35 sessions web. Síntesis

Click here to load reader

Embed Size (px)

description

Síntesis de les 35 sessions web, des de 2005 a 2014.

Transcript of 35 sessions web. Síntesis

  • 1. Sessions web (2005 2014) Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada (Departament de Justcia) i Direcci General d'Atenci Ciutadana i Difusi (Departament de la Presidncia) 1a sessi web. Internet al Departament de Justcia: per a qu. Alfons Cornella Les organitzacions amb valor diferencial sn aquelles que actuen com un sistema capa de rebre informaci, transformar-la i oferir-la en forma de serveis, i amb un model de gesti que doni ms amb menys.. 2a sessi web. Coneix el nou web de la Generalitat. Marta Continente En la transici cap a la societat del coneixement, lAdministraci ha de fer accessibles les infraestructures de comunicacions de dades, fer transparent la informaci i actuar de catalitzador del coneixement collectiu. 3a sessi web. Aprenent en lera digital. Sergio Vasquez Les comunitats de prctica obren la possibilitat de participar en una xarxa de persones amb una prctica comuna, en una relaci de confiana i basant-se en les funcionalitats que aporten les TIC (compartici del coneixement i interacci de les persones). 4a sessi web. De la societat analgica a la digital: on som? qu cal fer?. Antoni Farrs Anlisi de la situaci de Catalunya i de com sha de posicionar en el context de leconomia del coneixement, que conforma lentorn econmic i social del segle XXI. 5a sessi web. Com ajuden les llicncies CC lAdministraci per fer accessible el coneixement a la societat?. Ignasi Labastida Les llicncies Creative Commons (CC) sn una eina til per posar a labast de la ciutadania el coneixement creat a lAdministraci en oferir un sistema flexible per gestionar els drets dautor de tota mena dobres. 6a sessi web. Eines dInternet que fan interactuar les persones a lAdministraci. Roc Fages La tecnologia ens ajuda a gestionar les converses entre persones per intercanviar coneixement i bones prctiques, mitjanant eines dinteracci a Internet com els blocs, els wikis i altres recursos. 7a sessi web. Cap on va la formaci a les organitzacions?. Javier Martnez Aldanondo Entendre com aprenem realment i com la tecnologia pot ajudar a replantejar el pas de la formaci presencial a la virtual. 8a sessi web. Pot lAdministraci seduir per Internet?. David Boronat Hi ha administracions pbliques que, seguint les estratgies del sector privat per fidelitzar clients, utilitzen Internet de manera intensa per sensibilitzar, comunicar i implicar la ciutadania. 9a sessi web. Qu en pot fer lAdministraci del coneixement que produeix?. Mario Prez-Montoro Receptes per posar en marxa projectes de gesti del coneixement per mitj de les comunitats de prctica i altres recursos, com el cas del Departament de Justcia. 10a sessi web. Xarxes socials a Internet: el valor afegit dels nostres contactes. Albert Armengol El networking s la tcnica que ensenya a construir i mantenir les relacions professionals que impliquin un benefici per a les dues parts, gestionant estratgicament la xarxa de contactes.
  • 2. 11a sessi web. Per qu hem d'innovar a l'Administraci?. Joan Maj L'Administraci ha d'adoptar l'estratgia de la innovaci per estar a l'alada dels temps actuals, comptant amb el coneixement intern i extern per ser competitiva i generar valor als seus serveis. 12a sessi web. Podem arribar a una Administraci 2.0? Eines i actituds collaboratives. Carlos Guadin Ja hi ha exemples i casos prctics que mostren com les eines i els recursos web 2.0 ens ofereixen possibilitats per treballar collaborativament a l'Administraci. 13a sessi web. La transformaci de l'aprenentatge en lnia a travs de la xarxa social i el vdeo. Gregor Gimmy El cas prctic dSclipo explica que la xarxa social i el vdeo poden canviar la forma d'aprendre en lnia i plantejar qu es pot fer a l'Administraci. 14a sessi web. La intelligncia collectiva i la web 2.0. Ricardo Baeza- Yates Limpacte actual de les xarxes socials a Internet, anomenades web 2.0, on el contingut s generat per les persones i la intelligncia s collectiva. 15a sessi web. Les persones hem de tenir identitat digital? Com construir-la. Juan Freire s imprescindible disposar didentitat digital per fer-nos visibles a la resta de la societat i cal construir-la estratgicament. 16a sessi web. Darwin a la societat de la informaci: adaptaci (i beneficis) o extinci. Ismael Pea-Lpez Lalfabetitzaci tecnolgica i multimdia sn elements que faciliten la integraci en el nou model de societat del coneixement, per per evitar lexclusi social cal conscincia digital i crear valor a la societat. 17a sessi web. Treballar en xarxa a lAdministraci: per on comenar?. Gens Roca Els projectes de xarxes socials a lAdministraci han de tenir clars els objectius i la metodologia i han de combinar jerarquia i meritocrcia en un doble lideratge. 18a sessi web. Noves formes de comunicaci institucional. Jordi Segarra La comunicaci de les organitzacions sha de basar en la generaci dinformaci, debat i participaci. Els missatges ja no sadrecen a un grup sin a una persona, ja que la tecnologia permet segmentar individualitzadament els nostres usuaris. 19a sessi web. Lideratge institucional a la xarxa. Antoni Gutirrez-Rub En la societat digital, la comunicaci tradicional no s suficient per mantenir un dileg amb el ciutad. El canvi no s tecnolgic, s cultural i implica una nova cultura de la comunicaci i un model organitzatiu diferent que impulsi el talent creatiu. 20a sessi web. Competncies digitals i aprenentatge. Boris Mir La introducci massiva de tecnologia a les aules no assegura laprenentatge de la competncia digital, per crea les condicions per fer-la possible. La competncia digital s ls estratgic de capacitats en cinc mbits: aprenentatge, informaci, comunicaci, cultura digital i tecnologia.
  • 3. 21a sessi web: 'La intelligncia competitiva a l'Administraci' . Ramon Maspons Les organitzacions pbliques han de poder desenvolupar eines danlisi dinformaci que permetin prestar els serveis de manera ms eficient. La intelligncia competitiva encaixa en el sector pblic noms si maximitza el valor dels agents que participen en el procs. 22a sessi web. Community managers a l'Administraci? Com han de ser. Jos Antonio Gallego El gestor de comunitats o community manager ha de saber escoltar, fer circular la informaci internament, explicar la posici de lorganitzaci, identificar lders i motivar-los, i trobar noves vies de comunicaci entre lorganitzaci i la comunitat. 23a sessi web. De Pau a Pau. Internet per aprendre i emprendre. Pau Argelaguet, Aleix Pujadas, Jordi Collell i Gens Roca Internet possibilita que joves amb talent i emprenedoria puguin dur a terme projectes de desenvolupament personal i professional. Compartir coneixement i ls del codi lliure amplifica el valor daquests projectes. 24a sessi web. Lobertura de dades (open data) a Catalunya. Jos Manuel Alonso El sector pblic genera quantitats ingents dinformaci. Alliberar aquestes dades significa tornar-les als seus autntics propietaris: la ciutadania perqu les reutilitzi, ja que sn font dinnovaci i generadores de riquesa social i econmica. 25a sessi web. Emprendre a lAdministraci?. Ddac Lee Cinc llions per esdevenir un bon emprenedor: normal o habitual no sha de confondre amb correcte; no busquis excuses!; no hi ha persones poc productives, sin persones que no han trobat la seva motivaci; sempre que hem sortit de la zona de confort, hem fet un salt qualitatiu; els lmits els posa la teva ment! 26a sessi web. 'La poltica a l'era de les xarxes'. Daniel Innerarity La democrcia est basada en una tensi inevitable entre les institucions del poder i el carrer. Al carrer hi ha impulsos constructors i destructors, per la qual cosa cal la presncia organitzadora i reguladora de les institucions. 27a sessi web. Com comunicar en suport digital?. Tscar Lara Per fidelitzar els usuaris i realitzar un bon servei pblic s imprescindible convertir-se en un concentrador (hub), en curadors de continguts, exercir la funci de comissariat, remesclar informacions procedents de canals diferents i oferir-ne el resultat als ciutadans. 28a sessi web. Reptes legals de lAdministraci en xarxa. Raquel Xalabarder LAdministraci ha dimpulsar la reutilitzaci de la informaci del sector pblic i les dades obertes perqu la societat sen pugui beneficiar, creant productes i serveis que aportin valor afegit a la societat i cren riquesa (econmica i del coneixement). 29a sessi web. La georeferenciaci a l'Administraci. Jordi Lpez Ramot La informaci geogrfica t com a objectiu principal facilitar-nos la vida quotidiana. Fa uns anys, la seva creaci era una tasca exclusiva del sector pblic, per ara els dispositius mbils nhan democratitzat la creaci amb lanomenada informaci geogrfica voluntria generada pels usuaris. 30a sessi web. Transparncia i accs a la informaci. Victoria Anderica Una bona llei de transparncia ha dobligar les institucions a comunicar quines sn les dades de qu disposa, ha de tenir en compte la interoperabilitat entre administracions, ha doferir formats reutilitzables, ha destablir un organisme independent de control i ha de limitar al mxim la informaci classificada i ls del silenci administratiu negatiu.
  • 4. 31a sessi web. Millorar els serveis de lAdministraci mitjanant la collaboraci. Jess Martnez El treball collaboratiu implica canviar la narrativa i passar de focalitzar els problemes a focalitzar les solucions, trencar amb les estructures jerrquiques i organitzar-se a travs de xarxes de coneixement on la passi i la creativitat estan al servei de les necessitats que es volen solucionar. 32a sessi web. Estratgia tecnolgica per a un govern obert. Miquel Torregrosa La multicanalitat s el nou paradigma de la comunicaci virtual amb el ciutad (web, mbil, multimdia, xarxes socials) i les dades obertes sn la pea clau per a un model centrat en la informaci. Per poder assolir aquest objectiu i a ms reduir costos, lestratgia passa per tres punts fonamentals: simplificar, la informtica en nvol i el programari lliure. 33a sessi web. Governs oberts, governs ms eficients. Alberto Ortiz de Zrate El govern obert ha de propiciar el disseny de serveis amb i per a la ciutadania (serveis ciutadacntrics), ha de ser transparent i retre comptes de la seva gesti fomentant una coresponsabilitat entre ciutadania i govern i ha dimpulsar la innovaci afavorint la rpida implantaci de propostes. 34a sessi web. Innovaci oberta a lAdministraci. Jordi Graells El model econmic actual basat en el coneixement es caracteritza per una concepci maker i per ls destratgies collaboratives. LAdministraci sha dinspirar en aquesta filosofia i personalitzar ms els seus serveis per fer-los ms tils i eficaos amb la collaboraci dels seus professionals i els actors externs. 35a sessi web. Viquipdia i Generalitat, obrint el coneixement. ex Hinojo Cal invertir tots els esforos all on sn els usuaris (una infraestructura no genera usuaris per si mateixa, no fa comunitat): s ms sostenible collaborar amb comunitats ja existents. Sha de reaprofitar la feina que ja est feta i entendre que all que s lliure i obert beneficia tothom.
  • 5. 1a sessi web al CEJFE Internet al Departament de Justcia: per a qu? Alfons Cornella i Solans, director de Zero Factory SL www.infonomia.com, especialista i consultor en economia del coneixement per a mltiples organitzacions. Sala actes del CEJFE, 14 dabril de 2005. 190 assistents La infoestructura (continguts + serveis) complementa la infraestructura (maquinari + eines) Malgrat que disposem daplicacions tecnolgiques per gestionar la informaci, la tecnologia no s per ella mateixa lelement que determina que una organitzaci sigui competent i destaqui respecte les altres. El valor diferencial es produeix quan entenem lorganitzaci com un sistema capa de rebre informaci, transformar-la i oferir-la en forma de serveis. La informaci ben gestionada permet donar ms amb menys (eficincia i productivitat). Alfons Cornella ho va illustrar amb les diapositives del web del Departament de Justcia i la de les aplicacions A un clic disponibles a la pgina principal de la intranet del Departament. Googlelitzaci + rellevncia La googlelitzaci (laccs a la informaci mitjanant un motor de cerca) ens porta el perill de la infoxicaci. Per aix, s recomanable reequilibrar lexhaustivitat en la cerca de la informaci compensant- la amb el criteri de la rellevncia. La captura daquesta informaci, per, no s un acte automtic: cal aplicar-hi mtode, recursos i esfor. Aquest criteri inspira lestructuraci de la intranet. Innovar sempre Al si de les organitzacions ha darrelar una nova cultura professional, la de la innovaci. Tot i que hi haur persones i unitats amb ms facilitat per innovar, sha dimpulsar que tots els membres de lorganitzaci facin la seva feina immersos en aquest esperit innovador. Es tracta de proposar com millorar el que un fa amb el recurs de la tecnologia i el valor afegit de la informaci. Gestionar el que saben i experimenten les persones de lorganitzaci Lexperincia de totes les persones s una font deficincia que, a ms, sha de difondre a la resta de lorganitzaci. El model de gesti del coneixement que proposa Alfons Cornella s: - Treballar. Reduir la distncia entre lempleat i la informaci que necessita. Va posar dexemple el cercador de formularis de la intranet. - Aprendre. Connectar qui t les preguntes amb qui t les respostes. Proposava afegir al directori de persones i dades didentificaci de la intranet informaci sobre els coneixements dels quals sn experts. - Ensenyar. Transferir les millors prctiques. Ho va illustrar amb la futura comunitat dels mediadors familiars al projecte e-Catalunya (impulsada per la DG dAtenci Ciutadana). Conclusions 1. Tecnologia x informaci = informaci per innovar (cal una organitzaci informacional). 2. Cal tenir un objectiu com i concret. 3. Cal disposar de dinamitzadors que promoguin ls de les tecnologies de la informaci per millorar els serveis. 4. Cal fer-ho part del dia a dia (innovaci i gesti coneixement). 5. Cal convertir-ho en part del procs (lorganitzaci ha de treballar aix; no ha de ser mai un acte voluntari). Servei de Difusi. Barcelona, abril de 2005
  • 6. 2a sessi web al CEJFE El nou Gencat i altres sistemes datenci ciutadana Marta Continente i Gonzalo, directora general dAtenci Ciutadana del Departament de la Presidncia. Sala actes del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, 24 de novembre de 2005, 16 h Introducci En la transici cap a la societat del coneixement, lAdministraci ha de fer accessibles les infraestructures de comunicacions de dades, fer transparent la informaci i actuar de catalitzador del coneixement collectiu. Nou escenari en el canal Internet 1. Passar de tots els serveis per a tots els canals a cada servei t el seu canal ideal. 2. Tenir en compte lefecte dels cercadors. 3. Rellevncia de les eines push (cercadors, newsletters, alertes, sindicaci de notcies RSS, podcasting, blocs...) perqu fan que linternauta tingui ms inters a visitar un web. Gencat.net 2005 Procs de transformaci: 1. Diagnosi: anlisi webs, usabilitat, enquestes i consultoria. 2. Per anar cap nou model: interactivitat, transparncia, bases de dades en xarxa, estructura transversal per temes i serveis, multimdia, personalitzaci de la informaci, web relacional. 3. Que sha concretat en uns projectes: portal destadstiques, integraci de bases de dades, taxonomies (classificaci des de lptica ciutadana), cercador (Google acotat a Gencat), gestor de continguts (Vignette), SACPortal de lInformador i nou Gencat. SAC Portal de lInformador Lany 2005 sha fet una migraci cap a una nova aplicaci i sest treballant en la integraci de la informaci del SAC amb els trmits en lnia de lAOC. Portal de lInformador: consulta interna per als operadors del 012 i les oficines datenci al ciutad (informaci addicional que no es fa pblica). Cal un canvi cultural perqu el canal Internet sintegri en els processos del Departament (i fins i tot en vertebri les poltiques datenci ciutadana). e-Catalunya Web de dimensi social de la Generalitat, complementari al portal Gencat.net. El ciutad accedir a la informaci pblica dels grups que disposin dun portal. Per els grups tamb tindran una part privada, on disposaran de molt espai per emmagatzemar-hi continguts i, al mateix temps, deines de comunicaci (missatgeria, frum, congressos virtuals, wiki, xarxa social...) de programari lliure. Justcia hi participa com a departament pilot juntament amb Salut amb el grup de mediaci familiar. Servei de Difusi. Barcelona, desembre de 2005
  • 7. 3a sessi web al CEJFE Aprenent en l'era digital Sergio Vasquez, expert en e-learning i gesti del coneixement, professor a l'European School of Management, a Pars, i assessor tamb de les comunitats de prctica del Departament de Justcia. Sala dactes del CEJFE, 16 de febrer. 170 assistents Le-learning com a nova forma de laprenentatge Laprenentatge virtual (e-learning) no ha de ser incorporar lordinador a les classes presencials tradicionals. Lobjectiu s que leducaci i la formaci siguin ms eficaces. xits i fracassos en laprenentatge virtual El conferenciant va esmentar diferents casos dxit (comunitats per zona de la Caixa...) i de fracs (cursos UNIX de Cisco, Virtaula de la Caixa, cursos duna multinacional dauditoria). Laprenentatge virtual ha devitar el tecnocentrisme (referir-ho tot a la tecnologia) i linfocentrisme (memoritzaci de continguts). Per aix, ell prefereix parlar de treball amb ajuda, s a dir, a lhora de dissenyar cursos sha de tenir en compte lusuari: parlar amb ell i observar-lo per saber qu necessita. Aprenentatge situat i comunitats de prctica Laprenentatge ha de ser un fenomen social, situat en el temps i lespai, i ha de tenir com a font les situacions quotidianes de treball. Cal preveure que les persones difcilment voldran compartir les seves millors idees o prctiques i que tampoc no voldran usar idees daltres per no ser percebuts com a incompetents. Perqu la gesti del coneixement sigui compartida, hi ha dhaver un entorn, les comunitats de prctiques, en qu les persones estiguin vinculades per una prctica comuna i recurrent, i que es desenvolupin al voltant del que s important per als seus membres. El model del mestre i laprenent s laprenentatge ms adequat. Comunitats de prctica al Departament de Justcia Amb aquest fi, al Departament de Justcia shan creat diferents comunitats de prctica en lmbit dels serveis penitenciaris (docents, educadors, tcnics, treballadors socials) i de justcia juvenil. Conclusions 1. Compartir coses positives i problemes, sentir que es forma part duna mateixa organitzaci i tamb poder comunicar amb la resta de persones sn aspectes que ajuden a motivar els membres duna comunitat. 2. Per aix cal tenir clar qu es vol compartir, establir les regles de joc i treballar en all que els membres de la comunitat consideren que s important. 3. Els beneficis de les comunitats de prctica reverteixen tant en els seus membres (aprenentatge i resoluci de problemes, compartici de coneixement...) com en lorganitzaci (reducci de costos, estalvi de temps, innovaci incremental...). 4. Les comunitats de prctica obren la possibilitat de participar en una xarxa de persones (networking) amb una prctica comuna i, alhora, permeten construir confiana i establir llaos amb experts externs a la comunitat, de tal manera que augmenten el capital social dels seus membres. 5. Les tecnologies de la informaci faciliten la compartici del coneixement i la participaci i interacci dintre de les comunitats de prctica. 6. La innovaci es produeix quan les idees de la comunitat de prctica simplanten. Servei de Difusi. Barcelona, febrer de 2006
  • 8. 4a sessi web al CEJFE De la societat analgica a la digital: on som? qu cal fer? Antoni Farrs Sabater, alcalde de Sabadell de 1979 a 1999, membre del Cercle del Coneixement, contertuli al programa Els matins de Catalunya Rdio, especialista en s i aplicaci de les TIC a iniciatives de negoci i a la societat en general. Sala dactes del CEJFE, 13 de juny de 2006. 90 assistents La societat industrial - La Catalunya del segle XX va ser conseqncia de la seva rpida integraci a la Revoluci Industrial, al costat de pasos tan importants com Anglaterra. - En la societat industrial hi van convergir la mquina de vapor, lenginyeria mecnica i la cincia dels materials. - Leconomia industrial va conformar lentorn econmic i social de bona part dels segles XIX i XX. La societat del coneixement - Actualment, una altra convergncia configura una nova economia: la de les tecnologies informtiques, les tecnologies de telecomunicacions i les tecnologies de continguts. - Leconomia del coneixement conforma lentorn econmic i social del segle XXI. - En aquest sentit, el Consell Europeu a Lisboa (23 i 24 mar de 2000) remarca la necessitat de la transformaci radical de leconomia europea. Situaci actual Farrs va acompanyar lexplicaci amb dades i grfics de programes espanyols i europeus. - Segons linforme del Frum Econmic Mundial, Espanya ocupa el lloc 31 (ha anat baixant de lloc). Al mateix temps, Catalunya tampoc no est ben posicionada respecte la resta de lEstat. - Aquest s el punt de partida del seu plantejament: com impulsar Catalunya endavant. Els reptes de Catalunya en el context de la societat del coneixement 1. Leducaci dels seus ciutadans i en especial dels ms joves. 2. Lajustament dels elements productius als nous models dorganitzaci en xarxa. 3. La integraci de Catalunya en les xarxes de coneixements i innovaci mundial com un node de generaci de valor qualificat. 4. Lestabliment de poltiques encaminades a preservar la qualitat de vida i el benestar. Administraci electrnica - En aquesta matria lEstat espanyol i Catalunya estan ms ben posicionats a Europa. - Shan prioritzat, per, els trmits que fan ingressar diners a lAdministraci (hisenda, etc.). - Ciutadans, treballadors i empreses shaurien de relacionar amb lAdministraci obligatriament per via telemtica (amb punts dajut al ciutad). Conclusions 1. Sha dexplicar a la ciutadania la filosofia del canvi cap a la societat del coneixement. 2. Cal un gran pacte estratgic per impulsar la incorporaci plena de Catalunya a la societat del coneixement, que impliqui tant els partits poltics com els sectors pblic i privat. Parafrasejant Torres i Bages, finalment, va concloure que Catalunya, ser digital o no ser. Servei de Difusi. Barcelona, juny de 2006
