01.A.02. Climatologia Muga - aca-...

Planificació de l’espai fluvial a la conca de la Muga

01.A.02. Climatologia 1 aca

_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 2

2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS ...................................................................... 2

2.1 El clima a la conca de la Muga ....................................................................... 2

2.2 Gènesi de les tempestes................................................................................. 3

2.3 Estacions meteorològiques seleccionades ..................................................... 4

3 VARIABLES CLIMATOLÒGIQUES DE L'ESTUDI ................................................. 4

3.1 Temperatura ................................................................................................... 4

3.2 Oscil·lació tèrmica ........................................................................................... 6

3.3 Precipitació ..................................................................................................... 7

3.3.1 Distribució estacional de la precipitació ................................................. 10

3.4 Evapotranspiració potencial .......................................................................... 10

3.5 Dèficit hídric .................................................................................................. 11

3.6 Altres variables d'estudi ................................................................................ 12

3.6.1 Vent ....................................................................................................... 12

4 ÍNDEXS I CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES ................................................... 12

4.1 Índex d'humitat de Thornthwaite ................................................................... 12

4.2 Diagrames bioclimàtics ................................................................................. 13

4.3 Classificació agroclimàtica de J. Papadakis .................................................. 13

5 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................... 14



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c 1 INTRODUCCIÓ

La climatologia és la ciència que estudia els factors que produeixen els diferents

climes, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la

influència sobre els éssers vius. Per a una determinada zona es poden establir un

conjunt de paràmetres meteorològics que caracteritzen el seu règim climàtic a partir

de sèries de dades històriques.

A continuació es presenta una síntesi de les principals variables i índexs climàtics de

les estacions meteorològiques situades a la conca de la Muga.

2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS

2.1 EL CLIMA A LA CONCA DE LA MUGA

Els tipus de clima es distribueix en funció de l'altitud, la latitud i la distància a la costa.

L’absència de serralades litorals facilita que la influència marítima tingui presència des

de les parts més baixes de la conca fins a les zones més elevades, amb petites

variacions tèrmiques i pluviomètriques. Per això, el clima mediterrani predomina a la

conca de la Muga amb diferents característiques en funció de la situació:

Clima mediterrani litoral. La temperatura mitjana anual és la més elevada de tota

la conca (14-16ºC) i les precipitacions són les més baixes (550-700 mm). Es

diferencien 2 períodes d'estiatge: un a l'hivern i el segon i més pronunciat a l'estiu.

El règim pluviomètric es caracteritza per ser del tipus Tardor – Primavera – Hivern

– Estiu (TPHE).

Clima mediterrani de mitja muntanya. La capçalera de la Muga té un clima

mediterrani de mitja muntanya plujosa, on la influència marítima és menor. La

temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 12-14ºC, amb precipitacions

mitjanes anuals entre 750-850 mm.

El règim pluviomètric és del tipus Primavera-Tardor-Hivern-Estiu (PTHE).



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Clima mediterrani d'alta muntanya. Existeix una petita franja de territori a les

parts més elevades de la conca on hi ha un clima mediterrani d'alta muntanya i les

precipitacions es mantenen regulars i abundants, amb mitjanes anuals entre 900 i

1250 mm. La temperatura mitjana anual (11-13ºC) és inferior a les dels altres

climes presents a la conca i el règim pluviomètric del tipus Estiu-Primavera-

Tardor-Hivern (EPTH).

2.2 GÈNESI DE LES TEMPESTES

A la Península Ibèrica, es poden definir 16 situacions sinòptiques que representin les

diferents situacions meteorològiques, tal i com es pot observar a la següent figura:

Figura 1.- Resum de les diferents situacions sinòptiques a la Península Ibèrica. Font: Martín Vide, J. (1981). “Los mapas del Tiempo.”

D’aquestes situacions sinòptiques, la que produeix precipitacions més importants al

territori català és la situació sinòptica d’advecció de l’est (o de llevant) amb gota

freda. A nivell de les vessants catalanes, aquest fenomen acostuma a venir

determinat per una zona d'altes pressions situada a l'Europa continental o al Golf de

Vizcaya i una baixa (en altura) a les Illes Balears o al nord de l'Àfrica. La circulació

d'aire en superfície és en direcció est-nord-est, on predomina el vent de llevant.

Aquest vent prové de centreuropa, amb temperatures baixes. Quan arriba a la zona

mediterrània provoca un ràpid ascens de la massa d'aire calenta del mediterrani

topant-se amb una bossa d’aire fred en altura, de manera que es condensa la humitat,

produint-se precipitacions amb certa intensitat en la zona de contacte entre masses

d’aire.

Aquestes situacions solen durar poques hores, però produeixen precipitacions

abundants, sobretot a la franja litoral i Prelitoral.

Figura 2.- Situació sinòptica de llevant. Font: Novoa, M. (1981). “Precipitaciones extremas en la cuenca del Pirineo Oriental. Causas, efectos y previsión”.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c Altres situacions sinòptiques que produeixen precipitacions malgrat no tant importants

són:

Situació sinòptica del nord-est: caracteritzada per un centre d’altes pressions

entre les illes britàniques i el mar Bàltic i un centre de baixes pressions als voltants

de la península itàlica, generen un flux de vents freds continentals que produeixen

precipitacions a la península ibèrica. Depenent de si aquest flux es devia passant

abans pel golf de Lleó, girant de nord-est a est, la situació pluviomètrica pot

esdevenir crítica.

Situació sinòptica d’advecció de l’est (o de llevant): de similars

característiques al cas exposat anteriorment, sense existir una bossa d’aire fred

(gota freda) en alçada que acceleri la condensació de la humitat.

Situació sinòptica d’advecció del sud-oest, Situació sinòptica de tipus tàlveg

i Situació sinòptica de gota freda del sud-oest: de fluxos humits, de vegades

inestables, tenen cert risc de precipitació important, però no tan continua com les

resultants de la situació sinòptica d’advecció de llevant.

2.3 ESTACIONS METEOROLÒGIQUES SELECCIONADES

Per a il·lustrar les característiques del clima de la conca de la Muga s'han seleccionat

7 estacions meteorològiques pertanyents a 2 xarxes diferents: Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC) i "Instituto Nacional de Meteorología" (INM).

Nom estació pluviomètrica

Organisme Any

inicial Any final

Coordenades UTM

DARNIUS INM 1969 2003 486276 4690585

FIGUERES INM 1945 2003 497366 4679776

CASTELLO D'EMPURIES INM 1952 1994 506026 4679193

ESPOLLA – LES ALBERES INM 1990 2003 500068 4693100

CABANES D'EMPORDÀ SMC 1991 2005 496370 4684000

ESPOLLA SMC 2001 2005 500672 4692680

CASTELLÓ D'EMPÚRIES SMC 2000 2005 507962 4676431

SANT PERE PESCADOR SMC 1989 2005 507915 4669509

Taula 1.- Estacions meteorològiques de referència. Font: elaboració pròpia

3 VARIABLES CLIMATOLÒGIQUES DE L'ESTUDI

3.1 TEMPERATURA

El règim de temperatures d'una zona és un dels valors meteorològics més importants

per tal de comprendre la seva climatologia.

En general, el règim tèrmic de la conca de la Muga té poques oscil·lacions. La

temperatura es manté suau a l'hivern, amb la mitjana de les mínimes per sobre de

0ºC. A l'estiu és elevada, fruit de la influència del clima mediterrani, amb temperatures

mitjanes de les màximes al voltant dels 30 ºC a les estacions de mitja muntanya.

A la següent figura es pot observar com la temperatura mitjana anual és màxima a la

part més propera a la línea de costa, mentre que disminueix amb la distància terra

endins així com amb l’alçada.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Com es pot veure a continuació s'ha calculat la mitjana de les temperatures mensuals

a partir de les dades de les estacions meteorològiques pertanyents al Servei

Meteorològic de Catalunya (SMC), i s'ha comparat aquest valor amb la mitjana de les

mínimes i de les màximes per tal d'obtenir una estimació de l'amplitud tèrmica.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE CABANES:

Figura 4.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a Cabanes. Font: elaboració pròpia

ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES:

Figura 5.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Castelló d'Empúries. Font: elaboració pròpia

Figura 3.- Temperatura mitjana a la conca de la Muga. Font: Atlas Climàtic de Catalunya



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c ESTACIÓ METEOROLÒGICA D'ESPOLLA:

Figura 6.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a l'Espolla. Font: elaboració pròpia

ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE SANT PERE PESCADOR:

Figura 7.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Sant Pere Pescador. Font: elaboració pròpia

3.2 OSCIL·LACIÓ TÈRMICA

La variació diària entre la temperatura mínima i màxima a la conca de la Muga és

relativament baixa, com a conseqüència de la influència del Mediterrani.

Existeix una franja central al nord-oest de Figueres on la oscil·lació tèrmica és

màxima, situant-se entre 17 i 18ºC. Es tracta de la zona de la plana de l'Empordà més

allunyada de la costa, al peu de la serralada pre-pirinenca.

