investiguen la pissarra digital

PEDAGOGIA

3

La Laura i en JoanInvestigate the Digital Whiteboard

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

text de Josep M. López Madrid

il·lustracions de Montse Español

INFORMÀTICA

Trobareu una guia didàctica i una col·lecció de materials per aprofundir diversos aspectes relacionats amb els contes, així com altres contes de la mateixa col·lecció, a l’adreça següent:

http://universitatsirecerca.gencat.cat/conteslauraijoan

Autor: Josep M. López MadridIl·lustració: Montse EspañolEdició: Xavier Gómez CachoCoordinació del projecte: Neus SallésDisseny i maquetació: Jordi SalesCorrecció: Maria Prieto

Assessors: Mateo Valero, Director Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación

Comitè editorial: Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Olga Alay, Blanca Ciurana, Montserrat Giró, Joan Reixach, Glòria Vergés, Victòria Vidal.

© 2007 Josep M. López Madrid, sobre el text© 2007 Montse Español Rodié, sobre els dibuixosGeneralitat de Catalunya Departament d’Economia i ConeixementSecretaria d’Universitats i RecercaDirecció General de Recerca

Reimpressió: maig 2015

Dipòsit Legal: B.17610-2007

Aquesta publicació està subjecta a una llicència de Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada(by-nc- nd). Se’n permet la reproducció, distribució i la comunicació pública sempre que se’n citi el titular delsdrets (Josep Maria López, sobre el text; Montse Español, sobre els dibuixos; Generalitat de Catalunya, sobre l’edició).

No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.ca.

Investigate thr Digital whiteboard

32

It was a Monday in the month of December and the afternoon was nearly over. Everyone in Laura and Joan’s class was busy decorating the covers of their end-of-term albums.

Suddenly, there was a knock on the door.

‘Come in!’, they all shouted at the same time.

Era un dilluns de

desembre, la tardor

ja s’acabava. A la

classe d’en Joan

i la Laura, tothom

estava pintant

la portada dels

àlbums.

De sobte, van picar

a la porta.

–Endavant! –van

cridar tots alhora.

4 5

It was Pep, one of the school lunch monitors.

‘Hello there, kids! I’ve got a letter here for Laura and Joan,’ he said, handing over the letter to Laura.

Era en Pep, un monitor del menjador de l’escola.

–Bon dia, vailets! Tinc una carta per a la Laura i en Joan –va dir allargant la mà on

tenia el sobre cap a la Laura.

Tots estaven a l’expectativa, per això es van sobresaltar quan en Pep es va

entrebancar amb la bossa de la Lídia i va caure de cul a terra.

Després de preguntar a en Pep si s’havia fet mal, en Joan i la Laura van sortir fora

de la classe a llegir la carta.

–A veure de qui és... –va dir la Laura encuriosida.

The whole class were waiting expectantly and so they were quite startled when Pep

if he was all right, Joan and Laura went out of the class to read the letter.

‘Let’s see who it’s from…’, said Laura eagerly.

76

–Mira! És de la Universitat –

anuncià en Joan.

–I què volen que fem? –preguntà

la Laura.

–Volen que els ajudem a fer

una recerca de pedagogia –va

contestar en Joan.

–Fantàstic! I diu que haurem

d’anar a Tarragona a veure com

funciona una pissarra digital! –

exclamà la Laura mentre llegia la

carta.

–També hem d’ampliar la nostra

informació sobre la pissarra digital

a la seva pàgina web –comentà en

Joan.

Van anar cap a la biblioteca per

començar la recerca per internet,

però abans calia que posessin en

marxa els seus poders màgics.

'Look! It’s from the university,’ announced Joan.

‘And what do they want us to do?’, asked Laura.

‘They want us to help them with some research on pedagogy,’ answered Joan.

‘Fantastic! And it says we’ll have to go to Tarragona to see how a digital whiteboard works!’, exclaimed Laura as she read the letter.

‘And we also have to find out all we can about digital whiteboards by looking at their website,’ added Joan.

