Acord perquè l’Esperança mantingui urgències de dia · idealistes, hauríem tancat i tal dia...

400

22

de

julio

l de

20

11

sumari

El solar de la Casita Blanca, ja a la vista després que el casalot anés a terra del tot fa dues set-manes, acollirà les festes alter-natives de Vallcarca, segoons l’oferiment que el Districte ha fet als organitzadors. Això permetrà que per primer cop la placeta Bolívar no es disputi entre l’Av Gràcia Nord i l’Ate-neu Popular.

Pàgina 7

6SANT MEDIRL’entitat tria Josep Antoni Torralba nou president

16vIuRE GRàcIAHomo APM: “Me la tallo i em faig mon-ja si gravo al Barça”

La Casita, a Festa Major de Vallcarca

ISSN - 1695-4793

Acord perquè l’Esperança mantingui urgències de dia

Veïns i Consorci de Salut pacten obrir en horari diürn de dilluns a diumenge

L’ERO de 194 treballadors provoca una vaga parcial entre setmana

Pàgina 6

de Gràcia

2

22 de juliol de 2011l’independent

El govern municipal dels millors -ehem-no s’ha equivocat a l’hora de triar la gerent de Gràcia i ha convençut Montse Filomeno perquè reemprengui l’etapa de vuit anys (1999-2007) en què va portar les regnes del Districte sota mandat socialis-ta amb Ferran Mascarell i sota mandat republicà amb Ricard Martínez. Ara torna sota mandat convergent, i di-uen que li hauria agradat seguir a Horta, on estava sota mandat ecosocialista. Realment, hi ha gent independent.

Adreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independentc/ lA perlA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A [email protected]. tAmbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

L’any passat, per aquestes dates, vam celebrar els nostres primers deu anys com a publicació i aquesta setmana arribem, just en el número anterior a llançar el número especial de Festa Major als 400 números. Algú es preguntarà per què no hem commemorat aquesta efemèride com ho vam fer amb els números 50, 100, 200 o 300. Hi hem estat pensant molt i hem decidit que la celebració arribarà al setembre, possiblement en forma d’una nova publica-ció, un nou fill de l’Independent de Gràcia. Com ho vam fer amb les aventures dificultoses però reeixides de Sant Adrià i Barberà del Vallès. Som corredors de fons, ja fa temps que ens hem con-vertit en degans de la premsa periòdica de Gràcia i hem arribat a l’estatus que poca gent s’imagina Gràcia sense nosaltres. No hi falten tampoc els que aplaudirien la nostra desaparició. Gràcies a tots. Ens ajudeu a continuar.Aquests dos últims anys han estat molt difícils per a l’Indepen-dent i volem que en sigueu conscients: per la situació de crisi econòmica, pels canvis en una redacció semiprofessional (que han servit per millorar moltíssim) i també pels pals a les rodes cada vegada més alts que ens han posat les administracions. Probablement, si aquest setmanari no estigués en mans d’uns

idealistes, hauríem tancat i tal dia farà un any. També ens hem seguit amistant i enemis-tant amb molta gent: aquest és el preu de la premsa, la que treballa al límit, la que encerta i s’equivoca, la que dóna la cara. També la que es deixa insultar

i la que estèn la mà per arreglar les coses. Aquí estem, quatre-cents números després, quatre-cents cops després de competir cara a cara amb la premsa generalista i després d’haver-nos guanyat un petit lloc en la història del periodisme.Fa poques setmanes hem pogut fer una mica d’endreça i hem enquadernat tota la col.lecció de l’Independent de Gràcia, ja són vuit volums i a la vista del disseny i de les informacions, es pot dir que hem millorat força, però també admetem que no seríem res sense còmplices. Com el nen dels quatre-cents cops de Truffaut, tot just hem passat de la infància a l’adolescència com a publicació i encara ens equivoquem moltes vegades. Sempre hem defensat que almenys la meitat de les crítiques que rep la premsa són certes, com també els que critiquen haurien de fer molta autocrítica de què podrien haver fet perquè nosaltres fóssim millors. Us esperem al setembre, amb la represa dels nú-meros ordinaris, a l’espera només d’aquest especial Festa Major 2011 que estem treballant, i amb aquesta nova publicació que esperem que us agradi. Ens ho seguirem passant bé.

És evident que subsisteix una arrelada infravaloració del treball domèstic que ha tingut com a conseqüència el manteniment d’unes condi-cions laborals discriminàto-ries per a aquelles persones que treballen en el sector domèstic i de la llar. Ara, els sindicats CCOO i UGT i el Govern han pactat un acord que permetrà que, a partir de l’1 de gener 2012, les emple-ades domèstiques s’integrin en el Règim general de la Seguretat Social.Les persones que treballin com a empleades de llar hauran de tenir un contrac-te escrit en el qual es facin constar les seves condicions laborals i hauran d’estar donades d’alta a la Seguretat Social. Progressivament, co-mençaran a tenir drets com la baixa per maternitat o ma-laltia i a cobrar les pensions que els pertoquin. Seguiran, però, sense tenir dret a la prestació per desocupació.L’acord, per tant, encara no és suficient però és un inici de professionalització i dig-nificació del sector i un pas cap a l’equiparació dels seus drets i deures. Un fet que es-devé simbòlic ja que implica un reconeixement del valor econòmic i social d’un treball que les dones han assumit de forma majoritària, i que du-rant molts dècades ha estat invisibilitzat i menystingut.

Treball domèstic

Quatre-cents cops còmplicesSara Reñé

La celebració del 400 arribarà al setembre, possiblement en forma de nova publicació

Desconec si el nou semàfor que han col.locat és fruit d’una petició popular (per-què a mi no m’han pregun-tat). Era necessari un semà-for en aquesta cruïlla? Està 50% obert pel trànsit del c/ Escorial i 50% pel d’Encar-

nació (canvia cada 45 s.). Qui ha estat el geni que l’ha sincronit-zat? Això l’únic que farà és que pel carrer Escorial es corri més per enganxar el semàfor en verd o que s’acumulin els vehicles fins Sant Lluís contaminant encara més aquest tram de carrer.

carme

Sem

àfo

r

Des del Coll Vallcarca les opinions que puc donar de Ricard Martínez són molt positives. Va estar treba-llant i molt per la reivindi-cació dels barris del Nord, i la seva articulació amb la Vila. Puc testimoniar que li va donar noves empentes al Centre Cívic del Coll. Que es va inventar la fórmula per-què les festes majors dels diferents barris del Nord es fessin en les mateixes dates per tal de potenciar-les i que agafessin més signifi-cat dins de l’Ajuntament i

de Gràcia. Va impulsar la refor-ma, tants i tants anys encallada (més de 40) del pla Portell. Va treballar per aconseguir el solar de Laguna Lanao i la seva poste-rior planificació per a realitzar un pàrquing i ens va deixar un llegat molt importat: la consecu-ció de la llei de barris. Martínez ha tingut un “continuador” i “potenciador” molt important. Guillem Espriu, que ha trobat uns projectes en marxa i que, gràcies al seu coneixement de la totalitat del districte, ha sabut desenvolupar i culminar amb escreix. Així doncs, tot el que he referit en aquest escrit ha neces-sitat de reunions amb entitats i

En

favor

d’e

n R

icard

veïns, on Martínez sempre es va mostrar molt correcte i interes-sat en recollir opinions, queixes, i suggeriments, amb la correcció i amabilitat d’un tracte respectu-ós i agradable. Aquest testimoni pretén únicament reconèixer també la part positiva de les persones.

Miquel B. Gavaldá

Opinió

l’independentde Gràcia

3

22 de juliol de 2011

el bloc

Aniversaris

Pel 400, l’Independent no fa res. No passa res i de pas fem un homenatge a un dels millors professors que he tingut, Josep Murgades, el filòleg de cara emprenyada que va teoritzar la ràbia dels aniversarismes. La premsa sovint fa molta pena com-memorant no només 5, 10, 15, 20, 25, 50 o 100 anys de qualsevol collonada sinó que va més enllà per cobrir algu-nes mancances i estalviar-se de pas buscar exclusives, que és el que li toca. No diré que no hi hagi col.laborat mai en aquesta aniversarismes patètics -perquè jo també sóc jo i les meves contradic-cions-, però intento fugir-ne tant com puc. Murgades deia el 1997 que l’aniversarisme portat fins al paroxisme havia provocat que aquell any se celebrés el 600 aniversari del naixement d’Ausiàs Marc, el 500 de la mort de Roís de Corella, el centenari del nai-xement de Llorenç Villalonga i de Josep Pla i el vint-i-cinquè de la mort de Gabriel Ferra-ter. I això va servir per cons-tatar l’oblit d’altres escriptors secundaris com Carles Bosch de la Trinxeria i Sebastià Gasch. Fora de micro ell de-manava que es commemorés el 75è aniversari de la regla o la fimosi d’algun polític...

Alb

ert Balanzà

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccl

direcTor: Albert bAlAnzà

Amb el suport de:

És una iniciaTiva de: Avv vilA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: Albert bAlAnzà, JoAn lou. direcTor Lo-caL: Albert bAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA mAnzAnerA. redacTors en caP: xAvi tedó i mAriA orteGA. redacció: elenA Al-bouy, cArinA bellver, Adrià cortAdellAs, clArA dArder, meritxell díAz, lídiA HA-ro, lAurA millAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, GinebrA vAll, unAi velAsco, mArc vidAl, AnnA buJ. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBoraci-ons: Jordi Albertí, àlex boscH, lluís bou, ferrAn cAsAs, ànGel GArretA, pep Gor-Gori, mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd mAristAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn millAret, víctor nublA, serGio oliveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAel vAllbonA, vocAliA de lA donA de l’Avv. FoTograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, sArA ciendones. PuBLiciTaT: sAndrA GAm-boA (692 601 261). disTriBució: cet lAbor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.l. di-PòsiT LegaL: b-32478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 400

núM. 400

tribuna

La ciutat, el llarg viatge

Tots caminant sota la pluja, el llarg viatge ens crida,anem travessant, entre les flors, els anys.Sense dir res, sense respos-tes ni equipatge, et guies,sense saber el motiu d’anar endavant.Una ciutat, un dia, sempre un altresents les mirades buides, el sol ja cau.