Tant a la franja costanera com a la part més elevada de la conca l'amplitud tèrmica és

lleugerament inferior (14-15ºC).

Figura 8.- Amplitud tèrmica a la conca de la Muga. Font: Atlas Climàtic de Catalunya



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c 3.3 PRECIPITACIÓ

La precipitació mitjana anual s'incrementa a mesura que disminueix la influència del

mar, variant segons el tipus de clima. Així, a les capçaleres dels cursos fluvials, amb

clima mediterrani d'alta muntanya, plou uns 1200 mm anuals. A la franja litoral,

corresponent a la regió climàtica mediterrània litoral, aquesta quantitat es redueix fins

als 600 mm.

S'ha calculat la precipitació mitjana mensual i la mitjana de tota la sèrie d'anys

disponibles a les estacions de l'INM, ja que tenen les sèries de dades més llargues.

Aquestes són: Espolla, Darnius, Castelló d'Empúries i Figueres.

Figura 9.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Espolla – les Alberes. Font: Elaboració pròpia

Figura 10.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Espolla – les Alberes: període 1990-2003. Font: elaboració pròpia



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Figura 11.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Darnius. Font: Elaboració pròpia.

Figura 12.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Darnius: període 1969-2003. Font: elaboració pròpia

Figura 13.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Figueres. Font: elaboració pròpia

Figura 14.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Figueres: període 1945-2003. Font: Elaboració pròpia



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Figura 15.- Precipitació mitjana mensual a l’estació meteorològica de l’INM a Castelló d'Empúries. Font: elaboració pròpia

Figura 16.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Castelló d'Empúries. Font: elaboració pròpia

Figura 17.- Precipitació mitjana anual per a cada estació meteorològica. Font: elaboració pròpia

A la figura 17 es pot observar la diferència en la precipitació mitjana anual en funció

de la situació de l'estació. A Darnius és on plou més, mentre que a Figueres és l’indret

on es detecten els valors més similars a la franja de la costa.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Figura 18.- Precipitació mitjana. Font: Atlas Climàtic de Catalunya

3.3.1 DISTRIBUCIÓ ESTACIONAL DE LA PRECIPITACIÓ

La precipitació total anual es distribueix de forma diferent al llarg de l'any,

principalment degut a la influència del relleu i del mar.

Mentre a la zona més planera i propera a la línea de costa té un règim pluviomètric en

el que l’estació de màxima precipitació és la tardor, a les parts més muntanyoses i de

menor influència marina el major volum de precipitació es dóna a la primavera.

Excepcionalment, hi ha una petita regió a la capçalera de La Muga on el major volum

de precipitació a l’estiu.

Pel que fa a les èpoques de menors precipitacions, aquestes són l’estiu o l’hivern,

depenent de la regió.

Figura 19.- Règim pluviomètric estacional. Font: Atlas Climàtic de Catalunya

3.4 EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL

L'evapotranspiració potencial (en endavant, ETP) es correspon amb la quantitat

d'aigua evaporada i transpirada per la coberta vegetal en cas que no existeixi

limitacions en la disponibilitat d’aigua per a les plantes. A més de la coberta vegetal,

l’ETP depèn de la radiació solar, de la humitat atmosfèrica i del règim de vents de la

zona.

Gairebé la totalitat de la conca de la Muga se situa a la regió d'ETP Mesotèrmica II

(B'2), amb un interval de 712 a 855 mm anuals potencialment evapotranspirats. La

capçalera de la Muga es troba a la regió Mesotèrmica I (B'1), amb un volum d'aigua

transpirat i evaporat per la vegetació entre 572 i 712 mm anuals.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c

Figura 20.- Plànol d’evapotranspiració potencial. Font: Atlas Climàtic de Catalunya

3.5 DÈFICIT HÍDRIC

A partir de les precipitacions mitjanes anuals i de la ETP es pot estimar el dèficit hídric

de la vegetació, que actua com una limitació pel seu creixement.

Cal tenir en compte que el dèficit hídric es calcula per a un any, però les necessitats

hídriques de la vegetació no van lligades a la disponibilitat d'aigua. Així la demanda

d'aigua és màxima a l'estiu i mínima a l'hivern, mentre que la disponibilitat varia

segons la zona.

Figura 21.- Dèficit hídric. Font: Atlas Climàtic de Catalunya

Les necessitats hídriques de la vegetació són majors a prop de la costa ja que és on

es reuneixen les pitjors condicions: règim tèrmic elevat, exposició als vents, poca

precipitació i molta radiació solar. Aquest fet provoca que hi hagi un dèficit hídric

aproximat entre 200 i 300 mm anuals en tota la regió compresa entre Figueres i el

mar.

