TEMA 3

La Revolució Industrial

DEFINICIÓ : La Revolució Industrial va consistir en una sèrie de canvis econòmis i tecnològics que transformaren la societat occidental contemporànea. S’inicià a mitjans del segle XVIII a la Gran Bretanya.La dividim en dues fases. La Primera Revolució Industrial va tenir lloc aproximadament entre 1750 i 1850 i la Segona Revolució Industrial entre 1850 i l’inici de la Primera Guerra Mundial l’any 1914.

LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: Al llarg de la Revolució Industrial, la població europea va créixer de manera espectacular. La mortaldat es va reduir de manera molt significativa. La principal causa d’aquest canvi demogràfic cal buscar-la en un increment de la producció agrícola.

Durant aquest període de la història hi va haver uns importants fluxos migratoris del camp a la ciutat (èxode rural) i des del continent europeu cap a Amèrica. Les ciutats europees i americanes van experimentar un gran creixement.

LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA: El creixement de la població va estimular la demanda de productes agríícoles. Moltes propietats agràries que fins aleshores pertanyien a la noblesa o a l’església es van privatitzar.

La prosucció agrícola s’orientà cap a una economia de mercat i s’introduîren millores tècniques i noves maneres d’organitzar el treball al camp. A la Gran Bretanya cal destacar el Sistema Norfolk que substituí el sistema triennal de guaret.

El sistema Norfolk combinava el conreu de cereals i de plantes farratgeres. Evitava que hi hagués una tercera part de la propietat sense produir.

Entre lles millores agrícoles introduïdes al camp, també cal destacar la sembradora de Jethro Tull. Es tracta de la primera sembradora mecànica de la història. Permetia fer vàries feines al mateix temps: arrencar les males herbes, crear un solc i dipositar la llavor a una profunditat suficient per protegir-la de l’àcció del vent i de la pluja.

Henry Jehtro Tull (1674-1740)

LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES I EL SISTEMA

FABRILL’any 1769, James Watt va inventar la primera màquina de vapor. Aquesta permetia transformar un moviment rectilini en un moviment circular.

Es va utilitzar en diferents sectors industrials i del transport (textil, ferrocarril, vaixells de vapor…)

La màquina de vapor permetia incrementar la producció i millorar la produtivitat, reduint així els costos de producció.

Durant la Revolució industrial també va aparèixer un nou sistema d’organitzar la producció conegut amb el nom de sistema fabril, que concentrava els obres i les màquines en un nou espai que anomenem fàbrica.

A través de l’arbre de transmissió i de corretges, l’energia generada per la màquina de vapor arribava alsdiferents telers.

El primer sector en industriaritzar-se va ser el tèxtil. L’impuls que va rebre aquest sector està relacionat amb la producció d’indianes, uns teixits estampats de cotó i que es van popularitzar a Europa durant la segona meitat del segle XVIII.

A la Gran Bretanya, el govern va prohibir-ne les importacions d’aquest tipus de teixit, afavorint-ne la producció a nivell intern.

A mitjans del segle XVIII, la indústria siderúrgica també va rebre un gran impuls gràcies a la utilització del carbó de coc, amb major capacitat calorífica i de la invenció del forn de Bessemer, que permetia convertir el ferro en hacer.

Al llarg de tot el segle XIX, la demanda d’acer va créixer molt. Cal relacionar aquest creixement amb la construcció del ferrocarril a tot Europa. També s’utilitzà amb altres finalitats, com per exemple l’elaboració d’eines i maquinària i la millora de les vies de comunicació a partir de la construcció de ponts i viaductes.

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

L’any 1829 Stephenson va inventar la primera locomotora accionada a través d’una màquina de vapor. A partir d’aquest moment el ferrocarril es va anar expandint pel continent europeu i més endavant pels Estats Units.

La màquina de vapor també es va utilitzar per millorar la navegació maritima. Els primers exemples de vaixells accionats a traés de màquines de vapor van aparèixer a inicis del segle XIX als Estats Units. S’utilitzàven per viatjar a través de rius navegables.