[Sopa de Cabra]

La causa comuna de la ciutat atreu diversos actors que des de diferents escenaris intenten fer alguna aportació a la comunitat. Els veïns d’un barri amb la seva associa-ció, l’entitat que treballa al carrer, els de l’Agrupament que es preocupen per l’edu-cació dels nens i nenes, els de les festes majors. En fi tot un conjunt de ciutadans i ciutadanes que s’involucren i es mullen. És veritat que sempre hi ha un punt d’ego en això, o fins i tot un cert interès personal (la millora de l’entorn em beneficia a mi directament), però allà hi són sempre disposats a “tirar del car-ro”. En aquest paquet també hi compto els responsables polítics de la ciutat que ho són per vo-cació i per continuïtat lògica d’allò que han anat fent, gent que actua i treballa amb

Ricard Martínez, ex president del Districte de Gràcia

l’entusiasm de creure en la seva aportació a la ciutat.Però tot plegat no és un fer i fer

sense rumb? És realment trans-cendent allò que fem? O és només, tal com diuen els de sopa de Cabra: “Sense dir res,

sense respostes ni equipatge, et guies, sense saber el motiu d’anar endavant.”?La implicació en “lo públic” per a mi, té un significat de

compromís que té més a veure amb aquella idea republica-na que diu que és l’equilibri entre el neces-sari control de l’administració i l’Estat versus els egoismes parti-culars.És per això que considero transcendent allò que fem, ja sigui gestionant un districte, dirigint una entitat o creant una assemblea de barri, per-què la pròpia acció de fer-ho

ja ens mostra la voluntat transformadora. Estiguem alerta doncs, defensem la

causa comu-na, allò que ens pertany a tots. Renovem estructures i gent per evitar l’endogàmia i l’apalanca-

ment, però recordem que el veritable enemic és aquell que fa que la gent es quedi a casa i accepti que els egois-tes guanyin la batalla.

s.m.

És transcendent allò que fem, ja sigui gestionar un districte o dirigir una entitat

Estiguem alerta doncs, defensem la causa comuna, allò que ens pertany a tots

què en penseu...Textos: Silvia Manzanera. Fotos: Sara Ciendones

xxxx? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Em sembla molt bé que pre-guntin a veïns i comerciants sobre qualsevol tema que els afecti i que després actuïn en conseqüència. Tot i que jo estic d’acord amb el sistema de pilo-nes, a Gràcia hi hauria d’haver millor aparcament i zones de càrrega i descàrrega.

Daniel Guilartecomerciant

Joana Garciamestressa de casa

Omar Sayolcomerciant

Belal Nakouhpastisser

Espero que acabin treien les pilones perquè no donen més que problemes. És molt trist que et posin barreres per entrar a casa teva. A la Perla sempre hi ha accidents i els veïns hem de suportar cues, sorolls...

Em sembla molt bé que es faci un referèndum, sigui del tema que sigui. I crec que s’hauria de posar en pràctica més cops. És clar que després espero que s’actuï en conseqüència amb el resultat de la consulta.

El millor que poden fer es treure la pilona del carrer Perla. Crec que hi ha altres maneres de pacificar el trànsit i millorar la mobilitat. I també haurien de millorar l’aparcament i les zo-nes de càrrega i descàrrega.

... que el Districte faci una consulta sobre les pilones?


4


L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat [email protected]

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com [email protected]

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com [email protected]

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com [email protected]

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com [email protected]

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

tribunaEdu Alter, documentalista gracienc

L’aigua dóna i treu la vidaflickr / lnArimAtsu

Sortim d’ Atalayacamí de les comunitats Amahuca i Asha-ninka. El bot que ens havia de portar no apareix i acabem trobant-ne un altre on va la cap de la comunitat i els seus fills. És un bot molt pla que amb la càrrega que portem limita amb l’aigua del riu. Als deu minuts de navegar l’aigua comença a entrar per totes bandes i el bot comença a enfonsar-se. Som en un riu que per dimensions podria ser l’Ebre. Els nens criden i ploren mentre els posem sota protecció en el bot, que flota però cap per avall... Tot el nostre equipatge comença a escapar-se pel corrent. Els nens ploren i ploren i les ma-res demanen socors, però no hi ha ningú. Només aigua. En Marc i jo aconseguim nedar fins a la ribera, en Jordi s’ha quedat amb els altres en el bot aguantant la motxilla on portem la càmera.De sobte, del no res apareix una llanxa de la Companyia i aconsegueix rescatar els nens i a la resta de perso-nes. També les motxilles i paquets. Passem hores a la riba del riu cremant-nos la pell i esperant que el material s’eixugui. La força del riu i la precarietat ens ha portat a aquesta situació, estem bé però xoquem directament amb la realitat amb la que conviuen els indígenes. El dia següent, encara en estat de xoc, ens dirigim a Camisea, la central de Gas explotada per Pluspetrol. Durant les vuit hores de viatge desenes de barcasses de la Compañia

(Petrolera) circulen riu amunt i avall, transportant materials i personal sense parar. Les seves llanxes són fortes i potents.Mentre hem estat a Sepahua, podem parlar amb els Nahu-as. Han esta convençuts per l’empresa de cedir una part dels seus territoris ancestrals per a l’explotació del gas i del petroli

que reposa des fa milers d’anys sota aquesta preciosa terra. Hom no es pot creure la mala sort amazònica de contenir en el subsòl tones i tones de petroli i gas. Mala sort per a l’ecosistema més bell i com-plex de la nostra Terra, no per a l’economia imparable dels països que les posseeixen. Aquí comencen les contradiccions, les nostres com a observadors forasters però també les dels habitants originaris que es

debaten entre treballar fora de les seves comunitats per a poder obtenir el que la civilit-zació els ofereix o negar-s’hi i viure en la més absoluta de les misèries.Lucho, l’alcalde de Sepahua i doctor durant dotze anys d’aquesta zona, ens explica que la desnutrició i les infec-cions per manca d’aigua po-table són les més comuns de les afeccions de la població indígena. El progrés i l’entra-da de les Empreses han elevat els índexs de metalls pesants en l’ aigua que abans es bevia directament del riu. L’Aigua dóna i treu la vida.És molt difícil posicionar-se quan veus els nens amb els ventres inflats per la manca de menjar o joves que miren la tv i es connecten a internet veient un món ple de llums. El capitalisme deu ser dolent però és el més seductor que ha inventat la humanitat, sinó per què totes les societats emergents es dirigeixen a ell com els nens al flautista d’Hamelin? La clau segons en Marc és el canvi de model energètic, la resistència a l’entrada de les Compañi-as i el desenvolupament d’ alternatives sostenibles que mantinguin les tradicions i que permetin una integració gradual i menys agressiva per a l’entorn i els seus habitants. Els debats entre nosaltres tres s’intensifica, les contradicci-ons i la confusió és gran, però sols tenim clara una cosa, s’ha de seguir perquè la veritat ningú no ha dit encara que no sigui complexa. I n’és.

Els Nahuas cediran part dels seus territoris ancestrals per a l’explotació de gas

la setmanaÀlex Bosch

caspolino ‘is coming back’

Era un dia fred de l’hivern del 2005. Els pro-pietaris de les Atraccions Caspolino van baixar la reixa i allà dins van quedar atrapats per sempre els records d’infància d’un munt de graciencs. Graciencs que havien plorat mentre estiraven el braç dels pares suplicant un viatge més. Els anys i la vida havien passat per a tots. Aquells nens van créixer i Caspolino es va convertir en un referent d’un època que ja no era l’actual. Era com un museu, un lloc on recordar què érem.

Caspolino és una paraula d’una sonoritat agradable i tendra que amaga l’orígen de la fundadora de les atraccions, Anunciación Barrachina. Ella era de Casp i Caspolino no és res més que el seu gentilici. Barrachina es va establir en aquest racó de Gràcia

fa 70 anys i va aconseguir crear una cosa meravellosa, formar part de la infància de molts graciencs. Fa més d’un lustre va tancar i fa relativament poc les màquines hi treballen. El solar el va comprar el Col.legi d’Economistes de Catalunya. Deien... “farem un edifici singular” i alguns graciencs feien una ganyota perquè pensaven en realitat que cap edifici singular supliria la singularitat d’allò que hi havia abans. El Col.legi d’Economistes

és nou a la Vila. Bé, de fet ho seran a partir de l’abril de l’any que ve. Ara encara tenen la seva seu en un aristocràtic pis a Diagonal-Tuset. Algunes de les coses que ex-pliquen que volen fer a l’antic solar dels Caspolino sonen

bé, perquè semblen amarats de l’esperit amb que la senyora Barrachina va obrir el seu negoci. Diuen que el nou edifici serà singular perquè estarà obert al carrer, o sigui que neix amb la voluntat d’establir un diàleg amb els graciencs. Fins i tot diuen que l’institució estudia retre alguna mena d’homenatge als Caspolino. Segur que el degà del col.legi, en Joan B. Casas, en porta alguna de cap, que se sabrà guanyar d’entrada la benvin-guda dels graciencs. Un vell cavallet recuperat de les restes del Caspolino col.locat en algun lloc a l’entrada seria suficient per satisfer la memòria, els records d’infància dels graciencs que algun dia van suplicar als seus pares un darrer viatge.

