1

Unitat 1: Nominatiu singular. Verb sum. La fundació de Roma

LLATÍ 4t ESO

L’ABECEDARI: L’ abecedari llatí procedeix de l’alfabet etrusc, que, per la seva banda, va adaptar l’alfabet grec calcídic. L’escriptura és, doncs, una de les moltes aportacions de la civilització etrusca a la cultura romana. Consta dels següents signes:

A-B-C-D-E-F-G-H-I-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-V-X-Y-Z C: és sempre gutural sorda, és a dir, equival a K independentment de la vocal que segueixi. Així les següents paraules es llegiran com als exemples:

CICERO: KIKERO, CEREBRVM: KEREBRVM

G: és sempre gutural sonora, per la qual cosa sempre pronunciarem com G de “gat”, encara que segueixin les vocals E, I:

GERVNDA: GUERUNDA, MAGISTER: MAGUISTER

H: és muda, no es pronuncia. Pot combinar-se amb C, P, T per a la transcripció de paraules gregues.

HOMO: OMO, HIEMS: IEMS

CH= K: PVLCHER: PULKER PH= F: PHILOSOPHIA: FILOSOFIA TH=T: THEOLOGIA: TEOLOGUIA

I: en posició intervocàlica o a principi de paraula i seguida de vocal, té valor consonàntic (=”y castellana”). En la resta de casos, equival a la nostra i.

IANVA: YANUA, MAIOR: MAYOR, FILIVS: FILIUS

L: si es doble, equival a la “l-l” com a al·lèrgia.

PVELLA: PUEL.LA, COLLEGA: COL.LEGA Q: és labiovelar, o sigui que la “u” que acompanya aquesta grafia sempre sona.

ATQVE: ATKUE, QVERCVS: KUERCUS V: en posició intervocàlica o a principi de paraula i seguida de vocal, té valor consonàntic (=”w anglesa”). En la resta de casos, equival a la nostra u.

VITA: WITA, VIR: WIR, LVPVS: LUPUS

X: equival a KS. REX: REKS

Y, Z: serveixen per transcriure paraules gregues.

2

LYDIA: LIDIA, ZONA: DSONA

1. Llegeix en veu alta les frases següents. Fes molta atenció a les grafies que sonen diferent en català i intenta reconèixer paraules que siguin iguals en les llengües que coneixes.

Bona sum. Puella, bona es. Regina bona est. Bonae sumus. Puellae bonae sunt. Silva densa et aspera est. Verae amicitiae aeternae sunt. Divitiae discordiarum causa saepe sunt. In silvis multae ferae sunt. Historia est vitae magistra. Europa magna est. Hispania magna paeninsula Europae est. Graecia quoque magna est Europae paeninsula. Britannia, Maiorica, Sardinia, Corsica, Creta Siciliaque magnae insulae sunt. Maiorica et Minorica Hispaniae pulchrae insulae sunt. Multae et pulchrae villae in insula Maiorica sunt. Minorica parva Hispaniae insula est, sed pulchra. In Italia Roma est. Roma antiqua parva est. Sicilia Romanarum provinciarum prima est. 2. Llegeix ara aquestes frases i intenta fer-ne una traducció completa:

1. Aenea dux Troianus est. 2. Aenea pater est. Filius suus Iulus Ascanius est. 3. Ego sum magister atque tu discipulus es. 4. Ille vir bonus dux atque pater est. 5. Numitor frater bonus atque iustus est. 6. Amulius frater pessimus et iniustus est. 7. Rhea Silvia bona filia atque mater est. 8. Italia est magna paeninsula. 9. Lavinia bona uxor atque iusta est. 10. Aenea dux sapiens atque iustus est.

Si la traducció ha sortit, felicitats. Si no, cap problema. Estudiarem ara la gramàtica de les frases perquè les entenguis perfectament i fins i tot en puguis fer l’anàlisi. Com segurament has observat, els romans solien col·locar el verb al final. Nosaltres farem servir l’ordre de paraules habitual en català:

Hispania magna paeninsula est. Hispània és una península gran.

ESQUEMA GRAMATICAL: NOMINATIU MASCULÍ I FEMENÍ.

1.TEMES EN -A 2.TEMES EN O 3.ATEMÀTICS

AENE-A ASCANI-US DUX

BON-A BON-US FRATER

FILI-A IUST-US PATER

Els temes en -A solen ser femenins, al contrari que els temes en -O. Els atemàtics, amb terminació variable, poden ser masculins o femenins. Adona’t que en les nostres llengües tenim també aquests tipus de substantius: Romana, Romana, Romana (Temes en A). Llop/Lobo/Lupus (Temes en O). Mare, Madre, Mater (Atemàtics). Les funcions sintàctiques del nominatiu són la de subjecte o atribut.

3

EXERCICIS

1. Introdueix la paraula adequada i tradueix. 1. Aenea dux___________________est . (Troianus, Troiana)

2. Amulius frater_________________est. (Iniustus, Iniusta)

3. Lavinia ____________uxor atque______________est. (Bonus,-a, Iustus,-a)

4. Romulus_________rex_____________est. (Primus,-a; Romanus,-a)

5. Italia__________et______________paeninsula est. (Magnus,-a; Pulcher,-chra)

6. Roma non____________,sed_________________est. (Magnus,-a; Parvus,-a)

7. Rhea Silvia___________uxor est. (Iustus,-a)

8. Lavinia non___________, sed________________est. (Iniustus,-a; Iustus,-a).

9. Proca__________pater atque sapiens est. (Bonus,-a).

10. Amulius_________vir est. (Pessimus,-a).

Fins ara sols hem utilitzat el verb ésser, SVM: aquí teniu les tres persones del singular:

Ego SUM

Tu ES

Ille/-a EST

2. Construeix frases seguint el model:

1. Aenea / Troianus,-a / dux

A)Aenea dux est B)Aenea Troianus est C)Aenea dux Troianus est

1. Lavinia/ Latinus,-a/ Uxor

2. Romulus/ Romanus,-a/ Rex

3. Amulius/ Albanus,-a/ Dux

4. Rhea Silvia/ Albanus,-a/ Mater

5. Remus/ Iustus,-a/ Frater

2. Amulius/ Iniustus,-a/ Pessimus,-a A) Amulius iniustus atque pessimus est.

1. Aenea/ Bonus,-a/ Iustus,-a.

2. Italia/ Magnus,-a/ Pulcher,-chra.

3. Dux/ Sapiens/ Strenuus,-a.

4. Lavinia/ Bonus,-a/ Sapiens.

5. Romulus/ Magnus,-a/ Strenuus,-a

3. Introdueix el subjecte adequat i tradueix:

1.___________magnus dux Troianus est .(Aenea, Lavinia, Italia)

2.___________bonus pater est. (Numitor, Rhea Silvia)

3.___________bona discipula es. (Tu, Lavinia, Proca)

4.___________pulchra femina est. (Rhea Silvia, Numitor, Aenea)

4

5.___________bonus discipulus sum .(Remus, ego, Filia)

6.___________pulchra paeninsula est. (Troia, Lavinia, Italia)

7.___________quoque magna paeninsula est. (Troia, Hispania, Proca)

8.___________magister sapiens es. (Aenea, Remus, tu)

9.___________primus rex Romanus est. (Remus, Romulus, Ascanius)

10__________discipulus iustus sum. (Rhea Silvia, ego, tu)

4. Canvia el subjecte pel que hi ha entre parèntesi i tradueix. Si cal, canvia de gènere l’atribut:

1. Aenea pater sapiens et iustus est (Lavinia)

2. Italia magna atque pulchra paeninsula est (Hispania)

3. Romulus bonus atque iustus est (Rhea Silvia)

4. Ego bonus discipulus semper sum (Tu)

5. Mater Romana iusta semper est (Pater)

6. Aenea iustus atque sapiens magister semper est (Ego)

7. Ascanius pulcher et sapiens est (Lavinia)

8. Amulius vir bonus atque doctus est (Rhea Silvia)

9. Ille doctus magister est (Tu)

10. Lavinia docta atque pulchra femina est (Ego)

LÈXIC: LA FAMÍLIA

LLATÍ CASTELLÀ CATALÀ GALLEC PORTUGUÈS OCCITÀ FRANCÈS ITALIÀ ROMANÈS

Pater Padre Pare Pai Pai Paire Père Padre Tata

Mater Madre Mare Nai Mâe Maire Mère Madre Mama

Frater Hermano Germà Irmán Irmâo Fraire Frère Fratello Frate

Soror Hermana Germana Irmá Irmâ Sòrre Soeur Sorella Sora

Filius Hijo Fill Fillo Filho Filh Fils Figlio Fiu

Avus Abuelo Avi Avó Avós Grand Aïeul Nonno Bunic

1. Explica amb les teves paraules els següents conceptes, tot tenint en compte les paraules llatines que has après en la unitat: 1. Amor fraternal:

2. Llengua materna:

3. Prova de paternitat:

4. Obediència filial:

2. Amb quines paraules llatines es relacionen... Magnitud, pàrvuls, pàtria, matriu, justícia, doctor, pulcritud, feminisme, frare, atàvic, virilitat, magisteri,

bonificació, pessimisme, optimitzar, doctrina, maternitat, sempre, Romanització, magistral, egoisme.

5

LECTURA: LA FUNDACIÓ DE ROMA

No sabem amb precisió quan van ser

instituïdes a Roma les primeres escoles

regulars, és a dir «estatals». Plutarc diu

que van néixer cap a 250 abans de

Jesucrist, és a dir, gairebé cinc-cents anys

després de la fundació de la ciutat. Fins

aquell moment els nois romans havien

estat educats a casa, els més pobres pels

seus pares i els més rics, per magistri, és

a dir mestres o institutores, elegits

habitualment en la categoria dels lliberts,

els esclaus alliberats, que havien estat

triats entre els presoners de guerra,

preferentment entre els d'origen grec, els

més cultes. Sabem, però, amb certesa, que

havien de cansar menys que els d'avui. El

llatí ho sabien ja. Si haguessin hagut de estudiar-lo, deia el poeta alemany Heine, no haurien trobat mai

temps per conquerir el món. I pel que fa a la història de la seva pàtria, la contaven més o menys així:

Quan els grecs de Menelau, Ulisses i Aquil·les conquistaren Troia, a l'Àsia Menor, i la van passar a sang i

foc, un dels pocs defensors que es va salvar va ser Eneas, fortament «recomanat» (certes coses es feien

servir ja en aquells temps) per la seva mare, que era ni més ni menys que la deessa Venus-Afrodita-. Amb

una maleta a les espatlles, plena d'imatges dels seus celestes protectors, entre els quals, naturalment, el lloc

d'honor corresponia a la seva bona mare, però sense un cèntim a la butxaca, el pobret es va dedicar a

recórrer món, a l'atzar. I després de no se sap quants anys d'aventures i desventures, va desembarcar,

sempre amb la maleta a coll, a Itàlia, es va posar a remuntar cap al Nord, va arribar al Laci, on va casar

amb la filla del rei Llatí, que es deia Lavínia , va fundar una ciutat a la que va donar el nom de l'esposa, i

al costat d'aquesta va viure feliç i content la resta dels seus dies.

El seu fill Ascani va fundar Alba Longa, convertint-la en nova capital. I després de vuit generacions, és a

dir, uns dos-cents anys després de l'arribada d'Eneas, dos dels seus descendents, Numítor i Amuli, estaven

encara en el tron del Laci. Malauradament, dos en un tron estan molt incòmodes. I així, un dia, Amuli va

fer fora el germà per regnar sol, i el va matar tots els fills, menys una: Rea Sílvia. Però perquè no pogués

posar al món cap fill a qui, de gran, li pogués venir de gana venjar l'avi, la va obligar a fer-se sacerdotessa

de la deessa Vesta, és a dir monja.

Un dia, Rea, que probablement tenia moltes ganes de marit i es resignava malament a la idea de no poder

casar-se, prenia la fresca a la vora del riu perquè era un estiu tremendament calorós, i es va quedar

adormida. Per casualitat passava per aquells paratges el déu Mart, que baixava sovint a la Terra, una mica

per organitzar alguna batalleta que altra, que era el seu ofici habitual, i un altre per a la recerca de noies,

que era la seva passió favorita. Va veure la Rea Sílvia, es va enamorar d'ella i sense ni tan sols despertar-

la, la va deixar embarassada.

Amuli es va enfurir moltíssim quan ho va saber. Però no la va matar. Va esperar que parís, no un, sinó dos

nois bessons. Després, va ordenar ficar-los en una cistelleta que va confiar al riu perquè se'ls portés cap al

corrent fins al mar, i allà s’ofeguessin. Però no havia comptat amb el vent, que aquell dia bufava amb prou

força, i que va conduir la fràgil embarcació no lluny d'allà, encallant a la sorra de la riba, en ple camp.

Aquí, els dos desemparats, que ploraven sorollosament, cridaren l'atenció d'una lloba que va acudir per

alletar-los. I per això aquest animal s'ha convertit en el símbol de Roma, que va ser fundada després pels

dos bessons.

Els maliciosos diuen que aquella lloba no era de cap manera una bèstia, sinó una dona de veritat, Acca

Laurència, anomenada “lloba” a causa del seu caràcter selvàtic i per les moltes infidelitats que li feia al

seu marit, un pobre pastor, anant-se a fer l'amor al bosc amb tots els jovenets dels contorns. Però potser tot

6

això no són més que xafarderies.

Els dos bessons van mamar la llet, després van passar a les

farinetes, després van tirar les primeres dents, van rebre un el

nom de Ròmul, l'altre, el de Rem, van créixer, i al final van saber

la seva història. Llavors, van tornar a Alba Longa, van organitzar

una revolució, van matar Amuli i van reposar al tro a Numítor.

Després, impacients, com tots els joves, per fer alguna cosa

important, en comptes d'esperar un bon regne edificat per l'avi,

que sens dubte els hi hagués deixat, es van anar a construir un

altre nou una mica més lluny. I van triar el lloc on la cistelleta

havia encallat, enmig dels turons entre les quals discorre el Tíber,

quan està a punt de desembocar al mar. En aquell lloc, com passa

sovint entre germans, litigaren sobre el nom per donar a la ciutat.