Les millores en els mitjans de transport van contribuir a l’abaratiment del transport de passatgers i mercaderies.. Es va intensificar l’activitat comercial i es van consolidar els mercats a escala nacional i internacional. Davant aquesta situació hi va haver dues postures per part dels diferents països:

LLIURECANVISME: defensaven el comerç lliure entre països. La Gran Bretanya en va ser el màxim exponent, ja que dominava els merdats internacionals.

PROTECCIONISME: defensaven que els estats havien de protegir les empreses nacionals davant la competència de les d’altres països.

EL LIBERALISME ECONÒMIC I EL CAPITALISME

El liberalisme econòmic va ser definit per una sèrriè de pensadors britànics entre els quals destacà Adam Smith, que desenvolupà els principis del mateix en el seu llibre “La riquesa de les nacions”. Els punts bàsics són els següents:

- Les persones busquen assolir a partir de l’activitat econòmica el màxim benefici personal.- El mercat regula els preus i els salaria a partir de la llei de l’oferta i la demanda.- L’estat no ha d’intervenir en afers econòmics (lliure competència).

Durant la Revolució Industrial va néixer un nou sistema econòmica anomenat CAPITALISME, les bases del qual eren la propietat privada i una economia de mercat.

Es tracta d’un sistema sotmès a crisis periòdiques quan l’excès de producció genera un desequilibri entre l’oferta i la demanda.

Amb el capitalisme també van aparèixer els primers bancs, la borsa i les primeres societats anònimes.

En una societat anònima els beneficis i la capacitat de prendre decisions en el Consell d’Administració depenen del nombre d’accions que té cada accionista, Les accions es compren i es venen a la borsa.

A mitjans del segle XIX, la Revolució Industrial s’havia extès a altres àrees d’Europa: Bèlgica, França, Alemanya, Rússia, el nord d’Itàlia i també a Catalunya. Paral·lelament tabmé es van industrialitzar els Estats Units i el Japó.

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Aquesta nova fase de la la Revolució Industrial s’nicia entre 1850 i 1870 i s’acaba amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’any 1914.Durant aquest període, la Gran Bretanya haurà de compartir amb els Estats Units, Alemanya i el Japó l’hegemonia mundial a nivell industrial.Es tracta d’un període en qupè van aparèixer moltes novetats des d’un punt de vista tecnològic(automòbil, telèfon, telègraf, ràdio…)Des d’un punt de vista energètic, el petroli i l’electricitat van substituir el vapor.Èls sectors industrials més importants d’aquest període van ser el siderúrgic, el químic i l’automobilístic.

Als Estats Units es van començar a construir els primers gratacels gràcies a la invenció del formigó i l’acer inoxidable.

Louis Sullivan (1856-1924)

Magatzems Carson Scott % Pirie (Chicago)

Durant la Segona Revolució Industrial als Estats Units es van introduir noves formes d’organització del treball com la cadena de muntatge (taylorisme).

L’empresa pionera va ser l’automobilística Ford, de Detroit.

Henry Ford (1867-1947)

L’empresa automobilística Ford gairebé va multiplicar per dos la producció del Ford-T reduint el preu pràcticament a la meitat.

Durant la Segona Revolució Industrial als Estats Units van aparèixer noves formes de concentració empresarial. Les empreses necessitaven un major finançament i tendien a intentar controlar el mercat.

LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

Amb la Revolució Industrial sorgeix una nova societat. Ara caldrà parlar de classes socias i no d’estaments. La base del poder i el prestigi socials seran la propietat privada, el treball i els diners.

El grup hegemònic d’aquesta nova societat éra la burgesia. Els burgesos eren els propietaris de les fàbriques, les màquines (mitjans de produció) i dels bancs. Gràcies a les Revolucions Burgeses del segle XIX controlava el poder polític.