És una paraula tendra que amaga l’orígen de la fundadora de les atraccions

El nou edifici neix amb la voluntat d’establir un diàleg amb els graciencs


5


Política

A.B.

El nou mandat 2011-2015 a Grà-cia no només estarà caracteritzat per la invasió de dones fins ara vinculades al districte d’Horta-Guinardó (regidora, presidenta i gerent) sinó que també viurà un autèntic relleu de cares en la composició del consell municipal, que començarà a caminar aquest

dimarts 25 de juliol. Els grups municipals han designat fins a vuit consellers que s’estrenaran en el càrrec de 17. Qui més s’hi ha posat és CiU, que fa repetir Víc-tor Cullell -portaveu i Seguretat-, Marta Mulet (Comerç) i Euge-ni Rodoreda (Cultura): els nous són Berta Clemente (portaveu adjunta, Educació i Serveis Soci-als), Xavier Fillol (Manteniment),

CiU canvia 4 de 7 representants i la resta de forces un cadascuna

Jordi Tendero (Urbanisme) i Es-teve Suñé (Joventut). El PSC fa repetir Carles Maggi (nou porta-veu), Xavier Barberà, Josep Anton Vinyals i estrena Carme Esquirol. ICV-EUiA ratifica Roger Amigó i David Companyon i incorpo-ra Montse Aguilera. Al PP Anna Maria Casas segueix i Andrea Le-vy substitueix Miguel Raposo. Al-ba Metge serà l’edil d’ERC.

El consell municipal s’estrenarà amb la meitat de consellers nous

“Seré la cara més visible d’ICV a Gràcia i es notarà que sóc la regidora adscrita” “El Park Güell ha de tenir una entrada de pagament per a turistes i accés lliure a veïns”

ALBERT BALANzÀ

Hem tingut a Gràcia presidents merament institucionals com Francesc Homs o Núria Carrera, altres que han marcat una mica el regidor com Ferran Mascarell i altres que l’han marcat molt com Ricard Martínez. Quin model seguirà vostè?Tots els càrrecs tenen un element personal més enllà del partit i la meva manera de ser presidenta se-rà combinar institucionalitat amb pertinença a un grup de l’oposi-ció. Seré la cara més visible d’ICV a Gràcia, perquè també faré de re-gidora adscrita, i això es notarà.

ICV no té la mateixa relació amb el PSC que amb CiU.Amb el PSC hi havia una relació de col.laboració i CiU és un clar contrincant, però tampoc serà el meu estil fer discursos cada dos per tres com a presidenta. Tinc entès que no era així en l’últim mandat... Tot i així, amb Maite Fandos fa molts anys que ens co-neixem i el tarannà de totes dues facilitarà l’entesa.

A Horta es van discutir molt.I tant, ella defensava unes idees conservadores i de dretes i a Horta aprofitava els conflictes per llançar benzina i encendre el misto. I jo sóc d’ICV, sóc de l’oposició i pre-sideixo Gràcia per l’absoluta debi-litat de CiU al govern.

I assumir la presidència no co-responsabilitza i lliga ICV amb

el govern? Pot ser una trampa?Pot ser una trampa, sí, però po-dem aprofitar el càrrec com a pre-sència i com una oportunitat de demostrar que es pot fer oposició propositiva. Quan has estat al go-vern, saps les limitacions que hi ha. I això CiU no ho sap...

Faran suar a CiU la seva inex-periència... com ells ho van fer amb el tripartit a la Generalitat?És que ho van fer amb ganes! Go-

lA presidentA del districte, elsA blAsco, A lA plAçA rovirA

d’esquerrA A dretA i de dAlt A bAix: bertA

clemente, Jordi tendero, esteve suñé, xAvier

fillol, cArme esquirol, montse AGuilerA, AlbA metGe i AndreA levy

silviA mAnzAnerA

entrevista a la presidenta del districte, elsa blasco

dels seus recorreguts i les seves cir-cumstàncies personals. Serà com-plicat. Des d’ICV volem estendre les macroilles a l’Eixample i hem entès que les limitacions de les pi-lones han creat un costum.

Per tant, vostè votarà que no a eliminar les pilones.Votaré que no.

ICV també va liderar els acces-sos regulats al Park Güell.El Park Güell té un volum de vi-sites insuportable i aquí s’afegeix l’alta afluència d’autocars. Ni es poden fer més aparcaments que no siguin per a residents, com el previst a Ramiro de Maeztu, ni que hi hagi més arguments que el dret de pas. Ens hem de fer grans i no pot ser tot. L’Ajuntament ha defensat l’accés lliure per a veïns i l’entrada reservada per a turistes.

Per tant, l’entrada diferenciada és possible. I el pagament?Per als turistes. A la Sagrada Famí-lia es paga, eh? Com es pot regular d’una altra manera?.

Diu Ramiro de Maeztu. Avala el canvi d’aquest nom i de Secretari Coloma pel passat franquista?Ha d’haver-hi un cert consens.

La nova regidora també ha dit que la sala de venopunció a Grà-cia no ha de ser prioritària.Ningú em dirà a mi que no cal una sala així. Avui ningú critica la de Vall d’Hebron... Els veïns vo-len biblioteques però han de tenir centres d’aquests tipus. Perquè hi ha veïns que els necessiten. A tota la ciutat. I no és just que qui ho necessita s’hagi de desplaçar.

Per acabar, en algun moment es va dir que ERC aspirava a la presidència de Gràcia amb Jo-an Laporta. Hauria estat millor president que Elsa Blasco?Hauria estat diferent...

Elsa Blasco (Barcelona, 1966) ha estat en els últims vuit anys la regidora d’Horta-Guinardó i ara canvia d’aires, enorgullida sobretot per la reforma de la Ronda del Guinardó, amb ga-nes de desenvolupar el càrrec de presidenta no de manera estric-tament institucional. Coneix la regidora del districte, maite Fandos, des que amb 25 van entrar alhora a l’àrea internaci-onal del Consell de la Joventut. Fins i tot compartien habitació en algunes expedicions. Però ai-xò no treu que hagin mantingut una dura batalla dialèctica com a dirigents d’ICV i de CiU. En aquesta entrevista Blasco ja dó-na pistes que això no canviarà.

vernar no és senzill i quedar bé amb tothom és impossible.

En quins temes es posarà la xapa de regidora adscrita?Em preocupen sobretot com es desenvoluparan els projectes de serveis socials. També amb CiU hem topat amb l’urbanisme i en el debat per l’espai públic.

En espai públic, a plaça de Do-nes del 36 ja vau topar fins i tot

amb el PSC. Seguirà defensant l’obertura de l’espai?Sí, allò és una plaça pública com qualsevol i ha d’estar oberta. Hi ha espais que s’han de tancar a la nit però a Dones del 36 no hi ha problemes de control social ni de seguretat. Allà només hi ha perso-nes que els molesta el soroll. A mi també em molesten els autobusos que passen per sota de casa.

Fandos ha proposat una con-sulta sobre les pilones del pla de mobilitat. Li sembla bé? A mi les consultes, per definició, em semblen bé. Pero en els temes de mobilitat, atenció, perquè ca-dascú viu la mobilitat en funció

el perfil


6


Societat

una bona notícia en sani-tat: l’Hospital de l’Espe-rença mantindrà el servei d’urgències de 8 a 22 h festius inclosos. Ha costat mesos de mobilitzacions i de reunions però final-ment s’ha aconseguit una resposta desitjada per part de l’administració. Dimecres la Permanent del consorci Sanitari de Barcelona va aprovar la mesura, una demanda que nomes tres dies abans un total de cinc associacions de veïns de la vila havien exposat davant Jaume Estany, gerent del cSB.

SILVIA MANzANERA

“Avui sabem que hem tingut èxit”. Així es manifestava Josep Martí, membre de l’AVC Les-seps, minuts després de conèixer la notícia. Perquè era una bata-lla gairebé perduda. Des que la Generalitat va anunciar les reta-llades en sanitat el mes de març, l’Hospital de l’Esperança ha patit tancaments de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescèn-cia, supressió dels quiròfans de tarda, entre d’altres mesures, per tal d’ajustar-se al pla d’austeritat que la direcció del centre sani-tari gracienc va presentar fa tres mesos. Però les retallades també afectaven el servei d’urgències. Malgrat que era un dels punts calents de la negociació, ni perso-nal ni veïns confiaven en la seva continuïtat. I les mobilitzacions

sArA ciendones

no s’ha aturat des de llavors. Fa unes setmanes, cinc associacions de veïns de la Vila es van coor-dinar per elaborar un document en defensa de la “sanitat públi-ca de qualitat” i van demanar una reunió amb Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona. Malgrat que l’entitat va manifestar la complexitat de la demanda veïnal a causa de la pressió que estava fent la direcció del Parc Salut Mar, la Permanent va aprovar tres dies més tard que l’Esperança pugui funcionar com un CUAP amb coordinació amb el CAP Larrard. Les urgències de nit (que cada vegada es derivaven més sovint a d’altres centres) se suprimiran.

