COORDINACIÓ: el sistema COORDINACIÓ: el sistema nerviós i el sistema endocrínerviós i el sistema endocrí

• El sistema nerviós és, segurament, el més complex de tots els sistemes de processament de dades que hi ha en el món. El més perfecte dels ordinadors no n’és sinó una imitació matussera.

• Només en 1 cm3 de cervell s’allotgen milions de cèl·lules nervioses cadascuna de les quals està connectada amb milers d’altres de semblants formant una intricada xarxa.

• Els impulsos nerviosos circulen a una velocitat extraordinària pels complicats camins formats per aquestes cèl·lules, les neurones.

INTRODUCCIÓ

• Aquesta xarxa és la que permet que estiguis llegint aquest power point, que entenguis una idea, que l’aprenguis i la recordis. També fa possible la percepció del teu entorn, el moviment del teu cos i la coordinació de tots els teus actes.

• El sistema nerviós humà presenta un gran desenvolupament de l’escorça cerebral, que dóna accés a les funcions intel·lectuals.

INTRODUCCIÓ

• A més a més, quan neix l’infant, el seu sistema nerviós no està completament desenvolupat. És a partir de l’aprenentatge que la persona aconsegueix l’adaptació a les circumstàncies del medi ambient i desenvolupa les aptituds pròpies de l’espècie humana, com ara la intel·ligència, el judici i la capacitat d’estimar.

INTRODUCCIÓ

• No tots els missatges que circulen d’una banda a l’altra del cos són transmesos pel sistema nerviós. També circulen per la sang “missatges químics”, les hormones, secretades per les glàndules que pertanyen al sistema endocrí.

INTRODUCCIÓ

• La funció de relació. És la funció basada en la captació de les variacions del medi, els anomenats estímuls, la seva avaluació i l'emissió de les respostes adequades.

• Sistemes i aparells implicats en la funció de relació. Són els següents:

• 1) Els receptors. Aquí estan inclosos els "òrgans dels sentits". Són òrgans en íntim contacte amb el sistema nerviós. Per exemple els ulls, el nas, la llengua, etc.

• 2) El sistema nerviós. És el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, que és el teixit format per les cèl·lules nervioses o neurones.

• 3) El sistema endocrí. És el format per les glàndules endocrines, és a dir glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals provoquen efectes concrets en la cèl·lules.

• 4) Els efectors. Són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes. Aquestes poden ser de dos tipus: els moviments i les secrecions. Els tipus de efectors són:

– L'aparell locomotor. És el constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular. Són els responsables de realitzar els moviments.

– Les glàndules exocrines. Són les glàndules que segreguen substàncies a l'exterior, com per exemple les sudorípares, o a l'interior de tub digestiu, com les glàndules gàstriques.

PÀGINA 386, llibre de text

El sistema nerviós

A travès dels sentits i altres receptors interns es detecten els canvis que es produeixen tant en l’interior del cos com en l’ambient que l’envolta; el sistema nerviós els processa, el·labora la resposta adient i la transmet de forma immediata, mitjançant impulsos nerviosos, a les diferents parts del cos.

Les neurones i latransmissió de l'impuls nerviós

• Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d'informació gràcies que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctriques que avancen d'un extrem a l'altre, el anomenat impuls nerviós.

• Les neurones que condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central es diuen sensitives i les que el condueixen cap els músculs i les glàndules s'anomenen motores

La neurona i els seus components

• Les neurones motores presenten un cos cel·lular (cos neuronal) en el que hi ha el nucli i els orgànuls, una llarga prolongació anomenada axó i nombroses petites prolongacions anomenades dendrites. Les neurones sensitives presenten un cos neuronal i dos axons.

• L'axó també s'anomena fibra nerviosa. Pot està recobert per una sèrie de cèl·lules que formen l'anomenada beina de mielina que és de color blanc. Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals i els axons sense beina de mielina formen l'anomenada substància gris.

Esquema de l’anatomia del

sistema nerviós

Els nervis estan formats per un grup de neurones que recorren juntes un trajecte determinat, fora del sistema nerviós central

El sistema nerviós central I. Components

•Mesencèfal•Protuberància•Bulb raquidi

El sistema nerviós central II. Esquema del components

El sistema nerviós central III. L’encèfal

Secció de l’encèfalSecció del tronc encefàlic

El sistema nerviós central IV. La medul·la espinal

Substància gris

Substància blanca

Nervi raquidi

Protecció de la medul·la espinal

Secció transversal de la medul·la espinal

El sistema nerviós perifèric

• El cervell és l’òrgan responsable de capacitats superiors com la consciència de nosaltres mateixos, la memòria, les sensacions (gana, set, o estats d’ànims), el llenguatge, l’escriptura, la capacitat de llegir. Al cervell arriben els impulsos generats en els receptors repartits per tot el cos on es valora i es dona una ordre que arriba a l’òrgan efector, que pot ser un múscul o una glàndula.

