BOOKPRODUCCIÓ EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA

Carla Granell Rey - 1472n Periodisme

Grup 02

147_Portada.indd 1 11/01/14 22:54

Sumari

R1 TerminologiaR2 Assaig: Estat EstèticR3 Traçabilitat: Diari ARAR5 Diari 1: Fer i desferR6 Diari 2: Pàgina interiorR7 Diari 3: PortadaR8 Revista: Pàgines interiorsR9 Revista: Llibre d’estilR10 Revista: Portada i sumari

21222333435364042

147_Sumario.indd 1 12/01/14 11:10

                         

R1 TERMINOLOGIA Producció, Expressió i Disseny en Premsa

146 Nerea Gimenez Jarque 147 Carla Granel l Rey

148 Marta Grifols Llucia 149 Pol Güel l Pagès

150 Júl ia Guevara López

Glosario de conceptos

C

Cabecera: Nombre del diario. Cabecera de sección: Tiene una función separadora e indica en que zona del

periódico se encuentra el lector. Puede estar centrada o en el folio en las siguientes páginas de la misma sección. Siempre tiene un cuerpo de letra más grande que el del texto base. Cinti l lo: Elemento que unifica un tema cuando su desarrollo exige más de una

página. Se trata de un enunciado breve que enmarca la información del resto de las piezas de la página. Vincula informaciones vinculadas temáticamente para orientar al lector.

Columna: Estructura en que se encuentra escrita la noticia. Corondel: Línea en sentido vertical de grosor variable. Sirve para separar columnas o imágenes.

Corte: Zona lateral externa, opuesta al lomo. Cuerpo: Desarrollo de la noticia.

D Destacado: Recalca aspectos llamativos de la noticia, como alguna frase o declaración especial incorporada en la información. Suelen ir en cursiva y negrita,

de cuerpo mayor que el del texto.

E Entradi l la: Al principio de la noticia a modo de avance que resumen en pocas palabras, entre 50 y 60, los hechos más relevantes de la noticia. Busca impactar y

captar la atención del lector.

F Fechario: Indica el día, el mes y el año de publicación del diario. Fi lete: Línea ornamental y separadora que sirve para organizar los contenidos de las páginas. Firma ( imagen): Nombre del fotógrafo y medio al que pertenece.

Firma (redactor): Periodista que ha escrito la noticia. Fotograf ía: Ilustración relacionada con la noticia.

L Lado informativo: Indica que la noticia sigue en la página siguiente.

M Mapa: Representación geográfica de la Tierra que tiene relación con la información.

N Número de página: Indica el número de página en que se encuentra el lector. El cuerpo puede ser mayor que el texto y en negrita. Puede ser acompañado del logotipo del periódico o del titular de la sección. Siempre se coloca en el lado de corte de la página.

P Pie de foto: Explica el contenido de la fotografía. En negrita y se alinea por la izquierda con la fotografía en su base. Precio: Indica el coste del periódico.

Publ icidad: Espacio destinado al emplazamiento de la publicidad. Punto inicio de lectura: Indica dónde empieza el texto.

Punto f inal de lectura: Indica dónde acaba la información.

S Sección: Espacio que agrupa noticias de una misma temática. En un cuerpo mayor que el del texto base, centrada o acompañando al folio en las páginas siguientes. Subtítulo: Ampliación del título.

T Título: Hecho más destacado de una noticia. Encabezan las informaciones, suelen ser breves, claros y concisos pero significativos. Generalmente con cuerpo grande y negrita.

Fuentes de información: SABÉS, Fernando. (2008). La eficacia de lo sencillo. Comunicación social, ediciones y publicaciones. https://sites.google.com/site/elperiodismoeducativo/estructura-del-periodico http://clubensayos.com/Español/Partes-De-Un-Periodico/196257.html

22.ª entrega

+ CUPÓN DEL DÍA49,99 €9,95 €MÁS

CUPONES

Libro+CDaudio

PORSÓLO

Dar ejemplo. Obama, que hizo la declaración en el jardín de la Casa Blanca junto al vicepresidente Joe Biden,aseguró que su decisión de consultar al Congreso sobre la operación constituirá un ejemplo democrático para el mundo

HOY

MIKE THEILER / REUTERS

INGLÉSPASOAPASOCONVAUGHAN

TABLETAAIRISOnePAD717de7’’

c El italiano sucede aBertone como secretariodeEstado INTERNACIONAL 10

Obamapedirá el apoyodelCongresopara atacar Siria

Pietro Parolin

www.lavanguardia.com 2,50 euros (con gafas, 4,49 euros / con Vaughan, 12,45 euros)

c El presidente anuncia una rebaja de impuestos para el 2015 ydesprecia el casoBárcenas

c El sector turísticoadmite que la falta deidiomas es unade susgrandes carencias

EN LA NUEVA TEMPORADA DE RAC1LOSNUEVOS

MULTIMILLONARIOS

Rajoy inicia el cursopolítico conunmensaje de optimismoeconómico

œEl escepticismo sobre la intervención obliga almandatario a un gesto inusual INTERNACIONAL 3 A 9

ENTREVISTA JORDI BASTÉ / TENDENCIAS 40

PietroParolin,nuevohombrefuertedelpapaFrancisco

œEl presidente tiene decidida la operación, peroel acuerdo con la Cámara no está garantizado

Insuficientenivel deinglés enelcomerciodeBarcelona

DOMINGO, 1 DE SEPTIEMBRE DE 2013 / Número 47.385

HOY, LA CARTILLA

El presidente del Gobierno efec-tuó ayer, en Soutomaior (Ponte-vedra), su primera intervenciónpública tras las vacaciones. Ma-

riano Rajoy proclamó que Espa-ña ha empezado ya la recupera-ción económica y anunció que elaño próximo el Gobierno aproba-

rá una rebaja de impuestos parael 2015. El presidente aludió al ca-so Bárcenas para señalar que “na-da ni nadie” lo van a “distraer” de

la tarea fundamental, que es la sa-lida de la crisis, y destacó su con-fianza en losmiembros del actualGabinete. POLÍTICA 14 Y 15

El conocimiento del inglés en elcomercio y la hostelería de Barce-lona es claramente insuficiente pa-ra una ciudad que recibe más desiete millones de turistas, segúnadmite el sector y ha podido cons-tatar La Vanguardia. VIVIR 1 A 3

“Nuestro públicomásmayor se hahecho cómplicedelmás joven”

8428292002502

14 LAVANGUARDIA DOMINGO, 1 SEPTIEMBRE 2013

CARMEN DEL RIEGOSoutomaior

El caso Bárcenas no existe. Ni si-quiera Luis Bárcenas. El presi-dente del Gobierno enterró esacarpeta en la comparecencia enel Congreso del 1 de agosto y havuelto a los viejos usos. El exteso-rero del PP, y las consecuenciaspolíticas de la investigación judi-cial, no mereció ni una menciónde Mariano Rajoy durante su in-tervención a los pies del Castillode Soutomaior, en Pontevedra,acto con el cada año da el pistole-tazo de salida al nuevo curso polí-tico. No se citó a Bárcenas, perosobrevoló el acto. Ni el alcalde, niel presidente de la Diputación dePontevedra, ni el presidente de laXunta, AlbertoNúñez Feijóo, pe-ro el caso Bárcenas estaba en elposo de los discursos. .“Nada ni nadie nos va a dis-

traer de nuestra tarea”, proclamóRajoy hasta en seis ocasiones ensu discurso, aunque en alguna deellas el mensaje iba dedicado alPSOE, que ha aprovechado las re-velaciones judiciales del exteso-rero para atacar al PP y al Ejecuti-vo: “No nos podemos distraer. Loque digan otros no me preocupa

nada. No han colaborado en naday me temo que no vayan a hacer-lo en el futuro”.Rajoy quiere blindar al partido

y a su Gobierno de los efectos delcaso e imponer la normalidad ensus apariciones e intervenciones.Ayer le ayudaron la ministra de