El personal de l’Hospital de l’Es-perança i del Mar començaran a fer vaga parcial la setmana pro-pera per protestar contra l’ERO. El passat 30 de juny, el Parc de Salut Mar presentava a Inspecció de Treball un expedient de regu-lació de l’ocupació que afecta 194 treballadors. Aquell mateix dia, personal i veïns van realit-zar una marxa fins el domicili del president de la Generalitat,

amb cassolada inclosa. Les mo-bilitzacions contra les retallades s’han dut a terme a la Vila amb regularitat i el debat sobre la sa-nitat ha estat un dels temes claus a les assemblees dels indignats. Aquesta mateixa setmana, va tenir lloc una marxa pels carrers del centre. També han proliferat les pancartes als balcons exigint el servei d’urgències. S’ha acon-seguit, però no les 24 h.

El personal començarà a fer vaga la propera setmana

Els treballadors esperen la resolució de Treball de l’ERO que afecta 194 treballadors

un cArtell Al centre de lA vilA reivindicA el servei de l’HospitAl 24 H

L’Hospital de l’Esperança mantindrà les urgències de dia de dilluns a diumenge

breus

L’Orfeó acull dimarts la pre-sentació del llibre La Festa Ma-jor de Gràcia vista pels fotògrafs Ramírez, escrit per Josep Maria Contel i Joan Àngel Frigola, membres del Taller d’Història. El treball mostra més d’un cen-tenar d’imatges dels fotògrafs graciencs Joan Ramírez i Sa-garra i Joan Ramírez i Vallhon-rat fetes entre els anys 1949 i 1962. La presentació, progra-mada a les 20 h, anirà a càrrec d’Enric Galve, gerent dels la-boratoris EGM i president de Sonimagfoto i comptarà amb la presència de Margarita Pa-drós, vídua de Joan Ramírez i Vallhonrat.

La Festa Major, retratada pels fotògrafs Ramírez

La Comissió de la Dignitat i la Taula de Nou Barris per la Re-pública han presentat un ma-nifest conjunt on es proposa el canvi de nom de la plaça de Llucmajor pel nom de plaça de la República i la dignificació de-mocràtica de la cruïlla del pas-seig de Gràcia amb la Diagonal, després de la retirada al gener de l’estàtua de la Victòria, un dels darrers símbols franquistes que quedaven a la ciutat. Les enti-tats han encarregat un projecte de restitució íntegra de l’obelisc de l’entrada de Gràcia, que pre-sentaran a l’alcalde de Barcelona després de l’estiu. Precisament dimecres hi havia en aquest punt de la plaça dels Cinc Oros una pancarta en record de les víctimes de la guerra civil.

Projecte per a dignificar l’obelisc de la Diagonal

lA diAdA de sAnt medir d’Aquest Any

A.B.

La Federació de Colles de Sant Medir ha tancat finalment amb agilitat el període d’interinatge que arrossegava des del passat mes de febrer i ha elegit per unanimi-tat la llista encapçalada per Josep Antoni Torralba, president de la colla La Tradicional, una de les més noves de l’entitat. Torralba (Barcelona, 1973), un dels mem-bres més actius de Sant medir dels

darrers anys, va presentar dijous passat l’única candidatura a les eleccions internes amb la incor-poració destacada de la fins ara presidenta en funcions, Núria Le-gaz, en la funció de tresorera. El nou president és el quart elegit a la federació de colles des de la re-cuperació de la democràcia, tenint en compte el llarg mandat de 21 anys del ja traspassat Ricard Pinet, els vuit anys d’Isabel Sanagustín i els tres de Jordi Melgarejo.

La nova junta va ser escollida dijous passat per unanimitat

Precisament un dels principals reptes de la nova junta de Tor-ralba serà el de redreçar l’entitat després de la crisi que va provo-car Melgarejo sobre aspectes de la gestió econòmica que haurien afectat greument l’estat de comp-tes. La voluntat de renovació i de passar pàgina, en qualsevol cas, ha estat el denominador comú de les primeres reaccions a l’elecció de la nova junta. El secretari de la colla Els Pilons, Jordi Flotats,

Sant Medir elegeix Josep Antoni Torralba com a nou president

nikA lAuper

va ser un dels primers a felicitar públicament Torralba a través de la seva pàgina de Facebook apun-tant que “tant de bo que amb la nova junta i la involucració de totes les colles es pugui a tornar a

passar el nom i prestigi de la Fe-deració en el bon lloc que li cor-respon”. A aquesta valoració s’hi van afegir també felicitacions de caire institucional i personal tam-bé a través de les xarxes socials.

de Gràcia

7


El Districte cedeix el solar de la Casita Blanca a festes alternatives de VallcarcaSerà el primer cop que l’associació de veïns i l’ateneu popular tindran espai al carrer

Quan fa dues setmanes el solar de la casita Blan-ca va quedar ben visible i desprotegit del casalot que va acollir l’històric ‘meublé’ durant quasi cent anys, poca gent es podia imaginar la prime-ra activitat que s’hi faria: el Districte ha ofert el solar, provisionalment acondicionat, a l’Ateneu Popular de vallcarca per a les festes alternatives que tindran lloc del 9 a l’11 de setembre.

ALBERT BALANzÀ

El Districte de Gràcia, a través de la tècnica de barri de Vallcarca, Elisabet Gaspar, ha arribat a ofe-rir dos espais en concret als repre-sentants de l’Ateneu: el solar de la Casita Blanca i l’espai provisional del pàrquing del Refugi d’Obre-res. Si bé tots dos espais complien amb el requisit principal dels or-ganitzadors de les festes alternati-ves, no perdre presència en l’eix

de l’avinguda de Vallcarca, fonts dels organitzadors han donat per elegit el solar de la Casita Blan-ca. Fins i tot aquesta setmana al-guns dels grups que hi actuaran, com Alerta (exSkatasun), ja han anunciat un concert per al 10 de setembre en el marc d’aquestes festes. Els altres grans convidats seran Eina (exInadaptats), que l’any passat van tocar a la Festa Major de Gràcia.

A.b.

imAtGe del solAr després de l’enderrocAment de lA cAsitA blAncA

L’acord entre Districte i Ateneu Popular de Vallcarca és històric perquè aquest any serà la primera vegada que no hi haurà conflicte entre les festes alternatives i les festes oficials que organitza l’As-sociació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca. Cada any les dues parts s’havien barallat per fer els actes a la placeta Bolívar i en dues ocasi-ons les festes alternatives s’havien acabat fent a espais interiors com

La cooperativa editora de l’In-dependent de Gràcia, Debarris SCCL, tornarà a editar per ter-cer any consecutiu el progra-ma oficial de la Festa Major de Gràcia, una de les ofertes informatives més esperades i potents de les festes d’agost, que fa tres anys va deixar de fer el diari Avui. El programa, de 64 pàgines a tot color i amb 80.000 exemplars, es comença-rà a repartir a principis d’agost a desenes de punts de la Vila i a la seu de l’Independent.

Tercer any de programa de Festa Major

les cases okupades del Manantial i de l’Ateneu Popular. Enguany la profusió de solars pel pla Vallcar-ca ha facilitat les coses.

Crítiques a la conversió a masculí d’un gimnàs

A.B.

La cadena de gimnasos Arsenal, que té un dels principals centres a la Via Augusta i que havia as-pirat antigament a construir un dels seus espais a l’antiga Cibe-les, ha rebut aquesta setmana diferents crítiques d’usuaris per la notificació de la conver-sió del centre de Via Augusta d’oferta de servei mixt a només masculí. Es dóna la circum-stància que aquesta cadena, una de les més sofisticades de la ciutat, ja acostuma a distri-buir per sexes la seva oferta i només en el cas del centre de Via Augusta l’oferta era mixta des del seu nou emplaçament l’any 2006. Aquesta setmana algunes sòcies ja han començat a rebre una carta en què se les convida a marxar de l’espai de Via Augusta i se’ls suggereix el canvi al gimnàs que la cadena té al carrer Amigó. El canvi, se-gons fonts de l’empresa, es farà efectiu el mes d’octubre.

SOcietat

de Gràcia

8

22 de juliol de 2011l’independent SOcietat

breus

De l’1 al 31 d’agost l’Oficina d’Atenció Ciutada de Gràcia tancarà per poder dur a terme les obres de remodelació. L’oficina més propera per atendre els trà-mits dels ciutadans és l’OAC de l’Eixample, al carrer Aragó 328, de dilluns a divendres de 8.30 h a 14.30 h. Tot i que també es poden fer els tràmits per telèfon i Internet, fora d’aquests horaris s’atendran les consultes a l’ofici-na de la plaça Sant Miquel, de dilluns a divendres de 8.30 a 20 h i els dissabtes de 9 a 14 h.

L’OAC tanca el mes d’agost per remodelar-se

Ja s’han iniciat les obres de re-paració del viaducte de Vallcar-ca, que consisteixen en el sa-nejament de zones de formigó degradades i la seva posterior reconstrucció. Aquests treballs comportaran algunes restricci-ons del trànsit. Les actuacions es realitzaran en dues fases, du-rant els mesos de juliol i d’agost, mantenint sempre un carril de circulació per sentit.