  • 9. 5a sessi web al CEJFE Com ajuden les llicncies Creative Commons lAdministraci per fer accessible el coneixement a la societat? Ignasi Labastida i Juan, doctor en fsica per la Universitat de Barcelona. s el responsable de l'impuls i la implantaci de les llicncies Creative Commons a Catalunya i Espanya. Va presentar lacte Joan Turr, secretari general del Dept. de Justcia, i en va fer la introducci Marta Continente, secretria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci del Dept. de la Presidncia. Sala dactes del CEJFE, 19 doctubre de 2006. 120 assistents Introducci Un dels reptes de la nova etapa econmica s disposar de coneixement que permeti innovar productes i serveis. Les llicncies Creative Commons (CC) esdevenen una eina til per aconseguir aquest objectiu en oferir un sistema flexible per gestionar els drets dautor de tota mena dobres. Es tracta dautoritzar alguns usos sobre lobra en comptes de prohibir-los i restringir-los dentrada. Es canvia el concepte clssic de tots els drets reservats pel dalguns drets reservats. Qu sn les llicncies Creative Commons? Creative Commons s una organitzaci americana sense nim de lucre fundada el 2001 que a finals de lany 2002 va iniciar el projecte de les llicncies oferint-les a qualsevol que no vulgui reservar-se tots els drets sobre les obres, sin que en vulgui cedir alguns en unes determinades condicions. Les llicncies sn gratutes i no cal registrar lobra en cap dipsit ni registre. Sn textos legals que permeten que l'autor pugui cedir alguns drets de la seva obra per als usos que consideri adequats. La cpia o reproducci, la distribuci i la comunicaci pblica sempre estan autoritzades quan hi ha un reconeixement de l'autor en els crdits, per es pot limitar ls comercial o la possibilitat de fer-ne obres derivades o b condicionar-les al manteniment dels termes de la llicncia del treball original. Combinant aquestes condicions es generen les 6 llicncies estndard actuals. El projecte iCommons es va iniciar el 2003 per adaptar les llicncies nord-americanes a les jurisdiccions de cada estat. La Universitat de Barcelona va esdevenir aquell mateix any la instituci afiliada a Creative Commons a lEstat espanyol. Actualment, les llicncies estan adaptades a la legislaci espanyola sobre propietat intellectual i estan disponibles en les diferents llenges oficials. Diferents aplicacions de les llicncies Creative Commons dins lAdministraci pblica Les conclusions de lestudi del consorci britnic Common Information Environment sobre laplicaci de les llicncies CC al sector pblic demostren que s viable la difusi de recursos pblics amb aquestes llicncies. De fet hi ha exemples com els governs de Mxic i Brasil, institucions com el British Council o la BBC al Regne Unit, les poltiques sobre recerca dels Instituts Nacionals de Salut dels EUA, etc. En lmbit catal, tamb trobem projectes com Recercat (Dipsit de la Recerca de Catalunya), RACO (Revistes Catalanes amb Accs Obert), Zona Clic (Dept. Educaci). Cal destacar la proposta daplicaci de les llicncies CC a totes les publicacions de la Generalitat, adoptada pel Consell Editorial el 27 de juny de 2006. Conclusions 1. No cal seguir el model tradicional de tot reservat. 2. Noms cal reservar-se el necessari. 3. Cal facilitar laccs i la reutilitzaci de la informaci pagada entre tots. 4. Cal indicar sempre el que es permet i ser el mnim de restrictiu. 5. Cal fer un estudi real de les possibilitats de les llicncies i la seva aplicabilitat. Servei de Difusi. Barcelona, octubre de 2006
  • 10. 6a sessi web al CEJFE Eines dInternet que fan interactuar les persones a lAdministraci Roc Fages, periodista consultor especialista en Internet. Escriu habitualment comentaris sobre lAdministraci electrnica en sentit ampli des del seu ciberdiari www.goldmundus.com. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Sala dactes del CEJFE, 30 de gener de 2007. 175 assistents Introducci La tecnologia ajuda les persones a intercanviar coneixement i bones prctiques mitjanant eines dinteracci a Internet com els blocs, els wikis i altres recursos, especialment eines interactives de lanomenat web 2.0. Interacci i blocs Els blocs sn diaris personals o collectius en lnia on es publica informaci en forma darticles o entrades (posts) sobre temes diversos. Presenten una estructura cronolgica que se sol actualitzar regularment i permeten que els lectors que visiten el bloc puguin afegir-hi comentaris. Hi ha diverses eines per crear blocs: Blogger, e-Catalunya... A ms a ms, la sindicaci de continguts mitjanant RSS permet rebre notificacions quan els blocs que ens interessen sactualitzen, amb ls daplicacions en local com Feedreader o daccs web com Bloglines (bloglines del mateix Roc Fages). Els blocs han esdevingut una eina de participaci tant en lesfera pblica com la privada. Aix, ministres, alcaldes i membres de la poltica han creat els seus blocs per comentar mesures adoptades o reflexionar sobre el dia a dia duna ciutat, i recollir les opinions dels qui els llegeixen (bloc del ministre dAdministracions Pbliques Jordi Sevilla, bloc de lalcade de Matar Joan Antoni Baron, bloc de treballadors de lAdministraci com el dAlberto Ortiz de Zrate i Iaki Ortiz). Algunes empreses utilitzen els blocs corporatius per posar en contacte els seus treballadors i interactuar amb lusuari o client (IBM, Microsoft). Interacci i web 2.0 El web 2.0 incorpora eines que permeten el treball collaboratiu en xarxa de manera rpida, fcil i en temps real. La plataforma e-Catalunya s un exemple de com diferents professionals poden treballar conjuntament amb altres del mateix camp, discutint-hi i aprofitant les seves aportacions. La plataforma posa a labast dels seus membres eines com els wikis, els blocs i lemmagatzematge de tot tipus de fitxers per interaccionar i compartir coneixement. El lideratge hi t un paper determinant. Lactivisme cvic tamb es pot potenciar amb la interacci des del mbil: el projecte e-lens, que es basa en un sistema detiquetes amb xips que permeten rebren la informaci al mbil i aquesta es pot modificar tamb des del mbil (experincia pilot a Manresa), i Zexe.net, que s un canal accessible de Barcelona en qu persones amb disminucions fsiques fan fotografies de llocs que no sn accessibles i les publiquen al web. A tall de conclusi 1. La interacci va ms enll dInternet. Ara cal fixar-se en les eines (blocs, wikis, RSS...) i les plataformes integrades dinteracci (ordinador, TV, mbil, PDA). 2. Cal explorar i potenciar les eines interactives per generar participaci. 3. Shan dutilitzar les eines dinteracci que siguin tils i fcils dutilitzar. Els blocs i wikis sn unes eines idnies per a la relaci de l'Administraci amb els usuaris. Internament als seus empleats perqu afavoreixen la reflexi i la cohesi com a organitzaci. Externament, potencien la marca de la instituci en afavorir la participaci en la generaci d'idees. Servei de Difusi. Barcelona, gener de 2007
  • 11. 7a sessi web al CEJFE Cap on va la formaci a les organitzacions? Javier Martnez Aldanondo, gerent de la Divisi de Gesti del Coneixement de Catenaria, s un dels millors experts en e-learning i gesti del coneixement en el mn de parla hispnica. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Sala dactes del CEJFE, 21 de mar de 2007. 120 assistents Introducci Generalment no recordem gaire els coneixements impartits en un curs presencial; en canvi s que recordem les experincies, les histries (story telling) i aprendre a partir dels errors. Per aprendre, s necessari recordar: no calen cursos ni continguts, sin alg que spiga ensenyar i que spiga fer all que ensenya. En formaci, hi ha 3 revolucions pendents: 1a revoluci: formaci lligada als resultats de lorganitzaci Els objectius de formaci haurien destar dintre dels objectius estratgics de lorganitzaci. Es fa formaci per canviar comportaments, i per a aix cal esbrinar qu s el que no funciona, qu fan els empleats i qu voldria lorganitzaci que fessin, quins problemes tenen, qui sn els experts, quins sn els principals errors que cometen... Calen, a ms, indicadors per avaluar la formaci. 2a revoluci: aprendre fent (learning by doing) La prctica s necessria per aprendre: si el que ensenyem no es pot practicar, potser no val la pena ensenyar-ho. Lerror s lelement ms important de laprenentatge, ja que aprenem dels errors. Lobjectiu daquest aprenentatge s emmagatzemar experincia que puguem reaprofitar en el futur. 3a revoluci: aprendre amb tecnologia Le-learning no es pot basar noms en la flexibilitat: ha doferir coses que no ofereix el mn presencial. Qui t la intelligncia sn les persones; la tecnologia s un instrument. El problema de le-learning s que sha traslladat la formaci presencial al mn virtual sense cap adaptaci: sovint llegim en pantalla el que abans llegem en un manual, per lordinador s un instrument que ens permet practicar, tenir feedback, treballar en xarxa, etc. Conclusi Els problemes en la formaci sn bsicament dos: 1.Solem ensenyar coses que ning no necessita, no ensenyem el que realment fa falta i, quan ho fem, no s en el moment que la gent les necessita. 2.Cal canviar la manera com ensenyem perqu est condemnada a fracassar. Hi ha tres pilars sobre els quals descansen els processos daprenentatge: a.Les persones aprenen fent, practicant coses que els interessen. Si no practiques, no aprens. b.Lerror s lelement ms important en un procs daprenentatge. c.Les histries sn un vehicle de transmissi de coneixement de valor incalculable: aprenem daltres, amb altres i ensenyant daltres. Aprendre (i fer-ho ms rpid que els competidors) s lhabilitat imprescindible per sobreviure en el sistema actual, on el canvi s una constant. Les organitzacions noms poden perdurar si ajuden els treballadors a adaptar-se a aquests canvis, s a dir, a aprendre. El canvi exigeix treballar collaborativament, exigeix un s intensiu de tecnologies, exigeix innovaci i, sobretot, exigeix centrar-se en les persones. Servei de Difusi. Barcelona, mar de 2007