Fomento, Ana Pastor, Feijóo y elportavoz del PP en el Senado,Xo-sé Manuel Barreiro, también ga-llego, aunque entre los militantesy simpatizantes populares fielesa la cita el sentir era otro. Rajoyvolverá a dirigirse a los suyosma-ñana, en privado, en el comité eje-cutivo del PP, pero ayer ya lanzólas líneas de su estrategia: “Rui-dos aparte, nos han elegido paratrabajar y superar la crisis”.Su compromiso es “mantener

el rumbo” y hacerlo, después detodas las especulaciones, con elmismo equipo. Y es que Rajoyconfirmó ayer a todos sus minis-tros, alejando la posibilidad deuna crisis de Gobierno: “Tene-mos una mayoría sólida y un Go-bierno estable”, dijo Rajoy. “Es-toy orgulloso de todos los miem-bros de este Gobierno”, subrayócon intención el presidente.El mensaje interno permite a

algunos ministros respirar contranquilidad, también a algunoscargos señalados en el partido,aunque la referencia de Rajoy fueen este caso menos explícita ysiempre condicionada al Gobier-no. UnGobierno que, dijo, “cuen-ta con el apoyo de una gran fuer-za política”.

Disipado el horizonte inmedia-to y a la espera de los avances dela investigación judicial. Rajoy seempleó ayer en inculcar unmen-saje de optimismo económico,con cautelas: “Saldremos de la re-cesión. El camino de la recupera-ción económica ya está en mar-cha”, “hemos retirado los escom-bros antiguos, estamos preparan-do el terreno y ahora tenemosque poner bases sólidas”; “Espa-ña ha levantado la cabeza y ya es-tá dispuesta a conquistar el futu-ro”. Y dibujó su hipótesis de futu-ro: “vamos a inaugurar un nuevociclo de crecimiento económicoy creación de empleo”; “vamos arecaudar más y dedicar más re-cursos a los servicios públicos, alas infraestructuras”. El presiden-te se agarró a las cifras positivas:“Con la bajada de la primade ries-go hemos ahorrado 5.000 millo-nes de euros, que han servido pa-ra que podamos gastar 18.500mi-llonesmás, en otro año en que po-dremos gastar poco”.Aunque su optimismo no es

ciego. Rajoy admitió que las co-sas “no han sido fáciles, y no loserán”. El presidente quiere se-guir liderando el ranking de losgobiernos reformistas de la histo-

REFORMA FISCAL

Rajoy anunciarádentro de un año labajada de impuestospara el año 2015

El inicio del curso político

OPTIMISMO ECONÓMICO

“España ha levantadola cabeza y ya estádispuesta aconquistar el futuro”

SIN LA OPOSICIÓN

“No han colaboradonada y me temo queno vayan a hacerlo enel futuro”

A los pies del castillo.Mariano Rajoy estuvo acompañado en Soutomaior por el presidente de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, y la ministra Ana Pastor

Rajoy seblindadel casoBárcenas:“Nadani nadienos va adistraer”El presidente descarta cambios: “Estoy orgulloso de todos los ministros”

E L C A S O

CON EL MISMO RUMBO

“Contra viento ymarea vamos aculminar esta tareacon éxito”

Bárcenaspideotrapericial del ordenador

Política

]La defensa de Luis Bár-cenas encargará una peri-cial propia, diferente a lade los expertos de la poli-cía científica, sobre losdos ordenadores que elextesorero utilizó en lasede del partido en lacalle Génova y cuyos dis-cos duros destruyó el PP.El abogado de Bárcenas,Javier Gómez de Liaño,aseguró a Efe que pediráal juez Ruz la informa-ción de los dos dispositi-vos, cuyo volcado se reali-zó el jueves en la Audien-cia Nacional.

DOMINGO, 1 SEPTIEMBRE 2013 I N T E R N A C I O N A L LAVANGUARDIA 9

zado en una guerra salvaje entresoldados despiadados y guerrille-ros manejados por Al Qaeda. Dosaños y medio, casi tantos como laguerra civil española, han produ-cido cansancio y frustración enlas opiniones públicas, han dadoaliento a los rebeldes más radica-les en detrimento de los oposito-res moderados, han provocadoun descrédito irreparable de lasinstituciones regionales e interna-cionales y han acabado alentandola idea de que lo de Siria no tienesolución. Pero ante todo le hanpermitido a El Asad presentarsecomo el mal menor frente a loque vendría si los yihadistas llega-sen al poder. El Asad ha maneja-do bien los tiempos. Sabe que laconstrucción del bien y el mal esel requisito de toda victoria. Yque cuando no es posible erigirsecomo encarnación del bien, por-que ha corrido demasiada sangreinocente, siempre queda el recur-so de ofrecerse como mal menor,una estrategia eficaz si no para ga-nar al menos para mantener a ra-ya la comunidad internacional.El mal menor ha sido el arma

predilecta de los dictadores ára-bes. SadamHusein sobrevivió du-rante años presentándose comoel garante de los intereses deOcci-dente y árabes frente a Irán, anti-cipándose por cierto en el uso degases contra civilesmientras la co-munidad internacionalmirabaha-cia otra parte. El padre de Basharel Asad llegó a ser uno de los autó-cratas árabes más respetados co-mo baluarte de los valores secula-res en unas sociedades musulma-nas dominadas por pulsiones reli-giosas. La estrategia del hijo seinscribe en la más pura continui-dad. Hasta ahora, presentarse co-mo el mal menor le ha permitidoal régimen sirio sobrevivir, perono es tan seguro que le permitaganar la guerra, ni siquiera la dela opinión pública. Los tiemposya no son los del padre.Cuando el 3 de febrero de 1982

Hafez el Asad reprimió la revuel-ta de Hama con más de diez milmuertos (algunas fuentes hablandel triple), la noticia no aparecióen la prensa internacional hastaocho días después, en una célebreprimicia delTheNewYorkTimes.Ahora, las atrocidades recorrenla red en directo y de la red saltana las televisiones, volviendo ilusa,a largo plazo, la estrategia delmalmenor.c

“Es un disparate”.Putin habla de Siriaante la prensa durantesu visita a las regionesorientales afectadaspor inundaciones

