3a. PART LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA,

UN DRET DELS POBLES

La fam, que per a nosaltres és simplement una sensació passatgera amb la que el cos ens indica que necessita alimentar-se, és per a molta gent arreu del món una situació permanent. La subalimentació està generalitzada a molts països i és, al segle XXI, la principal causa de mort de les persones.

Cada setmana moren de fam al món més de 200.000 persones, pràcticament les mateixes que durant el terratrèmol que al desembre de 2004 va assolar el sud-est asiàtic. Aquestes són dades del Programa Mundial d’Aliments (PAM). El seu director, James Morris, diu que “la gana i la desnutrició crònica també són una emergència”.

LA FAM AL MÓN LA FAM AL MÓN

ALGUNES DADES

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), és una agència de l’ONU encarregada dels problemes d’alimentació al món. En el seu informe anual, lamenta les poques coses que es fan per combatre la fam, que afecta 850 milions de persones, de les quals 815 milions estan als països en desenvolupament, 28 milions als països en transició i 9 milions als països industrialitzats.

Què part de la població mundial està afectada de desnutrició? Quines creus què són les causes?

De totes les persones subalimentades el 75 % són camperols

MAPA DE LA SUBNUTRICIÓ

Aportació calòrica en la dieta per habitant (1996)

Una persona necessita al dia entre 2300 i 2800 calories per mantenir la seva activitat corporal, amb variacions segons l’edat, el pes i el tipus de treball que fa. De la persona que no arriba a les 2300 calories diàries, diem que pateix un problema de malnutrició.

subnutrició en diferents àrees geogràfiques

0 300 600 900 1200

Xina

Índia

d'altres països d'Àsia

Sudamèrica i el Carib

Àfrica del Nord i Orient Pròxim

Àfrica Sub-sahariana

població subnutrida

població total

Als anys 80 es calculava en 500 milions el nombre de persones subalimentades. En l’actualitat són més de 800 milions

Hi ha més o menys persones subalimentades que fa vint anys? En quines àrees geogràfiques estan la majoria?

PERQUÈ HI HA FAM ?

Des de els anys 60 s’han anant desenvolupant mesures per reduir l’extensió de la fam.

La Revolució Verda va ser la més coneguda.

Malgrat tot, com ja hem vist la subnutrició afecta ara a mes persones que fa 30 anys. Perquè persisteix al segle XXI ?

HI HA MANCA D’ALIMENTS ?

La disponibilitat global d’aliments per habitant s’ha incrementat almenys en un 20% des de 1960 . Mesurat globalment, existeixen més aliments dels que cal per alimentar tothom.

Considerant només els cereals, n’hi ha prou per proveir a tots de suficients proteïnes i més de 3.000 calories al dia.

El problema és que molta gent és massa pobra per a comprar els aliments que hi ha disponibles. Alguns dels "països de la fam" tenen suficient menjar per a tota la seva població en aquest moment. Molts d’ells són exportadors nets d’aliments i d’altres productes agrícoles.

Inclús en èpoques de crisis alimentàries per la població els països Sub-Saharians han exportar fruita, cafè, cacau o mandioca, principalment a Europa.

I des del Sud-Est Asiàtic s’exporta l’arròs o els camarons què la majoria de la població local, massa pobra, no pot adquirir.

La producció d’aliments ha augmentat o disminuït des de 1980? I ha estat amb el mateix ritme a tot el món?

HI HA MANCA DE TERRA CULTIVABLE?

La superfície de terra cultivada al món no ha parat de créixer i també ha crescut la productivitat. Però no tota la terra és productiva des de el punt de vista alimentari, en part perquè molts latifundis es consideren més com una inversió que no pas com un recurs alimentari.

El Brasil, per exemple, cultiva més acres per persona que els Estats Units, però la seva població subalimentada ha passat del 45% al 72% en els últims anys.

En general la fam no la causa ni la manca de terres ni la manca de productivitat.

A L'Àfrica, durant e1s últims vint anys, la producció de cafè s’ha multiplicat per quatre i la de cacau i cotó s'ha doblat, però en detriment dels cultius d'aliments.

La fam depèn més del sistema de possessió de la terra i del que es produeix que no pas d’altres coses com la densitat de població.

L’Índia té el doble d'acres cultivables per persona que la Xina. Mentre que aquest darrer estat en només 20 anys, ha pogut eliminar la fam, a l’Índia encara la pateixen.

Si no és per manca d’aliments ni de terra suficient i productiva, a què es deguda la subalimentació de milions de persones, principalment als països del Sud?

A Brasil l’1% dels propietaris de terres posseeixen el 47% del territori nacional. Un dels latifundis més grans ocupa 4 milions d’hectàrees (més que tota Catalunya), però n’hi ha d’altres d’un milió o mig milió d’hectàrees. La major part d’aquestes terres estan dedicades al cultiu per l’exportació i una part estan sense utilitzar.

I d’altra banda hi ha 4 milions i mig de famílies camperoles sense terra, jornalers, temporers o petits propietaris obligats a abandonar o vendre la seva terra.

ACCÉS I PROPIETAT DE LA TERRA. EL CAS DE BRASIL

L’agricultura familiar respon pel 40% de la producció agropecuària de Brasil. Produeix el 84% de mandioca, el 67% de mongetes, el 58% dels porcins, el 54% dels lactis, el 49% del blat de moro, el 46% del blat, el 40% de les aus i ous, i el 31% de l’arròs que arriba a la taula dels brasilers.

Mentre l’agricultura patronal produeix el 60% del PBI agrícola, també consumeix el 75% del crèdit rural públic, en tant la petita agricultura té accés a solament el 25% del crèdit disponible per a produir gairebé el 40% de la renda agrícola del País.

A pesar de la falta de crèdit, assistència tècnica i suport a la comercialització, la petita propietat presenta un aprofitament mitjà de la terra dues vegades i mig superior al de l’agricultura patronal. Entre 1989 i 1999, l’agricultura familiar va augmentar la seva producció en 3,79% contra 2,60% de la gran agricultura.

Tan sols entre 1999 i 2001, 5,3 milions de persones van abandonar el camp.

Brasil, però, no és un cas únic. A Guatemala un 2% dels propietaris posseeix el 60% de la terra. I el 32% de la població passa fam. A Bolívia els latifundis de més de 2.500 Ha ocupen el 65% de la terra. Mentre que el 52% dels camperols i les camperoles amb explotacions petites només ocupen el 0'8% de la terra.

Qui té més facilitats per accedir al crèdit, el gran propietari o el petit agricultor?

Qui produeix més de cara a cobrir les necessitats alimentàries? Qui produeix més de cara a l’exportació?

Des de 1950 fins a 1980 es va produir un increment dels rendiments agrícoles en molts països pobres amb el que es va conèixer com la Revolució Verda.

Es va sustentar principalment en la millora de tres cereals clau en l'alimentació: blat, arròs i blat de moro. El desenvolupament de noves varietats amb capacitat per madurar abans i produir més collita, juntament amb l'accés per part dels agricultors a equip, abonaments, regadiu, pesticides i crèdits, va aconseguir que en tres dècades es dupliquessin els rendiments de les collites en nombroses zones del món.

LA TECNOLOGIA A L’ALIMENTACIÓ: LLUMS I OMBRES DE LA REVOLUCIÓ VERDA.

Encara que la Revolució Verda va ser un salt important en la producció d’aliments, va conduir a la utilització insostenible de substàncies agroquímiques. També les noves varietats van desplaçar a les varietats tradicionals, la qual cosa va donar lloc a la pèrdua de biodiversitat.

Entre els efectes indesitjables que deixa la Revolució Verda s’esmenta:

• La utilització de la major part del sòl en monocultius. En molts casos s’han returat territoris d’alt valor ecològic que sustentaven una biodiversitat de la qual la humanitat podria treure més profit mitjançant usos alternatius i sostenibles.

• Les pràctiques agrícoles recents fan gran ús d’aigua. En 2025 podrien ser 3000 milions de persones les quals manquessin d’aigua per a usos essencials.

• L’abús d’adobs nitrogenats i plaguicides fa que l’aigua quedi contaminada, amb els consegüents perjudicis. Entre 1950 i 1998 l'ús de fertilitzants es va multiplicar per nou.

• Es gasta cada vegada més energia, procedent majoritàriament dels combustibles fòssils, un recurs no renovable.

• Ha hagut una accentuada tendència a la pèrdua de biodiversitat de plantes de cultiu. Milers de varietats locals s’han vist desplaçades per unes quantes varietats d’alt rendiment, però que sovint no rendeixen en zones tropicals o subtropicals. Abans, una plaga podia afectar a certes varietats, però unes altres eren capaces de sobreviure. Ara, quan una malaltia afecti una planta d’un cultiu, danyarà a totes per ser genèticament similars.

• L’ús de noves tecnologies (fertilitzants, pesticides, maquines) beneficia aquells qui ja posseeixen terra i diners. I sovint els qui necessiten aquestes millores no poden adquirir-les.

LA FI DE LA REVOLUCIÓ VERDA

A Sonora (Mèxic), abans de la «Revolució Verda», l’extensió mitjana de les granges era de 160 hectàrees. Després de 20 anys de modernització, la mitjana havia augmentat fins a 800 hectàrees i el 75% dels camperols estaven sense terra.

Quals han estat els pros i contres de la Revolució Verda?

LES REGLES DEL COMERÇ

Ja havíem vist que el desenvolupament d’Europa i Amèrica del Nord es va fer en base a una política de protecció de la seva indústria i agricultura. En l’actualitat, malgrat es parla de lliure comerç, Europa, EEUU i Japó protegeixen intensament la seva agricultura per garantir la producció d’aliments bàsics, a la vegada que s’intenta persuadir als països en desenvolupament de tot el contrari: que no protegeixin la seva.

Els països més pobres queden en una situació de gran desavantatge, perquè no poden permetre’s subvencionar la seva agricultura i, en canvi, han de obrir els seus mercats als productes subvencionats – i per tant més barats - dels països desenvolupats.

Molts països en desenvolupament comencen a dependre de la importació de productes alimentaris i perden la producció local d’aliments de primera necessitat. Als darrers 30 anys, els 49 països menys avançats han passat de ser exportadors nets d’aliments per convertir-se en importadors

A Mèxic, el blat de moro és un cultiu tradicional des de fa milers d’anys. Un estudi del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) sosté que s’han perdut entre 750.000 petites produccions familiars com a conseqüència de la liberalització del comerç i la immediata caiguda del preu del blat de moro.

Els consumidors tampoc han resultat beneficiats. Per exemple, mentre el preu mundial del cafè va caure un 18% entre el 1975 i el 1993, en canvi el de venda al consumidor va augmentar més d’un 200%.

Cada vegada més, un reduït nombre d’empreses transnacionals controlen els mercats mundials de productes bàsics. Això els permet poder exigir al productor preus baixos mentre mantenen elevats preus de venda al consumidor.

Amb aquest sistema un grup reduït de persones i d’empreses s’enriqueixen en perjudici de la majoria d’agricultors i consumidors, tant al Nord com al Sud. Els més pobres i marginals, sobretot els pagesos de les zones rurals dels països empobrits, són els que es queden més relegats.

A qui beneficia i a qui perjudica la subvenció a l’exportació de productes? Quins inconvenients té la liberalització de la importació de productes?

LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

La sobirania alimentària és el dret dels pobles i països a decidir la seva política agrària i alimentària, per tal de garantir a la seva població una alimentació adequada i respectant les seves pròpies cultures.

La sobirania alimentària inclou el dret a desenvolupar el mitjans per tal d’aconseguir aquest objectiu

- Prioritzar la producció d’aliments per als mercats nacionals i locals, sobre la base de l’agricultura camperola i familiar; - Garantir preus justos per als agricultors, protegint els mercats nacionals del “dumping” de productes importats a baix preu; - Facilitar l’accés a la terra i altres recursos productius. - Reconèixer i promoure la funció de la dona en la producció d’aliments i promoure la igualtat d’accés als recursos productius i de controlar-los. - Atorgar a les comunitats el control sobre els recursos productius i no cedir la propietat de la terra, l’aigua i els recursos genètics a les empreses; - Garantir el lliure intercanvi i la utilització de llavors per part dels agricultors. - Invertir fons públics per donar suport a les activitats productives de les famílies i les comunitats amb l’objectiu d’assegurar la producció local d’aliments per a les persones i els mercats locals”.

ELS PRINCIPIS DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Què significa sobirania alimentària?

- Garantir que la producció de l'agricultura i la ramaderia estigui orientada a la seguretat alimentària i al desenvolupament econòmic i social dels treballadors. - Donar suport la producció familiar i cooperativa amb preus compensats, crèdit i assegurances agrícoles. - Desenvolupar tecnologies adequades a la realitat, preservant i recuperant els recursos naturals, amb un model de desenvolupament agrícola sostenible. - Buscar un desenvolupament rural que garanteixi millors condicions de vida, educació, cultura i oci per a tothom. Les reformes agràries han estat possibles quan ha hagut un paper actiu dels governs i de la societat.

LA REFORMA AGRÀRIA

EL CONTROL SOBRE LA TECNOLOGIA I LES LLAVORS

Només 10 empreses (entre les quals hi ha Aventis, Monsanto, Pioneer i Syngenta) controlen la tercera part del mercat de llavors comercials, que genera 23.000 milions de dòlars i el 80% del mercat mundial de pesticides, que mou 28.000 de dòlars.

En molts països del Sud, el latifundi és la forma predominant de possessió de la terra. Com els grans propietaris no necessàriament necessiten de tota la terra per a produir, gran part d'aquestes es manté improductiva. D’altra banda la producció en les terres més fèrtils no es dedica a cultius per a l'alimentació, sinó que es destinen a monocultius d'exportació. La reforma agrària busca revertir aquesta situació.

El disseny de llavors modificades genèticament s’ha basat, en gran mesura, en crear una integració vertical entre llavors i plaguicides.

El que preocupa per damunt de tot a les ONG i als agricultors són les tecnologies que impedeixen la regeneració de les llavors i l’ús dels drets de propietat intel·lectual sobre les llavors, que obliga als agricultors a comprar llavors noves cada any i en debilita la independència i la capacitat dels pagesos per produir reserves de llavors.

Objectius de la reforma agrària: - Modificar l'estructura de propietat de la terra. Subordinar aquesta propietat a la justícia social i als objectius de la societat

Quals són els objectius de la reforma agrària? Perquè és important per al agricultor produir les pròpies llavors?

L’agricultura basada en la sobirania alimentària dona importància a l’agricultura cooperativa i familiar, a la producció per als mercats locals i nacionals, i a l’utilització del coneixement local.

L’experiència mostra que aquest model és més productiu per unitat de superfície, més compatible amb el medi ambient i més capaç de proporcionar una vida digna a les famílies rurals, al mateix temps que proporciona als consumidors aliments sans, assequibles i produïts localment.

Pel contrari, el model agro-exportador està empenyent en molts llocs a l’agricultura familiar cap a l’extinció.

LA PRODUCCIÓ COOPERATIVA I FAMILIAR

EL SUPORT A LA PRODUCCIÓ COOPERATIVA I FAMILIAR

Les majors dificultats que tenen els petits productors familiars per millorar la seva productivitat i el seu ingrés són:

- La baixa qualitat dels seus recursos bàsics. - Les dificultats per accedir a la terra, el crèdit i a la comercialització.

Prop de tres mil milions de persones viuen en zones rurals i moltes d’elles són expulsades de les seves terres.

Moltes comunitats rurals, especialment pobles indígenes, continuen estant sotmesos a pressió física i econòmica per part de estats i corporacions privades.

- L’accés molt limitat a la formació i a noves tecnologies adaptades a la seva situació.

Segons la FAO no s’ha fet cap inversió notable en cap dels cultius més importants dels països més pobres i àrids com el sorgo, el mill o el frijol.

Només l’1% dels pressupostos d’investigació i desenvolupament de les empreses multinacionals es dedica a cultius que podrien ser útils als països en desenvolupament.

Perquè creus què és important per al desenvolupament d’un país la seva producció agrícola a escala familiar ocooperativa?

En què es diferencia la producció familiar de la producció en latifundis?

UN PROJECTE DE COOPERACIÓ AGRÍCOLA: MÒDULS FAMILIARS DE PRODUCCIÓ INTEGRAL EN ZACATECOLUCA ( EL SALVADOR)

FITXA DEL PROJECTE

Població beneficiària: 49 famílies de les comunitats de San Carlos i Las Tablas, del municipi de Zacatecoluca. Contrapart: Fundación para el Desarollo – FUNDESA ONGD que presenta el projecte: Entrepobles Període d’execució: un any Financiació externa: 53.490 € aportats per l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Reus, La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Entrepobles

ANTECEDENTS

Al municipi de Zacatecoluca es conjuguen dues circumstàncies adverses. Una és general a tot El Salvador, què és el llarg conflicte intern entre els governs dictatorials i les guerrilles alimentat per una estructura social de desigualtats extremes. Als anys 90 es van signar

RESUM DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE

- Millorar de la dieta alimentària de les famílies beneficiaries amb productes d’horticultura i de granja propis, sans i de bona qualitat.

- Enfortir la capacitat organitzativa i de producció de les famílies, mitjançant la formació de grups associatius

- Dotar dels coneixements necessaris per a la pràctica de l’agricultura orgànica biointensiva, per tal de produir suficients aliments, lliures de contaminats en el mínim espai possible.

- Generar ingressos econòmics amb la venda dels excedents de producció.

els acords de pau que van donar per finalitzada la guerra, però la situació social no ha canviat gaire. L’atur, la pobresa, l’emigració i la violència són més presents que mai en la realitat salvadorenca.

L’altra circumstància adversa són els desastres naturals com el terratrèmol que al 2001 va assolar la costa del Pacífic d’aquest país. En Zacatecoluca 4.600 famílies van veure destruïdes les seves llars.

La liberalització del comerç dels productes agrícoles en els últims anys ha significat l’increment de les importacions de productes bàsics en detriment de la producció local i ha augmentat les dificultats dels petits pagesos i de les famílies camperoles.

El projecte es va iniciar a l’octubre de 2003. El principal objectiu era la millora de la seguretat alimentaria i la qualitat de vida de 49 famílies de les comunitats de Las Tablas i San Carlos al sud de Zacatecoluca.

Abans de l’època de les pluges es va començar amb la construcció de vint pous amb la corresponent bomba manual per tal de garantir el

El mètode biointensiu està adaptat a la producció d’hortalisses en petits espais de terreny. En aquest cas la disposició de terres és de uns 50 m2 per família. Les tècniques bàsiques són la doble excavació, la sembra propera, l’ús de compost i de plantes repel·lents dins els cultius.

El resultat és una agricultura orgànica que millora l’estructura del sòl i no depèn de recursos externs.

Malgrat les dificultats esperades (les pluges torrencials d’octubre varen danyar els cultius d’algunes hortalisses), i d’altres no esperades (l’aplicació d’herbicides en plantacions de canya properes varen ocasionar danys als cultius i mortalitat en els animals), tot el que estava projectat es va desenvolupar.

A l’octubre de 2004 es va organitzar la primera Fira de Productors d’hortalisses del Sud de Zacatecoluca, a la que es van portar fruites i hortalisses orgàniques, plantes medicinals i gallines criolles procedents dels horts familiars. L’objectiu era demostrar que és possible un model alternatiu per als petits productors rurals, que són 400.000 a tot El Salvador.

subministrament d’aigua familiar i pel micro-rec.

Al mateix temps es realitzaven tallers de capacitació sobre agricultura biointensiva, micro-rec artesanal, compost i establiment de fruitals en parcel·la. A l’època de pluges es van fer les parcel·les de fruitals amb espècies millorades i de producció primerenca per tal de garantir una collita a curt termini i de qualitat.

Posteriorment es van instal·lar granges de gallina india. En total es van fer 49 horts i 32 granges. També es van instal·lar cuines millorades estalviadores de llenya.

Totes les activitats de producció i formació varen ser possibles gràcies a la participació i organització de les famílies

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

EL MÈTODE BIOINTENSIU

VALORACIÓ DEL PROJECTE

Què és el que consideres el més important en aquest projecte?