AJUNTAMENT DE SANTA OLIVAdocs.gestionaweb.cat/1559/informe-ambiental-poum-informe-ambiental... ·...

AJUNTAMENT DE

SANTA OLIVA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

INFORME AMBIENTAL

Aida Girona | ambientòloga, Jesús Alonso | arquitecte tècnic.

ABRIL 2005

Informe ambiental POUM de Santa Oliva⎟ Abril 2005


INDEX BLOC I. PRESENTACIÓ 2

I.1. INTRODUCCIÓ 2

I.1. ANTECEDENTS 2

BLOC II. L’INFORME AMBIENTAL 6

II.1. METODOLOGIA I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL 6

II.2. OBJECTIUS DE L’INFORME AMBIENTAL 8

BLOC III. CRITERIS PREVIS CAP A UNA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE 9

III.1. INTRODUCCIÓ 9

III.2. OBJECTIUS SOCIOAMBIENTALS DEP PLANEJAMENT 9

III.3. LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES A SEGUIR PER A UNA PLANIFICACIÓ

SOSTENIBLE

11

BLOC IV. EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 16

IV.1. ELS OBJECTIUS DEL POUM 16

IV.2. ESQUEMA DIRECTOR PER AL DESENVOLUPAMENT URBÀ 19

IV.3. LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 20

IV.4. LA QUALIFICAICÓ DEL SÒL 21

BLOC V. DESCRIPCIÓ I DIAGNOSI DEL MEDI NATURAL, SOCIAL, ECONÒMIC I PAISATGÍSTIC

23

V.1. INTRODUCCIÓ 23

V.2. ESTRUCTURA DEL BLOC 24

PART 1: DESCRIPCIÓ SOCIOAMBIENTAL 26 I.1. MARC GEOGRÀFIC 26

I.1.1. Situació del municipi 26

I.1.2. La dinàmica comarcal 28

I.1.3. Descripció geogràfica del municipi 28

I.2. MEDI NATURAL 31

I.2.1. Climatologia 31

I.1.2. Geologia 36

I.2.3. Edafologia i orografia 37

I.2.4. Hidrologia 38

I.2.5. Flora 41

I.2.6. Fauna 49


I.2.7. Espais d’interès natural 56

I.2.8. Connectivitat biològica 62

I.3. MARC SOCIAL 64

I.3.1. Evolució demogràfica del municipi i comarca 64

I.3.2. L’estructura demogràfica 65

I.3.3. Assentaments del municipi 66

I.3.4. Moviment migratori 67

I.3.5. La població activa 69

I.4. MARC TERRITORIAL I ACCESSIBILITAT 71

I.4.1. El paisatge 71

I.4.2. Ordenació territorial 76

I.4.3. La mobilitat 80

I.5. MARC ECONÒMIC 84

I.5.1. L’agricultura 84

I.5.2. El sector de la construcció 88

I.5.3. El sector indústria 89

I.5.4. Serveis i turisme 89

I.6. VECTORS AMBIENTALS 92

I.6.1. La gestió de l’aigua 92

I.6.2. El soroll 94

I.6.2. Qualitat de l’aire i contaminació atmosfèrica 96

I.6.3. Energia 97

I.6.4. Els residus 100

I.7. RISCOS AMBIENTALS 102

I.7.1. Inundacions 102

I.7.2. Risc industrial 104

I.7.3. Risc electromagnètic 104

PART 2: DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL 106 II.1. MARC SOCIAL 106

II.2. MARC TERRITORIAL 109

II.3. MARC ECONÒMIC 116

II.4. BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT BIOLÒGICA 123

I.5. RISC AMBIENTAL 124

BLOC VI. ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ 125

VI. SITUACIÓ DE PARTIDA 125

VI.2. ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ PLANTEJADES 125


BLOC VII. ANÀLISI DE L’IMPACTE SOCIOAMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA. MESURES PREVISTES PER A PREVENIR I REDUIR ELS EFECTES NEGATIUS SOBRE EL MEDI

133

VII.1. DESCRIPCIÓ METODOLÒGICA 133

VII.2. AVALUACIÓ SOCIOAMBIENTAL DE LES REPERCUSSIONS GLOBALS

SOBRE EL TERRITORI

134

VII.3. AVALUACIÓ SOCIOAMBIENTAL PER SECTORS DE CREIXEMENT 141

BLOC VIII. MESURES AMBIENTALS DE PREVENCIÓ I CORRECCIÓ 148

VIII.1. INTRODUCCIÓ 148

1) CRITERIS ESPECÍFICS PER A UN PLANEJAMENT I EDIFICACIÓ SOSTENIBLE 2) TRACTAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE I ASPECTES RELACIONATS

BLOC IX. SEGUIMENT DE L’EXECUCIÓ DEL PLA 149

IX.1. INTRODUCCIÓ 149

IX.2. ELS INDICADORS SOCIOAMBIENTALS 151

BLOC X. SÍNTESI NO TÈCNICA I CONCLUSIONS 172

X.1. SÍNTESI METODOLÒGICA 172

X.2. SÍNTESI DE L’ANÀLISI 173

X.3. CONCLUSIONS 177


2

BLOC I. PRESENTACIÓ I.1. INTRODUCCIÓ

L'objecte d'aquest informe ambiental és avaluar la incidència sobre el territori del Pla

d'Ordenació Urbana Municipal de Santa Oliva, i definir l’estratègia a seguir per tal de

tendir cap a un desenvolupament urbanístic sostenible.

Seguint els criteris de la llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei

2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la

sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, per tal de realitzar aquesta avaluació,

s'aposta per una metodologia de concreció cronològica que avança amb els treballs de

revisió del POUM: es parteix dels criteris generals -sorgits de la interpretació de la fase

documental de l'Agenda 21 i dels coneixements previs del municipi- i s'avança cap a

l'anàlisi detallat de l'entorn, la redacció de propostes d’actuació i de mesures

ambientals per minimitzar l’impacte sobre el territori.

I.2. ANTECEDENTS

Aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Santa Oliva és una revisió del Pla

General d’Ordenació Urbanística de Santa Oliva, vigent des de l’any 2001. En el Ple

Extraordinari celebrat el 2 d'octubre del 2003 es va aprovar la revisió del PGOU de

Santa Oliva.

El per què de la revisió

Santa Oliva, l'any 1999, s'adherí a la Carta d'Aalborg i començà, així, el camí cap a la

sostenibilitat, amb l'inici dels treballs de redacció de la fase documental de l'Agenda

21, que s'allargaren fins a maig de 2003. A 25 de setembre del 2003, el Ple municipal

acordà l'aprovació del Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat, marcant el

començament d'una nova etapa: l'execució de les accions contingudes al Pla per tal

d'avançar, a la pràctica, cap al desenvolupament sostenible del municipi.


3

El Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat contenia com a acció prioritària (la número

02.01.01.) la necessitat d'adequar el PGOU de 2001 a l'aplicació pràctica de la

sostenibilitat per tres motius:

adaptar-se a l'esperit de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya;

afavorir la cohesió social, la qualitat i la forma urbana i la preservació d'un entorn i

un paisatge de qualitat;

per garantir la participació ciutadana activa en el procés.

El pla de participació ciutadana i l’exposició pública dels documents del POUM.

En data 13 de maig del 2004, s'aprova en Ple Municipal la iniciació de la formulació del

nou POUM de Santa Oliva, els objectius i el Pla de Participació.

Per a dur a terme la participació ciutadana per a l’elaboració del POUM, es va aplicar,

doncs, el Programa de Participació Ciutadana aprovat en Ple municipal, realitzat i dut a

terme pel sociòleg Manel Gómez. Paral·lelament, es realitzava l'Estudi d'estratègies

d'integració dels nouvinguts, per Plural, Equip d'innovació en participació i

sostenibilitat, el qual, en els espais de participació ciutadana que van crear, va obtenir i

valorar informació sobre identitat i percepcions envers el creixement del municipi. Per

altra banda, també es van considerar les aportacions de la ciutadania durant el procés

d'elaboració de l'Agenda 21 de Santa Oliva.

Fase prèvia a l’elaboració del POUM

Durant la fase prèvia a l’elaboració del POUM, es van realitzar actuacions a fi

d’informar a la població sobre quins eren els objectius de la revisió del PGOU del

2001, quina estratègia se seguiria i quin pla de participació ciutadana s’aplicaria. Així

doncs, en data de 31 de gener del 2004, es va realitzar una primera reunió informativa

oberta a tota la població, amb la presència de tot l’equip redactor.

Es van realitzar tres tallers de participació ciutadana, on habitants de Santa Oliva

escollits aleatòriament del padró, van debatre aspectes entorn el model de creixement.

Els tallers es van realitzar els dies 14 i 26 de febrer i 17 d'abril del 2004.

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, el tècnic ambiental especialista en sòl

agrari, va realitzar entrevistes a pagesos del poble per conèixer la seva visió sobre el

tractament i les previsions de futur del sòl rústic.


4

Els resultats de la participació ciutadana van ser estudiats per tot l’equip redactor del

POUM.

El mes de maig del 2004, es va editar un butlletí municipal específic sobre l'avanç del

pla, explicant els antecedents a la revisió, els objectius i mostrant un primer model

d'ordenació proposat.

Quan els treballs de redacció del POUM van adquirir el suficient grau de

desenvolupament, que permetia formular i concretar criteris, objectius i solucions

generals de planejament, la Junta de Govern, en data 29 de juliol del 2004 va aprovar

els treballs previs a l'aprovació inicial. Aquest avanç de Pla va sotmetre's a informació

pública pel termini d’un mes.

Aprovació inicial

Una vegada el POUM va ser redactat i format en tots els seus documents, es va

aprovar inicialment pel Ple de la corporació en data de 5 d'octubre del 2004 i el va

sotmetre a informació pública pel termini d’un mes. Simultàniament al tràmit

d’informació pública, es va sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de les

seves competències sectorials.

En data de 2 de desembre del 2004, es va convocar a tota la població al Local

Cultural, per tal que l'equip redactor del Pla expliqués les principals característiques

del Pla, i s'obrís un debat per tal de que tots els assistents poguessin expressar les

seves opinions. S’allargà el període d’exposició pública durant 15 dies més a partir

d’aquesta reunió.

Totes les al·legacions van ser informades per l’equip redactor del POUM.

Aprovació provisional

En data de 24 de febrer del 2005, el Ple Municipal aprovava provisionalment el POUM.

Es traslladà l’expedient a la comissió d’urbanisme de Tarragona, instant l’aprovació

definitiva.

En data de 4 d’abril del 2005, l’Ajuntament de Santa Oliva rep resposta de la comissió

d’urbanisme de Tarragona, informant que cal elaborar un informe ambiental d’acord

amb la llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de


5

març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial

i de l’autonomia local, sotmetre'l a informació pública durant un mes i trametre’l al

Departament de medi ambient i habitatge.

Per tant, el present informe ambiental és una ampliació i aprofundiment en alguns

aspectes, de l’informe ambiental que es va aprovar inicialment com a document del

POUM.; ampliació que respon als criteris de la llei 10/2004, publicada el 30 de

desembre del 2004 al DOGC, moment en que l’informe ambiental del POUM aprovat

inicialment ja estava elaborat.


6

BLOC II. L’INFORME AMBIENTAL II.1. METODOLOGIA I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL.

La llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de

l’autonomia local, defineix, en l’article 4, que

“Mentre no es transposi la Directiva 2001/41/CE del Parlament Europeu i del

Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el

medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim

d’avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes

definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei és

el següent: (....) els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions (...).

“2. La documentació de les figures de planejament a què fa referència l’apartat 1 ha

d’incloure un informe ambiental amb el contingut que estableixen l’article 5 de

l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a

l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.”

Tenint en compte els criteris marcats en l'annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, el

present informe ambiental s'estructura de la següent manera:

Criteris previs cap a una planificació sostenible Descriure els objectius ambientals i les línies estratègiques cap a un

desenvolupament sostenible.

[per informar sobre l’apartat a), b), c), d) i e) de l’annex 1 de la Directiva

2001/42/CE]:

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal Descriure els objectius del POUM i fer una síntesi del seu contingut. Descriure la

relació amb altres plans.


7

Descripció i diagnosi del medi natural, social, econòmic i territorial. Descriure l'àmbit territorial del POUM, fent especial incidència en les

característiques ambientals del territori que poden veure's afectades de manera

significativa i en l'evolució del territori en cas de no aplicar-se el pla. Tenir en compte

els problemes ambientals existents que siguin importants pel pla, incloent en

particular els problemes relacionats amb qualsevol zona d'especial importància

mediambiental. Definir els objectius de protecció mediambiental fixats en els àmbits

internacional, comunitari, estatal i autonòmic, i explicar de quina manera s'han tingut

en compte durant l'elaboració del pla.

Per tal d'elaborar aquesta part, es recull la informació de l'auditoria socioambiental

de Santa Oliva (la memòria i la diagnosi socioambiental), la qual descriu

extensament el territori i en fa un anàlisi DAFO on es mostren les possibles

tendències territorials en cas de no revisar el pla d'ordenació urbana vigent.

[per informar sobre l’apartat f), g) i h) de l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE]:

Alternatives d’ordenació Exposar les diferents alternatives plantejades al llarg del procés d'elaboració del pla.

Determinar els efectes ambientals esperats per cada alternativa del pla. Resumir el

motiu d'escollir les diferents alternatives.

Anàlisi de l'impacte socioambiental de l’alternativa escollida. Mesures previstes per a prevenir i reduir els efectes negatius sobre el medi. Descriure el mètode d'avaluació. Diferenciar les repercussions globals sobre el

territori i la incidència específica respecte la biodiversitat, la població, la salut

humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, els factors climàtics, els béns materials, el

patrimoni cultural (arquitectònic i arqueològic), el paisatge i la interrelació entre

aquests factors. Descriure les mesures per a prevenir i minimitzar els efectes

negatius sobre l’entorn.

Mesures ambientals de prevenció Proposar un seguit de condicionants, uns d’obligatoris i d’altres de recomanats, a

tenir en compte en les diferents fases de desenvolupament de l’ordenació

proposada.


8

[per informar sobre l’apartat i) de l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE]:

Seguiment de l’execució del pla

Descriure el mètode per obtenir la informació necessària per avaluar els efectes

ambientals de les accions del pla sobre el terreny, per comprovar si les accions

empreses poden efectivament aconseguir les fites de qualitat ambiental que el pla

s’ha proposat. També permetrà ràpidament determinar les mesures que

eventualment podrien ser necessàries.

[per informar sobre l’apartat j) de l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE]:

Síntesi no tècnica i conclusions Sintetitzar de forma simplificada però no trivial les qüestions tractades.

II.2. OBJECTIUS DE L'INFORME AMBIENTAL

L’informe ambiental del POUM ha de realitzar una avaluació ambiental estratègica,

centrant-se en aquells valors, vulnerabilitats i impactes significatius derivats de les

noves afeccions produïdes pel pla, sense oblidar les interrelacions i els impactes

acumulatius amb altres planificacions i actuacions que concorrin en el mateix territori.

L’avaluació ambiental estratègica ha d'implicar la integració sistemàtica dels

requeriments ambientals en tot el procés d'elaboració del pla. Per tant, es fixen uns

objectius ambientals des de l'inici de la seva redacció. Abans de l'aprovació definitiva

del pla, es fa una avaluació final del pla, en la que s’acredita la viabilitat ambiental i el

compliment dels objectius ambientals establerts. I per últim, es consideren

mecanismes de seguiment ambiental de l'execució del pla.


9

BLOC III. CRITERIS PREVIS CAP A UNA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE

III.1. INTRODUCCIÓ Aquest apartat va ser realitzat en la primera etapa de la revisió del PGOU (setembre-

desembre 2003), amb l’objectiu que fos debatut entre tot l’equip redactor del nou

POUM i per part de l’equip de govern municipal, i esdevingués així, un punt de partida

per a la redacció d'un planejament urbanístic sostenible.

III.2. OBJECTIUS SOCIOAMBIENTALS DEL PLANEJAMENT Els principis fonamentals que caldrà tenir en compte per a tendir cap a un

desenvolupament urbanístic sostenible són:

Tendència a seguir vers Tendència a evitar

Compacitat enlloc de Dispersió

Complexitat Especialització

Integració Segregació

És a dir: cercar

Cercar considerant... el temps

l'equitat i la diversitat Tenint en compte Present

la proximitat i l'ecoeficiència Passat

les xarxes i la cooperació Futur

A partir d’aquests principis bàsics, s’estableixen els següents objectius ambientals per

al planejament, adaptats a la realitat del municipi:

1. Minimitzar el consum de sòl Definir un creixement ordenat i compacte, capaç de fomentar el dinamisme social i

comercial en el teixit urbà, minimitzant la impermeabilització de sòls i el malbaratament

energètic.


10

2. Preservació del paisatge Tenir en compte la preservació del paisatge des de la planificació de l’ordenació fins a

l’establiment de mesures en la normativa edificatoria.

3. Diversificació d’usos Que coexisteixin els diferents usos compatibles en l’espai urbà, per tal de reduir la

mobilitat obligada i fomentar el dinamisme socioeconòmic.

4. Mobilitat sostenible A partir d’una planificació compacte i amb diversificació d’usos. Establint els

mecanismes i elements necessaris per a fomentar-la: transport públic, carrils bicis, etc.

5. Protegir i facilitar la gestió del sòl agrícola Definir una normativa capaç de regular el sòl no urbanitzable per tal de conservar les

seves funcions territorials.

6. Comptabilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament.

7. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire, i prevenir la

contaminació acústica i electromagnètica. Des de l’ordenació fins a les normes en l’edificació urbanística.

8. Conservar la biodiversitat Conservar els espais d’interès natural i la connectivitat biològica. Conservar també els

elements d’interès paisatgístic i cultural. Tenir-ho en compte en la planificació i

tractament dels espais lliures urbans.

9. Prevenció de riscos naturals i tecnològics Tenir en compte en el planejament les zones inundables i la regulació de les activitats

de risc.

10. Foment de la construcció sostenible Utilització de materials de baix impacte ambiental, edificacions que fomentin l’estalvi

energètic, etc.


11

11. Cohesió social A partir d’una ordenació compacte, que faciliti l’intercanvi social. Establir una pauta de

desenvolupament del POUM que permeti créixer lentament, amb la intenció d'integrar

els nouvinguts i mantenir la identitat del municipi.

III.3. LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES A SEGUIR PER A UNA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE

L'aposta per l'espai públic, la mobilitat sostenible i el paisatge com a elements

vertebradors, generadors d'identitat i de cohesió social.

Aquesta aposta es configura mitjançant les següents intervencions estratègiques:

1) La rambla: l'eix central.

Un eix de relació, vertebrador de la cohesió social. Un connector del teixit social i

del teixit urbà sense necessitat de continuïtat de la trama urbana. Un eix cívic, de

foment de la mobilitat sostenible, d'accés als barris, a les activitats i als

equipaments; i d'aproximació i connexió entre barris.

- Reforçat per la ubicació de 5 nodes cívics estratègics capaços de fomentar la

vitalitat cap al Nord: dos de primer ordre (a l'Església de Santa Maria i al Nord

de l'eixample de les Pedreres) i tres de secundaris (a Villa-Vicenta, al Molí Alt i

entre el Camí dels Molins i Sant Jordi).

- Reforçat per concentrar dos pols de serveis: un pol de serveis al nord de les

Pedreres i un al sud, adjacent al Vendrell, aprofitant la dinamització comercial

viscuda al barri de ca l'Escori d'aquesta població.

Un eix vertebrador de la identitat i el paisatge. Un referent que enfortirà la identitat

mitjançant la integració de la diversitat paisatgística. Un reflex del mosaic

paisatgístic de Santa Oliva al llarg del seu traçat, trencador de la homogeneïtat, i

amb continuïtat del seu esperit en els barris de nova creació.

Un corredor d'instal·lacions i infrastructures: aprofitat, per exemple, per al

soterrament de les línies d'alta tensió en el seu traçat coincident, així com per a

garantir l'arribada de la banda ampla a tots els barris.


12

2) La integració paisatgística de l'edificabilitat dels diferents sectors:

Un poble o vila més compacte: tendir a la concentració de l'edificabilitat per

alliberar espai públic i àmplies visuals.

Un poble o vila adaptat a l'entorn: ubicar les edificacions tenint en compte

l'estructura i la topografia del territori.

Un poble o vila divers i suscitador de reaccions: evitar la monotonia visual de les

construccions, integrant diverses tipologies arquitectòniques en un mateix barri i

evitant les construccions idèntiques.

3) El foment de barris de qualitat:

Mitjançant plans parcials objectes de concurs i/o procediment negociat.

Amb la incorporació de mesures en la urbanització i l'edificació: amb jerarquització

dels carrers, dels equipaments i de les activitats; amb vorada de granet a les

voreres (on correspongui) i disseny de voreres d'acord amb les necessitats reals;

amb paviment drenant; garantint la qualitat de l'edificació (exigir una massa

suficient a les parets, sostres i terres per afavorir la inèrcia tèrmica, l'aïllament

acústic); ordenant els sectors potenciant l'assolellament dels habitatges i la

ventilació creuada; reduint el consum d'aigua dels habitatges i dels espais públics i

afavorint la reutilització de les aigües pluvials o depurades...

4) El paisatge, l'aigua i la identitat: La revalorització del paisatge agrari mitjançant la seva continuïtat i un teixit urbà

integrat.

La revalorització de l'aigua com a element clau del municipi: l'aqüífer, les rieres i l'espai

agrofluvial.

Preservació del sòl agrícola protegit al PGOU 2001, amb efectes positius per a

la recàrrega de l'aqüífer.

Classificació del sòl urbanitzable indeterminat industrial del nord del Molí d'en Serra

com a no urbanitzable, per tal de garantir la preservació de les visuals cap a la

plana agrícola de regadiu i cap a l'Església de Santa Maria (en provenir del sud).

Foment dels corredors biològics amb la preservació de l'espai agrofluvial (rieres,

riberes i espai agrícola adjacent) com a cap i cua de l'eix cívic i com a marcat


13

element límit de reforç de la identitat a ponent (on la riera de la Bisbal limita amb el

Vendrell).

Franja identitària d'espais lliures agrícoles adjacent a la carretera. Capaç d'integrar

la identitat rural amb la nova tendència urbana.

Franja identitària de verd públic en el límit sud amb el Vendrell, amb arbrat i

tractament paisatgístic associat al que es disposi en l'eix cívic.

5) El sector R1: un espai de Santa Oliva amb activitat i dinamisme social.

Aprofitar les inèrcies favorables del Vendrell i de l'avinguda Santa Oliva i reduir les

inèrcies negatives de la capital: donat que es tracta d'un barri adjacent a un barri

de llarga història marginal del Vendrell, però que també es troba adjacent a una

zona plurifamiliar de recent urbanització en aquest nucli -una zona amb un

significatiu potencial econòmic i social- i adjacent al barri de la carretera de Santa

Oliva, de recent tendència comercial i tradicionalment tranquil, seria convenient

proposar una ordenació que aprofités aquestes sinèrgies i reduís els riscos i

consensuar la proposta amb el municipi veí, ja que d'ell en depenen, en gran part,

les tendències i oportunitats del sector R1 i la qualitat de vida dels seus futurs

residents.

Apostar per l'espai públic com a elements de relació social, d'identitat i de distinció

de la capital comarcal:

- dotar el sector de grans parcs en punts estratègics;

- recuperar la vegetació de ribera (mantenint les terres al·luvials) al costat de

la riera de la Bisbal;

- considerar el paper fonamental de les hortes en proposar l'estructura

d'algun dels parcs (si més no, la parcel·lació, com a element de relació amb

el paisatge tradicional);

- incloure, en algun dels parcs, un equipament esportiu públic i d'accés gratuït

(tipus camp de futbol sala o de bàsquet), al costat d'una zona d'habitatges i

d'un equipament cívic;

- preveure un tractament paisatgístic relacionat amb els elements de la

rambla (per exemple: en el tipus d'arbrat);

- ampliar aquest tractament fins a la variant per tal que no sigui percebut com

un espai degradat i per tal d'ampliar les visuals dels observadors. Aportar la

sensació de transparència i de continuïtat amb el municipi, ampliant també

aquest tractament a l'espai existent entre la variant i la Línia d'Alta Velocitat.


14

Extendre l'esperit del sector R1 cap a les Pedreres mitjançant un tractament

específic del pont: induir la població a explorar el municipi. considerar el pont com

una zona 30 (límit màxim de velocitat de 30 km/h) i de convivència entre el vehicle

motoritzat i el vianant o ciclista. Preveure un sentit únic, amb un paviment únic,

però amb distinció segons usos, i amb un tractament paisatgístic de les baranes.

6) Sectors R2, R3 i R4: la integració paisatgística i la preservació de la identitat.

Reduir sensiblement l'edificabilitat dels sectors R3 i R4, provant diferents models

d'ordenació, per a garantir la seva integració paisatgística -en la topografia i

l'entorn rural existent- i garantir la transparència i àmplies visuals cap al NE, N i

NW.

7) Unitat d'actuació de la Rectoria i entorn:

Preveure la mobilitat i els accessos integrant-hi la identitat i els referents

paisatgístics actuals del patrimoni arquitectònic i natural de la zona:

- Pla especial del paisatge del Torrent del Lluc des del límit de terme fins a la

seva intersecció amb la perllongació, cap al sud, del c/ Mn Antoni Paradís.

- Repensar la connexió de les Pedreres i el nucli històric, garantint la identitat

que confereix el pont d'entrada a aquest últim, però garantint també la rambla

com a passeig i com a viari de connexió motoritzada d'entrada o sortida.

Aquestes intervencions estratègiques es reflexen en el plànol que es presenta a

continuació:


15

Mapa: Representació de les propostes estratègiques: Identitat a través del paisatge i la

cohesió social.

III.3. CLASSIFICACIÓ, QUALIFICACIÓ I REGULACIÓ DE LA NORMATIVA DEL POUM


16

BLOC IV. EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

La informació d’aquest bloc s’ha extret de la memòria del POUM.

IV.1. ELS OBJECTIUS DEL POUM

El Pla general d’ordenació urbana de Santa Oliva va ser aprovat definitivament per

acord de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona el 7 de març de 2001, publicat en el

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3415, de 22 de juny de 2001, i les

normes urbanístiques publicades íntegrament en el Butlletí Oficial de la província de

Tarragona núm. 171 de 25 de juliol de 2001.

El Pla general va ser redactat tenint en compte les determinacions de la Llei 6/1998,

sobre règim del sòl i valoracions i, en aquest sentit, és un pla actual. No obstant això,

la posterior redacció de l’Auditoria socioambiental i l’Agenda 21, la promulgació de la

Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya, i la transformació demogràfica social i

econòmica del municipi i la comarca fan que hagi d’adaptar-se el planejament general

a les noves directrius i necessitats, amb una millor orientació del creixement.

Els principals objectius que regeixen l’ordenació del territori són els següents:

a) La definició d’un model d’implantació urbana caracteritzat per la utilització racional

del territori i del medi ambient, en el qual puguin coexistir les necessitats de

creixement del municipi amb la preservació dels recursos naturals i dels valors

paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de

les generacions presents i futures.

b) La configuració d’un model d’ocupació del sòl que, entès com a recurs limitat, eviti

la dispersió en el territori, afavoreixi la cohesió social, consideri la rehabilitació i la

renovació en sòl urbà, atengui la preservació i la millora del sistema de vida

tradicional a les àrees rurals i consolidi un model de territori globalment eficient.

c) L’assoliment, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, d’uns nivells

adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront de

riscos naturals i tecnològics.


17

d) La Incorporació de l’Auditoria socioambiental i l’Agenda 21 en el marc de

l’elaboració de la documentació mediambiental del nou planejament.

e) L’adaptació de les construccions i de les instal·lacions a l’ambient on estiguin

situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o

l’entorn en el qual s’emplacin les construccions, elements o vestigis de caràcter

històric, artístic, tradicional o arqueològic.

f) La preservació del sòl no urbanitzable perquè, d’acord amb la seva nova definició,

la seva utilització sigui adequada a la seva naturalesa rústica.

g) La preservació dels valors paisatgístics d’interès especial, del sòl de valor agrícola,

del patrimoni cultural i de la identitat del municipi.

h) L’establiment d’un sistema de connexió i mobilitat que fomenti la cohesió entre els

diferents nuclis del municipi, com a estratègia d’integració i d’intercanvi social i de

serveis, amb la màxima rendibilitat del recursos. Aquest eix ha d’estructurar el

creixement i distribuir els equipaments al llarg del seu recorregut.

El desenvolupament urbà de Santa Oliva es divideix en una sèrie de sectors

diferents (nucli històric, la urbanització de les Pedreres, el veïnat del Camí dels

Molins, la urbanització Sant Jordi, la Carretera del Vendrell i el polígon industrial

del Molí d’en Serra) que no tenen un lligam clar entre ells. És necessari estructurar

els diferents nuclis urbans amb un nexe fort entre ells per a potenciar la identitat

del municipi.

Aquests objectius es desenvoluparan segons els criteris següents:

a) El manteniment bàsic de la classificació del sòl del planejament vigent

No es tracta de fer una nova ordenació que ignori la classificació vigent del sòl sinó

d’aconseguir que es garanteixi un creixement més adequat segons criteris de

sostenibilitat i que s’aconsegueixi una millor connexió entre els diferents nuclis de

població que es desenvolupen en el terme municipal.


18

b) El manteniment del mateix volum de creixement previst en el planejament vigent

No es tracta d’augmentar el volum del desenvolupament previst pel planejament vigent

sinó de considerar-lo, tant en sostre com en nombre d’habitatges, com un límit del

creixement futur. La revisió del PGOU, per tant, no té un caràcter quantitatiu sinó

qualitatiu.

c) La millora de la integració de les grans infrastructures recentment implantades

El terme municipal de Santa Oliva es troba en un dels punts més estratègics del

territori català. Forma part del punt de trobada de les dues rutes, litoral i interior, de

comunicació entre Barcelona i Tarragona i, a la vegada, és el punt de divergència, per

autopista, de les rutes de Barcelona amb Lleida i Tarragona.

No és estrany, per tant, que el terme municipal de Santa Oliva es vegi molt afectat pel

procés d’ampliació i de millora d’aquestes rutes que, d’una manera continuada, s’està

produint des de fa uns 25 anys. En el seu terme s’han implantat instal·lacions

industrials, comercials i de serveis. Entre totes elles destaca la IDIADA que amb una

extensió de 300 Ha ocupa el 30% de la superfície del terme municipal que, per la seva

importància ha motivat la creació d’un nou punt d’accés a l’autopista AP-2. Santa

Oliva, per tant, ha de ser conscient d’aquesta situació estratègica i preparar la seva

ordenació perquè respongui adequadament a les pressions que rebrà per la seva

situació estratègica que s’ha reforçat molt en les últims anys.

Recentment s’han realitzat dues actuacions de millora de comunicacions que afecten

profundament el territori de Santa Oliva: la variant de la carretera C-51 a Valls que

evita el seu pas pel nucli urbà del Vendrell i el traçat del tren d’alta velocitat.

d) La concentració del sostre dins dels sectors de desenvolupament del sòl

urbanitzable

La necessitat de que la població pugui estar dotada adequadament de tot tipus de

serveis, inclosos els de transport, exigeix concentrar el sostre residencial evitant

desenvolupaments de baixa densitat que demanen un gran consum de sòl.


19

e) La regulació de la pressió del creixement urbà del Vendrell que té continuïtat sobre

el sòl del terme municipal de Santa Oliva

El terme municipal de Santa Oliva limita amb el nucli urbà del Vendrell. El Vendrell,

com a capital del Baix Penedès, i com a població amb situació més estratègica de la

comarca, té per les raons adduïdes en l’apartat anterior un creixement urbà que té com

a continuació natural el terme de Santa Oliva.

IV.2. ESQUEMA DIRECTOR PROPOSAT PER AL DESENVOLUPAMENT URBÀ Tal com s’ha exposat anteriorment, per evitar la desconnexió entre els diferents nuclis

que en l’actualitat s’assenten en el terme de Santa Oliva, es vol crear un lligam

estructurador del territori que els uneixi i els relacioni. De fet aquest element

intercomunicador ja es proposa en el planejament vigent. És un eix cívic de connexió

paral·lel a l’actual carretera de Sant Jaume dels Domenys i desenvolupat com una via

cívica per a vianants i per a trànsit rodat amb caràcter urbà que relaciona els nuclis

des de els conjunts de i de la Carretera del Vendrell fins al centre històric.

Aquest nou eix contribuirà al desenvolupament i control del creixement urbà definit en

els diferents sectors d’expansió. Tots els serveis i infrastructures necessàries per

aquesta expansió utilitzaran l’eix com tronc principal de distribució.

La diferència fonamental d’aquest eix entre l’ordenació del planejament vigent i del nou

que es proposa no és el seu traçat, que bàsicament és el mateix, sinó la manera en

què es desenvolupa l’edificació a les dues bandes de l’eix.

En l’actual proposta es manté el mateix sostre edificable al voltant de l’eix cívic però

ocupant una franja de terreny més estreta. D’aquesta manera es concentra l’edificació

aconseguint dos millores importants en l’ordenació: l’alliberament de més sòl com

espai lliure i l’increment de l’activitat a l’eix en apropar-li l’edificació.


20

IV.3. LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

El sòl urbà

El sòl urbà, respecte el PGOU aprovat, passa de tenir una superfície de 199,51 Ha a

una altra de 228,70 Ha. Aquest increment de 29,19 Ha es deu bàsicament a la inclusió

del sector d’Albornar 2 (17,81 Ha) i del sòl qualificat d’equipament a les Bordigueres

(9,02 Ha).

El sòl urbanitzable

Els sectors de sòl urbanitzable que el Pla determina són els següents:

- Sectors R1: “Les Hortes”. Sectors de desenvolupament amb caràcter residencial

de mitjana densitat (índex brut d’edificabitat: 0,4 m2s/m2st; densitat: 25

habitatges/ha). Tenen una situació estratègica atès que limiten al sud amb el

Vendrell i a l’oest amb la riera de Santa Oliva.

- Sectors R2, R3 i R4: “Zona central” sectors de desenvolupament amb caràcter

residencial de mitjana densitat (índex brut d’edificabitat: 0,49 m2s/m2st; densitat:

29 habitatges/ha). Comprèn tot el sòl urbanitzable al nord de la C-246 entre Les

Pedreres i la carretera de Sant Jaume dels Domenys..

- Sector R5: “Els Colls” sector de desenvolupament amb caràcter residencial de

baixa densitat (índex brut d’edificabitat: 0,4 m2s/m2st; densitat: 15 habitatges/ha).

Aquest sector està situat al NO del nucli històric. La baixa densitat donarà una

continuïtat amb el sòl urbà existent fins el límit del terme municipal.

- Sector I1, I2 i I3 “Torrent del Lluc”. Sectors de desenvolupament amb caràcter

industrial. Situats al nord i sud de l’actual sòl urbà industrial i a la banda de llevant

de la carretera de Sant Jaume. Es planteja con una clara zona d’expansió de

l’actual àrea industrial.

- Sector I4. Sector de desenvolupament amb caràcter comercial i de serveis situat al

sud de la carretera de Valls i a llevant de la carretera de Sant Jaume dels

Domenys.


21

La superfície de sòl urbanitzable proposat és pràcticament idèntica a la del PGOU

aprovat. De 172,00 Ha es passa a 171,79 Ha. El sòl urbanitzable residencial passa de

116,55 Ha a 134,77 Ha. No obstant el sostre edificable disminueix lleugerament.

Passa de 622.400 m2 a 619.171 m2. Igualment el nombre d’habitatges edificables té

una lleugera reducció. De 3.627 habitatges construïbles es passa a 3.606.

El sòl no urbanitzable

S’han diferenciat tres tipus de sòl no urbanitzable en funció de la seva capacitat

d’acollir implantacions de serveis o equipaments.

Tipus A. Terrenys a preservar al màxim pels seus valors ecològics, paisatgístics o

agrícoles. No s’admet la situació d’antenes de comunicació que no siguin d’ús exclusiu

per instal·lacions radicades en aquest tipus de sòl.

Tipus B. Terrenys que per les seves característiques morfològiques i la seva proximitat

a grans d'infrastructures tenen una capacitat d’implantació d’equipaments i serveis

tècnics de major entitat.

Tipus C. Terrenys que per la seva situació entre infrastructures i assentaments urbans

permeten la implantació d’equipaments i serveis tècnics. Per la seva proximitat a nuclis

residencials tampoc s’admet la situació d’antenes de comunicació que no siguin d’ús

exclusiu per a instal·lacions o edificacions radicades en aquest tipus de sòl.

IV.4. LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL

El sòl es qualifica en sistema o en zona. Els sòls qualificats com a sistema són els que

han d’assegurar l’estructuració del funcionament urbà i proporcionar la infrastructura

necessària de xarxes de comunicacions, d’espais lliures, d’equipament o de serveis

tècnics. Els sòls qualificats com a zona són els que, dins dels seus límits, poden

desenvolupar l’aprofitament dels particulars bàsicament en usos residencials,

industrials i comercials. Les diferents qualificacions del sòl són les següents:


22

Sistemes

Sistema viari o de comunicacions (clau 1)

Sistema de serveis tècnics (clau 2)

Sistema d’espais lliures (clau 3)

Sistema d’equipaments (clau 4)

Sistema ferroviari (clau 5)

Sistema hídric (clau 6)

Zones en sòl urbà

Zona privada lliure d’edificació (clau 7)

Zona del nucli antic (clau 8)

Zona d’edificació residencial en filera (clau 9)

Zona d’edificació residencial aïllada (clau 10)

Zona d’edificació específica (clau 11)

Zona industrial (clau 12)

Zona comercial (clau 13)

Respecte les qualificacions del PGOU vigent cal observar la creació de dues noves

qualificacions: el sistema ferroviari (clau 5), com a conseqüència del pas del traçat del

tren d’alta velocitat i el sistema hídric (clau 6) com a conseqüència de la necessitat de

precisar millor la protecció de tot el territori.


23

BLOC V. DESCRIPCIÓ I DIAGNOSI DEL MEDI NATURAL, SOCIAL, ECONÒMIC I TERRITORIAL

V.1. INTRODUCCIÓ

Tal com s’ha anat esmentant en anteriors apartats d’aquest document, un dels motius

de la revisió del PGOU del 2001 han estat els resultats obtinguts de l’elaboració de

l’Agenda 21 de Santa Oliva. Degut als treballs de l’Agenda 21, es van detectar tot un

seguit de problemàtiques que podrien esdevenir amb l’aplicació del PGOU del 2001;

problemàtiques que afecten al medi natural i territorial que comportarien

conseqüències socials i econòmiques considerables. Però no només detectava els

efectes negatius, sinó que plantejava tot un seguit d’oportunitats presents en el territori

a tenir en compte a l’hora de modificar el pla.

Per tant, l’equip redactor del present informe ambiental, es basa per l’elaboració de

l’avaluació ambiental del nou POUM, amb els documents de l’Agenda 21: la memòria i

diagnosi socioambiental i el Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat.

En aquest bloc doncs, es recull literalment part d’aquests documents, elaborats entre

els anys 2002 i 2003, per l’equip format per:

Direcció i coordinació: Núria Rovira | ambientòloga Redacció: Núria Rovira | ambientòloga Pau Batlle | arquitecte Josep M. Canals | biòleg Tomás García | sociòleg Roser Mañé | hidrogeòloga Daniel Nin | geògraf Marc Robert | biòleg LIMÒNIUM SCP - Eduard Soler | agrònom LIMÒNIUM SCP - Sergi Nogués | ambientòleg


24

V.2. ESTRUCTURA DEL BLOC

Aquest bloc es diferencia en dues parts:

PART 1: Descripció socioambiental de Santa Oliva

- Marc geogràfic

- Medi natural

- Marc social

- Marc territorial i accessibilitat

- Marc econòmic

- Vectors ambiental

- Riscos ambientals

PART 2: Diagnosi socioambiental de Santa Oliva

La diagnosi es presenta en forma de matriu DAFO (debilitats i fortaleses; amenaces i

oportunitats). L'objectiu de l'anàlisi DAFO consisteix a concretar, en una taula resum,

l'avaluació dels punts forts i dèbils del terme municipal (la competència o capacitat per

a assolir el desenvolupament sostenible i mantenir els seus avantatges actuals) amb

les amenaces i oportunitats, tant les procedents d'origen intern com les externes.

En aquesta diagnosi s’ha considerat els punts febles i forts d'avui vers les amenaces i

oportunitats que es podrien preveure en el demà -tant el més immediat com el més

llunyà-, entenent que, sovint, ambdues valoracions tenen una component interna i una

d'externa. És a dir, una component que depèn directament de la pròpia dinàmica del

municipi i una que depèn dels canvis produïts per factors aliens.

L'anàlisi DAFO permetrà determinar quines són les necessitats del territori: actuar

sobre els elements que debiliten les seves capacitats, prevenir les amenaces, recolzar-

se en les fortaleses i aprofitar les oportunitats. Així, posteriorment, es definiran les

línies estratègiques a seguir per la revisió del pla d'ordenació urbana municipal.

La diagnosi s'estructura en els apartats següents:

- Marc social.

- Marc territorial.


25

- Marc econòmic.

- Biodiversitat i connectivitat biològica.

- Risc ambiental.


26

PART 1: DESCRIPCIÓ SOCIOAMBIENTAL DE SANTA OLIVA

I.1. MARC GEOGRÀFIC I.1.1. Situació del municipi

El municipi de Santa Oliva pertany a la comarca més oriental de la província de

Tarragona, el Baix Penedès. Se situa aproximadament al centre de la comarca, en

plena depressió penedesenca al nord del Pla del Vendrell.

Mapa 1: El Baix Penedès dins de Catalunya.

La comarca del Baix Penedès resta inclosa en una unitat més àmplia, el Penedès,

formada essencialment per la Depressió Prelitoral Catalana -situada al sud-oest del

Llobregat-. El Penedès és emmarcat al nord per la Serralada Prelitoral i al sud per la

línia de la costa. El Baix Penedès constitueix l’extrem sud-oest d’aquesta unitat i la

integren els catorze municipis de la comarca, entre ells Santa Oliva.

El Baix Penedès té una extensió comarcal de 295,6 km2, la tercera comarca més petita

de Catalunya després del Barcelonès i el Garraf, amb aproximadament un 0,9% del

territori català.

Els municipis de la comarca són els següents:

Font: Agenda 21 Santa Oliva Font: Agenda 21 Santa Oliva


27

Font: Agenda 21 Santa Oliva

Fig. 1: El Baix Penedès. Territori i població. 2001.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Anuari

Estadístic 2001 i padró municipal continu.

Mapa 2: Situació de Santa Oliva dins el Baix Penedès.

Font: Agenda 21 Santa Oliva.

Altitud Superfície Població Densitat m km2 habitants hab. / km2

Albinyana 198 19,5 1.570 80,5L'Arboç 166 14,2 3.663 258,0

Banyeres del Penedès 173 12,1 1.747 144,4Bellvei 108 8,5 1.389 163,4

La Bisbal del Penedès 189 32,6 2.078 63,7Bonastre 177 24,9 330 13,3

Calafell 67 19,8 13.327 673,1Cunit 10 9,7 6.360 655,7

Llorenç del Penedès 162 4,7 1.647 350,4Masllorenç 304 6,6 443 67,1

El Montmell 429 72,6 386 5,3Sant Jaume dels Domenys 213 24,5 1.480 60,4

Santa Oliva 101 9,5 2.175 228,9El Vendrell 49 36,4 23.774 653,1

Baix Penedès 295,6 60.369 204,2


28

I.1.2. La dinàmica comarcal

La dinàmica territorial de la comarca del Baix Penedès és complexa i molt influenciada

per la dinàmica externa.

La comarca del Baix Penedès es troba dins l’àrea d’influència de Barcelona i l’àrea

metropolitana. En l’actualitat es parla ja de la tercera corona metropolitana, en la qual

el Baix Penedès s’hi trobaria inclosa.

Aquest fet ha comportat l’aparició d’una nova dinàmica de fluxes per als habitants del

Baix Penedès. Fluxes econòmics, demogràfics, de vehicles i infraestructures de

transport, de matèria (residus), d’energia, d’aigua, d’aire... El més notori, però, per als

habitants de la comarca és el moviment de població, ja sigui per treball i per estudi

dels convilatans de sempre, per segona residència o, recentment, per conversió de la

segona en primera residència.

Per altra banda, la influència del Camp de Tarragona i de l’anomenat triangle

econòmic Tarragona, Reus, Valls, es nota amb unes dimensions més reduïdes que la

influència de Barcelona.

Podríem dir que el Baix Penedès es troba enmig de les dues àrees i rep les influències

sòcio-econòmiques d’ambdues parts, amb un pes més significatiu per part de l’àrea

metropolitana, però sense oblidar-se de la proximitat del camp de Tarragona. Es tracta

d’una comarca ròtula, amb les fortaleses i debilitats que comporta i les grans

amenaces que se’n deriven, les quals, si no es canalitzen degudament i de forma

sostenible, convertiran la comarca en una nova àrea suburbial, esquarterada,

socialment fragmentada i amb un dany irreversible sobre el medi natural.

I.1.3. Descripció geogràfica del municipi

El municipi de Santa Oliva té una superfície de 9,66 km2 (un 3,22% del territori

comarcal). Es troba dins dels cinc municipis més petits de la comarca, juntament amb

Llorenç, Bellvei, Bonastre i Masllorenç.


29

Amb una població de 2800 persones aproximadament, representa més del 4% de la

població comarcal. En els darrers anys, Santa Oliva ha experimentat un augment

important de la població, de la mateixa forma que el conjunt de la comarca.

Santa Oliva limita al nord amb Banyeres del Penedès, a l’est amb el municipi de

Bellvei, al sud i sud-oest amb el municipi del Vendrell i a l’oest amb el municipi

d’Albinyana. A més, Santa Oliva, té un enclavament separat pels municipis de

Banyeres i Albinyana; es tracta de l’Albornar. Aquest enclavament té una superfície de

2,33 km2 i representa el 24,5% del territori total del municipi. L’Albornar limita al nord

amb el municipi de la Bisbal del Penedès, a l’oest i al sud amb Albinyana i a l’est amb

Banyeres.

Fig. 3: Altitud mitjana, superfície del municipi i coordenades.

Altitud mitjana (m) Superfície (Km2) Santa Oliva 81 7,24

L’Albornar 122 2,42

TOTAL 101 9’66 Coordenades (punt de referència: el castell de Santa Oliva) Latitud 41º 15' 16,7661''

Longitud 1º 33' 1,9292''

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (altitud i

superfície) i botiga de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (coordenades).

Fisiogràficament, el municipi de Santa Oliva es caracteritza bàsicament per la seva

planura, amb una inclinació descendent de NE a SW. Amb una altura mitjana de 101

metres sobre del nivell de mar, no presenta cap accident geogràfic destacable. Tant

sols dos petits turons trenquen l’horitzontalitat del municipi. Són: el turó de Les

Pedreres, al sud del municipi, i el turó del Castell, al nord del terme, adjunt al casc

històric.


30

Urbanísticament, Santa Oliva es caracteritza per vuit nuclis diferents i distants:

Residencials: - Casc Històric.

- Ampliació del casc històric ("Canyelles").

- Les Pedreres (inclou Molí d'En Blanquillo).

- Camí dels Molins.

- Sant Jordi.

- La Carretera.

- Disseminats.

Industrials: - - L'Albornar.

- - El Molí d'En Serra. Mapa 4: Situació dels nuclis urbans de Santa Oliva.

Font: Agenda 21 Santa Oliva


31

I.2. MEDI NATURAL I.2.1. Climatologia

El municipi de Santa Oliva s’inclou dintre de les característiques climàtiques del litoral

català. Aquest és un clima mediterrani, on es diferencien quatre estacions més o

menys singularitzades. Un estiu càlid i mancat de precipitacions, un hivern fred i sec i

una primavera i una tardor de temperatures suaus i precipitacions abundants.

Les dades disponibles permeten definir el clima a trets generals:

- Factor de pluviositat de Lang: Ens trobem dins de la zona àrida. - Índex d’aridesa de Martonne: Ens trobem en la regió de l’olivera i cereals. - Índex de Dantin-Cereceda: Ens trobem dins de la zona semiàrida. - Classificació climàtica segons Papadakis: MA-Me Mediterrani marítim. - Classificació climàtica segons Thornwaite: C1 B’2 da’, passant de sec

subhumit a semiàrid a mesura que ens apropem a mar.

1) Condicionants climàtics.

El microclima concret de Santa Oliva depèn de factors meteorològics –circulació

atmosfèrica regional- i de factors geogràfics –localització concreta de l’àrea d’estudi,

tant pel que fa a la seva posició dins la península com pel que fa l’orografia regional-.

- Factors meteorològics. La circulació atmosfèrica regional es determina per la latitud. La situació de Santa

Oliva, a la zona de latituds mitjanes, ens dóna uns valors termomètrics temperats i ens

situa dins la banda d’influències d’anticiclons subtropicals a l’estiu i de baixes

pressions temperades a l’hivern.

- Factors geogràfics. La posició de la costa catalana, protegida de les influències atlàntiques per la mateixa

península, fa que les pertorbacions provinents de l’Oest i del Nord-Oest arribin a

Catalunya d’una manera desgastada. Aquest fet caracteritza el litoral català per una

sequedat i un canvi termomètric.

Per altra banda, la posició completament oberta al mediterrani ens suavitza les

temperatures durant tot l’any i ens actua com a focus generador de les principals


32

precipitacions, els temporals de llevant. Les precipitacions es donen en períodes curts

de temps i, en general, d’una certa intensitat, especialment a la tardor, quan les aigües

mediterrànies són més càlides.

Per últim pel que fa la configuració orogràfica del municipi, i més en concret per la

situació geogràfica dins l’orografia que l’envolta, direm que és un municipi obert al mar,

el qual li proporciona una suavització important de les temperatures. L’existència del

Montmell tanca el nord del Baix Penedès i determina una barrera contra les influències

provinents de l’interior de Catalunya. D'altra banda, frena la penetració dels temporals

de llevant fent que hi hagi un augment de la intensitat de les precipitacions a la plana

del Baix Penedès.

2) Règim de temperatura i pluviositat de Santa Oliva.

La temperatura mitjana anual és de 15,6º C, el que mostra una suavitat climàtica típica

del clima mediterrani litoral. En el gràfic següent podem observar la temperatura

mitjana de les màximes i de les mínimes.

Fig.4: Temperatura mínima i màxima mitjanes i temperatura mitjana mensual. 1979-2000.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades meteorològiques de l'Estació del Vendrell.

ANY GE FE MA AB MG JN JL AG SE OC NO DET mín. mitjana 3,56 4,07 6,00 7,89 11,35 15,23 17,26 19,07 16,09 11,96 7,45 4,49T màx. mitjana 13,99 15,15 17,11 18,87 22,19 25,74 27,78 29,18 26,49 22,33 17,60 15,12

T mitjana / mes 8,77 9,67 11,46 13,31 16,69 20,46 23,63 23,89 21,10 17,06 12,49 9,74


33

Fig.5: Règim anual de temperatures. Mitjanes anuals. 1979-2000.

Font: Agenda 21 Santa Oliva.

Generalment es produeix una certa inèrcia tèrmica: els mesos més calents són el juliol

i l’agost, mentre que les temperatures mínimes es donen entre desembre i febrer. La

suavitat és, però, una característica principal de la climatologia del municipi, molt

temperada per la presència propera del mar.

Pel que fa a les precipitacions trobem que la mitjana anual és de 534,1 mm. Per tant,

afirmarem que ens trobem dintre de l’anomenada Catalunya seca.

La distribució de les pluges és la següent: Un estiu sec i eixut, especialment en el juny

i juliol. Una tardor molt plujosa, essent els mesos de setembre i octubre els més

plujosos de l'any (amb els màxims anuals entre agost i octubre). Un hivern sec,

especialment en el mes de febrer. I per últim, una primavera amb uns valors

pluviomètrics de segon ordre, tot i ser importants, amb les intensitats més significatives

en els mesos d'abril i maig.

La freqüència amb què es distribueixen aquestes precipitacions acostuma a ser força

regular en els mesos de tardor i primavera, tot i que la quantitat de les precipitacions sí

que és molt variable, tant intermensualment com interanualment. Entre els anys, es

produeixen variacions molt apreciables, amb anys força secs i altres força humits, i

rarament amb anys “típics”. Per exemple, en la sèrie 1976-2000 trobem mínims de

precipitació de 360,7 mm (1985) i màxims de 885,1 mm (1996). La diferència entre els

màxims i els mínims és de 525, que és pràcticament igual a la mitjana de precipitació.

GE FE MA AB MG JN JL AG SE OC NO DE0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

T (ºC)

T mitjana / mes T mín. mitjana T màx. mitjana


34

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

GE FE MA AB MG JN JL AG SE OC NO DE

Prec

ipita

ció

mitja

na m

ensu

al (l

/m2)

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

Tem

pera

tura

mitja

na m

ensu

al (º

C)

Pmm T mitjana / mes

També són característiques del clima mediterrani les precipitacions abundants en un

període curt de temps; són les anomenades torrentades, riuades o avingudes, com els

aiguats haguts el 10 de juny de 2000.

Amb aquesta distribució de temperatures i precipitacions mitjanes mensuals podem

establir l’existència d’un període de dèficit hídric clar a l’estiu. Malgrat tot, és menys

important que en altres indrets costaners de Catalunya, ja que se cenyeix a dos

mesos, juny i juliol.

Fig.6: Diagrama ombrotèrmic de Santa Oliva.

L'àrea marcada en

vermell indica els

períodes eixuts, de

forta sequera.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades de l'Estació Meteorològica del Vendrell.

3) Règim de vents.

Les dades analitzades en aquest cas procedeixen de l'Estació Meteorològica de

l'IDIADA, ja que està molt més pròxima al terme de Santa Oliva, especialment allà on

tenen més problemes d'olors, que és a Les Pedreres i al Casc Històric i la seva

ampliació.


35

Fig.7: Freqüència i velocitat mitjana del vent a Santa Oliva. 1997.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades de l'Estació Meteorològica de l'IDIADA.

Fig.8: Gràfic de la freqüència i velocitat mitjana del vent (m/s) a Santa Oliva. 1997.

Font: Agenda 21 Santa

Oliva, a partir de les

dades de l'Estació

Meteorològica de

l'IDIADA.

En aquests gràfics veiem el següent: En primer lloc, que la freqüència dels vents a

Santa Oliva distribueix la procedència en quatre direccions: NW com a vent dominant

(ve del nord-oest, el mestral), W, S i W. Varia en funció de les hores i les seves

velocitats en general són baixes, encara que cal recordar que són mitjanes i que les

puntes són considerables (15 m/s, 54 km/h) en els procedents de l'interior (no en el de

S, que és la marinada).

velocitat delvent (m/s)

N > 337,5 < = 22,5 N 1054 12,05% 1,12NE > 22,50 < = 67,50 NE 1218 13,93% 2,44

E > 67,50 < = 112,50 E 582 6,66% 2,18SE > 112,50 < = 157,50 SE 709 8,11% 2,52

S > 157,50 < = 202,50 S 1369 15,66% 3,13SW > 202,50 < = 247,50 SW 581 6,64% 2,95

W > 247,50 < = 292,50 W 1230 14,07% 3,99NW > 292,50 < = 337,50 NW 1837 21,01% 2,95

calma = 0,00 calma 149 1,70%SD SD 15 0,17%

total mesures 8744 2,66

Criteris en direcció vent(graus)

freqüència delsvents

sense dades

0,00%5,00%

10,00%15,00%20,00%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

freqüència dels vents

-0,50,51,52,53,54,55,5

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

velocitat del vent (m/s)


36

I.2.2. Geologia

1) Situació estructural

L'àrea estudiada es troba situada al sector meridional de la Depressió Prelitoral

neògena (del cenozoic) del Vallès-Penedès, dins del sistema del catalànids.

Les unitats geoestructurals que la limiten són: Serralada Pre-litoral, Serralada Litoral i

Massís de Bonastre. La Depressió Pre-litoral és una depressió tectònica produïda pel

plegament alpí i reomplerta per materials miocènics. El basament són calcàries

cretàciques afectades per gran quantitat de fractures.

2) Geologia regional

Tal i com es descriu a l'Estudi preliminar de l'aqüífer de sorres de Santa Oliva1, es

poden diferenciar cinc grans unitats; una de mesozoica i quatre cenozoiques mio-

pliocèniques.

Unitat mesozoica: 1. Fm2. Carbonàtiques. Triàssic, Juràssic i Cretàcic.

Unitats cenozoiques neògenes (mio-pliocèniques): 1. Fm. Calcarenites arrecifals (Fàcies de Castellet i Torrelletes). Miocè inferior.

2. Fm. Margosa (Margues del Penedès). Miocè.

3. Fm. Argilosa i arenosa (Sorres de Santa Oliva). Miopliocè.

4. Fm. Conglomerats de cons de dejecció (Conglomerats del Domenys i Foix). Base

miocè inferior.

També existeixen uns reompliments quaternaris.

1 Font: MAÑÉ, R. I ROVIRA, N. (2001). 2 Fm.: Formació.


37

I.2.3. Edafologia i orografia

Els sòls de Santa Oliva es caracteritzen per estar formats directament sobre dipòsits

de vessants i terrasses al·luvials del Quaternari diluvial. Es tracta, en general, de sòls

molt ben estructurats. Les textures solen ser franques o franco-argiloses, amb alguns

sòls molt sorrencs directament a tocar de les rieres.

La relativament alta presència d’argiles i llims als fons dels comallars, procedents de

l’acció al·luvial dels barrancs en la seva immediatesa i l’arrossegament per erosió des

de les muntanyes de la serrada Prelitoral –materials col·luvials-. conformen sòls

relativament profunds, amb alta capacitat de retenció d’aigua i colors marrons

relativament intensos en algunes parts. El pH sol ser relativament alt, calcari.

Aquests sòls es poden considerar pertanyents en el seu conjunt als Inceptisòls, que

presenten un perfil bàsic d’horitzons A (Ap lligat al conreu), B (d’alteració) i C

(materials originals), que delata una certa edafització. Ja que el règim d’humit del sòl

és Xèric, podríem classificar els sòls de conreu de la zona d’estudi en l’àmbit dels

Xerochrepts, segons la terminologia Soil Taxonomy System. Segons terminologia de la

FAO, aquests sòls correspondrien a cambisòls.

Cal destacar també l’acumulació de “caliche” en indrets puntuals del terme. Roca

carbonatada corresponent a un quaternari de clima més àrid, grisenca, bastant tova i

fàcilment erosionable, que agafa perfils suaus i arrodonits quan està exposada als

agents meteorològics, sovint formant petits clots i forats.

Per altra banda, l’orografia és força planera, amb pendents suaus que en general

descendeixen de nordest a sudoest, i només amb interrupcions brusques en alguns

barrancs, que en alguns casos discorren enclotats respecte a la cota del terreny

dominant, determinant vessants del barranc relativament bruscs. Un cas paradigmàtic

són els vessants de la riera de la Bisbal.


38

I.2.4. Hidrologia

En la zona de Santa Oliva, la riera de Santa Oliva o Torrent del Lluc drena la part

central del terme, i la de la Bisbal drena la part occidental. Aquestes rieres, igual que

totes les anteriors, tenen un cabal nul al llarg del seu recorregut, a excepció d'episodis

d'avingudes, on la circulació és ràpida i arrossega grans blocs (típiques torrentades).

En aquests curts períodes en què hi circula l'aigua, les rieres actuen com a influents o

entrades de l'aqüífer de les Sorres de Santa Oliva. O sigui, el recarreguen.

La comarca del Baix Penedès està gairebé tota inclosa en el servei territorial de les

conques del Sud segons l'antiga Junta d'aigües de Catalunya, i Santa Oliva és un dels

municipis que hi està inclòs totalment.

1) Marc hidrogeològic.

El municipi de Santa Oliva està dividit per dues àrees hidrogeològiques, la 307 i la 308

segons l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Àrea 307: Depressió del Penedès.

- Àrea 308: Calcàries del Garraf.

Àrea 307: Depressió del Penedès. Consta dels aqúífers:

A-10: Aqüífers superficials quaternaris.

I-30: Aqüífers de les sorres i calcarenites Pliocenes.

I-31: Sorres de Santa Oliva.

C-30: Calcàries del sòcol mesozoiques.

Àrea 308: Calcàries del Garraf. Consta dels aqüífers:

C-31: Calcàries del Garraf.

C-32: Calcàries superficials i calcarenites del Garraf interior.

I-30: Calcarenites i sorres de la fossa miocènica Vilanova.

A-30: Aqüífers superficials.

Dels aqüífers esmentats, concretament a Santa Oliva trobem: A-10: Aqüífers superficials quaternaris.

I-30: Aqüífers de les sorres i calcarenites Pliocenes.

I-31: Sorres de Santa Oliva.


39

Mapa 5: Aqüífer de sorres de Santa Oliva.

Font: web del Departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya.

C-30: Calcàries del sòcol mesozoiques.

C-32: Calcàries superficials i calcarenites del Garraf interior.

2) Descripció hidrogeològica de l’aqüífer de sorres de Santa Oliva.

El municipi de Santa Oliva se situa

sobre l’aqüífer sorrenc de Santa Oliva.

Aquesta és la formació aqüífera més

important del cenozoic (Mio-Pliocè) de

tota la Depressió Pre-Litoral.

És representatiu d’ambient de platja i

estuari.

3) Caracterització de l’aqüífer segons els paràmetres hidrogeològics.

Es tracta d'un aqüífer superficial i la seva conducta hidràulica és de tipus freàtica

(lliure) o localment semiconfinada. La permeabilitat relativament alta d'aquesta

formació provoca una notable infiltració dels cabals circulants per les rieres,

alimentades pels abocaments urbans (pèrdues de la xarxa de clavegueram,

abocaments urbans i industrials directes a llera) i pels excedents de reg. Constitueixen

els principals vectors de contaminació de l'aqüífer, el qual manifesta una vulnerabilitat

que s'ha fet palesa en diversos episodis enregistrats al llarg del temps.

L'explotació de l'aqüífer ha provocat un fort descens piezomètric, de manera que les

rieres antigament efluents han passat a ser completament influents. És a dir,

antigament les rieres rebien l'aigua que hi circulava de l'aqüífer i la drenaven per la

llera; per tant, el nivell de l'aigua subterrània estava per sobre de la cota topogràfica de

la seva llera. Actualment, les rieres són influents (donen aigua a l'aqüífer), però només

en èpoques de pluja, quan hi passa aigua.

Avui dia aquest aqüífer és susceptible de sobreexplotació i vulnerable a la

contaminació per nitrats


40

4) Legislació que afecta l’aqüífer de sorres de Santa Oliva. Marc general. - Directiva Marc de l'Aigua. Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del

Consell, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de les

polítiques d'aigües. Preveu una gestió integrada de totes les masses hídriques

integrades en el cicle hidrològic i mesures concretes d'actuació i control pel que fa

a les reserves subterrànies. Sobreexplotació. - DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i

addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de

Catalunya (DOGC Núm. 1074 - 28/11/1988).

Delimita l'aqüífer del Baix Penedès (sorres de Santa Oliva) i en determina les normes

de protecció per tal d'evitar-ne la sobreexplotació. Es refereix no només estrictament a

les sorres de Santa Oliva, sinó també a les extraccions ubicades en el seu perímetre,

però que exploten altres aqüífers (calcarenites del mesozoic).

Contaminació per nitrats. - REIAL DECRET 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la

contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61 -

11/03/1996).

Estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües causada

pels nitrats de fonts agràries, i atribueix a les comunitats autònomes la designació de

zones vulnerables, enteses com aquelles superfícies territorials l'escorrentia i filtració

de les quals afecti o pugui afectar la contaminació per nitrats dels cossos hídrics

anteriorment esmentats. El decret que designa aquestes àrees és:

- DECRET 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en

relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm.

2760 - 06/11/1998). Inclou l'aqüífer en l'Annex I, el de més risc.


41

- DECRET 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de

prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC núm.

3390 - 17/05/2001).

- DECRET 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures

agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació

de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168 - 26/06/2000).

I.2.5. Flora

1) Vegetació potencial. La vegetació potencial del municipi de Santa Oliva estaria formada per l’alzinar amb

carrasques (Viburno-Quercetum ilicis subas. junipero quercetosum rotundifoliae) a la

major part del territori i la màquia de garric i margalló en aquells indrets més assoleiats

i amb els sòls més pobres i pedregosos. Aquestes dues comunitats serien la vegetació

climàcica pròpia del municipi.

L’alzinar amb carrasques s’enriquiria amb alguna espècie de les rouredes seques en

aquells indrets més frescals o propers als cursos fluvials. En les riberes dels cursos

fluvials, especialment de la Riera de Santa Oliva (o Torrent del Lluc), s’hi establirien

comunitats permanents de ribera, com l’albereda amb vinca o els alocars. En aquells

espais amb una certa humitat que ho permetessin, trobaríem les omedes, que es

farien també en l’espai de transició entre la vegetació de ribera i la vegetació forestal

de la resta del territori.

2) Vegetació actual del municipi. Actualment, la vegetació natural del municipi està força malmesa i reclosa, de forma

fragmentària i gairebé testimonial, en alguns punts concrets del municipi, ocupant una

extensió molt reduïda. La secular explotació agrícola i ramadera del territori, la més

recent ocupació urbana i industrial i el pas de grans infraestructures ha motivat

aquesta situació. Amb tot, encara es poden reconèixer algunes comunitats vegetals

que, precisament pel seu caràcter testimonial, tenen un cert interès i poden constituir

la base per la recuperació futura de part dels hàbitats naturals originaris del municipi.


42

Alhora, cal esmentar que moltes de les espècies presents al terme estan incloses en

espais catalogats com hàbitats d'interès comunitari segons la Directiva Hàbitats.

Les principals comunitats vegetals presents a Santa Oliva són les següents:

L’alzinar amb carrasques (Viburno-Quercetum ilicis subas. junipero quercetosum

rotundifoliae).

L’alzinar amb carrasques actualment està reclòs a alguns marges entre conreus o

entre aquests i les riberes dels cursos fluvials. Les poques taques existents, però, són

veritables testimonis de la vegetació originària de Santa Oliva i de la plana

penedesenca, alguns d’ells força representatius i amb un grau de conservació notable.

D’entre aquests petits fragments, podem destacar els següents:

- El situat a l’extrem sud de la zona de les Pedreres, tocant a les últimes cases i a

prop de la variant, rodal d’uns pocs centenars de metres quadrats i afectat per

diversos abocaments incontrolats de runes, andròmines i esporgues; però ben

representatiu de la vegetació que ocuparia orginàriament el municipi.

- Els que es troben al llarg del torrent del Lluc -entre el pont d’accés al casc històric i

el polígon Molí d'En Serra-.

- El que es troba al nord de Les Pedreres, a prop del camí d’aquest nucli cap al casc

històric de Santa Oliva.

- Un altre fragment destacable es troba ja en el terme de Bellvei, en el límit de

terme, però, just al costat del camí, amb exemplars de carrasques de grans

dimensions. Aquests alzinars poden anar acompanyats, en el seu sotabosc, per

exemplars de margalló (Chamaerops humilis), com pot observar-se en algun petit

rodal al costat del camí del Molí del Blanquillo o en els grups d’alzines que hi ha al

marge dret de la Riera de la Bisbal, a l’alçada del Turó de les Pedreres (ja fora del

terme, però tocant en un dels seus límits).

- També cal destacar la presència d’exemplars aïllats de carrasques escampats per

diversos indrets del terme, destacant de manera notable: l’exemplar situat al costat

del camí de Santa Oliva a Bellvei; l’alzina de la carretera del Vendrell al marge dret

del torrent del Lluc; i la de la Bovera. Totes tres de dimensions considerables.

Els alzinars i carrascars estan catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari inclosos

en l’annex I de la Directiva 92/42/CEE de la Unió Europea.


43

Màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum). La màquia de llentiscle i margalló només la trobem al turó de Les Pedreres, entre

aquest nucli i la Riera de la Bisbal. Tot i que és d’extensió reduïda3 i està parcialment

afectada per un petit incendi, en conjunt presenta un acceptable estat de conservació i

poden observar-s’hi la majoria d’espècies característiques d’aquesta comunitat, com el

mateix margalló (Chamerops humilis), l’arçot (Rhamnus lyciodes) o la mata (Pistacia

lentiscus) i el cuscó (Quercus coccifera). També destaca la presència d’esparraguera

marina (Asparagus horridus)4, espècie termòfila força escassa a la comarca i molt rara

més al nord.

Els matollars rics en margalló, com la màquia, estan catalogats com a Hàbitats

d’Interès Comunitari inclosos en l’annex I de la Directiva 92/42/CEE del Consell

d’Europa.

Del margalló, a més, n’està regulada la seva recol·lecció a partir de l’ordre de 5 de

novembre de 1985, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a

Catalunya.

La degradació d’aquestes comunitats climàciques (alzinars i màquies), deguda a

diverses pertorbacions (rompudes, cremes, tales etc.), dóna com a resultat

l’establiment d’altres comunitats secundàries pròpies de les diferents etapes de la

successió natural. Entre aquestes cal destacar les següents, també presents en alguns

indrets del municipi i ocupant també una extensió reduïda:

La brolla calcícola de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino-Ericion).

En aquelles zones on la vegetació original ha sofert pertorbacions (cremes, tales, etc.)

o bé en en els indrets on s’han abandonat les terres de conreu, apareixen les brolles,

una de les comunitats de les primeres etapes de successió. Formada per espècies

arbustives com el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora), les

gatoses (Ulex parviflorus), etc., pot dur també un estrat arbori de pi blanc (Pinus

halepensis).

3 Tot i això, la zona forestal on s’integra aquest fragment de màquia és la de més extensió de tot el municipi, fet que li

confereix un interès afegit. 4 Les màquies de margalló amb presència d’aquesta esparraguera formen una subassociació específica:

l’asparaguetosum horridi, protegida a la Serra del Montsià i inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).


44

Prats secs mediterranis (prats i llistonars) (Thero Brachipodetea). Prats de gramínies formats per l'abellatge (Hyparrhenia hirta) i el llistó (Brachypodium

retusum). Aquest prats són els estadis finals de les comunitats de degradació, però

acullen espècies de gran interès florístic. Cal destacar els existents al turó del Molí de

Blanquillo, enmig de la màquia esmentada i en la zona dels turons del casc històric del

municipi. En les vores i marges entre conreus poden establir-s'hi fenassars dominats

pel fenàs (Brachipodium phoenicoides).

Donada la seva importància dins la Unió Europea, estan considerats com a Hàbitats

d'Interès Prioritari segons la Directiva Hàbitats.

Les pinedes són característiques de les successions mediterrànies.

Estan formades per pi blanc (Pinus halepensis) i en el seu sotabosc hi podem trobar

diferents arbusts i lianes. També, depenent de l’estat de successió de la pineda, des

de plantes característiques de les brolles amb romaní fins a un sotabosc ric en alzines

i espècies de l’alzinar. Aquests últims, amb el pas del temps i una gestió adequada,

esdevindrien, finalment, els alzinars amb carrasques descrits anteriorment.

La pineda de pi blanc és la formació forestal predominant i la que forma les zones

forestals arbrades de més entitat del municipi, en forma de bosquets-illa enmig de

l’espai agrari (Bosc de Mas Perdut, el de cal Mariano, alguns bosquets de dins el

polígon de l’IDIADA, el Turó de Les Pedreres, etc.) o resseguint alguns torrents com el

de l’Albornar i el Torrent Mal, en contacte amb fragments d’alzinar i vegetació de

ribera. Les pinedes de pi blanc estan catalogades com a Hàbitats d’Interès Comunitari

inclosos en l’annex I de la Directiva 92/42/CEE del Consell d’Europa.

Vegetació forestal de ribera. - Alberedes (Vinco-Populetum albae) i Omedes (Hedero-Ulmetum minoris).

Tot i que serien les comunitats de ribera que ocuparien la major part del torrent del

Lluc i d’alguns trams de la resta de cursos fluvials del municipi, actualment només

trobem una albereda d’una certa extensió a sota del Mas Perdut. I una de forma molt

més fragmentària entre el pont d’accés al casc històric de Santa Oliva i el límit amb el

terme municipal de Banyeres.

L'albereda. Formada per espècies com l’àlber (Populus alba), el saüc (Sambucus

nigra) i, de forma més abundant al municipi, els freixes (Fraxinus angustifolia), l’actual


45

estat de degradació dels cursos fluvials de Santa Oliva provoca que, a part dels rodals

esmentats, només trobem algun peu d’aquestes espècies de forma més o menys

aïllada al llarg dels torrents del municipi.

A Santa Oliva, a més, aquesta comunitat es barreja sovint amb les omedes, que se

situarien típicament més allunyades de la llera, allà on la capa freàtica no és tant

superficial, entre les alberedes i els alzinars climàcics de la resta del territori. Per tant,

les omedes ocuparien els espais intermitjos amb una certa humitat. Formades

bàsicament per un estrat arbori d’oms (Ulmus minor), actualment les omedes estan

molt malmeses, principalment a causa de la la grafiosi, malaltia que afecta als oms

adults i que ha provocat la desaparició de la major part d’exemplars de talla important

del municipi. Amb tot, encara resten alguns exemplars joves que provenen de rebrots

dels exemplars afectats per la plaga.

Les zones on trobem la major part d’oms se situen també al llarg del torrent del Lluc i

resseguint també el Rec Major. Entre aquest rec i la Riera de Santa Oliva (o Torrent

del Lluc), trobem alguns exemplars de roure (Quercus cerrioides), tres d’ells de mida

notable i que se situen en l’espai intermedi entre la vegetació de ribera i els alzinars

climàcics.

En ambients similars als preferits pels oms, trobem alguns exemplars de lledoners

(Celtis australis), els quals, en alguns indrets -com al marge esquerre de la Riera de la

Bisbal-, juguen un paper molt important de fixació dels talusos existents. Alguns

plataners (Platanus hibrida), habitualment plantats per l’home, ocupen l'espai de les

alberedes i les omedes en alguns punts del Torrent del Lluc.

Les alberedes i les omedes estan considerades com a Hàbitats d’Interès Comunitari

inclosos en l’annex I de la Directiva 92/42/CEE del Consell d’Europa.

- Alocar (Vinco-vitivetum agni-casti). Aquesta comunitat vegetal és, sens dubte, la de més interès conservacionista i

biogeogràfic de tot el municipi. Entre el Delta de Llobregat i el riu Ebre són molt poques

les localitats on trobem aquesta comunitat vegetal, presidida per l’aloc (Vitex agnus

castus). Arbust de boniques flors liles que exhibeix a l’estiu i del qual només en trobem

alguns exemplars esparsos al Torrent del Lluc, els únics de la comarca del Baix

Penedès -juntament amb els que es localitzen, també escadusserament, en el tram

final de la Riera de la Bisbal, arribant fins a les Madrigueres-.


46

Aquests exemplars d’aloc, acompanyats per altres espècies característiques dels

alocars i igualment interessants, com la vinca grossa (Vinca major), han patit

últimament nombroses agressions que han situat aquesta interessant espècie i la

comunitat vegetal que forma, a un pas de l’extinció al Baix Penedès. Precisament, els

treballs d'instal·lació dels col·lectors de la depuradora per la llera del Torrent del Lluc i

els treballs d’endegament del mateix, arran dels aiguats del passat 10 de juny del

2000, han malmès de forma notable les poques poblacions d’aloc de la comarca.

Els alocars estan catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari inclosos en l’annex I

de la Directiva 92/42/CEE del Consell d’Europa.

- Bardisses (Rubo-Coriaretum).

Com a resultat de la degradació dels boscos de ribera apareixen sovint les bardisses,

formades per arbusts com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus

monogyna), els rosers salvatges (Rosa sp.), etc. Així, trobem bardisses i esbarzerars

en molts trams al llarg dels cursos fluvials i també en vores i marges entre conreus.

- Altres comunitats lligades a les zones de ribera. En alguns punts concrets d'algun dels cursos fluvials, allà on s'entolla més l'aigua,

poden formar-se alguns retalls de canyassars i bogars (Phragmition australis).

En llocs similars, però sense entollament de l'aigua i alhora amb una certa humitat, hi

trobem també alguna jonquera (Molinio-Holoschoenion). Les jonqueres mediterrànies

són hàbitats d’interès comunitari.

En alguns marges agrícoles i també a les riberes dels cursos fluvials, allà on el bosc

de ribera ha desaparegut, apareixen els canyars (Convolvuletalia sepium), dominats

per la canya (Arundo donax), espècie originària de l’Àsia Oriental que, gràcies als seus

rizomes, és capaç d'expandir-se amb molta facilitat, ocupant l’espai propi de la

vegetació forestal de ribera.

La vegetació de les zones agrícoles i les vores de camins. Resseguint les vores de camins i en espais degradats trobem les plantes pròpies de la

vegetació ruderal. I en les zones conreades trobem les plantes adaptades al conreu,

les quals formen part de la vegetació arvense.


47

Plantes d’aquests tipus com les ravenisses (Diplotaxis), els plantatges (Plantago sp),

les roselles (Papaver rhoeas), els grams (Cynodon) i moltes altres espècies formen un

llistat prou ampli de plantes adaptades als entorns més humanitzats, d’una gran

diversistat florística que va empobrint-se progressivament a causa dels pesticides i

l'abús dels adobs químics.

I és que, tot i considerar-se males herbes, moltes d’aquestes espècies, i també les que

trobem en el conjunt de vegetació natural del municipi, poden arribar a ser de gran

utilitat, tant pel seu valor ecològic com etnobotànic, ja que moltes d’aquestes espècies

han estat utilitzades secularment per l’home per a múltiples usos. Per exemple, en un

estudi recent realitzat en zones agrícoles properes a Santa Oliva van localitzar-se més

de 50 espècies de plantes medicinals en les vores, marges de conreus i riberes enmig

de l’espai agrari (GEVEN, 2000).

3) Legislació en matèria de flora

Com ja s’ha anat comentant en les descripcions de les diferents comunitats vegetals,

algunes d’elles i altres espais del municipi són hàbitats d’interès comunitari segons la

Directiva Hàbitats.

En la taula següent es recullen els diferents hàbitats d’interès prioritari i comunitari

presents al municipi i la seva localització a Santa Oliva:


48

Fig.9: Hàbitats d'interès comunitari i prioritari presents a Santa Oliva.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de l’Annex I de la Directiva 92/42/CEE de la Unió

Europea.

Una altra Directiva d'especial importància en la protecció dels ecosistemes és la

Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del

Consell). Aquesta Directiva preveu una gestió integrada de totes les masses hídriques

que integren el cicle hidrològic: superficials, subterrànies i marítimes.

Té per objecte (entre d'altres que no afecten aquest apartat):

- la prevenció del deteriorament i la millora dels ecosistemes aquàtics i dels

ecosistemes terrestres i aiguamolls dependents dels ecosistemes aquàtics. - contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i sequeres.

És a dir, que té incidència directa sobre els ecosistemes de ribera i la seva delimitació.

TIPUS D’HÀBITAT LOCALITZACIÓ AL MUNICIPI

Alzinars i carrascars (Viburno-Quercetum ilicis subasoc. junipero quercetosum rotundifoliae)

En marges i vores, entre conreus a la plana agrícola. A les vores de les riberes d’alguns trams dels cursos fluvials.

Pinedes naturals de pi blanc (Pinus halepensis )

En boscos illa enmig de la plana, com el de Mas Perdut , el de cal Mariano, el Turó de les Pedreres, els dels Colls i resseguint el Torrent Mal i el de l’Albornar.

Garrigues i matollars dominats pel margalló (Chamerops humilis )

En el turó de les Pedreres.

Prats secs – Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero– Brachypoditea ) (hàbitat d’interès prioritari)

Turó de les Pedreresi turó dels Colls, sobre el nucli històric. Enmig d'algunes taques forestals, ocupant espais oberts entre les formacions arbustives i arbòries. També entre alguns marges i vores de l’espai agrari.

TIPUS D’HÀBITAT LOCALITZACIÓ AL MUNICIPI

Alberedes (Vinco-Populetum albae) i omedes (Hedero-Ulmetum minoris )

En alguns trams de ribera, especialment al Torrent del LLuc (o Riera de Santa Oliva) i en el Rec Major.

Alocars, tamarigars i espinars de rius,rierols rambles i llacunes (Nerio-tamaricetea )

En trams del Torrent del Lluc, especialment a partir de Mas Perdut, aigües avall.

Jonqueres mediterrànies Vora els punts d’aigua, a les riberes dels cursos fluvials.

Vegetació de les lleres pedregoses de cursos fluvials mediterranis

Al llarg dels cursos fluvials: Riera de la Bisbal, Torrent del Lluc, Torrents Mal i del Papiolet.

Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium )

En el trams degradats de les riberes dels cursos fluvials, substituint el bosc de ribera originari. En alguns marges entre conreus.

Hàbitats de ribera

Hàbitats d’interès comunitari i prioritari(segons la Directiva Hàbitats)

Hàbitats forestals


49

I.2.6. Fauna

Com a resultat de la intensa transformació que ha patit i pateix l’entorn natural del

municipi, les comunitats faunístiques han quedat força empobrides i no acullen

espècies de gran interès (situació similar a la descrita per a la vegetació). Tot i estar

formada majoritàriament per espècies generalistes i pròpies d’espais transformats, la

fauna de Santa Oliva acull una mostra força representativa d’espècies lligades a

l’espai agrari, cada cop més amenaçades, tant a Catalunya com al conjunt de la Unió

Europea. Aquest fet es comenta en els següents apartats, on se’n destaquen algunes

singularitats i les espècies de més interès, les quals haurien de rebre un tracte

especial.

1) Peixos

Tot i l’actual inexistència d’espècies d’aquest grup en el municipi, cal destacar el

testimoni de diverses persones que expliquen la presència de peixos, tant al Torrent

del Lluc com als Torrents de l’Albornar i el Torrent Mal.

Concretament, per la descripció feta, debia tractar-se del barb cua-roig Barbus hassii,

propi dels cursos fluvials mediterranis. Amb tot, es desconeix si la seva presència era

fruit d’alguna introducció amb exemplars procedents d’alguns cursos fluvials propers,

però de més entitat per acollir poblacions de peixos, o bé es tractava de poblacions

originàries dels cursos fluvials on es trobaven. En qualsevol cas, la sola presència

d’aquesta espècie ens aproxima al bon estat de conservació en què estaven els

cursos fluvials de Santa Oliva i de la comarca, fet que contrasta fortament amb la

situació actual. Al mateix temps, però, ens aporta informació interessant sobre les

potencialitats d’aquests sistemes naturals del municipi.

2) Amfibis i rèptils

Les poblacions d’amfibis i rèptils del municipi són foça similars a les que trobem en el

conjunt de la plana penedesenca i en les zones muntanyoses del voltant. També es

veuen afectades per la progressiva urbanització del medi i la intensificació agrícola.

Les pertorbacions sofertes en els cursos fluvials del municipi han agreujat encara més

l’estat de conservació de moltes espècies. Tot i això, fins fa no massa encara se

citaven força espècies, algunes de gran interès, en alguns punts del municipi. Una


50

recerca més exhaustiva hauria de permetre detallar amb més precisió la presència o

absència i l’estat de conservació actual de les diferents espècies.

En el Torrent del Lluc, per exemple, s'hi havien localitzat, abans de les últimes

pertorbacions (pas de les canonades, endegaments, ...), 17 de les 22 espècies

d'amfibis i rèptils de la comarca (R. Ruiz, com. pers.). El Torrent, doncs, actuava com a

corredor ecològic que evitava l'aïllament de les poblacions de flora i fauna dels

diferentes espais de la comarca, permetent la dispersió de moltes espècies, com per

exemple el vidriol o bívia (Anguis fragilis), el qual arribava pràcticament fins al Vendrell

resseguint les riberes del Torrent del Lluc.

Tot i que no es disposa de dades concretes de la resta del municipi, és esperable que

és localitzin, majoritàriament, en els altres cursos fluvials del terme i en les restes de

vegetació natural, aprofitant també, moltes espècies, els marges i construccions de

pedra seca com a refugis. Les diferents zones amb un cert grau d’acumulació d’aigua

(fonts, basses) són imprescindibles pels amfibis. En la fig. 10 s'epecifiquen les

espècies que han estat citades al municipi i la seva categoria de protecció segons el

següent marc legal:

Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (DOGC núm. 3926,

16/07/2003).

Insta a les administracions perquè els instruments de planejament territorial i urbanístic

assegurin la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats

de les espècies protegides. Les espècies protegides per aquesta llei no es poden

caçar, capturar, traficar, comercialitzar ni vendre parts o productes obtinguts a partir

d'aquestes.

Real decreto 439/90 de 30 de març (BOE núm. 82, 05/04/1990) pel qual es regula el

Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, que classifica l'espècies amenaçades com

"En perill d'extinció" o d' "Interès Especial".

Directiva hàbitats. Directiva 92/42/CEE del Consell d’Europa relativa a la conservació dels hàbitats i de la

fauna i flora silvestre. L’objectiu global de la Directiva hàbitats, descrit en l’article 2.1,

és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals

i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres". Estableix


51

les espècies que han de rebre una protecció estricta en el conjunt de la Unió Europea i

les que requereixen la creació de Zones d'Especial Conservació.

Conveni de Berna. Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural de 19 de

setembre de 1979, ratificat per l'Estat Espanyol el 13 de maig de 1986.

El seu article 6 prohibeix, per a la fauna estrictament protegida, qualsevol tipus de

captura, el deteriorament dels seus llocs de reproducció o repòs, la pertorbació

intencionada i la possessió i comercialització d'aquestes espècies, vives o mortes.

Fig.10: Amfibis i rèptils citats al municipi i figures de protecció. Per ordre taxonòmic.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de la informació recollida, el treball de camp i la legislació

vigent.

A partir de la fig. 10, pot deduir-se com la majoria de les espècies presents al municipi

estan emparades per diverses normatives de protecció. Només la granota verda,

abundant arreu, no gaudeix de cap tipus de protecció legal.

3) Ocells

En la fig. 11 es detallen les espècies d’ocells nidificants possibles a Santa Oliva,

segons dades pròpies i les recollides a la bibliografia5 o mitjançant consultes als

naturaliste. En ella s’especifica també la seva categoria de protecció segons la

legislació autonòmica, estatal i comunitària. A més, s’esmenta el seu estat de

5 Especialment a partir de les dades de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra (Muntaner et alt. 1984),

adaptades tenint en compte l’estat actual de conservació del medi i els hàbitats presents al municipi. Una recerca específica sobre la fauna de Santa Oliva permetria precisar molt més la informació aportada, tot i que sí que té interès com a referència del conjunt d’espècies amb presència més probable al municipi i de la seva importància.

Marc de protecció legal Llei 3/88 RD 439/90 Directiva hàbitats Conveni de BernaESPÈCIES AMFIBIS

Gripau comú Bufo bufo Protegida ProtegidaTòtil Alytes obstetricans Protegida Interès especial Protecció estricta Estrictament protegidaGripau d’esperons Pelobates cultripes Protegida Interès especial Protecció estricta Estrictament protegidaGripauet Pelodytes punctatus Protegida Interès especial ProtegidaGripau corredor Bufo calamita Protegida Interès especial Protecció estricta Estrictament protegidaGranota verda o comuna Rana perezi

ESPÈCIES RÈPTILSSerp de ferradura Coluber hippocrepis Protegida Interès especial Protecció estricta Estrictament protegidaDragó Tarentola mauritanica Protegida Interès especial ProtegidaVidriol o bívia Anguis fragilis Protegida Interès especial ProtegidaLlargandaix ocel.lat Lacerta lepida Protegida Estrictament protegidaSargantana ibèrica Podarcis hispanica Protegida Interès especial ProtegidaSargantana cuallarga Psamodromus algirus Protegida Interès especial ProtegidaSerp llisa meridional Coronella girondica Protegida Interès especial ProtegidaSerp verda Malpolon monspessulanus Protegida Interès especial ProtegidaSerp blanca Elaphe scalaris Protegida Interès especial ProtegidaSerp d’aigua Natrix maura Protegida Interès especial ProtegidaSerp de collaret Natrix natrix Protegida Interès especial Protegida

ESPÈCIES POTENCIALS D'AMFIBIS I RÈPTILS AL MUNICIPI


52

conservació dins l'àmbit de la Unió Europea, segons el Birds in Europe. Their

conservation status (Tucker&Heath 1994).

El marc legal de protecció dels ocells és el següent:

Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (DOGC núm. 3926,

16/07/2003).

Insta a les administracions perquè els instruments de planejament territorial i urbanístic

assegurin la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats

de les espècies protegides. Les espècies protegides per aquesta llei no es poden

caçar, capturar, traficar, comercialitzar ni vendre parts o productes obtinguts a partir

d'aquestes.

Real decreto 439/90 de 30 de març (BOE núm. 82, 05/04/1990) pel qual es regula el

Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades que classifica l'espècies amenaçades com

"En perill d'extinció" o d' "Interès Especial".

ORDRE de 23 de juliol de 2001, per la qual es fixen les espècies objecte

d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la

temporada 2001-02 a tot el territori de Catalunya (DOGC núm. 3444, 02/08/2001)

Directiva Europea d’Aus. Directiva 79/409/CE, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres.

En el seu annex I hi ha les espècies estrictament protegides i per les quals cal crear

reserves per defensar els seus hàbitats.

Conveni de Berna. Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural de 19 de

setembre de 1979, ratificat per l'Estat Espanyol el 13 de maig de 1986.

El seu article 6 prohibeix, per a la fauna estrictament protegida qualsevol tipus de

captura, el deteriorament dels seus llocs de reproducció o repòs, la pertorbació

intencionada i la possessió i comercialització d'aquestes espècies, vives o mortes.

SPEC. Fa referència a les espècies que, en el conjunt de la Unió Europea, s’han identificat

com les que requereixen mesures de conservació segons el treball de Tucker & Heath


53

(1994). Inclou quatre categories, en tres de les quals s’hi inclouen algunes de les

espècies presents a Santa Oliva:

- SPEC Categoria 2: Espècies que estan presents principalment a Europa i que

tenen un estat de conservació desfavorable al continent.

- SPEC categoria 3: Espècies amb poblacions no concentrades a Europa, però que

presenten un estat de conservació desfavorable a Europa.

- SPEC Categoria 4: Espècies que estan presents principalment a Europa, però que

presenten, ara per ara, un estat de conservació favorable.

De les espècies probablement presents a Santa Oliva, cal destacar que al voltant d’un

25% estan incloses en el catàleg d’ocells pels quals és necessari establir mesures de

conservació a nivell europeu (Tucker & Heath, 1994); sis amb la categoria SPEC 2 i

onze amb la categoria SPEC 3.

D’aquest conjunt d’espècies, cal tenir en compte que l’esmentat informe indica que les

causes que més han incidit en la seva regressió són la intensificació agrícola

(increment de l’ús de pesticides, eliminació de vores, marges i taques de vegetació

natural), la degradació dels seus hàbitats transformant-los en zones urbanes i

l’increment del trànsit rodat, que afecta negativament a algunes espècies.

Els resultats preliminars de l’elaboració de la segona edició de l’Atles dels ocells

reproductors de Catalunya (Estrada i Pedrocchi, 2000) també confirmen la regressió

soferta en els últims vint anys per moltes espècies lligades a l’espai agrari. Per tant,

podem concloure que un dels valors més importants a preservar, per garantir la

protecció de la biodiversitat al municipi, és el seu espai agrari i el mosaic que forma

amb els fragments de vegetació natural i la xarxa de cursos fluvials.


54

Fig.11: Ocells nidificants al municipi, figures de protecció i estat de conservació dins l'àmbit europeu.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de marc legal vigent, l'Atles dels ocells nidificants de

Catalunya i Andorra (Muntaner et alt. 1984), dades pròpies i Birds in Europe.Their conservation

status (Tucker&Heath 1994)..

NOTA: * són les espècies cinegètiques incloses en l'ordre de 13 de juliol de 2001 abans

referenciada. Marcades les espècies de protecció 2,3 de l'SPEC.

4) Mamífers

Llei 3/88 RD 439/90 Conveni de Berna SPECESPÈCIE

Xoriguer Falco tinnunculus Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Perdiu Alectoris rufa * 2Guatlla Cotunix coturnix * 3Tòrlit Burhimus oeicdemus Protegida 3Polla d'aigua Gallinula chloropusXixella Columba oenas * 4Tudó Columba palumbus * 4Tòrtora Streptotelia tutur * Protegida 3Cucut Cuculus canorus Protegida Interès especial ProtegidaFalciot Apus apus Protegida Interès especial ProtegidaÒliba Tyto alba Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Xot Otus scop Protegida Interès especial Estrictament protegida 2Mussol Athene noctua Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Mussol Banyut Asio otus Protegida Interès especial Estrictament protegidaCucut reial Clamator glandarius Protegida Interès especial Estrictament protegidaSiboc Caprimulgus ruficollis Protegida Interès especial Estrictament protegidaPicot verd Picus viridis Protegida Interès especial Estrictament protegida 2Cuallada vulgar Galerida cristatus Protegida Interès especial Protegida 3Oreneta vulgar Hirundo rustica Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Oreneta cuablanca Delichon urbica Protegida Interès especial Estrictament protegidaCuereta blanca Motacilla alba Protegida Interès especial Estrictament protegidaCargolet Troglodytes troglodytes Protegida Interès especial Estrictament protegidaRossinyol Luscinia magarynchos Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Bitxac Saxicola torquata Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Còvit ros Oenanthe hispanica Protegida Interès especial Estrictament protegida 2Merla Turdus merula Protegida 4Griva Turdus viscivorus * Protegida 4Rossinyol bastard Cettia ceti Protegida Interès especial Estrictament protegidaTrist Cisticola juncidis Protegida Interès especial Estrictament protegidaBosqueta Hipolais polyglota Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Tallareta cuallarga Sylvia undata Protegida Interès especial Estrictament protegida 2Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Mosquiter pàl.lid Philloscopus bonelli Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Bruel Regulus ignicapillus Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Papamosques gris Muscicapa striata Protegida Interès especial Estrictament protegida 3Mallerenga cuallarga Aegithalus caudatus Protegida Interès especial ProtegidaMallerenga emplomallada Parus cristatus Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Mallerenga petita Parus ater Protegida Interès especial Estrictament protegidaMallerenga blava Parus caeruleus Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Mallerenga carbonera Parus major Protegida Interès especial Estrictament protegidaRaspinell Certhia brachydactylla Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Oriol Oriolus oriolus Protegida Interès especial Estrictament protegidaCapsigrany Lanius senator Protegida Interès especial Estrictament protegida 2Gaig Garrulus glandarius *Garsa Pica pica *Estornell Sturnus vulgaris *Estornell negre Sturnus unicolor * Protegida 4Pardal Paser domesticusPardal xàrrec Passer montanus Interès especial ProtegidaGafarró Serinus serinus Protegida 4Verdum Carduelis chloris Protegida 4Cadernera Carduelis carduelis ProtegidaPasserell Carduelis cannabina ProtegidaGratapalles Emberiza cirlus Protegida Interès especial Estrictament protegida 4Cruidexell Miliaria calandra Protegida Protegida 4

Annex I

Directiva Aus

Annex I

OCELLS NIDIFICANTS AL MUNICIPI


55

Les poblacions de mamífers del municipi són les pròpies de la major part de territoris

de la terra baixa mediterrània, però disminuïdes a causa de l'estat de fragmentació i

degradació de l'entorn natural de Santa Oliva.

A més de les espècies més habituals de micromamífers (gèneres Rattus, Mus,

Apodemus, Crocidura) cal destacar, potser, la presència en alguns punts propers al

torrent del Lluc del talpó (Microtus duodecimcostatus), cada cop més escàs a la

comarca, i la rata cellarda (Elyomis quercinus), que possiblement encara es trobi en

algun dels bosquets-illa o en les riberes forestades d’algun torrent.

D’entre els mamífers mitjans-grans cal esmentar l’eriçó clar (Atelerix algirus), que ha

estat trobat en diversos punts de la plana interior de la comarca i, per tant, tot i no tenir

cites concretes de la seva presència a Santa Oliva, no ha de descartar-se la seva

presència en algun punt.

De l’esquirol (Sciurus vulgaris), es tenia constància de la seva presència al bosc de

l’Albornar; probablement utilitzava el Torrent de l’Albornar o el Torrent Mal per

desplaçar-se des de les zones forestals del Montmell, on és abundant, fins als

bosquets de la plana. Actualment, l’extensió dels circuits de proves de la IDIADA ha

afectat a bona part del bosc de l’Albornar i és probable que hagi desaparegut amb ell

aquesta espècie i d’altres lligades als ambients forestals.

La llebre (Lepus europaeus) era abundant fins fa no massa anys, però ha patit una

forta regressió a la comarca i ara està pràcticament exitingida al municipi. Més

abundant si cal era el conill (Orictolagus cuninculus), que tot i que encara se’l localitza,

les seves poblacions es veuen molt afectades per les diferents epidèmies que pateix

aquesta espècie i per la pressió cinegètica.

D’entre els mamífers carnívors, el més freqüent és la guineu (Vulpes vulpes), tot i que

hi ha citacions més o menys recents de fagina (Martes foina), geneta (Genetta

genetta), mustela (Mustela nivalis) i toixó (Meles meles) en diversos punts del municipi

i zones properes. Aquestes espècies actualment deuen ser molt escasses, si és que

no s’han extingit definitivament del municipi. Totes aquestes espècies de carnívors

utilitzen prioritàriament els diferents cursos fluvials com a zona de refugi i de mobilitat i

desplaçament, especialment si disposen d’una bona cobertura arbustiva i/o arbòria,

raó per la qual es veuen molt afectats per la destrucció de la vegetació en aquests

ambients. A més, la urbanització i el creuament de grans infraestructures provoquen


56

l'aïllament progressiu de les seves poblacions i l’augment del risc d’extinció d'aquestes

espècies, tant en l'àmbit local com comarcal.

El porc senglar (Sus scrofa) apareix esporàdicament pel municipi, amb exemplars

procedents de les zones de muntanya que baixen a la plana a la recerca d’aliment.

També utilitza els torrents i rieres com a refugi provisional durant les seves incursions

pel municipi.

Finalment, no es disposa d'informació dels quiròpters (rats-penats) i caldria realitzar

una recerca específica per conèixer l’estat de les poblacions de les espècies que es

puguin trobar a Santa Oliva. Cal tenir en compte que totes les espècies de quiròpters

estan protegides per la llei 22/2003 i moltes espècies gaudeixen, a més de, protecció

d'àmbit europeu.

Pel que fa a les figures de protecció que emparen a altres espècies, cal esmentar

l'eriçó clar (Atelerix algirus), protegit per la llei de protecció dels animals (llei 22/2003)

com d' "Interès Especial"; també segons el decret 439/90 pel qual es regula el Catàleg

Nacional d'Espècies Amenaçades i considerat com espècie d'interès comunitari que

requereix una protecció estricta segons la Directiva Hàbitats6.

Per últim, els carnívors (toixó, geneta, mustela i fagina), excepte la guineu, que és

espècie cinegètica, no poden caçar-se i en el conveni de Berna consten com a

espècies protegides.

I.2.7. Espais d’interès natural

En els diferents apartats dedicats a la fauna i la vegetació ja hem exposat que la

intensa transformació del municipi ha comportat la pràctica inexistència de zones

d'interès natural prou extenses. Només queden retalls i fragments de zones situades

enmig de les zones agrícoles i urbanes amb elements naturals destacables.

Per aquest motiu, en aquest apartat destaquem aquelles zones amb una major

importància per a la conservació de la biodiversitat del municipi, integrant les diferents

dades aportades en apartats anteriors.


57

1) Els cursos fluvials i la vegetació de ribera

A continuació es detalla la situació i importància ecològica de cadascun dels cursos

fluvials del municipi:

1. Torrent del Lluc- Riera de Sant Miquel – Rec Major.

És un dels cursos fluvials de major importància del municipi i l’espai que acull les

comunitats vegetals de ribera més característiques i de més interès ecològic i

biogeogràfic del municipi.

Entre les comunitats vegetals més destacables, cal esmentar els diferents retalls

d’alberedes i omedes i, especialment, d’alocars. Totes tres comunitats, juntament amb

les jonqueres esparses que apareixen i amb les restes de vegetació de les lleres dels

cursos fluvials mediterranis, són hàbitats d’interès comunitari segons la Directiva

Hàbitats.

Tot i que les comunitats en general estan força degradades i apareixen de forma

esparsa i fragmentària, les restes que es conserven són suficients com per poder

plantejar-se adequadament la recuperació dels ecosistemes fluvials de ribera d’aquest

important curs.

En contacte amb aquestes restes de vegetació de ribera, apareixen alguns rodals

apreciables d’alzinars, enriquits amb algunes espècies de les rouredes seques en la

zona propera amb el límit de terme amb Banyeres.

Pel que fa a la fauna, cal destacar les poblacions d’amfibis i rèptils -riques en nombre-;

el Torrent és, per alguna d'aquestes poblacions, un espai vital com a via de dispersió

al llarg de la comarca.

Durant les migracions d'ocells, poden observar-s’hi espècies migradores d’interès, com

la xivitona, el bernat pescaire o el blauet, entre d'altres.

Pel que fa al seu rol dins la comarca, és un connector ecològic i paisatgístic bàsic per

a la conservació de la biodiversitat. Hem de dir, però, que aquesta funció no l'afavoreix

6 Veure referències completes de la noramativa en els apartats anteriors


58

només des de la seva llera estricta, sino que hi és essencial la franja adjunta a

aquesta, prou ampla a banda i banda.

Entre la resclosa i el pont d’entrada al casc històric, el rec major configura un espai de

gran interès, íntimament lligat al curs fluvial i amb les hortes existents en aquest

sector, amb espècies de la flora i la fauna de gran interès pel municipi, com els

diversos exemplars de roures i oms que ressegueixen el rec. La presència constant

d’aigua afavoreix moltes espècies que requereixen aquest tipus d’ambients per

sobreviure (amfibis, insectes i invertebrats aquàtics, etc.).

En tractar-se,a més, d’un espai a tocar del casc històric, té una importància afegida

com espai de lleure i de contacte amb la natura per la població. Aigües avall del pont,

les riberes estan força més degradades i només trobem algunes clapes amb vegetació

d’interès, especialment algunes restes d’alzinars, l’albereda de Mas Perdut i les restes

d’alocars que resten a partir del polígon Molí d'En Serra.

El Torrent del Lluc juga, a més, un important paper vertebrador del territori.

2. Riera de la Bisbal, Torrent Mal i Torrent de l'Albornar. El Torrent Mal i el de l’Abornar conflueixen finalment a la Riera de la Bisbal. A

diferència del Torrent del Lluc, aquests cursos fluvials presenten una nivell freàtic més

profund, fet que comporta una major dificultat per a l’establiment de les comunitats

típiques de ribera. Per aquest motiu, en les seves riberes, en els trams que travessen

el municipi, no s’hi estableixen espècies de les alberedes ni de les omedes. Cal

esmentar, però, l'excepció existent en el curs més elevat del torrent de l’Albornar,

abans de creuar el límit sud del circuit de l'IDIADA, tram on apareixen alguns

exemplars de freixes.

En la major part del seu recorregut, les riberes d’aquests cursos fluvials acullen

espècies dels alzinars i les màquies i algunes comunitats pròpies de la successió en

els espais més transformats, com ara brolles o fenassars.

Tot i que el circuit de proves els talla perpendicularment en dos punts (els límits

exteriors), existeix una certa permeabilitat, ja que els passos subterranis per sota el

talús perimetral de l’IDIADA són practicables per a la fauna terrestre.


59

El Torrent Mal ha estat endegat en un tram força important dins de l'IDIADA, fet que ha

malmès la vegetació associada. Un cop passat el circuit, aigües avall i fins arribar a la

Riera de la Bisbal, presenta un bon recobriment forestal amb pinedes de pi blanc i

espècies dels alzinars en els seus marges.

El Torrent de l’Albornar és el que conserva un recobriment forestal més important al

llarg del seu recorregut pel municipi, tant de pinedes i alzinars com algun element de la

vegetació típica de ribera, com hem comentat.

Finalment, la riera de la Bisbal, en el tram que travessa el municipi presenta un mal

estat de conservació, amb les riberes pràcticament deforestades i amb nomès algun

exemplar espars de lledoner en algun punt per sota la variant.

2) L'espai agrari

En la plana agrícola trobem tot un seguit de restes i fragments de vegetació natural

enmig dels conreus que dominen el paisatge. Aquests elements van des de vores

herbàcies molt simples a matollars i boscos-illa que trobem, normalment, en els punts

menys aptes per a l’agricultura. També formen part d’aquests grups els marges

arbustius o arboris, ja més complexes i ben estructurats, els quals acostumen a

guardar les mostres més representatives de les comunitats vegetals i faunístiques

originàries. I també algunes estructures creades per l’home des d’antic i que formen ja

part indissoluble dels paisatge rural, com són els marges i construccions de pedra

seca.

Destaquen nombrosos elements naturals i culturals de gran interès. La conservació i

manteniment d’aquests elements en particular, el conjunt d’elements naturals situats

enmig de l’espai agrari i l’existència dels cursos fluvials comentats en els punts

anteriors són precisament els elements que magnifiquen la importància de l'espai

agrari, pel seu paper imprescindible en la conservació de la biodiversitat.

Són molts els beneficis de tot el conjunt d’illes i restes de vegetació natural existents

enmig de l’espai agrari: tant ecològic com ambiental o com productiu pels conreus

limítrofes. En el punt anterior ja hem comentat els que fan referència estricta als

boscos i vegetació de ribera. En aquest, esmentem a continuació els propis dels

boscos, marges i vores, tot i que molts també són aplicables a la vegetació de ribera.


60

3) Altres espais d’interès.

1. Turó de Les Pedreres. Com ja s’ha destacat en l’apartat de vegetació, aquest espai és una de les zones

forestals més extenses del municipi, fet que per sí sol ja el fa mereixedor de protecció.

El motiu principal del seu valor rau, però, en el fet de trobar-s’hi l'única taca de màquia

de garric i margalló (hàbitat d’interès comunitari segons la Directiva Hàbitats), força

ben conservada i amb clapes de prats secs mediterranis força representatius (hàbitat

d’interès prioritari segons la Directiva Hàbitats).

En tractar-se, a més, d’un espai a tocar del nucli de Les Pedreres, com passa amb el

rec major i la riera de Santa Oliva (o Torrent del Lluc) amb el casc històric, té una

importància afegida com a espai de lleure i de contacte amb la natura per la població.

La seva proximitat amb la riera de la Bisbal suggereix la possibilitat de crear un espai

de dimensions importants entre el turó i la riera, on es poden recuperar part dels

ambients i hàbitats naturals propis del municipi i evitar l’aïllament d’aquest espai.

Possibilitat que pot veure’s truncada si es consoliden les expectatives urbanístiques de

l’actual classificació del sòl en part d’aquesta zona.

2. Albornar–IDIADA.

La zona de l’Albornar, en l’actualitat parcialment ocupada per les instal·lacions de

l’IDIADA i les zones industrials que s’han creat al voltant seu, mereixen un comentari

especial.

Ja hem esmentat que existeix una certa permeabilitat per a la fauna terrestre i la

vegetació a través del Torrent Mal i el de l’Albornar. Aquesta permeabilitat, el mur

perimetral que voreja tot el circuit i que ha estat revegetat i l’existència d’espais lliures

a l’interior del circuit fan que part de la vegetació i la fauna que abans ocupava aquest

espai encara hi sigui present. A més, dins l'IDIADA s’hi està produïnt un procés

d’abandonament de les antigues terres de conreu de l’Albornar, fet que ha originat que

s'hagin iniciat processos de successió ecològica. Les comunitats vegetals naturals han

anat guanyant terreny, progressivament, a les antigues zones conreades en aquells

indrets que encara no han estat transformades per les instal·lacions pròpies del circuit.


61

L'abandonament dels conreus, les zones forestals de les riberes dels torrents que

creuen el circuit i algunes zones forestals que s’han respectat, juntament amb les

restriccions d’accés d’aquest espai, fan que l'IDIADA sigui un espai atractiu per a

algunes espècies de fauna. Cal recordar, per exemple, el torlit, ocell de gran interès

que ha estat detectat com a possible nidificant a la zona de l’Albornar.

Algunes espècies han provocat problemes, en ocasions, al desenvolupament de les

proves d'assaig pròpies de l’IDIADA, registrant-se 3-4 atropellaments de fauna cada

any, especialment de guineus i, fins i tot en una ocasió, un porc senglar. Aquestes

accidents i l’abundància de conills i guineus, entre altres espècies, fa que s’organitzin

batudes de caça amb certa periodicitat amb l’objectiu d’intentar controlar les

poblacions d’aquestes espècies.

A l’interior del circuit de proves, per tant, hi resten algunes zones encara no ocupades

per instal·lacions i que representen hàbitats d’un cert interès; tenen la seva importància

per la conservació de la biodiversitat del municipi i del conjunt de la comarca.

A l’hora de destacar els espais de major interès natural del municipi, cal tenir en

compte aquesta zona pels següents motius: es tracta d’una zona d’espais lliures no

urbanitzats (amb una pressió antròpica molt baixa); amb alguns sectos recoberts per

zones forestals; i travessat per dos cursos fluvials que funcionen d’enllaços amb

l’exterior -i que, com hem comentat, permeten el pas de la fauna terrestre-.

El Pla Especial de l'IDIADA, però, no contempla cap tipus de protecció per zones més

enllà del sistema de protecció de les rieres, zones que serien mereixedores de poder-

ne gaudir tothom. Aquest fet ha comportat, per exemple, la destrucció de diverses

zones forestals que existien en la zona. En aquest sentit, en els espais encara no

ocupats caldria delimitar les zones de més interès, amb l'objectiu de salvaguardar-les i

permetre que esdevinguin refugi per espècies de la fauna i la flora; especialment

aquelles zones que permetessin crear una xarxa coherent amb els eixos connectors

dels cursos fluvials.


62

I.2.8. Connectivitat biològica

La fragmentació i destrucció dels espais lliures del municipi pels processos

d'urbanització i el pas de grans infraestructures lineals (les existents i les previstes,

com el TAV) són els principals problemes per a la conservació de la biodiversitat i el

paisatge de Santa Oliva. Per tant, la connectivitat biològica i paisatgística del municipi

està clarament amenaçada ja en l'actualitat, situació que presumiblement s'agreujarà

en un futur si es desenvolupen totes les actuacions urbanístiques previstes i

s’executen les noves infraestructures projectades.

Davant d’aquesta situació, el conjunt de cursos fluvials del municipi juguen, per tant,

un important paper de corredors ecològics. Progressivament esdevenen els últims

espais que permeten una certa permeabilitat entre els diferents espais lliures de la

comarca. Des del Montmell, on neixen els diferents cursos fluvials de la conca de la

Riera de la Bisbal, fins l’espai litoral de les Madrigueres on desemboca, passant per la

plana agrícola on està immers el municipi. Tot i això, el seu grau de conservació dista

molt de ser l'òptim i, per tant, el seu paper com a corredors biològics queda minvat

parcialment. Amb tot, la seva potencialitat (com a espais susceptibles de recuperar-se

amb relativa facilitat) els converteix en elements estratègics de primer ordre de cara a

regenerar i millorar el conjunt d'espais naturals, no només del municipi, sinó de tot el

Baix Penedès.

A una escala diferent, la progressiva intensificació de l'agricultura pot comportar la

desaparició d'aquells elements de l'espai agrari que n'enriqueixen el paisatge i actuen

com a connectors ecològics, com són, per exemple, els elements de pedra seca.

Aquests elements creen una microxarxa d'hàbitats naturals que contribueix a pal·liar la

fragmentació i l’aïllament dels sistemes naturals a més gran escala.

La preservació d’aquests elements, juntament amb mesures per evitar la intensificació

de l’agricultura, evitant l’abús de plaguicides i adobs químics i mantenint la diversitat

genètica i de conreus, són mesures imprescindibles per a garantir un entorn de qualitat

i garantir també les connexions biològiques bàsiques per a la preservació de la

biodiversitat en municipis com el de Santa Oliva i el conjunt de zones agrícoles de la

comarca.


63

Més concretament, cal mantenir les connexions ecològiques bàsiques següents:

- Les connexions litoral-plana-muntanya a través de la xarxa de cursos fluvials de la

conca de la Riera de la Bisbal.

- Les connexions a través de les zones agrícoles per evitar els continus urbans.

- I, a menor escala, la connexió ecològica i paisatgística entre el turó de les

Pedreres i la Riera de la Bisbal i entre les zones forestals del turó del Coll i les

zones agrícoles del voltant.

Les diverses infraestructures lineals que creuen el terme i l'orientació de l'IDIADA,

perpendiculars als cursos fluvials del municipi, condicionen enormement la

permeabilitat dels corredors biològics.


64

I.3. MARC SOCIAL

I.3.1.Evolució demogràfica del municipi i de la comarca

L’evolució de la població municipal de Santa Oliva és bàsicament ascendent.

A partir del anys 60, la construcció arrenca amb força a la costa arrel del

desenvolupament del turisme. Cal mà d'obra en el sector, així com en el camp. Arriba

una onada d'immigrants procedents de les zones més deprimides de l’Estat Espanyol i

el nombre d’habitants de Santa Oliva -i sobretot dels municipis litorals- augmenta de

forma considerable, mantenint-se aquest increment fins al dia d’avui.

Santa Oliva, en un període de vint anys, des de la dècada dels 60 fins a la dels 80,

duplica la seva població. En l’actualitat, té una població de 2800 persones

aproximadament7, que en la temporada d’estiu es veu incrementada fins gairebé el

triple, mostrant així una forta estacionalitat.

D’altra banda, el municipi de Santa Oliva, conjuntament amb la comarca del Baix

Penedès, forma part de l’anomenada tercera corona metropolitana. La importància

econòmica de la ciutat de Barcelona influeix en múltiples aspectes del territori i dels

seus habitants (tant en els aspectes socials com en els paisatgístics, ambientals i

demogràfics, entre moltes d’altres...).

La influència de Barcelona sobre Santa Oliva es deixa sentir sobre el territori i sobre

les relacions socials i econòmiques dels seus habitants en diferents formes.

Des del punt de vista demogràfic, s’insinua una nova tendència que tendeix a

consolidar-se: L’augment de la població procedent de l’àrea metropolitana pròpiament

dita. Les bones comunicacions, l’oferta de vivenda molt més econòmica o fins i tot la

consolidació de la segona residència com a primera, juntament amb una oferta de

serveis en general acceptable, fan que en els últims anys s’hagi notat molt

notablement un augment de població procedent d’aquesta àrea. La relació de

residència-lloc de treball ens indica que segueix el patró esmentat.

7 Font: Dades del padró municipal de Santa Oliva (febrer 2005).


65

Fig.12 : Evolució de la població de dret. 1991 a 2003.

Font: web de l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT) i padró municipal. Gran Geografia

Comarcal de Catalunya vol. 5 (Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982)

NOTA: No disposem de les dades municipals a 31/12/01. Hem agafat les de 06/03/02.

A Santa Oliva la població està augmentant a un ritme molt alt.

I.3.2. L’estructura demogràfica de Santa Oliva.

Estructura per edats i sexe de Santa Oliva:

Fig.13: Estructura demogràfica de Santa Oliva (06 de març de 2002).

Veiem que es tracta d’una població amb poc jovent i amb una població de la tercera

edat que supera la gent jove.

Alhora, veiem que el percentatge d'homes és major que el de dones, i que aquest fet

es dóna únicament en la franja d’edat compresa entre els 15 i 64 anys.

L’estructura per edats de Santa Oliva segueix la tendència evolutiva de la mitjana

catalana. El progressiu, però constant, retrocés del grup d’edat entre 0 i 14 anys

contrasta amb l’increment del grup de 65 anys i més, el qual ha vist augmentat el seu

nombre en un 10% en un període de 20 anys. Aquests fets són conseqüència de la

HOMES % sb total DONES % sb totalmés de 65 198 8,35% 215 9,07% 413 17,43%15-64 anys 820 34,60% 770 32,49% 1590 67,09%0-14 anys 181 7,64% 186 7,85% 367 15,49%TOTAL 1199 50,59% 1171 49,41% 2370 100,00%

TOTAL

HOMES % sb homes DONES % sb donesmés de 65 198 16,51% 215 18,36% 413 17,43%15-64 anys 820 68,39% 770 65,76% 1590 67,09%0-14 anys 181 15,10% 186 15,88% 367 15,49%TOTAL 1199 100,00% 1171 100,00% 2370 100,00%

50,59% 49,41% 100,00%

TOTAL

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003Santa Oliva (IDESCAT) 1.485 1.526 1.618 1.742 1.788 1.828 1.972 2.064 2.101 2.175 2.286 2.422

Santa Oliva (Ajuntament)

1.320 1.485 1.526 1.742 1.788 1.847 2.145 2.178 2.214 2.270 2.370 2.672

El Vendrell 15.415 15.715 16.303 17.089 17.890 19.010 ? 20.002 21.097 22.543 23.774 24.997 26.820Baix Penedès 38.080 39.238 41.437 43.905 46.119 47.550 ? 50.597 53.436 56.843 60.369 64.612 69.083


66

Any Canvi residència Naixements Canvi residència Defuncions1998 228 13 241 82 12 941999 146 20 166 103 8 1112000 265 17 282 112 33 1452001 284 21 305 186 21 207

Total 98-01 923 71 994 483 74 557

ALTES BAIXESTotal Altes

Total Baixes

Creixement perAny Canvi residència

1998 146 1 1471999 43 12 552000 153 -16 1372001 98 0 98

Total 98-01 440 -3 437

Creixement vegetatiu

Creixement net

Altes perAny Canvi residència

1998 228 70 30,70%1999 146 65 44,52%2000 265 61 23,02%2001 284 76 26,76%

Total 98-01 923 272 29,47%

Procedència de BCN prov. % de BCN

baixada de la natalitat, la disminució de la taxa de mortalitat i l’augment de l’esperança

de vida.

Fig.14: Moviment de la població de Santa Oliva. 1998-2001.

En general, podem dir que la

població creix notablement en

tres sectors: els adults entre 25 i

45 anys; els nens més petits

(fills, segurament, de les parelles

joves nouvingudes i molts d’ells

de les parelles ja residents o que

tenen la seva segona residència

al terme); i finalment els grans

entre 60 i 70 anys.

Aquesta franja s’ha incrementat molt notablement en la darrera dècada: 270 persones

el 2001 vers 154 el 1991. Cal dir que les persones de més de 65 anys han passat de

176 el 1991 a 415 el 2001. En només deu anys han passat de representar un 12% de

la societat santolivenca a més d’un 17%.

I.3.3. Assentaments del municipi.

Els nuclis de Santa Oliva són:

- Carretera;

- Sant Jordi;

- Camí dels Molins;

- Les Pedreres (inclòs el Molí d'En Blanquillo);

- Centre històric;

- Ampliació del poble (“Canyelles”);

- Disseminats o vivendes aïllades.


67

L’actual distribució de població sobre els diferents nuclis del municipi de Santa Oliva

respon a la dinàmica territorial de la proximitat de la capital del Baix Penedès i la

proximitat del municipi a les zones turístiques costaneres. La disgregació sobre el

territori de diferents nuclis s’equilibra en dos pols de població principals: el centre

històric i la seva ampliació al Nord del terme i Les Pedreres al centre del municipi.

Aquests dos nuclis engloben més del 75% de la població total. La resta de la població

es troba situada al límit municipal amb El Vendrell: Camí dels Molins, la Carretera del

Vendrell i el residencial Sant Jordi. Aquests petits tres nuclis formen un continu urbà

amb la capital de comarca, configurant-se com a zones suburbials d’aquesta.

Fig.15: Distribució territorial de la població de Santa Oliva (06/03/02).

Veiem que els nuclis de major pes són Les Pedreres seguit del centre històric. Les

Pedreres té el doble de població del centre històric, tot i que l’efecte de l’ampliació

reequilibra notablement el pes relatiu d’ambdós.

I.3.4. Moviment migratori

Santa Oliva i el Baix Penedès han estat i segueixen essent centres neuràlgics de

recepció de població. Els factors determinants que han marcat el seu

desenvolupament des del punt de vista econòmic i poblacional són:

1. La situació geogràfica privilegiada de Santa Oliva dins de la comarca i dins la xarxa

de grans infraestructures viàries (A-7, A-2, C-31, C-51 o Carretera de Valls) i

ferroviàries (rodalies de Barcelona per la línia de Vilafranca -El Vendrell- i per la

línia de la costa -Calafell, Sant Vicenç de Calders-);

2. la seva proximitat a Barcelona i Tarragona, juntament amb una molt gran oferta de

sòl residencial, però també industrial, a preu molt econòmic;

3. l’aposta de les polítiques municipals de Santa Oliva per un impuls de les activitats

industrials i de serveis, fet que ha desencadenat un dinamisme de consolidació de

població molt important.

HOMES % sb total DONES % sb total TOTAL %Carretera 33 1,39% 35 1,48% 68 2,87%Sant Jordi 150 6,33% 139 5,86% 289 12,19%Camí dels Molins 63 2,66% 62 2,62% 125 5,27%Les Pedreres 530 22,36% 512 21,60% 1042 43,97%Casc històric 250 10,55% 263 11,10% 513 21,65%Ampliació 116 4,89% 118 4,98% 234 9,87%Disseminat 57 2,41% 42 1,77% 99 4,18%TOTAL 1199 50,59% 1171 49,41% 2370 100,00%


68

Fig.16: Població per lloc de naixement. Santa Oliva, Baix Penedès i Catalunya. 1991 i 1996.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

La fig. 16 mostra com Santa Oliva ha vist augmentada la seva població gràcies a la

immigració al llarg dels últims trenta anys. Les dades més recents (1996) ens mostren

que el municipi ha rebut tanta immigració procedent d’altres províncies de dins el

Principat com de la resta de l’Estat Espanyol. En la mitjana comarcal, veiem que els

moviments interns de canvi de municipi del Baix Penedès són lleugerament superiors

a la població procedent de la resta de la Península.

És rellevant esmentar que en l’àmbit de Catalunya, un 50% de la població viu dins la

mateixa comarca de naixement. Aquest percentatge, però, és molt inferior al Baix

Penedès i al terme de Santa Oliva, fet que confirma la configuració d’aquesta comarca

i del municipi com a centre receptor de població d’altres comarques, especialment les

barcelonines.

1991 % 1996 % 1991 % 1996 % 1991 % 1996 %Mateixa comarca 479 32,26% 518 28,34% 13.788 36,21% 14.355 30,19% 3.080.393 50,84% 3.063.962 50,31%

Altres comarques 466 31,38% 623 34,08% 11.164 29,32% 16.592 34,89% 1.009.317 16,66% 1.101.399 18,09%Total Catalunya 945 63,64% 1.141 62,42% 24.942 65,50% 30.947 65,08% 4.089.710 67,49% 4.165.361 68,40%Resta de l’Estat 515 34,68% 633 34,63% 12.168 31,95% 14.800 31,13% 1.867.758 30,82% 1.752.873 28,78%Estranger 25 1,68% 54 2,95% 960 2,52% 1.803 3,79% 102.026 1,68% 171.806 2,82%TOTAL població 1.485 1.828 38.080 47.550 6.059.494 6.090.040

Santa Oliva Baix Penedès Catalunya

50,31%

50,84%

30,19%

36,21%

28,34%

32,26% 31,38%

34,08%

29,32%

34,89%

16,66%

18,09%

34,68%

34,63%

31,95%

31,13%

30,82%

28,78%

1,68%

2,95%

2,52%

3,79%

1,68%

2,82%

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00% 120,00%

%SO91

%SO96

%BP91

%BP96

%Cat91

%Cat96

Mateixa comarca Altres comarques Resta de l’Estat Estranger


69

I.3.5. La població activa a Santa Oliva.

L’ATUR.

L’evolució de la població aturada de Santa Oliva de 1996 a 2001 ha estat marcada pel

descens, amb una valoració molt positiva.

A la fig. 17, veiem que l’atur entre les dones és molt més elevat, així com les

demandes de feina pendents. Per tant, es tracta d’un col·lectiu desafavorit.

Fig.17: Atur registrat per sexes i edat a Santa Oliva. Març de 2002.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball.

Pel que fa a edats, sobta que el ventall d’atur sigui tan elevat i homogeni entre els 30 i

59 anys, essent una mica més alt per als majors de 55. Així doncs, els col·lectius més

afavorits al municipi són els joves de fins a 30 anys.

Quant a sectors econòmics (fig. 18), el sector serveis és el que presenta més

problemàtica. Tot i que els municipis veïns i costaners de la comarca s’han centrat en

el turisme i els serveis, la població de Santa Oliva no s’ha vist afavorida per aquesta

dinàmica.

Edat Homes % Dones % Total % Homes % Dones % Total %< 20 0 0,0% 3 8,3% 3 5,7% 0 0,0% 4 6,6% 4 4,2%

20-24 1 5,9% 4 11,1% 5 9,4% 2 5,7% 5 8,2% 7 7,3%25-29 1 5,9% 2 5,6% 3 5,7% 2 5,7% 4 6,6% 6 6,3%30-34 3 17,6% 4 11,1% 7 13,2% 11 31,4% 10 16,4% 21 21,9%34-39 1 5,9% 6 16,7% 7 13,2% 3 8,6% 10 16,4% 13 13,5%40-44 3 17,6% 3 8,3% 6 11,3% 6 17,1% 8 13,1% 14 14,6%45-49 1 5,9% 5 13,9% 6 11,3% 1 2,9% 5 8,2% 6 6,3%50-54 3 17,6% 3 8,3% 6 11,3% 4 11,4% 5 8,2% 9 9,4%55-59 3 17,6% 5 13,9% 8 15,1% 5 14,3% 7 11,5% 12 12,5%

> 59 1 5,9% 1 2,8% 2 3,8% 1 2,9% 3 4,9% 4 4,2%TOTAL 17 100,0% 36 100,0% 53 100,0% 35 100,0% 61 100,0% 96 100,0%

Atur registrat Demandes pendents

Fig. 18: Atur registrat a Santa Oliva per grans sectors d'activitat

econòmica. Març de 2002.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball.

Denominació % %Agricultura 0 0,0% 1 1,0%

Indústria 7 13,2% 15 15,6%Construcció 7 13,2% 15 15,6%

Serveis 38 71,7% 63 65,6%Sense ocupació anterior 1 1,9% 2 2,1%

TOTAL 53 100,0% 96 100,0%

Atur registratDemandes pendents


70

LA POBLACIÓ OCUPADA.

Santa Oliva és un municipi que dóna lloc de treball a una població altíssima, comparat

amb la seva població de dret i amb una població potencialment activa de 1590

persones (67%). És, doncs, un municipi atractor-receptor de treballadors i, per tant,

també generador de grans fluxes de mobilitat obligada.

La població ocupada es dedica, principalment, a la indústria i els serveis.

Fig.19: Distribució de la població ocupada de Santa Oliva per sectors d’activitat. 1986-1996.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya segons la CNAE.

Vegent la fig. 19, el primer que cal comentar és la reducció progressiva de les

persones que es dediquen a l’agricultura i la ramaderia. No obstant, és interessant

remarcar que l’any 1991 havia augmentat i que posteriorment vingué el gran declivi.

A partir dels anys 90 Santa Oliva sofrí una dràstica transformació dels usos del sòl i un

fort desenvolupament industrial. L’auge de la indústria comportà una reducció de sòl

agrícola, que es manifesta també en la reducció dels professionals del sector. Així

doncs, la pèrdua d’aquesta branca econòmica ha anat paral·lela a l’increment de

població activa en la resta de sectors, sobretot al sector serveis i al sector secundari.

Santa Oliva està vivint una gran transformació: tot i tenir un paisatge i un tarannà

popular i cultural tradicionalment agrícola, ha evolucionat cap als serveis i la indústria,

mostrant-se un cop més les influències de les grans urbs (Barcelona i Tarragona) i de

la capital de la comarca. La implantació d’importants indústries als nous polígons

(polígons industrials de l’Albornar i del Molí d’en Serra ) han fet elevar el nombre de

persones que es dediquen a aquest sector, donant un impuls importantíssim a

l’economia del municipi i, especialment, a la gestió municipal.

total% sb

ocupats% sb pobl.

total total% sb

ocupats% sb pobl.

total total% sb

ocupats% sb pobl.

totalSector primari 23 6,25% 1,84% 51 10,10% 3,43% 35 6,09% 1,89%Sector secundari 174 47,28% 13,90% 276 54,65% 18,59% 280 48,70% 15,16%

2ari. Indústria 108 29,35% 8,63% 156 30,89% 10,51% 171 29,74% 9,26%2ari. Construcció 66 17,93% 5,27% 120 23,76% 8,08% 109 18,96% 5,90%

Serveis 132 35,87% 10,54% 178 35,25% 11,99% 260 45,22% 14,08%No hi consta 39 10,60% 3,12% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%TOTAL 368 100,00% 29,39% 505 100,00% 34,01% 575 100,00% 31,13%Total població 1252 1485 1847

1986 1991 1996


71

I.4. MARC TERRITORIAL I ACCESSIBILITAT

I.4.1. El paisatge

1) Unitats de paisatge

Es poden identificar les següents unitats de paisatge, definides segons usos i

intensitats.

La plana agrícola, estructurada entorn del torrent del Lluc.

El Torrent del Lluc es configura com l'espina dorsal del municipi de Santa Oliva, regant

la plana al seu pas, juntament amb la rica presència d’aigua subterrània.

Actualment està dedicada a secà -amb predomini agrícola d’olivera (30% de les terres

llaurades el 1999) i vinya (28%)- i al cultiu hortícola la part més fèrtil (18%), gràcies a

l’aigua subterrània de l'aqüífer de sorres de Santa Oliva i al rec major existent, el qual

distribueix l'aigua entre les diferents hortes (mapa 11).

Mapa 6: Medi agrícola de Santa Oliva.

Font: Agenda 21

Santa Oliva, a

partir de les

dades i la

cartografia del

PGOU de Santa

Oliva.


72

Però aquest ja no és un paisatge unitari. Moltes parts, principalment sobre l’eix de la

carretera TP-2125, han estat transformades a altres activitats i usos que han

esdevingut sub-paisatges urbans, com el cas de la zona industrial de Molí d’en Serra.

El mateix trobem a l’entrada al Vendrell per la mateixa carretera, on part del municipi

de Santa Oliva, la zona coneguda com "nucli de la carretera", s’ha convertit en

perllongació suburbana del Vendrell.

La zona residencial Sant Jordi és una operació immobiliària de construcció de blocs

d’habitatges plurifamiliars dels anys 70 just en el límit municipal amb El Vendrell,

nascuda amb la clara vocació d’integrar-se en el creixement urbà del Vendrell. La seva

disposició i ordenació li confereixen una estructura de paisatge urbà pròpia d’una ciutat

satèl·lit de l'època.

El Camí dels Molins és un conjunt d’edificacions al llarg d’un camí, formant un rosari

divers de cases en filera de qualitat baixa, a mig camí entre el “Sant Jordi” i “Les

Pedreres”, però vorejat d’una terra agrícola fèrtil d’hortes que segueixen el curs de la

Riera de la Bisbal i s’estenen fins a la carretera TP-2125. El pas de la futura Línia

ferroviària d'Alta Velocitat l’afecta plenament, fent trontollar el seu futur.

El Centre Històric de Santa Oliva. L'entorn del turó del Castell forma la porta d’entrada al municipi des del Nord,

provenint de Sant Jaume dels Domenys.

L’existència de les restes del Castell i del nucli històric d’origen medieval en el seu

entorn li confereixen una imatge de nucli rural, propi dels assentaments agrícoles més

antics de la comarca.

Cal tenir en compte també el monestir-rectoria i les restes arqueològiques medievals

trobades recentment, restes que contribueixen a enriquir el patrimoni arquitectònic,

arqueològic i cultural; i que contribueixen a establir la base per a un pla de recuperació

d’aquests béns que qualifiquen i formen part de la memòria històrica del municipi de

Santa Oliva.


73

A partir del nucli històric inicial entorn del Castell, la seva estructura s’estira lineal al

llarg dels carrers i està estretament vinculada a l’estructura de camins que creuaven el

nucli.

La morfologia es composa de fileres amb edificis unifamiliars entre mitgeres. Està

format per cases de planta baixa i un pis, màxim dos en alguns llocs, amb un grau

acceptable de conservació i renovació dels edificis que, en molts casos, sobrepassa

els paràmetres estètics i compositius de l’arquitectura original.

El nucli ocupa una dimensió similar a les quadrícules agrícoles de les planes,

disposant-se molt harmònicament amb els camps i seguint com una estela, amb els

carrers paral·lels a les corbes de nivell i extenent-se cap a naixent.

Cal destacar com a valor paisatgístic de gran interès l’espai de relació existent entre

el torrent del Lluc i el perfil del nucli històric, el Castell, la rectoria i les hortes.

A l'est del centre històric hi trobem la seva ampliació ("ampliació del centre històric"

o "Canyelles"). Aquesta segueix els cànons d’urbanització residencial de cases

aïllades i empara també l'únic càmping del municipi.

El turó de Les Pedreres.

És un promontori situat al Sud-Oest. Ròtula topogràfica entre la riera de la Bisbal i el

torrent del Lluc, té un pendent accentuat cap a ponent, limitat per la riera de la Bisbal

molt a prop seu. A naixent, el turó s’obre amb pendents suaus fins a trobar, a un

centenar de metres, el torrent del Lluc.

Sobre seu s'hi van situar, durant l’època més expansionista de les urbanitzacions de

segona residència, la zona residencial “Les Pedreres” (topònim donat per l'activitat

extractiva que s'hi feia) i la del "Molí del Blanquillo”, cercant la part més elevada de

l’indret i recolzant-se sobre antics camins i sobre propietats d’agricultura pobra i de

relativa dimensió.

El seu paisatge, com tantes urbanitzacions del nostre litoral, s’associa a una parcel·la

de 400 m2 sobre la qual es construeix el “xalet” o la “torre”, configurant cadascuna

d’elles l’extens mosaic de la diversitat cultural.


74

És aquesta una unitat paisatgística molt homogènia, configurada per cases

unifamiliars de qualitat constructiva mitjana, unifamiliars de planta baixa i un pis com a

màxim. L’illa de les parcel·les ve originada per la trajectòria dels carrers. Aquests

configuren morfològicament el paisatge urbà de les Pedreres i tendeixen a formalitzar

illes urbanes de xalets geomètricament irregulars i isòtrops.

L’Albornar.

És un enclavament del municipi, una part del municipi segregada de la resta. En ell s'hi

situa la pista de proves automobilístiques" IDIADA" i un polígon industrial que ocupa

la totalitat d’una finca i una masia –Mas Albornà-.

La macroestructura territorial que representa l’IDIADA introdueix un canvi d’escala

territorial i crea un espai geomètric en el centre de la comarca, aïllat de la resta.

Malgrat que el paisatge de la plana agrícola es considera obert amb insercions

d'intervencions urbanes i d’infraestructures, a l'Albornar és a la inversa: una activitat

infraestructural superposada encercla un paisatge agrícola i l’aïlla de la resta,

provocant un impacte de magnitud considerable sobre el territori.

2) El paisatge rural de Santa Oliva

El paisatge extraurbà del municipi de Santa Oliva és força uniforme i fàcil de qualificar

com de caràcter marcadament rural. Per tant, aquest podria ser un element

marcadament d'oportunitat per al futur de Santa Oliva.

Elements paisatgístics característics.

Es poden esmentar múltiples tipus d’elements, antròpics o naturals, d'atenció especial

per definir i valorar el paisatge de Santa Oliva com a rural.

Elements antròpics. Un dels trets més rellevants del paisatge associat a l’activitat agrícola és la utilització

secular de la pedra seca -bàsicament provinent del trencament dels tapassots o

crostres calcàries- per tal de realitzar construccions.

A Catalunya, la utilització de la pedra seca és molt evident en zones costerudes, on la

construcció tradicional de terrasses per guanyar terrenys als pendents necessitava de


75

marges construïts amb materials dels propis camps. Però també s’han emprat els

marges de pedra per a la delimitació de les propietats.

A Santa Oliva, els marges són, sobretot, d’aquest segon tipus. Tot i així, la tècnica de

pedra seca s’ha utilitzat abastament per construir molts altres elements:

- Marges de pedra seca com a elements de parcel·lació, com a part de vies de

trànsit o ambdues coses alhora.

- Barraques de vinya, amb una rica diversitat dins d’un estil arquitectònic propi.

- Altres construccions de pedra seca, no tan destacades ni ubíqües com les

barraques, com pous, sèquies, sínies, molins, safareigs, fonts... amb

independència del seu estat de conservació.

- Conreus: vinya tradicional, oliverars d’entara, camps d’ametllers i horts de dimensió

familiar o lligats a la presència del sistema de reg comunitari, o bé a la presència

d’un pou al nivell freàtic més superficial.

- Arbres annexos a marges, barraques, pous, sínies o pous. Són elements arboris

que el pagès manté a canvi, bàsicament, d’unes exigències mínimes o nul·les. En

alguns casos són arbres fruiters (cirerers, magraners...) que proporcionen un

benefici obvi; però també hi ha alzines, lledoners, plàtans, freixes, algun roure fins i

tot, que tenen un valor més testimonial: l’ombra o, simplement, la seva estètica. En

alguns casos, aquests arbres poden assolir un protagonisme per sobre de la

construcció que acompanyen, a causa de les seves dimensions o singularitat

específica.

- Camins, quant al seu traçat condicionat per l’orografia i per la parcel·lació ancestral

i quant a la seva plataforma, en general nua però amb algun cas d’empedrat

testimonial.

- Masos i masies, tot i que molts dels que resten dempeus no estan habitats.

Cal tenir en compte que, a Santa Oliva, les barraques de pedra seca es troben

catalogades en el conjunt de “genèrics” del Catàleg del Patrimoni Cultural i Natural del

municipi de Santa Oliva (1999). En ell s’especifica que aquests elements no poden ser

destruïts i que, contràriament, cal mantenir-los en les millors condicions possibles.

Tanmateix, es demana la seva catalogació com a Béns Culturals d’Interès Local en

base a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.


76

Elements naturals. Els elements naturals que defineixen el paisatge rural de Santa Oliva són:

- Orografia de plana, amb la presència, fora dels límits municipals, de les serres

Litoral i Pre-litoral.

- Torrent de Sant Miquel. Curs fluvials de règim plúvio-torrencial, amb una vegetació

condicionada, també per aquest règim pluviomètric, però amb una empremta molt

més evident dels usos agrícoles.

- Formacions boscoses molt ocasionals, però singulars pel fet d’ocupar terrenys

plans en un territori explotat exhaustivament per l’agricultura. En general, es tracta

de parcel·les no gaire extenses. L’únic cas amb una extensió notable era el de

l’Albornar, avui manllevat dins del perímetre de l’IDIADA.

- Residualitat de la vegetació natural, caracteritzada per espècies ruderals.

Distorsions en el caràcter rural del paisatge exterior de Santa Oliva.

- Abandonament progressiu de l’activitat agrícola i creixement d’altres sectors

econòmics, en especial el terciari.

- Creixement progressiu del sòl urbà i industrial, amb una significativa importància

del sòl residencial.

- Increment poblacional amb efectius procedents de la Catalunya urbana.

L’efecte d’aquestes tendències sobre el paisatge rural és obvi, a més de directe: la

substitució d’uns elements paisatgístics per uns altres d’antagònics.

I.4.2. Ordenació territorial

1) Planejament urbanístic: Normativa vigent

- PLANEJAMENT TERRITORIAL SUPRAMUNICIPAL.

El Pla Territorial General de Catalunya, que a finals dels anys 80 fou aprovat per la

Generalitat de Catalunya. El Pla Territorial General de Catalunya proposa per la

comarca del Baix Penedès una missió clara: articular els dos Àmbits Funcionals

Territorials (AFT) corresponents a les potents àrees metropolitanes de Barcelona i el

Camp de Tarragona. Queda evident que l’articulació es farà mitjançant el seu paper de


77

connector viari: vol potenciar el vuit català –nus ferroviari-, però fragmentant el seu

territori en dues àrees principals: Àrees Bàsiques Territorials (ABT) del Vendrell i

l’Arboç i separades dels dos àmbits funcionals metropolitants per dos sistemes turístics

costaners: Torredembarra i Calafell. No parla del Vendrell-Montmell com a sistema

turístic costaner que cal potenciar verticalment.

- PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA.

El municipi no disposa de Pla Estratègic elaborat, ni en fase d’elaboració.

- PLANEJAMENT URBANÍSTIC LOCAL.

El PGOU vigent de Santa Oliva s'aprovà el març de 2001.

2) El model de Santa Oliva. Usos reals del sòl El municipi té una extensió d’uns 9,66 km2. El model d’urbanització del municipi és

molt extensiu, amb gran consum de sòl. Dues terceres parts del territori municipal,

prop del 62%, estan ocupades o previstes d'ocupar per activitats i usos urbans. La

distribució de l'ocupació és la següent: una quarta part del territori es destina a

habitatges, un 15% a industrial i una altra quarta part a infraestructures (IDIADA, viari,

depuradora, etc.).

Fig. 20: Distribució de la superfície municipal segons usos del sòl.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir del PGOU vigent (2001).

Total no determinat Sòl Urbà +

UrbanitzableInfraestructures

(Auditoria)sòl no urbanitzable en

sentit propi

971,66 199,89 28,75 251,68 369,87 601,79 237,48 364,31% respecte superf. mpal. 20,57% 2,96% 25,90% 38,07% 61,93% 24,44% 37,49%

117,87 116,55 234,4212,13% 0,00% 11,99% 24,13%

82,02 28,75 53,43 135,458,44% 20,36% 5,50% 13,94%

Sòl no urbanitzable

IDIADA 135,27 135,27Tipus A 349,29 349,29Tipus B 34,20 34,20Tipus C 43,07 43,07

Cementiri 0,45 0,45Viari 24,49 24,49

Rieres 15,02 15,02199,89 28,75 169,98 369,87 601,79 237,48 364,31

Sòl no urbanitzable (PGOU, segons interpretació en l'Auditoria)sòl no

urbanitzable (segons PGOU)

Superfície total del municipi

(hectàrees)sòl urbà

Industrial

sol urbanitzable

Residencial

Total sòl urbanitzable


78

Fig. 21: Densitats d'habitatge per hectàrea en els nuclis urbans del municipi.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir del PGOU vigent, de la cartografia digital municipal i de

l'enquesta de percepció ambiental.

NOTA: La superfície del centre històric i de la seva ampliació apareix conjunta en l'esquema

informatiu facilitat per l'equip redactor del Pla. S'han calculat les zones edificades

aproximadament sobre la cartografia digital, amb el resultat de 9 ha per sobre de les dades de

l'esquema informatiu.

A la figura 21 veiem que les densitats d'habitatges més elevades es troben en els

nuclis propers al Vendrell, per la pròpia proximitat a la capital i el seu efecte

concentrador. Les densitats més baixes es troben a Les Pedreres i l'ampliació del

centre històric, essent-hi també baixes en aquest darrer. La causa d'aquesta baixa

densitat en el centre històric la trobem essencialment en l'elevada quantitat

d'equipaments que hi ha –2,23 ha- i d’espais públics –5,71 ha- i també en el grau de

consolidació de les unitats d’actuació existents –28,43 ha consolidades i 6,09 que no-.

Així, una mostra presa sobre el plànol de l’estructura urbana del centre històric –els

habitatges entremitgeres- dóna una densitat entorn dels 40 habitatges per hectàrea.

Aquesta situació, sobretot de mescla entre el centre històric i l’eixample Canyelles amb

les variants de les unitats d’actuació en la frontera entre els dos tipus urbans,

distorsionen les densitats del centre històric i l'allunyen de la seva tradicional densitat

sostenible. Així, la densitat mitjana resultant, una vegada s’hagin ocupat tots els

habitatges previstos en el sòl urbà, serà de 13 habitatges/ha. És una densitat molt

baixa.

Per sota de 35 habitatges/ha apareix la ciutat jardí, amb parcel·les de 400 m2 o més, i

habitatge aïllat. Organització urbana amb un alt índex de despeses de serveis i

instal·lacions urbanes, a més de problemes de mobilitat.

edificat actual (ha) habitants habitatges

habitatges / ha

habitants / habitatge

Centre històric 19,90 513 332 17 1,55Ampliació 26,82 234 103 4 2,27

Les Pedreres 73,77 1042 728 10 1,43Camí del Molins 1,41 125 40 28 3,13

Sant Jordi 2,38 289 112 47 2,58Carretera 1,54 68 26 17 2,62

Disseminats - 99 34 2,91125,82 2.370 1.375 18,84 1,72


79

En general, podem afirmar que l'ocupació de sòl per a usos residencials a Santa Oliva

és ja, actualment, més un malbaratament i abús que no pas un ús.

Respecte el sòl no urbanitzable cal fer les següents puntualitzacions:

L'IDIADA es tracta d’un sòl qualificat com “equipament de pista de proves i laboratori

oficial de l’automòbil en sòl no urbanitzable” -qualificació proposada per l'INCASÒL-.

És qualificació especialment curiosa i contradictòria, especialment en tenir en compte

que gran part del seu interior està asfaltat per pistes de proves, és a dir, ocupat, i que

aquest és l'objectiu de la instal·lació. Amb tot, la part pròpiament edificada ha estat

qualificada com urbana pel PGOU.

Sobre aquestes dades, hem de tenir en compte que l’IDIADA, les infraestructures

viàries (autopistes, TAV, carreteres), la depuradora, el cementiri i la pista de vol

ultralleuger no es poden considerar com a sòl no urbanitzable, ja que en la majoria de

casos són espais ocupats per activitats que no guarden relació amb el concepte de sòl

no urbanitzable i sí que ho fan amb el concepte d’infraestructures.

La consideració de les infraestructures com un apartat diferent del sòl no urbanitzable

canvia radicalment la distribució de les superfícies municipals:

Fig.22: Gràfics de la classificació del sòl no urbanitzable (en hectàrees). PGOU vers Auditoria

Socioambiental.

Classificació del sòl segons el Pla General Municipal

21%

62% 17%

urbà urbanitzable no urbanitzable

Classificació del sòl segons l'Auditoria Sòcio-Ambiental

21%

24%

38%

17%

urbà urbanitzableinfraestructures no urbanitzable


80

I.4.3. La mobilitat

1) La mobilitat obligada residència-treball.

La mobilitat de la població ocupada per raons de treball permet el coneixement de la

distribució territorial de l'ocupació laboral, a partir dels fluxos de desplaçament entre el

lloc de residència i el lloc de treball.

Fig.22: Desplaçaments Residència-Treball. 1986-1996.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades de la web de l'Institut d'Estadística de

Catalunya.

Fig.23: Desplaçaments Residència-Treball per mitjà de transport. 1986-1996.

A dins (a) A fora (b) Des de fora (c) Saldo (c-b) resultat1996

Santa Oliva 185 390 464 74 importadora de mà d'obraBaix Penedès 12.050 5.324 2.627 -2.697 exportadora de mà d'obra

1991Santa Oliva 171 334 158 -176 exportadora de mà d'obraBaix Penedès 11.273 2.766 1.809 -957 exportadora de mà d'obra

1986Santa Oliva 170 202 85 -117 exportadora de mà d'obraBaix Penedès 9.414 1.122 1.419 297 importadora de mà d'obra

Desplaçaments Residència-Treball

Baix Penedès

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

1986 1991 1996

Col·lectiu Individual Altres

Santa Oliva

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

1986 1991 1996

Col·lectiu Individual Altres

BAIX PENEDÈS Col·lectiu Individual Altres TOTAL1986 8,56% 49,78% 41,66% 11.9551991 8,15% 60,25% 31,60% 15.8481996 10,10% 68,33% 21,57% 20.001

SANTA OLIVA Col·lectiu Individual Altres TOTAL1986 7,66% 57,33% 35,01% 4571991 4,98% 77,68% 17,35% 6631996 5,68% 82,87% 11,45% 1.039


81

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades de la web de l'Institut d'Estadística de

Catalunya.

En els totals veiem l'exagerat increment de la mobilitat.

D'altra banda, constatem l'augment vertiginós de l'ús del vehicle privat, especialment a

Santa Oliva. És lògic que Santa Oliva tingui una major dependència del vehicle

particular, ja que les comunicacions en transport públic són molt més minses que als

municipis costaners. Però, tot i així, probablement, l'arribada massiva de nouvinguts en

els anys 90 -que s'han instal·lat essencialment a Les Pedreres- pot explicar un

percentatge tan elevat i també el gran pic sofert.

2) Xarxa de carreteres. Mapa 7: Xarxa de comunicacions viàries.

La carretera principal i

vertebradora del territori,

que travessa el municipi

de Nord a Sud, és la TP-2125. Una altra carretera

impor-tant, també de

recent construcció, és la

variant de la C-246 al pas

pel Vendrell i que se situa

dins el municipi de Santa

Oliva. La seva

importància radica en el

fet que facilita l’accés

directe a Valls i Calafell

sense passar pel nucli

urbà del Vendrell i

connecta directament

amb la N-340, el que

augmenta considerablement l’accessibilitat del municipi cap a i des de l’exterior.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de la cartografia del PGOU, 2001.


82

Finalment, cal destacar la sortida des de l’Autopista A-2 a l’alçada de l’Albornar, en el

municipi de La Bisbal, la qual confereix un enorme valor afegit a la zona per la seva

ràpida accessibilitat al sistema d’autopistes. Alhora, aquesta sortida es troba

pràcticament al costat del nus que uneix l'A-2 amb l'autopista A-7. És a dir, Santa Oliva

té sortida directa a dues de les autopistes més importants de l'Estat Espanyol.

D'altra banda, hem de comentar l'antic Camí de l'Albornar. L'accés que uneix el

municipi amb l'enclavament del mateix nom. Un accés de 2 km, estret -de 5 m

d'amplada-, amb dos sentits, pas permès a camions de gran tonatge i amb un traçat

força tortuós en algun punt.

3) Intensitat mitjana diària de circulació a la xarxa. Xarxa bàsica: Constituida per la C-246 (C-51), amb un aforament de 5.000 a 11.500

vehicles diaris segons els punts, i la TP-2125, al voltant dels 3.000 i 5.000 vehicles

diaris (estimació segons xifres de la fig. 139). Les autopistes, tot i que pràcticament no

passen per dins Santa Oliva, tenen una IMD d'entre 20.000 i 50.000 vehicles diaris.

Xarxa secundària: s’estructura a partir de la xarxa bàsica i fa de connexió amb la

xarxa local. És el cas de la carretera local a Bellvei (Camí de Bellvei), amb una IMD

aproximada que podem estimar d'uns 2000 vehicles diaris (inferior a l'existent entre La

Bisbal i Llorenç perquè allà hi ha un accés al polígon de l'Albornar, fet que pot fer

augmentar molt les xifres).

Xarxa local: connecta la xarxa primària i secundària amb els barris i sectors

residencials. La carretera de Santa Oliva des de la TP-2125 fins al pont de l'A-7, a

l’alçada del Molí del Blanquillo, i el camí dels Molins, que va des del polígon de Sant

Jordi a les Pedreres. Per les característiques viàries i la distribució de serveis,

segurament presenta volums de trànsit d’una IMD de 1.500 a 3.000 vehicles dia.

4) El transport públic a Santa Oliva: bus i renfe

El transport públic a Santa Oliva es basa en el servei d’autobús comarcal i el bus urbà

(un minibús). El primer únicament para al centre històric i després va fins a l'entrada al

Vendrell. El segon fa una ruta entre els diferents nuclis de Santa Oliva.


83

El bus urbà té comptabilitzats uns 2.000 viatges durant l’any 2000, el que representa

una mitjana diària d'uns set viatgers (molt pocs).

D’altra banda, no podem analitzar únicament l'autobús, ja que el resident nouvingut a

Santa Oliva també fa, segurament, un notable ús de la xarxa de rodalies RENFE. El

municipi es troba al costat del Vendrell (línia de Vilafranca) i a uns 7 minuts en cotxe

de Calafell (línia de la costa), així com a uns 10 minuts de Sant Vicenç de Calders

(enllaç cap a Tarragona). Per tant, es troba en una situació estratègica per a les

persones que treballen a l'àrea metropolitana.


84

I.5. MARC ECONÒMIC I.5.1. L’agricultura

1) Vies pecuàries al municipi de Santa Oliva.

Santa Oliva era i és travessada per tres carrerades:

Carrerada de la Riera de Santa Oliva.

Aquesta carrerada uneix el Vendrell amb Santa Oliva i Saifores (Banyeres del

Penedès) des de l’aiguabarreig de la riera de la Bisbal i el Torrent del Lluc, resseguint

aquest darrer curs fluvial cap amunt. Tot el tram que discorre pel terme de Santa Oliva

ho fa seguint aquest torrent. En l’actualitat, aquesta carrerada, que tan sols està

classificada al terme del Vendrell, té un ús ramader parcial, tot i que el seu estat de

conservació es considera prou bo.

Carrerada de l’Albornar. Es tracta d’una carrerada que començava a cal Llagostera, al terme municipal de La

Bisbal, i anava cap a Saifores. Malauradament el seu ús ramader és parcial i

condicionat, ja que el tram que discorria per Santa Oliva està tallat pel circuit de proves

automobilístiques de l’IDIADA, el qual ha imposat restriccions totals d’accés i suposa

una barrera física infranquejable, donat que no es van prendre mesures correctores.

Es té constància de l’existència d’aquesta carrerada perquè La Bisbal va presentar, el

seu dia, un projecte de classificació de les seves carrerades, incloent-hi aquesta.

Carrerada de mas Bartomeu a les Madrigueres. Des del mas de Claravalls, a prop d’Aiguaviva, fins a les Madrigueres, passant per La

Bisbal i El Vendrell, existeix una carrerada de 21 km que encara és utilitzada

actualment per ramats en els trams més ben conservats de la part inicial i final. En el

seu curs mig, pel tram que segueix el camí vell de La Bisbal cap al Vendrell, la

carrerada ha estat desfigurada i desviada pel circuit de proves automobolístiques i ha

sofert usurpacions il·legals, a més de ser tallades per l’autopista A-7 i la variant del

Vendrell.

Val a dir que el tros que passa per Santa Oliva és tan sols el tram de Riera de la Bisbal

que comparteix amb el municipi del Vendrell.

Tan sols està classificada i catalogada al terme del Vendrell.


85

Superfície agrícola total

Superfície agrícola útil

2) La superfície agrària de Santa Oliva i la seva distribució. La superfície total del terme municipal de Santa Oliva és de 971,66 hectàrees.

L’any 1999, la superfície agrària total del terme de Santa Oliva era de 175 ha, un

18,23% de la superfície municipal. Aquesta xifra és inferior al percentatge de superfície

agrària total del Baix Penedès, tal i com es mostra a la taula següent:

Fig.24: Superfície agrària total de Santa Oliva, Baix Penedès i Catalunya. 1999.

Font: Cens agrari de Catalunya, 1999. Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

La superfície agrícola útil de Santa Oliva es distribueix de la següent forma:

Fig.25: Distribució de la superfície agrícola i superfície agrícola útil de Santa Oliva. 1989, 1999.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir dels censos agraris de Catalunya

de 1989 i 1999. Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Total àmbitTotal

agrícola % sb total Superf. Agrícola

Útil (SAU) % sb total % SAU sb total

agrícola971,66 175 18,01% 166 17,08% 94,86%

29.550,00 13.653 46,20% 7.468 25,27% 54,70%Catalunya 3.189.530,00 2.303.979 72,24% 1.156.828 36,27% 50,21%

Santa OlivaBaix Penedès

AnyTerres

llauradesPastures

permanents Total SAUTerreny forestal Altres

TOTAL AGRARI

Santa Oliva1982 274 0 274 8 8 2901989 300 0 300 1 27 3281999 166 0 166 1 8 175

Baix Penedès1982 9.360 10 9.370 6.375 2.313 18.0581989 7.906 12 7.918 6.525 1.607 16.0501999 7.196 272 7.468 3.549 2.636 13.653

Catalunya1982 936.725 152.819 1.089.544 838.663 308.488 2.236.6951989 836.992 269.927 1.106.919 981.366 383.305 2.471.5901999 817.031 339.797 1.156.828 838.663 308.488 2.303.979

SUPERFÍCIE AGRÀRIA TOTAL (ha)Superf. agrícola útil

superfície agrícola de Santa Oliva. 1982-99.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

1982 1989 1999

%superfície agrícola del Baix Penedès.

1982-99.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

1982 1989 1999

%

superfície agrícola de Catalunya. 1982-99.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

1982 1989 1999

%


86

Veiem que la superficie agrícola total segueix un comportament similar a Catalunya i al

municipi: augmenta entre 1982 i 1989 i disminueix a partir de 1999. L’entrada en el

mercat comú n’és l’explicació més plausible, així com un procés intensiu d’urbanització

origen de la dràstica reducció de 1999 (on les terres designades urbanitzables no

programades o no delimitades també deixaren de conrear-se). A la comarca, però, la

reducció de les terres agràries ha estat paulatina i constant.

Fig.26: Distribució de la superfície agrària i SAU de Santa Oliva, Baix Penedès i Catalunya (%).

1989, 1999.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de Censos agraris de Catalunya de 1989 i 1999.

Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Alhora, veiem que la component de terres llaurades al municipi és enorme, tant

respecte el Baix Penedès com respecte l’àmbit del Principat. La secular tradició

agrícola de Santa Oliva -amb una orografia plana i excel·lent per a les pràctiques

agrícoles- ha deixat, doncs, un territori extremadament vinculat al sector, tant en l’estil

de vida com en el paisatge.

3) Els conreus de Santa Oliva. Pel que fa a tipus de conreus de Santa Oliva, la fig.27 ens mostra la seva distribució.

Podem observar que, actualment, els principals conreus del municipi són, per ordre

decreixent: l’olivera (29% de les terres llaurades), la vinya (27%) i l'horta (17%),

aquesta bàsicament de regadiu. Posteriorment, a força distància, en trobem d'altres

com els ametllers (7%) o els cereals en gra (4%).

AnyTerres

llauradesPastures

permanentsTerreny forestal Altres

TOTAL AGRARI

Santa Oliva1989 91,46% 0,00% 0,30% 8,23% 100,00%1999 94,86% 0,00% 0,57% 4,57% 100,00%

Baix Penedès1989 49,26% 0,07% 40,65% 10,01% 100,00%1999 52,71% 1,99% 25,99% 19,31% 100,00%

Catalunya1989 33,86% 10,92% 39,71% 15,51% 100,00%1999 35,46% 14,75% 36,40% 13,39% 100,00%

SUPERFÍCIE AGRÀRIA (%)Superf. agrícola útil


87

Any Explot. Caps Explot. Caps Explot. Caps Explot. Caps1999 10 6.677 1 77 1 324 1 111989 11 18.690 2 670 4 797 2 531982 9 19.241 2 380 2 510 1 2

Any Explot. caps Explot. Caps Explot. Caps Explot. Caps1999 0 0 5 6.128 3 114 3 231989 1 119 4 17.051 0 0 0 01982 3 540 4 17.806 1 2 1 1

TOTAL BOVINS OVINS CABRUM

PORCINS AVIRAM CONILLES MARES EQUINS

ESPÈCIEConills 200Èquids 20

Gallines ponedores 6.000Gallines reproductores 61.000

Oví-cabrum 500Pollastres 19.000

Porcina d’engreix 225Vaquí de carn 980

11

1352

NOMBRE EXPLOTACIONS CAPACITAT INSTAL.LACIONS11

Fig.27: Distribució de les terres llaurades segons tipus de conreu a Santa Oliva (1999).

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de dades dels cens agrari de 1999 de la web de l’Institut

Català d’Estadística.

4) Descripció de l'activitat ramadera a Santa Oliva. Fig.28: Evolució de les explotacions ramaderes i caps de bestiar a Santa Oliva (1982-99).

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir dels censos agraris de 1982, 1989 i 1999. Web de

l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Fig.29: Tipologia i censos ramaders de Santa Oliva (2001).

Font: Departament d 'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Delegació del Baix Penedès.

29%

27%

4%

1% 7%1%

31%

Olivera VinyaAmetllers Fruiters dolçosPlanters AltresHerbacis

TIPUS DE CONREUSECÀ

(ha)REGADIU

(ha)TOTAL

(ha)%

sb totalOlivera 34 15 49 29,34%Vinya 45 0 45 26,95%Ametllers 11 1 12 7,19%Fruiters dolços 1 0 1 0,60%Planters 0 1 1 0,60%Altres 6 0 6 3,59%Herbacis 22 31 53 31,74%

Cereals per a gra 6 0 6 3,59%Farratges 0 2 2 1,20%

Guarets 4 0 4 2,40%Hortalisses 4 25 29 17,37%

Hortes familiars 0,0022 0,0022 0,00%Lleguminoses per a gra 4 0 4 2,40%

Patates 0 3 3 1,80%Plàntules 0 0,0125 0,0125 0,01%

Altres conreus 4 0,03 4,03 2,41%TOTALS 119 48 167 100,00%

% 71,26% 28,74% 100,00%


88

I.5.2. El sector de la construcció

El Baix Penedès és una de les comarques amb més dinamisme en el sector de la

construcció, especialment des de la dècada dels 90, en què començà a arribar la

influència de Barcelona gràcies a les bones comunicacions viàries i ferroviàries i també

per un preu del sòl molt més econòmic.

La construcció ha atret a molts habitants de l'àrea metropolitana que no trobaven feina

en el seu municipi, alhora que diverses persones que no eren del ram s'hi han dedicat

per la gran demanda de mà d'obra i els elevats sous.

La població santolivenca i de tot el Baix Penedès ocupada en el sector és molt més

alta que la mitjana de Catalunya i aquest fet és força preocupant.

Fig.30: Població ocupada resident per sector d'activitat. 1986-96.

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Veiem que una cinquena part de la població de Santa Oliva era ocupada, l'any 96, en

la construcció. Segurament aquest percentatge haurà fins i tot pujat actualment. En

conseqüència, un mal moment de cojuntura econòmica pot deixar a l'atur a centenars

de persones de la comarca i del municipi.

L'Anuari Econòmic d'Espanya (La Caixa, 2002) xifra l'activitat de la construcció al

municipi en 46 empreses, un 36% de les activitats econòmiques del municipi. Al

Vendrell aquesta xifra gira entorn del 31%, també molt elevada, mentre que a

Catalunya representa un 19% del total de les activitats econòmiques.

Però, a més, existeixen nombroses empreses del sector serveis relacionades.

Magatzems, venda de material de construcció, empreses d'instal·lacions d'aigua i

electricitat, lloguer de grues i maquinària... Empreses que serveixen a constructors i

demandes de tota la comarca.

1986 1991 1996 1986 1991 1996 1986 1991 1996Agrari 6,20% 10,10% 6,10% 8,60% 6,10% 4,30% 4,90% 3,70% 3,20%Indústria 29,30% 30,90% 29,70% 29,40% 30,30% 28,40% 35,70% 36,20% 32,10%Construcció 17,90% 23,60% 19,00% 12,30% 15,60% 12,10% 5,30% 8,20% 7,00%Serveis 36,00% 35,40% 45,20% 43,70% 48,00% 55,20% 45,60% 51,90% 57,70%No hi consta 10,60% 0,00% 0,00% 6,00% 0,00% 0,00% 8,50% 0,00% 0,00%TOTAL OCUPACIÓ 368 505 575 10.621 14.039 17.374 1.839.097 2.255.430 2.204.652

% Santa Oliva Baix Penedès Catalunya


89

I.5.3. El sector indústria L’activitat industrial a Santa Oliva ha adquirit, en els darrers anys, una importància

capital per aquest municipi, arribant a ser el vertader motor econòmic del mateix. La

situació estratègica de Santa Oliva i les previsions del Pla General d’Ordenació

Municipal de 2001 apunten, en un futur immediat, cap una encara major rellevància

d’aquest sector.

La proliferació de la indústria en aquests darrers anys a Santa Oliva ha estat motivada

bàsicament per tres factors: la seva localització geogràfica; les importants vies de

comunicació que travessen el terme (amb accessos propers a les autopistes A-7 i A-2,

a la N-340 i a la C-51); i la disponibilitat de sòl a un preu més baix que el d’altres zones

més saturades (amb una major ocupació del sòl).

Al terme municipal de Santa Oliva, les activitats industrials es concentren actualment

en tres grans zones:

El polígon industrial de l’Albornar, adjunt a les instal·lacions d’IDIADA, l’únic circuit

de proves automobilístiques de l’Estat Espanyol i un dels pocs europeus.

El polígon industrial Molí d’en Serra (assimilant-hi la seva ampliació cap al Sud en

el polígon denominat “Torrent del Lluc”).

Al llarg de la carretera TP-2125, especialment en la zona més propera a Vendrell.

Entre les indústries ubicades al terme de Santa Oliva destaca, quantitativament i per

sobre de tot, el sector de la fusteria i de la indústria del moble. Seguidament, en

importància, trobem el sector agroalimentari i el sector químic del plàstic -ambdós

sectors amb un nombre similar d’establiments-. L’automoció també té una component

important en nombre d’establiments, incloent-hi activitats de reparació.

I.5.4. Serveis i turisme

1) Els serveis

A Catalunya, segons l'Anuari Econòmic, més del 60% de les activitats econòmiques

són serveis (comercials i restauració). A la província de Tarragona aquest percentatge

és encara superior, gràcies a la Costa Daurada. El Vendrell s'aproxima molt a aquesta

mitjana, però no Santa Oliva.


90

Fig.31: Distribució de les activitats econòmiques a Santa Oliva, 2001, segons l'Anuari

Econòmic d'Espanya.

Font: Agenda 21, a partir de les dades de l'Anuari Econòmic d'Espanya 2001 (web de La

Caixa).

Fig.32: Distribució de les activitats econòmiques a Santa Oliva, 2002, segons l'Institut Català

d'Estadística.

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

De l'anàlisi de les dades anteriors veiem:

- Santa Oliva és un municipi amb un sector serveis desenvolupat, però per sota la

mitjana catalana i comarcal perquè la construcció i la indústria també hi són molt

fortes. Té, doncs, una economia molt diversificada.

- El comerç al detall és molt petit, segurament per una tipologia urbana en forma de

nuclis dispersos que no afavoreixen la concentració de població i el

desenvolupament comercial al detall. La majoria de petits comerços se situen al

centre històric i a la carretera (aquí en menor mesura perquè és un nucli molt petit).

De nou, l'urbanisme condiciona molt l'activitat i el tarannà del terme, fet que també

es reflecteix en un menor pes relatiu dels bars i restaurants.

- Els serveis, exceptuant el comerç al detall, se situen per damunt de la mitjana

comarcal i catalana. El seu mercat, segons l'Anuari Econòmic 2001 de La Caixa,

Santa Oliva El VendrellTarragona (província) Catalunya

Oficines bancàries 0,77% 1,76% 1,86% 2,02%Activitats industrials 57,69% 40,34% 35,08% 36,87%

indústries manufactureres 19,23% 4,70% 7,53% 10,59%construcció 35,38% 31,47% 22,45% 19,13%

altres 3,08% 4,17% 5,10% 7,15%Activitats comercials majoristes 7,69% 5,46% 6,68% 8,85%Activitats comercials minoristes 23,08% 39,34% 42,44% 39,90%Activitats de restauració i bars 10,77% 13,09% 13,93% 12,37%

TOTAL ACTIVTATS 130 1.703 32.876 360.180TOTAL ACTIVAT SERVEIS 41,54% 57,89% 63,05% 61,12%

1995 1998 1995 1998 1995 1998Indústria 19,40% 17,53% 8,31% 7,86% 11,43% 10,78%

Construcció 23,13% 25,32% 22,05% 23,27% 10,18% 11,19%

Comerç al detall 11,19% 11,69% 23,04% 21,42% 23,07% 21,31%

Serveis llevat comerç al detall 43,28% 41,56% 39,07% 39,76% 40,58% 41,76%

Professionals i artistes 2,99% 3,90% 7,52% 7,69% 14,75% 14,95%

Total establiments 134 154 4.535 5.239 520.476 562.533Total establiments serveis 57,46% 57,14% 69,64% 68,87% 78,39% 78,03%

Santa Oliva Baix Penedès Catalunya


91

és principalment Tarragona, per gravitació directa, però també Barcelona -dins la

subàrea comercial de Vilafranca-.

- També veiem que la majoria de serveis, excepte el comerç al detall, es concentren

al Molí d'En Serra. La tipologia de les naus permet una ocupació per part de petites

i mitjanes empreses, normalment centrades en activitats tradicionals d'aquest

sector. La proximitat al Vendrell i a les principals artèries de comunicació del país

han configurat el Molí d'En Serra com una sèu idònia per al transport a curtes

distàncies: cotxeres i transport de mercaderies.

2) El turisme

El municipi de Santa Oliva no és un terme dedicat al turisme. Per la seva situació a

l’interior de la comarca, sempre s’ha quedat al marge del que representa l’explotació

turística litoral, molt forta a Cunit, Calafell i El Vendrell des dels anys 60. Boom turístic

que experimentà tot el litoral català aprofitant el turisme de més pur sol i platja.

Tot i això, l'interior de la comarca va sofrí també el fenomen de la segona residència,

amb el boom de les urbanitzacions durant els anys 60 i 70, fet que respon, entre

d’altres factors, a la proximitat del mar i a les bones comunicacions a la comarca. A

Santa Oliva es traduí en Les Pedreres i el Camí dels Molins, així com l'ampliació del

centre històric. En aquesta última s'hi troba també l'únic càmping dins del municipi.

En general, el turisme és un sector molt poc explotat.


92

I.6. VECTORS AMBIENTALS

I.6.1. La gestió de l’aigua

1) Administracions competents i competències. La gestió de l'aigua a Santa Oliva es reparteix entre les administracions actuants:

l'Ajuntament del municipi i l'Agència Catalana de l'Aigua.

Proveïment d'aigua. Gestió de l'aigua potable. L'Ajuntament de Santa Oliva és propietari dels pous font de subministrament públic i

dels del Sindicat de Regants. Gestiona directament la xarxa en alta i en baixa de

proveïment. També realitza el control periòdic de la qualitat de l'aigua potable de

subministrament públic.

L'ACA realitza la inspecció de la qualitat de l'aigua potable (tant de pous com la

supervisió de les analítiques de fonts) i concedeix les autoritzacions d'aprofitaments

subterranis.

Proveïment d'aigua per reg. Gestió del reg. La Comunitat de Regants gestiona els pous contaminats l'any 1985 (Cal Martinet, Ca

la Marina i Ca l'Estanqué), dels quals actualment n'utilitzen dos perquè el tercer resta

tancat (Ca l'Estanqué i Ca la Marina). També gestiona el rec major.

Es gestionen ells mateixos l'aigua de reg.

Sanejament. Gestió de les aigües residuals.

L'Agència Catalana de l'Aigua és responsable i gestiona la xarxa en alta de

sanejament. Aquesta inclou els col·lectors generals de recollida de les aigües residuals

i la depuració d'aquestes aigües en l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Santa

Oliva.

L'Ajuntament té la titularitat i la gestió directa de la xarxa de clavegueram del municipi.

2) Ordenances municipals d’aigua. Santa Oliva té regulat tant l'abastament d'aigua potable com l'abocament a la xarxa de

clavegueram. Les ordenances reguladores són:

Reglament d'aigua (no es coneix la data de publicació al BOPT).

Reglament d'abocaments (BOPT núm. 95, de 25/04/00).


93

3) Consum d’aigua per abastament públic. Fig. 33: Consums diaris d’aigua facturada a Santa Oliva per habitant i per nuclis urbans (m3 /

habitant / dia). 2001.

Font: Agenda 21, a partir de les dades municipals.

La mitjana per habitant i dia és moderada (la catalana és de 250 l), però en alguns

nuclis és molt alta. Veiem que els nuclis amb habitatges unifamiliars tenen un consum

completament oposat als nuclis més compactats, ja que tenen un gran jardí o hort. Per

tant, són més insostenibles.

Fig.34: Consums totals d’aigua a Santa Oliva, segons comptadors generals. 2000 i 2001.

Font: Agenda 21, a partir de les dades de l’Ajuntament de Santa Oliva.

Veiem com els consums han seguit una tendència lleugerament creixent. Es deu

principalment a dos motius:

CASC HISTÒRICAMPLIACIÓ

("Canyelles")PG. IND.

L'ALBORNARRESTA DEL

MPI.1er. trim. 2000 13.584 4.062 3.249 80.735 2on. trim. 2000 14.868 6.588 3.891 85.613 3er. trim. 2000 22.770 11.760 4.830 89.060 4art. trim. 2000 20.382 3.939 5.529 66.110

TOTAL 2000 71.604 26.349 17.499 321.518 1er. trim. 2001 23.720 4.700 6.300 66.700 2on. trim. 2001 22.170 8.150 10.240 90.660 3er. trim. 2001 23.270 12.110 13.320 94.430 4art. trim. 2001 18.290 4.190 9.050 76.410

TOTAL 2001 87.450 29.150 38.910 328.200 483.710

143.130 107.940

101.420 131.220

110.960 128.420

95.960 436.970

CONSUM TOTAL MPAL. D'AIGUA (m3)

101.630

CONSUM TOTAL MUNICIPAL D'AIGUA (comptadors)

Consum d'aigua facturada per habitant i dia a Santa Oliva

82123

168

258313

483

239

0

100

200

300

400

500

600

Mitjana perdia

Camí delMolins

Sant Jordi Centrehistòric

Ampliació(Canyelles)

LesPedreres

Disseminats

litres / hab. / dia

mitjana facturada: 239 l / habitant/ dia


94

Per una banda, a l’increment de nombre d’habitatges i d’indústria (especialment a

causa del desenvolupament del polígon de l'Albornar). I de l’altra, als consums

creixents d’aigua en el sector domèstic, ja que el nostre estil de vida ens porta a uns

hàbits insostenibles (major freqüència d’ús del rentaplats i rentadora, però sobretot

augment del nombre de jardins i major reg d’aquests, etc.)

4) El sistema de sanejament

Tot i que 'EDAR hauria de funcionar ja al 100% del seu rendiment (21.000 m3/dia),

actualment només està rebent 4000 m3/dia. Cabal que procedeix dels municipis

d'Albinyana, la Bisbal del Penedès, una part de Santa Oliva i una part del Vendrell

(excloent les aigües grises dels barris marítims, on l'aigua s'aboca directament al mar

sense depurar, només passant per un filtre de gruixuts, fins que es pugui bombar cap

a la depuradora comarcal). L'aigua depurada va a parar directament al col·lector en

baixa, que transcorre pel Torrent del Lluc, i d'aquí va a parar a mar. Així, actualment,

gran part de l'aigua del municipi de Santa Oliva encara no es depura (el centre històric,

el Molí d'En Serra i una part de Les Pedreres).

L'EDAR supramunicipal començà a funcionar per Setmana Santa del 2000, però a rel

del aiguats del 10 de juny del mateix any, els bombaments i col·lectors foren totalment

arrassats pel corrent d'aigua. La planta s'aturà i, en conseqüència, es va fer buidar

tota, abocant l'aigua de la depuradora a llera. Això va provocar la contaminació per

nutrients d'alguns pous i l'endarreriment del seu funcionament normal i a ple

rendiment. Actualment, alguns bombaments encara no funcionen.

I.6.2. El soroll

Donat que al municipi de Santa Oliva s'ha realitzat la cartografia del cadastre sònic de

Catalunya, en aquest apartat ens referenciem a les dades en ella registrades.

Els resultats del cadastre sònic del municipi de Santa Oliva no es presenten en forma

dels nivells registrats, sinó segons les següents categories:


95

Dia Nit Dia NitA alta 60 dB (A) 50 dB (A) 70 dB (A) 65 dB (A)B moderada 65 dB (A) 55 dB (A) 70 dB (A) 65 dB (A)C baixa 70 dB (A) 60 dB (A) 78 dB (A) 73 dB (A)

Valors límit d'immissió Valors d'alarmaZona de sensibilitat acústica

TrànsitActivitats i veïnatge

23:00-7:00 (8 hores)22:00-7:00 (9 hores)

Dia7:00-23:00 (16 hores)7:00-22:00 (15 hores)

NitActivitat d’origen

Zona de sensibilitat acústica alta: són aquelles zones que demanden

una protecció elevada enfront del soroll (soroll de fons baix).

Zona de sensibilitat acústica moderada: que admeten una percepció

mitjana del nivell sonor.

Zona de sensibilitat acústica baixa: són aquelles zones que admeten

una percepció elevada del nivell de soroll (sorolll de fons més alt).

Font: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Fig.35: Valors límit d'immissió i d'alarma segons la legislació catalana vigent.

.

La proposta de Cadastre de soroll del municipi de Santa Oliva data de setembre de

2001 i distingeix tres zones:

- Sector Sud: Sant Jordi, Camí dels Molins i Carretera;

- Sector Central: Les Pedreres (inclou el nucli Molí del Blanquillo) i Molí d'En Serra;

- Sector Nord: Centre històric i ampliació (Canyelles).

A continuació comentem els resultats més destacats de la proposta de cadastre del

soroll per cadascuna d’aquestes zones.

1) Sector Sud. Sant Jordi, Camí dels Molins i Carretera. S’identifiquen majoritàriament zones de sensibilitat acústica moderada (al voltant del

Camí dels Molins) i de sensibilitat acústica alta (al sector nord i oest de la

urbanització).

L’entorn més immediat de la carretera TP-2125 del Vendrell a Santa Oliva es

cartografia com a zona de sensibilitat acústica alta, donat el trànsit que suporta

aquesta via i la presència d’alguna empresa.


96

Cal afegir que el futur pas del tren d’Alta Velocitat (AVE) pel bell mig del municipi

afectarà especialment aquests nuclis del Sud i també a Les Pedreres, ja que el soroll

emès és elevat i la freqüència de trens es preveu també molt important.

2) Sector Central. Les Pedreres i Molí d'En Serra. La pràctica totalitat de la urbanització de Les Pedreres es cartografia com a zona de

sensibilitat acústica alta, amb l’excepció de l’entorn més immediat de dos dels

principals carrers (Avinguda de la Mare de Déu del Pilar i Avinguda de la Mare de Déu

del Remei) que es cataloguen com a zones de sensibilitat acústica moderada.

L’àmbit del sòl industrial del Molí d’en Serra i el seu entorn més immediat es cataloga

com a zona de sensibilitat acústica baixa.

3) Sector Nord. Centre històric i ampliació ("Canyelles"). La pràctica totalitat del centre històric (amb excepció de l'entrada a Santa Oliva- tram

que uneix la població amb la carretera TP-2125) i de la urbanització Canyelles es

cartografien com a zones de sensibilitat acústica alta.

I.6.2. Qualitat de l'aire i contaminació atmosfèrica

D’acord amb el mapa de principals fonts d’emissions del Departament de Medi

Ambient, al municipi de Santa Oliva no hi ha localitzat cap gran focus puntual emissor.

Els més propers estan situats: l’un al costat de l’Arboç –Cristalería Española- i l’altre al

municipi de Cubelles -Central Tèrmica de Cubelles-.

Quatre empreses del municipi de Santa Oliva estan registrades en el CAPCA i són les

següents: Andrés y Plasa SA (APSA), Barnizados y Patinados S.L., FAENPLAST S.A.

i Y-TEC EUROPA S.A.

D'altra banda, les informacions més fidels que es poden tenir actualment de la qualitat

de l’aire de Santa Oliva s’obtenen a partir de les estacions fixes de la XVPCA i de les

estacions manuals de la comarca, les més properes de les quals a Santa Oliva estan a

l’Arboç i a Bellvei. Aquestes estacions, segons comunicació del Departament de Medi

Ambient de la Generalitat de Catalunya, només mesuren les partícules sòlides en

suspensió i els resultats s'exposen a continuació.


97

Fig.36: Concentració de partícules en suspensió per gravimetria (en μg/m3). Abril 2000 – març

2001.

Font: Estacions manuals de la XVPCA. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya.

Fig.37: Concentració de partícules en suspensió per gravimetria (ug/m3). 1995-2000.

Font: Estacions manuals de la XVPCA. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya.

I.6.3. Energia

1) Subministrament d’energia

L’energia emprada en el municipi de Santa Oliva és, essencialment, l’elèctrica i la

generada pels gasos liquats del petroli.

L’energia elèctrica. Infraestructures i consums. El subministrament d’energia elèctrica als nuclis de població i centres de producció del

municipi de Santa Oliva és a càrrec de la companyia FECSA-ENDESA.

De la xarxa de transport i distribució d’energia elèctrica, al terme municipal, cal

destacar una gran línia de transport de 380 Kv que travessa el terme (d’est a oest), al

sud del centre històric. Diverses línies de baixa i mitja tensió s’encarreguen de

subministrar l’energia elèctrica als diferents punts de consum del municipi, les quals

tenen tensions entre els 25Kv i els 6 Kv. D’elles parteixen derivacions a diverses

estacions transformadores, d’on surten les línies de baixa tensió.

Any Mitjana anual Percentil 95 Mitjana anual Percentil 95 Mitjana anual Percentil 951995 173 363 - 121 1941996 112 219 92 172 105 1841997 99 178 - 100 1611998 84 158 87 137 79 1191999 72 134 82 146 76 1362000 68 120 - 69 114

L'Arboç Ajuntament L'Arboç col.legi St. Julià Bellvei parvulari

Municipi Ubicació Mitjana anual Percentil 95 Nº mostresL'Arboç Ajuntament 68 120 137L'Arboç Col.legi públic St. Julià 81 154 52Bellvei Parvulari 69 114 149

Valor límit o llindar (01/04/00 a 31/03/01) 150 300


98

SECTORS SANTA OLIVA % sb 1998Construcció i obres públiques 0,20%

Industrial 32,72%Primari 3,13%Terciari 44,43%

Usos domèstics 19,52%TOTAL 100,00%

SECTORS BAIX PENEDÈS % sb 1998Construcció i obres públiques 0,58%

Energètic 0,06%Industrial 42,39%

Primari 1,18%Terciari 23,16%

Transport (Tracció elèctrica) 5,41%Usos domèstics 27,24%

TOTAL 100,00%

Santa Oliva

0%33%

3%44%

20%

Construcció i obres públiques IndustrialPrimari TerciariUsos domèstics

Baix Penedès

43%

1%23%

5%

27%0%1%

Construcció i obres públiques EnergèticIndustrial PrimariTerciari Transport (Tracció elèctrica)Usos domèstics

Catalunya

47%

1%28%

2%

22% 0% 0%

Construcció i obres públiques EnergèticIndustrial PrimariTerciari Transport (Tracció elèctrica)Usos domèstics

SECTORS CATALUNYA % sb 1998Construcció i obres públiques 0,42%

Energètic 0,45%Industrial 46,59%

Primari 0,90%Terciari 27,79%

Transport (Tracció elèctrica) 2,17%Usos domèstics 21,69%

TOTAL 100,00%

Fig. 38: Evolució de l’energia elèctrica subministrada a Santa Oliva. 1992-1998.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades del SAPE.

Fig. 39: Energia elèctrica subministrada per sectors a Santa Oliva, Baix Penedès i Catalunya.

1998. En percentatges.

Font: Agenda 21 Santa Oliva, a partir de les dades del Servei de Planificació i Energia

Elèctrica. Direcció General d’Energia i Mines (juny 02).

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

kWh (en milions)SANTA OLIVA


99

El perfil santolivenc és força diferent del comarcal i del català. Mentre en aquests dos

últims gairebé la meitat es destina a consum industrial, a Santa Oliva aquesta part

s’inverteix en el sector terciari. També resta reflectida la importància de l’agricultura

(un 3% vers l’1% de la comarca i de Catalunya), així com un menor pes relatiu del

sector domèstic, propi de municipis no tan urbans.

Els combustibles fòssils. El gas natural canalitzat. El gas natural canalitzat arriba a molt pocs municipis de la comarca: els costaners (El

Vendrell, Calafell i Cunit), l'Arboç -per la important concentració d'indústria que ha

tingut sempre, especialment per Cristalería Española, S.A.-, Bellvei i també els nuclis

de Santa Oliva que toquen al Vendrell: la carretera i el Sant Jordi.

Les energies renovables L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) disposa d’un registre de les instal·lacions que

utilitzen fonts d’energia renovable als municipis catalans. En el cas de Santa Oliva, i

realitzada la consulta en data maig de 2002, se’ns ha confirmat que no hi ha cap

instal·lació que utilitzi fonts d’energies renovables (ni tampoc a la comarca del Baix

Penedès, si bé hi ha diverses centrals de cogeneració en funcionament).

Altres instal·lacions i infraestructures de transport o subministrament d’energia - L’etilenoducte Tarragona-Martorell. Infraestructura que travessa el terme en

direcció nordest-sudoest, d’una forma més o menys paral·lela al recorregut de

l’autopista. És propietat de l’empresa Hispavic Industrial S.A., que hi disposa d’una

servitud variable (entre 3 i 8,5 metres), tant de pas com d’ocupació temporal, per a

realitzar-hi reparacions i/o tasques de manteniment.

- Un gasoducte. El gasoducte Arboç-Tivissa. Infraestructura que travessa una petita

part del terme en direcció est-oest i que és propietat de l’empresa Hispavic

Industrial S.A. Amb un desdoblament previst que té el seu origen en la posició 9

del gasoducte esmentat i que finalitza en la posició 15 del mateix, a Tivissa,

discorrent paral·lel al ja existent.

- 3 benzineres. Situades una al polígon industrial Molí d’en Serra, una altra al

polígon industrial de l’Albornar i una altra a l’interior de les instal·lacions de

l’IDIADA.


100

2) Contaminació lumínica La majoria de l’enllumenat de Santa Oliva s’adequa a la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn,

especialment a l’article 6, segons el qual la il·luminació ha de ser per sota la horitzontal

(és a dir, no “il·luminar el cel” i perdre tota l’energia destinada a aquest ús i perjudicar,

conseqüentment, la fauna, els veïns, ..., sinó destinar-la íntegrament a il·luminar el

carrer). S’hi adeqüen tant els fanals antics com els nous.

Per tant, la contaminació lumínica a Santa Oliva és mínima.

I.6.4. Els residus 1) La generació de residus municipals

A Santa Oliva, durant l'any 2003 s'hi generà la següent quantitat de residus:

Fig 40: Generació de RSU a Santa Oliva. 2003. Comptabilitzant l'esporga i sense

comptabilitzar-la.

En aquesta taula veiem que la generació de residus per habitant i dia és elevadíssima.

Per una banda, les podes incrementen molt aquesta xifra.

Tot i sense considerar les podes, que se’n generen moltes degut a la tipologia

d’habitatges tipus xalet, la generació total és molt elevada (1.642 tn totals): 1,68

kg/hab/dia. Comptant-les, els santolivencs generen 2,22 kg/hab/dia. Força per sobre

de la mitjana de Catalunya.

FRACCIÓ PES (kg) % FRACCIÓ PES (kg) %Rebuig 1.518.090 70,14% Rebuig 1.518.090 92,40%

Vidre 35.600 1,64% Vidre 35.600 2,17%

Paper i cartró 34.436 1,59% Paper i cartró 34.436 2,10%

Envasos lleugers 8.921 0,41% Envasos lleugers 8.921 0,54%

Esporga 521.560 24,10% Voluminosos 45.820 2,79%

Voluminosos 45.820 2,12% TOTAL 1.642.867 100,00%

TOTAL 2.164.427 100,00%

Nº habitants 2.672Nº habitants 2.672

kg / hab / dia 1,68kg / hab / dia 2,22

NOTA: No es tenen dades de piles i medicaments.Font: Elaboració pròpia a partir dades del Consell Comarcal i dades municipals.


101

Fig.41: Generació de rebuig per habitant a Santa Oliva. 1996-2003.

La taula i el gràfic ens mostren quina ha estat l'evolució en la generació de rebuig en

els darrers anys. Tot i existir la recollida selectiva, la baixa consciència ambiental i la

poca predisposició al reciclatge que ofereix la tipologia de determinats nuclis poden

explicar aquesta elevada generació de rebuig. També l'estacionalitat, que esbiaixa els

resultats perquè les persones no empadronades no resten comptabilitzades.

La tendència en la generació de rebuig per habitant és creixent.

ANY 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003Nº habitants 1.847 2.145 2.178 2.214 2.270 2.370 2.672Tones (tn) 1.034,99 1.103,88 1.156,88 1.183,93 1.284,66 1.365,14 1.518,09Tn / hab. / any 0,56 0,51 0,53 0,53 0,57 0,58 0,57Tn / dia 2,84 3,02 3,17 3,24 3,52 3,74 4,16kg / hab / dia 1,54 1,41 1,46 1,47 1,55 1,58 1,56

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de COSBAPSA.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003

habitants

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

1,60kg / hab. / dia

Nº habitants kg / hab / dia


102

I.7. RISCOS AMBIENTALS I.7.1. Inundacions

Santa Oliva ha viscut diversos episodis d'inundacions en la seva història, però entre

els més recents, els aiguats de 10 de juny de 2000 van ser els més forts.

La Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT per a les Conques

internes de Catalunya (Agència Catalana de l'Aigua, 2003), preveu les zones

potencialment inundables en el municipi de Santa Oliva:

Mapa 8: Zones potencialment inundables de Santa Oliva des del punt de vista

geomorfològic.


103

Font: Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT per a les Conques

internes de Catalunya (Agència Catalana de l'Aigua, 2003).

NOTA: Límits del terme aproximats.

Fig. 42: Llegenda de les zones potencialment inundables de Santa Oliva des del punt de vista

geomorfològic.

Font: Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT per a les Conques

internes de Catalunya (Agència Catalana de l'Aigua, 2003).

Aquest estudi fou redactat amb l'objecte de reduir al màxim el risc d'afeccions de les

inundacions, que posen en perill vides humanes o ocasionen nombroses pèrdues

materials. Té l'objectiu de l'estudis de riscs en matèria de protecció civil, però per a

projectes de detall com ponts, canalitzacions o per a informes associats al

Planejament Urbanístic el propi estudi cita que caldrà la realització d'estudis

hidrològics i hidràulics específics.

L'estudi presenta una doble vessant: des del punt de vista geomorfològic i des de la

modelització. La cartografia per modelització només abasta les zones amb major risc,

per tal de detectar millor els punts crítics i les afeccions sobre el planejament.

A Santa Oliva no hi trobem punts crítics i la cartografia existent és únicament des del

punt de vista geomorfològic, exceptuant una petita àrea del Sud del terme per la

conflictivitat del creuament de la línia de RENFE-Rodalies per damunt del Torrent del

Lluc i les seves conseqüències especialment aigües avall, al Vendrell.


104

Davant de la imatge anterior, veiem que les zones de més risc d'inundació es troben al

polígon Molí d'En Serra i al sud del terme, on es desenvoluparà el sector R-1 i on ja hi

ha el barri de Sant Jordi, la Carretera i el Camí dels Molins.

Cal tenir en compte que la Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60) té entre els

seus objectes pal·liar els efectes de les inundacions i sequeres. En aquest context,

estableix la importància de la conservació dels ecosistemes de ribera i la necessitat de

la seva conservació en bon estat com a part directament implicada en la conservació i

millora dels ecosistemes aquàtics.

I.7.2. Risc industrial

La indústria de Santa Oliva no presenta un risc exterior que pugui vulnerar la protecció

civil. No obstant, el major risc que comporta és el d’abocaments accidentals, ja que

s’assenten damunt l’aqüífer de sorres de Santa Oliva. Podria comportar, com ja va

succeir l’any 86, el tancament de pous i una alarma entre la societat civil.

D’altra banda, però, l’incendi de qualsevol de les indústries del Molí d’En Serra seria

fàcilment extensible a alguna nau adjunta, de forma que es troba a faltar un protocol

d’actuació per a aquestes situacions.

I.7.3. Risc electromagnètic A Santa Oliva, trobem les línies elèctriques i la futura catenària de la Línia d'Alta

Velocitat (LAV), així com les possibles implantacions d'instal·lacions de

ràdiocomunicació.

Existeixen dues normes principals a l’hora d’establir els nivells de referència

d’exposició a les emissions electromagnètiques. Són:

- La Recomanació del Consell de la Unió Europea de 12 de juliol de 1999, relativa a

l’exposició del públic en general a camps electromagnètics.

- Els límits establerts per la Comissió Internacional sobre la Protecció de les

Radiacions no ionitzants (ICNIRP).


105

Aquestes dues fonts fixen els nivells de referència per a l’exposició del públic en

general als camps electromagnètics de 50 Hz (la freqüència de les línies d’alta tensió)

en 5 kV/m per a la intensitat de camp i en 100 μtesla per a la densitat de flux magnètic.

Aquests valors, traduïts en termes de relació entre nivell de camp electromagnètic i

distància mínima de separació a una línia elèctrica, s’exposen en la següent taula i es

registren en el Real Decreto 1066/2001 de 28 de septiembre por el que se aprueba el

Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público

radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección

sanitaria frente a emisiones radioeléctricas.

Font: Informe final de la Comissió d’Experts en matèria de línies elèctriques d’alta tensió,

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (gener 2001)

En relació amb les dades presentades en aquesta taula, cal dir que la línia d’alta tensió

de 380 KV que travessa el terme compleix aquestes distàncies fins a les vivendes més

pròximes (les quals es troben a la urbanització les Pedreres, a uns 20 metres de la

línia elèctrica).

Cal dir, però, que hi ha una línia elèctrica de mitja tensió que travessa part de la

urbanització de les Pedreres (la creua per l’entrada de la urbanització i pel NW) i que,

en algun cas, no compleix la distància mínima recomanada de 5 metres.

Referent a l’impacte de les antenes de telefonia mòbil, a Santa Oliva, el POUM preveu

la instal·lació d'aquestes antenes en una zona allunyada dels nuclis urbans.

Tensió de la línia elèctrica (en kV)

Distància mínima a la línia elèctrica (metres)

Fins a 66 5,0110 5,0132 5,0220 5,5380 7,1


106

PART 2: DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL

II.1. MARC SOCIAL

* Consciència política de la importància de la interrelació social i la comunicació dels nuclis.

- Males comunicacions internuclears dins el terme. Poca interrelació social entre nuclis.

* Força diversitat cultural i urbana en el conjunt del terme.

-

*- Inexistència d'una Comissió de Festes.

*-

La fragmentació i l'aïllament, virulentats per la pròpia estructura urbana, es reflecteixen en un mínim associacionisme i molts conflictes veïnals. El vandalisme i els robatoris són molt més freqüents en aquestes àrees i la necessitat de serveis socials i policials hi és molt més elevada. També és així al Sant Jordi.

- Distribució desproporcionada dels espais públics.Massa zones verdes a Les Pedreres i excessiva concentració d'equipaments al casc històric.

- Xarxa de fibra òptica inexistent. Inexistència d'altres sistemes de telecomunicació ràpida.

Amb representants de cada nucli o diverses entitats. Podria fomentar la interrelació dels nuclis en l'organització d'actes culturals i lúdics.

L'ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL TERME MUNICIPAL I LA SEVA TIPOLOGIA SOCIALBones inèrcies existents. Obstacles socials, culturals, tecnològics i urbans.

Molt poca diversitat social i urbana dins de cada nucli. L'estructura urbana i la tipologia social dins de cada nucli és molt homogènia.

El casc històric i la seva ampliació ofereixen un bon entramat social. Solidari, força cohesionat i amb tradició associativa i voluntat de participació.

Els recursos disponibles per a un habitant de Santa Oliva són molt amplis. Tant en equipaments com en zones verdes.

Les Pedreres i el Camí dels Molins tenen un perfil essencialment individualista i antagònic a les bases per forjar un arrelat sentiment de comunitat.

MATRIU DAFO:Fortaleses- Debilitats; Oportunitats - Amenaces

Punts forts Punts febles


107

Oportunitats Amenaces

La Rambla prevista pot fomentar la interrelació social entre nuclis.

• El creixement urbanístic dispers i en baixa densitat fomentarà l'aïllament i l'individualisme, amb els greus problemes socials derivats.

Creixement urbanístic paulatí. Redesenvolupament.Per una major concentració de població i el foment del petit comerç, dinamitzador també del contacte social.

Per evitar la pèrdua de la memòria històrica i la creació d'un sentiment de rebuig.

• El ràpid creixement demogràfic i urbanístic pot fer perdre la identitat i fomentar el rebuig.Tal i com ha passat al Vendrell, pot fomentar la pèrdua de la memòria històrica i el rebuig dels santolivencs per la nova societat i l'entorn. Pèrdua del sentiment d'estimació.

Tipologia mixta d'habitatges en un mateix barri i reconquesta de l'espai públic.

• Pèrdua de diversitat social dins els nuclis i en el conjunt del terme.

Afavorint la convivència de nuclis familiars amb diferents nivells de renda, diferents nivells de formació i diferents tipus de feina.

Segregació segons classes socials, nivell d'instrucció, llengua utilitzada, nivells de rendes i edats. Augment de la intolerància i el classisme.

• Pèrdua del potencial d'activitat empresarial (petit comerç).La baixa densitat i la dispersió desincentiven el petit comerç, ja que no hi ha concentració de població i aquesta tendeix a anar a comprar a grans superfícies comercials, on ho troba tot en un mateix viatge.

El centre cívic de Les Pedreres, els espais públics compartits i la reflexió del verd de Les Pedreres.

• La concentració d'equipaments al centre històric i l'excés de zones verdes a Les Pedreres. El distanciament dels barris del Sud.

El Centre Cívic de Les Pedreres fomentarà l'associacionisme i l'articulació del teixit social en aquest barri.

L'excés d'equipaments al centre històric minvarà el sòl existent en aquest nucli i també les oportunitats per trobar-hi habitatge disponible.La gran deficiència d'equipaments en els altres barris és un obstacle per a la seva articulació social.

La desatenció dels barris del Sud (Carretera i Sant Jordi) en espais públics, equipaments i neteja viària podria comportar un desig d'aquesta població de segregar-se de Santa Oliva i agregar-se al Vendrell.

El foment d'un teixit social cohesionat i de tradició participativa

•

La tendència passiva de les entitats delega la responsabilitat a l'Ajuntament i difumina els interessos col·lectius. Les demandes arribaran a ser individuals, de les persones més actives i emprenedores, però la insatisfacció serà creixent i l'aïllament també.

La creació d'una comissió de festes també enriquiria el procés participatiu, així com la implicació en la dinàmica del terme i la interrelació i comprensió entre nuclis.

Les conseqüències sobre la pèrdua del respecte vers els altres i vers els béns públics, l'incivisme, la insolidaritat i la inseguretat ciutadana es veurien molt agreujades i els serveis socials d'assistència bàsica sofriran un dràstic augment de la demanda, de necessitat de cobertura immediata per un agreujament dels problemes trobats.

L'ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL TERME MUNICIPAL I LA SEVA TIPOLOGIA SOCIAL

Els equipaments destinats a l'ús compartit entre diferents entitats podran reduir-ne l'actual infrautilització, fomentaran el contacte social i també la responsabilitat dels individus vers els béns de la comunitat.Les actuals zones verdes, disperses i poc conservades, podrien reorganitzar-se per augmentar la densitat d'habitatge de determinades zones i fomentar l'existència de punts de trobada social a l'aire lliure.

La diferència d'oferta d'equipaments en els nuclis podria ser una font de conflicte social. Per tant, la distribució futura dels equipaments hauria d'integrar-se en una política general amb objectius clars i definits. Ben transparents, d'abast al públic i ben argumentats.

La fragmentació actual podria comportar greus problemes socials i d'integració. Manca d'arrelament i pèrdua d'identitat.amb entitats autònomes i independents en la seva

gestió. Responsables de sí mateixes i dels actes que organitzen. Entitats que enriquiran l'oferta cultural i de lleure del terme, la identificació dels individus amb el territori i afavoriran la integració dels nouvinguts.

Major requeriment d'atenció i serveis socials a l'Administració, major demanda policial, creixement del vandalisme i el gruix del jovent desatès, insatisfacció ciutadana, sentiment de frustració i mínima identitat i participació, mínima solidaritat, augment dels problemes psíquics individuals...

Convivència d'edats i nivells d'instrucció en un mateix espai. Per exemple, els avis amb la petanca, les mares amb els nens en la terrassa del bar de la plaça i els adolescents en un banc.


108

El replantejament del model de ciutat i la reflexió respecte la qualitat de vida.

•

El consum d'aigua i energia augmentarà.

La mobilitat obligada també augmentarà. Caldrà invertir més en infraestructures viàries (en detriment de prestacions a joves i avis) i en detriment de la tranquil·litat que avui atreu la població.

Les repercussions socials han estat esmentades en el primer apartat.

El poble o vila per a viure-hi i viure'l. • La influència del Vendrell. Santa Oliva, un suburbi.La pressió del Vendrell atreurà un perfil concret de nouvinguts (es redueix la diversitat social). Conferirà un caràcter suburbial al terme, especialment en la seva meitat sud -afectant també al nord-.

• La ciutat dormitori.

L'oferta d'un paisatge urbà i rural de qualitat; d'una societat dinàmica, cívica, solidària i cohesionada; d'un espai públic atractiu per a l'ús; d'uns nuclis on es puguin satisfer les necessitats bàsiques a peu (pa, quiosc, supermercat...); on la canalla hi pugui créixer i ser autònoma i hi pugui passejar tranquil·lament; on els avis es vegin acollits; on hi hagi activitat i visites culturals; amb oferta de treball al terme o a les rodalies; on els joves s'hi puguin quedar i ho vulguin...

I que tingui a prop els avantatges d'una vila que els ofereix més serveis, però que està perdent la tranquil·litat i la identitat...

LA PRESSIÓ EXTERNA SOBRE SANTA OLIVA

La generació de residus i la contaminació de l'aire també creixeran.El model de ciutat: donarà més tranquil·litat als

santolivencs i nouvinguts? afavorirà la cohesió social? Fomentarà el treball i l'activitat econòmica al terme? Serà més just per a les generacions futures? Quins espais lliures deixarà? I tants altres interrogants a plantejar.

La convivència de generacions, diversitat de rendesi nivells d'instrucció en un mateix lloc. La possibilitat de desenvolupar idees empresarials al terme i la possibilitat de treballar-hi o treballar a les rodalies. La possibilitat de fruir d'activitats culturals i lúdiques, associatives i serveis al terme (restaurants, botigues...). Molts nouvinguts continuaran treballant a l'àrea metropolitana

o, si més no, a les grans ciutats veïnes (El Vendrell, Tarragona, Vilafranca). Els nuclis residencials del terme no desenvoluparan vida pròpia (la tipologia de baixa densitat ho desincentiva), sinó que seran únicament el dormitori de la majoria dels residents.

Oportunitats (continuació) Amenaces (continuació)

El creixement dràstic de la població: quines repercussions tindrà? Com s'afavorirà l'arrelament?

Es tendeix a un creixement en forma de ciutat difosa (baixa densitat i segregació d'usos) per oferir una millor qualitat de vida. Però en realitat es tradueix en una pèrdua de qualitat de vida per a la comunitat.

Per què Santa Oliva té avui una bona qualitat de vida? En què canviarà i què la farà millorar amb la ciutat prevista? Quin tipus de "qualitat de vida" hi haurà?


109

II.2. MARC TERRITORIAL 1) Paisatge rural i espais lliures

* Paisatge genuïnament rural a la majoria del terme. -

* Paisatge agrari continu (no fragmentat). Visuals àmplies i obertes. Percepció d'espai lliure.

* Permanència d’elements constructius centenaris i mil·lenaris (pedra seca, masies...).

-

* Centre històric típicament tradicional.-

- S'ignoren els beneficis d'un paisatge lliure sobre la salut, l'economia, la productivitat i l'aprenentatge.

- Consideració del sòl agrícola com una reserva per a sòl urbanitzable.

- Instal·lacions degradades (antics hivernacles, indústries...)

- Monotonia visual de Les Pedreres i, en menor mesura, de l'ampliació del casc històric.

* Proximitat física del camp al ciutadà - Asfaltat de camins. Motorització dels camins.Necessitat d'ampliació per al pas de transeünts.

*

* El paisatge rural com a símbol d'identitat dels santolivencs. La facilitat per accedir-hi o per gaudir-ne visualment ha forjat un fort símbol d'identitat al terme. Major arrelament al territori i a la realitat social on viuen. Sentiment de comunitat.

* Sensació de tranquil·litat.

Existència de visuals poc atractives a l'observador.

Pèrdua de sensació rural. Foment d'una societat essencialment urbana.

gràcies a la petita extensió dels nuclis urbans. L’accés a l’entorn agrícola es pot fer prescindint del vehicle.

Augment dels furts agrícoles i vandalisme sobre les construccions històriques.

Accessibilitat a l'entorn rural. Urbanització dels accessos a l'entorn rural.

Accessibilitat al camp en un entorn tranquil i segur. Per camins no transitables per vehicles.Repercussions positives en les persones: els infants que en gaudeixen i que ho recordaran de grans, els adults que ho disfruten directament o a través dels seus fills, etc.

Es manté el paisatge agrari del sud del casc històric. Però no es considera la component emocional i de percepció dels altres nuclis residencials i des de les principals vies de comunicació del municipi.

Presència en augment de barreres visuals. Fragmentació de l'espai lliure.

Ignora els desigs i expectatives de la població (desconeguts per la manca de tallers de participació activa en el procés de redacció).

De gran valor paisatgístic, històric, cultural, educatiu i ecològic.

Conservació de la identitat rural al terme. PGOU amb poca consciència de la identitat, la memòria històrica i recent de la població i les visuals.




110


•

* - Pèrdua del sentiment i del desig de pertinença.

*

-

* Millora de la qualitat de vida.

-

I, sobretot, per la dràstica pèrdua d'un entorn identificador i vinculat a les vivències i expectatives individuals.

- El llegat a les generacions futures? Un suburbi del Vendrell.

- Desconeixement del món agrícola. Societat urbana. Pèrdua del respecte a la propietat agrícola.Per part d’una població que n’estarà totalment deslligada i que la desconeixerà. La patirà un sector professional que es trobarà desprotegit i desmotivat (com està succeint al camp de Tarragona).

•* - Desconeixement general, per part de la societat, dels

efectes positius del paisatge natural.

-

* Potencial didàctic, cultural i ecològic del paisatge rural i els seus elements centenaris.

- Creixent homogeneïtzació del perfil del santolivenc i del nouvingut.

* Diversificació del perfil del santolivenc i del nouvingut.

- Grans limitacions al desenvolupament del turisme.

* Impuls del turisme.

Pèrdua irreversible d'un símbol en la memòria col·lectiva. Forta sotregada al sentiment de comunitat, avui ja força deteriorat.

Llegat cultural i natural a les futures generacions. La protecció dels elements constructius rurals, de caràcter centenari -com les barraques, els pous, els marges i els mateixos camins, en el seu estat tradicional-. La protecció d'un entorn lliure, obert i atractiu a l'observador (resident o visitant). La preservació del centre històric.

Deteriorament de la qualitat de vida (soroll, estrés, congestió, societat fragmentada...)

Atracció de persones amb diferents nivells de rendes i nivells culturals segons el paisatge circumdant i la qualitat de la vivenda.

En detriment del potencial empresarial, la tolerància i l'aprenentatge adquirit d'aquells amb estils de vida diferents.

Percepció de llibertat i tranquilitat. Tònic per a la salut psíquica. Difusió activa dels seus avantatges (salut, productivitat, aprenentatge). La societat intueix els efectes positius dels espais lliures,

però no en té constància constatada. Conseqüentment, la valoració d'aquest es fa sobre espais llunyans i grans, com els parcs naturals. No es valora l'entorn immediat, i això es reflecteix en el planejament.

La difusió activa dels efectes saludables del paisatge rural de Santa Oliva pot actuar com element clau en la valoració del terme i l'atracció d'una població sensibilitzada, formada i socialment responsable. La conservació del paisatge agrícola al llarg de la Carretera pot afavorir aquesta percepció. I la conservació entorn dels polígons pot afavorir la productivitat laboral de les empreses del terme.

Limitació del potencial didàctic i cultural. Que es veurà reduït a espais relictuals i requerirà el desplaçament voluntari dels individus per a conèixer el seu entorn i les seves arrels.

Que tendeix a una gran valoració del lleure i l'espai lliure i que serà molt alta en relació amb l'entorn més immediat del Vendrell.

Modificació del PGOU. Preservació de la identitat del municipi i forja del sentiment d'orgull.

Manteniment i desenvolupament del PGM. Pèrdua de la identitat i rebuig pel terme per part de la població santolivenca.

Aprofitament del potencial del paisatge rural. Desaprofitament del potencial del paisatge rural.

Conservació de la memòria històrica dels habitants de Santa Oliva i d'una conca visual contínua. Per un paisatge ràpidament despersonalitzat i artificialitzat

en excés, que porta implícit un estil de vida més consumista, individualista i materialista.Per la percepció ciutadana que tot està urbanitzat, ja que en el trajecte fins al Vendrell serà un continu urbà. Per la dràstica pèrdua de les arrels i de la memòria històrica (les vivències) davant la inexistència d'un període d'evolució paulatina i adaptació.


111

2) Paisatge i medi urbà

* -

*

* -

* - Manca de connexió entre els nuclis.- Tipologia residencial, cultural i social diferent entre nuclis.

- Poca diversitat social i activitat econòmica inserida.- Dèficit d'estructura urbana que potenciï els usos comercial

i de serveis. - Manca d’espai comercial a 500 m de l’habitatge (anar-hi a

peu).- Manca d'espais estructurats de relació.

- Baixa densitat d'alguns assentaments residencials (insostenibilitat i manteniment elevat dels serveis).

- Estructura residencial de segona residència -les Pedreres-; de polígon residencial -Sant Jordi- i suburbana -Camí dels Molins i carretera-.

* Proximitat als serveis comarcals: hospital, ensenyament mitjà i universitari, centres culturals, serveis, insfraestructures comarcals i urbanes.

- Efecte de creixement perifèric: polígons residencials enganxats a la Vila, equipaments supramunicipals, activitats periindustrials i agrícoles dependents, sense cohesió ni voluntat d'organització.

- Manca d’hàbits de sostenibilitat en l’edificació: estalvi d’energia, reducció de residus, foment del reciclatge a casa (espai), reducció de consums d'aigua...

- Inexistència de promoció d’habitatge social. - Excés de zones verdes, especialment a Les Pedreres.

Concentració d'equipaments al centre històric i dèficit a la resta.

- Poca promoció de les telecomunicacions a la comarca i al terme. Necessitat de polítiques que facilitin, com a mínim, l'arribada de la xarxa per a garantir una navegacio ràpida. Cal tenir en compte que la importància de l'accessibilitat a la informació (o accessibilitat virtual) serà tant o més decisiva en un futur immediat que l'accessibilitat física d'avui.


Bona posició estratègica respecte el territori metropolità.

Gran capacitat d'atracció d'activitats econòmiques i residència.

Punts forts

Influència de la capital comarcal i la franja litoral sobre el municipi.

Influència negativa de la proximitat de la capital comarcal.

El territori municipal. Fragment de fragments.

Possibilitats de localització d'activitats econòmiques especialitzades a l'Albornar.Capacitat del territori d'estructurar, dimensionar i interrelacionar residència, activitats i serveis compatibles amb el territori no urbanitzat.

La posició i estructura del municipi indica que el seu territori forma part d'un de més ampli, la comarca, i aquesta del territori costaner, el qual es connecta amb les connurbacions de Barcelona i el Camp de Tarragona.

Previsió d'un eix connector dels nuclis al PGOU.

Això comporta una dependència territorial: s'alimenta del Vendrell; l'Albornar és adjunt a altres termes; l'IDIADA és supramunicipal; les demandes de segona residència i d'activitats logístiques són demandes metropolitanes.

Punts febles

Municipi amb diversos nuclis urbans separats i tipològica i socialment diferents.

Dèficits en la residència.

Dèficits en l'actualització de les telecomunicacions.

Eix que connectarà els nuclis i que permetrà la mobilitat internuclear en modes de transport sostenibles (a peu, en bicicleta, patins...).


112

* Existència de corredors biològics: torrents, rieres i xarxa agrícola.

-

* Paisatge agrari poc fragmentat. Sensació d'espai lliure i confort visual.

* Riquesa agrícola de gran valor paisatgístic.*

-*

-* Centre històric d'alt valor ambiental, arqueològic i

arquitectònic.*

- La vegetació a la via pública (no només a places) és essencial per incentivar el passeig. Tant per l'ombra (creació de microclimes) com per l'efecte suavitzador del paisatge urbà.

Xarxa de camins agrícoles d'un alt potencial estructurant del territori. Inexistència de protecció arquitectònica al centre històric

(pla especial). Elevat grau d'harmonia entre la relació espai urbà-espai agrícola. Paisatge urbà monòton i poc atractiu, especialment a Les

Pedreres.

El creixement urbanístic previst afecta l'espai agrícola i fluvial, el qual ha estat fins ara el paisatge més característic i significatiu del territori municipal i de la plana Penedesenca.

Manca de vegetació a la via pública.

Deficiències en el tractament del paisatge urbà i monotonia visual en alguns nuclis.

L'actual PGOU (2001) preserva la zona agrícola de regadiu, entre el Torrent del Lluc, Bellvei i el Centre històric.

Punts febles (continuació)Punts forts (continuació)

Qualitat paisatgística i ambiental excepcional. Disminució del territori agrícola i abandonament dels espais fluvials.


•

* -

-

*-

*

-*

-

*

•

-

* El creixement urbà del Vendrell cap al Nord passa pel territori de Santa Oliva.

*

•- Incapacitat d'atracció de llocs de treball qualificats.

* - Especialització territorial accentuada. Risc en crisis.

- Impacte visual i fragmentació de l'espai lliure.

-

* Possibilitat d'habitatge social en cada nucli.

* Capacitat de transformació cap a la sostenibilitat, la integració i la diversitat.

Nuclis residencials amb potencialitats urbanes.Dotacions d'equipament i espais públics adequades a la llei, accessibles a ells per part de la població (a cinc minuts a peu en alguns nuclis).

Influència negativa sobre l'estructura social del municipi (homogeneïtzació de la població nouvinguda, que respon a un perfil molt típic).

Possibilitats d'escollir el model territorial més adequat.

Possibilitat, per la situació geogràfica, de seleccionar les activitats econòmiques més adients a un model territorial sostenible: alta qualificació de les activitats, reducció del consum de sòl, augment de la densitat de treballadors per hectàrea i diversitat en la qualificació laboral.

Possibilitat de redefinir el model de vila desitjat, amb incorporació de tècniques de participació ciutadana en l'adequació del planejament.

Model residencial anglosaxò -cases aïllades o en filera- de baixa densitat i dispers. Fomenta la sububialització del territori i la fragmentació social.

Augment de la densitat, oferta d'un atractiu paisatge i un atractiu espai públic i menor consum de sòl.Implementació de mesures per garantir un creixement paulatí de la població, apte per a la integració dels nouvinguts i l'adaptació dels residents que els acullen.

Les problemàtiques ja vigents al Vendrell (desarrelament, insatisfacció ciutadana pel creixement, inseguretat, rebuig a la immigració) poden formar part també de Santa Oliva si no s'inverteix la tendència urbanística i de projecció externa del municipi. La projecció actual: zona metropolitana econòmica, accessible i amb alta oferta de llocs de treball de baixa qualificació tècnica.

Amenaça de suburbialització dels nuclis urbans del municipi.

El creixement basat exclusivament en la demanda immobiliària porta a la homogeneització del territori i a la desaparició dels aspectes territorials originaris i generadors de la diversitat, harmonia i vitalitat: l'espai no urbanitzat -natural, agrícola, fluvial, d'oci, de parc... La velocitat amb què es produeixi el creixement pot portar, a més, desintegració, marginació i conflictivitat social.

El desenvolupament urbanístic indeferenciat, homogeni i localitzat sobre l'eix de la carretera TP-2125 porta a la dependència de la capital comarcal i un mínim atractiu visual (ex. Sant Vicenç dels Horts).

Creació d'un nucli ben equipat, amb massa crítica necessària per a mantenir la independència del municipi veí i, a la vegada, que participi dels avantatges dels serveis de la capital: estructura autònoma i complementària.

Oportunitat d'aprofitar la inèrcia urbana de la capital comarcal.

La segregació d'usos desincentiva el potencial d'instal·lació d'activitats econòmiques de serveis i petit comerç a les zones residencials. Alhora, desincentiva la vida social.

La vila mixta. Un fractal. La diversitat d'usos, tipologies urbanes i la diversitat social dins un mateix barri. Projecció externa de Santa Oliva com un barri del

Vendrell (suburbi del Vendrell).

Ocupació en extensió de les indústries logístiques.


113

•

* - Continuïtat en la infrautilització de l'espai públic. Dispersió dels equipaments i zones verdes.

- Mínim contacte social. Foment de l'individualisme i l'aïllament. Majors problemes individuals i col·lectius.

- Desarrelament de la població i mínima participació ciutadana.

- Increment del vandalisme i la inseguretat ciutadana.

•

* - Les característiques del creixement previst absorbeixen el protagonisme del centre històric i en redueixen la seva funció emblemàtica.

-* Possibilitat d'introduir l'habitatge de promoció

pública com element de diversificació social.*

* Possibilitat de potenciar el centre històric com a nucli sostenible. Activitats educatives i itineraris turístics demostratius.

•

* El paisatge agrícola com a motor del desenvolupament econòmic, social i cultural del municipi.

-

*

-*

Possibilitat de potenciar el nucli històric pels seus aspectes ambientals, socials, arquitectònics i arqueològics.

Disseny d'una Rambla connectora dels barris, no vertebradora de creixement, sinó integradora i enllaçadora del sòl urbà i l'espai agrícola: eix cívic.

La suburbialització del Vendrell i el paisatge urbà de la TP-2125 poden revertir negativament en el potencial turístic i atractor del centre històric.

Amenaces (continuació)Oportunitats (continuació)

Introducció de diversitat social, concentració i integració en els barris mitjançant actuacions integradores de la residència i els espais públics (equipaments i zones verdes):

Amenaça de fragmentació social irreversible i augment dels conflictes socials. Pèrdua de tranquilitat i qualitat de vida.

Localització estratègica dels equipaments públics per la seva funció integradora i d'atracció social.

Capacitat de capgirar el model atomitzador i disgregador urbà mitjançant la introducció d'elements aglutinants en els nuclis urbans.

Pèrdua de valor de centralitat del centre històric de Santa Oliva. Pèrdua d'un símbol d'identitat.

Creació d'espais públics dinamitzadors socials i culturals. Ús integrador de l'espai públic.

Excés de creixement residencial, que desemboca en la pèrdua d'espais natural, pèrdua de biodiversitat i percepció humana de territori totalment urbanitzat (per l'efecte de la fragmentació dels espais lliures).El nucli històric, el patrimoni arqueològic i

arquitectònic com elements qualificadors dels registres paisatgístics. Desaprofitament del potencial econòmic, turístic i sanador

del paisatge rural.La consideració, en el planejament urbanístic, d'aquests elements en el futur desenvolupament del municipi.

Vulnerabilitat dels espais agrícoles a l’expansió de la urbanització.

Els valors ambiental i paisatgístic del municipi potenciadors d'un model territorial sostenible i harmònic.


114

3) Mobilitat i accessibilitat

* Gran accessibilitat a l’exterior comarcal. - Mala comunicació interna entre els nuclis del municipi.- Mala comunicació del terme amb l'Albornar.

* Bona comunicació Nord-Sud. -

- En són exemples el traçat de la variant C-246 i el TAV.Amb un fort impacte ambiental i social, fragmentació de la unitat territorial del municipi i de la plana agrícola (incentiva la divisió Nord-Sud de la comarca i del terme), tall de les àmplies conques visuals.

* Existència d'una rica xarxa de camins rurals - Pavimentació de diversos camins rurals.que comuniquen els nuclis urbans amb el territori circumdant, que conviden a l'ús de la bici i l'anar a peu i al coneixement de l'entorn rural per part dels residents de Santa Oliva.

Esdevenen, així, vies motoritzades i de notable velocitat per la dificultat en el control. Pèrdua de zones especialment emprades pels vianants, ciclistes i genets.

* -

- Aparcament de camions a Les Pedreres.Amb circulació de camions dins Les Pedreres, danys sobre ferm i voreres, risc per als residents i soroll.

* L'Ajuntament incentiva l'ús del transport públic. -Subvenciona un minibús que connecta els barris i connecta també amb El Vendrell.

- Els desplaçaments per mobilitat obligada són creixents.

Mitjançant el nus de la nova variant de la C-246 i l’accés a l’autopista A-2 des de l’Albornar.

L’eix Albinyana-Santa Oliva-Bellvei-Calafell no està complert i els punts de connexió dels termes amb la variant són defectuosos o confosos.

Dificultat de relació mar-muntanya.

Divisió Nord-Sud per infraestructures imposades.

Amb la capital comarcal i amb els pobles de la plana agrícola. La TP-2125 és l'espina dorsal del municipi.

Propera pavimentació dels carrers a l'ampliació del centre històric.Millorarà la percepció dels veïns, però, per contra, arribaran els problemes associats a motoristes i conductors descontrolats i el possible aparcament de camions.

Excel·lent integració i convivència de la trama viària rural i urbana.

Paradoxes en la trama viària rural i urbana. Raó de ser versus tendències adoptades.

especialment en l'àmbit laboral, però també per anar a l'Ajuntament o a la majoria d'equipaments del terme, que es concentren al centre històric.



Foment del transport públic. El transport privat és el més utilitzat,

Excel·lent accessibilitat des de l'exterior. Dificultats en la comunicació interna.

Manca de jerarquització de la secció constructiva dels carrers. Sobretot en les urbanitzacions residencials de baixa densitat.


115


•* L'eix Albinyana-Santa Oliva-Bellvei. -

-

* - La inexistència de polítiques d'abaratiment del cost de la vivenda a l'àrea metropolitana.

•-

* Eix d'interrelació social i contacte amb l'entorn rural.

- El creixement comportarà la necessitat de concebre-la, també, com una de les principals artèries d'interconnexió motoritzada.

•* La Rambla concebuda com a eix cívic i natural. -

*-

-* Continuïtat del bus urbà i foment de la política del

cotxe compartit. Que ha estat sempre molt arrelada a Santa Oliva, però que actualment s'està perdent.

* PGOU menys consumidor de sòl i amb una densitat de vivendes adequada. Reduiria la necessitat de mobilitat obligada. S'afavoriria una densitat que permetés disposar de les necessitats bàsiques sense l'ús obligatori del vehicle privat (forn, bar, quiosc, carnisseria, equipaments, lleure...).

* Projecte de pavimentació de l'ampliació del centre històric amb mesures preventives del soroll i l'alta velocitat: ampliació de voreres, incorporació d'arbrat, carrils estrets, sinuositats, sistemes de reducció de la velocitat...

Tendències antagòniques amb la mobilitat sostenible.Foment de la mobilitat sostenible.

L'increment dels costos del bus urbà pot conduir inevitablement a la reducció del servei.Creixement urbanístic en baixa densitat i usos segregats. Fomenta l'augment de la mobilitat obligada.

La desaparició dels camins rurals pel creixement urbanístic extensiu i la pavimentació.La preservació de la xarxa de camins rurals en el

seu estat natural. Com alternativa viària de relació entre els nuclis urbans i la comarca i com a itineraris naturalistes.

Millora de l'accessibilitat des de l'exterior (E-W). La política territorial catalana.Que vol configurar el terme com un eix nexe d'infraestructures viàries.

El finançament de La Rambla.

Permetria connectar i completar les comunicacions viàries en tots els sentits del territori (N, S, E, W).

Millora de la comunicació internuclear. La Rambla.

El traçat de la Línia d'Alta Velocitat. Pot suposar una divisió irreversible entre els residents del Nord i del Sud, així com confusió als nouvinguts que s'instal·lin al Sud i desarrelament.

Eix cívic de foment, principalment, del transport sostenible. Via secundària per al trànsit motoritzat (sinuositats, voreres amples, carrils estrets...) per garantir una velocitat moderada. Es financia a través dels plans parcials que es

desenvolupin en els sectors urbanitzables previstos pel PGOU. Comporta una dilatació de la seva execució en el temps (trigarà molt a connectar els nuclis) i la dependència del creixement urbanístic i demogràfic.


116

* - Aqüífer amb risc de sobreexplotació.Per tant, amb recursos hídrics limitats i de disponibilitat incerta.

- Risc de contaminació de l'aqüífer per nitrats.* Pertinença a l'àmbit de la DO Penedès. Especialment per l'agricultura intensiva (horta).* Existència d’una superfície notable en regadiu. -

* Existència de mà d’obra immigrant que pot garantir la continuïtat de les explotacions agrícoles.

* -

*- Agricultura majoritàriament concebuda com un suplement

a les rendes principals o pensions o com a hobby .

* - Condicionants urbanístics desfavorables (gran conversió a urbà o urbanitzable i altes pressions).

* Existència d’un servei municipal d’atenció a empresaris agrícoles i pagesos.

- Concepció generalitzada a la comarca del sòl agrícola com a reserva del sòl urbanitzable.

- Manca de Cooperativa Agrària pròpia.

* Existència d’un sector ramader econòmicament important.

- Manca regulació de la gestió de les dejeccions ramaderes o purins i de la seva aplicació com a fertilitzants agraris. Amb olors molt molestes al veïnat i risc de contaminació de l'aqüífer.

- Manca de regulació de part del sector ramader. I de la seva tributació (IAE).

* -

-

* Existència de Port-Aventura i la costa i pertinença a la DO Penedès.

Foment de l'agricultura de regadiu des de l'Ajuntament.

Protecció del sòl més apte per a regadiu per part del PGOU i possibilitat efectiva de conversió de zones abandonades a horta. A més de molt sòl afectat o ocupat per grans

infraestructures (IDIADA, TAV, C-51, ... I espais relictuals entre elles).

La pressió urbanística i la manca d'organització agrària al terme.

No existeix cap restaurant o activitat hotelera que aprofiti el turisme i paisatge rural.

Manca de vinculació entre el sector agroramader de Santa Oliva i les dues indústries agroalimentàries del terme.

Manca de regulació agrària.Sector ramader important.

Existència de dues indústries agroalimentàries d’importància econòmica. APSA i J.MILÀ, SA. Són empreses familiars d'elevada facturació i nombre de treballadors considerable. El risc que es traslladin és baix.

Desaprofitament de les inèrcies conferides per la situació i la indústria existent.

Forta indústria agroalimentària i potencial turístic.

Condicionants físics, tradicionals i professionals favorables per al regadiu (més rendible).

Disponibilitat hídrica i professional limitada. Risc dels fitosanitaris.



Condicionants físics adequats. Climatologia, sòls i disponibilitat de recursos hídrics sense gaire limitacions per a la pràctica de l’agricultura mediterrània.

Desconeixement de l'exposició de l'aqüífer i agricultors als fitosanitaris. No existeixen estudis concrets de les concentracions de fitosanitaris existents i els seus riscos. No existeix consciència ambiental dels agricultors (no hi ha agricultura ecològica o integrada) ni consciència pels seus riscos laborals a aquesta exposició.

Població agrícola envellida. Inexistència del relleu generacional en la propietat i la pràctica agrícola, amb alt risc d'abandonament.

Existència d'alguna empresa agrícola formada per joves agricultors del terme. Horta diversificada. Capacitat de reacció a plagues i grans variacions econòmiques dels productes.

Mercès a l’existència d’un Sindicat tradicional i noves extraccions a partir de l’aqüífer de sorres de Santa Oliva.

II.3. MARC ECONÒMIC 1) Sector primari


117


•

* Constitució d'una comunitat d'usuaris entre els principals explotadors de l'aqüífer.

- Declaració d'aqüífer sobreexplotat. Necessitat d'importar tota l'aigua de l'Ebre (cost altíssim).

* Possibilitat d’aprofitament de les aigües depurades de l’EDAR de Santa Oliva per a reg.

- Superació de la capacitat de càrrega dels terrenys agrícoles quant a les dejeccions ramaderes.

* Informatització de la gestió i del control de les activitats ramaderes i agrícoles.

* Construcció d’instal.lacions de tractament de purins supracomarcals

- No implantació de tècniques eficients de reg, d'aplicació de fertilitzants i fitosanitaris.

- Continuació d’una situació no ordenada del sector ramader.

* Possibilitat normativa per desenvolupament de Plans d’Ordenació sectorials,com en el sector ramader.

* Organització de cursos i/o jornades de formació ambiental i d'ajuts (PROEDER).Dirigits als agricultors i responsables de les explotacions ramaderes (ajuts, aplicació de fertilitzants i fitosanitaris, riscos laborals, tècniques de reg...).

* Establiment d’ajuts per bones pràctiques agrícoles o pràctiques agroambientals.

* Cojuntura global favorable a l’agricultura ecològica i/o integrada.

•

* - Cojuntura econòmica desfavorable en l'agricultura per l'entrada dels països de l'est a la Unió Europea.

- Implantació d’un monocultiu d’oliveres i hortes.*

-

* - Manca de reposició de la mà d’obra agrícola.

-

•

* - Destrucció d’elements de la cultura de la pedra seca per l'agricultura intensiva o la urbanització.

Fileres d’olivera, murs i barraques de pedra seca.Com barraques i marges, tant per intensificacions de conreu d’horta com per manca de respecte a les mateixes en les transformacions del territori, en base a les previsions del PGOU.

Pèrdua de viabilitat d’algunes explotacions actives per noves fragmentacions i ocupacions urbanes del territori, en base al desenvolupament de les previsions del PGOU.

Aprofitament d’elements típics del paisatge agrícola com elements dels nous desenvolupaments urbanístics.

Revalorització econòmica de les edificacions amb entorn i vistes rurals.

Diversificació de l’agricultura amb nous conreus. Com els de plantes medicinals, els tèxtils o d’altres.

Conservació de la identitat rural. Pèrdua d'elements simbòlics de les arrels del terme. Pèrdua d'identitat.

La revalorització suposaria el propi interès dels constructors i propietaris per a la seva conservació, així com el de l'Ajuntament per no perdre un dels seus capitals d'atracció.

Pèrdua de l’estructura i funcionament del Sindicat i abandonament de les hortes tradicionals.

Situació de risc i de sensibilitat a conjuntures econòmiques, de la política agrària comunitària o a crisis alimentàries.

Integració de l’agricultura i el paisatge mediterrani associat en les activitats de promoció i explotació turística del terme. Aprofitant el turisme de la costa i l'efecte Port-Aventura.

Per manca d’interès dels propietaris en el conreu i manca de possibilitats d’accés dels nouvinguts a la propietat agrícola (per crisis del sector o pèrdua sòl agrícola), amb conseqüències socials derivades d'aquesta mà d'obra aturada.

Regulació de les extraccions d'aigua i dels principals actors contaminants. Foment de bones pràctiques.

Sobreexplotació i contaminació de l'aqüífer. Manca de regulació del sector ramader.

Pèrdua de l'activitat agrícola per les dinàmiques externes (macroeconomia) o internes (urbanització i manca de relleu generacional).

Diversificació agrícola i desenvolupament del potencial del paisatge agrari.

(Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà, i centre de transferència del Baix Penedès). Sempre que se'n garanteixi la seva eficiència i funcionalitat.

Augment dels nitrats a les aigües subterrànies fins a convertir la font d’abastament d’aigua de boca en inservible.


118

2) Sector indústria

* -

*

-*

-* Absència de grans i importants indústries

contaminants implantades al terme municipal.* Disponibilitat de dades sobre la generació de

residus industrials.

*

-*

-

-

*-

- La indústria local ocupa només un 9% de la població local.

- Dificultats de les empreses per trobar la mà d'obra suficient, sobretot mà d'obra especialitzada.

- Dificultats de les empreses per trobar joves responsables (generalitzat a tot Catalunya). Elevat absentisme laboral després de dies festius. Comportament apàtic.

- L'activitat real al Molí d'En Serra decreix per ocupació per magatzems. La proximitat al Vendrell potencia que moltes naus s'emprin únicament com a magatzems, reduint-se el potencial de llocs de treball i el potencial econòmic del polígon.

- Exclusió a l'accés al treball de no conductors i persones sense disponibilitat de vehicle propi.Especialment en les indústries que fan torns i en les de l'Albornar.

Regulació per part del PGOU de la implantació de les activitats industrials.

Ex. DEFIBER, ubicada en la carretera TP-2125, en el terme de Banyeres: comporta problemàtiques de soroll i abocament continu a llera pública. També l'exemple de Saint Gobain Cristalería Española (l'Arboç), que té moltes emissions atmosfèriques.Les empreses que es poden establir al municipi

resten molt subjectes a la Normativa Municipal.

Gran ocupació del terme per part del sòl industrial (25%).

Gran consum de sòl industrial i poca diversitat en el perfil d'ocupació (predomina la qualificació tècnica elemental). Unes 1200 persones treballen en els polígons

industrials de Santa Oliva, juntament amb IDIADA (de 1760 treballadors totals al terme).

Empreses de consum extensiu de sòl. Pèrdua de corredors biològics i espais lliures.

Existència d'indústries molestes o contaminants per als santolivencs en municipis veïns.

Localització amb risc d'avingudes del polígon Molí d'En Serra.

Sector fort econòmicament i divers.

Episodis de contaminació industrial. Ex. Y-TEC EUROPA, S.A. o empreses externes del municipi (SET LEATHER I AUSONIA, de Banyeres del Penedès).

Existència de polígons industrials de característiques diverses. Parcel.les grans (Albornar), parcel.les petites i mitjanes (Molí d'En Serra).


Punts forts Punts feblesBona regulació i control de les activitats industrials.

Risc d'algunes activitats industrials i baixa consciència ambiental del sector.

Inclusió en el PGOU de les activitats possibles al municipi i dels límits de soroll i Reglament municipal d'intervenció ambiental.

Concentració, en els polígons, de la majoria d’indústries potencialment molestes (soroll, trànsit vehicles pesats...) En general, les empreses mostren poca sensibilitat

ambiental i mínima aplicació de bones pràctiques ambientals.

Baixa densitat de treballadors per hectàrea. Indústria amb mà d'obra poc qualificada (excepte IDIADA) i poc remunerada. Contractes temporals. Principalment jove, amb dificultats d'accés als grans (especialment dones).

Diversitat de sectors industrials implantats al municipi. Major potencial de riquesa i sistema econòmic més complex, més sostenible.


119

* Gestió directa d'alguns serveis dels polígons (aigua i enllumenat). Major control teòric.

-

*

- Reserves d'aigua insuficients. Aqüífer amb risc de sobreexplotació.Per tant, amb recursos hídrics limitats i de disponibilitat incerta.

- Diverses empreses del polígon Molí d'En Serra tracten els seus residus industrials com a R.S.U.Encariment del servei de recollida i reducció de la qualitat, ja que els contenidors esdevenen petits i s'acumula als voltants. Difusió d'una imatge deixada.

- El municipi no disposa de la suficient adaptació a Internet per via diferent a la telefònica (de baixa velocitat) .

No existeix cap associació d'empresaris i els empresaris no saben quin és el seu interlocutor directe amb l'Ajuntament.

Bones relacions Ajuntament-empreses.

Serveis deficients: recollida d'escombraries, neteja viària, subministrament d'aigua i subministrament elèctric (queixes de les empreses). Manca de vigilància.

Recursos i serveis deficients. Dificultats en el control dels serveis (escombraries) i la vigilància.

Previsió d'arribada d'aigua del minitransvassament de l'Ebre per a usos industrials.

Disponibilitat de recursos per a un bon funcionament dels polígons.

Punts forts (continuació) Punts febles (continuació)

•

* -

*

-*

-

-

- Persistència de la situació d’hipoteca del sòl per part de les instal·lacions de l’IDIADA.

- Ocupació extensiva de sòl i baix grau d’ocupació per part d’alguna indústria.

- Ràpida ocupació del sòl industrial, amb exhauriment i risc sobre la pervivència del sòl agrícola previst pel PGOU.

Segregació de l'enclavament de l'Albornar en configurar-se les vegueries. Aquest fet suposaria una gran pèrdua d'ingressos econòmics i de potencial per un municipi que, des de sempre, s'ha preocupat per fer de contrapès a la costa i desenvolupar-se per sí mateix.

Enorme ampliació dels sectors industrials, especialment a la TP-2125. Percepció del paisatge urbana i fragmentada. L'ampliació dels sectors industrials no només farà perillar els espais lliures i corredors biològics, sinó també la percepció del paisatge: esdevindrà, a ulls de l'observador, un continu urbà sense atractiu ni identitat (similar a Sant Vicenç dels Horts).

Reserva de sòl industrial per a la futura ubicació de noves empreses industrials al municipi. Atracció d'empreses d'alt capital intel.lectual i facturació que aprofitin la valorització del paisatge existent.

Pèrdua d'espais lliures i visuals verdes des dels polígons, així com proximitat a ells.

AmenacesOportunitats

Disponibilitat de sòl industrial i dinamització de l'economia comarcal.

Hipoteca del sòl del terme, pèrdua dels espais lliures, visuals i potencial turístic. Segregacio de l'Albornar.

Disponibilitat de sòl industrial i situació atractiva d’aquest (bones comunicacions, bon preu).

Fortaliment de Santa Oliva com a dinamitzador de l'economia comarcal. Fortaliment del centre i contrapès a una economia costanera basada en la construcció i residència.

Pèrdua de visuals del casc històric desde la carretera. Pèrdua de potencial i atractiu turístic, així com gran impacte sobre la memòria històrica de la població.

Santa Oliva ofereix un contrapès a la ciutat dormitori en què s'està convertint la comarca. Ofereix possibilitat de feina als residents actuals i nouvinguts. Configuració com a centre neuràlgic en un possible Pla Director de la Comarca i en el Pla Estratègic.


120

•

* Foment del transport públic o experiències de vehicles compartits en els polígons.

- La zonificació (usos separats) fomenta la mobilitat i redueix el dinamisme en les zones residencials.

- La zonificació veta l'accés de treball a persones amb dificultats de mobilitat. És una forma d'exclusió social. Els no conductors o persones que no disposen de vehicle propi poden veure limitada la seva possibilitat de feina.

•

* Creació d'un centre de formació ocupacional. -

* Ajuts a joves empresaris i creació d'un viver d'empreses.

*

La deficiència d'aquesta xarxa a Santa Oliva pot ser una limitació per a les empreses existents i per a les que s'hi vulguin instal·lar.

- Pèrdua de capacitat empresarial. Atur massiu, en moments de crisi, per mà d'obra poc qualificada i formada.

- Risc d'atur massiu si marxa alguna de les multinacionals del municipi o en moments de cojuntura econòmica desfavorable. Alarma social.

- Pèrdua de potencial social, econòmic i cultural per l'atracció d'una societat homogènia. Amb nivells de renda baixos i homogenis.

•

- Difusió d'una mala imatge del manteniment dels polígons i de freqüent criminalitat. Pèrdua d'atractiu.

- Trasllat d'empreses (especialment les multinacionals).

•

* Foment i aplicació de les Millors Tècniques Disponibles i la Producció Neta a les empreses.

* Foment dels sistemes de gestió mediambiental (ISO 14.001 i EMAS).

•

Reunions periòdiques.

La necessitat d'accés a internet amb una notable velocitat de transmissió de dades és essencial. La competitivitat ja de l'avui i del demà més immediat és ja dependent directament de la capacitat dels municipis per garantir l'accés a la informació i la connexió permanent amb una bona qualitat.

Tendència creixent a la mobilitat insostenible i exclusió social.

Oportunitats (continuació) Amenaces (continuació)

Societat diversa amb activitats econòmiques diverses. I amb possibilitats de lloc de treball a universitaris i treballs especialitzats.

La zonificació industrial és adequada per a tipologies d'indústries amb gran necessitat de sòl o molestes, però ofereix el risc que també s'hi instal.lin activitats perfectament compatibles amb l'ús residencial (oficines o altres serveis), com podrien ser algunes del Molí d'En Serra.

Foment de la mobilitat sostenible.

Atracció d'empreses d'ús intensiu de sòl i foment de l'ocupació.

Atracció d'empreses de baix capital intel·lectual, amb pèrdua de diversitat social i capacitat empresarial. Oblit d'internet.

Deteriorament de les relacions Ajuntament-empreses.

Gestió sostenible i de qualitat en els serveis dels polígons. Solucions a la vigilància.

Gestió insatisfactòria dels serveis i mala vigilància.

Una gestió mancomunada permetria fer també més pressió a les empreses elèctriques -per a la millora del subministrament elèctric- i a l'Agència Catalana de l'Aigua.

Foment d'una associació d'empresaris i tria d'un interlocutor municipal.

Foment d'empreses sensibilitzades ambientalment. Implantació d'activitats poc sensibilitzades en matèria ambiental i amb risc de contaminació.


121

3) Sector construcció

* L'actual PGOU suposa un fort impuls a la construcció. Oferta de molt sòl.

-

*-

*

*- El sector pateix la manca de professionals i d'un relleu

generacional instruït, especialitzat i sofert a les condicions del treball.

- És un sector de forta pressió i força conservador. Els canvis de tendència són de difícilment arrelament. Habitualment dissociat i enfrontat, per concepció dels constructors i promotors, amb la protecció ambiental i social.

-

Però té un fort impacte social i de consum de recursos naturals.

* L'edificació sostenible. La restauració d'habitatges tradicionals...

- Els col·lectius que hi treballen, en general de nivell d'instrucció elemental, poden tenir grans dificultats de trobar feina davant d'èpoques de crisi.

* - Les empreses del sector poden veure's molt perjudicades per un ralentiment de la demanda o una crisi.

-* Foment de cursos de formació ocupacional en

instal·lacions, construcció, restauració. Tècniques modernes i tradicionals.


Punts forts Punts feblesGeneració d'activitat econòmica i forta ocupació. La dificultat en la disponibilitat de mà d'obra, la tipologia

de resident atreta i la dependència econòmica.

Atracció de nous residents amb nivell d'instrucció elemental (molts dels quals s'ocupen en la construcció). Homogeneïtzació social i tendència constatada a un menor nivell cultural mig. Dóna feina als col·lectius més desafavorits (baix

nivell d'instrucció, joves i/o immigrants).

Especialització dels professionals i diversificació de la quota de mercat.

Gran esforç de l'Ajuntament per diversificar i impulsar l'economia municipal.

L'actual PGOU satisfà, especialment, la demanda individual d'habitatge (tipologia unifamiliar i en filera) i els interessos del sector.

Difusió de l'edificació sostenible (tècniques de construcció, criteris...) i ajuts. Per tal de fomentar l'entrada dels professionals en aquest àmbit.

L'actual PGOU aposta fortament pel sector. Pot retroalimentar l'atracció de residents del ram i la dependència econòmica del terme.

Voluntat municipal d'avançar cap a l'edificació sostenible i la gestió dels residus de la construcció.

Oportunitats AmenacesÉs un sector cíclic. Sotmès a grans cojuntures econòmiques. Risc per a l'ocupació i l'activitat econòmica del terme.

El 20% de la població ocupada de Santa Oliva treballa en el sector.El 40% de les activitats econòmiques del terme són de l'àmbit de la construcció.

Gran dependència de la població i les empreses santolivenques respecte l'evolució de la demanda immobiliària.

És un sector reaci a la preocupació ambiental. Molt sotmès a interessos i pressions i a la demanda del mercat.


122

4) Sector terciari. Serveis

* -

* Notable diversificació del sector serveis.

* - Pràctica inexistència de restaurants (només un).

-* Notable distribució de la riquesa generada.

Molts són petits comerciants i professionals liberals amb cap o pocs assalariats, però amb els beneficis revertits en el terme.

-

- Les empreses de l'Albornar són essencialment multinacionals. Els beneficis són exportats fora del terme i la comarca. També fora de Catalunya. La contractació dels treballadors és mitjançant empreses de treball temporal (contractes precaris i sense prioritat als santolivencs). Mínima contractació indefinida entre els santolivencs.

* Manteniment i foment de la diversificació. - Reducció de la diversificació.

* - Augment del pes relatiu dels serveis de logística (alt consum de sòl).

-* Ajuts a joves empresaris i vivers d'empreses.

* -

* -

-*

- Conversió de les empreses del Molí d'En Serra. D'empreses familiars a empreses filials de cadenes, amb beneficis econòmics exportats de la comarca.

- Creixement urbanístic dispers en baixa densitat. Pèrdua de potencial de petit comerç.

- Problemàtica creixent del subministrament elèctric. Dificultats del subministrament d'aigua.

* Foment del teletreball i centre comarcal de tecnologies (plotter, videoconferència, projeccions...).

Amenaces

Atracció d'empreses de serveis d'alt capital intel·lectual i professionals liberals, també amb menor consum de sòl.

Foment de l'ocupació del sòl entre empreses locals i/o comarcals.

Augment del pes relatiu dels serveis associats a la construcció (risc pels cicles econòmics).

Internet i noves tecnologies. Instal·lacions i xarxa de serveis del municipi no adaptades a l'entrada de les noves tecnologies.

Serveis de qualitat. Atracció d'empreses als polígons.

Deficiències dels serveis. Fugida d'empreses i pèrdua de noves possibilitats.

Pèrdua de potencial d'activitat als polígons per ocupació del sòl per a logística (magatzem i distribució).

Els serveis del Molí d'En Serra són empreses de caire familiar amb els beneficis repartits per la comarca i entre el nombre considerable d'assalariats.

Generalització de la precarietat laboral en les empreses de serveis del terme.

Augment de densitat d'habitatge per hectàrea en alguns barris i foment conseqüent del petit comerç.

Fallida d'alguna multinacional del terme. Atur massiu al terme i a la comarca.Millora de les condicions de contractació laboral i

preferència confirmada pels treballadors de Santa Oliva (contractes indefinits).

Diversificació, ocupació intensiva del sòl i millora de la contractació.

Homogeneïtzació del sector, consum extensiu de sòl, dependència de la construcció, deslocalització i menor justícia social.

Trasllat d'empreses del sector a altres polígons industrials de la comarca o de fora.

Oportunitats

Comportament intermig entre costa i interior. Sector fort, però petit comerç gairebé testimonial.

Poc desenvolupament del petit comerç per la dispersió dels nuclis i la gran quantitat d'habitatge unifamiliar. Desincentiu de l'ocupació de l'espai públic per passejar a l'aire lliure mentre es compra.

Important generació d'ocupació, tant entre la població de Santa Oliva com de la comarca.

Sector important en nombre i diversitat d'activitats, generació d'ocupació i distribució de la riquesa.

Sector de força escassa en la dinamització de la vida a l'espai públic i amb deficiències en la justícia social.

Sous generalment baixos en el sector de comerç a l'engròs i logística.




123

II.4. BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT BIOLÒGICA

* - Excessiva pressió cinegètica.

- Intensificació de l’espai agrari.

* Espècies i hàbitats emparats per diverses normatives de protecció.

* -

- Efecte barrera i efecte marge. Elevada fragmentació

* Espai agrari força ben conservat amb diversitat - Elevada concentració d’infraestructures lineals

que esquarteren el territori i dificulten la connectivitat.

* Instal·lació, en breu, de la deixalleria municipal en un lloc molt accessible i útil.

- Urbanització d'espais lliures.- Destrucció d'elements constructius de pedra seca. Són

hàbitats excepcionals.- Algunes pràctiques agrícoles negatives:

crema de marges, rompudes, etc.; redueixen espais relictuals de gran concentració de biodiversitat.


•* - La generalitat de la memòria ambiental del PGOU no

-

-

* •

- de respecte, consciència social, identificació, estimació per l'entorn i consciència ambiental.

* Permetria preservar bona part dels valors ecològics i paisatgístics del municipi. També hi contribuiria el foment de l'agricultura ecològica (com practica el Ventall a l'horta de l'Avda. del Remei, tot i que no estan inscrits al CCPAE).

Oferta d'un paisatge ric en biodiversitat i molt atractiu paisatgísticament. L'educació ambiental, la relaxació, l'atracció del turisme de qualitat, l'oferta de veritables espais lliures.

La no disponibilitat d'espais naturals públics i de fàcil accés a la població reverteix negativament en els valors

El desenvolupament sostenible requereix actuar localment i, com a tal, cal oferir un entorn agradable i harmoniós on formar-se les persones, on interrelacionar-se, on aprendre, on estimin i amb què s'hi identifiquin.

La protecció i millora dels elements naturals en

La manca de protecció normativa de molts dels elements d'interès natural en el PGOU pot suposar la desaparició d l t i

La possibilitat de realitzar un tractament terciari amb els efluents de la depuradora permetria recrear ambients naturals d’interès i facilitaria la recuperació dels sistemes aquàtics del municipi. La

t ió d ib t i filt t l d

El desenvolupament del PGOU eliminarà molts espais lliures i incrementarà el grau de fragmentació.

Pèrdua de zones importants de biodiversitat a l'Albornar. La inexistent normativa d'espais lliures d'interès a IDIADA, així com la seva escassa consciència ambiental, pot

La restauració i protecció del Turó de Les Pedreres, lligat amb la Riera de la Bisbal, i el Rec Major amb la riera de Santa Oliva permetria disposar d'espais de gran interès natural al servei dels dos nuclis de població més importants del municipi.

Ocupació massiva d'espais lliures a la zona de l'Albornar.

d’elements naturals i culturals d’interès per la preservació de la biodiversitat, parcialment preservat urbanísticament en el PGOU.

Presència relictual d’hàbitats i espècies d’interès ecològic i biogeogràfic amb possibilitats de recuperació (com els alocars).

Xarxa de torrents i rieres que permet garantir les connexions ecològiques dins l'àmbit municipal, comarcal i del conjunt de la conca hidrogràfica.

Les infraestructures hidràuliques dels torrents i els abocaments d'indústries han malmès els cursos fluvials. El pas de les canonades del sistema de sanejament i alguns endegament han malmès de forma important l'estat ecològic dels cursos fluvials.

La pressió sobre els espais lliures disminuirà, ja que hi haurà un emplaçament autoritzat per a dipositar-hi els residus i la ubicació triada s'adequa molt als hàbits dels santolivencs.

dels diferents hàbitats naturals i del conjunt del territori i espais lliures.

Restauració i recuperació d'espais naturals. Com a Pèrdua d'hàbitats i biodiversitat.Implantació de tecnologies toves de depuració terciària. Recuperació dels cursos fluvials i la egetació de ribera

Existència d'espècies d'interès. Elements directament agressors sobre les espècies de la fauna i flora.

Garantia de connectivitat ecològica (corredors biològics).

Danys als hàbitats i als corredors biològics.

Pèrdua de biodiversitat pels monocultius, eliminació de la pedra seca (són hàbitats excepcionals) i ús intensiu de fitosanitaris.




124

II.5. RISC AMBIENTAL

* - Risc d'alguns abocaments industrials (contaminació de les aigües).

- Risc d'inundacions al Molí d'En Serra i sud del terme.-

*- Risc de les aigües residuals en el reg (cal complir els

criteris del Departament de Sanitat) i possiblement en usos industrials. Precaució.

- Risc de males olors per l'estancament de les aigües residuals de l'EDAR.

- Risc en el transport de mercaderies perilloses en l'accés a l'Albornar i a la C-51. Menor a l'A-7 i A-2.

- Risc derivat de l'etilenoducte i el gasoducte.- Risc electromagnètic a Les Pedreres i en les seves

ampliacions (línia de mitja tensió).


* - Absència d’instruments i/o recursos per a la prevenció i control del risc.

-*

-*

- Implantació de noves activitats o instal·lacions amb risc associat.

-*

- Conversió dels riscos en realitat.

* No edificació en els entorns immediats de la línia elèctrica de mitja tensió. Respecte de les recomanacions.

* Prohibició de pas per l'accés de l'Albornar als camions de transport de mercaderies perilloses.



Previsió de les situacions de risc i adequació als protocols legals d'actuació.

Existència de diversos riscos.

Presa de mesures preventives per a reduir els riscos existents.

Infravaloració dels riscos existents i manca d'actuacions preventives.

Aplicació de MTDs (millors tècniques disponibles) i de PN (producció neta) per part de les empreses per a reduir els factors de risc.

Absència de planificació i ordenació territorial de nous sectors amb risc associat.No desenvolupament residencial al sector R-1

perquè és una zona potencialment inundable. Prevenció. Si més no, exigència d'un estudi dels períodes de retorn i dels riscos a l'Incasòl.

Existència del Pla d’Emergència Municipal, regulador del protocol d'actuació en inundacions, transport de mercaderies perilloses i en incident del gasoducte i l'etilenoducte. Risc de contaminació de les aigües per nitrats a causa de

la reutilització de les aigües de l'EDAR sense tractament terciari.Situació de regulació legal del risc al municipi

(adequació a les exigències legals en matèria de risc).

Manca d’instruments i/o recursos per a actuació en situacions d’emergència. Descoordinació per la manca de simulacres.

Regulació i ordenació ambiental de les activitats i instal·lacions amb risc associat per a l’entorn i la salut de les persones.Elaboració de Plans d’Emergència Interns o de Plans d’Autoprotecció per part de les empreses amb major risc. Manca d’actualització dels aspectes regulats pels plans

d’emergència en vigor.


125

BLOC VI. ALTERNATIVES D'ORDENACIÓ

VI.1. SITUACIÓ DE PARTIDA

En la diagnosi socioambiental es detecten, a grans trets, les següents característiques

que s'han de tenir en compte a l'hora de plantejar les alternatives d'ordenació:

Territori fragmentat:

diversos nuclis

divisòria N/S per AVE - variant

inèrcia cap al Vendrell i tendència cap a la recepció de continu urbà

dispersió d'elements singulars i identitaris com el Molí Alt i Villa Vicenta

Baixa cohesió social entre nuclis

dos nuclis forts: les Pedreres + nucli històric i Canyelles

dos pols de percepció amb voluntat de pes específic i de serveis

baixa interrelació internuclear

Forta pressió demogràfica

percepció de pèrdua d'identitat i del paisatge i recel als nouvinguts

pressió social i urbanística sobre la principal zona agrícola: La Parellada

manteniment de l'edificabilitat del PGOU 2001

VI.2. ALTERNATIVES D'ORDENACIÓ PLANTEJADES

La metodologia que s'ha emprat per a l'anàlisi de les diferents alternatives parteix del

planejament vigent com a alternativa a corregir, de l’anàlisi de visuals i l’adopció de

nous objectius basats en criteris paisatgístics i de sostenibilitat esmentats en el bloc III

d’aquest document.


126

1. El planejament vigent El PGOU del 2001 contempla com un dels seus objectius agrupar els diferents nuclis,

vertebrant aquest creixement mitjançant un eix cívic que pretén ser el vehicle

d'interrelació entre els nuclis i un element generador de dinamisme socioeconòmic. No

obstant, els sectors urbanitzables d'aquest pla queden definits per peces que omplen

el territori que queda entre els nuclis i les vies de comunicació, principalment la

comarcal TP-2125. Es tracta, doncs, d'un planejament expansiu i continu que genera

un fort impacte ambiental en el territori, transformant notablement el paisatge, generant

la percepció d’un continu urbà annex a la capital comarcal; tot plegat provoca una

pèrdua d’identitat.

2. L’anàlisi de les visuals sobre el paisatge

A partir dels objectius ambientals i les línies estratègiques definides en el bloc III s'ha

realitzat un estudi de les visuals per mantenir els elements paisatgístics destacats, i

així poder tenir-los en compte a l’hora d'abordar les diferents alternatives de

planejament en els sectors urbanitzables de Santa Oliva.

Aquests aspectes que caldria preservar són els següents:

- Mantenir el caràcter rural del paisatge de Santa Oliva,

- Mantenir les visuals als elements paisatgístics destacats com la Serra del

Montmell, les façanes sud-oest i oest del centre històric i sobre la mateixa plana

agrícola des de: la carretera, la façana urbana de les Pedreres, la façana urbana

del nucli històric.

- L'ordenació dels espais pròxims a El Vendrell desarticulats pels traçats de les vies

de comunicació

- La recuperació d'elements singulars i identitaris com Vila Vicenta, el Molí Alt...

A continuació, es presenten els plànols representatius d’aquest anàlisi:


127


128


129

3. Les alternatives plantejades En base al que s’ha exposat anteriorment, les alternatives que es plantegen parteixen

de la necessitat de preservar el paisatge i la identitat del municipi, fet que no preveu el

PGOU del 2001, doncs el seu desenvolupament implicaria la transformació d’un

paisatge rural a una concentració urbana, que eliminaria o ocultaria els elements

d’identitat abans esmentats.

Per tal de preservar aquests elements d’identitat, les alternatives proposades parteixen

de compactar els actuals sectors urbanitzables del PGOU per tal d’alliberar sòl urbà,

de forma que mantingui amb un major grau d’efectivitat el paisatge i les visuals

existents, mantenint la interrelació social que preveu i ordenant la distribució

d’equipament, infrastructures i usos del sòl per tal d’adaptar-se als criteris de

sostenibilitat ja exposats.

I quines són les diferències d’aquestes alternatives? Doncs una parteix d’un model

d’urbanisme continu i expansiu i l’altra d’un model internuclear i per tant, discontinu.

4. L’alternativa A: urbanisme continu Recordem que el desenvolupament urbanístic de Santa Oliva ha de resoldre la baixa

cohesió social que pateixen els seus diferents nuclis, i tal com planteja el PGOU del

2001 es pretén resoldre-ho amb la unió d’aquests nuclis mitjançant un vincle fort de

comunicació que s’ha definit com a eix cívic.

Aquesta proposta manté aproximadament igual la superfície de sòl urbanitzable i el

nombre d’habitatges que en el PGOU, però incorpora una sèrie de mesures

correctores per tal de satisfer els paràmetres ambientals i paisatgístics plantejats, amb

un elevat nivell d’eficiència.

Es tracta de compactar l’edificabilitat amb l’objectiu d’alliberar sòl i així consolidar el

manteniment del paisatge rural i les visuals cap els elements identitaris, mantenint la

connexió entre nuclis mitjançant un eix cívic continu sobre el qual es vertebra el

creixement urbanístic i on es disposen els diferents equipaments i es densifica més

l’edificabilitat al llarg del mateix amb l’objectiu de generar dinamisme socioeconòmic.


130

Així doncs els aspectes a destacar són:

1. Compacitat: s’allibera sòl a urbanitzar, concentrant l’edificabilitat sense

reduir-la. D’aquesta manera aconseguim l’optimització de recursos, però

sobretot, per mantenir les visuals i el paisatge rural. L’aplicació d’aquest

paràmetre es materialitza amb el retrocés de la façana urbana dels

sectors R2, R3 i R4 respecte la carretera comarcal, generant una franja

verda, anomenada espais lliures rurals (sòl urbanitzable lliure

d’edificació) la qual cosa no només permet mantenir la sensació de

ruralitat sinó que permet mantenir les visuals cap a elements identitaris

com la serra del Montmell. L’aplicació d’aquest paràmetre al sector R1

generarà un espai verd urbà que trencarà la continuïtat urbana amb la

capital comarcal.

2. Integració: el manteniment i la consolidació de l’eix cívic continu com a

via de connexió entre nuclis i d’interrelació social. Amb una distribució

dels diferents equipaments al llarg del mateix. Per altra banda, aquesta

forta connexió genera una barrera física, restant només com a corredors

biològics les rieres.

3. Complexitat: un eix cívic vertebrador del creixement dels nous sectors,

amb una ordenació que permeti una major edificabilitat al llarg del

mateix amb l’objectiu de concentrar més dinamisme socioeconòmic,

restant les zones més allunyades per a un ús més residencial.

4. Paisatge: la creació dels espais lliures rurals procurarà minimitzar

l’alteració inevitable fruit d’un creixement urbanístic, sobretot si es

percep des de les principals vies de comunicació. En aquest sentit es

desclassifica part del sector industrial no delimitat annex al polígon

industrial Molí d’en Serra per mantenir les visuals cap a les hortes de la

Parellada.

5. Identitat: el manteniment de les visuals cap a la Serra del Montmell i les

zones agrícoles, prenent una especial atenció a la façana de ponent del

nucli històric on destaquen el castell i el monestir com a elements més

identitaris. Per altra banda, es preveu la conservació de les edificacions

singulars i històriques existents com són Vila Vicenta i el Molí Alt per a

equipaments.

6. Mobilitat sostenible: l’eix cívic es concep com un vial amb prioritat per

a vianants, carril bici i transport públic.


131

5. L’alternativa B: urbanisme discontinu L’altra alternativa que s’ha tingut en compte parteix d’una concepció completament

diferents a les anteriors: es tracta d’un model de creixement definit per la creació d’un

nou nucli urbà entre el nucli històric i les Pedreres; per tant, estem davant d’un sistema

urbanístic discontinu, si bé pretén mantenir la interrelació social entre nuclis mitjançant

el mateix eix cívic, encara que amb uns tractaments diferenciats en funció de cada

tram.

Aquesta alternativa es basa en la concentració de bona part del creixement urbanístic

en un nou nucli engendrat entre els sectors R3 i R4, de forma que es genera un nucli

compacte, ben dotat d’equipaments, per capacitar-lo per esdevenir el nou centre,

social i administratiu del municipi.

El creixement del sectors R2 es desenvoluparia annex a les Pedreres, mantenint una

franja verda respecte la carretera superior a la proposta anterior, gràcies a la forta

concentració del nou nucli i a una lleugera reducció del sòl urbanitzable.

El creixement del sector R1 es desenvoluparia completament adjunt al límit municipal

limítrof amb el Vendrell, veient-se afavorit així pel dinamisme de la capital comarcal.

Per tant, estem davant d’un altre concepte de model de creixement urbanístic basat en

nodes internuclears connectats i amb una major preservació del paisatge, doncs, més

que parlar de discontinuïtat urbanística, cal parlar de continuïtat paisatgística.

Tot i que a nivell conceptual es tracta d’un model molt diferent de l’anterior, a nivell

pragmàtic no ho és tant degut a l’escassa distància que separen els diferents nuclis.

De fet, es pot tractar com una versió de l’alternativa anterior, però amb sòl lliure rural al

voltant del principal node de creixement. Aquest node no s’ha de considerar com un

obstacle a l’interrelació, sinó que caldria dotar els nuclis d’una forta connexió anàloga a

l’eix cívic, però tenint una especial atenció en els trams en què travessa aquests

espais lliures rurals, de forma que mantingui un paisatge rural, però amb caràcter

social urbà. Per assolir aquest objectiu la present alternativa proposa ubicar un

equipament de pes en aquestes zones crítiques per reforçar la connexió entre nuclis.


132

A continuació es sintetitzen els aspectes a destacar:

1. Compacitat: alta compacitat generant espais lliures rurals al voltant del

nou nucli, que correspondria al sector R3 i R4.

2. Integració: un eix cívic tant fort com l’anterior amb la col·locació

d’equipaments entre els nuclis per fomentar la seva interrelació. La

creació d’un nou nucli amb capacitat de desplaçar el nucli històric com a

centre de poder pot no ser acceptada per la població actual.

3. Complexitat: un municipi multinuclear format per nodes amb suficient

pes per disposar dels equipaments de primera necessitat.

4. Paisatge: aconseguir una continuïtat paisatgística, mantenint els

corredors biològics, vers un urbanisme continu. El paisatge urbà també

es veuria afavorit per la dimensió de les noves façanes urbanes.

5. Identitat: el fet d’alliberar més espai permet obrir més les visuals i, per

tant, destacar més els elements identitaris

6. Mobilitat sostenible: l’eix cívic es concep com un vial amb prioritat per

a vianants, carril bici i transport públic..

6. La proposta adoptada i la justificació Les dues alternatives aporten millores substancials des del punt de vista ambiental i

paisatgístic, que com hem vist en l’anàlisi previ, eren els punts dèbils del PGOU vigent

i els que es pretenia corregir.

L’opció A destaca per la seva forta connexió mitjançant el seu urbanisme continu: és

una proposta eminentment social. La proposta B destaca per l’aportació paisatgística,

però també social, sempre i quan es resolguin favorablement els punts crítics

esmentats. No obstant, el fet de crear un nou nucli amb un cert poder (equipaments

importants, l’ajuntament...), previsiblement pot generar un conflicte amb la població

actual. Per tant, és una opció arriscada.

La proposta adoptada ha estat aquella en què s’ha minimitzat l’impacte ambiental i

paisatgístic de la situació de partida (PGOU 2001), sens detriment de la interrelació

social, equilibrant així els plantejaments de partida que han desembocat en la revisió

del PGOU.

Per tant, la proposta adoptada és l’alternativa A, descrita en el punt 4 anterior.


133

BLOC VII. ANÀLISI DE L'IMPACTE SOCIOAMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA. MESURES PREVISTES PER A PREVENIR I

REDUIR ELS EFECTES NEGATIUS SOBRE EL MEDI.

VII.1. DESCRIPCIÓ METODOLÒGICA

En l’apartat anterior s’han exposat breument les alternatives que es van plantejar a

partir dels objectius del POUM, dels objectius ambientals de planejament i les línies

estratègiques cap a un desenvolupament urbanístic sostenible. A partir de l’anàlisi que

s’ha descrit, es va optar per una alternativa de planejament, la qual a priori sembla la

més adequada. En el present bloc, s'analitza específicament la incidència

socioambiental de l'alternativa proposada pel POUM i aprovada inicialment. D’aquesta

manera també es pretén avaluar fins a quin punt s’han complert els objectius fixats a

l'inici de la redacció del POUM.

Degut a que els criteris per a un planejament sostenible contemplen factors

ambientals, socials i econòmics, a part de la valoració de la incidència ambiental, es

valora també la incidència social i econòmica. Es tenen en compte els efectes directes,

indirectes i acumulatius, així com els positius i negatius.

L’avaluació socioambiental s’ha estructurat en dos apartats principals:

1. Avaluació socioambiental de les repercussions globals sobre el territori. Avaluar la incidència sobre el territori que causen determinats factors en la globalitat

del municipi.

2. Avaluació socioambiental per sectors de creixement. Els sectors de creixement residencial i industrial s’agrupen per unitats homogènies i

s’avalua el seu impacte sobre el medi.

A mesura que es defineix la incidència socioambiental, es plantegen diferents mesures

de prevenció de l'impacte negatiu sobre el territori. En alguns casos poden ser

mesures concretes, que ja es tenen en compte o que s’haurien de tenir en compte; i en

d’altres casos es farà referència a les mesures ambientals de prevenció descrites en el

següent bloc (VIII).


134

VII.2. AVALUACIÓ SOCIOAMBIENTAL DE LES REPERCUSSIONS GLOBALS SOBRE EL TERRITORI

1) El model d’ordenació

El POUM preveu un model d'ordenació que tendeix a un poble més compacte:

concentrant l'edificabilitat dels sectors urbanitzables per tal d'alliberar espai públic.

Aquest model comporta:

- La disminució de la superfície a impermeabilitzar.

- La disminució en la inversió en infrastructures; paviment, canonades, etc. tant de

construcció com en el posterior manteniment.

- El foment del dinamisme i la interrelació social.

- Facilitats en la instauració del comerç en els nuclis urbans.

2) El sistema d’espais lliures

Es defineix una nova figura que, en el desenvolupament dels plans parcials, els

propietaris hauran de cedir l’espai delimitat com a sòl d’espai lliure rural a l’Ajuntament.

Per tant, aquest espai d’ús i gestió pública, es mantindrà amb el seu caràcter rural, per

tal de mantenir la identitat rural del municipi (amb les visuals al llarg de la carretera

TP2125), per mantenir zones boscoses consolidades en sòl urbanitzable (en el cas del

bosc dels Colls i d’en Julivert, al sector R5) i per disminuir la pressió dels nous sectors

de creixement residencial i industrial sobre els cursos fluvials (en el cas de la riera de

la Bisbal i el sector R1; i en el cas del torrent del Lluc i els polígons industrials).

Aquesta nova figura permet que sòl que podria esdevenir urbà passi a ser no

edificable, minimitzant així el consum de sòl, amb els conseqüents efectes positius i

indirectes que suposa: disminuir la superfície impermeabilitzada permet una millor

recàrrega de l’aqüífer; i concentrant l’edificació permet un model de nuclis urbans amb

més interrelació social i dinamisme comercial.

Caldrà realitzar una ordenança reguladora d’aquests espais, per tal de fomentar uns

usos integrats en el territori: forestals, agrícoles, paisatgístics.


135

En el bloc VIII es descriuen unes propostes de tractament d’aquests espais.

3) L’eix cívic

L’eix cívic és l’element on conflueixen i es contraposen tots els factors a considerar per

a un model de desenvolupament urbanístic sostenible: ambientals, socials i

econòmics.

Des d’un punt de vista socioeconòmic, els efectes de l’eix cívic es preveuen positius:

l'eix cívic esdevindrà un eix de relació entre els diferents nuclis del municipi,

vertebrador de la cohesió social. Un eix al llarg del qual es crearà dinamisme

comercial.

Des d’un punt de vista ambiental, l’eix cívic causa efectes positius i negatius:

- la nova edificació a banda i banda de l’eix cívic, en gairebé la seva totalitat del

traçat, esdevé una fragmentació del territori agrícola, de les connexions

biològiques existents i del paisatge.

- l’eix cívic serà una via que fomentarà la mobilitat sostenible dins del terme, ja que

serà destinada a les bicicletes, vianants i a altres mitjans de transport sostenible.

S’ha minimitzat l’impacte ambiental negatiu de l'eix sobre el paisatge, a partir de

l’alliberament d’edificació d’una franja de sòl important, utilitzant la figura d'espais

lliures rurals.

4) Edificació sostenible

El POUM defineix:

Article 190. Mesures ambientals i criteris de sostenibilitat per al planejament 1. En el desenvolupament dels sectors de planejament urbanístic derivat,

polígons d’actuació i sectors de millora urbana s’han de tenir en compte les mesures ambientals i les recomanacions que consten en la documentació mediambiental del Pla d’ordenació, prevista a l’article 59.1.f) de la Llei d’urbanisme i el Reglament de desplegament.

2. Els principis i criteris de l’auditoria socioambiental de Santa Oliva informen i

complementen el planejament en matèria de desenvolupament urbanístic sostenible.


136

Aquest article es refereix a les mesures que es defineixen en el present bloc i en el

bloc VIII. Per tant, es defineix clarament l’aposta del nou POUM per a una ordenació i

edificació sostenible.

5) El sòl no urbanitzable

Es protegeix tota la zona agrícola de la Parellada sota la denominació del tipus A

(màxima protecció). És la zona on es troben els principals elements d’interès vegetal i

faunístic, degut a la presència dels boscos-illa i el torrent del Lluc. Els efectes positius

són que es preserva així un dels valors més importants per garantir la protecció de la

biodiversitat del municipi: l’espai agrari i el mosaic que forma amb els fragments de

vegetació natural i el curs fluvial. Concretament s’hi troben mostres dels hàbitats

d'interès comunitari i d'altres espècies protegides de la flora i de la fauna (alzinars amb

carrasques, pinedes de pi blanc, vegetació forestal de ribera com albaredes, oms,

etc.). També es preserven les visuals des de l'Avinguda Verge del Remei cap a tota

aquesta plana agrícola, que són símbol identitari dels santolivencs. Com a efectes

positius indirectes hi ha la recàrrega de l’aqüífer, ja que es manté sense

impermeabilitzar la zona on la recàrrega és major.

Per a la preservació de la biodiversitat, és imprescindible garantir les connexions

biològiques. Aquestes connexions es donen entre les zones agrícoles i a partir dels

cursos fluvials. La protecció del sòl agrícola de més qualitat del municipi (la zona de la

Parellada i la zona entre el torrent del Lluc fins al límit de terme en direcció la IDIADA)

no és una mesura suficient per fomentar la connexió. Aquestes zones estan

fragmentades pels nous creixements residencials (R4).

Cal tenir en compte que, les zones denominades tipus C (l’espai comprès entre el nucli

de les Pedreres i la riera de la Bisbal) i tipus B (l’espai comprès entre l’autopista i el

camí de l’Albornar, a l’altra banda de la depuradora), s’hi poden situar serveis tècnics i

equipaments d'interès públic, seguint uns criteris determinats en la normativa del

POUM. Tot i que és cert que es troben propers a grans infrastructures viàries, són

espais d’interès agrícola, natural i paisatgístic; valors que hauran de considerar-se en

el cas d’ubicar-hi algun equipament o servei tècnic.

Per tant, es proposa exigir prèviament a la possible implantació d'aquestes activitats,

estudis d'impacte paisatgístic.


137

Es recomana elaborar una ordenança municipal reguladora del sòl no urbanitzable,

que garanteixi la protecció dels espais d'interès natural i paisatgístic, i dels elements

culturals i patrimonials. En l'ordenança es regularia les condicions dels estudis

d'impacte paisatgístic i de les mesures de minimització de l'impacte.

En el bloc VIII, es descriuen tot un seguit de mesures de tractament del SNU.

6) Tractament dels cursos fluvials

Els cursos fluvials són els principals connectors biològics del municipi. En el torrent del

Lluc hi ha potencial per a poder realitzar una recuperació dels ecosistemes fluvials, i la

riera de la Bisbal presenta una connexió amb el turó de les Pedreres que caldria

potenciar.

La normativa del POUM protegeix les rieres i torrents del municipi.

Tot i això, en la normativa no es defineix una distància de protecció a banda i banda de

les lleres que permeti la recuperació dels torrents. El torrent del Lluc, a partir del

polígon industrial Molí d’en Serra aigües avall, està sotmès a una forta pressió dels

sectors industrials existents i previstos, que dificulten el manteniment d’aquesta franja

de protecció. Cal tenir en compte, però, que el POUM preveu que en l'espai que limita

el curs del torrent i el sector industrial s’hi situïn els espais lliures (rural i verd urbà). En

el cas de la riera de la Bisbal, els espais lliures rurals del nou sector residencial R1, es

situen al marge de la riera, fet que també protegirà aquesta franja.

A nivell general, es recomana definir un pla d’actuació per a la preservació dels cursos

fluvials: definir les franges de protecció i la interacció amb els espais lliures rurals de

nova creació, per millorar així el seu paper de connector biològic i paisatgístic.


138

7) El sòl industrial

Els nous sectors industrials s'ubiquen al costat dels existents, sense dispersar-se pel

municipi, i ben comunicats amb les principals carreteres que travessen el terme.

El POUM classifica una gran part del sòl urbanitzable indeterminat industrial del nord

del Molí d'en Serra com a no urbanitzable, per tal de garantir la preservació de les

visuals cap a la plana agrícola de regadiu i cap a l'Església de Santa Maria (en

provenir del sud).

8) El sistema d’equipaments

Les zones destinades a equipaments s’han distribuït al llarg de l’eix cívic, en el cas

dels sectors residencials R2, R3 i R4. Aquesta ubicació fomentarà la interrelació social

al llarg de l’eix. També s’ha previst una zona d’equipaments entre el sector R4 i el nucli

històric, que pot ser un element atractor de veïns de diferents nuclis, afavorint així la

interrelació entre nuclis.

Caldrà estudiar quin és l’equipament més adequat a ubicar en la zona de confluència

del nucli històric i els nous sectors residencials, per tal que sigui usat per a diferents

generacions i al llarg de tot el dia, assegurant així el caràcter d’element atractor que se

li ha donat.

9) El camí de Bellvei

Aquest camí pateix una modificació del seu traçat força significativa, respecte el PGOU

del 2001. El camí, de característiques rurals i asfaltat, uneix Bellvei amb Santa Oliva

per la zona d'hortes de la Parellada, i és utilitzat per un nombre elevat de vehicles1.

Aquests vehicles acaben travessant el nucli històric. Per tal de disminuir el trànsit pel

nucli2, es preveu que el camí, una vegada arriba al terme municipal de Santa Oliva

venint de Bellvei, ressegueixi el límit de terme fins arribar al polígon industrial Molí d'en

Serra, i s’enllaçi així amb la carretera TP2125. Aquesta variant tindrà les

característiques adequades per tal d'absorbir el trànsit. El tram de camí existent, en el

1 300 vehicles/dia, segons resultats dels aforadors de MOVITEST, l'any 2004. 2 Es preveu que augmenti degut a l’adequació del tram de camí que passa pel terme de Bellvei.


139

terme de Santa Oliva, podrà conservar la seva tipologia de camí per a vianants,

bicicletes i baixa intensitat de trànsit motoritzat.

10) La protecció d’edificacions i construccions i el catàleg de béns protegits

El POUM protegeix diferents elements d’interès patrimonial i cultural del municipi a

partir del catàleg de béns protegits.

La normativa del POUM defineix la protecció de les barraques i construccions de pedra

seca:

Article 195. Protecció de les barraques de pedra i construccions de pedra seca 1. Les barraques de pedra són construccions fetes de pedra seca, amb coberta

de volta. Representen elements significatius del paisatge rural, amb la finalitat de ser usades com a alberg de persones i cavalleries durant el conreu i lloc de guarda d’eines del camp.

2. Les barraques de pedra no poden ser enderrocades ni alterar-se la seva

configuració amb elements constructius impropis. Queden exceptuades d’enderroc aquelles barraques afectades per elements de l’estructura general del territori o incompatibles amb la regulació urbanística, si bé les que tinguin interès específic poden traslladar-se a lloc adient sempre que tècnicament sigui possible.

3. Les barraques no poden ampliar-se ni tampoc adossar-s’hi elements estranys

o aliens que n’afectin les característiques, la visibilitat o l’entorn. 4. 4. Els marges, els pous, les cisternes, els empedrats i les construccions de

pedra seca en general no poden ser enderrocats, suprimits ni modificats sense l’autorització municipal.

Caldria però, augmentar aquest catàleg de béns protegits, abarcant també elements

d’interès natural i paisatgístic, camins històrics i definint quins són els elements de

pedra seca “d’interès específic” a protegir, presents en sòl urbanitzable.

11) L’agenda de desenvolupament del POUM

El nou POUM no ha disminuït significativament el número d’habitatges previstos que

definia l’antic PGOU. Per tant, els riscos expressats entorn aquest creixement de

població tant elevat, sobretot per la possible pèrdua d’identitat del municipi i dels seus

habitants que aquest fet podria generar, no es veuen reduïts a priori.


140

El nou POUM però, divideix els sectors urbanitzables en parts més petites i presenta

un nou element important:

L’agenda del desenvolupament dels plans parcials d’ús preferent residencial es

regirà per les regles d’execució següents:

El sector delimitat que iniciarà el desenvolupament del sòl urbanitzable en

cadascuna de les àrees determinades en l’article 6.2 de les normes és el següent:

Àrea nord: sector R5 “Els Colls”.

Àrea central: sector R2/1 “Zona central 1”.

Àrea sud: sector R1/1 “Les Hortes 1”.

Els altres sectors de cadascuna de les tres àrees es podran desenvolupar quan el

desenvolupat anteriorment estigui urbanitzat i, almenys, tingui concedides les

llicències d’edificació del 50% dels habitatges potencialment previstos en el pla

parcial.

Aquesta agenda de desenvolupament dels plans parcials residencials permetrà que el

creixement sigui pautat, i a un ritme controlat. D’aquesta manera, es preveu que el

sentiment de pèrdua d’identitat dels habitants del municipi sigui menor, i que els

nouvinguts arribin pausadament, facilitant així la seva integració i una millor cohesió

social del municipi.

Per tal de facilitar aquesta integració, caldrà aplicar el pla d’acció de l’Estudi

d’estratègies d’integració dels nouvinguts (2005).


141

VII.3. AVALUACIÓ SOCIOAMBIENTAL PER SECTORS DE CREIXEMENT

Sectors:Sector de millora urbana núm. 4: Cal Miret; Sector de millora urbana núm. 5.1: El Pont 1; Sector de millora urbana núm. 5.2: El Pont 2; Sector de millora urbana núm. 6: L’Església

Per tal de minimitzar l'impacte sobre el paisatge d'aquest espai, en els projectes dereparcel·lació i urbanització, es proposa que es realitzi un estudi d'impacte paisatgísticsobre els elements d'interès.Es proposa aplicar els criteris de sostenibilitat en l'edificació i l'ordenació, descrits al blocVIII del present informe, per tal d'obtenir uns bons nivells de qualitat ambiental (acústica,de gestió de residus, d'enllumenat, d'estalvi energètic, d'estalvi en el consum d'aigua, desanejament, etc.) i paisatgística.

Descripció

El POUM delimita sectors de millora urbana en sòl urbà no consolidat, amb la finalitatque hi sigui redactat un Pla de millora urbana per a completar el teixit urbà o laremodelació urbana. S’hauran de fer les reserves de sòls per a sistemes d’espais lliures,equipaments i viaris. S'haurà de destinar sòl per la promoció d’habitatges subjectes aalgun règim de protecció pública. Claus 8, 9a i 10a.

Efectes sobre el medi natural, patrimonial i el paisatge

Espai emblemàtic del nucli històric, caracteritzat per l'enllaç entre el pont d'entrada, eltorrent del Lluc, les hortes i els arbres fruiters i l'església. Els nous habitatgesmodificaran significativament aquest paisatge.

SituacióZona ubicada a l'entrada del nucli històric, passat el pont, a banda dreta i esquerra, i finsarribar a l'entorn de l'església.

Mesures correctoresEs planteja la ubicació dels espais lliures urbans en espais que protegeixin les visualsdel paisatge: banda i banda passat el pont, i davant de l'església.


142

Sector: R1: “Les Hortes”

Efectes sobre el medi socioeconòmic

Mesures correctores

Caldrà aplicar els criteris de l'Agència Catalana de l'Aigua en zones inundables, a l'horade realitzar el planejament derivat.

Els espais lliures rurals es situen entorn la llera de la riera de la Bisbal, per tal deminimitzar l'impacte sobre la llera dels nous assentaments urbans; entorn el pas delTGV i de la C-51, per tal de minimitzar l'impacte acústic; i com a franja separatòriaentre el nou sector i el Vendrell, per tal de fomentar el sentiment de pertinença a SantaOliva per part de la població d'aquest nou sector.

Caldria realitzar un estudi específic sobre la generació de soroll i de vibracions delTGV, per tal de prendre les mesures més adients en les noves edificacions.


El nou sector urbanitzable es troba en una zona amb risc d'inundació. Es preveuurbanitzar tot un espai que actualment són zones d'horta, de certa degradaciópaisatgística, però es tracta d'un sòl fèrtil. L'impacte ambiental és considerable, degut ala impermeabilització d'una zona de recàrrega de l'aqüífer. El pas del TGV pel nord delsector, causarà un impacte acústic molt elevat.

Descripció

Sòl urbanitzable residencial de mitjana densitat (índex brut d’edificabitat: 0,4 m2s/m2st; densitat: 25 habitatges/ha).

SituacióAl sud del terme municipal, enllaçant els nuclis existents del Sant Jordi, Camí dels Molins i La Carretera, i limitat per la carretera C-51.

Es proposa aplicar els criteris de sostenibilitat en l'edificació i l'ordenació, descrits albloc VIII del present informe, per tal d'obtenir uns bons nivells de qualitat ambiental(acústica, de gestió de residus, d'enllumenat, d'estalvi energètic, d'estalvi en el consumd'aigua, de sanejament, etc.) i paisatgística.

El nou sector permetrà unificar els tres nuclis del sud del municipi, a partir del qualmilloraran les interrelacions socials entre ells, i millorarà la qualitat de vida degut a lapresència d'espais lliures i equipaments comuns. Aquesta tipologia urbanística potfomentar el comerç.

Es proposa que aquests espais verds rurals conservin el caràcter agrícola actual, peròincorporant criteris paisatgístics i de gestió i ús en les hortes existents. En el cas delsespais adjunts a la riera de la Bisbal, es proposa tractar-los de manera que s'integrinnaturalment i paisatgísticament en l'entorn fluvial.


143

Sectors: R2, R3 i R4: “Zona central”.


Tal com s'ha esmentat en apartats anteriors, la tipologia d'ordenació fomentarà lainterrelació i cohesió social. Els equipaments i el possible comerç que s'instaurarà alsnous nuclis, podrien ser atractors dels habitants del nucli de les Pedreres, queactualment estan mancats d'aquests serveis.

Mesures correctores


Els espais lliures rurals d'aquests sectors s'han disposat de tal manera que minimitzinl'impacte paisatgístic, tot conservant les visuals i evitar que la seva transformacióimpliqui una pèrdua significativa del tarannà rural del municipi. Per tant, aquests espaislliures rurals hauran de tenir un tractament integrat en el territori (hortes, campsd'ametllers, vinya, etc.).

Caldrà que els plans derivats plantegin mesures per a conservar els camins rurals i elselements de pedra seca presents en aquests espais.


El continu urbà que composen aquests tres nous sectors urbanitzables, representa unagreujament de la dèbil connectivitat biològica existent entre els sòls agrícoles delmunicipi. Els nous nuclis urbans posen en perill la conservació dels camins rurals ielements de pedra seca. Les perspectives visuals des de la façana de Les Pedrerescap al nord-est, i des del nucli històric cap a Les Pedreres, es veuran modificadesconsiderablement.

Descripció

Sòl urbanitzable residencial de mitjana densitat (índex brut d’edificabitat: 0,49 m2s/m2st; densitat: 29 habitatges/ha).

SituacióComprèn tot el sòl urbanitzable al nord de la C-51, entre el nucli de Les Pedreres i la carretera TP2125.


144

Sector: R5: “Els Colls”


La zona boscosa es delimita com a espai lliure rural, per tal de que no sigui edificada.Es proposa que es prenguin les mesures adients per tal de minimitzar la pressióhumana sobre la mateixa (tanca de fusta que diferenciï l'espai urbà de l'espai natural;evitar el pas de vehicles de motor pels camins; etc.).

Descripció

Situació

Mesures correctores

Sòl urbanitzable residencial de baixa densitat (índex brut d’edificabitat: 0,4 m2s/m2st; densitat: 15 habitatges/ha).

Al nord-est del nucli històric, fins al límit de terme municipal.


En aquest sector hi ha una pineda consolidada i una zona d'hortes. El nouassentament urbà eliminarà les hortes i arribarà fins al costat de la zona arbòria,situant-se sobre una franja de la mateixa, però permetent la conservació de gairebé laseva totalitat.


145

Sectors: I1 denominat “Torrent del Lluc 1”; I2 denominat “Torrent del Lluc 2”

Es proposa aplicar els criteris de sostenibilitat en l'edificació i l'ordenació, descrits al blocVIII del present informe, per tal d'obtenir uns bons nivells de qualitat ambiental (acústica,de gestió de residus, d'enllumenat, d'estalvi energètic, d'estalvi en el consum d'aigua, desanejament, etc.) i paisatgística.


Efectes sobre el medi socioeconòmicEl sòl industrial és positiu pel desenvolupament econòmic del municipi.

Mesures correctoresEs proposa situar les zones verdes adjuntes al torrent, per tal de minimitzar l'impacte delfutur polígon sobre el curs fluvial, la vegetació de ribera i els seus valors de connectorbiològic. Aquest espai lliure rural s'haurà de tractar de manera que s'integri naturalment ipaisatgísticament en l'entorn fluvial. El sòl lliure rural es proposa en l'espai residual entreel TGV, la C-51 i la TP2125, que degut a les zones d'influència d'aquestesinfrastructures, resulta un espai molt petit per a desenvolupar-hi activitat industrial.Aquest espai actualment està treballat agrícolament, per tant es proposa donarcontinuïtat a aquests treballs una vegada passi a ser sòl de gestió pública.

Descripció

Sòl urbanitzable industrial, plantejat com a ampliació del sòl industrial existent al polígonindustrial Molí d'en Serra.

Efectes sobre el medi natural, patrimonial i el paisatgeLa superfície d'aquests sectors s'ha modificat respecte la del PGOU del 2001, demanera que s'han omplert els espais que en el PGOU quedaven lliures entre els límitsdel sòl urbanitzable industrial i el torrent i entre el mateix sòl i les noves infrastructures(TGV, variant C-51). Per tant, la pressió sobre el torrent augmenta, dificultant la sevarecuperació. És una zona amb risc d'inundació. No hi ha incidència significativa sobre elpaisatge, degut a que és una zona actualment industrialitzada i marcada pel pas de lesinfrastructures.

SituacióAl sud del polígon industrial Molí d'en Serra, limitat pel traçat del TGV, el torrent del Lluci la carretera C-51.


146

Sector: I3 denominat “Torrent del Lluc 3”


El sòl industrial és positiu pel desenvolupament econòmic del municipi.

Descripció

Sòl urbanitzable industrial, plantejat com a amplicació nord-est de l'actual polígon industrial Molí d'en Serra.

Efectes sobre el medi natural, patrimonial i el paisatgeEl nou sector industrial ha vist disminuïda significativament la seva superfície respecteel que determinava l'antic PGOU, per tant, els efectes sobre el medi han disminuït. Amés, es trenca la continuïtat paisatgística del polígon al llarg de la carretera. Tot i ques'implanta sobre una zona agrícola, es tracta d'un espai continu al polígon industrialexistent, que per tant, l'impacte paisatgístic és menor ja que ja existeix actualment. Ellímit est del sector és el torrent del Lluc; la pressió sobre aquest curs fluvial augmenta(possibles abocaments industrials, dificultats en la recuperació de la vegetació deribera, etc.). És una zona amb risc d'inundació.

SituacióAl nord-est del polígon industrial Molí d'en Serra, entre la carretera TP2125 i el Torrent del Lluc.

Mesures correctoresL'espai lliure rural que correspon a aquest nou sector urbanístic s'ubica adjunt a la lleradel torrent, per tal de minimitzar l'impacte del futur polígon sobre el curs fluvial, lavegetació de ribera i els seus valors de connector biològic. Aquest espai lliure rurals'haurà de tractar de manera que s'integri naturalment i paisatgísticament en l'entornfluvial.




147

Sector: I4 denominat “Masia Alegret”

Es proposa aplicar els criteris de sostenibilitat en l'edificació i l'ordenació, descrits al blocVIII del present informe, per tal d'obtenir uns bons nivells de qualitat ambiental (acústica,de gestió de residus, d'enllumenat, d'estalvi energètic, d'estalvi en el consum d'aigua, desanejament, etc.) i paisatgística.


Mesures correctores

L'espai lliure rural que correspon a aquest nou sector urbanístic s'ubica adjunt a la lleradel torrent, per tal de minimitzar l'impacte del futur sector sobre el curs fluvial, lavegetació de ribera i els seus valors de connector biològic. Aquest espai lliure rurals'haurà de tractar de manera que s'integri naturalment i paisatgísticament en l'entornfluvial.

Efectes sobre el medi natural, patrimonial i el paisatgeEs tracta d'un espai comprès entre importants eixos viaris, i de poc valor natural ipaisatgístic. Per tant, l'impacte és baix. És una zona amb risc d'inundació.


El sòl d'aquest tipus és positiu pel medi socioeconòmic. A més, cal tenir en compte queaquesta zona es troba just davant de la zona comercial del Vendrell, per tant, es veuràreforçat el seu dinamisme.

Descripció

Sector de desenvolupament amb caràcter comercial i de serveis.

SituacióAl sud del terme municipal, situat al sud de la carretera C-51 i a llevant de la carreteraTP2125


148

BLOC VIII. MESURES AMBIENTALS DE PREVENCIÓ I CORRECCIÓ

VIII.1. INTRODUCCIÓ

En el bloc anterior, s'han descrit una sèrie de mesures de correcció i/o minimització de

l'impacte ambiental generat per les accions del POUM. En aquest apartat es presenten

dos treballs que s'han realitzat al llarg del procés de redacció del POUM, i que

pretenen ser un conjunt de mesures per a disminuir l'impacte ambiental dels nous

sectors urbanitzables, i la preservació dels espais lliures.

1. Criteris específics per a un planejament i edificació sostenibles.

Aquest document pretén ser una eina específica per aconseguir els objectius

ambientals fixat a l'inici del present informe ambiental. Són mesures d'aplicació directe

en les diferents fases de desenvolupament de l'ordenació proposada.

2. Tractament del sòl no urbanitzable de Santa Oliva i aspectes relacionats.

És un document que presenta un seguit de propostes d'accions encaminades a

garantir l'existència i la salut del sòl no urbanitzable i el manteniment de les funcions

que li són pròpies.

Tots dos documents es presenten en el format original en que es van presentar a

l’equip redactor del POUM.

CRITERIS ESPECÍFICS PER A UN PLANEJAMENT I EDIFICACIÓ SOSTENIBLES

1.1. Antecedents i objectius

1.2. Estructura

Capítol 1. Planejament urbanístic. Criteris generals

Capítol 2. Planejament urbanístic. Criteris específics

Capítol 3. Tipologia edificatòria

Capítol 4. Tipologia constructiva

Capítol 5. Materials ecològics

Capítol 6. Instal·lacions

Criteris específics per a un planejament i edificació sostenibles⎟ Novembre 2004 1

1.1. Antecedents i objectius. El planejament urbanístic és el que capacita la introducció de bona part de mesures per a aconseguir una edificació sostenible; és a dir, el traçat urbà i la parcel·lació urbana defineixen el potencial, en termes de sostenibilitat, de les edificacions futures. En aquest context, en aquest capitol s'hi exposen els criteris específics de sostenibilitat en l'urbanisme i en l'edificació que seran d’aplicació alhora de desenvolupar el planejament urbanístic de Santa Oliva. 1.2. Estructura. Aquest bloc es desglossa en sis capítols. Els capítols 1 i 2 fan referència al planejament urbanístic pròpiament, i complementen els criteris ja exposats anteriorment. Els altres capítols se centren en la construcció sostenible, ja en l'àmbit de l'edificació, la qual, d'alguna forma, ha de regir, des del punt de vista socioambiental, l'arquitectura de Santa Oliva dels nous temps. Els criteris del capítol 1 són de caràcter general, i aporten la tendència a seguir que emana el nou POUM. Els criteris dels altres capítols configuren les mesures ambientals d’aplicació i les recomanacions i condicionants específics que cal tenir en compte en les diferents fases de desenvolupament de l’ordenació propasada per tal d’assolir un creixement urbanísitic sostenible. Cada un d’aquests capítols abasta un àmbit d’actuació, i per tal de mantenir el seu context global, s’assenyala al marge el seu carácter obligatori o recomanable, segons les especificacions següents:

A. MESURES D’APLICACIÓ DIRECTA. B. MESURES RECOMANADES


CAPÍTOL 1. PLANEJAMENT URBANÍSTIC. CRITERIS GENERALS

1.1 COMPACITAT I VIDA ENFORA

1.1.1 Fomentar la compacitat i l'alliberament de sòl públic. 1.1.2 Alineació de façanes amb el carrer:

d'aquesta manera, la percepció d'acolliment i seguretat és major, alhora que es fomenta la vida enfora i la trobada veïnal.

1.2 PAISATGE I DIVERSITAT

1.2.1 Heterogenització d’edificis: regular la no proliferació d’agrupacions d’edificis amb façanes idèntiques per tal d'evitar un urbanisme monòton i sense identitat, especialment a l'eix cívic. S'hi permet la rèplica de planta, però es requereix la introducció de variants significatives en façana; elements sortints, texturas, colors. D’aquesta manera aconseguim un paisatge urbà diversificat que incentiva el passeig de l’observador. Cal tenir una especial atenció en el centre històric.

1.2.2 Diversitat de tipologies funcionals: Cal oferir habitatges amb diferents plans funcionals per tal d’adaptar-se a les necessitats de cadacún dels demandants i així fomentar la possibilitat d'envellir dins el mateix barri, és a dir, d'aquirir habitatges adaptats a les diferents necessitats de la vida: estudis, pisos petits, pisos grans, habitatge unifamiliar en filera...

1.3 ESPAI PÚBLIC

1.3.1 Situar els espais neuràlgics estratègicament: cal concebre'ls com a llocs d'estar-hi i no de pas.

1.3.2 Dissenyar els espais públics neuràlgics amb criteris intergeneracionals: garantir espais per a les diferents edats i usos i, preferiblement, distants del tràfic rodat motoritzat: infants: sorrals i gronxadors (per als més petits i per als més

grans); adolescents: bancs i papereres a prop; pista de futbol 7 o

bàsquet; adults progenitors: locals comercials a prop dels gronxadors per a

la possibilitat d'instal·lar-s'hi cafeteries amb terrassa; avis: petanca, bancs (a prop dels sorrals dels més petits)...


CAPÍTOL 2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC. CRITERIS ESPECÍFICS

Paràmetres que concebeixen i constitueixen l'urbanisme des del punt de vista de la sostenibilitat, incorporant o potenciant una sèrie d'atribucions als elements que en formen part.

2.1 PAISATGE I DIVERSITAT

2.1.1 Adequació a la topografia existent. A 2.1.2 Barrera visual:

incorporar elements continus, preferentment vegetals, per ocultar façanes que generin un important impacte al paisatge (polígons industrials, etc).

B

2.1.3 Integració paisatgística: respectar elements vegetals preexistents en el terreny o introduint-ne de nous per afavorir la integració paisatgística de determinades tipologies d'habitatges. Per exemple, en habitatge unifamiliar aïllat o aparellat o en blocs de pisos, l'arbrat suavitzarà la duresa de les façanes.

B

2.2 XARXA VIÀRIA I MOBILITAT SOSTENIBLE

2.2.1 Garantir el camí escolar a peu i en bicicleta: amb segona prioritat, també caldrà introduir-ho per a altres equipaments o serveis neuràlgics: centres cívics, insitut o centres d'assistència sanitària.

B

2.2.2 Preveure el futur traçat del transport públic i les seves parades, així com els carrils bici: caldrà disposar d’un estudi de mobilitat alhora de desenvolupar el planejament derivat.

B

2.2.3 Jerarquitzar la xarxa viària i garantir diferents opcions d'itineraris: Cal que les dimensions de les illes no siguin excessives i cal mantenir una proporcionalitat entre aquesta magnitud i l’amplària del carrer, d’aquesta manera fomentem l'ús de tot el viari per part del vianant i del ciclista.que pot recòrrer a diferents itineraris per anar d’un punt a un altre sense i sense tenir sensació de túnel.

B


A

B

B

2.2.4 En les zones 30 o de prioritat pel vianant (dins el barri), atendre als següents criteris: En carrers de 8 metres1 o menys entre façanes cal aplicar

paviment únic (però d'efecte dissuassori per al conductor motoritzat, preferiblement evitant l'asfalt) i la prioritat invertida (velocitat màx. de 20 km/h).

En carrers menors a 10 o 11 metres entre façanes, no es pot permetre l'aparcament; només l'accés esporàdic a càrrega i descàrrega (caldrà oferir aparcaments fora de la via, en solars o aparcaments soterranis).

Cal tenir en compte que l'espai de vorera que cal considerar per al vianant és l'espai lliure (sense comptar l'espai ocupat per l'efecte mur -espai adjacent a les façanes- o l'espai ocupat per mobiliari urbà i l'arbrat).

El viari (inclosa la ronda perimetral dels sectors R3 i R4) hauria de presentar fórmules de pacificació de la velocitat: sinuositats de les voreres, plataformes elevades, zona blava, paviments rugosos o de diferents textures (per ex., llamborda prop de l'equipament central entre el nucli històric i les Pedreres i prop dels passos de vianants, marcats, aquests, amb llamborda blanca), etc.

B

2.2.5 Preveure espais de càrrega i descàrrega: la càrrega i descàrrega és una activitat que sovint obstaculitza el trànsit, de forma que caldrà preveure les àrees ja des del propi disseny de la traça.

B

2.2.6 Garantir la disponibilitat d'aparcament. En habitatge plurifamiliar, preveure 1,5 places d'aparcament per

pis en els nous sectors residencials. A

Preveure zones d'aparcament públic -amb la possibilitat d'incorporar-ne una de significativa al costat del Vendrell, possibilitant la introducció de zona blava-. Ubicar-les en situacions estratègiques per tal de dissuadir la majoria dels conductors d'accedir dins el barri amb el vehicle motoritzat. Ubicar-ne una a l'entrada del nucli històric.

B

Preveure espai en els edificis d'habitatges plurifamiliars i en els espais públics (places, equipaments, zones d'oci, etc.) per a aparcament de bicicletes. En els edificis plurifamiliars caldrà garantir una plaça per habitatge.

A

2.3 ESPAI PÚBLIC

2.3.1 Dissenyar la ciutat oberta cap als espais lliures públics. Concebre un planejament que: situï habitatge plurifamiliar, o com a mínim habitatge unifamiliar en

filera, al costat dels espais lliures i de l'espai públic, donat que els habitatges unifamiliars aïllats ja gaudeixen de jardí privat. D'aquesta forma, més residents gaudiran d'àmplies visuals i les zones verdes seran més utilitzades.

afavoreixi la situació de les estances de més ús de l'habitatge -menjador, sala d'estar- cap al verd urbà o l'espai agrícola.

B

1 8 metres resultants de: 2,5 a 3 m de vorera per banda i un carril de circulació de 3 m.


2.3.2 Introduir l'agricultura en els espais lliures públics: garantint fórmules de gestió i manteniment d'aquests espais. Caldrà tenir especial cura en els espais de transició entre urbà i agrari.

A

A

2.3.3 Introduir arbrat en les places públiques i els vials principals, definits en el POUM com a rambla o eix cívic i via local principal.

2.3.4 Enjardinament públic amb criteris de sostenibilitat: A

2 informació extreta del butlletí "Barcelona verda", núm. 90, octubre 2003.


l'arbrat públic és molt important a la primavera i a l'estiu per tal de garantir l'ombra i fomentar les passejades, així com per suavitzar les formes dures de la ciutat. Introduir criteris de sostenibilitat en els espais verds representa un menor cost de manteniment i una tipologia vegetal d’espècies autòctones i d’altres més adaptades al medi. Criteris a considerar per seleccionar les espècies:

- Espècies adaptades a les condicions climàtiques de la zona i que requereixin un baix manteniment (considerant el reg, la poda i els tractaments fitosanitaris).

- Resistents a les plagues i enfermetats.

- De port recte.

- Arrels poc agressives als paviments i a les instal·lacions.

- Floració i fructificació no molesta, que no ocasionin una gran brutícia al caure al terra i que no atreguin masses insectes.

- Sense punxes.

- Escollir espècies variades per tal d’augmentar la biodiversitat florística i reduir el dany de les plagues.

- Caldrà tenir en compte que l'arbrat caducifoli suposa avantatges de control solar, però també un major cost de manteniment (neteja viària de les fulles). Per tant, caldrà prioritzar les zones on es consideri necessari.

- Caldrà tenir en compte les dimensions de la capçada potencial i l'objectiu de l'arbrat (ombra, estètic...) en ubicar els escossells (evitar que restin molt propers a la calçada en el cas de capçada ampla, ja que no es permetrà que l'arbrat es desenvolupi i faci la seva funció).

Cal tenir en compte l'amplada de la vorera a l'hora de triar l'espècie. Es recomana2

- Vorera de 2,5 a 3,5 m (distància de plantació de 7 m): arbres de port petit tipus arbre de l'amor, taronger, hibisc de Síria, troana, prunera de fulles vermelles.

- Vorera de 3,5 a 6 m (distància de plantació de 9 m): arbres de port mitjà tipus Brachychiton, lledoner, sòfora.

- Vorera a partir de 6m (distància de plantació de 13 m): arbres de port gran tipus mèlia, plàtan.

Veure apartat 3.5.4. Espècies recomanades:

Nom científic Nom en català Nom en castellà ARBUSTOS I MATES Juniperus phoenicea Juniperus horizontalis Arbutus unedo Berberis vulgaris Buxus sempervirens Callistemum Colutea arborescens Eleagnus ebbingei

Savina - Arboç Coralet Boix - Espantallops -

Sabina - Madroño Agracejo Boj - Espantalobos -


Erica multiflora Laurus nobilis Lavandula Rosmarinus officinalis Thymus vulgaris Salvia Pistacia lentiscus Ruscus aculeatus Myrtus communis Spartium junceum Teucrium fruticans Lantana camara Santolina chamaecyparissus Chamaerops humilis Viburnum tinus Cistus albidus

Bruc d’hivern Llorer Espígol Romaní Farigola Sàlvia Llentiscle, mata Galzeran Murtra Ginesta - Espernallac Margalló Marfull Estepa blanca

Bruguera Laurel Espliego Romero Tomillo Salvia Lentisco Brusco Mirto Retama - Abrótamo Palmito Durillo Jara blanca

ARBRES Olea europea Ceratonia siliqua Pinus halepensis Pinus pinea Ficus carica Quercus ilex Acacia retinodes ) Prunus cesarifera “Atropurpurea” Cercis siliquastrum Celtis australis Punica granatum Melia azedarach Schinus molle Acer negundo Morus alba, Morus nigra

Olivera Garrofer Pi blanc Pi pinyer Figuera Alzina Mimosa floribunda Pissardi Arbre d’amor Lledoner Magraner Mèlia Pebrer bord Negundo Morera

Olivo Algarrobo Pino carrasco Pino pinyero Higuera Encina Siempre en flor Ciruelo rojo Árbol de Judea Almez Granada Cinamomo Falso pimentero Arce negundo Morera

2.3.5 Mobiliari urbà sostenible i en ubicacions adequades. Introduir mobiliari urbà sostenible (fustes certificades, materials reutilitzats...) i ubicats en llocs realment útils o en punts que es desitgin potenciar.

B


2.4 AIGUA

2.4.1 Xarxa separativa d'aigües residuals i pluvials. A 2.4.2 Considerar la possibilitat de construir un dipòsit per a

acumular les aigües pluvials per tal d'utilitzar-les en el reg dels espais agraris, zones verdes, etc., preveient un sistema sobreeixidor.

B

2.4.3 Suavització de temperatures: les grans concentracions d’aigua aporten inèrcia tèrmica, és a dir, l’aigua atenua temperatures extremes. Podria tenir-se en compte per a la zona contigua a la Villa Vicenta, que és un petit fondo que podria prestar-se a un estany artificial. Caldrà considerar-la, també, en el disseny de l'espai públic, en aquelles zones que es desitgin potenciar i refrescar.

B

2.5 ENLLUMENAT PÚBLIC

L'art. 7.1. de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn estableix que "les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi l’estalvi, l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi." En aquest context, caldria:

2.5.1 Làmpades d'alta eficiència: en els enllumenats exteriors, prioritzar la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) -art. 7.1. llei 6/2001-.

A

2.5.2 Lluminàries: No instal·lar lluminàries tipus globus sense pantalla totalment opaca i reflectora en el seu hemisferi Nord, ja que desaprofiten més del 50% de l'electricitat que consumeixen.

A

2.5.3 Il·luminació adequada: Respectar els següents criteris des del disseny del propi planejament parcial: Enviar la llum cap a on sigui precís i necessari.

Evitar enlluernar als conductors i als vianants, orientant els focus per sota l'horitzontal i apantallant-los.

A

Situar les lluminàries (ben apantallades) a alçades inferiors a les finestres dels primers pisos d'habitatges per evitar la intrusió lumínica de llum procedent del carrer, que entra per la finestra i envaeix l'interior de l'habitatge.

L’angle de raig principal de qualsevol llum no pot superar els 70º a partir de la vertical, ja que, sinó, dispersa lateralment la llum. Si el punt d’instal·lació és més alt, l’angle pot ser inferior als 70º.

A


2.5.4 Manteniment adequat: en els programes de revisions periòdiques i manteniment preventiu, s'haurien d’incloure aquells aspectes com la neteja periòdica de grups òptics, el control de l’enfocament, la verificació de la regulació i el funcionament dels accessoris.

B

2.6 TRAÇAT URBÀ ENERGÈTICAMENT EFICIENT

2.6.1 Orientació / assolellament: cal procurar com a direcció preponderant del traçat urbà l’eix est-oest, per tal que els edificis gaudeixin d’una correcta orientació (sud + 45º) en una de les seves façanes.

B

2.6.2 Insolació: evitar la generació d’ombratges, tenint en compte la topografia, l’amplària dels vials i la convivència entre diferents tipologies edificatòries (plurifamiliar sobre unifamiliars).

A

2.6.3 Adossament: fomentar l'edifici entre mitgeres vers l'edifici aïllat per a reduir les pèrdues d'energia.

B

2.6.4 Obstaculitzar la canalització dels vents predominants: evitar traçar vials en direcció sud-est/nord-oest, introduint retranquetjos, amb barreres externes, etc. La vegetació pot constituir una barrera que protegeixi una zona urbana del mestral, que generalment es canalitza per la riera i els eixos de comunicació. També cal tenir en compte el vent de llevant.

B

2.7 SOROLL

2.7.1 Àmbits acústics: ubicar en zones poc sorolloses els equipaments tipus CAP, biblioteca, etc.

A

2.7.2 Paviments sonorreductors: Cal incorporar-los en el viari amb més intensitat de trànsit dins les zones residencials. Així mateix cal tenir-ho en compte en la incorporació de sistemes d’alentiment del trànsit.

B

2.7.3 Barrera acústica: Estudiar la incorporació d’importants masses vegetals que constitueixin una barrera acústica vers un focus de contaminació acústica permanent, com poden ser les infraestructures pròximes als sectors residencials (carretera, AVE,..).

A


2.8 INFORME AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT I DE L'EDIFICACIÓ

2.8.1 Sol·licitar un informe ambiental per al planejament derivat.

A

2.8.2 Continguts mínims de l'informe ambiental per al planejament derivat. Donat que el Decret 287/2003, en el seu art. 10, disposa uns continguts molt escassos, caldria incorporar-hi, a més, per a cadascuna de les alternatives proposades: Anàlisi demogràfica del municipi i efectes de l'àmbit o sector a

desenvolupar (habitatges previstos, població potencial, adequació de les tipologies d'habitatge a les necessitats del moment...).

Anàlisi econòmica del municipi i efectes de l'àmbit o sector a desenvolupar (potencial de desenvolupament industrial, comercial...).

Justificació d'una ordenació urbana sostenible (atenent als criteris d'aquest document i a l'afavoriment de la interacció social i l'activitat econòmica).

Justificació del sistema viari previst i mesures introduïdes per a fomentar la mobilitat sostenible.

Justificació de la ubicació dels espais lliures (parcs i jardins o verd agrícola) i dels equipaments i beneficis socioeconòmics que es deriven d'aquesta ubicació. Disseny previst per a aquests espais i mesures de sostenibilitat a introduir.

Impacte sobre els vectors ambientals -aigua (superficials i subterrànies), energia, aire, soroll, residus- i sobre el sòl (característiques agrològiques, ocupació prevista...) i la fauna i flora (també sobre els corredors biològics).

Mesures de sostenibilitat introduïdes en la normativa del planejament derivat.

Mesures de sostenibilitat previstes sobre les edificacions.

A

2.8.3 Sol·licitar un informe ambiental per a les edificacions: obligar que el projecte d’obres incorpori una memòria ambiental amb la descripció de les mesures ambientals adoptades. La memòria es donarà als compradors dels habitatges juntament amb la memòria de qualitats.

B

2.8.4 Informe signat per tècnic competent: en la normativa caldria especificar quin és el tècnic competent. Per al planejament derivat, preferentment un tècnic de medi ambient (ambientòleg, biòleg, enginyer agrònom...) com a director d'un equip pluridisciplinar. Per a les edificacions, un arquitecte tècnic i un tècnic de medi ambient o consultora especialitzada.

A


CAPÍTOL 3. TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA

Objectiu: que el major nombre d’espais interiors tingui contacte directe amb l’exterior (il·luminació i ventilació natural i, en el seu cas, insolació). Cal tenir en compte aquests criteris a l’hora de parcel·lar.

3.1 FORMA

3.1.1 Prioritzar la forma rectangular: Constituint la magnitud curta com a profunditat edificable amb

l’objectiu d’aconseguir una màxima repercussió de façana per habitatge.

Volum poc compacte: entenent com a tal la no concentració de masses (evitar les formes cúbiques) per tal de minimitzar el nombre d’espais sense contacte exterior.

B

3.1.2 Garantir dues façanes per habitatge (habitatges transversals).

B

3.1.3 Volum poc porós: evitar la inserció de patis interiors, ja que aporten molta superfície exterior (pèrdues tèrmiques) sense capacitat de captació (pràcticament no tenen insolació directa).

B

3.1.4 Alçària: d’acord amb el paisatge i amb l’ordenació (evitant obstaculitzar la radiació i, en la mesura que es pugui, les visuals).

A

3.2 FAÇANES

3.2.1 Adossament: (a tenir en compte a l’hora de parcel·lar). adoptar com a mitgeres les orientacions est i oest; en qualsevol cas, prioritzar l’eix sud i nord (+ 45º) per a les façanes.

B

3.2.2 Perforació: façana sud (zona de dia) amb grans obertures que constitueixin sistemes de captació solar; minimitzar les obertures al nord, just per a la il·luminació i ventilació naturals, ja que, en aquest cas, esdevé un focus de pèrdues tèrmiques. En el cas de façanes orientades a oest, caldrà tenir en compte, en aquesta última, les radiacions de les tardes d’estiu, minimitzant també les obertures. Les façanes a est no requereixen cap tractament especial, des del punt de vista energètic.

B

3.2.3 Pesantor: procurar que la fulla interior de la façana sigui pesant per tal d’aportar inèrcia tèrmica.

B

3.2.4 Aïllament: A


la façana ha d’estar degudament aïllada per minimitzar les pèrdues tèrmiques.

3.2.5 Llisor: cal incorporar elements sortints en la façana sud que actuïn com a protectors solars (balcons, marquesines, etc), justificant-ne el dimensionament adequat per a cada obertura)

A

3.2.6 Color i textura: aquests factors són bàsicament estètics, si bé els colors clars són més recomanables, ja que tenen una major capacitat de reflexió de la radiació.

B

3.3 DISTRIBUCIÓ INTERIOR

3.3.1 Zona de dia: Garantir un mínim de tres hores d'assolellament en el menjador-estar, amb una superfície d'obertura mínima equivalent al 15% de la superfície de l'estança. Es considera preferent la façana sud (±45º).

A

3.3.2 Ventilació creuada: cal afavorir la ventilació natural, practicant obertures en façanes oposades i, en el seu cas, quan sigui imprescindible, amb celoberts. En qualsevol cas, cal evitar obertures en només una façana si no es garanteix la ventilació creuada mitjançant altres sistemes (vegeu 4.3.5).

A

3.3.3 Caràcter versátil: és interessant que els habitatges tinguin la capacitat d’adaptar-se a cada usuari i als canvis de necessitats que es plantegen al llarg de la vida (no té les mateixes necessitats una parella jove que uns jubilats o una família, etc).

B

3.4 QUALITAT DE L'HABITATGE

3.4.1 Aïllament acústic entre veïns: cal una regulació més estricta que l'exigida per a garantir l'aïllament acústic (cal tenir en compte que molts residents volen cases unifamiliars per les molèsties dels veïns).

B

3.4.2 Cuines adaptades a la recollida selectiva: dimensionar les cuines tenint en compte la separació dels residus. Incorporar dispositius per a la recollida selectiva en els armaris de la cuina.

A


3.5 HABITATGE I QUALITAT AMBIENTAL DE L'ENTORN

3.5.1 Prohibició de paviment a més del 50% dels jardins privats: cal garantir la infiltració d'aigua a l'aqüífer i reduir l'aigua d'escorrentia, reduint també, així, el risc d'aiguats.

A

3.5.2 Prohibició de tanques opaques per damunt d'1 metre d'alçada: cal difondre la prohibició per tal de dissuadir els propietaris de fer-se una tanca fora de normativa, tanques que, alhora, generen carrers suspicaços, de formes dures i gens integrats en l'entorn (cal esmentar que les Pedreres té un baix impacte paisatgístic des de la plana del torrent del Lluc perquè els habitatges resten molt difosos per la presència de vegetació).

A

3.5.3 Incorporació de vegetació en patis interiors d'edificis plurifamiliars que ocupen tot el solar.

B

3.5.4 Foment de jardins privats sostenibles: distribuir entre la població un full informatiu amb els criteris recomats per als jardins privats, que són:

Per recobrir grans superfícies, paviments de diferents materials, rocall, àrids, escorça de pi i plantes tapissants com l’heura i el messem, que poden oferir una funció similar a la gespa amb un consum d’aigua molt inferior.

Fer servir “mulch” (triturat de poda del mateix jardí, escorça de pi, pinassa, palla,...) per cobrir el sòl, el qual reté l’aigua aportant nutrients i inhibeix el creixement de les anomenades “males herbes”.

Utilitzar adob orgànic (compost).

Per fer front a les plagues (com per exemple el pugó) s’aconsellen els tractaments biològics i ecològics.

Si és necessari instal·lar un sistema de reg, el sistema més eficient és el degoteig.

Distribuir el jardí en hidrozones. Consisteix a separar les plantes agrupant-les segons els seus requeriments d’aigua.

Pel que fa referència als arbres, cal tenir present el creixement futur de les capçades i les arrels, per tal d’evitar plantar-los massa pròxims a les cases, ja que les branques i les arrels poden provocar desperfectes als habitatges. S’aconsella una distància mínima de 4 metres.

Veure apartat 2.3.4.

B


CAPÍTOL 4. TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA

4.1 CONSTRUCCIÓ AUTÒCTONA Es tracta del tipus d’edificació que tradicionalment s’ha construït a la zona: ja sigui una arquitectura vernacular -perfectament condicionada per les característiques del lloc, tenint en compte el clima, els materials que limitaven els sistemes constructius, les matèries primes a l’abast, etc-- com un altre tipus d’arquitectura, pròpia, fruit del desenvolupament urbanístic -una arquitectura que, a partir de l’antecedent, incorpora nous materials i noves tecnologies i s’adapta a les demandes del mercat, degenerant en una nova arquitectura-. 4.1.1 Construcció autòctona:

el model a seguir seria una fidel evolució d’aquests antecedents, consolidant els sistemes constructius propis i censurant aquells importats que trenquen el paisatge. Per tant, caldria prioritzar la ceràmica, tant en façanes, com en teulades vers construccions de fusta o teulades de pissarra, etc.

B

4.2 CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA

Una important aportació de la construcció sostenible és la de considerar tot el cicle de vida d’un edifici. En aquest sentit, es contemplen els recursos i els residus que es generen i la seva capacitat de reutilització, tant en la seva construcció, manteniment i reforma i/o rehabilitació i la seva demolició, així com l'energia consumida durant la vida de l'edifici. La construcció industrialitzada i/o prefabricada, entenent-la com aquella que es pre-forma en taller i es munta a l’obra, és la que s’ajusta més a un cercle tancat (recursos-residus-reciclatge), per la seva fàcil execució, capacitat de canvi sense fer grans obres i per la capacitat de desmuntatge i reutilització dels diferents elements que composen l’edifici. Aquest sistema, però, es pot contradir amb les altres tipologies exposades.

4.3 CONSTRUCCIÓ ENERGÈTICAMENT EFICIENT Es tracta de la incorporació de criteris bioclimàtics.

4.3.1 Captació solar passiva: es tracta d’aprofitar la radiació solar per a la climatització dels espais interiors per efecte hivernacle amb acristallaments a sud (± 45º).

Grans obertures a sud.

Hivernacles o galeries.

Murs Trombe.

B


4.3.2 Acumulació / inèrcia tèrmica:

l'energia captada ha d’estar absorbida per elements que posseeïxin una gran capacitat tèrmica (massa), com poden ser parets massisess, paviments gruixuts, aigua, etc.

Façana monolítica (termoargila) o, si és de dues fulles, la pesada a l’interior.

Terra radiant.

Soleres de formigó ben aïllades vers forjats sanitaris.

B

4.3.3 Protecció solar: evitar la insolació quan aquesta sigui indesitjable (a l’estiu).

vegetació caducifòlia;

pèrgoles o edificis annexes;

voladissos i balcons degudament dimensionats;

persianes exteriors, preferiblement de lama orientable;

coberta ventilada.

B

4.3.4 Resistència tèrmica: exigir un nivell d’aïllament superior als mínims que estableix la normativa.

aïllament en façana, trencant els ponts tèrmics;

doble acristallament, amb la fulla exterior més gruixuda que la interior (millor aïllament acústic);

fusteries estanques: si és de fusta, amb junta de neoprè;

cobertes ventilades o ajardinades;

façanes ventilades.

B

4.3.5 Ventilació: garantir la ventilació natural creant circuits convectius, segons es detalla a continuació i per ordre de preferencia.

Practicant obertures en les dues façanes, preferiblement oposades.

Practicant obertures en la façana i el pati de ventilació, preferiblement oposades.

Practicant obertures en la façana i disposant de conducte de ventilació fins a coberta, amb dispositiu practicable, a l’extrem oposat de l’habitatge.

A


4.4 CONSTRUCCIÓ SALUDABLE En aquest punt es contempla la recomanació d’una prospecció geobiològica i/o estudi dels camps magnètics existents. Aquest darrer seria recomanable en les zones residencials properes a la línia d’alta tensió, on caldria superar les distàncies mínimes exigides de 25 m si es comprova que existeix un grau de contaminació electromagnètica que pugui ser perjudicial per les persones.

B

CAPÍTOL 5. MATERIALS ECOLÒGICS

Fomentar la utilització de materials que respectin el medi ambient. 5.1 NATURALS:

Sempre i quan procedeixin d’explotacions que compleixin tots els requisits ambientals i de sostenibilitat, prioritzant els propis de la zona, tant per una qüestió estètica com per minimitzar el transport (pedres naturals, fustes amb segell FSC, terracota, etc).

B

5.2 REUTILITZABLES:

Materials de fácil deconstrucció i fàcilment reutilitzables, propis d'un sistema constructiu més industrialitzat.

B

5.3 RECICLABLES:

Tant materials provinents d’un material reciclat, com aquells que es puguin reutilizar d’un procès de demolició. En aquest punt cal fer un especial esment als excedents de terres provinents de l’excavació, que sempre que es puguin caldria gestiornar-la dins la mateixa obra, sempre que aquesta ho requereixi. En quant als residus d’obres, cal aplicar rigurosament el decret 201/1994 que regula els enderrocs i altres residus de la construcció, fent una correcta gestió dels residus, fomentant-ne la seva reutilització i reciclatge.

B

5.4 MANUFACTURATS NETS:

Que respectin el medi ambient, tant en el seu procés de fabricació, com d’aplicació, ja sigui en la producció de residus o en el consum d’energia.

B

5.5 BAIXA TOXICITAT:

Evitar l’ús de materials que presentin un cert grau de toxicitat o excessiva electricitat estàtica; donar un caràcter preferent a les pintures de base vegetal o mineral davant les plàstiques, evitar aïllants a base d’escumes de poliuretà (alliberen CFCs), evitar el PVC en tuberies o tubs... (millor utilitzar polipropilè o polietilè).

B


CAPÍTOL 6. INSTAL·LACIONS

Prioritzar energies renovables per al funcionament de les instal·lacions i, en qualsevol cas, minimitzar i optimitzar el consum de recursos per al manteniment de funcionament de l’edifici, així com promoure la centralització d'instal·lacions, sobretot de telecomunicacions, tant en plurifamiliars com en adosades en filera, i en la mesura del possible, plantejar-se la possibilitat de sistemes de calefacció i producció d'ACS en edificis plurifamiliars. 6.1 ESTALVI ENERGÈTIC

6.1.1 Bioclimatisme (ja esmentat anteriorment). B 6.1.2 Dispositius d'estalvi energètic en il·luminació:

làmpades de baix consum, reguladors d’intensitat, cèl·lula fotoelèctrica... Especialment en espais comunitaris.

B

6.1.3 Sistemes eficients de calefacció-refrigeració. B 6.2 SOLAR TÈRMICA.

Instal·lació d'energia solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta en habitatges i edificis públics, a entrar en vigor quan s'aprovi l'ordenança solar corresponent específica que la reguli.

A

6.3 SOLAR FOTOVOLTAICA.

Recomanable sempre i quan es connecti a la xarxa. B

6.4 GEOTÈRMICA.

Per a aigua calenta sanitària i calefacció en habitatges unifamiliars i equipaments públics.

B

6.5 AIGUA.

6.5.1. Dispositius d'estalvi d'aigua: en sanitaris, aixetes, sistemes de reg...

A

6.5.2. Acumulació d'aigües pluvials: recomanable per a cisternes d’inodors, jardins i piscines.

Es podria incidir en complexes plurifamiliars amb piscina o zones ajardinades interiors.

B

6.5.3. Reutilització d'aigües grises: recomanable només en unifamiliars.

B

6.6 DOMÒTICA:

Molt recomanable per al control solar (persianes, tendals, etc); es tracta d'un sistema complementari al bioclimatisme.

B


6.7 TELECOMUNICACIONS:

6.7.1. Prioritzar les instal·lacions col·lectives en edificis plurifamiliars i en unifamiliars adossades.

A

6.7.2. Definir espais allunyats de nuclis urbans i amb capacitat d’integració paisatgística per a possibles infraestructures de telecomunicacions. (Definits en el POUM).

A

6.7.3. Connexió telefònica a totes les habitacions: tenint en compte el potencial d'expansió d'Internet, cal preveure la connexió telefònica a totes les estances.

A

Cal fer un especial incís en les instal·lacions que per la seva naturalesa cal col·locar-les a l’exterior de l’edifici de forma visibles, doncs cal integrar-les al màxim, tant a l’edificació com en l’entorn per tal de minimitzar el seu impacte visual (antenes de telecomunicacions, plaques solars, etc.).

TRACTAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE DE

SANTA OLIVA (BAIX PENEDÈS) I ASPECTES

RELACIONATS

Promotor

AJUNTAMENT DE SANTA OLIVA ÀREA D'URBANISME I MEDI AMBIENT

JUNY DE 2004

Consultors

TELFAX 973 14 30 38 • www.lallena.net • A/E: [email protected] • INDÚSTRIA, 2B, 1R • 25400 LES BORGES BLANQUES

La Llena. Serveis i Projectes Ambientals. SCP 1

Taula de continguts

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................... 2

2. OBJECTIUS ........................................................................................................................ 2

3. ACCIONS PROPOSADES...................................................................................................... 4

1. FOMENT DE L'ACTIVITAT AGRÀRIA ........................................................................................ 5 A. Promoure l'aprofitament hidràulic de les aigües residuals depurades per ampliar

l'àmbit regable .............................................................................................................. 6 B. Borsa de terres................................................................................................. 8 C. Possibilitats de la concentració parcel·lària .................................................... 10 D. Incentivar les noves incorporacions al sector agrari ..................................... 101

2. EXTENSIÓ SOCIAL D'UNA PERCEPCIÓ I UNA ACTITUD POSITIVA VERS EL MEDI RURAL .................. 101 A. Creació d'una àrea d’horts de lloguer ............................................................ 101 B. Encarregar una exposició de les barraques de pedra ................................... 134

3. GARANTIR LA PRÒPIA EXISTÈNCIA I CONTINUÏTAT DEL MEDI RURAL ......................................... 145 A. Registre municipal de solars sense edificar................................................... 145 B. Revisió dels límits municipals amb Bellvei..................................................... 156

4. GARANTIR LA QUALITAT DEL MEDI RURAL .......................................................................... 168 A. Incorporar Criteris de tractament paisatgístic en el planejament................... 178 B. Introduir requeriments de la normativa de protecció del medi lumínic............. 19 C. Fixar objectius de redacció de Plans Especials Urbanístics............................ 19

ANNEXOS ....................................................................................................................... 191


1. INTRODUCCIÓ

A partir d’un document anterior, les visites de camp i les conclusions de la reunió de 25/03/04, a

continuació es presenta aquest document que desgrana a més detall un seguit de propostes d'accions

encaminades a garantir l'existència i la salut del sòl no urbanitzable (en endavant, SNU) de Santa Oliva

i el manteniment de les funcions que li són pròpies. Algunes d'aquestes accions són a mig o llarg

termini i presenten una certa complexitat derivada de la necessitat de transaccionar, incorporar altres

agents o administracions i trobar finançament. Altres són d'aplicació més immediata i senzilla i resultats

també més puntuals i es condicionen bàsicament al fet de ser contemplades en la normativa del POUM

o a l'elaboració d'una ordenança municipal que les farà executives en el moment d'atorgar una llicència

municipal. En tot cas, l'objectiu global de millora s'aconseguirà, més que no pas per accions individuals,

per la sinèrgia d'un conjunt de les propostes.

2. OBJECTIUS

L'objectiu fonamental del treball és garantir les condicions per a què el SNU de Santa Oliva pugui

mantenir les funcions ecològiques que li són pròpies mitjançant la consideració d'una sèrie de mesures i

criteris encaminats, en bona mesura, a consolidar la vocació agrícola del terme. No en va, una

agricultura rentable és el factor de prevenció més efectiu davant una pressió urbanística excessiva1. A

grans trets, aquest objectiu es materialitzarà a partir d'una triple dimensió:

1. MANTENINT UNA ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ AGRÍCOLA ENTRE LA PARELLADA I LES HORTES

En base a tres arguments principals:

a) fertilitat dels sòls i últim gran espai amb potencialitat agrícola,

b) existència de l'aqüífer de sorres de Santa Oliva,

c) traçat de la línia d'AT de 380.000 V que es contradiu amb usos residencials i altres.

Ep! Penseu que tota la oposició dels Antilínia de Girona o l'autopista elèctrica del Pirineu respon a línies de 380.000 V que ni tan sols passen a prop de cap població. La controvertida línia de les Gavarres... és de 120.000 V!!

1 Tal com es demostra a l’Alt Penedès o el Priorat, on potents agents econòmics del sector del vi el cava, han esdevingut grup de pressió, a l’objectiu de preservar la vocació agrícola de la comarca a partir de criteris paisatgístics associats a la marca i la producció tradicional.


Foto 1: Imatge d’una torre d’alta tensió a la zona de les Pedreres.

2. RESSALTANT ELS VALORS NATURALS I LA SINGULARITAT DE L'ESPAI AGROFLUVIAL COMPRÉS ENTRE EL NUCLI URBÀ I

EL POLÍGON MOLÍ D'EN SERRA

Foto 2: Imatge de la Riera de Sant Miquel al seu pas per ponent del nucli de Santa Oliva.

En base a tres arguments principals:

a) Consolidar les visuals del nucli de Santa Oliva des de la carretera del Vendrell que atorga una

entitat diferenciada al nucli,


b) Mantenir la franja agrícola entre la carretera i la llera per evitar confinar i recloure la gran taca

agrícola de Santa Oliva al triangle TAV-llera-nucli.

c) Preservar el corredor biològic més rellevant del municipi i en compliment de la Directiva Marc

d'aigües UE, d’aplicació a partir de 2010.

3. REPLANTEJANT UNA PART DEL SECTOR RESIDENCIAL R3

El creixement que planteja el Pla General per al nucli de les Pedreres (R2, R3, R4) a la banda de la

carretera de Valls, i en especial del sector R3, converteix definitivament aquesta urbanització en el

nucli més potent del municipi, però comporta tres disfuncions:

a) ubica un important lot d'habitatges a les proximitats d'una carretera de trànsit creixent,

b) alhora, l'ubica a escassa distància d'un polígon industrial (Molí d'en Serra),

c) liquida la segona gran peça agrícola del TM que, ara com ara, fa funcions de tampó visual i

funcional entre els habitatges de les Pedreres i la carretera i el polígon.

Per això, la qualitat residencial de les Pedreres s'assegura preservant una franja suficient (200-250

metres), lliure d'edificació a llevant de la rambla que es planteja entre nucli i Pedreres, la qual, en

definitiva pretén integrar i acostar els dos nuclis, a través de la unió entre els dos extrems més

pròxims, amb habitatges i equipaments (centres d'ensenyament i lleure (?), àrea pública d'horts de

lloguer (?), etc.).

3. ACCIONS PROPOSADES Establim un conjunt de mesures que s'hauran de desenvolupar de manera transversal, és a dir, des de

diferents àmbits de govern (assenyalats en parèntesi), de forma que cada regidoria assumeix com a

pròpies les finalitats exposades en l'apartat d'objectius.

Les polítiques de gènere, d'assistència a les persones amb disminució, immigrants, ... no es redueixen al benestar social. S'apliquen en àmbits tan diversos com la cultura, l'urbanisme, la sanitat, el lleure,... En un altre ordre de coses, la gestió del SNU, és un altre àmbit a esdevenir transversal

Aquestes accions2 pretenen incidir sobre diferents aspectes i vectors que configuren el SNU, és a dir:

a) El foment de l'activitat agrària i la viabilitat de les explotacions subsistents,

b) L'extensió social d'una percepció i una actitud positiva vers el medi rural,

c) Garantir la pròpia existència i continuïtat del SNU,

d) Assegurar la qualitat d'aquell medi.

2 Veure Annex 1 i 2: Taula de les accions i cronograma.


1. FOMENT DE L'ACTIVITAT AGRÀRIA

El terme municipal (en endavant, TM) de Santa Oliva presenta encara actualment un percentatge gens

menyspreable de Superfície Agrària Útil (SAU) en òptima aptitud productiva, circumstància no garantida

pel relleu generacional previst a mig termini. Això planteja per al futur una pèrdua de potencialitats i el

malbaratament d’uns recursos existents i quantificables. En aquest sentit, s’ha de dir també, que la

continuïtat d’un petit contingent d’explotacions només és viable a partir d’un cert nombre d’actius, dit

d’altra forma, a partir d’una massa crítica de pagesos. Per dir-ho gràficament, si per sota de 200

habitants, un poble es queda sense botigues, per sota de 150-250 Ha de SAU, un municipi es queda

sense estructures agràries bàsiques i impedida la possibilitat de gaudir dels beneficis que globalment

genera aquest sector. La posada en marxa de mesures com les que es descriuen, han de permetre

recuperar o si més no, no perdre del tot, la vocació fonamental del SNU a les planes al·luvials i que és,

en essència, allò que Santa Oliva pot vendre als habitants potencials com a factor de diferència i

exclusivitat.

Una reflexió: quina actitud tindria Santa Oliva cap als dos cistellers o dos artesans del vidre vestigi de la tradició local més remota? És previsible la seva referència i aparició constant en qualsevol dels tríptics promocionals del municipi. Pensem que amb l'actual conjuntura en poc menys de 10 anys, a Santa Oliva hi restaran, com a molt, mitja dotzena de persones amb coneixements sobre el treball de la terra

Com justifica l'ajuntament el finançament d'accions de promoció del sector primari? De la mateixa

manera que als pressupostos anuals es destina una quantitat per al manteniment de les zones verdes i

ajardinaments... A hores d’ara, a Santa Oliva un camp conreat resulta per a l’observador un autèntica

zona ajardinada (cosa que potser per excés, a la Conca de Barberà o al Segrià no tindria sentit). Així

per exemple, els ametllers del capdamunt dels Colls, fan les funcions d’un espai verd municipal amb

manteniment gratuït i amb unes funcions ecològiques i una biodiversitat superior a qualsevol zona

ajardinada. Se’ns pot dir són accions que recauen sobre terrenys de titularitat privada, efectivament.

Però no és menys cert que a la pràctica (sempre que les finques no estiguin tancades3, és clar),

l’exercici del règim de propietat en aquests espais és prou lax i dista molt de la propietat privada i

privativa en sentit estricte.

Tot seguit, proposem una sèrie de mesures que poden ajudar a mantenir un petit contingent d'actius

agraris, darrer testimoni de l'ofici, i encara ara, veritables gestors del territori a càrrec seu:

3 El tancament de finques, un fenomen creixent a Santa Oliva i a tota la regió, representa un autèntic handicap a qualsevol política de promoció del SNU. Per això, l'administració ha de vetllar per frenar aquesta dinàmica incidint sobre els factors que la provoquen, desincentivar-la i aplicar criteris restrictius.


A. PROMOURE L'APROFITAMENT HIDRÀULIC DE LES AIGÜES RESIDUALS DEPURADES PER AMPLIAR L'ÀMBIT REGABLE (àmbit de l'àrea municipal d’agricultura) L’agricultura moderna és inconcebible sense la possibilitat de regar i intensificar-se, i encara més en

zones sotmeses a una pressió com la que suporta el Baix Penedès. Allà no obstant, la proximitat dels

mercats i d'un gruix important de consumidors, facilita la sortida de certes produccions, sobretot

hortícoles. Reprenent una iniciativa, descartada l'any 2000, en posar-se en funcionament l'Estació

Depuradora d’Aigües Residuals (en endavant, EDAR) de Santa Oliva, seria oportú que l'ajuntament

replantegés aquesta possibilitat, aprofitant la imminent posada en funcionament de la tercera fase de la

EDAR i carregant la inversió necessària als costos d’urbanització dels nous sectors residencials. Amb el

concurs dels agents involucrats (pagesos, ACA, DARP,...), i les prevencions ambientals i d'eficiència

adients, és possible implantar tecnologia hidràulica (petits embassaments, conduccions modernes,

aspersions, ...) que asseguri els conreus i admetin un ventall més ampli d'orientacions productives.

L'existència d'un excedent d’aigües aptes per al rec procedent de la EDAR local4, resultaria una bona

opció per cinc motius:

a) proximitat de la captació: 1200 metres fins a l'entrada al nucli de Santa Oliva,

b) gratuïtat de l'aigua,

c) no necessitat d'impulsions, ja que l'EDAR es troba a cota superior,

d) component pedagògica de l'aprofitament i reciclatge d'un recurs escàs,

e) preexistència ancestral d'una Comunitat de regants: el Rec Major amb una distribució obsoleta que

tanmateix envolta el nucli per llevant i migdia, i permet irrigar un ampli sector.

La posada en marxa de la iniciativa requereix els passos següents:

1. Constituir una Comunitat de regants -expectant, mentre no s'obté la concessió de l’organisme de

conca- de la qual l'ajuntament formaria part com a titular i beneficiari d'una part dels terrenys.

Aquesta comunitat podria aprofitar o bastir-se sobre la Comunitat preexistent del Rec Major,

actualment en estat decadent i poc operativa. La Comunitat de Regants es podria legalitzar i

registrar, si no ho està, i un cop fixada la delimitació de zona regable, sol·licitar, si s’escau,

l’ampliació de zona regable, i sol·licitar la concessió d’aigua depurada. En tot cas caldria parlar amb

l’ACA prèviament per valorar allò que sigui més convenient.

2. Sol·licitar l'aprofitament a l'organisme de conca, en aquest cas l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA),

que fins podria arribar a finançar una part del projecte, juntament amb el Departament

d’Agricultura (DARP)5, i en tot cas, assegurar l’execució de la ja projectada 3ª fase de l'EDAR, en

les millors condicions.

4 Al voltant de 1000 m3/dia, només d'aigües procedents de Santa Oliva (en total, per a tota la EDAR, uns 4000 m3/dia, essent tanmateix dimensionada per a 20000 m3/dia). Font: p. 524-531, Auditoria Socioambiental de Santa Oliva. Memòria. 5 El DARP finança un 60% de la inversió (70 % cas que es faci la concentració parcel·lària) dels projectes de regadiu amb dotació completa (>6500 m3/dia) i un 85% per projectes de rec de suport (< 1500 m3/dia). Tot i que


3. Contractar el projecte de concessió i transformació en regadiu a un enginyer agrònom especialista

en modernització i transformació de regadius.

4. Construir un embassament de capacitat mitjana (apte també per a altres usos: àrea d'horts,

prevenció d'incendis industrials,...). Aquesta obra pot obviar-se si la regulació de torns de rec és

molt precisa i les puntes de consum són moderades.

5. Executar una xarxa de distribució secundària i terciària per a portar l'aigua a peu de parcel·la.

Aquesta xarxa pot aprofitar una part dels traçats de l'antic Rec Major, ara com ara, en estat obsolet

però amb unes servituds adquirides i que abasta fins a l’entrada del nucli.

Només amb les aigües residuals depurades que genera l’actual població de Santa Oliva (2500

habitants) podria irrigar-se una superfície aproximada de 40 Ha per a conreus molt intensius, és a dir,

horticultura. Amb això es garanteix, com a mínim, el rec per a tota l’àrea que serà objecte de les

cessions gratuïtes. Per a conreus més extensius, com ara, olivera o ametller, estaríem al voltant d'una

capacitat de rec de 180 Ha, amb la qual cosa, es garanteix aproximadament una quantitat d’aigua

suficient per al rec de la meitat del terme conreable. Aquestes quantitats, les cal elevar a l’alta

òbviament si es confirmen les expectatives de creixement poblacional de Santa Oliva. Si la opció final

fos cereal, realment la baixa rendibilitat i l’alta proporció de la subvenció (lligada a la superfície) en la

renda final, difícilment justifiquen la inversió, amb el benentès que l’ajuntament o els propietaris hi

haguessin de finançar un percentatge de l’obra.

El pressupost d'una obra d'aquest tipus és molt difícil de determinar sense un estudi més acurat.

Prèviament caldria determinar:

- Procedència de l'aigua: és bàsic determinar si s'aprofitarà l'aigua residual depurada (a cost zero i

gairebé sense impulsions)6 o si s'opta per captar l'aigua de la xarxa d’abastament.

- Superfície afectada: s'implementa per a tot l'espai agrícola d'especial protecció, és a dir, les 30-35

Ha que seran propietat municipal o s'aprofita per ampliar-ho a altres finques del terme?

- Tipologia dels conreus7: intensius (farratges, ...), molt intensius (horticultura), o extensius de rec

(oliver, ametller,...).

La primera qüestió l'ha de dilucidar el propi ajuntament i la resta, s'ha de decidir amb el concurs

d'especialistes i els interessats més directes, propietaris i pagesos. En tot cas, a nivell molt orientatiu, la

transformació de secà a rec a nivell d’instal·lacions comunitàries, i tenint en compte que el DARP aporti

el 40% de la inversió, en aquesta zona podria oscil·lar per sobre dels 3000-4500 euros/Ha, que com

s’ha dit abans, en gran part, poden imputar-se a les obres d'urbanització dels nous sectors i executar-

se conjuntament com a obra complementària.

no és vinculant, si es fa la concentració parcel·lària, cas que sigui viable fer-la, la transformació es veu més convenient per part del DARP. 6 Sempre que no calgui un tractament terciari de l’aigua un cop depurada per ús agrícola (cas d’aigües residuals amb part d’aportacions industrials) 7 Veure Annex 3. Taula de conreus aptes.


B. BORSA DE TERRES (àmbit de l'àrea municipal d’urbanisme i agricultura) A l’estil de les Safer (Sociétés d’Aménagement et Foncier d’Établissement Rural) franceses que des de

1960 han gestionat 26.709 km2, l’equivalent a 7 departaments del país (el 10% de la SAU) o molts

altres models arreu d’Europa (Suècia, Holanda, Dinamarca,...), és possible destinar una part de les

cessions obligatòries que es derivaran del desenvolupament dels nous sectors, a la creació d’una borsa

de terrenys disponibles per a l'explotació agrícola que ajudin a complementar, potser de forma

determinant, les rendes agrícoles d'algunes explotacions existents al municipi i, si cal, en municipis

veïns. Així, s'ofereix als pagesos que finalment hagin de restar a la zona, la possibilitat de concentrar

una superfície d’explotació que els permeti ser viable i alhora, l’ajuntament s’assegura el manteniment i

la no degradació d’aquests espais lliures. A aquest fi, el POUM hauria ja de preveure en llurs plànols

d'ordenació quina part dels espais lliures es destinaran a aquest ús, mitjançant la seva classificació com

a sistema d’espais lliures agrícoles o similar.

L’adscripció d’aquestes terres que constitueixen un bé de domini públic, per a l’explotació d’un tercer

particular, pot articular-se a través d’una concessió administrativa d’exercici d’un ús privatiu d'un bé de

domini públic per un termini màxim (50 anys). Això implica comptar amb un estudi econòmic, la

elaboració d’un plec de clàusules per part de l’ajuntament on estableix els límits d’aquell exercici,

l’aprovació per part del plenari i la publicació de la concessió. A la licitació via concurs o subhasta, no és

de preveure la presentació d’un gran nombre de candidats. Tanmateix si s’estableix per un import

inferior a una determinada quantitat l’adjudicació podria ser directa. En tot cas, l’ajuntament podria

recuperar la disponibilitat del terrenys mitjançant un rescat de la concessió, si es justifiqués l’existència

de raons d’utilitat pública o interès social o declarar la caducitat de la concessió per un incompliment

greu de les obligacions pel concessionari, que són bàsicament, conservar i no disposar del bé de domini

públic concedit, pagar el cànon que s’estableixi (que pot ser mòdic), i quan s’escaigui, retornar els

terrenys en l’estat primitiu.

La gestió i la mediació de la Borsa podria encomanar-se als Serveis Tècnics municipals i en base a un

pannell que ha de recollir les característiques fonamentals de la finca:

- superfície,

- conreu actual o darrer i estat,

- qualitat agronòmica,

- emplaçament i partida,

- altres.

El paper de mediació també hauria de comprendre la promoció i la inducció de la Borsa així com:

- facilitar i mediar, si cal, el contacte entre les parts,

- conciliar les parts en primer terme, en cas de litigi,


- tenir cura del pannell i vetllar per la seva veracitat.

De fet, la Borsa de Terres és un instrument que l’ajuntament també pot utilitzar per a garantir la gestió

i la continuïtat de determinades finques de particulars absentistes o jubilats que volen mantenir el valor

agrícola del sòl, preservant-lo així d’expectatives d’altres usos i activitats. En aquests casos, l'articulació

jurídica més adequada serà un arrendament rústic legal, a un preu que hauria d’aproximar-se al preu

de mercat. Tenint en compte la renda de la terra actualment, és probable que el preu final de

l’arrendament fos a l’abast dels interessats. Es tracta d’àrees amb productivitats modestes on el pagès

pot arribar a pagar un 15, 10, 5% de la collita o fins i tot res, tenint en compte, la brusca caiguda de

valor d’un camp abandonat. El manteniment té, per se, un valor per al titular del domini que sovint,

s’equipara a la renda de la terra.

C. POSSIBILITATS DE LA CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA (àmbit de l'àrea municipal d’agricultura) L'explotació agrària només persistirà si és rentable i per això –entre altres coses- l'actual model en

petites parcel·les, tan divers i beneficiós ambientalment pot donar-se per superat. La concentració

parcel.lària és una eina que l’administració posa a l’abast del pagès per afrontar aquesta disfunció i

facilitar el treball diari, tot reunint en una única superfície, la suma aproximada de parcel·les que fins al

moment formaven l’explotació. L’estalvi en desplaçaments i costos augmenta considerablement el

rendiment de les explotacions i els permet ser molt més viables. Tanmateix implica dificultats tècniques

d’implantació (ponderació de les terres) que exigeixen un bon grau de predisposició per part dels

propietaris (que s’hi han de mostrar favorables en un mínim del 50%) i de les administracions locals.

Els sectors de concentració acostumen a comprendre un volum d’hectàrees més gran que el que

presenta el TM de Santa Oliva per la qual cosa, el procés s’amplia als termes veïns amb més vinculació

o proximitat de tot tipus (veïnatge dels propietaris, similitud agronòmica, inexistència de barreres

físiques...). Per tot plegat, Bellvei o fins i tot Banyeres, serien els termes amb els quals tindria més

lògica endegar el procés a partir d’unes primeres consultes davant l’Administració actuant, el

Departament d’Agricultura.


Plànol 1: El TM d’Algerri (Noguera) abans i després de la concentració parcel.lària realitzada el 2002.

Altrament, les pràctiques agrícoles agressives sobre el relleu –replanacions massives- que pot generar

un procés de concentració, es solucionen amb un control adequat de les llicències (moment de donar la

llicència per al moviment de terres, art. 179 LU) encara que hem de donar com a inevitable la

desaparició d’alguns marges. Per garantir la conservació d’una part d’aquells hi ha dos camins:

- inventariar els marges més interessants i incorporar-los al Catàleg de Béns del POUM, juntament

amb les barraques de pedra seca. Així li posem fàcil al tècnic municipal ja què determinem amb

exactitud quins marges no es poden rompre o modificar.

- establir unes tipologies de marge protegides genèricament (en funció de l’alçada, la llargada, el

model constructiu, l’antiguitat, o altres) i condicionar les llicències d'acord a aquests criteris.

D’entrada és més senzill però implica un treball posterior d’inspecció i comprovació.

D. INCENTIVAR LES NOVES INCORPORACIONS AL SECTOR AGRARI (àmbit de l'àrea municipal de joventut) Els ajuntaments, en virtut de la potestat que li confereixen els arts. 118 i seg. del Títol III del

Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS) relatiu a les activitats de

foment i promoció d’activitats socials i econòmiques, i als articles 63.2 f), 68.1 g) i i) del Capítol III de

la Llei de Bases de Règim Local (Llei 7/1985, de 2 d’abril) que atribueixen als ens locals competències

sobre protecció del medi, ocupació i foment de les estructures agràries, poden potenciar amb

subvencions directes el sector primari igual que ho fan sovint amb altres sectors de l’economia local,

com el secundari i el terciari. Així per exemple, des de l’any 2002, alguns ajuntaments com el de les

Borges Blanques, subvencionen amb el pagament de 12 mensualitats del Règim Agrari de la Seguretat

Social (REASS) les incorporacions de joves de 18 a 35 anys.

2. EXTENSIÓ SOCIAL D'UNA PERCEPCIÓ I UNA ACTITUD POSITIVA VERS EL MEDI RURAL

Les accions d’aquest apartat s’adrecen a crear un clima propici entre la ciutadania que faciliti l’adopció

de mesures de foment del SNU. El contacte directe amb el terme i la posada en valor dels seus

elements més significats poden contribuir decisivament en aquest sentit perquè abonen la necessària

participació de les persones en la presa de decisions dels responsables municipals.

A. CREACIÓ D'UNA ÀREA D’HORTS DE LLOGUER (àmbit de l'àrea municipal de Benestar Social)

En una zona periurbana del municipi, es planteja la ubicació d’una àrea d’horts a partir de parcel·les de

superfície de 100-150 m2 que permetria fomentar la horticultura a nivell d’usuari i apropar algunes

persones al conreu de la terra (joves nouvinguts, jubilats immigrants de primera generació que en la

seva joventut van estar en contacte amb el camp, nous immigrants, etc.). Aquesta fórmula, que pot

ésser gestionada pels propis serveis tècnics de l’ajuntament, revesteix un indubtable interès perquè


promou la transversalitat a escala social, generacional, i fins i tot intercultural i a un cost assumible per

a una administració municipal.

La iniciativa permet recuperar la vinculació a la terra i no s'adscriu tan a l’àmbit del medi ambient com

al del benestar social (...). Es pot aprofitar, tal com s'ha fet en altres indrets amb un contingent

important d'immigració (Sant Julià de Lòria, Terrassa, Barcelona, Sabadell, etc.), la preexistència d'un

col·lectiu de jubilats organitzat que actua de motor i mestratge. En aquest sentit, és recomanable crear

una Comissió de Gestió, encara que coordinada pels Serveis Tècnics municipals, i participada pels

mateixos usuaris.

En un principi, l’experiència pot comprendre uns 20 horts que suposarà una superfície aproximada de

0,40 Ha incloent accessos i serveis. L’àrea requerirà disponibilitat de rec, que tenint en compte la

proximitat de l’EDAR, podria tenir lloc des d’aquella per gravetat, sense necessitat d’impulsions. En la

zona compresa entre les Pedreres i el nucli, també és possible la captació de pou, segons informacions

de pagesos i persones de la zona. En aquest cas, seria convenient, encara que prescindible amb una

regulació estricta dels torns de rec, habilitar una bassa de regulació, des de la qual garantir una

constància en el cabal que, per a 0,25 Ha útil de superfície, oscil·laria al voltant dels 500 l/h de mitjana.

L’obra civil que requereix la posada en marxa de la iniciativa seria la següent:

a) desbrossada, moviment de terres i condicionament dels espais,

b) captació des de l’EDAR, xarxa municipal o habilitació del pou,

c) estació de bombeig soterrada, amb bomba submergible i escomesa elèctrica al punt més

pròxim en cas de subministrament d’aigua de pou,

d) bassa de regulació i escomesa en polietilè de 20 mm des de l’estació de bombeig o connexió a

xarxa,

e) sistema de nivellació de la bassa o sobreeixidor,

f) canonada d’obra des de la bassa a l’entrada dels horts i instal·lació de comptador,

g) obra de distribució a cel obert o en mangueres des de l’entrada del recinte a cada parcel·la,

h) separació en canyissar o tanca de fusta entre horts (1,25 m d’alçada màxim),

i) construcció o instal·lació de caseta o aixopluc (no necessàriament d’obra), amb casilles

individuals per a guardar estris, canviar-se, WC (?),...


Plànol 2: Vista d’un exemple de distribució d’una àrea d’horts públics (Sant Julià de Lòria. Andorra).

La posada en marxa d’aquesta programa ha d’anar acompanyat òbviament d’una campanya de

promoció entre la ciutadania que comprengui la gratuïtat o semigratuïtat del servei, l’oferiment

d’algunes eines de treball (el kit del pagès), sessions d’aprenentatge de les tècniques bàsiques i en

especial, l’obsequi de plançons de fruiters (pomera, ceps, perera, cirerer, prunera, etc.) i llavors

autòctones -que poden trobar en aquesta iniciativa, un excel·lent marc de recuperació8-. Caldrà

redactar un Reglament d’ús i gestió que reguli els diferents aspectes del seguiment i avaluació d'horts.

En un primer estadi de proposta, la zona destinada a l’Àrea d’Horts podria emplaçar-se entre el nucli i

les Pedreres, on l’alçada del nivell freàtic facilita la captació si finalment ha de ser de pou. Si el

subministrament és des de l’EDAR, llavors la distància a aquella és mínima. Sigui com sigui, la


proximitat i situació equidistant respecte Pedreres i nucli, permet l’accés peatonal i evita el que, en

molts casos, seria un inevitable desplaçament en vehicle privat. Alhora aquest punt permet visualitzar,

familiaritzar-se, popularitzar i donar notorietat a la iniciativa entre moltes persones que, per motius

diversos, transcorreran per la zona i encaixa en el disseny de rambla projectada que relliga nucli i

Pedreres mitjançant habitatges, equipaments i rambla verda. L’Àrea d’Horts pot formar part de la

rambla verda entre edificis i permetre mantenir una certa connectivitat entre espais lliures evitant els

perjudicis de l’efecte barrera sobre comunitats i paisatge.

B. ENCARREGAR UNA EXPOSICIÓ DE LES BARRAQUES DE PEDRA (àmbit de l'àrea municipal de cultura. Ja introduït pel PALS). La valoració del SNU per part de la ciutadania ha de partir d'elements coneguts i que formin part del

seu univers simbòlic i sentimental, l’anomenat imaginari popular. Les barraques de pedra i alguns

marges (més que no pas el paisatge en sentit genèric, la coberta vegetal o la fauna) formen part

indubtablement d’aquest patrimoni individual de molts habitants. Si aconseguim captar l'atenció dels

santolivencs a partir d'allò que els és més proper, podem introduir més fàcilment en la normativa eines

i mesures de preservació del SNU i suportar millor determinades pressions. En definitiva, la conservació

d'aquest elements del patrimoni va lligada al manteniment del territori que l'envolta, similarment al que

succeeix en la conservació d'espècies amenaçades.

Molts programes de reintroducció d’espècies (linx, trencalòs, llúdriga, ós,...) han demostrat la falta de sentit d’accions puntuals que no van acompanyades d’una recuperació de l’hàbitat en conjunt: les poblacions no tenen futur individual a falta d’un hàbitat complet i la xarxa tròfica on desenvolupen els seus cicles. En aquest sentit, el patrimoni civil en pedra seca no constitueix un espai aïllat sinó que existeix i es projecta en relació a un entorn agroforestal

8 En aquest sentit, l’administració encomana una part del manteniment de la biodiversitat al ciutadà i li’n retorna el caire popular que l’ha portat als nostres dies. També, a partir d’aquesta recuperació l’ajuntament pot plantejar-se l’ús ornamental d’alguna de les varietats recuperades.


Foto 3: Imatge d’una barraca de pedra seca a la zona de les Parellades.

Partint de l’existència d’algun col·lectiu interessat del municipi, o altres afins9, es proposa impulsar una

exposició i l’elaboració d’un inventari de les barraques de pedra, i eventualment dels marges i altres

elements més valuosos. Aquesta documentació es pot aprofitar posteriorment, en el procés de revisió

del planejament i elaboració del POUM per a la redacció del Registre de Masies i Cases Rurals o del

Catàleg de Béns i si s’escau, incorporar-les com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL), prèvia

declaració per part del Ple municipal i posterior ratificació pel Ple del Consell Comarcal.

3. GARANTIR LA PRÒPIA EXISTÈNCIA I CONTINUÏTAT DEL MEDI RURAL

Més enllà dels instruments per a la millora de les condicions del SNU i la preservació d’usos impropis, hi

ha la qüestió de la pròpia existència d’aquest sòl i continuïtat física que, òbviament precedeix qualsevol

tipus d’acció o programa. Les mesures que es descriuen en aquest apartat tenen per objecte, evitar les

ocupacions innecessàries i garantir la tutela administrativa real sobre la totalitat del SNU.

A. REGISTRE MUNICIPAL DE SOLARS SENSE EDIFICAR (àmbit de l'àrea municipal d'urbanisme)

És un instrument ideal que incorpora la nova normativa10 per alliberar sòl urbà de l'especulació,

rentabilitzar la inversió municipal en serveis i incrementar la sostenibilitat global del municipi.

Disminueix la demanda de sòl urbanitzable i la pressió sobre els espais lliures a l’objecte d’esgotar la

oferta de sòl consolidat i consolidar i densificar la trama urbana existent abans d'urbanitzar i assumir

nous costos d'urbanització. Tanmateix és una eina que requereix comptar amb el PAUM (Programa

9 Carrutxa (Reus), Marge (secció ambiental de l’ADF Clot de Bou de la Bisbal del Penedès), etc. 10 Arts. 169.1 i 189.3 i 5 de la Llei d'Urbanisme, i arts 74, 75 i 76 del Reglament Parcial de la Llei.


d’Actuació Urbanística Municipal). Mentre no es posa en marxa i a falta del PAUM, això no obstant,

l'ajuntament pot impulsar el seu propi Registre i aplicar als solars que en són objecte, un augment

progressiu de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) que incentivi als propietaris al compliment de

l'obligació d'edificar.

Aquest Registre, que altres ajuntaments com Mataró ja estan estudiant posar en marxa, ens permet

donar força demogràfica al nucli de Santa Oliva i probablement amb persones d’una extracció social

pròxima i per tant, més assimilable. En tot cas, per al nucli antic del municipi, estaríem parlant d’uns

2011 solars que, a una relació de 70 habitatges/Ha, per a una mitjana de 250 m2 per solar, podria

representar al voltant d'uns 35 habitatges. Si prenem com a referència unes 3 persones per habitatge,

podem recrèixer el nucli de Santa Oliva amb prop de 110 habitants més, que en relació a l’actual volum

de població suposa al voltant d’un 8-10% d’increment. La colmatació d’aquests intersticis urbans

marginals ens permet donar entitat al nucli i millorar globalment el seu aspecte urbà.

B. REVISIÓ DELS LÍMITS MUNICIPALS AMB BELLVEI (àmbit de l'àrea municipal d'urbanisme i alcaldia)

A la banda SE del terme en contacte amb la Línia d’Alta Velocitat (LAV) ha romàs una franja de terreny

que, si bé pertany al TM de Bellvei, ara com ara, funcionalment forma part de Santa Oliva. El fet invers

té lloc a la banda sud de la LAV a llevant de la llera de Sant Miquel on hi resten sense gairebé solució

de gestió dues estretes franges de terreny en TM de Santa Oliva, aproximadament equivalents en

superfície. La correcta gestió d'aquests espais, en bona part abandonats, és inviable i a la pràctica no

té lloc, perquè es tracta de franges mínimes que no justifiquen un control específic o en el seu cas,

l'activitat inspectora regular per part dels Serveis Tècnics. Això col·loca aquests indrets en una situació

de vulnerabilitat que s'evitaria integrant-los a la massa principal mitjançant la incoació d’un expedient

de modificació dels límits municipals, la qual cosa si hi ha voluntat explícita dels dos ajuntaments,

presenta una tramitació no excessivament complexa davant la Direcció General de l’Administració Local

(Departament de Governació).

11 Informació aproximada segons Serveis Tècnics de l'ajuntament.


Foto 4: Vista en direcció SO de la franja de terreny pertanyent a Bellvei que queda entre la LAV i Santa Oliva.

Plànol 3: superfícies d’intercanvi, en verd, actualment de Santa Oliva i en blau, de Bellvei.

4. GARANTIR LA QUALITAT DEL MEDI RURAL

Més enllà de la mera existència i continuïtat de la condició de ruralitat, cal assentar criteris i condicions

que li permetin al SNU mantenir un cert grau de qualitat dels valors que el conformen (paisatge,

qualitat de les aigües, connectivitat, etc...). En aquest sentit, hi ha mesures que es poden introduir en

la redacció final del POUM i que impliquen un cost i un esforç inicialment reduït però alhora, un grau de

compromís en el futur i l’assumpció de criteris normatius novedosos a aplicar, fonamentalment, en

l’atorgament de llicències municipals.

sup. 4,87 Ha

sup. 1.84 Ha

sup. 10,35 Ha


A. INCORPORAR CRITERIS DE TRACTAMENT PAISATGÍSTIC EN EL PLANEJAMENT (àmbit de la redacció del POUM) En general, els paraments exteriors de les instal·lacions o edificacions en SNU haurien d’adequar-se a

unes determinades coloracions o tonalitats (mitjançant per exemple, una Carta de Colors) que, d’acord

a l’art. 51.1 LU, permetin integrar en el paisatge un element artificial nou. En el cas de coberts d'eines i

magatzems agrícoles, caldria no autoritzar colors estranys al paisatge (grocs, vermells, ...) i en tot cas

caldria donar preferència a l'arrebossat o bloc de formigó. En tots els casos, es recomana incorporar

algun tipus d’arbrat a l’edificació formant un conjunt d’ocupació sobre el territori similar al model

d’implantació tradicional que caracteritzava el Penedès.

Foto 5: Imatge d’un cobert agrícola construït amb criteris d’integració.

Es tracta d’una mesura senzilla que, en essència, no incrementa el cost de l’obra, que basta preveure

en el moment d’atorgament de la llicència i que té una repercussió positiva sobre el paisatge. En tot

cas, la normativa del POUM hauria d’especificar clarament els criteris, per evitar la probable

desconsideració que, a la pràctica, implica la falta de concreció.

B. INTRODUIR REQUERIMENTS DE LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL MEDI LUMÍNIC (àmbit de la redacció del POUM) La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi

nocturn, estableix una sèrie de requeriments en l'enllumenat exterior de les edificacions i determina

una zonificació en base a la classificació del sòl. El SNU, en general, es considera zona E2 i per tant,

admet una brillantor reduïda, amb la qual cosa, es garanteix el manteniment de les condicions naturals


en hores nocturnes en benefici de la fauna i els ecosistemes en general, s'evita la intrusió lumínica i es

promou la eficiència energètica. L'aplicació de la llei al TM de Santa Oliva ha de tenir lloc mitjançant la

consideració de les condicions d'instal·lació, tipus de lluminàries i llindars d'il·luminació establerts per a

la zona E2 que fixa la llei, en l'atorgament de llicències urbanístiques en SNU.

Un medi lumínic en bones condicions, representa un medi de qualitat i la preservació d'un ambient

privilegiat cada cop més escàs a l'entorn de les corones metropolitanes caracteritzades per vespres i

nits amb una impressionant intrusió lumínica.

C. FIXAR OBJECTIUS DE REDACCIÓ DE PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS (àmbit de redacció del POUM. Ja introduït pel PALS) El POUM pot establir objectius de redacció de Plans Especials Urbanístics, durant la seva vigència, que

ordenin i regulin aspectes o dimensions del territori, que la generalitat del POUM i la seva condició de

document marc no permet acarar de forma particularitzada. De fet, la pròpia Llei d’Urbanisme (art. 67),

ja preveu aquest desenvolupament per a determinades actuacions o intervencions públiques (protecció

dels espais fluvials, protecció addicional del paisatge i les vies de comunicació, ... i finalitats anàlogues).

A tall d'exemple, a continuació s’esmenten alguns Plans Especials que podrien tenir utilitat en base a

les característiques de la zona:

- PE d'ordenació paisatgística, que establiria mesures d'integració de les infrastructures i edificacions

en SNU,

- PE d'ordenació de l'espai fluvial, per a ordenar l'espai de la riera de Sant Miquel i adequar la gestió

als criteris que la Directiva Marc d'Aigües estableix com a obligats a partir del 2010.

- PE de protecció de l’espai d’especial valor agrícola de les Hortes i les Parellades (veure art. 67.2

LU).

Signat:

Ramon Queralt Boldú

Ambientòleg i jurista.

Nº col·legiat 0295


ANNEXOS

1. TAULA DE LES ACCIONS

2. CRONOGRAMA DE LES ACCIONS

3. TAULA DE CONREUS APTES


ANNEX 1

Taula de les accions


Accions Objectius Agents

involucrats

Complexitat

implantació

Cost Eficàcia Terminis

1a Promoure aprofitament hidràulic de les aigües residuals

depurades per ampliar àmbit regable

Millorar viabilitat explotacions

Aprofitament dels recursos

Agricultors en

actiu, ACA

+++ ++++ ++++ Mig

1b Borsa de terres


Assegurar manteniment espais lliure

Agricultors actiu,

consorci

++ + +++ Mig

1c Fomentar la concentració parcel·lària


Propietaris +++ ++ +++ Mig

1d Incentivar les noves incorporacions al sector agrari Manteniment massa crítica pagesos

Valoritzar paper estratègic sector

Ajuntament + + ++/+ Curt

2a Creació d'una àrea d’horts de lloguer

Familiaritzar població amb el SNU i integració

dels col·lectius locals

Ajuntament,

Casals d'Avis

+/++ ++ +++ Curt

2b Exposició i inventari sobre les barraques de pedra Familiaritzar i revalorar SNU entre la població

local

Grup

d'història local

+ ++ ++++ Immediat

3a Registre municipal de solars sense edificar

Completar la trama urbana i donar-li entitat,

rebaixar pressió sobre el SNU i rendibilitzar

xarxes bàsiques

Propietaris solars,

aj.

+++ + +++ Mig- llarg

3b Revisió dels límits municipals amb Bellvei Millorar el control del SNU per evitar

irregularitats i disfuncions

Plens dels 2 aj.,

DGAL

++ + +++ Curt- mig

4a Incorporar criteris de tractament paisatgístic al POUM Millorar la qualitat del paisatge

Evitar artificialització paisatge

Ajuntament + + ++ Curt

4b Incorporar al POUM els requeriments de qualitat lumínica

en SNU de la llei 6/2001

Evitar artificialització paisatge

Compliment de la normativa

Ajuntament +/++ + +/++ Curt- mig

4c Incorporar al POUM objectius de redacció de Plans

Especials

Ordenar i regular els diferents aspectes i

vectors que formen el TM

Ajuntament + ++ ++ Curt


ANNEX 2

Cronograma de les accions


CRONOGRAMA 2004/06

Accions Trim. 3

2004

Trim. 4

2004

Trim. 1

2005

Trim. 2

2005

Trim. 3

2005

Trim. 4

2005

Trim. 1

2006

Trim. 2

2006

1a Aprofitament hidràulic d'aigües residuals depurades

1b Borsa de terres

1c Fomentar la concentració parcel·lària

1d Incentivar les noves incorporacions al sector agrari

2a Creació d'una àrea d’horts de lloguer

2b Exposició i inventari sobre les barraques de pedra

3a Registre municipal de solars sense edificar

3b Revisió dels límits municipals amb Bellvei

4a Incorporar al POUM una Carta de colors per al SNU

4b Incorporar al POUM requeriments de qualitat lumínica SNU de la L.6/01

4c Incorporar al POUM objectius de redacció de Plans Especials


ANNEX 3

Taula de conreus aptes


Conreus Aptes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total Observacions

Cereal

(ordi)

2

(260)

1

(114)

5

(-) 5 5 5 3 4 3 33

Hi ha estructures pròximes per acollir la producció

Hi ha productors interessats

Farratge rec

(alfals, ,..)

4

(600)0

2

(6500) 5 4 4 2 3 1 25 No hi ha estructures pròximes per acollir la producció

Olivera

en rec 6 1

4

(1000) 4 3 3 4 2 2 29

Hi ha estructures pròximes per acollir la producció i una certa

tradició productora

Olivera

en secà 4 1

5

(-) 4 4 4 4 3 3 32

Hi ha estructures pròximes per acollir la producció i una certa

tradició productora

Vinya 8 0 4

(1500) 3 3 3 4 2 2 29

Drets de plantació molt costós 36.000 € (a no ser que es

conveniés amb una vinatera del Penedès)

Garrofer 4 0 5

(-) 5 4 5 4 5 3 35

Arbre de creixement molt lent. Molta tradició a la zona però en

fort retrocés

Fruiters 10 0 2

(6500) 2 1 1 4 1 1 22

Molt intensiu (adobs, tractaments, etc.) i necessitat

d'estructures complexes (cambres de fred, etc.)

Horticultura

(enciam) 10 0

1

(12000) 1 1 2 2 3 1 21

Molt intensiu (adobs, tractaments, etc.) però amb tradició i

mercat de consum pròxim. Hi ha productors interessats

Nota: 1 a 5 de menys a més beneficiós (excepcions: a Rendiment Econòmic (1) s'hi aplica un coeficient de correcció (x 2,00); a possibilitat de subvenció (2), sols es considera 0 o 1; a possibilitats d'implantar la Producció Integrada (9), sols es considera d'1 a 3). (1) Rendiment econòmic (euros/Ha) (2) Subvenció (PAC o Producció Integrada) (3) Requeriments hídrics (m3/Ha/any) (4) Mermes i depredació (furts, estornells, animals,...) (5) Dedicació del pagès (6) Tractaments agroquímics i fertilitzants (7) Millora del paisatge (8) Inversió i assumpció de risc (9) Possibilitats d'implantar la Producció Integrada


149

BLOC IX. SEGUIMENT DE L’EXECUCIÓ DEL PLA

IX.1. INTRODUCCIÓ Per tal de fer un seguiment per avaluar els efectes socioambientals del POUM sobre el

territori, i comprovar si les accions empreses aconsegueixen les objectius ambientals

plantejats a l'inici de la redacció del POUM, es plantegen diferents mitjans:

1. Els indicadors de l'Agenda 21 de Santa Oliva Els indicadors permeten fer una radiografia ràpida de la situació actual del municipi i

de l'anàlisi de la seva evolució en el temps. La seva anàlisi i seguiment serà útil per a

prendre les decisions i accions pertinents per a guiar el municipi cap a la sostenibilitat.

El recull d'indicadors que es plantegen són extrets de l'Agenda 21 de Santa Oliva, i els

àmbits són:

a) medi natural

b) marc social

c) marc territorial i accessibilitat

d) marc econòmic

e) identitat

f) vectors ambientals

2. Els indicadors de l'estudi d’estratègies d’integració de la població nouvinguda a Santa Oliva i de foment de la identitat i la cohesió social (Plural, 2005)

Aquest estudi té l'objectiu de dissenyar un pla d’actuació que permeti la integració de

la població nouvinguda, el manteniment i millora de la cohesió social del municipi i

l’adequació de la identitat actual als canvis previsibles. Les línies d’actuació a prendre

es van concretar a partir de les aportacions sorgides en la fase de la diagnosi, i en els

altres espais de participació ciutadana creats (taula ciutadana de treball i taller de

participació).

Cada acció té associat uns indicadors de seguiment per aconseguir els objectius fixats.


150

3. Processos de participació ciutadana

En els espais de participació ciutadana que es creïn al municipi, es pot copsar la

percepció de la gent sobre el creixement del municipi i les problemàtiques i virtuts

associades. Per tant, és un mètode de seguiment per a l'acompliment dels objectius

ambientals del POUM que ha de completar i valorar els resultats obtinguts mitjançant

els indicadors descrits anteriorment.

A Santa Oliva hi ha la Taula 21, un òrgan de participació ciutadana per al seguiment

de l'aplicació del pla d’acció local cap la sostenibilitat. Per tant, està totalment

relacionat amb el desenvolupament del POUM.

4. Llicències municipals

Actualment, i des de fa 5 anys aproximadament, a l'hora d'atorgar llicències municipals

per a plans parcials, projectes urbanístics, obres, etc. els serveis tècnics de

l'Ajuntament realitzen els corresponents informes vinculants (l'arquitecte, l'enginyer i

l'advocat) i s'afegeix un informe de sostenibilitat que proposa mesures ambientals en

els projectes presentats. Aquest informe de sostenibilitat anirà augmentant el seu

contingut a mesura que la normativa del POUM incorpori els criteris de sostenibilitat

definits en aquest document. Així doncs, aquest informe de sostenibilitat esdevindrà un

element clau en el seguiment, avaluació i proposta de millores, referent a la incidència

ambiental dels projectes presentats.

A continuació es detallen els indicadors definits en l'Agenda 21 de Santa Oliva i que

també són necessaris per al seguiment del POUM.


151

IX.2. ELS INDICADORS SOCIOAMBIENTALS

ÀMBIT 1 | MEDI NATURAL ASPECTE 1.1 | PROTECCIÓ D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC (PROTECCIÓ DELS HÀBITATS)

Indicador 01 SUPERFÍCIE PROTEGIDA. [bàsic]DefinicióSuperfície del municipi protegida pel planejament urbanístic.ObjectiuConèixer l’evolució del sòl no urbanitzable protegit.Càlcul

Superfície (ha) protegida / superfície del municipi (ha) * 100

Superfície protegida amb plans de gestió o d'ordenació (ha) / superfície municipal * 100

Tendència desitjada

Curt termini

Manteniment.

Mitjà Llarg termini

Augment, especialment de la superfície ambplans de gestió o d'ordenació.

Unitats%Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament (cartografia municipal).PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaEvolució al llarg dels anys, en diagrama de barres.


152

Indicador 02 SUPERFÍCIE OCUPADA PER HÀBITATS NATURALS O SEMINATURALS.DefinicióSuperfície que ocupen els hàbitats naturals o seminaturals del municipi (boscos-illa, matollars,marges amb vegetació natural, riberes dels cursos fluvials…).ObjectiuConèixer l’evolució dels escassos ambients naturals del municipiCàlcul

Superfície (ha) ocupada per ambients naturals / superfície del municipi (ha) * 100


Curt termini

Manteniment.


Augment, però derivat de la seva protecciódirecta (no de l'abandonament de l'activitatagrícola).

Unitats%Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament (cartografia municipal).Treball de camp.PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaEvolució al llarg dels anys, en diagrama de barres.


153

Indicador 03MESURES DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI NATURALI DEL PAISATGE RURAL.

DefinicióMesures implantades per a la protecció efectiva del patrimoni natural i el paisatge rural(elements singulars, enclavaments, ...).ObjectiuConèixer l'evolució de la gestió municipal respecte la protecció del patrimoni natural i delpaisatge rural.Càlcul

Nombre de mesures implantades relacionades amb la protecció del patrimoni natural i delpaisatge rural (construccions de pedra seca o altres elements vinculats a l'arquitecturatradicional).Exemple: ordenança de conservació de la pedra seca, modificacions puntuals de les normes urbanístiques per a laprotecció d'aquest patrimoni i paisatge, incorporació del catàleg de béns d'interès natural en les normesurbanístiques...

Nombre d'elements i enclavaments singulars protegits.


Curt termini

Augment.


Augment.

UnitatsAdimensional.Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament.PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaEvolució al llarg dels anys, en diagrama de barres.


154

ÀMBIT 2 | MARC SOCIAL ASPECTE| PARTICIPACIÓ I XARXES SOCIALS

Indicador 04 NOMBRE D'EXPERIÈNCIES DE DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVADefinicióNombre d'experiències de democràcia participativa: fòrums oberts, tallers de discussió,iniciatives de propostes ciutadanes...ObjectiuValorar l'evolució de la implicació de l'Ajuntament en la dinamització de la participacióciutadana i l'evolució de la participació en tot el municipi.Càlcul

En xifres absolutes:Obtenció directa. Nombre i enumeració.


Curt termini

Increment.


Increment

UnitatsNombreFonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntamentPeriodicitatCada dos anys.Representació gràficaNo es precisa.


155

ÀMBIT 2 | MARC SOCIAL ASPECTE| RECURSOS I SERVEIS A LES PERSONES

Indicador 5 INTENSITAT D'ARBRAT EN NUCLIS URBANSDefinicióLongitud de carrers arbrats en relació amb la longitud total de carrers del terme.ObjectiuValorar l'evolució de l'actuació pública en la millora de la qualitat urbana, assumint que l'arbratcontribueix a fomentar el passeig i a suavitzar la percepció dura dels nuclis urbans.Càlcul

En xifres absolutes:

Obtenció directa (km lineals de carrers arbrats).

Longitud arbrada (km) / longitud total de carrers en nuclis urbans (km).

En xifres relatives:

Longitud arbrada (km) / longitud total de carrers en nuclis urbans * 100


Curt termini

Increment.


Increment

UnitatsEn xifres absolutes: adimensionalEn xifres relatives: %

Fonts i metodologia de recopilació de les dades

Ajuntament (GIS, treball de camp).

PeriodicitatCada dos anys.Representació gràficaDiagrama de barres amb l'evolució de l'índex d'arbrat al llarg dels anys.


156

Indicador 6 ACCÉS ALS ESPAIS PÚBLICS I SERVEIS LOCALS [comú]DefinicióPossibilitats d'accés a 300 m o 15 minuts a zones verdes públiques i equipaments i serveispúblics: escola, consultori mèdic, transport públic i àrees d'aportació de recollida selectiva.ObjectiuValorar l'evolució de la població que té accés als serveis bàsics decisius en la qualitat de vida.Càlcul


Població amb accés a 300 m a les zones verdes / total població censada * 100

Població amb accés a 300 m a cada equipament - servei públic elemental / total població *100


Curt termini

Manteniment o increment.


Increment

Unitats%Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament (GIS, treball de camp i padró municipal).PeriodicitatCada dos anys.Representació gràficaDiagrama de barres amb l'evolució de la població amb accés a cada servei o espai públicbàsic al llarg dels anys.

Mapa dels nuclis urbans amb localització de les zones verdes i els equipaments públics.


157

ÀMBIT 3 | MARC TERRITORIAL I ACCESSIBILITAT ASPECTE| URBANITZACIÓ DEL SÒL

Indicador 7 SÒL NO URBANITZABLE [bàsic]DefinicióEvolució de la superfície de sòl no urbanitzable, del sòl no urbanitzable no ocupat i de lesfigures de protecció vigents.ObjectiuConèixer l’evolució real de la superfície detinada a espais lliures i de la superfície pertanyent acadascuna de les subcategories que l'integrarien: agrícola; forestal; ecològic-paisatgístic; i derisc ambiental.Càlcul

Superfície de sòl no urbanitzable i SNU tipus "espais lliures" (Ha).

Superfície de sòl no urbanitzable "espais lliures" tipus: agrícola; forestal; ecològic-paisatgístic;i de risc ambiental (Ha).

Superfície no urbanitzable / superfície total del municipi * 100

Superfície d'espais lliures totals / superfície de sòl no urbanitzable * 100 (i % de cada tipusd'"espais lliures").

Superfície d'espais lliures / superfície del municipi * 100

Superfície de cada tipus de protecció / superfície del municipi * 100


Curt termini

Adequació de la regulació del sòl nourbanitzable als criteris de l'auditoria.

Manteniment de la superfície actualmentprotegida.


Augment de la superfície qualificada com"espais lliures" i de les categories deprotecció proposades dins aquestaqualificació.

UnitatsHa i %Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament (planejament vigent i cartografia municipal).PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràfica


158

Indicador 8ÍNDEX DE SATURACIÓ DEL SÒL:OCUPACIÓ DE SÒL URBÀ, URBANITZABLE I PERIURBÀ

DefinicióSuperfície que ocupen els actuals assentaments urbans i els futurs, així com el sòl nourbanitzable de tipus "periurbà".ObjectiuConèixer l’evolució del sòl urbanitzat, destinat a urbanització i ocupat.Càlcul

Sòl urbà (Ha).

Sòl urbanitzable (Ha).

Sòl periurbà (Ha) -dins de sòl no urbanitzable-.

Superfície total ocupada (urbà + ubble. + periurbà)

Sòl urbà (Ha) / superfície del municipi (Ha) * 100

Sòl urbanitzable (Ha) / superfície del municipi (Ha) * 100

Sòl urbà + ubble. (Ha) / superfície del municipi (Ha) * 100

Sòl periurbà (Ha) / superfície del municipi (Ha) * 100


Curt termini

Manteniment de la superfície urbana.


Increment paulatí de la superfície urbana(conversió d'urbanitzable a urbà) i descens, osi més no absència de creixement, de lasuperfície urbanitzable i periurbana.

UnitatsHa, %Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament (cartografia municipal).PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràfica


159

Indicador 9 ÍNDEX DE PERSONES PER HABITATGEDefinicióEvolució de l'ocupació dels habitatges i la seva intensitat d'ús.ObjectiuConèixer la intensitat d'ús dels habitatges del municipi i l'estructura mitjana per llar, fet quetambé permetrà detectar les polítiques d'assistència social.Càlcul


Nombre de residents censats / nombre d'habitatges totals * 100

Nombre de residents censats / nombre d'habitatges totals de primera residència * 100


Curt termini

Manteniment.


Augment.

Unitats%Fonts i metodologia de recopilació de les dades

IDESCAT.

PeriodicitatCada cinc anys -coincidint amb el cens d'habitatges o el padró-.Representació gràficaEvolució al llarg dels anys, en diagrama de barres o línies.


160

ÀMBIT 3 | MARC TERRITORIAL I ACCESSIBILITAT ASPECTE| PROTECCIÓ DEL PAISATGE URBÀ I DEL BÉNS D'INTERÈS LOCAL

Indicador 10MESURES DE PROTECCIÓ DEL PAISATGE URBÀI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC I CULTURAL

DefinicióMesures implantades per a la protecció efectiva del paisatge urbà del centre històric i delpatrimoni arquitectònic, històric i cultural.ObjectiuConèixer l'evolució de la gestió municipal respecte la protecció del paisatge urbà del centrehistòric i del patrimoni arquitectònic, històric i cultural.Càlcul

Nombre i enumeració de les mesures implantades per a la protecció efectiva del paisatgeurbà del centre històric i del patrimoni arquitectònic, històric i cultural.Exemple: modificacions puntuals de les normes urbanístiques per a la protecció d'aquest paisatge, incorporació delcatàleg de béns d'interès local en les normes urbanístiques...

Inversió municipal en la preservació del patrimoni arquitectònic, històric i/o cultural. En xifresabsolutes i en percentatge respecte el pressupost municipal.


Curt termini

Manteniment.


Augment.

UnitatsNombre de mesures: adimensional.Inversió municipal: en milers d'euros i en % (respecte el pressupost municipal).Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament.PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaEvolució al llarg dels anys, en diagrama de barres.


161

ÀMBIT 3 | MARC TERRITORIAL I ACCESSIBILITAT ASPECTE| MOBILITAT

Indicador 11 MOBILITAT LOCAL I TRANSPORT DE PASSATGERS [comú]DefinicióNombre de desplaçaments diaris (per motiu de treball, d'estudis o altres). Per sexe i segonsmitjans de transport emprats.Origen i destí dels desplaçaments.ObjectiuConèixer l'evolució dels comportaments socials en les seves activitat quotidianes (treball,estudis, compres...) per tal de definir les polítiques urbanístiques i de transport i tenir unindicador de la seva eficàcia.Càlcul

En xifres absolutes:

Obtenció directa del nombre total de desplaçaments (tant interns com cap a fora del municipi ides de fora), tant per sexes com per modes de transport.

En percentatges:

Nombre de desplaçaments per cada sexe o mitjà de tranport

Nombre de desplaçaments totals


Curt termini

Manteniment.


En general, descens, o manteniment (en casd'augment significatiu de població). En totcas, augment dels desplaçaments interns.

UnitatsEn xifres absolutes: Adimensional (nombre total de desplaçaments).En percentatges: %Fonts i metodologia de recopilació de les dadesWeb de l'Institut d'Estadística de Catalunya.PeriodicitatCada cinc anys.

x 100


162

Indicador 12 FOMENT DEL TRANSPORT NO MOTORITZATDefinicióLongitud de carrils per a bicicletes o vehicles rodats no motoritzats.ObjectiuDeterminar l'evolució de les mesures municipals preses per al foment del transport nomotoritzat.Càlcul

En xifres absolutes:Longitud (en metres) de carrils bici.

En xifres relatives:longitud de carrils bici

longitud total de carrers


Curt termini

Increment.


Increment.

UnitatsEn xifres absolutes: m.En xifres relatives: %Fonts i metodologia de recopilació de les dadesAjuntament.PeriodicitatCada cinc anys.Representació gràfica

x 100


163

ÀMBIT 4 | MARC ECONÒMIC ASPECTE| AGRICULTURA.

Indicador 13 SUPERFÍCIE AGRÍCOLADefinicióEvolució de la superfície agrícola total i útil.ObjectiuConèixer l’evolució real de la superfície agrícola total (SA) i útil (SAU), com a espai lliured'enorme rellevància a Santa Oliva i com a element clau de la seva identitat.Càlcul

SA total, SAU total i SAU de regadiu:Hectàrees: Obtenció directa.

% superfície agrícola útil: SAU total / superfície municipal * 100

SAU abandonada:SAU anterior - SAU darrera actualització

Superfície agrícola útil transformada a regadiu:SAU de regadiu en la darrera actualització - SAU anterior de regadiu


Curt termini

Manteniment.


Manteniment i increment.

Unitats

Ha, %

Fonts i metodologia de recopilació de les dadesCensos agraris (web de l'Institut d'Estadística de Catalunya) o el Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca.PeriodicitatCada cinc anys.Representació gràfica


164

ÀMBIT 5 | IDENTITAT ASPECTE | SATISFACCIÓ AMB LA COMUNITAT LOCAL

Indicador 14 SATISFACCIÓ DELS CIUTADANS AMB LA COMUNITAT LOCAL.DefinicióSatisfacció dels ciutadans amb diversos aspectes de la comunitat local.ObjectiuValorar la satisfacció dels ciutadans de viure a Santa Oliva i el seu grau d'identificació, com aindicador indirecte de la cohesió social i l'avenç cap a la sostenibilitat.Càlcul

Obtenció directa a través d'una enquesta.


Curt termini

Augment.


Augment.

Unitats

-

Fonts

Ajuntament (a través d'un equip de sociòlegs que faci l'enquesta, el treball de camp, elprocessament de les dades i l'extracció de les conclusions).

Periodicitat

Cada quatre anys.

Representació gràfica

Diagrama de línies, amb l'evolució al llarg del temps, de, com a mínim, els següentsparàmetres:

- habitatge

- treball

- satisfacció de les necessitats bàsiques (assistència mèdica, educació, alimentació...)

- entorn edificat

- entorn natural i/o parcs públics

- seguretat ciutadana

- participació

- coneixement i identificació amb el territori

- global


165

ÀMBIT 6 | VECTORS AMBIENTALS ASPECTE| ENERGIA

Indicador 15 ÍNDEX DE CONSUM ENERGÈTIC [bàsic]DefinicióConsum final d'energia per habitant (incloses: l'electricitat, gas natural, combustibles derivatsdel petroli, energies renovables)..ObjectiuRealitzar el seguiment del consum energètic per habitant.Càlcul

Consum d'energia (en kWh / any) / població total


Curt termini

Manteniment.


Manteniment o descens.

Unitats

KWh / habitant i any

Fonts i metodologia de recopilació de les dadesServei d'Anàlisi i Planificació Energètica (Direcció General d'Energia i Mines).Consum de petroli i derivats: companyies de proveïment.Trànsit motoritzat: Diputació de Tarragona, Mossos d'Esquadra, web de l'Institut d'Estadísticade Catalunya (Intensitat mitjana diària) i conversió a consum energètic segons estadístiques.PeriodicitatCada dos anys.Representació gràfica


166

Indicador 16 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIES RENOVABLES.DefinicióProducció local d'energies renovables sostenibles (grau d'autoabastament energètic enrecursos renovables).ObjectiuDeterminar el grau de producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables per avançarcap a l'autosuficiència energètica i reduir la contribució local al canvi climàtic.Càlcul

En xifres absolutes:Obtenció directa.

En xifres relatives:Electricitat produïda a partir de fonts renovables / habitant.

Electricitat produïda a partir de fonts renovables / total electricitat distribuïda al municipi.


Curt termini

Augment (des de la situació actual zero).


Augment.

Unitats

KWh / any i habitant.


Producció elèctrica: Entitats o particulars generadors d'energies renovables, treball de camp iICAEN.

Habitants: Padró municipal.PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaDiagrama de barres amb representació de la superfície inscrita al CCPAE respecte lasuperfície agrícola total i respecte la superfície agrícola útil (similar a l'indicador 23).


167

ÀMBIT 6 | VECTORS AMBIENTALS ASPECTE| AIRE I SOROLL

Indicador 17 QUALITAT DE L'AIRE EXTERIOR [comú]DefinicióQualitat de l'aire exterior del municipi de Santa Oliva. Nombre de dies en què els nivells decontaminants aeris superin els nivells / límits de risc en determinats punts de mesura (elsnivells estaran d'acord amb la legislació vigent)..

Els contaminants dels quals caldrà fer-ne el seguiment són:

1 Contaminants primaris: PST, CO, SO2, NOx, NH3 i COVs.2 Contaminants secundaris: O3.

ObjectiuRealitzar el seguiment de la qualitat de l'aire a Santa Oliva per a reduir els costos sanitaris,socials i naturals que es deriven de la contaminació atmosfèrica.Càlcul

Obtenció directa.


Curt termini

Manteniment.


Manteniment o descens.

Unitats

µg/m3


Departament de Medi Ambient.

PeriodicitatCada quatre anys.Representació gràficaNo es precisa.


168

ÀMBIT 6| VECTORS AMBIENTALS ASPECTE| GESTIÓ DE L'AIGUA

Indicador 18 QUALITAT I QUANTITAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES [bàsic]DefinicióEvolució temporal de la qualitat hidroquímica i biològica -si s'escau- de l’aqüífer de les Sorresde Santa Oliva i de la seva superfície piezomètrica.Anàlisi i control global dels pous del municipi i integració de les dades amb els altres municipisde la comarca que exploten l’aqüífer.ObjectiuMesurar l'evolució qualitativa i quantitativa de les reserves d'aigües subterrànies principals delmunicipi.Realitzar el seguiment dels riscos existents (contaminació per nitrats i sobreexplotació) per afixar les mesures urgents d'actuació. Detectar també possibles nous riscos de contaminació.Càlcul

Hidroquímica:Obtenció directa en pous de control.Mètode que es consideri més adequat tenint en compte les característiques ecològiques delscursos fluvials del municipi, què s’han d’estudiar prèviament.

Hidrodinàmica (nivells piezomètrics):Obtenció directa.


Curt termini

Millora.


Millora i estabilització un cop s’assoleixin elsnivells òptims.

UnitatsHidroquímica: segons legislació vigent.Hidrodinàmica (piezometria): mFonts i metodologia de recopilació de les dadesDepartament de Medi Ambient (cartografia on-line) i Agència Catalana de l'Aigua.PeriodicitatCada dos anys.


169

Indicador 19 BALANÇ DE CONSUMS D'AIGUA POTABLE [bàsic]DefinicióEvolució dels consums d'aigua al municipi. Per usos i per nuclis urbans. Per habitant del globaldel terme i habitant de cada barri.

Identificació de les fonts de subministrament i dels principals consumidors.ObjectiuConèixer l'evolució dels consums d'aigua al terme municipal de Santa Oliva, per usos, perbarris i per habitant.

Determinar la pressió de cada sector i de la ciutadania sobre el vector aigua i l'eficàcia de lesmesures d'estalvi que es vagin prenent.Càlcul

Per origen:Total aigua consumida de l'aqüífer.Total aigua consumida de l'Ebre.Total aigua consumida procedent de pluvials.Total aigua reutilitzada (de l'EDAR).

Per usos i nuclis:Total aigua facturada en cada nucli urbà (inclosos els polígons industrials).Total aigua consumida en les dependències municipals (quan disposin de comptador).

Per habitant i dia:Total aigua facturada a l'any en els nuclis residencials / (365 * total habitants).Total aigua consumida a l'any en els nuclis residencials / (365 * total habitants).Total aigua facturada a l'any en cada nucli residencial / (365 * total habitants barri).

Per volums de consum:Nombre de consumidors > 500 m3 per any (125 m3 per trimestre).

Pèrdues i consums municipals:Diferència aigua consumida i aigua facturada.

% pèrdues = (total aigua consumida - total aigua facturada) * 100 / total aigua consumida.


Curt termini

MantenimentDescens del consum per habitant.


Manteniment del consum global.

UnitatsPer usos, nuclis i principals consumidors: m3/anyPer habitant: l / hab /diaFonts i metodologia de recopilació de les dadesPadró municipal d'aigua, dades dels comptadors generals i padró municipal d'habitants.PeriodicitatAnual


170

Indicador 20 SANEJAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES.DefinicióPercentatge de la població resident al terme municipal les aigües residuals de la qual esdepuren.ObjectiuDeterminar el grau de depuració de les aigües residuals urbanes produïdes al municipi i quesón depurades.Càlcul

Població connectada a depuradora:

Població connectada a sistemes de depuració d'aigües residualsTotal de població resident al municipi

Estat de la depuradora (EDAR):

Volum depurat (m3 / any)


Curt termini

Manteniment de la població connectada.Increment del volum depurat per l'EDAR.

Manteniment de la població connectada.


Increment de la depuració fins al 100% deles aigües teòricament connectades.

Unitats

Població connectada: %

Volum depurat: m3 / any

Fonts i metodologia de recopilació de les dadesEstimació a partir de:1 Dades de l'Ajuntament (consums -volums generats- i població connectada).2 Dades de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Santa Oliva.

Periodicitat

Cada dos anys.

Representació gràfica

Evolució de la població connectada i del volum depurat.

x 100


171

ÀMBIT 6| VECTORS AMBIENTALS ASPECTE| GESTIÓ DELS RESIDUS

Indicador 21 PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS I INDUSTRIALS [bàsic]DefinicióQuantitat de residus municipals produïts per habitant i dia al terme municipal i la quantitatanual de residus industrials generats.ObjectiuDeterminar la quantitat diària mitjana produïda de residus municipals per habitant del municipi ila seva evolució en el temps.

Determinar la tipologia de residus generada pel sector industrial del terme, les quantitats i lespossibilitats de valorització o d'aplicació de bones pràctiques.Càlcul

Residus municipals:

Kg / any produïts de residus

(Total de població censada al municipi * 365)

Residus industrials:

Nombre d'empreses que fan la declaració de residus.

Quantitat de residus industrials declarats.


Curt termini

Manteniment


Disminució

Unitats

Residus municipals: Kg / hab / dia.

Residus industrials: nombre d'empreses i Tn.

FontsResidus municipals:1 Empresa de recollida i tractament del rebuig.2 Empresa de recollida i tractament de l'esporga i voluminosos.3 Òrgan gestor de la deixalleria (quan funcioni).4 Consell Comarcal (recollida selectiva).

Residus industrials:

5 Junta de Residus.

Periodicitat


172

BLOC X. SÍNTESI NO TÈCNICA I CONCLUSIONS

X.1.SÍNTESI METODOLÒGICA

El procés per a l'elaboració del present informe ambiental, integrat dins de cada fase

d'elaboració del POUM, ha estat:

ANÀLISI TERRITORIAL, SOCIOECONÒMIC I DEL MEDI NATURAL Fent especial incidència amb la possible evolució del territori en cas de

desenvolupar-se el PGOU del 2001

Es planteja la revisió del PGOU, per incorporar-hi criteris de sosteniblitat en l'ordenació

2002-2003 Elaboració de l'Agenda 21

Octubre 2003 Ple Municipal

Es defineixen uns OBJECTIUS AMBIENTALS I UNES LÍNIES ESTRATÈGIQUES per a un desenvolupament urbanístic sostenible.

A valorar per tot l'equip redactor del POUM

Finals 2003 Equip redactor de l'informe ambiental del POUM

S'analitzen diferents ALTERNATIVES D'ORDENACIÓ 1er trimestre 2004 Equip redactor del POUM

ANÀLISI SOCIOAMBIENTAL DE L'ALTERNATIVA ESCOLLIDA Finals 2004 Equip redactor de l'informe ambiental del POUM

PROPOSTA DE MESURES DE PREVENCIÓ I CORRECTORES DE LA INCIDÈNCIA SOCIOAMBIENTAL DEL POUM

Incorporació de les mesures en els documents del POUM

Finals 2004 Equip redactor de l'informe ambiental del POUM


173

X.2. SÍNTESI DE L’ANÀLISI

En aquest bloc es pretén realitzar una síntesi dels principals resultats de la present

avaluació ambiental del POUM de Santa Oliva. Es parteix dels resultats obtinguts en

l'apartat de diagnosi del medi natural, social i territorial, concretament d'aquells

resultats que es refereixen a les tendències del territori en relació al desenvolupament

del Pla General Urbanístic aprovat el 2001. A partir d'aquests resultats, s'avalua de

quina manera el nou POUM corregeix les amenaces detectades i adopta les

oportunitats del territori envers un desenvolupament urbanístic sostenible. A mesura

que es descriuen les diferents accions, es plantegen també les mesures correctores de

l'impacte socioambiental.


174

PGOU 2001 POUM 2004

OPORTUNITATS AMENACES QUÈ S’HA FET? El replantejament del model d'ordenació: - introduir tècniques de participació ciutadana en l’adequació del planejament.

- augment de la densitat i menor consum de sòl.

- paisatge i espai públic atractiu.

- foment conseqüent del petit comerç.

- vila mixta: diversitat d’usos, tipologies urbanes i diversitat social dins un mateix barri.

- nuclis residencials amb potencialitats urbanes: equipaments i espais públics i habitatges socials en cada nucli.

Model d'ordenació PGOU 2001:

Es tendeix a un creixement en forma de ciutat difosa (baixa densitat i segregació d’usos) que comporta:

- més inversió en infrastructures.

- més generació de residus.

- més consum d’aigua i energia.

- fomentarà l’aïllament i l’individualisme, amb greus problemes socials.

- pèrdua de diversitat social dins els nuclis i en el conjunt del terme (degut a la no diversitat de tipologies urbanes).

- fomentarà la ciutat dormitori.

S’ha replantejat el model d'ordenació tenint en compte els criteris descrits en l'apartat d'oportunitats.

L’eix cívic: Pot fomentar la interrelació social entre nuclis. Permetrà la mobilitat en modes de transport sostenibles. Ha de ser un connector dels barris, no vertebrador del creixement, sinó integrador i enllaçador del sòl urbà i de l‘espai agrícola.

L’eix cívic: Es pot convertir en un element generador d’un creixement desmesurat, creant una continuïtat urbana.

L’eix cívic serà un vial de connexió entre els nuclis, que fomentarà la interrelació social i la mobilitat sostenible. Per altra banda, també esdevindrà un eix vertebrador del creixement, crearà un continu urbà entre Les Pedreres i el Nucli Històric, fet que crearà una barrera per la connectivitat biològica, i incidirà sobre un paisatge identitari. Per a disminuir aquest impacte, es proposa la creació d'una franja de sòl lliure d'edificació al llar de la carretera TP2125..

Creixement urbanístic paulatí: implementar mesures per garantir la integració dels nouvinguts i l’adaptació dels residents que els acullen.

El ràpid creixement demogràfic i urbanístic pot fer perdre la identitat i fomentar el rebuig. A més, pot portar desintegració, marginació i conflictivitat social.

L’Agenda de desenvolupament del POUM permet que el creixement urbanístic sigui lent. A més, s'aniran aplicant les accions derivades de l’estudi d’estratègies d’integració dels nouvinguts, realitzat paral·lelament a la redacció del nou POUM.


175

PGOU 2001 (continuació) POUM 2004 (continuació)

OPORTUNITATS AMENACES QUÈ S’HA FET? Foment de la mobilitat sostenible: - Mitjançant l'eix cívic. - Preservació de la xarxa de camins rurals en el seu estat natural

- Planejament urbanístic de menys consum de sòl i densitat d’habitatges adequada, que reduiria la mobilitat obligada.

Tendències antagòniques amb la mobilitat sostenible:

- La rambla podria esdevenir una de les principals artèries d’interconnexió motoritzada, degut al creixement.

- Desaparició dels camins rurals pel creixement urbanístic extensiu i pavimentació.

- Creixement urbanístic en baixa densitat i usos segregats, que fomenta l’augment de la mobilitat obligada.

L’eix cívic no esdevindrà una artèria de connexió motoritzada, perquè el seu disseny fomentarà la mobilitat sostenible (a peu, en bicicleta, ...), i perquè els vehicles disposaran d’altres vials paral·lels per a circular. Alguns camins rurals desapareixeran per l’expansió urbanística (camí baix de Les Pedreres). El model de barri que es planteja no farà augmentar la mobilitat obligada, degut a la diversitat d'usos i a la probable implantació de petit comerç en cada barri.

Preservació de la identitat del municipi:

- conservació de la memòria històrica i d’una conca visual continua.

- protecció dels elements constructius rurals, de caràcter centenari (barraques pedra seca, camins, etc.).

- preservació centre històric.

Pèrdua d’identitat i rebuig pel terme per part de la població: - Percepció que tot està urbanitzat, degut a que el trajecte fins al Vendrell podria ser un continu urbà.

- Vulnerabilitat dels espais agrícoles per l’expansió de la urbanització.

- Paisatge ràpidament despersonalitzat i artificialitzat en excés.

- Desconeixement del món agrícola; pèrdua del respecte a la propietat agrícola

- Destrucció dels elements de la cultura de la pedra seca per l’agricultura intensiva o la urbanització.

Les visuals per preservar la identitat rural del municipi i evitar un continu urbà, s’han considerat en dos punts: - franja d’espais lliures al costat de la TP 2125.

- classificació com a sòl no urbanitzable d’una part important del nord de l’ampliació del polígon Molí d’en Serra.

Es continua preservant la plana agrícola de la Parellada. Però no es preserva la del sud del municipi, que es veurà ocupada pel sector R1. Els elements de pedra seca es protegeixen en la normativa del POUM. Tot i que caldria realitzar una ordenança per regular la protecció d'aquests en sòl urbanitzable. Previst per més endavant un pla especial del Centre Històric.

Localització estratègica dels equipaments públics per la seva funció integradora i d’atracció social.

Concentració d’equipaments públics al centre històric: distanciament dels barris del sud.

Els equipaments públics es distribueixen al llarg de l’eix cívic, i es situen estratègicament per la seva funció integradora i d’atracció social.


176

PGOU 2001 (continuació) POUM 2004 (continuació)

OPORTUNITATS AMENACES QUÈ S’HA FET? Restauració i protecció del Turó de Les Pedreres, lligat amb la Riera de la Bisbal i el Rec Major amb la riera de Santa Oliva; permetria disposar d’espais de gran interès natural.

Pèrdua d’hàbitats i biodiversitat: - manca de protecció normativa de molts elements d’interès natural.

- El desenvolupament del planejament eliminarà molts espais lliures i incrementarà el grau de fragmentació.

El nou POUM intenta corregir aquesta amenaça a partir del sòl no urbanitzable i dels espais lliures rurals previstos en cada sector urbanitzable.

Reduir els riscos ambientals existents: no desenvolupar el sector R1 perquè és una zona potencialment inundable. Si més no, exigir un estudi dels períodes de retorn i dels riscos a l’Incasòl.

Absència de planificació i ordenació territorial de nous sectors amb risc associat.

El nou POUM transmet aquesta responsabilitat al planejament derivat. Caldrà aplicar els criteris de planificació de l'espai fluvial fixats per l'ACA.

Fomentar el planejament i l’edificació sostenible en els plans parcial i en els habitatges.

El nou POUM fomenta els barris de qualitat, gràcies a la incorporació de mesures ambientals en la urbanització i l'edificació. Aquestes mesures s'han classificat com obligatòries o recomanables, en funció de la capacitat d'aplicació real, ja sigui, per manca de definició (doncs algunes requereixen ordenances específiques que les regulin), com per la seva implantació generalitzada.


177

X.3. CONCLUSIONS

Tenint en compte la situació ambiental, socioeconòmica i territorial del municipi de

Santa Oliva, el nou planejament urbanístic tendeix a complir amb els objectius

plantejats a l'inici dels treballs, per aconseguir un desenvolupament urbanístic

sostenible, sempre i quan s'apliquin les mesures preventives i correctores en el

planejament derivat i en ordenances o plans especials de nova creació.

AJUNTAMENT DE SANTA OLIVAdocs.gestionaweb.cat/1559/informe-ambiental-poum-informe-ambiental... ·...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE SANTA OLIVAdocs.gestionaweb.cat/1559/informe-ambiental-poum-informe-ambiental... ·...