S’engeguen les obres al viaducte de Vallcarca

reportatge

La Cate està nerviosa. I molt guapa. Amb un vestit setenter que li afavoreix molt. La Pe-pa l’ha encertat de ple amb un collar de flors sobre la camisa blanca de lli. Van d’un lloc a un altre de la plaça de la Vila fent petons i abraçades als que anem arribant. Són gairebé les 11 h i no saben què han de fer. Però sí qui les casarà. Perquè se’n van assegurar els mesos previs. La Cate i la Pepa feia temps que ho pensaven i al final s’hi van llençar. Completarien la seva relació amb formalismes legals i oficials i, sobre tot, amb festa i

Casant-nos tu amb jo

Silvia Manzanera

lA cAte i lA pepA surten de lA seu del districte el pAssAt 16 de Juliol

La sala de plens del Districte estrena el mandat amb un casament entre dues dones

Dels casaments múlti-ples als personalitzats. Del sí col.lectiu a la descripció de la parella (previ encàrrec secret). De la marxa nupcial al Calgary 88 (Antònia Font) en directe. Pensa com vols casar-te (i qui vols que et casi) i des-prés vine a Gràcia. Això és el que van fer la cate i la Pepa dissabte.

celebració davant les persones que les estimen. El lloc, l’Ajuntament de Gràcia. El qui, més complicat amb eleccions pel mig i canvi de color polític al districte. Després d’una trucada on la Cate va sa-ber que el regidor que dirigiria la cerimònia encara no tenia nom i cognom però sí carnet conver-gent, les núvies van començar a traçar un pla alternatiu. “Era això o presentar-me al casament amb un vestit customitzat antiretalla-

des”, explica la Cate. Així que un amic que coneix a un altre amic que simpatitza amb l’Elsa Blasco, explica la història de la periodista valenciana (“que diu t’estime”) i la professora del Poblenou que volen casar-se a Gràcia sense entrar en contradiccions amb els seus plan-tejaments ideològics. Així que la regidora d’ICV-EUiA que encara no era presidenta del Districte va dir que sí. “Les cerimònies es re-parteixen entre el president i el re-

eduArd rodríGuez

gidor”, explicaria després l’Elsa Blasco, “però com jo anava a fer aquest expressament doncs amb la Maite (Fandos) ens vam dis-tribuir els del cap de setmana, ella els de divendres i jo els de dissabte”. Perquè tot i que la ce-rimònia de la Cate i la Pepa ens va semblar única no va ser l’úni-ca del dia. “Vaig fer set més, al final li vaig canviar el nom a una de les núvies”, es lamenta Blasco. Però de la nostra parella sí s’enrecorda. I no només per la persecució prèvia sinó per la seva història d’amor. Els textos legals d’obligat compliment van quedar en segon terme, i tot i així van ser bonics quan es refe-rien a elles. La presidenta la va encertar de ple quan dies abans va encarregar a les núvies per se-parat un text on es descrivissin l’una a l’altra, i ella el va arrodo-nir amb un text propi emocio-nant. Llàgrimes i aplaudiments a la sala de plens. I traca final valenciana directament portada de Genovés. No està malament per ser el primer casament de la regidora a Gràcia.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat dOcumental

Vés-te’n: diari de la plaça Tahrir

l’autor

Marc Almodóvar és documentalis-ta i coordinador del blog Egipte rera la barricada (http://egiptebarricada.blogspot.com) així com col·laborador habitual del setmanari La Directa i de L’Independent. Des de fa 2 anys estava seguint els moviments polítics i socials de protesta al país dels faraons, especi-alment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Dones que va-len per 100 homes, curt documental per a la Fundació Pau i Solidaritat, també és un treball d’aquest any. D’entre la seva filmografia destaquen Iskandereya (2010), Barcelona, muts i sense gàbia (emès per TVC el juny de 2008) o Pre-só de les Corts (2008), per encàrrec de l’Associació Cultura i Memòria.

La caiguda de Ben Ali a Tunísia, el 14 de gener de 2011, obre una escletxa d’esperança al món àrab. Tots els ulls es posen en Egipte, on grups en solidaritat amb el jove alexandrí Khaled Saïd, assassinat per

la policia, convoquen els egipcis a sortir al carrer contra el Règim. La Data escollida és el 25 de gener, dia nacional de la Policia, vista com un dels pilars d’un sistema sostingut durant dècades i governat per

Mohammed Hosny Mubarak, amb el suport occidental. El Poble trenca la barrera de la por, surt al carrer i inicia una revolta que sacsejarà el món sencer. Marc Almodóvar estava allà. ‘Erhal-Vés-te’n’ és la crònica

des de dins dels 18 dies de lluita que van fer caure un dels dictadors més estables del Pròxim Orient.


11


recomanem

Luigi cabanach estrena nova formació a Gràcia. El fundador de Màquina i guitarrista de Gato Pérez, Joan Ma-nuel Serrat i Maria del Mar Bonet, estrena el proper dimart-sa la Vila la seva nova formació Kavanak Quartet, en un es-pectacle en què presentarà una quinzena de temes de no-va creació, amb un estil propi arrelat en la cultura mediter-rània, amb ritmes flamencs i àrabs combinats amb rumba. Cabanach també està implicat en el projecte Caravanak, junt amb Enric Hernáez i Mercè Serramalera, que actuaran el 15 d’agost a l’escenari de l’Oratori de Sant Felip Neri.

Dimecres 26 de juliolElèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Festival NunOff: The Zom-bie Company + Llumia.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Depop.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Teatre: Mátame mañana, hoy puedo hacerte falta, de la Cia La Cicatriz.Sala Porta 4 (Església, 4-6), a les 23 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Concert: Meneo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Ds 23 de juliolTeatre: La gota malaya, de la Cia Abajofirmantes.Sala Porta 4 (Església, 4-6), a les 20 h

Teatre: Res de nou, de Lluís Anton Baulenas i la compa-nyia Gataro.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Concert: Postdata.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 21.30 h

Teatre: La nostra classe, de Tadeusz Slobodzianek.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Teatre: Contra la demo-cràcia, d’Esteve Soler.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert diabòlic: concert jo-ve de bandes de rumba orga-nitzat per la Diabòlica de Grà-cia: La banda del Panda + La República Rumbera.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia 190), a les 21.30 h

Festival NunOff: Vicente Pa-lomo + Alicia Martel.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Contacontes: Divines seduc-cions, d’Arnau Vilardebó.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 22 h

Concert: Siroccopoar.El col.leccinista (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Blaüe.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

cedidA

EXPOSIcIONS

Fins el 18 de juliolExposició de Jordi Gis-pert. L’artista utilitza la pintura i l’escultura per ofe-rir un repertori inacabable de recursos tècnics i amb materials molt diversos (pedres, teles, fustes ve-lles, objectes domèstics...).Sala d’art Atelier (Pç Rovira i Trias, 9)

Fins el 30 de juliol Exposició: 200 anys de la Festa Major de Gràcia. Or-ganitzada per la Fundació Festa Major de Gràcia i el Taller d’Història. Consell Municipal del Dis-tricte (Pl. Vila, 2).

Exposició: Elles, 40 obres de l’il.lustrador Sebastià Martí, dedicades a la dona, on demostra el seu molt particular estil. Galeria Paspartú (c/ Verdi, 25)

Fins el 3 d’agostExposició: Americans anò-nims. Sèrie de retrats a càr-rec del veneçolà Edgar Ver-gara, mogut pel fervor de revisar la seva història mes-tissa i reconèixer questa im-portant síntesi de la gran di-versitat ètnica del seu país. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps 20-22)

INFANTILS

Ds 23 de juliolTaller i ruta: El Park Güell, de ciutat jardí a jardí de ciutat. De 8 a 12 anys. Museu d’Història de Barcelona. Centre d’Interpretació Cas del Guarda del Park Güell (Olot, 7), a partir de les 10 h

Dg 24 de juliol Cicle: Contes al llac, pel grup Encantacontes.Parc de la Creueta del Coll (Pg Mare de Déu del Coll, 77), d’11 a 12 h

Musical: La Ventafocs, de la Cia. Dreams Teatre.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 h

AcTES

Dv 22 de juliol Espectacle: Boris Michael.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Lucrecia Dalt.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dg 24 de juliol Teatre: Mátame mañana, hoy puedo hacerte falta, a càrrec de la companyia La Cicatriz.Sala Porta4 (Església, 4-6), a les 19 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara Trio.Strom (L’Or, 19), a les 20.30 h

Jam session de jazz: Casa-res Brothers Trio.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Shakespeare a ritme de Hip-Hop: pre-estrena de l’es-pectacle Dreamin’ & Rappin. Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord, 7), a les 21 h

Teatre: Hivern, de John Fos-se, a càrrec de la cia Borda Teatre.Sala Porta 4 (Església 4-6), a les 21.30 h

Dl 25 de juliolTeatre: Encerrona, de Pepe Viyuela.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Festival NunOff: Alessio Arena + Companyia El Fa-nal.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Sakapatu.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 26 de juliol Presentació del llibre: La Festa Major de Gràcia vista pels fotògrafs Ramí-rez.Fundació Orfeó Gracienc (Astú-ries, 83), a les 20 h

Festival Nunoff: Cía. Sonia Rodríguez + Triángulo Esté-reo Alessio Arena + Compa-nyia El Fanal.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Jazz: Renaissance Jazz Quintet.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Dr. Fargo.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.15.

Dc 27 de juliol

Festival NunOff: 7DESPAI + Mireia Calafell. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: La Femme Belge.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Blues Jam Session.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Foreground Pla-net.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Nelson Poblete.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Dj 28 de juliol Festival NunOff: Laura Vi-lar + Andreu Rifé. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: White Tea.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Jazz jam session.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Espectacle de poemes a la carta: Byron.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Dv 29 de juliol Concert: San Marino.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Dr. Fargo.Cara B (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Festival NunOff: Iker Ar-rue + Alfonso Vilallon-ga.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Amélie.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Concert: Gonzo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dg 31 de juliol Sardanes al Passeig de Sant Joan. Organitzada per l’Anella.Sant Antoni M. Claret /Passeig de Sant Joan, a les 18 h

Ds 3 de setembre Sopar de carmanyola i cantada d’Havaneres amb rom cremat. Plaça del Diamant, a partir de les 21 h


12


Cultura

Amb només un grup con-firmat, el cartell del Fes-tigàbal, que enguany se celebrarà a l’Heliogàbal, comença tot just a con-figurar-se aquests dies, quan falta menys d’un mes per l’inici de la Festa Major. La manca d’ente-sa amb la nova junta de plaça Rovira i la “pràctica impossibilitat” de diàleg amb la Fundació Festa Major són les raons que ha argumentat la direcció del festival per explicar tots els canvis de l’edi-ció d’enguany. Tot i que, asseguren, l’any que ve hi tornaran.

SILVIA MANzANERA

Havia de ser l’any de la consolida-ció del festival en el seu sisè aniver-sari. S’esperaven el bo i millor dels darrers cinc anys i les especulaci-ons apuntaven grans grups com Manel. Però el Festigàbal canvia radicalment enguany. En primer lloc “es queda a casa”. Ni plaça Rovira –el lloc on tradicionalment s’ha celebrat el festival- ni Joanic ni Nou Sardenya. Així ho han ma-nifestat aquesta setmana els seus responsables, que apunten com a raons d’aquests canvis “el retard en la constitució del nou consell del Districte, el trasllat obligat per falta d’entesa amb la junta actual de la plaça Rovira i Trias i la pràc-tica impossibilitat de diàleg amb la Fundació Festa Major”.Així la direcció de l’Heliogàbal explica en un comunicat que “tot

A.b.

Per ara només hi ha confirmada la banda d’Alacant Flying Pig Matanza dissabte 20

unA ActuAció A lA plAçA rovirA durAnt lA pAssAdA festA mAJor

el cArtell oficiAl de lA trobAdA, dissenyAt per JoAn rosquellAs

El retard per trobar un emplaçament al Festigàbal dificulta la programació

L’Heliogàbal tancarà dos dies per setmana, diumenge i di-lluns, en una mesura que pre-tén minimitzar el malestar del veïns a causa dels problemes del soroll que s’han accentuat amb la llei del tabac. El mític local de Ramón i Cajal, amb més de quinze anys d’activitat, es veu obligat –per tal de “respectar la coexistència pacífica que l’He-

liogàbal ha mantingut amb els veïns del barri”- a minimitzar els concerts i els recitals durant l’estiu, l’època més conflictiva, quan més poden molestar. A banda d’això, també han incor-porat a la plantilla una persona que es dedica exclusivament a pacificar el carrer els dies de més afluència, especialment el cap de setmana.

L’Helio, obligat a tancar dos dies a la setmana pel soroll

plegat ens han empès a renunci-ar al model de festival que haví-em anat modelant i que havíem consolidat a la cinquena edició de l’any passat”. Un cop deci-dit l’espai, ara s’està treballant la programació, que pretén oferir un concert per nit al número 80 de Ramón y Cajal durant la Festa Major de Gràcia. En quant al car-tell, per ara només hi ha confir-mada la banda d’Alacant, Flying Pig Matanza, per diumenge 20 d’agost. Tot i que aquests no eren els plans previstos pels organitza-dors del Festigàbal, la solució els permet “mantenir viu l’esperit” del festival i així poder tornar a engegar-lo el proper estiu.

S.M.

La Coordinadora del Barcelonès de la Federació de Grups Ama-teurs de Catalunya, de la que formen part la majoria dels grups graciencs, té gairebé tot a punt perquè la Vila acolli del 30 de se-tembre al 2 d’octubre la XXI Tro-bada Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Tot i que admenten que hauran de treballar fins l’úl-

tim moment, també compten des de fa mesos amb el suport de més d’una vintena d’entitats de la Vi-la que s’han sumat a la iniciativa. De fet, l’esdeveniment ha adoptat el nom de una Trobada amb Mol-ta Gràcia, i la seva imatge corpo-rativa -dissenyada per Joan Ros-quellas- gira al voltant d’aquesta idea. “Serà una trobada totalment gracienca”, explica Josefina Altés, una de les seves impulsores, “co-

Grups de tota Catalunya actuaran a Gràcia a finals de setembre

mençant per l’allotjament que es farà a l’Alberg de la ciutat, els àpats a l’ACIDH, o l’acte inaugu-ral a seu del Districte”. El Centre, els Lluïsos, El Cercle, Disbauxa, Espai Jove la Fontana, el Taller d’Història, el Cargol Graciós o Ser Màgic conformen la resta de col.laboradors, que completen els mitjans de comunicació locals, encarregats de fer el seguiment de la trobada.

Una vintena d’entitats col.laboren amb la trobada de teatre amateur

cedidA

La llista de participants encara és oberta, ja que les incripcions es poden fer fins el mes de setembre. L’única condició és que el grup ha d’estar federat, un fet que, segons

Altés, està contribuint a fer difu-sió de la Federació. “Hi ha grups que han volgut participar i no sabien ni que hi havia un federa-ció”, afegeix Josefina Altés.

La plaça de la Vila tornarà a acollir l’Hora del JazzS.M.

L’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya presenta la 21a edició del Festi-val l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu amb propostes de joves músics i veterans consa-grats. Un aparador del jazz que es mostra durant els migdies de tres diumenges del mes de setembre (4, 11 i 18) a la Plaça de la Vi-la de Gràcia (amb dos concerts gratuïts, a les 12h i a les 13h), a més dels concerts nocturns a di-ferents clubs de la ciutat i recitals a Vilafranca. L’objectiu és fer possible l’accés de més ciutadans a una música difícil de ser promoguda pels mitjans habituals. El festival arrenca amb el concert Gaudí, formes invisibles de Cesc Miralta Quartet, un concert de 9 peces de jazz inspirades en nou obres arquitectòniques de Gaudí; i Eladio Reinón Quartet que pre-sentarà un treball ple de força on mostrarà cinc peces originals i una revisió de quatre estàndards de Gillespie, Monk i Kaper. El diumenge 11 actuaran CAP, el projecte liderat pel trombonista Víctor Correa i Josep Tutusaus, que presentarà el seu nou projec-te Champagne Sparkle. Diumen-ge 18 serà el torn de Selnik/Me-zquida Duo, el duet format per Pablo Selnik i Marco Mezquida, dos dels joves valors emergents de l’escena actual del jazz; i Anna Luna Lucas Quintet que presen-tarà el seu nou disc Femenina, on s’endinsa en les tendències actu-als del jazz vocal.


13

22 de juliol de 2011cultura

Presentació del primer vídeoclip de BLÄuE. La banda gra-cienca Bläue presenta aquest dissabte a les 23 h a l’Elèctric Bar el vídeo que posa imatges a la canço Peix Plàtan, un homenatge al desaparegut escriptor nord-americà J.D. Salinger i a un dels seus contes més emble-màtics: Un dia perfecte per al Peix Plàtan (A perfect day for Banana Fish). És una lliure interpretació del conte, dirigida per l’emergent realitzador català Jordi Estrada, qui recrea i actualitza l’humor i l’atmosfera de les disasters movies de fa vint anys. En acabat BLÄUE oferirà un concert especial dedicat a l’equip cinematogràfic que l’ha fet possible.

cedidA

crítica de cine

Petites mentides

Elisabet de Loreto

Els amics de Petites mentides sense importància, un grup de francesos que ronden els 40, prefereixen deixar sol a l’hos-pital un amic que acaba de tenir un accident que perdre’s els seus dies de vacances a la platja.Aquest fet inicial decli-narà l’obra en un seguit d’aventures re-pleta de gags còmics amb una essència de tristor, culpa, egoisme i melancolia.Aquesta barreja d’alegria i tristesa converteix el guió de Canet en més que original.Tot el guió està composat per un teixit entre l’amistat i les misèries humanes que ens provoca un deja’vu, i revivim el film de Kenneth Branagh, Els amics de Peter. Poc a poc van passant els minuts i amb molta fortalesa es va cosint una trama que ens mostra

uns personatges reals dels que no estem acostumats a presenciar habitualment. La interpretació de Cotillard, la guanyadora d’un Oscar pel biopic d’Edith Piaf, ressalta per sobre de les demés i ens demostra un cop més que

és una gran actriu poli-facètica. La música que acompanya cada escena no és res de l’altre món,

però serveix pel seu fi. Canet ens porta una història del dia a dia, plena d’emotivitat que sedueix el públic.

fitxa

Petites mentides sense importància

Director: Guillaume CanetIntèrprets: François Clu-zet, Marion Cotillard, Benoit Magimel, Gilles Lellouche

reportatge

Simpàtica la intervenció d’un noi que amb prou feines fregava els quinze anys, que va pregun-tar -entretallat i tímid- sobre el cinema en versió original. D’al-tra banda una senyora, ja de més avançada edat, es va decla-rar com a fan incondicional del director, que vam descobrir més tard que era la seva germana. Com comença a ser ja costum no vam voler perdre l’oportu-nitat d’entrevistar el director. Ens citem al bar Salambó, on el trobem sopant amb la seva família i, després de veure que

ja anava per les postres, vam de-cidir atacar amb les preguntes. Films del director com Tatu-atge i Bilbao, rodats fa més de trenta anys, havien tingut com a escenari Barcelona. Quan li preguntem a Luna quina dife-rència troba entre la Barcelona d’aquella època i l’actual, ens va respondre que s’havia convertit en un lloc més turístic. Seguim parlant de les seves pel.lícules,

Verdi, gallines i pernil

Ginebra Vall

el director de cinemA biGAs lunA

El cineasta Bigas Luna fa una classe magistral als Verdi

Ens encanta veure com, mes rere mes, seguei-xen venint convidats de luxe a les master class del verdi. Fa unes setmanes va venir Bigas Luna qui, amb la seva natural simpatia, va fer una petita xerrada des-prés de la projecció de Jamón jamón. vam po-der veure, de nou, una sala ple de fans amb ganes de fer-li pregun-tes al director català.

rodades a Barcelona o no, i ad-met satisfet no penedir-se de cap d’elles, assumint-les totes. Està entusiasmat amb el rodatge del seu pròxim projecte, l’adaptació de Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, projecte que ens revela que està en fase de correcció del guió i càsting. Però això no és l’únic que ens desco-breix: definitivament sí que li agradaria fer una tercera part o una continuació de Jo sóc la Juani i Didi Hollywood, que descriuria la fase final de la recerca de l’èxit i les seves conseqüències. Fins aquí van arribar les preguntes serioses i properes al món del cinema, per-què la segona part de l’entrevista no esmentem ni Penélope Cruz ni les seves pròximes pel.lícules ni a l’Acadèmia del cinema, parlem d’alguna cosa més o igual de re-llevant en la seva vida: les gallines. I no només gallines: rucs, gos-sos, galls i en definitiva, tota una granja. I és que l’altra cara de Bi-

G.v.

