LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Història del Món Contemporani

IPB / Joan Corbalán

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL0. INTRODUCCIÓ

Una revolució és un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les

estructures d’una societat.

Implica una acceleració en el ritme de les transformacions

històriques.

Es produeix una profunda transformació econòmica, política i

social.

Al segle XVIII es produeix la doble revolució: la Industrial

anglesa i la Francesa.

Són els orígens del Món Contemporani.

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL0. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La Revolució Industrial va suposar el trànsit/canvi d’una economia

agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la

producció mecanitzada.

El canvi es va iniciar a Anglaterra a mitjans del s. XVIII i va afectar

altres indrets al llarg del segle XIX (Europa occidental, Estats

Units i el Japó).

Es pot dividir en dues fases:

Primera fase o primera revolució industrial, fins el 1830

indústria tèxtil.

Segona fase o segona revolució industrial, fins el 1870

indústria siderúrgica.

Diversos factors van contribuir a l’aparició de la “Revolució

Industrial” a Anglaterra:

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL0. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Increment demogràfic.

Increment de preus agrícoles.

Revolució Agrícola.

Innovacions tècniques.

Revolució dels transports.

Expansió comercial.

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I CREIXEMENT

DEMOGRÀFIC

1.1 La revolució agrícola

Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i plantes

farratgeres.


DEMOGRÀFIC


Introducció de nous mètodes de conreu (solcs rectes,sistema

Norfolk...); de noves màquines (arada de ferro, segadores,

trilladores, jethro tull...) i nous conreus (patata, blat de moro,

plantes forratgeres...).

Estabulació dels ramats


DEMOGRÀFIC


Desvinculació de les terres.

Nova estructura de la propietat. De l’”open field” (camps oberts)

a enclosures (camps tancats).

Terres comunals passen a mans privades que els tanquen (Llei

de tancaments -Enclosures Acts-). Aquest tancament va provocar

l’expulsió de pagesos del camp.

La privatització estimulà la introducció de millores tècniques i

l’augment de la producció.


DEMOGRÀFIC


Els canvis en l’agricultura van ser fonamentals...

L’increment de la producció provoca un increment d’aliments!

Així es pot mantenir una població en expansió (creixement).

La mecanització del camp provoca que molts camperos hagin

d’emigrar a les ciutats (o a altres estats).

Aquests camperols es convertiran en mà d’obra abundant i

barata per a lla indústria.


DEMOGRÀFIC

1.2. L’augment de la població

•El increment de producció agrícola va afavorir el creixement de la

població. Va disminuir la fam i va millorar la resistència a les

epidèmies i malalties.

•La natalitat al segle XVIII creix per la millora econòmica, però a

mitjan segle XIX ja disminueix.

•Es va passar de l’ARD a la TD, resultat d’un elevat

creixement demogràfic.

•Primer a Gran Bretanya, després a Europa. Al llarg del s. XIX GB

triplica la seva població (explosió blanca), degut a:

Elevades taxes de natalitat.

Reducció de la mortalitat (especialment la infantil).

Augmenta l’esperança de vida (uns 50 anys).


DEMOGRÀFIC

02. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA

2.1. La mecanització i el sistema fabril

El canvi dels sistemes de producció es va caracteritzar per:

La utilització de noves màquines (llançadora volant, noves

filadores, telers mecànics... primer al sector tèxtil; després a

l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.

La substitució de les fonts animades (animals) d’energia per

unes altres d’inanimades (aigua i carbó màquina de vapor de

Watt).

L’agrupació dels anteriors elements amb la mà d’obra en les

fàbriques (apareixia el sistema fabril).

Augmenta la producció i la productivitat.


2.1. La mecanització i el sistema fabril

Es van crear fàbriques:

Inicialment necessitaven poc capital (sector tèxtil?).

Eren de propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura

o del comerç.

Van aconseguir grans beneficis.


Com va funcionar?

L’increment de la demanda va estimular les innovacions per

augmentar l’oferta.

Les innovacions tècniques es van aplicar al sistema

productiu, ocasionant un brutal increment dels béns materials.

Les transformacions van generar crisis que van estimular noves

innovacions (crisis periòdiques capitalistes de sobreproducció).


2.2. La indústria cotonera

Va ser el sector emblemàtic de la Revolució Industrial (fins el

1830 aprox.).

Per què es va desenvolupar?

Fins el 1750 el cotó venia de la Índia, pero a GB es va prohibir

l’entrada de cotó estampat (indianes).