A major distància del mar i a major altitud, el dèficit hídric disminueix, sent mínim

(inferior a 100 mm) aigua amunt de l’embassament de Boadella, on la precipitació és

més abundant.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c 3.6 ALTRES VARIABLES D'ESTUDI

3.6.1 VENT

El règim de vents general de la conca de la Muga està influenciat per l’orografia i

afecta al comportament local. Així, a la zona de l'Empordà hi ha una marcada

dominància pel vent del nord (tramuntana), amb velocitat major que les brises. Aquest

vent s’origina a partir d’una depressió al centre d’Europa i un anticicló a la zona de

l’Atlàntic nord. El vent passa a través dels Pirineus, entre les valls que estan

encarades al Golf de Lleó. Aquestes situacions són més freqüents en els mesos

d’hivern.

La plana de l’Alt Empordà es caracteritza per tenir un règim de vents locals de tipus

marinada-terral en situacions d’estabilitat atmosfèrica. La marinada (o Garbí) va del

mar cap a terra, amb component Est, i es nota durant el dia. D’altra banda, el terral és

un vent que va de terra a mar, durant la nit. Aquest fenomen es deu a les diferències

d'absorció tèrmica entre l'aigua i la terra, i al diferencial d'escalfament i refredament

entre el dia i la nit.

Cal destacar que les situacions de calma són infreqüents, i que les velocitats mitjanes

del vent sempre són superiors a 1 m/s.

Com a exemple s'han calculat les velocitats mitjanes del vent i la direcció predominant

a l'estació meteorològica de Cabanes durant l'any 2005, amb els següents resultats:

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Vel. Mitjana [m/s]

3.61 4.15 2.31 2.37 1.89 1.95 2.52 2.76 1.63 1.07 1.63 2.21

Direcció dominant

N N NE-NW

E E E NW-N NW-N NW N-S NW-N NW

Taula 2.- Velocitat mitjana del vent i direcció dominant a l'estació de Cabanes, any 2005. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SMC.

4 ÍNDEXS I CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES

4.1 ÍNDEX D'HUMITAT DE THORNTHWAITE

L'índex d'humitat de Thornthwaite expressa el tipus de clima segons la precipitació,

temperatura i evapotranspiració potencial, de manera que permet obtenir una idea de

la humitat del clima a la zona estudiada i fer comparacions amb d’altres.

Figura 22.- Índex d'humitat de Thornthwaite. Font: Atles Climàtic de Catalunya

La part de la conca més propera al litoral té un clima del tipus sec-subhumit o

subhumit, degut a la limitació hídrica existent i a les elevades temperatures estivals.

Per contra, a les capçaleres dels rius hi ha una tendència humida, podent arribar fins

a tipologies de clima humit III o IV.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c 4.2 DIAGRAMES BIOCLIMÀTICS

A partir de les dades en un mateix punt de pluviometria, temperatura,

evapotranspiració potencial i el tipus de vegetació de la zona es poden calcular els

diagrames bioclimàtics. Aquests són uns gràfics que expressen les limitacions

climatològiques per al desenvolupament de la vegetació. Per a calcular-los es

considera que les temperatures inferiors a 7ºC provoquen una aturada en el

creixement de la vegetació, igual que la falta d'aigua o les temperatures

excessivament elevades.

Els diagrames bioclimàtics es calculen per a 4 hipòtesis de partença:

Hipòtesi 1 CR = 0 mm, W = 0%

Hipòtesi 2 CR = 100 mm, W = 0 %

Hipòtesi 3 CR = 0 mm, W = 30 %

Hipòtesi 4 CR = 100 mm, W = 30%

CR: Capacitat de retenció del sòl. W: escolament superficial.

Taula 3.- Hipòtesis de càlcul dels diagrames bioclimàtics. Font: Montero de Burgos, J.L., González J.L. (1983). “Diagramas Bioclimáticos”.

Així, per exemple, a l'estació de Figueres s'obtenen els següents resultats:

Figura 23.- Diagrames Bioclimàtics a l'estació de Figueres.

Les limitacions per al creixement de la vegetació són:

Període amb intensitat bioclimàtica freda: part del mes de gener

Període amb intensitat bioclimàtica seca (dèficit hídric): concentrat els mesos de

juny i juliol

Període amb intensitat bioclimàtica condicionada (recuperació després del període

sec): part del mes de juliol i l'agost, sobretot en les hipòtesis on l'escolament és

del 30%.

Període amb intensitat bioclimàtica lliure (sense restriccions per a la vegetació):

de febrer a mitjans del mes d'abril i d'octubre a desembre.

4.3 CLASSIFICACIÓ AGROCLIMÀTICA DE J. PAPADAKIS

La classificació de Papadakis es basa en l'ecologia dels conreus, ordenats segons els

requisits tèrmics d'hivern i estiu i la resistència a les gelades i la sequera. Es calculen

a partir del règim tèrmic i del règim d'humitat, per tal d'obtenir el tipus de clima o

"ecoclima" al que pertany.

Segons les variables enregistrades a l'estació meteorològica de Figueres, es pot

considerar que la major part de la conca de la Muga se situa en la zona agroclimàtica

II, amb un tipus de clima "mediterrani continental temperat", caracteritzada per:

Tipus d'hivern Civada càlid

Tipus d'estiu Arròs

Règim tèrmic Continental temperat càlid

Règim d'humitat Mediterrani sec

Taula 4.- Classificació agroclimàtica de J. Papadakis a Figueres. Font: De León, A. (1989). Caracterización Agroclimática de la província de Gerona.



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c 5 BIBLIOGRAFIA

NOVOA RODRIGUEZ, M. (1981). Precipitaciones extremas en la cuenca del Pirineo

Oriental. Causas, efectos y previsión. Madrid. Ministerio de Obras Públicas y

Urbanismo. Dirección General de Obras Hidráulicas.

MONTERO DE BURGOS, J.L., GONZÁLEZ J.L. (1983). Diagramas Bioclimáticos.

Madrid. Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). Ministerio

de Agricultura, Pesca y Alimentación.

DE LEÓN, A. (1989). Caracterización Agroclimática de la província de Gerona.

Madrid. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Dirección General de la

Producción Agraria.

LLASAT BOTIJA, Mª C. (1997). Meteorologia agrícola i forestal a Catalunya.

Conceptes, estacions i estadístiques. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

MARTIN VIDE, J. (2005). Los mapas del tiempo. Editorial Davinci.

PÀGINES WEB

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Servei

Meteorològic de Catalunya (SMC). Xarxa Agrometeorològica de Catalunya [en línia].

[Consultat: 20 febrer 2006]. Disponible a Internet:

http://xarxes.meteocat.com/xac/xac.nsf/mapa?OpenAgent

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2005, 9 de

març). Departament de Medi Ambient i Habitatge [en línia]. [Consultat: 20 gener

2006]. Disponible a Internet:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/inici.jsp



_p

ef2

01

5b

_01

A0

2_

clim

ato

log

ia_

v2

.do

c ÍNDEX DE TAULES

Taula 1.- Estacions meteorològiques de referència. Font: elaboració pròpia 4

Taula 2.- Velocitat mitjana del vent i direcció dominant a l'estació de Cabanes, any 2005. 12

Taula 3.- Hipòtesis de càlcul dels diagrames bioclimàtics. 13

Taula 4.- Classificació agroclimàtica de J. Papadakis a Figueres. 13

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1.- Resum de les diferents situacions sinòptiques a la Península Ibèrica. 3

Figura 2.- Situació sinòptica de llevant. 3

Figura 3.- Temperatura mitjana a la conca de la Muga. 5

Figura 4.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a Cabanes. 5

Figura 5.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Castelló d'Empúries. 5

Figura 6.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a l'Espolla. 6

Figura 7.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Sant Pere Pescador. 6

Figura 8.- Amplitud tèrmica a la conca de la Muga. 6

Figura 9.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Espolla 7

Figura 10.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Espolla 7

Figura 11.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Darnius. 8

Figura 12.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Darnius 8

Figura 13.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l’INM a Figueres. 8

Figura 14.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Figueres 8

Figura 15.- Precipitació mitjana mensual a l’estació meteorològica de l’INM a Castelló d'E. 9

Figura 16.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l’INM a Castelló d'E. 9

Figura 17.- Precipitació mitjana anual per a cada estació meteorològica. 9

Figura 18.- Precipitació mitjana. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 10

Figura 19.- Règim pluviomètric estacional. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 10

Figura 20.- Plànol d’evapotranspiració potencial. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 11

Figura 21.- Dèficit hídric. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 11

Figura 22.- Índex d'humitat de Thornthwaite. Font: Atles Climàtic de Catalunya 12

Figura 23.- Diagrames Bioclimàtics a l'estació de Figueres. 13

01.A.02. Climatologia Muga - aca-...

Documents

Transcript of 01.A.02. Climatologia Muga - aca-...