍN TESI SÍN TESI M APA DE LA UN ITAT M APA DE LA UN ITAT IN TER N ET IN TER N ET PER CO MENÇAR PER CO MENÇAR SÍNTESI M APA DE LA UNITA T
Transcript of 003 La Revolució Industrial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Las grandes revolucionesEls invents
Per començar
Línia del temps
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els invents
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
POBLACIÓ I CIUTATS
LA SOCIETAT DE CLASSES
EL MOVIMIENT OBRER
EL CANVI CULTURAL
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
La màquina de vapor Àudio de Marconi Vídeo sobre Henry Ford
La casa burgesa El moviment obrer
PASSA AL WEBPASSA AL WEB
PASSA AL WEB PASSA AL WEB PASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Gràfic de l’evolució de la població
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La revolució agrícola
Els canvis en la rotació de conreus
L’arada a vapor
Els efectes de la revolució agrícola
Un agricultor modern
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparació entre la rotació triennal
i la quadriennal
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Pagès treballant amb una arada a vapor
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els efectes de la revolució agrícola
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Un agricultor modern
Un agricultor modern
El 1835 vaig prendre possessió de l’explotació de Créteil. [...] La rotació era biennal. [...] La collita d’aquella època era de 15 hectolitres de blat per hectàrea i de 12.000 quilos de remolatxa per hectàrea. [...]
Actualment, conreo de 23 a 25 hectolitres de blat per hectàrea i de 16.000 a 23.000 quilos de remolatxa per hectàrea. Vaig ampliar la qualitat del sòl cultivable. [...] A més, mitjançant permutes i compres, vaig aconseguir reunir diverses parcel·les. [...]
El 1839 vaig comprar dues sembradores mecàniques per al blat. Després, n’he comprat cinc més.
J. C. POTEL-LECOUTEUX, Autobiografia, 1867
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La revolució dels transports
El canal de Suez El ferrocarril Els efectes del ferrocarril
L’estalvi de temps amb el ferrocarril
L’evolució de la xarxa ferroviària
L’evolució del ferrocarril
La desconfiança enfront dels nous
transports
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El canal de Suez amb vaixells
de vela i vapor
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Inauguració de la primera línia de ferrocarril a Alemanya
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els efectes del ferrocarril
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Estalvi de temps després de l’arribada del ferrocarril
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució de la xarxa ferroviària europea
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució del ferrocarril en alguns països
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La desconfiança enfront dels nous transports
La desconfiança enfront dels nous transports
El canvi massa sobtat d’un clima a un altre produiria un efecte mortal sobre les vies respiratòries [...].
Finalment, l’ansietat sorgida del risc que es corre constantment mantindrà els viatgers en un permanent estat d’alerta que serà el precursor d’afeccions cerebrals. Per a una dona embarassada, qualsevol viatge conduirà de manera infal·lible a un avortament amb totes les conseqüències [...].
Text citat per A. M. NIVEAU, a Història dels fets econòmics contemporanis, 1977
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La primera revolució industrial
El procés d’industrialització
La fàbrica La màquina de vapor
La màquina de vapor Conseqüències La indústria britànica Mapa de la industrializació
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El procés d’industrialització
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La fàbrica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Esquema de la màquina
de vapor
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Conseqüències de la industrialització
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La indústria britànica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La industrialització a Europa en el segle XIX
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La segona revolució industrial
L’electricitat El repartiment de la producció industrial
Àudio de Marconi
L’empresa familiar i la societat anònima
Vídeo sobre Henry Ford
El treball en cadena
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’electricitat
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El repartiment de la producció industrial mundial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparació entre l’empresa familiar i la societat anònima
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El treball en cadena
El treball en cadena
La nostra primera manera de fer l’acoblament consistia a pujar el nostre vehicle en un lloc, i els obrers portaven les peces a mesura que les necessitaven, com quan es construeix una casa [...].
El nostre primer progrés en l’acoblament consisteix a portar la feina a l’obrer en lloc de portar l’obrer a la feina. Avui, totes les nostres operacions s’inspiren en aquests dos principis: cap home no ha de fer més d’una cosa; i sempre que sigui possible, cap home no s’ha d’ajupir... El resultat net de l’aplicació d’aquests principis és reduir en l’obrer la necessitat de pensar i reduir els seus moviments al mínim [...].
L’home no ha de tenir un segon menys del que necessita, ni un segon més [...]. L’home que col·loca un pern no col·loca la femella. L’home que col·loca la femella, no la colla.
Henry FORD, La meva vida i la meva obra, 1925
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Poblacions i ciutats
Evolució de la població
La ciutat industrial Densitat de poblaciói ciutats
L’emigració europea als Estats Units
Els emigrants Un barri burgès i un barri obrer
La casa burgesa
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
AMPLIAAMPLIA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució de la població en diversos països europeus
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ciutat industrial
La ciutat industrial (I) La ciutat industrial (II)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
ANTERIORTORNAANTERIORTORNA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ciutat industrial (I)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ciutat industrial (II)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa d’Europa de densitat
de població i ciutats
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’emigració europea als Estats Units
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els emigrants, de Tommasi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Un barri burgès i un barri obrer
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La societat de classes
L’aristocràcia La burgesia Els obrers Despeses de famílies burgeses i obreres
Pobresa i durada de la vida
Salaris a França L’evoluciódel nivell de vida
Explotació
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’aristocràcia
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La burgesia
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els obrers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparació del nivell de vida d’una família burgesa i d’una família obrera
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Pobresa i durada de la vida
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Salaris diaris a França l’any 1840
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució del nivell de vida
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: L’explotació a les fàbriques
Explotació
Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en funcionament les màquines dia i nit mentre la indústria fos pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.
Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a desfer-se de la força de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la porta de la fàbrica esperant el moment en que decidissin tornar a posar en funcionament les màquines.
Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar més durament els seus treballadors. Quan calia contraure la producció, reduïen la força de treball o contractaven personal per períodes curts amb sous miserables.
P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El moviment obrer
La vaga L’evolució de la legislació laboral britànica
La Primera Internacional
La jornada de vuit hores
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La vaga, de L. Adler (1889)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució de la legislació laboral britànica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Primera Internacional
La Primera Internacional
Considerant: Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra d’ells mateixos, que els esforços que facin per conquerir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis, sinó a establir per a tothom els mateixos drets i els mateixos deures. Que la submissió del treballador al capital és la font de tota servitud: política, moral, material. Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu al qual ha d’estar subordinat tot moviment polític. Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per manca de solidaritat entre els obrers de les diverses professions en cada país i per manca d’una unió fraternal entre els treballadors de les diverses regions. Que l’emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o nacional, sinó que, contràriament, interessa totes les nacions [...].
Preàmbul del text fundacional de la Primera Internacional, Londres, 1864
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartell on es demanen
les vuit hores de treball
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’enterrament a Ornans L’Àngelus El vagó de tercera
El canvi cultural
La dona i el matrimoni
L’evolució de l’alfabetització
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’enterrament a Ornans, de Courbet
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Àngelus, de Millet
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El vagó de tercera, de Daumier
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La dona i el matrimoni
La dona i el matrimoni
Y [el señor De la Lage] se frotaba las manos colosales, sonriendo a una idea que […] jamás se le había presentado tan clara y halagüeña como entonces. ¡Qué mejor esposo podían desear sus hijas que el primo Ulloa! […]
«Las señoritas De la Lage –discurría don Manuel– deben casarse, y sería contrario al orden providencial que no apareciese tronco en que injertar dignamente retoños de tan noble estirpe; pero antes se quedan para vestir imágenes que unirse con cualquiera […] las señoritas De la Lage sólo pueden dar su mano a quien se las iguale en calidad.» […]
[En la fachada de la casa] desafinaba una galería de nuevo cuño […] allí se las encontraba siempre [a las señoritas De la Lage] posadas como pájaros en rama favorita; allí hacían labor, allí tenían un breve jardín, contenido en macetas y cajones […]
Emilia PARDO BAZÁN, Los pazos de Ulloa, 1886
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’evolució de l’alfabetització
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
Tres processos simultanis van afavorir la revolució industrial: el creixement de la població, l’expansió de l’agricultura i un canvi de mentalitat econòmica.
La industrialització va començar a la Gran Bretanya a partir de la segona meitat del segle XVIII i després es va estendre per tot Europa. La primera fase de la industrialització va estar molt lligada a la indústria tèxtil, mentre que la indústria siderúrgica va assolir un gran desenvolupament a mitjan segle XIX.
La producció industrial va créixer a una velocitat vertiginosa, però els antics mitjans de transport (vaixells de vela, diligències...) eren lents o tenien poca capacitat de càrrega. Es necessitaven nous transports per millorar el comerç i assegurar el proveïment de les fàbriques i la distribució de les mercaderies. En el segle XIX, la situació va canviar: es van construir vaixells de vapor i ferrocarrils.
A partir del 1870, es van produir noves transformacions en l’economia mundial, que es coneixien com a Segona Revolució Industrial. Es van desenvolupar noves indústries, van sorgir altres potències industrials, va aparèixer la gran empresa i es va modificar la forma de producció.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 3
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
La revolució industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX es va accelerar el creixement de la població i es van produir grans migracions a les ciutats, a les colònies d’ultramar i al continent americà.
La societat industrial es dividia en classes, grups que es distingien per la seva posició econòmica. La burgesia es va convertir en la classe predominant quan l’aristocràcia va perdre la major part dels seus privilegis.
Una de les novetats del segle XIX va ser la consolidació de la petita burgesia (classe mitjana) i l’aparició d’una classe obrera industrial. No obstant això, la pagesia va continuar sent el grup majoritari.
La concentració de milers de treballadors en fàbriques va afavorir que prenguessin consciència de les dures condicions laborals i que intentessin millorar-les mitjançant accions col·lectives. Aquests moviments es van basar en dues ideologies noves: el socialisme i l’anarquisme.
Com a conseqüència de les grans transformacions econòmiques derivades de la Revolució Industrial, també es van produir canvis significatius en la cultura i els costums.