Després van decidir que guanyaria el que hagués vist més ocells.

Rem va veure sis sobre l’Aventí. Ròmul, sobre el Palatí, va veure

dotze: la ciutat es diria, doncs, Roma. Junyiren dos blancs bous,

van excavar un solc i van construir les muralles jurant matar

qualsevol que les creués.

Rem, malhumorat per la derrota, va dir que eren fràgils i va

trencar un tros d'un cop de peu. I Ròmul, fidel al jurament, el va

matar d'un cop de pala.

Tot això, es diu, va esdevenir 753 anys abans que Jesucrist

naixés, exactament el 21 d'abril, que encara es celebra com aniversari de la ciutat, nascuda, com es veu,

d'un fratricidi. Els seus habitants van fer d'ella el començament de la història del món, fins que

l'adveniment del Redemptor va imposar una altra comptabilitat.

MONTANELLI, Indro: Història de Roma, cap. 1

ACTIVITATS 1. Confecciona un arbre genealògic dels bessons Ròmul i Rem. 2. Recerca per internet quines han pogut estar les fonts clàssiques de Montanelli per a aquest relat.

3. Què vol dir “fins que l'adveniment del Redemptor va imposar una altra comptabilitat”. 4. Coneixes altres episodis llegendaris de baralles entre germans? Què poden significar aquestes rivalitats?

7

Unitat 2. L’acusatiu singular. La Roma monàrquica Llatí 4t ESO

Llegiu les següents frases i fixeu-vos molt bé en el final de les paraules:

1. Consul exercitum ducit atque bellum parat. 2. Aedil ludum parat et viam atque aedificium publicum servat. 3. Populus Romanus consulem et praetorem nominat. 4. Romulus, primus rex Romanus, Senatum creat. 5. Appius Claudius consul viam Appiam facit. 6. Aenea unum filium, Iulum Ascanium, habet. 7. Numitor unam filiam, Rheam Silviam, habet. 8. Romulus uxorem suam, Laviniam, multum amat. 9. Consul habet imperium atque potestatem. 10. Servus neque magistratum nominat neque suffragium habet.

ESQUEMA GRAMATICAL: L’ACUSATIU SINGULAR.

L'acusatiu singular funciona com a CD dels verbs transitius, sempre que no estigui precedit per una

preposició. Els temes en -A, en -O i els atemàtics en vocal el formen afegint al tema -M. Els

atemàtics en consonant afegeixen -EM.

TEMES EN –A TEMES EN –0 ATEMÀTICS

NOMINATIU ACUSATIU NOMINATIU ACUSATIU NOMINATIU ACUSATIU

FILI-A FILI-AM DOMIN-US DOMIN-UM CONSUL CONSUL-EM

VIT-A VIT-AM LUP-US LUP-UM MULIER MULIER-EM

AQU-A AQU-AM ROMAN-US ROMAN-UM DUX DUC-EM

EXERCICIS

1. Converteix en acusatius els següents nominatius:

Femina Mulier Quaestor Filia Romanus Exercitus Aedil Consul Praetor Dux/duc Romulus Populus Censor Tribunus Aenea

2. Converteix en nominatius els següents acusatius:

Consulem Regem Filium Aquam Dominum Mulierem Patrem Vitam Fratrem Sapientem Romanum Filiam Ludum Matrem Primum

8

L’ORACIÓ AMB VERB COPULATIU I AMB VERB TRANSITIU

Tota oració està formada per dos elements indispensables:

1. Un Sintagma Nominal (SN) en funció de subjecte: en llatí, un nominatiu. 2. Un Sintagma Verbal (SV) o predicat, el nucli del qual és el verb.

SN SV

ROMULUS PRIMUS REX ROMANUS EST

CONSUL EXERCITUM DUCIT

Si el verb és copulatiu, el SV ha de portar, a més, un nominatiu atribut. En aquest cas, diríem que l’oració estaria formada per:

a. Un nominatiu subjecte: ROMULUS b. El verb copulatiu SUM: EST c. Un nominatiu atribut: PRIMUS REX ROMANUS

Si el verb és transitiu, el SV ha d’estar format, com a mínim, per un verb i un CD. Tindrem: a. Un nominatiu subjecte: CONSUL b. Un verb transitiu: DUCIT c. Un acusatiu CD: EXERCITUM

Analitza ara i tradueix les frases anteriors:

1. Consul exercitum ducit atque bellum parat. 2. Aedil ludum parat et viam atque aedificium publicum servat. 3. Populus Romanus consulem et praetorem nominat. 4. Romulus, primus rex Romanus, Senatum creat. 5. Appius Claudius consul viam Appiam facit. 6. Aenea unum filium, Iulum Ascanium, habet. 7. Amulius unam filiam, Rheam Silviam, habet. 8. Romulus uxorem suam, Laviniam, multum amat. 9. Consul habet imperium atque potestatem. 10. Servus neque magistratum nominat neque suffragium habet.

Fes el mateix amb aquestes frases noves. Fixa’t, primer de tot, en el verb :

1. Puella pulchra est. Puer pulcher est. 2. Hispania magna paeninsula est, Italia quoque paeninsula est. 3. Dominus servum servamque habet. 4. Servus agrum laborat et serva domum curat. 5. Bonus discipulus es. Magister doctus atque sapiens est. 6. Aenea populum Romanum ducit.

SN V SN CD o ATRIBUT

ROMULUS EST PRIMUS REX ROMANUS

CONSUL DUCIT EXERCITUM

A. Romulus primus rex Romanus est B. Consul exercitum ducit

9

7. Magister linguam Latinam docet. 8. Discipulus linguam Latinam discit. 9. Magister librum legit. Discipula librum quoque legit. 10. Magister discipulum et discipulam docet.

GRAMÀTICA

Observa els següents nominatius i acusatius atemàtics en consonant:

Pax/pac-em. Consul/consul-em. Dux/duc-em

Miles/milit-em Rex/reg-em. Civitas/civitat-em.

Aedil/aedil-em. Censor/censor-em. Libertas/libertat-em.

Voluptas/voluptat-em. Homo/homin-em. Leo/leon-em.

Com hauràs pogut comprovar, algunes vegades l'arrel del nominatiu i la de l'acusatiu no són la

mateixa. Això succeeix perquè L'ACUSATIU ES FORMA A PARTIR DE L'ARREL DE LA

PARAULA, no a partir del nominatiu. Així que, per evitar confusions, enunciarem des d'ara el

nominatiu i l'arrel de les paraules atemàtiques de tema en consonant com s'indica en l'exemple:

VIRTUS/VIRTUT-. Quan vulguis formar l'acusatiu d'aquests temes (no en els temes en -A, -O),

només hauràs d'afegir -EM a l'arrel.

1. Tenint en compte el que acabem d'explicar, construeix l'acusatiu de les següents paraules:

Consul/consul- Virtus/virtut-. Imago/imagin- Uxor/uxor- Hiems/hiem- Munitio/munition- Potestas/potestat- Miles/milit- Legio/legion- Mulier/mulier- Dux/duc- Rex/reg- Pietas/pietat- Sol/sol- Pater/patr- Soror/soror- Ratio/ration- Frater/fratr- Mater/matr- Labor/labor-

2. Escriu, a continuació, paraules procedents de les del llistat anterior .

Tradueix al llatí les següents frases aplicant el que has après :

1. Ròmul és el primer rei romà. Té un germà, Rem.

2. El cònsol comanda l'exèrcit i prepara la guerra.

3. El poble romà escull l'edil i el questor.

4. Un esclau no té vot ni llibertat.

5. El senat escolta el cònsol i escriu la llei.

6. Eneas té un fill, Ascani.

7. L’esclau treballa el camp i l’esclava cuida la casa.

8. El mestre ensenya llatí.

9. El deixeble llegeix un poeta grec.

10. El pretor urbà administra justícia.

10

DOCUMENT: EL RAPTE DE LES SABINES Ja l’estat romà era tan poderós que podia competir en la guerra amb qualsevol de les ciutats veïnes, però, per manca de dones, el seu poder hauria de durar una generació, perquè ni a casa tenien esperances de descendència ni a fora de matrimoni. Llavors, per consell dels senadors, Ròmul va enviar ambaixadors a les nacions veïnes per demanar aliança i matrimoni amb el nou poble. Les ciutats, adduïen, com tot, neixen de sota; després, si el seu propi valor i els déus els ajudaven, es guanyaven un gran poder i un gran nom. Prou sabien que els déus havien afavorit el naixement de Roma i que a ells no els hi faltaria valor. No els hauria de pesar, doncs, barrejar entre els pobles la sang i el llinatge. L’ambaixada no fou escoltada enlloc amb simpatia: tant menyspreaven, alhora que temien per ells i els seus descendents l’enorme massa que

creixia enmig. I fins i tot van ser acomiadats per molts que els proposaven d’obrir un altre asil per a dones i així tindrien matrimonis equilibrats. La joventut romana es va empassar això molt malament i la cosa va començar a girar-se sens dubte cap a la violència. Per triar el moment i el lloc adient, Ròmul fa cara de tenir l’ànim per terra i organitza amb segones intencions uns jocs solemnes en honor de Neptú eqüestre: Consuals, els anomena. Ordena després anunciar l’espectacle pels voltants. I amb tanta ostentació com aleshores sabien o podien, pregonen que farien quelcom brillant i anhelat. Hi van concórrer molts també pel desig de veure la nova ciutat, sobretot els més propers: cenins1, crustumins2, antemnats3; hi va arribar tota una multitud de sabins amb fills i dones. Convidats hospitalàriament per les cases, en veure l’emplaçament, les muralles i la ciutat plena d’edificis, s’admiren que l’estat romà hagués crescut tan ràpid. Quan arriba el moment de l’espectacle i caps i ulls hi estaven entregats, segons allò acordat, comença l’atac i, després del senyal, la joventut romana corre a raptar les verges. Gran part anava a parar a mans d’aquell que l’havia presa, algunes més maques eren destinades als senadors més importants, les duien a les cases els homes de la plebs a qui s’havia encomanat l’encàrrec [...] Sigui com sigui, els sabins van ocupar la ciutadella i, al dia següent, havent ocupat l’exèrcit romà el terreny que hi ha entre el Palatí i el Capitoli, no van baixar al pla abans que els romans, sota l’estímul de l’ira i del desig de recobrar la ciutadella, van pujar en contra. Lideraven el combat en primera línia Meti Curci per la banda sabina, Hosti Hostili per la romana. Tan aviat com Hosti sucumbí, la formació romana s’inclina i és dispersada. Ròmul, seguit per la tropa que fugia amb ell cap a l’antiga porta del Palatí, va dir alçant les armes al cel: “Júpiter, aquí, en el Palatí, obeint les ordres de les teves aus, vaig col·locar els primers

1 Habitants de Caenina, antic poble del Laci. 2 Els de Crustumeria. 3 Pobladors de Antemnae, ciutat sabina.

11

fonaments de Roma. Ara els sabins ocupen la ciutadella aconseguida a traïció. Des d’allí cap aquí venen armats i ja han passat la meitat de la vall. Pare dels déus i dels homes, aparta d’aquí, si més no, els enemics, treu el terror als romans i atura la vergonyosa fuga. Aquí et dedicaré jo un temple com a Júpiter Aturador, que testimoniï a la posteritat que la ciutat ha estat salvada gràcies a la teva ajuda.” Després que va pregar, va dir, simulant que les pregàries havien estat escoltades: “Romans, Júpiter Òptim Màxim ens ordena aturar-nos aquí i reprendre el combat.” Es van aturar els romans igual que si l’ordre fos divina. Ròmul surt volant en persona a primera fila. Meti Curci, cap dels sabins, havia baixat corrent de la ciutadella i havia dispersat els romans per tot l’espai que ocupa el fòrum. I no estava lluny de la porta del Palatí, cridant: “Hem vençut els pèrfids amfitrions, els poc aguerrits enemics; ara ja

saben que una cosa és raptar verges i una altra ben diferent combatre contra homes.” Mentre s’enorgullia de tot això, Ròmul l’ataca amb un destacament de joves força agressius. Meti combatia llavors a cavall i per això era més fàcil de repel·lir. Un cop repel·lit, els romans el persegueixen, mentre que una altra secció romana, enardida per la valentia del rei, dispersa els sabins. Meti va caure a un pantà, perquè el cavall es va espantar amb l’estrèpit dels perseguidors. Ell va cobrar ànims per l’ajuda de molts dels seus, que li feien senyals i el cridaven, i va escapar. Romans i sabins reprenen el combat en mig d’una vall entre dues muntanyes: la força romana, però, era superior. Aleshores les sabines, per causa de les quals s’havia iniciat la guerra, es van estirar els cabells, es van esgaripar la roba i, superant la por femenina als mals, es van atrevir a interposar-se entre les llances que volaven i, apropant-se de costat, demanaven ara als pares ara als marits que deixessin estar les hostilitats, les ires, no fos que sogres i gendres s’embrutessin amb sang criminal, no fos que taquessin amb parricidis els seus parts, aquells els néts, aquests els fills. “Si us avergonyiu de la vostra afinitat, del matrimoni, dirigiu a nosaltres les vostres ires. Nosaltres som la causa de la guerra, de les ferides i de les morts dels nostres homes i dels nostres pares. Morirem abans que viure vídues o orfes sense alguns de vosaltres dos.” Això commou a soldats i generals. De sobte es fan el silenci i la calma, avancen els generals per signar un pacte. I no només fan la pau, sinó una sola ciutat de totes dues. Associen el regne, transfereixen el ple comandament a Roma. Duplicada així la ciutat, per tal de donar alguna cosa als sabins, els van anomenar Quírites a partir de la paraula Cures4. Com a testimoni d’aquella batalla, van anomenar llac Curci al lloc on el cavall va emergir de la profunditat del pantà i va deixar en un vau en Curci. A partir d’una guerra tan trist, una pau sobtada i alegre va fer més estimades les sabines a marits i pares, especialment al propi Ròmul. De manera que, en dividir el poble en trenta cúries els va imposar els noms d’aquestes. El que no consta és si, en ser molt superior el

4 La paraula cures fa referència a un poble sabí, però familiarment s’utilitzava també amb el significat originari sabí de “sogre”. La paraula Quirites es sinònim de ciutadà romà.

12

nombre de dones que de cúries, van ser triades per l’edat o per la dignitat dels marits les que havien de donar nom a les mateixes. En aquell mateix temps es van inscriure tres centúries de cavallers: els ramnes, per Ròmul; els títies, per Tit Taci; la causa i origen del nom lúcers és incert. A partir de llavors el regne va ser no sols comú per als dos reis, sinó també pacífic.

TIT LIVI: Història de Roma, I ,9-13

ACTIVITATS 1. Subratlla el nom dels pobles itàlics que es van enfrontar a Roma i localitza’ls en el mapa, tot

tenint en compte les explicacions de les notes a peu de pàgina.

2. Quines divinitats apareixen en el text? Recerca’n informació en un diccionari mitològic.

3. Confecciona un quadre amb els diferents bàndols i els herois respectius.

4. Coneixes cap altra guerra en què la causa fos el rapte d’una o vàries dones? Què pot significar un

episodi com aquest? Si vols cap pista, fes una petita recerca sobre el matrimoni a l’antiga Roma.

5. Recerca per internet obres d’art inspirades en el text.

FALISCOS

13

Unitat 3. Present de l’indicatiu. Nominatiu i acusatiu plural.

Magistratures republicanes. Llatí 4t ESO

ESQUEMA GRAMATICAL: PRESENT DE L’INDICATIU

1ª CONJUGACIÓ 2ª CONJUGACIÓ VERB COPULATIU

AMO, AMARE HABEO, HABERE SUM, ESSE

AMO

AMAS

AMAT

AMAMUS

AMATIS

AMANT

HABEO

HABES

HABET

HABEMUS

HABETIS

HABENT

SUM

ES

EST

SUMUS

ESTIS

SUNT

3ªCONJ. CONSON. 3ª CONJ. I BREU 4ª CONJUGACIÓ

LEGO, LEGERE CAPIO, CAPERE AUDIO, AUDIRE

LEGO

LEGIS

LEGIT

LEGIMUS

LEGITIS

LEGUNT

CAPIO

CAPIS

CAPIT

CAPIMUS

CAPITIS

CAPIUNT

AUDIO

AUDIS

AUDIT

AUDIMUS

AUDITIS

AUDIUNT

EXERCICIS

1. Introdueix la forma verbal adient: Ego (Sum) Nos (Audio) Vos (Capio)

Ille (Amo) Romulus (Rego) Illi (Sum)

Vos (Lego) Filia (Amo) Nos (Lego)

Nos (Sum) Illi (Capio) Remus (Habeo)

Illi (Habeo) Tu (Audio) Ego (Audio)

2. Canvia al nombre contrari les següents formes verbals:

Sum

Rego

Capiunt

Regis

Amas

Habet

Audis

Capio

Condunt

Regimus

Habetis

Estis

Video

Habemus

Habeo

Regit

Est

Auditis

Sumus

Amat

Capitis

Es

Audio

Moneo

Capimus

Condis

Facis

Ducit

Vides

Monetis

Facio

Monemus

Vident

Ducunt

Capis

Rego

Venitis

Munit

Clamas

Audimus

Lego

Legimus

Amant

Veniunt

Munitis

14

3. Construeix frases seguint el model:

Romulus/Remus/Roma/Condere

Romulus et Remus Romam condunt.

1. Tu/Ego/Hispania/Video

2. Filius/Filia/Pater/Amo

3. Consul/Praetor/Imperium/Habeo

4. Senatus/Consul/Lex/Facio

5. Minerva/Mars/Hasta/Habeo

4. Tradueix al llatí les següents formes verbals:

Ames Escolto Ama Conduïm

Té Governem Sou Esteu

Agafem Teniu Veu Veuen

Governes Veiem Condueixen Tenen

Escolta Funden Ameu Agafen

5. Introdueix el verb en la forma adequada i tradueix:

1. Vergilius atque Horatius __________________________________(scribo)

2. Tu librum pulchrum_______________________________________(habeo)

3. Romulus et Remus Romam_________________________________(condo)

4. Romulus, primus rex Romanus, Romam_______________________(condo)

5. Consul, primus magistratus, imperium atque potestatem___________(habeo)

6. Minerva dea sapiens atque bellicosa____________________________(sum)

7. Mars quoque deus bellicosus, sed parum sapiens__________________(sum)

8. Ciclops unum oculum______________________________________(habeo)

9. Vos Hispaniam, magnam atque pulchram paeninsulam,_____________(amo)

10. Nos magistrum sapientem___________________________________(habeo)

6. Tradueix les següents formes verbals:

Condit

Amamus

Estis

Scribunt

Clamant

Videt

Legimus

Monemus

Incipimus

Celat

Regis

Amatis

Es

Capis

Auditis

Clamo

Regunt

Voco

Celas

Moneo

Condunt

Faciunt

Sumus

Regitis

Monet

Vocas

Incipitis

Munis

Monetis

Vivit

15

ESQUEMA GRAMATICAL: NOMINATIU I ACUSATIU PLURAL

TEMES EN -A

TEMES EN -O

TEMES ATEMÀTICS

Nominatiu Acusatiu Nominatiu Acusatiu Nominatiu Acusatiu

SING. FEMIN-A FEMIN-AM DOMIN-US DOMIN-UM DUC-S>DUX DUC-EM

PL. FEMIN-AE FEMIN-AS DOMIN-I DOMIN-OS DUC-ES DUC-ES

1. Canvia al nombre contrari els següents nominatius:

Romanus Filia Dux /duc- Rex/reg-

Miles/milit- Consules Praetor Iustus

Aediles Uxor Filius Bonae

Dignus Puellae Graeci Dominus

Servi Leo/leon- Milites Tribuni

Aqua Servae Hispani Lex/leg-

Plebs/Pleb- Pater /patr- Frater/fratr- Soror

Matres Iudex/iudic- Imperator Lupus

Agni Feminae Uva Rivi

Cloaca Iustitiae Hasta Equus

2. Posa en acusatiu els anteriors nominatius.

3. Tradueix:

1. Romulus et Remus civitatem Romanam condunt

2. Consules imperium atque potestatem habent.

3. Praetores iustitiam praebent.

4. Aediles ludos Romanos semper parant.

5. Rhea Silvia duos filios, Romulum et Remum, habet.

6. Europa multas insulas paeninsulasque habet.

7. Italia atque Hispania pulchrae paeninsulae sunt.

8. Maiorica et Minorica insulae sunt.

9. Hispania multos montes habet atque longos rivos.

10. Puellae multas rosas capiunt atque coronas faciunt.

11. Alti arbores magnam placidamque umbram praebent.

12. Agnus lupum videt et fugit.

13. Lupus agnum quoque videt et devorat.

14. Romani antiquos Graecos libros libenter legunt.

15. Graeci multos sapientes philosophos habent.

16

4. Posa en acusatiu els nominatius següents:

Praetor Mulier Filius Lex

Pater Homines Lupi Aqua

Discipuli Ludus Mater Soror

Placidi Consul Potestas/tat- Uvae

Dignus Agni Antiqua Hastae

5. Tradueix i analitza

1. Boni discipuli in scholam cotidie vadunt magistrosque audiunt.

2. Pastores Romani uxores non habent: itaque ludos faciunt atque mulieres Sabinas rapiunt.

3. Sabini in Romam veniunt et bellum adversus Romanos faciunt.

4. Mulieres Sabinae multum maritos Romanos patresque Sabinos amant: itaque bellum inter

Romanos Sabinosque nolunt.

5. Post Romulum Numa Pompilius, sapiens iustusque homo Sabinus, Romam regit.

6. Socrates atque Plato Graeci philosophi sunt.

7. Vergilius atque Horatius boni poetae Romani sunt.

8. Homines boni iustique leges atque iustitiam semper amant.

9. Bonae feminae Romanae multos magnosque deos venerant.

10. Lupus et agnus ad rivum eundem1 veniunt.

ESQUEMA GRAMATICAL: PREPOSICIONS D’ ACUSATIU

L’acusatiu precedit de preposició funciona sempre com a complement

circumstancial

Text: El cursus honorum

Romani contiones quotannis celebrant atque inter candidatos magistratus2 eligunt. Plebei

quaestores et aediles plebeios eligunt, patricii autem aediles curules, praetores ac consules

nominant. Praetores et consules imperium atque potestatem habent. Nec quaestores nec aediles

imperium habent. Quaestores aerarium publicum curant, aediles vias servant et ludos parant.

Praetores autem iustitiam inter Romanos praebent ac consules exercitum ad bellum ducunt. Inter

senatores consules contiones praesident et leges parant. Cives Romani tribunos plebis eligunt atque

leges post contiones approbant. Tribuni plebis plebeios adversus patricios deffendunt.

1 Eundem: (acus.) acompanya rivum: “el mateix…”

2 Magistratus és aquí acusatiu plural.

PREPOSICIONS D’ACUSATIU

AD: "a, cap a".

POST: "darrere de, després de".

PROPTER: "Per, a causa de".

APUD: “Al costat de. A casa de”.

IN: "A, en, cap a".

ADVERSUS: "al davant de, contra".

INTER: "Entre".

CONTRA: “Contra”.

17

VOCABULARI

Relaciona el llistat següent amb paraules de les frases i textos anteriors:

Plebiscit Candidatura Viaducte

Legalitat President Ludòpata

Civilització Tribunal Justícia

Preparar Adversitat Erari

Bel·ligerància Exercici Disciplina

LECTURA: Un dia d’eleccions

A l'altra banda de la Via Flaminia, entre la urbanitzada zona sud del Camp de Mart i els espais

oberts del nord, es troba la Vila Pública. El recinte emmurallat és molt antic, com els edificis que hi

ha dins. A més de contenir els despatxos dels funcionaris que porten els registres dels votants, en la

Vila Pública s'allotgen els ambaixadors estrangers i els generals romans que han d'esperar fora de la

ciutat abans de fer la seva entrada triomfal. És també el lloc on es retiren els candidats mentre

esperen el resultat de les eleccions (...)

Amb els primers raigs del sol, els ciutadans entren en massa en els camps que envolten la Vila

Pública. Els votants romans es divideixen en diverses classes segons la seva riquesa i, dins

d'aquestes classes, en centúries. Els organitzadors de cada centúria treballaven tenaçment per

agrupar als seus integrants. Moltes centúries ja havien decidit per endavant el seu punt de trobada,

però amb tan enorme multitud encara regnava la confusió general (...) No vaig trigar a veure indicis

18

de suborn descarat. Vaig reconèixer a uns quants tipus de mala fama entre la multitud i els vaig

veure moure entre els caps de centúria, somrient, donant la mà i lliurant descaradament petites

bosses voluminoses que no podien contenir més que monedes. Alguns eren sequaços de Cras i

almenys a un l'havia vist en el seguici de Cèsar el dia anterior, però hi havia molts que no sabia per

a qui treballaven (...)

Una cridòria va arribar de sobte a les orelles per darrere i, en girar-me, vaig veure que arribaven

Ciceró i el seu col·lega Gaius Antoni. Ciceró anava escortat per guàrdies armats i portava la toga

oberta per mostrar el pitet, últim recordatori, destinat als votants, de la presumpta traïció de

Catilina. Van desaparèixer per les portes de la Vila Pública i van reaparèixer a l'estona al podi

instal·lat a la muralla. Antoni va anunciar que els àugurs de la Vila Pública havien estudiat

degudament els auspicis i que eren favorables. Sense terratrèmols i amb un cel clar, em vaig dir,

difícilment podia ser d'una altra manera. Les eleccions podien celebrar-se.

Poc després van arribar els candidats, tots seguits d'un llarg desfilada de partidaris que empenyien a

la multitud per obrir-se camí. Tots van passar pel podi abans de desaparèixer a l'interior de la Vila

Pública. Hi va haver esbroncades i aplaudiments per a Murena i Silà, els optimates favorits, que van

arribar gairebé al mateix temps. Quan els candidats van abandonar el podi, els canosos i

aristocràtics contendents, que havien fet una treva mentre els seus defensors eren a l'estrada, van

començar a maleir i a colpejar-se de nou (...)

Catilina es va dirigir a l'interior de la Vila Pública amb els seus rivals i va començar la votació. Les

classes més riques, les primeres a votar, ja s'havien congregat a la porta de la cleda. A l'entrada,

cada votant rebia una tauleta i un estil per escriure el nom del seu candidat. Els estils i tauletes es

recollien al final de cada passadís acordonat, quedant aquestes en una urna per al posterior

recompte, que es realitzava un cop que havia votat tota la centúria. En total deu haver una mica

menys de dues-centes centúries, de les quals més de cent les componen les dues classes més riques.

Les classes inferiors integren a molts més votants, però s'agrupen en menys centúries. I les classes

més pobres, la majoria del poble romà, sumen només cinc centúries. De vegades passa que quan els

arriba el torn, la votació està ja decidida i no poden exercir el seu dret al vot. No és estrany, per tant,

que acudeixin a les eleccions més per veure l'espectacle que per votar; això si acudeixen.

Havíem trobat un lloc a l'ombra on seure, en el mur occidental de la Vila Pública, i explicava jo

totes aquestes coses a Metó quan Belbo, gratant-se els cabells palla, va preguntar:

-I a quina classe pertanys tu, amo?

Vaig mirar amb desconfiança el seu rostre boví, però Metó va secundar la seva curiositat.

-Sí, pare, a quina classe pertanys tu? Mai m'ho has dit.

-Perquè porto molt de temps sense votar.

-Però has de saber-ho.

-En realitat, sí. Canviem de classe aquest any, gràcies a l'herència de Lucio Claudio. Abans érem

membres de la cinquena classe (una mica per sobre dels més pobres), i ara ho som de la tercera, és a

dir, per sota dels rics, com la majoria de les famílies que posseeixen una sola hisenda i una casa a la

ciutat.

-I amb quina centúria votem?

-Si votéssim, ho faríem amb la segona centúria de la tercera classe.

-I jo podria votar també?

Vaig fer una ganyota.

-Podries si ...

-Vull veure-la.

-Veure què?