They went straight to the library to start their online research, but first they needed to activate their magic powers.

8 9

–Unim les nostres energies! Unim les nostres energies!

Unim les nostres energies! –van dir agafant-se les mans.

–Ostres, Joan, no passa res! –cridà la Laura.

–Hem perdut els nostres poders màgics? –es va preguntar

nerviós en Joan–. Ja deu haver començat el compte

enrere? Com ho farem, si només tenim quaranta-vuit hores

i no sabem si ja han començat a comptar?

–Ep! Em sembla que ja ho tinc –digué alleugerida la

Laura–. Quantes vegades hem dit la frase màgica? –li

preguntà.

–És clar, Laura, només l’hem dit tres vegades, i han de ser

quatre –contestà en Joan.

I tot seguit van repetir quatre vegades la frase màgica, que

els va donar els poders per aprendre més coses sobre la

pissarra digital.

‘Combine our forces! Combine our forces! Combine our forces!', they said while holding hands.

‘Oh no, Joan, nothing’s happening!’, cried Laura.

‘Have we lost our magic powers?’, asked Joan nervously. ‘The countdown must have started already, mustn't it? What will we do if we only have forty-eight hours and we don't know if they've started to count or not?’

‘Hold on! I think I've got it,’ said Laura in a relieved voice. ‘How many times did we say the magic phrase?’, she asked.

‘You're right, Laura, we only said it three times instead of four!’, answered Joan.

And so without further ado they repeated the magic phrase four times, which gave them the powers to learn more things about digital whiteboards.

1110

‘It’s like having a really big TV in your class,’ suggested Joan.

‘I think it’s even better than that, because it’s like having a magic mirror where you can look at anything that you bring in to class on a memory stick or that you find on the Internet,’ explained Laura, raising her voice slightly.

‘Let’s see... Let’s look at the main objective of these whiteboards: help teachers’ carry out their classes,' said Joan, pointing to the screen.

‘And the second one’s not that bad either, is it? It says: make classes more attractive and participatory for the children,’ explained Laura.

‘A third one’s missing, though: have more playtime!’, suggested Joan, laughing.

–Realment és com tenir una tele molt gran a la classe –comentà en Joan.

–Jo crec que és encara millor, perquè és com tenir un mirallet màgic on podem fer sortir qualsevol

cosa que portem en un llapis digital o que trobem a Internet –comentà la Laura alçant una mica la

veu.

–A veure, mirem quin és el seu primer objectiu: millorar la feina del professorat –digué en Joan

assenyalant la

pantalla.

–I el segon no està

gens malament, eh?

Diu: fer les classes

més atractives i

participatives per als

nens i les nenes –

explicà la Laura.

–Faltaria el tercer: fer

més hores de pati!

–suggerí en Joan

rient.

12 13

Tan bon punt van tenir tota la

informació, van sortir cap a

Tarragona.

–On deia que havíem d’anar, la

carta? –preguntà la Laura.

–A l’escola Enxaneta de

Tarragona. Treu el mapa, a

veure com hi hem d’arribar –

demanà en Joan a la Laura.

–Mira, Joan, agafarem el metro

fins a Sants-Estació i, des

d’allà,

un tren fins a Tarragona –

explicà la Laura.

As soon as they had gathered all the information they needed, they set off to Tarragona.

‘Where did the letter say we had to go?’, asked Laura.

‘To the Enxaneta de Tarragona school. Get the map out and let’s see how to get there,’ Joan said to Laura.

‘Look, Joan, we can take the metro to the Sants railway station and then from there a train to Tarragona,’ she explained.

1514

–A la carta hi havia la graella que hem

d’omplir –digué en Joan.

–Es força senzilla la nostra part de la

recerca, no? Només volen que els diguem

coses bones i coses dolentes de la

pissarra digital –assegurà la Laura.

–Potser no és la més complicada de

les que hem fet, però tant com senzilla,

Laura... –li rebaté en Joan.