GONZALO ARAGONÉSMoscú. Corresponsal

Resulta paradójico que tras la ne-fasta década de los noventa, condos guerras enChechenia e infini-dad de preguntas sobre derechoshumanos, sea ahora Rusia la quetenga que levantar la voz y recor-dar a las potencias occidentalesque hay que respetar la legalidadinternacional y el papel del Con-sejo de Seguridad de la ONU.Cuatro días faltan para la próxi-ma cumbre del G-20 en San Pe-tersburgo, otra cita internacionalen la que las guerras deWashing-ton coparán el protagonismo.El presidente de Rusia, Vladí-

mir Putin, recordó ayer a su ho-mólogo estadounidense, BarackObama, su premio Nobel de laPaz y le exigió que actúe comotal en la crisis de Siria. El jefe delKremlin, que se hallaba en Vladi-vostok visitando las regiones afec-tadas por las últimas inundacio-nes, dijo que Washington debe“pensar como es debido” en lasvíctimas antes de lanzar un ata-que contra Siria, y calificó de “dis-parate” las acusaciones de que elrégimendeBashar el Asad usó ar-mas químicas contra la poblaciónel 21 de agosto. “Las tropas delGobierno sirio están a la ofensivay han rodeado a la oposición. Daruna carta ahora a quienes apues-tan por la intervención militar estontería”, dijo Putin.Enuna década de guerras, la di-

plomacia de Estados Unidos haperdido parte de su autoridadmoral. Casos como Guantánamoo la cárcel de Abu Graib en Iraqhanminado su credibilidad, y du-rante estos años han servido deargumento a Rusia para rechazarlas críticas de otros países a su po-lítica en el Cáucaso, o para acu-sar a Occidente de intentar in-fluir en su política interna apo-yando a la oposición.Ahora la comparaciónmás traí-

da es Iraq y el discurso del enton-

ces secretario deEstadoColin Po-well mostrando imágenes de las“armas de destrucción masiva”de Sadam Husein, que nunca seencontraron.Putin pidió ayer a Washington

que presente las pruebas de laculpabilidad de El Asad. Y criticóel discurso de JohnKerry, un ecode las palabras de Powell, en elque nomostró pruebas, sólo con-clusiones. “Eso no es respetuosoni con sus aliados ni con los de-más actores de la política interna-cional. Si hay pruebas, las debenpresentar. Si no se presentan, esque no hay pruebas”, aseguró.Aquí en Rusia se da por hecho

queWashington atacará Siria. Pa-ra Fiódor Lukiánov, director dela revistaRussia in Global Affairs,no se repetirá el mismo escena-rio que en intervenciones anterio-res. “Bush creía en la fuerza paracambiar el mundo. Obama, no.Pero actúan de la mismamanera,ya que no hay contrapesos quefrenen a los americanos. Así queAmérica es rehén de su propiopoder”, ha escrito en el electróni-co Gazeta.ru.La cuestión, entonces, es cuán-

do. Vladímir Sótnikov, investiga-dor del Instituto de Oriente de laAcademia de Ciencias, cree queObama esperará a que pase lacumbre delG20. Si se produce an-tes “no será posible un encuentrocon Putin”, en el que al parecerWashington está interesado paratratar de mejorar las relaciones.cALEXEI NIKOLSKY / AFP

JOYAS ORO MONEDAS LINGOTESCOMPRO BRILLANTES

ANTIGUA JOYERIA SANTA ANA Fda. 1921PASEO DE GRACIA, 59. ENTRESUELO(Esquina c/Valencia) BARCELONA609307601 manueldevargas@yahoo.es

DIAMANTES ORO INFO 93 215 19 53 NATALIA LITVINOVA

PAGO INMEDIATOCUBERTERIAS Y BANDEJAS PLATA

¡Nos trasladamos!

nueva ubicaciónc/girona 148

GRATUITO PARA CLIENTES

info@bioscabotey.com · Tel: 93 238 73 73www.bioscabotey.es

Verdaguer

Putinpide aObamaqueenSiriahagahonor a suNobel de laPaz“Si no presentan pruebas, es que no existen”, asegura el presidente ruso

DOMINGO, 1 SEPTIEMBRE 2013 LAVANGUARDIA 3

MARC BASSETSWashington. Corresponsal

La intervención militar de Esta-dos Unidos contra Siria se retra-sará. BarackObama anunció ayerpor sorpresa que antes pedirá laaprobación del Congreso, un ges-to inusual que busca legitimaruna operación unilateral que des-pertaba dudas crecientes entrelos legisladores, los ciudadanos ylos aliadosmás leales de la prime-ra potencia.

La decisión es arriesgada. Nosólo puede dar la impresión al ré-gimen sirio y otros países de queel líder a la nación más poderosadel planeta titubea. También de-ja la operación bélica en manosde uno de los Congresos más im-productivos de la historia, blo-queado por el sectarismo ideoló-gico y con una facción conserva-dora dedicada a torpedear cual-quier iniciativa del presidente.Pero EE.UU. salió escaldado

de la invasión de Iraq en el 2003.

Y, aunque los planes para Siriatienen poco que ver con los quellevaron al fiasco de Iraq, los esta-dounidenses –y sus representan-tes–quierenmeditar antes de lan-zar los misiles.Los miembros del Senado y de

la Cámara de Representantes tie-nen previsto regresar aWashing-ton el 9 de septiembre, la fechaoficial del final de la pausa de ve-rano. El inicio del ataque contrael régimen de Bashar El Asad,que en los últimos días pareció

próximo, podría aplazarse másde una semana, el tiempo que to-men los debates y votaciones enlas dos cámaras del Capitolio.Si el Congreso no regresa an-

tes, una semana es mucho en eltempo de la capital federal. Tan-to como para que la Administra-ción Obama afine su argumenta-rio sobre la necesidad de una in-tervención en la que no mediauna amenaza directa, y que care-ce del amparo legal de la ONU.Pero también para que las dudas

sobre la intervención se refuer-cen. En una comparecencia en laRosaleda de la Casa Blanca juntoal vicepresidente JoeBiden, Oba-ma anunció que ya había decidi-do que EE.UU. “debería tomaruna acción militar” que sería “li-mitada en el alcance y la dura-ción”.El objetivo no es derrocar a El

Asad ni empantanarse en unaguerra civil que dura más de dosaños, sino castigar al líder sirio

por el uso de armas químicas enla matanza del 21 de agosto en laperiferia de Damasco, y disuadira quienes estén tentados de usar-las en el futuro. No habrá tropas.“Estoy preparado para la dar la

orden”, dijo Obama. “Pero, aun-quehe decidido como comandan-te en jefe de acuerdo con lo quecreo que es el interés de nuestraseguridad nacional, soy conscien-te de que soy el presidente de lademocracia constitucional másantigua del mundo”,Antes de dar la orden, añadió,

pedirá autorización de los repre-sentantes del pueblo. “En los últi-mos días he oído a miembros delCongreso que querían que se es-cuchasen sus voces. Coincido to-talmente”, dijo.Obama no mencionó la deser-

ción de Reino Unido tras el voto

Los inspectores se van. Un convoy de vehículos de la ONU traslada de Damasco a Beirut al equipo de inspectores dearmas químicas, en la mañana de ayer

NO SE ECHA ATRÁS

“Estoy preparadopara dar la orden”,afirma Obama delataque contra Siria

EFE

CONSENSO

“He oído a miembrosdel Congreso quequerían que seescuchasen sus voces”

Velando armas en Oriente Medio

Obamaretrasa el ataqueEl presidente buscará antes el apoyo del imprevisible Congreso de EE.UU.

Internacional

CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

Autoavaluació Creiem que el nostre treball ha estat fet de forma rigorosa i seriosa. Aquesta rigor ha vingut donat pel fet que el treball ens ha generat interès i tots ens l’hem agafat d’una manera seriosa. És per això que considerem que tots els membres del grup ens mereixem la mateixa nota.

En l’apartat de novetat i interès ens atorguem la puntuació d’1 punt. La majoria de conceptes ens han semblat interessants de conèixer perquè creiem que en la pràctica professional són importants i d’ús comú entre els professionals de la premsa escrita. Tot i així hi ha alguns conceptes que considerem que són poc rellevants, tot i que per la nostra curiositat ens ha agradat aprendre’ls.

En l’apartat de número i dif icultats ens atorguem la puntuació de 2 punts. Considerem que a l’hora de definir els conceptes de les pàgines ens hem interessat per resoldre tots els termes que hem trobat i que ho hem fet de la forma més rigorosa possible. Que siguem conscients no ens hem oblidat de cap concepte important.

En l’apartat d’actual itat i pert inença ens atorguem la puntuació de 2 punts. Creiem que hem assolit els coneixements de terminologia que planteja la pràctica i que, per tant, hem comprès i sabem identificar els elements comuns que formen una pàgina de premsa escrita.

En l’apartat de definicions ens atorguem la puntuació de 2 punts. Considerem que hem aconseguit definir amb rigor i de forma adequada els conceptes. D’aquesta manera creiem que les nostres definicions són fàcilment comprensibles i s’adeqüen a l’ús d’un registre estàndard de la llengua.

En l’apartat de mètode ens atorguem la puntuació d’1 punt. Hem sabut organitzar-nos el treball d’una forma suficientment eficient, tot i que ho haguéssim pogut fer millor. Hem intentat consultar una bibliografia suficientment variada i ser curosos en la presentació dels detalls del treball.

0 0,5 1 2 Novetat i interès X Número i dificultats X Actualitat i pertinença

X

Definicions X Mètode X

R2 ASSAIG 1: ANÀLISI DE L’ESTAT ESTÈTIC A

LA PREMSA DIARIA Producció, Expressió i Disseny en Premsa

146 Nerea Gimenez Jarque 147 Carla Granell Rey

148 Marta Grifols Llucia 149 Pol Güell Pagès

150 Júlia Guevara López

R2 ASSAIG 1: L’ESTAT ESTÈTIC  2  

Anàlisi formal Els diaris utilitzats per analitzar l’Estat Estètic a la premsa escrita han estat El Periódico de Catalunya, El Punt Avui i La Vanguardia del 16 d’octubre de 2013 sobre l’informe realitzat pel Síndic de Greuges del deute de l’Estat amb el Govern català.

Pel que fa al emplaçament de la informació dins de la publicació, els tres diaris inclouen aquesta noticia a la portada i a diverses pàgines interiors. A La Vanguardia i El Punt Avui la situen dintre de la secció de Política, mentre que El Periódico de Catalunya l’integra com a Tema del dia ressaltant així la importància de la noticia respecte de les altres publicacions.

A l’hora de titular la peça informativa, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui utilitzen titulars més interpretatius, tot i que, sense llegir la informació de El Periódico i basant-nos només en el titular no podríem saber de que parla la noticia ja que no aporta dades concretes. D’altra banda, tot i ser un titular interpretatiu, El Punt presenta un titular que requereix d’un coneixement previ sobre el tema tractat i per últim, La Vanguardia titula la notícia objectivament amb dades concretes. Amb el subtítol, El Periódico i El Punt expressen la informació objectiva de dades que no havien dit al titular.

Ara entrarem en l’Estat Estètic i el disseny gràfic de les publicacions i en concret de la informació prèviament esmentada. El Periódico té un alt de pàgina de 410 mm i un ample de 315 mm. La portada inclou 11 unitats informatives 6 de les quals fan referència a l’objecte d’estudi. La nostra unitat d’anàlisi té un alt de 85 mm per un ample de 280. Seguidament, el cos més gran de la pàgina és de 23 mm i el cos del titular és de 12 mm, amb 17 pulsacions per línea en el titular. Pel que fa a la llegibilitat, la mida és de 17 mm, per tant el factor de pulsacions es 1. El cos base de la notícia consta d’una font rodona (1) amb justificació esquerra (1). L’extensió del titular es de 24 pulsacions, dividit en tres línees. El factor d’elements auxiliars es de 0,5, és a dir, de dos a tres elements.

El Punt Avui té un alt de pàgina de 370 mm i un ample de 288 mm i la unitat d’anàlisi representa un alt de 135 mm i un ample de 245. La portada està composta per 6 unitats i una d’elles és la que fa referència a la nostra informació. El cos més gran de la pàgina és de 22 mm, mentre que el cos del text base es de 3mm, amb unes pulsacions de 25 per línea, en el titular. Pel que fa a la llegibilitat, la mida és de 25mm i per tant el factor es 1, ja que coincideix amb la norma establerta. El cos base consta d’una font rodona (1), amb justificació esquerra (1). L’extensió del titular és de 26 pulsacions, en una línea. El factor d’elements auxiliars es de 0,5, és a dir, de dos a tres elements.

La Vanguardia amb un alt de pàgina de 398 mm i un ample de 296 mm inclou a la seva portada 11 unitats informatives, 2 referents a l’informe del Síndic de Greuges. L’alt d’aquestes unitats és de 80 mm per 259 d’ample. El cos més gran de la pàgina d’aquesta unitat és de 11mm i el cos del text base es de 3mm, amb un total de 38 pulsacions per línea, en el titular. Pel que fa a la llegibilitat, la mida és de 38mm, com els dos valors són coincidents, el factor de les pulsacions és 1. El cos de la base consta d’una font rodona amb justificació esquerra. L’extensió del titular és de 79 pulsacions en dos línees. Per últim, el factor dels elements auxiliars és de 0,5.

Com a conclusió, podem afirmar que, en referència a la rellevància de la informació de l’objecte d’estudi, La Vanguardia tindria el disseny més eficient, amb un coeficient de 0,8. La rellevància en pàgina més òptima és la del Punt Avui (0,90), i pel que fa a la rellevància en portada, la de La Vanguardia amb un 0,84.

R2 ASSAIG 1: L’ESTAT ESTÈTIC  3  

Annexos de l’anàlisi

 

 

 

 

L’estat estètic a la premsa impresa Carla Granell Rey- G2Cj147

Producció, Expressió i Disseny en Premsa 2n de Periodisme, 1er Quadrimestre – Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual. Facultat de Ciències de la Comunicació,

Universitat Autònoma de Barcelona

 

Carla  Granell  Rey   Els mitjans impresos no són aliens als avenços tecnològics, és per això que cal tenir-los en compte per tal d’optimitzar els recursos visuals disponibles i poder adreçar-nos a un públic determinat adaptant la forma del continent a les seves necessitats visuals per tal de crear missatges gràfics efectius capaços d’impactar i captivar al nostre usuari.

A la elecció que fa un lector sobre davant d’un disseny gràfic o un altre, històricament se li han atribuït uns criteris subjectius on l’usuari no és capaç d’argumentar la seva tria. El lector rep unes percepcions a través de la mirada que li fan prendre una actitud o una altra, el lector escull, per tant, el que més satisfà les seves necessitats. És per això, que enfront la necessitat de teoritzar objectivament sobre el tractament visual de la informació neix el concepte d’Estat Estètic1 que Tena defineix com “aquella formulació – tractament formal – que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència davant del producte gràfic”.

La predilecció per certs elements, pàgines o publicacions es basa en el terme preferència que Tena (Tena, 1998: 22) defineix com “la elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions, que estan en competència, entre les que el lector escull unes en detriment de les altres”. Aquests elements s’utilitzen per matisar la rellevància de certs continguts, establir un jerarquia entre ells i dirigir l’atenció de l’usuari a determinats continguts.

Per últim, abans de endinsar-nos en el tema, caldria definir un últim concepte que esmenta Tena en la seva tesi: Visualitat, definida com “la capacitat que té una composició gràfica i elements que la integren d’atraure l’atenció del lector”.

En els processos de percepció que determinen la preferència no només hi influeixen el conceptes perceptius, s’han de tenir en compte els aspectes cognitius com poden ser la predisposició o l’ambigüitat. Tena proposa tres nivells dins del procés perceptiu:

1) L’exploració ens permet captar el contingut global de la informació i la jerarquització

dels continguts. El lector realitza un procés d’atenció parcial i prioritza els elements d’impacte.

2) Durant la selecció s’escullen els estímuls, en base a la primera selecció tornem a organitzar l’ordre dels continguts.

3) La etapa de l’atenció es guiada per la transmissió de la informació. 1  Tena, D. (1998) La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat

 

Deixant de banda la subjectivitat que comporta l’elecció d’un producte periodístic, Tena esmenta diversos elements que ens permeten analitzar diversos estats estètics des de una perspectiva teòrica i objectiva per entendre les influències sobre els receptors. Tena afirma la necessitat d’estímuls que modifiquin les visualitzacions de les publicacions, els estats estètics i els graus de preferència, per això proposa quatre variables independents com a categories visuals que ens permeten produir diferents estats estètics:

o Quantitat: número d’elements que composen un espai gràfic. o Mida: espai ocupat per cada un dels elements gràfics. o Posició: lloc on es troba la unitat informativa dintre del conjunt de la informació. o Aspecte: color, textura, tipografia, relació entre grafismes...

L’anàlisi i l’ús efectiu d’aquestes quatre variables són les que podem modificar per provocar un efecte en els receptors i així aconseguir un missatge efectiu. Tot i la possibilitat d’establir criteris objectius per conèixer els efectes d’un determinat disseny l’elecció d’un i no un altre continua estant bastant arrelant a la subjectivitat de cada individu.

Per concloure després de l’anàlisi sobre la teoria de l’Estat Estètic veiem que tot i que s’intenta teoritzar sobre el disseny del continent d’un producte periodístic mai serà un mètode absolut i universal ja que el disseny depèn dels conceptes perceptius i dels aspectes cognitius de cadascun dels potencials receptors. L’Estat Estètic hauria de servir per potenciar al màxim l’ús efectiu d’aquestes variables objectives que ens aproparà més a les necessitats dels nostres receptors.

 

Autoavaluació

En l’apartat d’exactitud, exhaustivitat i precisió ens atorguem la puntuació d’un punt. Perquè tot i que hem intentat ser el màxim de rigorosos possible, considerem que en el nostre treball hi poden haver alguns conceptes que no siguin exactes. Això és perquè estem treballant en una matèria que ens resulta totalment nova i que per tant, tot i el treball, encara ens hi hem de familiaritzar.

En l’apartat de competència ens atorguem la puntuació d’un punt. Tal i com expliquem la matèria treballada ens és totalment nova, de manera que ens resulta molt difícil haver assolit un ple domini dels coneixements, tot i que si que els hem assolit en un grau prou considerable.

En l’apartat d’opinió fonamentada i coherència ens atorguem un punt. No és que creiem que les nostres opinions estiguin poc fonamentades, sinó que no tenim el coneixement suficient com per opinar de forma totalment fonamentada i obtenir els dos punts. Creiem que el que s’ajustaria més a la realitat seria un punt i mig.

En l’apartat de presentació de les fonts/plagis i extensió ens atorguem la puntuació de dos punts. Els nostres treballs tenen l’extensió de dues pàgines i les fonts estan correctament citades de manera que no hi ha plagi.

En l’apartat de mètode ens posem la puntuació de dos punts. Creiem que hem seguit una metodologia adequada i ben planificada que ens ha permès obtenir uns resultats bons. A l’hora de realitzar el treball hem prestat atenció als detalls formals.

0 0,5 1 2 1. Exactitud, Exhaustivitat i Precisió

x

2. Competència x 3. Opinió fonamentada i Coherència

x

4. Presentació de les Fonts/Plagis i Extensió

x

5. Mètode x

R3: Traçabilitat Producció, Expressió i Disseny en premsa

146 Nerea Giménez, 147 Carla Granell, 148 Marta Grifols, 149 Pol Güell, 150 Júlia Guevara

Identificació }  Títol: Diari Ara }  Adreça: Carrer Diputació 119, 08015 Barcelona }  Telèfon: 93 202 95 95 }  Email: web@ara.cat }  Nom editor: Antoni Bassas }  Nom director: Carles Capdevila }  Preu exemplar: 1,20€ entre setmana, 1,50€ divendres i dissabtes i

2,50€ els diumenges }  Formes de subscripció:

1.  Edició digital diària, edició paper diumenges i Apple TV 2.  Edició paper i digital cada dia 3.  Edició digital cada dia 4.  Oferts especials per estudiants i escoles

}  Llengua: Català, de caràcter generalista amb edicions per Catalunya, Balears, País Valencià i les Comarques Gironines

Estructura }  Seccions: 16 seccions: Les claus del dia, tema del dia,

política, internacional, economia, societat, debat, l’entrevista, estils, cultura, esports, serveis, mèdia, gent, passi-ho bé, contraportada.

}  Número de pàgines: 48 entre setmana, 64 el cap de setmana

}  Suplements: Ara tu (dominical), Criatures, Play, Emprenem }  Espai per cos del text: 55% }  Espai per titulació: 10% }  Espai per gràfics: 15% }  Espais per publicitat: 20% }  Retícula: 4 columnes

Audiència

8%

44% 30%

18%

Per edat 14-24 anys

25-44 anys

45-64 anys

Més de 65 anys

1% 1%

36%

62%

Per nivell d'instrucció

Sense estudis

Amb estudis primaris

Amb estudis secundaris

Amb estudis superiors

2%

37%

61%

Per classe social

Mitja-baixa/baixa Mitja Alta-mitjana/alta

Estètic }  Format: Vertical, 28,7 cm x 29,3 cm }  Suport: Paper (diari) i digital }  Proporció: }  Nombre de colors:

}  Color: a totes les pàgines }  Negre: text base, titulars i subtítols }  Blau: destacats, nom de secció (a l’interior), firma articles opinió }  Vermell: nom de secció en portada

}  Nombre d’estils de tipografia: 3 estils, text justificat. }  Titulars, subtítols, text base: Georgia }  Destacats: Helvetica

}  Tipologia del gràfics: }  Fotografia: 90% }  Vinyetes: 1% }  Gràfics: 9%

Continguts }  Tema de la informació més rellevant: Catalunya i la seva activitat

política }  A portada: La notícia que obre sempre la portada és la notícia de la

secció del Tema del dia. A la part alta hi ha una notícia d'una de les seccions secundàries a l'edició del dia. I a la part de l'esquerra hi ha la capçalera i els destacats d'articles d'opinió. Sota el titular principal hi ha una fotografia amb una notícia que també es considera rellevant i a la part dreta inferior un o dos destacats. }  Nombre d’unitats informatives: Habitualment, quatre unitats informatives }  Superfície que ocupa la notícia (%): 30% }  Posició que ocupa en la pàgina: 1 }  Té algun element a color: La notícia principal és en blanc i negre }  Té els elements només en blanc i negre: La notícia principal és en blanc i negre }  Pulsacions del titular: En línia 15 i en total 36 }  Pulsacions de cos del text: No hi ha text base, només subtítol }  Estil del titular: Justificació centrada, tipografia Georgia amb mida 2,1 cm i interlineat 1,5 }  Estil del cos del text: No hi ha text base }  Elements auxiliars: Subtítol, filet i cintell

Continguts }  Secció on es troba:

}  Nombre d’unitats informatives: 4 unitats informatives }  Superfície que ocupa la notícia (%): 55% }  Posició que ocupa en la pàgina: Titular i subtítol a la part superior,

text base distribuït en funció de la llargada i dels elements gràfics }  Té algun element a color: Tots els elements són a color (blau,

vermell, groc, blanc i negre) }  Té els elements només en blanc i negre: Titulació i text base }  Pulsacions del titular: 31 pulsacions (només una línia) }  Pulsacions de cos del text: 31 pulsacions, Georgia }  Estil del titular: Sempre en negreta, amb el subtítol però sense

negreta. Justificació centrada d’1,7 cm, no hi ha interlineat (una sola línia) }  Estil del cos del text: Negre, Georgia a 9,5 amb interlineat 10 cm i

destacats en Helvetica de color blau }  Elements auxiliars: Un asteric blau

Tècnics }  Diagramació: Amb el programa Milenium Designer }  Redacció: Word i Milenium Editor }  Preimpressió: A través d’arxiu PDF que, seguidament

s’envia a la rotativa. }  Impressió: A càrrec de Cre-A rotativa del Grup Godó }  Enquadernació: El diari amb grapes i els suplements

sense }  Acabats: No hi ha acabats

Annexos

Esquema retícula

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 la vanguardia p o l Í t i c a dimarts, 2 d’octubre 2012

nom de l’alumne: carla granell reyIdentificador: G2Cj147

CARLA GRANELL, Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.