Està entusiasmat amb l’adaptació de

‘Mecanoscrit del segon origen’

gas Luna és una cara ecologista i entusiasta dels productes bio-lògics. Bigas té a Torredembar-ra la seva botiga Pavixocolata, botiga dedicada a vendre pro-ductes naturals i d’alimentació sana. I no només ven productes

biològics, tant afecte té a la seva granja que nomena els animals que hi ha en ella, un gall es diu Obama i té una foto a la cartera d’un dels seus cinc gossos, en Pirata. Després d’una entretin-guda entrevista i una abraçada, el director va entrar al Verdi disposat a presentar la seva pel.lícula Jamón jamón davant de tantes persones com butaques hi havia a la sala.

Té tant d’afecte a la seva granja que

nomena els animals: un gall es diu Obama

És una història del dia a dia, plena d’emotivitat que sedueix el públic

la cartelleracINEMES

BOSQuE MuLTIcINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•Harry Potter y las reliquias de la

muerte: parte 2. Dv i ds, 16.00, 19.00, 212.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•Amigos... Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 0.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

•Templario. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•Betty Anne Waters. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 0.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Paul. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.

•Cars 2. 16.00 i 19.00.•Transformers: el lado oscuro

de la luna (3D). Dv i ds, 22.00 i 00.50.

•Los pingüinos del Sr. Popper. Dv

i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

•Bad teacher. 16.10 i 18.15. •Resacón 2. Ahora en Tailandia.

Dv i ds, 20.20, 22.25 i 00.45. La res-ta, 20.20 i 22.25.

•Harry Potter (3D). Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 01.00. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.

cINEMES GIRONA. Girona, 175•Cars 2. 18.35.•Passi el que passi. 17.00, 20.45 i

22.25. Dj, 17.00.•Aida. Dj, 20.30.•Colom i la casa reial catalana.

Dc, 17.45.•La nit que va morir l’Elvis. Dm,

22.15.•El fin es mi principio. Dv, dl, dm

i dj, 17.15 i 19.15. Ds i dg, 16.15, 18.15 i 20.10.

•Confucius. 22.15.•Curs de cine: Un verano con Mó-

nica. Dc, 19.30.•Nuestra canción de amor. Dv, dl,

dm i dc, 18.00, 20.15 i 22.15. Ds i dg, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10. Dj, 18.00 i 20.15.

LAuREN GRàcIA. Carrer Bailén, 205.

• Sala 1: Los pingüinos del Sr. Po-per. 16.15, 18.20, 20.25 i 22.30.

• Sala 2: Un cuento chino. 22.30. Cars 2. 16.10, 18.15 i 20.20.

•Sala 3: Harry Potter y las reliqui-as de la muerte: part 2. 16.45, 19.25 i 22.10.

• Sala 4: La prima cosa bella. 16.20, 19.20 i 22.20.

vERDI. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Silencio de amor. 16.00,

18.05, 20.15 i 22.30.• Sala 2: Cena de amigos. 16.00,

18.00, 20.15 i 22.30.• Sala 3: El fin es mi principio.

16.00, 18.05, 20.15 i 22.30.

• Sala 4: Midnight in Paris. 16.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 5: Una mujer en África. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.30.

vERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: Pequeñas mentiras sin

importancia. 16.10, 19.05 i 22.00• Sala B: Repulsión. 16.00, 18.05,

20.15 i 22.30.• Sala c: El cuchillo en el agua.

16.00 i 20.15. Cul-de-sac (Callegón sin salida). 18.00 i 22.30.

• Sala D: Betty Anne Waters. 16.00 i 20.15. Win win ganamos todos. 18.05 i 22.30.

TEATRES

TEATRENEu. Terol, 26. • Rock&Risas: Albert Boira, dl. 21

h. El Club de la Magia 2, dc i ds, 22 h. El Síndrome Chukolsky, dj, 20.30 h, Magia de Cerca, dj, 22 h. La Noche Abozzi, dv, 20.30 h. Gra-

ciosos Amorosos, 22 h. Ámame, dv, 23.30 h, Blancaneus i Campaneta en acció, ds, 17 h. Magic Fabra: Ilusión o Mente, ds, 20.30 h. Miguel Noguera: Ultrashow, dv, 21 h. Los Pinxes de la cocina de los Monólo-gos: Eva Cabezas, dg, 21 h.

•Sala Xavier Fàbregas: Impro-Show, dj 21 h i dg 19 h. Monólogos 10, ds 22 h i dg 20 h, Zzapping, el concur-so, ds 20 h. Impro Horror Show, ds 23.30 h, Heidi, dg, 12.30 h.

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64. • Teatre: Res de nou, de Lluís-Anton

Baulenas. • Cabaret: Malavida, Cia. Espiritus

de Sal. • Humor: Encerrona, a càrrec de Pe-

pe Viyuela.

Teatre Lliure (Montseny, 47)• Festival GREC 2011: La nostra

classe, de Tadeusz Słobodzianek (fins el 24 de juliol)


14


EsportsÚltim intent d’Arias per fer el cim del Broad PeakX.T

L’alpinista gracienc Xavi Arias tornarà a intentar coronar el Broad Peak aquest cap de set-mana, tot i que les condicions meteorològiques continuen sent molt adverses. Després de quedar-se a només dos-cents metres del cim l’anterior set-mana, l’expedició ha decidit assaltar de nou aquesta mun-tanya de 8.047 metres. Arias reconeix que “les ganes i els ànims hi son, però no ens vo-lem enganyar, el temps segueix igual de dolent, el vent és molt fort i constant i quan sembla que afluixa una mica, ens ne-va”. Sigui com sigui, les previ-sions apunten que divendres el vent baixarà d’intensitat i que es podria obrir una finestra de bon temps, per la qual cosa, Arias, el també gracienc Xavi Aymar i la resta d’alpinistes volen provar-ho per última ve-gada. I és que el cansament co-mença a passar factura. La pu-jada al camp 3, situat a 7.200 metres i on són ara, va tornar a ser dura com a conseqüència del fort vent i a què totes les cordes les van haver de desen-terrar perquè el gruix de neu acumulada aquests darrers dies ha estat important. Amb tot, la il·lusió d’Arias de coronar el seu sisè 8.000 en l’aventura de fer els catorze sostres del món abans del 2014 és superior a la fatiga i a la impotència de no haver pogut consumar una as-censió ràpida, sense xerpes ni bombones d’oxigen, tal i com havia previst.

El sorteig del calendari de lliga sovint és capriciós. Ho demostra que l’Europa torni a iniciar el campio-nat per tercer any consec-tiu contra l’Amposta. Els escapulats esperen que es repeteixin els mateixos resultats dels dos anys anteriors quan van véncer primer per 2 a 1 i la tem-porada passada per un 1-3. El primer equip que aterrarà al Nou Sardenya serà el Rubí, concreta-ment el 4 de setembre, un equip que acaba de pujar de categoria.

XAVI TEDÓ

Es tracta d’un inici de lliga teòri-cament fàcil on l’equip pot agafar moral per aconseguir, aquest any sí, l’accés a la promoció d’ascens a 2B. A la primera volta, l’Euro-pa realitzarà la majoria dels des-plaçaments llargs i a la segona només haurà d’anar a La Pobla de Mafumet i Olot, fet que el pot beneficiar perquè l’allau de partits acumulats ja es començar a notar a aquelles alçades del campionat. El conjunt de Dólera jugarà el darrer partit a casa la jornada 37 contra la Montañesa, que finalment no ha ocupat la plaça que el Lleida ha estat a punt de perdre, i tancarà la seva participació a la lliga visitant el Vilafranca el 13 de maig. Com ve sent tradicional els darrers anys, els escapulats jugaran dos partits seguits a casa contra el Masnou i el Terrassa a les jornades 14 i 15, però enguany aquest fet es repetirà a l’inici de la segona volta rebent

ànGel GArretA

Els escapulats inicien la pretemporada aquest dilluns amb doble sessió d’entrenament

imAtGe del primer pArtit de lliGA de lA temporAdA pAssAdA que vA enfrontAr l’AmpostA Amb l’europA

L’Europa debutarà a la lliga contra l’Amposta per tercer any consecutiu

Després de quatre anys sense derbi, l’Europa es podria en-frontar al seu màxim rival, la UE Sant Andreu, dos dies se-guits. Si els escapulats derroten el Martinenc en la primera ron-da de la segona fase de la Copa Catalunya, que es juga a partit únic al Municipal del Guinardó el proper 7 d’agost, es veurà les cares amb el guanyador de l’eli-minatòria que ha emparellat el Prat amb el Sant Andreu. La se-

gona ronda d’aquest torneig s’ha de disputar el 14 d’agost, només un dia abans de la celebració del XVè Trofeu Vila de Gràcia, on l’equip convidat és el Sant An-dreu per refer una relació que es va trencar l’onze de novembre de 2007 per l’exhibició al Nar-cís Sala d’una pancarta ofensi-va contra l’Europa. Si la lògica s’imposa, l’esperat derbi es viurà primer al camp del Sant Andreu i després al Nou Sardenya.

Possible doble enfrontament seguit contra el Sant Andreu

l’Amposta i el Vilafranca. L’Euro-pa es posa a treballar aquest dilluns amb doble sessió d’entrenament durant dues setmanes, al matí al camp de l’Àliga perquè encara hi ha campus d’estiu al Nou Sarde-nya i a la tarda ja al seu estadi. El primer rival de la pretemporada serà el San Lorenzo el 29 de juliol i una setmana més tard, el 6 d’agost, jugarà un amistós contra el Sants i només un dia més tard disputarà la primera ronda de la Copa Ca-talunya contra el Martinenc. El 14 s’enfrontarà al Júpiter en el seu torneig i l’endemà el Sant Andreu visitarà el Nou Sardenya per jugar el Vila de Gràcia. Els dos darrers partits de l’stage seran contra el Santfeliuenc el 20 i el 21 contra el Vilanova del Vallès o el Ripollet.

de Gràcia

15


Activitat econòmicareportatge

El local on s’han establert, el número 33 del carrer Tordera, els estava esperant. En Joan i la Gabi s’han tatuat un tres al braç perquè van iniciar la seva relació el tercer dia d’un mes de maig i, a més, ella, va néixer un tres de març. “Hem trobat el lloc perfecte” remarquen rient tots dos. Només fa una setma-na que han obert i ja noten el cansament dels primers dies. En quinze dies han acondicio-nat el local per poder obrir en un temps récord. El pare de’n Joan, a banda de proveïr amb les verdures del seu hort l’oferta de primers plats del restaurant, ha exercit de manobre vocacio-nal. “Volíem que fos una cosa familiar i ho ha estat des del

El rei de les croquetes s’emancipa

Xavi Tedó

en JoAn cAmbronero i lA GAbi A l’interior del 33

Cambronero deixa el DO per muntar el seu propi restaurant

Després d’estar vuit anys rera dels fogons del DO, Joan cambro-nero, el guanyador del concurs de croquetes organitzat per l’Indepen-dent, ha muntat el seu propi restaurant. “M’he fet gran” confessa amb un ample somriure el jove cuiner, que tenia ganes d’impulsar un projecte amb la seva companya.

principi” subratlla el cuiner, a qui encara se li nota la fatiga al rostre. La satisfacció de veure gairebé totes les taules plenes al migdia, amb un menú de deu euros amb plats elaborats, apaivaga, però, tot l’enrenou. En Joan s’ha volgut desmarcar de les tapes de l’Anxo-veta i de la cuina selecta del DO i defineix el seu restaurant com un “bistronòmic perquè tot el que oferim són productes frescos a un preu assequible, per vint o vint-i-cinc euros pots sopar o fer el menú degustació”. Al migdia, el menú està funcionant i molts clients repeteixen. “També ens hem adonat que tenim molts

xAvi tedó

amics” assenyala irònicament el copropietari del 33, que deixa clar que a l’agost no tancaran perquè “hem de refer-nos de la despesa inical i tenim la il.lusió del qui comença”. De fet, ara faran esmorzars per ampliar l’oferta. A la carta no ha inclòs les seves famoses croquetes, però segueix sent soci de l’An-xoveta i li ha donat la recepta al cuiner. Mentre assaboreix el plaer de l’emancipació, en Joan també tasta sensacions noves. Diumenge van poder anar al cinema amb la seva criatura. Ja ni recordava que era no treba-llar un festiu.

de Gràcia

16


la torratxa

D’exemplesi models

Arriben notícies sobre el monòton tema del dop-ping. Ara aquí, ara allà, un esportista és “caçat” per un control sorpresa amb certes substàncies a la sang, despullat de les seves prebendes de triom-fador i exposat a l’opinió pública, veient-se obligat a demanar perdó i retirar-se de la competició professi-onal. El lector, que no és pas expert en substàncies d’alt rendiment, se sorprèn quan té accés a la informa-ció sobre aquestes: unes li són absolutament desco-negudes, no les ha vist mai a la farmàcia i d’altres resulten ser habituals en els medicaments que ens prenem quan tenim un re-fredat o una lumbàlgia. Els esportistes d’elit viuen en un món químicofarmacèu-tic diferent. El missatge és que tots els que hi com-peteixen han de trobar-se en situació d’igualtat (cosa evidentment difícil, amb o sense dopping). Però el lector se sorprén quan llegeix que el tenista Rafa Nadal ha fet un partit sencer amb una injecció d’anestèsia al peu per tal de no perdre la seva po-sició en un torneig. “Hem donat anestèsia al peu i, com dura cinc hores, no sento res durant el partit”, va dir. El lector es dema-na aleshores si aquest és un model per als nens i si l’esport professional no hauria de ser considerat un espectacle exclusivament per a adults.

Victo

r Nubla

Manel Piñero:“Quan pugui gravar els del Barça, me la tallo i em faig monja”Manel Piñero, una mica més conegut com a Ho-mo APM, ens espera as-segut en un banc de la plaça virreina, ja gau-dint d’unes vacances merescudes. Sense que serveixi de precedent, aquest cop som no-saltres qui l’abordem. confessa que li costa passar inadvertit, però assegura que “no és un drama”. També admet que no aguanta “més de vint minuts” veient programes com Sálva-me o El Diario.

XAVI TEDÓ

“Fins quan ha de durar la bro-ma?”La verdad es que nunca me había preguntado eso. La temporada vinent el farem segur l’Homo APM. Ens movem per sensacions i si a la gent li segueix agradant el farem. Hi ha data d’inici però no de caducitat.

“La historia que van a escuchar ahora pone la piel de gallina”. Fa quatre anys jo era guionista del programa i quan ens trucaven per vendre’ns alguna cosa jo no me’ls treia de sobre, posava el mans lliu-res i mantenia una conversa amb frases de l’APM. Un altre guionis-ta va proposar que ho incorporés-sim al programa i el director va dir que sí. A mi no se m’havia acudit. Són casualitats de la vida. Què et diuen els homo sapiens quan et troben al carrer?Els hi fa bastanta gràcia coincidir amb mi. Simplement riuen o et paren i et feliciten pel programa. Estic content perquè vol dir que la gent mira el programa.

I els que graves? El 90% accepta sortir quan els hi diem que els hem gravat. Els hi

s.l.

mAnel piñero Al cArrer torriJos després de ser entrevistAt

hem de dir que sortiran, hi estem obligats pels drets d’imatge. No-més un 10% no vol.

“Mira si son buenas personas!” L’Homo APM és un boig, no un provocador. Senten comprensió en veure un paio tan desorientat.

“La gente mataría a su madre por ser como tú”

Som set milions de catalans i ens veuen 700.000, encara que-da molt per conquerir. Hi ha un gruix important que em coneix però hi ha més gent que no sap qui sóc. El personatge haurà de morir quan tothom em conegui.

Què “es de ser inútiles”’Estar amb la crisi que estem, no és normal el que ens toca viure. És

una barreja de “esto es el bronx”, “a robar carteras” i “se va haber un follón que no saben ni donde se han metido”.

“Pero hombre, qué haces?”Tenim un guió de tres o quatre pà-gines amb frases d’entrada. Des-prés ja tiro de bagatge. El 70% de l’homo APM és improvisat.

“Si és veritat me la tallo i em faig monja!”El dia que el Barça em deixi fer al-guna cosa amb els jugadors. Estan superprotegits, ni el dia de la rua vam poder fer res.

“Cagada, súper cagada, súper cagadísima!”. Vaig estar a punt de cagar-la el dia de la Sagrada Família quan li preguntava a un home gran per anar a Palma de Mallorca perquè si ric tot se’n va en orris. A ve-gades em costa aguantar-me si la situació és molt surrealista, però normalment no tinc la defensa baixa i no ric.

amb Gràcia...

Sóc de Badalona, però porto quatre anys vivint a Gràcia, al carrer Torrent de’n Vidalet. Entre setmana esmorzo sempre a casa, però el cap de setmana vinc a les terrasses de la Virrei-na, que és el meu racó preferit de la Vila perquè és una pla-ça de postal sobretot si puges per Torrijos. A l’hora de dinar menjo alguna cosa per la plaça de les Glòries, on treballo, però si sóc a Gràcia m’agrada molt el grec de Torrent de l’Olla. Per

la primera cita, però, el millor lloc és el Kibuca, m’encanta, si allà no cauen és que no hi ha res a fer. De copes vaig al Sa-lambó o al Cafè del Teatre i si la festa s’allarga a l’Almodobar, que és un clàssic i em queda al costat de casa.

Un desig per Gràcia... Que segueixi tan autèntica com ara, sembla que estiguis en un lloc diferent, que no sigui un barri més de Barcelona.

viure a Gràcia

Acord perquè l’Esperança mantingui urgències de dia · idealistes, hauríem tancat i tal dia...

Documents

Transcript of Acord perquè l’Esperança mantingui urgències de dia · idealistes, hauríem tancat i tal dia...