6 CULTURA DIMARTS 28 AGOST 2018

Les relacions sense censura d’una gran seductora a l’Alemanya de postguerra La Campana recupera l’edició original d’’Els homes’ d’Angelika Schrobsdorff, la novel·la que va causar sensació el 1961 tot i que va ser retallada

Si la mare d’Angelika Schrobs-dorff (Friburg, 1927 - Berlín, 2016) no era una mare com les altres, queda clar que els testos

s’assemblen a les olles. Perquè la histò-ria de la filla encara és menys corrent. L’èxit de Tu no ets una mare com les al-tres ha propiciat que arribi a les llibreri-es dos anys després la seva obra de de-but, que havia causat un gran impacte en la societat de l’època. A Els homes, publicada el 1961, Schrobsdorff s’expli-ca a ella mateixa utilitzant l’alter ego d’Eveline Clausen, i ho fa a través dels homes i amants que va seduir al llarg de la seva vida. Un material insòlit, inade-quat, incòmode, sobretot venint d’una dona desconeguda que debutava posant una bomba als tabús intocables, als rols imperants i a les convencions de certa burgesia alemanya de l’època.

Tu no ets una mare com les altres ex-plicava la vida d’una dona de bona famí-lia jueva, alliberada i apassionada, que, a l’hora del judici final, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial, passa de les festes de la bohèmia berlinesa dels anys 20 a ser perseguida per jueva i a exili-ar-se a Sofia amb les filles per arribar tan sols a malviure. Els homes comen-ça allà, quan l’Eveline és adolescent i in-tenta treure’s de sobre la seva condició de mig jueva i apàtrida tan ràpid com si-gui possible. És inevitable pensar que el “viure amb una por i una inseguretat constants” d’aquella època va ser cruci-al en les decisions que condicionarien el

TEXT LAURA SERRA

curs de la seva vida. També la influència de l’exemple matern, una dona atracti-va i rebel que pretenia gaudir dels pla-ers de la vida, igual que faria la filla. “Es-tic tipa d’aquesta vida desoladora. Nin-gú no ajuda ningú –escriu–. Vull fugir de tot això, sigui com sigui però en vull fu-gir. Vull viure, viure, viure…”

Schrobsdorff ho va fer, va viure i va es-criure sense tenir en compte condicio-nants externs, amb la màxima honeste-dat, sense jutjar-se, fins i tot amb certa frivolitat, abordant temes com la virgini-tat, l’avortament, la violència, el divor-ci, l’atracció sexual i un model poc cor-rent de maternitat. És difícil determinar exactament què hi ha de real i què és una reconstrucció, però, per la biografia de l’autora, és evident que el personatge es-tà teixit amb retalls de la seva vida. Tam-bé ho revelen les seves declaracions pos-teriors, quan justificava per què havia abandonat els homes en sèrie. “M’ena-morava i em desenamorava molt ràpid. Potser buscava una parella ideal i sempre acabava decebuda”, explicava Schrobs-dorff el 1999 en un documental dirigit per Irmgard von zur Mühlen. Quan li suggerien si era una mena de venjança, somreia: “No he escrit res amb ràbia con-tra els homes, per l’amor de Déu! Els ho-mes m’han agradat molt i encara m’agra-den”, deia en una altra entrevista, amb 71 anys. Amb tot, Els homes es va publicar com una novel·la, no pas com un relat au-tobiogràfic, qui sap si per esquivar la cen-sura. No ho va aconseguir del tot.

L’obra es va publicar el 1961, tot i que els editors van retallar prop d’una quar-ta part del volum, extraordinàriament

llarg per ser un debut. La versió íntegra no va aparèixer fins al 1986, però la que s’ha acabat traduint a altres idiomes com l’anglès i el francès és la retallada. També l’edició castellana publicada al març, Hombres. L’editora de La Campa-na, Isabel Martí, va descobrir-ho quan una de les seves col·laboradores va ado-nar-se que no quadraven les versions alemanya i anglesa. Hi faltaven dos ca-pítols. Com que Martí s’havia enamorat de la novel·la, va proposar-se de publi-car-la sencera, per a desconcert fins i tot de l’agent que en gestiona els drets.

Sense el biaix moral Les 713 pàgines d’Els homes sorti-ran a la venda la primera setmana de setembre i el català serà l’única llengua que oferirà la versió com l’havia concebut Schrobsdorff. Per a Martí, els dos capítols finals cen-surats capgiren l’esperit del perso-natge i la novel·la. “[Publicar-la in-completa] és trair-la, perquè su-posa aplicar-hi un biaix moral que

traeix profundament el caràc-ter de la protagonista”, afirma. El llibre té deu capítols cen-trats cadascun en un home –tot i que sempre en pul·lulin desenes al seu voltant–. L’úl-tim capítol en l’obra censurada és el dedicat a El pare del nen: és fàcil, doncs, imaginar com aca-ba aquesta versió. En l’original, però, els últims capítols són els dedicats a L’amant i L’estimat: dos homes crucials per forjar la dona i sobretot l’escriptora que

L’edició en català és sense censura

Angelika Schrobsdorff va morir el 2016, l’any en què va aparèixer en català i castellà Tu no ets una ma-re com les altres amb gran èxit de vendes. Tot i que l’original s’havia publicat a Alemanya el 1992, ha-via arribat a les nostres llibreries a principis d’aquell any en caste-llà gràcies a Periférica & Errata Naturae. L’editora de La Campa-na, Isabel Martí, el va descobrir per at-zar com una de les seves lectures d’es-tiu. Va agradar-li tant que el va publicar en català a finals d’any: ha venut 12.000 exemplars en català i uns 50.000 exem-plars en castellà. Els homes ha fet un camí similar: es va publicar al març com a Hom-bres i arriba en català la primera setmana de se-tembre (amb traducció d’Albert Vitó i Anna Puente), però en una edició molt diferent: sense censurar i amb unes 200 pàgines de més.

Leradellel’ha suncp

p

0 i-s

míar m-

trtEt–dtiésfàbapededodo

a -

ó

1

7CULTURADIMARTS 28 AGOST 2018

1. L’escriptora Angelika Schrobsdorff (1927-2016) en una imatge dels anys 60, quan va publicar Els homes. LA CAMPANA 2. Schrobsdorff durant l’exili a Bulgària, on la família es va refugiar fugint dels nazis. LA CAMPANA 3. L’autora alemanya en una fotografia del 2007. R. SCHULTEN / IMAGEBROKER 4. Amb els seus pares. LA CAMPANA

El amor del revés, de Luisgé Mar-tín (Madrid, 1962), és un llibre sobre “identitat, homosexuali-tat, amor, desig i màscares”. Nar-

rat des del jo de l’autor, i amb un magní-fic domini de la llengua i la narració, és “la crònica sentimental homosexual en els últims anys del franquisme, la Tran-sició i ja entrada la democràcia”. Així el descriu el dramaturg i director Josep Maria Miró, que al maig va estrenar Temps salvatge al TNC. Miró va conèi-xer Luisgé Martín, “un home intel·li-gent, simpàtic i afable”, a Lima, on tots dos participaven en una fira del llibre. “Em va regalar un exemplar d’El amor del revés. El llibre em té atrapat i m’acompanya de Lima a Cusco i fins al Machu Picchu, on enfilo les últimes pà-gines. Vincularé aquest llibre a aquests dies i paisatges, però, sobretot, a un vi-atge interior intens, vibrant, emocio-nant i, en alguns moments, dolorós –ex-plica–. Hi ressona una frase de Roche-foucauld que hi apareix repetidament: «Estem tan acostumats a disfressar-nos per als altres que al final ens disfressem per a nosaltres mateixos»”.

“Al llibre –diu Miró– hi ha el prejudi-ci, el pes culpabilitzador que donen qua-ranta anys de dictadura, d’obscuritat i també de falta de referents i de repre-sentació real i de ficció del col·lectiu LGBTI. Hi ha lavabos públics, revistes pornogràfiques amagades i teràpies de xoc. Hi ha homes sense nom, alguns simplement sense rostre, observats des del clatell o de fisonomies borroses, in-concretes o que s’han esborrat amb el temps, alguns només en qüestió d’hores o instants breus. Hi ha homes amb noms i cognoms i un pes específic en la travessia del protagonista: Jesús, Artu-ro, Ángel, Antonio, Toni... Hi ressonen Virginia Woolf, Cortázar, Kafka, Rilke, el ser o no ser hamletià, Tadzio, la mú-sica de Lluís Llach i Jacques Brel, els paisatges de Madrid, Torrevieja, Llanes, Celorio, Cadaqués i Sitges, i les arqui-tectures de l’Ateneo de Madrid, els lava-bos d’Atocha i la discoteca Escape”.◆

“És un llibre sobre homosexualitat, amor i màscares”TEXT ANTONI RIBAS TUR

EL AMOR DEL REVÉS LUISGÉ MARTÍN ANAGRAMA 280 PÀG. / 18,90 €

El llibre del dia

JOSEP MARIA MIRÓ

seria Schrobsdorff. La Campana, a més, ha optat per publicar els fragments cen-surats subratllats, per satisfer el lector que es vulgui entretenir a descobrir què es va eliminar. És obvi que algunes parts si es van retallar no va ser per qüestió d’estil ni de llargària. Per exemple, se censuren les primeres experiències se-xuals: un amant adult que la pressiona quan encara era menor, un amant que la vol fer esperar al matrimoni per tenir re-lacions i un tercer home que finalment la convenç –la viola– després de l’argu-ment implacable “si no és a les bones, se-rà a les males”. El llibre, però, no és d’alt voltatge sexual: la distància i altivesa de la narradora també s’aplica a les situaci-ons més íntimes.

El primer enamorament, amb 14 anys, va ser platònic amb un capità de

corbeta alemany. Després, amb 16, vin-drien dos germans d’un poble de barra-ques del camp búlgar, i aniria encade-nant amistats especials amb soldats an-glesos i nord-americans, després acon-seguiria tornar a l’Alemanya de postguerra amb un marit… La protago-nista era prou atractiva i prou lliure per escollir els homes que volia a la seva vi-da, però això no va impedir que es dei-xés arrossegar i humiliar pels que va creure que estimava. Tenia “alguna co-sa que no es podia atrapar, que no es po-dia conservar i, sobretot, que no es po-dia sotmetre; amb tot, els homes voli-en atrapar-ho, conservar-ho i sotmetre-ho”, escriu Schrobsdorff amb el seu estil també seductor.

“[Eveline Clausen] sempre en volia més i més –es pot llegir–. Més amor,

més seguretat, més poder, més diver-sió”. Buscava tornar a ser aquella ne-na mimada i privilegiada de l’Alema-nya idealitzada d’abans de la guerra. Buscava compensació per a tant pa-timent. El personatge va sumant ca-pes a mesura que es va fent adulta, home rere home, fins passats els 30 anys: a la decisió, l’atreviment i la passió s’hi afegeixen l’angoixa, la tris-tor i el cinisme.

Comportar-se com un home Angelika Schrobsdorff, casada el 1971 amb el cienasta Claude Lanzmann –el director del documental Shoah–, havia explicat el seu desig desbocat. “Volia poder, exercir poder. He fet mal a molts homes. Em comportava amb ells com un home, i no hi estaven avesats, per deixar-ho passar així com així. Sempre he sortit corrents de cop i volta, sense escenes, sense problemes, res. Simplement fugia”, havia dit a Stern el 2008. El llibre també ho explica amb unes altres pa-raules: “Si una dona fa la seva vida i no se sotmet de bon grat a l’home, és una histèrica o una neuròtica. Si al llit no reacciona com l’home espera des de la simplicitat i la supèrbia, és una frígida. I si es vol prendre les matei-xes llibertats que l’home en l’àmbit sexual, és una nimfòmana. Els amos i senyors tenen una etiqueta per a tot el que fan o són les dones”. I fins i tot així, no hi va haver prou etiquetes per definir la personalitat aventurera i serpentejant d’Eveline Clausen. ¿O era Angelika Schrobsdorff?◆

1Se60ho2. l’efamde3. LfotoR. SC

els

DRAMATURG I DIRECTOR

2

3

4