4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917.

4.1.- Les jornades d’octubre. 4.2.- La construcció de l’Estat dels soviets. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21). 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24).

4.1.- Les jornades d’octubre.Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució

Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivernde Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder

“Ciutadans de Rússia!El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar

Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran

propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat definitivament.

Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!

Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd (octubre de 1917))

El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des del’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX

4.2.- La construcció de l’Estat dels soviets.

Primeresmesures

Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols

Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucionsNacionalització de la bancaLenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble

Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia

Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials

Les eleccions de novembreles guanyen els eserites

Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent enla primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic

Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxismea un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,

superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (I): la guerra civil.

CAUSES

Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...

Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk

Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagirevolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.

El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la majorunió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita

La guerra suposa:

Persecució de l’oposició política (tribunals especials)

El comunisme de guerra com a política econòmica

4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (II): el comunisme de guerra.

És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar

MESURES

Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers

Nacionalització del comerç i la banca

Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per partde l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat

Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència

Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...

Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent

Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)

Lenin canvia la política econòmica en acabar laguerra (1921) → comença la NEP

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (I).OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el

creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa

MESURESECONÒMIQUES

Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat

privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)

“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Erauna errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític delproletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es donallibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris

Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,la banca i els transports

Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (II).

VALORACIÓPositiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial

Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa

Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada)

ALTRESMESURES

Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)

El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern

Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposeni es prohibeix la religió als menors de 18 anys

Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig)

Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista