Dossier pedagògic

Assaigs de l’OBC

Autor del dossier: Luz Marina Díaz Il·lustracions: Laura Castellet

Í N D E X

1.Indicacions generals pàgina 2

2.Indicacions generals sobre Assaigs de l’OBC

pàgina 6

3.Objectius didàctics i continguts pàgina 8

4.Propostes didàctiques

pàgina 9

5.Vocabulari i glossari pàgina 10

6.Bibliografia

pàgina 18

7.Fitxa tècnica i repertori pàgina 19

8.Programa de mà

pàgina 22

9. Enllaços a pàgines web pàgina 23

1. Indicacions generals 1.1 Indicacions generals del cicle de concerts L’Es cola va a L’Auditori Portem els nens als concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística contribueixi al gaudi de la música. Aquesta idea ha de ser present en les activitats prèvies i posteriors al concert. El nen no ha de viure el concert com una càrrega de treball ni tampoc com una estona de no-classe. El seguiment regular que ofereix L’Auditori facilita aproximacions a la música en els seus diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la interpretació musical (vivència musical). Característiques dels concerts programats en el ci cle

• Són concerts. Això vol dir que pràcticament no hi ha paraula, sinó que tot és música. • La temàtica de cada concert és molt oberta i el repertori combina en cada concert estils i gèneres diferents. • Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una bona capacitat de comunicació. • Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat de l’alumnat a qui s’adreça, es juga amb petits elements escènics —que mai no prenen el protagonisme a la música i que són coordinats per un professional en direcció escènica. Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts Els objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts són que els alumnes gaudeixin del fet d’escoltar música en directe i que aprenguin a anar a concerts. A més, es poden definir altres objectius relacionats generalment amb l’àrea curricular de música i que variaran lleugerament segons els continguts específics de cada concert. Seria bo, però, que no oblidéssiu aquests dos objectius principals que us detallem: gaudir de l’audició de música en directe i aprendre a escoltar-ne per mitjà de la pràctica habitual. Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

⇨ Des del centre educatiu

Aspectes musicals • Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i bagatge en les audicions per tractar a l’aula prèviament. • Treballar a l’aula el programa del concert. • Triar alguna cosa per continuar treballant a l’aula després d’haver assistit al concert.

Algunes normes cíviques i de comportament que l’alu mnat ha de

conèixer abans d’assistir al concert

• Per escoltar música, no s’ha de parlar. • No es poden menjar xiclets dins L’Auditori. • No es pot sortir de la sala de concerts a mitja actuació.

• Als passadissos i a la sala de concert, cal entrar-hi i sortir-ne sense córrer ni cridar. • La comunicació amb els músics ha de ser correcta; no s’ha de cridar, xiular, parlar, etc. mentre actuen. • Els professionals que actuen, els companys del públic i l’espai que ens acull es mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del concert.

⇨ Durant el concert El professorat s’ha de fer responsable del grup i prendre les mesures i decisions adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Per això, us demanem que: • Abans d’entrar a L’Auditori, induïu el vostre alumnat a la tranquil·litat. • Vetlleu pel comportament dels vostres alumnes durant el concert. • Penseu abans amb qui asseureu aquell alumne a qui costa estar atent. • Trieu el vostre seient per poder veure els vostres alumnes amb facilitat. • Tingueu una actitud que afavoreixi la consecució de l’ambient adient a cada concert. • Recordeu que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, si no és que es demana des de l’escenari. Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu. I nosaltres som un servei educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de música de cada grup, de demanar a alguna persona o a algun centre que abandoni la sala de concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de l’espectacle als companys.

1.2.Indicacions generals del cicle de Concerts en Família Anem a concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística contribueix al gaudi de la música i perquè la música ajuda a fer-nos créixer i a enriquir-nos com a éssers humans. La programació regular de Concerts en Família que ofereix l’Auditori facilita l’aproximació a la música en els diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la interpretació musical. Ens introdueix a tothom –pares i fills, infants, joves i adults- en l’experiència de la música en directe.

Característiques dels concerts programats en el cic le

Són concerts. Això vol dir que acostuma a haver-hi poca paraula i que la música és l’única protagonista.

• La temàtica de cada concert és molt oberta i el seu repertori combina estils i gèneres diferents.

• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una bona capacitat de comunicació.

• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat dels infants a qui s’adreça, es juga amb petits elements escènics, que no prenen el protagonisme a la música i que són coordinats per un professional en direcció escènica.

Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts

• L’objectiu principal que es planteja a l’hora de dissenyar cadascun dels concerts és que el públic gaudeixi de l’audició de música en directe, que se senti integrat en l’acte al qual assisteix i que el fet d’escoltar música es converteixi, a poc a poc, en una pràctica quotidiana i habitual.

També es programa aquesta oferta com a alternativa de cultura i oci per compartir en família.

Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

Els concerts programats des del Servei Educatiu estan dissenyats per poder-ne gaudir sense cap preparació especial. Tot i amb això, i atenent les demandes freqüents que ens arriben de famílies que desitgen apropar-se a la música des de casa, us convidem a fer una ullada als diferents apartats d’aquests dossiers i a endinsar-vos en les temàtiques que més us plaguin. Abans de venir al concert, seria bo que tinguéssiu en compte dues premisses. Són aquestes:

• Trieu el concert o els concerts més adients, tant per a l’edat com per als interessos de l’infant i de la família.

