Borges. L’art és poesia amb Rima perfecta

Mirar el riu, fet de temps i d’aigua i recordar que el temps és també un riu,

Saber que ens perdem com el riu. Y que els rostres passen com l’aigua.

Sentir que la vigília és un altre somniQue somnia no somiar, i que la mort

Que tem la nostra carn, és eixa mort De cada nit, que anomenem somni.

veure en el dia, o en el any: un símbol Dels dies del home, i dels seus anys,

Convertir l’ultratge dels anysEn música, rumor i símbol,

Veure en la mort el somni, en el vespre Un trist or, així és la poesia: immortal i pobre. La poesia

Torna com l’aurora i el capvespre.

A vegades a les tardes, una cara ens mira del fons d’un mirall;

L’art ha de ser com aquest mirall Que ens revela la nostra pròpia cara.

Conten que Ulises, tip de prodigis, plorà d’amor al veure Itaca.

Verda i humil. L’art és aquesta Itaca, d’una verda eternitat, no de prodigis.

També és com el riu interminableQue passa i queda, cristall d’un mateix

Heràclit inconstant, que és ben be ell mateix,pro també és un altre, com el riu interminable.