–Bé, potser tens raó –es féu enrere la

Laura.

–A més, pensa que si no recollim bé les

dades la recerca pot fracassar –explicà en

Joan amb veu seriosa.

–És veritat, no ens hem de confiar. Si

volem ser un pedagog i una pedagoga

d’alt nivell hem d’estar al cas de tot –

rectificà la Laura.

‘In the letter there was a grid we needed to fill in,’ said Joan.

‘Our part of the research is quite easy, don't you think? They just want us to tell them good things and bad things about digital whiteboards,’ confirmed Laura.

‘Well, maybe it’s not the most complicated thing we've done, but as for easy, Laura…’, countered Joan.

‘Well, maybe you're right,’ retracted Laura.

‘What's more, just think that if we don’t gather the data properly, then the research might fail,’ explained Joan in a serious voice.

‘It’s true. We shouldn't be overconfident. We need to be really on the ball if we’re to be good teachers,’ said Laura, rectifying the situation.

16 17

Quan van arribar a

l’escola, el director

els va rebre molt

amablement i els

va acompanyar a la

classe on farien la

seva part de recerca.

–No t’encantis, Laura,

i ara deixa l’hoquei

per un altre dia –li

digué en Joan–. Fem

com hem parlat,

tu t’encarregues

d’observar com va

la classe. Jo faré

entrevistes a tres

nens i a tres nenes.

When they arrived at the school, the headmaster gave them a warm welcome and took them straight to the class where they would be doing their research.

‘Come on, Laura, let's focus on what we're doing and think about hockey another day,’ Joan told her. ‘Let’s do what we agreed. You observe how the class goes and I'll interview three boys and three girls.’

1918

La Laura va estar observant com feien la

classe, i s’ho va passar molt bé perquè

parlaven d’animals salvatges de Catalunya,

i a ella li encantaven els animals! Però no

eren uns animals qualssevol, sinó espècies

protegides, és a dir, animals que s’han de

protegir perquè en queden molt pocs a

Catalunya.

Quan es va acabar la classe, la Laura va

explicar a en Joan el que havia anotat:

–La veritat és que els nens i les nenes han

estat molt atents. A més, jo crec que així

ho entenen millor. La classe ha estat molt

interessada, no han parat de fer preguntes. Al

final, fins i tot, alguns companys i companyes

ens han mostrat unes

fotos que han trobat a internet.

Laura watched how the class went and she really enjoyed it because they were talking about wild animals in Catalonia, and she loved wild animals. However, they were not just talking about any animals, but protected species; in other words, animals that needed to be protected because there were only a few left in Catalonia.

When the class finished, Laura explained what she had noted down to Joan: ‘The truth is that the children were really paying attention. What’s more, I think they understand things better this way. The class were really interested and they were asking questions all the time. At the end, some of the class even showed us photos they’d found on the Internet.’

19

20 21

Now it was Joan’s turn to do the interviews.

‘Do you prefer classes with the digital whiteboard?’, asked Joan.

‘Yes, definitely,’ replied the girl.

‘Why?’, Joan continued.

‘Because we can see lots of things and even bring things from home to look at them on the big screen,’ the girl explained.

‘Do you think there are any disadvantages?’, Joan asked in an interested manner.

‘Sometimes the Internet doesn't work and then we can’t use it,’ replied the girl.

Ara tocava a en Joan fer les entrevistes.

–T’agrada més fer classe amb la pissarra

digital? –preguntà en Joan.

–Molt més –va respondre la nena.

–Per què? –hi tornà en Joan.

–Perquè podem veure moltes coses i fins

i tot portar coses de casa per veure-les a

la pantalla gran –s’explicà la nena.

–Hi trobes algun inconvenient?

–s’interessà en Joan.

–Que de vegades l’internet no funciona

i no la podem utilitzar –va respondre la

nena.

2120

2322

‘Nice to meet you, Paquita,’ they both said.

‘The headmaster’s just been telling me that you've been helping out with some research for the university.

How interesting! I suppose you remembered to ask the teachers their opinion about the digital whiteboard, didn't you?’, Paquita asked them.

‘Oh yes, Paquita… About that… well, we’re sorry but we’ll have to go now or we’ll miss our train. Bye, and thank you very much!', they said in a hurry.

They managed to do lots of work during their two days with magic powers. When they went to say goodbye to the headmaster, before returning to Barcelona by train, they found him talking to a woman.

‘Come over here, Joan and Laura, I’d like to introduce you to Paquita, a retired teacher who used to work here and has come to say hello,’ he explained to them.

23

Durant els dos dies que tenien de poders màgics van fer molta feina. Quan es van anar a

acomiadar del director per tornar cap a Barcelona amb el tren el van trobar que parlava

amb una dona.

–Veniu, Joan, Laura, us presento la Paquita, una mestra jubilada que havia estat a

l’escola i que ens ha vingut a saludar –els explicà el director.

–Molt de gust, Paquita –digueren els dos.

–Ja m’ha explicat el director que col·laboreu en una recerca per a la Universitat. Que

interessant! Suposo que ja heu pensat a preguntar al professorat la seva opinió sobre la

pissarra digital, oi? –els preguntà la Paquita.

–I tant, Paquita... D’això... ho sentim però hem de marxar ràpidament, que si no perdrem

el tren. Adéu i moltes gràcies per tot! –s’acomiadaren a corre-cuita.

24 25

‘Hurry up, Joan, we'll miss the train. By the way, we need to take note of what Paquita said so that those who carry on the research remember to take the teachers’ opinions into account. It’s a good job Paquita mentioned that, because we didn't think of it!’, said Laura almost shouting.

‘You’re right about that, Laura! It’s not good to do things in a hurry because you end up forgetting important aspects of the research,’ Joan added.

–Corre, Joan, que perdem el

tren. Per cert, hem de prendre

nota del comentari de la Paquita

perquè els que continuïn la

recerca tinguin en compte el

professorat. Sort de la Paquita,

perquè jo no hi havia pensat! –

digué la Laura quasi cridant.

–Ja ho pots ben dir, Laura! No

es poden fer les coses corrents,

ja ens havíem deixat un aspecte

molt important de la recerca –

comentà en Joan.

2726

‘Just wait till we tell our classmates that we've seen a class with a magic mirror... They won’t believe it!’, anticipated Laura.

‘I bet Jordi and Alba would love to study Pedagogy. They really love kids!’, Joan exclaimed.

‘And they love IT too! Actually, I wouldn't mind doing research in pedagogy either,’ confessed Laura.

‘Absolutely! Imagine yourself doing what we've just been doing in Tarragona,’ said Joan panting, as they finally took their seats on the train to head back home.

–Ja veuràs quan expliquem als

companys i companyes que

hem visitat una classe amb un

mirall màgic... Al·lucinaran! –va

preveure la Laura.

–Segur que en Jordi i l’Alba

voldran estudiar pedagogia.

Els agraden tant, els nens i les

nenes! –exclamà en Joan.

–I també els encanta la

informàtica! Ben mirat, a mi

tampoc no em faria res treballar

fent recerca en pedagogia –

confessà la Laura.

–I tant! Imagina’t treballar fent el

que hem estat fent a Tarragona

–digué esbufegant en Joan

mentre s’instal·laven a dins el

tren per tornar a casa.

http://universitatsirecerca.gencat.cat/conteslauraijoan

La Laura i en Joan són dos infants amb poders

màgics que de tant en tant participen en

recerques superinteressants... Però la maga que

se’ls va aparèixer dins de la llàntia màgica del

museu els va fer prometre que només els farien

servir durant un parell de dies...

1. Medicina: La Laura i en Joan viatgen a Moçambic

2. Informàtica: La Laura i en Joan salven el MareNostrum

3. Pedagogia: La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

4. Biologia: La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

5. Arqueologia: La Laura i en Joan descobreixen el món dels ilergets

els contes de

PEDAGOGIA