El proletariat industrial (classe obrera) era el grup social més nombrós. Treballaven moltes hores,en condicions molt dolentes i a canvi de salaris molt baixos.

Dins de la burgesia hi havia l’alta burgesia (industrials, banquers, alts funcionaris), la burgesia mitjana (professionals liberals) i la petita burgesia (comerciants, botiguers, funcionaris de rang menor…). Vivien en cases amb força comoditats i freqüentaven els teatres, l’òpera i els salons de te. Entre els seus valors hi havia l’individualisme i el treball.

El proletariat també era un grup heterogeni. Estava format per obrers, petits pagesos i jornalers del camp. Vivien en condicions difícils en cases compartides per vàries famílies. Constituiran la base dels sindicats obrers i els partits marxistes.

Les dones i els nens també treballaven a canvi de salaris inferiors als dels homes.Els nenes abandonaven l’escola quan encara eren molt petits.

LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES

Les primeres organitzacions obreres són d’índole diversa. La primera forma de protesta obrera va ser el Luddisme. Els obrers destruïen màquines i fàbriques, ja que consideraven que causaven atur i l’existència de salaris baixos.A finals del segle XVIII, a la Gran Bretanya van sorgir les Societats de Socors Mutus, que eren una mena d’assegurança que ajudava els obrers en cas de malaltia o situació d’atur.Durant la primera meitat del segle XIX van néixer a Anglaterra els primers sindicats. Agrupaven persones que feien la mateixa feina. Reivindicaven millores laborals i salarials.

Karl Marx (1818-1863) Friedrich Engels (1820-1895) Mihail Bakunin81814-1876)

MARXISME, ANARQUISME I INTERNACIONALISME

Al llarg de la Revolució industrial, alguns pensadors van denunciar les condicions d’explotació laboral i social que patia la classe obrera i van proposar formes alternatives d’organització social.

El Marxisme i l’Anarquisme volien arribar a assolir una societat sense propietat privada ni classes socials. Allò que diferenciava aquestes formrs de pensament era la manera d’assolir aquests objectius.

MARXIME

El marxisme considerava que la lluta de classes constituïa el motor de la història.

Els pensadors més importants del marxisme van ser Karl Marx i Friedrich Engels.

Defensaven que els obrers s’havien d’organitzar en partits obrers socialistes i comunistes. Aquests havien d’acabar amb l’estat burgès a partir d’una revolució, D’aquesta havia de sorgir un estat governat per obrers (dictadura del proletariat) que acabaria amb la propietat privada i les classes socials.

Alguns partits marxistes defensaven la participació dels partits obrers en les eleccions amb l’objectiu de reivindicar millores socials i laborals per als treballadors (millors salaris,jornada laboral de 8 hores…)

L’ANARQUISME

Els pensadors anarquistes més importants van ser Mihail Bakunin, Piotr Kropotkin i Pierre-Joseph Proudhon.

Els anarquistes rebutjaven l’autoritat i el poder polític. Segons ells els obrers s’havien d’organitzar en sindicats,

Dins l’anarquisme podem parlar de dos grans grups:

-Els qui defensaven accions violentes (terrorisme) contra els representants del capitalisme i l’estat burgès.

-Els qui defensaven l’acció sindical i la vaga per desestabilitzar el sistema capitalista i l’estat burgès(anarcosindicalisme) .

Proudhon i els seus fills (1865) de Gustave Courbet

L’INTERNACIONALISME

Marxistes i anarquistes van intentar col·laborar i unir esforços.

L’any 1864 es va crear l’Associació Internacional del Treball (Ptimera Internacional). Es va dissoldre l’any 1876 a causa de les greus diferències ideològiques existents entre marxistes i anarquistes.

L’any 1889 es va fundar la Segona Internacional. En aquesta ocasió només participaren partits socialistes i comunistes (marxistes) que intentaven coordinar les seves actuacions a nivell internacional. Durant aquesta van néixer alguns símbols del moviment obrer com la Internacional o la festa de l’1 de maig.