La policia india va disparar gasos lacri-mògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amun-tegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més impor-tants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presiden-cials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Rom-ney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il•legalment

l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils.

Aquests subsidis, segons Washington, distor-sionen el mercat i proporcionen als fabricants

xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiada-ments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialit-zació i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campan-ya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la des-localització.

147_R5.indd 1 29/10/2013 14:20:52

DISSABTE, 09 DE NOVEMBRE DE 2013 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador: G2Cj147- Carla Granell Rey

Espai per la publicitat.

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

CARLA GRANELLMoscou. Corresponsal

GUERRA ECONÒMICA

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia

INVASIÓ ECONÒMICA

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos te-nien previst arribar aquesta mati-nada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les au-toritats fineses reclamen insisten-tment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana pas-sat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.

Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabi-

tat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof.

Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propieta-ris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat as-senyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmi-ques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecno-logia, i els jaciments només es tro-ben en abundància a Rússia.

I qüestiona si Finlàndia esta-ria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta

guerra econòmica. Amb aquesta re-ferència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i finan-cera que es va desencadenar a Fin-làndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania te-rritorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia empren-drà la batalla”.

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.

No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.

I enmig d’aquesta crisi, Rússia ahir va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es dis-posaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobira-nia nacional.

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

147_R6.indd 1 12/01/2014 11:53:16

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013 www.lavanguardia.com Número 74.363 1,30 euros

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments

VIURE 11

S’avasteix a uns 800.000 assegurats que consten com a beneficiaris d’una altre persona

Fonts del Ministeri indiquen que fa més d’11 anys que no es creuaven les dades de l’INSS

Una nova cirurgia cardíaca prenatal

La petita Raquel va ser el primer fetus amb una cardiopatia greu operada amb una nova tècnica quirúrgica

La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones actives que no paguen els seus medicaments

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda

ECONOMIA 59

ECONOMIA 57

Després de conèixer de la modificació de l’IVA reduït el alguns productes, el Govern central anuncia que també estudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual

POLÍTICA 15

El Govern central es planteja eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos mediambientals. El Minis-teri d’Hisenda i Administracions Públiques s’està estudiant modificar tots els impostos, tant directes com indirectes. El primer és incrementar la re-captació per quadrar els comptes i complir l’objectiu de dèficit per al 2013. El segon és seguir al peu de la lletra les recomanacions emeses des del Fons Monetari Internacional i Comissió Europea a Espanya.

ESPECIAL DE TARDOR

147-R7.indd 1 20/11/13 23:48

TEM

PO

RA

DA

Pistes obertes a Catalunya

La majoria de les estacions d’esquí catalanes planeja obrir les portes el 30 de novem-bre i, per primera vegada en 25 anys, cap d’elles apujarà els preus, ja que algunes els mantindran estables respecte a la temporada anterior i altres els baixaran.

Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el president de l’Associació Ca-talana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (Acem), Xavier Nolla, que ha pronosticat que el nombre d’esquiadors a Catalunya arri-baran els dos milions respecte del 1,8 de la temporada ante-rior, si bé ha apuntat que això dependrà “més de la meteoro-logia que de la crisi”.

Segons les previsions ac-tuals, Vaquèira (Lleida), La Molina, La Vall de Núria i Vall-ter (Girona) iniciaran la tem-porada el 30 de novembre; Espot i Portainé (Lleida) el 5 de desembre, i La Masella (Girona) “el primer dia de no-vembre que hi hagi neu”.

“La temporada anterior va ser bona i segur que aques-ta anirà millor si es consolida la recuperació i el canvi de perspectives i si acompanya la meteorologia”, ha sostingut el conseller d’Empresa i Ocupa-ció, Felip Puig.

Les millors previsions es veuen reflectides a l’ascens de

les inversions, que han pas-sat de 2,1 milions d’euros el 2012 a 5,66 aquesta tempo-rada, si bé queden lluny dels 36,4 milions que aconseguits el 2000.

“Vull explicitar el desig que l’any passat hàgim tocat fons. Aquest any hem més que duplicat aquesta xifra i es-pero que la tendència a l’alça d’aquesta temporada con-tinuï en paral·lel a l’augment d’usuaris”, ha mantingut Puig.

Aquesta inversió es notarà sobretot en la creació de nous productes i en l’ampliació del conjunt d’ofertes segons el perfil dels esquiadors.

També s’ha creat una targe-ta de crèdit del Banc Sabadell amb avantatges per als qui la contractin, com la inclusió de dues assegurances un de cobertura mentre s’esquia i un altre per a desplaçaments en transport públic.

NovetatsEntre les novetats en

Vaquèira, destaca la millora de

les pistes a la zona de Bonai-gua i Beret, la remodelació de la cafeteria 1800 i l’adquisició de noves màquines de neu que incrementen un 20% la productivitat de fet, de les quatre que s’han adquirit a Es-panya, dos s’han comprat en aquesta estació, i una altra a La Masella.

Precisament, La Masel-la estrenarà un nou servei d’esquí nocturn cada diven-dres i dissabtes d’hivern, amb 13 pistes i set remuntadors, més econòmic, i amb competi-cions, pistes d’entrenament i ‘snowpark’.

Pel que fa als recintes ges-tionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), La Molina mantindrà preus; La Vall de Núria els baixarà un 3,3%; Espot i Por-tainé, un 5,8%; i Vallter, un 32,8%.

Aquesta última experimen-tarà un nou model d’explotació basat en tres eixos: l’optimització del domini es-quiable, potenciant la zona de pista dels Lladres i Barquins; el desenvolupament de con-cepte de muntanya durant tot l’any, i la potenciació d’una àrea d’activitats d’oci.

Sobre Boí Taüll (Lleida), Puig ha reconegut que es troba en una “situació deli-cada”, i ha assegurat que des del Govern català es treballarà

Les principals estacions d’esquí catalanes obren aquest cap de setmana el 100% de les seves instal.lacions gràcies a les últimes nevades i al fred.

per elaborar un pla de recon-versió que garanteixi la seva viabilitat.

El conseller ha destacat el paper de l’esquí com a el-ement d’”equilibri territorial” i multiplicador econòmic.

www.rodamon.cat6

Grandvalira

Baqueira Beret

Les inversions han passat de 2,1 milions d’euros el 2012 a 5,66 aquesta temporada

147_P6.indd 1 04/01/14 11:42

R

UTA

tem

àtic

a

Londres literari

www.rodamon.cat16

Londres és una de les ciu-tats amb més encant d’Europa i a més de ser la més gran del seu país també ho és de tota la Unió Europea. Aquesta és una localitat molt moderna però d’altra banda, és una ciu-tat amb molta història, història artística, monumental, política i també literària. Així doncs, hem pensat que molta gent esta- ria interessada en des - cobrir aquesta his-

tòria, la història de l a literatura, dels lli-

bres que tant han captivat la gent al llarg dels anys i conèixer de més a prop els escenaris d’aquests relats i les fonts de inspi-ració o llocs més emblemàtics dels autors. D’aquesta

manera hem d e -

cidit crear una ruta per la capi-tal londinenca on els turistes, o en aquest cas lectors, pu-guin gaudir i ficar-se dins dels llibres anant als llocs més im-portants d’aquests. Així doncs volem que els més aficionats a la lectura puguin gaudir d’un viatge força diferent, educatiu i més proper als seus gustos.

Un cop instal·lat a l’hotel desitjat, la ruta literària co-mença amb la visita als tres Poets’ Corner. Aquest “racó o cantonada dels poetes” és un dels llocs literaris cultes de Londres. Situat a l’Abadia de Westminster s’hi poden trobar les tombes de grans poetes i escriptors britànics, com John Keats, Oscar Wilde, Lawren-ce Oliver i Charles Dickens d’entre molts altres.

No ens trobem massa lluny de l’hotel, per tant, si el viatger arriba cansat en té prou amb agafar el metro a Liecester Square,

Totten-

ham court Rd o bé a Holborn, en funció de quin hagi estat l’hotel escollit.

Continuarem la visita amb un bon sopar a The Grill at Dickens Inn. Aquest restau-rant està situat a Marble Quay St Katharines Way E1W 1UH London. Està lleugerament allunyat dels hotels i del Po-ets’ Corner, però es pot aga-far el metro des de la parada de Westmister i fer els canvis pertinents, que el viatger pot explorar en el nostre espai web si ho desitja, doncs s’ha adjuntat un mapa del metros de Londres.

Aquest restaurant és origi-nari d’abans de l’any 1799, per tant estem parlant d’un restau-rant vigent ja en el segle XVIII. Disposa de decoració amb mobles molt antics i també de relíquies naturals. Altrament, a més d’àpats s’hi incorpora en-treteniment que el converteix en un bon lloc pels vinguts de fora. El principal interès de The Grill at Dickens Inn és que en acabar. sopar es pot arribar fàcilment al popular bar de copes Ten Bells. El pub Ten Bells, situat al número 84 de Commercial Street, just a la cantonada d’aquest carrer amb Fournier Street. Aquest Pub és el més famós de la història del conegut Jack el Desbudellador,personatge que esdevindria literari al volt-ant de la llegenda d’assassí en sèrie que va anar cultivant pels barris de Whitechapel de

Londres, on assassi-nava bru-

talment.

147_16.indd 1 05/01/14 16:18

Seguidament, s’agafarà el metro i es recorrerà la línia groga fins l’estació de Tem-ple. A les 11 comença da-vant del Middle Temple Hall la ruta Being Shakespeare. És un passeig que passa pels racons més descone-guts del dramaturg William Shakespeare. Durant els da-rrers anys, s’ha qüestionat el veritable autor de les obres que firmava Shakespeare. La pel·lícula Anonymous proposa que el dramaturg més famós d’Anglaterra no va escriure les obres, Declan McHuge, guia de la ruta, està convençut dels escrits de W. Shakespeare, perquè tal com el guia diu en un petit reportatge de la BBC que “si no estigués convençut de l’autor de les obres la ruta no es faria”.

Aquesta ruta dura 90 minuts i pretén descobrir les parts més ocultes del Londres on va viure Shakespeare a la part nord del riu Tàmesi: la seva vida, els seus amics, els seus affaires i el seu treball.

Els viatgers passaran per les dues cases de Shakes-peare i visitaran el monument més amagat creat a partir d’un dels discursos més famós de l’autor, The Blackfriars Thea-tre i el lloc exacte on es van escriure Othello, King Lear i Macbeth. També veurem la vessant més humana de Shakespeare a través de la seva complicada vida perso-nal.

El que abans era un font barata de proteïnes pel tre-balladors de la ciutat ara s’ha convertit en el plat més famós i important de la dieta dels an-glesos el fish & chips. Ja fa una mica més de 150 anys que el plat es va començar a comercialitzar, però la historia el data de la segona meitat del segle XIX. A Londres està ple de restaurants que continuen amb la tradició del peix acom-panyat de patates. Per la seva proximitat, nosaltres recoma-nem The Fryers Delight.

Després d’haver tastat el plat tradicional de Gran Bre-tanya, viatja cap a Charing Cross, el carrer de les llibre-ries. Actualment, moltes han

hagut de tancar per problemes econòmics. Les llibreries que sobreviuen, però, ofereixen un gran ventall d’opcions a es-collir i unes grans ofertes. En aquest carrer, es troba la lli-breria del llibre que va passar inadvertit quan es va publicar però que des de la dècada dels setanta s’ha convertit en un llibre de culte arreu, es par-la del llibre 84 Charing Cross Road.

Un altre de les grans tradi-cions britàniques és el té de la tarda. De Charing Cross s’anirà a la línia vermella fins Holborn i s’anirà a prendre el té i pastes al London Review Cake Shop. La botiga de pas-tissos està just al costat de la llibreria independent més dis-tintiva de Londres la London Review Book Shop i es troben connectats a través de la sec-ció d’Història. La Cake Shop és un espai on es deixen a disposició del client tota mena de llibres, diaris i revistes mentre prenen el té de les 5.

A les 18.30 al barri de Whi-techapel, es recorden els as-sassinats, de fa més de 120 anys, que van adquirir fama nacional i internacional a cau-sa de la seva crueltat, violèn-cia i misteri sense resoldre. Les víctimes eren seguides pels carrerons de Londres per una ombra que acabava amb la seva vida, a causa de la seva brutalitat a l’hora de matar, la premsa va anome-nar al protagonista d’aquella historia Jack el Desbudellador, un nom que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una de les llegendes més famosa.

La ruta pretén transportar a l’ambient i l’època on els crims van ocórrer, a més a més d’observar fotografies de les víctimes i retalls de diaris per contrastar la seva certesa.

Les llibreries que sobrevieun ofereixen un gran ventall d’opcions a escollir i unes grans ofertes

Oxford Street, Londres

London Eye

Charing Cross Road, Londres

Vista panoràmica de Londres

The Sherlock Holmes Museum, Londres

RODAMÓN - Gener 17

147_17.indd 1 05/01/14 15:42

www.rodamon.cat18

El diumenge és l’últim dia del viatge i una bona manera per començar-lo és visitant la casa, ara també convertida en museu, de Londres del poeta del romanticisme John Keats.

Casa de John Keats

La casa està situada a tocar del parc de Hampstead Head i el poeta hi va viure en-tre els any 1818 i 1820. En la seva estància hi va escriure algunes obres com Oda a una urna grega o Oda a un rossin-yol. Després de viure a la casa Keats va traslladar-se el 1920 a Roma. A la ciutat italiana el poeta moriria 5 anys després a causa d’una tuberculosi. La casa de Londres de John Keats actualment està ober-ta al públic i després que del 2007 al 2009 estigués tanca-da per reformes. La col·lecció de la casa té elements cabdals de l’obra de John Keats com llibres on Keats hi va escriure algunes de les seves poesies o correspondència original del poeta. Des de la xarxa es pot consultar la col·lecció del poe-ta.

Després de visitar la casa de John Keats és un bon mo-ment per parar a dinar. Un bon lloc per fer-ho és The Lamb on Lamb’s Conduit Street. El local és un dels que té més història de Londres i és famós per haver estat freqüentat per l’escriptor Charles Dickens.

Després de tot un cap de setmana de recorreguts lite-raris és obligatori parar a fer una visita a un dels llocs cab-dals per fomentar la literatura: la Biblioteca de Londres. La biblioteca fou inaugurada el 1841 per Thomas Carlyle. Si-tuada a James Square la bi-

blioteca és la institució literària més important del Regne Unit. Actualment té en el seu ca-tàleg més d’un milió d’obres i diaris d’arreu del món en unes 50 llengües. El seu catàleg abraça obres de totes les èpo-ques i sens dubte és un dels llocs més valuosos per poder conèixer i introduir-se a tants segles de literatura anglesa.

Un dels últims grans èxits de la literatura anglesa han estat les aventures de Harry Potter. Una bona manera de recordar els llibres és a través d’una ruta per alguns dels llocs que han aparegut a les pel·lícules, passa per llocs tant diversos com Leadenhall Market, Aus-tràlia House, Great Scotland Yard o el mateix Tower Brid-ge.

Ja arribem al final del vi-atge i s’acosta l’hora de sopar. Pizza at the Dickens Inn és un restaurant en actiu des del segle XVIII. La fonda va ser propietat de Cedric Charles Dickens, nét de l’escriptor Charles Dickens. El nom del restaurant és una manera de retre homenatge a l’escriptor.

La fonda té com a especiali-tat de la casa el menjar italià com la pasta o la pizza.

El Sherlock Holmes Pub és un bon lloc per acabar el dia i gairebé el viatge. El pub està inspirat en les aventures del detectiu creat per Sir Ar-thur Conan Doyle. És desta-cable, per exemple, la rèplica de Sherlock Holmes i Watson que es troba a dins del pub. Amb la visita al pub i prenent tranquilament una cervesa o una copa ja arribem al final del viatge.

El viatger ja es pot dirigir a l’hotel i fer la seva maleta.

ON DORMIRHatlitt’s pretén crear un entorn civilitzat i hospitalari, allunyat del trànsit però a un passeig curt de les principals atraccions turístiques. L’hotel compta amb una biblioteca dominada per una xemeneia, centenars de llibres i un mobiliari confortable i acollidor per gaudir d’una estona de lectura.

Situat al cor del barri literari de Bloomsbury, freqüentat per Virginia Wolf i Edward Morgan Forster, ha decidit aprofitar la seva tradició literària i fou el primer en iniciar un club de lectura a Gran Bretanya. L’hotel Radisson Edwardian de Bloomsbury Street va llançar un canal de Youtube on publiquen clips d’escriptors famosos llegint peces de les seves novel·les preferides.

Cada mes, l’hotel ofereix al seus hostes “el llibre del mes” perquè el llegeixi o se’l emporti com a obsequi de la seva estància. Per celebrar la seva herència literària, The Kingsley posa a disposició dels seus clients una biblioteca que compta amb una nova selecció de “clàssics perduts” escrits al segle XX. Dóna la possibilitat de llegir els llibres a l’habitació i de demanar “un coixí especial per a la lectura”.

Situat al cor del Bloomsbury, barri literari de la capital britànica, entre Covent Garden, el Museu Britànic i Oxford Street, fou la casa de Charles Kingsley i dels escriptors del Cercle.

R

UTA

tem

àtic

a

Tower Bridge, Londres

147_18.indd 1 04/01/14 11:47

Producció,  Expressió  i  Disseny  en  Premsa  2n  de  Periodisme  –  Grup  02  

146,  147,  148,  149,  150      R9  Llibre  d’estil    Rodamón  Retícula   4  columnes  amb  medianil  de  5  mm  Text  base   Color   Negre  

Font   Gautami  Mida   9.5  pt  Interlineat   10  pt  Alineació   Justificat  amb  la  última  línia  

alineada  a  l’esquerra  Sangria   3mm  al  inici  de  cada  article  i  

després  de  cada  punt  i  a  part  Titulars   Color   Negre  

Font   Calisto  MT  Mida   Depèn  de  la  llargada  Interlineat   En  funció  de  la  mida  Alineació   Centrada  

Subtítols   Color   Negre    Font   Calisto  MT  Mida   Depèn  de  la  llargada  Interlineat   En  funció  de  la  mida  Alineació   Centrada  

Destacats   Color  requadre   C:  0  M:  46  Y:  100  K:  0  Opacitat:  54%  

Titular   Majúscula  sense  negretes  Font   Khmer  UI  Color   Negre  Mida   12  Interlineat   14  Alineació   Justificació  amb  la  última  línia  

alineada  a  l’esquerre  Marges   2  mm  

Fotos   Mode  color   CMYK  Format     .psd  o  .tiff  

Producció,  Expressió  i  Disseny  en  Premsa  2n  de  Periodisme  –  Grup  02  

146,  147,  148,  149,  150  Peu  de  foto   Dintre  de  la  foto  

Color   Blanc  Font   Microsoft  Tai  Le  Mida   11  pt  Alineació   Esquerre  

Paginació   Número  de  pàgina   Font:  Arial  Rounded  MT  Bold  Mida:  17  pt  

Filet   Amplada:  2  pt  Llargada:  7,1  mm  

www.rodamon.cat  RODAMÓN-­‐  Gener  

Tipografia:  Minion  Pro  negreta  Mida:  9  pt  Color:  Negre,  60%  opacitat  

Nom  de  secció   Dintre  d’un  requadre  negre  (10  x  48  mm)  Font   Arimo/  Viner  Hand  ITC  Tamany   18  

Filets   Mida   0,5  pt  Color   Negre  

 

NÚ

MER

O 1

17 /

GEN

ER D

E 20

14 /

1,20

€w

ww

.roda

mon

.cat

La HavanaDESCOBREIX ELS RACONS AMB MÉS SABOR DE LA CIUTAT

LONDRES

CATALUNYA

A TRAVÉS DELS CLÀSSICS LITERARIS

ESCAPADA A CADAQUÉS, CIUTAT COSTERA

EMBLEMÀTICA

PAÍS BASCLA CAPITAL BASCA A TRAVÉS DE LA SEVA

GASTRONOMIA

RODAMÓN

147_portada.indd 1 07/01/14 00:19

4

6

8

12

13

16

20

22

24

ESCAPADES

DE TEMPORADA

ESPECIAL

NADAL

RUTA TEMÀTICA

RUTA TEMÀTICA

GASTRONOMIA

RACONS PER DESCOBRIR

Disfruta d’una escapada a Cadaquès, la ciutat costanera catalana per excel·lència, que fou casa de l’artista Salvador Dalí.

Comença la temporada d’esport de neu a les pistes catalanes.

Endinsa’t en La Havana, capital cubana, plena de colors i sabors. Coneix els seus carrers, la seva i la seva cultura revolucionària.

El Nadal ha arribat carregat de llums i sorpreses a la ciutat comptal per omplir Barcelona de màgia i il·lusió.

Coneix totes les possibilitats de la Catalunya cultural i gaudeix dels millors festivals.

T’oferim una mirada diferent a Londres, una de les ciutats més emblemàtiques d’Europa a través dels clàssics de la literatura anglesa.

T’oferim una mirada diferent a Londres, una de les ciutats més emblemàtiques d’Europa a través dels clàssics de la literatura anglesa.

26

Coneix Berlín a través de la seva història, la seva gent i la seva cultura.

Descobreix els racons més insòlits i marevellosos del territori català.

Consells per a tots aquells que amb aquesta revista hagin decidit començar un viatge. Què podem i què no portar al nostre equipatge?

DE CIUTATS

RECOMANACIONS

RODAMÓN - Gener 3

84 12 16 22

147_sumari.indd 1 07/01/14 00:47