  • 12. 8a sessi web al CEJFE Pot lAdministraci seduir per Internet? David Boronat, especialista en Internet i soci fundador de lempresa Multiplica. Escriu habitualment comentaris sobre la persuabilitat a Internet a www.persuabilidad.com, un web en qu sexplica la importncia de persuadir per convertir usuaris en clients. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (CEJFE). Sala dactes del CEJFE, 27 de mar de 2007. 130 assistents Introducci Les administracions pbliques han de tenir en compte levoluci del sector privat en ls destratgies per captar latenci dels usuaris i intentar fidelitzar-los com a clients. En aquest sentit, cal que usin Internet duna manera ms intensa per sensibilitzar, comunicar i implicar la ciutadania emocionalment o mostrar uns valors de territori i una gesti ptima. El sector privat a Internet Les empreses tenen usuaris, amb qui han destablir un dileg i han de motivar-los emocionalment. Reptes que tenen les empreses a Internet: - Dir les coses duna altra manera, parlar el llenguatge dels seus usuaris i explicar les coses de manera simple i visual. - Atorgar tota la rellevncia a les adreces de correu electrnic i fer un s intelligent del correu electrnic. Tamb s important la multicanalitat i conixer lusuari sense demanar-li moltes dades (p.e. per mitj de galetes o cookies). - Crear condicions especials per a clients que es volen relacionar amb ells telemticament. LAdministraci a Internet LAdministraci a Internet: - Ha datreure, ha de seduir i ha de potenciar certs valors de territori. - Com les empreses, ha dexplicar les coses de manera ms simple i visual als ciutadans i usuaris, amb un llenguatge ms proper. I tamb ha de fomentar que el ciutad shi adreci telemticament. - Ha de vendre els seus programes i els seus serveis en lnia (i que els ciutadans els utilitzin), per tamb ha de ser transparent (explicar lacci de govern, les seves prioritats estratgiques, els seus objectius i fer pblics els seus resultats). - Ha dimpulsar serveis push i ha de saber aprofitar casos dxit (p.e. un alt percentatge de visitants del web de lAjuntament de Barcelona shi adrecen per consultar el plnol i s en aquesta pgina on es podria fer difusi dall que calgui destacar). Conclusi La persuabilitat de lAdministraci electrnica no s una fallcia. Actualment hi ha fora exemples dAdministraci persuasiva a Internet: - Chilecompra (Govern de Xile): sistema de compres i contractaci pblica en lnia. - My eCitizen (Govern de Singapur): privatitzaci dinformaci institucional. - One Cent Now (Toronto): mobilitzaci de la ciutadania en favor del territori (ciberactivisme). LAdministraci, doncs, ha de ser capa de valer-se destratgies i recursos propis del mn de lempresa per apropar-se amb xit al ciutad i altres clients i establir-hi una relaci de confiana que en permeti la fidelitzaci. Servei de Difusi. Barcelona, mar de 2007
  • 13. 9a sessi web al CEJFE Qu en pot fer lAdministraci del coneixement que produeix? Mario Prez-Montoro, s doctor en filosofia i cincies de leducaci per la Universitat de Barcelona (UB) i professor agregat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci de la UB. Va presentar lacte, Joan Mauri, secretari general del Departament de Justcia. Sala dactes del CEJFE, 5 de juny de 2007. 200 assistents Introducci En leconomia del coneixement, el saber s la principal font dactivitat de les organitzacions i el valor incorporat a bns i serveis que els fa competitivament distintius i que fa que els usuaris els acceptin (requisits perqu hi hagi innovaci). Les organitzacions sestructuren al voltant del coneixement i conceben laprenentatge com un mitj per millorar i adaptar-se, aix, als processos de canvi. Gestionar el coneixement a les organitzacions Tipus de coneixement: - Tcit (personal i difcil de transmetre) i explcit (es pot verbalitzar i transmetre). - Individual (coneixement tcit + explcit que t cadasc) i corporatiu (pertany a les organitzacions). - Intern (coneixement crtic que permet a una organitzaci complir objectius) i extern (per relacionar-se amb altres organitzacions i persones). La gesti del coneixement consisteix a dissenyar un sistema que incorpori tots els tipus de coneixement de lorganitzaci i el transformi en coneixement corporatiu per complir els seus objectius. El coneixement corporatiu es veu afectat, per, quan el personal deixa de prestar-hi serveis i per lobsolescncia dels coneixements. Laprenentatge clssic i altres formes com laprenentatge virtual, el collaboratiu, lexperincia, etc. ajuden a compensar el coneixement perdut per aquestes fuites. Quin preu t la gesti del coneixement i qu en podem obtenir a canvi Obstacles: resistncia al canvi i a compartir, manca de temps i dincentius, necessitat de formaci tecnolgica i per treballar en grup, manca de cultura organitzativa comuna, intolerncia als errors... Beneficis personals: resoldre els problemes de la praxi diria, millorar la presa de decisions, guanyar flexibilitat, accedir a noves formes daprenentatge, adquirir reconeixement professional... Beneficis collectius: augmentar leficcia i leficincia de lorganitzaci, reduir el dficit de coneixement, evitar duplicitat de coneixement, potenciar la inversi en formaci, augmentar el comproms envers lorganitzaci, crear un context decologia del coneixement (noms el coneixement til es queda a lorganitzaci). Receptes per posar en marxa la gesti del coneixement: el model del Departament de Justcia - Fases estratgiques del projecte: 1. Identificar comunitats potencials. 2. Proporcionar-los logstica. 3. Avaluar la contribuci a lorganitzaci. - Comunitat de prctica: e-moderadors (lders) + 15 grups que treballen seguint la metodologia del projecte. 190 persones treballant-hi i unes 900 vinculades (collectius externs, etc.). - Estructura de treball: reunions presencials + treball collaboratiu a la plataforma e-Catalunya. - Exposici de problemes, plantejament de solucions estandarditzades i elaboraci de productes (models de documents, protocols dactuaci...). - Difusi del projecte: intranet [portal del coneixement], web, bloc e-moderadors, revista digital. - Avaluaci: indicadors dactivitat (nre. activitats per grup i per eina), producci (nre. sessions presencials i nre. productes elaborats) i dimpacte (relacionats amb eficincia i experincia). Conclusi En cuestiones de cultura y de saber, slo se pierde lo que se guarda, slo se gana lo que se da. Antonio Machado Servei de Difusi. Barcelona, juny de 2007
  • 14. 10a sessi web al CEJFE Xarxes socials a Internet: el valor afegit dels nostres contactes Albert Armengol s llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), MBA per ESADE i fundador deConozco www.econozco.com, la primera xarxa de contactes en lnia del mn hispanoparlant. Va presentar lacte, Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (CEJFE) Sala dactes del CEJFE, 16 doctubre de 2007. 170 assistents En lmbit presencial, el networking s el desenvolupament i difusi duna bona gesti de la xarxa de contactes personals i professionals. Xarxes socials en lnia Juntament amb els frums, els wikis, el correu, la missatgeria instantnia o els blocs, el programari de xarxa social s una eina que ajuda a construir collaborativament el coneixement duna organitzaci. s interessant observar el contrast en la representaci grfica de les xarxes de contactes a les organitzacions: les relacions organitzatives, referents a lorganitzaci jerrquica, i les relacionals, que sn prpiament el que anomenem xarxa social. Qu s el networking? El networking consisteix a desenvolupar i compartir la nostra xarxa de contactes; s, per tant, un recurs molt apte per impulsar projectes de treball collaboratiu. Nhi ha de dues menes: el personal i el professional. Dins el networking podem diferenciar entre els lligams forts (aquells contactes amb els quals compartim una esfera de contactes similar a la nostra) i els lligams dbils (aquelles persones que acabem de conixer). Els lligams forts ens aporten un marc de confiana mentre que els lligams dbils ens aporten diversitat i sn molt recomanables denfortir amb el treball en xarxa. Qu s el networking en lnia? El networking en lnia (programari de xarxa social o social networking software) consisteix en una xarxa de contactes professionals que es pot ampliar amb els contactes dels nostres contactes actuals. Daquesta manera, sacaba teixint una gran xarxa de relacions. A travs del networking en lnia podem trobar persones que, altrament, seria molt difcil contactar-hi. El networking en lnia, doncs, permet ser al lloc oport en el moment oport. El concepte de networking en lnia sorgeix vers lany 2002 en llocs web oberts. Per entrar a formar part dun web de xarxa social, cal primer introduir un bon perfil professional o currculum, de manera que puguem ser accessibles a les persones que desitgin contactar amb nosaltres (visibilitat passiva). Dins les xarxes de networking en lnia, hi ha xarxes socials i de professionals. En una possible classificaci de les xarxes des dun punt de vista geogrfic, en trobem des de ms locals (com le- Catalunya http://ecatalunya.gencat.net, amb comunitats promogudes des de la Generalitat de Catalunya o dmbit catal) a daltres que tenen un abast internacional, com lalemanya Xing (que ha adquirit eConozco i Neurona), que s lder a Europa, i Linked-In (hegemnica al mn anglfon). Conclusi. Excava el pou abans de tenir set (proverbi xins) Aix com podem concretar usos especfics per a les altres eines de lentorn Internet (frum = debat; bloc = explicitaci coneixement implcit, conversa; wiki = elaboraci conjunta del document resultant), el programari de xarxa social (social networking) ens ajuda a gestionar i ampliar eficientment la nostra xarxa de contactes en tant que recurs que facilita lestructuraci de la intelligncia collectiva. Servei de Difusi. Barcelona, octubre de 2007