-La segona centúria de la tercera classe. Vull veure als votants de la nostra centúria (...)

Per fi van cridar a votar a la tercera classe. Un gran grup d'homes, ben vestits que la majoria però

sense l'aspecte empolainat dels optimates i sense l'ostentació dels equites, es va reunir a l'entrada de

la cleda. La primera centúria va passar al primer passadís, la segona al segon i així fins al final.

19

-Bé -va dir Metó-, aquesta és la nostra centúria, no?

-Sí.

-Va, pare, vull veure-ho!

-Aquí no s'admeten esclaus, només ciutadans! -Va dir un oficial apostat a l'entrada del recinte.

Mirava a Belbo, que va assentir i va retrocedir.

-Però no cal -vaig protestar-. Pot quedar-se amb nosaltres. Només ...

-¡Per Catilina! -Em va xiuxiuejar una veu a cau d'orella i em van posar una moneda recentment

encunyada a la mà. Vaig alçar els ulls i vaig veure la cara d'un dels subornadors que havia

reconegut abans, un dels homes de Cras. Ell també em va reconèixer

-¡El Rastrejador! Per la tripa de Mart, creia que t'havies anat de Roma definitivament.

-Vas creure bé.

-I també creia que no votaves mai.

-I així és.

-Llavors?- Em va prendre la moneda (...)

Abans de donar-me compte, estàvem ja a l'entrada del passadís de votació, on un funcionari del

cens, amb cara de avorrit, sostenia un pergamí mentre escrutava a Metó.

-¿Gentilici? -Va preguntar secament.

-Gordià -va contestar Metó.

-Gordià, Gordià ... Sí, aquí està. No hi ha molts. I quin ets tu? Sembla que no tens ni edat per votar.

-Tinc 16 anys -va protestar Metó-. Els vaig complir ahir.

-Ah, sí, és veritat -va dir el funcionari, mirant la llista de reüll-. Aquí tens la tauleta i l'estil. I tu, ets

el seu pare? -Va preguntar, mirant-me.

-Sí, però ...

-Tablilla i estil. ¡Següeeeeeent! (...)

Metó no volia dir-me per qui havia votat al·legant que el vot era secret, però ho vaig saber per

l'expressió de desànim del seu rostre quan es va anunciar que en la nostra centúria havia estat elegit

Silà. I així va ser com es va portar la primera desil·lusió política de la seva vida. La decepció va ser

encara més gran per a molts dels congregats davant la Vila pública quan, més tard, es va anunciar

que no calia que votessin la cinquena classe ni els lliberts pobres per determinar el resultat. Havien

guanyat Silano i Murena. Els optimates seguien controlant el consolat.

Per segona vegada en dos anys, Catilina havia estat derrotat a les urnes. Per tot arreu se sentien crits

de desesperació popular i de sobte vaig notar la tensió que es respirava en l'aire. Silà i Murena van

fer la seva aparició al podi, juntament amb Ciceró i Antonio. Seguint la tradició, els cònsols electes

havien de dir unes paraules als ciutadans reunits allà, però quan Murena es va avançar per parlar, la

seva veu va ser ofegada per un sobtat estrèpit. Catilina havia creuat les portes de la Vila Pública. Per

la reacció de la multitud, semblava que Catilina hagués estat el guanyador. Els seus partidaris van

córrer cap a ell aplaudint, plorant, estirant els braços per tocar-li, tots corejaven el seu nom: «Cati-

li-na! ¡Cati-li-na!» L'expressió del seu rostre era estoica mentre avançava a gambades amb la

mandíbula atapeïda i els ulls al capdavant. Des del podi, Ciceró va abaixar la mirada amb un

somriure tensa als llavis. Quan es va haver marxat Catilina, Murena i Silà van poder parlar. Les

seves paraules, com calia esperar, van ser banals i van rebre una freda acollida. Després, Ciceró va

anunciar que tindria lloc immediatament la votació per elegir els pretors.

Extret i traduït de SAYLOR, Steven: El enigma de Catilina. Madrid, ed. Planeta, 2006.

20

Unitat 4. L’ ablatiu. Llatí clàssic i vulgar. Les llengües romàniques.

Llatí 4t ESO

Llegeix atentament les frases següents

1. Lupus et agnus in rivo aquam potant.

2. Agnus lupum videt atque e rivo fugam temptat.

3. In antiquo tempore Romani mulieres Sabinas rapiunt.

4. Romulus cum Remo Romam condit.

5. Mulieres Sabinae cum Romanis vivere volunt.

6. In antiquis temporibus Romani agros laborant.

7. In Hispania multae magnaeque civitates sunt.

8. Lupus e superiore loco agnum videt.

9. Aediles ludos Romanos in fastis diebus faciunt.

10. Praetor iustitiam in Basilica praebet.

ESQUEMA GRAMATICAL: L’ABLATIU SINGULAR I PLURAL

L’ablatiu és el cas del Complement Circumstancial. S’ha de traduir utilitzant preposicions (a, en, per, amb…)

ABLATIU TEMES EN –A TEMES EN –O ATEMÀTICS CONS.

SINGULAR PUELL-A DOMIN-O DUC-E PLURAL PUELL-IS DOMIN-IS DUC-IBUS

TEMES EN –A TEMES EN –O ATEMÀTICS

SING PLU SING PLU SING PLU

NOMINATIU A AE US I VAR. ES

ACUSATIU AM AS UM OS EM ES

ABLATIU A IS O IS E IBUS

1. Canvia a l’acusatiu i després a l’ablatiu els nominatius següents. Hauràs de recordar els esquemes anteriors:

Lupus Dux/duc- Sabina Agnus Sapiens/-nt- Hispania Rivus Mulier Praetor Aqua Superior Remus Romulus Antiquus Femina

2. Canvia al plural els següents ablatius:

Lupo Muliere Columba Agno Femina Antiquo Tempore Romano Iuvene Praetore Aedile Sabina Iustitia Sapientia Superiore Consule Civitate Urbe Ludo Magna

21

ESQUEMA GRAMATICAL

PREPOSICIONS D’ABLATIU

CUM: “amb”

E, EX: “de, des de”

DE: “de, des de”

A, AB: “de, des de, a causa de”

IN: “en”, “a”

PRO: “per”, “davant de”, “a favor de”

Introdueix a l’espai i tradueix:

1. In________________Romani mulieres Sabinas rapiunt. (Antiquus tempor- pl.) 2. Discipuli in__________linguam Latinam discunt. (Schola sing.) 3. Consul cum_________bellum magnum facit. (Miles/-lit- pl.) 4. Milites cum_______hostes iniustos vincunt. (Dux/duc- sing.) 5. Lupi in______agnos innoxios vulnerare et devorare volunt. (Silva pl.) 6. Milites Romani e________veniunt atque triumphum celebrant. (Gallia sing.) 7. Homines iniusti viros infirmos et innoxios in________ opprimunt (Tempor-,

Adversus pl.) 8. Praetores iustitiam in _________praebent. (Basilica sing.) 9. Caesar e_______in Helvetiam legatos mittit. (Gallia sing.) 10. Lupus in_____________aquam potat. (Flumen/-min-, Parvus sing.)

TEXTOS 1. Nono anno post reges cives Romani novam dignitatem, dictaturam, creant atque constituunt

magistrum equitum. Primus dictator in Roma T. Larcius est et primus magister equitum Sp.

Cassius.

2. Anno sexcentesimo septuagesimo octavo Macedoniam provinciam M. Licinius Lucullus accipit.

In Italia autem novum bellum faciunt. Spartacus enim, Crixus Oenomausque cum septuaginta et

quattuor gladiatoribus fugiunt et per Italiam bellum parant. Gladiatores multos duces et duos

consules vincunt. Deinde M. Licinius Crassus proconsul post multas calamitates tertio anno

gladiatores vincit.

3. Quondam Phaeton in regiam Solis1 venit. Sol, Phoebus nomine, pater suus est et donum dare

cupit. Sed imprudens iuvenis a patre donum perniciosum petit. Phaeton ducere currum Solis1 per

unum diem cupit. Phoebus a filio prudentiam magnam petit, nam currum Solis1 mortales ducere non

possunt. Phaeton tamen non desperat et perdurat. Pater annuit. Ut primum2 Phaeton in currum

ascendit, equi dominum non agnoscunt neque oboediunt. Sol ad terram cum magno periculo

appropinquat et terra accensa cum magnis precibus ad Iovem rogat. Tandem Iuppiter Phaetontem

cum fulmine percutit.

1 Solis: és genitiu: “del Sol” 2 Ut primum : és una locució temporal : « tan aviat com »

22

DOCUMENT: EL LLATÍ, LLENGUA INDOEUROPEA. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. El llatí és una llengua de la "família lingüística" coneguda amb el nom d'indoeuropea. Per família lingüística s'entén el conjunt de llengües que presenten uns trets bàsics comuns en els diferents nivells o "sistemes" del llenguatge: fonològic, lèxic, morfològic, sintàctic. Aquestes coincidències testifiquen un origen comú, en una època remota i una zona limitada, a partir de les quals es produiran l'expansió i la posterior fragmentació. A la família indoeuropea pertanyen el llatí i la majoria de les llengües parlades a Europa, tant en el passat com en el present, a més d'algunes d'Àsia meridional que s'estenen per la zona que va des de l'actual Turquia fins a l'Índia. S'exceptuen al nostre continent el finès, l'hongarès i el basc. L'origen d'aquesta "família" es remunta a fa més de cinc mil anys i se situa, segons la teoria mes acceptada, en una zona al nord del mar Negre, entre la desembocadura del Danubi i les muntanyes Urals.

EL LLATÍ VULGAR Al llatí "parlat", corrent, popular, se li anomena llatí vulgar. És una llengua en contínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la mateixa Itàlia, i més fins i tot entre les diferents províncies de l'Imperi (així, per exemple, es pot parlar de l'existència d'un llatí "hispà", "gal", "africà", etc.). En descompondre's l'Imperi i començar l'Edat Mitjana, l'evolució i fragmentació de la llengua s'acceleren i accentuen fins que el llatí es va convertir a una altra llengua, en part igual i en part diferent del llatí tradicional, que ja el segle IX va començar a ser anomenada lingua romana rustica, d'on procedeix el nom de llengües romàniques o romanços per denominar les diverses llengües nacionals a què va donar lloc. No obstant això, moltes de les diferències entre aquestes i el llatí literari ja s'havien iniciat molt abans. L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

1. Entre 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. 2. Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre sí. 3. A partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.

EL LLATÍ LITERARI A partir del segle III a.C. comença la literatura en llatí: i amb ella, el llatí literari, culte, escrit. Després d'un primer període de formació que té lloc el segle I a.C., el llatí literari, fixat ja per les primeres gramàtiques, es converteix en una de les grans llengües literàries de l'antiguitat (llengües "clàssiques"), i com a tal, a diferència del llatí vulgar, roman pràcticament inalterat i unificat a través dels segles; autors com Ciceró, Virgili i Tàcit, entre d'altres, donen fe d'això en diferents èpoques de l'antiguitat. En èpoques posteriors, Tomàs d’Aquí, Dante, Petrarca. Aquest llatí culte, a més de ser la llengua de la literatura en sentit estricte, va ser la llengua a la qual es va transmetre tot el llegat cultural romà: dret, ciència, lingüística, filosofia...

LES RAONS DE LA DIVERSITAT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES L'evolució fonètica natural de les llengües, a la qual el llatí naturalment no va escapar, explica en gran part les importants diferències entre algunes llengües romàniques. A aquest procés també s'afegeix la diversitat lèxica del que es denomina llatí vulgar: la grandària de l’Imperi Romà i l'absència d'una norma literària i gramatical van resultar en una llengua vernacla no fixada.

23

De manera que cada zona de l'Imperi va utilitzar un sabor particular del llatí vulgar (es deuria fins i tot dir "dels llatins vulgars"), com s'ha vist més amunt. Uns preferien un terme per dir "casa" (llatí casa en castellà, català, italià, portuguès, romanès) i una altra llengua preferien un terme diferent (mansio per al mateix sentit en francès maison), per exemple. A aquestes dues raons s'afegeix la presència de substrats: llengües parlades inicialment en una zona i recobertes d'una altra, no deixant més que traces disperses, tant en el vocabulari com en la gramàtica o en la pronunciació en la llengua d'arribada. El superstrat també ha jugat un paper important en la diferenciació de les llengües romàniques: són les llengües de pobles que, tot i que s’han instal·lat en un territori, no han aconseguit imposar-hi la seva llengua, però han deixat traces importants. El català i el castellà tenen paraules germàniques, procedents del gòtic (dels visigots) Paraules com guerra o les ja vistes en francès adobar, flecha, hacha, frambuesa, guardar, fins i tot noms com Federico o Hernando es troben en castellà. I bramar, amanir, randa, llesca, del visigòtic, i guardó, guaita, garba, estona o gaire, del fràncic, es troben en català. En castellà, el superstrat que més es nota és l'àrab: en provenen més de 4000 paraules, entre les quals hi ha topònims i compostos

DOCUMENTS MÉS ANTICS EN LLENGUA ROMÀNICA: SEGLES IX-X Per al castellà, el testimoni documental mes antic es data a finals del segle X: són les famoses Glosses Emilianenses trobades al monestir de San Millán de la Cogolla, a La Rioja. Es tracta de traduccions de paraules i frases soltes d'un text llatí culte (en concret, un manuscrit amb sermons de san Agustín) a la llengua parlada a la Castella primitiva.

PRIMERES OBRES LITERÀRIES: SEGLES X-XIII Les manifestacions literàries més antigues a les principals llengües romàniques de la Península Ibèrica són: Les estrofes en romanç, entremesclades amb el text àrab o hebreu, de les "jarchas" mossàrabs (segle X) El Cantar de mio Cid en el romanç de Castella (segles XII-XIII) Les Cantigas en gallec portuguès (segles XII-XIII). Les Homilies d´Organyà en català (segle XII). Al llarg de l'Edat Mitja, la similitud que s'observa a molts dels texts romànics primitius, als diferents països que conformen la Romania, en va disminuint, alhora que van remarcant-se les diferències, fins a arribar a fixar-se gramaticalment cada una separadament a partir del Renaixement.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES AVUI Les llengües romàniques es parlen en l'actualitat a l'Europa romanitzada i en altres països del món, on van arribar amb la colonització. El castellà és la llengua romànica amb major nombre de parlants; la major part d'ells pertanyen al continent americà. Algunes zones del sud-oest i el sud-est dels Estats Units, a causa de la presència creixent del castellà, són en l'actualitat bilingües. En concret són:

1. Galaicoportuguès: comprèn el portuguès, parlat a Portugal i al Brasil, i el gallec, parlat a Galícia i a la franja fronterera d'Astúries i Lleó.

2. Arsturlleonès: parlat a Astúries i en una part de Lleó. 3. Castellà o espanyol: parlat a Espanya i, com a conseqüència de la colonització, a

Mèxic i a la major part d'Amèrica Central i del sud. 4. Aragonès: es parla en algunes valls del Pirineu d'Aragó.

24

5. Català : llengua parlada a Catalunya, al País Valencià, on també és anomenat valencià, a les Balears, a Andorra, països on és llengua oficial, i també a la franja fronterera d'Aragó, a la Catalunya Nord (França) i a l'Alguer, una petita ciutat de Sardenya.

6. Occità o llengua d'oc (millor que 'provençal'): parlat a tot el sud de França, a l'oest d'Itàlia i també a la Vall d'Aran (Catalunya), on rep el nom d'aranès. Durant l'Edat Mitjana va tenir una esplendorosa literatura com a vehicle d'expressió dels trobadors, però actualment, excepte a la Vall d'Aran, està en avançat procés de desaparició enfront del francès.

7. Francès o llengua d'oïl: a més de França, és llengua oficial al sud de Bèlgica (Valònia) i l'oest de Suïssa, a Luxemburg i a la Vall d'Aosta (Itàlia), així com en antigues colònies com el Quebec (Canadà) i a Haití, una illa del Carib. Un grup de parlars de l'est forma una branca separada anomenada francoprovençal.

8. Retoromànic: parlat en una petita regió de Suïssa, on s'anomena romanx, i al Friül, al nord d'Itàlia, on rep el nom de friülà.

9. Sard: parlat a l'illa de Sardenya. 10. Italià: a més d'Itàlia, es parla al sud de Suïssa i a Còrsega, on rep el nom de cors.

Presenta una gran fragmentació dialectal, però l'estàndard està basat en el dialecte toscà.

11. Romanès: parlat a Romania i a Moldàvia i Voivodina (Sèrbia)

25

Unitat 5. Pretèrit imperfet d’indicatiu. Urbanisme i espectacles (1) : http://rnavarr7.wordpress.com/otivm-romanvm/

LLATÍ 4t ESO

Observa atentament les diferències que hi ha en aquestes parelles de frases:

Lupus et agnus in rivo aquam potant. Lupus et agnus in rivo aquam potabant.

In antiquo tempore Romani mulieres Sabinas rapiunt. In antiquo tempore Romani mulieres Sabinas rapiebant.

Mulieres Sabinae cum maritis Romanis vivere volunt. Mulieres Sabinae cum maritis Romanis vivere volebant.

In antiquis temporibus Romani agros laborant. In antiquis temporibus Romani agros laborabant. Aediles ludos Romanos in fastis diebus faciunt.

Aediles ludos Romanos in fastis diebus faciebant.

¿ Quin és el morfema que distingeix el pretèrit imperfet del present?

ESQUEMA GRAMATICAL: PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU

AMO,AMARE HABEO,HABERE LEGO,LEGERE CAPIO,CAPERE AUDIO,AUDIRE 1ª Conjugació 2ª Conjugació 3ª Conjugació 3ª Conjugació 4ª Conjugació

AMA-BA-M HABE-BA-M LEG-EBA-M CAPI-EBA-M AUDI-EBA-M

AMABAS HABEBAS LEGEBAS CAPIEBAS AUDIEBAS

AMABAT HABEBAT LEGEBAT CAPIEBAT AUDIEBAT

AMABAMUS HABEBAMUS LEGEBAMUS CAPIEBAMUS AUDIEBAMUS

AMABATIS HABEBATIS LEGEBATIS CAPIEBATIS AUDIEBATIS

AMABANT HABEBANT LEGEBANT CAPIEBANT AUDIEBANT

SUM

1. Conjuga el present d’indicatiu i el pretèrit imperfet de:

a) Laboro, -are b) Condo, -ere

c) Video, -ere d) Dormio, -ire

ERAM

ERAS

ERAT

ERAMUS

ERATIS

ERANT

2. Canvia al pretèrit aquestes formes de present. Un cop canviades, tradueix-les.

Praebet Facis Videt

Videmus Sunt Laboratis Rapiunt Praebemus Tempto Potas Rapitis Condit

Temptant Es Dormimus

26

TEXTOS

1. In Amphitheatro. In amphiteatro gladiatores magnum spectaculum praebebant, nam inter se pugnabant.

Alii gladiatores cum hastis pugnabant, alii cum gladiis, alii cum rete ac tridente. Saepe gladiatores in harena vulnerati erant, aliquando mortui. In harena quoque bestias Romani videbant. Gladiatores feras capiebant in venationibus. Aliquando etiam homines damnati

erant ad bestias, quae (“les quals”) miseros damnatos devorabant. In sollemnibus diebus Romani Amphitheatrum aqua implebant et naumachias simulabant.

2. Lupus et agnus Lupus et agnus in parvo rivo aquam potabant. In superiore loco lupus erat, in inferiore

agnus. Agnus lupum videt et fugam temptat, nam agni multum lupos timent. Sed lupus agnum quoque videt et dicit: “Hercle, mihi aquam turbulentam facis”. Agnus respondet: “Qui

possum facere hoc? Tu potas loco superiore, a te decurrit aqua ad me”. Itaque lupus novam causam quaerit et dicit: “Ante sex menses male dicebas mihi”. Agnus respondet: “Quomodo? Parvus sum, ante sex menses natus non eram”. Tandem dicit lupus: “Itaque, Hercle, pater tuus

male dicebat mihi”. Et lupus agnum vulnerat, necat et devorat. Sic homines iniusti viros infirmos et innocentes fictis causis opprimunt.

ACTIVITATS

1. Tradueix el text. 2. A continuació l’has de llegir fins que hagis memoritzat el vocabulari nou.

3. I ara aplica el que has après i intenta traduir el text 2.

Ad rivum eundem lupus et agnus venerant,

siti compulsi. Superior stabat lupus, longeque inferior agnus. Tunc fauce improba

latro incitatus iurgii causam intulit; ”Cur” inquit “turbulentam fecisti mihi aquam bibenti?” Laniger contra timens ”Qui possum, quaeso, facere quod quereris, lupe? A te decurrit ad meos haustus liquor”. Repulsus ille veritatis viribus

”Ante hos sex menses male” ait “dixisti mihi”. Respondit agnus “Equidem natus non eram”'.

”Pater hercle tuus” ille inquit “male dixit mihi”; atque ita correptum lacerat iniusta nece. Haec propter illos scripta est homines fabula

qui fictis causis innocentes opprimunt.

Fedre I,1

LÈXIC

1. Relaciona les següents paraules amb alguna de les dels textos:

Veritable, aqüífer, homínid, turbulència, mensual, ficció, set, espectador, multitud, riu, potabilitzadora, innocència, vulnerable, devorar, oprimir, justícia, vídeo, escrit, local.

27

Document: _____________________Posa un títol______________________________

Peream si est tam necessarium quam videtur silentium in studia seposito. Ecce undique

me varius clamor circumsonat: supra ipsum balneum habito. Propone nunc tibi omnia genera vocum quae in odium possunt aures adducere: cum fortiores exercentur et manus

plumbo graves iactant, cum aut laborant aut laborantem imitantur, gemitus audio, quotiens retentum spiritum remiserunt, sibilos et acerbissimas respirationes; cum in

aliquem inertem et hac plebeia unctione contentum incidi, audio crepitum illisae manus umeris, quae prout plana pervenit aut concava, ita sonum mutat. Si vero pilicrepus supervenit et numerare coepit pilas, actum est. Adice nunc scordalum et furem

deprensum et illum cui vox sua in balineo placet, adice nunc eos qui in piscinam cum ingenti impulsae aquae sono saliunt. Praeter istos quorum, si nihil aliud, rectae voces sunt,

alipilum cogita tenuem et stridulam vocem quo sit notabilior subinde exprimentem nec umquam tacentem nisi dum vellit alas et alium pro se clamare cogit; iam biberari varias exclamationes et botularium et crustularium et omnes popinarum institores mercem sua

quadam et insignita modulatione vendentis.

Sèneca, Cartes a Lucili, VI, 56.

Em podria morir, si el silenci és tan necessari com sembla als consagrats a l’estudi. S’escau que

m’envolten per tot arreu clamors de tot tipus: visc a sobre dels banys mateixos. Imagina’t ara tot

tipus de crits que poden aconseguir que les orelles odiïn. Quan fan exercicis de força i mouen les

mans carregades de plom, quan pateixen o fan que pateixen, escolto gemecs i cada cop que expiren

l’aire retingut, xiulets i respiracions bestials. Quan em pertoca algú tombat i ple d’aquest ungüent

vulgar, escolto crepitant en les espatlles mans rudes que, segons cauen planes o còncaves, així

canvien de so. I si arriba algun pilotaire i comença a cantar punts, ja hi som. Afegeix ara el busca-

raons, el lladre sorprès, el que es complau amb la seva veu al bany, afegeix ara els que salten a la

piscina amb l’enorme esclat d’aigua que treuen. Sense comptar aquests, les veus dels quals almenys

són correctes: pensa en el pela-aixelles, que no para de vomitar una veu aguda i estrident perquè

s’escolti més i que no calla excepte quan esquila aixelles i encara far cridar algú altre per ell. I ara

els crits barrejats dels de les begudes, el salsitxaire, el pastisser i tots els ambulants de taberna

venent cadascú el seu producte amb una entonació de collita pròpia.

Indica paraules en les llengües que coneixes procedents de:

Supra, balneum, habito, propono, omnis, genus, vox, auris, exerceo, gemitus, spiritus,

muto, numero, pila, sonum, exclamatio, clamo, modulatio.

Relaciona les paraules llatines amb les catalanes

Balneum Omnívor Sonum Audiovisual

Plumbum Sonoritat Iners Ficció Retentus Inèrcia

Fictus Banyera Gravis Audiòfon Video Retenció

Audio Plom Omnis Gravetat

28

Unitat 6. FLEXIÓ DELS TEMES EN I, U, E. URBANISME I

ESPECTACLES (2). Llatí 4t ESO

Llegeix atentament les frases següents: analitza-les i tradueix-les.

1. Hannibal dux Carthaginiensis erat.

2. Punici Carthaginem habitabant. Carthago in Africa erat.

3. Romani Carthaginienses in primo bello punico vincunt.

4. Roma Corsicam, Sardiniam et Siciliam post primum bellum punicum obtinebat.

5. Hannibal fidem ad Hamilcarem patrem iurat.

6. Hannibal cum fratre suo magnoque exercitu in Hispaniam transit.

7. Carthaginienses omnes gentes hiberas in bello subigunt.

8. Carthaginienses Saguntum, civitatem foederatam, obsidebant.

9. Saguntini fortiter se defendebant, sed auxilium opportebat.

10. Saguntum auxilium petit, sed Hannibal civitatem delet.

11. Senatus Romanus ad Carthaginem bellum indicit.

12. Hannibal cum exercitu atque elephantis montes Pyrenaeos et Alpes transit.

13. Hannibal, quacumque iter faciebat, magnam victoriam obtinebat.

14. Hasdrubal in Hispania cum altero exercitu interdum manebat.

15. Exercitus Romani magnas clades decipiunt.

16. Legiones Romanae vincere Hannibalem nullo modo possunt.

17. Consules Romani duos magnos exercitus contra Hannibalem ducunt.

18. Multissimi Romani milites cum consule suo in pugna pereunt.

19. Populus Romanus Hannibalem paene ante portas videbat.

20. Senatus tandem Cornelium Scipionem Romam defendere iubet.

ESQUEMA GRAMATICAL: ELS TEMES EN I, U, E

TEMES EN –A TEMES EN –O ATEMÀT/ -I TEMES EN -U TEMES EN -E

SING PLU SING PLU SING PLU SING PLU SING PLU

NOM. A AE US I Var/IS ES US US ES ES

AC. AM AS UM OS EM ES UM US EM ES

ABL. A IS O IS E/I* IBUS U IBUS E EBUS

(*) Els atemàtics de tema en –I es flexionen pràcticament igual que els atemàtics en

consonant. Una diferència consisteix en què els temes en –I poden fer l’ablatiu en –E i també en –I.

A continuació flexiona les següents paraules en singular i plural. Pots utilitzar el quadre, com a

l’exemple Amnis,-is (“riu”).

Lupus Dux/duc- Turris,-is

Hostis,-is Sapiens/-nt- Carthaginiensis,-is Exercitus,-us Senatus, -us Praetor Aqua Superior/-r Arcus, -us

Dies, -ei Fides, -ei Res, rei

SING PLU

NOM. Amnis Amnes

AC. Amnem Amnes

ABL. Amne/-i Amnibus

SING PLU

NOM.

AC.

ABL.

29

Text 1: L’expansió de Roma Post reges exactos

1 Roma crescere incipit. Primum omnes gentes Roma subigit, deinde Italiam totam

capit et tandem in Siciliam intrat, ubi Punici, Carthaginienses quoque cogniti, colonias habebant et cum

incolis commercium faciebant. Punici in Carthagine, Africa sita, habitabant. Romani Siciliam capere

cupiebant, sed Punici se opponunt. Sic Hamilcar dux primum bellum punicum contra Romanos incipit.

Carthaginienses in bello semper vincebant, nam Romani in navibus periti non erant. Postea Romani

corvos inveniunt. Corvi pontem e navibus Romanis ad Punicas facere permittebant. Itaque milites

pugnam quasi terrestrem ad Punicas naves portabant nec Carthaginienses vincere poterant2. Senatus

Carthaginiensis se dedere ad Romam debet.

Text 2: La Segona Guerra púnica

Post primum bellum punicum Roma Corsicam, Sardiniam et Siciliam obtinebat. Carthaginienses

magnam pecuniam ad Romam quotannis mittere debebant, nam Senatus Romanus ob deditionem

difficiles condiciones imponebat. Quamobrem Carthaginienses in Hispaniam ire constituunt, nam

Hispani divites erant in metallis.

Post Hamilcaris mortem Hannibalem novum ducem Carthaginienses creant. Hannibal, cum3 puer erat,

fidem ad Hamilcarem patrem iurat. Hannibal cum fratre suo magnoque exercitu in Hispaniam transit.

Carthaginienses omnes gentes hiberas in bello subigunt. Sed Hannibal multos Hispanos in exercitum

suum accipiebat magnamque pecuniam dabat.

Roma Hispaniam supra Hiberum amnem habebat, Carthago infra amnem. Nec Romani infra Hiberum

nec Carthaginienses supra amnem ire debebant. Sed Hannibal Saguntum, civitatem foederatam,

oppugnare constituit. Sic Carthaginienses Saguntum, civitatem foederatam, obsidebant. Saguntini

fortiter se defendebant, sed auxilium opportebat. Itaque Saguntum auxilium a Roma petit, sed exercitus

Romanus sero venit et Hannibal civitatem delet. Quamobrem Senatus Romanus ad Carthaginem bellum

indicit.

Hannibal cum ingenti exercitu atque elephantis montes Pyrenaeos et Alpes transit, quacumque iter

faciebat, magnam victoriam obtinebat. Exercitus Romani magnas clades decipiebant: apud Ticinum

amnem, apud Trebiam, apud Cannas... multissimi Romani milites cum consule suo in pugna pereunt.

Populus Romanus Hannibalem

ante portas paene videbat.

Hasdrubal interea in Hispania

cum altero exercitu manebat.

Senatus tandem Publium

Cornelium Scipionem Romam

defendere iubet. Dux Romanus

primum in Hispaniam ire

constituit, ubi Punicos vincit.

Postea, cum3 Hannibal iam

auxilium nec ex Hispania nec ex

Africa accipiebat et redire in

patriam opportebat, Scipio ad

Africam navigat. In Zama duo

maximi duces, Hannibal et

Scipio, concurrunt. Tandem

Romani Punicos vincunt.

1 Després de l’expulsió dels reis. 2 Poterant és pretèrit imperfet del verb possum. 3 Cum és aquí conjunció: “quan”.

30

UN DIA A LA VIDA D'UN PATRICI A L'ANTIGA ROMA

Salutatio i esmorzar

A l'antiga Roma, aquells que pertanyien a famílies nobles

i riques havien de complir amb nombroses obligacions al

llarg del dia. Des del matí fins ben entrada la nit, totes les

seves activitats estaven dirigides a modelar una bona

imatge social, aconseguir una reputació irreprotxable i

demostrar públicament la seva generositat (liberalitas) i

la seva vàlua (virtus), imprescindibles per conservar o

conquerir les magistratures més altes.

La jornada d'un noble romà començava molt d'hora, a

punta de dia. Tot just s'aixecava del llit, havia de vestir la toga amb l'ajuda d'un servent i donar-se pressa

per dur a terme una cerimònia fonamental en la vida d'un patrici: la salutatio. El paterfamilias havia de

rebre i saludar personalment totes les persones que tenien una relació particular amb ell: els membres de

la seva «família», entre els quals hi havia parents i esclaus, els seus amics i els seus «clients». Cada matí,

el ianitor, esclau porter, obria la porta a una torba de visitants de diferents estrats socials. Un majordom

acompanyava fins al despatx de l'amo (tablinum) els amics íntims i la gent del mateix rang. La resta,

clients d’estrats socials inferiors i una multitud de necessitats, esperava el seu torn fora de la casa o al

vestíbul, fins que el patró els concedia permís per entrar a l'atri, saludar i rebre els seus favors o la seva

petita propina. Un esclau especialitzat en reconèixer als visitants i recordar de memòria a tota la seva

parentela, el nomenclator, es col·locava al costat de l’amo i li xiuxiuejava el nom de cadascú, que el

senyor repetia mentre li estrenyia la mà i li feia lliurar la sportula, a l'origen un cistellet de menjar que

amb el temps va esdevenir un donatiu, generalment de 25 asos de plata.

La massa més gran de salutatores es podia trobar a casa de l'emperador, i aquí el personal encarregat de

preparar la recepció (officium admissionis) era més nombrós. A més de la visita dels seus amics, per als

quals era obligatòria la salutatio, l'emperador rebia els senadors, que acudien acompanyats de la seva

dona i fills. En alguns dies de festa, com l'aniversari de l'ascens al poder o les calendes de gener (el

primer dia de l'any), s'obrien les portes del palau a tot el poble, que desfilava davant l'emperador per

declarar-li la seva lleialtat.

Mentre rebia als seus amics i clients, el patró trobava un moment per prendre un frugal esmorzar

(iantaculum), consistent en pa untat amb all i sal, mullat en oli, vi o mel, al qual se sumava, de vegades,

una mica de formatge, ous, fruits secs, raïm, dàtils o olives. També aprofitava les primeres hores del

matí per atendre els negocis que, sota la seva supervisió, gestionaven lliberts i esclaus de la família. En

la salutació matinal es podien perdre dues de les dotze hores en què es dividia el dia solar, i no era fins a

la tercera hora del dia quan el noble romà deixava casa seva i, a peu o en llitera i acompanyat dels

clients que l'havien saludat, es dirigia cap al fòrum.

Negotium fins al migdia.

Al fòrum passava el patrici bona part de la jornada lliurat a

la seva ocupació professional, el negotium, ja fos com a

orador, jurista o financer. Gairebé tot el temps s'emprava

en els tribunals de justícia, oberts entre l'hora tercera i la

novena, on es lluitava per la mort política dels adversaris i

es defensava amics i clients de les acusacions de què fossin

objecte.

El migdia, que coincidia amb la fi de la sisena hora,

marcava una pausa a la feina durant la qual es descansava i

es reposaven forces en qualsevol caupona o popina

31

properes (els restaurants dels romans). En aquest segon menjar (prandium o cibus meridianus) es podien

prendre algunes llegums, peix sec, ous, aviram, fruita i vi. Del descans de la sisena hora, sexta, deriva la

paraula “siesta” en castellà, «migdiada», el que en llatí es deia meridiatio. En efecte, hi ha testimonis

que, almenys a l'estiu, tots donaven un cop de becaina al migdia i els carrers de la capital quedaven

gairebé tan deserts com a mitjanit. Després es reprenia l'activitat política i judicial del fòrum fins al final

de la novena i última hora (suprema), quan es tancava el Senat.

L'activitat política es podia dur a terme a les rodalies de la urbs, ja que era necessari assegurar-se el vot

dels camperols. Per a això, el patrici acudia a les viles rústiques per estrènyer la mà dels seus possibles

electors i oferir la seva ajuda, protecció i riquesa, en un exercici de control de la veu, els gestos i la

voluntat.

Otium. El sopar.

Els dies de festa (feriae) i tots aquells en què, per superstició, no

s'obrien ni el Senat ni els tribunals, estaven destinats per complet al

otium. Els romans més rics es retiraven a les seves viles de camp o

pròximes al mar, a Tusculum, Tibur, la muntanya Circe o Herculà,

on es dedicaven a la lectura i l'estudi de la filosofia, mentre que la

plebs acudia als espectacles que l'aristocràcia oferia al teatre o al circ

i que solien acabar amb grans banquets gratuïts.

Acabats els assumptes de la jornada al fòrum, el patrici podia passar

per la barberia o per les termes, o fer una passejada pels pòrtics del Camp de Mart. En tots aquests llocs

tenia ocasió de xerrar amb els amics, discutir les últimes notícies o parlar de negocis, en el que seria un

equivalent dels clubs burgesos del segle XIX. També era el moment de preparar una altra part central de

la jornada dels romans, el sopar, convidant als comensals més apropiats o, per contra, fent-se convidar

en una casa important. El sopar, en efecte, era una manera de continuar les relacions socials que podien

garantir l'èxit social i polític. Les millors cases exhibien la seva riquesa amb una vaixella luxosa i

menjars exòtics. Quan arribaven els convidats, un esclau els rebia, els canviava la toga per la vestis

cenatoria, un abillament més còmode i lleuger, els treia les sandàlies, els rentava mans i peus, i els

assignava un lloc en un dels llits del triclini, després d'estendre riques teles sobre els seus matalassos. El

llit central i el de l'esquerra de la taula eren els de primer rang, i el lloc d'honor en cada un d'ells era el de

l'esquerra.

Tal com descriu Petroni a El Satiricó, en el banquet ofert per Trimalció, l'exemple més fastuós transmès

per la literatura, els plats, entre tres i set, se servien esglaonadament, i cada un d'ells, al costat de

nombrosos acompanyaments, era portat per un grup d'esclaus dirigit per un mestre de cerimònies

(tricliniarcha).

Les postres iniciaven l'última fase del banquet, la comissatio, en la qual s'oferia beguda en abundància i

divertiments variats, com a músics, cantants, ballarines, mims i fins i tot gladiadors. Els convidats, de

vegades ebris, es retiraven en massa després de ser calçats i vestits de nou pels seus esclaus, que els

acompanyaven fins al llit. L'amfitrió es retirava també al seu dormitori, una estada petita amb escàs

mobiliari (cubiculum), situada a vegades a l'oest del peristil, on rebria la llum matinal i iniciaria una

nova jornada.

Estret i traduït de: ELENA CASTILLO

UNIVERSIDAD COMPLUTENSE (MADRID)

HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC, nº 84, pp 30-33

ACTIVITATS 1. Imagina’t que ets candidat per a cònsol. Elabora una agenda amb les activitats d’oci i negoci per a un dia tan ocupat. Encarrega al teu majordom un menú especial per rebre els teus

poderosos convidats en el sopar.

28

Unitat 7: El genitiu. Enunciat dels substantius. Pretèrit perfet d’indicatiu. Els

déus olímpics. http://www.xtec.cat/~rnavarr7/hellas/olimp/index.html Llatí 4 ESO

EL GENITIU El genitiu és el cas del complement del nom (CN) i, com a tal, expressa la possessió o les qualitats, matèria, característiques etc., del nom al qual complementa. Equival, doncs, en català, a un sintagma preposicional en funció de CN. En traduir hem d’anteposar la preposició de:

Romulus Romanorum rex primus fuit. Ròmul va ser el primer rei dels romans.

Aplica la norma de traducció a les següents frases. Hauràs de mirar en el quadre a quines formes de genitiu equivalen les paraules remarcades en negreta:

1. Hannibal filius Hamilcaris erat. 2. Hannibal dux Carthaginiensium erat. 3. Hasdrubal Hannibalis frater est. Carthaginienses Saguntum, civitatem Romae

foederatam, obsidebant. 4. Hannibal omnes gentes Hispaniae in bello subigit. 5. Exercitus Romanorum magnas clades accipiunt. 6. Romae legiones vincere Hannibalem nullo modo possunt. 7. Consules populi Romani duos magnos exercitus contra Hannibalem ducunt. 8. Multissimi Romanorum militum cum consule suo in pugna pereunt. 9. Populus Romanus Hannibalem ante portas Romae paene videbat. 10. Post mortem Hamilcaris Carthaginienses Hannibalem novum ducem creant.

TEMES EN –A TEMES EN –O ATEMÀT/ -I TEMES EN -U TEMES EN -E

SING PLU SING PLU SING PLU SING PLU SING PLU

NOM. A AE US I Var/IS ES US US ES ES

AC. AM AS UM OS EM ES UM US EM ES

GEN. AE ARUM I ORUM IS UM/IUM* US UUM EI ERUM

ABL. A IS O IS E/I* IBUS U IBUS E EBUS (*) Els temes en –I fan el genitiu plural en –IUM i poden fer l’ablatiu en –E o en –I. L’ENUNCIAT DELS SUBSTANTIUS Els substantius en llatí s’han d’enunciar amb el nominatiu i el genitiu singular. Coneixent aquests dos casos, podem saber a quina flexió pertanyen els noms i també quina és la seva arrel:

TEMES EN A TEMES EN O ATEM./TEMES I TEMES EN U TEMES EN E

NOM. A US VAR./IS US ES

GEN. AE I IS US EI Puella,-ae Dominus,-i Dux,-cis. Hostis,-is Exercitus,-us Dies,-ei

29

Flexiona ara les següents paraules en singular i plural. Pots utilitzar el quadre, com a l’exemple Amnis,-is (“riu”).

Romanus, -i Dux, ducis Turris,-is Hostis,-is Sapiens, -ntis Carthaginiensis,-is Exercitus,-us Senatus, -us Praetor, -is Aqua, -ae Superior, -is Arcus, -us Dies, -ei Fides, -ei Res, rei

PRETÈRIT PERFET D’INDICATIU OBSERVA L’ENUNCIAT D’AQUESTS VERBS: a) Vinco, -ere, vixi b)Iuvo, are, iuvavi c) Rapio, -pere, rapui. La forma acabada en –I equival al TEMA DE PERFET, a partir del qual es forma el pretèrit perfet d’indicatiu i d’altres temps. Les desinències personals són les marcades en color i el sistema de conjugació és igual per a tots els verbs: s’ha de combinar el tema de perfet amb les desinències personals:

I VICI IUVAVI RAPUI

ISTI VICISTI IUVAVISTI RAPUISTI

IT VICIT IUVAVIT RAPUIT

IMUS VICIMUS IUVAVIMUS RAPUIMUS

ISTIS VICISTIS IUVAVISTIS RAPUISTIS

ERUNT/ERE VICERUNT/-ERE IUVAVERUNT/-ERE RAPUERUNT/-ERE

TEXT: ELS DÉUS DELS ROMANS: Romani multos deos multasque deas venerabant. Iuppiter, Graeca lingua Zeus appellatus, erat in Olimpo rex deorum. Iuppiter Saturnum patrem in magno bello vicit. Pluto, Neptunus atque Gigantes Iovem iuvaverunt. Iuppiter iustitiam praebebat. Aquila comes Iovis erat. fulmen Iovem timendum faciebat. Iuno, uxor Iovis, regina deorum erat. Iunio matimonium curat et adulterium severiter punit. Neptunus atque Pluto fratres Iovis erant. Neptunus maris deus est atque tridentem portat. Amphitrite uxor Neptuni est. Pluto autem magnus deus Inferorum est. Ibi Cerberus canis Inferorum portas custodiat. Pluto et Plutonis uxor, Proserpina appellata, mortuos iudicant. Vesta, Iovis, Plutonis, Neptuni et Iunonis soror, flammas sacras curabat. Ceres erat quoque Vestae soror et agros frumentumque curat. Filia Cereris Proserpina est. Pluto Proserpinam rapuit et in Inferos duxit. Vulcanus et Mars filii Iovis atque Iunonis sunt. Mars bellum amat. Romulus et Remus filii Martis erant. Vulcanus artes ferri, auri, argenti etc dominabat et multas pulchrasque operas cum metallis faciebat. Vulcani uxor erat Venus, dea sapiens in rebus amoris, pulchritudinis ac seductionis. Cupido

SING PLU

NOM. Amnis Amnes

AC. Amnem Amnes

GEN. Amnis Amnium

ABL. Amne/-i Amnibus

SING PLU

NOM.

AC.

GEN.

ABL.

30

filius Veneris est. Cupido deus parvus est, sed valde potens, nam sagittae Cupidinis magnum amorem in cordibus mortalium et immortalium provocant. Apollo et Diana filii Iovis sunt. Apollo artes lyrae, carminum et medicinae noscit atque currum Solis per caelum ducit. Diana, soror Apollinis, currum Lunae ducit atque per saltus feras captat. Apollo et Diana arcum et sagittas portant. Minerva filia Iovis erat atque sapientiae dea est. Minerva bellum quoque amat. Mercurius filius et legatus Iovis erat. Mercurius parvas alas in pedibus habebat, commercium et viatores curabat. Bacchus, Iovis filius, uvas et vinum invenit. Dierum nomen a deis originem habet: Dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni atque dies Solis.

ELS DÉUS OLÍMPICS

NOM GREC ATRIBUCIONS I ATRIBUTS NOM ROMÀ

ZEUS

Déu del llamp i del tro. És la divinitat suprema i, com a tal, representa l' equilibri i la justícia. El dijous (dies Iovis) és el seu dia. Àliga, llamp, tro, ceptre, roure.

JÚPITER

HERA

Esposa de Zeus. Protegeix el matrimoni i assisteix en els parts. Li està dedicat el mes de juny. Diadema, paó reial.

JUNO

ATENA

Filla de Zeus, del cap del qual va néixer. Deessa de la saviesa artística i de la guerra. Patrona d'Atenes. Armes, òliba, olivera.

MINERVA

APOL.LO

Fill de Zeus, assimilat com el déu del Sol (Hèlios), de l' endevinació i de les arts: medicina, lírica, música. Arc, fletxes, lira, llorer.

APOL.LO

ÀRTEMIS

Germana bessona d' Apol.lo: Assimilada a la Lluna (Selene); protegia la caça i la castedat. Verge, com Atena. Arc, fletxes, cérvol.

DIANA

HERMES

Fill de Zeus. Era el seu missatger i també el déu protector del comerç, dels viatgers i caminants, dels lladres i de l' eloqüència. Condueix les ànimes dels difunts al regne d'Hades. Li està dedicat el dimecres (dies Mercurii). Caduceu (bastó "màgic"), sandàlies o casc alats.

MERCURI

HEFEST

Fill de Zeus i Hera, espòs d'Afrodita , era el déu del foc, amb què treballava els metalls. És déu, per tant, de la saviesa tècnica. Enclusa, martell, tenalles.

VULCÀ

31

HÈSTIA

Era filla de Cronos (Saturn) i germana de Zeus. Era la deessa de la llar i de la puresa . Foc de la llar.

VESTA

ARES

Fill de Zeus i Hera. És el déu de la guerra, del coratge. A Roma va tenir més importància que a Grècia, en ser Mart pare dels fundadors, Ròmul i Rem. Li està dedicat un mes (març) i un dia de la setmana (dimarts). Armes, llop.

MART

AFRODITA

Filla d'Urà (el cel), nascuda, segons Hesíode del membre d'aquest en ser llançat per Cronos al mar. Segons d'altres versions, és filla de Zeus. Esposa d'Hefest, també va mantenir relacions amb mortals, com Anquises, de qui va néixer Eneas. Era la deessa de l' amor i la bellesa o atractiu femenins. Va derrotar Atena i Hera en el conegut concurs de bellesa amb Paris com a jutge. Li està dedicat el divendres (dies Veneris). Colom, cigne, poma.

VENUS

DEMÈTER

Germana de Zeus, filla de Cronos i Rea. Era la protectora de la terra i de la fertilitat. Deessa dels cereals. Espiga de blat.

CERES

POSIDÓ

Fill de Cronos i Rea i germà de Zeus. Era el senyor de les aigües, especialment del mar. Trident, hipocamp.

NEPTÚ

HADES, PLUTÓ

Fill de Cronos i Rea. Déu dels Inferns (Regne d'Hades) i senyor dels morts. Els seus noms. de fet, són epítets: Hades (l'invisible) i Plutó (el ric). Can Cèrber, magrana.

PLUTÓ

PERSÈFONE

Filla de Demèter i Zeus. Raptada per Plutó, l' acompanya durant la primavera i l' estiu com a reina dels Inferns; la resta de l'any s'està amb sa mare.

PROSÈRPINA

EROS

Déu de l' amor. Suscita la passió en tots els éssers, mortals i immortals. Segons Hesíode, és fill de Caos, d'altres el fan fill d'Afrodita a qui acompanya sovint. Arc, fletxes, buirac.

CUPIDO

DIONÍS

Fill de Zeus i Sèmele. Déu del vi, de l'alegria, de la natura viva. Raïm, heura, vi, pantera.

BACUS

32

Unitat 8: El datiu. La comèdia romana: http://www.slideshare.net/rnavarr7/comdia-romana Llatí 4 ESO

EL DATIU

Aquest cas serveix per expressar la funció sintàctica de CI. A l’hora de traduir, haurem de posar al davant

de la paraula les preposicions a, per a.

TEMES EN A TEMES EN O ATEMÀTICS/ I TEMES EN U TEMES EN E

SG PL SG PL SG PL SG PL SG PL

NOM A AE US I VAR/IS ES US US ES ES

AC AM AS UM OS EM ES UM US EM ES

GEN AE ARUM I ORUM IS UM US UUM EI ERUM

DAT AE IS O IS I IBUS UI IBUS EI EBUS ABL A IS O IS E/I IBUS U IBUS E EBUS

1. Flexiona en tots els casos els següents substantius:

Puella,-ae; Miles,-litis; Hostis,-is; Senatus,-us; Res, rei; Dominus,-i.

2. Canvia al datiu els següents nominatius

Puellae Homines Dies Exercitus

Mulier Consul Domini Femina

Lupus Hostis Miles Res

Aqua Leones Senatus Legio

Turres Fides Agni Populus

3. Subratlla la paraula de cada sèrie que no estigui en datiu:

a. Hostis – Puellis – Lupo - Aquis

b. Puellae – Domino – Leo - Agno

c. Hominibus – Exercitus – Rebus - Turri

d. Exercitui – Lupi – Hosti - Feminae

e. Consule – Puellis – Domino – Diebus

Analitza ara i tradueix aquestes frases:

1. Iuppiter iustitiam hominibus deisque praebebat.

2. Sagittae Cupidinis magnum amorem mortalibus et immortalibus addunt.

3. Hannibal fidem Hamilcari patri iuravit.

4.Senatus Carthaginiensis nullam pecuniam Hannibali misit.

5. Saguntinis auxilium opportebat, sed Roma sero venit.

6. Bacchus, Iovis filius, uvas et vinum hominibus invenit.

7. Corvi Romanis transire ad Punicas naves permittebant.

8. Hannibal legatos Scipioni duci misit.

9. Hannibal magnam pecuniam militibus Hispanis dabat.

10. Filii matri pulchras flores in natali die dederunt.

33

EL DÉU VULCÀ: PÀNDORA.

Volcanus, filius Iovis et Iunonis, taeter et deformis erat. Ideo pater e caelis in

terras proiecit. Sed terrarum incolae acceperunt Volcanum infantem. Postea

in speluncis montis Aetnae cum cyclopibus laboravit, nam erat peritissimus1

faber omnium immortalium. Cum2 Achilles arma in Troiano bello perdidit,

Volcanus galeam, loricam et scutum Pelidae3 fecit. His

4 armis Hectorem

Achilles vicit et necavit. Volcanus, iussu Iovis, aqua et argilla mulierem

pulcherrimam fecit, quam5 dei ipsi

6 honorabant: Minerva animam dedit,

ceterique dei aliud donum dederunt, qua7 de causa vocaverunt Pandoram.

Dei Pandoram ad Epimetheum miserunt, quia Prometheus frater ignem deis

rapuit. Pandora in amphora calamitates hominibus ferebat. Epimetheus

Pandoram uxorem duxit et, cum amphoram mulier aperuit, sola spes intro

mansit.

PROMETHEUS

Homines antea ab immortalibus ignem petebant neque in perpetuum servare sciebant;

quod8 postea Prometheus in ferula detulit in terras, hominibusque monstravit quomodo

cinere obrutum9 servarent

10. Ob hanc

11 rem Mercurius Iovis iussu deligavit Prometheum

in monte Caucaso ad saxum clavis ferreis et aquilam apposuit, quae cor eius exesset12

;

quantum die ederat, tantum nocte crescebat. Hanc aquilam post xxx annos Hercules

interfecit eumque13

liberavit.

C.Iulii Hyginii Fabulae

1 Peritissimus: superlatiu que concorda amb faber: “El faber més hàbil de…”

2 Cum: conj. “quan”.

3 Pelida: “fill de Peleu”, és a dir, Aquil·les.

4 His armis: abl. pl. “amb aquestes armes”

5 Quam: acusatiu CD “que”

6 Dei ipsi: nom. Pl. “els déus mateixos”.

7 Qua de causa: abl. Sing. “per la qual cosa”

8 Quod: ac.sing “aquest”

9 Obrutum: ac. sing: “cobert”

10 Servarent: “podien conservar-lo”

11 Hanc: ac. sing. “aquesta”

12 Quae cor eius exesset: “perquè li mengés el cor”.

13 Eumque: pronom en acusatiu: “el va…”

VOCABULARI LLATÍ-CATALÀ

1

A, ab: (Prep.Ab.): de, des de, per.

Ac: (Conj.) i.

Accensus,-a,-um: encès,-sa.

Accipio,-pere,-cepi: rebre, acceptar.

Ad: (Prep.Ac.) a, cap a, fins a.

Addo,-ere, addidi: afegir, donar.

Adulterium: (N.) adulteri.

Adversus: (Prep.Ac.) contra, al costat de.

Aedificium: (N) edifici

Aedil/-l: edil.

Aenea(s): Eneas.

Ager,-gr: camp.

Agnosco,-ere,-novi: conèixer, reconèixer.

Agnus: xai.

Ala: ala (d’ocell), flanc (d’un exèrcit).

Aliquando: (Adv.) de quan en quan.

Alius,-a,-ud: altre. Alii…alii: uns…altres.

Alter,-a,-um: un dels dos, altre.

Amnis,-is: riu.

Amo,-are: estimar.

Amulius: Amuli.

Annuo,-ere,-nui: consentir, acceptar.

Annus: any.

Ante: (Prep. Ac.) al davant de.

Antiquus,-a,-um: antic,-ga.

Aperio,-ire,-rui: obrir.

Appellatus,-a,-um: anomenat,-da.

Appello,-are,-avi: cridar, anomenar.

Appono,-ere,-posui: col·locar.

Appropinquo,-are,-avi: apropar-se.

Apud: (Prep.Ac.) al costat de, a casa de, entre.

Aquila: àguila.

Arcus,-us: arc.

Argentum: (N.) argent.

Ars, art-: art.

Ascanius (Iulus): Ascani, Juli Ascani.

Ascendo,-ere,-cendi: pujar, ascendir.

Atque: (Conj.) i.

Audio,-ire,-ivi: escoltar.

Aurum: (N.) or.

Autem: (Conj.) però, per la seva banda, no

obstant això.

Auxilium: (N.) auxili, ajuda.

Bellicosus,-a,-um: guerrer,-a.

Bellum: (N) guerra.

Bonus,-a,-um: bo, bona.

Calamitas/-tat: desastre, calamitat, derrota.

Candidatus: candidat.

Canis,-is: gos.

Capio,-pere, cepi: prendre, agafar, conquerir,

capturar, caçar, captar.

Carmen,/-min-: (N.) cançó, poema.

Carthaginiensis,-e: cartaginès,-a.

Carthago,-gin: Cartago (ciutat del nord

d’Àfrica). Carthago nova: Cartagena.

Causa: causa, excusa, pretext.

Celo,-are,-avi: amagar.

Ciclops/-p: ciclop.

Cinus/ciner-: (N.) cendre.

Civis,-is: ciutadà.

Civitas/civitat-: ciutat.

Clades,-is: derrota, desastre, calamitat.

Clamo,-are,-avi: cridar, anomenar, exclamar.

Cognitus,-a,-um: (P.pf. de cognosco) conegut.

Comes/comit-: company.

Commercium: (N.) comerç.

Condo,-ere: fundar.

Constituo,-ere,-tui: establir, basar, constituir.

+Infinitiu = decidir.

Consul/-l: cònsol.

Contio/-tion: assemblea.

Contra: (Prep.Ac.) contra.

Cor, cord-: cor.

Cornu,-us: (N.) banya. Flanc (d’un exèrcit). En

sentit metafòric: arc, lira, lluna.

Corsica: Còrsega.

Corvus: corb, garfi.

Cotidie: (Adv.) cada dia.

Creo,-are,-avi: crear, triar.

Cresco,-ere, crevi: créixer.

Cum: (Conj.) quan (verb en indicatiu)

Cum: (Prep.Abl): amb.

Cupio,-ere: desitjar, voler.

Curo,-are: cuidar, tenir cura de.

Currus,-us: carro.

Cursus: carrera. C. honorum: carrera política.

2

Damnatio/-ion: condemna.

Damnatus,-a,-um: condemnat,-da.

Damno,-are,-avi: condemnar.

De: (prep. ab) de, des de, a partir de.

Dea: deessa.

Debeo,-ere, debui: deure (tenir deutes), haver de

(+ inf.).

Decipio,-pere,-cepi: rebre, encaixar (clades:

derrotes)

Deditio/-ion-: rendició.

Dedo,-ere, dedidi: lliurar-se, rendir-se.

Defero,-ferre,-tuli: baixar.

Deffendo,-ere,-fendi: defensar.

Deinde: (Adv.) després.

Deformis,-e: deforme.

Deleo,-ere,-evi: destruir, esborrar.

Deligo,-are,-avi: lligar.

Despero,-are,-avi: desesperar, desistir, perdre

l’esperança.

Deus: déu, divinitat.

Devoro,-are,-avi: devorar.

Dictator: dictador.

Dictatura: dictadura.

Dies,-ei: dia.

Dignitas/-tat: dignitat, honor, càrrec.

Dignus,-a,-um: digne.

Discipulus,-a: deixeble, alumne.

Disco,-ere, didici: aprendre.

Dives/-vit-: ric.

Do, dare, dedi: donar.

Doceo,-ere, docui: ensenyar.

Doctus,-a: cult,-a; instruït,-da.

Dominus,-a: senyor,-a, mestre de casa.

Donum: (N.): do, regal.

Duco,-ere, duxi: dirigir, comandar, conduir.

uxorem ducere:casar-se.

Duo,-ae,-o: dos, dues.

Dux/duc-: capità, general.

E (ex): (Prep. Ab.) de, des de.

Edo, esse (o edere), edi: menjar.

Ego: jo.

Eligo,-ere,-legi: triar, elegir.

Eo, ire, i(v)i: anar, marxar.

Equus: cavall.

Et: (Conj.) i.

Exactus,-a,-um:(PPerf. de exigo) expulsat: Post

reges exactos: després de l’expulsió dels reis

(509 a. C.).

Exercitus,-us: exèrcit.

Facio,-cere, feci: fer, construir.

Fastus,-a,-um: festiu.

Femina: dona.

Fero, ferre, tuli: portar, suportar.

Ferrum: (N.) ferro.

Ferula: palma.

Fictus,-a,-um: fingit, fals.

Fides,-ei: confiança, fidelitat.

Filius,-a: fill,-a.

Flamma: foc, flama.

Foederatus,-a,-um: aliat,-da.

Fortiter: (Adv.) fortament, amb força.

Frater/fratr-: germà.

Frumentum: ( N.) blat.

Fuga: fugida, evasió.

Fugio,-gere, fugi: fugir.

Fulmen/-min: (N.) llamp.

Gens/-nt: llinatge, poble, nació.

Gladiator/-r: gladiador.

Gladius: espasa.

Graecus,-a,-um: grec,-ga.

Gravis: pesat, greu, sever.

Habeo,-ere: tenir.

Habito,-are: habitar, viure.

Hasta: llança.

Hercle: (Excl.) per Hèrcules!

Hiberus,-a,-um: ibèric,-a.

Hiems/hiem-: hivern.

Homo/homin-: home.

Horatius: Horaci, poeta romà.

Ibi: (Adv.) allí.

Ignis,-is: foc.

Ille,-a: ell,-a, aquell,-a.

Imago/imagin-: imatge.

Immortalis,-is: immortal, déu.

Imperator/-r: general.

Imperium: (N) imperi, comandament suprem,

autoritat màxima.

Impono,-ere,-posui: imposar, col·locar.

Imprudens/-dent: imprudent.

In: (Prep.Ac.) a, a dintre de. (Prep.Ab.) en.

Incipio,-pere,-cepi: començar.

3

Incola: indígena, habitant.

Indico,-ere, -dixi: indicar, assenyalar, declarar

(bellum: declarar la guerra)

Inferi,-orum: (Pl.) Inferns.

Infirmus,-a,-um: feble, malalt.

Infra: (Prep.Ac.) per sota de. (Adv.) a sota.

Ingens/-nt: enorme.

Iniustus,-a: injust,-a.

Innoxius,-a,-um: innocent, inofensiu.

Insula: illa, bloc de pisos.

Inter: (Prep.Ac.) entre.

Interdum: (Adv.) Entretant, mentrestant.

Interficio,-ficere,-feci: matar, assassinar.

Intro: (Adv.) dintre.

Intro,-are,-avi: entrar.

Invenio,-ire,-veni: trobar, inventar, descobrir.

Iovis: genitiu de Iuppiter.

Itaque: (Conj.) així doncs, llavors.

Iter, itiner-: (N.) camí, viatge, expedició (iter

facere: marxar)

Iubeo,-ere, iussi: ordenar, manar.

Iudex/-dic: jutge.

Iudico,-are,-avi: jutjar.

Iulus: v. Ascanius.

Iuppiter, Iovis: Júpiter.

Iuro,-are,-avi: jurar.

Iussus,-us: ordre.

Iustitia: justícia.

Iustus,-a,-um: just, justa.

Iuvenis: jove.

Iuvo,-are,-avi: ajudar.

Laboro,-are,-avi: treballar.

Legatus: ambaixador, lloctinent.

Legio/legion-: legió.

Lego,-ere, legi: llegir.

Leo/-on: lleó.

Lex/leg: llei.

Libenter: (Adv.) de gust, amb plaer.

Liber,-br: llibre.

Libero,-are,-avi: alliberar.

Lingua: llengua.

Locus: lloc.

Longus,-a,-um: llarg,-a.

Ludus: joc.

Lupus: llop.

Lyra: lira.

Magister: mestre. Magister equitum: magistrat

de cavalleria.

Magistratus,-us: magistrat.

Magnus,-a,-um: gran, important.

Maneo,-ere, mansi: romandre, estar-s’hi.

Mare,-is (N): mar.

Mars/Mart-: Mart, déu de la guerra.

Mater/matr-: mare.

Mensis,-is: mes.

Meus,-a,-um: meu, meva.

Mihi: (Dat.) a mi, em.

Miles/-lit: soldat, militar.

Minerva: Minerva, deessa de la saviesa i de la

guerra.

Mitto,-ere, misi: enviar.

Modus: manera.

Moneo,-ere,-nui: aconsellar.

Mors/-rt-: mort.

Mortalis: mortal, home.

Mortuus,-a,-um: mort,-a.

Mostro,-are,-avi: mostrar, ensenyar.

Mulier/-r: dona.

Multum (Adv.) molt.

Multus,-a,-um: molt.

Munio,-ire,-ivi: fortificar, reforçar.

Nam: (Conj.) perquè, car.

Natus,-a,-um: nascut,-da.

Navigo,-are,-avi: navegar.

Navis,-is: nau, vaixell.

Nec -Neque: (Conj.) ni, i no.

Neco,-are,-avi: matar.

Nolo, nolle, nolui: no voler, rebutjar.

Nomen/-min: (N.) nom.

Nomino,-are,-avi: anomenar, triar, cridar.

Nonus,-a,-um: novè,-na.

Nos: nosaltres.

Nosco,-ere, novi: conèixer.

Novus,-a,-um: nou, recent.

Nox/noct-: nit.

Nullus,-a,-um: ningú,-na, cap.

Numitor/-r: Numítor.

Ob: (Prep.Ac.) per, a causa de, a canvi de.

Oboedio,-ire-ivi: obeir.

Obsido,-ere,-sedi: assetjar, posar setge.

Obtineo,-ere,-tinui: obtenir.

Oculus: ull.

4

Omnis,-e: tot,-a.

Oppono,-ere,-posui: oposar-se, enfrontar-se.

Opporteo,-ere, -tui: ser necessari, caldre.

Opprimo,-ere,-mui: oprimir.

Oppugno,-are: atacar.

Origo/-gin-: origen.

Paene: (Adv.) quasi, gairebé.

Paeninsula: península.

Paro,-are: preparar.

Parum: (Adv.) poc.

Parvus,-a,-um: petit,-a.

Pater/patr-: pare.

Patricius: patrici.

Pecunia: riquesa.

Per: (Prep.Ac.) per, a través de, a causa de.

Percutio,-ere, -cussi: colpejar, ferir.

Perdo,-ere,-didi: perdre.

Perduro,-are,-avi: insistir, ser obstinat.

Pereo,-ire,-perii: morir.

Periculum: perill.

Peritus,-a,-um: expert, experimentat.

Permitto,-ere,-misi: permetre.

Perniciosus,-a,-um: perniciós, fatal.

Perpetuus,-a,-um: etern. In perpetuum per

sempre.

Pes, ped-: peu.

Pessimus,-a,-um: pèssim, molt dolent.

Peto,-ere,-tui: demanar, suplicar, cercar.

Philosophus: filòsof.

Pietas/pietat-: pietat, respecte.

Placidus,-a,-um: plàcid, agradable.

Plebeius,-a: plebeu.

Plebs/-b: plebe.

Poeta: poeta.

Populus: poble.

Porta: porta.

Possum, posse, potui: poder, ser capaç.

Post: (Prep.Ac.) darrere de, després de.

Potens/-nt: poderós.

Potestas/-t: potestat.

Poto,-are,-avi: beure.

Praebeo,-ere,-bui: administrar, oferir,

proporcionar.

Praetor/-r: pretor.

Prex/prec-: prec.

Primus,-a,-um: primer,-a.

Pro: (Prep.Ab.) al davant de, per, en comptes de.

Proconsul: procònsol: oficial major amb imperi

consolar.

Proelium: (N.) combat, batalla.

Propter: (Prep.Ac.) a causa de.

Proicio,-ere,-ieci: llançar.

Provoco,-are,-avi: provocar.

Prudentia: prudència.

Publicus,-a,-um: públic,-a

Puella: noia, jove.

Puer: noi, jove.

Pugna: lluita, combat.

Pugno,-are: lluitar, combatre.

Pulcher,-chra: bonic,-a.

Pulchritudo/-din: bellesa.

Punicus,-a,-um: púnic, cartaginès.

Punio,-ire,-ivi: castigar.

Quacumque: (Adv.) per tot arreu per on, per on

sigui que, per qualsevol lloc per on.

Quaero,-ere: buscar, recercar.

Quaestor/-r: qüestor.

Quamobrem: (Adv.) per la qual cosa, per

aquesta raó.

-Que: (Conj.) i.

Quoque: (Adv.) també.

Quotannis: (Adv.) cada any.

Rapio,-pere, rapui: raptar, robar.

Redeo, redire, redii: tornar.

Regia: palau.

Regina: reina.

Res, rei: cosa, tema, asumpte: res publica: estat,

política, república. Res novae: renovacions,

revoltes. Res adversae: adversitat. Res

secundae: prosperitat. Res familiaris: patrimoni

familiar.

Retis,-is: xarxa.

Rex/Reg-: rei.

Rhea Silvia: Rea Sílvia.

Rivus: riu.

Rogo,-are,-avi: pregar, demanar, suplicar.

Sabinus,-a,-um: sabí,-na.

Sacer,-cra,-crum: sagrat.

Saepe: (Adv.) sovint.

Sagitta: fletxa.

Saguntum: (N.) Sagunt.

Saltus,-us: bosc.

5

Sapiens/sapient-: savi,-a.

Sapientia: saviesa.

Sardinia: Sardenya.

Saxum: (N.) roca, pedra.

Schola: escola.

Scio,-ire,-ivi: saber.

Scipio/-on-: Escipió (general romà que va

vèncer Anníbal a la 2a Guerra Púnica).

Scribo,-ere, scripsi: escriure.

Sed: (Conj.) però, sinó.

Seductio,-ion: seducció.

Semper: (Adv.) sempre.

Senatus,-us: senat.

Sero: (Adv.) tard.

Servo,-are,-avi: conservar, salvar.

Servus,-a: esclau,-va.

Severiter: (Adv.) severament.

Sic: (Adv.) així, d’aquesta manera.

Sicilia: Sicília.

Situs,-a,-um: situat, ubicat.

Soror/-r: germana.

Spelunca: cova.

Strenuus,-a,-um: valent,-a.

Subigo,-ere, subegi: sotmetre.

Suffragium: (N.) vot, sufragi.

Supra: (Prep. Ac.) per damunt de. (Adv.) a

sobre, amunt.

Suus,-a,-um: el seu, la seva.

Taeter;-tra,-trum: lleig.

Tamen: (Conj.) No obstant això.

Tandem: (Adv.) Finalment.

Tempto,-are: intentar.

Tempus/-or: (N.) temps, època.

Terra: terra.

Ticinum: Tessí (riu).

Timendus,-a,-um: terrible, temible.

Timeo,-ere, timui: témer, tenir por.

Transeo,-ire, transii: viatjar, traslladar-se.

Traspassar, passar, creuar.

Trebia: Trèbia.

Tribunus: tribú.

Tridens/-nt: trident.

Troianus,-a,-um: troià,-na.

Turbulentus,-a,-um: brut,-a.

Tuus,-a,-um: teu, teva.

Umbra: ombra.

Urbanus,-a,-um: urbà.

Uva: raïm.

Uxor/-r: esposa, dona.

Vado,-ere: anar.

Valde: (Adv.) molt, enormement.

Venatio/-on: caça.

Venero,-are,-avi: venerar, respectar.

Venio,-ire, veni: venir, arribar.

Vergilius: Virgili, poeta romà.

Via: via, camí, carretera.

Viator,/r-: caminant, viatger.

Victoria: victòria.

Video,-ere, vidi: veure.

Vinco,-ere,vici: vèncer, guanyar.

Vir: home, varó.

Vivo,-ere, vixi: viure.

Voco,-are,-avi: cridar, convocar, anomenar.

Volo, velle, volui: voler, desitjar.

Voro,-are,-avi: devorar.

Vos: vosaltres.

Vulneratus,-a,-um: ferit/-da.

Vulnero,-are,-avi: ferir.

Zama: Zama (al nord d’Àfrica).