• Parleu mínimament de què anireu a veure i a escoltar. Els discos dels concerts que estan editats són un bon material per escoltar en família tant abans com després del concert i, fins i tot, amb independència del concert.

Protocol del públic per afavorir una bona dinàmica dels concerts

Un concert, com qualsevol acte públic i col·lectiu, té un protocol que li és propi i que sovint és indispensable per aconseguir un ambient adequat a cada moment del concert. Permeteu-nos que us ho recordem, tot i que ben segur ja ho coneixeu perfectament.

• La millor manera de poder sentir bé la música és escoltar-la en silenci.

Són concerts pensats perquè els infants els entenguin. És important que els adults confiem en les capacitats i en la gran sensibilitat dels infants i que ens limitem a viure amb ells cadascun dels ambients. No els calen els nostres comentaris dins de la sala. Si un nen petit plora a mig concert i no troba consol a la falda del pare o la mare, es recomana que sortiu un moment de la sala i torneu a entrar-hi discretament quan es cregui oportú.

• Cada concert és una obra sencera des que comença fins que acaba. Cada segon ens porta al següent i res no ho ha de trencar. Per això és important:

Anar al lavabo abans del concert. o Arribar 20 o 30 minuts abans per poder ser al lloc al moment de

començar.

• Els aplaudiments formen part del protocol d’un concert. Cal estar atent en quins moments s’ha de fer.

• És especialment important no acompanyar la música picant de mans, si no és que se’ns hi convidi des de l’escenari. Els intèrprets ens ofereixen la música que ha escrit el compositor i la participació del públic en varia el resultat sonor previst.

I no oblidem que...

• L’actitud d’escolta, respecte i gaudi dels adults durant el concert és la que observen els nens, els serveix de model i aprenen.

• Induir a la tranquil·litat abans d’entrar a l’Auditori és una bona manera de començar el concert.

Els professionals que actuen, els acompanyants del públic i l’espai que ens

acull es mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i

individual del concert. 2. Indicacions generals sobre l’assaig de l’OBC 2.1. Característiques de l’activitat És un assaig en directe de l’OBC. L’orquestra té una plantilla estable, però, en funció de les obres programades, hi participen més o menys músics, ja siguin de la pròpia orquestra o convidats. Us oferim algunes pautes concretes per a aquesta activitat per afavorir un bon aprofitament de l’assistència a l’assaig. Són les següents:

• Informar-se bé dels continguts. Treballar a l’aula coneixements bàsics de l’orquestra. Podeu consultar els concerts La màquina orquestral i Guia d’orquestra per a joves a la web del Servei Educatiu (www.auditori.cat).

• Escollir algun element en concret per continuar el treball a l’aula després d’haver assistit a l’assaig.

• Fer audicions prèvies de les obres que els alumnes sentiran a l’assaig. • Ampliar i enriquir l’audició tant com es pugui i adaptar-la a les

característiques de l’edat, el nivell de coneixements i la capacitat d’assimilació dels alumnes.

Tot seguit, com que es tracta d’una activitat específica diferent d’un concert, us concretem algunes normes cíviques i de comportament que l’alumnat ha de conèixer abans d’assistir a l’assaig de l’OBC. Són les següents:

• Per escoltar música no s’ha de parlar. • No es poden menjar xiclets dins L’Auditori. • Als passadissos i a la sala de concert, cal moure’s sense córrer ni cridar. • La comunicació amb els músics ha de ser correcta: no es pot cridar,

xiular o parlar mentre els músics actuen. • No es por sortir de la sala durant l’assaig; la persona responsable de

l’activitat a L’Auditori decidirà quan ho poden fer i els acompanyarà. • Han de procurar no estossegar, ni fer soroll amb els peus, les cadires,

les jaquetes, les carteres, etc. • No s’ha d’aplaudir. • Els components de l’orquestra, els companys del públic i l’espai que ens

acull es mereixen el nostre respecte, independentment de la valoració personal i individual de l’assaig.

2.2. Sentit de l’assistència a l’assaig de l’OBC Descobrir la música en directe. Valoració de la potencialitat del llenguatge musical com un element de comunicació, coneixement i plaer. Una audició en directe és insubstituïble. Escoltar la música en un disc no deixa de ser un succedani, un element didàctic o bé de plaer. Escoltar la música en viu és la millor manera d’apreciar el timbre i les característiques dels instruments i de tot el conjunt orquestral. Assistir als assaigs, amb un coneixement bàsic de l’orquestra i de les obres, és un bon aprenentatge per a futurs músics i futur públic de concerts. També es procura fer més àmplia i completa la formació intel·lectual i humana dels nostres alumnes i ajudar-los perquè arribin a estimar la música. Com més gran sigui el coneixement de l’entorn de la música, més profunda serà la comprensió de la mateixa música. 2.3. Desenvolupament de l’activitat