  • 15. 11a sessi web al CEJFE Per qu hem dinnovar a lAdministraci? Joan Maj Cruzate. Doctor enginyer industrial i director de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha estat vinculat al mn empresarial i a institucions relacionades amb les telecomunicacions, investigaci i cincia de l'mbit local i internacional. Va presentar lacte, Joan Mauri, secretari general del Departament de Justcia. Sala dactes del CEJFE, 23 de gener de 2008. 175 assistents Qu s la innovaci En el mn de lempresa, sentn per innovaci la capacitat de convertir el coneixement en guanys econmics. En el mn no mercantil, com ara lAdministraci pblica, la innovaci s la capacitat de convertir el coneixement en valor per millorar els serveis. La innovaci s sempre una eina per obtenir uns objectius i no un objectiu per ella mateixa. La innovaci, ms que fer un producte millor, s pensar-ne un de nou i que la gent en percebi clarament la utilitat. La capacitat dinnovar s una caracterstica general duna rea o pas. Forma part duna determinada cultura, est en les persones i daquestes sexpandeix arreu. Per a lexistncia de la innovaci i el seu desenvolupament i implantaci hi ha quatre elements imprescindibles: les xarxes de sistemes educatius i de professionals, els models empresarials i les poltiques de les administracions pbliques. La innovaci dins dels processos de leconomia Lobjectiu de les empreses s ser competitives per obtenir resultats. En el desenvolupament empresarial hi ha tres fases: la competitivitat per costos, per qualitat i per innovaci. Actualment, els pasos occidentals noms poden ser competitius per mitj de la innovaci, ja que daltres pasos sn ms competitius econmicament i tenen la mateixa capacitat tecnolgica per fer productes de qualitat. En el marc de la Uni Europea sha fet un seguiment de la capacitat dinnovaci dels diferents estats i regions. A partir de la definici de 17 indicadors, com ara el nombre de llicenciats en cincies i enginyeria, el percentatge de poblaci entre 25 i 64 anys amb estudis terciaris o en processos institucionalitzats de reciclatge, el percentatge del PIB dedicat a recerca i desenvolupament, etc., es mesura com els pasos europeus evolucionen cap a la innovaci. Las dades mostren que aquests darrers anys Catalunya est perdent posicions en innovaci. Com innovar a lAdministraci pblica? A lAdministraci costa acceptar innovacions i vncer inrcies. Es fan les coses ben fetes, per es continuen fent les mateixes coses. En lmbit pblic, ms que intercanviar coneixements el que cal intercanviar sn les experincies i tenir sempre present la millora del servei pblic que sofereix. Per exemple, per innovar cal oferir serveis que sadaptin als nous hbits de consum de la ciutadania (Internet, telefonia mbil, etc.). Conclusi La innovaci s un canvi del sistema de consum que respon sempre a les necessitats de les persones. Un bon exemple de producte innovat i mpliament acceptat s el telfon mbil i el conjunt daplicacions associades que permeten laccs mbil a continguts i serveis de tota mena. La innovaci del procediment comporta una millora en la qualitat del servei. Cal ser imaginatius i avanar-se a les necessitats reals que tindran les persones en un futur per preparar la nostra activitat en aquest sentit. Servei de Difusi. Barcelona, gener de 2008
  • 16. 12a sessi web al CEJFE Podem arribar a una Administraci 2.0? Eines i actituds collaboratives Carlos Guadin Orta www.k-government.com, consultor especialista en comunicaci i continguts a Internet. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics. Sala dactes del CEJFE, 16 dabril de 2008. 200 assistents La noci web 2.0 canvia la mentalitat de lusuari i de lAdministraci Internet, i ms concretament el web 2.0, proporciona canals de comunicaci que incideixen en la manera de relacionar-nos socialment, en el nostre aprenentatge i en ladquisici de coneixement. Amb el web 2.0 la xarxa s una gran conversa que permet la formaci de comunitats de proximitat (dinters) i potencia els mrits de cadasc. Lusuari passa de ser un mer receptor a ser el centre, ja que tot esdev bidireccional. Aix s com es configura la conversa global. En aquest nou entorn s essencial lactitud collaborativa, s a dir, linters per produir coneixement i compartir-lo. Com integrar el model web 2.0 a lAdministraci LAdministraci ha de gestionar b aquest canvi propiciant que lactitud de directius i responsables, la formaci i les solucions tcniques shi adaptin. En definitiva, cal que el personal al servei de lAdministraci adquireixi confiana en aquest nou entorn collaboratiu per tal que hi aporti coneixements professionals i tamb nhi obtingui. En aquest context, lAdministraci no ha de controlar la ciutadania, sin que hi ha de collaborar, perqu els ciutadans afegeixen valor als serveis. Eines i recursos collaboratius a Internet: blocs, RSS, bookmarking i filtres socials de notcies, xarxa social, wikis, etc. Hi ha diverses eines i recursos collaboratius a Internet que afavoreixen el canvi, com ara els blocs (Wordpress, Blogger), els RSS (Bloglines, Google Reader, Thunderbird), el marcatge social (o bookmarking, com Del.icio.us), els filtres socials de notcies (Digg, Mename) i cercadors de notcies o posts (Wikio, Blogsearch), la xarxa social (Linkedin, Facebook), els wikis, etc. Experincies web 2.0 a lAdministraci Hi ha administracions, com el mateix Departament de Justcia, que ja han entrat plenament en el web 2.0. El programa Compartim ns una bona mostra. Aquesta i altres experincies (com la plataforma e-Catalunya, etc.) conceben el servei que presten com una plataforma sobre la qual es construeix una xarxa de relacions entre el seu personal, i tamb amb la ciutadania. Conclusi El web 2.0 facilita la participaci de tothom en un mitj lliure. Per treure el mxim profit daquest nou entorn s fonamental que les organitzacions i les persones (incloses les administracions i el seu personal) adoptin una actitud collaborativa que afavoreixi la producci i la compartici del coneixement. En lmbit de lAdministraci ja hi ha experincies valuoses. Cal anar adquirint coneixement i confiana en ls de les eines que faciliten el treball en aquest nou entorn (blocs, RSS, bookmarking, cercadors, filtres socials de notcies, wikis, etc.). Servei de Difusi. Barcelona, abril de 2008
  • 17. 13a sessi web al CEJFE La transformaci de laprenentatge en lnia a travs de la xarxa social i el vdeo Gregor Gimmy www.sclipo.com, fundador i chief executive officer (CEO) de lempresa Sclipo. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics. Sala dactes del CEJFE, 11 de juny de 2008. 194 assistents Leducaci tradicional planteja unes mancances dinfraestructura com ara la localitzaci, la sincronia i la falta dinteracci. La web 2.0, i en concret les tecnologies de xarxa social i tamb de vdeo i cmera web, ens ofereixen noves oportunitats per millorar laprenentatge perqu permeten aprendre dels millors siguin on siguin (deslocalitzaci), saber qui i qu s el millor, reduir el cost davaluaci, facilitar laprenentatge de qualsevol contingut per minoritari que sigui i guardar i trobar continguts i interaccions audiovisuals rellevants. Web 2.0 i xarxes socials Mentre que la web 1.0 permetia bsicament rebre informaci, comprar i cercar, la web 2.0 permet, a ms, crear continguts (textos, fotos, udio, vdeo) sense tenir coneixements de programaci. Aix mateix, facilita lavaluaci i socialitzaci dels continguts perqu hi ha interacci entre els usuaris. Les caracterstiques comunes de la web 2.0 sn que els usuaris tenen un perfil pblic propi (espai pblic), poden crear i compartir continguts, i interactuar de manera pblica i privada. Aquesta interacci afavoreix la promoci dels usuaris o dels continguts que aquests creen. Hi ha diferents tipus de web 2.0 segons els objectius dels usuaris: proposar i trobar continguts (digg, Technorati), promocionar-se (Blogger, Youtube, Flickr, MySpace), fomentar amistats (Facebook), aprendre i ensenyar (Sclipo), networking professional (Xing). Xarxa social+educaci = Sclipo: educaci social La combinaci de la xarxa social amb lobjectiu daprendre i ensenyar ha fet dSclipo una empresa pionera en eduaci social. Sclipo s una xarxa social en qu qualsevol persona pot publicar un nombre indeterminat de vdeos (no hi ha restriccions) per tal de facilitar laprenentatge de qualsevol contingut, incloent-hi els minoritaris. Lavaluaci dels continguts s molt extensa perqu els participants avaluen de manera directa i indirecta (visualitzacions, enviaments a amics, votacions, comentaris). Per aix, saber qui s el millor s ms fcil a Sclipo perqu sn els mateixos usuaris els que trien els millors continguts, la qual cosa redueix el cost davaluaci. SclipoLive s un servei pioner que permet ensenyar de manera sncrona a travs duna cmera web i gravar els continguts i els xats (apunts indexats al vdeo de la classe), a ms de desar els continguts audiovisuals i les interaccions rellevants per a poder trobar-los desprs fcilment. Properament hi haur una nova versi on hi haur un professor per a diversos estudiants, amb la possibilitat dafegir textos per complementar el vdeo. Conclusi La utilitzaci bsica dInternet s laprenentatge. Laprenentatge en lnia s una oportunitat molt gran i amb molt potencial per millorar leducaci mitjanant les tecnologies de la xarxa social combinades amb el suport audiovisual. A ms, permet solucions a mida per a empreses i administracions per socialitzar les bones prctiques entre els treballadors. Servei de Difusi. Barcelona, juny de 2008
  • 18. 14a sessi web al CEJFE La intelligncia collectiva i la web 2.0 Ricardo Baeza Yates www.dcc.uchile.cl/~rbaeza/spanish.html, director de Yahoo! Research Barcelona i Santiago de Xile. Va presentar lacte Joan Xirau, director del Centre dEstudis Jurdics. Sala dactes del CEJFE, 9 doctubre de 2008. 200 assistents La noci web 2.0. Impacte en la Internet actual Actualment, es calcula que les persones connectades sn entre 1 i 2,5 mil milions, i es preveu que en siguin 5 mil milions lany 2015; el trfic a Internet ha augmentat 20 vegades en 5 anys, i hi ha ms de 181 milions de servidors web. La web 2.0, constituda per les xarxes socials o social media, t com a caracterstica principal la fragmentaci de la propietat dels continguts i tamb la fragmentaci de laccs. Caracterstiques de la web 2.0: contingut generat per les persones i intelligncia collectiva El principal ingredient de la web 2.0 s la dinmica de la comunitat: els nous productes difuminen les distincions entre creadors, sintetitzadors i consumidors. Veiem per exemple el cas de Flickr www.flickr.com: sn els mateixos usuaris els que generen els continguts, els organitzen, els distribueixen, i en desenvolupen noves funcionalitats. Lecosistema de la web 2.0 el constitueixen els blocs; les xarxes socials com ara MySpace www.myspace.com, Facebook http://ca-es.facebook.com, Friendster www.friendster.com; la compartici denllaos preferits http://delicious.com; la missatgeria instantnia; la compartici de fotos (Flickr) o vdeos www.youtube.com; la participaci en grups http://es.groups.yahoo.com i persones responent a persones http://es.answers.yahoo.com. Corea del Sud s el pas ms avanat en xarxes socials. Mineria de dades ds del web El 2004, el periodista James Surowiecki va publicar el llibre The wisdom of crowds (la saviesa de la gent). A la web 2.0, lextracci dinformaci (mineria de dades) a partir de la saviesa de la gent millora lexperincia de lusuari a partir de dades recopilades: s crucial per millorar la cerca a la web (rnquing dels cercadors), el contingut i lestructura de la informaci (grcies al text ncora). Els sistemes de comunitats digitals, nova cincia emergent, i la saviesa implcita de la gent Els sistemes de comunitats digitals sn una nova forma de participar, pertnyer i compartir: la web actual reflecteix leconomia i la societat en general, s cientficament jove i intellectualment diversa. La saviesa implcita de la gent es manifesta en la folcsonomia (la classificaci collaborativa mitjanant etiquetes, tagging) i el coneixement, i t com a conseqncia la xarxa social implcita, com ara lOpen Directory Project www.dmoz.org o la Wikipedia www.wikipedia.org. En lmbit governamental shan creat tamb comunitats digitals a diversos pasos. A Catalunya, destaca lexemple del programa Compartim de gesti del coneixement i la preparaci collaborativa de la jornada anual del programa mitjanant el bloc social http://compartim.socializame.com. Conclusi Al web 2.0 el contingut s generat i compartit pels mateixos usuaris, i aix t un gran impacte a Internet, per tamb a la societat, leconomia, el mn de la publicitat, de leducaci, etc. Els actes de consum sn actes implcits de producci que no requereixen un esfor incremental. Es tracta de capturar lexperincia de la gent, permetent lassignaci dinmica de confiana a diferents persones. Servei de Difusi. Barcelona, octubre de 2008
  • 19. 15a sessi web al CEJFE Les persones hem de tenir identitat digital? Com construir-la Juan Freire http://juanfreire.net, expert en innovaci i estratgia en xarxes i organitzacions. Va presentar lacte Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovaci de la Direcci General dAtenci Ciutadana (Departament de la Presidncia). Sala dactes del CEJFE, 18 de febrer de 2009. 194 assistents La identitat digital Avui dia ls intensiu de les eines 2.0 i especialment dels serveis de xarxes socials fan necessari disposar duna identitat digital per fer-nos visibles a la resta de la societat: cal que controlem quina identitat es mostra a Internet; per tant, s preferible que la gestionem nosaltres mateixos en comptes de no ser-hi presents i que siguin altres persones que ens la gestionin. Aprenentatge i construcci de la identitat digital La construcci de la identitat digital forma part del procs daprenentatge en la cultura digital. Ens encaminem cap a un context amb una identitat hbrida (fsica i digital) per no tenim dues identitats, sin que la nostra identitat s nica, encara que a vegades s difcil discriminar lmbit personal de lmbit professional. Els adolescents ja noms perceben una nica identitat. Un estudi fet lany 2008 als Estats Units sobre ls que els adolescents fan dels mitjans digitals conclou que els adolescents es relacionen en dos tipus de comunitats: a) xarxes locals damics, com una extensi de les relacions fsiques, mitjanant trucades, sms, missatgeria instantnia, i b) xarxes dinters, dabast global, on es relacionen amb altres persones amb interessos similars i s en aquestes xarxes on desenvolupen les capacitats creatives (escriptura de blocs, publicaci de vdeos, etc.), guanyen visibilitat i reputaci. Els adolescents participen a la xarxa de tres maneres diferents: 1) per passar-hi lestona (hanging out); 2) per cercar-hi informaci sense un objectiu especfic (messing around), i 3) sapropien de la tecnologia, en fan un s autnom i especialitzat (geeking out). Hi ha dues maneres dentendre Internet: com un gran espai escombraria (jocs, informaci inexacta, publicitat...) o com un espai daprenentatge i socialitzaci. Segons el nostre procs daprenentatge, ens situarem en una banda o en laltra. Per construir la identitat digital no sn tan importants els instruments que fem servir sin per a qu els fem servir. La concepci de les competncies digitals ha evolucionat: sha passat dun enfocament tecnolgic (anys 90 primers 2000) a un enfocament comunicatiu social i participatiu (des de 2003). Conclusi - No hi ha normes per construir i controlar la identitat digital; s un procs daprenentatge individual. Encara shan de definir les regles del joc. - Cal anar en compte amb la informaci que publiquem, que per si sola pot no voler dir res per es pot fer mineria de dades i establir patrons. - Si no s t una identitat digital creada s ms fcil suplantar-la. - La identitat digital tamb afecta les organitzacions; per tant, lAdministraci tamb ha de construir la seva prpia identitat i ha de saber qu vol transmetre a la ciutadania. LAdministraci tamb ha de formar els treballadors perqu ells mateixos spiguen construir la seva identitat i que aquesta reverteixi en lorganitzaci. I aix s especialment necessari per a aquells organismes que estiguin immersos en projectes de xarxes socials i treball collaboratiu. Generalitat de Catalunya. Barcelona, febrer de 2009
  • 20. 16a sessi web al CEJFE Darwin a la societat de la informaci: adaptaci (i beneficis) o extinci Ismael Pea-Lpez http://ictlogy.net, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i expert en tecnologies de la informaci i la comunicaci per al desenvolupament (ICT4D) i laprenentatge digital. Va presentar lacte Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana del Departament de la Presidncia. Sala dactes del CEJFE, 10 de juny de 2009. 163 assistents Cap a una societat del coneixement El paradigma econmic de la societat industrial es basa en la gesti de recursos escassos i dels costos de transacci, i el mn sarticula i defineix segons aquests dos parmetres. Laccs a Internet i ls extensiu de les TIC est configurant una economia cada cop ms basada en el coneixement, amb estructures orgniques horitzontals i en la qual la informaci s abundant, es distribueix a costos prcticament nuls, s multidireccional i accessible a tothom. Com la ciutadania i les institucions han dafrontar aquests canvis? Adaptar-se o extingir-se Lalfabetitzaci tecnolgica i la competncia digital no ens allunyaran del risc dexclusi social si no som capaos de ser estructuralment rellevants per al sistema i crear valor a la societat. I aix val tant per a empreses i ciutadans com per a institucions. Si volem sobreviure no ens hem de limitar a ser mers executors o usuaris de les TIC. Hem de saber autoprogramar-nos i anar evolucionant per adaptar-nos als continus canvis. Seguint la teoria evolutiva de Darwin podem dir que aquells que no sadaptin al nou entorn estan condemnats a extingir-se. Algunes empreses o institucions desapareixeran de cop, altres saniran apagant a poc a poc, i a daltres els costar fora anys adaptar-se a les competncies i exigncies de la societat de la informaci. En aquest procs adaptatiu shaur de tornar a repensar la manera com ensenyem, treballem i ens relacionem. I s aqu on les institucions tenen un paper crucial. Cal que des dels governs, a ms de lalfabetitzaci tecnolgica i multimdia i la presncia digital, simpulsin poltiques adequades que ajudin la ciutadania i les empreses a veure la utilitat dentrar a la societat de la informaci (estratgies pull), de manera que comparteixin la necessitat dintegrar-se en aquest nou model social i estructural per no quedar-se fora de joc. Si sen veu la utilitat, saccepten de bon grat els canvis. Conclusions - La societat actual est basada en el coneixement, abundant i de baix cost, per oposici a la societat industrial, basada en lescassetat de recursos i els costos de transacci. - Lalfabetitzaci tecnolgica i multimdia sn elements que faciliten la integraci en el nou model de societat del coneixement, per per evitar lexclusi social cal conscincia digital i crear valor a la societat. - La nostra supervivncia passa per adaptar-nos als canvis i ser estructuralment rellevants per al sistema. - Ciutadans i institucions han dinteractuar estretament per repensar i remodelar tots els mbits de la vida quotidiana, dacord amb les noves necessitats. - Les poltiques institucionals basades en estratgies pull sn cabdals per provocar un canvi dactitud. Generalitat de Catalunya. Barcelona, juny de 2009
  • 21. 17a sessi web al CEJFE Treballar en xarxa a lAdministraci: per on comenar? Gens Roca www.genisroca.cat, especialista en estratgia i Internet. Va presentar lacte Roser Bach, directora del CEJFE, i Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana. Sala dactes del CEJFE, 14 doctubre de 2009. 213 assistents La sessi, amb un format diferent de les anteriors, va ser molt participativa. Gens Roca va fer de conductor de la sessi desprs de lintens debat que es va produir, abans de la sessi web, a Internet: a lespai habilitat al Facebook, a diferents blocs i tamb a Twitter. Hi va haver ms de 100 participants i ms de 200 aportacions. Gens Roca va elaborar el gui de la sessi a partir daquestes aportacions i, desprs danalitzar-les i classificar-les, va proposar una reflexi sobre qu entenem per Administraci 2.0 i va encetar un debat centrat en cinc temes. Lentorn La ciutadania no demana projectes 2.0, el que vol s una Administraci eficient i gil, tot i que tamb hi ha una part de la societat immersa en el 2.0 que demana relacionar-shi duna manera directa. A ms, lAdministraci no ha desperar que la societat demani projectes 2.0, ha davanar-shi. Lintorn (organitzaci interna de lAdministraci, segons Gens Roca) Ls i la implantaci de les eines 2.0 no s una prioritat tan gran com, per exemple, la digitalitzaci de processos, que cal dur a terme abans del 2010 dacord amb la Llei 11/2007. Els projectes 2.0 tamb generen una certa por a les crtiques i a no poder atendre correctament les peticions de la ciutadania. Els projectes Abans de posar en marxa un projecte 2.0, cal tenir clars els objectius, observar lentorn i esbrinar si hi ha projectes semblants perqu potser noms shan dadaptar o shi ha de donar un enfocament diferent. A ms, els projectes estan en evoluci contnua i en versi beta permanent. Els lideratges Els projectes 2.0 han de combinar jerarquia i meritocrcia, s a dir, han de tenir un doble lideratge: un cap jerrquic que entengui el projecte i faciliti els recursos necessaris i un lder del projecte que dinamitzi la xarxa. Cal fer veure als directius que el treball en xarxa aporta un valor afegit i per a aix shan destablir les mtriques adequades. La legalitat LAdministraci ja usa de manera profitosa eines 2.0; noms ha de tenir cura de la informaci que publica en plataformes externes, ja que hi ha continguts que no shan de fer pblics (com ara dades personals). Conclusions Per concloure, Gens Roca va triar tres frases que exemplifiquen els ingredients necessaris per tirar endavant projectes 2.0 a lAdministraci: - Si vols fer un projecte 2.0, detecta, alia i suma. - Cal lideratge, valors i metodologia. - Si vols impulsar un projecte 2.0 a lAdministraci... pacincia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2009
  • 22. 18a sessi web al CEJFE Noves formes de comunicaci institucional Jordi Segarra www.stpolitics.com, consultor en comunicaci poltica i institucional. Va presentar lacte Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana del Departament de la Presidncia. Sala dactes del CEJFE, 19 de gener de 2010. 200 assistents La tecnologia noms s una eina La tecnologia s un instrument al servei duna estratgia. Avui dia disposem de moltes eines per comunicar-nos, per abans de res cal investigar: cal saber qu es vol, com es vol o com es pot fer i, a partir daqu, fer-ho. Per aix s indispensable conixer el pblic (target) i lentorn. Cal conixer quin s el target perqu la poltica s local, per tamb personal. Aix es fa a partir del que sanomena microtargeting: identificar el pblic al qual ens adrecem a travs de diverses eines, com ara el buzz monitoring (rastreja les converses i les tendncies socials als frums, xarxes socials, etc); xarxes socials especialitzades; mineria de dades; implantaci territorial offline (a travs de lders locals, de persones capaces dinfluir i en qui es confia de manera natural). Copiar i enganxar no funciona No shan de copiar estratgies de comunicaci exitoses, sin que s ms rendible adaptar al nostre context el que haguem aprs daltres. Dileg/conversa en lloc de monleg La comunicaci externa i interna de les organitzacions sha de basar en la generaci dinformaci, debat i participaci All politics is personal Els missatges ja no sadrecen a un grup sin a una persona. La tecnologia ens permet la creaci i difusi audiovisual directa de la ciutadania. La multiplicaci del mercat meditic permet una major personalitzaci. A travs de la tecnologia, podem segmentar individualitzadament el nostre pblic. La poltica, per, encara no s 100% viral, ja que encara dominen socialment els mitjans tradicionals. Les tendncies de futur sn la geolocalitzaci, lespecialitzaci dels mitjans socials i la transformaci dels mitjans tradicionals. Sense emoci no hi ha reacci A la poltica, lemoci sempre guanya la ra. El que fa que els electors creguin en un tema o vulguin un canvi, no sn noves informacions, sin noves emocions. De lesfera pblica a lespora pblica El poltic ha dusar els mitjans per comunicar-se amb les persones. No hi ha dhaver noms un programa sin tamb calen emocions, xarxes socials i connexi amb les persones. Conclusions - Cal una ra, un missatge amb histria (storytelling), una emoci, una espurna (momentum). - Sha dusar el llenguatge i el canal adequats. - Cal mobilitzar les persones: no shan dintentar convncer, shan dinvolucrar i motivar. Generalitat de Catalunya. Barcelona, gener de 2010
  • 23. 19a sessi web al CEJFE Lideratge institucional a la xarxa Antoni Gutirrez-Rub www.gutierrez-rubi.es, assessor de comunicaci poltica i consultor poltic. Va presentar lacte Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana del Departament de la Presidncia. Sala dactes del CEJFE, 9 de mar de 2010. 148 assistents Context La societat actual est en un procs de transformaci: els canvis sn socials i econmics, per tamb culturals, relacionals i geopoltics. En aquest context, lAdministraci s vista amb prejudicis i tpics davant duna societat cada cop ms exigent: canvien els conceptes (valor-preu, ocupaci-feina, habilitats-professi) i sorgeixen nous actors: ciutadans connectats, activistes digitals, e-consumidors... que esperen qualitat dels serveis, respostes rpides, transparncia i possibilitat de participaci. LAdministraci no ha de fer mrqueting, sin que ha de conversar amb aquests nous actors. Lideratge institucional a la xarxa: les idees sn poder En aquest nou context de societat digital, la comunicaci tradicional no s suficient per mantenir un dileg amb el ciutad i satisfer les seves demandes. El discurs nic ja no s possible, com ho demostren les xarxes socials. La relaci de poder ha canviat, ja no s jerrquica: la identitat digital depn de la reputaci; per aix cal ser present a la xarxa aportant idees i informaci de valor i apostar per la cocreaci amb els prestadors de serveis i amb la ciutadania. Ara el poder s agilitat, rapidesa, creativitat i idees amb valor. El poder ja no s posici sin presncia i la presncia configura la posici. Recursos - Gabinets de premsa virtual. - Nous espais web oberts, optimitzats per a cercadors i amb personalitzaci dels continguts. - Repositoris digitals amplis i bases de dades obertes. - s deines 2.0. - Monitoratge de la presncia de la instituci a Internet i de les respostes als ciutadans. Idees clau: la comunicaci 1.0 amb eines 2.0 est condemnada al fracs El canvi no s tecnolgic, s cultural i implica una nova cultura de la comunicaci i un model organitzatiu diferent que impulsi el talent creatiu: la creaci collaborativa i la intelligncia collectiva. Conclusions: no va de maquillatge, va de canvi - LAdministraci ha de respondre amb transparncia les demandes duna societat cada cop ms crtica i exigent. - Lobjectiu de la informaci no s detectar el poder sin compartir-la per millorar i canviar les coses. - Innovar no s fer una cosa que no feies abans, sin fer una cosa nova que necessites aprendre. - La innovaci comporta el plaer daprendre, per tamb de saber i de compartir. Aix ens far millor professionals, millors persones i serem ms felios. Generalitat de Catalunya. Barcelona, mar de 2010
  • 24. 20a sessi web al CEJFE Competncies digitals i aprenentatge Boris Mir www.xtec.cat/~bmir, professor deducaci secundria i actualment integrant de lequip impulsor del Projecte EDUCAT1x1. Va presentar lacte Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana. Sala dactes del CEJFE, 11 de maig de 2010. 124 assistents 1. Escola i aprenentatge A les aules catalanes hi ha 1.180.460 alumnes; 62.805 docents en centres pblics, i 4.373 centres, entre pblics, concertats i privats. Lescola t la funci no exclusiva de laprenentatge, per tamb t la funci no exclusiva de la custdia i la socialitzaci; funcions que sembla que no disminuiran, ans al contrari. Lescola no s noms un servei, s una instituci, per aix la satisfacci de l'usuari est sempre subordinada al grau de respecte als principis educatius i tics que fonamenten la instituci escolar. 2. Les competncies transversals en el nou sistema educatiu Tant la Llei deducaci (2006), estatal, com els decrets 142 i 143/2007 dmbit catal, incorporen en els nous currculums educatius competncies transversals i especfiques, una de les quals s el tractament de la informaci i la competncia digital. Aquest aprenentatge basat en competncies representa ls integrat i estratgic de capacitats diverses en situacions reals, contextualitzades i no escolars i comporta uns canvis en les prctiques docents que no es poden decretar. Tot plegat fa considerar que estem en un moment de transici entre models diferents que demanaran canvis de major abast. 3. La competncia digital: aprenentatge, informaci, comunicaci, cultura digital i tecnologia Hi ha diverses visions i tendncies quan parlem de competncia digital, per moltes tenen una base comuna, una msica de fons que va convergint en unes dimensions clau que comprendrien aprenentatge, informaci, comunicaci, cultura digital i tecnologia. La competncia digital ha de combinar coneixements, habilitats i capacitats, en conjunci amb valors i actituds, per assolir objectius amb eficcia i eficincia en contextos i amb eines digitals. La competncia digital cobra sentit si s abordada des del marc del saber. I com que forma part del coneixement, es pot aprendre i ensenyar. Un competent digital ha de ser capa daprendre, de generar coneixement, amb eines i en entorns digitals, per tamb ha de saber tractar i avaluar informaci, sha de saber comunicar, relacionar i collaborar, ha dactuar de manera responsable, cvica i segura, i, naturalment, tamb ha de saber utilitzar les eines, no tant cap programari concret, sin el scol com que hi ha darrera de les eines. 4. Innovaci i gesti del canvi educatiu La Llei deducaci de Catalunya de 2009 proposa canvis en lorganitzaci i la gesti dels recursos humans i econmics dels centres, i preveu un increment progressiu de la despesa en educaci. Les innovacions educatives han de ser escalables perqu puguin tenir un impacte generalitzat. No nhi ha prou amb millorar les infraestructures tecnolgiques, sin que cal una decidida gesti del canvi que impliqui els docents i que els ajudi a apropiar-se del nou context digital. Potser hem de ser modestos en els canvis per assegurar la implicaci de tothom. Conclusions - La competncia digital s ls estratgic de capacitats en cinc mbits: aprenentatge, informaci, comunicaci, cultura digital i tecnologia. - La introducci massiva de tecnologia a les aules no assegura laprenentatge de la competncia digital, per crea les condicions per fer-la possible. - Lescola no pot canviar-se a si mateixa, necessita lajuda de tota la societat. - Els canvis es produeixen fent-los. No podem esperar a tenir les condicions perfectes per comenar, les condicions les anirem creant a mesura que anem canviant i millorant. Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2010
  • 25. 21a sessi web al CEJFE Intelligncia competitiva a lAdministraci Ramon Maspons, professor, investigador i especialista en intelligncia competitiva. Va presentar lacte Marta Continente, directora general dAtenci Ciutadana. Sala dactes del CEJFE, 19 doctubre de 2010. 186 assistents De la societat postindustrial a la societat del coneixement En la societat del coneixement hi ha una gran acumulaci dinformaci i cada vegada tenim ms problemes per captar-la, tractar-la i analitzar-la. Les activitats d'intelligncia ens ajuden a identificar les nostres necessitats d'informaci (si hi s i on cal anar-la a buscar). En el nostre pas, per, no hi ha cultura informacional ni es destinen els recursos necessaris per a la captura i tractament de la informaci com fan altres pasos del nostre entorn. Sentn per intelligncia competitiva el procs d'obtenci, anlisi, interpretaci i difusi de la informaci de valor estratgic sobre la societat i els competidors. La intelligncia competitiva pot augmentar els beneficis de lorganitzaci a curt termini millorant la qualitat de la presa de decisions i pot incrementar els beneficis a llarg termini donant pautes a la gesti per prendre decisions estratgiques que intensifiquin la satisfacci dels clients. Tradicionalment les organitzacions han centrat els seus esforos a difondre la informaci de lempresa cap a fora. Per, actualment, en un entorn complex a causa dels canvis tecnolgics constants, la globalitzaci dels mercats i la desmassificaci (personalitzaci dels productes), les organitzacions han de ser ms obertes. Tant provedors com clients i tamb tot lentorn de lempresa sn fonts dinnovaci. Qualsevol organitzaci ha de respondre unes preguntes bsiques denfocament de la intelligncia de lorganitzaci: quina informaci es busca, on la trobem, com la comuniquem, a qui la dirigim i quins recursos shi destinen. A ms, cal identificar els possibles canvis que es puguin produir a lentorn per tenir ms marge de maniobra per actuar. Les activitats dintelligncia a lAdministraci El sector pblic ha daplicar la intelligncia competitiva de forma efectiva. La principal diferncia amb el sector privat s la manca de benefici com a element motivador. Els incentius es relacionen ms amb la gesti de pressupost (mesures input) que en les mesures de resultats. Anem cap a organitzacions obertes on provedors i clients sn font dinnovaci i dinformaci. Hi ha organitzacions obertes que busquen les solucions directament a lentorn: creen comunitats virtuals per obtenir respostes. Les estratgies han de ser ms efectives i amb costos eficients. Les organitzacions pbliques tamb tenen clients, per la relaci amb ells s diferent ja que poden tenir agents (stakeholders) en les seves cadenes de valor, i competidors (competncia pel finanament, pel personal, pels usuaris, per la influncia i el prestigi...). Conclusions - Les necessitats informacionals han destar alineades amb lestratgia de lorganitzaci. - Les organitzacions pbliques com a receptores de diferents punts dentrada dinformaci han de poder desenvolupar eines danlisi dinformaci que permetin prestar els serveis de manera ms eficient. - La intelligncia competitiva encaixa en el sector pblic noms si maximitza el valor dels agents que participen en el procs. Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2010
  • 26. 22a sessi web al CEJFE Community managers a lAdministraci? Com han de ser Jos Antonio Gallego, fundador i president dAerco. Va presentar lacte Ignasi Genovs, director general dAtenci Ciutadana i Difusi, i Roser Bach, directora del CEJFE. Sala dactes del CEJFE, 1 de febrer de 2011. 180 assistents + 52 assistents per streaming La crisi impulsa una transformaci social Al llarg de la histria shan produt moltes crisis, que han impulsat una transformaci social. La societat en els moments de crisi entn que no pot confiar en els motors socials i econmics existents perqu no sn prou gils. Actualment, hi ha eines 2.0, mitjans socials, que faciliten aquesta transformaci, impulsada per la gent; ja no s noms el canvi dunes elits per unes altres. Exemples deines: Ushahidi, Flood aid... i, a lAdministraci pblica, BlueServo, que posa en mans de la comunitat el control de la frontera entre els Estats Units i Mxic. Els estats poden impulsar ls de les tecnologies socials, com la majoria dels pasos anglosaxons, o posar-hi fre, tant si no fan res com si ho fan a destemps. Claus de lxit dels projectes de mitjans socials a lAdministraci - Formaci dels participants i un marc normatiu clar: els empleats pblics han de saber com funcionen, com poden collaborar-hi i com hi poden aportar valor (p.e. Guia dusos i estil a les xarxes socials de la Generalitat). s molt important tolerar lerror benintencionat. - Collaboraci interna: cal una comunicaci interdepartamental clara, que necessita implicaci i eines a labast de tothom que ho permetin - Crear valor: oferir informaci de qualitat i no fer noms notes de premsa - Meritocrcia, reputaci: qui shi involucra i fa s ms respectat - Escolta activa i canvi intern: cal escoltar qu diu lusuari i partir daqu transformar. - Estratgia definida: qu volem? com ho mesurarem? Qualsevol projecte duna organitzaci ha daconseguir, com a mnim, una daquestes finalitat: rebaixar costos, incrementar les fonts actuals dingressos o crear noves fonts dingressos. Rellevncia de les mtriques Cal mesurar els beneficis que aporten els mitjans socials: les mtriques poden ser dactivitat (pgines vistes, visitants nics...), de mrqueting i vendes, de suport al client, de desenvolupament del producte (p.e. nombre didees per a nous productes) i de recursos humans (p.e. rtio de temps per empleat). Rol del community manager La comunitat s lobjectiu del community manager, que sap que est fent b la seva feina quan es converteix en un personatge incmode, qestiona la forma habitual de fer les coses, obt un reconeixement dels seus companys ms gran del que comporta el seu rang, li consulten temes, passant per sobre de jerarquies i departaments, i aconsegueix portar alguna de les seves idees a la prctica. El cicle professional del community manager, segons Jeremiah Owyang, passa per diferents fases: despertar, ascensi, tempesta de conflictes culturals i decisi de continutat (esdevenir una rea de suport al client o fer crixer el projecte i permetre que sigui escalable). El community manager ha de dur a terme 5 tasques: - Escoltar, la tasca fonamental. - Fer circular la informaci internament. - Explicar la posici de lempresa o lAdministraci pblica. - Identificar lders dins i fora de lempresa i motivar-los. - Trobar noves vies de comunicaci empresa / comunitat. Generalitat de Catalunya. Barcelona, febrer de 2011
  • 27. 23a sessi web al CEJFE De Pau a Pau: Internet per aprendre i emprendre Gens Roca presenta i entrevista Pau Argelaguet i Aleix Pujadas, estudiants de 3r dESO autors dun bloc, i tamb Jordi Collell, cap de comunicaci dEyeOS. Sala dactes del CEJFE, 8 de mar de 2011. 175 assistents Internet per al creixement personal Els fundadors dEyeOS van comenar el seu projecte amb 16 o 17 anys (en principi, com un escriptori web). Els estudiants dESO (Pau, Aleix i Enric) tenen entre 13 i 14 anys, i el que volen s oferir als usuaris programari que els ajudi a resoldre els seus problemes, compartir el seu coneixement. Internet per al desenvolupament professional Pau Argelaguet i Aleix Pujadas no es plantegen fer negoci amb el seu bloc. S que valoren, per, la inclusi de bners publicitaris per finanar-se el servidor i poder millorar-ne els continguts. Tenen 150 usuaris nics diaris, i el bloc sactualitza diriament, amb coneixements propis o producte de la recerca dinformaci. Tot el programari que ofereixen s lliure o gratut, les imatges sn prpies i est publicat amb llicncia Creative Commons. EyeOS, en canvi, s una empresa que demostra que es pot fer negoci amb el programari de codi obert, que genera una facturaci anual daproximadament 1 mili deuros, en la qual participen 17.000 persones de 64 pasos, i que t 64 departaments (per mbits culturals/lingstics i geogrfics). Tant els estudiants com Jordi Collell admeten que langls s la llengua vehicular a Internet, i EyeOs funciona bsicament en aquesta llengua per poder tenir labast global de qu gaudeix. Internet per al treball i els projectes. El cas dEyeOS EyeOS ha fet un creixement exponencial des que el 2005 va publicar els seus codis a Internet: tothom el pot agafar i modificar-lo amb lnica condici que el torni a posar a disposici de tothom. Jordi Collell ofereix una srie de consells per passar de ser un grup a ser un projecte global: no perdre el cap (no treballar en espera duna adquisici multimilionria), crixer de manera esglaonada (saber en tot moment qui ets, on ets i qu saps) i disposar de persones amb la formaci acadmica adequada (no noms cal saber programar, malgrat que aquesta habilitat s la base, sin que calen moltes altres qualitats). El projecte ms important dEyeOS s anar cap a la virtualitzaci daplicacions en el nvol. Lentrada de capital risc pot comportar un canvi dADN a lempresa. Internet com a espai de relaci/participaci amb lAdministraci Internet s un espai on es generen sentiments didentitat i pertinena. Les administracions han de tenir en compte que, a lhora de demanar i poder aprofitar la participaci ciutadana, han de fer-ho tant amb els continguts digitals com amb els continguts analgics. Els estudiants es queixen de la poca preparaci del professorat pel que fa a les TIC. Segons Gens Roca no es pot pretendre que un collectiu de ms de 60.000 persones es normalitzi en tan pocs anys, i que ls de les TIC no depn tant de ledat com de les necessitats. Generalitat de Catalunya. Barcelona, mar de 2011
  • 28. 24a sessi web al CEJFE Lobertura de dades (open data) a Catalunya Jos Manuel Alonso, program manager de la World Wide Web Foundation, codirector del Grup deGovernment al Consorci W3C i membre del CTIC. Va presentar lacte, Ignasi Genovs, director general dAtenci Ciutadana i Difusi. Sala dactes del CEJFE, 25 de maig de 2011. 210 assistents Els canvis en les relacions entre les administracions pbliques, la ciutadania i les empreses Fins a leclosi de lopen data, la informaci facilitada en les diverses pgines web per les administracions era insuficient: sacusava lAdministraci de tenir visi de tnel, de no tenir en compte les necessitats de la ciutadania. En lanomenat cas Birmingham, els ciutadans van crear el web que els hagus agradat que tingus el seu ajuntament. Per tot va comenar a canviar quan la Biblioteca del Congrs dels EUA i Flickr van fer un projecte pilot dobertura de dades i van publicar al portal fotografies del fons de la biblioteca: va comportar un retorn inesperat per part de la ciutadania, la qual cosa els va permetre millorar el servei. La importncia de la informaci del sector pblic El sector pblic genera quantitats ingents dinformaci. Alliberar aquestes dades significa tornar-les als seus autntics propietaris: la ciutadania. A ms, la millor manera de reutilitzar les dades sempre se li acudir a alg extern. La reutilitzaci de les dades per part de ciutadans i empreses s totalment legtima, perqu s una font dinnovaci que permet generar riquesa econmica i social. Exemples diniciatives i aplicacions amb dades obertes procedents de tot el mn En sn molts, i molt diversos. Es localitzen sobretot a Europa i Amrica del Nord. Per destacar-ne uns quants: aplicacions per a mbils a Pars i Barcelona que informen sobre els serveis del metro; a Madrid, un servei informatiu sobre els nivells de polluci ambiental, que transforma les dades en grfics; a lrea de la badia de San Francisco, un desenvolupament sobre rutes de transport pblic, i tamb als EUA, una aplicaci interactiva que mostra la despesa pblica en tecnologia. Els dos pasos ms avanats en dades obertes perqu en van ser pioners sn els EUA i el Regne Unit. Com desenvolupar i implantar una estratgia de dades obertes amb xit cercant lexcellncia tecnolgica Cal disposar duna estratgia de govern (interna i externa), de metodologia (per identificar les dades adients, publicar-les i consumir-les) i de capacitat de dinamitzaci dels projectes. Tim Berners-Lee va establir 5 nivells dexcellncia tecnolgica en dades obertes. El nivell mnim (1) consisteix simplement a posar materials al web; el nivell mxim (5) cont dades estructurades, formats no propietaris, URL que identifiquen dades i enllaos de dades amb dades daltres llocs (mashups). El primer nivell s molt ms barat dassolir, per el darrer acaba obtenint molt ms retorn de la inversi (ROI) a mitj i llarg termini mitjanant loptimitzaci del reaprofitament. Obertura de dades a Catalunya. Antecedents, situaci actual i perspectives de futur A Catalunya, la cultura dobertura i reutilitzaci de dades ja t histria. El juny de 2007, el Departamen