Modern Times

Anàlisi formal i temàtic per fotogrames

població

El primer pla ens presenta una imatge d’un ramat de bens i la contraposa amb la imatge de la gent de la ciutat, clara metàfora de la humanitat guiada com a ramat.

treball en cadena

Ens presenta el treball en cadena . Introducciódel Taylorisme cap als anys 20. Un sistema de treball que produïa la completa alienació dels treballadors, integrant-los al sistema productiu com a un engranatge més de la cadena.

la màquina i l'home

La Metàfora de l'Home i la màquina. Un relació estranya on la màquina

atrapa a l'home i l'absorbeix en el seu sistema continu i implacable.

situació de crisi

La situaciósocioeconòmica era d'autèntica crisi: El Crac del 29 o la crisi dels anys 30 als EEUU, va portar situacions d'atur, gana, protestes socials i fins i tot lluites ideològiques i polítiques per trobar un model econòmic

i polític fiable.

la casa i la llar

Charlot ens mostra, a través del contrast, la gran diferència entre la casa en propietat , com a necessitat creada, de la llar com a espai per satisfer les necessitats bàsiques i també les il.lusions i per pemetre l'amistad i l'amor.

l’home

El personatge de CHARLOT està caracteritzat com un gentleman que ha deixat tot el què és superflu per mostrar els valors veritablement humans. Ell representa la honradesa, la ingenuïtat, la llibertat, la simpatia, l'optimisme, ... i per sobre de tot la dignitat humana . Tots aquests trets apareixen ben marcats al llarg de la pel·lícula.

ingenuïtat

Una de les seqüències més dramàtiques i expressives és aquella que vol representar la ingenuïtat humana en front dels perills del món que ens envolta. Chaplin ens ho explica amb una metàfora: el personatge patinant amb els ulls embenats al costat d'un buit.

supervivència

La lluita constant per aconseguir el que es vol. Un instint per a la supervivència que es mostra no sols en el protagonista sinó tambéen la noia.

llenguatge universal

La recerca d'un llenguatge universal va ser un dels reptes de Chaplin. Les seves pel·lícules havien de ser comprensibles per a tothom: grans petits, orientals i occidentals, dels sud i del nord. Per això va desenvolupar el llenguatge gestual i va ser contrari a introduir la veu al les seves pel·lícules. Tres passatges ens ho il·lustren: La veu artificial i manipulada surt a través de la màquina; l'autèntica veu surt dels instints, dels budells quan hi ha gana; i finalment quan Charlot es decideix a cantar ("Canta. La lletra no importa" - li diu la noia) ho fa en un idioma inexistent però perfectament comprensible.

optimisme

La pel·lícula acaba amb un missatge contundent: sigui com sigui, hem de ser optimistes i seguir lluitant.

Tirem endavant. Ho aconseguirem .

• Anàlisi de la pel·lícula Modern Times

• Àrea de Visual i Plàstica• 2008

• Juli Carandell