L’hora d’arribada de les escoles és a les 9.30 h a la porta principal de L’Auditori, on us esperarà la persona responsable d’acompanyar el grup a l’assaig. Aquesta persona donarà als alumnes una còpia del programa del concert del cap de setmana i una enquesta de valoració de l’activitat perquè es contesti a classe i, després, es retorni al Servei Educatiu de L’Auditori. A les 9.45 h el grup escolar entrarà a L’Auditori i, des de les escales del Foyer, es farà una breu explicació informativa sobre l’orquestra i L’Auditori; també es comentaran un mínim de normes d’actitud per afavorir l’assistència a l’assaig. L’OBC comença a treballar puntualment a les 10 h. El temps previst dins la Sala Simfònica varia de 30 a 60 minuts en funció de la dinàmica concreta de l’assaig i de la preparació de cada grup escolar. En sortir de la sala, el grup tornarà a seure a les escales del Foyer per fer preguntes sobre els temes relacionats amb l’assaig. Després, la persona responsable acompanyarà el grup a la porta de sortida. 2.3. Programa Us aconsellem visitar la pàgina web de l’Auditori www.auditori.cat en l’apartat Els concerts a L’Auditori, i consultar la programació de la temporada de l’OBC per saber quines obres sentireu. 3. Objectius didàctics i continguts 3.1. Objectius didàctics

1. Gaudir de l’escolta de la música, valorar l’audició musical i compartir-la. 2. Aprendre a escoltar amb atenció. Percepció auditiva. 3. Desenvolupar l’atenció en general i, específicament, l’atenció dirigida vers la música. 4. Estar oberts a tots els estils musicals. 5. Conèixer els elements que intervenen en un assaig. 6. Conèixer una orquestra simfònica i apropar-nos-hi. 7. Valorar la importància del treball en equip. 8. Apropar-nos a la professió del músic. 9. Relacionar els alumnes amb el medi ambient musical on viuen i amb els esdeveniments musicals que se celebren durant la temporada. 10. Conèixer L’Auditori. 11. Valorar el silenci i el respecte per gaudir d’una bona audició musical. 12. Interessar-se pel coneixement d’obres, autors i instruments.

3.2. Continguts

1. Distinció del timbre característic dels instruments de l’orquestra.

2. Diferència sonora (timbre i intensitat del so). 3. Contacte amb els compositors d’una època històrica determinada. Els diferents estils. 4. Distinció de ritmes, per comparació, entre diferents fragments o obres. 5. L’organització d’una orquestra: director, músics, encarregat d’orquestra, responsable de documentació musical, regidor, mossos d’orquestra, etc. 6. Escolta, observació i identificació dels diferents instruments. 7. Interrelació amb altres àrees: geografia, història, ciències, etc. 8. L’orquestra com a mitjà per representar un pensament musical. Els instruments es combinen per aconseguir un equilibri sonor i variat, brillantor, expressivitat i altres valors musicals. 9. Interès en la descoberta de l’orquestra, director, compositors, solistes, etc.. 10. Valoració de la música com a element cultural. 11. Actitud crítica i respectuosa en l’ús i consum de la música. 12. L’Auditori: la Sala Simfònica. 4. Propostes didàctiques

Les propostes didàctiques que, a continuació, presentem són un suggeriment de treball per fer a classe abans i després d’assistir a l’assaig de l’OBC. No cal dir que cada professor, en funció de la seva pròpia programació, ho organitzarà com ho cregui més convenient. 4.1. Activitats per treballar abans de l’assaig

• A la pàgina web www.auditori.cat i dins del Servei Educatiu, podeu consultar els dossiers La màquina orquestral i Guia d’orquestra per a joves, per tenir una informació bàsica sobre l’orquestra (composició, instruments, història, formes musicals, etc.).

• Fer audicions a classe de les obres que escoltarem a l’assaig (consulteu el programa del dia que es té assignat).

• Fer recerca de documentació sobre les obres i els compositors. • Entendre les diferències entre assaig i concert. • Saber què és una orquestra. • Conèixer les professions relacionades amb l’orquestra. • Parlar de l’edifici on s’escolta la música, que és la seu de l’orquestra. • Situar L’Auditori dins la ciutat (és a dir, han de saber on van).

4.2. Activitats per treballar després de l’assaig

• Comentar a classe l’assaig. Explicar oralment allò que copsen auditivament i visualment (expressió, vocabulari adient, comparacions justes, observació de materials...).

• Valorar la importància del treball en equip: músics, director... • Parlar del plaer de sentir una orquestra simfònica en directe, de veure la

Sala Simfònica de L’Auditori i de gaudir d’aquest espai i de l’acústica...

• Fer exercicis de memòria auditiva —percepció: quins instruments s’hi distingien més?, quins solistes?, quin és el volum sonor de l’obra, (fort o fluix, canvis de ritme)?

• Comentar la professió de músic. • Fer audicions d’altres obres de l’autor o autors escoltats a l’assaig. • Dibuixar caricatures del director, dels músics, etc. Reflectir en la

caricatura si interpretaven la peça relaxats, enèrgics... • Posar-se en la pell d’un músic; per què els agrada, tot i que és una feina

molt sacrificada? (estudis, viatges, diferents aspectes de la feina, el repte diari, la creativitat...).

5. Vocabulari i glossari 5.1. Una mica d’història La paraula orquestra ve del grec i designava un lloc entre l’escenari i els espectadors, on es col·locava el cor en la tragèdia antiga. En la música occidental, l’orquestra és una reunió d’instruments que funcionen com un conjunt i no com una suma de solistes. Els factors que determinen l’evolució de les orquestres van en funció de les necessitats creades pels compositors. L’orquestra forma un semicercle al voltant del director. En el primer pla hi trobem la corda, en el segon, la fusta i en el tercer, el metall. La percussió es col·loca al darrere de tot. Els instruments es posen d’esquerra a dreta, d’agut a greu. Aquesta disposició pot variar per motius d’acústica, de criteri del director, d’època de l’obra i també per necessitats de visió. Per exemple: la posició dels violoncels i les violes pot invertir-se. Per arribar a aquesta col·locació actual, hi ha hagut multitud de modificacions i experiments. A principis del segle XVII, les orquestres d’òpera se situaven darrere de l’escenari, eren invisibles per al públic. Més tard es van col·locar, com ara, entre l’escenari i el públic. El centre de l’orquestra era sempre el clavicèmbal. Més tard, en el concerto grosso, el grup solista de l’orquestra hi seia a prop. Els altres instruments ocupaven diferents llocs. Després de l’eliminació del clavecí de l’orquestra en el teatre, el director es va col·locar darrere del coverol de l’apuntador, però quedava molt limitada la visió que tenia dels músics. Més tard se’l va apartar de l’escena i va millorar el seu camp visual de l’orquestra i l’escena, i d’aquesta manera podia transmetre i comunicar tota la seva intenció i suggestibilitat per la interpretació de l’obra. 5.2. Un passeig per dins de l’orquestra DIRECTORS

Director titular : Responsable de la progressió artística i la programació. Dirigeix la major part dels concerts. És el que més setmanes treballa amb l’orquestra. Director principal invitat : Assaja diverses setmanes, juntament amb altres directors convidats. Generalment, és un director especialitzat en determinats compositors o repertoris. Director assistent : És l’ajudant del director titular. Directors invitats : Es conviden per treballar durant una setmana un repertori en concret o certs aspectes de l’orquestra. Hi ha directors especialitzats en determinats compositors, estils o èpoques. SECCIONS L’orquestra es divideix en quatre seccions principals, cada una de les quals té un cap de secció i un assistent:

- Secció de corda: primers violins, violes, violoncels i contrabaixos. - Secció de vent de fusta: flautes, oboès, clarinets i fagots. - Secció de vent de metall: trompes, trompetes, trombons i tuba. - Secció de percussió: timbals, triangle, plats, bombo, etc.

L’arpa i el piano / celesta funcionen com a seccions pròpies. Cap de secció : És el responsable de la secció. És el músic que interpreta les parts solistes. En els primers violins és el concertino. Assistent : Se situa al costat del concertino o cap de secció. La seva responsabilitat consisteix a substituir en qualsevol moment el concertino o cap de secció i procurar que tot estigui al seu lloc. En la percussió, el timbal és el cap de secció, però com que queda lluny dels timbals l’assistent és el responsable que tot funcioni: instruments, entrades a temps, etc. El concertino : És el principal violí. Indica a la secció de corda les intencions tècniques o d’interpretació del director. S’encarrega de coordinar els arcs i els atacs de tota la corda i de tocar les parts solistes. En les orquestres més petites, que toquen sense director (com en les orquestres dels segles XVIII i XIX), el concertino pot assumir totes les funcions de la direcció musical i també s’encarrega de dirigir els assajos parcials, si n’hi ha. No totes les orquestres en fan, és més propi d’orquestres juvenils, que, a més, acostumen a realitzar-los amb professors. En altres ocasions és el mateix director que s’encarrega d’aquests assajos. ALTRES Encarregat d’orquestra : És un músic de la plantilla que, entre altres tasques, es preocupa de la puntualitat de l’orquestra, de les condicions de treball, de transmetre les opinions dels músics, del vestuari, que la secció estigui

completa, etc. Si no és així, s’encarrega de contactar amb els músics col·laboradors. Tutti : Són tots els altres músics de l’orquestra. Han d’estar atents al cap de secció, al concertino i al director. Músic col·laborador : És un músic fora de plantilla. Segons la partitura, a vegades es necessita algun instrument en concret o ampliar una secció, i es contracta un o més músics de fora. FORA D’ESCENARI El regidor : S’ocupa de la preparació i posterior desmuntatge dels escenaris propis i itinerants, l’examen i aprovació d’espais externs, les gestions logístiques durant la temporada i les gires, el control d’assistència dels músics als assajos i la supervisió i coordinació de les tasques dels mossos de l’orquestra. El regidor, en definitiva, es preocupa que les condicions de treball siguin òptimes. Responsable de documentació musical : Té com a responsabilitat fonamental preparar setmanalment tots els materials d’orquestra i cambra que caldran al llarg de la temporada, siguin de l’arxiu, de lloguer o de compra. Ha de lliurar amb antelació, al concertino i els caps de corda, les partitures perquè les puguin preparar (podeu veure l’apartat Fins a arribar el concert...). Ha de facilitar les còpies d’estudi que els músics necessitin. Mossos d’orquestra : Es preocupen de les particularitats de cada concert; si es necessita piano, celesta... Amb antelació, han de saber la distribució dels músics, que no sempre és la mateixa, per poder col·locar les cadires a l’escenari. Distribueixen en els faristols les partitures, que prèviament ha preparat el responsable de documentació musical. Són els responsables de transportar el material de l’orquestra en les gires. Necessiten saber les condicions dels auditoris on toquen (espai, etc Direcció-gestió : L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya està gestionada pel consorci de L’Auditori i l’Orquestra amb un consell rector i una comissió executiva. Com a entitat autònoma, l’Orquestra està administrada per un consell d’administració i una comissió artística. A L’Auditori hi ha el departament de l’OBC, integrat per sis persones, que s’ocupen exclusivament de temes de l’Orquestra. Els altres departaments: direcció, administració, logística, artístic, màrqueting, premsa i serveis generals, comparteixen tasques de l’OBC i dels altres serveis de la casa. 5.3. El director El director d’orquestra, per la posició destacada que ocupa, captiva la imaginació de l’oient com cap altre artista.

Des de la tarima, el director se serveix de la batuta, de gestos amb les mans, de moviments corporals, d’expressions facials... per fer entendre els seus sentiments i compartir-los amb tot el conjunt musical: orquestra, solistes, cantants, cors..., i així poder crear una interpretació tots junts i comunicar al públic el caràcter de l’obra amb la major intensitat de sentiments. La professió de director ve de l’antiguitat, quan es marcava el compàs amb el peu. Després, amb la introducció de la quironomia, es va passar a assenyalar la línia musical i els diferents intervals amb la mà, aixecant o abaixant el braç. Es tractava més aviat d’un llenguatge musical que de marcar el compàs. Quan es va imposar l’anomenada notació mensural (compàs), el càrrec de director va adquirir molta importància. La introducció de la barra de compàs va simplificar la interpretació de les obres. En les representacions d’òpera, el director dirigia des del clavecí. Aviat es van comprovar els inconvenients que això suposava i es van començar a fer transformacions. Lully, per exemple, dirigia amb un bastó o pal i marcava el compàs donant cops a terra. Es va introduir la direcció doble: fins a començament del segle XIX va estar compartida amb el concertino i clavicèmbal o piano (normalment era el mateix compositor qui els tocava). Per dirigir feien servir un arc de violí o un paper cargolat en forma de tub. Els primers directors famosos van ser compositors de renom: Weber, Spohr, Mendelssohn, Berlioz, Wagner, Spontini... Els tres primers van ser pioners defensant la pràctica de la direcció des de la tarima. La direcció és la guia i coordinació d’un grup en una interpretació i inclou accions diverses: indicar el compàs, el tempo, les entrades...; assenyalar els atacs, la dinàmica...; ajustar l’equilibri tímbric; identificar els motius dels errors d’interpretació i ajudar a resoldre’ls. El director ha d’exigir una articulació coherent de les obres musicals. El director ha de tenir molts coneixements sobre la tècnica amb la qual es toquen els instruments i sobre la física del so. També ha de tenir molta psicologia i dominar la cultura del moment, reflectida a la partitura, per poder demanar als músics com han de tocar. El director és un mitjà pel qual passa la música i, per tant, ha de ser flexible, polivalent, tenir cinquanta caps i cinquanta orelles, saber escoltar i tenir molta memòria musical (permet que l’assaig sigui àgil). Ha de ser expressiu, tenir carisma i també autoritat, sense oblidar l’amabilitat i el respecte cap als músics. El director dóna la versió, és el transmissor de la idea. Amb el gest pot canviar la sonoritat de l’orquestra, la línia musical, el fraseig, etc. Pot expressar i comunicar una idea musical de diverses maneres. Una de les diferències que hi pot haver entre la versió d’un director i la d’un altre és, per exemple, la durada de la peça. La tècnica del director, tal com la veu el públic, consisteix principalment a marcar el tempo i a fer gestos expressius utilitzant la batuta. Alguns directors solen dirigir de memòria. Richard Wagner va ser el primer d’assumir aquest risc

(Londres, 1855) i Hans von Bülow (1830-1894) va popularitzar aquesta pràctica i, juntament amb la seva gesticulació extravagant, va inaugurar un estil de direcció orquestral. Víctor de Sabata (1892-1967) confirmava a Karajan la importància de dirigir de memòria (Karajan ja ho feia, com la majoria dels directors actuals): “... si vostè realment desitja transmetre alguna cosa, ha d’oblidar-se de la pàgina impresa”. Aquest era el lema de Sabata, a diferència de Solti, que, a pesar de tenir memoritzat tot el seu repertori, sempre dirigia amb partitura, ja que la considerava un suport important. (Los virtuosos. Los legendarios intérpretes de la música clásica. Arnold C. Schönberg.) És difícil seleccionar un nombre reduït de directors, ja que les seves possibilitats són tan múltiples i flexibles com les inherents a la personalitat humana. Hi ha directors que s’especialitzen en autors o èpoques, i arriben a ser reconeguts com a experts en l’obra brahmsiana; millors interpretadors de Mozart o de la música moderna; promotors de la simfonia bruckneriana o de la música contemporània... Les orquestres, durant la seva temporada de concerts, contracten aquests directors per treballar un tipus o estil de música i al mateix temps tenir la possibilitat d’oferir al públic les diferents versions de destacats directors de reconegut prestigi internacional. Quan es pregunta als músics què aprecien d’un director, a part del que ja hem mencionat, valoren i demanen que els deixin tocar. Karajan va dir en una entrevista al New York Times: “... només tinc un control veritable en els assajos, quan assajo semblo un home microscòpic... però durant la funció, els dono llibertat absoluta. Això és el que ells creuen, però recorden el treball realitzat anteriorment”. Walter Legge va afirmar que ningú com Karajan havia estudiat la psicologia i les necessitats dels músics, i sabia com aconseguir el que volia a la sala de concerts. (Los virtuosos. Los legendarios intérpretes de la música clásica. Arnold C. Schönberg, pàg. 277- 280.) Comparant tres grans directors, Bernstein, Solti i Karajan, ens adonem que Bernstein ha estat el més dinàmic de tots tres per la seva gesticulació rebuscada, que ha suscitat crítiques i comentaris incrèduls o d’astorament. Amb un caràcter molt emocional, Bernstein dirigia com si estigués sota els efectes d’una droga. Es movia, ballava, a vegades utilitzava la batuta i a vegades les mans. Solti dirigia amb un estil tens, nerviós i impetuós, amb molta energia física. En canvi, Karajan, amb el seu caràcter reservat, feia el mínim de moviments a l’hora de dirigir: amb els ulls tancats, immòbil en el podi, dibuixava petites corbes a l’aire amb la batuta. (Los virtuosos. Los legendarios intérpretes de la música clásica. Arnold C. Schönberg, pag. 277- 280.) 5.4. L’orquestra com a eina de treball FINS A ARRIBAR AL CONCERT...

L’OBC assaja de dimarts a divendres de 10 a 13 hores amb 20 minuts de descans. Si l’assaig és de 4 hores, hi ha d’haver dos descansos. Segons normes sindicals, després d’una hora i mitja d’assaig cal fer una pausa. Amb unes setmanes d’antelació als assajos, el responsable de documentació musical dóna les partitures al concertino, perquè hi col·loqui els arcs. Després es fan arribar als caps de cada secció que, dependent dels arcs del concertino, hi col·loquen els seus, perquè quedin unificats. Acabada aquesta feina, el responsable de documentació musical copia els arcs a les partitures de la resta de l’orquestra: el tutti. Els arcs són indicacions que es posen a la partitura, per exemple després d’un pizzicato, per indicar de quina forma ha de tornar l’arc. El compositor no es preocupa gaire d’assenyalar els moviments d’arc; així que, tant el concertino com el director tracten de captar les intencions del compositor. Hi ha directors que acostumen a portar les seves partitures amb els arcs posats, com ara Franz-Paul Decker i Lawrence Foster, entre d’altres, ja que com en totes les qüestions artístiques hi ha moltes diferències d’opinió i d’interpretació. La dinàmica dels assajos és diferent a cada orquestra, el muntatge del concert pot ser més ràpid o més lent. Part de la tècnica més essencial del director modern es desplega en els assajos que, a causa del seu cost, queden reduïts a un mínim. Aquest fet obliga a aprofitar-los amb una eficàcia extraordinària. En el primer assaig de la setmana, el dimarts, el director dedica uns minuts a fer una crítica, sempre constructiva, dels tres concerts del cap de setmana anterior i agrair als músics la feina feta. Tot seguit comencen a assajar el repertori per al proper concert. En aquest primer assaig, el director introdueix les obres i es fa una primera lectura de la peça, per trobar-ne les dificultats i comprendre’n el discurs a grans trets. El músic, quan arriba a l’assaig, ja coneix l’obra. Al vespre, a casa, s’estudien aquells fragments i passatges que presenten més dificultats. El dimecres es treballen els detalls de la partitura, la dinàmica, l’expressió, etc. El dijous es fa el pregeneral i, si hi ha solistes, també assagen (abans, estudien la partitura amb un pianista). El divendres se celebrarà el general, que vol dir sense interrupcions. Segons el director, aquest planning d’assajos varia bastant. Hi ha directors que fins a l’últim moment retoquen la partitura i no arriben a fer un assaig general. L’OBC, en el seu arxiu musical, disposa d’un abundant material d’orquestra, partitures de direcció i música de cambra (aquesta última de creació recent). Si és necessari es lloguen a diferents editorials: Max Eschig, Durand, Schott, Chester, Boileau... L’OBC, dins la temporada, realitza normalment tres concerts, que comencen amb l’estrena el divendres a la nit, i es repeteixen el dissabte al vespre i el

diumenge al matí. També fa concerts extraordinaris, intercanvis amb altres orquestres i gires, normalment fora de la temporada. Cada any, han d’enregistrar un nombre determinat de discos. Els enregistraments els realitzen habitualment tant a la sala simfònica de L’Auditori com a la polivalent. Han gravat amb les cases discogràfiques Decca, Naxos, Bis i Koch, entre d’altres. Els músics de l’OBC tenen un mes de vacances a l’agost, una setmana per Nadal, els dies festius de Setmana Santa i tots els dilluns de l’any. PROTOCOL D’UN CONCERT El concertino fa normalment la seva entrada a l’escenari quan la resta dels components de l’orquestra ja estan asseguts (el públic sol aplaudir) i supervisa l’afinació (demana a l’oboè que toqui el la). En cas d’haver-hi solistes, fan la seva entrada una vegada afinada l’orquestra, seguits del director. L’orquestra s’aixeca (si hi participa un cor, les normes de protocol són les mateixes que les de l’orquestra) i saluden el públic. Una vegada acabat el concert, surten de l’escenari en aquest ordre: els solistes, el director i, per últim, l’orquestra. El vestuari de l’OBC és, per als homes, el frac i, per a les dones, un vestit si el concert és matinal i un vestit llarg si el concert és de nit.. 5.5. Curiositats

♬ Segons alguns historiadors, el primer de fer servir la batuta va ser Ludwig Spohr. Spontini feia servir batutes de marfil, que eren una atracció per al públic de tot arreu.

♬ En casos excepcionals, per exigències de la partitura, com ara en La història d’un soldat de Stravinsky, el concertino té a l’escenari dos violins amb afinació diferent. També en la Quarta simfonia de Mahler, per motius de timbre, en el segon moviment el concertino ha d’usar un violí amb les quatre cordes afinades un to més alt, perquè soni com un violí de baixa qualitat. El concertino té un altre violí per a aquest segon moviment per no haver de canviar l’afinació. El canvi en l’afinació normal de les cordes es diu scordatura, i a vegades s’utilitza per estendre l’àmbit greu dels contrabaixos i els violoncels.

♬ A cada faristol de corda, sempre passa el full el músic situat a l’esquerra, anomenat en l’argot de l’orquestra “el de dintre”. Però hi ha excepcions: en un fragment d’El sombrero de tres picos, de Falla, el músic de fora passa el full, ja que hi ha un divisi (en italià significa dividit). D’aquesta

manera, les notes dobles es divideixen habitualment entre els dos executants que toquen en el mateix faristol, el que és a la dreta toca la nota més aguda. El de dintre segueix tocant mentre el de fora té pausa.

♬ En la majoria d’orquestres, en cas que al concertino se li trenqui una corda, l’assistent li cedeix el seu instrument, i el que és més a prop de la porta de sortida de l’escenari va a buscar un altre violí. Les arpistes sempre surten a tocar amb un joc de cordes de recanvi, ja que es trenquen amb molta facilitat.

♬ Per tenir l’afinació més estable (condicionada per qüestions d’humitat, temperatura, etc.), és l’oboè qui dóna el la a l’orquestra per afinar. Els altres instruments no són aconsellables; per exemple, els de metall tenen parts mòbils, la corda varia molt l’afinació, etc.

♬ Hans von Bülow, gendre de Liszt, tenia fama d’excèntric i li agradava desconcertar el públic. Solia dirigir l’orquestra amb uns guants blancs i, en una ocasió, durant la interpretació de l’Heroica de Beethoven, va perllongar la pausa després del primer moviment per canviar-se’ls per uns de negres. Més tard va al·legar que era el més correcte per dirigir la Marxa fúnebre.

6. Bibliografia GIMÉNEZ I MORELL, M. TERESA La música a l’escola Barcelona: Rosa Sensat - Edicions 62 PISTON, WALTER Orquestación Madrid: Real Musical ARTIGUES, M.; BARJAU, I.; BONAL, M.D. 51 audicions Editorial Teide ALSINA, PEP; SESÉ, FREDERIC La música i la seva evolució. Història de la música amb propostes didàctiques i 49 audicions Instruments Guix RANDEL, MICHAEL Diccionario Harvard de Música Alianza Editorial

MAYER-SERRA, O. Enciclopedia de la música Editorial Atlante, SA SCHONBERG, HAROLD Los virtuosos. Los legendarios intérpretes de la música clásica Javier Vergara Editor LINDT, LAWRENCE Así como suena Ediciones Robinbook, SL 7. Fitxa tècnica i repertori 7.1 Fitxa tècnica

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Cata lunya

Eiji Oue, Director Titular Ernest Martínez Izquierdo, Principal Director Invit at Christian Zacharias, Director del Festival Mozart

Primers violins Ángel Jesús García, concertino N.N., concertino associat Cristian Chivu, assistent concertino María José Aznar Sarah Bels Pere Carbonell José Valentín Centenero Walter Ebenberger Ana Isabel Galán Raúl García Natalia Mediavilla Katia Novell María Pilar Pérez Anca Ratiu Jordi Salicrú Jozef Toporcer Segons violins Alexandra Presaizen, solista Jindrich Bardon, assistent Emil Bolozan, assistent María José Balaguer Hug Bosch Jana Brauninger Patricia Bronisz Assumpta Flaqué Mireia Llorens

Melita Murgea Antoni Peña Josep Maria Plana Joan Tomàs Robert Tomàs Violes Ashan Pillai, solista Josephine Fitzpatrick, assistent Joaquín Riquelme, assistent Franck Heudiard Christine de Lacoste Sophie Lasnet Michel Millet Joan Miró Miquel Serrahima Miquel Serrahima Cañadas Jennifer Stahl Andreas Süssmayr Violoncels N.N., solista Nabí Cabestany, assistent Vincent Ellegiers, assistent Núria Calvo Lourdes Duñó Jaume Güell

José Mor Linda d'Oliveira Joan Palet Jean-Baptiste Texier Contrabaixos Christoph Rahn, solista Enric Rigau, assistent N.N., assistent Jonathan Camps Apostol Kosev Josep Mensa Matthew Nelson Albert Prat Flautes N.N., solista Beatriz Cambrils Christian Farroni, assistent N.N., flautí Oboès

Disa English, solista José Juan Pardo Dolors Chiralt, assistent Molly Judson, corn anglès Clarinets Larry Passin, solista Francesc Navarro Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b Alfons Reverté, clarinet baix Fagots Silvia Coricelli, solista Noe Cantú Thomas Greaves, assistent Slawomir Krysmalski, contrafagot Trompes David B. Thompson, solista Judith Ch. Thompson Juan Conrado García, assistent solista

1

David Bonet David Rosell, assistent José García Trompetes Mireia Farrés, solista Francesc Morales N.N., assistent Angel Serrano Trombons N.N., solista Vicent Pérez Gaspar Montesinos, assistent Raul García, trombó baix Tuba Pablo Manuel Fernández Timbales Gratiniano Murcia Percussió N.N., assistent Juan Francisco Ruiz Ignasi Vila Arpa Magdalena Barrera Encarregat d’Orquestra Joan Miró Responsable de Documentació Musical Begoña Pérez Regidor José Antonio García Personal d'escena Joan Luis Ignasi Valero

22

7.2 Repertori Consulteu a www.auditori.cat , el concert corresponent a l’assaig al qual assistireu amb els alumnes.

8. Programa de mà Hem dissenyat aquest programa de mà inspirant-nos en els diaris universitaris i joves actuals, però hi tractem exclusivament temàtiques relacionades amb l’orquestra. Hi podem trobar les parts típiques de qualsevol diari, cadascuna enfocada a diferents fets i informacions que ens permetran recordar el que s’ha sentit i vist durant l’assaig i ens faran conèixer altres aspectes i continguts interessants de l’orquestra. A la portada hi ha els titulars, on es dóna més rellevància a la presentació de la nova temporada de l’OBC amb la foto oficial de tots els i les membres de l’orquestra, vestits de concert, a l’escenari de la sala 1 - Pau Casals de L’Auditori. A la segona pàgina tenim l’Entrevista al músic, on, a través de les preguntes, ens podem informar de quina és la preparació d’un músic per poder accedir a una orquestra com l’OBC, quins aspectes es valoren d’un director, les hores d'estudi, etc. Aquest músic representa els músics en general, ja que no és una persona en concret. A l’ombra d’una orquestra és un reportatge sobre tota la gent que, amb diferents càrrecs i responsabilitats, treballa i participa en la vida de l'orquestra i explica, per exemple, el que comporta el trasllat de l’orquestra a l’hora de fer les gires. Aquesta pàgina acaba amb un Passatemps de vint-i-una paraules relacionades amb la vida de l’OBC; hi podem trobar noms de compositors, d’instruments, etc. A la pàgina tres trobem el titular La temporada de concerts de l’OBC, on podem assabentar-nos, de manera genèrica, del repertori propi d’una orquestra simfònica des de les peces clàssiques fins a les contemporànies, passant per la música de cinema, l’estrena d’obres de compositors actuals del país, la contractació de solistes, directors, etc. L’article acaba amb una petita explicació de com es prepara la temporada de concerts de l’OBC i la importància, en aquest aspecte, del Departament de Documentació Musical. L’article Tres premis Grammy per a l’OBC ens informa de la trajectòria de l’OBC en el món discogràfic i menciona les dificultats amb què es pot trobar una orquestra, per les seves dimensions, a l’hora de fer enregistraments. Ara fa... és una petita ressenya on es recorda el primer concert que l’OBC va celebrar el 31 de març de 1944 al Palau de la Música Catalana, les obres que va interpretar, així com el preu de l’entrada. Volem donar a conèixer el llarg trajecte de l’orquestra i com, amb el pas dels anys, han canviat algunes coses. A peu de pàgina tenim una convocatòria, que és la còpia d’un original, de places a l’orquestra; està escrita en anglès, ja que les places estan obertes a músics del nostre país i d’altres.

23

La contraportada l’omple l’entrevista a un director imaginari que ens apropa a la figura d’un director titular. Es parla dels estudis que ha fet, les seves responsabilitats artístiques, etc. El diari acaba amb un acudit de músics.

9. Enllaços a pàgines web

A continuació, teniu una sèrie d’enllaços a pàgines web relacionades directament o indirectament amb els continguts que proposa el concert. D’algunes pàgines, se’n fa un petit comentari. S’especifica amb el signe (*) les que són susceptibles de ser visitades pels alumnes, pel seu interès específic o pels continguts.

Són les pàgines següents:

(*) Jocs diversos sobre els instruments de l’orquestra. http://www.xtec.es/trobada/musica/ Pàgina de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. http://www.obc.cat/ Pàgina de The London Symphony Orchestra. http://www.lso.co.uk/home/ Pàgina de la National Symphony Orchestra. http://www.kennedy-center.org/nso/ Pàgina de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. http://personal2.iddeo.es/xra/jonc/ Webquest sobre l’orquestra i els seus instruments. http://www.webquestcat.org/~webquest/cursWQ/banda/orquestra.html Pàgina de l’Orquestra Simfònica del Vallès. http://www.osvalles.com/ Pàgina web del Gran Teatre del Liceu. http://www.liceubarcelona.com/ Llista de webs d’orquestres i d’associacions vinculades amb orquestres. http://www.cercat.com/lincaweb/recurscat/clasicorquestra.html Museu de la Música de Barcelona. Classificació d’instruments musicals. http://www.museumusica.bcn.es/04/i2.htm Capítol pedagògic de la web de l’Orquestra Simfònica del Vallès. http://www.simfonica.org/mat_pedag.htm

24

Recursos musicals. Pàgina del Moviment Coral Català. http://www.xtec.es/entitats/rmcc/forma3.htm Instruments musicals. Classificacions. http://www.telpin.com.ar/interneteducativa/PeriodicoTEduca/Losinstrumentos/