LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

© VICENT PUIG I GASCÓ1r. Batxillerat. Curs 2016-17

1. Concepte. Què és? Quan es produeix? On es produeix?

2. Causes de la Revolució Industrial.a) Revolució Agrària b) La revolució Demogràficac) L’acumulació de capital d) La Revolució tecnològica e) Revolució dels Transports.

3. Els Sectors industrials. 1. Indústria Textil 2. Indústria Siderúrgica 3. Desenvolupament del ferrocarril

4. L’expansió de la Revolució Industrial. 1. Industrialització europea2. Industrialització extra-europea

5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.a) Conseqüències econòmiques

a) El Liberalisme econòmicb) Conseqüències socials

Procés d’Urbanització La Societat de Classes El paper de la dona

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

QUÈ ÉS?Definició

PER QUÈ ÉSIMPORTANT?Influències posteriors

ON ES DÓNA?I QUAN ?

COM? DE QUINA MANERA?DESENVOLUPAMENT I

ESDEVENIMENTS PER QUÈ APAREIX ?

CAUSES

És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció,

que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.

• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó

també en l’organització social.

• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.

• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i s’estengué cap a Europa, primerament, i després a

altres parts del món.

• Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del capitalisme liberal.

• és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades entre elles, van incidir

profundament en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d’Europa.

• Es produeix en Anglaterra, Revolució industrial (1750-1820) = Take-off= ARRANCADA, a la resta del

continent europeu (1820-1870) = Industrialització

• Etapes:

• 1a. Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i ferrocarril.• 2a. Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat, automòbil.• 3a. Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica, informàtica, espacial...

FACT

ORS

DE

LA R

EVO

LUCI

Ó A

NG

LESA

REVOLUCIÓ

AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE

LA DEMANDA

AUGMENT DEL CAPITALREVOLUCIÓ COMERCIAL

REVOLUCIÓ TRANSPORTS

REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA INNOVACIONS

TRANSPORT RÀPID I BARAT

MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

Naps, trèvols i alfals ajuden a fixar elnitrogen al sòl i van fer pujar el farratge augmenta la cabanya ramadera (a méspermet la ramaderia estabulada en granges =millor alimentat = més carn i llet). Mésexcrementsmillora de la fertilitat de la terra

NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT = CANVI DEMENTALITATDE CULTIVAR

A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa (gentry), que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia a l’alta noblesa i a propietaris lliures.

Tancament de terres comunals (openfields) comporten la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860).

Pujada del preu dels cereals estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.

Privatització incentiva millora dels sistemes de conreu augment de la producció destinada al mercat

Tancament de terres provoca concentració de la propietat perjudica els petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals) No disposaven de recursos per tancar les terres venen les propietats = se converteixen en jornalers (salari) elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos pagesos emigrar ciutats.

Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.

DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, MECANITZACIÓ, ETC ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

SOCIALES ECONÒMIQUES

EMPOBRIMENTCAMPEROLS MÉS POBRES

ÈXODE RURAL

MAJOR PRODUCTIVITAT (90%)

AUGMENT DELS GUANYS

ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA

MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA

ACUMULACIÓODE CAPITAL

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

REINVERSIÓ DE CAPITAL

DESVIACIÓ DE PART DELCAPITAL A ALTRES ACTIVITATSECONÒMIQUES

CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES

DESENVOLUPAMENT AGRARI

AUGMENTA LA DEMANDAPRODUCTES INDUSTRIALS

AFAVOREIX L’ARRENCADAINDUTRIAL

• ALIMENTS • MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA • MÀ D’OBRA PER A LES INDÚSTRIES

EL CAMP SUBMINISTRA

La població anglesa es va triplicar en un segle i mig: 5 milions depersones al 1701 17,9 milions del 1851.

Fases del creixement demogràfic:

Començaments del segle XVIII (1710-1740) creixement lent peròininterromput (no fou espectacular) a pesar de que la Pesta Negra haviadesaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat (darrera =port de Marsella el 1720).

Aquesta fase creixement normal propi de l’Antic Règim altanatalitat + alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicionshigièniques en els parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies).

A partir de 1740-1760 ritme de creixement es va disparar i l’incrementdemogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional.

El salt espectacular 1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort creixementnatural de la població.

Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat.

NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37per mil al final

Religió cristiana favorable a la natalista Escàs ús d’anticonceptius Va disminuir l’edat de contreure matrimoni i el nombre de celibataris a causa de la millora de la situacióeconòmica).

MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de:

Una millor alimentació la dieta va millor gràcies a l’augment dela producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar laimportació d’aliments. 2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verolade Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable).

CREIXEMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA.

REVOLUCIÓ COMERCIAL

LA CREACIÓ DE LA DEMANDADEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA

MILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DELDESENVOLUPAMENTCOMERCIAL , INDUSTRIAL IAGRÀRI (menor % dedespesa en productesalimentaris) = CAPACITATADQUISITIVA

DesenvolupamentMERCAT INTERIOR(eliminació de lesduanes interiors,millora delstransports,Especialitzacióproducció)

CREIXEMENT POBLACIÓ

Inicis del Colonialisme

Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa

Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial

Acumulació de Capital

NECESSITAT DE CAPITAL A LLARG TERMINI

Cap estalviador privat disposa de quantitats tan importants o No vol arriscar-les a tan llarg termini o No vol realitzar una sola inversió (massa risc)

Necessitat de nous canals que: Recullen els estalvis del conjunt de la població i Els adrecen cap a les empreses

Però permeten que: L’estalviador recupere el seu capital a curt termini Les empreses han de disposar de capitals a llarg termini

BORSABANCS D’INVERSIÓ

CRÈDIT AL CONSUM CRÈDIT A LES EMPRESES

INTERÉS

INVERSIONS EN BORSAEMPRESES

INERSIONS DIRECTES GUANYS

BANC SA

PETITS INVERSORS

DIPÒSITS A CANVI D’INTERÉS

ACCIONS BANC

GUANYS

DIVIDENDS X ACCIONISTESINTERESSOS PELS DIPOSITANTSBENEFICIS PEL BANC

INVERSORS

BANCS

EMPRESES D’INVERSIÓ

SOCIETAT ANÒNIMACapital dividit en accionsoferides en la Borsa

INVERSIÓ EN ACCIONS (BORSA)

BORSA

Valor de les accions es fixaen la SUBHASTA (cotització),en funció de les• Perspectives d’obtenir (

guanys)• Perspectives de la venda

de les accions en unfutur

L’inversor obtéGUANYS si ven méscar del que hacomprat

Els guanys de l’empresaes reparteixenproporcionalment entreels seus accionistesdividends

L’inversor pot recuperar els dinersvenent les accions a un altre inversor

L’empresa manté el seu capital social

REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancs

DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)

REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIALDESENVOLUPAMENT COLONIAL

INDÚSTRIA TÈXTIL

INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL

AUTOFINANÇAMENT (Estalvi)

PRÉSTECS (Baix interès)

SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents)

SOCIETATS ANÒNIMES

BANCS

ESTAT

ACCIONS DIVIDENDS

BORSA DE VALORS

BANCS D’INVERSIÓ

BANCS DE DIPÒSITS

ESTALVI PRIVAT

SUBMINISTREN CAPITAL

a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals

b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.

c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del

nombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la

societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del

capital que hi ha aportat , però no té propietat.

d) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el

funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:

• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital

(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper

moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden

retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del

capital de les empreses (accions); subministradors de capital a laindústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda

REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDA

AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)

INTRODUCCIÓ INNOVACIONS

TECNOLÒGIQUES

PRODUCTIVESMÀQUINA DE VAPOR

• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)

INNOVACIONS TÈXTILS

INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

MINES

TRANSPORTS

FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA

LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)

Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER

Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes

Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)

REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

FACTORS

Necessitat de nous mitjans de transport Expansió del comerç interior i exterior Excedent de capital procedent de l’agricultura i el comerç

XARXA DE CANALS

Unió dels centres productors de matèries primeres amb les zones industrials Construcció de canals i millora de les vies fluvials

CARRETERES I CAMINS

Construcció d’una xarxa fluvial amb centre a Londres.