Per tant es va començar a fabricar a GB a partir de les

importacions de cotó de la Índia i dels EUA.

GB va abastir el mercat interior i també van buscar mercats

exteriors.

El cotó, mecanització millor que la llana (més resistent). De rebot

millora higiènicia: més fàcil de rentar i d’eixugar-se.


Les innovacions tècniques es van donar tant al filat com al teixit.

Llançadora volant (Kay, 1773).

Spinning Jenny (Hargreaves, 1765).

Water Frame (Arkwright, 1767).

Mule Jenny (Crompton, 1779).

Teler Mecànic (Cartwright, 1785).


2.3. El carbó i el ferro

El segon sector fonamental de la RI va ser la siderúrgia: el

carbó i el ferro.

El carbó, a més de calefacció a les ciutats, va servir per

alimentar la màquina de vapor (fort increment de la demanda).

La mineria va millorar amb la introducció de bigues de ferro,

rails i vagonetes (més seguretat i més extracció).

Demanda creixent de ferro: màquines, trens, vaixells,

municions... (1732 Darby inicià la substitució del carbó vegetal pel

mineral –més poder calorífic); Cort, 1783, pudelació i laminatge

de ferro).

Fosa en alts forns

Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el convertidor de

Bessemer (converteix el ferro en acer), que va possibilitar

l’expansió del ferrocarril.


2.3. El carbó i el ferro


2.4. Altres sectors industrials

La indústria química va créixer a remolc de la tèxtil: tints i

blanquejadors.

La indústria metal·lúrgica va créixer per les necessitats de

maquinària i mitjans de transport.

També el sector de la construcció va créixer vinculat al creixement

de les ciutats, colònies i fàbriques.


2.4. Altres sectors industrials


2.5. Els nous transports

- Millora de camins i, especialment, canals per a fer arribar

productes a Anglaterra (mercat interior).

-La revolució va venir donada pel ferrocarril: +velocitat, +càrrega,

-cost i +seguretat. Al 1829 Stephenson inventa la locomotora.

Primera línia ferroviària a vapor: Liverpool-Manchester.

-El ferrocarril va permetre integrar i ampliar el mercat interior. Va

ser un lloc d’inversió (boom borsari als 1840’s). Va estimualr el

sector siderúrgic, tèxtil, construcció...

-1807: Robert Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació

(riu Hudson).

2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA

2.5. Els nous transports



2.6. L’impuls del mercat

Les millores en el transport faciliten el pas d’una economia

d’autoconsum a una de mercat.

El mercat interior creix per l’increment del nivell del poder

adquisitiu de la població.

El mercat exterior va créixer de manera més desigual, però va

ser clau per a consolidar l’increment de la producció empresarial.



2.7. La industrialització del continent

•En l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers”

(Bèlgica, França i Alemanya –siderúrgia--) i els països perifèrics

“Late Comers” (Dinamarca, Suècia, Rússia, Espanya (Catalunya),

Itàlia (Piemont), Moràvia i Bohèmia (Imperi Austríac)).

•Fora d’Europa.

EUA : a finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.

Japó: Inicià la industrialització el darrer terç del XIX (Revolució

Meijí o de la Llum).



2.7. La industrialització del continent


3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME

3.1. El liberalisme econòmic

Els principis del liberalisme econòmics va ser creats a finals del

segle XVIII pels pensadors britànics de l’escola clàssica.

Adam Smith

Defensava l’interès personal (Assaig sobre la naturalesa i les

causes de la riquesa de les nacions, 1776);

Els diversos interessos s’equilibraven (punt d’equilibri/preu)

gràcies a la llei de l’oferta i la demanda.

Aquesta llei funcionava sola. L’estat

no havia d’intervenir en matèria

econòmica.




David Ricardo:

Llei del valor-treball (el treball és una mercaderia com les

altres).

Llei de bronze dels salaris (els salaris no pujaran per sobre del

mínim imprescindible per a subsistir).




Thomas Robert Malthus

Va parlar del desequilibri existent entre la

població i els recursos.



3.2. Capital, treball i mercat (capitalisme)

Sistema econòmic en què els instruments de producció (la

terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són

de propietat privada (d’uns pocs... la burgesia).

Objectius del capitalisme:

L’objectiu bàsic és aconseguir el màxim benefici.

L’iniciativa econòmica és lliure.

Lliure competència, regulada per la llei de l’oferta i demanda.

Els desajustos entre l’oferta i la demanda (sobreproducció)

provoquen crisis cícliques (atur).




És la burgesia la que posseeix els mitjans de producció, mentre

que la majoria dels treballadors són assalariats.