Funcionament del sistema nerviós

Àrees funcionals de l’escorça cerebral

• El cerebel té la funció de coordinar el funcionament dels músculs per a que els moviments no siguin bruscos sino suaus i uniformes. També controla el to muscular i col·labora per a que mantinguem l’equilibri.

Funcionament del sistema nerviós

• Tronc encefàlic. D’ell surten la majoria dels parells cranials i és el responsable de regular la respiració i els batecs cardíacs, i del control dels vasos sanguinis. També és responsable dels reflexes vitals i oculars i la masticació; a més a més condiciona altres reflexos no tan vitals com la tos, els esternuts, els vòmits, el singlot o la deglució.

Funcionament del sistema nerviós

• La mèdula espinal rep informació de tot el cos i la condueix fins al cervell i després distribueix les ordres a travès dels nervis espinals.

Funcionament del sistema nerviós

Funcionament del sistema nerviós

Malalties del sistema nerviós

Les conseqüències d’un accident vascular poden ser varies: la pèrdua de sensibilitat, debilitat o paràlisi en un braç, cama o part del cos, pèrdua parcial de la visió o de la audició, visió doble, mareig, llenguatge iningeligible, afasia (pèrdua de la parla), incontinència, transtorns de l’equilibri, desmai o inclús el coma

(Ja sigui per obstrucció d’un vas sanguini o per hemorràgia a causa de la ruptura d’aquest)

• Malaltia d'Alzheimer. És un trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible que es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus de memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a la incapacitat de percebre tot el que succeeix. També s'anomena "demència pre-senil" ja que el terme "demència senil" només s'utilitza per la que apareix a partir dels 80 anys.

• Epilèpsia. És un trastorn de la funció cerebral que provoca atacs breus consistents en crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència i alteracions sensorials.

• Esclerosi múltiple. Consisteix en la destrucció de la beina de mielina que recobreix els axons de les neurones a causa de un error del propi sistema immunològic del pacient (malaltia autoimmune). A causa de això apareixen plaques disseminades en tot el SNC. Els primers símptomes són: pèrdua de força, falta de sensibilitat i dificultats per la coordinació dels moviments.

• Meningitis. És una infecció de les meninges que produeix febre alta, rigidesa del clatell i dolor agut.

• Migranya. Aquesta malaltia consisteix en crisis repetides de mals de cap molt forts, que generalment estan localitzats en la zona frontal i temporal. Solen estar acompanyats de fotofobia, necessitat de silenci i en ocasions vòmits.

• Poliomielitis. És una infecció vírica contagiosa que produeix paràlisi i atròfia de les extremitats.

Bibliografia

• Arturo Ortega i col. Tècniques bàsiques d’infermeria. Ed. Altamar. Barcelona, 2006. (CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria)

• Núria Duran i col. Natura i ciència 3. Ed. Claret. Barcelona, 2002. (Àrea de Ciències de la naturalesa, 2n cicle ESO)

• M.Luisa Coll i Amparo Mogollo. Atención sanitaria. Ed. Altamar. Barcelona, 2005. (CFGM Atención Sociosanitaria)

• http://www.xtec.es/~ajimeno/cn3eso/11relaciosn/11snervios.htm

• http://www.puc.cl/sw_educ/anatnorm/arespirat/index.htm

HAS ESTAT ATENT/A A L’EXPOSICIÓ?Si és que sí, no tindràs problema en contestar aquestes preguntes

• Classificació anatòmica dels components del sistema nerviós central.

• Què és el que es coneix com a “ciàtica” i com es produeix?

•Mesencèfal•Protuberància•Bulb raquidi

El sistema endocrí i les hormones

Òrgans del sistema endocrí

Glàndules endocrines i hormones

TiroideTiroxinaCalcitonina

Escorça suprarenalAldosteronaCortisolAndrògens

Medul·la suprarenal

AdrenalinaNoradrenalina

OvarisEstrògensProgesterona

TesticlesTestosteronaAndrògens

PàncreesInsulinaGlucagó

El pàncrees. Emmagatzemament i utilització de la glucosa

Hipòfisi

Segrega hormones que estimulen altres glàndules endocrines: Hormona estimulant del tiroide. Adrenocorticotropa estimula l’escorça suprarenal. Hormona estimulant dels fol·lícles que estimulen els ovaris. Hormona luteinitzant que estimula els testicles.

Segrega hormones específiques: Hormona del creixement. Prolactina. Oxitocina. Antidiüdèrica. Hormona estimulant dels melanòcits.

Hipotàlem, Hipòfisi i les glàndules endocrines

Coordinació de les funcions de l’organisme

La diabetis

Vial d’administració d’insulina Autoadministració d’insulina