FERROCARRIL

Aplicació de la màquina de vapor al transport terrestre = Locomotora (Rocket) deStephenson (1829)

Conseqüències:a) Transport de grans càrreguesb) Reducció dels temps de desplaçamentc) Abaratiment de matèries primeres i productesd) Estímul per a la indústria siderúrgica

1a. Fase: Indústria Tèxtil

INDÚSTRIA DEL COTÓ

Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu Manufactura lligada al comerç colonial

• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner

Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llaneraMatèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat) A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- ÍndiaMECANITZACIÓ

a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per

fornir fil a un teixidor

b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.

a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora

b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat

c) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’hora

c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció

Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

2a. Fase: LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

PRODUCCIÓTRADICIONAL DEFARGUES AMB CARBÓVEGETAL I FERRO DEGRAN PURESA

AUGMENT DE LADEMANDA DEFERRO

• DEMANDA AGRÀRIA (EINES IMÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES IMÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS),rails i vagonetes (TRANSPORT DELMINERAL)

INNOVACIONS

Ferro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix

10.000 tones (1780)

a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encarimentde la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes

b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.

c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS

d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro

e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=

material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)

g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

ALT FORN

PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

EL FERROCARRIL

ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES

MINERIATransport delmineral fins a la bocade la mina:vagonetesarrossegades percavalls sobre rails defusta)

APLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR(STEPHENSON,1829, ROCKET)

• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851

• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixementurbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”

DESENVOLUPAMENTCOMERÇ DESENVOLUPAMENT

SIDERÚRGIA

DESENVOLUPAMENTSISTEMES FINANCERS

NECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENT

DE FERRO I CARBÓ

L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

INDUSTRIALITZACIÓ En Europa parlem de

PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

gradual i regional

PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països

d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES

DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I ALEMANYA• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA

MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS

FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT

Arrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no eraprioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURES

Complementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCA

MAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIER

SUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.

NOU MODEL D’INDUSTRIALITZACIÓ

a) Primeres transformacions en el sector agrarib) Industrialització a partir de la siderúrgia, mineria i els ferrocarrils = arriba al seu

apogeu amb la 2a. Revolució industrialc) Major paper de l’estat = per a salvar la competència amb GB i la inexistència de

condicions (mercat interior, mentalitat capitalista, mercat mundial...) emprenedor, Organitzador = canalitza capitals vers la indústria (banca pública, recolza la banca

d’inversió, aliança terratinents + bancs + empreses industrials) i crea el mercatinterior (creació infraestructures de transport + eliminació duanes interiors)

Generador de la demanda (constructor d’infraestructures, política colonial,armament)

Potenciador I+D (suport a la recerca, desenvolupament sistema educatiu per aproporcionar investigadors, importació de tecnologia, impulsa l’arribada de tècnicsestrangers)

Protector (des de la crisi econòmica 1871) = suport a les exportacions(subvencions), obstacles a les importacions (aranzel, límits, criteris de qualitat)

FRANÇA• Arrencada industrial a partir de 1830• Xarxa Fluvial• Industrialització lenta• Fonamentada en la importància de la propietat agrària

a) Repartiment de terres durant la Revoluciób) Desenvolupament d’una massa de petits propietaris (aturada de l’èxode

rural)c) Demanda de productes orientada a l’agricultura (consum, eines)

• Creixement demogràfic més modest = debilitat de la demanda i mà d’obra• Inversions de capital orientades al sector immobiliari o a l’estranger

BÈLGICA Comença entre 1800-1830 Sota l’àrea d’influència britànica (aprovà la independència) Xarxa Fluvial Antecedents: la mineria de Charleroi Potencialitats: recursos miners, Canal de la Mànega (accessibilitat), tradició tèxtil.

ALEMANYA Unificació política i econòmica (Zollverein, 1834) Sistema educatiu de qualitat (I+D que fomentarà les branques innovadores) Jaciments de ferro i carbó. Concentració del capital financer en la siderúrgia i química Iniciativa compartida entre l’estat i el sector privat (aristocràcia i burgesia) Sectors: Ferrocarril, siderúrgia (FFCC i armament), béns d’equipament

ALTRES PAÏSOS EUROPEUS

1. Industrialització tardana2. Forta inversió estrangera3. Sense reforma agrària integral

a) ESPANYA (Euskadi, Catalunya)

b) ITÀLIA (Piemont)

c) IMPERI AUSTRO-HONGARÉS (Bohemia, Moravia, Viena, Hongria)

d) IMPERI RUS (Moscou, Sant Petersburg)

ESTATS UNITS D’AMÈRICAa) Enorme mercat interior

Arribada massiva d’immigrants europeus i altres

Colonització de l’oest

Ràpida construcció d’una xarxa extensa de ferrocarrils (Atlàntic-Pacífic)

b) Abundants matèries primeres (minerals, petroli, agricultura)

c) Divisió geogràfica del treball

Oest agrari

Nord-oest industrial

Sud-est productor de matèries primeres

d) Elevada mecanització (per a compensar la manca de mà d’obra i els salaris elevats)

e) Sistemes d’organització / divisió del treball (especialització) per tal d’abaratir costos)

f) Desenvolupament de la gran empresa

JAPÓ.1. Copia el model occidental (per a fer front a l’amenaça de colonització occidental)

2. i Industrialització accelerada i entesa com a tema de poder (convertir-se en potència del Pacífic)

3. Mà d’obra abundant i barata

4. L’estat actua com a MOTOR =

1. Creació d’empreses públiques,

2. Subvencions a la creació d’empreses privades,

3. Demanda (infraestructures i armament),

4. Importació de tecnologia, Creació de Bancs,

5. Recolza la canalització de capitals vers la indústria,

6. Creació d’un sistema educatiu de qualitat

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT

EVOLUCIÓECONOMIA LIBERAL

NOVES CLASSES SOCIALS

• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques

• DEFENSA PROPIETAT PRIVADA (TERRA I CAPITALS•INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = LLEIOFERTA I LA DEMANDA•NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ ESTATAL•MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS GENERALS•EXALTACIÓ DE L’ACUMULACIÓ DEL CAPITAL•DIVISIÓ DEL TREBALL

BURGESIA I PROLETARIAT

PROBLEMES INICIALS

DESEQUILIBRI OFERTA- DEMANDA

AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓ

ATUR

FALLIDA GENERAL EMPRESES

REDUCCIÓ DEMANDA

NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)

• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

Adam Smith (1723-1790)

EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS

1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contractelaboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pottrencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.

EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, iha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus delsproductes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de novestecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es teniruns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresano disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, esconvertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un delseconomistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer iespeculador i amassà una fortuna considerable.

La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorsl'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).

LES CRISIS CÍCLIQUES

RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA

TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓ

TANCAMENT D’EMPRESES

ATUR

CAIGUDA DE LA DEMANDA

BOOM

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM

EXPANSIÓ

AUGMENT OCUPACIÓ

SALARIS I PREUS

DESCENS COTITZACIONS

RECESSIÓ

ATUR

DESCENS DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUM

SOBREPRODUCCIÓ

PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ?

SALARIS I PREUS

AUGMENT DE LES COTITZACIONS

DEPRESSIÓ

CRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓ

CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES

MANIFESTACIÓ I ORIGEN

MALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICA

SUPERPRODUCCIÓ

EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENT

ENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENT

EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL

PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT

CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITATMORTALITAT CATASTROFICA

FALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)

CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES

CREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALS

MANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYS

PROBLEMES

1. NECESSITAT D’HABITATGESBARATS PER LA POBRESA DELA POBLACIÓ IMMIGRADA

2. ESCASSA REGULACIÓMUNICIPAL SOBRE LESEDIFICACIONS I LES SEUESCONDICIONS

3. BENIFICIS SENSE CONTROL =ÚNICA MOTIVACIÓ DELSCONSTRUCTORS

1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables ambtots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies ambenllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues ihabitatges residencials BURGESOS

2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =

habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cadafilera de cases.

4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense banyindividual i sense les mínimes condicions d’higiene (senseclavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.

5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics(hospitals, escoles i zones d’oci)

Resultats

CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA

MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ

a) Migracions Interiors = Èxode ruralb) Migracions Europeesc) Migracions Intercontinentals

1. GREUS PROBLEMES LABORALS

a) HORARIS RÍGIDS I EXCESSIUS

b) TREBALL INFANTIL I FEMENÍ

c) SOUS BAIXOS

d) ABSÈNCIA D’ASSEGURANCES D’ENFERMETAT, VELLESA, ETC.

e) MANCA DE DRETS LABORALS

2. ALIMENTACIÓ INSUFICIENT

3. ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL PROTECTORA DEL TREBALLADORS

NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS) IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS) VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)

a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius

b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)• No exerceixen tasques manuals

c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència

DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,

etc) es reserva per a la dona La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de

l'espòs), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar

Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral La dona treballadora

obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa Dides de les famílies burgeses i benestants

REFERÈNCIES I ENLLAÇOS

a) http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiacontemporanea/indice.html

b) http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com.es/

c) http://ccsocials.blogspot.com.es/

d) http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com.es/