El capitalisme busca la maximització de beneficis Per assolir-los

s’han de trobar nous mercats, s’han d’abaratir els productes i

controlar/reduir els costos de producció, la qual cosa genera

conflicte amb els treballadors (principals costos!).



3.3. El proteccionisme i el lliure canvi

Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no intervenció de

l’estat en el comerç internacional).

Per contrarestar la competència britànica, els EUA i la resta

d’Europa van optar pel proteccionisme (aranzels).

Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou unes lleis

proteccionistes sobre la importació del blat (Corn Laws).



3.4. Nous mètodes de finançament de les empreses

Increment de les societats mercantils (especial les societats

anònimes)

Capital dividit en accions que generen dividends.

La borsa com a mercat financer.

Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diners i el venen

en forma de préstecs i crèdits.


4. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

4.0. L’augment de població

Es va produir com a conseqüència del manteniment d’elevades

taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat.

Aquest increment (explosió blanca) fou més significatiu en les

ciutats que en l’àmbit rural.



4.1. El procés d’urbanització/4.2. Segregació urbana

Els canvis que es van donar en el camps econòmics van tenir

la seva correspondència en l’estructura social.

Les fàbriques es van situar a les ciutats, i cap allà van emigrar

masses de camperols (èxode rural). A començament del segle

XX, el 78% dels britànics ja vivien en ciutats.

Les ciutats es van fer més grans i complexes. Es va donar el

fenomen de la segregació social/urbana.



4.1. El procés

d’urbanització/4.2.

Segregació urbana

La burgesia va edificar barris

residencials confortables, al

voltant de grans avingudes i

amb presència de serveis

públics (enllumenat,

clavegueram...).



4.1. El procés

d’urbanització/4.2.

Segregació urbana

Els barris obrers van créixer

sense planificació ni serveis

bàsics/higiene/sanitat. Mala

qualitat en les construccions.

Barraquisme.



4.3. La nova societat industrial

La revolució industrial va portar a que pagesos i artesans es

convertissin en proletariat industrial.

La burgesia (formada per empresaris, banquers i propietaris

agrícoles) va rivalitzar en riquesa amb l’aristocràcia terratinent.

També va acabar aconseguint el poder polític.

Van impulsar la cultura d’acord amb els seus valors (exaltava

l’estalvi, la propietat privada, la feina, l’individualisme, la

família...), ja que a més, controlaven els mitjans de comunicació.

Els joves burgesos van poder accedir a la universitat.

Va néixer la societat capitalista.




Amb la societat capitalista neix la societat de classes que

enfrontarà a burgesia i proletariat.

Malgrat que es va basar en el principi de la igualtat de tots els

individus davant la llei, aquesta igualtat legal no va significar ni

igualtat social ni econòmica.

La burgesia es va convertir en la nova classe dominant (poder

econòmic, polític i cultural).




Cúspide social.

Alta burgesia. Grup heterogeni

format per empresaris, banquers i

grans propietaris. Propietària dels

mitjans de producció. Va guanyar

rellevància socials en detriment de

l’aristocràcia.




Cúspide social.

La família burgesa va voler copiar els costums aristocràtics

(servei domèstic, maneres de vestir, “cultura”...).

Paulatinament va sorgir una classe mitjana formada per

professionals liberals i nous professionals: advocats, metges,

professors, enginyers, funcionaris, militars (oficials), empleats de

banca...




Nova “base” social: el proletariat.

Les condicions de vida dels assalariats eren precàries. Van

guanyar en seguretat però hi van perdre en autonomia de

decisió.

El proletariat va estar format per nombrosos jornalers, petits

propietaris de terres i artesans urbans (procedents del món

gremial).

Van constituir la força de treball. Vivien en condicions molt

miserables ja que la precarietat laboral era la norma (llei de

bronze dels salaris): salaris baixos, atur, jornades de 12 a 14

hores diàries.




Nova “base” social: el proletariat.

La manca absoluta de regulació propiciava tota mena d’abusos,

com ara el treball infantil.



4.4. Les dones a la societat industrial

L’home ocupava l’esfera pública i la dona ocupava la domèstica,

patint una clara marginació legal.

Les dones de classe alta i mitjana eren educades per restar a la

llar, tenint cura de la casa i els fills.

Les dones de classe baixa havien de treballar i compaginar la

feina amb la vida domèstica, com tradicionalment havien fet les

camperoles.

La remuneració de les dones era inferior a la dels homes.


LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Education

Transcript of LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL