BORRADOR INFORME DE EVALUACIÓN IMPACTO DE GÉNERO …Valenciana permetrà posar l'èmfasi en...

PRESSUPOSTOS2016

INFORME IMPACTE DE GÈNERE EN ELS

PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

ÍNDEX INFORME D'AVALUACIÓ D'IMPACTE DE GÈNERE DEL PRESSUPOST DE LA

GENERALITAT PER A 2016

1. INTRODUCCIÓ

2. LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER A L'AVALUACIÓ D'IMPACTE DE GÈNERE

3. L'IMPACTE DE GÈNERE EN EL SISTEMA ECONÒMIC DE LA COMUNITAT

VALENCIANA.

3.1. Població i immigració

3.1.1. Distribució de la població per comunitats i ciutats autònomes.

3.1.2. La població resident per províncies.

3.1.3. Distribució de la població per grups d'edat segons sexe.

3.1.4. Tipologia de l'estructura de les famílies i nuclis de convivència.

3.1.5. Evolució de les taxes de nupcialitat.

3.1.6. Evolució de la fecunditat.

3.1.7. Població immigrant.

3.2. Poder i representació

3.2.1. Composició dels parlaments autonòmics.

3.2.2. Composició dels governs de les comunitats autònomes.

3.2.3. Presència de dones en els governs locals.

3.2.4. Participació de les dones en els òrgans de govern de les diputacions

provincials.

3.2.5. Distribució d'alts càrrecs de la Generalitat per conselleria i sexe.

3.3. Ocupació, renda i pensions

3.3.1. La població valenciana segons la seua situació en el mercat laboral i sexe.

3.3.2. Població activa.

3.3.3. Població inactiva.

3.3.4. Població ocupada.

3.3.5. Població desocupada

3.3.6. Evolució dels salaris.

3.3.7. Pensions i prestacions per desocupació.

2

3.4. Universitat, empreses i TIC

3.4.1. Població amb educació superior.

3.4.2. Alumnat matriculat en ensenyaments universitaris.

3.4.3. Indicadors de desenvolupament acadèmic de l'alumnat matriculat en

ensenyaments universitaris.

3.4.4. Alumnat matriculat en estudis de màster.

3.4.5. Tesis doctorals.

3.4.6. Personal docent i investigador en les universitats.

3.4.7. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC.

3.4.8. Ocupació en el sector d'alta tecnologia.

3.4.9. Societats laborals creades.

3.4.10. Cooperatives constituïdes.

3.4.11. Treball autònom.

3.5. Educació

3.5.1. Matriculació d'alumnes en ensenyances no universitàries.

3.5.2. Alumnat matriculat en estudis de Batxillerat

3.5.3. Esperança de vida escolar i taxa d'idoneïtat de les edats de l'ensenyança

educativa obligatòria.

3.5.4. Taxes de graduació en ensenyances no universitàries.

3.5.5. Abandó educatiu primerenc.

3.5.6. Alumnat repetidor en Educació Primària i Educació Secundària.

3.5.7. Proves d'accés a la universitat.

3.5.8. Ensenyances de règim especial

3.5.9. Educació de persones adultes.

3.6. Esport

3.6.1. Pràctica d'esports.

3.6.2. Participació de la població valenciana en competicions esportives.

3.6.3. Esportistes d'elit.

3.7. Salut

3.7.1. Esperança de vida al naixement i als 65 anys.

3.7.2. Principals causes de mort.

3.7.3. Estat de salut percebut de la població.

3.7.4. Morbiditat hospitalària.

3.7.5. Consum de tabac, alcohol i altres drogues.

3

3.7.6. Defuncions registrades per causa de suïcidi.

3.7.7. Dependència i discapacitat.

3.8. Violència de gènere, delinqüència i justícia

3.8.1. Informació estadística sobre la violència de gènere.

3.8.2. Població reclusa.

3.8.3. Delinqüència i infraccions penals.

3.8.4. Menors d'edat condemnats per delictes penals.

3.9. Pobresa, desigualtat i benestar social

3.9.1. Pobresa i exclusió social.

3.9.2. Desigualtat salarial.

3.9.3. Desigualtat en renda.

3.9.4. Prestacions socials i qualitat de vida.

4. ANÀLISI DEL PERSONAL DE LA GENERALITAT

4.1. Anàlisi del personal de l'Administració de la Generalitat

4.1.1. Anàlisi general.

4.1.2. Anàlisi del personal segons la relació jurídica amb l'Administració.

4.1.3. Anàlisi del personal per grups i nivells.

4.1.4. Anàlisi del personal per províncies.

4.1.5. Anàlisi del personal per trames d'edat.

4.2. Anàlisi del personal al servei de les institucions sanitàries


4.2.2. Anàlisi del personal segons el tipus de plantilla.

4.2.3. Anàlisi del personal per tipus de modalitat d'assistència sanitària.

4.2.3.1. Atenció primària.

4.2.3.2. Atenció especialitzada.

4.2.3.3. Salut pública.

4

4.3. Anàlisi del personal docent de centres públics no universitaris.

4.3.1. Anàlisi general. 4.3.2. Personal docent en centres públics d'Educació Infantil i Primària. 4.3.3. Personal docent en centres públics d'ESO, Batxillerat i Formació Professional.

4.3.4. Professorat en centres públics d'Educació especial. 4.3.5. Professorat en altres tipus d'ensenyances.

4.4. Anàlisi del personal al servei de l'Administració de Justícia.

4.5. Anàlisi del personal del sector públic de la Generalitat.

5. FITXES IMPACTE DE GÈNERE PROGRAMES PRESSUPOSTARIS GENERALITAT.

5.1. Presidència.

5.2. Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

5.3. Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.

5.4. Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i

Llibertats Públiques.

5.5. Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport

5.6. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

5.7. Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

5.8. Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

5.9. Conselleria de Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

5.10. Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació

5.11. Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE)

5.12. Servei Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF)

5.13. Resta Sector Públic Instrumental de la Generalitat

5

INFORME D'IMPACTE DE GÈNERE EN ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER

A 2016

1. INTRODUCCIÓ

La igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en la

generalitat dels textos internacionals sobre drets humans. La labor de Nacions Unides en pro

de la igualtat entre dones i homes, presenta un punt d'inflexió en la IV Conferència Mundial

de Dones, celebrada a Pequín en 1995. A partir d'aquesta conferència, es posa en relleu que

el canvi de la situació de les dones és un tema en què s'ha d'implicar la societat en el seu

conjunt i es considera, per primera vegada, que el seu tractament no pot ser sectorial, sinó

que ha d'integrar-se en el conjunt de les polítiques.

La Unió Europea consolida en el Tractat d'Amsterdam, aprovat pel Consell Europeu

d'Amsterdam el 17 de juny de 1997 i en vigor des de l'1 de maig de 1999, la política iniciada

en els anys setanta sobre la igualtat entre les dones i els homes, i per això, estableix com a

principi la no-discriminació per raó de sexe des de diferents aspectes, i proclama en l'article

2 que una de les missions del Consell és la igualtat entre dones i homes.

La Constitució Espanyola estableix la igualtat com a valor superior de l'ordenament

jurídic, i es projecta amb una eficàcia transcendent de tal manera que les situacions de

desigualtat esdevenen incompatibles amb l'ordre de valors que la Constitució proclama. A

més, estableix l'obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i

la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives, i de remoure els

obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tota la

ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social.

A la Comunitat Valenciana l'Estatut d'Autonomia, en clara consonància amb el que

estableix la normativa europea i la Constitució, determina en l'article 2 que correspon a la

Generalitat, en l'àmbit de les seues competències, promoure les condicions perquè la igualtat

de la ciutadania i els grups en què s'integren siguen reals i efectives, i eliminar els obstacles

que impedisquen o dificulten la seua plenitud.

En l'actualitat, totes les institucions nacionals, europees i internacionals realitzen un

gran esforç per a garantir el dret de les persones a no patir discriminació per raó de sexe.

Aquest esforç es materialitza, fonamentalment, a través de tres vies d'intervenció:

1. El desenvolupament del principi d'igualtat a través de l'eliminació en l'ordenament

jurídic de les discriminacions per raó de sexe.

6

2. Les accions positives, que consisteixen en mesures específiques d'intervenció que

actuen sobre les barreres socials que dificulten la igualtat entre les persones, a fi de

compensar les desigualtats socials.

3. La transversalització de gènere, que suposa la integració dels objectius d'igualtat

en l'elaboració i avaluació de les polítiques públiques, és a dir, la integració de la perspectiva

de gènere en el conjunt de les polítiques públiques.

La plena i l'efectiva igualtat d'oportunitats entre dones i homes és un objectiu

prioritari i irrenunciable del Consell. Fa anys que des de la Generalitat es desenvolupa una

important labor per a promoure i consolidar la igualtat de drets i oportunitats entre dones i

homes, aplicant mesures i instruments jurídics, polítics, econòmics i socials per a abordar els

obstacles que encara persisteixen en aquest sentit.

Una de les actuacions que es duen a terme és l'aprovació per part del Consell de

plans d'igualtat d'oportunitats, que tenen la finalitat d'aconseguir una societat més justa,

cohesionada i igualitària per a totes les persones de la nostra Comunitat.

D'altra banda, la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la Igualtat entre

dones i homes, estableix en l'article 4, entre els principis rectors de l'acció administrativa,

l'obligació dels poders públics valencians d'adoptar mesures apropiades per a modificar els

patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere i mesures que responguen

a la transversalitat de gènere.

La transversalitat té com a objecte integrar la dimensió de gènere en cada una de les

polítiques públiques, de manera que siga possible detectar les desigualtats entre dones i

homes, reorientant les actuacions cap als objectius d'igualtat. Es tracta d'una estratègia

complementària a les accions específiques dirigides a les dones que intenta contrarestar els

efectes de desigualtat que puguen produir les polítiques públiques.

En aquest marc, la integració de la perspectiva de gènere en els pressupostos suposa

avaluar-los tenint en compte les desigualtats entre sexes i reassignar els recursos d'una

manera més equilibrada si és necessari. El pressupost públic es converteix així en un

instrument fonamental per a aplicar la transversalitat de gènere a les polítiques generals.

En línia amb allò que s'ha exposat, la Llei 6/2013, de 26 de desembre, de

Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2014, en la seua disposició addicional trenta-

tres, estableix l'obligació d'incorporar al procés d'elaboració dels pressupostos de la

Generalitat un informe d'avaluació d'impacte de gènere, l'elaboració del qual l'haurà

d'impulsar i coordinar una comissió creada a este efecte mitjançant un decret del Consell.

7

La integració de l'enfocament de gènere en els pressupostos de la Comunitat

Valenciana permetrà posar l'èmfasi en l'anàlisi de l'impacte de les polítiques en dones i

homes a fi de facilitar i promoure la igualtat entre sexes.

La Comissió a què es fa referència va ser creada mitjançant Decret 154/2014, de 26

de setembre, del Consell, pel qual es crea la Comissió de l'Informe d'impacte de gènere en

els pressupostos de la Generalitat, la finalitat del qual se centra en els punts següents:

a) Conéixer els efectes que tenen les intervencions públiques plasmades en els

pressupostos de la Generalitat.

b) Detectar i corregir les rutines en els processos administratius pressupostaris

basades en una aparent neutralitat respecte al gènere.

c) Garantir el compliment de la normativa autonòmica i estatal sobre igualtat de

gènere.

d) Facilitar la incorporació de la transversalitat de gènere en les polítiques generals.

e) Evitar desajustos en les polítiques públiques entre polítiques específiques

d'igualtat i polítiques sectorials o no específiques

f) Comprovar si les actuacions tenen resultats equivalents en dones i homes o al

contrari discriminen algun dels dos sexes.

Aquesta comissió té com a funció principal la realització de l'informe d'impacte de

gènere en els pressupostos de la Generalitat, a més d'elaborar un sistema d'indicadors

d'avaluació de l'impacte de gènere en els pressupostos.

Tal com s'estableix en la disposició addicional segona del decret de creació de la

Comissió mencionat anteriorment, “La comissió vetlarà per la immediata posada en marxa

de les actuacions administratives necessàries amb vista a incorporar una anàlisi de gènere

del personal al servei de a Generalitat en els pressupostos de l'exercici 2015”, és per això

que, per als pressupostos 2015, es dugueren a terme les actuacions següents:

1. Aprovació del Decret 154/2014, de 26 de setembre, del Consell, pel qual es crea la

Comissió de l'Informe d'impacte de gènere en els pressupostos de la Generalitat.

2. Impacte de gènere en el sistema econòmic de la Comunitat Valenciana.

3. Anàlisi atenent la perspectiva de gènere del personal de l'Administració del Consell

de la Generalitat, del personal al servei de les institucions sanitàries, del personal docent de

centres públics no universitaris i del personal al servei de l'Administració de Justícia.

4. Anàlisi de les polítiques de formació de la Generalitat i de les polítiques de la PAC,

tot això també sota la perspectiva de gènere.

Continuant el mandat de l'esmentada disposició, per al pressupost 2016 s'ha

modificat el present informe, mantenint una part d'anàlisi general de l'impacte de gènere en

el sistema econòmic, així com una anàlisi del personal al servei de l'Administració de la

8

Generalitat, i incorporant, respecte a l'informe de 2015, una anàlisi, des de la perspectiva de

gènere, dels programes pressupostaris que es gestionen des de les distintes seccions de la

Generalitat, així com dels distints ens que formen part del sector públic instrumental de la

Generalitat.

9

2 . LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER A L'AVALUACIÓ D'IMPACTE DE GÈNERE

A la Comunitat Valenciana l'Estatut d'Autonomia, en clara consonància amb el que estableix

la normativa europea i la Constitució, determina en l'article 2 que correspon a la Generalitat

Valenciana, en l'àmbit de les seues competències, promoure les condicions perquè la igualtat

de la ciutadania i els grups en què s'integren siguen reals i efectives, i eliminar els obstacles

que impedisquen o dificulten la seua plenitud.

D'altra banda, la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre

dones i homes, estableix en l'article 4, entre els principis rectors de l'acció administrativa,

l'obligació dels poders públics valencians d'adoptar mesures apropiades per a modificar els

patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere i mesures que responguen

a la transversalitat de gènere.

En aquest marc, la integració de la perspectiva de gènere en els pressupostos suposa

avaluar-los tenint en compte les desigualtats entre sexes, i reassignar els recursos d'una

manera més equilibrada si és necessari. El pressupost públic es converteix així en un

instrument fonamental per a aplicar la transversalitat de gènere a les polítiques generals.

En línia amb el que s'ha exposat, la Llei 6/2013, de 26 de desembre, de Pressupostos

de la Generalitat, per a l'exercici 2014 en la seua disposició addicional trenta-tres, estableix

l'obligació d'incorporar al procés d'elaboració dels pressupostos de la Generalitat un informe

d'avaluació d'impacte de gènere, l'elaboració del qual l'haurà d'impulsar i coordinar una

comissió creada a este efecte mitjançant un decret del Consell.

Durant l'exercici 2014 s'iniciaren les actuacions tendents a la realització de l'informe

d'impacte de gènere en els pressupostos de la Generalitat, amb la qual cosa s'executava la

disposició addicional 33, i s'aprovava el Decret 154/2014, de 26 de setembre, del Consell pel

qual es crea la Comissió de l'Informe d'impacte de gènere en els pressupostos de la

Generalitat.

Aquesta comissió, d'acord amb el Decret 154/2014, de 26 de setembre, del Consell,

és l'òrgan col·legiat assessor específic, de participació administrativa, que té com a objecte

impulsar que els pressupostos de la Generalitat siguen un element actiu en la consecució de

manera efectiva de l'objectiu de la igualtat entre dones i homes.

Entre les funcions de la mencionada comissió es troba, en primer lloc, realitzar

l'informe d'impacte de gènere del Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat, a més

d'elaborar el sistema d'indicadors d'avaluació de l'impacte de gènere en l'execució dels

pressupostos de la Generalitat, així com els instruments de recollida d'informació de tots els

centres directius i la seua anàlisi.

10

Amb la finalitat de poder analitzar des d'una perspectiva de gènere totes les

polítiques de despesa que té la Generalitat, s'ha previst que en la composició de la Comissió

estiguen representades totes les conselleries, així com els organismes autònoms i entitats

que pel seu objecte poden influir en el gènere a través de les seues actuacions.

La Comissió ha realitzat les reunions següents:

- La seua primera reunió es realitzà en data 17 d'octubre de 2014, en

l'ordre del dia de la qual, com a punts principals, es trobaven la constitució

de la Comissió, i aprovar les actuacions necessàries per a elaborar l'informe.

- En data 27 d'octubre de 2014 es realitzà la segona reunió, la

finalitat de la qual inclosa en l'ordre del dia va ser aprovar l'Informe

d'impacte de gènere en els pressupostos de la Generalitat per a 2015, amb

l'esborrany que telemàticament s'havia remés a tots els membres de la

Comissió.

- En data 12 de març de 2015, es realitzà una nova reunió d'aquest

comité, per a establir la nova estructura de l'Informe d'impacte de gènere

per als pressupostos de la Generalitat per a 2016 i preparar el pla de treball

per a la seua elaboració. En la reunió s'establí un pla de treball consistent en

tres fases. La primera fase consistia en la classificació dels programes

pressupostaris en funció de les competències de què disposen per a actuar

en matèria d'igualtat de gènere, de manera que es puguen identificar els

programes sobre els quals se centraria l'Informe. Per la seua banda, la

segona fase correspondria a la realització d'informes d'impacte de gènere per

a cada programa pressupostari identificat, per a la qual cosa es preparà un

model d'informe que hauran d'omplir els centres gestors i que permeta

recopilar els aspectes fonamentals del programa en relació amb la igualtat

entre dones i homes. Finalment, la tercera fase consistiria en

l'homogeneïtzació i depuració de la informació recopilada en els informes

omplits pels centres gestors i elaboració de la proposta d'informe final per un

grup de treball constituït a este efecte en el si de la Comissió.

- Com a conseqüència de les eleccions autonòmiques realitzades a la

Comunitat Valenciana, s'establí una nova estructura orgànica de la

Generalitat i per tant, el conseqüent canvi en els membres de la Comissió,

per la qual cosa es considerà oportú realitzar una nova reunió, realitzada en

data 18 de setembre de 2015, amb la mateixa finalitat que l'anterior, per a

presentar el pla de treball als nous vocals de la Comissió i donar les

11

instruccions necessàries per al correcte ompliment de les fitxes de cada

secció pressupostària.

En segon terme, i com a conseqüència de les reunions de la Comissió, durant

l'exercici 2015 s'han format els següents grups de treball en el si de la Comissió:

-Grup de treball per a la classificació dels programes pressupostaris que han de

formar part de l'Informe d'impacte de gènere, format per:

-La vocal representant de la Direcció General de Pressupostos.

-La vocal representant de la Direcció General amb competències en matèria

d'Igualtat de Gènere.

-El secretari de la Comissió.

Com a resultat d'aquest grup de treball, es realitzà la classificació dels programes en

funció de les seues competències per a incidir en la igualtat de gènere i es remeteren els

representants de la Comissió.

-Grup de treball per al disseny i consens sobre les fitxes d'impacte de gènere del

sector públic instrumental de la Generalitat. Aquest grup de treball estava format per:

-La vocal representant de la Direcció General de Pressupostos.

-La vocal representant de la Direcció General amb competències en matèria de sector

públic.

-El secretari de la Comissió.

S'acordà en el dit grup de treball, el disseny de les fitxes esmentades, i la remissió i

arreplega de dades a través del membre de la Comissió amb competències en el sector

públic.

Amb aquestes actuacions, s'ha realitzat l'informe d'impacte de gènere en els

pressupostos de la Generalitat per a 2016, i tal com es determina en el decret de creació de

la comissió esmentada anteriorment, s'ha avançat en la implantació de l'informe de gènere

respecte a 2015, atés que s'ha inclòs, a més dels punts de l'informe de 2015, una anàlisi de

cada un dels programes pressupostaris des de la perspectiva de gènere, per a procurar

12

tindre una visió més àmplia de l'impacte de les polítiques que el nostre govern porta a cap

en termes de gènere.

Una vegada completat l'informe en tots els seus aspectes, en un futur es pretén

realitzar estudis més profunds, en funció de les dades i dels resultats dels informes

d'exercicis anteriors, que donaran una visió més clara de l'evolució que tenen les actuacions

de la Generalitat en termes de gènere.

13

3. L'IMPACTE DE GÈNERE EN EL SISTEMA ECONÒMIC DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

3.1. POBLACIÓ I IMMIGRACIÓ

3.1.1. Distribució de la població per comunitats i ciutats autònomes.

Segons les xifres de població a 1 de gener de 2015 del padró continu publicades per

l'Institut Nacional d'Estadística (xifres provisionals), la Comunitat Valenciana compta amb

una població resident de 4.977.171 persones, dels quals 2.459.275 són homes (49,41 %) i

2.517.896 dones (50,59 %). Encara que el nombre de dones a la Comunitat Valenciana s'ha

reduït, per tercer any consecutiu, el seu percentatge en la població ha experimentat un

lleuger increment, de 0,04 punts percentuals, continuant amb la tendència que s'observa des

de 2008. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Evolució del nombre de dones i del percentatge de dones en la població resident de

la Comunitat Valenciana. Període 2000-2015.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 201549,50%

50,00%

50,50%

51,00%

51,50%

DONES % DONES Font: Institut Nacional d'Estadística (INE)

En el conjunt d'Espanya, la població a 1 de gener de 2015 s'estima en 46.600.949

persones, de les quals el 50,9 % són dones i el 49,1 %, homes. Aquest lleugerament més

reduït percentatge de dones en la població valenciana respecte a la població nacional s'ha

mantingut durant els últims anys. Així, la Comunitat Valenciana s'ha caracteritzat per unes

ràtios més elevades de masculinitat durant tot el període 2000-2014, mostrant un nombre

més gran d'homes per cada 100 dones que a Espanya (Gràfic 2).

14

Gràfic 2. Ràtio de masculinitat a la Comunitat Valenciana i Espanya. Període 2000-2014.

95,00

97,00

99,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Indicadors Demogràfics Bàsics.

La població de la Comunitat Valenciana representa el 10,7 % del total de la població

d'Espanya, mentre que Andalusia amb un 18 %, Catalunya, amb un 16,1 % i la Comunitat

de Madrid, amb un 13,8 % són les comunitats autònomes que aporten un major nombre

d'habitants al conjunt de l'Estat. Totes les comunitats autònomes compten amb nombre més

gran de dones que d'homes, amb l'excepció de les comunitats autònomes de Múrcia (49,9

%), Castella-la Manxa (49,8 %). Les comunitats que tenen una major proporció de dones en

la seua població són Astúries (52,2 %), Madrid (52,0 %), Galícia (51,8 %) i País Basc (51,3

%) (Gràfic 3).

15

Gràfic 3. Distribució de la població de les comunitats autònomes per sexe. Dades corresponents a 1 de

gener de 2015.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Dones 50,9% 50,7% 50,5% 52,2% 50,2% 50,3% 51,3% 50,7% 49,8% 50,8% 50,6% 50,4% 51,8% 52,0% 49,9% 50,4% 51,3% 50,6%

Homes 49,1% 49,3% 49,5% 47,8% 49,8% 49,7% 48,7% 49,3% 50,2% 49,2% 49,4% 49,6% 48,2% 48,0% 50,1% 49,6% 48,7% 49,4%

Total nacional

Andalusia Aragó Astúries, Principat

d’

Balears, Illes

Canàries Cantàbria Castella i

Lleó Castella - la Manxa

Catalunya

Comunitat Valencian

a

Extremadura

Galícia Madrid,

Comunitat de

Múrcia, Regió de

Navarra, Comunitat Foral de

País Basc

Rioja, La

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE)

3.1.2. La població resident per províncies.

La composició per sexe de la població en les províncies de la Comunitat Valenciana a

1 de gener de 2015 és molt semblant a l'obtinguda per al conjunt de la comunitat autònoma.

Així, en les tres províncies el percentatge de dones és superior al dels homes, sent la

província de València la que compta amb una major proporció de dones (50,8 %), mentre

que la proporció de dones a Castelló i Alacant és de 50,2 % i 50,3 %, respectivament (Gràfic

4). A més, a la província de València, que és la més poblada de la Comunitat, amb més de

dos milions i mig d'habitants, resideix més de la meitat de les dones de la Comunitat

Valenciana (51,3 %).

16

Gràfic 4. Distribució de la població resident a la Comunitat Valenciana per províncies i sexe.

Any 2015

0%

20%

40%

60%

80%

100%

DONES 50,6% 50,3% 50,2% 50,8%

HOMES 49,4% 49,7% 49,8% 49,2%

COMUNITAT VALENCIANA ALACANT CASTELLÓ VALÈNCIA


3.1.3. Distribució de la població per grups d'edat segons sexe.

La piràmide poblacional de la Comunitat Valenciana, igual que l'espanyola, presenta

els trets d'una societat desenvolupada immersa en un procés d'envelliment de la població.

La població jove és relativament reduïda en comparació amb l'important contingent de

població de mitjana edat, mentre que l'augment de l'esperança de vida s'aprecia en la

considerable població major de 65 anys. Així mateix, l'estructura per sexe presenta una

distinta composició per edats. Així, en les edats primerenques s'aprecia un major

percentatge d'homes que de dones, a causa del nombre més gran de homens nascuts. De

fet, la ràtio de masculinitat al naixement a la Comunitat Valenciana ha estat tradicionalment

en valors al voltant del 107 %. No obstant això, la proporció de dones va incrementant-se

amb els grups d'edat, passant del 48,4 % en el grup de 0 a 4 anys, al 49,6 % per al grup de

25 a 29 anys. Les dones arriben a representar el 50 % en el grup de població de 50 a 54

anys, i a partir d'aquest grup, va augmentant la seua proporció fins a arribar a representar el

78 % de la població valenciana de 100 i més anys (Gràfic 5).

17

Gràfic 5. Piràmide de població de la Comunitat Valenciana. Any 2015

250000 200000 150000 100000 50000 0 50000 100000 150000 200000 250000

0 a 4 anys

10 a 14 anys

20 a 24 anys

30 a 34 anys

40 a 44 anys

50 a 54 anys

60 a 64 anys

70 a 74 anys

80 a 84 anys

90 a 94 anys

100 i més anys

Xifres de població a 1 de gener de 2015. Resultats provisionals

Font: INE

La distribució de la població per sexe i edat és molt semblant a Espanya i a la

Comunitat Valenciana. De fet, el mateix perfil de creixement en els percentatges de dones

per grups d'edat de la Comunitat Valenciana s'observa a nivell nacional, amb el percentatge

de dones situant-se per damunt del 50 % en el grup de població amb edats compreses entre

els 50 i els 59 anys, i incrementant-se en els grups d'edat superiors (Gràfic 6).

Gràfic 6. Percentatge de dones per grups d'edat a la Comunitat Valenciana i a Espanya. Any

2015

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Espanya 48,6% 48,6% 49,5% 49,2% 49,3% 50,6% 52,0% 55,1% 61,9% 71,9% 79,4%

C. Valenciana 48,5% 48,6% 49,3% 48,8% 48,8% 50,5% 52,3% 54,4% 61,3% 71,4% 78,1%

0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80-89 90-100 100 i més

Xifres de població a 1 de gener de 2015. Resultats provisionals

Font: INE

18

L'envelliment de la població valenciana també es pot apreciar en observar el

creixement continu de l'edat mitjana de la població valenciana, tant en els homes com en les

dones. Així, l'edat mitjana dels homes de la Comunitat Valenciana ha passat de 38,2 anys

l'any 2000 a 40,9 anys en 2014, mentre que en el cas de les dones les dades són de 40,7

anys a 43,2 anys, respectivament. Aquesta trajectòria reflecteix que, encara que l'edat

mitjana de les dones continua sent superior a la dels homes, la bretxa es va reduint com a

conseqüència del major creixement de l'edat mitjana dels homes en els últims 15 anys. Per

la seua banda, les dades provisionals de l'estadística del padró continu estimen una edat

mitjana de la població valenciana a 1 de gener de 2015 de 43,5 en les dones i de 41,1 per

als homes. (Gràfic 7).

Gràfic 7. Evolució de l'edat mitjana de la població de la Comunitat Valenciana, per sexe.

Període 2000-2015.

38,00

40,00

42,00

44,00

Homes 38,16 38,34 38,41 38,50 38,60 38,73 38,86 38,98 39,07 39,26 39,56 39,87 40,18 40,53 40,89 41,10

Dones 40,71 40,90 40,98 41,05 41,12 41,23 41,34 41,41 41,48 41,65 41,94 42,23 42,54 42,87 43,23 43,50

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Indicadors Demogràfics Bàsics per al període 2000-2014, i dades provisionals de l'Estadística del

Padró Continu per a 2015.

Les xifres de població de l'estadística del padró continu estimen que a la Comunitat

Valenciana hi ha a 1 de gener de 2015 un total de 914.505 persones de 65 i més anys, de

les quals 399.440 són homes i 515.065 són dones. Aquestes xifres indiquen que el 16,24 %

dels homes de la Comunitat Valenciana i el 20,46 % de les dones es troben en aquests trams

d'edat, xifres molt semblants a les nacionals (16,06 % i 20,64 %, respectivament) (Gràfic

8).

19

Gràfic 8. Percentatge de la població de 65 i més anys a la Comunitat Valenciana i Espanya, segons sexe. Dades corresponents a 1 de gener de 2015.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Homes 16,06% 16,24%

Dones 20,64% 20,46%

Espanya C. Valenciana


3.1.4. Tipologia de l'estructura de les famílies i nuclis de convivència.

Segons les dades de l'Enquesta Contínua de Llars (ECH), s'estima que a la Comunitat

Valenciana hi havia un total de 2.007.500 llars en 2014. El percentatge més important

correspon a les llars formades per parelles, que representen el 56 % del total de llars i, dins

d'aquestes, la modalitat més freqüent és la parella amb fills, el percentatge de la qual en el

total de llars és del 33,7 %. Els segueixen en importància les llars unipersonals, que

representen el 25,8 % del total de llars. Per la seua banda, les llars monoparentals

aconsegueixen el 10 % del total de llars, mentre que la resta de categories (nucli familiar

amb altres persones que no formen part del nucli familiar, persones que no formen cap nucli

familiar entre elles, i dues o més nuclis familiars) sumen un percentatge total del 8,2 % del

total de llars (Gràfic 9).

20

Gràfic 9 .Tipologia de les llars de la Comunitat Valenciana. Any 2014.

25,8%

10,0%

22,3%

33,7%

4,1%

2,3% 1,8%

0%

10%

20%

30%

40%

Llar unipersonal Llar monoparental Parella sense fillsque convisquen en la

llar

Parella amb fills queconvisquen en la llar:

Nucli familiar ambaltres persones que noformen nucli familiar

Persones que noformen cap nuclifamiliar entre si

Dos o més nuclisfamiliars

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Enquesta Contínua de Llars (ECH).

El total de llars unipersonals a la Comunitat Valenciana estimats per l'Enquesta

Contínua de Llars (ECH) ascendia en 2014 a 517.900, sent majoritària la presència de dones

en aquestes, amb un percentatge del 52 %. Aquesta major presència femenina a les llars

unipersonals és molt més evident quan s'observa la població major de 65 anys que viu sola,

on les dones representen el 70 % de les llars unipersonals d'aquest grup d'edat (Gràfic 10).

Gràfic 10. Llars unipersonals a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Any 2014.

48,1%

29,8%

51,9%

70,2%

0%

20%

40%

60%

80%

Total 65 anys o més

Home Dona Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Enquesta Contínua de Llars (ECH).

21

Així mateix, la composició de les llars unipersonals també presenta diferències

significatives en la composició per sexe segons estat civil. Així, mentre que l'estat civil més

comú en els homes que viuen sols és el de fadrí, en el cas de les dones l'estat civil que més

preval és el de viudes, trobant-se en aquesta situació la meitat de les dones que viuen soles

(gràfic 11).

Gràfic 11. Llars unipersonals a la Comunitat Valenciana, segons sexe i estat civil. Any 2014.

0%

20%

40%

60%

Home 54,7% 6,7% 13,7% 8,7% 16,3%

Dona 32,8% 2,1% 51,0% 3,2% 11,0%

Solter/a Casat/da Viudo/a Separat/da Divorciat/da

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Enquesta Contínua de Llars (ECH).

En relació amb les llars monoparentals, les dades del cens de població i habitatges

2011 mostraven que el 79,8 % de les llars monoparentals de la Comunitat Valenciana tenien

com a persona principal una dona. En 2014, utilitzant les dades de l'Enquesta Contínua de

Llars (ECH), aquest percentatge hauria passat a ser del 83 %. En tot cas, amb independència

de la font estadística utilitzada, la majoria de llars monoparentals de la Comunitat Valenciana

té dones com a persones principals del nucli familiar (gràfic 12).

22

Gràfic 12. Percentatge de llars monoparentals, segons sexe de la persona principal del nucli

familiar. Comunitat Valenciana 2011 i 2014.

20,2%

17,0%

79,8%

83,0%

0%

20%

40%

60%

80%

2011 2014

Home Dona Font: Les dades de 2011 procedeixen d'elaboració pròpia de la Conselleria d'Economia, Turisme i Ocupació a partir de dades dels censos de

població i habitatges 2011 de l'INE. Les dades de 2014 procedeixen de l'Enquesta Contínua de Llars (ECH) de l'INE.

3.1.5. Evolució de les taxes de nupcialitat.

L'indicador conjuntural de pimonupcialitat tornà a descendir durant 2013, continuant

la tendència de descens en el valor de l'indicador com a reflex de la reducció en el nombre de

matrimonis que s'observa en les últimes dècades. Entre els anys 2000 i 2013 el nombre de

persones que es casen per cada mil habitants ha caigut en un 45 %, amb un descens major

en el cas dels homes que de les dones. Així, l'indicador conjuntural de primonupcialitat per

als homes passà de 0,657 per mil l'any 2000 a 0,352 per mil l'any 2013, mentre que

l'indicador per a les dones va ser de 0,686 per mil i 0,390 per mil, respectivament. No

obstant això, els valors de l'indicador segueixen superiors per a les dones que per als homes,

sense que s'aprecien indicis a la reducció de la bretxa (gràfic 13).

23

Gràfic 13. Evolució de l'Indicador de Primonupcialitat a la Comunitat Valenciana, segons

sexe. Període 2000-2013.

0,30

0,35

0,40

0,45

0,50

0,55

0,60

0,65

0,70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Homes Dones Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Indicadors Demogràfics Bàsics.

L'edat en què es contrau el primer matrimoni ha tornat ha augmentar en 2013 a la

Comunitat Valenciana, com ja ocorre en els últims anys, tant en homes com en dones. L'edat

mitjana del primer matrimoni se situa en 33,9 anys per als homes, i en 31,8 per a les dones,

reflectint que les dones es casen a una edat més primerenca i que aquestes diferències s'han

mantingut estables durant els últims anys (gràfic 14).

Gràfic 14. Evolució de l'edat mitjana en el primer matrimoni a la Comunitat Valenciana,

segons sexe. Període 2000-2013.

27

29

31

33

35

Homes 29,7 29,9 30,0 30,4 30,7 31,1 31,7 31,8 31,9 32,4 32,8 33,2 33,6 33,9

Dones 27,6 27,9 28,1 28,3 28,6 28,8 29,1 29,4 29,5 30,0 30,5 31,1 31,4 31,8

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013


24

3.1.6. Evolució de la fecunditat.

Igual que la nupcialitat, la fecunditat també experimentà una reducció a la Comunitat

Valenciana durant 2013. La taxa global de fecunditat, que mostra la relació, expressada en

tants per mil, entre el nombre de nascuts vius de dones de 15 a 49 anys i el total de població

femenina d'aquesta edat, passà del 39,82 per mil en 2012 al 37,77 per mil de 2013, i és el

cinqué any consecutiu que es registren descensos en aquesta taxa (gràfic 12).

Gràfic 15. Evolució de la Taxa Global de Fecunditat (tant per mil) a la Comunitat Valenciana.

Període 2000-2013.

39,6 40,1

41,8 42,4 42,843,8 44,2

45,8

42,3 42,240,8

39,8

37,8

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013


Un comportament semblant es pot apreciar en observar l'indicador conjuntural de

fecunditat, que mostra a la Comunitat Valenciana una contínua reducció en el nombre de fills

per dona des de 2008. En 2013, l'indicador mostra que el nombre mitjà de filles/fills per

dona a la Comunitat Valenciana era de 1,26, lleugerament inferior als 1,28 filles/fills per

dona que adopta l'indicador per a Espanya (gràfic 16).

25

Gràfic 16. Evolució de l'Indicador Conjuntural de Fecunditat (fills per dona) a la Comunitat

Valenciana i a Espanya. Període 2000-2013

.

1,20

1,30

1,40

1,50

Total nacional 1,23 1,24 1,25 1,30 1,32 1,33 1,36 1,38 1,44 1,38 1,37 1,34 1,32 1,27

Comunitat Valenciana 1,26 1,28 1,29 1,34 1,35 1,36 1,40 1,41 1,47 1,36 1,37 1,32 1,31 1,26

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013


Junt amb aquest descens en la fecunditat, també s'observa un retard en l'edat per a

tindre fills. L'edat mitjana a la maternitat per al primer naixement ha tornat a augmentar en

2013, situant-se en els 30,34 anys, igual que l'edat mitjana de maternitat total que també se

situa per damunt dels 30 anys. En concret, l'edat mitjana a la maternitat total, definida com

la mitjana de les edats a les quals les dones tenen fills, ponderades amb les taxes de

fecunditat per edat, se situa en 2013 en els 31,55 anys, i ha estat experimentat increments

anuals des de 2009 (gràfic 17).

Gràfic 17. Evolució de l'edat mitjana a la maternitat (primer naixement i total) a la

Comunitat Valenciana. Període 2000-2013

27,00

28,00

29,00

30,00

31,00

32,00

33,00

1r naixement 29,03 29,02 29,16 29,13 29,20 29,11 29,22 29,18 29,09 29,43 29,65 30,00 30,20 30,34

Total 30,65 30,68 30,72 30,68 30,73 30,72 30,77 30,64 30,65 30,91 31,07 31,35 31,48 31,55

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013


26

3.1.7. Població immigrant.

El percentatge de població estrangera a la Comunitat Valenciana tornà a reduir-se en

2014, i és el tercer any consecutiu en què el percentatge experimenta descensos. Les dones

estrangeres empadronades a la Comunitat Valenciana passaren de representar el 16,1 % de

les dones valencianes en 2013 al 14,2% en 2014, mentre que el percentatge per a la

població masculina es reduí en més de dos punts percentuals durant aquest període. No

obstant això, el percentatge de població estrangera masculina continua sent superior a la

femenina (gràfic 18).

Gràfic 18. Evolució del percentatge de la població estrangera empadronada a la Comunitat

Valenciana, per sexe. Període 2002-2014.

0%

5%

10%

15%

20%

Homes 7,6% 10,0% 11,1% 13,4% 15,1% 16,1% 18,0% 18,6% 18,5% 18,1% 18,1% 17,7% 15,4%

Dones 6,4% 8,5% 9,4% 11,4% 12,8% 13,9% 15,7% 16,3% 16,5% 16,3% 16,3% 16,1% 14,2%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Explotació Estadística del Padró (2002-2014).

Les xifres provisionals de població a 1 de gener de 2015 mostren que la població

estrangera a la Comunitat Valenciana és de 697.681 persones, de les quals el 48,6 % són

dones. Aquesta composició equilibrada per sexes es manté per al cas dels nacionals de

països membres de la Unió Europea, que és el grup més nombrós, però presenta diferències

significatives per a la resta d'agrupacions de països de procedència. Així, les dones són

majoritàries en la població procedent d'Amèrica del Sud i de l'Europa no comunitària, i,

sobretot, d'Amèrica Central i Carib, mentre que els homes procedents d'Àfrica i Àsia

representen el 60 % del total d'estrangers procedents d'aquests continents (gràfic 19).

27

Gràfic 19. Població estrangera resident a la Comunitat Valenciana per nacionalitat (agrupació

de països) i sexe. Xifres de població a 1 de gener de 2015

0

200.000

400.000

600.000

Dones 338.807 182.526 31.539 46.869 7.165 2.225 51.268 17.020 154 41

Homes 358.874 185.469 26.545 70.916 4.355 1.766 42.714 26.854 164 91

Total estrangers/es

Resta de la Unió Europea

Europa no comunitària

ÀfricaAmèrica central i

Carib

América del Nord

Amèrica del Sud

Àsia Oceania Apàtrides

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE). Xifres de població a 1 de gener de 2015 (Resultats provisionals).

28

3.2. PODER I REPRESENTACIÓ

3.2.1. Composició dels parlaments autonòmics.

La presència de les dones en els parlaments i assemblees de les comunitats i ciutats

autònomes en data 23 de juny de 2015 era del 44,6 %, lleugerament per damunt del

percentatge que aconseguiren en 2012, quan el nombre de parlamentàries arribà al màxim

històric fins a aquest moment de 43,38 %.

A la Comunitat Valenciana, amb un total de 44 parlamentàries al juny de 2015, les

dones ocupen el 44,4 % dels escons dels Corts, tan sols dues dècimes percentuals per davall

de la mitjana de les comunitats i ciutats autònomes. Els percentatges més elevats els

registren Canàries, amb 53,3 % i Andalusia i el País Basc, amb 49,5 % i 49,3 %,

respectivament. Per la seua banda, les que menor percentatge de parlamentàries presenten

són Múrcia i Cantàbria, amb un percentatge d'escons ocupats per dones que se situa per

davall del 40 % (gràfic 1).

Gràfic 1. Percentatge de dones en els parlaments / assemblees de les comunitats i ciutats

autònomes. Any 2015.

35,6%

38,9%

40,0%

40,0%

40,0%

40,0%

41,7%

42,4%

42,6%

44,4%

44,6%

45,5%

47,5%

47,7%

47,8%

48,0%

48,9%

49,3%

49,5%

53,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

MÚRCIA

CANTÀBRIA

CATALUNYA

GALÍCIA

CEUTA

MELILLA

CASTELLA-LLEÓ

CASTELLA-LA MANXA

MADRID

C. VALENCIANA

MITJANA CA

LA RIOJA

BALEARS

EXTREMADURA

ARAGÓ

NAVARRA

ASTÚRIES

PAÍS BASC

ANDALUSIA

CANÀRIES

Font: Institut de la Dona. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Nota: Les dades es refereixen al moment de la constitució dels parlaments després de la celebració d'eleccions.

L'anàlisi per grups parlamentaris en data 13 d'octubre de 2015 mostra que és el

PSPV-PSOE el grup amb un major percentatge de dones que ocupen escons, amb un 57 %

de diputades. El percentatge de dones també se situa per damunt del 50 % en Compromís,

29

amb 10 dels seus 19 escons ocupats per dones. En la resta de grups parlamentaris el

percentatge de dones se situa per damunt del 38 % del total d'escons (gràfic 2).

Gràfic 2. Percentatge de dones i homes en les Corts Valencianes, segons grup parlamentari.

Any 2015.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

Homes 61,29% 43,48% 47,37% 53,85% 61,54%

Dones 38,71% 56,52% 52,63% 46,15% 38,46%

PP PSPV-PSOE Compromís Podemos-Podem Ciutadans

Font: Pàgina web de les Corts Valencianes, consultada el 13 d'octubre de 2015.

3.2.2. Composició dels governs de les comunitats autònomes.

En data de 13 d'octubre de 2015 són quatre els governs regionals presidits per dones

(Andalusia, Balears, Madrid i Navarra), el que representa el 21,05 % del total de

presidències de les comunitats i ciutats autònomes.

En relació al percentatge de conselleries ocupades per dones en 2015, les xifres

varien entre el 66,70 % a Múrcia i el 14,3% d'Aragó. Per la seua banda, a la Comunitat

Valenciana, cinc de les nou conselleries tenen com a titular una dona, amb la qual cosa se

situa com a la a tercera autonomia, junt amb Castella i Lleó, amb major percentatge de

dones en els seus executius (gràfic 3).

30

Gràfic 3. Presència femenina en els executius regionals. Any 2015.

14,3%

23,1%

25,0%

37,5%

38,5%

40,0%

40,0%

40,0%

43,5%

44,4%

44,4%

44,4%

50,0%

50,0%

50,0%

50,0%

55,6%

55,6%

60,0%

66,7%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

MADRID

CATALUNYA

CANTÀBRIA

LA RIOJA

ANDALUSIA

BALEARS

EXTREMADURA

MELILLA

MITJANA CA

ARAGÓ

NAVARRA

CEUTA

ASTÚRIES

CASTELLA - LA MANXA

GALÍCIA

PAÍS BASC

CASTELLA I LLEÓ

C. VALENCIANA

CANÀRIES

MÚRCIA

Font: Institut de la Dona. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Nota: En taronja les CA la presidència del govern de les quals l'exerceix una dona.

3.2.3. Presència de dones en els governs locals.

En data de 25 de setembre de 2015 existien un total de 1.546 alcaldies en els

municipis espanyols ocupades per dones, la qual cosa suposava el 19 % del total. Per

comunitats autònomes, els percentatges oscil·len entre el 33,3 % de Múrcia i el 10,8 % de

Cantàbria, situant-se la Comunitat Valenciana, amb un percentatge del 22 %, en una situació

intermèdia i tres punts percentuals per damunt de la mitjana de les CA (gràfic 4).

31

Gràfic 4. Presència de dones en les alcaldies a les comunitats autònomes. Any 2015.

10,8%

11,8%

14,4%

16,2%

18,5%

18,7%

19,0%

19,3%

19,3%

19,4%

21,4%

22,0%

22,1%

22,9%

23,1%

23,5%

25,2%

33,3%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

CANTÀBRIA

GALÍCIA

LA RIOJA

CASTELLA I LLEÓ

ARAGÓ

CATALUNYA

TOTAL

CANÀRIES

EXTREMADURA

BALEARS

CASTELLA-LA MANXA

COMUNITAT VALENCIANA

NAVARRA

ANDALUSIA

ASTÚRIES

MADRID

PAÍS BASC

MÚRCIA

Font: Institut de la Dona Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Dades actualitzades a 25 de setembre de 2015.

En relació amb la composició dels governs locals, un total de 2.293 regidories de

municipis valencians estaven ocupades per dones, la qual cosa representava un percentatge

del 40 % de les regidories totals dels municipis de la Comunitat Valenciana. D'esta manera,

la Comunitat Valenciana presenta un major percentatge de dones que ocupen regidories en

governs locals que la mitjana d'autonomies, encara que per davall d'altres comunitats

autònomes, com Múrcia i Andalusia, on més del 43 % de les regidories dels municipis tenen

una dona com a titular (gràfic 5).

Gràfic 5. Presència de dones en les regidories de municipis, per comunitats autònomes. Any

2015.

26,1%

28,0%

29,5%

33,9%

35,1%

35,4%

35,6%

35,7%

36,7%

39,2%

40,0%

41,4%

41,6%

41,8%

41,9%

41,9%

43,0%

43,7%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%

CASTELLA I LLEÓ

ARAGÓ

LA RIOJA

CANTÀBRIA

CASTELLA-LA MANXA

CATALUNYA

TOTAL

NAVARRA

GALÍCIA

EXTREMADURA


PAÍS BASC

ASTÚRIES

BALEARS

MADRID

CANÀRIES

ANDALUSIA

MÚRCIA

Font: Institut de la Dona Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Dades actualitzades a 25 de setembre de 2015.

32

3.2.4. Participació de dones en els òrgans de govern de les diputacions

provincials de la Comunitat Valenciana.

En les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana hi ha un total de 24

diputades provincials (11 a València, 8 a Castelló i 5 a Alacant), la qual cosa representa un

percentatge del 27 % del total de diputats, amb variacions significatives entre les províncies

(35,5 % a València enfront del 16 % a Alacant) (gràfic 6).

Gràfic 6. Composició de les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana. Any 2015.

0%

20%

40%

60%

80%

Homes 83,87% 70,37% 64,52% 73,03%

Dones 16,13% 29,63% 35,48% 26,97%

Alacant Castelló València Total diputacions

Font: Pàgines web de les diputacions provincials. Accés a data 14/10/2015.

3.2.5. Distribució d'alts càrrecs de la Generalitat per conselleria i sexe.

L'Administració General de la Generalitat conta en 2015 amb un total de 35 dones

que ocupen llocs considerats com d'alt càrrec, entre persones titulars de les conselleries,

secretaries autonòmiques, sotsecretaries i direccions generals i assimilats, la qual cosa

representa un 40 % de la totalitat d'alts càrrecs.

De les nou conselleries que componen el Consell, cinc tenen com titular una dona

(Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Conselleria de Justícia,

Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Conselleria de Sanitat

Universal i Salut Pública, Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i

Desenvolupament Rural i Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori).

En relació amb la resta d'alts càrrecs, destaca la composició de les direccions

generals, on les dones ocupen 23 dels 51 centres directius, i una distribució menys paritària

entre sexes en les secretaries autonòmiques i assimilats, amb una tercera part d'aquestes

33

ocupades per dones. Per la seua banda, la major disparitat es troba en les sotsecretaries,

atés que només una de les deu sotsecretaries té com a titular una dona (gràfic 7).

Gràfic 7. Persones alt càrrec de l'Administració General de la Generalitat segons sexe. Any

2015.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

Homes 44,4% 66,7% 54,9% 90,0%

Dones 55,6% 33,3% 45,1% 10,0%

Conselleries Secretaries autonòmiques Direccions generals Sotssecretaries

Font: Organigrames de les conselleries, consultades a 14/10/2015

El percentatge de dones que ocupen llocs qualificats com a alt càrrec és molt dispar

entre les conselleries, amb percentatges que varien entre el 63 % de la Conselleria

d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i el 17 % de la Conselleria

d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Destaca també la distribució paritària

d'alts càrrecs en la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i en la

Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques

(gràfic 8).

34

Gràfic 8. Percentatge de dones en els alts càrrecs de l'Administració General de la Generalitat

Valenciana, segons conselleria. Any 2015.

56%

63%

17%

25%

27%

33%

33%

40%

50%

50%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0%

Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebraciódel Territori

Presidència

Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports

Conselleria d'Hisenda i M odel Econòmic

Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social,Participació i Cooperació

Conselleria d'Agricultura, M edi Ambient, CanviClimàtic i Desenvolupament Rural

Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polí t iquesInclusives

Conselleria de Just ícia, Administració Pública,Reformes Democràt iques i Llibertats Públiques

Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Conselleria d'Economia Sostenible, SectorsProductius, Comerç i Treball

Font: Organigrames de les conselleries, consultades a 14/10/2015

35

3.3. OCUPACIÓ, RENDA I PENSIONS

3.3.1. La població valenciana segons la seua situació en el mercat laboral i sexe.

D'acord amb les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), elaborada per l'Institut

Nacional d'Estadística (INE), la població major de 16 anys de la Comunitat Valenciana en el

segon trimestre de 2015 supera els 4,1 milions d'habitants, i les dones representen el 51 %

del total. No obstant això, la participació de les dones en el mercat laboral continua sent

inferior a la dels homes, sent el percentatge de dones en la població activa del 46 % i del 58

% en la població inactiva. Aquests trets distintius en la participació laboral són evidència dels

importants desequilibris que persisteixen en l'accés al mercat de treball entre dones i homes

a la Comunitat Valenciana. Dins de la població activa, també s'aprecien diferències de gènere

en la població ocupada i parada. Així, les dones representen el 45,6 % de la població

ocupada, però el 47,7 % de la població parada (gràfic 1).

Gràfic 1. Població major de 16 anys segons relació amb l'activitat econòmica, per sexe, a la

Comunitat Valenciana. Segon trimestre 2015. (milers de persones)

0,0

500,0

1.000,0

1.500,0

2.000,0

Homes 2.012,0 1.308,2 1.016,3 292,0 703,8

Dones 2.091,6 1.117,4 850,9 266,5 974,2

Pob. major de 16 años Pob. Activa Pob. Ocupada Pob. Parada Pob. Inactiva

Font: Enquesta de Població Activa. INE.

Entre el segon trimestre de 2014 i de 2015 s'aprecia una recuperació en el mercat de

treball, amb una positiva evolució de les variables laborals. Així, la població ocupada

s'incrementà a la Comunitat Valenciana en 61.600 persones, mentre que la població parada

es reduí en 82.400 persones. No obstant això, les taxes de variació presenten diferències

significatives entre homes i dones, amb uns registres més positius per a les dones. En aquest

sentit, les dones mostraren taxes de variació de la població ocupada del 5,44 % enfront del

1,77 % dels homes, encara que una menor reducció en la població parada, amb unes taxes

de variació negatives del -11,17 % per a les dones i del -14,32 % en el cas dels homes. Per

36

la seua banda, la població femenina inactiva experimentà una taxes de variació negativa del

1,82 %, mentre que la població inactiva masculina cresqué a una taxa del 2,68 % (gràfic 2).

Gràfic 2. Taxes de variació de la població major de 16 anys, segons la seua situació en el

mercat laboral. Comunitat Valenciana. Segon trimestre 2014-2015.

-0,63%

-2,33%

-14,32%

2,68%

0,95%

-1,82%

1,77%

5,44%

-11,17%

-0,37%

-16,00%

-14,00%

-12,00%

-10,00%

-8,00%

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

Pob.major de 16 anys Pob. Activa Pob. Ocupada Pob. Parada Pob. Inactiva

Homes Dones

Font: Enquesta de Població Activa. INE.

3.3.2. Població activa.

La població activa a la Comunitat Valenciana en el segon trimestre de 2015 està

composta per 1.308,2 milers d'homes i 1.117,4 milers de dones. Aquestes diferències en

població activa es reflecteixen, així mateix, en una major taxa d'activitat per als homes que

per a les dones, i se situa en 65,02 % i 53,42 %, respectivament. No obstant això, la distinta

evolució de les taxes d'activitat masculina i femenina durant els últims anys ha permés

reduir les distàncies entre ells. Així, l'any 2006 la taxa d'activitat masculina, 70,36%, era

superior a la femenina en 21 punts percentuals, mentre que en 2014 aquestes diferències

s'havien reduït 12,90 punts percentuals (gràfic 3).

37

Gràfic 3 .Evolució de la taxa d'activitat per sexe a la Comunitat Valenciana, 2006-2014.

45

55

65

75

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Dones Homes

Font: Enquesta de Població Activa. Institut Nacional d'Estadística.

La comparació de la Comunitat Valenciana amb la resta de CA en taxes d'activitat

femenina en el segon trimestre de 2015 la situa en una posició intermèdia, lleugerament per

davall de la mitjana nacional, però amb taxa superior a altres CA, com Astúries i

Extremadura, on la taxa d'activitat femenina no aconsegueix el 48 %. També es troba la

Comunitat Valenciana en una posició intermèdia quant a diferències entre taxes d'activitat

masculina i femenina, per davall dels 16 punts percentuals de diferència que presenta la

Regió de Múrcia, i per damunt dels 8,83 punts d'Astúries, que és la comunitat autònoma amb

taxes d'activitat per gènere més semblants. En tot cas, totes les comunitats autònomes

presenten unes taxes d'activitat masculina superiors a les femenines, mostrant, totes

aquestes, unes taxes d'activitat femenina per davall del 60 %, a excepció de Balears

(gràfic4).

38

Gràfic 4. Taxa d'activitat de les CA, segons sexe. Segon trimestre de 2015.

0

10

20

30

40

50

60

70

Homes 65,84 65,77 65,54 55,17 71,69 67,74 61,85 60,99 65,72 68,19 65,02 63,20 58,61 71,10 68,14 63,89 62,17 65,99

Dones 54,03 52,77 52,95 46,34 62,85 56,15 50,27 48,92 51,02 57,53 53,42 47,52 48,78 59,60 52,14 53,35 51,67 54,41

Nacional

Andalusia

Aragó Astúrie

s, Princip

Balears,

Illes

Canàries

Cantàbria

Castella i

Lleó

Castella - la

Manxa

Catalunya

Comunitat

Valenc

Extremadur

a

Galícia

Madrid,

Comu

Múrcia, Regió

de

Navarra,

Comu

País Basc

Rioja, La


Les taxes d'activitat són creixents amb el nivell de formació aconseguida, passant de

taxes inferiors al 10 % per a la població sense estudis a taxes pròximes al 80 % per a la

població que compta amb estudis superiors. Aquest tret s'observa tant en les taxes

d'activitat masculina com femenina, encara que amb un perfil diferent. Així, les taxes

d'activitat femenina són sempre inferiors a les masculines, trobant-se la major bretxa entre

les taxes d'activitat per gènere en la població amb la primera etapa d'Educació Secundària

completada, on la taxa d'activitat dels homes és superior a la de les dones en 17,3 punts

percentuals. A partir d'aquest nivell de formació, les diferències entre gèneres en taxes

d'activitat comencen a remetre, i se situa la bretxa en només 0,8 punts percentuals per a la

població amb educació superior, mostra de la importància de la inversió en capital humà com

a via d'accés de la dona al mercat laboral (gràfic 5).

39

Gràfic 5. Taxa d'activitat per nivell de formació aconseguit i sexe. Comunitat Valenciana.

Segon trimestre de 2015.

11,4%

28,0%

68,1%

73,8%

78,7%

8,3%

16,0%

50,8%

66,8%

77,9%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Analfabets Estudis primaris Primera etapa de estudissecundaris

Segunda etapa deestudis secundaris

Estudis universitaris

Homes Dones Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació ampliada de les dades regionals de l'Enquesta de

Població Activa de l'INE.

3.3.3. Població inactiva.

La població inactiva la componen les persones de 16 o més anys que, estant

disponibles per a treballar, no busquen activament ocupació, així com aquelles que no

treballen ni estan disponibles per a fer-ho. L'Enquesta de Població Activa per al segon

trimestre de 2015 estimava que la població inactiva a la Comunitat Valenciana ascendia a

1.678 milers de persones, de les quals el 58 % eren dones. De fet, la taxa d'inactivitat de les

dones en aquest trimestre és del 46,6 %, mentre que per als homes és del 35 %.

Aquest patró de major taxa d'inactivitat de les dones es repeteix en totes les CA,

amb unes taxes que varien entre el 53,7 % d'Astúries i el 37,2 % de Balears, i supera, en

tots els casos, les taxes d'inactivitat masculina en més 8 punts percentuals. En aquest sentit,

destaca la Regió de Múrcia, que presenta una taxa d'inactivitat femenina que és 16 punts

percentuals superior a la masculina, mentre que la Comunitat Valenciana, amb una bretxa

entre taxes d'inactivitat per gènere de 11,6 punts percentuals, es troba en una posició

intermèdia (gràfic 6).

40

Gràfic 6. Taxa d'inactivitat per CA, segons sexe. Segon trimestre de 2015.

25%

35%

45%

55%

Homes 34,2% 34,2% 34,5% 44,8% 28,3% 32,3% 38,2% 39,0% 34,3% 31,8% 35,0% 36,8% 41,4% 28,9% 31,9% 36,1% 37,8% 34,0%

Dones 46,0% 47,2% 47,1% 53,7% 37,2% 43,9% 49,7% 51,1% 49,0% 42,5% 46,6% 52,5% 51,2% 40,4% 47,9% 46,7% 48,3% 45,6%

Nacional

Andalusia

Aragó Astúrie

s, Princip

Balears,

Illes

Canàries

Cantàbria

Castella i

Lleó

Castella - la

Manxa

Catalunya

Comunitat

Valenc

Extremadur

a

Galícia

Madrid,

Comu

Múrcia, Regió

de

Navarra,

Comu

País Basc

Rioja, La


A pesar d'aquestes majors taxes d'inactivitat femenina, la tendència dels últims anys

apunta cap a un lent però continu patró de convergència. Aquesta tendència ha continuat en

els últims trimestres, i ha passat la bretxa entre les taxes d'inactivitat a la Comunitat

Valenciana de 13,4 punts percentuals en el segon trimestre de 2014 a 11,6 punts

percentuals en el segon trimestre de 2015, degut tant a la reducció de les taxes d'inactivitat

femenina com, en major grau, a l'augment de les taxes d'inactivitat masculina (gràfic 7).

Gràfic 7. Evolució de les taxes d'inactivitat segons sexe. Comunitat Valenciana. 2n trimestre

de 2014 a 2n trimestre de 2015.

32%

36%

40%

44%

48%

2T 2014 3T 2014 4T 2014 1T 2015 2T 2015

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació ampliada de les dades regionals de l'Enquesta de


41

Dins de la població inactiva, l'Enquesta de Població Activa distingeix diverses

categories funcionals que permeten conéixer els motius pels quals aquestes persones no

estan a disposició del mercat laboral. D'acord amb això, la població inactiva es classifica en

estudiants, jubilades/jubilats, tasques de la llar, incapacitats permanents, persones que

perceben una pensió diferent de la jubilació, i altres.

Les dades per a la Comunitat Valenciana en el segon trimestre de 2015 mostren una

diferent distribució per sexe de la població inactiva entre els distints motius per a la

pertinença en aquesta categoria. El principal motiu de les dones per a la no-participació en el

mercat laboral rau en la dedicació a les tasques domèstiques, motiu que reporten el 36 % de

les dones del grup, mentre que només el 5,5 % dels homes ho declaren com a motiu

d'inactivitat. El següent motiu en importància per a les dones es troba en la percepció de

pensió de jubilació, sent aquest el que major diferència presenta per gènere, ja que es troba

en aquesta situació el 25,8 % de les dones i el 61,4 % dels homes d'aquesta categoria

laboral. Les diferències són de menor magnitud en la població que reporta com a motiu

d'inactivitat estar rebent una instrucció sistemàtica en qualsevol grau d'educació, havent

al·legat aquest motiu el 13 % de les dones i el 19 % dels homes (gràfic 8).

Gràfic 8. Població inactiva a la Comunitat Valenciana segons tipus d'inactivitat i sexe. Segon

trimestre de 2015.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

Homes 19,30% 61,42% 5,51% 8,88% 2,15% 2,74%

Dones 12,89% 25,80% 36,11% 10,00% 14,39% 0,82%

Estudiant JubilatTasques

DomèstiquesIncapacitat permanent

Percepció de pensió diferent de jubilació

Oltra


42

3.3.4. Població ocupada.

D'acord amb les estimacions de l'Enquesta de Població Activa per al segon trimestre

de 2015, la Comunitat Valenciana compta amb una població ocupada consistent en

1.016.300 homes i 850.900 dones. La taxa d'ocupació masculina és de 50,5 %, mentre que

la femenina se situa 10 punts percentuals per davall. Aquesta diferència entre la taxa

d'ocupació masculina i femenina també s'aprecia a la resta de CA, sent la diferència més

significativa la corresponent a Múrcia, amb una taxa d'ocupació masculina que supera en

més de 18 punts percentuals la femenina. A més, també cal destacar la variabilitat existent

entre les taxes d'ocupació femenines, que oscil·len entre els valors de 48,6 % de Madrid i de

31,4 % d'Extremadura, i que situa la Comunitat Valenciana lleugerament per davall de la

mitjana espanyola (gràfic 9).

Gràfic 9. Taxes d'ocupació de les comunitats autònomes, segons sexe. Segon trimestre de

2015.

0

10

20

30

40

50

60

%

Hombres 52,04 46,93 56,69 43,34 60,72 47,77 51,88 51,15 50,88 55,78 50,51 46,59 47,21 59,05 54,30 56,29 51,92 56,70

Mujeres 41,06 34,95 41,72 37,64 51,70 38,60 39,97 38,47 34,31 45,96 40,68 31,45 38,73 48,62 36,22 46,25 43,70 44,02

Nacional

Andalusia

Aragó Astúrie

s, Princip

Balears,

Illes

Canàries

Cantàbria

Castella i

Lleó

Castella - la

Manxa

Catalunya

Comunitat

Valenc

Extremadur

a

Galícia

Madrid,

Comu

Múrcia, Regió

de

Navarra,

Comu

País Basc

Rioja, La


Les majors taxes d'ocupació masculines són un tret tradicional del mercat laboral que

reflecteixen, en part, les majors dificultats a què s'enfronten les dones per a l'obtenció d'una

ocupació remunerat. No obstant això, en els últims anys s'aprecia una tendència a la

reducció de la bretxa en les taxes d'ocupació entre homes i dones. En el cas de la Comunitat

Valenciana, aquest diferencial ha continuat reduint-se durant els últims trimestres, i ha

passat dels 10,90 punts percentuals que es registraven en el 2n trimestre de 2014 als 9,80

punts percentuals en el 2n trimestre de 2015, degut, principalment, al major creixement de

la taxa d'ocupació femenina (gràfic 10).

43

Gràfic 10. Evolució de les taxes d'ocupació de la Comunitat Valenciana, segons sexe. 2n

trimestre de 2014 a 2n trimestre de 2015.

35%

40%

45%

50%

55%

Dones 38,40% 38,20% 39,60% 39,70% 40,70%

Homes 49,30% 48,90% 50,80% 49,80% 50,50%

2T 2014 3T 2014 4T 2014 1T 2015 2T 2015



Ocupació per formació aconseguida.

L'anàlisi de les taxes d'ocupació per formació aconseguida mostra que les taxes

d'ocupació dels homes són superiors a les corresponents a les dones en tots els nivells

formatius, encara que les diferències són pràcticament inexistents en la població ocupada

amb nivells superiors. Així, la taxa d'ocupació de les dones amb un nivell de formació

completat corresponent a la primera etapa d'Educació Secundària és 15,6 punts percentuals

inferior a la dels homes amb el mateix nivell de formació, mentre que aquestes diferències es

redueixen a 1,8 punts percentuals per a les dones amb estudis superiors (gràfic 11).

44

Gràfic 11. Taxes d'ocupació a la Comunitat Valenciana, segons sexe i nivell de formació

aconseguit. Segon trimestre de 2015.

10,1%

16,5%

50,1%

57,8%

68,1%

6,9%10,3%

34,5%

50,2%

66,3%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Analfabets Estudis primaris Primera etapa de estudissecundaris

Segunda etapa deestudis secundaris

Estudis universitaris



Ocupació per sectors econòmics.

La distribució de la població ocupada per sector econòmic també presenta un perfil

diferent entre dones i homes. Així, la concentració de la població ocupada en el sector

serveis és molt més elevada en el cas de les dones, i es troben en aquest sector el 87 % de

les dones ocupades, enfront del 60 % dels homes. Al contrari, la presència de dones en els

sectors de construcció i agricultura és molt reduïda, amb només el 2,8 % de la població

ocupada femenina treballant en aquests dos sectors econòmics (gràfic 12).

45

Gràfic 12. Població ocupada a la Comunitat Valenciana per sexe i sector econòmic. Segon

trimestre de 2015.

Agricultura. 5,6%

Indústria. 24,5%

Indústria. 10,4%

Construcció. 10,2%

Serveis. 86,8%

Agricultura. 1,8%

Construcció. 1,0%

Serveis. 59,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes Dones


Ocupació per tipus d'ocupació.

També s'adverteixen diferències significatives en els tipus d'ocupacions en què estan

empleats homes i dones. La distinta especialització professional per sexe s'aprecia,

principalment, en el grup d'ocupacions elementals, que és més important per al cas de les

dones que dels homes, en emprar al 19 % de les dones ocupades però només al 9,5 % dels

homes, i, amb signe contrari, en les categories professionals corresponents a treballadors

qualificats, a les que pertanyen el 53 % dels homes ocupats enfront del 36 % de les dones.

Encara que part d'aquest patró d'especialització podria derivar-se de distintes preferències

per a la selecció d'ocupacions basant-se en el tipus d'ocupació exercit, també es pot apreciar

una evident desigualtat en les oportunitats d'accés per a les dones. Així, els homes són

majoria en els llocs de direcció i gestió, en què representen el 77 % del total de la població

ocupada en aquesta categoria, mentre que les dones representen el 63 % de la població

ocupada en les categories pitjor retribuïdes (gràfic 13).

46

Gràfic 13. Distribució de la població ocupada a la Comunitat Valenciana per sexe i tipus

d'ocupació. Segon trimestre de 2015.

6,0%

24,6%

5,9%

53,3%

9,5%

0,7%2,1%

27,8%

14,7%

35,9%

19,2%

0,3%0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

1 Directores y gerentes 2+3 Técnicos 4 Empleados contables,administrativos y otrosempleados de oficina

5+6+7+8 Trabajadorescualificados

9 Ocupacioneselementales

0 Ocupaciones militares

Hombres Mujeres

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació ampliada de les dades regionals de l'Enquesta de Població Activa de l'INE.

Ocupació per tipus de sector (públic / privat).

Una altra de les característiques diferencials de l'ocupació per gènere és la major

importància que representa el sector públic per a l'ocupació femenina. Les dades del segon

trimestre de 2015 estimen que el sector públic a la Comunitat Valenciana empra 151.600

dones i 107.500 homes, la qual cosa suposa que el 17,8 % de la població ocupada femenina

es troba en el sector públic, mentre que el percentatge es redueix al 10,6 % en el cas dels

homes. En la resta d'autonomies també s'aprecia la major rellevància que adquireix el sector

públic per a l'ocupació femenina, representant les dones percentatges superiors al 50 % en

la població ocupada en el sector públic en la majoria de comunitats autònomes (gràfic 14).

47

Gràfic 14. Percentatge de dones en la població ocupada en el sector públic, per comunitat

autònoma. Segon trimestre de 2015.

54,1%

49,4%52,3%

56,9%

52,4%

48,3% 47,4%

54,2%

60,3%58,5%

51,4%

55,9%53,4%

48,7%

57,7%

63,3%

55,7%

0%

20%

40%

60%

Nacio

nal

Anda

lusia

Aragó

Astú

ries, Prin

cipat

d’

Balear

s, Il

les

Canàr

ies

Cant

àbria

Castella i Lle

ó

Castella -

la M

anxa

Catalu

nya

Comun

itat V

alenc

iana

Extre

mad

ura

Galícia

Madrid

, Com

unita

t de

Múrcia

, Reg

ió d

e

Navar

ra, C

omun

itat F

oral

de

País

Basc

Rioja,

La


Treball per compte propi.

El treball per compte propi presenta una menor incidència en les dones que en els

homes. Les dades del segon trimestre de 2015 mostren que el 14,35 % de les dones

ocupades a la Comunitat Valenciana es troben en la situació professional de treball per

compte propi, entenent com a tal les persones ocupadores i les persones empresàries sense

assalariats, mentre que el percentatge s'eleva fins al 23,55 % per als homes (gràfic 15).

Gràfic 15. Treball per compte propi a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Segon trimestre

de 2015.

23,55%

8,29%

14,66%14,35%

3,80%

9,21%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

Trabajador per compte propi Empresari amb assalariats Empresari sense assalariats

Homes Dones


48

Ocupació assalariada per tipus de jornada laboral.

En el segon trimestre de 2015, s'estimaren que a la Comunitat Valenciana hi havia

un total de 304.200 persones assalariades amb jornada a temps parcial, del qual

representaven les dones el 73,4 % del total d'aquest col·lectiu. De fet, mentre que només el

10,4 % dels homes assalariats a la Comunitat Valenciana treballen amb una jornada a temps

parcial, el percentatge s'incrementa fins al 30,7 % per a les dones (gràfic 16).

Gràfic 16. Població assalariada a la Comunitat Valenciana, per tipus de jornada i sexe. Segon

trimestre de 2015.

89,6%

10,4%

69,3%

30,7%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

Completa Parcial

Homes Dones



Persones assalariades per duració del contracte.

Les dades de l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de 2015 mostren que

la taxa de temporalitat a la Comunitat Valenciana és del 27,8 %, i s'estima que 418.700

persones disposen de relació laboral temporal. No obstant això, no es presenten diferències

significatives quant a la incidència de la temporalitat entre homes i dones. Així, el

percentatge d'assalariades amb ocupació temporal és del 28,3 %, a penes un punt

percentual per damunt del percentatge corresponent als homes (gràfic 17).

49

Gràfic 17. Població assalariada a la Comunitat Valenciana, per duració del contracte i

sexe. Segon trimestre de 2015.

72,6%

27,4%

71,7%

28,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Duració indefinida TemporalHomes Dones


No obstant això, quan s'analitza el motiu de temporalitat de la contractació o relació

laboral, s'aprecien diferències entre homes i dones. A partir de les variables de la submostres

de l'Enquesta de Població Activa, corresponent a les condicions de treball per a l'any 2014,

es troba que el principal motiu per a la temporalitat en la contractació resideix, tant en

homes com en dones, en la impossibilitat d'obtindre una ocupació de duració indefinida,

motiu que al·leguen el 88,2 % dels homes i el 80,2% de les dones amb ocupació temporal.

No obstant això, la permanència en la dita situació de manera voluntària és superior en el

cas de les dones, ja que al·leguen aquest motiu el 6,4 % de les dones amb contracte

temporal enfront del 2,5 % dels homes (gràfic 18).

50

Gràfic 18. Assalariades/assalariats amb contracte o relació laboral temporal a la Comunitat

Valenciana, segons el motiu pel qual és temporal i el sexe. Any 2014.

88,2%

2,5%

9,2%

80,4%

6,4%

13,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

No poder trobar una ocupació deduració indefinida

No voler una ocupació de duracióindefinida

Altres raons

Homes Dones

Font: Condicions de Treball. Enquesta de Població Activa. Institut Nacional d'Estadística.

Persones ocupades que busquen una altra ocupació.

L'anàlisi de les dades de la submostres de condicions de treball de l'EPA per a 2014

indica que el 8,7 % de la població ocupada es trobava buscant una altra ocupació, i no

existeixen diferències significatives en els percentatges d'homes i dones. No obstant això,

distingint el motiu pel qual les persones ocupades busquen una altra ocupació, es pot

apreciar que la principal diferència entre dones i homes a la Comunitat Valenciana es troba

en la inseguretat en l'ocupació actual, situació que prima en el 23 % dels homes ocupats que

busquen una altra ocupació, enfront del 11,4 % de les dones. Al contrari, el 29,3 % de les

dones que busquen una altra ocupació ho fan per a millorar les condicions de la seua

ocupació actual, mentre que aquest motiu només l'al·leguen el 17,2 % dels homes (gràfic

19).

51

Gràfic 19. Ocupades/ocupats a la Comunitat Valenciana que busquen una altra ocupació, per

raó de recerca i sexe. Any 2014.

12,0%

23,0%

17,2%

47,8%

12,0% 11,4%

29,3%

47,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Desitjar una ocupació mésadaptat a la seua formació

Inseguretat en el seuocupació actual

Millorar les condicions del seuocupació actual

Altres causes

Homes Dones

Font: Condicions de Treball. Enquesta de Població Activa. Institut Nacional d'Estadística.

3.3.5. Població parada

L'Enquesta de Població Activa considera parades totes les persones de 16 anys o

més que no tinguen ocupació, que estiguen buscant activament treball i que estiguen

disponibles per a treballar.

D'acord amb aquesta definició, l'Enquesta de Població Activa estima que la població

parada a la Comunitat Valenciana en el segon trimestre de 2015 és de 558.400 persones, de

les quals 266.500 són dones i 292.000 homes. No obstant això, a pesar de ser el nombre de

dones desempleades més reduït que el d'homes, les dones suporten unes taxes de

desocupació més elevades que els homes: 23,85 % enfront de 22,32 %. La taxa de

desocupació femenina de la Comunitat Valenciana se situa per damunt de la mitjana nacional

i per davall de CA com Extremadura i Andalusia, amb taxes de desocupació femenina per

damunt del 33 % (gràfic 20).

52

Gràfic 20. Taxa de desocupació femenina per comunitat autònoma. Segon trimestre de 2015.

13,31

15,42

17,75

18,43

18,77

19,11

20,11

20,50

20,61

21,21

21,36

23,85

24,01

30,53

31,26

32,75

33,77

33,82

0 10 20 30 40


País Basc

Balears, Illes

Madrid, Comunitat de

Astúries, Principat d’

Rioja, La

Catalunya

Cantàbria

Galícia

Aragó

Castella i Lleó

Comunitat Valenciana

Nacional

Múrcia, Regió de

Canàries

Castella - la Manxa

Andalusia

Extremadura


La recuperació del mercat laboral es pot apreciar en la reducció que experimenten les

taxes de desocupació de dones i homes durant els últims trimestres, que han disminuït entre

el segon trimestre de 2014 i de 2015 en 3,25 i 3,13 punts percentuals, respectivament. No

obstant això, les taxes de desocupació de les dones es mantenen per damunt de les dels

homes durant tot el període (gràfic 21).

Gràfic 21. Evolució de les taxes de desocupació de dones i homes a la Comunitat Valenciana.

2n trimestre de 2014 a 2n trimestre de 2015.

22%

24%

26%

28%

Homes 25,45% 24,90% 22,62% 23,69% 22,32%

Dones 27,10% 26,32% 24,53% 24,97% 23,85%

2014T2 2014T3 2014T4 2015T1 2015T2


Les taxes de desocupació decreixen en funció de l'edat, tant en el cas dels homes

com en de les dones, degut, principalment, a la formació aconseguida i l'experiència

adquirida. Així, les dones de 16 a 19 anys, registren unes taxes de desocupació superiors al

53

66 %, mentre que les dones del tram d'edat més avançat, de 55 i més anys, presenten taxes

de desocupació del 18 %. La diferència més notable en les taxes de desocupació de dones i

homes s'aprecia en el grup dels més jóvens, on les dones s'enfronten a taxes de desocupació

superiors en 8 punts percentuals a les dels homes. Per la seua banda, les dones amb edats

compreses entre els 20 i 24 anys, i de 55 i més anys, mostren taxes de desocupació més

reduïdes a les dels homes d'aquestos grups d'edat (gràfic 22).

Gràfic 22. Taxes de desocupació per distints grups d'edat, segons sexe. Segon trimestre de

2015.

58,83%

49,80%

19,61%22,87%

66,80%

44,90%

22,43%

17,73%

0%

20%

40%

60%

80%

De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 54 anys De 55 y més anys

Homes Dones Font: Enquesta de Població Activa. Institut Nacional d'Estadística.

Les taxes de desocupació també decreixen en funció del nivell de formació

aconseguit, de manera que la població valenciana amb menor capital humà (educació

primària) presenta unes taxes de desocupació superiors al 35 %, mentre que per a la

població activa amb estudis universitaris la taxa de desocupació es troba per davall del 15

%. Així mateix, també s'aprecia que les dones presenten taxes de desocupació superiors a

les dels homes amb el mateix nivell de formació, excepte en el grup que ha completat

l'Educació Primària, i que les menors diferències entre les taxes de desocupació es registren

en la població amb estudis superiors (gràfic 23).

54

Gràfic 23. Taxes de desocupació per nivell de formació aconseguida i sexe. Segon trimestre de

2015.

11,3%

41,1%

26,5%

21,7%

13,4%

15,9%

35,6%

32,2%

24,9%

14,9%

0%

20%

40%

Analfabets Educació primària Primera etapa d'educaciósecundària

Segona etapa d'educaciósecundària

Educació superior



En relació amb el temps de recerca d'ocupació, les dades per a la Comunitat

Valenciana mostren una alta incidència de la desocupació de llarga duració, és a dir, les

persones parades que porten en aquesta ituació més de dotze mesos. De fet, la desocupació

de llarga duració representa el 62 % de la desocupació en el cas de les dones i el 61 % per

als homes. Per la seua banda, les persones desempleades que troben ocupació en un breu

període de temps, menys de 3 mesos, són minoria dins del col·lectiu de persones

desempleades, amb uns percentatges del 16,96 % i 21,54 % per a dones i homes,

respectivament (gràfic 24).

55

Gràfic 24. Percentatge de desempleades/desempleats a la Comunitat Valenciana per temps

de recerca d'ocupació i sexe. Segon trimestre de 2015.

21,54%

17,53%15,72%

45,17%

16,96%

21,09%

15,46%

46,49%

0%

20%

40%

Menys de 3 mesos Menys de 1 any De 1 a 2 anys 2 anys o més

Homes Dones Font: Enquesta de Població Activa. Institut Nacional d'Estadística.

Per a conéixer les dades de desocupació es pot utilitzar com a font estadística

alternativa a l'Enquesta de Població Activa de l'INE les dades de desocupació registrada que

publica el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE). El nombre de persones desempleades

registrades en el SPEE a l'agost de 2015 a la Comunitat Valenciana ascendia a 481.494, de

les quals el 54,8 % eren dones. En la resta de CA també s'observa la major presència de

dones en la desocupació registrada, amb percentatges que compresos entre el 57,8 % de

Castella- la Manxa i el 50,4 % de Balears (gràfic 25).

56

Gràfic 25. Percentatge de dones en la desocupació registrada, segons comunitat autònoma.

Agost de 2015

50,42%

50,46%

53,49%

53,51%

53,59%

53,74%

53,85%

54,73%

54,82%

55,52%

55,55%

55,85%

55,96%

56,29%

56,48%

57,55%

57,82%

0% 20% 40% 60%

ILLES BALEARS

CANTÀBRIA

CANÀRIES

PRINCIPAT D' ASTÚRIES

CATALUNYA

PAÍS BASC

ANDALUSIA

GALÍCIA


COM. DE MADRID

REGIÓ DE MÚRCIA

ARAGÓ

CASTELLA I LLEÓ

LA RIOJA

COM. FORAL DE NAVARRA

EXTREMADURA

CASTELLA-LA MANXA

Font: Estadístiques d'Ocupació. Servei Públic d'Ocupació Estatal. Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Durant l'últim any, la desocupació registrada a la Comunitat Valenciana ha disminuït

en 50.000 persones, mostra de la recuperació del mercat laboral. No obstant això, aquesta

reducció ha sigut molt més important en el cas dels homes que de les dones. Així, entre

agost de 2014 i de 2015, la desocupació registrada masculina es reduí en un 13,36 %

enfront d'una caiguda en la desocupació registrada femenina del 5,86 %. Aquesta evolució

ha fet que el percentatge que representen les dones en el total de la desocupació registrada

s'haja incrementat des del 52,76 % fins al 54,82 % entre aquestes dues dates (gràfic 26).

57

Gràfic 26. Evolució de la desocupació registrada a la Comunitat Valenciana, per sexe, entre

agost de 2014 i agost de 2015

210.000

230.000

250.000

270.000

290.000

Homes 251.080 250.372 246.641 241.906 237.403 239.405 237.831 233.579 227.913 219.632 216.367 212.007 217.543

Dones 280.391 283.228 282.225 280.197 273.761 279.328 280.557 277.037 274.619 268.739 265.256 261.873 263.951

ago-14 set-15 oct-14 nov-14 des-15 gen-15 feb-15 març-15 abr-15 maig-15juny-2015

jul-15 ago-15

Font: Estadístiques d'Ocupació. Servei Públic d'Ocupació Estatal. Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal també registra les dades de demandants

d'ocupació, que no equivalen a les de treballador/a en desocupació (desocupació registrada),

ja que les persones demandants s'inscriuen en els serveis públics d'ocupació per a la busca

d'una ocupació, sol·licitar una altra ocupació compatible amb la que exerceixen

(pluriocupació) o millorar la que ja posseeixen, rebre altres serveis aliens a l'ocupació

(orientació per a l'autoocupació, formació ocupacional…), o per l'obligatorietat d'inscriure's

per a percebre una prestació contributiva o un subsidi.

Les dades de juliol de 2015 mostren que a la Comunitat Valenciana existien un total

de 153.027 persones registrades com a demandants d'ocupació no parades, de les quals el

56% són dones. La gran majoria d'aquest col·lectiu es troba com a demandants ocupats o

amb relació laboral, és a dir, que el motiu de la seua demanda d'ocupació resideix a millorar

la seua posició laboral, especialment aquelles persones que tenen contractes fixos

discontinus o són personal en expedient de regulació d'ocupació. El percentatge de dones en

aquesta situació és superior al dels homes en més de deu punts percentuals, la qual cosa pot

deure's a unes condicions laborals menys òptimes. Una altra important diferència entre

dones i homes es troba en el grup de demandants d'ocupació amb disponibilitat limitada

(jubilats/ades o pensionistes), on els homes tenen un percentatge que quasi duplica el de les

dones. (Gràfic 27).

58

Gràfic 27. Demandants d'ocupació no parats a la Comunitat Valenciana, segons la

classificació de la demanda d'ocupació i sexe. Agost de 2015.

17,53%

63,97%

1,55%

16,95%

9,62%

76,88%

1,23%

12,27%

0%

20%

40%

60%

80%

AMB DISPONIB. LIMITADA OCUPADES/TS O AMB RELACIÓLABORAL

DEMANDEN OCUPACIONS ESPECIF. ALTRES NO OCUPADES/TS

Homes Dones Font: Estadístiques d'Ocupació. Servei Públic d'Ocupació Estatal. Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social

3.3.6. Evolució dels salaris.

La desigualtat laboral entre dones i homes repercuteix directament en les

retribucions que perceben, de manera que hi ha importants diferències en els seus salaris.

En aquest sentit, utilitzant les dades de salaris des de l'òptica del perceptor de l'Agència

Estatal d'Administració Tributària per a 2013, el salari mitjà anual dels homes era de 18.627

euros enfront de 14.593 euros que percebien les dones. Aquesta bretxa salarial indica que

les dones assalariades a la Comunitat Valenciana cobraven el 78,34% del salari percebut pels

homes. La situació es repeteix en totes les comunitats autònomes, amb un rang de variació

que oscil·lava des del 84,59% de Canàries i al 73,14% d'Astúries. (Gràfic 28).

59

Gràfic 28. Percentatge que suposa el salari mitjà anual percebut per les dones assalariades

respecte al salari mitjà anual percebut pels homes assalariats, segons CCAA. Any 2013.

73,14%

73,57%

73,75%

75,45%

75,62%

76,38%

77,28%

77,61%

77,89%

78,34%

78,93%

79,91%

81,26%

81,49%

83,41%

84,59%

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00%

Ast úries, Principat d’

Madrid, Comunit at de

Cant àbr ia

Andalusia

Aragó

Cat alunya

Mit ja Nacional

Galí cia

Cast ella i Lleó

Comunit at Valenciana

Rioja, La

Múrcia, Regió de

Cast ella - la Manxa

Balears, Illes

Ext remadura

Canàries

Font: Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT)

Les diferències salarials entre dones i homes també estan presents en tots els grups

d'edat. Amb dades de l'AEAT per a 2013, es comprova que els salaris dels homes són

superiors als de les dones en tots els grups d'edat i que, a més, no tendeixen a remetre amb

l'adquisició d'experiència en el mercat laboral. Així, el salari percebut per les assalariades

amb edats compreses entre els 26 i 35 anys representa el 88% del salari percebut pels

homes d'aquest grup d'edat, mentre que aquest percentatge per a les dones assalariades de

56 a 65 anys és del 76,6%. (Gràfic 29).

Gràfic 29. Salari mitjà anual a la Comunitat Valenciana, per grup d'edat i sexe. Any 2013.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Homes 4.068 5.970 14.253 19.582 23.672 24.315 16.546

Dones 3.739 4.982 12.584 15.820 17.834 18.635 8.930

Menys de 18 anys De 18 a 25 anys De 26 a 35 anys De 36 a 45 anys De 46 a 55 anys De 56 a 65 anys Major de 65 anys


60

Les bretxes salarials per sexe també apareixen en la totalitat de sectors d'activitat.

De fet, el salari que perceben les dones en quasi tots els sectors d'activitat es troba per

davall del 80% del percebut pels homes, a excepció, únicament, del sector de serveis socials

i, sobretot, del sector de construcció i activitats immobiliàries, on les dones perceben el 96%

del sou dels homes (encara que les dones representen només el 20% de la població

assalariada en el sector). Al contrari, les majors bretxes salarials es troben en els sectors de

la indústria extractiva, energia i aigua, i de comerç, reparacions i transport, amb uns salaris

percebuts per les dones que no arriben al 68% del dels homes. (Gràfic 30).

Gràfic 30. Bretxa salarial a la Comunitat Valenciana, per sector d'activitat i sexe. Any 2013.

74,4%

66,5% 68,1%

95,5%

67,6%73,2%

77,3% 75,7%

82,1%

73,1%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Agric

ultu

ra, r

amad

eria, s

ilvicu

ltura i

pesc

a

Indú

stria

ext

ractiva, ene

rgia i aigu

a

Indú

stria

Cons

trucc

ió i a

ctivi

tats im

mob

iliàrie

s

Comer

ç, re

paracio

ns i

trans

port

Inform

ació i co

mun

icacio

ns

Entit

ats fin

ance

res i a

sseg

urad

ores

Serv

eis a

les e

mpr

eses

Serv

eis s

ocial

s

Altre

s se

rvici

s pe

rson

als i

d'oci


3.3.7. Pensions i prestacions per desocupació.

El nombre de pensions del Sistema Públic de Pensions percebudes a la Comunitat

Valenciana a l'agost de 2015 ascendia a 957.848, de les quals, el 51,7% van ser percebudes

per dones. No obstant això, la distribució per tipus de pensió dóna importants diferències

entre dones i homes. Dins del Sistema Públic de Pensions, les principals pensions són les que

cobreixen riscos laborals, com la vellesa i la jubilació, i altres circumstàncies sobrevingudes

per dependència, com la discapacitat o viudetat. Les pensions per viudetat les perceben

quasi en la seua totalitat les dones, en un percentatge del 93%, mentre que són minoritàries

en la percepció de pensions de jubilació i incapacitat permanent, on els homes representen

quasi les dues terceres parts dels beneficiaris d'aquest tipus de pensions. (Gràfic 31)

61

Gràfic 31. Percentatge de pensions a la Comunitat Valenciana segons sexe i tipus de

pensió. Agost de 2015.

48,29%

64,54%62,63%

7,31%

51,71%

35,46%37,37%

92,69%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Total Incapacitat permanent Jubilació ViudetatHomes Dones

Font: Institut Nacional de Seguretat Social (INSS)

Les diferències entre dones i homes s'accentuen en considerar les quanties

percebudes, tenint en compte que l'import de les pensions depén de la seua naturalesa. Les

dones perceben, generalment, unes pensions inferiors en 376 euros a les percebudes pels

homes. Les majors diferències es registren en les pensions de jubilació, on les dones cobren

pensions la quantia de les quals és, en termes mitjans, un 40% inferior a les percebudes pels

homes. La situació contrària es troba en el cas de les pensions de viudetat, en les quals les

dones cobren unes pensions la quantia de les quals és 160 euros superior a la dels homes.

(Gràfic 32).

Gràfic 32. Import mitjà de les pensions a la Comunitat Valenciana, per sexe i tipus de pensió.

Agost 2015.

0

200

400

600

800

1000

1200

Homes 1.013,18 938,38 1.090,20 451,66

Dones 636,73 764,63 667,59 611,69

Total Incapacitat permanent Jubilació Viudetat

Font: Institut Nacional de Seguretat Social (INSS)

62

L'any 2013, a la Comunitat Valenciana un total de 662.256 persones cobraven

prestacions per desocupació, d'acord amb les dades de l'Agència Estatal d'Administració

Tributària, de les quals un 46% eren dones. No obstant això, les diferències entre dones i

homes queden ressaltades quan s'analitza la quantia de les prestacions mitjanes anuals. En

concret, les prestacions per desocupació que cobraven les dones en aquest any no arribaven

al 83% de les que cobraven els homes desempleats. Aquesta situació també es produïa en la

resta de CCAA, on en totes les autonomies la prestació anual mitjana per desocupació que

cobraven les dones estava per davall del 90% de la percebuda pels homes (Gràfic 33).

Gràfic 33. Percentatge de les prestacions mitjanes anuals per desocupació de les dones

respecte als homes, segons CCAA. Any 2013.

77,03%

78,68%

79,98%

80,05%

81,50%

82,36%

82,82%

83,17%

83,42%

83,71%

83,89%

84,24%

85,00%

85,66%

85,83%

86,84%

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00%

Cantàbria


Extremadura

Galícia

Castella i Lleó

Andalusia


Mitja Nacional

Múrcia, Regió de

Castella - la Manxa

Aragó

Canàries

Catalunya


Rioja, La

Balears, Illes

Font: Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). Les dades d'Espanya corresponen al territori fiscal comú, és a dir, les comunitats

autònomes excepte Navarra i el País Basc.

63

3.4. UNIVERSITAT, EMPRESES I TIC

3.4.1. Població amb educació superior.

D'acord amb les dades de l'Enquesta de Població Activa per al segon trimestre de

2015, el 26,1% de les dones de la Comunitat Valenciana de 16 i més anys tenien estudis

superiors finalitzats, mentre que el percentatge per als homes era de 25,2%. De fet, les

dones representen més de la meitat de la població amb estudis superiors en la majoria de

CCAA. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Percentatge de dones en la població amb estudis superiors finalitzats, per comunitat

autònoma. Segon trimestre de 2015.

49,75%

49,88%

50,82%

51,24%

51,25%

51,39%

51,62%

51,89%

51,93%

52,10%

52,18%

52,60%

52,68%

52,69%

53,30%

53,48%

54,19%

55,30%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Múrcia, Regió de

País Basc

Cantàbria

Castella - La Manxa


Rioja, La



Astúries, Principat d'

Aragó

Mitjana CCAA

Catalunya

Andalusia

Extremadura

Canàries

Galícia

Castella i Lleó

Balears, Illes


Conclusions semblants s'obtenen en analitzar les dades relatives al nombre

d'estudiants egressats a la Comunitat Valenciana durant el curs acadèmic 2013-2014. De les

33.469 persones que es graduaren en les universitats presencials valencianes durant aquest

curs acadèmic en estudis de grau, 1r i 2n cicle i màster, el 56,4% eren dones. El major

percentatge de dones entre la població egressada també es manté quan es distingeix per

tipus d'universitat (públic o privada) i per nivell d'estudis. Així, les dones representaven el

55,5% de les persones egressades en les universitats públiques, i aquest percentatge

s'elevava fins al 61,7% per a les universitats privades. Per tipus d'estudi, també s'observa

una major representació de les dones en la població egressada en estudis de grau i de

màster, mentre que la composició per sexe és més equilibrada en els estudis de primer i

segon cicle, on les dones representen un percentatge lleugerament inferior al 50% del total.

(Gràfic 2)

64

Gràfic 2. Població egressada en les universitats presencials de la Comunitat Valenciana, per

tipus d'universitat, nivell d'estudis i sexe. Curs 2013-2014.

0%

20%

40%

60%

Homes 43,6% 44,5% 38,3% 38,2% 50,6% 42,6%

Dones 56,4% 55,5% 61,7% 61,8% 49,4% 57,4%

Total egresatsEgresats universitats

públiquesEgresats universitats

privatsEgresats grau Egresats 1r i 2n cicle Egresats màster

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística d'Estudiants Universitaris Curs 2013-2014.

3.4.2. Alumnat matriculat en ensenyaments universitaris.

El nombre de persones matriculades en les universitats presencials de la Comunitat

Valenciana durant el curs acadèmic 2014-2015 va ser de 131.141, dels quals el 53,4% eren

dones. Aquest major percentatge de dones es registra tant en les universitats públiques com

en les privades, encara que les diferències en la composició de l'alumnat per sexe és més

visible en les universitats privades, amb un percentatge de dones del 60%. (Gràfic 3).

Gràfic 3. Alumnat matriculat en estudis de grau i de primer i segon cicle en les universitats

presencials de la Comunitat Valenciana, per tipus d'universitat i sexe. Curs 2014-2015.

46,6% 47,4%

40,6%

53,4% 52,6%

59,4%

0%

20%

40%

60%

TOTAL UNIVERSITATS UNIVERSITATS PÚBLIQUES UNIVERSITATS PRIVADES

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Avanç de l'Estadística d'Estudiants Universitaris Curs 2014-2015.

65

La major presència de dones en estudis superiors també s'observa en analitzar la

composició per sexe de l'alumnat universitari en cada una de les universitats presencials de

la Comunitat Valenciana, encara que, en aquest cas, la situació no és tan clara en existir

notables excepcions. En concret, les dades mostren que les dones representen el 35% de

l'alumnat matriculat en la Universitat Politècnica de València i el 45,7% en la Universitat

Miguel Hernández d'Elx. Al contrari, les dones representen el 60% de l'alumnat matriculat

en la Universitat Cardenal Herrera-CEU i el 59% en la Universitat d'Alacant. (Gràfic 4).

Gràfic 4. Alumnat matriculat en estudis de grau i primer i segon cicle en universitats

presencials de la Comunitat Valenciana, segons universitat i sexe. Curs 2014-2015.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Dones 59,0% 56,1% 45,7% 35,1% 60,8% 58,9% 60,7% 51,8%

Homes 41,0% 43,9% 54,3% 64,9% 39,2% 41,1% 39,3% 48,2%

Alacant Jaume I de Castelló Miguel Hernández d'Elx Politècnica de ValènciaValència - Estudi

generalCatólica de Valencia San Vicente Mártir

Cardenal Herrera-CEU Europea de Valencia


Aquesta distinta distribució per sexe entre universitats ve determinada,

principalment, per la seua distinta oferta de titulacions acadèmiques. Les dades de l'alumnat

matriculat per branques de coneixement mostren que la presència de dones és major en

quatre de les cinc branques de coneixement. El percentatge de dones entre l'alumnat

matriculat en estudis de grau i de primer i segon cicle supera el 60% en Arts i Humanitats,

Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques. Al contrari, la presència de dones és

mínima en les branques d'enginyeria i arquitectura, on les dones no arriben al 30% de

l'alumnat matriculat en aquesta branca, la qual cosa explicaria la menor presència de dones

entre l'alumnat matriculat en la Universitat Politècnica de València. (Gràfic 5).

66

Gràfic 5. Alumnat matriculat en estudis de grau i primer i segon cicle a la Comunitat

Valenciana, segons branca de coneixement i sexe. Curs 2014-2015.

0%

20%

40%

60%

80%

Homes 38,5% 73,2% 34,5% 35,6% 46,5%

Dones 61,5% 26,8% 65,5% 64,4% 53,5%

Ciències Socials i Jurídiques

Enginyeria i Arquitectura Arts i Humanitats Ciències de la Salut Ciències


3.4.3. Indicadors de desenvolupament acadèmic de l'alumnat matriculat en

ensenyaments universitaris.

Les diferències de gènere també s'aprecien en l'exercici acadèmic de l'alumnat

matriculat en les universitats valencianes. Els distints indicadors utilitzats mostren que les

dones obtenen millors resultats acadèmics en els estudis de grau i de primer i segon cicle.

Així, la taxa d'èxit de les dones, entesa com la relació percentual entre el nombre de crèdits

superats i el nombre de crèdits presentats, se situa per damunt de la corresponent als

homes, tant en estudis de grau com de primer i segon cicle. Anàlogament, la taxa

d'avaluació de les dones, que indica la relació percentual entre el nombre de crèdits

presentats i el nombre de crèdits matriculats, és superior a la dels homes. Però les majors

diferències es registren en les taxes de rendiment, on les dones superaren el 85,3% dels

crèdits de grau en què es matricularen, mentre que en el cas dels homes el percentatge va

ser del 77,5%. (Gràfic 6).

67

Gràfic 6. Taxes de rendiment, èxit i avaluació de l'alumnat matriculat en les universitats

valencianes, per sexe i tipus d'estudi. Curs 2012-2013.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes 77,5% 66,9% 85,5% 88,9% 90,6% 75,3%

Dones 85,3% 72,0% 90,4% 89,9% 94,3% 80,1%

Taxa de rendiment (grau)Taxa de rendiment (1r i 2n

cicle)Taxa d'èxit (grau) Taxa d'èxit (1r i 2n cicle) Taxa d'avaluació (grau)

Taxa d'avaluació (1r i 2n cicle)

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Anuari d'Indicadors Universitaris 2014.

El millor exercici acadèmic de les dones també s'aprecia en les dades relatives a la

nota mitjana de l'expedient acadèmic. Les dones egressades en estudis de grau a la

Comunitat Valenciana en el curs 2012-2013 tenien una nota mitjana de 7,46, mentre que la

dels homes era de 7,18. La situació es repeteix en tots els àmbits d'estudi, excepte en

Ciències Socials i Dret, i en Ciències i Informàtica, en què la nota mitjana dels homes és

lleugerament superior a la de les dones. Les dones també obtenen millors resultats

acadèmics en Enginyeria, Indústria i Construcció, que són els estudis on el percentatge de

dones matriculades és més reduït, però les diferències més significatives en nota mitjana es

registren en els àmbits d'Educació i de Salut i Serveis Socials. (Gràfic 7).

68

Gràfic 7. Nota mitjana de l'expedient de les persones egressades en estudis de grau en les

universitats valencianes, per sexe i àmbit d'estudi. Curs 2012/2013.

0

2

4

6

8

Homes 7,18 7,79 7,59 7,3 7,38 6,75 7,29 7,4

Dones 7,46 7,97 7,61 7,28 7,37 6,88 7,44 7,43

Total àmbits d'estudi Educació Arts i HumanitatsCiències Socials i

DretC iències i

InformàticaEnginyeria, Indústria

i ConstruccióSalut i Serveis

SocialsServeis


Les taxes d'abandó en el primer any en estudis de grau també ofereixen resultats

més positius per a les dones. Així, les dones presenten una taxa d'abandó que es troba quasi

5 punts percentuals per davall de la corresponent als homes. El mateix patró es repeteix en

la pràctica totalitat d'àmbits d'estudis. Es troben les majors diferències per gènere en els

àmbits d'Agricultura i Veterinària, on el 21,4% de les dones matriculades en aquests estudis

els abandonaren durant el primer any, mentre que la taxa ascendia fins al 27,6% per als

homes. (Gràfic 8).

Gràfic 8.Taxes d'abandó de l'estudi de grau en primer any a la Comunitat Valenciana, per

sexe i àmbit d'estudi. Curs 2012-2013..

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Homes 18,9% 11,2% 18,4% 20,9% 25,0% 17,7% 27,6% 17,4% 11,5%

Dones 14,1% 8,1% 15,4% 17,3% 19,9% 14,5% 21,4% 11,7% 16,3%

Total àmbits d'estudi

Educació Arts i HumanitatsCiències Socials i

DretCiències i

Informàtica

Enginyeria, Indústria i

Construcció

Agricultura i Veterinària

Salut i Serveis Socials

Serveis


69

3.4.4. Alumnat matriculat en estudis de màster.

En el curs 2014-2015, les universitats presencials de la Comunitat Valenciana

comptaven amb un alumnat total de 16.007 persones, dels quals 8.880 són dones i 7.127

són homes. Aquestes dades mostren una presència femenina en estudis de màster del

55,5%, percentatge un poc superior al de dones en estudis de grau i de 1r i 2n cicle. Igual

que en els estudis de grau i de 1r i 2n cicle, la major presència de dones entre l'alumnat es

produeix en totes les branques d'ensenyança, a excepció dels estudis d'Enginyeria i

Arquitectura, on el percentatge de dones és del 30%. La situació oposada es dóna en la

branca de Ciències de la Salut, amb un percentatge de dones entre l'alumnat matriculat del

69%. (Gràfic 9).

Gràfic 9. Alumnat matriculat en estudis de màster a la Comunitat Valenciana, per sexe i

branca d'ensenyament. Curs 2014-2015.

0%

20%

40%

60%

Homes 44,5% 38,9% 69,5% 37,3% 31,5% 49,4%

Dones 55,5% 61,1% 30,5% 62,7% 68,5% 50,6%

Total branquesCiències Socials i

JurídiquesEnginyeria i Arquitectura Arts i Humanitats Ciències de la Salut Ciències

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Avanç de l'Estadística d'Estudiants Universitaris. Curs 2014-2015.

Les dones també obtenen millors qualificacions en els estudis de màster que els

homes. La nota mitjana de l'expedient acadèmic de les dones que obtingueren màster durant

el curs 2012-2013 va ser de 8,26, mentre que l'obtinguda pels homes va ser de 8,10. Les

conclusions són les mateixes quan s'analitzen altres indicadors del desenvolupament

acadèmic, com les taxes de rendiment, èxit i avaluació, amb valors superiors per a les dones

que per als homes, encara que les diferències són més reduïdes que les obtingudes en els

estudis de grau i de 1r i 2n cicle. Així, les dones superen el 93,1% dels crèdits matriculats,

mentre que el percentatge és del 91,9% per als homes. (Gràfic 10).

70

Gràfic 10. Taxes de rendiment, èxit i avaluació de l'alumnat matriculat en estudis de màster

en les universitats valencianes, per sexe. Curs 2012-2013.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes 91,9% 99,2% 92,6%

Dones 93,1% 99,4% 93,6%

Taxa de rendiment Taxa d'èxit Taxa d'avaluació


3.4.5. Tesis doctorals.

En el curs acadèmic 2014-2015, es matricularen en estudis de doctorat en les

universitats valencianes un total de 3.240 persones, de les quals 1.585 són dones i 1.655

homes. L'anàlisi d'aquest alumnat per grups d'edat mostra trets diferencials en la seua

composició per gènere. En concret, les dones tenen major pes entre l'alumnat més jove. Així,

les dones representen el 52% de les persones matriculades en estudis de doctorat amb edats

compreses entre els 25 i els 30 anys, mentre que només suposen el 43% de l'alumnat de

major de 40 anys. (Gràfic 11).

71

Gràfic 11. Alumnat matriculat en estudis de doctorat RD 99/2011 en les universitats de la

Comunitat Valenciana, per sexe i grup d'edat. Curs 2014-2015.

0

200

400

600

800

Homes 173 653 511 318

Dones 167 711 469 238

Menys de 25 anys De 25 a 30 anys De 31a 40 anys Més de 40 anys

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Avanç de l'Estadística d'Estudiants Universitaris. Curs 2014-2015.

L'any 2013, es llegiren a la Comunitat Valenciana un total de 1.025 tesis doctorals,

de les quals 497 van ser realitzades per dones i 528 per homes, la qual cosa suposa uns

percentatges de 48,5% i 51,5%, respectivament. Per tant, la major presència femenina que

s'ha observat en els estudis universitaris de grau, de 1r i 2n cicle i de màster no es manté en

el cas dels estudis doctorals, perquè el percentatge de tesi llegides per homes és superior al

de dones, tant en universitats públiques com privades. (Gràfic 12).

Gràfic 12. Tesis doctorals llegides en universitats de la Comunitat Valenciana, per sexe. Any

2013.

0

200

400

600

Homes 528 497 31

Dones 497 470 27

Total Universitats públiques Universitats privades

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de Tesis Doctorals.

72

3.4.6. Personal docent i investigador en les universitats.

En el curs acadèmic 2013-2014, el personal docent i investigador de les universitats

presencials a la Comunitat Valenciana ascendia a 12.342 persones, amb una representació

femenina en la plantilla del 38%. Aquesta menor presència femenina en el personal docent i

investigador es produeix tant en les universitats públiques com en les universitats privades.

La situació no és diferent respecte a la mitjana de les universitats presencials d'Espanya,

encara que sí que s'observen uns percentatges de dones lleugerament inferiors en les

universitats públiques valencianes. (Gràfic 13).

Gràfic 13. Percentatge de dones en el personal docent i investigador de les universitats

presencials de la Comunitat Valenciana i Espanya. Curs 2013-2014.

39,7% 39,3%

42,7%

37,9%37,1%

44,1%

0%

10%

20%

30%

40%

Total universitats presencials Universitats públiques Universitats privades

Espanya Comunitat Valenciana Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de Personal de les Universitats

El 68% de la plantilla docent i investigadora de les universitats de la Comunitat

Valenciana en el curs 2013-2014 tenien el grau de doctor, i no hi havia diferències

significatives entre dones i homes. Les dades relatives a plantilla estable, que inclou el

personal funcionari de carrera i el professorat amb contracte fix o indefinit, tampoc presenta

diferències en gènere. El percentatge d'aquest personal representava el 57,4% de la plantilla

en les dones i el 59,5% en els homes. No obstant això, sí que es detecten diferències

considerables en gènere en el personal amb categoria de catedràtic. Així, el 14,4% dels

homes de la plantilla docent i investigadora són catedràtics, mentre que aquesta categoria

només l'ostenten el 7% de les dones de la plantilla. (Gràfic 14).

73

Gràfic 14. Personal docent i investigador de les universitats presencials de la Comunitat

Valenciana, segons grau, nivell d'estabilitat laboral i categoria professional. Curs 2013-2014.

69,1%

59,5%

65,8%

57,4%

7,0%

14,4%

0%

20%

40%

60%

80%

PDI doctor (%) PDI estable (%) Catedràtiques/cs

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de Personal de les Universitats

L'edat mitjana de la plantilla de personal docent i investigador de les universitats

valencianes, amb dades del curs acadèmic 2013-2014, era de 49 anys per als homes i de 45

anys per a les dones. No obstant això, les diferències d'edat són molt més notables quan

s'observa el percentatge del professorat menor de 35 anys, que en el cas de les dones és del

11,4%, mentre que per als homes el percentatge es redueix al 5,5%. Així mateix, el 10,4%

dels homes de la plantilla tenen edats compreses entre els 60 i els 66 anys, mentre que el

percentatge es redueix a la meitat en les dones. (Gràfic 15).

Gràfic 15. Personal docent i investigador de les universitats presencials de la Comunitat

Valenciana, segons indicadors d'edat i sexe. Curs 2013-2014

5,5%

10,4%

2,4%

11,4%

5,2%

0,9%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

% plantilla jove % en procés de jubilació % de 67 o més anys

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de Personal de les Universitats

74

Finalment, la composició del professorat per branques de coneixement mostra que la

presència de les dones en les plantilles del professorat de les universitats públiques de la

Comunitat Valenciana és inferior a la dels homes en totes les branques de coneixement, i

mostra els seus percentatges més elevats en les branques d'Arts i Humanitats, de Ciències

Socials i Jurídiques, i de Ciències de la Salut, que són les branques amb major percentatge

d'alumnat femení matriculat. Al contrari, en les branques d'enginyeria i arquitectura el

percentatge de dones se situa en el 20% de la plantilla docent i investigadora. (Gràfic 16).

Gràfic 16. Percentatge de dones en el personal docent i investigador de les universitats

presencials de la Comunitat Valenciana, segons branca de coneixement. Curs 2013-2014.

44,2%

20,6%

47,6%

44,2%

38,4%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ciències Socials i Jurídiques Enginyeria i Arquitectura Arts i Humanitats C iències de la Salut C iències

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de Personal de les Universitats

3.4.7. Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

La ciutadania hui en dia ha d'estar capacitada per a viure i treballar en la societat de

la informació. Per això, és necessari detectar si hi ha carències quant a alfabetització digital i

accessibilitat i, més concretament, si hi ha diferències de gènere entre els usuaris de

productes TIC.

L'Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC)

en les Llars, realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística, proporciona informació sobre l'ús

de productes TIC per les persones. Les dades de 2014 per a la Comunitat Valenciana

mostren un menor ús per part de les dones en quasi tots els productes TIC, excepte en l'ús

del telèfon mòbil, on el percentatge de dones és lleugerament superior al dels homes. Les

majors diferències entre dones i homes es troben en l'ús d'Internet, tant en els últims tres

mesos com en l'ús freqüent d'Internet, entés com la utilització d'Internet almenys una

vegada per setmana en els últims tres mesos. Per la seua banda, els menors percentatges es

75

troben en la utilització d'Internet per a realitzar compres, mitjà que utilitzaren el 22% de les

dones i el 26% dels homes. (Gràfic 17).

Gràfic 17. Percentatge d'utilització de productes TIC en els últims tres mesos a la Comunitat

Valenciana, segons tipus de producte i sexe. Any 2014.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes 73,2% 78,8% 73,0% 26,8% 93,6%

Dones 67,2% 69,6% 64,3% 22,2% 94,7%

Ús de l'ordinador Ús d'Internet Ús freqüent d'Internet Compra a través d'Internet Ús de telèfon mòbil

Font: Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies de la Informació i Comunicació en les Llars. INE.

Entre 2013 i 2014 augmentà el percentatge d'usuàries d'Internet en tots els distints

indicadors de TIC analitzats. El 64,3% de les dones enquestades a la Comunitat Valenciana

manifestaven haver fet ús freqüent d'Internet en els últims tres mesos previs a l'enquesta,

mentre que el percentatge en 2013 era del 61,1%. Així mateix, el percentatge de dones que

han realitzat compres a través d'Internet s'incrementà del 17,7% al 22,2%. A pesar

d'aquests avanços, la bretxa digital de gènere, definida com la diferència del percentatge de

dones i d'homes en l'ús de TIC (ús de l'ordinador, ús d'Internet, ús freqüent d'Internet i

compres a través d'Internet), expressada en punts percentuals, s'ha incrementat en aquest

període en tots els indicadors, destacant l'augment de la bretxa de gènere en l'ús d'Internet

en quasi 5 punts percentuals. (Gràfic 18).

76

Gràfic 18. Evolució de la Bretxa Digital de Gènere a la Comunitat Valenciana entre 2013 i 2014.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

2013 4,5% 4,5% 5,5% 1,3%

2014 6,0% 9,2% 8,7% 4,6%

Ús de l'ordinador Ús d'Internet Ús freqüent d'Internet Compra a través d'Internet


Les bretxes de gènere en l'ús de productes TIC són més reduïdes en la població

menor de 16 anys. De fet, per a la bretxa digital per a xiquetes i xiquets entre 10 i 15 anys

són inferiors als 5 punts percentuals, i és major el percentatge de xiquetes amb disponibilitat

de telèfon mòbil que el de xiquets. (Gràfic 19).

Gràfic 19. Ús de productes TIC pels menors de 16 anys en els últims tres mesos a la

Comunitat Valenciana, segons tipus de producte i sexe. 2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Xiquets 91,1% 92,6% 61,1%

Xiquetes 87,1% 87,8% 64,9%

Ús d'ordinador en els últims 3 mesos Ús d'Internet en els últims 3 mesos Disponibilitat de telèfon mòbil


77

3.4.8. Ocupació en el sector d'alta tecnologia.

L'ocupació en els sectors productius d'alta tecnologia es pot utilitzar com a

aproximació per a conéixer el nivell d'innovació en l'estructura productiva i l'impacte de la

I+D, en tractar-se de sectors que, atés el seu grau de complexitat, requereixen un continu

esforç en investigació i una sòlida base tecnològica. Utilitzant el fitxer de microdades de

l'Enquesta de Població Activa es calcula l'índex de feminitat dels distints sectors productius

de la Comunitat Valenciana, definit com el quocient entre el nombre de dones ocupades en

les branques d'activitat específiques respecte al nombre d'homes ocupats en aquestes per

cent.

L'any 2014, l'índex de feminitat en el conjunt de sectors de la Comunitat Valenciana

era del 81,4%, és a dir, per cada 100 treballadors barons hi havia 80 dones. No obstant això,

els valors de l'índex són molt diferents en funció del grau de tecnologia. Així, l'índex de

feminitat dels sectors considerats de tecnologia alta i mitjana-alta, d'acord amb la

classificació d'activitats de la CNAE 2009, era de 32,1%, mentre que en la resta de sectors

ascendia al 85,5%.

També hi ha diferències dins dels sectors classificats com d'alta tecnologia, que són

aquells que, atés el seu grau de complexitat, requereixen un continu esforç en investigació i

una sòlida base tecnològica. En els serveis d'alta tecnologia o de tecnologia punta, que inclou

activitats com telecomunicacions, serveis d'informació i investigació i desenvolupament,

existien 37 treballadores per cada 100 treballadors, mentre que l'índex de feminitat era molt

més reduït en els sectors manufacturers de tecnologia alta i mitjana-alta, on només

treballaven 29 dones per cada 100 treballadors. (Gràfic 20).

78

Gràfic 20. Índex de feminitat en els sectors d'activitat a la Comunitat Valenciana segons el

grau de tecnologia. Any 2014.

81,4%

32,1%29,3%

37,3%

85,5%

0%

20%

40%

60%

80%

Tots els sectors Sectors de tecnologia alta imitjana-alta

Sectors manufacturers detecnologia alta i mitjana-alta

Serveis d'alta tecnologia opuntera

Resta de sectors

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Portal Estadístic de la Generalitat. Elaboració pròpia a partir

del fitxer de microdades de l'Enquesta de Població Activa de l'INE.

No obstant això, l'índex de feminitat en els sectors de tecnologia alta i mitjana-alta

s'ha reduït entre 2013 i 2014. L'índex caigué en aquests sectors en 5,6 punts percentuals,

encara que la major reducció s'experimentà en els sectors d'alta tecnologia o tecnologia

punta, on es passà de 52 treballadores a 37 treballadores per cada 100 treballadors en el

sector. Al contrari, l'índex de feminitat en la resta de sectors augmentà en 1,6 punts

percentuals, que es va traduir en un lleuger increment del nombre de treballadores per cada

100 treballadors a la Comunitat Valenciana, que passà de 80,8 en 2013 a 81,4 en 2014.

(Gràfic 21).

79

Gràfic 21. Variació de l'índex de feminitat en els sectors d'activitat a la Comunitat

Valenciana, segons el grau de tecnologia. Variació absoluta 2013-2014.

0,6

-5,6

-2,0

-15,0

1,6

-16

-12

-8

-4

0

Tots els sectors Sectors de tecnologia alta i

mitjana-altaSectors manufacturers de

tecnologia alta i mitjana-alta Serveis d'alta tecnologia o puntera Resta de sectors

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Portal Estadístic de la Generalitat. Elaboració pròpia a partir

del fitxer de microdades de l'Enquesta de Població Activa de l'INE.

3.4.9. Societats laborals creades.

En 2014 es constituïren a la Comunitat Valenciana 72 societats laborals, 17 més que

en 2013. Aquestes societats laborals compten amb un total de 243 socis i sòcies, i la

participació de les dones suposa un percentatge del 30%. La menor representació femenina

entre les persones que constitueixen societats laborals també es repeteix en la resta de

comunitats autònomes. No obstant això, els percentatges que representen les dones en el

nombre de persones que han participat en la creació de societats mostren una dispersió

considerable, amb un rang de valors que oscil·len des del 10% de la Rioja al 46% de Balears.

(Gràfic 22).

80

Gràfic 22. Percentatge que representen les dones en els socis i sòcies inicials que

constitueixen societats laborals, segons CCAA. Any 2014.

10,00%

25,56%

26,32%

27,40%

29,29%

29,90%

30,04%

30,29%

32,59%

33,88%

33,96%

33,97%

34,65%

36,26%

36,53%

37,68%

39,13%

46,43%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

RIOJA (LA)

PAÍS BASC

CASTELLA-LA MANXA

GALÍCIA

EXTREMADURA

ARAGÓ


CASTELLA I LLEÓ

TOTAL CCAA

NAVARRA (C. FORAL DE)

ASTÚRIES (PRINCIPAT D')

ANDALUSIA

MADRID (COMUNITAT DE)

MÚRCIA (REGIÓ DE)

CATALUNYA

CANÀRIES

CANTÀBRIA

BALEARS (ILLES)

Font: Anuari d'Estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social 2014

Dels 243 sòcies i socis inicials de societats laborals de la Comunitat Valenciana

constituïdes en 2014, 196 eren socis i sòcies treballadors, i 47 socis i sòcies capitalistes. La

seua distribució per sexe mostra uns patrons significativament diferents. Així, mentre que

entre els socis i les sòcies treballadors/es les dones presenten una participació minoritària,

amb un percentatge del 26%, la distribució és molt més equitativa en el cas de sòcies i socis

capitalistes, on les dones representen el 47% dels socis d'aquest tipus. (Gràfic 23).

Gràfic 23. Sòcies i socis inicials de les societats laborals, segons tipus de soci i sexe.

Comunitat Valenciana i Espanya. Any 2014.

70%

74%

53%

30%

26%

47%

0%

20%

40%

60%

80%

Socis totals Socis treballadors Socis capitalistes

Homes Dones Font:Anuario d'Estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social 2014

81

3.4.10. Cooperatives constituïdes.

L'any 2014 es constituïren a la Comunitat Valenciana un total de 132 cooperatives,

de manera que el nombre de cooperatives de la Comunitat Valenciana aconseguí la xifra de

1.198 cooperatives, quatre més que les registrades l'any 2013.

Utilitzant les dades dels registres autonòmics, trobem que les cooperatives creades

en 2014 amb àmbit territorial de la Comunitat Valenciana tenien un total de 391 socis i

sòcies inicials, dels quals 134 eren dones. La menor participació de les dones en les

cooperatives també s'aprecia quan s'analitzen les dades de les cooperatives creades segons

la seua classe. El 93% de les cooperatives constituïdes en 2014 eren cooperatives de treball

associat, i les dones representaven el 33% dels seus socis inicials. La representació femenina

és lleugerament superior en les cooperatives agràries constituïdes en aquest any, encara que

es manté per davall del 40% dels socis inicials. (Gràfic 24).

Gràfic 24. Sòcies i socis inicials de les cooperatives constituïdes amb àmbit territorial de la

Comunitat Valenciana, per classe de cooperativa. Any 2014.

65,7% 66,8%

61,9%

34,3% 33,2%

38,1%

0%

20%

40%

60%

80%

Cooperatives totals Cooperatives de treball associat Cooperatives agràries

Homes Dones Font: Anuari d'Estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social 2014

No obstant això, les cooperatives continuen tenint una importància destacada per a

l'ocupació femenina, com es mostra en analitzar les dades del personal treballador del total

de cooperatives inscrites en la Seguretat Social a 31 de desembre de 2014. El percentatge

de dones que treballen en les cooperatives supera, en la majoria de les comunitats

autònomes, el 40% del total. Les treballadores són majoritàries en diverses de les

comunitats autònomes, entre les quals es troba la Comunitat Valenciana, amb un

percentatge de treballadores del 55%, i que arriben al 64% en el País Basc. (Gràfic 25).

82

Gràfic 25. Percentatge que representen les dones en les treballadores i treballadors de les

cooperatives inscrites en la Seguretat Social a 31 de desembre de 2014, segons CCAA.

30,87%

39,12%

39,84%

41,83%

42,65%

43,16%

43,18%

44,02%

45,52%

50,26%

51,72%

52,68%

55,32%

55,59%

57,48%

58,73%

60,96%

64,82%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

CASTELLA-LA MANXA



ARAGÓ

CANTÀBRIA

GALÍCIA

CANÀRIES

ANDALUSIA

MÚRCIA (REGIÓ DE)

TOTAL CCAA


RIOJA (LA)


BALEARS (ILLES)

CATALUNYA

PAÍS BASC

Font: Anuari d'Estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social 2014.

3.4.11. Treball autònom.

A data 30 de juny de 2015, hi havia a la Comunitat Valenciana un total de 338.437

persones afiliades per compte propi en la Seguretat Social, de les quals 191.443 constituïen

el col·lectiu de persones autònomes pròpiament dit, és a dir, no integrades en societats

mercantils, cooperatives o altres entitats societàries, ni registrades com a part d'algun règim

especial de la Seguretat Social.

El personal autònom pròpiament dit a la Comunitat Valenciana estava compost en

aquesta data per 68.760 dones i 122.683 homes, de manera que les treballadores

autònomes representen el 35,9% del total del col·lectiu, percentatge molt semblant al de la

resta de comunitats autònomes. De fet, les dones autònomes figuren amb percentatges

compresos entre el 29,7% i el 42,7% del total del treball autònom en les autonomies. (Gràfic

26).

83

Gràfic 26. Percentatge que representen les treballadores autònomes en el col·lectiu de

treballadors autònoms pròpiament dit, segons CCAA, a 30 de juny de 2015.

29,7%

29,7%

30,7%

31,8%

32,3%

33,0%

33,4%

34,1%

34,3%

34,5%

34,5%

34,5%

34,9%

35,7%

35,9%

36,9%

41,0%

42,7%

0% 10% 20% 30% 40%

CASTELLA-LA MANXA

CASTELLA I LLEÓ

EXTREMADURA

RIOJA (LA)

ARAGÓ



BALEARS (ILLES)

ANDALUSIA

TOTAL CCAA

CANÀRIES

CATALUNYA

MÚRCIA (REGIÓ DE)

PAÍS BASC


CANTÀBRIA


GALÍCIA

Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social

El percentatge de dones dins del col·lectiu de treball autònom ha continuat el seu

lent però continu ritme de creixement. Ha passat d'un percentatge de participació del 34,7%

en 2013 al 35,8% en 2014. No obstant això, la situació roman lluny de reflectir una

representació per sexe equilibrada i l'ocupació autònoma continua sent una ocupació amb

presència majoritària masculina. (Gràfic 27).

Gràfic 27. Evolució del percentatge de dones en l'ocupació autònoma pròpiament dita a la

Comunitat Valenciana. Període 2010-2014.

35,8%34,7%33,5%33,7% 33,2%

0%

10%

20%

30%

40%

2.010 2.011 2.012 2.013 2.014

Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social

84

3.5. EDUCACIÓ

3.5.1. Matriculació d'alumnes en ensenyaments no universitaris.

En el curs acadèmic 2013-2014, la Comunitat Valenciana registrà un total de

858.469 alumnes matriculats en ensenyaments de règim general, amb una distribució

equitativa entre sexes: 51% d'homes i 49% de dones. Atés que les diferències en sexe en les

ensenyaments obligatòries estarien determinades per factors demogràfics, les diferències

més significatives a destacar es trobarien en ensenyaments postobligatoris, és a dir,

Batxillerat i Formació Professional de grau mitjà i superior. Així, en Batxillerat s'aprecia un

nombre més gran d'alumnes matriculades que d'alumnes, mentre que en Formació

Professional de grau mitjà es dóna la situació contrària. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Alumnat matriculat en règims d'ensenyament general a la Comunitat Valenciana,

per sexe. Curs 2013-2014.

-

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

Homes 20.217 79.114 158.551 1.806 96.833 29.417 24.428 21.382 7.938

Dones 18.682 74.606 150.791 1.116 94.310 34.513 19.642 21.152 3.971

E. Infantil primer cicle

E. Infantil segon cicle

E. PrimàriaEducació Especial

ESO Batxillerat CF FP grau mitjàCF FP grau

superior

Programes de qualificació professional

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística dels ensenyaments no universitaris.

NOTES: En Batxillerat i els estudis de Formació Professional (grau mitjà i superior) s'ha inclòs l'alumnat d'ensenyament a distància.

L'anàlisi de les taxes d'escolarització per gènere mostra diferències entre dones i

homes. Així, les taxes d'escolarització en ensenyaments no universitaris a l'edat de 17 anys

són superiors en el cas de les dones, cosa que mostra la menor propensió de les dones a

l'abandó dels estudis en edats primerenques. També destaca la major taxa d'escolarització

de les dones de 17 anys en la segona etapa d'Educació Secundària, que és el nivell educatiu

que li correspondria a aquesta edat. (Gràfic 2).

85

Gràfic 2. Taxes d'escolarització als 17 anys a la Comunitat Valenciana, per nivell educatiu i

sexe. Curs 2013-2014.

10,1%

74,6%

92,7%

9,1%

82,6%85,7%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Total Educació Obligatòria 2a etapa Educació Secundària

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística dels ensenyaments no universitaris.

3.5.2. Alumnat matriculat en estudis de Batxillerat.

En el curs 2013-2014, es matricularen en Batxillerat a la Comunitat Valenciana un

total de 34.050 dones i 28.910 homes. Aquesta major presència femenina es manté en totes

les modalitats, a excepció de Ciències i Tecnologia, on el percentatge de dones matriculades

respecte a l'alumnat total és del 48%. Les diferències són molt més importants en la resta de

branques de coneixement, principalment, en les branques relacionades amb arts, amb un

percentatge de dones que supera el 60% de l'alumnat. (Gràfic 3).

86

Gràfic 3. Alumnat matriculat en Batxillerat a la Comunitat Valenciana segons branca de

coneixement i sexe. Curs 2013-2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

Homes 45,9% 35,7% 39,2% 41,2% 52,3% 50,8%

Dones 54,1% 64,3% 60,8% 58,8% 47,7% 49,2%

Totes les modalitatsArts (Arts Plàstiques,

Disseny i Imatge)Arts (Arts Escèniques,

Música i Dansa)Humanitats i Ciències

SocialsCiències i Tecnologia No distribuït per modalitat

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística dels Ensenyaments no universitaris.

3.5.3. Esperança de vida escolar i taxa d'idoneïtat de les edats de l'ensenyament

educatit obligatori.

L'esperança de vida escolar indica el nombre mitjà d'anys de permanència previsible

en el sistema educatiu d'un xiquet/a què comença els estudis als 6 anys d'edat. Per al cas de

l'ensenyament no universitari, en els últims anys la diferència entre dones i homes en el

nombre d'anys de permanència en el sistema educatiu s'ha reduït. De fet, l'esperança de

vida escolar per al curs 2013-2014 és pràcticament la mateixa per a dones que per a homes.

(Gràfic 4).

87

Gràfic 4. Esperança de vida escolar als 6 anys en tots els ensenyaments a la Comunitat

Valenciana, segons sexe. Curs 2010-2011 a 2013-2014.

14,2

15,5

14,2 14,4

15,3

16,1

14,5 14,5

0,0

5,0

10,0

15,0

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris.

Un altre dels indicadors de la situació de l'educació a la Comunitat Valenciana és la

taxa d'idoneïtat, que expressa el percentatge de l'alumnat matriculat en el curs que li

correspondria per la seua edat. Com es pot apreciar, les taxes d'idoneïtat són decreixents

amb l'edat, a causa, probablement, de la creixent dificultat del contingut acadèmic dels

cursos. No obstant això, també s'aprecia que les taxes d'idoneïtat són sempre superiors per

a les alumnes que per als alumnes i, a més, les diferències augmenten amb l'edat dels

alumnes. Les diferències per gènere són a penes de dos punts percentuals per a l'alumnat de

8 anys d'edat, però s'eleven a 10 punts percentuals per a l'alumnat de 15 anys. (Gràfic 5).

88

Gràfic 5. Taxes d'idoneïtat de les edats de l'ensenyament educatiu obligatori a la Comunitat

Valenciana, per sexe. Curs 2013-2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys


3.5.4. Les taxes de graduació en ensenyaments no universitaris.

En el curs acadèmic 2012-2013, es graduaren en els distints nivells d'ensenyaments

no universitaris a la Comunitat Valenciana un total de 129.939 alumnes, dels quals les dones

representen el 53% del total. Aquesta major presència femenina s'aprecia en l'alumnat

graduat en els ensenyaments secundaris, tant obligatori com postobligatori, i, sobretot, en

els cicles formatius de grau mitjà i superior, on les dones representen el 60% de l'alumnat

graduat. Al contrari, els homes són majoritaris en els graduats en Primària i, sobretot, en els

programes de qualificació professional inicial. (Gràfic 6).

89

Gràfic 6. Alumnat que acaba els seus estudis a la Comunitat Valenciana, per tipus

d'ensenyament i sexe. Curs acadèmic 2012-2013. 25.257

13.400

9.723

4.4935.253

1.658 1.700

23.638

15.621

12.299

6.6568.132

1.318 791

0

5000

10000

15000

20000

25000

Ed

ucac

ió Pr

imàr

ia

ES

O

Ba

txille

rat

CF

gra

u mitj

à

CF

gra

u su

perio

r

PC

PI -

Certi

ficat

aca

dèm

ic/pr

ofes

siona

litat

(m

òduls ob

ligat

or...

PC

PI -

Gradu

ats e

n ES

O (m

òduls vo

lunt

aris)

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística dels ensenyaments no universitaris. NOTES: Les dades d'Educació Primària es refereixen a l'alumnat que promociona l'últim curs/cicle. Així mateix, les dades de Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior inclouen els graduats a través d'educació a distància.

Una visió més clara del rendiment acadèmic de l'alumnat d'ensenyaments no

universitaris s'obté a través de les taxes brutes de graduació, definides com la relació entre

l'alumnat que acaba els estudis considerats, independentment de la seua edat, amb el total

de la població de l'edat teòrica de començament de l'últim curs de l'ensenyança. Les taxes de

graduació, així calculades, reflecteixen uns valors significativament superiors per al cas de

les dones que per als homes en tots els nivells educatius considerats, excepte els graduats

en ESO a través dels programes de capacitació professional inicial. (Gràfic 7).

Gràfic 7. Taxes brutes de població que es gradua en els distints ensenyaments no

universitaris a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Curs acadèmic 2012-2013.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

Homes 56,4% 7,3% 41,5% 19,3% 21,4%

Dones 70,2% 3,6% 56,0% 30,4% 35,6%

ESO (alumnat ESO) ESO a través de PCPI - Mòduls

voluntarisBatxillerat Tècnic Tècnic Superior

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de les ensenyaments no universitaris.

90

3.5.5. Abandó educatiu primerenc.

L'abandó educatiu primerenc es defineix com la proporció de la població entre 18 i 24

anys, ambdós inclosos, que ha aconseguit un nivell educatiu igual o menor al primer cicle

d'Ensenyament Secundari (segon cicle d'educació bàsica) i no segueixen cap tipus

d'ensenyament o formació. La proporció de dones entre 18 i 24 anys que no ha completat el

nivell d'educació secundària segona etapa és sempre inferior al percentatge d'homes en la

mateixa situació i, a pesar que en els últims anys han descendit els percentatges d'abandó

prematur per a ambdós sexes, les diferències per gènere encara continuen sent

significatives. Així, en 2013 el percentatge d'abandó prematur era del 26,2% per als homes,

mentre que en el cas de les dones el percentatge descendia al 17,6%. (Gràfic 8).

Gràfic 8. Abandó educatiu primerenc a la Comunitat Valenciana, per sexe. Anys 2003, 2008 i

2013.

42,2%

38,2%

26,2%

29,0%

26,8%

17,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

2003 2008 2013

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Les xifres de l'Educació a Espanya. Estadístiques i Indicadors. Edició 2015.

3.5.6. Alumnat repetidor en Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.

Les dades de l'alumnat repetidor en Educació Primària i Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana per al curs 2012-13 mostren també diferències

significatives per sexe. El percentatge d'alumnes que repeteixen curs és superior al

d'alumnes en tots els nivells educatius considerats. La principal diferència es troba en

l'alumnat de primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, que és el curs amb major

percentatge d'alumnat repetidor. Així, mentre que el 16,5% dels alumnes de primer de l'ESO

repetiren curs, aquesta situació només es produí en el 12,3% de les alumnes. (Gràfic 9).

91

Gràfic 9. Percentatge d'alumnat repetidor en Educació Primària i Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Curs acadèmic 2012-2013.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

HOMES 4,8% 4,9% 6,5% 16,5% 13,3% 14,8% 12,2%

DONES 3,9% 3,6% 4,2% 12,3% 10,7% 12,2% 9,9%

Primària 2n curs Primària 4t curs Primària 6é curs ESO 1r curs ESO 2n curs ESO 3r curs ESO 4t curs

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació. Edició 2015.

3.5.7. Proves d'accés a la universitat.

En les proves d'accés a la universitat (PAU) de 2014 es registraren un total de

25.765 matriculacions, de les quals 14.472 corresponien a les alumnes i 11.293 corresponen

als alumnes. Per tant, les dones representen el 56% de les matriculacions totals.

El percentatge de l'alumnat de Batxillerat que es presentà a les proves d'accés a la

universitat en la fase general i obtingué la qualificació d'apte va ser del 96%, tant en homes

com en dones. No obstant això, les dades d'aptes per convocatòria mostren percentatges

més favorables per als homes que per a les dones, sobretot en convocatòria extraordinària,

on el 88% dels alumnes presentats aprovaren, enfront del 86% de les dones. (Gràfic 10).

92

Gràfic 10. Percentatge d'alumnat procedent de Batxillerat que supera les proves d'accés a la

universitat en la fase general, respecte a l'alumnat matriculat a la Comunitat Valenciana,

segons sexe. Any 2014.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

Homes 96,01% 97,98% 88,01%

Dones 96,06% 97,92% 85,67%

Total PAU PAU genèrica convocatòria ordinària PAU genèrica convocatòria extraordinària

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de les proves d'accés a la universitat.

Tampoc s'aprecien diferències significatives entre dones i homes en la nota mitjana

de l'alumnat que es presenta a les proves selectives d'accés a la universitat. Les millors

notes les obté en la fase general l'alumnat que procedeix de Batxillerat, mentre que la nota

mitjana en la fase específica de l'alumnat que procedeix de Formació Professional no arriba

als 5 punts, amb uns resultats lleugerament més positius per a les dones. (Gràfic 11).

Gràfic 11. Nota mitjana de l'alumnat que es presenta a les proves d'accés a la universitat per

procediment d'accés, fase i sexe. Any 2014.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

Total 6,18 5,98 4,88

Dones 6,20 5,99 4,95

Nota mitjana fase general Batxillerat Nota mitjana fase específica Batxillerat Nota mitjana fase específica FP

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de les proves d'accés a la universitat.

93

3.5.8. Ensenyaments de règim especial.

En el curs 2013-2014, es matricularen en ensenyaments de règim especial a la

Comunitat Valenciana un total de 96.034 persones, de les quals 62.855 eren dones. Aquesta

major representació femenina s'observa en tots els ensenyaments, amb un percentatge de

dones que superen el 60% de l'alumnat total, excepte en els ensenyaments de música, on la

distribució per gènere és més equilibrada. Per la seua banda, el percentatge de dones entre

l'alumnat matriculat en ensenyaments de dansa arriba al 93%, i és, per tant, una especialitat

que a penes és triada per l'alumnat masculí. (Gràfic 12).

Gràfic 12. Alumnat matriculat en ensenyaments de règim especial a la Comunitat Valenciana,

per ensenyament i sexe. Curs 2013-2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Homes 34,5% 39,6% 47,8% 7,3% 40,0% 31,6%

Dones 65,5% 60,4% 52,2% 92,7% 60,0% 68,4%

TOTAL RÈGIM ESPECIALARTS PLÀSTIQUES I

DISSENYMÚSICA DANSA ART DRAMÀTIC IDIOMES


3.5.9. Educació de persones adultes.

Durant el curs acadèmic 2013-2014, la població que cursa educació de persones

adultes en ensenyaments de caràcter formal a la Comunitat Valenciana ascendia a un total

de 37.249 persones, de les quals un 53% eren dones i un 47%, homes. La majoria d'aquest

alumnat es troba matriculat en cursos d'Educació Secundària, que és l'única d'aquestes

ensenyances on el nombre d'homes supera el de dones. En la resta de grups representats en

el gràfic, la població femenina és majoritària. Hi destaca la matriculació en formació bàsica,

on les dones suposen el 63% del total d'alumnat en aquest nivell d'educació de persones

adultes. (Gràfic 13).

94

Gràfic 13. Alumnat d'educació de persones adultes matriculat en ensenyaments de caràcter

formal a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Curs acadèmic 2013-2014.

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

Homes 3.421 9.539 1.624 3.035

Dones 6.002 7.297 2.464 3.867

Formació bàsica Educació SecundàriaLlengua castellana i/o valenciana per a

immigrantsPreparació proves diversos nivells

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística de les ensenyaments No Universitàries.

Les diferències per sexe són molt més importants en el cas dels ensenyaments no

formals. De les 40.524 persones adultes matriculades en ensenyaments no formals en el

curs 2013-2014 a la Comunitat Valenciana, el 73% eren dones. Destaca, principalment, la

presència femenina en els cursos d'ampliació cultural i formació personal. (Gràfic 14).

Gràfic 14. Alumnat d'educació de persones adultes matriculat en ensenyaments de caràcter

no formal a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Curs acadèmic 2013-2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

Homes 26,8% 41,4% 25,6% 26,9%

Dones 73,2% 58,6% 74,4% 73,1%

Tots els ensenyamentsAlfabetització i formació

inicialAmpliació cultural/ Formació

personalAltres cursos/sense

distribuir

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadística dels ensenyaments no universitaris

95

3.6. ESPORT

3.6.1. Pràctica d'esports.

Les dades de l'Enquesta d'Hàbits Esportius a Espanya en 2010 indicaven que la

pràctica esportiva estava difosa entre la població valenciana, amb un 40% d'habitants de la

Comunitat realitzant algun tipus d'activitat esportiva. No obstant això, existien unes

diferències considerables entre dones i homes, perquè mentre el 51,4% dels homes

manifestaven realitzar esports, en el cas de les dones aquest percentatge disminuïa al

31,1%. Així mateix, els percentatges de població que practica esports descendeixen quan

s'analitza la freqüència d'aquestes pràctiques, però la bretxa entre gèneres es manté. En

concret, si es considera la població que realitza esports almenys una vegada a la setmana, es

té que el percentatge d'homes descendeix al 48,6%, mentre que el de dones s'estableix en

el 29,1%, cosa que reflecteix una diferència de quasi 20 punts percentuals. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Persones que practiquen esport a la Comunitat Valenciana, segons freqüència i sexe. 2010.

51,4%

48,6%

31,1%

29,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Practiquen esports Almenys una vegada a la setmana

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Consell Superior d'Esports. Enquesta d'Hàbits Esportius a Espanya. 2010

La distribució del temps dedicat a realitzar esports també ofereix diferències entre

dones i homes. D'acord amb les dades de l'Enquesta d'Ocupació del Temps 2009-2010,

publicada per l'INE, els homes a la Comunitat Valenciana dedicaven a esports i activitats a

l'aire lliure una mitjana de dos hores amb cinc minuts, mentre que el temps dedicat per les

dones a aquestes activitats era d'una hora i 48 minuts. Per tant, no sols hi havia un major

percentatge d'homes que practicaven esports sinó que, a més, també destinaven més temps

a la seua pràctica. De fet, la distribució mitjana d'activitats en un dia mostra que els homes

destinen el 3,33% del seu temps a l'esport i activitats a l'aire lliure però en el cas de les

dones aquestes activitats només ocupen el 2,57% del seu temps.

96

Les dades de l'Enquesta Nacional de Salut també ofereixen informació sobre la

pràctica d'activitat física. L'enquesta mostra el percentatge de població de 15 a 69 anys que

realitzà activitats físiques durant els últims set dies anteriors a la data de l'enquesta. En el

cas de la Comunitat Valenciana, s'aprecien diferències en gènere quant a la intensitat de

l'activitat física realitzada. Així, els homes presenten percentatges superiors en activitat física

intensa i moderada, mentre que els majors percentatges en les dones es troben en activitat

física lleugera. (Gràfic 2).

Gràfic 2. Distribució percentual de l'activitat física realitzada en els últims set dies, segons

intensitat i sexe. Comunitat Valenciana. 2011-2012.

0%

20%

40%

60%

HOMES 25,37% 20,03% 48,50% 6,10%

DONES 11,10% 16,25% 65,77% 6,88%

ACTIVITAT FÍSICA INTENSA ACTIVITAT FÍSICA MODERADA ACTIVITAT FÍSICA LLEUGERA NO REALITZA CAP ACTIVITAT

Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i Institut Nacional d'Estadística. Enquesta Nacional de Salut 2011/12

A través de l'Enquesta Nacional de Salut també es poden obtindre dades sobre

sedentarisme en dones i homes. Els resultats mostren que el sedentarisme pareix estar més

estés en les dones que en els homes a la Comunitat Valenciana. De fet, mentre que només el

29,56% dels homes es declaraven sedentaris, en el cas de les dones el percentatge ascendia

al 42,77%. Els majors percentatges femenins de sedentarisme també s'observen a escala

estatal, encara que les diferències entre gèneres són lleugerament menors. A més, els

percentatges de persones que es declaren sedentàries, tant dones com homes, són majors a

Espanya que a la Comunitat Valenciana. (Gràfic 3).

97

Gràfic 3. Persones de la Comunitat Valenciana que es declaren sedentàries, segons sexe.

2011-2012.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

NO 64,14% 70,44% 53,36% 57,23%

SÍ 35,86% 29,56% 46,64% 42,77%

HOMES ESPANYA HOMES C. VALENCIANA DONES ESPANYA DONES C.VALENCIANA

Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i Institut Nacional d'Estadística. Enquesta Nacional de Salut 2011/12

3.6.2. Participació de la població valenciana en competicions esportives.

L'any 2014 existien a la Comunitat Valenciana un total de 347.140 llicències

federades esportives en vigor, que permeten la participació en activitats o competicions

esportives oficials d'àmbit estatal d'una determinada modalitat esportiva. No obstant això,

d'aquestes llicències només 60.956 corresponien a dones, la qual cosa significa que el 82,4%

de les llicències en vigor corresponen a homes. A més, aquesta important desigualtat en les

llicències federades no ha variat significativament en els últims anys, de manera que la

participació de dones entre els esportistes federats no ha superat en cap dels anys analitzats

el percentatge del 18%. (Gràfic 4).

98

Gràfic 4. Llicències federades esportives a la Comunitat Valenciana, per sexe. Període 2010 -

2014.

0%

20%

40%

60%

80%

Homes 83,3% 83,4% 84,0% 83,0% 82,4%

Dones 16,7% 16,6% 16,0% 17,0% 17,6%

2010 2011 2012 2013 2014

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Consell Superior d'Esports. Estadística d'Esport Federat.

Per modalitats esportives, la presència masculina és majoritària en quasi totes les

especialitats. Així, en tan sols cinc modalitats esportives les llicències federades femenines

superen a les masculines, destacant en gimnàstica, on les dones suposen el 93,5% del total

de llicències federades d'aquesta modalitat. Les altres modalitats amb presència majoritària

femenina en esport federat són voleibol, hípica, patinatge i ball esportiu. Per la seua banda,

els homes tenen una presència quasi total, superant el 90% del total de llicències federades,

en modalitats com ara escacs, pesca i ciclisme, i amb percentatges superiors al 99% en

billar, caça i espeleologia. (Quadre 1).

99

Quadre 1. Llicències federades esportives a la Comunitat Valenciana, segons modalitat i

sexe. Any 2014.

Total Homes DonesDistrib. % homes

Distrib. % dones

Total modalitats esportives 347.140 286.184 60.956 82,4% 17,6% Activitats subaquàtiques 3.578 3.072 506 85,9% 14,1% Aeronàutica 1.780 1.743 37 97,9% 2,1% Escacs 1.832 1.754 78 95,7% 4,3% Atletisme 4.761 2.710 2.051 56,9% 43,1% Automobilisme 513 438 75 85,4% 14,6% Bàdminton 600 303 297 50,5% 49,5% Ball de competició 390 182 208 46,7% 53,3% Bàsquet 30.905 23.116 7.789 74,8% 25,2% Handbol 9.968 7.285 2.683 73,1% 26,9% Beisbol i softbol 359 255 104 71,0% 29,0% Billar 417 416 1 99,8% 0,2% Bitlles 778 516 262 66,3% 33,7% Boxa 271 256 15 94,5% 5,5% Caça 40.271 39.815 456 98,9% 1,1% Ciclisme 8.305 7.997 308 96,3% 3,7% Columbicultura 8.700 8.480 220 97,5% 2,5% Columbofília 271 258 13 95,2% 4,8% Esport discapacitat física 241 193 48 80,1% 19,9%

Esport discapacitat intel·lectual 331 198 133 59,8% 40,2% Esports per cecs 163 135 28 82,8% 17,2% Esports per a sords 60 53 7 88,3% 11,7%

Esport paràlisi i lesió cerebral 247 164 83 66,4% 33,6% Esport d'hivern 24 20 4 83,3% 16,7% Esgrima 338 228 110 67,5% 32,5% Espeleologia 3 3 - 100,0% 0,0% Esquí nàutic 31 29 2 93,5% 6,5% Futbol 91.624 86.404 5.220 94,3% 5,7% Futbol americà 415 385 30 92,8% 7,2% Gossos llebrers 20 16 4 80,0% 20,0% Gimnàsia 1.224 59 1.165 4,8% 95,2% Golf 19.648 13.765 5.883 70,1% 29,9% Halterofília 384 351 33 91,4% 8,6% Hípica 2.409 747 1.662 31,0% 69,0% Hoquei 909 565 344 62,2% 37,8% Judo 4.962 4.015 947 80,9% 19,1% Karate 8.230 6.312 1.918 76,7% 23,3% Kick-boxing 131 107 24 81,7% 18,3% Lluites olímpiques 714 663 51 92,9% 7,1% Muntanya i escalada 16.297 12.612 3.685 77,4% 22,6% Motociclisme 2.529 2.387 142 94,4% 5,6% Motonàutica 41 38 3 92,7% 7,3% Natació 6.230 3.435 2.795 55,1% 44,9% Orientació 1.401 899 502 64,2% 35,8% Pàdel 4.561 3.268 1.293 71,7% 28,3% Patinatge 3.097 1.215 1.882 39,2% 60,8% Pilota 866 838 28 96,8% 3,2% Pesca i pesca al llançat 9.101 8.678 423 95,4% 4,6% Petanca 1.082 921 161 85,1% 14,9% Piragüisme 628 504 124 80,3% 19,7% Rem 2.529 1.510 1.019 59,7% 40,3% Rugbi 2.561 2.348 213 91,7% 8,3% Salvament i socorrisme 1.058 721 337 68,1% 31,9% esquaix 113 108 5 95,6% 4,4% Surf 2.582 1.874 708 72,6% 27,4% Taekwondo 3.375 2.126 1.249 63,0% 37,0% Tennis 10.982 7.807 3.175 71,1% 28,9% Tennis de taula 587 533 54 90,8% 9,2% Tir al plat 420 390 30 92,9% 7,1% Tir amb arc 473 410 63 86,7% 13,3% Tir olímpic 5.323 4.968 355 93,3% 6,7% Triatló 3.461 2.898 563 83,7% 16,3% Vela 15.413 10.849 4.564 70,4% 29,6% Voleibol 6.623 1.839 4.784 27,8% 72,2%

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Consell Superior d'Esports. Estadística d'Esport Federat.

100

No obstant això, aquestes diferències entre gèneres no s'aprecien en observar la

participació en campionats nacionals. L'any 2014 participaren en campionats d'Espanya en

edat escolar un total de 436 esportistes de la Comunitat Valenciana, dels quals 214 eren

dones i 222 homes. Una situació semblant es produeix en el cas dels campionats d'Espanya

universitaris, en els quals participaren 297 homes i 245 dones. (Gràfic 5).

Gràfic 5. Percentatge de dones de la Comunitat Valenciana participants en campionats

d'Espanya, segons tipus de campionat. Període 2013-2014.

222

297

214

245

0

50

100

150

200

250

300

Campeonats en edat escolar Campeonats universitaris

Homes Dones Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Consell Superior d'Esports. Subdirecció General de Promoció Esportiva i Esport Paralímpic.

3.6.3. Esportistes d'elit.

La Resolució d'1 d'abril de 2015, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport,

elaborà la llista d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana de l'any 2015, que corresponia

a resultats esportius de l'any 2014. En la dita llista s'arrepleguen un total de 2.720

esportistes, dels quals 1.103 són dones, la qual cosa suposa el 41% del total d'esportistes

d'elit de la Comunitat Valenciana. Aquesta menor participació de les dones a es repeteix en

cada un dels nivells. Així, en el nivell A les dones només representen el 39%, mentre que en

el nivell promoció la participació femenina se situa en el 42%. (Gràfic 6).

101

Gràfic 6. Esportistes d'elit a la Comunitat Valenciana, segons nivell i sexe. Any 2015.

0%

20%

40%

60%

Homes 59,4% 61,2% 62,9% 57,7%

Dones 40,6% 38,8% 37,1% 42,3%

Total nivells Nivell A Nivell B Nivell promoció

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la llista d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana. (DOCV núm. 7500, de 08.04.2015).

En el nivell més elevat, nivell A, estan classificades 54 dones, que es troben

principalment en les modalitats de rem, gimnàstica, judo i pilota valenciana, que concentren

conjuntament al 31% de les dones classificades en aquest nivell. Altres modalitats amb

presència femenina són tenis, futbol i vela. (Gràfic 7).

Gràfic 7. Distribució de les esportistes d'elit classificades en el nivell A a la Comunitat

Valenciana, per modalitats esportives. 2015.

9%

7% 7% 7%

6% 6% 6% 6%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Rem Gimnàsia Judo Pilota valenciana Futbol Tennis Tiro al plat Vela

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la llista d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana. (DOCV núm. 7500, de 08.04.2015).

102

3.7. SALUT

3.7.1. Esperança de vida al naixement i als 65 anys.

L'esperança de vida al naixement, definida com el nombre mitjà d'anys de vida que

viuria una persona si al llarg de la seua vida estiguera sotmesa a les taxes de mortalitat

específiques corresponents al període de referència, era per a les dones a la Comunitat

Valenciana en 2014 de 85,11 anys, valor semblant a l'existent en la resta de comunitats

autònomes. De fet, les diferències entre les comunitats autònomes en esperança de vida al

naixement de les dones se situen per davall dels tres anys. L'extrem superior de la

classificació l'ocupa la Rioja, amb una esperança de vida de 87 anys, enfront d'Andalusia

que, amb una esperança de vida de les dones de 84,6 anys, es trobaria al final de la

classificació. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Esperança de vida al naixement de les dones, segons comunitat autònoma. Any

2014.

84,58

84,74

85,02

85,11

85,17

85,32

85,48

85,85

86,04

86,05

86,09

86,17

86,20

86,45

86,57

86,79

86,99

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

Andalusia

Canàries

Múrcia, Regió de


Astúries, Principat d'

Balears, Illes

Extremadura

Aragó

Catalunya

Cantàbria

Castella - La Manxa

Galícia

País Basc


Castella i Lleó


Rioja, La

Font: Institut Nacional d'Estadística. Indicadors demogràfics bàsics.

La bretxa en esperança de vida entre dones i homes a la Comunitat Valenciana se

situa en 5,1 anys, ja que l'esperança de vida dels homes és de 80 anys. No obstant això, en

els últims anys s'aprecia una reducció en la bretxa entre l'esperança de vida de dones i

homes, encara que les dones continuen tenint una esperança de vida superior, les diferències

s'han reduït en un any en l'últim decenni. (Gràfic 2).

103

Gràfic 2. Esperança de vida al naixement a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Anys

2005, 2010 i 2014.

76,678,8 80,0

82,784,4 85,1

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

2005 2010 2014

Homes Dones


Una característica de les últimes dècades ha sigut la millora de les expectatives de

vida en les persones d'edat madura i avançada. Per això, té sentit analitzar l'esperança de

vida de les persones majors, considerant així l'horitzó d'anys de vida als 65 anys. En el cas

de la Comunitat Valenciana, l'esperança de vida als 65 anys en 2014 és de 19 anys per als

homes i de 22,4 anys per a les dones. Aquesta esperança de vida ha estat augmentant de

manera continua en les últimes anys, tant en homes com en dones, però la bretxa de gènere

s'ha mantingut constant. Així, entre 2005 i 2014, l'esperança de vida als 65 anys ha

augmentat en 2 anys, tant en homes com en dones, per la qual cosa les diferències s'han

mantingut constants. (Gràfic 3).

Gràfic 3. Esperança de vida als 65 anys a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Anys 2005,

2010 i 2014.

16,9

18,2

19,0

20,4

21,922,4

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

2005 2010 2014

Homes Dones


104

3.7.2. Principals causes de mort.

L'any 2013 es registraren a la Comunitat Valenciana un total de 20.774 defuncions

d'homes i 19.745 defuncions de dones. Les causes d'aquestes defuncions, utilitzant la llista

reduïda de causes de mort CIÍ-10, presenta importants diferències entre dones i homes.

Per al cas dels homes, les sis principals causes de mort, cada una d'aquestes

comptant amb més de 900 defuncions, suposaven, en conjunt, el 36,4% del total de

defuncions masculines en aquest any, destacant, principalment, els tumors malignes de la

tràquea, dels bronquis i del pulmó, que representaven el 9,1% de les defuncions, i altres

malalties isquèmiques del cor, amb un percentatge del 6,3%. (Gràfic 4).

Gràfic 4. Principals causes de mort d'homes a la Comunitat Valenciana, segons la llista

reduïda de causes de mort CIÍ-10. Any 2013.

Tumor maligne de la tràquea, bronquis i pulmó

9,1%

Altres malalties isquèmiques del cor6,3%

Malalties cròniques de les vies respiratòries

5,9%

Malalties cerebrovasculars5,8%

Infart agut de miocardi4,9%

Altres malalties del cor4,3%

Resta de malalties63,6%

Font: Institut Nacional d'Estadística. Defuncions classificades per causa de mort.

Per a les dones, les sis principals causes de mort en 2013 representaven el 36,3%

del total de defuncions de dones en aquest any i destaquen les malalties cerebrovasculars,

amb un 8,2% del total de defuncions, i els transtorns mentals orgànics, senil i presenil, amb

un percentatge del 6,2%. En les principals causes de dones i homes coincideixen, encara que

en distinta posició, tres de les malalties: malalties cerebrovasculars, altres malalties del cor i

altres malalties isquèmiques del cor. (Gràfic 5).

105

Gràfic 5. Principals causes de mort de dones a la Comunitat Valenciana, segons la llista

reduïda de causes de mort CIÍ-10. Any 2013.

Malalties cerebrovasculars8,2%

Trastorns mentals orgànics, senil i presenil

6,2%

Altres malalties del cor6,1%

Malaltia d'Alzheimer5,6%

Insuficiència cardíaca5,4%

Altres malalties isquèmiques del cor4,9%

Resta de malalties63,7%

Font: Institut Nacional d'Estadística. Defuncions classificades per causa de mort.

L'anàlisi de les principals causes de defunció també es pot realitzar a través de les

taxes estandarditzades de mortalitat, que ofereix l'avantatge de comparabilitat amb la resta

de les comunitats autònomes, en utilitzar una estructura d'edats i sexe comú. Per a la

Comunitat Valenciana s'obté que la taxa de mortalitat estandarditzada en tant per mil era de

6,86 per mil per al cas dels homes i de 6,42 per mil per al cas de les dones.

Si es realitza l'anàlisi per causa de mort, utilitzant els capítols de la 10ª revisió de la

CIÍ, es pot apreciar que les principals diferències per gènere en les taxes de mortalitat

estandarditzades es troben, sobretot, en la incidència de tumors, que és la principal causa de

mortalitat en el cas dels homes, amb una taxa del 2,41 per mil, mentre que en el cas de les

dones la taxa no arriba al 1,6 per mil. Altres diferències significatives es troben en les

malalties del sistema circulatori, amb major incidència en les dones, i en les causes externes

de mortalitat, amb una taxa de mortalitat estandarditzada masculina que doblega la de les

dones. (Gràfic 6).

106

Gràfic 6. Taxes estandarditzades de mortalitat per causa de mort (capítols de la 10a revisió

de la CIÍ) a la Comunitat Valenciana, segons sexe, en tant per mil. Any 2013.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Homes 2,41 0,18 0,18 0,31 1,89 0,76 0,36 0,18 0,3

Dones 1,57 0,26 0,38 0,49 2,15 0,53 0,29 0,23 0,16

TumorsMalalties

endocrines, nutricionals i

Trastorns mentals i del

comportament

Malalties del sistema nerviós i

d'òrgans de

Malalties del sistema

circulatori


respiratori

Malalties del sistema digestiu


genitourinari

Causes externes de mortalitat

Font: Institut Nacional d'Estadística. Defuncions classificades per causa de mort. NOTA: En el gràfic no s'han inclòs les causes de mort amb unes taxes estandarditzades no superiors al 0,1 per mil.

3.7.3. Estat de salut percebut de la població.

L'Enquesta de Condicions de Vida aporta informació sobre la percepció subjectiva de

l'estat general de salut per a la població de 16 i més anys. Les dades per a la Comunitat

Valenciana mostren diferències significatives en les valoracions de dones i homes sobre el

seu estat de salut. El percentatge d'homes amb estat de salut percebut com a bo o molt bo

és superior al de les dones. En concret, el 78% dels homes manifestaven un estat de salut

bo o molt bo, mentre que el percentatge de dones que manifestaven trobar-se en aquests

estats de salut se situava 10 punts percentuals per davall. Al contrari, el percentatge de

dones que percebien la seua salut com a roïna o molt roïna era del 10%, mentre que per als

homes el percentatge era del 7%. (Gràfic 7).

107

Gràfic 7. Estat general de salut percebut per la població valenciana, segons sexe. Any 2013.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

Homes 20,9% 56,9% 15,0% 5,1% 2,0%

Dones 14,3% 52,8% 22,8% 7,4% 2,7%

Molt bo Bo Regular Dolent Molt dolent

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Indústria, Comerç i Treball. Explotació extensa de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE.

El pitjor estat de salut percebut per les dones es pot deure, entre altres coses, a la

major longevitat de les dones, així com a la major incidència de malalties cròniques. De fet,

les dades de l'Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 mostraven un major percentatge de

dones amb alguna malaltia o problema crònic de salut percebut: mentre que el 47,4% de les

dones de la Comunitat Valenciana entrevistades sostenien tindre alguna malaltia o problema

crònic de salut percebut, el percentatge per als homes era 10 punts percentuals menors.

Aquesta major incidència de malaltia o problemes crònics en les dones es repetia per a cada

una de les principals malalties cròniques mencionades en l'enquesta. (Gràfic 8).

Gràfic 8. Percentatge de dones i homes (de 15 i més anys) a la Comunitat Valenciana que

manifestaren tindre problemes o malalties cròniques o de llarga evolució en els últims 12

mesos, segons tipus de problema o malaltia. Anys 2011-2012.

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

Homes 15,24% 4,17% 9,99% 9,78% 12,90% 6,36% 16,76% 3,39% 4,61% 0,75%

Dones 19,28% 22,20% 25,62% 24,58% 23,27% 11,29% 21,72% 12,66% 13,03% 9,97%

Tensió altaVarices en les

camesArtrosi, artritis o

reumatismeDolor d'esquena crònic (cervical)

Dolor d'esquena crònic (lumbar)

Al·lèrgia crònica (asma al·lèrgica

exclosa)Colesterol alt

Ansiedat crònica

Migranya o mal de cap freqüent

Desagregacions: Sexe: Homes,

Dones

Font: Institut Nacional d'Estadística. Enquesta Nacional de Salut 2011-2012.

108

3.7.4. Morbiditat hospitalària.

Els resultats de l'Enquesta Nacional de Salut 2011-2012 mostraven que el 6,8% dels

homes valencians entrevistats manifestaven haver estat hospitalitzats en els últims 12

mesos, mentre que en les dones el percentatge era del 8,6%. Al contrari, l'estada mitjana

hospitalària era menor en el cas de les dones que dels homes, amb unes estades mitjanes de

4,5 dies i 6,1 dies, respectivament.

Per la seua banda, segons l'Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2013, a la Comunitat

Valenciana es computaren un total de 2.698.306 estades hospitalàries, de les quals el 48%

corresponien a dones. La distribució per gènere de les estades hospitalàries, segons el

diagnòstic principal, és prou equilibrada, de manera que les dones mostren uns percentatges

inferiors al dels homes en quasi totes les causes d'hospitalització. De fet, excloent les

complicacions de l'embaràs, només en tres dels diagnòstics principals presenten les dones

unes majors taxes que els homes, i en totes aquestes el percentatge de les estades

hospitalàries de dones és inferior al 52%. Les dones presenten més estades hospitalàries en

malalties endocrines, de la nutrició i metabòliques i transtorns de la immunitat, i en malalties

del sistema osteomioarticular i teixit connectiu. Per la seua banda, destaquen els majors

percentatges d'estades hospitalàries masculines en transtorns mentals i malalties de l'aparell

respiratori.

109

Taula 1. Estades hospitalàries a la Comunitat Valenciana, segons diagnòstic principal i sexe.

Any 2013.

Causes d'estades hospitalàries Total % Dones

Totes les causes 2.698.306 47,59%

Malalties infeccioses i parasitàries 93.235 42,7%

Neoplàsias 351.543 42,7%

Malalties endocrines, de la nutrició i metabòliques i trastorns de la immunitat 48.791 51,8%

Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 26.863 48,7%

Trastorns mentals 183.571 36,4%

Malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits 77.145 47,6%

Malalties del sistema circulatori 419.944 42,5%

Malalties de l'aparell respiratori 294.727 41,7%

Malalties de l'aparell digestiu 303.301 44,3%

Malalties de l'aparell genitourinari 131.871 50,1%

Complicacions de l'embaràs, part i puerperi 149.679 100,0%

Malalties de la pell i el teixit subcutani 27.529 45,8%

Malalties del sistema osteomioarticular i teixit connectiu 126.788 51,8%

Anomalia congènita 17.513 43,1%

Certes malalties amb origen en el període perinatal 58.780 45,0%

Símptomes, signes i estats mal definits 84.811 47,1%

Lesions i enverinaments 244.275 50,2%

Només diagnòstics principals. (classificació suplementària de factors que influeixen en l'estat de salut) 55.186 45,0%

Altes sense diagnòstic 2.754 47,3% Font: Institut Nacional d'Estadística. Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2013

3.7.5. Consum de tabac, alcohol i altres drogues.

D'acord amb les dades de l'Enquesta Nacional de Salut 2011-12, el 27,6% de

persones entrevistades de la Comunitat Valenciana manifestaven ser fumadores diaris. No

obstant això, la distinció per gènere planteja unes importants diferències en l'extensió de

l'hàbit de consum de tabac entre dones i homes. Així, el 22,8% de les dones entrevistades es

consideraven fumadores diàries, mentre que el percentatge s'elevava en el cas dels homes al

32,5%. Anàlogament, el 60,5% havien declarat no ser fumadores, un percentatge que era

22,3 punts percentuals superior al dels homes. (Gràfic 9).

110

Gràfic 9. Distribució de la població segons hàbit de consum de tabac i gènere a la Comunitat

Valenciana. Anys 2011-2012.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

Homes 32,5% 2,9% 26,4% 38,2%

Dones 22,8% 2,1% 14,6% 60,5%

Fumadora/or diari Fumadora/or ocasional Exfumadora/or No ha fumat mai

Font: Institut Nacional d'Estadística. Enquesta Nacional de Salut 2011-2012.

Per al cas de l'alcohol, els resultats de l'Enquesta Nacional de Salut indicaven que el

72,8% de la població entrevistada a la Comunitat Valenciana havia consumit alcohol durant

l'últim any, mostrant també diferències quant a gènere: el percentatge per a les dones era

del 64,4% enfront del percentatge del 81,6% dels homes.

Les dades de l'enquesta també permeten conéixer la incidència del consum intensiu

d'alcohol entre la població. En aquest sentit, es considera consumidor intensiu d'alcohol

aquell home que consumeix en l'interval de 4-6 hores més de 6 unitats de beguda estàndard

(60 g d'alcohol pur) i aquella dona que consumeix més de 5 unitats de beguda estàndard (50

g d'alcohol pur) en el mateix temps. Els percentatges de freqüència de consum intensiu

d'alcohol són superiors en els homes que en les dones. El percentatge de dones que

manifesten no haver consumit mai de manera intensiva alcohol en els 12 últims mesos se

situa en huit punts percentuals per damunt del dels homes. (Gràfic 10).

111

Gràfic 10. Distribució de la població segons la freqüència de consum intensiu d'alcohol i

gènere a la Comunitat Valenciana. Anys 2011-2012.

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

HOMES 85,26% 11,11% 2,17% 1,38% 0,09%

DONES 93,52% 5,28% 0,89% 0,31% 0%

Mai Menys d'una vegada al mes Mensualment Setmanalment Diàriament o quasi

Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d'Estadística. Enquesta Nacional de Salut 2011-2012.

L'Enquesta de Morbiditat Hospitalària de l'any 2013 registrà un total de 8.348

estades hospitalàries a la Comunitat Valenciana derivades de psicosi alcohòlica i síndrome de

dependència de l'alcohol, i 6.969 estades hospitalàries derivades d'episodis de psicosi per

drogues, dependència de drogues i abusos de drogues sense dependència. En ambdós casos,

la majoria de les estades corresponien a homes, i les dones representaven tan sols el 25%

de les estades per les dites causes. (Gràfic 11).

Gràfic 11. Estades hospitalàries per episodis de psicosi derivats de consum d'alcohol i

drogues en hospitals de la Comunitat Valenciana, segons causa de l'estada i sexe. Any

2013.

75% 76%

25% 24%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Psicosis alcohòliques i síndrome de dependència del alcohol Psicosis per drogues, dependència de drogues i abús de drogues sense dependència

Homes Dones

Font: Institut Nacional d'Estadística. Enquesta de Morbiditat Hospitalària 2013

112

3.7.6. Defuncions registrades per causa de suïcidi.

Durant l'any 2013 es registraren a la Comunitat Valenciana un total de 411

defuncions per suïcidi. La distribució per sexe d'aquestes defuncions mostren importants

diferències entre dones i homes, ja que els homes representaven el 73 % del total de difunts

per suïcidi. El major percentatge d'homes morts per suïcidis es manté en tots els grups

d'edat, destacant el grup d'edat comprés entre els 30 i els 44 anys, on el 81 % dels difunts

per suïcidi eren homes. (Gràfic 12).

Gràfic 12. Nombre de morts per suïcidi segons sexe i franja d'edat a la Comunitat

Valenciana. Any 2013.

0

50

100

150

200

250

300

Homes 20 95 110 76 301

Dones 6 23 54 27 110

Fins a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 i més anys Total

Font: Institut Nacional d'Estadística. Defuncions segons la causa de mort.

3.7.7. Dependència i discapacitat.

La taxa de dependència a la Comunitat Valenciana, definida com la relació,

expressada en percentatge, entre la població que té o més de 64 anys o menys de 16 i la

població de 16 a 64 anys, era en 2014 del 49,3% per als homes i del 55,6% per a les dones.

Encara que les taxes de dependència han estat augmentant en els últims anys a causa,

principalment, de l'envelliment de la població, les diferències en taxes entre dones i homes

s'han mantingut pràcticament estables en els últims deu anys. Les taxes de dependència de

les dones s'han situat sempre per damunt de la dels homes i les diferències entre aquestes

no han baixat dels sis punts percentuals. (Gràfic 13).

113

Gràfic 13. Taxes de dependència a la Comunitat Valenciana, per sexe. Anys 2005, 2010 i 2014.

42,9%

45,0%

49,3%49,5%

51,6%

55,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

2005 2010 2014

Homes Dones

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball a partir de les dades de Xifres de Població de l'Institut

Nacional d'Estadística.

La dependència funcional, entesa com la dificultat per a realitzar les activitats de la

vida diària, és a dir, aquelles limitacions que una persona pot tindre en l'exercici de les

activitats en el seu entorn real com a conseqüència d'un problema de salut, mostra una

major incidència en les dones que en els homes. Així, l'Enquesta de Condicions de Vida de

2013 estimava que el 34% de les dones de la Comunitat Valenciana patien algun tipus de

malaltia, incapacitat o deficiència crònica, mentre que el percentatge es reduïa al 28% en el

cas dels homes. A més, el 70% de les dones que patien aquests problemes de salut es veien

limitades per a l'exercici de les seues activitats diàries, mentre que el percentatge d'homes

que manifestaven aquests impediments se situava deu punts percentuals per davall (Gràfic

14).

114

Gràfic 14. Percentatge de població de 16 i més anys de la Comunitat Valenciana que pateixen alguna malaltia, incapacitat o deficiència crònica, segons sexe i grau d'impediment per al desenvolupament de les activitats diàries. Any 2013.

16,5%

44,7%

38,7%

18,8%

51,5%

29,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

Greument limitat Limitat, però no greument Gens limitat

Homes Dones Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació extensa de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE.

En 2013 existien a la Comunitat Valenciana un total de 161.900 persones amb

certificat de discapacitat, és a dir, amb grau de discapacitat superior o igual al 33 %, segons

el procediment de valoració establit per RD 1971/1999 modificat per RD 1856/2009, de les

quals el 54,5% eren homes. La distribució entre sexes no ha variat en els últims anys, de

manera que les dones amb certificat de discapacitat representen percentatges per davall del

46% del total de les persones amb discapacitat reconeguda. (Gràfic 15).

Gràfic 15. Persones amb certificat de discapacitat a la Comunitat Valenciana, segons sexe.

En milers de persones. Anys 2010-2013.

0

20

40

60

80

100

(en m

iles)

Homes 51,2 52,2 90 88,2

Dones 40,7 41,7 75,1 73,7

2010 2011 2012 2013

Font: Institut Nacional d'Estadística. Base Estatal de les Persones amb Discapacitat.

115

3.8. VIOLÈNCIA DE GÈNERE, DELINQÜÈNCIA I JUSTÍCIA

3.8.1. Informació estadística sobre la violència de gènere.

Durant el primer trimestre de 2015 les denúncies per violència de gènere

interposades a la Comunitat Valenciana ascendiren a 3.996, la qual cosa representa una taxa

de 15,8 denúncies per cada 10.000 dones, sent la tercera autonomia amb major taxa de

denúncies, per darrere de Balears i Andalusia. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Taxa de denúncies per violència de gènere per cada 10.000 dones, per comunitat autònoma. Primer trimestre de 2015.

20,0

15,9 15,8 15,815,0

12,8 12,7

11,511,0

10,5 10,3 10,3 10,2

9,2 9,18,3 8,1 8,1

0

5

10

15

20

Balear

s

Anda

lusia

Valènc

ia

Canà

ries

Múrcia

Madrid

Espa

nya

Arag

ó

Cata

luny

a

Nava

rra

Extre

mad

ura

Castella-la

Man

xa

Astú

ries

País

Basc

Galícia

Cant

àbria

La R

ioja

Castella i Lle

ó

Font: Consell General del Poder Judicial.

El nombre de denúncies per violència de gènere a la Comunitat Valenciana durant

2014 va ser de 16.635 denúncies, que representen el 13% del total de denúncies

interposades en aquesta matèria a Espanya. L'evolució en els últims anys mostra un lleuger

descens en el nombre de denúncies des de 2010. (Gràfic 2).

116

Gràfic 2. Evolució del nombre de denúncies per violència de gènere a la Comunitat

Valenciana. Període 2010-2014.

19.369

18.540

17.830

17.07016.635

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2010 2011 2012 2013 2014

Font: Consell General del Poder Judicial.

En relació amb les ordres de protecció incoades a la Comunitat Valenciana, durant el

primer trimestre de 2015 el seu nombre ascendí a 1.076, la qual cosa suposa un increment

de 103 ordres enfront de les incoades en el primer trimestre de 2014. Així mateix, van ser

adoptades el 78% de les ordres incoades en el primer trimestre de 2015, percentatge

lleugerament superior al registrat en el primer trimestre de 2014, quan el percentatge

d'adopció va ser del 75%. (Gràfic 3).

Gràfic 3. Ordenes de protecció incoades a la Comunitat Valenciana. Primer trimestre de 2014

i 2015.

973

731

242

1.076

841

203

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Incoades Adoptades Denegades

Primer trimestre 2014 Primer trimestre 2015 Font: Consell General del Poder Judicial.

117

Les dades del Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de la Violència

Domèstica i de Gènere mostren que l'any 2014 s'inscrigueren a la Comunitat Valenciana un

total de 3.940 víctimes de violència de gènere (amb ordre de protecció o mesures cautelars),

83 més que l'any 2013. Per grups d'edat, la major part de les víctimes tenien edats

compreses entre els 25 i els 44 anys, representant les víctimes d'aquest grup d'edat el

64,4% del total. (Gràfic 4).

Gràfic 4. Víctimes de violència de gènere (amb ordre de protecció o mesures cautelars), per

trams d'edat. Comunitat Valenciana. Any 2014.

2,4%

14,7%

64,4%

16,8%

1,8%

0%

20%

40%

60%

Menys de 18 anys De 18 a 24 anys De 25 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 i més anys

Font: Explotació estadística del Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de la Violència Domèstica i de Gènere. Institut Nacional

d'Estadística.

Fins al 18 de setembre de 2015 es registraren un total de 30 víctimes mortals per

violència de gènere a Espanya, de les quals cinc defuncions es produïren a la Comunitat

Valenciana, la qual cosa suposa el 17% del total nacional. El nombre de víctimes mortals per

violència de gènere a la Comunitat Valenciana durant 2014 va ser de 7, la qual cosa

representa una taxa per milió de dones de 15 i més anys del 3,2, superior en 0,5 punts

percentuals a la registrada per al total de comunitats autònomes. Aquests majors valors de

la taxa a la Comunitat Valenciana també es produeixen en els últims anys, destacant l'any

2013, on la diferència entre les taxes de la Comunitat Valenciana i Espanya ascendeix a 1,5

punts percentuals. (Gràfic 5).

118

Gràfic 5. Víctimes mortals per violència de gènere a Espanya i la Comunitat Valenciana. Taxa

per milió de dones de 15 i més anys. Anys 2010 a 2014.

3,6

3,0

2,52,6

2,7

3,6 3,6

2,7

4,1

3,2

0

1

2

3

4

5

2010 2011 2012 2013 2014

Espanya Comunitat Valenciana Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

Durant 2014 van ser ateses en el servei telefònic d'informació i assessorament jurídic

en matèria de violència de gènere, a través del número telefònic de marcació abreviada 016,

un total de 8.229 telefonades a la Comunitat Valenciana. La taxa de telefonades ateses per

milió de dones de 15 i més anys a la Comunitat Valenciana va ser una de les més altes,

només per davall de Madrid i Canàries. (Gràfic 6).

Gràfic 6. Taxa de telefonades ateses en el 016 de Violència de Gènere per milió de dones de

15 i més anys, segons comunitat autònoma. Any 2014.

1.945,7

2.215,7

2.294,6

2.393,3

2.532,1

2.739,7

2.796,3

2.831,8

2.868,1

2.954,7

2.962,8

2.976,6

3.166,4

3.708,0

3.808,1

4.303,9

5.514,1

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

País Basc

Aragó

Galícia

Catalunya

Astúries

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Navarra

La Rioja

Balears

Múrcia

Extremadura

Cantàbria

Andalusia

Com. Valenciana

Canàries

Madrid

Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

119

Per la seua banda, el nombre d'usuàries d'alta a la Comunitat Valenciana en el Servei

Telefònic d'Atenció i Protecció per a Víctimes de la Violència de Gènere (ATENPRO), el 31 de

desembre de 2014, era de 1.886, havent-se reduït en un 4,3% respecte a l'any anterior. No

obstant això, la Comunitat Valenciana registrava en aquella data una taxa de 872,8 usuàries

per milió de dones de 15 anys i més, la més alta entre les comunitats autònomes en aquest

servei, que, amb la tecnologia adequada, ofereix a les víctimes de violència de gènere una

atenció immediata davant de les eventualitats que els puguen sobrevindre. (Gràfic 7).

Gràfic 7. Taxa d'usuàries en alta en el Servei ATENPRO per milió de dones de 15 i més anys,

segons comunitat autònoma. Any 2014.

14,5

39,0

182,9

249,1

290,6

295,9

344,9

382,8

405,1

459,6

508,7

615,0

639,2

643,2

815,2

828,6

872,8

0 200 400 600 800

La Rioja

PaísBasc

Navarra

Castella i Lleó

Aragó

Balears

Galícia

Extremadura

Múrcia

Madrid

Catalunya

Andalusia

Canàries

Cantàbria

Castella-la Manxa

Astúries

Com. Valenciana

Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

3.8.2. Població reclusa.

La població reclusa en les presons de la Comunitat Valenciana en 2014 era de 6.888

persones, de les quals 580 eren dones, la qual cosa representa un percentatge del 8,4%, per

damunt del percentatge de la població reclusa femenina a escala nacional, que era del 7,7%.

La presència minoritària de les dones entre la població reclusa en 2013 es produeix en la

totalitat de situacions processals penals, presentant en totes aquestes percentatges inferiors

a l'11% del total. De fet, les dones només superen lleugerament el percentatge del 10% en

la categoria d'altres penats, que inclou els arrestos de cap de setmana, impagament de

multes, mesures de seguretat i trànsits. (Gràfic 8).

120

Gràfic 8. Percentatge de dones recluses a la Comunitat Valenciana, segons situació

processal-penal. Any 2013.

8,5%

7,0%

8,6%

10,3%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Total població reclusa Preventives Penades en presó Altres penades

Font: Anuaris Estadístics del Ministeri de l'Interior 2013.

3.8.3. Delinqüència i infraccions penals.

Les dades de l'explotació de l'INE del Registre Central de Penats mostren que en

l'exercici 2014 van ser comesos a la Comunitat Valenciana un total de 34.821 delictes

comesos per adults i amb condemna amb sentència ferma, dels quals 4.601 van ser comesos

per dones. Durant el dit any van ser condemnades a la Comunitat Valenciana un total de

27.144 persones, de les quals el 14% eren dones. A més, el percentatge de dones entre la

població condemnada descendeix amb el nombre de delictes comesos, passant del 15% de

les condemnes per la comissió d'un delicte, al 8,8% de les condemnes amb més de tres

delictes. (Gràfic 9).

121

Gràfic 9. Població condemnada a la Comunitat Valenciana, segons sexe i nombre de delictes

comesos. Any 2014.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes 85,9% 85,0% 89,2% 90,1% 91,2%

Dones 14,1% 15,0% 10,8% 9,9% 8,8%

Total pob. condemnada Condemnes amb un delicte Condemnes amb dos delictes Condemnes amb tres delictesCondemnes amb més de tres

delictes

Font: Explotació de l'INE del Registre Central de Penats. Institut Nacional d'Estadística

La informació sobre la pena imposada mostra que les condemnes als infractors

consisteixen, principalment, en penes privatives de llibertat, inhabilitació especial per a

l'ocupació i multa. Així, el 67% de les dones infractores condemnades ho foren amb algun

d'aquests tres tipus de penes, mentre que en el cas dels homes aquestes penes s'aplicaren al

58% dels condemnats. En tot cas, el nombre de dones entre els condemnats és minoritari,

representant les dones, en tots els tipus de penes, uns percentatges inferiors al 20% dels

condemnats. De fet, el major percentatge es troba en les multes, on les dones representen

el 15,3% de les condemnades amb aquestes penes, ja que van ser condemnades en 2014

13.644 persones, de les quals 2.087 eren dones. (Gràfic 10).

122

Gràfic 10. Condemnes imposades als infractors a la Comunitat Valenciana, per tipus de pena

i sexe de l'infractor. Any 2014.

13,6%13,0%

12,0%

8,8%

7,9%

7,1%

10,9%

15,3%

6,0%

8,7%

0%

5%

10%

15%

1.1 Presó 2.2 Inhabilitacióespecial per a

ocupació

2.4 Privació dretde conduirvehicles

2.5 Privació dretde tinençad'armes

2.7 Prohibiciód'aproximar-se

a la víctima

2.8 Prohibició decomunicar-seamb la víctima

2.9 Treballs enbenefici de la

Comunitat

3. Multa 4. Expulsió delterritori nacional

Resta de penes

Font: Explotació de l'INE del Registre Central de Penats. Institut Nacional d'Estadística.

3.8.4. Menors d'edat amb condemna per delictes penals.

Les dades de l'Estadística de Condemnats: Menors, de l'INE, mostren que en 2014

van ser condemnats a la Comunitat Valenciana un total de 2.411 menors, representant les

dones el 22% del total. La distribució de les mesures adoptades dins de cada sexe mostra

determinades diferències. Així, el percentatge d'homes amb mesures d'internament duplica

pràcticament el de dones, mentre que les mesures consistents en realització de tasques

socioeducatives i altres mesures són més freqüents en el cas de les menors infractores.

(Gràfic 11).

123

Gràfic 11. Distribució de les mesures adoptades per a la població menor d'edat condemnada

per delictes penals a la Comunitat Valenciana, segons sexe. Any 2014.

0%

10%

20%

30%

40%

Hombres 16,5% 39,1% 20,3% 1,4% 14,5% 8,2%

Mujeres 8,8% 36,7% 17,7% 1,0% 21,2% 14,5%

Internamiento Libertad vigiladaPrestación en beneficio

comunidadPermanencia de fin de

semanaRealización de tareas socio-

educativasOtras medidas

Font: Explotació de l'INE del Registre Central de Sentències de Responsabilitat Penal dels Menors. Institut Nacional d'Estadística.

124

3.9. POBRESA, DESIGUALTAT I BENESTAR

3.9.1. Pobresa i exclusió social.

L'any 2012 existien a la Comunitat Valenciana un total de 1.220 persones sense llar,

de les quals 253 eren dones, d'acord amb les dades de l'Enquesta a les Persones sense Llar,

representant, per tant, el 20,7% del total de les persones sense llar, percentatge semblant al

d'Espanya. Respecte a les dades de l'enquesta de 2005 s'aprecia un important increment en

el percentatge que representen les dones sense llar a la Comunitat Valenciana, a pesar de la

reducció en el nombre total de persones sense llar. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Percentatge que representen les dones en el total de persones sense llar. Comunitat

Valenciana i Espanya. Període 2005 i 2012.

17,3%

19,7%

8,1%

20,7%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

2005 2012

Espanya Comunitat Valenciana Font: Enquesta sobre Persones sense Llar. Institut Nacional d'Estadística.

Entre les distintes mesures de pobresa desenvolupades en la literatura, la més

habitual és la taxa de pobresa o taxa de risc en pobresa, que consisteix a fixar una línia o

llindar de pobresa en termes de renda i definir com a pobra la població la renda de la qual es

trobe per davall d'aquest llindar. Utilitzant les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de

2014, es fixa el llindar de risc de pobresa en un percentatge de la mitjana de la distribució de

la renda equivalent de la Comunitat Valenciana, considerant-se com a renda disponible

equivalent el total de la renda disponible de la llar dividida pel nombre d'unitats de consum.

Les taxes de risc de pobresa de les dones són superiors a les corresponents als

homes per a tots els llindars establits. Així, amb un llindar de pobresa del 40% de la mitjana

de la renda disponible equivalent de la Comunitat Valenciana, la taxa de risc de pobresa per

a les dones se situaria en el 10,1%, mentre que per als homes seria del 7,7%. Segons

125

s'estableixen llindars de pobresa més elevats, les taxes de risc de pobresa s'incrementen,

reduint-se, així mateix, les diferències entre taxes de risc de pobresa de dones i homes.

(Gràfic 2).

Gràfic 2. Taxes de risc de pobresa a la Comunitat Valenciana, segons llindars de risc de

pobresa i sexe. Any 2014.

7,7%

12,2%

27,1%

10,1%

13,7%

28,2%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

40% de la mitjana 50% de la mitjana 70% de la mitjana

Homes Dones Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de

l'Institut Nacional d'Estadística.

Les taxes de risc de pobresa també varien en funció del tipus de renda utilitzada.

Considerant un llindar de pobresa del 60% de la mitjana de la renda disponible equivalent i

imputant el lloguer a preus de mercat per a les llars que no paguen un lloguer complet per

ser propietaris o per ocupar un habitatge llogat a un preu inferior al de mercat o a títol

gratuït, s'obté una reducció en les taxes de risc de pobresa de dones. Al contrari, quan es

considera la renda abans de l'efecte compensador de les transferències socials, s'observa un

augment de les taxes de risc de pobresa que és més significatiu en el cas de les dones que

dels homes, cosa que reflecteix la major incidència en les dones de situacions que els fan

beneficiàries d'aquest tipus de transferències. (Gràfic 3).

126

Gràfic 3. Taxes de risc de pobresa a la Comunitat Valenciana, segons renda considerada i

sexe. Any 2014.

19,4% 19,6%

28,9%

45,8%

21,6%20,0%

29,8%

48,7%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

Amb transferències socials i sense lloguerimputat

Inclòs lloguer imputat Excloses transferències socials (exceptepensions de jubilació i supervivència)

Excloses totes les transferències socials

Homes Dones Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de


Una mesura més subjectiva per a aproximar el mesurament de la pobresa és la

capacitat de les llars per a arribar a fi de mes. Les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida

2014 mostren que els percentatges de dones que manifesten dificultats per a arribar a fi de

mes són superiors als dels homes, encara que les diferències no són significatives. Així, el

76% dels homes de la Comunitat Valenciana manifesta tindre dificultats per a arribar a fi de

mes, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'eleva fins al 79%. (Gràfic 4).

127

Gràfic 4. Percentatge de dones i homes de la Comunitat Valenciana segons capacitat de la

llar per a arribar a fi de mes. Any 2014.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

Homes 20,0% 26,4% 29,4% 19,3% 4,2% 0,7%

Dones 21,8% 28,0% 29,4% 16,5% 4,2% 0,2%

Amb molta dificultat Amb dificultat Amb certa dificultat Amb certa facilitat Amb facilitat Amb molta facilitat

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de


En l'àmbit de l'Estratègia Europa 2020 es té en compte com una dimensió de la

pobresa la carència material de béns a través de nou ítems, que inclouen conceptes com no

tindre capacitat per a afrontar despeses imprevistes, no poder permetre's disposar

d'automòbil, o tindre retards en el pagament del lloguer, hipoteca, rebuts relacionats amb la

habitatge o compres a terminis. Les diferències entre dones i homes en els ítems considerats

no són importants, i els majors percentatges de carències es troben en els relacionats amb

no poder anar de vacances almenys una setmana a l'any, situació en què es troben el 50,3%

dels homes i el 55,8% de les dones, i en la falta de capacitat per a afrontar despeses

imprevistes, que afecta el 45,6% dels homes i al 50,2% de les dones. (Gràfic 5).

128

Gràfic 5. Percentatge de dones i homes de la Comunitat Valenciana amb carència material.

Any 2014.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

Homes 50,3% 3,4% 19,3% 45,6% 18,0% 7,4% 8,2%

Dones 55,8% 3,1% 18,4% 50,2% 18,1% 6,2% 8,5%

Anar de vacances almenys una setmana a

l’any

Una menjada de carn, pollastre o peix

almenys cada dos dies

Mantindre l’habitatge amb una temperatura

adequada

Afrontar despeses imprevistes

Retardaments en el pagament de despeses

relacionades amb Disposar d’un automòbil

Disposar d’un ordinador personal



Atés que la pobresa és un concepte multidimensional que no es manifesta únicament

en termes monetaris, l'Estratègia Europa 2020 incorpora dins del risc de pobresa i/o exclusió

social tres subindicadors: la taxes de risc de pobresa després de transferències socials, la

carència material severa de béns i les llars que presenten molt baixa identitat de treball.

D'aquesta manera, es consideren persones en risc de pobresa o exclusió social a la població

que es troba en alguna de les tres situacions següents:

- Persones que viuen amb ingressos per davall del 60% de la mitjana de

l'ingrés equivalent o per unitat de consum.

- Persones que pateixen carència material severa (en almenys 4 dels 9 ítems

definits).

- Persones que viuen en llars en què els seus membres en edat de treballar ho

feren menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any de referència.

D'acord amb això, en 2014 s'estimava que a la Comunitat Valenciana existien un

total de 1.521.100 persones en risc de pobresa o exclusió social, de les quals 742.200 eren

homes i 778.900 dones, la qual cosa representava una taxa de risc de pobresa o exclusió

social del 30,8% i del 31,6%, respectivament. Les majors taxes es registren en la població

de 16 a 29 anys, amb el 43,7% de la població valenciana en aquest tram d'edat en risc de

pobresa o exclusió social. Les dones presenten taxes superiors a les corresponents als homes

129

en els grups de població menors de 30 anys, mentre que la situació contrària es produeix en

la població amb edats compreses entre els 30 i els 64 anys. (Gràfic 6).

Gràfic 6. Taxa de risc de pobresa o exclusió social a la Comunitat Valenciana, per grup d'edat

i sexe. Any 2014.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

Homes 31,2% 42,1% 36,0% 34,1% 6,9%

Dones 39,6% 45,3% 33,8% 33,6% 10,0%

De 0 a 15 anys De 16 a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 64 anys De 65 anys o més



3.9.2. Desigualtat salarial.

En el punt 3.3 de l'informe ja es féu referència a l'existència de diferències de

retribucions salarials entre dones i homes utilitzant com a font d'informació les dades de

l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). En aquest apartat es continuarà l'anàlisi

de la desigualtat de salaris relacionada amb el gènere fent ús de la informació proporcionada

per l'Enquesta d'Estructura Salarial, que és la sol·licitada per Eurostat per a l'elaboració de

l'Indicador Estructural Bretxa Salarial.

El guany mitjà anual per treballador en 2013 a la Comunitat Valenciana era de

23.651 euros per als homes i de 17.918 euros per a les dones, la qual cosa suposa una

bretxa salarial de 5.733 euros. Aquesta situació es reproduïa en tots els grups d'edat,

trobant-se les diferències més importants entre dones i homes en la població de 45 a 55

anys, pel fet de percebre els homes un guany mitjà anual que excedeix en 7.150 euros la

percebuda per les dones d'aquest grup. (Gràfic 7).

130

Gràfic 7. Guany mitjà anual per treballador a la Comunitat Valenciana, per sexe. Any 2013.

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

Homes 23.651,40 18.652,06 23.232,86 26.882,41 27.052,26

Dones 17.918,36 14.288,04 18.361,08 19.732,62 20.585,16

Totes les edats De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 i més anys

Font: Enquesta Anual d'Estructura Salarial. Institut Nacional d'Estadística.

Les diferències salarials també es poden apreciar en els guanys per hora normal de

treball. En aquest sentit, en 2013 el guany mitjà per hora normal de treball dels homes a la

Comunitat Valenciana era de 14,58 euros, mentre que la de les dones ascendia a 12,26

euros per hora, per la qual cosa el guany per hora de les dones valencianes representa el

84% de la dels homes. Aquesta bretxa salarial en el guany per hora també s'observa en la

totalitat de les comunitats autònomes, amb percentatges que varien des del 92% de

Canàries al 78% d'Astúries. (Gràfic 8).

131

Gràfic 8. Percentatge que representa el guany per hora normal de treball de les dones en el

guany per hora normal de treball dels homes en les comunitats autònomes. Any 2013.

77,8%

78,1%

78,1%

79,4%

80,3%

80,4%

81,3%

82,7%

83,2%

83,7%

83,9%

84,0%

84,1%

84,3%

85,0%

88,2%

89,2%

92,3%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%


Cantàbria


Rioja, La

Aragó

País Basc

Catalunya

Múrcia, Regió de

Total Nacional

Galícia


Andalusia


Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Extremadura

Balears, Illes

Canàries


La bretxa salarial a la Comunitat Valenciana s'ha reduït lleugerament en els últims

anys. Així, l'any 2010 el guany per hora de les dones representava el 80,6% de la dels

homes, mentre que en 2013, com s'ha vist, el percentatge era de 84,1%. No obstant això, la

reducció no és tan significativa si es considera que en el 2010 el guany per hora de les dones

representava el 83,7% de la dels homes. (Gràfic 9).

Gràfic 9. Percentatge que representa el guany per hora normal de treball de les

dones en el guany per hora normal de treball dels homes a la Comunitat. Anys 2010-2013.

0,00

4,00

8,00

12,00

16,00

Homes 14,25 14,78 14,91 14,58

Dones 11,92 12,09 12,02 12,26

2010 2011 2012 2013


132

Les diferències en el guany per hora també es manifesten quan s'analitzen les dades

segons tipus d'ocupació i duració del contracte. Així, per grans grups d'ocupació de la CNO-

11 i agrupant-les en alta (grups 1,2 i 3), mitjana (Grups 4, 5, 6 i 7) i baixa (grups 8 i 9),

s'observa que els homes perceben uns guanys per hora superiors als de les dones en totes

les agrupacions d'ocupació, trobant-se les majors diferències en les ocupacions mitjanes i

baixes, on el guany per hora de les dones no aconsegueix el 80% de la dels homes. No

obstant això, la bretxa salarial només s'observa en els contractes de duració indefinida, ja

que el sou per hora de les dones en els contractes de duració definida és lleugerament

superior al percebut pels homes. (Gràfic 10).

Gràfic 10. Guany per hora normal de treball de la població ocupada a la Comunitat

Valenciana, segons sexe, ocupació i duració del contracte. Any 2013.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

Homes 20,59 12,28 11,28 15,29 10,72

Dones 17,77 9,80 8,68 12,53 10,90

Ocupació alta Ocupació mitjana Ocupació baixa Duració indefinida Duració determinada


Els indicadors sobre la distribució salarial permeten apreciar, així mateix, la magnitud

de les desigualtats salarials relacionades amb el gènere a la Comunitat Valenciana. Les dades

mostren que les diferències salarials per gènere són majors en els nivells baixos de salaris.

Així, el percentil 10, que és el valor del salari que deixa per davall un 10% dels treballadors,

ascendeix a 9.991 euros per als homes, mentre que tan sols és de 6.007 euros per a les

dones, la qual cosa suposa que el salari de les dones en el percentil 10 representava en 2013

el 60% del salari dels homes corresponent a aquest percentil. No obstant això, el salari de la

dona en el percentil 90 (valor del salari per al qual només el 10% dels treballadors tenen un

salari major) suposava el 81% del salari dels homes en aquest percentil. (Gràfic 11).

133

Gràfic 11. Distribució salarial a la Comunitat Valenciana, segons percentils i sexe. Any 2013.

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

40.000,00

45.000,00

Homes 23.651,40 9.991,38 15.280,20 19.661,29 28.551,03 40.680,38

Dones 17.918,36 6.006,52 9.823,37 15.340,30 22.892,30 32.835,06

mitjana Percentil 10 Quartil inferior mitjana Quartil superior Percentil 90


3.9.3. Desigualtat en renda.

Les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida permeten aproximar les diferències

per gènere en renda disponible, incloent-hi en la renda disponible de la llar els ingressos del

treball per compte d'altri, beneficis / pèrdues del treball per compte propi, prestacions

socials, rendes procedents d'esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball,

rendes del capital i de la propietat, transferències entre altres llars, ingressos percebuts per

menors i el resultat de la declaració per l'IRPF.

Per a comparar la renda mitjana per gènere s'han utilitzat diversos indicadors. Els

ingressos per persona s'obtenen, per a cada llar, dividint els ingressos nets de la llar entre el

nombre de membres de la dita llar. Per la seua banda, els ingressos per unitat de consum de

la llar es calculen per a tindre en compte economies d'escala en les llars, utilitzant l'escala de

l'OCDE modificada per a calcular les unitats de consum. Aquests mateixos indicadors es

calculen també amb imputació de lloguer. Tots els indicadors mostren unes menors rendes

percebudes per les dones, encara que les diferències són menors que en la distribució

salarial. (Gràfic 12).

134

Gràfic 12. Renda anual mitjana per persona i unitat de consum a la Comunitat Valenciana, per sexe. Any 2013.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Home 9.310 13.705 10.814 15.801

Dona 8.983 13.193 10.559 15.356

Renda mitjana per persona Renda mitjana per unitat de consumRenda mitjana per persona inclòs lloguer

imputatRenda mitjana per unitat de consum

inclòs el lloguer imputat

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació extensa de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística.

Les diferències entre dones i homes són més rellevants en la distribució de la renda

segons trams d'ingressos de la persona de referència de la llar. Les dones tenen un major

pes en els trams d'ingressos més baixos, mentre que la seua presència en els trams

d'ingressos més alts és molt reduïda. Així, el 20,4% de les dones entrevistades que eren

persona de referència de la llar en l'Enquesta de Condicions de Vida a la Comunitat

Valenciana tenien una renda igual o inferior a 9.000 euros, mentre que per al cas dels homes

el percentatge es reduïa al 12,4%. Per la seua banda, en l'altre extrem de la distribució, la

població amb ingressos superiors a 35.000 euros, només es trobaven el 13% de les dones de

la mostra enfront del 17,3% dels homes. (Gràfic 13).

135

Gràfic 13. Llars de la Comunitat Valenciana segons trams d'ingressos anuals de la llar per

sexe de la persona de referència. Any 2013.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

Homes 12,4% 14,0% 20,6% 17,2% 18,5% 17,3%

Dones 20,4% 21,5% 19,2% 13,2% 12,8% 13,0%

Fins a 9.000 eurosDe més de 9.000 a 14.000

eurosDe més de 14.000 a 19.000



eurosMés de 35.000 euros

Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació extensa de l'Enquesta de Condicions de Vida de


3.9.4. Prestacions socials i qualitat de vida.

Prestacions socials

L'Enquesta de Condicions de Vida 2014 ofereix dades de les llars de la Comunitat

Valenciana que percebien prestacions socials en 2013, permetent diferenciar en funció del

sexe de la persona de referència de la llar. D'acord amb aquesta font d'informació, s'observa

que el 71,5% de les llars la persona de referència de les quals és una dona eren perceptors

d'algun tipus de prestació social, mentre que en el cas de les llars amb un home com a

persona de referència el percentatge era del 67,4%. Les diferències per gènere també es

manifesten en analitzar els tipus de prestació, mostrant un major percentatge de prestacions

per vellesa i supervivència percebudes per les llars encapçalades per dones, però menors

percentatges per a les prestacions per desocupacions. Per la seua banda, la distribució per

sexe de les persones perceptores d'altres subsidis o prestacions (malaltia o invalidesa,

assistència social, ajudes per família o fills, ajudes per a estudis i ajudes per a habitatge) és

més equilibrada. (Gràfic 14).

136

Gràfic 14. Llars de la Comunitat Valenciana que perceben prestacions socials, segons el tipus

de prestació i el sexe de la persona de referència. Any 2013.

52,2%

22,4%

62,1%

36,0%

23,4%

45,5%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

Prestacions per vellesa i supervivència Prestacions per desocupació Altres subsidis o prestacions

Home Dona Font: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Explotació extensa de l'Enquesta de Condicions de Vida de


L'Anuari d'Estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social de 2014 recopila

les dades de les pensions i prestacions socials a la Comunitat Valenciana durant 2014. Les

pensions no contributives per jubilació i invalidesa són les més nombroses, amb una mitjana

anual de beneficiaris, de 27.635 i 19.316, respectivament, corresponent a dones el 81% de

les pensions per jubilació i el 56% de les pensions per invalidesa. Els majors percentatges de

dones també s'aprecien en la població beneficiària de pensions assistencials, tant per

malaltia, com, sobretot, per vellesa. Les mateixes conclusions s'obtenen en les prestacions

socials i econòmiques de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISMI), encara que amb

una certa variabilitat segons la classe de prestació. Així, les dones representaven el 94% dels

beneficiaris del subsidi de garantia d'ingressos mínims, però el percentatge es reduïa al 51%

en l'assistència sanitària i prestació farmacèutica. (Gràfic 15).

137

Gràfic 15. Beneficiaris de prestacions en matèria de serveis socials a la Comunitat

Valenciana, segons tipus de prestació i sexe. Any 2014.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

% Homes 44,2% 18,8% 27,4% 10,3% 5,9% 9,7% 39,0% 49,2%

% Dones 55,8% 81,2% 72,6% 89,7% 94,1% 90,3% 61,0% 50,8%

Pensions no contributives per

invalidesa

Pensions no contributives per

jubilació

Pensions assistencials per

malaltia

Pensions assistencials per

vellesa

Subsidi de garantia d’ingressos mínims

Subsidi d’ajuda de tercera persona

Subsidi de mobilitat i compensació per

despeses de

Assistència sanitària i prestació

farmacèutica

Font: Anuari d'Estadístiques 2014 del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Prestacions per cures familiars

Les dades d'excedències per cura familiar també mostren que són majoritàriament

les dones les que sol·liciten aquest tipus d'excedències. En 2014 a la Comunitat Valenciana

es comptabilitzaren un total de 3.805 excedències per a la cura de familiars, corresponent

3.573 a dones i 232 a homes. La majoria de les excedències corresponien a la cura de filles i

fills, sent la representació dels homes en les excedències per aquest motiu pràcticament

inexistent. Les dones també són majoritàries en les excedències per a la cura d'altres

familiars, representant el 85% del total. (Gràfic 16).

138

Gràfic 16. Excedències per cura familiar a la Comunitat Valenciana, per sexe del perceptor i

tipus d'excedència. Any 2014.

6,1%4,3%

15,2%

93,9%95,7%

84,8%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Total excedències per cura familiar Excedències per cura de fills Excedències per cura de familiars

Homes Dones Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

En relació amb les prestacions i permisos per naixement de fill, durant 2014 es

concediren a la Comunitat Valenciana un total de 27.545 permisos i prestacions per

maternitat i 23.319 per paternitat, amb unes taxes de variació, respecte de l'any anterior, de

-1.5% i 2.3%, respectivament. Els permisos i prestacions per maternitat representaven el

54% del total de prestacions i permisos per naixement de fill, percentatge que s'ha

mantingut estable durant els últims anys. (Gràfic 17).

139

Gràfic 17. Evolució dels permisos i prestacions per maternitat i per paternitat a la Comunitat

Valenciana. Període 2010-2014.

-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

Paternitat 27.409 26.889 23.888 22.798 23.319

Maternitat 33.135 32.535 29.649 27.964 27.545

2010 2011 2012 2013 2014

Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

4. ANÀLISI DEL PERSONAL DE LA GENERALITAT

L'anàlisi del personal al servei de la Generalitat arreplega la composició per sexe dels

llocs de gestió i de presa de decisions de les polítiques de l'Administració de la Comunitat

Autònoma.

D'aquesta manera, es realitza una anàlisi intraorganitzacional com a part del procés

de transversalitat de gènere per a analitzar fins a quin punt la institució és sensible a la

igualtat de gènere en la selecció, promoció i condicions laborals del seu personal, i és capaç

de reorganitzar els seus recursos humans per a avançar en termes d'igualtat de gènere, i al

mateix temps aprofitar les millores de productivitat, eficàcia i eficiència associades a la

diversitat de gènere.

La informació sobre el personal s'obté de l'explotació de fonts internes, i fa referència

a la situació real de la plantilla el juny de 2015.

La metodologia que s'ha seguit en aquest capítol de l'Informe respon a un

enfocament estàtic i un altre de dinàmic, comparatiu amb l'exercici anterior. Des del primer

enfocament, es realitza un estudi de cada un dels col·lectius que componen el personal de

l'Administració de la Generalitat, és a dir, l'Administració del Consell de la Generalitat, el

personal al servei de les institucions sanitàries, el personal docent de centres públics no

universitaris i el personal al servei de l'Administració de justícia a la Comunitat Valenciana.

140

Finalment, igual que en l'exercici anterior, l'instrument de mesura que s'utilitzarà en

els distints apartats en què es divideix aquest punt de l'informe és l'índex de presència

relativa d'homes i dones (IPRHD), que respon a la fórmula IPRHD = [(D-H)/(D+H)]+1, en la

qual D és el nombre de dones, i H el d'homes. En atenció a la definició de presència o

composició equilibrada arreplegada en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la

igualtat efectiva de dones i homes, en la seua disposició addicional primera:

“Disposició addicional primera. Presència o composició equilibrada.

Als efectes d'aquesta llei, es considerarà com a composició equilibrada la presència

de dones i homes de manera que, en el conjunt a què es referisca, les persones de cada

sexe no superen el seixanta per cent ni siguen menys del quaranta per cent.”

D'acord amb aquesta definició, s'estableix un rang de valors de l'índex que indiquen

que hi ha el dit equilibri, segons la fórmula de l'IPRHD; en una situació de representació

paritària, el seu valor seria igual a la unitat. Entre 0,8 i 1, hi hauria sobrerepresentació

masculina, però dins dels límits d'equilibri que marca la legislació d'igualtat entre homes i

dones. Valors per davall de 0,8, són indicatius de desequilibri per majoria d'homes. En el

sentit invers dels valors de l'índex, és a dir, per damunt d'1, el nombre de dones superaria al

d'homes, sent el límit legal de representació equilibrada el 1,2.

Amb totes les premisses exposades en aquesta introducció, es procedirà a realitzar

l'anàlisi del personal al servei de la Generalitat.

4.1. ANÀLISI DEL PERSONAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

En aquest punt es realitza una anàlisi de la presència de dones i homes en

l'Administració de la Generalitat. Per a això, s'exposen les principals característiques des del

punt de vista de gènere de la distribució del personal que integra el règim general de

l'Administració de la Generalitat, tant en termes totals com segons les diferents categories,

edat, relació jurídica, i altres elements d'anàlisis rellevants.

4.1.1. Anàlisi general

El personal al servei de l'Administració de la Generalitat el componen 15.537

persones, sent el nombre de dones major que el d'homes. En concret, es distribueix en

10.353 dones, és a dir, un 66,67% sobre el total, mentre que el nombre d'homes és de

5.184, representant el 33,33%. (Gràfic 1).

141

Gràfic 1. Personal al servei de l'Administració de la Generalitat, per sexe. Any 2015

5.184

10.353

0

4.000

8.000

12.000

1Homes Dones

Font: Base de dades de personal de la Generalitat

Si es calcula aquesta distribució mitjançant l'índex de presència relativa d'homes i

dones (d'ara en avant, IPRHD) s'obté un valor d'1,33. Atés que valors de l'índex entre 1 i

1,20 indiquen una majoria de dones dins dels límits de representació equilibrada, el valor

obtingut reflecteix una situació de desequilibri, amb un percentatge de dones que, com ja

s'ha indicat, se situa per damunt del 60%.

Segons les dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions

Públiques del mes de gener de 2015, publicat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions

Públiques, el personal de les comunitats autònomes en conselleries i organismes autònoms

ascendia en aquella data a 211.069 persones, de les quals 119.981 eren dones, la qual cosa

representa el 57% del personal total.

La presència majoritària de dones dins del personal de conselleries i organismes

autònoms es produeix en totes les comunitats autònomes. De fet, el valor de l'IPRHD per a

cada comunitat autònoma és superior a la unitat, cosa que reflecteix que el nombre de dones

és superior al d'homes en tots els casos. No obstant això, la majoria de les comunitats

autònomes presenten valors de l'IPRHD compresos dins dels límits de composició equilibrada

marcats per la legislació. Només en sis comunitats autònomes l'IPRHD és superior a l'1,20,

entre les quals es troba la Comunitat Valenciana, amb un IPRHD d'1,25, igual que Aragó i

Astúries. (Gràfic 2).

142

Gràfic 2. IPRHD del personal de conselleries i organismes autònoms de comunitats autònomes. Gener de 2015.

1,25 1,25 1,25 1,24 1,24 1,231,20 1,18 1,17 1,17

1,14 1,14 1,14 1,14 1,13 1,121,07 1,06 1,04

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

C

omunit

at V

alencia

na

A

ragó

A

ragó

R

ioja, La

Pa

ís Bas

c

C

anàr

ies

B

alear

s, Ille

s

A

stúrie

s, Pr

incipa

t d’

M

úrcia

, Reg

ió de

C

astel

la i L

leó

Ex

trem

adur

a

C

antà

bria

N

avar

ra, C

omun

itat F

oral

de

Tota

l CA

C

atalu

nya

G

alícia

A

ndalus

ia

M

adrid

, Com

unitat d

e

C

astel

la - l

a Man

xa

Font: Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

4.1.2. Anàlisi del personal segons la relació jurídica amb l'Administració

L'anàlisi del personal de l'Administració de la Generalitat, segons la relació jurídica

que manté amb l'Administració, mostra que el nombre de dones és superior al d'homes en la

pràctica totalitat dels grups considerats. De fet, les úniques excepcions es troben en el

personal eventual i el personal estatutari, però aquests dos grups a penes representen el

0,26 % del total del personal de l'Administració de la Generalitat (Quadre 1).

Quadre 1. Personal d'Administració de la Generalitat segons relació jurídica i sexe. Any 2015

HOMES DONES

Funcionaris de carrera 3.457 5.772

Funcionaris interins per proced. Urgència 1.095 3.322

Personal eventual 27 12

Personal estatutari 2 0

Personal laboral fix 383 638

Personal laboral temporal 207 582

Personal indefinit no fix 13 27

TOTAL 5.184 10.353


143

L'IPRHD per a cada una de les categories de relació jurídica es troba per damunt dels

límits de composició equilibrada establits per la llei, reflectint percentatges de representació

de les dones per damunt del 60%. Les úniques excepcions són el personal eventual, on els

homes representen el 69,2%, i el personal estatutari, que no s'ha representat en el gràfic pel

seu reduït nombre d'efectius. Per la seua banda, els valors més elevats corresponen al

personal funcionari interí i al personal laboral temporal, amb IPRHD d'1,50 i 1,48,

respectivament. El personal funcionari de carrera i el personal laboral fix registren uns valors

de l'IPRHD lleugerament per damunt del límit superior de composició equilibrada d'1,20.

(Gràfic 3).

Gràfic 3. Valor de l'IPRHD del personal de l'Administració de la Generalitat.

1,25

1,50

0,62

1,25

1,48

1,35

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

Funcionaris de carrera Funcionaris interins per proced.urgència

Personal eventual Personal laboral f ix Personal laboral temporal Personal indef init no f ix


4.1.3. Anàlisi del personal per grups i nivells

Els grups amb major personal de l'Administració de la Generalitat són els grups C1 i

C2, on es concentra el 27% i el 25%, respectivament, del personal total. Les dones són

majoritàries en tots els grups, amb percentatges superiors al 60%, a excepció del grup A1,

on el percentatge de dones és del 53%. (Quadre 3).

144

Quadre 2. Personal d'Administració de la Generalitat per grups i nivells, segons sexe.

APF/E A1 A2 C1 C2 APF/E A1 A2 C1 C2

8 1

10 741 1.757 3

12 20 1.027 24 2.432

13 6 4

14 1 1 550 20 1 1 2.108 22

15 45 1 30 1

16 161 163 89 504 223 269

17 85 154 128 29

18 145 275 6 311 530 1

19 1 139 30 185

20 195 89 5 1 345 150 9

21 2 8 7 12

22 204 75 3 229 47 16

23 2 1

24 363 189 6 390 191 3

25 2 3 4 1

26 143 5 162 6

27 1

28 115 123

29 1

30 111 94

TOTAL 764 1.137 902 1.231 1.150 1.782 1.354 1.537 2.948 2.732

TOTAL PERSONAL ADMINISTRACIÓ GENERAL PER GRUPS I NIVELLS

NIVELLS / GRUPS

HOMES DONES


El càlcul de l'IPRHD per grups permet extraure diverses conclusions. En primer lloc,

tots els valors de l'IPRHD es troben per damunt de la unitat, reflectint, tal com ja s'havia

apuntat anteriorment, que el nombre de dones en tots els grups és superior al dels homes.

En segon lloc, només en el grup A1 s'obté un valor de l'IPRHD dins dels límits establits en la

legislació per a la composició paritària, mostrant, per tant, desequilibri en la resta dels grups.

Finalment, el valor de l'IPRHD és major en els grups més baixos, trobant-se els majors

percentatges d'homes en els grups A1 i A2. (Gràfic 4).

145

Gràfic 4. IPRHD del personal d'Administració de la Generalitat per grups.

1,40

1,09

1,26

1,41 1,41

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

APF/E A1 A2 C1 C2


1.- Anàlisi grup A1 per nivells

El grup A1 compta amb un total de 2.483 efectius, dels quals el 54% són dones i el

46% són homes. El nombre més elevat d'efectius es concentra, dins d'aquest grup, en el

nivell 24, on es troben el 32% dels homes i el 29% de les dones del grup, seguit pel nivell 20

per a les dones i el nivell 22 per als homes, amb uns percentatges del 25,5% i del 18%,

respectivament. Per la seua banda, la distribució per nivells mostra que les dones són

majoritàries en tots, a excepció del nivell 30, que és el nivell més elevat del grup. (Quadre

3).

Quadre 3. Personal del grup A1 de l'Administració de la Generalitat, per nivell i sexe.

NIVELLS GRUP A1

HOMES DONES TOTAL% HOMES PER

NIVELLS% DONES PER

NIVELLS

20 195 345 540 17,15% 25,48%

21 2 7 9 0,18% 0,52%

22 204 229 433 17,94% 16,91%

24 363 390 753 31,93% 28,80%

26 143 162 305 12,58% 11,96%

28 115 123 238 10,11% 9,08%

30 111 94 205 9,76% 6,94%

Total A1 1.137 1.354 2.491 100,00% 100,00%

TOTAL HOMES I DONES GRUP A1 PER NIVELLS


146

De l'anàlisi de les dades es desprén que, encara que la presència femenina en el grup

A1 és superior a la masculina, es compleix la composició equilibrada definida en la llei, atés

que el valor de l'IPRHD és d'1,09. Tots els nivells es troben compresos dins dels límits de

composició paritària, excepte els nivells 20 i 21, que es troben lleugerament per damunt del

límit superior d'1,20. A més, el valor de l'IPRHD és superior a la unitat en tots els nivells,

excepte en el nivell 30, cosa que reflecteix el major percentatge d'homes que existeix en el

nivell millor classificat, tal com ja s'apuntà anteriorment. (Gràfic 5).

Gràfic 5. IPRHD del personal del grup A1 per nivells.

1,28

1,06 1,041,06

1,03

0,92

1,09

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

20 22 24 26 28 30 Total A1


2.- Anàlisi grup A2 per nivells.

El nombre de dones en el grup A2 és superior al d'homes en tots els nivells, a

excepció del nivell 22, i la distribució per nivells mostra significatives diferències en gènere.

Així, les dones es troben més concentrades en els nivells inferiors del grup A2, amb quasi el

33% de les dones en el nivell 16. Al contrari, els homes es troben concentrats en els nivells

més elevats del grup, ocupant el 21% dels homes llocs classificats en el nivell 24. (Quadre

4).

147

Quadre 4. Personal del grup A2 de l'Administració de la Generalitat, per nivell i sexe.

NIVELLS GRUP A2 HOMES DONES TOTAL% HOMES PER

NIVELLS% DONES PER

NIVELLSIRPHM

16 161 504 665 17,85% 32,79% 1,52

17 85 128 213 9,42% 8,33% 1,20

18 145 311 456 16,08% 20,23% 1,36

19 139 185 324 15,41% 12,04% 1,14

20 89 150 239 9,87% 9,76% 1,26

21 8 12 20 0,89% 0,78% 1,20

22 75 47 122 8,31% 3,06% 0,77

24 189 191 380 20,95% 12,43% 1,01

Total A2 902 1.537 2.439 100,00% 100,00% 1,26

TOTAL HOMES I DONES GRUP A2 PER NIVELLS


El càlcul de l'IPRHD permet apreciar més clarament les mencionades observacions

sobre la composició per sexe del grup A2. Així, en el nivell 16, l'índex se situa en un nivell

molt per damunt del límit superior d'1,20 per a composició igualitària de la plantilla, mentre

que els valors més baixos de l'índex es registren en els majors nivells, 22 i 24. D'esta

manera, les dones predominen en tots els nivells del grup A2, excepte en el nivell 24, amb

composició equilibrada, i en el nivell 22, que té una presència masculina majoritària. (Gràfic

6).

Gràfic 6. IPRHD del personal del grup A2, per nivells.

1,52

1,20

1,36

1,14

1,261,20

0,77

1,01

1,26

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

16 17 18 19 20 21 22 24 Total A2


148

3.- Anàlisi grup C1 per nivells

Les dades del grup C1 permeten apreciar clarament la major presència de dones en

aquest grup, representant el 71% del personal que compon el grup. Així mateix, també

s'observa que el nombre més gran de dones es troben en els llocs de menor nivell. Així, en el

nivell 14 es concentra el 72% de les dones del grup, però només el 45% dels homes, mentre

que llocs amb nivells 17 i 18 són ocupats pel 35% dels homes enfront del 19% de les dones.

(Quadre 5).

Quadre 5. Personal del grup C1 de l'Administració de la Generalitat,, per nivell i sexe.

NIVELLS GRUP C1 HOMES DONES TOTAL

% HOMES SOBRE EL TOTAL DEL

NIVELL

% DONES SOBRE EL TOTAL DEL

NIVELL

IRPHM

14 550 2.108 2658 44,68% 71,51% 1,59

15 45 30 75 3,66% 1,02% 0,80

16 163 223 386 13,24% 7,56% 1,16

17 154 29 183 12,51% 0,98% 0,32

18 275 530 805 22,34% 17,98% 1,32

Total C1 1.231 2948 4.179 100,00% 100,00% 1,41

TOTAL HOMES I DONES GRUP C1 PER NIVELLS


Per al càlcul de l'IPRHD no s'ha tingut en compte el personal dels nivells 19 a 24,

atés que desvirtuaria l'anàlisi de gènere del grup total per ser un nombre molt reduït

(representen menys del 2% del grup). El valor de l'IPRHD, que és d'1,41 per al total del grup

C1, mostra un important desequilibri en gènere, molt allunyat del límit superior de l'IPRHD a

què fa referència la legislació per a la composició equilibrada. De fet, només els valors de

l'índex per als nivells 16 i 15 es troben dins dels límits establits per a una plantilla equilibrada

en gènere. A més, els desequilibris per nivells són importants, amb un IPRHD en el nivell 14

de quasi 1,60, la qual cosa suposa un percentatge de dones pròxim al 80%, mentre que en

el nivell 17 l'IPRHD és de 0,32, significant que el 84% del personal en aquest nivell són

homes. (Gràfic 7).

149

Gràfic 7. IPRHD del personal del grup C1, per nivells. 1,59

0,80

1,16

0,32

1,32

1,41

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

14 15 16 17 18 Total C1


4.- Anàlisi grup C2 per nivells.

El grup C2 és el segon grup amb nombre més gran de personal, per darrere del grup

C1, i mostra una important concentració per nivells, amb el 89% del personal en el nivell 12.

Per això, l'anàlisi es centrarà únicament en aquest nivell. De l'anàlisi de les seues dades

també es pot apreciar la important presència femenina, sent el nombre de dones més del

doble que el d'homes. De fet, l'IPRHD per a aquest nivell és d'1,41, mostrant una situació de

desequilibri, en la qual el percentatge que representen els homes no aconsegueix el 30%

dels efectius del grup C2 (Quadre 6).

Quadre 6. Personal del grup C2 de l'Administració de la Generalitat, per nivell i sexe.

NIVELLS GRUP C2 HOMES DONES TOTAL % HOMES % DONES IRPHM

12 1.027 2.432 3.459 89,30% 89,02% 1,41

13 6 4 10 0,52% 0,15% 0,80

14 20 22 42 1,74% 0,81% 1,05

16 89 269 358 7,74% 9,85% 1,50

18 6 1 7 0,52% 0,04% 0,29

TOTAL 1.150 2.732 3.882 100,00% 100,00% 1,41

TOTAL HOMES I DONES GRUP C2 PER NIVELLS


150

5.- Anàlisi grup APF per nivells

En el grup APF, igual que s'observà en el grup C2, hi ha una important concentració

per nivells, estant el 98% del personal concentrats en el nivell 10. La distribució per sexe en

aquest nivell mostra una reduïda presència d'homes, el percentatge dels quals no arriba al

30%. De fet, el valor de l'IPRHD per al nivell 10 és d'1,41, de manera que també en aquest

grup hi ha una situació de desequilibri en termes de composició de gènere (Quadre 7).

Quadre 7. Personal del grup APF de l'Administració General, per nivell i sexe.

NIVELLS HOMES DONES TOTAL % HOMES % DONES IRPHM

8 1 1 0,13% 0,00% 0,00

10 741 1.757 2.498 96,99% 98,60% 1,41

12 20 24 44 2,62% 1,35% 1,09

TOTAL APF 764 1.782 2.546 100,00% 100,00% 1,40

TOTAL HOMES I DONES GRUPS PER NIVELLS


6.- Anàlisi del personal de l'Administració de la Generalitat per nivells: conclusions.

Si es realitza el càlcul de l'IPRHD para cada un dels nivells de personal de

l'Administració del Consell, sense distingir per grup, es pot apreciar una determinada pauta

en els seus valors. Excloent de l'anàlisi els nivells que tenen un reduït nombre d'efectius

(com ara els nivells 8, 13 i 21), s'observa que el valor de l'índex és decreixent amb el nivell

del lloc, de manera que en els nivells més baixos els percentatges de dones són molt

superiors al dels homes, mentre que en els nivells amb major retribució la composició de la

plantilla és més paritària. (Gràfic 8).

Gràfic 8. IPRHD del personal de l'Administració de la Generalitat per nivells.

1,41 1,40

1,58

1,41

0,79

1,33

1,04

1,27

1,02 1,02

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

10 12 14 16 17 18 19 20 22 24


151

4.1.4. Anàlisi del personal per províncies

Les dades per províncies del personal de l'Administració de la Generalitat mostren

que el nombre de dones supera el d'homes, circumstància que tradicionalment es dóna en

totes les administracions. Així mateix, no s'aprecien diferències significatives entre les

províncies, situant-se en totes aquestes el percentatge de dones per damunt del 65% del

total de personal de la província.

Gràfic 9. Personal de l'Administració de la Generalitat, per província i sexe.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

HOMES 1.239 602 3.343

DONES 2.714 1.412 6.227

ALACANT CASTELLÓ VALÈNCIA


El valor d'IPRHD es troba en les tres províncies per damunt de l'1,20, cosa que

mostra, per tant, una composició desequilibrada de la plantilla quant a gènere. La província

de València és la que registra el menor valor de l'IPRHD, mentre que Castelló, amb un 70%

de dones en la seua plantilla de personal, mostra un IPRHD d'1,40. (Gràfic 10).

152

Gràfic 10. IPRHD del personal de l'Administració del Consell per província.

1,371,40

1,30

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60



4.1.5. Anàlisi del personal per trams d'edat

L'anàlisi del personal de l'Administració de la Generalitat per trams d'edat i sexe,

mostra que la major part del personal es concentra en el tram d'edat comprés entre els 40 i

els 49 anys. En aquest tram es troba el 42,8% de les dones i el 43,2% dels homes. Al

contrari, només el 3% de les dones i el 1,9% dels homes eren menors de 30 anys. (Quadre

8).

Quadre 8. Personal de l'Administració de la Generalitat, per trams d'edat i sexe.

TRAM EDAT HOMES DONES TOTALDISTRIBUCIÓ

DONES % DISTRIBUCIÓ

HOMES %IRPHM

MENORS DE 30 96 306 402 2,96% 1,85% 1,52

ENTRE 30 I 39 791 2.075 2.866 20,04% 15,26% 1,45

ENTRE 40 I 49 2.240 4.435 6.675 42,84% 43,21% 1,33

ENTRE 50 I 591.981 3.455 5.436 33,37% 38,21% 1,27

ENTRE 60 I 6574 80 154 0,77% 1,43% 1,04

MAJORS DE 65 2 2 4 0,02% 0,04% 1,00

TOTAL 5.184 10.353 15.537 100,00% 100,00% 1,33

PERSONAL ADMINISTRACIÓ GENERAL PER EDAT I SEXE


El valor de l'IPRHD és descendent amb els grups d'edat, de manera que en els grups

d'edat més avançada s'obtenen uns valors de l'IPRHD més reduïts. Així, en el tram que

correspon al personal major de 65, l'IPRHD aconsegueix la unitat, cosa que indica que el

153

nombre de dones és igual al d'homes, encara que el personal en aquest tram d'edat només

suposa el 0,03% del total. Segons van disminuint els trams d'edat, l'índex comença a

ascendir, fins a arribar al valor d'1,52 per al personal menor de 30 anys, amb les dones

representant el 76% del personal d'aquest grup d'edat. (Gràfic 11)

Gràfic 11. IPRHD del personal de l'Administració de la Generalitat, per trams d'edat.

1,521,45

1,331,27

1,041,00

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

Menors de 30 Entre 30 i 39 Entre 40 i 49 Entre 50 i 59 Entre 60 i 65 Majors de 65


4.1.6. Anàlisi del personal de la Generalitat en l'àmbit de la conciliació de la vida

laboral i familiar

La necessitat de conciliar la vida personal, familiar i laboral es presenta com un

objectiu fonamental a aconseguir. Per a això, és imprescindible comptar amb una

responsabilitat compartida entre dones i homes en tots els àmbits: domèstic, cultural,

educatiu, social, familiar i laboral. Quan aconseguim aquest objectiu, haurem aconseguit

l'equilibri i una integració real de la dona.

En els últims temps s'assisteix a importants modificacions en la normativa, tant

autonòmica, com estatal i comunitària, que estan produint canvis en l'entorn laboral de la

dona.

Així, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en clara consonància amb el

que estableix la Constitució, determina que correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les

seues competències, promoure les condicions perquè la igualtat de la ciutadania, i els grups

en què s'integra, siguen reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedisquen o dificulten

la seua plenitud.

154

És per això que la Generalitat publicà el Decret 175/2006 de 24 de novembre, del

Consell, pel qual es regulen les condicions de treball del personal al servei de l'Administració

del Consell, i que ha sigut modificat pel Decret 68/2012 de 4 de maig.

En l'esmentat decret, a fi de la conciliació laboral i familiar s'han regulat les figures

següents:

� Reduccions de jornades: es poden sol·licitar reduccions de jornada per diversos

motius, entre els quals destaquen:

o Per raons de guarda legal, tinga a càrrec seu algun xiquet o xiqueta de 12 anys o

menor, o familiars que requerisquen especial atenció.

o Per raons de convivència, tinga al seu atenció directa algun disminuït físic, psíquic

o sensorial, amb una minusvalidesa igual o superior al 33 per cent.

o Per raó de malaltia llarga o crònica no puga realitzar la seua jornada laboral

completa.

o El personal que haja d'atendre l'atenció del cònjuge, parella de fet o d'un familiar

de primer grau per raó de malaltia molt greu que requerisca hospitalització en institució

sanitària o domiciliària, podrà gaudir d'una reducció de fins al 50% de la jornada laboral.

� Flexibilitat horària en diferents supòsits, sense que en cap cas supose una reducció

de la jornada laboral.

� Permisos:

o Permís per celebració de matrimoni o unió de fet.

o Permís per matrimoni o unió de fet.

o Permisos per tècniques prenatals.

o Permís per maternitat biològica.

o Permís per adopció o acolliment de menors.

o Permís per adopció internacional.

o Permís per lactants.

o Permís per cura de fill o filla menor afectat per càncer o una altra malaltia greu.

o Permís per paternitat.

o Permís mèdic i assistencial tant del mateix personal com de menors, ancians o discapacitats físics, psíquics o sensorials a càrrec seu.

o Permís per defunció.

o Permís per malaltia greu.

� Llicències per malaltia de familiars i llicències per a perfeccionament professional.

155

Les estadístiques del personal de la Generalitat que ha sol·licitat alguna de les figures

anteriorment esmentades durant els exercicis 2012, 2013 i 2014 mostren que el percentatge

de dones que han sol·licitat tant reduccions de jornada com permisos o llicències en relació

amb la conciliació laboral i familiar és molt superior al dels homes, representant les dones el

95% de les sol·licituds de reducció de jornada amb disminució de retribucions

(principalment, per a cura de filles/fills i familiars) i el 86% de les llicències sense retribució.

(Gràfic 12)

Gràfic 12. Resolucions de llicències sense retribució i de reduccions de jornada relacionades amb la conciliació de la vida laboral i familiar del personal de l'Administració de la Generalitat, per sexe. Anys 2012-2014.

435

68

7

74

8

343

102

410

144

465

137

0

100

200

300

400

500

Llicències senseretribució 2012

Reducció dejornada ambdisminució de

retribucions 2012



retribucions 2013



retribucions 2014

Homes Dones


Respecte a l'any 2015, fins al juny es concediren un total de 242 llicències sense

retribució i 46 reduccions de jornada amb disminució de retribucions, sent minoritàries les

sol·licituds realitzades pels homes. Així, el percentatge de dones supera el 85% tant en les

llicències com en les reduccions de jornada. (Gràfic 13)

156

Gràfic 13. Distribució de sol·licituds de reduccions de jornada i permisos i llicències

relacionats amb la conciliació de la vida laboral i familiar del personal de l'Administració de la

Generalitat, segons sexe. Gener a juny de 2015.

13,5%12,0%

86,5%88,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Llicències sense retribució Reduccions de jornada amb disminució de retribucions


4.2. ANÀLISI DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES INSTITUCIONS SANITÀRIES

Es realitza en aquest punt l'anàlisi de la presència de dones i homes en el sistema

sanitari de la Generalitat. Per a això, s'utilitza l'explotació de la base de dades de personal

sanitari, que permet realitzar una anàlisi descriptiva de conjunt sobre la distribució relativa

dels homes i dones que treballen en aquest sector.

4.2.1. Anàlisi general

El personal al servei de les institucions sanitàries a la Comunitat Valenciana, en data

30 de maig de 2015, el componen 51.236 persones, la qual cosa suposa un 2,8% més que

en la mateixa data de l'exercici anterior, distribuïts en 37.905 dones i 13.331 d'homes, amb

un descens d'un 1,31% dels homes i un increment de 4,44% de les dones. (Gràfic 1).

157

Gràfic 1. % de creixement del personal al servei de les institucions sanitàries, per sexe

% CREIXEMENT

4,44%

2,88%

-1,31%

-2,00% -1,00% 0,00% 1,00% 2,00% 3,00% 4,00% 5,00%

Home

Dona

Total

Font: Base de dades de personal de Conselleria de Sanitat de la Generalitat

El valor de l'IPRHD per a la plantilla de sanitat de la Generalitat és d'1,47,

lleugerament superior a l'exercici 2014, però continua trobant-se fora del rang de valors

definits per la llei per a una representació equilibrada. De fet, el valor de l'IPRHD és superior

a 1,20, la qual cosa significa que, com ja s'ha mencionat, la plantilla es troba en desequilibri

perquè les dones hi representen un percentatge superior al 70%.

Aquests resultats no són diferents dels obtinguts en la resta de comunitats

autònomes. Així, fent ús de les dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les

Administracions Públiques del mes de gener de 2015, publicat pel Ministeri d'Hisenda i

Administracions Públiques, per a calcular l'IPRHD del personal en institucions sanitàries per a

cada comunitat autònoma, es troba que totes presenten valors de l'IPRHD per damunt del

límit superior definit per la legislació per a la consideració de plantilles equilibrades. El valor

de l'IPRHD de la Comunitat Valenciana és semblant a l'obtingut per al conjunt de comunitats

autònomes. (Gràfic 2).

158

Gràfic 2. IPRHD del personal al servei de les institucions sanitàries, per comunitat autònoma.

Gener de 2015.

1,37 1,38 1,39 1,40 1,42 1,44 1,46 1,47 1,50 1,51 1,52 1,53 1,53 1,54 1,55 1,56 1,56 1,58

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

A

ndalus

ia

M

úrcia

, Reg

ió de

Ext

rem

adur

a

C

anàr

ies

C

astella

- La

Man

xa

B

alea

rs, I

lles

C

omun

itat V

alenc

iana

Tota

l CCA

A

C

atalun

ya

G

alíci

a

C

astella

i Lle

ó

País B

asc

M

adrid

, Com

unita

t de

A

stúr

ies, P

rincip

at d'

A

ragó

R

ioja, L

a

C

antà

bria

N

avar

ra, C

omun

itat F

oral de


4.2.2. Anàlisi del personal segons el tipus de plantilla

L'anàlisi del personal sanitari segons el tipus de plantilla es mostra en el quadre 1. En

el quadre es pot apreciar una important concentració del personal en llocs de plantilla

pressupostària, en la qual es troben el 92% del total del personal sanitari. La presència

femenina en tots els tipus de plantilla supera el 64%, sent la major presència femenina en el

tipus d'acumulació de tasques amb un 78,2%, seguida de la pressupostària, personal en

formació i en últim lloc l'atenció continuada.

En consonància amb el paràgraf anterior, es pot apreciar que l'IPRHD és superior en

tots els casos a l'1,20, és a dir, en cap tipus de plantilla es compleix la regla de presència o

composició equilibrada arreplegada en la Llei Orgànica 3/2007, atés que les dones

representen més del 60% del personal total en cada tipus de plantilla.

Quadre 1. Personal al servei de les institucions sanitàries, per sexe i tipus de plantilla.

TIPUS DE PLANTILLA Home Dona Total IPRHM

PRESÈNCIA FEMENINA PER

TIPUS DE PLANTILLA

Acumulació de tasques 167 600 767 1,6 78,23%

Atenció continuada 362 649 1.011 1,3 64,19%

Personal en formació 825 1.798 2.623 1,4 68,55%

Pressupostària 11.977 34.858 46.835 1,5 74,43%

TOTAL 13.331 37.905 51.236 1,5 73,98%

Tipus de plantilla, PER SEXE


159

4.2.3. Anàlisi del personal al servei de les institucions sanitàries per tipus de

modalitat d'assistència sanitària.

La Llei 3/2003, de 6 de febrer, d'ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana,

constitueix la norma que manifesta la prioritat que els poders públics valencians atribueixen

a totes les actuacions el fi de les quals és la promoció, prevenció, protecció i atenció de la

salut, tant en l'àmbit col·lectiu com individual.

Enquadrada la competència de la Generalitat Valenciana en l'Estatut d'Autonomia de

la Comunitat, s'aprecia que la Comunitat està dotada d'instruments legals que li permeten

conformar el seu propi model sanitari, en concordança amb les seues peculiaritats i

aspiracions.

El concepte de salut, tot i sent conscients de la individualitat biològica de cada

individu, es considera com un bé irrenunciable tant individualment com socialment, la

promoció, la protecció i la cura del qual impliquen unes activitats multidisciplinàries a què la

societat ha de procurar els mitjans que racionalment exigeix la nostra actual percepció de les

ciències socials, sanitàries i econòmiques.

Per la seua banda, el Consell adoptà l'Acord de 7 de juny de 2013 pel qual s'aprovà el

Pla d'ordenació de recursos humans de les institucions sanitàries dependents de la

Conselleria de Sanitat, per a la consecució de l'eficàcia en la prestació de l'assistència

sanitària en l'àmbit de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i de l'eficiència en la

utilització dels recursos econòmics disponibles. Aquest pla compta, entre els seus objectius,

una planificació eficient de recursos humans, una dimensió adequada i millor distribució en

funció de les necessitats assistencials.

Sent conscients de la responsabilitat de l'Administració sanitària, d'exercir la tutela

de la salut pública, s'estableixen les línies d'actuació que permeten garantir una protecció de

la salut eliminant o evitant els seus riscos, una promoció, buscant la consecució d'uns elevats

nivells de salut, i una obtenció individual de les prestacions sanitàries de cada ciutadà

basades en el seu estat de salut, i per això s'estableixen tres modalitats: atenció primària,

atenció especialitzada i salut pública.

D'acord amb això, en el quadre 2 es mostra la distribució del personal sanitari segons

les tres esmentades modalitats d'assistència sanitària, sent, en totes, el nombre de dones

superior al d'homes, amb uns percentatges per damunt del 60% del total de les plantilles.

160

Quadre 2. Personal al servei de les institucions sanitàries, per sexe i modalitat d'assistència

sanitària.

Modalitat assistència sanitària Home Dona Total IPRHM

Atenció Especialitzada 8.797 28.524 37.321 1,53

Atenció Primària 4.035 8.656 12.691 1,36

Salut Pública 392 725 1.117 1,30

TOTAL 13.224 37.905 51.129 1,48

Distribució del personal per sexe i modalitat


El càlcul de l'IPRHD se situa en valors per damunt de l'1,20 en totes les modalitats,

encara que en el cas de la salut pública la composició de la plantilla s'aproxima a la

composició equilibrada definida per la llei, pel fet de situar-se el percentatge de dones en el

64%. Al contrari, en atenció especialitzada les dades mostren una important situació de

desequilibri en relació amb el gènere, amb les dones representant el 76,2% del total de la

plantilla d'aquesta modalitat. (Gràfic 3).

Gràfic 3. IPRHD del personal al servei de les institucions sanitàries, segons modalitat

d'assistència sanitària.

1,52

1,36

1,30

1,48

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

Atenció Especialitzada Atenció Primària Salut Pública TOTAL


161

La distribució del personal per centre de gestió es presenta en el quadre 3, i en

aquest es pot apreciar que en la majoria dels centres de gestió el nombre de dones

representen percentatges superiors al 60% del seu personal. El càlcul de l'IPRHD reflecteix

que en 16 centres de gestió, l'IPRHD és inferior a 1,2, per la qual cosa compleixen amb la

plantilla equilibrada d'acord amb la definició de la llei. Per la seua banda, hi ha tres centres

on el percentatge d'homes supera el de dones. Es tracta del C.G. Salut Pública Alacant I,

amb un 62,50% d'homes, el C.G. SES València i el C.G. SES d'Alacant, amb uns

percentatges del 56,40% i 50,35% respectivament.

162

Quadre 3. Personal sanitari de la Generalitat, segons centres de gestió i sexe.

CENTROS DE GESTIÓN Home Dona Total % Homes % Dones IPRHM

C.G. SALUD PUBLICA ALICANTE I 5 3 8 62,50% 37,50% 0,75

C.G. SES VALENCIA 207 160 367 56,40% 43,60% 0,87

C.G. SES ALICANTE 143 141 284 50,35% 49,65% 0,99

C.G. SALUD PUBLICA ALZIRA 39 44 83 46,99% 53,01% 1,06

C.G. SES CASTELLON 45 55 100 45,00% 55,00% 1,10

C.G. SALUD PUBLICA ELDA 20 25 45 44,44% 55,56% 1,11

C.G. SALUD PUBLICA ORIHUELA 23 29 52 44,23% 55,77% 1,12

C.G. SALUD PUBLICA GANDIA 23 30 53 43,40% 56,60% 1,13

C.G. SALUD PUBLICA MANISES 21 28 49 42,86% 57,14% 1,14

C.G. SALUD PUBLICA CATARROJA 5 7 12 41,67% 58,33% 1,17

C.G. SALUD PUBLICA VALENCIA II 15 22 37 40,54% 59,46% 1,19

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE MANISES 132 195 327 40,37% 59,63% 1,19

C.G. SALUD PUBLICA XATIVA 22 35 57 38,60% 61,40% 1,23

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ELCHE - CREVILLENTE 38 61 99 38,38% 61,62% 1,23

C.G. SALUD PUBLICA SAGUNTO 9 15 24 37,50% 62,50% 1,25

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE TORREVIEJA 36 62 98 36,73% 63,27% 1,27

C.G. SALUD PUBLICA CASTELLON 43 84 127 33,86% 66,14% 1,32

C.G. SALUD PUBLICA BENIDORM 13 27 40 32,50% 67,50% 1,35

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE LA RIBERA 143 301 444 32,21% 67,79% 1,36

C.G. SALUD PUBLICA BENICARLO 14 30 44 31,82% 68,18% 1,36

C.G. SALUD PUBLICA ELCHE 13 30 43 30,23% 69,77% 1,40

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE DENIA 95 221 316 30,06% 69,94% 1,40

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ORIHUELA 477 1.118 1.595 29,91% 70,09% 1,40

C.G. SALUD PUBLICA UTIEL 11 26 37 29,73% 70,27% 1,41

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE XATIVA - ONTINYENT 534 1.272 1.806 29,57% 70,43% 1,41

C.G. SALUD PUBLICA ALICANTE II 26 63 89 29,21% 70,79% 1,42

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE LA MARINA BAIXA 509 1.244 1.753 29,04% 70,96% 1,42

C.G. SALUD PUBLICA VALENCIA I 50 123 173 28,90% 71,10% 1,42

C.G. CENTRO TRANSFUSION C.V. 116 287 403 28,78% 71,22% 1,42

C.G. SALUD PUBLICA TORRENT 14 35 49 28,57% 71,43% 1,43

C.G. SALUD PUBLICA DENIA 14 36 50 28,00% 72,00% 1,44

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ELCHE - HOSPITAL GENERAL 666 1.733 2.399 27,76% 72,24% 1,44

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ALICANTE - SANT JOAN D'ALACANT 571 1.500 2.071 27,57% 72,43% 1,45

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ALICANTE - HOSPITAL GENERAL 1.151 3.052 4.203 27,39% 72,61% 1,45

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ELDA 576 1.546 2.122 27,14% 72,86% 1,46

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALENCIA - CLINICO - MALVARROSA - HOSP MALVARROSA 66 180 246 26,83% 73,17% 1,46

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE XATIVA - ONTINYENT- HOSP ONTINYENT 83 227 310 26,77% 73,23% 1,46

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE ALCOY 410 1.123 1.533 26,74% 73,26% 1,47

C.G. SALUD PUBLICA ALCOY 12 33 45 26,67% 73,33% 1,47

C.G. HOSPITAL LA PEDRERA 71 197 268 26,49% 73,51% 1,47

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE SAGUNTO 418 1.181 1.599 26,14% 73,86% 1,48

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALENCIA - HOSPITAL GENERAL 345 987 1.332 25,90% 74,10% 1,48

C.G. HOSPITAL SAN VICENTE DEL RASPEIG 78 232 310 25,16% 74,84% 1,50

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALENCIA - ARNAU DE VILANOVA- LLIRIA 679 2.020 2.699 25,16% 74,84% 1,50

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE GANDIA 426 1.282 1.708 24,94% 75,06% 1,50

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALÈNCIA – CLÍNIC – MALVA-ROSA 916 2.789 3.705 24,72% 75,28% 1,51

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VINARÒS 236 742 978 24,13% 75,87% 1,52

C.G. HOSPITAL LA MAGDALENA DE CASTELLÓ 66 212 278 23,74% 76,26% 1,53

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALÈNCIA - DOCTOR PESET 768 2.507 3.275 23,45% 76,55% 1,53

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE REQUENA 161 539 700 23,00% 77,00% 1,54

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE LA PLANA 372 1.251 1.623 22,92% 77,08% 1,54

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE CASTELLÓ 703 2.484 3.187 22,06% 77,94% 1,56

C.G. DEPARTAMENT DE SALUT DE VALÈNCIA - LA FE 1.589 5.820 7.409 21,45% 78,55% 1,57

C.G. HOSPITAL DOCTOR MOLINER 68 253 321 21,18% 78,82% 1,58

C.G. HOSPITAL PARE JOFRE 45 206 251 17,93% 82,07% 1,64

TOTAL 13.331 37.905 51.236 26,02% 73,98% 1,48

PERSONAL POR CENTROS DE GESTIÓN Y SEXO ORDENADOS POR IPRHM


Les dades del personal sanitari per tipus de plantilla i grup professional es presenten

en la quadre 4 i en el gràfic 4. Novament, es pot apreciar que les dones són majoritàries en

tots els grups professionals, encara que la composició per gènere varia entre aquests. Així, el

163

grup professional de llicenciats sanitaris és el que presenta una composició més paritària,

amb un percentatge de dones del 54%. En la resta de grups professionals, la presència de

dones es plasma en percentatges superiors al 60% del total del grup, destacant els auxiliars

d'infermeria amb un 96% de dones sobre el total, i els tècnics especialistes amb un 86%.

Quadre 4. Personal al servei de les institucions sanitàries, segons grup professional, tipus de

plantilla i sexe.

Tipus de plantilla Home Dona Total

Acumulació de Tasques 52 97 149

Atenció Continuada 330 470 800

Personal en Formació 810 1652 2.462

Pressupostària 5491 5727 11.218

TOTAL 6.683 7.946 14.629


Atenció Continuada 32 179 211

Personal en Formació 15 146 161


TOTAL 2.961 13.454 16.415



TOTAL 194 1.264 1.458



TOTAL 308 8.229 8.537



TOTAL 3.185 7.012 10.197

TOTALES 13.331 37.905 51.236

Auxiliars d'Infermeria

Personal de Gestió i Serveis

Llicenciats sanitaris

Diplomats Sanitaris

Tècnics especialistes


164

Gràfic 4. Personal al servei de les institucions sanitàries, segons grup professional, tipus de

plantilla i sexe.

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

Llicenciats sanitaris Diplomats sanitaris Tècnicsespecialistes

Auxiliar d’infermeria Personal de gestiói serveis

Home Dona


El càlcul de l'IPRHD per a cada grup professional figura en el quadre 5, en el qual es

pot apreciar que únicament el grup professional de llicenciats sanitaris té valors d'IPRHD dins

dels límits establits per a plantilla equilibrada, mentre que en l'altre extrem s'hi trobaria el

grup professional d'auxiliars d'infermeria, que, amb un IPRHD de l'1,93, té una presència

femenina en la seua plantilla que s'aproxima al 100%.

Quadre 5. IPRHD del personal al servei de les institucions sanitàries, segons grup

professional.

Home Dona Total% Dones

sobre total% Homes sobre total IPRHM

Llicenciats sanitaris 6.683,00 7.946,00 14.629,00 54,32% 45,68% 1,09

Diplomats sanitaris 2.961,00 13.454,00 16.415,00 81,96% 18,04% 1,64

Tècnics especialistes 194,00 1.264,00 1.458,00 86,69% 13,31% 1,73

Auxiliars d'infermeria 308,00 8.229,00 8.537,00 96,39% 3,61% 1,93

Personal de gestió i serveis 3.185,00 7.012,00 10.197,00 68,77% 31,23% 1,38 Font: Base de dades de personal de Conselleria de Sanitat de la Generalitat

165

4.2.3.1. Atenció primària

En l'atenció primària s'hi integren les accions sanitàries sobre la comunitat i l'individu

dirigides a cuidar i millorar la salut individual i col·lectiva en els llocs on viuen i treballen les

dones i els homes, sent el primer nivell d'accés ordinari de la població al sistema sanitari.

És l'instrument bàsic perquè el servei sanitari i la població puguen conéixer l'estat de

salut de les col·lectivitats i individus humans, les seues necessitats i els factors de risc per a

la salut a què estan exposats, apreciar precoçment canvis en aquella i intervindre, controlar,

disminuir o eliminar nous factors de risc, i està integrada pel conjunt de serveis

personalitzats i comunitaris posats a disposició de tota la població.

L'estructura i organització de l'atenció primària a la Comunitat està regulada en el

Decret 42/1986, de 21 de març, del Consell de la Generalitat, en el qual s'especifica que

l'atenció primària s'estructura en zones de salut i àrees de salut, i es defineix cada una

d'aquestes.

La distribució de la plantilla d'atenció primària per sexe apareix reflectida en el gràfic

5, on clarament s'aprecia la major presència femenina en el personal que presta serveis en

aquesta modalitat d'assistència sanitària.

Gràfic 5. Personal al servei de les institucions sanitàries en atenció primària, segons sexe.

4.035

8.656

Home Dona


166

El valor de l'IPRHD per a l'atenció primària se situa en 1,36, fora dels límits establits

per la legislació per a la plantilla equilibrada. De fet, les dones representen un percentatge

que duplica el d'homes. (Quadre 6).

Quadre 6. IPRHD del personal sanitari en atenció primària.

HOMES 4.035

DONES 8.656

TOTAL 12.691

IPRHM 1,36

% DONES SOBRE TOTAL 68,2%

% HOMES SOBRE TOTAL 31,8%

Distribució del personal d'atenció primària per sexe


4.2.3.2. Atenció especialitzada

L'assistència especialitzada, com a segon nivell d'atenció, ofereix a la població els

mitjans tècnics i humans de diagnòstic, tractament i rehabilitació adequats en els casos en

que, per la seua especialització o característiques, no poden ser resolts en el nivell d'atenció

primària. En concret, proporcionen suport especialitzat als equips d'atenció primària amb què

s'integra, així com atenció especialitzada tant als pacients en règim d'internament i

ambulatori, com en règim d'hospitalització a domicili i amb patologia urgent. A més,

col·labora en la prevenció de les malalties i en la promoció de la salut de la població,

participant en els programes específics que es dissenyen des dels centres de salut

comunitària o des d'altres instàncies competents a aquest efecte.

L'estructura sanitària de l'atenció especialitzada la conformen, d'una banda, els

hospitals, que es classifiquen d'acord amb la funció que desenvolupen dins de la Comunitat

Valenciana i els serveis i unitats que s'hi incorporen, i que constitueixen la institució sanitària

en què s'articulen els recursos necessaris per a atendre la demanda de l'atenció

especialitzada de la població, tant en règim d'internament com a ambulatori, a més estan

especialment dotats per a atendre la demanda de la població amb patologia urgent. D'altra

167

banda, estan els centres d'especialitats, que són les institucions sanitàries que participen en

les necessitats d'atenció especialitzada de la població en règim d'ambulatori.

La composició per sexe del personal en assistència especialitzada es mostra en el

gràfic 6, amb un percentatge de dones del 76,2% del total. De fet, l'IPRHD, reflectit en el

quadre 7, té un valor d'1,52, cosa que mostra, novament, una situació de desequilibri

respecte a una composició paritària en gènere.

Gràfic 6. Personal al servei de les institucions sanitàries en atenció especialitzada, per sexe

8.904

28.524


168

Quadre 7. IPRHD del personal al servei de les institucions sanitàries en atenció

especialitzada.

HOMES 8.904

DONES 28.524

TOTAL 37.428

IPRHM 1,52

% DONES SOBRE TOTAL 76,2%

% HOMES SOBRE TOTAL 23,8%

Distribució del personal d'atenció especialitzada per sexe


Aquest desequilibri en gènere també s'aprecia en la desagregació del personal per

tipus de plantilla. El quadre 8 mostra que el valor de l'IPRHD se situa per damunt d'1,20 en

tots els tipus de plantilla, destacant l'elevat valor de l'índex per al personal d'acumulació de

tasques, amb un IPRHD d'1,63, que ha millorat respecte a l'exercici anterior, en què estava

situat en 1,71.

Quadre 8. Personal al servei de les institucions sanitàries en atenció especialitzada, segons

tipus de plantilla i sexe

Tipus de plantilla Homes Dones Total IPRHM

Acumulació de tasques 107 478 585 1,63

Atenció continuada 122 250 372 1,34

Personal en formació 694 1.367 2.061 1,33

Pressupostària 7.981 26.429 34.410 1,54

TOTAL 8.904 28.524 37.428 1,52


169

4.2.3.3. Salut pública

La salut pública es defineix com l'esforç organitzat per la societat per a protegir i

promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia mitjançant accions

col·lectives.

Concentra la seua activitat en la vigilància, planificació, prevenció i protecció de la

salut. Per a tot això, ha d'orientar la seua acció en dues grans àrees. D'una part, dotar-se

d'un sistema d'informació, vinculat a la identificació de les necessitats, la planificació i

l'avaluació dels serveis des d'una perspectiva de salut i la detecció de segments de població

mal coberts o sense accés real als serveis, permetent que la informació siga la base de la

correcta per a la presa de decisions. D'una altra part, desenvolupar les intervencions en

l'àmbit comunitari, vinculades a la prestació de serveis o al desenvolupament de programes

que poden realitzar-se directament des dels serveis de salut pública, des d'altres estructures

o mitjançant una combinació d'ambdues opcions.

A la Comunitat Valenciana, està regulada en la Llei 4/2005 de 17 de juny, de la

Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, la qual té present que la promoció

de la salut és una estratègia fonamental per a guanyar salut, tenint en compte que els

factors transnacionals, el comerç internacional, les tecnologies de comunicació i la diversitat

cultural són els nous reptes a què cal donar resposta i que afecten el conjunt de l'acció en

salut pública. Tot això, a causa de la creixent orientació cap als resultats de salut, que

confirmen la prioritat donada a la inversió en els determinants de la salut potencialment

modificables.

La mencionada llei configura un marc per a l'exercici de la salut pública, en un intent

de donar la resposta més eficient possible a les necessitats que es plantegen i al context en

què ens emmarquem, mitjançant la definició de les estructures de gestió en salut pública.

El total del personal al servei de les institucions sanitàries en salut pública és de

1.112 persones, de les quals el 99% es concentren en plantilla pressupostària. El

percentatge de dones en la plantilla de salut pública és superior al corresponent als homes,

amb un valor de l'IPRHD d'1,30, per damunt del límit superior d'1,20 per a plantilla amb

composició equilibrada, tal com es reflecteix en el quadre 9 i en el gràfic 7.

170

Quadre 9. Personal al servei de les institucions sanitàries en salut pública, segons tipus de

plantilla i sexe

Tipus de plantilla Home Dona Total IPRHM

Acumulació de tasques 2 9 11 1,64

Pressupostària 390 716 1.106 1,29

TOTAL 392 725 1.117 1,30

PERSONAL SANITARI EN SALUT PÚBLICA


Homes=392

Dones=725

Gràfic 7. Personal al servei de les institucions sanitàries en salut pública, segons sexe. Font: Base de dades de personal de Conselleria de Sanitat de la Generalitat

4.3. ANÀLISI DEL PERSONAL DOCENT DE CENTRES PÚBLICS NO UNIVERSITARIS DE

LA GENERALITAT.

En aquest apartat s'estudia la composició per sexe del personal docent adscrit a la

Conselleria d'Educació. En aquest sentit, es consideren personal docent els col·lectius

formats per les professores i professors d'Educació Infantil i Primària, Educació Secundària,

Batxillerat, Formació Professional, educació de persones adultes, educació especial i

ensenyances de règim especial, així com la formació del professorat i aquelles persones que

realitzen tasques d'inspecció. D'acord amb això, l'anàlisi se centrarà en tots els col·lectius

esmentats que pertanguen a centres públics.

Les dades del personal docent de centres públics no universitaris de la Generalitat

ascendeix a 54.275 persones, de les quals 37.180 són dones i 17.095 són homes,

representant les dones un percentatge del 69% sobre el total. De fet, el valor de l'IPRHD és

171

de l'1,37, xifra fora de l'interval d'estructura equilibrada per sexe que marca la llei. (Gràfic

1).

Gràfic 1. Personal docent en centres públics no universitaris, segons sexe.

Homes 17.095

Dones 37.180

Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports.

El valor elevat de l'IPRHD per al personal docent en centres públics no universitaris

també s'observa en la resta de comunitats autònomes, amb dades del Butlletí Estadístic del

Personal al Servei de les Administracions Públiques, de gener de 2015. De fet, l'IPRHD del

total de comunitats autònomes és d'1,40, valor lleugerament superior al de la Comunitat

Valenciana. (Gràfic 2).

Gràfic 2. IPRHM del personal docent en centres públics no universitaris, per comunitat

autònoma. Gener de 2015.

1,51 1,48 1,47 1,45 1,43 1,43 1,41 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,39 1,38 1,361,32 1,32 1,31

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

C

atalun

ya

País B

asc

M

adrid

, Com

unita

t de

A

stúr

ies, P

rincip

at d

'

A

ragó

B

alea

rs, I

lles

C

antà

bria

N

avar

ra, C

omun

itat F

oral de

G

alíci

a

Tota

l CCA

A

Can

àries

C

astella

i Lle

ó

R

ioja, L

a

C

omun

itat V

alenc

iana

M

úrcia

, Reg

ió de

Cas

tella

- la M

anxa

A

ndalus

ia

Ext

rem

adur

a


172

Dins del personal docent no universitari, es pot analitzar la composició per gènere del

personal que ocupa càrrecs electius de govern i direcció dels centres escolars, a través de les

dades de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. El 58% d’aquests càrrecs

són ocupats per dones, destacant la seua presència en llocs de coordinació de cicle i de

tutoria. Al contrari, els homes presenten elevats percentatges en llocs de coordinació de

secció i de coordinació de TIC i d'aules informàtiques. (Quadre 1).

Quadre 1. Personal que ocupa càrrecs electius de govern i direcció en centres públics no

universitaris, segons sexe.

CÀRREC Homes Dones Total % Homes % Dones

Coordinador/a d'aula informàtica 10 5 15 66,7% 33,3%Coordinador/a d'aulari 2 7 9 22,2% 77,8%

Coordinador/a de cicle 66 244 310 21,3% 78,7%

Coordinador/a de cicle ESO 0 1 1 0,0% 100,0%Coordinador/a de cicle formatiu 8 11 19 42,1% 57,9%

Coordinador/a d'etapa ESO 43 72 115 37,4% 62,6%

Coordinador/a de formació 13 12 25 52,0% 48,0%Coordinador/a de residència 6 4 10 60,0% 40,0%

Coordinador/a de secció 11 1 12 91,7% 8,3%

Coordinador/a departament EOI 1 6 7 14,3% 85,7%Coordinador/a didàctic EOI 1 3 4 25,0% 75,0%

Coordinador/a responsable MEI. 2 0 2 100,0% 0,0%

Coordinador/a TIC 50 22 72 69,4% 30,6%

Director/a 722 796 1.518 47,6% 52,4%Director/a SPE 3 8 11 27,3% 72,7%

Inspecc. coord. circumscripció 1 0 1 100,0% 0,0%

Cap de departament 3085 3643 6.728 45,9% 54,1%Cap d'estudis 601 955 1.556 38,6% 61,4%

Cap d'estudis d'FP 13 11 24 54,2% 45,8%

Secretari/ària 852 852 0,0% 100,0%Tutor/a 259 858 1.117 23,2% 76,8%

Vicedirector/a 158 193 351 45,0% 55,0%

Vicesecretari/ària 57 64 121 47,1% 52,9%

TOTAL 5.112 7.768 12.880 39,7% 60,3% Font: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.


La majoria del personal docent en centres públics no universitaris té edats compreses

entre els 51 i els 65 anys, i en aqueix tram d'edat hi ha el 33% de les dones i el 39% dels

homes. La composició per gènere dins de cada grup d'edat mostra uns elevats percentatges

de dones en els primers trams d'edat, representant les dones el 86% del personal docent no

universitari menor de 31 anys. Així, l'IPRHM mostra uns valors decreixents amb l'edat, de

manera que, mentre que en el tram d'edat comprés entre els 19 i els 30 anys el valor de

l'IPRHM és de 1,72, es redueix al 1,30 per al personal docent d'edats entre 51 i 65 anys.

(Gràfic 3)

173

Gràfic 3: IPRHM del personal docent en centres públics no universitaris, per trams d'edat.

1,72

1,44

1,32 1,30

0,89

-

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

De 19 a 30 anys De 31 a 40 anys De 41 a 50 anys De 51 a 65 anys Més de 65 anys

Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

El major percentatge de dones entre el personal docent no universitari s'aprecia

també en totes les províncies, ja que se situa, en totes, per damunt del 65%. De fet, els

valors de l'IPRHM se situen fora dels límits establits per a la composició equilibrada per

gènere, destacant l'elevat valor de la província de València, on les dones representen el 69%

del personal docent en centres públics no universitaris. (Gràfic 4).

Gràfic 4: IPRHM del personal docent en centres públics no universitaris, per províncies.

1,39 1,36 1,35

-

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

València Castelló Alacant


174

La distribució per sexe del personal docent segons l'ensenyament en què imparteixen

la docència s'ha arreplegat en el quadre 2, on es pot apreciar que les dones predominen en

les plantilles docents de tots els ensenyaments, excepte en els ensenyaments artístics i la

Formació Professional i especialista. En aquest sentit, destaquen els elevats percentatges de

dones en Educació Infantil i especial.

Quadre 2. Personal docent en centres públics no universitaris, per tipus d'ensenyament i sexe.

Tipus d'ensenyament Homes Dones Total % Homes % Dones

Educació Especial 537 3.623 4.160 12,9% 87,1%

Educació Infantil 270 6.486 6.756 4,0% 96,0%

Educació Persones Adultes 498 617 1.115 44,7% 55,3%

Educació Primària 4.191 11.670 15.861 26,4% 73,6%

Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat 7.257 10.778 18.035 40,2% 59,8%

Ensenyaments Artístics 758 648 1.406 53,9% 46,1%

Ensenyaments d'Idiomes 160 498 658 24,3% 75,7%

Especialistes 75 41 116 64,7% 35,3%

Formació Professional 3.132 2.699 5.831 53,7% 46,3% Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

La representació gràfica de l'IPRHM reflecteix l'àmplia disparitat de valors que adopta

l'índex segons el tipus d'ensenyament, amb un valor pròxim a 2 en l'Ensenyament Infantil,

enfront del 0,71 dels ensenyaments relatius a especialistes. (Gràfic 5).

Gràfic 5: IPRHM del personal docent en centres públics no universitaris, per tipus d'ensenyament.

1,74

1,92

1,11

1,47

1,20

0,92

1,51

0,71

0,93

-

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

EducacióEspecial

Educació Infantil EducacióPersonesAdultes

EducacióPrimària

EducacióSecundàriaObligatòria iBatxillerat

EnsenyamentsArtístics

Ensenyamentsd'Idiomes

Especialistes FormacióProfessional


175

4.3.2. Personal docent en centres públics d'Educació Infantil i Primària.

Una Educació Infantil adequada afavoreix el desenvolupament social i emocional en

oferir a la xiqueta i el xiquet l'oportunitat de trobar-se amb altres en un entorn estimulant;

aspecte que ajuda determinats grups amb risc d'exclusió social per als quals l'Educació

Infantil actua com a compensadora davant de dificultats en l'àmbit familiar, i com a

preventiva davant de la ràpida identificació de xiquetes i xiquets en situació de risc.

L'Educació Infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia que atén

xiquetes i xiquets fins als sis anys d'edat, i s'ordena en dos cicles, el primer des del

naixement fins als tres anys i el segon des dels tres anys fins als sis.

L'Educació Infantil té com a finalitat la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu,

social i intel·lectual de les xiquetes i dels xiquets. En ambdós cicles caldrà ajustar-se al

desenvolupament del moviment i dels hàbits de control corporal, a la comunicació i

representació per mitjà dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivència i

relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del medi. A

més es facilita que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge de si mateixos positiva i

equilibrada, adquirisquen autonomia personal i incrementen les seues capacitats afectives.

El gràfic 6 mostra la distribució per sexe del personal docent en centres públics

d'Educació Infantil i Primària, en el qual es pot observar la major presència de dones en

aqueix nivell educatiu, amb el personal docent femení en Educació Primària i Secundària, on

representen el 80% dels docents d'aquest nivell. De fet, el valor de l'IPRHM per a aquest

nivell educatiu és de 1,61, que confirma l'important desequilibri per gènere en la plantilla

docent, allunyada del valor de 1,20 que prendria, com a màxim, l'IPRHM per a considerar-se

com a composició equilibrada.

Gràfic 6. Personal docent en centres públics d'Educació Infantil i Primària, segons sexe.

270

4.191 4.461

6.486

11.670

18.156

-

5.000

10.000

15.000

20.000

Educació Infantil Educació Primària Educació Infantil i Primària

Homes Dones Font: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

176

En la resta de comunitats autònomes també s'observa un elevat percentatge de

dones en el personal docent en Educació infantil i primària. De fet, usant dades del Ministeri

d'Educació, Cultura i Esport del professorat en centres públics en el curs 2013-2014,

s'observa que en totes les comunitats autònomes el percentatge de dones entre el personal

docent en Educació Infantil i Primària es troba per damunt del 78%. (Gràfic 7).

Gràfic 7. Percentatge de dones en el professorat d'Educació Infantil i Primària de centres

públics de les comunitats autònomes. Curs 2013-2014.

78,0% 78,5% 78,5% 80,3% 80,8% 81,9% 82,0% 82,6% 83,1% 83,3% 83,5% 83,6% 84,1% 85,3% 85,6% 86,1%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

EXTR

EMAD

URA (5

)

CAST

ELLA

-LA M

ANXA

Anda

lusia

MÚRCIA

(Reg

ió d

e)

Canà

ries

RIOJA

(la)

COMUNIT

AT V

alen

ciana

Castell

a i L

leó

GALÍCIA

NAVARR

A (C

omun

itat F

oral de)

Arag

ó

ASTÚ

RIES

(Prin

cipat

d')

CANTÀ

BRIA

BALE

ARS

(Illes)

MADRI

D (C

omun

itat d

e)

País

Basc

Font: Base de dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Estadístiques d'educació

4.3.3. Personal docent en centres públics d'ESO, Batxillerat i Formació Professional

L'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional estan regulades

en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d'Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013,

de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

D'acord amb la legislació esmentada:

- L'Educació Secundària Obligatòria, és junt amb l'Educació Primària els dos

ensenyaments que tenen caràcter obligatori, i ha de combinar el principi d'una educació

comuna amb l'atenció a la diversitat de l'alumnat. Comprén quatre cursos acadèmics, que

s'imparteixen entre els dotze i els setze anys. La finalitat de l'Educació Secundària

Obligatòria consisteix a aconseguir que els alumnes i les alumnes adquirisquen els elements

bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic; desenvolupar i consolidar en ells hàbits d'estudi i de treball; i preparar-los per a

la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral i formar-los per a

l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

177

- El Batxillerat forma part de l'educació postobligatòria i té com a finalitat

proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i

habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb

responsabilitat i competència. Comprén dos cursos i es desenvolupa en tres modalitats

diferents, organitzades de manera flexible, en distintes vies que seran el resultat de la lliure

elecció pels alumnes: Arts, Ciència i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials, per tal que

puga oferir una preparació especialitzada a les alumnes i als alumnes d'acord amb les seues

perspectives i interessos de formació. Després de l'obtenció del títol, les alumnes i els

alumnes podran incorporar-se a la vida laboral, matricular-se en la Formació Professional de

grau superior o accedir als estudis superiors.

- La Formació Professional comprén el conjunt d'accions formatives que capaciten per

a l'exercici qualificat de les diverses professions, l'accés a l'ocupació i la participació activa en

la vida social, cultural i econòmica. Inclou els ensenyaments propis de la Formació

Professional inicial, les accions d'inserció i reinserció laboral dels treballadors així com les

orientades a la formació contínua en les empreses, que permeten l'adquisició i actualització

permanent de les competències professionals.

La Formació Professional en el sistema educatiu, té com a finalitat preparar les

alumnes i als alumnes per a l'activitat en un camp professional i facilitar la seua adaptació a

les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seua vida, així com contribuir al

seu desenvolupament personal i a l'exercici d'una ciutadania democràtica.

Comprén un conjunt de Cicles Formatius de grau mitjà i de grau superior, de duració

variable i continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals.

En el quadre 7 es mostra la informació sobre el personal docent en ESO, Batxillerat i

Formació Professional i es pot apreciar que, a diferència del que s'ha observat en Educació

Infantil i Primària, la distribució per gènere de la plantilla docent està més igualada. De fet,

encara que el percentatge de dones es troba per damunt del d'homes, el valor de l'IPRHM és

d’1,13, per la qual cosa es compleix amb la definició de composició equilibrada d'acord amb

la llei.

Quadre 3. Personal docent en centres públics d'ESO, Batxillerat i Formació Professional,

segons sexe

PERSONAL% Homes

SOBRE TOTAL% Dones SOBRE

TOTAL IPRHM

Homes 10.389 43,53% 56,47% 1,13

Dones 13.477

TOTAL 23.866 Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

178

La composició per gènere del professorat és diferent en ensenyaments en ESO i

Batxillerat enfront dels ensenyaments en Formació Professional. Així, mentre que les dones

presenten percentatges superiors als homes en el professorat en ESO i Batxillerat, la situació

contrària es presenta en Formació Professional, on els homes representen el 54% de la

plantilla docent. (Gràfic 8).

Gràfic 8. Personal docent en centres públics en ESO, Batxillerat i Formació Professional,

segons sexe.

7.257

3.132

10.389 10.778

2.699

13.477

-

5.000

10.000

15.000

Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Formació Professional ESO, BATXILLERAT i Formació Professional

Homes Dones Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

En les comunitats autònomes, amb dades relatives a centres públics en el curs 2013-

2014, també s'observa que existeixen més dones que homes entre el professorat d'ESO,

Batxillerat i Formació Professorat, encara que amb percentatges inferiors a què presentaven

en Educació Infantil i Primària (Gràfic 9).

179

Gràfic 9. Percentatge de dones en el professorat en centres públics en ESO, Batxillerat i

Formació Professional, per comunitat autònoma. Curs 2013-2014.

52,8% 53,5% 54,0% 54,6% 55,0% 56,1% 56,2% 56,5% 57,6% 57,9% 58,1% 58,1% 59,2% 59,2% 60,3% 60,5% 60,9%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

CAST

ELLA

-LA

MANXA

MÚRCIA

(Reg

ió d

e)

Anda

lusia

RIOJA

(la)

COMUNIT

AT V

alen

ciana

EXTR

EMAD

URA

Castell

a i L

leó

NAVAR

RA (C

omun

itat F

oral de)

GALÍCIA

CANTÀ

BRIA

Arag

ó

Canà

ries

BALE

ARS

(Illes)

País

Basc

CATA

LUNYA

MADRI

D (Com

unita

t de)

ASTÚ

RIES

(Prin

cipat

d')


4.3.4. Professorat en centres públics d'educació especial.

El professorat que imparteix educació especial en centres públics de la Comunitat

Valenciana és majoritàriament femení, amb un percentatge de dones per damunt del 85%

del professorat i amb un elevat valor de l'IPRHM, de 1,74. (Quadre 4).

Quadre 4. Professorat en centres públics d'educació especial de la Comunitat Valenciana, per

sexe.

PERSONAL

% Dones SOBRE EL

TOTAL

% Homes SOBRE EL

TOTAL IPRHM

TOTAL 4.160 87,09% 12,91% 1,74

Homes 537

Dones 3.623 Font: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Aquest elevat percentatge de dones en el professorat d'educació especial és una

característica que també s'observa en la resta de comunitats autònomes. Així, les dades del

Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per al curs 2013-2014 mostren que el percentatge de

dones entre el professorat en aquest ensenyament en centres públics és superior al 78% en

totes les comunitats autònomes. (Gràfic 10).

180

Gràfic 10. Percentatge de dones en el professorat en centres públics en ensenyament

especial específic de les comunitats autònomes. Curs 2013-2014.

78,8% 79,0% 79,1% 79,7% 79,7% 81,4% 82,8% 83,6% 84,2% 84,6% 84,6% 84,8% 85,5% 85,8% 87,5% 87,7% 88,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

CAST

ELLA

-LA

MANXA

País

Basc

Canà

ries

BALE

ARS

(Illes)

EXTR

EMAD

URA

MÚRCIA

(Reg

ió d

e)

COMUNIT

AT V

alen

ciana

Anda

lusia

CANT

ÀBRIA

GALÍC

IA

RIOJA

(la)

Castell

a i L

leó

CATA

LUNYA

Arag

ó

MADRI

D (Com

unita

t de)

ASTÚ

RIES

(Prin

cipat

d')

NAVARR

A (C

omun

itat F

oral de)


4.3.5. Professorat en altres tipus d'ensenyaments.

El professorat en educació de persones adultes i en ensenyaments artístics presenta

unes plantilles més equilibrades en gènere que en els altres ensenyaments analitzats en els

apartats anteriors. De fet, en els ensenyaments artístics el percentatge d'homes és superior

al de dones, mentre que en educació de persones adultes el percentatge de dones és del

55%. Per la seua banda, el 76% del professorat en ensenyaments d'idiomes són dones.

(Gràfic 11).

181

Gràfic 11. Professorat en centres públics d'educació de persones adultes, ensenyaments

artístics i ensenyaments d'idiomes a la Comunitat Valenciana, per sexe.

498

758

160

617 648

498

-

200

400

600

800

Educació Persones Adultes Ensenyaments Artístics Ensenyaments d'Idiomes

Homes Dones


Les observacions apuntades en el paràgraf anterior es repeteixen en la resta de

comunitats autònomes. Utilitzant les dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports

corresponents al professorat en centres públics en educació de persones adultes,

ensenyaments artístics i ensenyaments d'idiomes durant el curs 2013-2014, es troba que el

percentatge de dones entre el personal docent en aquests nivells d'ensenyament en territori

nacional és semblant als obtinguts a la Comunitat Valenciana. (Gràfic 12).

Gràfic 12. Percentatge de dones en el professorat en centres públics d'educació de persones

adultes, ensenyaments artístics i ensenyaments d'idiomes en la mitjana nacional i a la

Comunitat Valenciana. Curs 2013-2014.

62,5%

44,5%

74,5%

64,8%

43,3%

73,3%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

Educació Persones Adultes Ensenyaments Artístics Ensenyaments d'Idiomes

Total CCAA Comunitat Valenciana


182

4.4. ANÀLISI DEL PERSONAL DE LA GENERALITAT AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA.

Les competències de la Comunitat en matèria de justícia es troben previstes en

l'Estatut d'Autonomia, en l'article 36.1 apartat 4t del qual s'estableix: “Correspon a la

Generalitat proveir de mitjans personals, materials i econòmics a l'Administració de justícia”.

Així mateix, la Llei Orgànica 19/2003, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, del

Poder Judicial, estableix en l’article 37 que “correspon al Ministeri de Justícia, o a l'òrgan

competent de la comunitat autònoma amb competències en matèria de justícia, proveir els

jutjats i tribunals dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la seua funció amb

independència i eficàcia”.

Als efectes del present informe, cal assenyalar, que la competència de la Comunitat,

tal com s'especifica en l'esmentada llei orgànica, en el llibre VI “dels cossos de funcionaris al

servei de l'Administració de justícia i d'un altre personal” en els articles següents:

- art. 471.1. Les competències respecte de tot el personal al servei de l'Administració

de justícia corresponen en els termes establits en aquesta llei, al Ministeri de Justícia, o, si és

el cas, a les comunitats autònomes amb competències assumides, en totes les matèries

relatives al seu estatut i règim jurídic, compreses la selecció, formació inicial i continuades,

provisió de destins, ascensos, situacions administratives, jornada laboral, horari de treball i

règim disciplinari”.

- art. 475. Els cossos de funcionaris a què es refereix l'article es classificaran en:

a) Cossos generals, quan la seua comesa consistisca essencialment en tasques de

contingut processal, sense perjuí de la realització de funcions administratives vinculades a

les anteriors.

Són cossos generals: el cos de gestió processal i administrativa, el cos de tramitació

processal i administrativa, El cos d'auxili judicial.

b) Cossos especials, quan la seua comesa supose essencialment l'exercici de funcions

objecte d'una professió o titulació específica.

Són cossos especials: el cos de metges forenses, el cos de facultatius de l'Institut

Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, el cos d'ajudants de laboratori de l'Institut

Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

183

Així doncs, el personal funcionari de la Generalitat al servei de l'Administració de

justícia adscrit als referits cossos generals i especials, presta els seus serveis en els òrgans i

serveis de l'Administració de justícia, en els àmbits territorials i jurisdiccionals en què

s'organitza el sistema judicial. En aquest sentit, fa falta destacar que, segons disposa l'article

30 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'Estat s'organitza territorialment, a efectes

judicials, en municipis, partits, províncies i comunitats autònomes, en els quals es

desenvolupa la potestat jurisdiccional pels jutjats i tribunals dels respectius àmbits

territorials, sense perjuí de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, que tenen competència

sobretot el territori nacional.

4.4.1. Anàlisi del personal al servei de l'Administració de justícia.

El personal funcionari dependent de la Generalitat que exerceix la seua labor al

servei de l'Administració de justícia és de 4.849 persones, de les quals 3.481 són dones i

1.368 homes, la qual cosa suposa una distribució percentual del 72% i del 28%,

respectivament. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Personal de la Generalitat al servei de l'Administració de justícia, per sexe.

Homes 1.368

Dones 3.481

Font: Base de dades Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques

184

L'IPRHM per al personal de les comunitats autònomes al servei de l'Administració de

justícia, calculat amb dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les

Administracions Públiques de gener de 2015, presenta uns valors per damunt del límit

superior definit per la legislació per a plantilla equilibrada, en totes les comunitats

autònomes. Els valors més elevats de l'IPRHM es registren a la Rioja i Catalunya, la

Comunitat Valenciana presenta un valor de l'IPRHM d’1,41, lleugerament per davall de la

mitjana de comunitats autònomes. (Gràfic 2).

Gràfic 2. IPRHM del personal al servei de l'Administració de justícia, per comunitat

autònoma. Gener de 2015.

1,29

1,39 1,41 1,41 1,43 1,45 1,46 1,46 1,461,52 1,53 1,53 1,55

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

Andalusia

Galícia Canàries ComunitatValenciana

Total CCAA Madrid,Comunitat

de

Aragó Astúries,Principat d'

Navarra,ComunitatForal de

PaísBasc

Cantàbria

Rioja, la Catalunya

Font: Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques

El clar protagonisme de les dones entre el funcionariat de l'Administració de justícia

queda matisat quan la distribució per sexe es relaciona amb altres variables. Així, l'anàlisi

per grups funcionals mostra una significativa concentració del personal en el grup de

tramitació processal i administrativa, amb un 51% del total, que es correspon amb el grup C,

seguit del grup de gestió processal i administrativa amb un 28% sobre el total, i que està

enquadrat dins del grup A2. Per la seua banda, el grup de metges forenses, corresponents al

grup A1, només representen el 2% del total. En tots, el nombre de dones és superior al

d'homes, destacant, principalment, la presència femenina en els llocs corresponents als

cossos generals de tramitació processal i administrativa i de gestió processal i administrativa,

on les dones representen el 79% del total del personal en aquest cos. Per la seua banda, en

els cossos especials, com el cos especial de metges forenses, la composició per gènere és

prou més equilibrada. (Quadre 1).

185

Quadre 1. Personal de la Generalitat al servei de l'Administració de justícia, per grups professionals i sexe.

GRUPS PROFESSIONALS Homes Dones TOTAL % Homes % Dones

Auxili Judicial 337 573 910 37,0% 63,0%

Tramitació Processal i Administrativa 522 1.947 2.469 21,1% 78,9%

Gestió Processal i Administrativa 462 906 1.368 33,8% 66,2%

Metges Forenses 45 50 95 47,4% 52,6%

Ajudants Lab. 2 5 7 28,6% 71,4%

TOTAL 1.368 3.481 4.849 28,2% 71,8%

DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS PROFESSIONALS


El càlcul de l'IPRHM per grups professionals reforça les conclusions prèviament

enunciades respecte a la major presència femenina en el personal al servei de l'Administració

de justícia. Així, es té que el valor de l'índex per al grup de tramitació processal i

administrativa és d’1,58, que mostra una situació de desequilibri on el percentatge de dones

es troba per damunt dels límits per a la composició equilibrada. La resta de grups

professionals mostren valors de l'IPRHM més reduïts, encara que per damunt del límit

superior per a plantilla equilibrada, a excepció del cos especial de metges forenses que, a

pesar que el percentatge de dones és superior al d'homes, el valor del seu IPRHM és d’1,05.

(Gràfic 3).

Gràfic 3. IPRHM del personal de la Generalitat al servei de l'Administració de justícia, segons

grup professional

1,26

1,58

1,32

1,05

1,43

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

Auxili Judicial TramitacióProcessal i

Administrativa

GestióProcessal i

Administrativa

MetgesForenses

Ajudants Lab.


186

La major part del personal al servei de l'Administració de justícia té edats compreses

entre els 45 i els 60 anys. En aquest tram d'edat es concentra el 68,6% dels homes i el

63,5% de les dones. La distribució per trams d'edat mostra determinades diferències en

gènere. Així, les dones mostren majors percentatges en els grups d'edat més jóvens, mentre

que els homes es concentren en els grups d'edat més avançats. Així, el 34% de les dones

tenen menys de 45 anys, mentre que per als homes el percentatge es redueix al 28%.

(Gràfic 4).

Gràfic 4. Distribució del personal al servei de l'Administració de justícia, per trams d'edat i sexe.

0,6%

27,4%

68,6%

3,4%0,8%

33,2%

63,5%

2,5%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

18-30 anys 31-45 anys 45-60 anys 61-70 anys

Homes Dones


Aquestes característiques de la distribució del personal al Servei de l'Administració de

justícia per grups d'edat es reforcen quan s'observa el valor de l'IPRHM per trams d'edat. La

seua anàlisi ens permet obtindre tres conclusions. En primer lloc, el valor de l'IPRHM és

superior a la unitat en tots els trams d'edat, i reflecteix que el major percentatge de dones

que d'homes que s'obtenia en el personal total és independent del grup d'edat que es

considere. En segon lloc, els valors de l'IPRHM se situen per damunt dels límits de

composició equilibrada, la qual cosa reflecteix que les dones representen percentatges per

damunt del 60% en tots els trams d'edat. Finalment, els valors de l'IRPHM són decreixents

amb l'edat, la qual cosa coincideix amb l'evidència mostrada en l'apartat anterior respecte a

la major concentració de dones en els trams corresponents a personal més jove. (Gràfic 5).

187

Gràfic 5. IPRHM del personal de la Generalitat al servei de l'Administració de justícia, per trams d'edat.

1,57 1,511,40

1,30

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

18-30 anys 31-45 anys 45-60 anys 61-70 anys


4.5. Anàlisi del personal del sector públic de la Generalitat

En aquest apartat es presenten dades del personal del sector públic de la Generalitat,

en concret, del personal del sector empresarial i fundacional, així com les entitats del dret

públic. Per a la seua anàlisi s'han utilitzat les dades de les plantilles de personal a data 30 de

juny de 2015 de les entitats que figuren en el quadre 1.

Quadre 1. Entitats del sector públic de la Generalitat que s'han utilitzat per a l'anàlisi de personal.

ENTITATS DE DRET PÚBLIC SOCIETATS MERCANTILS FUNDACIONS

Agència Valencianana d'Avaluació i Prospectiva Ciutat de les Arts i de les Ciències, SAFundació de la CV per a la Investigació Agroalimentària AGROALIMED

Agència Valenciana del Turisme CIEGSA Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM)

Entitat d'Infraestructures de la Generalitat Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SAFundació de la Comunitat Valenciana per a l'Atenció a les Victimes del Delicte, (FAVIDE)

Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals Societat de Projectes Temàtics CV Fundació Comunitat Valenciana – Regió Europea

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana VAERSA Fundació de la CV per al Foment d'Estudis SuperiorsInstitut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) Institut d'Investigació Sanitària La Fe

Institut Valencià d'Art Modern (IVAM)Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO)

Institut Valencià d'Acció Social (IVAS) Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA

Institut Valencià de Finances Font: Direcció General del Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni

L'anàlisi del personal d'aquestes entitats mostra una plantilla amb una composició de

gènere equilibrada, on les dones representen el 48,3% del personal total del sector públic

analitzat. De fet, el valor conjunt de l'IPRHM és de 0,97, lleugerament per davall de la unitat

i, en tot cas, dins dels límits de representació paritària establerts per la Llei Orgànica 3/2007.

No obstant això, el desglossament per tipus d'entitats mostra resultats diferents. Les entitats

de dret públic, que representen el 56% del personal total de les entitats del sector públic

recollides en el quadre 1, presenten un valor de l'IPRHM de 0,93, dins dels límits de

188

composició equilibrada, mentre que el valor de l'índex per a les societats mercantils i per a

les fundacions reflecteix plantilles amb desequilibris en gènere. Així, mentre que la presència

femenina en les societats mercantils és minoritària, en representar el 38% del personal

d'aquestes societats, les fundacions mostren una elevada proporció de personal femení en

les seues plantilles, per damunt del 75%. (Gràfic 1).

Gràfic 1. Valor de l'IPRHM del sector públic de la Generalitat, per tipus d'entitat.

0,970,93

0,76

1,49

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

TOTAL ENTITATS ENTITATS DE DRET PÚBLIC SOCIETATS M ERCANTILS FUNDACIONS

Font: Direcció General del Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni

L'anàlisi del personal per categoria professional mostra que les dones són majoria entre el

personal tècnic i professional, científics i intel·lectuals i de suport, i, sobretot, en les

ocupacions de tipus administratiu, on les dones arriben a representar percentatges del 71%.

Per la seua banda, els homes presenten majors percentatges en les categories professionals

de resta de personal qualificat i, en menor grau, en personal directiu. D'aquesta manera, es

té que els valors de l'IRPHM només se situen dins dels límits de composició paritària fixats

per la legislació en les categories professionals de treballadors no qualificats, amb un valor

lleugerament superior a la unitat, i en la categoria d'alts directius, on les dones representen

el 44% del personal d'aqueixa categoria professional. (Gràfic 2).

189

Gràfic 2. Valor de l'IPRHM del sector públic de la Generalitat, per categoria professional.

0,88

0,73

1,23

1,41

0,66

1,02

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

Alts directius Resta de personaldirectiu

Tècnics i professionalscientífics i intel·lectuals

i de suport

Empleat tipusadministratiu

Resta de personalqualificat

Treballadors noqualificats


En relació amb l'edat del personal que treballa en les entitats que formen el sector

públic de la Generalitat, s'observa que la majoria es troba concentrat en el grup d'edat

comprés entre els 31 anys i els 50 anys, amb el 63% dels homes i el 72% de les dones en

aquest tram d'edat. La composició per gènere en cada grup d'edat és prou equilibrada,

mostrant les dones percentatges lleugerament superiors als homes i per davall del 52% del

personal total en aquests trams d'edat, excepte per al grup de 51 a 60 anys, on els homes

representen el 62% del personal. Així, el valor de l'IPRHM se situa dins dels límits de

composició equilibrada en tots els grups d'edat, menys en el personal amb edats compreses

entre els 51 i els 60 anys. (Gràfic 3).

Gràfic 3. Valor de l'IPRHM del sector públic de la Generalitat, per trams d'edat.

1,05 1,03

0,76

1,03

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

Menor 30 anys 31 – 50 anys 51 – 60 anys Major 60 anys


190

5. FITXES IMPACTE DE GÈNERE PROGRAMES PRESSUPOSTARIS GENERALITAT.

En aquest apartat es presenten, agrupats per seccions pressupostàries, les anàlisis d'impacte

de gènere dels programes pressupostaris de despesa que s'han identificat com a susceptibles

de tindre incidència, mitjançant les seues actuacions, en l'avanç dels objectius d'igualtat

entre dones i homes.

En l'elaboració d'aquest apartat, que constitueix la principal novetat de l'Informe d'Impacte

de Gènere de 2016, cada centre gestor ha omplert les fitxes d'impacte de gènere

corresponents als programes pressupostaris que gestiona, d'acord amb un model de fitxa

establit per a recopilar informació homogènia de les actuacions orientades a la consecució de

la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

D'aquesta manera, els centres gestors han aportat informació sobre el contingut i la finalitat

dels seus programes pressupostaris i de la relació existent entre els objectius del programa i

els àmbits d'actuació preferents definits en la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per

a la igualtat entre dones i hòmens, i en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la

igualtat efectiva de dones i hòmens, i resta de mandats normatius i programàtics en tals

àmbits. Així mateix, hi ha tractat de sintetitzar el contingut de les actuacions que es van a

desenrotllar en la matèria, junt amb una anàlisi d'impacte de gènere en què es realitza un

diagnòstic de partida sobre la situació de la igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i

hòmens en el context social de l'àmbit d'intervenció del programa pressupostari i una

descripció dels resultats que està previst aconseguir després del desenrotllament de les

accions previstes.

També s'ha inclòs un apartat que conté la valoració del centre gestor sobre l'impacte de

gènere que tindrà el programa, en funció de dos criteris. D'una banda, un criteri quantitatiu,

basat en el nombre de persones que es beneficien de les actuacions que posa en marxa el

programa pressupostari en matèria d'igualtat i, d'un altre, un criteri qualitatiu, que té per

objecte arreplegar la valoració que es té del programa com a palanca de canvi en matèria

d'igualtat de gènere. L'escala de valors que poden adoptar els criteris ve reflectida en la taula

següent:

Capacitat d'impacte Rellevància funcional

Valor 0

El programa no té com a destinataris finals a lespersones.

No es preveu cap tipus de resultat en matèria d'igualtatd'oportunitats.

Valor 1

Els resultats del programa només afecten lespersones de forma indirecta.

S'han previst algunes actuacions que tindran algunsefectes en relació amb la igualtat d'oportunitats.

Valor 2

El programa afecta de forma directa a les persones.Entre els resultats previstos s'espera una contribuciósignificativa en relació amb els objectius de les polítiquesd'igualtat entre dones i hòmens.

Valor 3

El programa afecta de forma directa a les persones iestén els seus efectes a un grup significatiu depotencials beneficiaris

El programa presenta objectius de transformació i/oremoció d'obstacles i perdurabilitat en matèria amb lespolítiques d'igualtat entre dones i hòmens

191

5.1.- PRESIDÈNCIA

111.40 Anàlisi i Polítiques Públiques

112.40 Relacions Externes

126.20 Assessorament i Defensa en Juí dels Interessos de la Generalitat

222.10 Seguretat Pública: Policia de la Generalitat i Policia Local

222.20 Formació IVASPE

462.10 Relacions Informatives

462.20 Promoció Institucional

192

PROGRAMA: 111.40 ANÀLISI I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

A) Contingut i finalitat del programa.

1.- Realització d'estudis d'innovació i informes sobre les matèries i polítiques públiques que

afecten el Consell.

2.- Recopilació d'informació i documentació per al seguiment de les polítiques públiques

dutes a terme pel Consell.

B) Identificació d'objectius i actuacions en matèria d'igualtat d'oportunitats.

1.- Identificació de l'articulat de les normes i plans. Objectius.

NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN

MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Art. 4. Principis rectors de l'acció

administrativa.

Incloure la perspectiva de gènere

en les estadístiques i investigacions

realitzades des de tots els

departaments del Consell.

2.- Identificació d'actuacions previstes.

En el cas de dur-se a terme estudis sociològics, incorporar preguntes que permeten

l'avaluació de polítiques públiques en matèria d'igualtat.

C) Anàlisi de l'impacte de gènere.

1.- Descripció de la situació de partida (diagnòstic)

Els recursos econòmics de què disposa el programa no permeten costejar estudis sociològics

sectorials en la línia de què du a terme el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). No

obstant això, si que és cert que els estudis d'opinió contractats en els últims anys no han

abordat de manera sistemàtica i continuada les qüestiones relatives a la igualtat entre dones

i hòmens.

193

2.- Previsió de resultats.

El programa pressupostari no desplega els seus efectes sobre un nombre determinat de

persones, ni constituïx, en si mateix, una palanca de canvi. En tot cas, l'enfocament de

gènere aplicat a l'anàlisi de les polítiques públiques és una ferramenta d'avaluació de la seua

utilitat i/o les seues carències.

L'obtenció d'informació estadística sobre la valoració i impacte de polítiques en matèria

d'igualtat permet ajustar les línies d'actuació i programar noves mesures que responguen a

les necessitats i expectatives de la ciutadania i, especialment, de les dones.

D) Valoració de l'impacte de gènere.

CRITERI QUALIFICACIÓ

Capacitat d'impacte

(indicador quantitatiu)

Sobre quin nombre de persones despleguen

els seus efectes les actuacions que posa en

marxa el programa pressupostari?

Valor 0

Rellevància funcional

(indicador qualitatiu)

En quina mesura l'àmbit en què actua el

programa és considerat com a palanca de

canvi en igualtat de gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 112.40 RELACIONS EXTERNES


El programa aborda les relacions del Consell amb la Unió Europea, l'Estat i les CCAA , així

com l'acció exterior del Consell, per la qual cosa els seus recursos van encaminats a

obtindre, amb els mitjans de què es disposa, la major presència i visibilitat del Consell en els

tres àmbits referits.


1. Identificació de l'articulat de les normes i plans. Objectius.

NORMA/PLA ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D'IGUALTAT


administrativa.

Incorporar la transversalitat de gènere

en les polítiques públiques de

l'Administració.

194

2. Identificació d'actuacions previstes.

Incluir la perspectiva de género en las estadísticas de consulta y difusión a través de las

oficinas Europe Direct.


1. Descripció de la situació de partida (diagnòstic)

El programa comporta la realització d'actuacions que en si mateixes promocionen la igualtat

de gènere, com ara:

-Difusió i impuls de la participació dels diferents departaments de la Generalitat en accions

d'organitzacions regionals i en possibles projectes europeus de cooperació interregional.

Exemple: activitats de l'Assemblea de Regions d'Europa,Comité d'Igualtat.

-Difusió, a través de la xarxa d'informació d'Europe Direct, de les campanyes de

sensibilització i altres actes organitzats per les institucions europees. Exemple : Difusió de la

campanya de la Comissió La Ciència és cosa de xiques!

-Seguiment de l'activitat i propostes normatives de les institucions europees a través de la

Delegació a Brussel·les, i trasllat als departaments afectats. Exemple: seguiment de la nova

proposta de permís maternal de la Comissió.

No obstant això, estes activitats es realitzen sense avaluar l'impacte en matèria de gènere.

195

2. Previsió de resultats

L'avaluació de la perspectiva de gènere en les activitats de difusió i consulta en els centres

Europe Direct permetrà conéixer l'impacte d'esta variable en la busca d'oportunitats

d'ocupació o d'estudis, així com en altres camps de la U



Capacitat d'Impacte





Valor 1






Valor 1

PROGRAMA: 126.20 ASSESSORAMENT I DEFENSA EN JUÍ DELS INTERESSOS DE LA

GENERALITAT


Assessorament jurídic i representació i defensa en juí a l'Administració autonòmica de la

Generalitat Valenciana.




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Introduir la perspectiva de gènere en la

normativa de la generalitat.

Llei 9/2003 Art. 36. Personació de

l'Administració autonòmica en els

procediments per homicidis o

lesions greus.

Personació de l'administració

autonòmica en els procediments per

agressions físiques domèstiques en què

es cause la mort o lesions greus a

dones residents a la Comunitat

Valenciana

196


Incorporar la perspectiva de gènere en la normativa per mitjà de l'exigència de l'informe

d'impacte de gènere en la tramitació.



Les actuacions de l'Advocacia de la Generalitat amb impacte en matèria de gènere es duen a

terme a proposta d'altres centres directius: les Conselleries que elaboren la normativa

reglamentària i la Conselleria competent en matèria de dona, en el cas de les personacions .

2. Previsió de resultats.

Incorporar la perspectiva de gènere en la normativa per mitjà de l'exigència de l'informe

d'impacte de gènere en la tramitació.



Capacitat d'Impacte


Sobre quin nombre de persones despleguen els

seus efectes les actuacions que posa en marxa el

programa pressupostari?

Valor 1




programa és considerat com a palanca de canvi

en igualtat de gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 222.10 SEGURETAT PÚBLICA: POLICIA DE LA GENERALITAT I POLICIA

LOCAL


Coordinar els Cossos de policia Local de la Comunitat Valenciana.

Dirigir operativament i gestionar la policia de la Generalitat.

197




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Incloure la perspectiva de gènere

en les estadístiques i investigacions

realitzades des de tots els

departaments del Consell.


Realització de qüestionaris als cossos de Policia Local de la Comunitat Valenciana.

Incorporació de la perspectiva de gènere en la Memòria Anual de la Policia de la Generalitat



No es contempla la perspectiva de gènere en l'obtenció de resultats de les memòries

estadístiques. No es compta amb indicadors relatius a persones desagregats per sexe.


La perspectiva de gènere figurarà en les memòries estadístiques anuals referents als Cossos

de Policia Local i de la Unitat del CNP adscrita a la Comunitat Valenciana.



Capacitat d'Impacte



seus efectes les actuacions que posa en marxa

el programa pressupostari?

Valor 1






Valor 1

198

PROGRAMA: 222.20 FORMACIÓ IVASPE


La formació bàsica i de perfeccionament dels cossos de policia local, policies de la unitat

adscrita i del personal d'emergències.




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Modificar els patrons

socioculturals de conducta

assignats d'acord amb el gènere,

amb la finalitat d'eliminar els

prejuís, els usos i els costums de

qualsevol índole basats en la idea

d'inferioritat o en funcions

estereotipades de dones i

hòmens.

Introduir la perspectiva de

gènere en l'estructura

organitzativa dels poders públics.


-Planificació i realització dels cursos selectius d'accés a les distintes escales i categories

-Realització del Diploma d'Especialista en Violència de Gènere, 220 hores de formació.


1. Descripció de la situació de partida (diagnòstic).

Basant-se en els resultats d'anys anteriors, s'observa que en termes generals, existeix en el

col·lectiu de seguretat, una participació diferenciada en els cursos de formació, sent la

199

proporció d'homes/dones del 80/20. Proporció que inclús s'eleva al 95/5 en escales de

comandaments. Açò és un reflex de la pròpia estructura organitzativa dels cossos policials.


Incrementar la formació en la matèria d'igualtat de gènere en els col·lectius de la seguretat i les emergències.

Fomentar els mecanismes de col·laboració amb altres conselleries i ens relacionats, per a la

participació de en els programes formatius de l'IVASPE, com ara el diploma d'especialització

en violència de gènere.



Capacitat d'Impacte





Valor 3






Valor 2

PROGRAMA 462.10 RELACIONS INFORMATIVES.


Gestionar la difusió de la informació institucional del Consell als Mitjans de comunicació social

i a les xarxes socials.




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Introduir la perspectiva de gènere

en l'estructura organitzativa dels

poders públics.

200


1.- Descripció de la situació de partida (diagnòstic):

A pesar dels avanços en l'ús d'un llenguatge no sexista, continua sent necessària una política

lingüística que servisca de reforç per a consolidar la igualtat entre dones i hòmens, fent-la

visible lingüísticament.


La utilització d'un llenguatge no sexista és un instrument de formació en la igualtat, i permet

visualitzar els avanços de les dones, a l'exigir que estos es reflectisquen en la llengua.



Capacitat d'Impacte





Valor 1






Valor 1

PROGRAMA 462.20 PROMOCIÓ INSTITUCIONAL.


-Supervisar la identitat corporativa de la imatge institucional de la Generalitat.

-Assessorar en el disseny i desenrotllament de projectes i accions de comunicació.

-Coordinar i supervisar qualsevol inserció, publicació i campanya de la Generalitat.

201

-Harmonitzar i coordinar la informació i els plans d'acció de comunicació entre la Generalitat i

la ciutadania




MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol VII. Igualtat i

mitjans de comunicació.

Fomentar una imatge igualitària

entre dones i hòmens.


-Promoure en els distints Mitjans de comunicació, per mitjà de les campanyes de publicitat,

missatges que transmeten els avantatges que reporten actituds i comportaments d'igualtat i

respecte.

-Efectuar recomanacions per a evitar el tractament sexista de la informació, en els mitjans

de comunicació.

-Promoure entre les/vos professionals dels Mitjans de comunicació i de la publicitat,

l'intercanvi d'experiències que contribuïsquen a eliminar prejuís i estereotips de gènere.

-Vetlar per l'ús d'un llenguatge no sexista en totes les publicacions, insercions i campanyes.


1. Descripció de la situació de partida (diagnòstic):

Les campanyes publicitàries que es realitzen amb càrrec al programa 462.20 traslladen

valors igualitaris en matèria de gènere. També es realitzen campanyes específiques, com la

Campanya en ocasió del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

202

Els Mitjans de comunicació social i la publicitat, per la seua influència, són elements bàsics

de reforçament dels estereotips sexistes. D'ací la insistència en la necessitat de promoure

l'intercanvi d'experiències que contribuïsquen a eliminar prejuís i estereotips de gènere i

efectuar recomanacions per a evitar el tractament sexista en Mitjans de comunicació


Les campanyes institucionals que es desenrotllen en 2016 contribuiran a fomentar la igualtat

entre dones i hòmens i respectaran la diversitat social, cultural, ètnica, de pensament,

d'identitat o orientació sexual present en la societat.



Capacitat d'Impacte





Valor 3






Valor 3

203

5.2. VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'IGUALTAT I POLÍTIQUES

INCLUSIVES.

311.10 Direcció i Serveis Generals

311.30 Planificació, Ordenació, Avaluació i Qualitat

313.10 Serveis Socials

313.30 Menor

313.40 Diversitat Funcional

313.50 Inclusió Social

313.60 Gestió de Centres i Programes de Persones Majors

313.70 Ordenació i Prestacions de la Dependència

313.80 Igualtat en la Diversitat

323.10 Igualtat de Gènere

204

PROGRAMA: 311.10 Direcció i Serveis Generals

1. Contingut i finalitat del programa.

El programa pressupostari té com a objecte l'assistència i assessorament dels òrgans

directius facilitant el compliment dels objectius de la resta de programes adscrits a la

Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques inclusives.

Aconseguir el major nivell d'eficiència en la gestió, suport tècnic, econòmic i administratiu

dels programes. Millora dels procediments interns de tramitació i gestió.



NORMA ARTÍCULO / ÁREA DE ACTUACIÓN OBJETIVOS ESPECÍFICOS EN MATERIA DEIGUALDAD

PREÁMBULO. Punto VI Las administraciones públicas deben adaptarsus estructuras y sus procedimientosintegrando, de forma total, la perspectiva degénero y el objetivo de la igualdad entremujeres y hombres.

Creación de estructuras interdepartamentalesy desarrollo de herramientas que posibiliten laestrategia de la transversalidad de género, asícomo la evaluación en el avance de la igualdadde género.

TÍTULO I. Objeto, principios y ámbito Los comportamientos discriminatorios soncontrarios al ordenamiento jurídico. Seprohíben la desigualdades que carece n dejustificación objetiva, racional y razonable.

Art. 1, 2, 3 y 4 Adopción de medidas para cambiar los patronessocio-culturales erróneos, asignados en funcióndel género; así como las funcionesestereotipadas, asignadas a mujeres yhombres, contrarias al principio de igualdad.

Ley 9/2003

205

NORMA ARTÍCULO / ÁREA DE ACTUACIÓN OBJETIVOS ESPECÍFICOS EN MATERIA DEIGUALDAD

Título I. Art. 4. Integración del principiode igualdad.

Inspirador del ordenamiento jurídico,interpretación y aplicación.

Art. 5. Empleo, formación ycondiciones de trabajo.

Igualdad de trato en relación al empleo, alacceso a él, a la formación, promoción ycondiciones de trabajo.

Título 2. Capítulo I. Eliminación de toda diferencia retributiva porrazón de sexo.

Art. 14. Criterios de actuación de lospoderes públicos.

Medidas que aseguren la conciliación y lacorresponsabilidad.

Lenguaje no sexista.

Título 2. Capítulo I El principio de igualdad ilustrará todos losámbitos.

Art. 15. Transversalidad Presencia equilibrada de mujeres y hombres.

Art. 16. Nombramientos Promover la igualdad entre hombres y mujeresa través de los órganos de contratación.

Título 2. Capítulo II

Art. 33 Contratos Posibilidad de inclusión de valoraciones deactuaciones para la consecución de la igualdad(medidas de conciliación, responsabilidad socialde la empresa, certificados a empresas que seprioricen la igualdad)

Art. 35. Subvenciones Principios rectores en materia de igualdad, enel acceso desarrollo carrera profesional,conciliación, órganos de selección

Título 5. Capítulo I.

Art. 51. Criterios de actuación de lasAdministraciones Públicas.

Presencia equilibrada de mujeres y hombres enla designación de puestos directivos.

Capítulo II.

Art. 52, 53, 54 y 57

Ley Orgánica3/2007


Creació de la unitat d'igualtat com a estructura interdepartamental i amb caràcter

transversal en coordinació amb la DG de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de

Gènere. Concretament, les seues funcions seran:

• Vetlar per l'aplicació efectiva del principi d'igualtat entre dones i homes

• Dur a terme el seguiment, l'avaluació del desplegament i el grau de compliment de la

normativa vigent en matèria d'igualtat entre dones i homes.

• Assessorar en l'elaboració d'informes sobre impacte per raó de gènere.

• Supervisar i proposar mesures per a la incorporació de la perspectiva de gènere en

els contractes, subvencions, acords, gestió de recursos humans.

• Supervisar i proposar mesures per a la incorporació de la perspectiva de gènere en

l'elaboració dels pressupostos.

206

• Demanar informació estadística generada per l'activitat del departament i realitzar

l'anàlisi, seguiment i control des de les estadístiques oficials relacionades amb el seu

àmbit competencial.

• Promoure l'elaboració d'estudis d'investigació i informes tècnics de diagnòstic de la

situació de les dones en relació amb les àrees d'activitat del departament.

• Assessorar en l'elaboració dels plans d'igualtat previstos en la normativa de la funció

pública valenciana.

• Impulsar la sensibilització i formació del personal del departament en matèria

d'igualtat.

• Impulsar i proposar mesures específiques per a corregir situacions de desigualtat

social que afecten especialment dones en exclusió social, víctimes de violència o que

pateixen discriminació múltiple.

• Promoure i impulsar mesures de coresponsabilitat i conciliació de la vida personal,

laboral i familiar que s'adopten des del departament de funció pública.



• Fins ara no existia una unitat interdepartamental amb caràcter transversal en

matèria de gènere.

• La major part de les bases de dades estadístiques dels departaments no tenen en

compte la variable gènere i no desagreguen les dades en funció d'aquesta variable.

• L'administració pública té un dels funcionaments més correctes des de la perspectiva

de gènere pel que fa a l'accés a l'ocupació, formació, retribució i condicions de

treball. Pel que fa a recursos humans, aquesta és una conselleria altament

feminitzada amb un percentatge de dones que excedeix en una proporció molt

superior al 66%, que és l'existent a nivell general en la totalitat de personal al servei

de l'Administració del Consell.

• Tots els contractes administratius de la Generalitat incorporen com a criteri de

desempat que donaran preferència a aquelles empreses que disposen de pla

d'igualtat prèviament aprovat per qualsevol administració pública o òrgan competent.


• Coordinada l'actuació dels distints departaments de la conselleria en matèria

d'igualtat entre dones i homes i impacte de gènere.

207

• Afavorit l'ús del llenguatge no sexista i discriminatori en els documents i informes

elaborats en la conselleria.

• Obtinguda major informació sobre l'impacte diferencial dels distints programes

del departament sobre els homes i dones per tal de detectar possibles situacions

de desigualtat i dissenyar mecanismes de correcció.

• Afavorida una distribució més equitativa dels recursos humans, tendint a la

proporció 60/40%.

• Afavorida la presència de dones en càrrecs directius en la mateixa proporció en

en les categories inferiors, on abunden més dones.

• Estimulada la conciliació familiar del personal al servei de la conselleria de

manera que els permisos per cures de persones dependents s'establisquen de

forma més equilibrada entre homes i dones.

• Incorporades la perspectiva de gènere en els contractes, subvencions, convenis i

acords.

• Formulades propostes d'accions formatives dirigides al personal del departament

en relació al principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.



Capacitat d'Impacte





Valor 3






Valor 3

PROGRAMA: 311.30 Planificació, Ordenació, Avaluació i Qualitat


El programa pressupostari té com a objecte la planificació de les polítiques en matèria de

competència de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, l'ordenació i

coordinació dels recursos, i la formació i la qualitat.

208



Tots els objectius d'aquest programa tenen vinculació directa amb el conjunt de l'articulat de

la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que té

com a objecte (article 1) “fer efectiu el dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i

homes, en particular, mitjançant l'eliminació de la discriminació de la dona, siga quina siga la

seua circumstància o condició, en qualssevol dels àmbits de la vida i, singularment, en les

esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural per a, en el desenvolupament dels

articles 9.2 i 14 de la Constitució, aconseguir una societat més democràtica, més justa i més

solidària” i de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la Igualtat entre dones i

homes l'objecte de la qual, segons estableix el seu article 1 és “regular i fer efectiu el principi

d'igualtat de dones i homes a la Comunitat Valenciana, establir els principis generals que han

d'orientar aquesta igualtat, determinar les accions bàsiques que han de ser implementades,

així com establir l'organització administrativa de la igualtat d'oportunitats entre dones i

homes a la Comunitat Valenciana.”

Així mateix, en major o menor mesura, es vinculen amb la Llei 7/2012, de 23 de novembre,

de la Generalitat, Integral contra la Violència sobre la Dona en l'àmbit de la Comunitat

Valenciana que té com a objecte “l'adopció de mesures integrals per a l'eradicació de la

violència sobre la dona, en l'àmbit competencial de la Generalitat, oferint protecció i

assistència tant a les dones víctimes d'aquesta com a les seues filles i fills menors i/o

persones subjectes a la seua tutela o acolliment, així com les mesures de prevenció,

sensibilització i formació amb la finalitat d'implicar tota la societat de la Comunitat

Valenciana.

De manera més específica, el programa es vincula amb:

NORMA ARTICLE / ÀREA D’ACTUALITZACIÓ

OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA D’IGUALTAT

Llei 9/2003 PREÀMBUL. Punt VI Títol I. Objecte, principis i àmbit Art. 1, 2, 3, i 4 Títol II. Capítol IV

Les administracions públiques han d’adaptar les seues estructures i els seus procediments integrant, de manera total, la perspectiva de gènere i l’objectiu de la igualtat entre dones i homes. Creació d’estructures interdepartamentals i desenvolupament d’eines que possibiliten l’estratègia de la transversalitat de gènere. Els comportaments discriminatoris són contraris a l’ordenament jurídic.

209

Art. 26. Feminització de la pobresa TÍTOL III Art. 48. Llenguatge no sexista en els escrits administratius

Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere; així com les funcions estereotipades, assignades a dones i homes, contràries al principi d’igualtat. Analitzar, des d’una perspectiva de gènere, les causes de l’exclusió social i la feminització de la pobresa. Promoure actuacions que milloren la situació de les dones en risc d’exclusió social. Especial atenció en la redacció de les normes i dels escrits en la utilització d’un llenguatge inclusiu.

Llei Orgànica Títol I. Art. 4. Integració del principi d’igualtat. Art. 5. Ocupació, formació i condicions de treball.

Inspirador de l’ordenament jurídic, interpretació i aplicació. Igualtat de tractament en relació amb l’ocupació, a l’accés a aquesta, a la formació, promoció i condicions de treball.

Títol 2. Capítol I Art. 14. Criteris d’actuació dels poders públics. Art. 15. Transversalitat Art. 16. Nomenaments Art. 20. Adequació de les estadístiques i estudis.

Compromís dels poders públics en la consecució de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits: econòmic, laboral, social, cultural i artístic. Mesures que asseguren la conciliació i la coresponsabilitat. Llenguatge no sexista. El principi d’igualtat il· lustrarà tots els àmbits. Presència equilibrada de dones i homes en els càrrecs de responsabilitat. Inclusió de la variable sexe, d’indicadors que permeten millorar el coneixement de les diferències de valors, rols, necessitats.

210

Amb la finalitat d’avaluar millor situacions de discriminació per raó de sexe.

Títol 2. Capítol II Art. 31. Polítiques urbanes.

Definició i execució de plantejaments urbanístics des de la perspectiva de gènere. Curos de formació per a empleats públics sobre igualtat de tractament i oportunitats i prevenció de la violència de gènere.

Títol 5. Capítol III Art. 61. Formació per a la igualtat. Art. 63. Avaluació sobre la igualtat en l’ocupació pública.

Cursos de formació per a empleats públics sobre igualtat de tractament i oportunitats i prevenció de la violència de gènere. Informació sobre l’aplicació efectiva dels principis d’igualtat, desagregada per sexes sobre: distribució de plantilla, nivells i retribucions.


-Incloure en els plans estratègics objectius per a la consecució del principi d'igualtat.

-Revisar el marc normatiu des de la perspectiva de gènere.

-Revisar el llenguatge utilitzat en la redacció d'escrits i normes.

-Dissenyar i impulsar la formació que afavorisca la introducció de la perspectiva de

gènere.

-Considerar el principi d'igualtat en reglaments i normatives.

-Impulsar la inclusió de clàusules socials en la contractació pública que afavorisquen el

principi d'igualtat.



• Les funcions de la direcció general que desenvolupa el programa pressupostari

incideixen indirectament en la perspectiva de gènere, ja que proposa instruments

211

de planificació, ordenació i avaluació a la resta de departaments de la

Conselleria.

• Es fomenta per igual l'accés als cursos formatius que el programa desenvolupa

en l'actualitat. De fet, es percep un percentatge superior en la inscripció de

dones sobre homes en els cursos. Les diferències poden respondre al fet que els

serveis socials estan exercits majoritàriament per dones.

• D'altra banda, des de les tasques inherents a la planificació, l'àmbit d'actuació

d'aquest programa es correspon amb la ciutadania, sent les dades estadístiques

de la Comunitat en matèria d'igualtat les que correspondrien considerar en

aquest apartat.


� Assessorament dels òrgans directius sobre l'impacte de gènere.

� Impuls i col·laboració en la introducció del llenguatge, incloent tant en la redacció

d'ordres, com de normes, reglaments, etc.

� Millorar contínuament la qualitat dels serveis en matèria d'igualtat.

� Millorar la formació dels professionals en matèria d'igualtat.



Capacitat d'impacte





Valor 3






Valor 3

El fet de ser un departament de caràcter transversal, de suport, d'impuls i foment de les

accions i polítiques d'actuació dels distints òrgans directius, és difícil quantificar el personal

que es beneficia d'aquest programa, en la mesura que dependrà del sector corresponent de

cadascun dels projectes que s'aborden.

212

És per això, que sent un dels objectius del programa el d'ajuda per a la realització de la

consecució del principi d'igualtat, i per quant les accions previstes van dirigides a la població

en general (normes, decrets, lleis, reglaments...), produint canvis profunds en la societat, és

pel que es considera que la seua capacitat d'impacte en termes poblacionals és molt alta.

Considerant que la transversalitat té com a objecte integrar la dimensió de gènere en cada

una de les polítiques públiques, de manera que siga possible detectar desigualtats entre

dones i homes, reorientant les actuacions cap a objectius d'igualtat; i quan es tracta d'una

estratègia complementària a les accions específiques que intenten contrarestar els efectes de

desigualtat que puguen produir les polítiques públiques, el programa pressupostari 311.30

contribuirà positivament a eliminar o reduir les desigualtats, contribuint així a l'equilibri en la

participació de les persones d'ambdós sexes en tots els àmbits.

PROGRAMA: 313.10 SERVEIS SOCIALS


Essencialment, el programa pretén:

-Consolidar el nivell d'atenció primària dels serveis socials en col·laboració amb les

entitats locals.

-Atendre de manera professionalitzada els problemes d'índole social que afecten tota la

població en general i específicament persones, famílies amb menors a càrrec i col·lectius

en situació desfavorable, vulnerables i en risc, o ja en situació d'exclusió social. Valorar

les distintes situacions per al desenvolupament d'intervencions que articulen els

programes de prestacions bàsiques.

-Establir processos de treball a favor de l'accés a distints recursos que contribuïsquen a

la normalització i integració.

213



Norma ARTICLE /ÀREA D'ACTUACIÓ

OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Preàmbul. Punt. II Punt IV. Punt VI.

Les dones són les principals beneficiàries de les pensions assistencials i de viudetat, que són les econòmicament més baixes. La necessitat d'eliminar les diferències entre dones i hòmens requereix la superació de la discriminació per raó de sexe, tant a títol individual com col·lectiu. Foment d'accions que faciliten a les dones l'accés al mercat de treball. La independència econòmica és un dels factors imprescindibles per a la consecució de la igualtat. Conciliació de la vida professional i la vida familiar, com a pilar bàsic de l'aplicació del principi d'igualtat.

Títol I. Objecte, principis i àmbit. Art. 1, 2, 3 i 4

Les administracions públiques han d'adaptar les seues estructures i els seus procediments integrant, de forma total, la perspectiva de gènere i l'objectiu de la igualtat entre dones i hòmens. Els comportaments discriminatoris són contraris a l'ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere; així com les funcions estereotipades, assignades a dones i hòmens, contràries al principi d'igualtat.

Títol II. Capítol III. Art. 15. Mesures de foment d'ocupació. Art. 17. Conciliació

Mesures que afavorisquen l'accés de les dones al seu primer treball. Especial atenció a les majors de 45 anys i a aquelles que van abandonar el seu treball per a cuidar persones amb dependència i/o menors. Possibilitar la compatibilització de la vida familiar i la vida laboral. Analitzar, des d'una perspectiva de gènere, les causes de l'exclusió social i la feminització de la

214

Art. 26. Feminització de la pobresa. Art. 27. Pla Integral de la Família i Infància.

pobresa. Promoure actuacions que milloren la situació de les dones en risc d'exclusió social. Atenció a les borses de marginalitat que suposen els impagaments reiterats de les pensions per aliments, que afecta quasi en exclusivitat les dones al capdavant de llars monoparentals. Coresponsabilitat.

Títol III. Art. 48. Llenguatge no sexista en els escrits administratius.

Especial atenció en la redacció dels escrits en la utilització d'un llenguatge incloent.

Llei Orgànica 03/2007

Títol I. Art. 4. Integració del principi d'igualtat. Art. 5. Accés a l'ocupació.

Inspirador de l'ordenament jurídic, interpretació i aplicació. Igualtat de tracte i oportunitats.

Títol 2. Capítol I. Art. 14. Criteris d'actuació dels poders públics. Capítol II. Art. 30. Desenvolupament rural

Col·laboració amb les diferents administracions en l'aplicació del principi d'igualtat. Lluita per a l'eradicació de la violència de gènere, familiar i totes les formes d'assetjament. Dones de col·lectius d'especial vulnerabilitat. Foment de la coresponsabilitat en l'atenció a la família. Les administracions públiques promouran el desenvolupament d'una xarxa de serveis socials per a atendre menors, majors i dependents com a mesura de conciliació de la vida laboral, familiar i personal d'hòmens i dones en el món rural.

215


-Inclusió sistemàtica de la variable sexe en les estadístiques, enquestes i recull de dades

que es duguen a terme. (Llei 3/2007, art. 20 a)

-Incloure en les bases reguladores de subvencions la valoració d'actuacions d'efectiva

consecució de la igualtat per part de les entitats sol·licitants (Llei 3/2007, art. 35)

-Suport als moviments associatius locals relacionats amb sectors d'atenció, minories

ètniques, opcions sexuals, etc., en el desenvolupament d'estratègies de normalització,

convivència i eliminació de discriminacions.

-Increment del finançament dels programes de prestacions bàsiques dissenyats per les

entitats locals, per a l'atenció i suport davant de situacions de necessitat i d'establir

processos per a la incorporació social dels col·lectius més desfavorits.

-Increment de les prestacions lligades a la renda garantida de ciutadania.

-Increment de professionals en el nivell d'atenció primària per a la gestió de les ajudes

lligades a la renda garantida de ciutadania, l'elaboració de plans d'atenció i seguiment i

de l'evolució en les intervencions personals i familiars, a fi d'agilitzar la seua tramitació,

gestió i aplicació.

-Desenvolupar programes, en coordinació amb els sistemes públics d'educació i també

en aspectes sanitaris, policials i amb altres recursos socials, per a la prevenció de

situacions i l'atenció a menors i famílies.

-Desenvolupament de programes de prevenció en l'àrea del menor, reforçant estils

educatius i convivenciales, amb l'objectiu de l'eliminació de conductes d'assetjament,

abús, manifestacions violentes i comissió de faltes o delictes.

-Potenciació de l'acolliment familiar i de la formació de famílies educadores.

-Elaboració d'un programa de coordinació d'intervencions entre els professionals dels

equips de serveis socials de base i dels serveis especialitzats d'atenció a famílies.

-Incrementar els recursos per a l'atenció de les famílies amb menors i les d'acollida,

millorant la gestió de les ajudes i el seguiment dels processos socioeducatius, mitjançant

professionals especialitzats.

216

-Incrementar i millorar la xarxa d'atenció local a les persones majors mitjançant el

desenvolupament de programes d'ajuda a domicili i de recursos especialitzats.

-Incrementar la vida associativa i convivencial en l'àmbit local, mitjançant el

desenvolupament i la posada en marxa d'activitats lúdiques, culturals, de temps lliure i

accés a noves tecnologies per a persones majors i en relació amb altres col·lectius.

-Finançament de mesures, programes i recursos de convivència i cooperació dirigits a la

integració de persones majors, des del nivell d'atenció primària, evitant internaments.

-Fomentar i finançar programes de prevenció i promoció de la salut, teleassistències,

estades i tractaments en establiments termals.



Sense voler entrar en una anàlisi general qualitativa de la situació de la dona en relació amb

els serveis socials, plantegem només unes qüestions bàsiques que cal desenvolupar:

-Feminització de la pobresa.

-Majors taxes de desocupació de la dona.

-Protagonisme de la dona en la demanda d'atenció social per al seu nucli familiar.

-Desigualtat en l'accés a oportunitats per limitacions derivades del compliment de

funcions secularment desenvolupades per la dona.

-Tipus de violència patides.

-També en l'aspecte qualitatiu, es disposaran de més dades que les consultades per a

l'elaboració del present informe “Enquesta de Condicions de Vida 2014. Dades de la

Comunitat Valenciana” i que constaten l'anteriorment assenyalat.

Aportem la dada per gènere, sobre persones titulars i beneficiàries de la renda garantida de

ciutadania: un 65% de les persones titulars són dones.

217

PERSONES TITULARS DE RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

HOMES DONES TOTAL

ALACANT 1.862 3.498 5.360

CASTELLÓ 704 914 1.618

VALÈNCIA 2.633 5.277 7.910

TOTAL 5.199 9.689 14.888

BENEFICIARIS DE RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

HOMES DONES ALTRES TOTAL

ALACANT 4.546 3.764 43 8.353

CASTELLÓ 1.299 1.211 4 2.514

VALÈNCIA 6.882 5.675 176 12.733

TOTAL 12.727 10.650 223 23.600


Indirectament, considerem que tots els increments dels programes de serveis socials tindran

una repercussió proporcional a la situació ja exposada quant a major percentatge i

representació de l'atenció a dones i a dones amb fills a càrrec, tant en prestacions com a

serveis de suport.

-Increment del finançament dels programes de prestacions bàsiques dissenyats per les

entitats locals, per a l'atenció i suport davant de situacions de necessitat i d'establir

processos per a la incorporació social dels col·lectius més desfavorits

-Increment de les prestacions lligades a la renda garantida de ciutadania.

-Desenvolupar programes, en coordinació amb els sistemes públics d'educació i també en

aspectes sanitaris, policials i amb altres recursos socials, per a la prevenció de situacions i

l'atenció a menors i famílies.

-Desenvolupament de programes de prevenció en l'àrea del menor, reforçant estils educatius

i convivencials, amb l'objectiu de l'eliminació de conductes d'assetjament, abús,

manifestacions violentes i comissió de faltes o delictes.

-Potenciació de l'acolliment familiar i la formació de famílies educadores.

218

-Incrementar els recursos per a l'atenció de les famílies amb menors i les d'acollida, millorant

la gestió de les ajudes i el seguiment dels processos socioeducatius, mitjançant professionals

especialitzats.

-Incrementar la vida associativa i convivencial en l'àmbit local, mitjançant el

desenvolupament i la posada en marxa d'activitats lúdiques, culturals, de temps lliure i accés

a noves tecnologies per a persones majors i en relació amb altres col·lectius.

-Finançament de mesures, programes i recursos de convivència i cooperació dirigits a la

integració de persones majors, des del nivell d'atenció primària, a fi d'evitar internaments.



Capacitat d'impacte





Valor 3






Valor 3

El paper de la dona en el tractament de totes les situacions que afecten els serveis socials és

fonamental. En l'àmbit familiar, el seu històric paper, moltes vegades en solitari, d'educadora

i cuidadora és essencial en el manteniment de les relacions familiars, la qual cosa li suposa

una primera causa de desigualtat de gènere davant de l'afrontament dels problemes a què

atén, al no donar-se una coresponsabilitat, encara menys en famílies desestructurades o

amb menor capacitat socioeducativa, en el maneig de les relacions intrafamiliars.

Aquesta situació pot resultar paradoxal. Com més contribueix la dona a la resolució dels

problemes familiars i de les persones que componen el grup convivencial, més pot

perjudicar-se en el seu propòsit de desenvolupar un projecte de vida personal més ampli.

Aquestes atencions que la dona desenvolupa en l'espai familiar, moltes vegades ja des de la

infància, suposa un condicionament i ocupa almenys un temps que es detrau de processos

formatius, millora de la capacitació i qualificació, accés a millors ocupacions, etc.

219

És important considerar la importància que per a les xiquetes pot tindre la seua continuïtat

en el sistema educatiu amb vista a la seua qualificació i preparació laboral, evitant que

l'atenció a familiars devalue la capacitació té en el seu àmbit familiar. Sense entrar a

concretar aspectes que també apareixen amb més freqüència en col·lectius amb menor

formació i capacitat socioeconòmica, relatius a la igualtat de sexes, accés discriminatori a

oportunitats, càrregues familiars, assetjament sexual i a violència de gènere, entre d'altres.

La tasca essencial considerem que ha de partir des de la prevenció educativa, la remoció

d'estereotips socials i la lluita contra qualsevol tipus de manifestació de desigualtat,

discriminació i violència.

Aquest treball socioeducatiu universal ha de fonamentar la igualtat de gèneres i arribar

també fins als col·lectius amb major vulnerabilitat per la seua menor preparació, a les

minories ètniques, culturals i als sectors amb necessitats especials .

La prevenció de la discriminació també ha de passar per la identificació de les conductes

masclistes i la seua valoració social per a acabar amb conductes i estils de comportament

molt arrelats, en les pròpies persones, en les famílies i en els grups convivencials i socials i

que, en la pràctica quotidiana, representen privilegis per a uns i càrregues per a altres

només motivats en raó del sexe.

Per això, les mesures de difusió del problema, la sensibilització social per a atacar-lo,

l'oferiment de pautes educatives i estils de conducta apropiats, en benefici dels processos de

socialització i d'establiment de relacions adequades han de ser constants en els mitjans de

comunicació.

L'Administració ha de jugar un paper fonamental en l'eradicació de qualsevol tipus de

manifestació masclista i/o discriminatòria, amb les mesures positives però també, si és el

cas, sancionadores suficients per a valorar la gravetat de l'actual situació, els valors

transmesos a les masses receptores i la seua repercussió posterior en les relacions de

convivència de xiquets, adolescents, jóvens i adults.

L'educació social en aquest apartat concret i en molts altres, afavoridors d'una ciutadania

més activa, és una base de desenvolupament social imprescindible des d'on sustentar un

enriquiment de les persones, de les relacions de convivència, i en definitiva, d'una major

qualitat de vida i de cohesió social.

Quant a la determinació del grau de violència exercit es poden mantindre distintes posicions

o graus de sensibilitat. Hi ha una certa violència imperceptible, de baixa intensitat o oculta

per les pràctiques esteses i acceptades socialment.

220

Possiblement, les mesures actuals més focals hagen de centrar-se en els grans aspectes

discriminatoris relacionats amb l'exercici de drets i la igualtat en els aspectes econòmics.

Però seria important situar sota el llistó de tolerància. Sobretot per la falta de sensibilitat

social, també de forma preocupant en la població més jove davant de la qüestió i pel

tractament diferencial que de forma secular ha tingut en la nostra societat i, especialment,

en els col·lectius que més es relacionen amb la intervenció social.

PROGRAMA: 313.30 MENOR


Aquest programa desenvolupa les competències i funcions de la Generalitat Valenciana en

matèria de protecció i responsabilitat penal del menor, derivades de la legislació vigent.

A més dels programes d'adopció nacional i internacional i l'execució dels procediments amb

aquests relacionats, es plantegen i realitzen les intervencions de prevenció, acollida, atenció i

reeducació de menors, mitjançant la detecció de situacions de risc, els suports a les famílies,

la declaració de desemparament i l'acolliment familiar o residencial.

Així mateix, es treballa en la solució de conflictes de manera extrajudicial i s'ofereixen els

recursos adequats per a la reeducació i reinserció social de menors infractors, així com el

suport en els processos d'emancipació i autonomia personal que puguen desenvolupar-se

amb menors atesos en el sistema.



NORMA ARTICLE / ÀREA D'ACTUACIÓ


Llei 9/2003 Preàmbul. Punt VI Les administracions públiques han d'adaptar les seues estructures i els seus procediments integrant, de forma total, la perspectiva de gènere i l'objectiu de la igualtat entre dones i hòmens.

Títol I. Objecte, principis i àmbit. Art. 1, 2, 3 i 4

Els comportaments discriminatoris són contraris a l'ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere; així com les funcions estereotipades, assignades a dones i hòmens, contràries al principi d'igualtat.

221

Títol II. Capítol I Art. 5, 6, 7 i 8. Educació Capítol III. Art. 20. Plans d'Igualtat

Formació per als menors en igualtat, rebuig de tota forma de discriminació, conciliació. Control i seguiment. Promoció de Plans d'Igualtat en els Centres i Residències.




Títol I. Art. 4. Integració del principi d'igualtat. Art. 11. Accions positives

Inspirador de l'ordenament jurídic, interpretació i aplicació. En relació amb col· lectius especialment vulnerables, com les xiquetes.

Títol 2. Capítol I Art. 14. Criteris d'actuació dels poders públics. Art. 20 Adequació estadístiques i estudis

Principi d'igualtat de tracte. Instrumentació de la col·laboració entre les administracions en la consecució del principi d'igualtat. Atenció especial a les xiquetes, com a col·lectiu d'especial vulnerabilitat. Dones de col· lectius d'especial vulnerabilitat. La protecció de la maternitat amb atenció social d'embarassos, parts i lactàncies. Incloure sistemàticament la variable gènere en les estadístiques.

Títol 2, capítol II. Art. 23 i 24. Educació per a la igualtat. Art. 35 Subvencions públiques

Foment de la coresponsabilitat en l'atenció a la família. Educació en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats entre les menors i els menors. Incloure en les bases reguladores de les subvencions la valoració d'actuacions d'efectiva consecució d'igualtat.

Títol IV. Capítol III. Art. 45, 46 i 47. Plans d'Igualtat.

Promoció de Plans d'Igualtat en els Centres i Residències.


-Inclusió sistemàtica de la variable sexe en les estadístiques, enquestes i recull de dades

que es duguen a terme.

-Incloure en les bases reguladores de subvencions la valoració d'actuacions d'efectiva

consecució de la igualtat per part de les entitats sol·licitants.

222

-Coordinació de les actuacions professionals dels equips socials municipals, els serveis

especialitzats d'atenció a famílies i els centres d'atenció de menors, de dia o residencials,

integrant les intervencions.

-Impuls, en l'àmbit municipal dels plans locals de serveis socials, d'estratègies

d'intervenció amb famílies en situació de risc, desenvolupant accions i activitats de

difusió, captació i aproximació de l'acolliment familiar en família educadora a la població

en general i als candidats potencials.

-Ampliació de la dotació per a ajudes econòmiques i programes d'intervenció educatius i

socialitzadors.

-Suport als centres de dia d'atenció a menors i foment de la col·laboració amb entitats i

grups per a la seua participació en accions preventives i programes de relació

convivencial.

-Coordinació de professionals dels serveis socials i els sistemes públics de sanitat i

educació, així com amb forces de seguretat i entitats socials, avançant en la consolidació

dels protocols d'intervenció conjunta en situacions de desprotecció infantil, promovent la

coordinació interadministrativa entre aquests àmbits.

-Desenvolupament del servei terapèutic d'atenció a menors que presenten conductes

disruptives o desadaptatives en l'àmbit familiar.

-Potenciació del Pla de Protecció de Menors com a eina metodològica bàsica en els casos

de menors la tutela o guarda dels quals exercisca la Generalitat, i que es formalitza en

un acolliment familiar o residencial, promovent possibles millores en la xarxa de centres

de protecció de menors.

-Difusió del programa d'adopció de menors amb necessitats especials i actualització del

programa de formació de les famílies que s'ofereixen per a l'adopció.

-Millores en la xarxa de centres de reeducació i consolidació de la segona part de

l'internament (llibertat vigilada) en el contingut dels centres de reeducació.

-Millora de la coordinació entre els òrgans judicials, equips tècnics i entitats públiques en

execució de mesures.

223

-Impuls de programes de col·laboració que faciliten, tant la prevenció com la reparació

extrajudicial del dany, la conciliació del menor i la víctima, i la mediació penal juvenil

com a alternativa al procés judicial, per a facilitar la integració social dels menors.

-Impuls de programes d'emancipació i autonomia personal de jóvens que hagen sigut

atesos en el Sistema de Protecció i en el de Reeducació de Menors.



Encara que en aquest moment no disposem de totes les dades per a elaborar una línia base,

en l'últim trimestre de 2015 es recolliran les dades que permetrà establir una comparativa

amb 2016.

Segons les dades disponibles, és més elevada la presència de les dones que d'homes en tots

els programes d'actuació relatius a protecció. Cal considerar el paper de suport social a

mares, a famílies monoparentals o amb el paper de representació de la unitat familiar davant

dels recursos d'atenció social. Per programes es poden facilitar les dades següents:

Quant a sol·licituds individuals d'adopció des de 2010 fins a 2014, hi ha sis vegades més

sol·licitants dones que homes. Una de cada cinc sol·licituds presentades per dones soles es

consideren com a no idònies després del procés de valoració psicosocial, enfront d'una de

cada 7 en homes. En el cas de les parelles, es consideren idònies el 93%.

SOL·LICITANTS

IDONIS

%

NO IDONIS

% a.

b.

OTAL

c.

d.

HOME 41 2% 6 4% 47 2%

DONA 219 10% 41 29% 260 12%

PARELLES 1806 87% 93 67% 1899 86%

TOTAL 2.066 100% 140 100% 2206 100%

En matèria d'acolliments es disposen de les següents dades referides a 2014. La presència

de xiquets i xiquetes en qualsevol tipus d'acolliment està prou equilibrada, sent únicament el

rang de 0-3 on presenta una major diferència amb un 59% de xiquets enfront del 41% de

xiquetes.

224

EDAT ACOLLIMENT

RESIDENCIAL

ACOLLIMENT FAMILIAR TOTAL

V M V M V M 0-3 14 10 127 87 141 97 3-6 41 31 156 143 197 174 6-10 94 102 315 364 409 466 10-14 193 158 385 403 578 561 14-17 253 238 373 371 626 609 TOTAL 595 539 1.356 1.368 1.951 1.907

Segons les dades disponibles, la representació de les dones en les distintes tipologies de

centres d'acolliment residencial és la següent:

• Als centres de recepció de menors, un 43,01% de les places són ocupades per dones

i el 56,99% per homes.

• Als centres d'acollida amb places de formació especial i terapèutica, un 34,6% són

ocupades per dones i el 65,4% per homes.

• Quant als menors estrangers atesos en el Sistema de Protecció de la Comunitat

Valenciana, un 44,32% són dones i un 55,68% són homes. Del total de dones

estrangeres, el 8% correspon a dones menors estrangeres no acompanyades (MENA)

i el 92% a menors estrangeres acompanyades per les seues famílies.

• El programa també inclou l'atenció de menors embarassades en 3 centres d'acollida

d'atenció específica, amb 22 places disponibles.

• Quant a conductes de violència filioparental apareixen com a víctimes principals

d'agressió les mares (53%) i a continuació ambdós progenitors (22%).

• Un 35% dels menors atesos per violència filioparental viu en famílies monoparentals.

• En les menors internades, apareix en un 39% la violència filioparental com a causa

d'ingrés.

225


L'increment pressupostari sol·licitat en diferents línies d'actuació ha de suposar un increment

de l'atenció de famílies amb necessitats bàsiques sense cobrir. A més, aquests augments

signifiquen també la possibilitat de comptar amb un major suport tècnic especialitzat en les

famílies en l'atenció dels menors a càrrec seu.

L'augment de la consignació per a ajudes dirigides a famílies extenses, acollidores i

educadores, acompanyades com s’'ha assenyalat, d'un nombre més gran de professionals

per a la intervenció amb famílies en situació de risc significa una ampliació de recursos

preventius per a atendre les situacions de risc, ocasionades per motius econòmics, dels

menors.

Tornem a insistir que a falta d'una quantificació que objective millor la realitat, la percepció

qualitativa ens permet afirmar que aquestes ajudes, en un elevat percentatge, contribueixen

a millorar la situació de famílies monoparentals o on la representativitat amb vista a

l'Administració i el protagonisme en l'atenció i cura dels menors està sent exercida per

dones.

Quant a les possibilitats de la permanència de menors en el seu entorn familiar, també en un

elevat percentatge depén de la possibilitat i la capacitat de l'acolliment per part de dones,

sobretot iaies i ties. El suport econòmic a aquestes situacions de col·laboració en l'atenció de

menors en la família extensa, ha de suposar una millora de les condicions de la dona per a

afrontar les situacions d'acollida i inclús pal·liar, en la mesura que siga possible, les dificultats

de les dones per al seu desenvolupament personal, també en esferes laborals.

Si en moltes famílies no es desenvolupa una coresponsabilitat dels progenitors quant a

l'educació dels menors, els suports professionals a través dels equips municipals dels serveis

socials i dels serveis especialitzats d'atenció a famílies han de suposar un reforç i projecció

del paper de la dona tant en la relació de parella com en la filial, així com en la disponibilitat

de recursos.

226



Capacitat dimpacte





Valor 3






Valor 3

El paper de la dona en el tractament de totes les situacions que afecten els serveis socials és

fonamental. En l'àmbit familiar, el seu històric paper, moltes vegades en solitari, d'educadora

i cuidadora, és essencial en el manteniment de les relacions familiars, la qual cosa li suposa

una primera causa de desigualtat de gènere davant de l'afrontament dels problemes a què

atén, al no donar-se una situació de coresponsabilitat. Qüestió que s'agreuja en famílies

desestructurades o amb menor capacitat socioeducativa, per al maneig de les relacions

intrafamiliars.

Aquesta situació pot resultar paradoxal. Com més contribueix la dona a la resolució dels

problemes familiars i de les persones que componen el grup convivencial, més pot

perjudicar-se en el seu propòsit de desenvolupar un projecte de vida personal més ampli i no

centrat exclusivament i per obligació, en l'entorn familiar. En els casos més extrems, podem

trobar menors que es fan càrrec i contribueixen a l'atenció de familiars a costa de la seua

correcta integració escolar i convivencial; i també en situacions relacionals intrafamiliars que

entren en el camp de la patologia, quan no del delicte.

Aquestes atencions que la dona desenvolupa en l'espai familiar, moltes vegades ja des de la

infància, suposa un condicionament i ocupa almenys un temps, que es detrau de processos

formatius, millora de la capacitació i qualificació, i per tant, d'accés a millors ocupacions, etc.

És important considerar la importància que per a les xiquetes pot tindre la seua

continuïtat en el sistema educatiu amb vista a la seua qualificació i preparació laboral,

evitant que per l'atenció d'altres familiars o per la devaluació que la capacitació té en el seu

àmbit familiar, es veja perjudicada quant a participar en igualtat de condicions. Tot això,

sense entrar a concretar aspectes discriminatoris que també apareixen amb més freqüència

en col·lectius amb menor formació i capacitat socioeconòmica, relatius a la igualtat de sexes,

accés discriminatori a oportunitats, càrregues familiars, assetjament sexual i a violència de

gènere, entre d'altres.

Quant al tema del maltractament sexual amb menors, hi ha qüestions que han d'abordar-se

també des de l'atenció primària en aspectes de prevenció, detecció i atenció de la dona o de

227

la menor. Però també han d'ampliar-se les possibilitats d'intervenció amb víctimes de la

violència, del maltractament i de l'abús sexual de menors.

El treball essencial considerem que ha de fonamentar-se des de la prevenció educativa, la

remoció d'estereotips socials i la lluita contra qualsevol tipus de manifestació de desigualtat,

discriminació i violència ja en edats primerenques. La correcta percepció de la igualtat de

gèneres ha de suposar una influència social positiva i no discriminatòria.

Aquest treball socioeducatiu de caràcter universal ha de fonamentar la igualtat de gèneres i

ha de pretendre arribar també fins als col·lectius amb major vulnerabilitat, menor

qualificació, a les minories ètniques i culturals i als sectors amb necessitats especials.

La prevenció de la discriminació també ha de passar per la identificació de les conductes

masclistes i la seua valoració social per a acabar amb aquestes i amb estils de comportament

irrespectuosos molt arrelats en les persones, en les famílies i en els grups convivencials i

socials i que, en la pràctica quotidiana, representen privilegis per a uns i càrregues per a

altres, només motivats en raó del sexe.

Per això, les mesures per a la difusió i el correcte plantejament del problema, la

sensibilització social per a fer-li front i atacar-lo, l'oferiment de pautes educatives i estils de

conducta apropiats han d'arrelar-se en els processos de socialització i d'establiment i

manteniment de relacions adequades. El paper dels mitjans de comunicació i el treball en

xarxes socials pot ser determinant en la consecució d'objectius.

L'Administració ha de jugar un paper fonamental en l'eradicació de qualsevol tipus de

manifestació masclista i/o discriminatòria. Amb mesures positives però també, si és el cas,

sancionadores. Mediades suficients per a destacar la gravetat de la situació, la importància

dels valors transmesos a les masses receptores i la seua indubtable repercussió en els

menors i jóvens per al seu posterior desenvolupament i per al tipus de les relacions de

convivència que mantinguen en la infància , adolescència, joventut i edat adulta.

L'educació social en aquest apartat concret i en molts altres, ha d'afavorir el

desenvolupament d'una ciutadania més activa. És una base imprescindible des d'on

sustentar un enriquiment de les persones, de les relacions de convivència, i en definitiva,

d'una major qualitat de vida, de generació d'un sentit positiu de pertinença i, en

conseqüència, de cohesió social.

Quant a la determinació del grau de violència exercit sobre les dones, es poden mantindre

distintes posicions o graus de sensibilitat. Hi ha una certa violència imperceptible, de baixa

intensitat, pràcticament oculta. Més que tolerada passa desapercebuda, però està present en

conductes esteses en el marc familiar i també en el relacional.

228

Possiblement, les mesures actuals més focals hagen de centrar-se en els grans aspectes

discriminatoris relacionats amb l'exercici de drets i la igualtat en els aspectes econòmics.

Però seria important situar molt baix el llistó de tolerància per a protegir qualsevol tipus

d'agressió a les dones i especialment, si és possible, a les menors. Sobretot per la falta de

sensibilitat social, també de forma preocupant en la població més jove davant de la qüestió i

pel tractament diferencial que de forma secular ha tingut en la nostra societat i,

especialment, en els col·lectius que més es relacionen amb la intervenció social.

En concret i com a propostes de millora, no s'afigen coses noves a les actuacions que es

realitzen, encara que sempre puguen sorgir iniciatives que hagen de recolzar-se. El que si és

necessari, molt necessari, és ampliar dotacions econòmiques per al suport a les famílies,

l'atenció professionalitzada de les situacions de risc dels menors en el seu entorn familiar, el

suport formatiu, econòmic i de seguiment de les famílies d'acollida, la millora de la xarxa de

centres quant a ampliació de places i capacitat d'atenció de menors amb tipus de necessitats

més especialitzades i que exigeixen major qualificació i dedicació.

Molt important, en aquest sentit seria realitzar formació especialitzada en matèria d'igualtat

dirigida als treballadors que desenvolupen les seues funcions en l'àmbit del menor. El seu

paper essencial com a educadors no ha de deixar lloc a dubtes sobre la seua implicació en el

treball per la igualtat i respecte de gènere.

Finalment, no podem deixar de tractar el tema de la violència de gènere, expressat en la

seua màxima dimensió amb l'assassinat de dones. Independentment de les conseqüències

sobre els fills, víctimes també protagonistes d'aquest tipus de situacions, volem assenyalar-

ho en aquest apartat de millores.

Ho volem posar en consideració de manera fonamental. Ha d'ocupar un lloc central en les

mesures que es desenvolupen. S'han de fomentar els estudis i investigacions, conéixer

predisposicions, causes, desencadenants, factors d'activació i tot aquells que contribuïsca a

determinar les mesures preventives i d'actuació més eficaç, a fi d'eradicar aquests actes.

Actes que es donen en una esfera privada, íntima, oculta i que han d'aflorar a la societat,

quan és la societat la que ha de ser intolerant amb les persones que fan de la violència el seu

mode relacional. La intolerància cap al maltractament i cap als maltractadors possiblement

deu estar en la base de les actuacions que s'han de desenvolupar des d'edats primerenques.

Els models educatius o la falta d'aquests pot ser un determinant en la criança dels menors en

famílies de risc. Les relacions violentes entre els progenitors de menors atesos és un lloc

comú en les seues històries vitals.

229

La detecció del risc i la declaració de desemparament moltes vegades ve determinada per

conductes violentes. El desenvolupament dels menors en climes violents i de relacions

desiguals entre els progenitors és una font de conductes violentes que es reprodueixen i que

mantenen i reforcen el prejuí, la discriminació i la violència de gènere per a continuar amb

les relacions desigualitàries i desequilibrades quant a beneficis i perjuís, a favor dels homes i

en contra de les dones.

La tolerància davant d'expressions de violència de gènere i de totes en el seu conjunt, no

ajuden a fomentar una convivència igualitària. La qualitat de vida de les persones es

fonamenta en les seues relacions de convivència i aquestes no poden ser, en cap concepte,

violentades. La ciutadania ha d'estar formada en els valors de la igualtat, del respecte, de la

mútua ajuda i de la col·laboració en el desenvolupament de les comunitats. L'educació

primerenca en les famílies, a les escoles i al llarg de tot el procés de socialització ha de ser

un element essencial de prevenció i d'educació d'una ciutadania intolerant cap a la violència

interpersonal i de gènere.

PROGRAMA: 313.40 DIVERSITAT FUNCIONAL


Té per objecte el desenvolupament d'un conjunt d'actuacions dissenyades per a atendre les

necessitats socials de les persones amb diversitat funcional ja siga física, psíquica, sensorial

o mental. Aquest conjunt d'actuacions van encaminades a:

-Promoure la seua integració en la vida social, laboral i cultural.

-Afavorir la seua autonomia personal.

-Millorar les seues condicions de vida i fomentar la qualitat de vida independent.

-Establir mesures preventives per a impedir que es produïsca un deteriorament físic,

sensorial o psíquic de les persones i evitar que aquest deteriorament cause una discapacitat.

-Millorar les potencialitats de les persones i afavorir la seua interacció amb el seu entorn.

-Coordinar, junt amb la resta d'administracions, les polítiques socials i sociosanitàries

dirigides a les persones amb diversitat funcional.

230



Norma ARTICLE /ÀREA D'ACTUACIÓ



Títol I. Objecte, principis i àmbit. Art. 1. 2, 3 i 4

Els comportaments discriminatoris són contraris a l'ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere, així com les funcions estereotipades, assignades a dones i hòmens, contràries al principi d'igualtat.

Títol III. Capítol III Art. 14. Igualtat i dones amb discapacitat. Art. 15. Mesures de foment d'ocupació. Art. 17. Conciliació Capítol IV Art. 25. Atenció de les persones dependents. Art. 26. Feminització de la pobresa.

La seua inserció laboral afavoreix el millor manteniment del seu estat de salut. Conciliació Mesures específiques per la seua especial vulnerabilitat. Possibilitar la compatibilització de la vida familiar i la vida laboral. Facilitant l'accés dels serveis al lloc de residència de les persones beneficiàries, per a afavorir la incorporació de les dones al mercat de treball. Impulsar mesures que promoguen la inserció sociolaboral de les dones en situació de risc d'exclusió social, en especial, les dones amb discapacitat. Analitzar, des d'una perspectiva de gènere, les causes de l'exclusió social i la feminització de la pobresa. Promoure actuacions que milloren la situació de les dones en risc d'exclusió social.

231

Art. 27. Pla Integral de la Família en la Infància. Art. 29. Campanyes d'informació i igualtat de dones amb discapacitat. Art. 30. Serveis de traducció. Art. 31. Accés a la informació i comunicació.

Promoure la incorporació laboral, plena i estable, de les dones amb especial dificultat. Facilitar la informació de totes les campanyes i mesures que els puguen afectar (en forma adequada) en especial sobre violència de gènere. Garantint la traducció i interpretació al llenguatge de signes. Eliminació de qualsevol barrera que dificulte l'accés als recursos de comunicació i informació.




Títol I. Art. 4 Integració del principi d'igualtat. Art. 11. Accions positives. Títol 2. Capítol I. Art. 14. Criteris d'actuació dels poders públics.

Inspirador de l'ordenament jurídic, interpretació i aplicació. Accions positives que actuen sobre la feminització de la pobresa. Eliminació de les diferències retributives entre dones i hòmens. Atenció a col·lectius vulnerables com ara: les dones amb discapacitat. Posar en valor el treball de les dones amb discapacitat.

232


-Finançar programes de convivència, de cooperació social i d'intervenció per a la prevenció i

inserció social.

-Facilitar la comunicació de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordocegues que

utilitzen la llengua de signes en tot tipus de serveis a disposició del públic i, en especial, en

situació d'emergència.

-Promoure activitats relacionades amb l'ocupació amb suport de les persones amb diversitat

funcional.

-Impulsar l'accés a les noves tecnologies de les persones amb diversitat funcional.

-Ajuda financera per a la realització d'estades vacacionals i activitats ludicoculturals per a la

integració de les persones amb diversitat funcional.

-Fomentar la pràctica de l'esport en les persones amb diversitat funcional.

-Potenciar les accions de suport a la vida independent de les persones amb diversitat

funcional.

-Finançar les despeses de funcionament dels centres d'atenció primerenca.

-Prestacions econòmiques individualitzades dirigides a facilitar l'autonomia personal a

persones amb diversitat funcional: ajudes tècniques, eliminació de barreres a l'interior de

l’habitatge, adaptació de vehicles, ajudes de transport per a l'assistència a tractaments i

centres assistencials.

-Finançar actuacions destinades a eliminar les barreres arquitectòniques, urbanístiques i de

la comunicació que faciliten a totes les persones l'accessibilitat als espais públics i edificis de

pública concurrència.

-Finançar les despeses de funcionament dels centres especialitzats en l'atenció a persones

amb diversitat funcional.

-Prestacions econòmiques individuals per a la institucionalització de persones amb diversitat

funcional ateses en centres especialitzats.

-Subvenció per a obres i equipament de centres de la xarxa d'atenció especialitzada a

persones amb diversitat funcional.

233

-Finançar la creació de noves places destinades a l'atenció especialitzada a persones amb

diversitat funcional.

-Millorar la gestió i els serveis prestats a les persones tutelades per la Generalitat.

-Estudiar les necessitats sociosanitàries de les persones amb diversitat funcional.

-Dissenyar i implementar programes sociosanitaris als centres d'atenció a persones amb

diversitat funcional.

-Organitzar activitats de formació en l'àmbit de l'atenció a persones amb diversitat funcional.

-Recolzar econòmicament la realització d'activitats de formació organitzades per les entitats i

organitzacions del sector d'atenció a les persones amb diversitat funcional.

-Realitzar activitats d'investigació, sensibilització i difusió de la realitat que presenta el sector

social de les persones amb diversitat funcional.

Específicament en aplicació dels objectius d'igualtat, les activitats previstes són:

Els programes de serveis socials especialitzats subvencionats tindran en especial

consideració el desenvolupament de programes dirigits a famílies monoparentals que

tinguen a càrrec seu fills/es amb alguna discapacitat, a fi de pal·liar les dificultats amb

què es troben aquestes famílies encapçalades majoritàriament per dones.

De la mateixa manera, aquesta circumstància es tindrà en compte dins dels criteris

socials a l'hora de valorar els diferents aspectes que determinen l'ordre de prioritat per a

l'ingrés en els diferents recursos d'atenció social.

La Direcció General de Diversitat Funcional fomentarà la realització de trobades de

formació en col·laboració amb les entitats del sector en què incorporarà de manera

explícita la perspectiva de gènere, instrumentalitzant els mitjans adequats per a la seua

execució.



Les dones amb discapacitat no estan en la mateixa situació que la resta de dones, ni tampoc

en les mateixes condicions que els homes amb discapacitat. El gènere i la discapacitat són

dues característiques que sumades augmenten la discriminació, la marginació i la iniquitat, i

que afavoreixen situacions d'exclusió, violència, abús i maltractament.

234

Incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal en la temàtica de la discapacitat té

com a objectiu promoure la sensibilització, difusió i conscienciació amb relació al tema de la

doble o múltiple discriminació que suporten les dones amb discapacitat per ser dones i per

ser persones amb discapacitat. D'ací la nostra responsabilitat per a fer visible la discriminació

que comporta la doble condició de dona i de persona amb discapacitat.

A més, cal tindre en compte, que els rols socials han fet que siguen dones les que, en la

majoria dels casos, assumisquen les responsabilitats familiars quan hi ha una persona amb

discapacitat en la família, això provoca una major reclusió a la llar. La transformació

d'aquests rols requereix profunds i sostinguts canvis en el sistema de valors i de

representacions socials.

Les dades quantitatives de la població valenciana mostren que un 6,48% de la població té

algun tipus de discapacitat. Un 50,24% d'aquesta població són dones, concentrant-se

especialment a partir dels 65 anys, edat en què aquest percentatge s'eleva fins al 58,19%.

Analitzant des de la perspectiva de gènere la població de la Comunitat Valenciana amb

diversitat funcional s'observa que:

A nivell quantitatiu, pràcticament el percentatge d'homes i dones amb diversitat funcional,

en termes globals, és semblant: 49,8% i 50,2%, respectivament.

No obstant això, si l'anàlisi es realitza per trams d'edat i grau de discapacitat, s'observa que

aquest equilibri es fragmenta, sent major el percentatge d'homes en els primers trams

d'edat, amb un grau de discapacitat major; la tendència s’inverteix a mesura que augmenta

l'edat.

235

Analitzant, des de la perspectiva de gènere, la distribució dels beneficiaris en els recursos

d'atenció social per a persones amb diversitat funcional, tenint en compte que les actuacions

que es realitzen des d'aquesta direcció general es dirigeixen, prioritàriament, al col·lectiu que

es troba entre 16-65 anys, s'observa que:

236

A nivell quantitatiu, la distribució és inferior al número i grau de discapacitat; de mitjana, les

places finançades estan ocupades en un 39% per dones.

Considerant de forma independent cadascun dels recursos, s'observa que és el servei

d'atenció diürna el que major percentatge de dones recull.

La forma d'accedir als recursos que es posen a disposició de la ciutadania a través d'aquest

programa pressupostari és igual per a ambdós sexes. No s'han detectat necessitats diferents

d'utilització d’aquests.

39%

61%

MU JE R E S

H OMB R E S

43%

57%

AT E N C IÓ N D IU R N A

MUJE R ES

H OMB R E S33%

67%

AT E N C IÓ N A M B U L AT O R IA

MU JE R E S

H OMB R E S

237

Respecte a les subvencions que es concedeixen per al desenvolupament de programes de

serveis socials especialitzats, l'estructura de personal d'aquest centre directiu, no ha permés

fins al moment dedicar recursos humans a la realització d'estudis sobre els participants. La

nova estructura de la Direcció General de Diversitat Funcional, publicada en el Reglament

Orgànic i Funcional d'aquesta conselleria, compta amb un servei més. Això permetrà

redistribuir les tasques de manera que es puga estudiar estadísticament l'impacte de totes

les actuacions desagregades per sexes.


Les actuacions que es desenvolupen en aquest programa pressupostari preveuran, de

manera transversal, la integració de la perspectiva de gènere.

Per a això, els indicadors que reflecteixen, com a unitat de mesura el nombre de beneficiaris,

es desagregaran per sexe.

A continuació s’esmenten els indicadors i els valors de les unitats de mesura que permetran

conéixer el grau de compliment dels objectius d'igualtat.

Objectiu 1.1. Promoure la integració en la vida social, laboral i cultural de les persones amb

diversitat funcional, a fi d’afavorir la seua autonomia i independència amb els suports i

ajudes necessaris.

Indicadors:

Programes de serveis socials especialitzats per a persones amb diversitat funcional. Valor:

nombre de persones beneficiàries.

Servei d'intèrprets i guies intèrprets de llengua de signes per a persones sordes i

sordocegues de la Comunitat Valenciana. Nombre de serveis. Valor: 5.250

Subvenció d'activitats d'ocupació amb suport. Valor: 25

Programes de formació en alfabetització digital i l'ús de les TIC. Valor: 35

Estades vacacionals. Valor: 625

Actuacions esportives realitzades per a promoure la integració, normalització i inclusió social

de les persones amb discapacitat greu ingressades en hospitals. Valor: 245

238

Objectiu 1.2. Millorar les condicions de vida i fomentar la qualitat de vida independent de les

persones amb diversitat funcional.

Indicadors: accions de suport a la vida independent de les persones amb diversitat funcional.

Valor: 25

Objectiu 1.3. Establir mesures preventives dirigides a impedir que es produïsca un

deteriorament físic, sensorial o psíquic de les persones, així com evitar que aquest

deteriorament cause una discapacitat.

Indicadors: Centres d'Atenció Primerenca. Valor: nombre de casos en tractament

Objectiu 1.4. Millorar les potencialitats de les persones i afavorir la interacció entre la

persona afectada i el seu entorn amb l'eliminació de barreres arquitectòniques i

urbanístiques.

Indicadors: Prestacions econòmiques individualitzades dirigides a l'atenció, desenvolupament

i promoció de l'autonomia personal, benestar i qualitat de vida en el domicili. Valor: nombre

de prestacions.


CRITERI QUALIFICACIÓ Capacitat d'Impacte


Totes les actuacions pressupostades van

dirigides a les persones amb discapacitat , al seu

entorn o a sensibilitzar a la societat i produir

canvis profunds en aquesta, per la qual cosa es

considera que la seua capacitat d'impacte en

termes poblacions és molt alta.

Valor 3



El mainstreaming o principi de transversalitat

possibilitarà que els projectes que es

desenvolupen des d'aquesta direcció general

aconseguisquen una major visibilitat del

col·lectiu de dones amb discapacitat, així com un

suport específic que done resposta a les seues

necessitats des d'una perspectiva de gènere.

Valor 3

239

PROGRAMA: 313.50 INCLUSIÓ SOCIAL


Essencialment, el programa pretén aconseguir alliberar la ciutadania valenciana de l'alifac de

la pobresa i l'exclusió social, defenent el dret de tot ésser humà a viure amb dignitat,

promovent la igualtat d'oportunitats, impulsant actuacions inclusives i treballant per la

protecció dels drets de la població immigrant i per l'èxit d'una societat cohesionada,

compromesa i solidària.

Així doncs, d'una banda, el programa aborda la problemàtica social i de mancança de les

persones, famílies i col·lectius en situació desfavorable, vulnerables i en risc, o ja en situació

d'exclusió social, mitjançant el desenvolupament de programes d'inclusió social i afavorint

l'accés a distints recursos (assistencials, econòmics, laborals, formatius,…) que

contribuïsquen a la seua normalització i integració. En definitiva, el programa desenvolupa en

aquest àmbit actuacions en matèria d'inclusió tendents a la integració en la societat dels

col·lectius en situació més desfavorable o en risc d'exclusió social més latent.

D'altra banda, el programa persegueix la integració de la població immigrant en els àmbits

educatiu, laboral, sanitari i d’habitatge.

Finalment, el programa persegueix igualment sensibilitzar la societat valenciana del valor de

l'exercici d'activitats altruistes per a l'èxit d'una societat més solidària, potenciant el

voluntariat social.



240

NORMA ARTÍCULO / ÁREA DEACTUACIÓN

OBJETIVOS ESPECÍFICOS EN MATERIA DEIGUALDAD

PREÁMBULO. Punto VI Las administraciones públicas deben adaptar susestructuras y sus procedimientos integrando, deforma total, la perspectiva de género y el objetivode la igualdad entre mujeres y hombres.

Los comportamientos discriminatorios soncontrarios al ordenamiento jurídico. Se prohíbenlas desigualdades que carecen de justificaciónobjetiva, racional y razonable.

TÍTULO I. Objeto, principios y ámbito- Art. 1, 2, 3 y 4

Adopción de medidas para cambiar los patronessocio-culturales erróneos, asignados en funcióndel género; así como las funciones estereotipadas,asignadas a mujeres y hombres, contrarias alprincipio de igualdad.

TÍTULO II. Capítulo III. · Art. 15.Medidas de fomento de empleo.

Medidas que favorezcan el acceso de las mujeres asu primer empleo. Especial atención a las mayoresde 45 años, a aquellas que abandonaron suempleo para cuidar a personas con dependenciay/o menores y a la reinserción de mujeres que hanestado en establecimientos penitenciarios.

• Art. 17. Conciliación Posibilitar la compatibilización de la vida familiar yla vida laboral.

Art. 22. Programas de inserción socio-laboral para las víctimas de malostratos.

Programas de inserción individualizados para suincorporación efectiva al mercado de trabajo.

Capítulo IV.1. Art. 25. Cuidado de las personasdependientes.

Facilitando el acceso de los servicios al lugar deresidencia de las personas beneficiarias, parafavorecer la incorporación de las mujeres almercado de trabajo.

2. Art. 26. Feminización de lapobreza.

Impulsar medidas que promuevan la inserciónsociolaboral de las mujeres en situación de riesgode exclusión social. Analizar, desde unaperspectiva de género, las causas de la exclusiónsocial y la feminización de la pobreza.Promover actuaciones que mejoren la situación delas mujeres en riesgo de exclusión social.

3. Art. 27. Plan integral de laFamilia e Infancia.

Atención a las bolsas de marginalidad que suponenlos impagos reiterados de las pensiones poralimentos, que afectan casi en exclusividad a lasmujeres al frente de hogares monoparentales.

TÍTULO III.Art. 48 Lenguaje no sexista en losescritos administrativos.

Corresponsabilidad.

Especial cuidado en la redacción de los escritos enla utilización de un lenguaje incluyente.

Título I. Art. 4. Integración delprincipio de igualdad.

Inspirador del ordenamiento jurídico,interpretación y aplicación.

Lenguaje no sexista.Titulo 2. Art. 14. Integración delprincipio de igualdad.

Eliminación de diferencias retributivas entremujeres y hombres.

Políticas que pongan en valor el trabajo de lasmujeres. Atención al trabajo doméstico, que recaeespecialmente en el colectivo de mujeres en riesgode exclusión social.Medidas de erradicación de la violencia de género,violencia familiar y rodas la formas de acoso.

Título IV. Capítulo IArt. 42. Mejora en la empleabilidadde las mujeres.

Potenciación del empresariado femenino.

Art. 43. Igualdad en la negociacióncolectiva.

La cooperación internacional: todos los puntos deeste artículo tienen aplicación.

Título IV. Capítulo II. Inserción laboral activa priorizando la participaciónde las mujeres.

Art. 44. Conciliación En relación a las medidas de acción positiva parafavorecer el acceso de las mujeres al empleo.

Fomento de la asunción equilibrada deresponsabilidades familiares.

Ley 9/2003

Ley Orgánica3/2007

241


- Coordinació i impuls de totes les iniciatives del Consell els àmbits de les quals

siguen: la inclusió social, la lluita contra la pobresa, la prevenció de l'exclusió social,

la integració de les persones immigrants, refugiades i asilades, així com la protecció

dels seus drets, i el voluntariat social.

- Representació del Consell en conferències sectorials o altres òrgans col·legiats de

cooperació, autonòmics, nacionals i europeus, creats en matèria d'inclusió social,

immigració, refugi, asil i/o voluntariat social, així com participació en fòrums, cursos o

altres trobades, nacionals o internacionals, sobre aquestes matèries.

- Assessorament, i establiment de directrius d'actuació quan siga procedent, a tots els

departaments de l'Administració del Consell, en matèria d'inclusió social, immigració,

refugi, asil i voluntariat.

- Impuls de programes d'atenció primària i acció comunitària de suport per a la

incorporació social dels col·lectius més desfavorits de la societat.

- Finançament de programes per a l'exercici d'activitats per a la inserció social dels

col·lectius més desfavorits de la nostra societat.

- Finançament de programes per al foment de l'autonomia personal i la integració

social de les persones en situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió social.

- Elaboració i posada en marxa d'un pla d'inclusió i prevenció de l'exclusió social a la

Comunitat Valenciana.

- Elaboració i posada en marxa d'un pla de lluita contra la pobresa a la Comunitat

Valenciana.

- Impuls i suport a l'elaboració i implementació de plans municipals d'inclusió.

- Suport a la realització de programes socials inclusius innovadors.

- Suport a la realització de programes d'inclusió social de col·lectius especialment

vulnerables.

- Suport a programes municipals per a la cobertura de les necessitats bàsiques

infantils, especialment en períodes vacacionals.

242

- Suport a programes municipals per a la cobertura de les necessitats bàsiques de la

població més vulnerables relacionades amb la pobresa energètica.

- Supervisió, finançament i coordinació dels menjadors socials dependents de la

Conselleria de Benestar Social.

- Millora de les infraestructures dels menjadors socials la titularitat dels quals ostente

la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

- Foment i impuls d'òrgans sectorials de participació en matèria d'inclusió social,

immigració i refugi i voluntariat social, prestant assessorament als ajuntaments en la

posada en marxa d’aquests.

- Promoció d'itineraris integrats d'inclusió activa dirigits a persones en situació

d'especial vulnerabilitat.

- Actuacions integrals en innovació social que contribuïsquen a l'èxit d'una societat

inclusiva.

- Estímul a la investigació en necessitats socials.

- Suport a programes d'acompanyament, inclusió i emancipació per a persones sense

llar.

- Suport a la integració social d'immigrants.

- Suport a la realització de programes d'acompanyament i ajuda a la integració i

inclusió social per a persones asilades i refugiades.

- Suport a programes d'acollida a persones immigrants, refugiades i asilades, a través

d'entitats locals i socials.

- Coordinació, seguiment d'execució i avaluació del Pla Director d'Immigració i

Convivència 2014-2017.

- Participació en els òrgans col·legiats de la Generalitat que aborden la temàtica de la

inclusió social i/o immigració.

- Promoció de dotacions pressupostàries destinades a la immigració en els

avantprojectes de pressupostos de les diferents conselleries, així com aprovació de

243

programes i ajudes dirigits a la població immigrant i refugiada en tots els

departaments de l'Administració del Consell.

- Elaboració de convenis o altres fórmules de col·laboració i projectes normatius en

matèria d'immigració.

- Gestió, en el territori de la Comunitat Valenciana, de les competències atribuïdes a

les comunitats autònomes en la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels

estrangers a Espanya i la seua integració social després de la reforma per Llei

Orgànica 2/2009.

- Promoció d'instruments i mecanismes de coordinació d'actuacions a favor de la

immigració que es duguen a terme des de les diferents administracions públiques amb

competències en matèria de sanitat, habitatge, ocupació, educació i benestar social.

- Formació en matèria d'inclusió social, immigració i voluntariat del personal adscrit a

la Direcció General d'Inclusió Social i de la resta de òrgans de gestió i centres adscrits

a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

- Formació en matèria d'inclusió social, immigració i voluntariat del personal de

professionals i personal voluntari d'entitats del tercer sector i de l'Administració local.

- Col·laboració en la protocol·lització de l'intercanvi d'informació i dades entre

institucions nacionals, autonòmiques i locals en matèria d'immigració.

- Impuls de campanyes de sensibilització per al foment de la integració social.

- Protecció dels drets de les persones treballadores immigrants en situació de

precarietat i vulnerabilitat.

- Establiment d'un marc institucional per a la realització periòdica d'activitats de

sensibilització i acostament intercultural.

- Millora de l'atenció a les persones immigrants des de les entitats locals a través de

xarxa AMICS.

- Increment de centres i coordinació de la xarxa AMICS, mitjançant la col·laboració

amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

- Impuls de l'Observatori Valencià per a la Immigració.

244

- Suport, a través de col·laboracions i subvencions a entitats i organitzacions socials

especialitzades, al foment de l'associacionisme entre les persones immigrants.

- Col·laboració amb el programa d'acollida i integració de persones immigrants de

l'Ajuntament de València i amb les iniciatives d'integració social de la resta de

municipis de la Comunitat Valenciana.

- Exercici d'activitats de suport, impuls i promoció de la mediació intercultural a la


- Impuls a la integració social de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana,

a través del desenvolupament del Programa de comprensió de la societat valenciana

Escoles d'Acollida, desenvolupats a través d'entitats d'immigrants i de la xarxa AMICS.

- Formació en matèria d'immigració, a través de la col·laboració amb les universitats

de la Comunitat Valenciana.

- Realització d'activitats de suport, impuls i promoció del voluntariat a la Comunitat

Valenciana.



Sense descendir a una anàlisi exhaustiva ni generalitzada, de caràcter qualitatiu de la

situació de les xiquetes i les dones en relació amb la pobresa, vulnerabilitat, risc d'exclusió o

situació d'exclusió social plantegem unes quantes certeses a tindre en compte en la

planificació d'objectius i actuacions per part de la Direcció General d'Inclusió Social:

◦ Feminització de la pobresa.

◦ Majors taxes de desocupació de la dona.

◦ Protagonisme de la dona en la demanda d'atenció social per al seu nucli

familiar.

◦ Desigualtat en l'accés a oportunitats laborals i socials, per limitacions

derivades del compliment de funcions tradicionalment desenvolupades per la

dona (famílies monomarentals, cuidadores principals, absència d'instruments

de conciliació…).

◦ Impacte dels diferents tipus de violència patida.

245

En l'aspecte quantitatiu i qualitatiu, poden obtindre's dades que apareixen en el present

informe en l'Enquesta de Condicions de Vida 2014. Dades de la Comunitat

Valenciana, publicat en juliol de 2015 en la pàgina web de l'Institut Valencià d'Estadística i

que constaten el que s’ha assenyalat anteriorment.

Aportem a continuació algunes dades, extretes de l'enquesta esmentada, desagregats per

gènere, que ens acosten a la descripció de la població cap a la qual es dirigeixen les

actuacions de la Direcció General d'Inclusió Social (beneficiaris i beneficiàries potencials),

així com d'altres que ens aproximen a la descripció per gènere dels beneficiaris i beneficiàries

reals de les dites actuacions. No obstant això, hem d'assenyalar que l'obtenció de les dades

de partida que no figuren en el present informe, es preveu que se n'aniran aconseguint

progressivament, de manera que estiguen a disposició a finals del 2015, a fi que permeten

realitzar una comparativa amb les dades d'impacte que s'obtinguen en l'exercici 2016.

La població valenciana, a 1 de gener de 2015, era de 4.939.450 persones residents a la

Comunitat Valenciana, amb un percentatge del 50’56 % de dones.

El nombre de persones estrangeres ascendeix a 659.237 (desembre de 2013), el que

representa, aproximadament, el 13 % de la població total valenciana, entre les quals, les

dones immigrants representen el 47’1 %.

La taxa de desocupació a la Comunitat Valenciana (segon trimestre de 2015) representa el

20’3% en dones i el 19’4% en homes. Açò significa que 1.992.700 dones de la Comunitat

Valenciana majors de 16 anys es trobaven desocupades a finals de juny de 2015.

A finals de 2014, el 26,2 % de la població valenciana (un milió de persones,

aproximadament) es trobava en risc de pobresa. Un 4% superior a la mitjana nacional.

Atés que en les dones aquest percentatge és més de dos punts superior al d'homes, això

representa que unes 600.000 dones de la Comunitat es troben actualment en risc de

pobresa.

La taxa de risc de pobresa i exclusió a la Comunitat és de 34,7 %. Això és, 1.713.989

persones, de les quals unes 900.000 són dones.

La incidència, tant de risc de pobresa, com de risc de pobresa i exclusió s'incrementa en més

de huit punts en cas de menors (0 a 15 anys) i de jóvens (16 a 29 anys). També es

multiplica -fins més del 52 %-, en cas de ser d'immigrant de fora de la Unió Europea, en cas

de carència d'estudis o disposar tan sols d'estudis primaris (fins a set punts més), en cas de

ser família monoparental amb una dona per cap de família, del nombre de fills, d'estar

parada, etc.

246

Quant a l'acostament al perfil quantitatiu concret de les actuacions de la Direcció General en

el Programa 313.50, desgraciadament, la falta de previsió en la desagregació de resultats

provoca la carència dels mateixos en quasi totes les actuacions vinculades al Programa,

qüestió aquesta que tractarem d'evitar de cara als següents exercicis.

Les dades obtinguts de les fitxes de presentació de projectes de la lluita contra la pobresa

infantil de l'exercici 2015, distingits per províncies, són els següents:

ALACANT

COBERTURA POBLACIONAL I USUARIS/ÀRIES PREVISTOS

FAMÍLIES ESTIMADES:2045

XIQUETS, XIQUETES I ADOLESCENTS ESTIMATS: 2980

INTERVALS D'EDAT XIQUETS XIQUETES TOTAL

0 - 2 ANYS 0 0 0

3 - 5 331 285 616

6 - 11 1.029 919 1.948

12 - 17 234 182 416

TOTAL 1.594 1.386 2.980

CASTELLÓ


FAMÍLIES ESTIMADES :1180



0 - 2 ANYS 0 0 0

3 - 5 120 133 253

6 - 11 689 605 1.294

12 - 17 120 84 204

TOTAL 929 822 1.751

247

VALÈNCIA


FAMÍLIES ESTIMADES :2069



0 - 2 ANYS 0 0 0

3 - 5 372 354 726

6 - 11 934 883 1.817

12 - 17 334 313 647

TOTAL 1.640 1.550 3.190

TOTALS COMUNITAT VALENCIANA XIQUETS XIQUETES FAMÍLIES ALACANT 1.594 1.386 2.045 CASTELLÓ 929 822 1.180 VALÈNCIA 1.640 1.550 2.069 TOTAL 4.163 3.758 5.294 TOTAL XIQUETS I XIQUETES 7. 921

En referència els resultats de beneficiaris i beneficiàries de la Línia d'actuació T18, 27,

“Subvenció a entitats sense ànim de lucre del tercer sector perquè exercisquen activitats

vinculades a les famílies més desfavorides, com: persones sense llar o transeünts,

professionals del sexe, drogodependents, població exreclusa, discapacitats, majors, etc...

tots ells en perill latent i/o situació d'exclusió social”, aquests són les dades que es disposa:

− Programes d'ACCIÓ COMUNITÀRIA 2014 ALACANT

o Població total atesa: 16.136 persones. D'entre elles: Dones: 8.554 (53’01

%); Homes: 7.582 (46’99 %)

− Programes d'ACCIÓ COMUNITÀRIA 2014 VALÈNCIA:

o Població total atesa: 3.174 persones. D'entre elles: Dones: 1.072 (33,77 %);

Homes: 2.102 (66’23 %)

− Programes d'ACCIÓ COMUNITÀRIA CASTELLÓ: No disposem de dades

Respecte als Programes d'Acció Comunitària Autonòmics, els desenvolupats per l'entitat

Mèdics del Món, el 87’96 % de beneficiaris han sigut barons, mentre que les beneficiàries

248

han representat el 12’04 %. dels beneficiaris i beneficiàries del Banc d'Aliments no consten

dades desagregats. Les actuacions de l'Associació Valenciana de Caridad es distribueixen

segons siga el servei d'Alberg, en un 67% barons, 33% dones i en el servei de Menjador

Social, que s'aprecia una tendència d'increment de dones usuàries en els últims anys que

està aconseguint en l'actualitat la paritat entre sexes.

En relació al Servei de Menjadors Socials de titularitat pública, s'arreplega una lleugera

majoria d'usuaris dones.

MENJADORS SOCIALS NOM DEL CENTRE NÚM. D'USUARIS HOMES (40%) DONES (60%) MALVA-ROSA 120 48 72 LITERAT AZORIN 65 26 39 ABEJUELA 60 24 36 SAGUNT 150 60 90 TOTAL 395 158 237

Respecte a les actuacions amb la població migrant, no es posseeixen dades desagregats per

qüestió de gènere. Únicament l'aportació de la dada facilitat per la xarxa AMICS, que presta

atenció a les persones immigrants des de les entitats locals, que informen d'una tendència a

la paritat en les seues intervencions


Indirectament, considerem que totes les actuacions d'Inclusió Social, encara que dirigides a

la població més vulnerable, en general, tindran una repercussió proporcional a la situació ja

exposada, quant a major percentatge i representació d'atenció a dones en situació de

vulnerabilitat, precarietat, pobresa, risc de pobresa i/o risc de pobresa i exclusió i un benefici

directe en dones amb fills al seu càrrec, tant en prestacions com a serveis de suport.

És a dir, pretenem, no sols incrementar les línies pressupostàries, sinó intentar que la

cobertura de dones beneficiàries en aquestes siga cada vegada major, en nombre i

percentatge, i supere els aconseguits fins ara i acostar-nos a la distribució poblacional real en

funció de les mancances i necessitats presentades per cada grup d'edat, gènere i situació).

Per a això, treballarem amb els següents objectius, distribuïts per àmbits temàtics :

249

INCLUSIÓ SOCIAL

− Disminuir progressivament les situacions de pobresa i exclusió social, fins a

aconseguir-ne l’absoluta desaparició.

− Previndre situacions de pobresa i exclusió social, a través de l'impuls i la promoció

d'actuacions sintòniques i coordinades de tots els actors socials compromesos, des

de totes les administracions públiques valencianes, des de les empreses responsables

i les universitats valencianes, així com des de les entitats de la societat civil

organitzada.

− Impulsar programes transversals, en coordinació amb els sistemes públics

d'educació, i també en aspectes sanitaris, residencials, policials i en relació amb

altres recursos socials, per a la prevenció de situacions de malnutrició, pobresa i risc

d'exclusió social, especialment de menors i les seues famílies.

− Impulsar plans, programes, actuacions i accions d'Inclusió Social, a desenvolupar

especialment des de l'àmbit municipal.

− Impulsar i coordinar les iniciatives i actuacions de la Generalitat en matèria d'inclusió

social.

− Millorar el finançament dels programes especialitzats dissenyats per les entitats

locals, per a l'atenció i suport davant de situacions de necessitat i d'establir

processos per a la incorporació social dels col·lectius més desfavorits.

− Promoure actuacions innovadores en matèria d'inclusió social dirigides als sectors i

grups de població més vulnerable.

− Conéixer amb rigor la situació de necessitat social de la Comunitat Valenciana, a fi de

poder planificar les actuacions més idònies per a la seua correcció i eradicació última.

Açò és, conéixer la realitat social (de vulnerabilitat, carències, precarietat,

desigualtats, desavantatges, pèrdua del dret d'igualtat d'oportunitats, exclusió social,

etc.) a la Comunitat, a través de l'estímul de l'estudi rigorós d’aquesta.

IMMIGRACIÓ

• Promoure mecanismes i actuacions d'acollida, suport i protecció de les persones

immigrants que es troben a la Comunitat Valenciana, garantint l'exercici dels seus

drets.

250

• Coadjuvar en la prevenció d'actituds i comportaments xenòfobs o discriminatoris,

junt amb els agents institucionals i socials, aprofundint en la cultura de la

col·laboració i el respecte mutu.

VOLUNTARIAT

• Dissenyar, impulsar i establir estratègies que afavorisquen la cohesió social,

disminuïsquen les desigualtats, promoguen la igualtat d'oportunitats i contribuïsquen

a desenvolupar una cultura de la solidaritat, a través, entre altres, de la posada en

valor del voluntariat social.

• Promoure el desenvolupament i la formació de voluntariat social compromés amb

la justícia i cohesió socials.

L'increment pressupostari sol·licitat en diferents línies d'actuació, ha de suposar un

increment de l'atenció de famílies amb necessitats bàsiques sense cobrir, incloent-hi

alimentació i energia. A més, aquests augments signifiquen també la possibilitat de comptar

amb un major suport tècnic especialitzat a les famílies en l'atenció dels menors a càrrec seu,

intentant ampliar els recursos preventius per a atendre les situacions de risc, ocasionades

per motius econòmics, de menors i famílies.

La realitat quantitativa, junt amb la percepció qualitativa, ens permet afirmar que aquestes

ajudes, en un elevat percentatge, contribueixen a millorar la situació de famílies

monoparentals on el protagonisme en la cura i l'atenció de les i els menors és exercida en

molta major mesura per les dones.

Les estratègies i programes que afavoreixen la millora de la coresponsabilitat dels

progenitors quant a l'educació i atenció dels seus menors, suposen un reforç i projecció del

paper emancipatori de la dona, tant en la relació de parella com en la filial, així com en la

disponibilitat de recursos.

251







Valor 2






Valor 3

PROGRAMA: 313.60 GESTIÓ DE CENTRES I PROGRAMES DE PERSONES MAJORS


L'objecte d'aquest programa és la gestió, coordinació i supervisió dels centres especialitzats,

centres de dia i d'atenció residencial per a persones majors a la Comunitat Valenciana, així

com el foment de la participació activa de les persones majors en la societat a fi de potenciar

l'envelliment actiu, afavorint la major autonomia i independència de les persones majors.


1. 1. Identificació de l'articulat de les normes i plans. Objectius.

NORMA ARTICLE / ÀREA D’ACTUACIÓ


Llei 9/2003 Preàmbul. Punt VI Les administracions públiques han d’adaptar les seues estructures i els seus procediments integrant, de forma total, la perspectiva de gènere i l’objectiu de la igualtat entre dones i hòmens

Títol I. Objecte, principis i àmbit Art. 1, 2, 3 i 4

Els comportaments discriminatoris són contraris a l’ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere; així com les funcions estereotipades, assignades a dones i homes, contràries al principi d’igualtat.

Títol II. Capítol III.

Promoció de plans d’igualtat en els centres i residències.

252

Art. 20. Plans d’igualtat en les empreses. Capítol IV. Art. 25. Cura de persones dependents Art. 37. Protocols de coordinació en els casos de maltractaments

D’acord amb l’article 46 d’aquesta norma, es preveu que en cas d’empat en l’adjudicació de contractes administratius de la Generalitat, tindran preferència els licitadors que presenten un pla d’igualtat. Aquesta previsió es recollirà en els plecs de clàusules administratives particulars que regeixen els contractes de servei de gestió integral de residències i centres de dia per a persones majors. Cures a les persones majors. Facilitant l’accés dels serveis al lloc de residència de les persones beneficiàries, per tal d’afavorir la incorporació de les dones al mercat de treball. La Generalitat adoptarà protocols d’actuació la finalitat dels quals siga garantir un actuació coordinada i eficaç en els diversos òrgans i entitats que intervinguen o presten assistència en els supòsits de maltractaments.

Títol III. Art. 48. Llenguatge no sexista en els escrits administratius

Especial cura en la redacció dels escrits en la utilització d’un llenguatge inclusiu.


Títol I. Art.4 Integració del principi d’igualtat

Les dones majors com a col·lectiu d’especial vulnerabilitat. Avaluació de les diferents necessitats, per raó de sexe, entre la població major; i considerant sempre el principi d’igualtat d’oportunitats.

Títol II. Capítol I. Art. 14. Criteris d’actuació dels poders públics. Art. 27. Principi d’igualtat en la salut

Títol IV. Capítol III. Art. 45, 46 i 47. Plans d’igualtat.

Promoció de plans d’igualtat en els centres i residències

253


a) Valorar la proximitat del centre assignat al lloc de residència de la persona beneficiària,

així com tindre en compte aquest criteri en la tramitació de trasllats.

b) Establiment d'un protocol d'atenció a víctimes de maltractaments pertanyents al sector de

persones majors per al cas que requerisquen ingrés en un centre residencial.

c) Informació, i si és el cas, formació del personal que presta els seus serveis en centres

gestionats directament per la Conselleria, en matèria de llenguatge no sexista en els escrits

administratius.

d) Avaluació de les diferents necessitats dels usuaris d'un servei residencial per raó de sexe,

a través de protocols específics (protocol de prevenció de càncer de pròstata i protocol de

prevenció de càncer de mama).

e) Seguiment de la participació de les dones majors en els programes d'envelliment actiu

gestionats des de la direcció general.

f) Inclusió de la variable sexe en totes les aplicacions informàtiques utilitzades per la direcció

general, tant les relatives a la gestió de centres com les relatives a programes d'envelliment

actiu.

g) Incorporació del resultat desagregat per sexe en la memòria anual que han de presentar

les entitats beneficiàries de subvencions convocades per la Conselleria.



La distribució per sexe del servei d'atenció residencial per a persones majors en centres

públics i concertats ofereix una majoria de dones, ja que el 68,1% (6.969) de les persones

ateses a la Comunitat Valenciana són dones i el 31,9% (3.266) són homes.

El servei de centre de dia per a persones majors, segueix la mateixa tònica: el 71,7% (968)

de les persones ateses a la Comunitat Valenciana són dones i el 28,3% (383) són homes.

L'assignació d'un servei residencial o de centre de dia per a persones majors és

absolutament igualitària entre homes i dones, sense que conste l'existència de situacions de

discriminació de cap tipus a l'hora d'accedir als recursos dependents de la Direcció General

de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència.

254

No obstant això, en alguns programes no es tenen dades desagregades per sexe.

El sector de serveis d'atenció social dirigits a persones majors ofereix un important volum

d'ocupació per a dones. Segons l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de 2015

en l'àmbit nacional (no disponible per comunitats autònomes) el 86,17% de les persones

ocupades en les branques d'activitat relacionades amb serveis de dependència (Assistència

en Establiments Residencials i Activitats de Serveis Socials sense Allotjament) són dones.

Tipologia servei Ocupació total

creada

Ocupació dones

(86,17%)

Servei Atenció Residencial 6.314 5.441

Servei Centre de Dia 507 437


A fi de poder analitzar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit d'aquest

programa pressupostari, es proposen els següents indicadors desagregats per sexe:

-Persones usuàries del servei d'atenció residencial o de centre de dia públic o concertat

-Persones usuàries dels CEAM

-Persones beneficiàries del programa Abonament Respir

-Persones usuàries del programa Menjar a casa.

-Persones usuaris del programa Major a casa.

-Persones beneficiàries del programa Vacances Socials

-Persones beneficiàries del programa Termalisme Social.

-Sol·licituds de targeta del major

-Persones que ostenten la direcció en els centres titularitat de la Generalitat



Capacitat d'impacte





Valor 3






Valor 2

255

PROGRAMA: 313.70 ORDENACIÓ I PRESTACIONS DE LA DEPENDÈNCIA


El Programa 313.70 Ordenació i Prestacions de Dependència té com a finalitat garantir el

compliment de la Llei de Dependència a la Comunitat Valenciana, establint els procediments

de valoració i reconeixement de la situació de dependència i elaborant el Programa Individual

d'Atenció, així com consolidant el sistema d'atenció pública a les persones en situació de

dependència.



NORMA/PLA ARTICLE/ÀREA D’ACTUACIÓ


Llei 9/2003 Preàmbul Punt IV

La dedicació en exclusiva a la cura de persones dependents ha dificultat la incorporació al mercat de treball en igualtat de condicions amb els homes.

Títol 1. Objecte, principis i àmbit Art. 1, 2, 3 i 4 Art. La cura de les persones dependents.

Els comportaments discriminatoris són contraris a l’ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable. Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere; així com les funcions estereotipades a dones i homes, contràries al principi d’igualtat. Impulsar mesures que promouen la inserció sociolaboral de les dones en situació de risc d’exclusió social. Facilitant l’accés dels serveis al lloc de residència de les persones beneficiàries, per a afavorir la incorporació de les dones al mercat de treball.

Títol III. Art. 48. Llenguatge no sexista en els escrits administratius

Especial cura en la redacció dels escrits en la utilització d’un llenguatge inclusiu.


Títol preliminar Principi inspirador. Títol I. Art. 4. Inspirador de l’ordenament jurídic,

256

Integració del principi d’igualtat.

interpretació i aplicació.

Títol 2. Capítol I. Art. 14. Criteris d’actuació dels poders públics.

Atenció especial al col·lectiu de dones amb discapacitat. Posar en valor el treball de les dones sobre les qual recau, en major mesura, la cura de la població dependent.


-Resoldre tots els procediments de valoració i reconeixement de la situació de

dependència.

-Reconéixer i abonar la retroactivitat de les prestacions de dependència. Abonant els

deutes pendents en l'aplicació de la llei.

-Integrar als serveis municipals d'atenció a la dependència dins dels equips de serveis

socials generals.

-Elaborar els PIA en col·laboració amb els serveis municipals d'atenció a la dependència.

-Crear la figura de l'assistent personal.

-Compatibilitzar, en el cas dels grans dependents i dependents severs, l'assistència a un

centre d'atenció diürna amb el servei d'atenció domiciliària.

-Agilitzar i optimitzar els procediments d'assignació i gestió de les prestacions derivades

del PIA.

-Supervisar i avaluar periòdicament el funcionament del sistema d'atenció a la

dependència en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

-Millorar la formació i informació dirigida als cuidadors no professionals i als tècnics de

dependència dels ajuntaments.

-Estudiar i implantar accions i mesures que permeten fomentar la coordinació entre els

distints nivells assistencials, especialment en els pacients amb malalties cròniques,

patologies vinculades a la vellesa i malalties mentals.

257

-Garantir que la quantia de les prestacions econòmiques a la Comunitat Valenciana serà

igual a l'import fixat, depenent del tipus de prestació i del grau de dependència de la

persona beneficiària, per reial decret de l'Estat.

Concretament, pel que fa a actuacions previstes en aplicació als objectius en matèria

d'igualtat:

-L'any que ve està prevista la resolució de la major part de les sol·licituds de

dependència sense resoldre, concedint la prestació de cuidador no professional sempre

que ho demane la persona dependent i no hi haja un servei disponible a què poder

accedir. Això augmentarà de forma considerable el nombre d'aquestes prestacions i, per

tant, també el nombre de cuidadores no professionals (Indicador 1).

-D'altra banda, la planificació de noves resolucions també inclou un bon nombre de

noves prestacions vinculades al servei, que recolzaran l'accés al treball fora de casa de

les dones, així com la creació indirecta d'ocupacions de dones (Indicador 2).



Situació actual de programa pressupostari.

Distribució per sexe de prestacions a l'empara de la Llei de Promoció de l'Autonomia

Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.

• El 61% (14.862) de les persones que perceben una prestació econòmica a la

Comunitat Valenciana són dones i el 39% (9.469) són homes.

• En el cas de les persones majors de 65 anys puja aquesta proporció: el 74% de les

persones dependents que perceben una prestació són dones, mentre el 26% són homes.

• En el col·lectiu de persones amb discapacitat trobem un 41% de dones enfront d'un

59% d'homes.

• En el cas de les persones que exerceixen les cures en la prestació de cuidador no

professional, el percentatge de dones aconsegueix el 85% (17.585) del total.

258

Dades de prestacions econòmiques per sexe de la persona dependent

TIPUS DE PRESTACIÓ DONES % HOMES %

Prestació de cuidador no professional (CNP) 11.937 59 8.416 41

Prestació vinculada al Servei de Residència (PVS-RS) 1.275 76 395 24

Prestació vinculada al Servei de Centre de Dia (PVS-CD) 95 81 22 19

Prestació vinculada al Servei d'Ajuda a Domicili (PVS-

SAD) 1.553 71 634 29

Assistent personal (AP) 2 50 2 50

TOTAL PRESTACIONS 14.862 61 9.469 39

Dades de cuidadors/es no professionals per sexe

DONES % HOMES %

Cuidadors no professionals 17.585 85 3.211 15

Dades de prestacions econòmiques de persones majors dependents per sexe

TIPUS DE PRESTACIÓ

DONES >

65 anys %

HOMES > 65

anys %


Prestació vinculada al Servei de Residència (PVS-RS) 1.174 82 264 18


Prestació vinculada al Servei d'Ajuda a Domicili (PVS-

SAD) 1.308 77 387 23

TOTAL 10.822 74 3.756 26

Dades CNP de persones > de 65 anys dependents

per sexe

Cuidadore

s % Cuidadors %


259

Dades de prestacions econòmiques de persones amb discapacitat per sexe

TIPUS DE PRESTACIÓ

Dones amb

Discapacita

t %

Homes amb

Discapacita

t %


Prestació vinculada al Servei de Residència (PVS-RS) 101 44 131 56


Prestació vinculada al Servei d'Ajuda a Domicili (PVS-SAD) 245 50 247 50

Assistent personal (AP) 2 50 2 50

TOTAL 4.040 41 5.713 59

Dades de CNP de persones amb discapacitat per

sexe

Cuidadores % Cuidadors %


Aquestes dades coincideixen amb les dades d'ocupats EPA (Enquesta de Població Activa) del

segon trimestre de 2015 en l'àmbit nacional (no disponible per comunitats autònomes).

Segons aquestes dades, el 86,17% de les persones ocupades en les branques d'activitat

relacionades amb serveis de dependència són dones.

Situació social de la igualtat d'oportunitats en l'àmbit d'aplicació del programa

La concessió de les prestacions de dependència, regulades en la Llei 39/2006, de 14 de

desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de

Dependència, per la seua naturalesa, són absolutament igualitàries respecte a home i dones.

Es tracta d'un programa que té un doble impacte de gènere:

a. D'una banda, facilita la incorporació de les dones al mercat laboral en una

societat com la nostra en què l'atenció dels nostres majors i de les persones amb

discapacitat ha estat vinculada tradicionalment a les dones. En aquest context, són

fonamentalment les prestacions vinculades al servei de residència, centre de dia i

ajuda a domicili les que ajuden a cobrir els costos en l'atenció de persones majors o

discapacitades dependents.

260

b. D'altra banda, la prestació de cuidador no professional, en la qual el 85% de

persones que exerceixen les cures en l'entorn familiar són dones, remunera

econòmicament la labor que les dones exerceixen en l'atenció de les persones

dependents en l'àmbit familiar.

Així mateix, és important assenyalar que aquesta direcció general junt amb els serveis

informàtics ha fet un esforç en els últims anys adaptant els sistemes informàtics de

dependència als requeriments de SISAAD (Sistema d'Informació del Sistema per a

l'Autonomia i Atenció a la Dependència), que exigien enviar la dada del sexe de la persona

cuidadora i de l'assistent personal, des de l'any de 2014. Això ha fet possible que en

l'actualitat es disposen de dades per sexe de les persones dependents, dels cuidadors/es no

professionals i dels assistents/es personals, la qual cosa permet l'explotació estadística

d'aquestes dades a la Comunitat Valenciana i permetrà al SISAAD la comparació de dades

entre les distintes comunitats autònomes.

Descripció dels obstacles socials de caràcter general que puguen tindre incidència

sobre els nivells de participació de dones i homes en relació amb els resultats del

programa pressupostari

El fet que la dona continue tenint una responsabilitat social major en l'atenció de majors i

persones amb discapacitat, unit a l'alta taxa de desocupació de les dones a la Comunitat

Valenciana, incideix en el nombre més gran de cuidadores no professionals enfront del

nombre de cuidadors. En el cas de les prestacions econòmiques de cures en l'entorn familiar,

la participació de les dones és superior a la dels homes.

D'altra banda, les condicions d'accés a les prestacions econòmiques per part de la Generalitat

són idèntiques per a homes i dones.

2. Previsió de resultats esperats

Tenint en compte les ràtios de creació de llocs de treball per cada prestació vinculada al

servei, així com les cuidadores no professionals que són amb molta major freqüència dones,

en un any:

• Es duplicaran el nombre de cuidadores no professionals.

• S'incrementaran en un 60% els llocs de treball de dones creats indirectament a

través de les prestacions vinculades al servei

261



Capacitat d'impacte





Valor 3






Valor 2

PROGRAMA: 313.80 IGUALTAT EN LA DIVERSITAT


El principi de no-discriminació està recollit al nostre Estatut d'Autonomia, que fa referència

també a la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió

Europea i la Constitució Espanyola. Amb l'objectiu de complir aquest principi, aquesta

direcció general compta amb dues grans finalitats:

1. Programar i executar accions que tinguen com a objecte promoure la igualtat de les

persones que conformen els col·lectius de la diversitat sexual, familiar, ètnica, religiosa i

cultural.

2. Programar i executar accions que tinguen com a objecte la lluita contra la discriminació

per racisme, xenofòbia, feixisme, homofòbia, transfòbia, bifòbia, antigitanisme, disfòbia,

aporofòbia o qualsevol altra forma d'intolerància, així com atenció a la víctimes de la

violència i els delictes d'odi.

262



NORMA ARTICLE /ÀREA D'ACTUACIÓ



Títol I. Objecte, principis i àmbit. Art. 1. 2, 3 i 4

Els comportaments discriminatoris són contraris a l'ordenament jurídic. Es prohibeixen les desigualtats que no tenen justificació objectiva, racional i raonable.

Títol II. Capítol III. Art. 17. Conciliació Capítol IV. Art. 27. Pla Integral de la Família i Infància

Adopció de mesures per a canviar els patrons socioculturals erronis, assignats en funció del gènere, així com les funcions estereotipades, assignades a dones i hòmens, contràries al principi d'igualtat. Possibilitar la compatibilització de la vida familiar i la vida laboral


Coresponsabilitat. Especial cura en la redacció dels escrits en la utilització d'un llenguatge incloent.

Llei Orgànica 3/2007 Títol I. Art. 4. Integració del principi d'igualtat.

Inspirador de l'ordenament jurídic, interpretació i aplicació.

Títol 2. Capítol I. Art. 14. Criteris d'actuació

Mesures per a l'eliminació de totes les maneres

263

dels poders públics. Capítol IV. Capítol II. Art. 44. Conciliació

d'assetjament sexual i d'assetjaments per raó de sexe. Consideració especial a les singulars dificultats dels col·lectius vulnerables o minories. Mesures que asseguren la conciliació i la coresponsabilitat, especial atenció a les famílies monoparentals / monomarentals i nombroses. Foment de l'assumpció equilibrada de responsabilitats familiars.


1.1. Fomentar el valor de la diversitat com una eina de cohesió i enriquiment social.

Elaboració d'accions que donen visibilitat i promoguen el respecte cap a la diversitat

sexual, de gènere, familiar, religiosa i cultural.

Promoure la investigació social sobre la realitat dels diferents col·lectius de la diversitat,

incloent-hi la variable de gènere.

1.2. Promoure la visibilitat de la diversitat familiar i donar suport a tots els tipus de

famílies.

Impulsar beneficis per a les famílies més vulnerables segons la seua composició,

especialment les monoparentals (el 80% formades per dones).

Revisió de la normativa del reconeixement de la condició de les famílies monoparentals

(el 80% formades per dones).

1.4. Contribuir a la conscienciació de la societat valenciana respecte a la conciliació de la

vida personal, familiar i laboral.

Preparació del I Pla Valencià de Conciliació i Polítiques de Temps.

264

1.5. Promocionar els drets de la infància, la seua participació com a ciutadania activa i el

seu benestar.

Promoció de programes que fomenten la participació de la infància com a part de la

ciutadania i tenint en compte la representació igualitària de xiquetes i xiquets.

1.6. Realitzar accions per a acabar amb la desigualtat de lesbianes, gais, transsexuals,

bisexuals i intersexuals (LGTBI), així com donar un servei de suport i assessorament a

aquest col·lectiu.

Posar en marxa un servei valencià d'atenció i assessorament al col·lectiu LGTBI, amb

especial atenció a les dones.

Donar suport a les entitats LGTBI en el desenvolupament de programes i campanyes,

que compten amb la variable de gènere.

1.7. Coordinar i impulsar projectes i actuacions que fomenten la igualtat i inclusió del

poble gitano.

Finançament de programes que desenvolupen accions per a la igualtat i inclusió del poble

gitano i per a visibilitzar i posar en valor la cultura gitana. Es tindrà en compte la inclusió

en els programes de polítiques d'apoderament de les dones gitanes.

2.1. Contribuir a l'eradicació de les conductes intolerants i violentes quant a l'orientació

sexual, la identitat de gènere, l'ètnia, la diversitat funcional, situació de pobresa, religió,

cultura o qualsevol altra situació personal o social.

Realitzar accions encaminades a l'eliminació de tota situació de violència, directa o

indirecta, sobre els col·lectius de la diversitat, tenint en compte l'especial situació de les

dones.

Realització d'una campanya de sensibilització per a la prevenció de la violència i els

delictes d'odi.

2.2. Recolzar i atendre les víctimes de violència i delictes d'odi.

Finançament de programes que donen suport a les víctimes de delictes d'odi. Es tindrà

en compte l'especial situació de les víctimes quan aquestes siguen dones.

Realitzar i promoure estudis sobre la situació dels delictes d'odi. Inclouran la variable de

gènere.

265

Recuperar la memòria de les persones víctimes de delictes d'odi, tenint en compte per

igual les dones.



No comptem amb dades de pressupostos anteriors, ja que la major part de les

competències d'aquesta direcció general són qüestions que fins ara no estaven incloses

en cap altra. Respecte a aquelles que sí que existien, no tenim dades desagregades per

sexe sobre la participació diferenciada de dones i homes en els diferents programes.

Respecte a la situació d'igualtat d'oportunitats en l'àmbit d'aplicació del programa, sí que

trobem algunes dades d'interés:

Segons un informe publicat per Save The Children (La pobresa infantil en famílies

monomarentals), el 53,3% de les famílies monoparentals estan en risc de pobresa o

exclusió social, enfront del 35,8% de la població general. El gènere té una implicació

important en aquests casos, perquè el 82% de les famílies monoparentals estan

encapçalades per una dona.

L'escolarització de la població gitana en l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria és

clarament inferior a la mitjana (98% enfront del 78,1%), però encara és inferior en el

cas de les adolescents gitanes (71,7%).


Les accions plantejades tenen previst contribuir a la igualtat de dones i homes dins de

poblacions més vulnerables, on la invisibilització de les dones és de vegades superior. Per

això, la visió de gènere plantejada serà fonamental per a aquestes múltiples discriminacions,

a la qual se suma el fet de ser dona.

En aquest sentit, tots els indicadors que s'utilitzaran estaran desagregats per sexe, a fi de

conéixer la situació de les dones d'aquests col·lectius i realitzar polítiques específiques quan

així siga necessari. Per exemple:

-Nombre de dones beneficiades dels diferents programes subvencionats.

-Nombre de dones usuàries dels serveis que pose en marxa la Direcció General.

-Nombre de dones beneficiàries de carnets de famílies nombroses i monoparentals.

266







Valor 3






Valor 3

PROGRAMA: 323.10 IGUALTAT DE GÈNERE


La Constitució espanyola estableix la igualtat com a valor superior de l'ordenament jurídic,

que es projecta amb una eficàcia transcendent de manera que les situacions de desigualtat

esdevenen incompatibles amb l'ordre de valors que la Constitució proclama.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en clara consonància amb el que estableix

la Constitució, determina en l'article 2 que correspon a la Generalitat Valenciana, en l'àmbit

de les seues competències, promoure les condicions perquè la igualtat de la ciutadania i els

grups en què s'integren siguen reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedisquen o

dificulten la seua plenitud.

La desigualtat existent entre les dones i els homes és un fet indiscutible que, a pesar dels

avanços produïts, encara persisteix en la nostra societat sent la Direcció General de l'Institut

Valencià de la Dones i per la Igualtat de Gènere l'òrgan directiu que, d'acord amb l'actual

estructura de l'Administració de la Generalitat, assumeix les funcions relatives a la promoció i

execució de mesures per a fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats entre

dones i homes, promoció, participació i programes de la dona, prevenció de la violència de

gènere i atenció a les víctimes.

Per al compliment d'aquestes funcions se li assignen un conjunt de crèdits pressupostaris

que conformen el programa 323.10 “Promoció de les dones” el principal objectiu del qual és:

267

- Planificació, promoció i execució de mesures de foment de la conciliació que contribuïsquen

a aconseguir la igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

- La promoció i l’execució de les mesures necessàries per a fer efectiu el principi d'igualtat

d'oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits i coordinar les actuacions dels diferents

departaments de la Generalitat per a fer efectiu aqueix principi.

- La promoció i l’execució d'accions per a afavorir la prevenció i l'atenció de les dones

víctimes de violència.



Tots els objectius d'aquest programa tenen vinculació directa amb el conjunt de l'articulat de

la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que té

com a objecte (article 1) “fer efectiu el dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i

homes, en particular mitjançant l'eliminació de la discriminació de la dona, siga quin siga la

seua circumstància o condició, en qualssevol dels àmbits de la vida i, singularment, en les

esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural per a, en el desplegament dels

articles 9.2 i 14 de la Constitució, aconseguir una societat més democràtica, més justa i més

solidària” i de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre homes i

dones l'objecte de la qual, segons estableix el seu article 1 és “regular i fer efectiu el principi

d'igualtat de dones i homes a la Comunitat Valenciana, establir els principis generals que han

d'orientar la dita igualtat, determinar les accions bàsiques que han de ser implementades,

així com establir l'organització administrativa de la igualtat d'oportunitats entre dones i

homes a la Comunitat Valenciana.”

Així mateix, en major o menor mesura, es vinculen amb la Llei 7/2012, de 23 de novembre,

de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat

Valenciana que té com a objecte “l'adopció de mesures integrals per a l'eradicació de la

violència sobre la dona, en l'àmbit competencial de la Generalitat, oferint protecció i

assistència tant a les dones víctimes d’aquesta com als seus fills i filles menors i/o persones

subjectes a la seua tutela o acolliment, així com les mesures de prevenció, sensibilització i

formació amb la finalitat d'implicar tota la societat de la Comunitat Valenciana.

De manera més específica, el programa es vincula amb:

268

ART/NORMA OBJECTIU ESPECIFIQUE EN MATÈRIA D'IGUALTAT

Art. 20. L 9/2003. Els plans d'igualtat en lesempreses

Art. 45. LO 3/2007. Elaboració i implantació deplans d'igualtat

1.1 Impulsar i fomentar l'elaboració i la implantaciódels plans d'igualtat en les empreses i altres entitatsde la Comunitat Valenciana.

Art. 49. LO 3/2007. Suport a la implantacióvoluntària de plans d'igualtat

1.2 Contribuir a la conscienciació de la societatvalenciana respecte de la conciliació de la vidapersonal, familiar i laboral.

Art. 4. L 9/2003. Principis rectors de l'accióadministrativa

Art. 14. LO 3/2007. Criteris generals d'actuaciódels poders públics

Art. 15. LO 3/2007. Transversalitat del principid'igualtat de tracte entre dones i hòmens

2.1 Incorporar la transversalitat de gènere en lespolítiques i actuacions de la Generalitat

Art. 26. L 9/2003. La feminització de la pobresa

Art. 38. L 9/2003. Prestacions per a habitatge

Art. 42. EL 3/2007. Programes de millora del'ocupabilitat de les dones

Art. 16. L 9/2003. Servici d'acompanyament a lacreació i millora d'empreses

Art. 40. L 9/2003. Imatge de la dona i pluralitatde rols

Art. 42. L 9/2003. Observatori de publicitat nosexista de la Comunitat Valenciana

Art. 46. L 9/2003. Foment de la igualtat enl'àmbit de la contractació

Art. 48. L 9/2003. El llenguatge no-sexista enels escrits administratius

Art. 49. L 9/2003. L'Observatori de Gènere

Art. 50. L 9/2003. El Consell Valencià de la Dona

Art. 26. LO 3/2007. La igualtat en l'àmbit de lacreació i producció artística i intel·lectual.

2.3 Fer visible la presència de les dones, sensibilitzari conscienciar a la societat sobre la discriminació quepatixen i posar en marxa mesures per a previndre icombatre-la.

Art. 41. LO 3/2007. Igualtat i publicitat. 2.4 Fomentar l'associacionisme femení.

Art. 22. L 9/2003. Programes d'inserciósociolaboral per a les víctimes de maltractaments

Art. 33. L 9/2003. Investigació sobre la violènciade gènere

Art. 34. L 9/2003. Assistència a les víctimes deviolència de gènere

Art. 35. L 9/2003. Seguiment i informació sobreles actuacions en matèria de violència contra lesdones

Art. 36. L 9/2003. Personació de l'administracióautonòmica en els procediments permaltractaments

Art. 37. L 9/2003. Protocols de coordinació en elscasos de maltractaments

Art. 38. L 9/2003. Prestacions per a habitatge

Art. 39. L 9/2003. Protecció a les víctimes demaltractaments

3.1 Millorar l'eficàcia de la xarxa assistencial de lesdones víctimes de violència de gènere

Art. 43. L 9/2003. Sobre l'eradicació de laviolència

3.2 Contribuir a eliminar tota situació de violènciasobre la dona.

2.2 Desenvolupar polítiques d'integració social iprotecció de col·lectius de dones en risc d'exclusiósocial.

269


1.1 Impulsar i fomentar l'elaboració i la implantació dels plans d'igualtat en les empreses i

altres entitats de la Comunitat Valenciana.

2. Assessorament i suport al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana en

l'elaboració i implantació de plans d'igualtat.

3. Informació tècnica, proposta del visat i realització del seguiment dels plans

d'igualtat, segons la Llei 9/2003, de la Generalitat i el Decret 133/2007.

1.2 Contribuir a la conscienciació de la societat valenciana respecte de la conciliació de la


1. Promoció d'actuacions o programes que fomenten la implantació de mesures de

conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

2. Foment de la participació de l'alumnat de les universitats de la Comunitat Valenciana

en projectes que promoguen mesures innovadores per a la conciliació, destacant els

beneficis que la seua adopció reporta en l'empresa.

3. Reconeixement d'iniciatives que continguen accions positives o innovadores de

conciliació, i que incidisquen a favor de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre

dones i homes.

2.1 Incorporar la transversalitat de gènere en les polítiques i actuacions de la Generalitat

• Coordinació de les funcions desenvolupades per les Unitats d'Igualtat com a òrgans

administratius responsables d'aplicar de forma transversal el principi d'igualtat entre

dones i homes en cada una de les conselleries i en Presidència de la Generalitat.

• Reforç de la formació en igualtat de gènere del personal de les dites unitats.

• Impuls i suport tècnic al Consell Valencià de la Dona i la resta d'òrgans de consulta i

participació en matèria de dona i igualtat entre dones i homes, dependents de la

Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere.

2.2 Desenvolupar polítiques d'integració social i protecció de col·lectius de dones en risc

d'exclusió social.

• Manteniment de la Xarxa de Centres residencials especialitzats per a l'atenció

integral de dones en situació de risc i/o en exclusió social.

• Accions formatives per als equips professionals dels centres.

270

• Promoció de programes i actuacions dirigits a previndre i eliminar l'exclusió social de

les dones.

• Formalització de convenis i acords amb administracions publiques, empreses i

entitats dirigits a l'atenció d'aquest col·lectiu de dones i als seus fills i filles menors .

2.3 Fer visible la presència de les dones, sensibilitzar i conscienciar a la societat sobre la

discriminació que pateixen i posar en marxa mesures per a previndre i combatre-la.

• Desenvolupament de campanyes, jornades, xarrades, seminaris, etc., dirigits a

conscienciar i sensibilitzar la societat valenciana sobre la discriminació que pateixen

les dones.

• Col·laboració amb altres administracions i organismes que potencien activitats

d'interés en l'àmbit de la dona, així com la formació especialitzada en polítiques de

gènere i d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

• Promoció de l'estudi i la investigació sobre dones. Ampliació dels fons bibliogràfics i

documentals oferits en les seus del Centre de Documentació Biblioteca de la Dona.

• Desenvolupament d'actuacions de promoció de la dona en distints àmbits (socials,

artístics, culturals, etc.).

• Impuls d'accions positives per a facilitar l'emprenedorisme femení.

• Promoció de mesures sobre bones pràctiques coeducatives.

• Impuls i manteniment de serveis especialitzats específics per a dones i grups de

dones on se'ls preste informació i assessorament que facilite la seua participació en

condicions d'igualtat en tots els àmbits de la vida.

• Col·laboració i participació en iniciatives d'igualtat de les institucions europees.

• Anàlisi i canalització de les denúncies originades pels anuncis sexistes que apareguen

en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana.

• Avaluació del grau de compliment de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat,

per a la igualtat entre dones i homes

• Impuls, desenvolupament i avaluació de les accions positives a favor de la igualtat

d'oportunitats entre dones i homes, en col·laboració amb els ajuntaments i/o

mancomunitats (regidories de la dona i/o àrees de dona) procurant la dinamització

de la població femenina de l'àmbit territorial corresponent.

• Reconeixement social a entitats locals que elaboren i implanten plans d'igualtat

municipals.

271

• Desenvolupament de jornades informatives i de sensibilització sobre la importància

d'aplicar el principi d'igualtat de gènere en el disseny i implementació de les

polítiques municipals.

2.4 Fomentar l'associacionisme femení.

• Manteniment de serveis especialitzats específics per a dones i grups de dones on

se'ls preste informació i assessorament per a la constitució d'associacions de dones.

• Cessió d'espais compartits d'intercanvi de coneixements i experiències a associacions

de dones per a la realització de programes d'atenció a la dona i/o a favor de la

igualtat d'oportunitats entre dones i homes

3.1 Millorar l'eficàcia de la xarxa assistencial de les dones víctimes de violència de gènere

• Avaluació del grau de compliment de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de

mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

• Manteniment dels serveis i xarxa de centres d'informació i atenció integral a dones

víctimes de violència i als seus fills i filles menors.

• Millora dels serveis d'atenció a menors víctimes de violència de gènere.

• Reconeixement d'ajudes d'emergències de pagament únic i indemnitzacions per

causa de mort a víctimes de violència.

• Foment de la coordinació dels recursos existents a la Comunitat de prevenció i

atenció a les dones víctimes de violència.

• Suport a la formació contínua de professionals d'atenció directa a les víctimes de

violència sobre la dona.

• Formalització de convenis i acords amb administracions publiques, empreses i

entitats dirigits a l'atenció d'aquest col·lectiu de dones i als seus fills i filles menors.

3.2 Contribuir a eliminar tota situació de violència sobre la dona.

• Desenvolupament de campanyes, jornades, xarrades, seminaris, etc. dirigits a

previndre, conscienciar i sensibilitzar la societat valenciana sobre la violència que

pateixen les dones.

• Promoure els estudis d'investigació sobre violència a través de la convocatòria d'un

premi d'investigació.

272


2. 1. Descripció de la situació de partida (diagnòstic)

La Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes té com a

objecte “regular i fer efectiu el principi d'igualtat de dones i homes a la Comunitat

Valenciana, establir els principis generals que han d'orientar la dita igualtat, determinar les

accions bàsiques que han de ser implementades, així com establir l'organització

administrativa de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes a la Comunitat Valenciana”,

incidint principalment en aquells àmbits on persisteix major discriminació per raó de gènere:

educació, participació política, ocupació, accés a la societat de la informació, mitjans de

comunicació.

Apesar dels avanços produïts com a conseqüència de l'entrada en vigor d’aquesta llei i de la

Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, així com

de l'aprovació i implementació de successius plans d'igualtat en l'àmbit autonòmic, la realitat

és que encara persisteixen desigualtats que han de ser eliminades aplicant la perspectiva de

gènere no sols en la planificació de les polítiques públiques sinó també en la seua execució.

Per tot això es considera necessari dotar l'Administració de la Generalitat de les estructures

organitzatives necessàries perquè s'adeqüen els procediments amb l'objecte d'aplicar el

principi d'igualtat entre dones i homes en totes les actuacions que es duen a terme de

manera que, els distints departaments siguen capaços d'identificar les desigualtats existents

i avaluar l'impacte i els resultats de les accions que executen. Així doncs, el Consell en juliol

de 2015, considerà necessari que, dins de la seua organització administrativa, en cada

conselleria i en Presidència de la Generalitat, existisca una unitat d'igualtat dins de la

sotssecretaria de cada departament atés el caràcter transversal de les seues funcions.

No obstant això, per a desenvolupar una política efectiva en matèria d'igualtat d'oportunitats

i de tracte entre dones i homes que permeta una evolució en valors d'igualtat, no n’hi ha

prou amb la creació de les unitats d'igualtat sinó que aquestes han de dotar-se de personal

qualificat que compte amb formació especifica en igualtat de gènere per a desenvolupar

adequadament les seues funcions, per la qual cosa s'ha d'impartir a aquest personal

formació contínua en aquesta matèria i, a poc a poc, fer-la extensiva a la totalitat de

persones que treballen al servei de l'Administració del Consell.

Encara que la situació de les dones a la Comunitat Valenciana ha canviat substancialment en

les últimes dècades, tal com reflecteixen les dades exposades en l'informe que acompanya

els presents pressupostos, la participació política, econòmica, cultural i artística de les dones

273

es manté amb índexs inferiors a la dels homes, persistint un nivell de desigualtat que fa

necessària la posada en marxa de mesures per a la seua correcció.

En aquest sentit, una de les majors desigualtats en relació amb el gènere es produeix en

l'àmbit laboral, especialment en matèria d'ocupació i condicions laborals. L'accés de la dona

al mercat de treball li procura independència econòmica que és un dels factors necessaris per

a la igualtat. Encara que el nombre d’homes desempleats ha arribat a superar al de dones

desempleades (292.000 homes i 266.500 dones segons dades 2T EPA referits a la Comunitat

Valenciana), actualment, la taxa d'activitat de les dones se situa 11,6 punts per sota de la

dels homes i això incideix especialment en el grup d'edats compreses entre 25 i 44 anys, en

el qual el diferencial aconsegueix 15,5 punts percentuals. Segons la mateixa font i en

referència a aquest mateix període la taxa d'ocupació femenina és de 9,83 punts inferior a la

masculina i la taxa de desocupació femenina és 1.53 punts superior a la masculina. A

aquesta circumstància s'afig un major índex de precarietat en el treball de les dones, els

índexs de temporalitat en el treball i la seua contractació a temps parcial són majors en el

cas de les dones en contraposició als salaris que perceben que, de mitjana, són inferiors als

dels homes.

A això s'afig un desigual repartiment de les tasques domestiques, clarament a favor dels

homes. L'Enquesta de Població Activa publicà un mòdul sobre conciliació entre la vida laboral

i familiar l'any 2010, en el qual es relaciona la situació laboral i les condicions familiars o

personals. Els resultats d'aquesta enquesta reflecteixen el següent:

En el període 2008-2012, a nivell estatal, la participació de treballadors homes a temps

parcial en l'ocupació total masculina s'ha elevat d'un 4,2% en 2008 a un 6,6% en 2012, i la

participació de dones amb aquest tipus de jornada en l'ocupació total femenina també s'ha

elevat (d'un22,7 % en 2008 a un 24,5 % en 2012 ).

Segons informació de l'INE referida al 2T de 2015, en la nostra comunitat les xifres són les

següents: en referència a l'ocupació masculina un 10,8% d'homes treballa a temps parcial i

un 89,2% a jornada completa. En el cas de les dones els contractes a jornada completa

representen un 70,5% de l'ocupació femenina, per la qual cosa el 29,5% de les dones

treballen a temps parcial.

Si es considera l'ocupació total de dones i homes, el percentatge d'homes a temps parcial

sobre l'ocupació total (homes i dones) ha passat d'un 2,4% l'any 2008 a un 3,6% l'any 2012.

El percentatge de dones amb jornada a temps parcial representà en l'ocupació total un 9,5%

l'any 2008 i un 11,1% l'any 2012. En el 2T 2015 a la Comunitat Valenciana les dades són: un

5,90% en el cas dels homes enfront d'un 13,45% en el cas de les dones.

274

Les treballadores a temps parcial han passat de representar el 9,5% de l'ocupació total

(homes i dones) l'any 2008, a representar l’11,1% l'any 2012.

Els motius principalment al·legats per les dones de 16 a 64 anys per a treballar a temps

parcial, en 2012, són els tres següents:

No poder trobar treball a temps complet (56,3%),

L'atenció de xiquets o adults malalts, incapacitats o majors (14,8%) i

Altres motius no especificats (9,0%).

Entre els homes de 16 a 64 anys, els principals motius l'any 2012 són els següents:

No poder trobar treball de jornada completa (65,9%),

Altres motius no especificats (15,8%) i

Seguir cursos d'ensenyança o formació (9,6%)

Segons la informació del mateix mòdul, el 97,3% de les persones ocupades a temps parcial

per fer-se càrrec de l'atenció de fills de 14 o menys anys (propis o de la parella) eren dones.

Entre les persones parades per fer-se càrrec de l'atenció de fills, el 82,2% eren dones i entre

les persones inactives pel mateix motiu, el percentatge de dones era del 97,2%.

Entre les persones desocupades per fer-se càrrec de persones dependents, el 77,2% eren

dones i entre les persones inactives pel mateix motiu, el percentatge de dones era del

93,1%.

Aquestes circumstàncies i condicionants socials són factors que incrementen el risc de

pobresa i vulnerabilitat de les dones. A açò cal afegir l'existència d'altres factors que

contribueixen a agreujar la situació de determinats col·lectius de dones per patir una doble

discriminació per la seua condició de discapacitat, minories ètniques, migració, pertinença al

món rural o per ser víctimes de violència de gènere és necessari prestar una atenció

específica. Per això es considera necessari destinar gran part dels recursos del programa a

previndre l'exclusió social de les dones i la violència que s'exerceix contra elles, així com a

garantir la seua atenció.

Segons les estimacions de la població d’1 de gener de 2014 que publica l'INE, la població

resident a la Comunitat Valenciana arribava a la xifra de 4.956.427 de persones. D'aquest

total 2.135.911 són dones de 15 o més anys (43,09%).

275

Segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a la Comunitat Valenciana,

durant el passat any 2014, es registraren 16.635 denúncies per violència de gènere. Així

mateix, van ser sol·licitades 4.068 ordres de protecció, de les quals van ser adoptades 2.912

(71,6%) i denegades 1.156 (28,4%).

Durant aquest mateix any 2014, 54 dones moriren a les mans de les seues parelles o

exparelles, i d'elles 7 residien a la Comunitat Valenciana.

En data 18 de setembre de 2015, han mort 30 dones a causa de violència de gènere a nivell

nacional, i 5 d'elles eren de la Comunitat Valenciana.


1.1 Impulsar i fomentar l'elaboració i la implantació dels plans d'igualtat en les empreses i

altres entitats de la Comunitat Valenciana.

1.2 L'elaboració de plans d'igualtat d'empreses com a instrument d'incorporació de la

igualtat entre dones i homes en el funcionament i gestió diària de les empreses

contribueix a fer que tot el personal, amb independència del seu sexe, compte amb les

mateixes oportunitats en l'accés, participació i permanència en el seu lloc de treball i a

reduir la desigualtat entre dones i homes en l'àmbit laboral, especialment en matèria

d'ocupació i condicions laborals.

1.3 Contribuir a la conscienciació de la societat valenciana respecte de la conciliació de la


Encara que les dones ocupen cada vegada majors quotes de participació en el mercat de

treball continuen sent les que majoritàriament s'ocupen del treball domestic. Això

repercuteix directament en les seues condicions de treball i els seus temps de permanència

en el mercat de treball. Per això es considera necessari conscienciar les empreses de la

Comunitat Valenciana sobre els beneficis de la posada en marxa de mesures que permeten

conciliar la vida personal familiar i laboral dels treballadors i treballadores per a facilitar

l'assumpció equilibrada de les responsabilitats familiars, evitant tota discriminació basada en

el seu exercici.

2.1 Incorporar la transversalitat de gènere en les polítiques i actuacions de la Generalitat.

Es pretén avançar en l'aplicació del principi d'igualtat en el conjunt de polítiques públiques

que des del Consell es duen a terme, de manera que es garantisca la igualtat de drets i

276

l'accés a tots els recursos en igualtat. Per això, per a avançar cap a una societat més justa i

igualitària, en la planificació de les seues actuacions els distints departaments del Consell

han de ser capaços d'identificar les desigualtats existents i avaluar-ne l’impacte i els resultats

per tal de corregir els desequilibris detectats.

2.2 Desenvolupar polítiques d'integració social i protecció de col·lectius de dones en risc

d'exclusió social.

Les dones tenen més probabilitats que els homes de veure's atrapades en situacions

d'exclusió social. Situacions de pobresa, discapacitat, ruptura familiar, immigració o prejuís

ètnics, entre altres, afecten el ple exercici dels seus drets de ciutadania la qual cosa fa

necessari adoptar mesures que garantisquen la seua atenció, milloren la seua situació i

promoguen la seua inserció social i laboral de cara a aconseguir la seua plena integració en

la societat.

2.3 Fer visible la presència de les dones, sensibilitzar i conscienciar la societat sobre la

discriminació que pateixen i posar en marxa mesures per a previndre-la i combatre-la.

Resulta fonamental, a més, implicar en l'aplicació d'aquest principi la resta d'administracions

públiques, en especial les d'àmbit local per ser les més pròximes a la ciutadania amb la

finalitat que aquestes integren la perspectiva de gènere en totes les polítiques i accions que

duguen a terme, garantint la qualitat de totes les seues polítiques i actuacions des del punt

de vista de la igualtat, amb clar efecte positiu sobre el conjunt de la societat valenciana.

2.4 Fomentar l'associacionisme femení.

Promoure l'associacionisme constitueix una eina fonamental per a la conscienciació de les

pròpies dones mitjançant el seu apoderament personal i grupal, que permet la seua

organització per a aconseguir majors quotes d'igualtat, unint interessos comuns i propiciant

el desenvolupament de programes i activitats dirigits a la promoció de la igualtat

d'oportunitats entre dones i homes.

3.1 Millorar l'eficàcia de la xarxa assistencial de les dones víctimes de violència de gènere.

La violència de gènere és la màxima expressió de la desigualtat entre dones i homes, els

serveis i la Xarxa de Centres d'Atenció Integral a les dones víctimes de violència de gènere i

als seus fills i filles menors, han de proveir-se de professionals qualificats de l'àmbit jurídic,

277

psicològic i social, que presten una atenció integral preventiva i rehabilitadora a tota dona o

menor víctima. Els recursos ambulatoris i els residencials han de prestar una atenció

especialitzada i integral de qualitat que permeta l'eixida efectiva de les víctimes de les

situació de violència de gènere i les seues conseqüències.

És necessària la formació i sensibilització de tots els agents implicats en la detecció i atenció

a les situacions de violència de gènere: personal sanitari, educatiu, policial, judicial i societat

en general.

3.2 Contribuir a eliminar tota situació de violència sobre la dona.

La violència de gènere té entre les seues causes la desigualtat en els processos de

socialització i per tant, serà imprescindible fomentar una sensibilitat i consciència social que

promoga la igualtat i la cultura de la no-violència en totes les etapes i a través de tots els

agents socialitzadors: família, sistema educatiu, mitjans de comunicació, grups d'iguals, etc.

Estudiar i buscar formes d'abordatge noves i ajustades a la realitat canviant, permetrà ser

més eficaços en la prevenció i atenció de la violència exercida sobre la dona.



Capacitat d'impacte


La major part de les accions previstes van van

dirigides a la població en general (homes i

dones) a fi de produir canvis profunds en la

societat per la qual cosa es considera que la

seua capacitat d'impacte en termes poblacions

és molt alta.

Valor 3



Es qualifica de rellevància funcional molt alta,

atés que l'aplicació del principi d'igualtat de

forma transversal contribuirà a consolidar la

igualtat de gènere com a principi d'aplicació en

qualsevol actuació del Consell contribuint a una

societat més justa i igualitària.

Valor 3

278

Considerant la transversalitat de les accions a realitzar, la seua finalitat i persones

destinatàries d’aquestes, el programa pressupostari 310.3 contribuirà positivament a

eliminar o reduir les desigualtats que persisteixen en la nostra societat i contribuirà a

l'equilibri en la participació de les persones d'ambdós sexes en tots els àmbits.

279

5.3. CONSELLERIA D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC

611.10 Direcció i Servicis Generals

612.10 Finançament i Fons Europeus

612.50 Pressupostos de la Generalitat i Administració de Nòmines

613.10. Tributs de la Generalitat

121.70 Telecomunicacions i Control Digital

280

PROGRAMA: 611.10 DIRECCIÓ I SERVEIS GENERALS


Aquest programa s'encarrega principalment del suport i assistència tècnica al

conseller en totes les àrees de la conselleria. Les seues funcions consisteixen tant a

assessorar com proposar i preparar compilacions, refosa i revisió de les disposicions vigents

que afecten la conselleria.




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en l'àmbit de la

contractació.


normativa de la Generalitat (bases

reguladores subvencions i beques,

contractació)


Informar sobre la clàusules addicionals de desempat en les licitacions públiques de

l'acreditació de Pla d'Igualtat en les Empreses.

Informar sobre la introducció de clàusules relatives a la igualtat de gènere en els

plecs de clàusules administratives de les licitacions públiques com a condicions especials

d'execució, de conformitat amb la normativa vigent en matèria de contractació i la futura

Llei de Contractes del Sector Públic.



No s'han identificat diferències entre dones i homes en l'àmbit d'actuació d'aquest

programa.

No hi ha obstacles en matèria d'igualtat de gènere a què s'enfronta el programa

pressupostari.

281

Tenen el mateix accés les dones i els homes als recursos que posa a disposició de la

ciutadania el programa pressupostari.

No s'han detectat necessitats diferencials d'utilització dels serveis/recursos entre

homes i dones.


No es té informació suficient per a construir indicadors.



Capacitat d'impacte


Sobre quin nombre de persones despleguen els seus

efectes les actuacions que posa en marxa el programa

pressupostari?

Valor 1



En quina mesura l'àmbit en què actua el programa és

considerat com a palanca de canvi en igualtat de

gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 612.10 FINANÇAMENT I FONS EUROPEUS


El programa 612.10 “Finançament i Fons Europeus” s'encarrega de la planificació i

programació de la Política Regional i de Cohesió Europea de la Comunitat en l'àmbit

autonòmic, la captació de recursos FEDER i FSE, a través dels programes operatius (PO)

plurianuals, i el seguiment i certificació d'aquests programes a les autoritats comunitàries.

Cal ressaltar que en l'exercici 2016 prossegueix la gestió dels fons estructurals del

període 2014-2020, amb les línies estratègiques que ha adoptat la Generalitat d'acord amb

Europa. En concret, es continuen gestionant a través d'aquest programa pressupostari tres

programes operatius: PO Regional de la CV FEDER 14-20, PO Regional de la CV FSE (Fons

Social Europeu) 14-20 i el Programa Operatiu d'Ocupació Juvenil i es treballa també en el

tancament dels dos programes operatius FEDER i FSE del 2007-2013.

També es coordina el Fons Europeu d'Adaptació a la Globalització (FEAG) i es

participa en els Programes Eurodisea, Desenvolupament Local, Incentius Autonòmics i

Regionals i autoritza la participació de la GV en projectes europeus.

282




MATÈRIA D'IGUALTAT


administrativa.

Avançar en la incorporació de la

perspectiva de gènere en l'elaboració

dels Pressupostos de la Generalitat.

D'acord amb l'enfocament de governança multinivell, establit en el paràgraf 2 de

l'art. 5 del Reglament 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s'estableixen

les disposicions comunes relatives als fons estructurals en el període 2014-2020, la

Comunitat Valenciana ha involucrat l'organisme regional encarregat de promoure la igualtat

en la preparació dels programes operatius, i també ho farà en els informes d'evolució i

durant la gestió, seguiment i avaluació dels programes.

D'acord amb això, l'art. 7 del mateix reglament estableix:

“Els estats membres i la Comissió vetlaran perquè es tinguen en compte i es

promoguen la igualtat entre homes i dones i la integració de la perspectiva de gènere al llarg

de la preparació i l'execució dels programes, entre els quals s'inclou el que es refereix al

seguiment, la presentació d'informes i l'avaluació”.

Aquest mateix mandat es desenvolupa en els arts. 7 i 8 del Reglament 1304/2013,

relatiu al Fons Social Europeu. Així els Programes Operatius del FSE han de fomentar la

igualtat d'oportunitats per a tots, sense cap discriminació per raó de sexe, raça, o origen

ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.

Així mateix, el Codi Europeu de Conducta destaca la importància de la participació

activa de totes les parts interessades (socis) des de les primeres etapes de la programació,

en particular durant la preparació de l'Acord d'Associació i dels Programes.

Per això, la Direcció General de Finançament i Fons Europeus, com a organisme

d'àmbit regional encarregat de l'elaboració dels PO, ha comptat amb la participació de la

Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per a la Igualtat de Gènere, en qualitat

d'organisme regional responsable de promoure la igualtat de dones i homes, en el procés

d'elaboració dels programes, així com en la futura elaboració dels seus informes d'evolució.

283


L'actuació prevista per la Direcció General de Finançament i Fons Europeus en el

marc del Pla d'Igualtat 2011-2014 de la CV és la de “Vetlar perquè s'aplique la integració de

la perspectiva de gènere en els projectes cofinançats per fons europeus”, pel qual està

vinculada a l'art. 4 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, per a la Igualtat entre dones i homes.

La igualtat entre dones i homes s'ha previst, en el disseny dels programes operatius,

amb un enfocament transversal. La definició de l'estratègia del Programa Operatiu de l'FSE

CV 2014-2020 ha pres en consideració les bretxes de gènere existents, ha desagregat per

sexe totes les dades, ha assenyalat els resultats esperats per a homes i dones, i ha

arreplegat la intencionalitat de fixar criteris de selecció d'operacions que garantisquen que

els recursos aconsegueixen per igual a ambdós sexes i contribueixen a reduir les desigualtats

existents entre homes i dones. Així doncs, si bé a la Comunitat Valenciana no està prevista la

implementació d'accions específiques a favor de la igualtat de gènere, aquest principi es

tindrà en compte, de manera transversal, en l'execució del programa i en els distints àmbits

d'intervenció.

Pel que fa a la fase d'implementació, s'adoptaran mesures com ara:

1. S'establiran criteris de selecció d'operacions que integren la promoció de la

igualtat de gènere.

2. Els informes d'execució anuals inclouran informació sobre l'execució relativa a la

promoció de la igualtat.

Pel que fa finalment a la fase de seguiment i avaluació dels programes operatius de

la Comunitat Valenciana, cal tindre en compte que l'avaluació ex ante ha valorat l'adequació

de les mesures plantejades per a promoure la igualtat, i a més, els programes operatius de

l'FSE i FEDER CV 2014-2020 han comptat amb un dictamen en la matèria.

D'altra banda, el sistema informàtic de seguiment de l'FSE permet recollir totes les

dades desagregades per sexe.

A més, la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per a la Igualtat de

Gènere forma part del Comité de Seguiment del Programa Operatiu, en el qual vetlarà per

una participació equilibrada de dones i homes. En les avaluacions que es realitzen

s'analitzarà la integració transversal del principi d'igualtat de gènere en el programa.

Per tot això, la igualtat entre homes i dones es promourà en l'àmbit de cada

programa operatiu regional cofinançat amb els fons estructurals, incorporant transversalment

el gènere en les distintes fases d'execució.

284



La Direcció General de Finançament i Fons Europeus és l'òrgan responsable dels

Programes Operatius finançats amb el FEDER i l'FSE a la Comunitat Valenciana (2 Programes

regionals i 1 pluriregionals) per al període 2014-2020.

En el PO de la Comunitat Valenciana, FSE per al període de programació 2014-2020,

s'inclou un dictamen específic en matèria de compliment de la integració real i efectiva del

principi horitzontal d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes, segons es preveu en el

Reglament (UE) Núm. 1303/2013, en l'article 96.7 c).

La Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per a la Igualtat de Gènere és

el centre directiu de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que, en l'àmbit de la

Comunitat Valenciana, assumeix les competències relatives a la promoció i execució de

mesures per a fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes,

promoció, participació i programes de la dona, prevenció de la violència de gènere i atenció a

les víctimes corresponent-li, entre altres funcions, la de vetlar per l'aplicació del principi

d'igualtat en les polítiques públiques de la Comunitat i, en particular, previndre conductes

discriminatòries contra la dona. En el cas que ens ocupa és, per tant, l'organisme regional

l'encarregat de vetlar pel compliment del principi horitzontal d'igualtat d'oportunitats entre

dones i homes en les intervencions cofinançades amb fons europeus, i per això, ha participat

en l'elaboració del Programa Operatiu i participarà en la implementació, seguiment i

avaluació d'aquest.

Aquest principi ha aconseguit tanta importància en aquest nou període 2014-2020,

que des de la CE es prengué la decisió d'establir com a obligatòria l'emissió d'un Dictamen

d'Igualtat de tots i cada un dels programes operatius tant plurigerionales com regionals, que

han seguit una metodologia comuna coordinada per l'Institut de la Dona.

En el cas de la Comunitat Valenciana, l'organisme encarregat de realitzar aquest

dictamen ha sigut la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per a la Igualtat de

Gènere que, en data de 21 de juliol de 2014, l'emeté en sentit positiu una vegada analitzats

els documents del PO de la Comunitat Valenciana FSE i PO de la Comunitat Valenciana

FEDER per al període de programació 2014-2020. Tot això d'acord amb les directrius

contingudes en el Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de

17 de desembre de 2013, en particular, els arts. 5, 7 i 96.7 i la normativa d'igualtat

autonòmica i estatal.

Per a la realització d'aquest dictamen, l'organisme d'igualtat de la Comunitat

Valenciana ha comptat amb el suport i assessorament de la Xarxa Nacional de Polítiques

285

d'Igualtat en els Fons Estructurals, de la qual la Generalitat Valenciana és membre de ple

dret i l'Institut de la Dona ostenta la secretaria d'aquesta.


El principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes estarà present en totes les

fases d'implementació dels fons (programació, gestió i avaluació).

Així, en l'elaboració de tots els programes operatius:

� Ha sigut assegurada i fomentada la participació i cooperació de l'organisme regional

d'igualtat en el procés de preparació dels PO.

� Les anàlisis estadístiques han sigut dutes a terme considerant la perspectiva de

gènere i a través de dades desagregades per sexe, permetent la identificació de les

bretxes de gènere existents i l'adaptació de l'estratègia a aquesta realitat.

� S'ha donat compliment a les directives europees i les seues lleis de transposició

a l'ordenament jurídic espanyol.

� S'ha garantit l'ús de llenguatge i imatges no sexistes.

� S'incorporaran criteris d'igualtat entre homes i dones en la selecció d'operacions. Per

a això, els beneficiaris hauran de descriure les possibles bretxes de gènere existents

en el seu àmbit d'actuació i mecanismes específics per a donar resposta a aquestes.

D'altra banda, dins de les estructures de coordinació establides per al nou període està

previst participar en les xarxes temàtiques existents, entre les quals es troba la Xarxa de

Polítiques d'Igualtat entre Dones i Homes, que continuarà sent un instrument fonamental

d'assessorament permanent (en línia) encarregat de la formació i de dotar de documentació

metodològica els organismes de la xarxa.



Capacitat d'impacte





Valor 1






Valor 1

286

612.50. PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT I ADMINISTRACIÓ DE NÒMINES


La finalitat d’aquest programa és garantir una òptima gestió dels recursos públics de

la Generalitat, de manera que s’assegure el compliment dels objectius d’estabilitat i

sostenibilitat financera. Així mateix, el programa té entre les seues competències l’elaboració

de la nòmina de la Generalitat i el control de les despeses de personal, i funcions relatives a

la informació i, si és el cas, gestió i tramitació de tots aquells acords en matèria de sector

públic en què la normativa en vigor estableix un informe previ de la conselleria en matèria

d’hisenda.

En l’elaboració del pressupost, el programa s’encarrega de centralitzar i analitzar la

documentació corresponent a l’avantprojecte de llei de cada una de les seccions

pressupostàries i de les entitats que integren el sector públic.

B) Identificació d’objectius i actuacions en matèria d’igualtat d’oportunitats.

1. Identificació de l’articulat de les normes i plans. Objectius.

NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA D’ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN

MATÈRIA D’IGUALTAT

Llei 9/2003

Art. 4. Principis rectors de l’acció

administrativa

Avançar en la incorporació de la

perspectiva de gènere en

l’elaboració dels pressupostos de

la Generalitat.

2. Identificació de les actuacions previstes.

Avançar en la millora de la pressupostació amb perspectiva de gènere a través de la

col·laboració en l’elaboració de l’Informe d’impacte de gènere que acompanyarà el Projecte

de llei de pressupostos de la Generalitat, en el si de la Comissió de l’Informe d’Impacte de

Gènere en els Pressupostos de la Generalitat i en les funcions establides en el decret de

creació de l’esmentada comissió (Decret 154/2014).

En aquest sentit, es tractarà de dotar d’una major homogeneïtat l’informe, quant a la

informació subministrada pels centres gestors, i aprofitar l’experiència dels informes

d’impacte previs per a millorar el contingut d’aquest, d’acord amb els acords que, respecte

287

d’això, es prenguen en la Comissió d’Impacte de Gènere, a fi que els pressupostos siguen un

element actiu en la consecució de l’objectiu d’igualtat entre dones i homes.

C) Anàlisi de l’impacte de gènere.


La integració de la perspectiva de gènere en els pressupostos de la Generalitat tingué

la seua plasmació directa amb l’elaboració del primer informe d’impacte de gènere en els

pressupostos de 2015, en què es realitzà una anàlisi de l’impacte de gènere en el sistema

econòmic de la Comunitat Valenciana, del personal de la Generalitat i la seua formació, així

com l’anàlisi de determinats programes de despesa.

Durant l’exercici 2015 es realitzaren actuacions, dins de la Comissió de l’Informe

d’Impacte de Gènere en els Pressupostos de la Generalitat, per a la implantació definitiva de

l’informe amb la inclusió d’una anàlisi dels programes pressupostaris sota la perspectiva de

gènere, de manera que l’informe puga oferir una visió més àmplia de les actuacions de la

Generalitat en l’avanç en els objectius d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

D’aquesta manera, s’ha realitzat una distinció entre els programes pressupostaris, i s’han

identificat els programes que són susceptibles de produir un impacte de gènere, en funció de

l’existència de mandats normatius i programàtics explícits en aquests àmbits. Entre els

programes identificats figura el programa 612.50, “Pressupostos de la Generalitat i

administració de nòmines”, ja que, entre les seues competències, es troba l’elaboració de la

documentació que integra el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, entre la qual

es troba l’informe d’impacte de gènere, així com les funcions que li corresponen dins de la

composició de la Comissió de l’Informe d’Impacte de Gènere.


El resultat que es pretén aconseguir a través de les actuacions previstes consisteix a

millorar l’Informe d’impacte de gènere, articulant un model d’informe que proporcione una

estructura i una generació de contingut unitària, així com millorar-ne la qualitat, de manera

que puga reflectir de forma clara i accessible, totes les actuacions que la Generalitat

desenvolupa en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, determinant la

contribució dels programes pressupostaris a l’avanç en els objectius d’igualtat de gènere en

la Generalitat.

288

D) Valoració de l’impacte de gènere.


Capacitat d’impacte



efectes les actuacions que posa en marxa el


Valor 3



En quina mesura l’àmbit en què actua el programa és


gènere?

Valor 3

PROGRAMA: 613.10. TRIBUTS DE LA GENERALITAT


D'acord amb la Fitxa Pressupostària FP4 “Memòria d'actuacions”, proposada per al

projecte de pressupost 2016, els objectius bàsics del programa pressupostari 613.10 “Tributs

de la Generalitat”, se centren en:

• Gestió dels tributs de la Generalitat, recaptació, inspecció i lluita contra el frau

• Disseny de la política tributària de la Generalitat, elaboració de projectes de normes

tributàries i de preus públics competència de la Generalitat

• Elaboració de previsions d'ingressos per tributs i preus públics i seguiment de la seua

execució

La matèria tributària, per la seua mateixa naturalesa, no suposa cap discriminació entre

contribuents per raó del seu gènere, encara que evidentment es pot incidir sobre això a

través de beneficis fiscals i inclús en l'aplicació de determinades taxes.



NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D'IGUALTAT


administrativa.

Continuar amb la incorporació de la

perspectiva de gènere en els ingressos

pressupostaris de la Generalitat, a través

de beneficis fiscals que contribuïsquen a

l'èxit de la igualtat entre dones i homes.

289


Per a l'exercici 2016, la Direcció General de Tributs i Joc té previst iniciar les

actuacions necessàries per a poder analitzar amb perspectiva de gènere les figures

impositives del sistema tributari sobre les quals té competència la Comunitat. Per a això és

necessari que la informació tributària subministrada per TIRANT puga ser desagregada per

gènere i figura tributària, així mateix es proposa sol·licitar a l'AEAT la informació

desagregada per sexe en les figures tributàries que allí es gestionen.



D'acord amb la normativa vigent i segons les previsions existents en l'elaboració de

l'avantprojecte de les lleis de mesures fiscals, s'identifiquen dues deduccions autonòmiques

aplicables en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que responen a

l'objectiu plantejat.

D'una banda, la deducció autonòmica per conciliació del treball amb la vida familiar

aplicable únicament a les mares treballadores. Així com, la deducció per quantitats

procedents d'ajudes públiques concedides per la Generalitat en el marc que disposa la Llei

6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de Protecció a la Maternitat.

Ambdues deduccions es regulen en l'article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre,

per la qual es regula el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i

restants tributs cedits.

Addicionalment, en l'àmbit de les taxes de la Generalitat, amb la mateixa orientació

de gènere i com a mesura transversal per a facilitar la seua integració social, en

l'avantprojecte de Llei de Mesures, a iniciativa de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques

Inclusives, s'amplia el catàleg d'exempcions per a les víctimes d'actes de violència sobre les

dones, succeïts en el territori de la Comunitat Valenciana.

Concretament, s'introdueix l'esmentada exempció a les taxes que a continuació

s'enumeren:

• Taxa per altres serveis administratius

• Taxa per altres serveis administratius en matèria educativa

• Taxa per ensenyaments de règim especial

• Taxa per serveis acadèmics d'ensenyaments artístics

• Taxa per serveis acadèmics universitaris

• Taxa per l'expedició del Carnet Jove

290

De la mateixa manera, s’introdueixen beneficis fiscals per a famílies sustentades per

un únic progenitor (generalment dones). Així, està prevista l’exempció del pagament de

taxes per a membres de famílies monoparentals de categoria especial i una bonificació del 50

per 100 per a membres de famílies monoparentals de categoria especial.

Concretament, s’introdueixen els esmentats beneficis fiscals a les taxes que

s’enumeren a continuació:

• Taxa per serveis administratius de l’Agència Valenciana de Turisme

• Taxa per altres serveis administratius

• Taxa per presentació a les proves avaluadores del Servei Específic d’Admissió

• Taxa per l’obtenció de la certificació acreditativa del Servei Específic d’Admissió

• Taxa per serveis de lectura, investigació, certificacions, còpies i reproducció de

documents i impresos en arxius, biblioteques i museus

• Taxa per serveis activitat acadèmica de nivell no universitari

• Taxa per altres serveis administratius en matèria educativa

• Taxa per ensenyances de règim especial

• Taxa per serveis acadèmics d’ensenyances artístiques

• Taxa per serveis acadèmics universitaris

• Taxa per l’expedició del Carnet Jove

• Taxa per la utilització de les instal·lacions del Complex Educatiu de Cheste

• Taxa per altres actuacions administratives en matèria de sanitat

• Taxes de l’Institut Politècnic Maritimopesquer

• Taxes del Centre de Serveis per a la Gestió de l’Aigua

• Taxa per utilització de refugis de muntanya

• Taxa per accés a les titulacions per al govern de les embarcacions de recreació i

expedició dels títols esportius

• Taxa per accés a les titulacions esportives subaquàtiques i expedició dels títols

esportius corresponents

• Taxa per accés a les titulacions per al govern de motos nàutiques i expedició del títol

corresponent

• Taxa per activitats de formació esportiva

• Taxa per serveis en matèria d’adopcions internacionals

291


La matèria tributària, per la seua naturalesa, no suposa cap discriminació entre

contribuents per raó de gènere.

No obstant això, per a reforçar la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i

homes es proposen iniciatives fiscals que incideixen en l’àmbit sociolaboral:

– Deduccions autonòmiques aplicables en l’IRPF:

L’estimació efectuada parteix de les últimes dades estadístiques oficials publicades

per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, segons arreplega la taula següent:

– Exempció de diverses taxes de la Generalitat per a les víctimes de violència sobre

la dona:

L’impacte econòmic que l’adopció de les esmentada exempció en les taxes indicades

suposa un menor ingrés per a l’Administració de 46.399,24 euros, segons les dades

facilitades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

– Beneficis fiscals famílies monoparentals:

L’impacte econòmic que l’adopció dels esmentats beneficis fiscals en les taxes

indicades suposa un menor ingrés per a l’Administració de 2.119.660,2 euros, segons les

dades facilitades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.








Valor 2



En quina mesura l’àmbit en què actua el



Valor 1

292

PROGRAMA: 121.70. Telecomunicacions i societat digital


Programa d'alfabetització digital. Desenrotllament de programes de formació per a la

millora de les competències digitals amb la finalitat de millorar la qualitat de vida, la inserció

laboral i afavorir la seua participació com a ciutadans en la Societat de la Digital.




MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol I. Educació per a la

igualtat.

Revisar des de la perspectiva de gènere

el contingut dels materials didàctics.

Potenciar iniciatives educatives i

culturals basades en la igualtat.


Actualització de continguts digitals, per a la formació online a través de la plataforma

de la Generalitat.



Almenys el 23% de la població de la Comunitat està en situació d'exclusió digital ja

que mai ha utilitzat un ordinador (INE, Eurostat, 2014), el 69% utilitza Internet una vegada

a la setmana i el 32% han comprat béns o servicis per Internet en els últims 12 mesos (INE,

Eurostat, 2014), valors ambdós inferiors a la mitjana espanyola i europea.

293


Es preveu que augment la capacitació per a l'ús TIC per part de la població, i la

igualtat en l'ús d'estes tecnologies.

Es preveu també que l'ús de les TIC afavorisca la igualtat de gènere en altres

aspectes socials i econòmics.







pressupostari?

Valor 1





gènere?

Valor 1

294

5.4. CONSELLERIA DE JUSTÍCIA, ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, REFORMES

DEMOCRÀTIQUES I LLIBERTATS PÚBLIQUES


141.10 Administració de Justícia

121.30. Formació i Estudis

121.40. Funció Pública

462.60 Processos Electorals i Consultes Populars

295



Aquest programa realitza i coordina les polítiques sectorials que són de la seua

competència. Les seues principals línies d’actuació són, entre altres:

• Programar i coordinar les activitats públiques del conseller/a.

• Elaboració dels informes per a assessorament de totes les unitats de la conselleria.

• Contractació administrativa i racionalització dels procediments interns.

• Gestió econòmica i pressupostària. Administració eficient dels crèdits pressupostaris.

• Coordinació i supervisió del compliment de la normativa en matèria de protecció de

dades de caràcter personal i en matèria de seguretat de la informació.

B) Identificació d’objectius en matèria d’igualtat d’oportunitats que s’apliquen.

1. Identificació de l’articulat de les normes i plans.

NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA D’ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D’IGUALTAT

Llei 9/2003 Art. 4. Principis rectors de l’acció

administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en l’àmbit

de la contractació.




contractació…)

Establir clàusules de preferència, en

l’adjudicació dels contractes

administratius, en cas d’empat entre

ofertes, per a empreses que acrediten

haver desenvolupat un pla d’actuació en

matèria d’igualtat d’oportunitats entre

homes i dones.

Llei 3/2007 Art. 14.11. Implantació d’un llenguatge

no sexista en l’àmbit administratiu.

Art. 15. Transversalitat del principi

d’igualtat de tracte entre dones i homes

que informa l’actuació de tots els

poders públics.

Introduir, amb caràcter general, en tots

els documents, convenis, ordres de

subvenció, normativa, estudis,

expedients de contractació i escrits en

general, que s’elaboren en aquesta

conselleria, la utilització d’un llenguatge

no sexista.

2. Identificació d’actuacions previstes.

Amb caràcter general, dins de les actuacions que realitzen els serveis centrals de la

Conselleria, es continuarà introduint la perspectiva de gènere en la normativa, així com la

296

utilització de llenguatge no sexista, especialment en els expedients de contractació

administrativa i bases reguladores que es proposen.



Aquesta conselleria ha inclòs habitualment, en tots els plecs de contractació, la

clàusula de preferència en el desempat a aquelles empreses que compten amb pla d’igualtat.

En totes les activitats dirigides a la població en general o a una població específica,

finançades amb aquest programa pressupostari, les persones dependents de la Conselleria

que intervenen utilitzen un llenguatge no sexista, si bé, atés el nostre àmbit competencial,

no hi ha una activitat concreta per a la seua promoció.


Sent aquest un programa pressupostari transversal, que dóna suport a la gestió de

contractes i tramitació de normativa a les diferents direccions generals adscrites a aquesta

conselleria, no és possible la quantificació de resultats, ja que els resultats sobre l’objectiu

general són indirectes.








Valor 1






Valor 0

297

PROGRAMA: 141.10 ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA


Aquest programa té com a objectius, entre altres, la formació del personal al servei

de l’Administració de Justícia a la Comunitat Valenciana i l’assistència jurídica gratuïta a

través de subvencions als col·legis d’advocats i procuradors; també s’encarrega del

desplegament de la Llei Orgànica del Poder judicial.




D’IGUALTAT

Llei 9/2003

Títol II. Capítol VI. De la violència

contra les dones.

Impulsar, en el marc de les actuacions

d’atenció integral a les víctimes, mesures

que promoguen la inserció sociolaboral de

les dones en situació de risc d’exclusió

social.

Proporcionar, a través de les oficines

d’atenció a les víctimes del delicte,

assistència psicològica i jurídica, gratuïta i

especialitzada a les dones víctimes de

qualsevol delicte o falta i, en especial, a

les víctimes de violència de gènere.

Afavorir, dins dels serveis d’atenció a

víctimes, l’accessibilitat a la informació a

les dones víctimes de violència de gènere,

amb especial insistència en les

immigrants i discapacitades.


Desenvolupament de l’Estatut de la Víctima del Delicte.

Racionalització de les oficines d’atenció a les víctimes del delicte, a fi de poder

prestar-les una atenció multidisciplinària.

298

Des de l’Oficina de Recursos Humans, actuació immediata quant a la reubicació del

lloc de treball de les funcionàries víctimes de violència genere a través de comissions de

servei.



L’accés als llocs de treball, ja siga a través de processos selectius per al cas dels

titulars o de borses de treball per als interins, es realitza en igualtat d’oportunitats.

L’accés a la formació es realitza també en igualtat d’oportunitats, a través de la formació

especialitzada impartida per l’IVAP.


Els oferits a través de la formació impartida per l’IVAP








Valor 2






Valor 2

PROGRAMA: 121.30. FORMACIÓ I ESTUDIS


El seu objectiu és aconseguir la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes

que desenvolupen la seua activitat laboral en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.

Formar i sensibilitzar el personal empleat públic en tan decisiu àmbit, el qual és

imprescindible per al millorament cívic i ètic de la societat.

299





Llei 9/2003

Títol III. Igualtat i Administració pública

Art. 44. Igualtat en els processos de

formació i promoció i promoció de llocs

de treball.

Art. 48. El llenguatge no sexista en els

escrits administratius.

Introduir la perspectiva de gènere en

l’estructura organitzativa dels poders

públics. Sensibilitzar i capacitar el

personal polític i tècnic de la

incorporació del principi d’igualtat.


La previsió de cursos de formació relacionats amb polítiques d’igualtat en l’àmbit

laboral de l’Administració pública valenciana és la següent:

– De bat a bat (igualtat de gènere)

– El principi d’igualtat per raó de sexe en la normativa laboral

– Polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a la Comunitat Valenciana

– Salut, gènere i violència

– Violència de gènere

– La imatge de la dona en els mitjans de comunicació

– Taller: les cares de la desigualtat

– Avaluació i intervenció psicosocial en violència de gènere

– Comunicació i llenguatge no sexista

– La igualtat d’oportunitats com a estratègia d’actuació en les administracions

públiques

– L’atenció integral a les dones víctimes de violència a la Comunitat Valenciana.

– Violència domèstica i de gènere. Perspectiva judicial.

A més d’aquests cursos presencials i en línia, l’IVAP compta amb el curs autoformatiu

“Sensibilització en igualtat d’oportunitats”, que pot realitzar-se les 24 hores del dia els 365

dies de l’any, a fi de garantir una formació bàsica en aquesta matèria.



Informe de l’impacte de gènere en la formació any 2014

Dades del Pla de Formació del Personal al Servei de la Generalitat i Justícia

300

Personal format per sexes

PLA DE FORMACIÓ 2014 - IVAP

Homes 4.097

Dones 8.343

Total 12.781

Personal format per província

PLA DE FORMACIÓ 2014 – IVAP per províncies

Castelló València Alacant Províncies

Homes 287 3.421 389 4.097

Dones 775 6.986 923 8.343

Total 1.062 10.407 1.312 12.781

Personal format per grup de classificació professional i sexe

PLA DE FORMACIÓ 2014 – IVAP (Per grups de

classificació professional)

HOMES DONES TOTAL

A1 1.073 1.527 2.600

A2 879 1.582 2.461

C1 1.038 2.606 3.644

C2 742 2.266 3.008

APF 281 787 1.068

Total 4.013 8.768 12.781

Anàlisi de les dades pel tipus de formació, contínua o especialitzada

Dades de formació contínua

Formació contínua: cursos, tallers, seminaris, jornades i conferències dirigides al

personal de l’Administració de la Generalitat, dividit en grups i ordenats per àrees de

formació.

301

Personal format per grups de classificació professional i sexe

PLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA 2014 – IVAP (Per

grups de classificació professional)

HOMES DONES TOTAL

A1 945 1.359 2.304

A2 698 1.247 1.945

C1 732 1.734 2466

C2 652 1.969 2.621

APF 271 747 1.018

Total 3.298 7.056 10.354

Dades de formació especialitzada

Formació especialitzada: dirigida al personal empleat públic de la Generalitat. Està

relacionada amb l’activitat i el lloc de treball que es desenvolupa en l’Administració pública.

Atén les necessitats de formació de les conselleries i organismes que en depenguen, així com

la dirigida a col·lectius específics

Formats per grups de classificació i sexe

PLA DE FORMACIÓ ESPECIALITZADA 2014 – IVAP

(Per grups de classificació professional)

HOMES DONES TOTAL A1 128 168 296 A2 181 335 516 C1 306 872 1.178 C2 90 297 387 APF 10 40 50

Total 715 1.712 2.427

302


Pla de formació de l’IVAP 2015 * a data 28 de setembre de 2015

Demanda de cursos en social i igualtat: 859 peticions

Castelló Valencia Alacant TOTAL H M TOTAL

1487 - Conciliació de La Vida Personal, Familiar I Laboral 40 40 32 112 17 95 112

1242 - Polítiques d'Igualtat d'Oportunitats Entre dones ihòmens En La Comunitat Valenciana

22 43 26 91 20 71 91

1130 - Taller: Les Cares de La Desigualtat 13 49 27 89 19 70 89

533 - D'Igual…A Igual (Igualtat de Gènere) 0 54 25 79 15 64 79

1488 - Organització del Treball, Racionalització d'Horaris I Úsdel Temps

0 79 0 79 18 61 79

611 - Comunicació I Llenguatge No Sexista 0 51 0 51 21 30 51

1453 - La Imatge de La Dona En Els Mitjans de comunicació 0 50 0 50 5 45 50

426 - Violència de Gènere 0 45 0 45 13 32 45

722 - La Igualtat d'Oportunitats Com a Estratègia d'ActuacióEn Les Administracions Publiques

0 44 0 44 11 33 44

1452 - L'Atenció Integral a Les Dones Víctimes de ViolènciaEn La Comunitat Valenciana

0 42 0 42 9 33 42

1450 - Prestacions Socials de Les Diferents Administracions 0 0 42 42 9 33 42

1449 - Avaluació I Intervenció Psicosocial En Violència deGènere

0 37 0 37 5 32 37

1473 - Elaboració d'Informes d'Impacte de Gènere 0 26 0 26 3 23 26

1448 - Organització del Treball, Racionalització d'Horaris I Úsdel Temps

0 0 12 12 1 11 12

TOTAL 75 560 164 799 166 633 799

Núm. Peticions - Cursos Presencials2015

Internet TOTAL H M TOTAL

550 - Llenguatge de Gènere En L'AdministracióPública

60 60 12 48 60

TOTAL 60 60 12 48 60

Núm. Peticions - Cursos Internet2014

303

Personal format en social i igualtat: 365

Personal Format - 2015 H M Total

1130 - Taller: Les Cares de La Desigualtat 7 35 42

1242 - Polítiques d'Igualtat d'Oportunitats Entre dones i hòmens EnLa Comunitat Valenciana

10 37 47

1449 - Avaluació I Intervenció Psicosocial En Violència de Gènere 3 17 20

1450 - Prestacions Socials de Les Diferents Administracions 5 15 20

1452 - L'Atenció Integral a Les Dones Víctimes de Violència En LaComunitat Valenciana

1 18 19

1453 - La Imatge de La Dona En Els Mitjans de comunicació 1 18 19

1487 - Conciliació de La Vida Personal, Familiar I Laboral 8 51 59

1488 - Organització del Treball, Racionalització d'Horaris I Ús delTemps

4 16 20

426 - Violència de Gènere 5 15 20

533 - D'Igual…A Igual (Igualtat de Gènere) 5 27 32

550 - Llenguatge de Gènere En L'Administració Pública 6 24 30

611 - Comunicació I Llenguatge No Sexista 8 11 19

722 - La Igualtat d'Oportunitats Com a Estratègia d'Actuació En LesAdministracions Publiques

2 16 18

Total 65 300 365

Personal format – 2015 Internet

973 - Sensibilització En Igualtat de Oportunitats

(curs autoformatiu) obert les 24 hores del dia els 365 dies del'any

Resum 421

H 109

D 312

Resum 421

421



Capacitat d’Impacte Sobre quin nombre de persones despleguen



Valor 3






Valor 2

304

PROGRAMA: 121.40. FUNCIÓ PÚBLICA


Aquest programa té com a finalitat la reestructuració i reordenació del personal

empleat públic utilitzant criteris de racionalització en l’organització administrativa a través de

processos selectius que garantisquen l’accés a l’ocupació pública dels col·lectius amb

diversitat funcional en condicions d’igualtat.

També a través d’aquest programa es preveu la conciliació de la vida professional,

personal i laboral del personal de la Generalitat junt amb l’optimització dels recursos.




D’IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol III. Igualtat i Administració pública


l’estructura organitzativa dels poders públics.

Sensibilitzar i capacitar el personal polític i

tècnic de la incorporació del principi d’igualtat.


Entre els “Objectius bàsics” (fitxa FP4), es troba el següent:

5.1. Facilitar la conciliació de la vida professional, personal i laboral del personal de la

GVA, junt amb l’optimització de recursos.

Entre les “Principals línies d’actuació per a aconseguir l’objectiu” (fitxa FP4), es troba

la següent:

5.1.1. Posada en marxa del sistema de treball a domicili per al personal de

l’Administració GVA (teletreball)

Així mateix, entre els “Objectius bàsics”(fitxa FP4), també es troba el següent:

1.2 Establiment d'un marc jurídic més coincident amb l'Administració Pública actual.

305



1.1.1. Resultat dels programes pilot sobre el treball des del domicili (teletreball) en

anys anteriors:

El Programa Experimental en matèria de treball des de domicili en l'àmbit de

l'Administració de la Generalitat es va posar en funcionament mitjançant una resolució de la

llavors Direcció General d'Administració Autonòmica, de data 3 de desembre de 2010.

Iniciada al gener de 2011, va tindre quatre successives pròrrogues que van finalitzar al gener

de 2014, quan es va proposar la regulació del treball des del domicili mitjançant un decret

del Consell.

El dit esborrany de reglament no es va arribar a publicar, però està previst reprendre

la negociació de la proposta en el pròxim exercici.

En el període 2012-2014 van participar nou persones, de les quals 4 eren homes i

cinc dones.

1.1.2. Hi ha un expedient complet sobretot el programa experimental, on consten els

informes de resultats de cada un dels períodes, l'inicial, amb tres persones, i les successives

pròrrogues, que van finalitzar amb quinze participants. El dit expedient i informes es

custodien per la Direcció General de Funció Pública.

1.1.3. Descripció dels obstacles socials de caràcter general que pogueren tindre

incidència sobre els nivells de participació de dones i homes en relació amb els resultats del

programa pressupostari.

No pot imputar-se al programa que interpose obstacles en matèria d'igualtat de

gènere, perquè el sistema d'accés al programa de treball des del domicili o teletreball és

igual per a totes les persones empleades públiques de l'Administració de la Generalitat,

sense que existisca caire de gènere. Eventualment, se seleccionarà el personal participant

per mitjà d'un barem comú a tot el personal.

1.2.1 Resultat de l'I Pla d'Igualtat per al Personal al servici de l'Administració de la

Generalitat: L'I Pla va acabar la seua vigència a finals de 2014, sent valorada positivament la

seua execució per la major part dels sindicats i per la part de l'Administració del Conselll.

306

1.1.2. Hi ha un expedient complet sobre l'I Pla, on consten els informes de resultats

de cada un dels períodes. El dit expedient i informes es custodien per la Direcció General de

Funció Pública.

1.1.3. Descripció dels obstacles socials de caràcter general que pogueren tindre

incidència sobre els nivells de participació de dones i homens en relació amb els resultats del

programa pressupostari.

El II Pla d'Igualtat és un instrument d'ordenació de caràcter intern que comprén

mesures normatives, de gestió i organitzatives. En la mesura que va dirigit exclusivament al

personal públic, no tenen importància els obstacles socials de caràcter general.


2.1. Reglament de Teletreball. Els resultats que s'obtindran com a conseqüència de la

implementació de les actuacions previstes en el programa pressupostari relatiu al treball des

del domicili són prou indeterminats, perquè el programa experimental, encara que valorat

positivament, des del punt de vista quantitatiu va tindre un impacte molt limitat.

Per això, es proposa la introducció d'indicadors que permeten conéixer el grau de

compliment dels objectius d'igualtat d'oportunitats en la regulació del futur reglament de

teletreball: informació periòdica de les diferents subsecretàries -que gestionaran el

programa- a la Direcció General de la Funció Pública sobre les persones participants,

desagregades per sexe, així com informació estadístiques de les situacions personals i

familiars relatives a la conciliació que s'al·leguen per a instar la participació en el programa.

2.2 II Pla d'Igualtat. Els resultats que s'obtindran com a conseqüència de la

implementació de les actuacions previstes en el programa pressupostari relatiu al II Pla

d'Igualtat dependran de les mesures que finalment es negocien i aproven, perquè l'I Pla va

tindre una limitació en quant que es va buscar que el seu impacte sobre el pressupost fora

zero, cosa que no es pot assegurar del resultat del II Pla.

L'I Pla contenia la previsió d'indicadors que permeten conéixer el grau de compliment

dels objectius d'igualtat d'oportunitats en la implementació de les mesures que contenia el

pla. Igualment hauria de fer el II Pla, de forma coherent amb la normativa que els regula.

Dites indicadores, a més inclouen la generació de molta informació estadística desagregada.

307


CRITERI QUALIFICACIÓ Capacitat d’impacte




pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 2

En relació amb la capacitat d’impacte, es té que al període de programa pilot el

nombre de persones que participaren s’incrementà des de les tres inicials a les 15 que ho

feren en el període de l’última pròrroga (2013-2014).

Amb la futura posada en marxa, se suposa un creixement exponencial que, no

obstant això, és difícil de preveure amb les dades disponibles. El decret preveu que els

centres directius, una vegada analitzades les funcions i tasques dels llocs de treball que

tenen adscrits, podran preveure la implantació del teletreball que, a més, sempre és

voluntari.

Per altra banda, respecte a la rellevància funcional, el treball des del domicili permet

conciliar millor les obligacions familiars i personals amb les obligacions dels participants amb

l’Administració de la Generalitat. En la mesura que el programa és accessible per a ambdós

gèneres per igual, s’incrementa i potencia la possibilitat d’involucrar els homes participants

en tasques d’atenció de majors i criatures, tasques tradicionalment assignades al rol del

gènere femení.

308

PROGRAMA: 462.60 PROCESSOS ELECTORALS I CONSULTES POPULARS


Contingut

Preparació i gestió dels processos electorals autonòmics i de les entitats locals

menors de la Comunitat Valenciana i exercir la gestió de les competències atribuïdes a la

Generalitat en matèria de consultes populars i electorals, tot això en el marc de la Llei

Orgànica del Règim Electoral General i la Llei Electoral Valenciana 1/1987, de 31 de març, de

la Generalitat.

Finalitats que es persegueixen

La gestió dels processos electorals a la comunitat Valenciana, així com les consultes

populars.





Llei 9/2003 Art. 11. Espais electorals.

Art. 12. Subvencions electorals.

Afavorir la presència de dones en les

candidatures presentades a les Corts

pels partits polítics i agrupacions

electorals.

Disposició de temps gratuït en els

mitjans de comunicació d’aquelles

candidatures amb presència equilibrada

de dones i homes.

Increment de 10 per cent de les

subvencions electorals per als escons

obtinguts per dones.


Si bé els objectius específics en matèria d’igualtat i participació política s’arrepleguen

en els articles 11 i 12 de la Llei 9/2003, la disposició transitòria segona d’aquesta mateixa

Llei 9/2003 estableix que aquests objectius “tindran eficàcia a partir del moment en què,

309

d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia, es produïsca la modificació de la Llei

Electoral Valenciana”.

Pel que fa als articles 11 i 12, des de la Direcció General de Reformes Democràtiques,

es té prevista la posada en marxa d’un Observatori de Processos Electorals i Consultes

Populars amb la finalitat de crear, a través de grups de treball integrats per experts, un espai

de debat i investigació en matèria electoral, on entre altres temes es tracte el tema de la

participació equilibrada de dones i homes en les candidatures electorals i en la presa de

decisions.

El fi d’aquest observatori serà, entre altres, elaborar una proposta d’estudi per a una

possible reforma de la Llei Electoral Valenciana.

D’altra banda, en aquest mateix programa hi ha la línia de subvenció T7400000,

“Subvenció partits polítics”, destinada a atendre despeses de funcionament dels partits

polítics, federacions, coalicions i agrupacions d’electors amb representació en les Corts. El

repartiment de la dita subvenció està determinat per la Llei Orgànica 3/2007, de finançament

de partits polítics.



La Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes,

en els seus articles 11 i 12, estableix unes mesures a fi de garantir que la participació política

de les dones aconseguisca a la Comunitat, de manera gradual, la igualtat real.

L’efectivitat d’aquestes mesures quedaren condicionades, mitjançant la seua

disposició transitòria segona, a la prèvia modificació de la Llei 1/1987, de 31 de març,

Electoral Valenciana.

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes,

en la disposició addicional segona, modifica la Llei Orgànica 5/1985, de Règim Electoral

General, i afegeix l’article 44 bis, en el qual estableix que:

“Les candidatures que es presenten per a les eleccions ………………………..i membres de

les assemblees legislatives de les comunitats autònomes hauran de tindre una composició

equilibrada de dones i homes, de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada

un dels sexes suposen com a mínim el quaranta per cent. Quan el nombre de llocs a cobrir

siga inferior a cinc, la proporció de dones i homes serà tan pròxima com siga possible a

l’equilibri numèric.

310

En les eleccions de membres de les assemblees legislatives de les comunitats

autònomes, les lleis reguladores dels seus respectius règims electorals podran establir

mesures que afavorisquen una major presència de dones en les candidatures que es

presenten a les eleccions de les esmentades assemblees legislatives.”

Atés que la Llei Electoral Valenciana no ha sigut objecte de cap modificació és

aplicable la regla de paritat establida en la Llei Orgànica Electoral.


Queden supeditats al resultat final del treball previst a realitzar per l’Observatori de

Processos Electorals i Consultes Populars, i a la possible modificació de la Llei Electoral

Valenciana.








Valor 2



En quina mesura l’àmbit en què actua el programa

és considerat com a palanca de canvi en igualtat de

gènere?

Valor 2

311

5.5. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORTS

421.30 Ordenació Educativa

421.50 Avaluació, Innovació i Qualitat Educativa

422.20 Ensenyança Primària

422.30 Ensenyança Secundària

422.40 Formació Professional i Ensenyances de règim especial

422.70 Consell Escolar de la Comunitat Valenciana

422.80 Institut Superior Ensenyances Artístiques C.V.

453.40 Arts Plàstiques i Escèniques

454.10 Promoció Cultural

457.10 Foment de l'Activitat Esportiva

312

PROGRAMA: 421.30 ORDENACIÓ EDUCATIVA


El programa 421.30 està vinculat a les funcions atribuïdes pel Decret 155/2015, de

18 de setembre, del Consell, a través de cinc serveis de la Direcció General de Política

Educativa: Servei de Planificació Educativa (art. 9.2), Servei d’Ordenació Acadèmica (art.

9.3) i Servei d’Educació Plurilingüe (art. 9.4).

Entre les funcions del Servei d’Ordenació Acadèmica estan:

a) Proposar l’ordenació acadèmica de l’Educació Infantil, l’Educació Primària,

l’Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, l’educació especial, l’educació a distància i

l’educació de persones adultes.

b) Elaborar els currículums oficials corresponents a les ensenyances indicades

en l’apartat anterior, així com l’establiment de criteris i orientacions per a la seua impartició

en centres docents, i fomentar la seua autonomia pedagògica.

En general, la Direcció General de Política Educativa, segons l’article 7.1, té entre les

seues funcions el foment de l’educació en igualtat, cosa que es té en compte en totes les

actuacions que es realitzen.



NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA

D’ACTUACIÓ

OBJECTIUS ESPECÍFICS EN


Llei 9/2003

Títol II. Capítol I. Educació

per a la igualtat.



Formar en coeducació el professorat

de tots els nivells, etapes, cicles i

graus del sistema educatiu.

Prestar atenció específica als

col·lectius de xiquetes i dones que es

troben en situació de major

vulnerabilitat, per patir una doble

discriminació, per la seua condició de

discapacitat, minories ètiques,

migratòries…

313


En l’elaboració dels currículums vigents s’ha plantejat com a element transversal i,

per tant, present en els elements curriculars (continguts, criteris d’avaluació i indicadors

d’èxit) el foment de la igualtat entre homes i dones i la prevenció de situacions que puguen

ser constitutives de violència de gènere. En conseqüència, en aplicació del currículum que es

fa en l’aula també estan presents aquests elements.

En els últims dos cursos acadèmics s’ha publicat el Decret 108/2014, de 4 de juliol,

del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació

Primària a la Comunitat Valenciana, i el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual

s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària

Obligatòria i el Batxillerat a la Comunitat Valenciana.



L’aplicació del currículum afecta tot l’alumnat i el professorat de cada etapa

educativa. A més, a l’hora de dissenyar propostes concretes d’actuació es tenen en compte

variables, com ara la totalitat de l’alumnat per nivell educatiu, el professorat per nivell,

l’abandó educatiu primerenc, la taxa bruta de graduats en ESO, entre altres.


No es preveu cap incidència negativa per a allò que es refereix a l’impacte de gènere.





Nombre de persones afectades per les actuacions que

posa en marxa el programa pressupostari.

Valor 2





gènere?

Valor 1

314

PROGRAMA: 421.50 AVALUACIÓ, INNOVACIÓ I QUALITAT EDUCATIVA


El programa 421.50 està vinculat a les funcions atribuïdes pel Decret 155/2015, de

18 de setembre, del Consell, a dos dels cinc serveis de la Direcció General de Política

Educativa: Servei d’Avaluació i Estudis (art. 8.02) i Servei d’Innovació i Qualitat (art. 8.3).

Entre les funcions del Servei d’Innovació i Qualitat està la de promoure, dissenyar,

implementar i coordinar accions que propicien la millora del clima escolar i la convivència en

els centres educatius.





Llei 9/2003

Titule II. Capítol I. Educació per a

la igualtat



Formar en coeducació el

professorat de tots els nivells,

etapes, cicles i graus del sistema

educatiu.


col·lectius de xiquetes i dones

que es troben en situació de

major vulnerabilitat, per patir una

doble discriminació, per la seua

condició de discapacitat, minories

ètniques, migratòries…


2.1. Convocatòria de concurs públic d’assignacions per a la realització de projectes

d’investigació i d’innovació educativa sobre el desenvolupament del currículum durant el curs

acadèmic 2015-2016.

315

2.2. Convocatòria de beques per a la realització de cursos d’anglés a Irlanda i el

Regne Unit durant el segon semestre de 2015.

2.3. Elaboració, aplicació i anàlisi de proves d’avaluació de l’alumnat.

2.4. Foment de la participació social de les AMPA en l’educació.

2.5. Promoció d’accions per al desenvolupament curricular de temes transversals i

educació en valors.

2.6. Impuls i desenvolupament d’investigacions, estudis i actuacions per a la millora

de la qualitat educativa.

2.7. Organització de jornades d’innovació i qualitat per a docents.

2.8. Jornades de foment de participació social dels estudiants i de les mares i pares

d’alumnes.

2.9. Cooperació amb altres administracions, institucions i organitzacions en matèria

d’avaluació i gestió de la qualitat.

2.10. Promoció d’accions per a evitar l’abandó escolar i reduir les taxes de fracàs

escolar.

2.11. Foment de la dimensió europea de l’educació entre els estudiants valencians.

2.12. Promoció de l’educació intercultural i l’atenció a l’alumnat immigrant.

2.13. Promoció dels plans d’atenció a la diversitat de l’alumnat, programes de

compensació i mesures d’atenció a la diversitat.



D’ara en avant en les activitats del capítol 421.50 es tenen en compte variables com

la totalitat de l’alumnat per nivell educatiu, el professorat per nivell, l’abandó educatiu, la

taxa bruta de graduats en ESO, entre altres, observant les dades també amb distinció de

gènere amb la finalitat d’elaborar estadística oficial i també remetre la que ens reclamen en

l’àmbit ministerial.

316


No es preveu cap incidència negativa pel que es refereix a impacte de gènere. Més

aviat al contrari, en la convocatòria concurs públic d’assignacions per a la realització de

projectes d’investigació i d’innovació educativa abans anomenat (ja publicat com a Ordre

11/2015, de 28 de setembre, DOCV 01/10/2015) apareix com un objectiu “promoure accions

educatives innovadores que fomenten la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència

de gènere”. Com a possibles continguts dels projectes, s’anomena “la coeducació, l’educació

per a la igualtat i la prevenció de la violència de gènere”. Com a criteri de valoració del

projecte, es dóna un punt (sobre 10, com a màxim) a “Foment de la participació de l’alumnat

per a potenciar actituds i comportaments prosocials que eviten qualsevol classe de

discriminació o violència”.








Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 422.20 ENSENYANÇA PRIMÀRIA


1. L’escolarització de l’alumnat de les etapes d’Educació Infantil i d’Educació Primària

i la formació de persones adultes.

2. La qualitat del servei que presta el sistema educatiu


Les actuacions d’aquest programa per a avançar cap a la igualtat efectiva d’homes i

dones a la Comunitat Valenciana giren entorn de dos eixos principals, d’una banda el servei

de menjador que es presta en els centres docents no universitaris, i d’una altra, la concessió

d’ajudes a l’escolarització de l’alumnat de 0 a 3 anys mitjançant l’anomenat bo infantil.

317

Per al curs escolar 2015-16 està prevista la implantació d’un projecte experimental

d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys en determinats centres públics d’Educació

Infantil i Primària dependents de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, així

com iniciar la consolidació d’aquest projecte

Els objectius d’aquestes actuacions són facilitar l’accés a l’educació i establir mesures

que afavorisquen la conciliació de la vida laboral i familiar, facilitant així la incorporació

d’homes i dones al món del treball en igualtat de condicions.




Llei 9/2003 Títol II. Capítol I. Educació per a la igualtat. Potenciar iniciatives educatives i



col·lectius de xiquetes i dones que es

troben en situació de major

vulnerabilitat, per patir una doble


discapacitat, minories ètniques,

migratòries…

Incorporar la perspectiva de gènere

en l’oferta formativa de les persones

adultes.


– Ajudes assistencials de menjador escolar en centres d’Educació Infantil i Primària i

educació especial.

– Ajudes d’escolarització en escoles infantils municipals i centres d’Educació Infantil

de titularitat privada autoritzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

(bo infantil).

– Implantació d’un projecte experimental d’incorporació del nivell educatiu de 2 a 3

anys en determinats centres públics d’Educació Infantil i Primària dependents de la

Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

318



Famílies-alumnat que percep les ajudes de servei de menjador escolar 83.971

Famílies-alumnat que percep les ajudes de bo infantil 35.239


Famílies-alumnat que percep les ajudes de servei de menjador escolar 87.699

Famílies-alumnat que percep les ajudes de bo infantil 36.193

Famílies-alumnat escolaritzat en aules del projecte experimental d’incorporació del

nivell educatiu de 2 a 3 anys 4.230












gènere?

Valor 3

PROGRAMA: 422.30 ENSENYANÇA SECUNDÀRIA


1. L’escolarització de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i

Formació Professional en centres de titularitat de la Generalitat, en centres privats concertats

i en centres acollits al règim de conveni, així com l’escolarització en centres de titularitat de

la Generalitat de l’alumnat d’ensenyances de règim especial.

2. La qualitat del servei que presta el sistema educatiu.


Les actuacions d’aquest programa per a avançar cap a la igualtat efectiva d’homes i

dones a la Comunitat Valenciana giren entorn d’escometre la dotació del servei de menjador

que es presta en els centres docents no universitaris.

319

Els objectius d’aquestes actuacions són facilitar l’accés a l’educació i establir mesures

que afavorisquen la conciliació de la vida laboral i familiar, facilitant així la incorporació

d’homes i dones al món del treball en igualtat de condicions.

1.- Identificació de l’articulat de les normes i plans. Objectius.


D’IGUALTAT


igualtat.

-Potenciar iniciatives educatives i culturals

basades en la igualtat.

-Prestar atenció específica als col·lectius de

xiquetes i dones que es troben en situació

de major vulnerabilitat, per patir una doble


discapacitat, minories ètniques,

migratòries…

-Incorporar, en els processos d’orientació, la

perspectiva coeducativa.

-Incorporar la perspectiva de gènere en

l’oferta formativa de les persones adultes.

2.- Identificació d’actuacions previstes.

– Ajudes assistencials de menjador escolar en centres d’Educació Secundària

Obligatòria



Famílies-alumnat que percep les ajudes de servei de menjador escolar 3.490.


Famílies-alumnat que percep les ajudes de servei de menjador escolar 4.220.












gènere?

Valor 3

320

PROGRAMA: 422.40 FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYANCES DE RÈGIM

ESPECIAL


La Direcció General de Formació Professional i Ensenyances de Règim Especial,

segons el Decret 103/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura

orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, assumeix les funcions

en matèria de formació professional en tots els seus àmbits, així com les ensenyances de

règim especial, a excepció de les ensenyances artístiques superiors i els ensenyaments

d’idiomes.




D’IGUALTAT


igualtat.

Potenciar iniciatives educatives i culturals

basades en la igualtat.

Revisar, des de la perspectiva de gènere,

el contingut dels materials didàctics.

Incorporar, en els processos d’orientació,

la perspectiva coeducativa.

Prestar atenció específica als col·lectius de

xiquetes i dones que es troben en situació

de major vulnerabilitat, per patir una

doble discriminació, per la seua condició

de discapacitat, minories ètniques,

migratòries…


En la FP7 es disposa d’una línia específica (S7416000) denominada: “Beques per a

millorar la inserció professional de les dones”, amb un import total de 60.000 €, i la finalitat

de la qual és la de “Fomentar la igualtat real entre homes i dones afavorint l’increment de la

matrícula de dones en cicles d’elevada inserció professional i escassa presència femenina”,

com per exemple cicles formatius de grau mitjà i grau superior de Formació Professional

inicial de les famílies professionals d’Electricitat i Electrònica, Energia i Aigua, Fabricació

Mecànica i d’Instal·lació i Manteniment, que es tracta de cicles que han experimentat una

progressiva disminució d’alumnat en els últims anys i, no obstant això, tenen una elevada

inserció professional. Els dits cicles tenen una molt escassa presència femenina.

321

És el sisé any consecutiu que es realitza. És una subvenció d’una quantitat màxima

de 700 € i mínima de 400 € per alumna que complisca els requisits d’estar matriculada en

un d’aquests cicles formatius de poca presència femenina i bona inserció professional.



Les dades actuals de matrícula en centres públics i privats concertats en cicles

formatius per família professional i desglossat per sexes és la següent:

Família FP % homes % dones

TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES 97,41 2,59

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA 95,70 4,30

ENERGIA I AIGUA 94,02 5,98

FABRICACIÓ MECÀNICA 93,32 6,68

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT 92,42 7,58

MARITIMOPESQUERA 92,01 7,99

FUSTA, MOBLE I SURO 89,76 10,24

INFORMÀTICA I COMUNICACIONS 86,60 13,40

AGRÀRIA 82,09 17,91

ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES 80,79 19,21

VIDRE I CERÀMICA 80,43 19,57

EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL 74,59 25,41

IMATGE I SO 68,06 31,94

ARTS GRÀFIQUES 57,62 42,38

SEGURETAT I MEDI AMBIENT 56,74 43,26

ARTS I ARTESANIES 56,31 43,69

HOSTALERIA I TURISME 51,99 48,01

COMERÇ I MÀRQUETING 48,47 51,53

QUÍMICA 46,25 53,75

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES 45,28 54,72

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 40,33 59,67

SANITAT 27,14 72,86

TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL 26,25 73,75

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT 13,35 86,65

IMATGE PERSONAL 8,84 91,16

Total Resultat 55,89 44,11

322

De l’anàlisi d’aquestes dades cal destacar que:

1) en còmput global el percentatge d’alumnes que cursen FP és semblant

(55,89% homes; 44,11% dones)

no és així quan descendim a determinades famílies professionals com per exemple:

- Transport i manteniment de vehicles (97,41% homes; 2,59% dones)

- Energia i aigua (94,02% homes; 5,98% dones)

- Electricitat-electrònica (95,70% homes; 4,30% dones)

- Fabricació mecànica (93,32 % homes; 6,68% dones)

- Instal·lació i manteniment (92,42% homes; 7,58 % dones)

- Maritimopesquera (92,01% homes; 7,99% dones)

en les quals el percentatge de dones que el cursen no arriba al 10%.


Portem 5 anys i hem aconseguit que una mitjana de 100 alumnes per convocatòria

estudie cicles dels indicats abans, amb poca presència femenina.

No obstant això hem de destacar l’alt abandó dels estudis d’aquestes dones.





Sobre quin nombre de persones

despleguen els seus efectes les

actuacions que posa en marxa el


Valor 2




programa és considerat com a palanca

de canvi en igualtat de gènere?

Valor 3

PROGRAMA 422.70. CONSELL ESCOLAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Contingut i finalitat

A partir del marc legislatiu establit, el contingut i la finalitat del Consell Escolar és

possibilitar, facilitar i potenciar les funcions consultives i de participació efectiva de tots els

323

sectors socials afectats en la programació general de l’ensenyança en l’àmbit de la CV a

través del CECV, consells escolars territorials i municipals.

Informació relacionada amb l’impacte de genere en l’àmbit d’actuació

Quant a la informació relacionada amb l’impacte de gènere en l’àmbit d’actuació,

diferenciem entre les dades de l’alumnat matriculat, del professorat que imparteix, de

l’abandó escolar i de la taxa de graduats en ESO.

Dades de l’alumnat matriculat en centres de règim general i sistema estranger. Dades curs

escolar 2014/15. Estadística d’inici del curs. Matrícula

Centres de Règim General Homes Dones Total

Infantil 94.367 88.099 182.466

Primària 157.439 149.114 306.553

ESO 95.955 92.207 188.162

PQPI 3.605 1.798 5.403

FPB 3.748 1.655 5.403

CFGM 24.408 18.593 43.001

CFGS 21.293 20.033 41.326

Batxillerat 26.258 31.016 57.274

Educació Esp 1.850 1.219 3.069

Sistema estranger Homes Dones Total

Infantil 1.874 1.859 3.733

Primària 3.894 3.921 7.815

ESO 2.129 2.111 1.767

Bate Logse 866 901 1.767

Dades del professorat que imparteix en centres de règim general i sistema estranger. Dades

curs escolar 2014/15. Estadística d’inici del curs. Professorat (per tipus de centre)

Centres de Règim General

Tipus Homes Dones Total

1 C.E. Infantil 111 4.337 4.448

2 C.E. Primària 4.544 19.364 23.908

3 C.E Delgado. y ESO 2.035 4.729 6.764

4 ESO i/o Batx/FP 10.612 13.533 24.178

5 P, ESO i Batx/FP 3.057 5.919 8.976

6 C.Espec E Especial 118 667 785

7 C.Espec E a distàn 34 48 82

8 Altres Centres R.

GRAL 50 40 90

324

Sistema Estranger

Tipus Homes Dones Total

1 C.E. Infantil 0 7 7

2 C.E. Primària 20 114 134

3 C.E. Primària y ESO 44 124 168

4 C. ESO/Batx/FP 19 35 54

5 C primària, ESO,

BatxFP 327 834 1.161

Dades de taxa bruta de graduats en ESO a la Comunitat Valenciana i Espanya

Comunitat Valenciana 09-oct 10-nov 11-dic dic-13 13/14

Homes 33,3 32,5 29,9 26,2 28,3

Dones 25 22,2 23,9 17 18

Total 29,2 27,4 26,9 21,7 23,4

Espanya 09-oct 10-nov 11-dic dic-13 13/14

Homes 33,5 31 28,8 27,2 25,6

Dones 23,1 21,9 20,8 19,8 18,1

Total 28,4 26,5 24,9 23,6 21,9

Comunitat Valenciana 07-ago 08-sep 09-oct 10-nov 11-dic dic-13

Homes 52,72% 55,71% 58,63% 5 8,86% 56,16% 56,84%

Dones 67,45% 70,39% 72,61% 73,47% 70,34% 70,47%

Total 59,89% 62,76% 65,41% 65,94% 63,01% 63,44%

Espanya 07-ago 08-sep 09-oct 10-nov 11-dic

Homes 63,50% 67,10% 69,00% 69,50% 69,90%

Dones 75,70% 79,40% 80,60% 80,20% 80,60%

Total 69,40% 73,00% 74,60% 74,70% 75,10%

Matrícula obtinguda a partir de dades provisionals i nova població INE (1/1/2013)

Aquestes són dades de què es disposa actualment. Es té previst la recopilació de

totes les

c) Actuacions relacionades amb l’impacte de gènere

Pel que fa a les actuacions relacionades amb l’impacte de gènere, es durà a terme,

junt amb la Universitat de València, una exposició col·lectiva d’arts visuals a partir de les

identitats de les docents valencianes i, prèviament, es publicaran les bases per a la

participació de tota la comunitat educativa (claustre, AMPA, alumnat) en un concurs

anomenat “Valencianes Mestres”, amb l’objectiu de potenciar l’educació sobre la igualtat en

el si de la comunitat educativa.

325

PROGRAMA: 422.80 INSTITUT SUPERIOR ENSENYANCES ARTÍSTIQUES CV


Ordenació de les ensenyances artístiques superiors en l’àmbit de la CV. Manteniment

de la xarxa pública de centres superiors d’aquestes ensenyances. Desenvolupament de

l’Espai Europeu d’Educació Superior en les dites ensenyances. Funcionament de l’organisme

autònom Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la CV.




D’IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol I. Educació per a la igualtat. Integració de la perspectiva de gènere en

les ensenyances artístiques superiors, que

formen part dels nivells 2, 3 i 4 del Marc

Europeu Comú d’Educació Superior, igual

que el grau universitari, màster i doctorat,

si és el cas.


a) Com a mesura immediata, pel que fa a les taxes per a cursar les ensenyances

artístiques superiors, es proposen, mitjançant la modificació del text refós de la Llei de

Taxes, les exempcions següents:

“Article XX. Es modifica l’article 139 octies del text refós de la Llei de Taxes

de la Generalitat, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del

Consell, i s’hi afegeixen els apartats huit i nou amb la redacció següent:

“Huit. L’alumne membre de famílies monoparentals gaudirà de les bonificacions

següents:

1. Exempció total del pagament de les taxes regulades en aquest capítol, quan

l’alumne siga membre de família monoparental de categoria especial.

2. Bonificació del 50 per 100 de l’import de les taxes regulades en aquest capítol,

quan l’alumne siga membre de família monoparental de categoria general.

326

Nou. Quedaran exempts del pagament de la taxa, les víctimes d’actes de

violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans

de prova previstos en l’article 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la

Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana”.

b) Com a actuació a desenvolupar en el temps, s’ha d’integrar en el currículum de

les ensenyances la perspectiva de gènere, per a la qual cosa fa falta la creació d’un grup de

treball interdisciplinari a aquest efecte integrat per representants dels centres de les cinc

grans àrees d’aquestes ensenyances: disseny, dansa, ceràmica, música i art dramàtic.



Tractant-se d’estudiants majors d’edat en ensenyances superiors (no obligatòries), la

situació de partida es pot entendre que és la mateixa estadísticament que la del col·lectiu

general d’estudiants universitaris en el conjunt de la CV.


D’una banda, el resultat de l’exempció de la taxa és immediat per a les persones

beneficiàries d’aquesta, amb efectes de gener de 2016, en què entrarà en vigor la Llei

d’Acompanyament als pressupostos. D’altra banda, les actuacions d’impacte curricular

tindran un horitzó d’aplicació de diversos anys, per la qual cosa la percepció dels resultats ha

de ser a llarg termini.








Valor 2






Valor 1

En relació amb la capactitat d’impacte, el programa desplega els seus efectes sobre

4.000 estudiants més 800 docents.

Respecte a la rellevància funcional, s’ha considerat que el programa té importància

mitjana o mitjana baixa per al conjunt de la societat, atés que hi ha altres àmbits amb major

capacitat de palanca en conjunt. En aquest cas es tracta de formació superior, per a la

327

preparació de professionals en ensenyances artístiques. Igual que en el cas universitari, la

incidència de la perspectiva de gènere en la seua formació podrà tindre un efecte en

l’exercici futur de la seua labor professional.

PROGRAMA: 453.40 ARTS PLÀSTIQUES I ESCÈNIQUES


El foment de la promoció artística i cultural a través de la gestió d’ajudes:

convocatòria de subvencions genèriques i nominatives, i transferències al sector públic

cultural.





Ordre 73/2015, de 25 de juny,

per la qual es convoca concurs

públic per a la concessió d’ajudes

a galeries d’art, per la seua

participació en fires d’art.

Projecte d’ordre per la qual

s’aproven les bases i es convoca

concurs públic per a la concessió

d’ajudes, per a foment i suport

d’activitats de promoció cultural

i/o artística.

Educació, Investigació, Cultura i

Esport

Educació, Investigació, Cultura i

Esport

Potenciar l’accés de les dones a

les diferents manifestacions

culturals

Potenciar l’accés de les dones a

les diferents manifestacions

culturals


Incorporació del criteri de la igualtat de gènere com a criteri de valoració per a la

concessió de les ajudes i la seua quantificació econòmica.



Història i cultural exclusió històrica de la dona en l’àmbit cultural i artístic.

328


Incentivar la participació de la dona, i la seua visibilitat, en espais culturals i artístics

amb la concessió d’ajudes.







pressupostari?

Valor 3





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 454.10 PROMOCIÓ CULTURAL


La finalitat fonamental és fomentar la participació i l’accés dels ciutadans i ciutadanes

a la cultura a la Comunitat Valenciana. Aquesta finalitat es du a terme a través de les

actuacions següents:

– Estenent i millorant la xarxa d’infraestructures culturals d’ús públic en tota la


– Mitjançant suport tècnic a intervencions en el patrimoni.

– Fomentant la presència d’associacions, fundacions i entitats en la vida cultural com

a mitjà per a millorar la participació i accés a la cultura i la formació dels seus agents.

– Modernitzant i aplicant noves tecnologies en la producció, difusió i promoció de la

cultura.

– Coordinant i gestionant exposicions i altres activitats culturals.

329


1.- Identificació de l’articulat de les normes i plans. Objectius.

NORMA

/PLA

ÀREA D’ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D’IGUALTAT

Educació, Investigació, Cultura i Esport. Potenciar l’accés de les dones a les

diferents manifestacions culturals.

Imatge, mitjans de comunicació i TIC Fomentar una imatge igualitària entre

dones i homes.

2.- Identificació d’actuacions previstes.


1.- Descripció de la situació de partida (diagnòstic).

Totes les actuacions previstes van dirigides a fundacions, associacions i ajuntaments.

No hi ha actuacions ni incentius econòmics concrets que perseguisquen afavorir o fomentar

la producció artística i intel·lectual de les dones.








pressupostari?

Valor 1





gènere?

Valor 0

PROGRAMA: 457.10 FOMENT DE L’ACTIVITAT ESPORTIVA


El programa 457.10 assumeix les funcions previstes en l’article 70 de la Llei del

Consell en matèria de foment i promoció de l’activitat esportiva, dinamització de la pràctica

330

esportiva ciutadana, relació i col·laboració amb les entitats i organismes esportius,

cooperació amb entitats privades que fomenten l’esport, especialment per la seua

singularitat les vinculades a la pilota valenciana, i coordinació d’esdeveniments de caràcter

esportiu organitzats per la Generalitat. De les quals es destaquen les següents:

• Política esportiva i d’activitat física de la Generalitat en els seus distints

nivells.

• Valors de la pràctica esportiva, joc net, no-violència, el respecte, la solidaritat

i la igualtat entre les persones.

• Esport popular i esport per a tots, atenció mèdica i control sanitari dels

esportistes.

• Prevenció, control i repressió del dopatge, la violència, el racisme i la

xenofòbia en qualsevol àmbit esportiu.

• Formació en valors de l’esport i qualificació dels seus quadres tècnics.

• Associacionisme esportiu.

• Esport en edat escolar i universitari.

• Esportistes d’elit.

• Centres de tecnificació esportiva i programes de suport a l’esport d’elit.

• Investigació i la formació en ciències de l’activitat física i l’esport.

• Instal·lacions esportives d’ús públic.

• Inspecció en matèria d’esport.

• Perspectiva de gènere i de les dones a l’àmbit de l’esport.



En matèria d’igualtat d’oportunitats, té com a objecte la sensibilització de mares i

pares, perquè influïsquen de forma no sexista en l’elecció de les activitats esportives de les

seues filles i fills, el foment de l’organització de competicions femenines i la constitució

d’equips de dones en els distints esports, la creació d’equips esportius mixtos en l’edat

escolar per a superar els estereotips associats a l’esport, la promoció d’activitats esportives

no sexistes des de les associacions, federacions i clubs perquè puguen ser realitzades de

manera indistinta per dones i homes. La sensibilització i iniciatives que fomenten la pràctica

esportiva de les dones i l’adquisició d’hàbits de vida saludables.

D’altra banda, li correspon col·laborar amb les federacions esportives de la Comunitat

Valenciana per a capacitar dones esportistes en l’àmbit professional i facilitar la seua

incorporació en aquelles modalitats de l’activitat esportiva en què estiguen

infrarepresentades; així com el foment de la presència i participació de les dones en tots els

sectors, tècnics i de gestió i en tota l’escala jeràrquica del sistema esportiu.

331

Cal ressaltar que NO HI HA objectius explícits en matèria d’igualtat entre homes i

dones en el programa d’esport desenvolupat fins a la data. No obstant això, l’esport i

l’activitat física constitueixen un àmbit molt adequat per al desenvolupament de polítiques

inclusives.

NORMA/PLA ÀREA D’ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D’IGUALTAT

“Ordre de

convocatòria

suport a la

integració dels

col·lectius més

desfavorits a

través de l’AF i

de l’esport”

Educació, Investigació Cultura i

Esport.

Promocionar la participació igualitària de

les dones en la pràctica esportiva.

Integració de grups socials desfavorits.

Hi ha diferents actuacions que s’entén que coadjuven al desenvolupament d’àmbits

definits en la Llei 9/2003.

Objectiu Descripció actuació Justificació

2.1. Potenciar i promocionar la

pràctica de l’esport i l’activitat física

entre la ciutadania.

SERV. TRANSPORT

PARTICIPANTS JOCS

ESPORTIUS CV.

ESDEVENIMENTS

NACIONALS. PROV.

ALACANT-LOT A

LLEI 2/2011, de 22 de març, de la

Generalitat, de l’Esport i l’Activitat

Física de la Comunitat Valenciana ,

art. 2,3,4,8,15,31

2.2. Donar suport a l’activitat

fonamental de les federacions i els

estaments que les conformen com a

vehicle de promoció de l’esport.

SERVEI REVISIÓ MÈDICA,

VALORACIÓ FUNCIONAL I

ATENCIÓ ESPORTISTES

D’ELIT DE CHESTE



Física de la Comunitat Valenciana

3.23 i 8.f, art. 39,40,41 / Decret

13/2006, Esportistes Elit, art.14.2

2.2. Recolzar l’activitat fonamental

de les federacions i els estaments

que les conformen com a vehicle de

promoció de l’esport.

SERVEI DE REVISIÓ

MÈDICA, VALORACIÓ

FUNCIONAL I ATENCIÓ

ESPORTISTES DEL

CENTRE DE

TECNIFICACIÓ

D’ALACANT




3.23 i 8.f, art. 39,40,41 / Decret

13/2006, Esportistes Elit, art. 14.2




CAMPANYA ESCOLES A LA

MAR

Llei 2/2011 - art.

2,3,4,8,15,18,32,33

3.1. Ensenyances, cursos i activitats

formatives i titulacions oficials

relacionades amb l’activitat física i

l’esport

ACTIVITATS PROGRAMA

FORMACIÓ PERMANENT




8.q, 8.t i art. 51 / Decret 155/2015 -

ROF, art 24.e i k

332





ESPORT BASE. JOCS

ESPORTIUS DE LA CV

Llei 2/2011 - art. 2,3,4,8,15,31

2.2. Recolzar l’activitat fonamental




ESPORT FEDERAT LLEI 2/2011, de 22 de març, de la


Física de la Comunitat Valenciana,

art. 3.12, 3.13, 8,i 2.1. Potenciar i promocionar la



PROMOCIÓ ACTIVITAT

FÍSICA I ESPORT

ESCOLAR

Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 32,

34




l’esport

FUNDACIÓ UNIVERSITAT

I EMPRESA ADEIT




8.q, art. 51 / Decret 155/2015 –

ROF, art. 24.e i k 2.1. Potenciar i promocionar la



COMPETICIONS

ESPORTIVES



Física de la Comunitat Valenciana.

Art. 3.15, 8,i // Decret 120/140,

Medalla i Placa al Mèrit Esportiu 2.2. Recolzar l’activitat fonamental




SUPORT A CLUBS

ESPORTIUS D’ELIT.



Física de la Comunitat Valenciana 8,i

i art. 38 / Decret 155/2015 – ROF,

art, 25.4.i 2.1. Potenciar i promocionar la



PROGRAMA HOSPI-

ESPORT

Llei 2/2011, art. 2, 3, 4, 8, 50




l’esport

FORMACIÓ ESPORTIVA LLEI 2/2011, de 22 de març, de la



8.q i 8t, art. 51 / Decret 155/2015 –

ROF, art. 24.e i k 2.1. Potenciar i promocionar la



GOLETA TIRANT PRIMER.

FEDERACIÓ DE VELA DE

LA COMUNITAT

VALENCIANA

Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 18,

32, 33





PROGRAMA DE

TECNIFICACIÓ EN CTD.

CSD




3.12 i 3, 13, 8 m) i art. 39, 40, 41 /

Decret 13/2006, Esportistes Elit, art.

14.1 i 14.2

333






PLANS

D’ESPECIALITZACIÓ

ESPORTIVA DE CHESTE




art. 3.14 i art. 39, 40, 41 / Decret

13/2006, Esportistes Elit, art. 14,1 i

14,2 2.1. Potenciar i promocionar la



ESPORT BASE.

COL·LABORACIÓ EN

L’ORGANITZACIÓ DELS

JOCS ESPORTIUS CV.

FEDERACIONS

Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 31





RESIDÈNCIA CENTRE

TECNIFICACIÓ

ESPORTIVA LA PETXINA

DE VALÈNCIA




art. 3.14 i art. 39,40,41 / Decret

13/2006, Esportistes Elit, art. 14.1 i

14.2 2.1. Potenciar i promocionar la



PILOTA A L’ESCOLA Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 18,

32, 34, 45, 46




ESPORT A L’ESCOLA Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 18,

32, 34

2.3. Protecció, promoció i difusió

dels esports autòctons de la


FOMENT I SUPORT ALS

ESPORTS AUTÒCTONS I

JOCS TRADICIONALS




3.5, 3.12, 3.13 i art. 45, 46, 47





RESIDÈNCIA I SERVEI

SUPORT A L’ESPORTISTA.

LA FLORIDA-IVAJ




art. 3.14 i art. 39, 40, 41 / Decret

13/2006, Esportistes Elit, art. 14,1 i

14,2 2.2. Donar suport a l’activitat




Seleccions nacionals

valencianes




3.6 i 8.l i art. 38 2.2. Donar suport a l’activitat




Beques

academicoesportives




art. 17.1.c / Decret 13/2006,

Esportistes Elit (art. 13)

334






Premis esport olímpic i

paralímpic




art. 17.1.C / Decret 13/2006,

Esportistes Elit (art. 13) 2.1. Potenciar i promocionar la



Esport base. Col·laboració

en l’organització dels

campionats d’Espanya en

edat escolar

Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 31




Esport base. Jocs

Esportius de la CV.

Ajuntaments

Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 15, 31




Esport universitari - Lliga

CADU

Llei 2/2011- art.2,3,4,8,43




Promoció de la integració Llei 2/2011 - art. 2, 3, 4, 8, 48, 49

2.3. Protecció, promoció i difusió

dels esports autòctons de la


Càtedra de pilota LLEI 2/2011, de 22 de març, de la



3.5, 3, 7, 8.p i art. 54


Creació en 2016 d’una línia d’ajudes dirigides a entitats sense ànim de lucre que

fomenten la integració a través de l’Activitat Física i l’Esport. Dotació en 2016: 100.000 €. En

aquests moments la nova línia pressupostària s’estableix com a “Prioritat de nivell 2”

Millora del mesurament dels indicadors d’activitat física i esport amb detall del gènere

de les persones que participen en les diferents activitats.

Desenvolupament d’accions formatives que faciliten la capacitació de les dones per al

desenvolupament de diferents funcions de direcció i desenvolupament de l’esport.

335



En les polítiques desenvolupades per la Generalitat en matèria d’activitat física i

esport, fins ara no s’han realitzat estudis detallats sobre la pràctica esportiva amb la

perspectiva de gènere, si bé, s’han desenvolupat accions de foment de la participació dirigida

a tots els estrats socials, edats i gènere. Es constata una major participació en la pràctica

esportiva del gènere masculí, que va evolucionant des de la paritat amb el femení en etapes

inferiors (esport en edat escolar), fins a la predominança de l’esport masculí en l’edat adulta,

tant en modalitats esportives com en percentatge de practicants, sent significativa la pràctica

majoritària d’activitat física femenina en la tercera edat. No es disposa d’un estudi seriós, i

per tant de dades objectives d’aquestes diferències de pràctica esportiva.

No obstant això, tenim les dades significatives següents:

Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, s’han registrat les dades següents:

Participació individual: femenina 39.834 (34,73%), masculina 74.844 (65,26%)

Participació per equips: femenina 3.003 (25,61%), masculina 5.305 (45,25%) i

mixta (29,12%). La qual cosa suposaria en la realitat una participació de dones de

prop del 40%.

Esport federat:

Les llicències esportives totals segons dades del Consell Superior d’Esports a la

Comunitat Valenciana són 347.150, de les quals 90.926 són dones (26,19%).

Clubs d’elit: Clubs amb participació en campionats internacionals o lligues de

màxima categoria d’esport no professional: tenim un total de 36 clubs, dels quals són 7

equips femenins (19,44%) i 15 mixtos (41,66%), la qual cosa dóna un total de 22 clubs

femenins o mixtos (61,10%) amb unes ajudes de 355.638 €, 67,10% del total de la línia de

530.000 €.

Llista d’esportistes d’elit: 1.084 dones (40%) d’un total de 2.709 esportistes

qualificats.


No es disposa d’indicadors de seguiment d’igualtat de gènere a part dels que ja s’han

indicat en l’apartat anterior. No es troben les dades desagregades per sexe. S’haurà de

reformular en el futur la presa de dades i explotació de les dades d’esport i activitat física per

a configurar una bateria d’indicadors adequada.

336


El programa 457.10 no té en els últims exercicis pressupostaris línies específiques

per al desenvolupament de polítiques inclusives, si bé s’estima que encara que va destinat a

la totalitat de la població de la Comunitat Valenciana, els beneficiaris directes són més de 2,1

milions de persones practicants d’activitats esportives i d’activitat física segons l’última

enquesta nacional, de les quals més de 656.000 són dones (31,1%). No s’observen

variacions degudament quantificades.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

337

5.6. CONSELLERIA DE SANITAT UNIVERSAL I SALUT PÚBLICA


411.20 Administració Econòmic Financera

411.30 Administració de Recursos Humans

411.40 Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut

411.60 Anàlisi i Avaluació de l'Atenció al Pacient i Investigació en Ciències de la Salut

313.20 Drogodependències i Altres Addiccions

412.10 Centres Integrats de Salut Pública

412.22 Assistència Sanitària

412.23 Prestacions Farmacèutiques

412.25 Servicis Generals de la Secretaria Autonòmica

412.26 Personal Sanitari Resident

412.28 Salut Mental i Atenció Sanitària de Mitja i Llarga Estada

412.29 Informació per a la Salut

413.10 Salut

338

PROGRAMA: 411.10 DIRECCIÓ I SERVICIS GENERALS


1.- Polítiques de sanitat de la Comunitat Valenciana. 2.- Direcció i coordinació dels distints òrgans de la Conselleria. 3.- Plans d'actuació i programes de la Conselleria. 4.- Responsabilitat patrimonial de l'administració en matèria sanitària.



NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA

D’ACTUACIÓ

OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D’IGUALTAT

LO 3/2007 Art. 27. Integració del principi

d’igualtat en la política de salut.

Art. 28. Societat de la

informació.

1.- Introduir la perspectiva de gènere en

la normativa de la Generalitat (bases

reguladores, subvencions i beques,

contractació, …)

2.- Introduir la perspectiva de gènere en

les polítiques, estratègies i programes de

salut, que integraran, en la seua

formulació, desenrotllament i avaluació,

les distintes necessitats de dones i

homes i les mesures necessàries per a

abordar-les adequadament.

3.- Procurar la presència equilibrada de

dones i homes en els llocs directius i de

responsabilitat professional del conjunt

del SNS.

339


Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les actuacions

del programa.

Incorporar el llenguatge no sexista en totes les instruccions, circulars i normativa en

general, que afecte tota actuació que emane de la Conselleria.

Millorar els informes d'impacte de gènere respecte a les disposicions normatives que

es generen.

Incorporar dades desagregats per sexe en les actuacions que es convenien amb les

organitzacions i entitats.

Incorporar dades estadístiques per sexe en els expedients tramitats per matèria

responsabilitat patrimonial.



No s'ha incorporat fins ara la perspectiva de gènere en cap de les accions d'este

programa.


Positiva en la mesura que es contemple la perspectiva de gènere.

D) Valoració de l'impacte de gènere. CRITERI QUALIFICACIÓ





pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

340

PROGRAMA: 411.20 ADMINISTRACIÓ ECONOMICOFINANCERA


1. Gestió dels recursos econòmics de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut

Pública, i de les institucions sanitàries dependents d’aquesta.

2. Millora i adequació d’infraestructures en la xarxa pública sanitària de la


3. Gestió econòmica dels concerts amb proveïdors externs a la sanitat pública.





LO 3/2007

Art. 33. Contractes de les

administracions públiques.

Promoure, a través dels òrgans de

contractació i en relació amb l’execució

dels contractes que se subscriguen, la

igualtat entre dones i homes.


Les decisions sobre la destinació dels recursos econòmics de la Consellera han de

prendre's tenint en compte l'impacte de gènere que imposa cada decisió adoptada, com ara:

-Ubicació dels recursos sanitaris. -Implementació de l'alta tecnologia. -Ampliació de la cartera de servicis.



Fins al moment, la planificació dels recursos sanitaris, infraestructures, recursos

humans, distribució de la despesa, en general, no era previst l’impacte diferenciat

que suposa la presa de decisions.

341


Una millora en l'adequació de la planificació dels recursos sanitaris a les necessitats

diferenciades d'homes i dones.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 411.30 ADMINISTRACIÓ DE RECURSOS HUMANS


1.- Planificació i ordenació dels recursos humans dependents de la Conselleria.

2.- Gestió dels processos de selecció de personal i provisió de places.

3.- Gestió de les dinàmiques de negociació col·lectiva i dels sistemes de compensació

al personal.

4.- Gestió i tramitació administrativa dels assumptes de personal.

342




MATÈRIA D'IGUALTAT

L.O. 3/2007 Art. 27. Integració del principi

d'igualtat en la política de salut.

Art. 51 El principi d'igualtat en

l'ocupació pública. Criteris d'actuació.

1. Obtenció i tractament desagregats

per sexe, de les dades contingudes

en els registres, enquestes i

estadístiques en matèria de

personal de les institucions

sanitàries.

2. Procurar la presència equilibrada

de dones i homes en els llocs

directius i de responsabilitat

professional.

3. Procurar la igualtat efectiva entre

dones i homes en l'accés a

l'ocupació pública i en el

desenvolupament de la carrera

professional.

4. Facilitar la conciliació de la vida

personal, familiar i laboral, sense

detriment de la promoció

professional.

5. Promoure la presència equilibrada

de dones i homes en els òrgans de

selecció i valoració.

6. Establir mesures efectives de

protecció davant de l'assetjament

sexual i de l'assetjament per raó

de sexe.

7. Avaluar periòdicament l'efectivitat

del principi d'igualtat.

343


Incorporar al Pla d'Ordenació, la incidència del Pla Concilia, el Pla d'Igualtat i els

canvis normatius relacionats amb permisos i llicències del personal sanitari.

Elaboració del pla d'igualtat de la Conselleria per als pròxims 4 anys.

El pla d'igualtat, que actualment està en fase d'elaboració, preveurà mesures

encaminades a corregir les possibles desigualtats.

Dins de l'estudi de satisfacció i motivació del personal al servei de la Conselleria,

proposem la introducció d'un apartat específic que complemente l'anàlisi quantitativa del pla

d'igualtat.

Continuar millorant la presentació de les dades desagregats per sexe.

Elaborar el protocol d'assetjament sexual, per raó de sexe, de l'orientació sexual i/o

de la identitat de gènere.



No hi ha un pla d'igualtat de la Conselleria.


La incorporació de polítiques d'igualtat entre dones i homes en les

organitzacions permet orientar la seua activitat cap a fórmules de gestió més

participatives, més integradores i més respectuoses amb les necessitats actuals

d'igualtat efectiva, i d'eradicació de situacions de discriminació i violència.

A partir de l'aprovació del pla i de la implementació progressiva de les

mesures correctores, anar acabant amb les desigualtats per raó de sexe. De fet,

l'aprovació del pla d'igualtat suposarà, sense cap dubte, un canvi substancial en la

cultura organitzacional respecte a la igualtat de gènere, detectar possibles

desigualtats retributives, de promoció, d'accés a la formació, etc. i adoptar mesures

per a la seua eradicació

344

D) Valoració de l'impacte de gènere. CRITERI QUALIFICACIÓ





pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 411.40 ESCOLA VALENCIANA D’ESTUDIS PER A LA SALUT


1. Programes de formació dirigits a professionals del sector salut de la Comunitat

Valenciana.

2. Recursos d’informació i documentació científica en ciències de la salut.

3. Presència de l’EVES en els àmbits acadèmics i científics nacionals i internacionals.

4. Nous reptes en la gestió de la formació en el sistema sanitari valencià.

5. Adequar les instal·lacions de l’EVES a les demandes formatives.




D’IGUALTAT


d’igualtat en la política de salut.

Art. 28. Societat de la informació.

1. Integració del principi d’igualtat en la

formació del personal al servei de les

organitzacions sanitàries, garantint en

especial la seua capacitat per a detectar i

atendre les situacions de violència de

gènere.

2. Procurar la plena incorporació de les

dones en la societat de la informació

mitjançant el desenvolupament de

programes específics en matèria de

formació en tecnologies de la informació i

de les comunicacions.

3. Adopció d’iniciatives formatives

destinades a afavorir la promoció

específica de la salut de les dones, així

com a previndre la seua discriminació.

345


– Formació específica de tot el personal de la Conselleria en salut i gènere.

– Formar les i els professionals en la pràctica clínica des de la perspectiva de gènere.

– Fomentar la formació contínua i/o continuada en els diferents departaments en salut i

gènere.

– Revisar els horaris en què s’imparteix la formació per a afavorir la conciliació.

– Dissenyar una línia de formació que aposte per l’apoderament i lideratge femení.

– Introduir la perspectiva de gènere en totes les publicacions que edite l’EVES.

– Introduir la variable sexe en els sistemes informàtics per a la gestió de cursos.



Nombre de persones formades per l’EVES en 2014: 17.448

Dones: 13.574

Homes: 3.874

Fins al moment el contingut i la planificació dels cursos formatius no han tingut en

compte les necessitats i circumstàncies diferents d’accés a aquests entre dones i homes.

No hi ha un pla d’igualtat en la Conselleria.


Amb l’aprovació del Pla d’Igualtat, es garantirà de forma efectiva la igualtat

d’oportunitats, atés que arreplega accions encaminades a l’accés igualitari a la formació de

dones i homes.

És indubtable l’impacte de gènere que produeix la formació. La formació dels nostres

professionals aprofundirà en l’abordatge sanitari de les diferències de salut entre homes i

dones.

Incorporar la formació en lideratge de les dones ha de tindre, necessàriament, una

repercussió en les diferents àrees de gestió sanitària: inversions, planificació de recursos,

incorporació de noves tècniques…

346







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 411.60 ANÀLISI I AVALUACIÓ DE L'ATENCIÓ AL PACIENT I

INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT


1. Reconeixement d'assistència sanitària en situacions especials establides legalment

2. Gestió del Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana.

3.- Regulació, establiment de requisits i control d'obertura i funcionament dels

centres, serveis, establiments sanitaris, biobancs, desfibril·ladors i vehicles destinats al

transport sanitari.

4.- Gestió dels registres autonòmics sanitaris de la Comunitat Valenciana.

5.- Gestió, coordinació i avaluació d'activitats encaminades a l'impuls i foment de la

investigació, desenvolupament i innovació sanitària.

6.- Detecció de necessitats i proposta de mesures de millora en matèria de prestació

assistencial, mitjançant l'anàlisi i avaluació de queixes, suggeriments i agraïments dels

pacients.

7.- Optimització de l'activitat dels serveis d'Atenció i Informació al Pacient.

8.- Foment de la implementació de programes d'ajuda mútua i autoajuda per a

pacients crònics a través d'associacions i entitats sense ànim de lucre o voluntariat.

9.- Gestió del dret al Registre de Voluntats Anticipades.

10.- Gestió del dret a la lliure elecció de metge i segona opinió mèdica.

347

11.- Gestió del dret a l'assistència sanitària transfronterera.

12.- Establiment d'estratègies per a la millora contínua de la qualitat assistencial i de

la seguretat del pacient en centres, serveis i establiments sanitaris.

13.- Elaboració i aplicació de procediments per a l'avaluació de noves tecnologies

sanitàries.

14.-Coneixement del nivell de confiança en el sistema sanitari dels pacients a través

de la realització i avaluació de les enquestes d'opinió de pacients i de mesures encaminades a

promoure la participació ciutadana.

15.- Crear un òrgan garant dels drets dels pacients a nivell de la Comunitat

Valenciana.

16.- Sensibilitzar els professionals en matèria de qualitat i de bioètica assistencial.



NORMA/PLA ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN

MATÈRIA D'IGUALTAT



1. Foment de la investigació científica

que atenga les diferències entre

dones i homes en relació amb la

protecció de la salut, especialment

en allò que s'ha referit a

l'accessibilitat i l'esforç diagnòstic i

terapèutic, tant en els seus

aspectes d'assajos clínics com

assistencials.


La gestió del mapa sanitari ha de tindre en compte la perspectiva de gènere: sabem

que les dones són les que més freqüenten els serveis sanitaris, sobretot en qualitat

d'acompanyants. Per això, la distribució geogràfica dels recursos sanitaris ha de facilitar

l'accés a aquests (distàncies, servei públic de transport…).

Es potenciarà la investigació i la innovació en l'àmbit sanitari, atenent a les

necessitats diferenciades de dones i homes.

348

Incorporació d'accions positives a la investigació sobre matèries relacionades amb la

salut de les dones.

Es tindran en compte, en les convocatòries de projectes d'I+D+i sanitaris, com a

criteris generals, dos aspectes:

- La presència de dones investigadores, i

- que l'objecte de la investigació tinga incorporada la perspectiva de gènere.

Fomentar la presència de dones en els òrgans decisoris sobre les línies d'investigació

en salut.

Introduir en totes memòries d'activitat, informes i estadístiques elaborades, les

dades desagregades per sexe: lliure elecció de metge, de centre, segona opinió, últimes

voluntats, enquestes de satisfacció del pacient.



Fins ara no s'ha tingut en compte l'impacte de gènere en les línies d'actuació

plantejades en aquest programa, sense tindre dades desagregades per sexe.


És difícil determinar l'impacte de gènere de les mesures establides, ja que els

resultats que s'obtenen en aquest programa inclouen la variable edat, però en

general no s’inclou la variable sexe.

Si s'haguera tingut en compte la variable sexe, en funció de les dades, es podrien

perfilar mesures amb impacte diferenciat.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

349

PROGRAMA: 313.20 DROGODEPENDÈNCIES I ALTRES ADDICCIONS


1. Prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius en l'àmbit escolar, familiar, laboral i comunitari.

2. Menors amb problemes addictius. 3. Tractament i reinserció social de malalts drogodependents 4. Formació i capacitació dels professionals en l'àrea de drogodependències. 5. Coordinació interinstitucional entre les distintes administracions implicades en

els processos. 6. Sistemes d'informació i investigació en addiccions.




MATÈRIA D'IGUALTAT

L.O. 3/2007 Art. 27. Integració del principi


1. Prestació dels serveis sanitaris als

usuaris en condicions d'igualtat

efectiva i qualitat, evitant tota

discriminació entre dones i homes

en les actuacions sanitàries.

2. Atenció i servei a les dones,

específicament en la detecció i

tractament de les situacions de

violència de gènere; la infància;

l'adolescència; els adults; la

tercera edat; els grups de risc i els

malalts crònics.


Creació de nous centres d'assistència i reinserció social específics per a dones, així

com l'adaptació dels programes de tractament.

Totes les estadístiques que es realitzen hauran d'introduir la variable sexe.

Fomentar l'elaboració de materials divulgatius dirigits específicament a les dones i

facilitar el seu accés.

350

Potenciar formació amb perspectiva de gènere i salut del personal sanitari.

Donar prioritat a les accions per a la prevenció de l'abús de substàncies, tenint en

compte les diferències de gènere, atenent a la prevalença de consum de determinades

substàncies.

Potenciar tallers formatius per a les persones cuidadores, especialment dirigits a les

dones, per a reforçar-les físicament i psicològicament, tenint en compte que la realitat social

ens diu que són elles les que assumeixen, principalment, aquesta tasca.



Actualment està acabat el III Pla Estratègic de Drogodependències i Trastorns

addictius de la Comunitat Valenciana, i està pendent de publicació.

No hi ha dades desagregades per sexes.

Només hi ha un centre específic per a dones drogodependents.


És difícil determinar l'impacte de gènere de les mesures establides, ja que els

resultats que s'obtenen en el pla preveuen la variable edat, però en cap cas la variable sexe.

Si s'haguera tingut en compte la variable sexe, en funció de les dades, es podrien

perfilar mesures amb impacte diferenciat, en la mesura que s'aconseguisca diferenciar els

consums i les edats de les persones, així com els motius de consum.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

351

PROGRAMA: 412.10 CENTRES INTEGRATS DE SALUT PÚBLICA


1. Qualitat

2. Promoció de la salut.

3. Prevenció de la malaltia.

4. Seguretat alimentària.

5. Sanitat ambiental.

6. Salut laboral.

7. Informació i vigilància de salut pública.

8. Laboratoris de salut pública.

9. Investigació i formació.

10. Polítiques de salut.




D'IGUALTAT



1. Consideració, dins de la protecció,

promoció i millora de la salut laboral,

de l'assetjament sexual i

l'assetjament per raó de sexe.

2. Introduir la perspectiva de gènere en

totes les accions de salut pública,

encaminades a la promoció de la

salut i prevenció de la malaltia.


Desenvolupament de programes preventius per a la violència de gènere.

Continuar treballant en la generació de dades desagregades per sexe.

Potenciar la inclusió de la perspectiva de gènere en la planificació dels programes i

projectes sanitaris.

Introduir en les polítiques públiques de salut la transversalitat de gènere.

Avaluar la qualitat dels serveis sanitari, atenent als aspectes diferencials de la salut

de les dones.

352

Introduir la perspectiva de gènere en el sistema d'informació sanitària, així com

garantir la desagregació per sexe en les estadístiques.

Impulsar activitats de promoció de la salut de les dones en coordinació amb

associacions, serveis sanitaris i altres serveis públics (serveis socials dels ajuntaments)



Encara que hi ha programes que tenen a veure amb la salut de les dones, no hi ha

una directriu explícita en relació a la inclusió de la perspectiva de gènere.


En la mesura que s'incorporen la perspectiva de gènere a les polítiques de salut

pública, els resultats seran positius. Potenciant els programes de promoció i prevenció de la

salut física i psíquica de les dones estarem contribuint a millorar la seua qualitat de vida.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 412.22 ASSISTÈNCIA SANITÀRIA


1. Ampliació i millora del sistema sanitari públic basat en una oferta equitativa dels

serveis a tota la població.

2.- Necessitat d'integrar tots els nivells assistencials i la informació generada en

aquests amb els sistemes d'informació.

3.- Necessitat d'incrementar la formació, docència i investigació. així com la

incentivació i el prestigi dels professionals.

4.- Necessitat de mantindre i potenciar la cartera de serveis i els contractes de gestió

de la CV.

353

5.- Necessitat d'atendre la demanda en llista d'espera quirúrgica i d'exploracions i de

consultes externes.

6.- Necessitat d'atendre la demanda assistencial generada per la gran afluència de

població turística i d'immigrants a la nostra Comunitat.

7.- Necessitat d'oferir cobertura sanitària urgent a la població durant les 24 hores el

dia.

8.- Col·laboració amb els ajuntaments en el manteniment dels consultoris municipals.

9.- Necessitat de completar la informatització dels centres de salut per a aconseguir

una millora de l'accessibilitat als serveis sanitaris i de la gestió clinicoassistencial.

10.- Necessitat de fomentar una atenció sanitària de major qualitat, més integrada i

més humanitzada.

11.- Necessitat de potenciar el Programa de trasplantaments.

12.- Necessitat de desenvolupar el pla d'actuació del Consell per a igualar les

oportunitats entre dones i homes.

13.- Desenvolupament dels programes d'atenció domiciliària per part d'EAP i UHD.

14.- Necessitat de desenvolupar el Pla oncològic de la Comunitat Valenciana.

15.- Necessitat de desenvolupar activitats de rehabilitació en malalts de la Comunitat

Valenciana.

16.- Necessitat d'optimitzar l'atenció integral als pacients crònics de la Comunitat

Valenciana.

17.- Actualitzar els objectius del Pla integral de cures pal·liatives de la Comunitat

Valenciana.

18.- Implementar la coordinació sociosanitària en la CV.

19.- Necessitat de millorar l'atenció i gestió de la demanda telefònica urgent.

20.- Necessitat d'informatitzar les unitats mòbils i disposar d'un sistema d'informació

d'urgències i emergències extrahospitalàries.

21.- Necessitat de millorar la capacitat de resposta i coordinació del Centre

d'Informació i Coordinació d'Urgències amb la resta de centres de coordinació operatius no

sanitaris.

22.- Necessitat d'augmentar la implantació de la xarxa de comunicacions

d'emergències (COMDES) en el sistema sanitari.

23.- Necessitat de preparar al sistema sanitari en la resposta a les catàstrofes.

24.- Garantir l'accessibilitat als serveis sanitaris.

25.- Necessitat de disposar d'indicadors que mesuren resultats en Salut

26.- Necessitat d'un observatori per a la implantació i el seguiment dels Sistemes

d'informació Clínic/Assistencials i d'explotació de la informació (Alumbra).

27.- Necessitat de normalització i interoperabilitat.

28.- Implantació de la nova Classificació Internacional de malalties CIE10ES.

29.- Capacitat de l'atenció primària per a evitar situacions clíniques d'hospitalització

evitable.

30.- Millora de la gestió hospitalària.

31.- Garantir que qualsevol persona de la CV afectada per una malaltia de base

genètica o amb risc de patir-la en un futur, o de transmetre-la, tinga accés a un centre en

354

què se li oferisca consell genètic i les proves genètiques pertinents per al maneig de la dita

malaltia.



NORMA/PLA ARTICLE/ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA

D'IGUALTAT

LO. 3/2007 Art. 27. Integració del principi


D.A. 9a Modificacions de la Llei

de Cohesió i Qualitat del

Sistema Nacional de Salut.

1. Prestació dels serveis sanitaris als usuaris

en condicions d'igualtat efectiva i qualitat,

evitant tota discriminació entre dones i

homes en les actuacions sanitàries.

2. Atenció i servei a les dones, específicament

en la detecció i el tractament de les

situacions de violència de gènere; la

infància; l'adolescència; els adults; la

tercera edat; els grups de risc i els malalts

crònics.


Desenvolupament del Pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

Mantindre i promoure els accessos de la dona als programes de promoció i prevenció.

Donar resposta als problemes de salut de dones i homes amb la major eficiència.

Tota la informació que generen els sistemes d'informació han de presentar les dades

desagregades per sexe.

Propiciar la sensibilització i la formació de les i els professionals sanitaris en els

programes relacionats amb la salut des d'una perspectiva de gènere.

Evitar qualsevol tipus de discriminació en l'accés a l'assistència sanitària. Mereix

especial atenció millorar l'accés a les tècniques de reproducció humana assistida.

Impulsar actuacions dirigides a la prevenció i el tractament de malalties prevalents

en les dones.

355

Elaborar protocols específics d'atenció a les dones amb discapacitat, adaptant els

materials de reconeixement, especialment, el ginecològic.



Encara que es reconeix com a objectiu del programa el desenvolupament del PIO (Pla

d'Igualtat d'Oportunitats) s'ha d'insistir en l'aplicació de la perspectiva de gènere com a eix

transversal de tota l'assistència sanitària.


El desenvolupament efectiu del PIO serà positiu per a garantir l'extensió de la

perspectiva de gènere en tots els continguts del programa.




(indicador

quantitatiu)




Valor 2






Valor 1

PROGRAMA: 412.23 PRESTACIONS FARMACÈUTIQUES


1. Gestió de la prestació farmacèutica del sistema sanitari valencià, sota els

principis de sostenibilitat, equitat i excel·lència, incloent-hi a més tant la població a qui dóna

cobertura el Decret Llei 3/2015 com l'eliminació del copagament farmacèutic a menors amb

discapacitat acreditada superior o igual al 33% i a adults amb discapacitat acreditada

superior o igual al 65%.

2. Desenvolupament i integració de sistemes d'informació i comunicació

farmacèutics.

3. Informació a professionals i usuaris.

4. Accés a l'anticoncepció d'emergència.

356

5. Consecució dels objectius assignats en el Pla de salut de la Comunitat

Valenciana.

6. Desenvolupament del Programa d'estudis clínics de medicaments i productes

sanitaris en la Comunitat Valenciana.

7. Ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana.

8. Definició de criteris i procediments d'autorització, classificació i registre dels

centres, serveis i establiments farmacèutics, així com d'aquells centres, establiments i

serveis l'objecte dels quals siguen els productes sanitaris.

9. Ordenació i control de productes farmacèutics i establiments sanitaris.

10. Vigilància de productes farmacèutics.

11. Ordenació i control de medicaments veterinaris.

12. Ordenació i control d'estupefaents i psicòtrops.

13. Gestió d'expedients sancionadors de prestació farmacèutica.

14. Gestió d'expedients sancionadors de control de productes farmacèutics.

15. Gestió administrativa de la Direcció General de Farmàcia i Productes

Sanitaris.

16. Elaboració i execució de normativa autonòmica estatal i europea sobre les

matèries que afecten l'assistència, prestació i control de productes farmacèutics.

B) Identificació d'objectius i actuacions en matèria d'igualtat d'oportunitats que

s'apliquen.



D'IGUALTAT



DA. 8a Modificacions de la Llei

General de Sanitat.

Prestació dels productes terapèutics

necessaris, atenent a les necessitats

diferenciades de dones i homes.

Obtenció i tractament, desagregades per

sexe, de les dades contingudes en els

registres, enquestes i estadístiques dels

sistemes d'informació farmacèutica.


Continuar avançant en l'estudi de l'impacte de gènere en la prestació farmacèutica.

Introduir la perspectiva de gènere en l'objectiu de garantir l'ús racional del

medicament.

357

Incorporar la variable sexe en tots els sistemes d'informació sanitaris que permeten

avaluar la utilització del medicament.



S'està incorporant la perspectiva de gènere per a evitar la discriminació en l'accés a

les prestacions farmacèutiques.


Evitar qualsevol discriminació i millorar la gestió de la prestació farmacèutica tenint

en compte la variable sexe.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 412.25 SERVEIS GENERALS DE LA SECRETARIA AUTONÒMICA DE SANITAT


Visió estratègica integral per al desenrotllament del model sanitari valencià 1. Introduir la salut en totes les polítiques 2. Orientació del sistema sanitari valencià al pacient i la població 3. Necessitats formatives

358




D'IGUALTAT



Introduir la perspectiva de gènere en les

polítiques, estratègies i programes de

salut, que integraran, en la seua

formulació, desenrotllament i avaluació, les

distintes necessitats de dones i homes i les

mesures necessàries per a abordar-les

adequadament.

Garantir un el mateix dret a la salut de les

dones i homes, a través de la integració

activa, en els objectius i en les actuacions

de la política de salut, del principi d'igualtat

de tracte, evitant que per les seues

diferències biològiques o pels estereotips

socials associats, es produïsquen

discriminacions entre unes i altres.

Procurar la presència equilibrada de dones i

homes en els llocs directius i de

responsabilitat professional del conjunt del

Servici Valencià de Salut.


Incorporar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, accions i mesures de la

Secretària Autonòmica, fent-la transcendir a tots els departaments de salut.



No s'ha contemplat, de manera explícita, la perspectiva de gènere en les accions

d'este programa.

359


Positiva en la mesura que es contemple la perspectiva de gènere.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 412.26 PERSONAL SANITARI RESIDENT


Necessitat d'especialització dels professionals sanitaris.




D'IGUALTAT

Salut Promoure polítiques de salut aplicant la

transversalitat de gènere.


Incorporar a la seua formació la perspectiva de gènere.



És insuficient la formació en salut i gènere que tenen els residents.

360


Millorar la pràctica sanitària, atenent la perspectiva de gènere, per a evitar

desigualtats en el tracte a dones i homes, i garantir, d'aquesta manera, la no-discriminació

en l'atenció sanitària entre homes i dones.







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 412.28 SALUT MENTAL I ATENCIÓ SANITÀRIA DE MITJA I LLARGA

ESTADA


1. Adaptar els Hospitals d'Atenció a Crònics i Llarga Estada (HACLE) a

l'estratègia de cronicitat de la C. Valenciana.

2. Marcar nous objectius del Pla integral de cures pal·liatives de la Comunitat

Valenciana per als HACLE.

3. Implementar la coordinació sociosanitària en la CV.

4. Aprofundir en el coneixement i la bona pràctica assistencial de la condició

crònica i les cures pal·liatives.

5. Garantir una atenció integral en els pacients amb Dany Cerebral Adquirit

(DCA) en la CV.

6. Coordinació per a l'atenció integral a les persones majors, amb malalties

cròniques, amb necessitat de cures pal·liatives i persones amb malaltia mental.

7. Promoure l'atenció centrada en el pacient per equips interdisciplinaris.

8. Formació dels professionals en l'atenció sociosanitària.

9. Necessitat de consolidar un model d'atenció comunitària integral i integrat,

centrat en el pacient i en les seues necessitats, respectant els seus drets, d'acord amb la

Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU.

10. Necessitat de definir les línies estratègiques en salut mental.

11. Necessitat d'avaluar la xarxa de salut mental, com a eina per a millorar la

qualitat.

361

12. Necessitat de millorar la distribució dels recursos en salut mental per a

garantir l'equitat del sistema.

13. Necessitat d'homogeneïtzar les prestacions en matèria de salut mental, que

minimitzen la variabilitat clínica.

14. Necessitat de preveure l'enfocament de gènere i la variable edat en totes les

accions plantejades.

15. Necessitat de millorar la coordinació i establir actuacions conjuntes amb

atenció primària i altres especialitats.


altres recursos encarregats de la rehabilitació psicosocial, actualment dependents de la

Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.


altres conselleries implicades, especialment Educació, Justícia i Ocupació.

18. Necessitat de millorar la promoció i prevenció en salut mental.




D'IGUALTAT



Prestació dels serveis sanitaris als usuaris en

condicions d'igualtat efectiva i qualitat,

evitant tota discriminació entre dones i

homes en les actuacions sanitàries.

Atenció i servei a les dones, específicament

en la detecció i tractament de les situacions

de violència de gènere; la infància;

l'adolescència; els adults; la tercera edat; els

grups de risc i els malalts crònics.


Incloure l'enfocament de gènere en els protocols d'actuació en salut mental.

Intervencions, en col·laboració amb atenció primària, per a previndre problemes de

salut mental en els cuidadors; implementació de tallers amb suport de salut mental.

Incloure usuaris i familiars en les comissions i grups de treball de salut mental.

Insistir en la necessitat de la presentació de qualsevol informe o estadística amb les

dades desagregades per sexe.

362



S'ha previst l'enfocament de gènere en tota la problemàtica sobre la qual actua i els

seus objectius.


La incorporació de la perspectiva de gènere possibilitarà l'aplicació o millora de

l'assistència més adequada i igualitària en el tractament de la salut mental. D'aquesta

manera es tractaria d'evitar l'estigmatització de les dones afectades per trastorns de salut

mental i els seus familiars







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 412.29 INFORMACIÓ PER A LA SALUT


1.- Activitat clínic assistencial.

2.- Història de salut electrònica (HSE).

3.- Gestió economicoadministrativa.

4.- Presa de decisions operatives, tàctiques i estratègies.

5.- Seguretat de la informació.

6.- Infraestructura tecnològica de suport als sistemes d'informació i les

comunicacions.

7.- Normalització, integració, interoperabilitat.

363




D'IGUALTAT



1. Incorporació efectiva, en la mesura que siga

possible, del principi d'igualtat

d'oportunitats entre homes i dones en el

disseny i l’execució dels sistemes

d'informació de la Conselleria.

2. Obtenció i tractament desagregats per


registres, enquestes i estadístiques de tots

els sistemes d'informació sanitària.


Incorporar la perspectiva de gènere a tots els programes.

Obtenció efectiva de totes les dades desagregades per sexe.

Eliminar el llenguatge sexista en totes les aplicacions informàtiques del sistema

sanitari.



En la gran majoria de les aplicacions informàtiques de gestió sanitària no inclouen la

variable sexe.


Obtindre les dades desagregades per sexe a partir de tots els processos de gestió

sanitària, la qual cosa permetrà millorar la gestió i planificació del sistema sanitari.


CRITERI QUALIFICACIÓ Capacitat d’impacte




pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

364

PROGRAMA: 413.10 SALUT


1. Polítiques de salut

2. Promoció de la salut

3. Prevenció de la malaltia

4. Seguretat alimentària

5. Sanitat ambiental

6. Salut laboral

7. Vigilància de la salut

8. Sistemes d'informació en salut pública

9. Laboratoris de salut pública



NORMA/PLA ARTICLE/ÀREA

D'ACTUACIÓ


D'IGUALTAT

L. O. 3/2007 Art. 27. Integració del principi

d'igualtat en la política de

salut.

1. Consideració, dins de la protecció, promoció i

millora de la salut laboral, de l'assetjament

sexual i l'assetjament per raó de sexe.

2. Introduir la perspectiva de gènere en totes les

polítiques de salut pública, encaminades a la

promoció de la salut i prevenció de la

malaltia.

3. Obtenció i tractament, desagregades per


registres, enquestes i estadístiques dels

sistemes d'informació de salut pública.


Implementació i avaluació de programes per a la promoció de la salut en l'embaràs,

part i puerperi.

Dissenyar una estratègia comunitària per a la promoció de la salut sexual.

Cribratge del càncer de cèrvix.

365

Cribratge del càncer de mamella.

Implementació i avaluació de programes per a la prevenció de l'osteoporosi.

Implementació i avaluació del programa per a la prevenció de la violència de gènere i

en la infància.

Manteniment, millora i avaluació d'altres registres específics: Interrupció voluntària

de l'embaràs

Fer especial insistència en la vigilància de les desigualtats en salut, des de la

perspectiva de gènere.

Millorar les anàlisis de l'enquesta de salut de la CV, desagregant les dades per sexe.

Potenciar la inclusió de la perspectiva de gènere en la planificació dels programes i

projectes sanitaris de salut pública.

Introduir en les polítiques públiques de salut la transversalitat de gènere.

Impulsar activitats de promoció de la salut de les dones en coordinació amb

associacions, serveis sanitaris i altres serveis públics (serveis socials dels ajuntaments)



Encara que hi ha programes que tenen a veure amb la salut de les dones, no hi ha

una directriu explícita en relació a la inclusió de la perspectiva de gènere, encara que sí que

es reconeix l'existència de desigualtats en salut.


Incorporació de la perspectiva de gènere permetrà una millor planificació en les

intervencions de salut pública i evitarà la discriminació per raons de sexe. A més, potenciant

els programes promoció i prevenció de la salut física, psíquica i social de les dones, estem

contribuint a millorar la seua qualitat de vida.

366







pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

367

5.7.- CONSELLERIA D'ECONOMIA SOSTENIBLE, SECTORS PRODUCTIUS,

COMERÇ I TREBALL


315.10 Condicions de Treball i Administració de les Relacions Laborals

322.55 Promoció d'Emprenedors, Cooperativisme i Economia Social

551.10 Elaboració i Difusió Estadística

722.20 Política Industrial

762.10 Comerç Exterior

368



Impuls i desenrotllament de la legislació que és competència de la Conselleria,

direcció i coordinació dels distints òrgans de la Conselleria, suport dels Servicis tècnics

administratius horitzontals que permeten el desenrotllament de les actuacions de la resta de

departaments de la conselleria. Gestió de personal, elaboració i gestió

economicopressupostària. Emissió d'informes en matèria de defensa de la competència.




D'IGUALTAT


administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en

l'àmbit de la contractació.




contractació, …).


Verificació del compliment dels objectius específics en la normativa que, gestionada

per aquesta conselleria, haja de ser objecte d'aprovació i posterior publicació.



En aquests moments ja s'està procedint a complir els principis rectors previstos en la

Llei 9/2003.

369


Implantació en tota la normativa tramitada per aquesta Conselleria.



Capacitat d'impacte


Sobre quin nombre de persones desenvolupen els



Valor 1





gènere?

Valor 2

PROGRAMA: 315.10 CONDICIONS DE TREBALL I ADMINISTRACIÓ DE LES

RELACIONS LABORALS


Execució de les disposicions legals en matèria de relacions individuals i col·lectives de

treball i benestar laboral, exercint la totalitat de les competències i funcions atribuïdes a la

Generalitat, i les altres tasques relacionades amb les anteriors.

370




MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Article 13. Accés a l'ocupació en

condicions d'igualtat.

Article 21. Discriminació salarial

Article 24. La igualtat en la negociació

col·lectiva.

Article 33. Investigació sobre la

violència de gènere.

Administració de les relacions laborals,

corregint i afavorint la supressió de

segregacions i discriminacions en

l'àmbit laboral i revaloració en el treball

de la dona i altres col·lectius amb

dificultats d'inserció sociolaboral.

Control del compliment dels plans de

recol·locació en supòsits d'extincions

col·lectives de contractes de treball.

Verificació en coordinació amb el

Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social,

de l'actuació de la Inspecció de Treball

i Seguretat Social.

Seguiment i intervenció en les

activitats discriminatòries en les

relacions de treball.

Foment de la col·laboració institucional

a través de les actuacions sectorials i

intersectorials en la millora de

l'ocupació i la seua qualitat i dignitat, i

preservació de l'estat del benestar.

Seguiment i intervenció de

l'assetjament sexual, moral i psicològic

i altres activitats discriminatòries en les

relacions de treball.

371


Evitar i promoure la solució de conflictes col·lectius, quan es produïsquen, a través

de la Fundació per a la Solució Extrajudicial de Conflictes, Tribunal d'Arbitratge Laboral i la

resta d'instruments de mediació.

Facilitar i promoure el benestar laboral de les treballadores i treballadors de la


Coordinar-se amb les altres institucions competents en l'àmbit de la lluita contra tot

tipus de discriminació en l'àmbit de les relacions laborals, i en general per a la millora de les

condicions sociolaborals de les treballadores i treballadors de la Comunitat Valenciana.

Seguiment del compliment dels plans de recol·locació en supòsits d'extincions

col·lectives de contractes de treball.

Establiment de plans específics d'actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat

Social en coordinació amb el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Vigilància i control del compliment de la legislació laboral en centres de treball, a

través de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Modernització i potenciació dels registres laborals de competència de la Direcció

General de Treball i Benestar Laboral (acords i convenis col·lectius de treball, autònoms,

menors, etc.).

Promoure la igualtat efectiva en l'àmbit de les relacions laborals, l'eradicació de totes

maneres de discriminació en la relació laboral.

Promoure les actuacions dels òrgans de participació, a través de les actuacions

establides en la Llei de Participació Institucional de la Comunitat Valenciana i la resta de

normativa d'aplicació.

Promoure les actuacions sectorials i intersectorials que es proposen per part els

agents socials en l'àmbit establit legalment per a la col·laboració institucional.

Promoure la igualtat efectiva en l'àmbit de les relacions laborals, l'eradicació de

l'assetjament sexual, moral i psicològic en la relació laboral.

372



Existència de pràctiques discriminatòries per raó de sexe en l'àmbit laboral, que es

manifesten en desigualtats de tracte en el treball -en l'àmbit de les competències aquest

centre directiu-, entre d’altres, en la promoció, condicions de treball, desigualtat salarial i

extinció de la relació laboral.


No és possible en aquest moment establir resultats quantitativament valorables, en

no disposar-se de dades de partida.

Exercir un major control a fi d'obtindre una major igualtat en el mercat de treball, i

perseguir tot tipus de pràctiques discriminatòries



Capacitat d'impacte





Valor 2





gènere?

Valor 1

En relació amb la capacitat d’impacte, les intervencions de la Inspecció de Treball i

Seguretat Social van dirigides a tota la població laboral.

Per la seua banda, respecte a la rellevància funcional, destacer el Control, seguiment

i sanció, si és el cas, de les pràctiques discriminatòries, a través de plans específics

d'actuació.

Les actuacions previstes consisteixen tant en actuacions de prevenció com de control

i seguiment. Les primeres es conformen com a campanyes de conscienciació i divulgació. Les

actuacions d'inspecció compleixen amb la finalitat anterior, a més de amb la punitiva, si és el

cas, de les pràctiques discriminatòries

373

PROGRAMA: 322.55 PROMOCIÓ D'EMPRENEDORS, COOPERATIVISME I ECONOMIA

SOCIAL


Foment, desenrotllament i consolidació de l'economia social i participada de la cultura

emprenedora, l'esperit empresarial i l'autoocupació, com a elements clau per a revitalitzar

l'activitat econòmica a la Comunitat Valenciana. Desenrotllament de programes públics de

foment de l'emprenedoria amb l'objectiu d'incorporar més empreses al teixit econòmic de la


Promoció de la responsabilitat social empresarial (RSE) com a valor per al manteniment de

llocs de treball i creació d'ocupació.




D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol III. Igualtat en l'àmbit laboral. Promoure l'esperit emprenedor i l'activitat

empresarial de les dones.

Promoure la participació de les dones en les

empreses.


A) En matèria d'economia social.

Mesures d'acció positiva en favor de les dones que s'integren com a sòcies

treballadores en empreses d'economia social, consistents en:

a) una major quantia de l'ajuda: 7.000 euros, davant de 5.500 euros en el cas dels

homes.

b) una previsió especial per a les dones que s'integren dins dels 24 mesos següents

al part, acolliment o adopció d'un fill, com a beneficiàries de les ajudes, encara que no

puguen qualificar-se com a desocupades de llarga duració.

c) un apartat del barem de valoració de mèrits de les sol·licituds d'ajuda regula

especialment el percentatge de dones que s'integren en l'últim exercici, sobre el total dels

374

treballadors integrats, podent atorgar-se per aquest concepte fins a 10 punts sobre un total

de 80.

d) en un altre dels apartats del barem, s'assigna doble puntuació als llocs de treball

creats per a dones que als coberts per homes.

e) en les bases reguladores de les ajudes per a afavorir el relleu generacional en les

cooperatives i societats laborals valencianes, es considera joves les dones menors de 35

anys, davant dels homes, als quals es considera com a tals quan siguen menors de 30 anys.

La Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, text refós, aprovat mitjançant el

Decret Legislatiu 2/2015, de 15 de maig, estableix, com a novetat, que “les cooperatives

procuraran incloure en el seu consell rector (que és l'òrgan de govern, administració i

representació de les cooperatives valencianes) un nombre de dones que permeta aconseguir

en el seu si una presència equilibrada de dones i homes coherent amb la composició de la

seua massa social. (Art. 42.6). Aquest precepte és innovador en el panorama legislatiu

cooperatiu de l'Estat espanyol.

D'altra banda, en el referit text refós,se ha introduït expressament la referència al

gènere femení, abans inexistent, en la redacció de tots els seus preceptes susceptibles de

referències a dones i homes, i acaba d'aquesta manera amb la utilització de denominacions

masculines per a significar alguns conjunts o grups de persones vinculades a la cooperativa.

En matèria cooperativa s'ha previst implementar a mitjà termini una eina estadística

que oferirà dades concretes, desagregades per sexe, relatius a les persones vinculades amb

aquestes empreses, bé com a sòcies bé com a treballadores.



En matèria d'economia social: la crisi econòmica perjudica l'ocupació de dones en

cooperatives i societats laborals, en la mesura que ha disminuït la xifra total de persones

desocupades incorporades a cooperatives i societats laborals.

En el conjunt de l'economia social, considerada com a sector empresarial, les xifres

de participació femenina en l'ocupació són relativament elevades: més del 50% de les

ocupacions són femenines en aquest sector a Espanya i un 44% a la Comunitat Valenciana.

Però aquest percentatge comú tanca realitats molt diferents en funció dels diferents

subsectors, és molt més elevat en cooperatives que en societats laborals i dins de les

primeres especialment rellevant en les empreses dedicades a activitats econòmiques que

utilitzen mà d'obra de baixa qualificació, com ara les vinculades amb la prestació de serveis a

375

les persones, a la neteja i manteniment d'edificis i instal·lacions i en les indústries

agroalimentàries, molt intensives en mà d'obra femenina en la confecció de fruites i

hortalisses, però d'elevada estacionalitat vinculada a les campanyes agràries. No obstant

això, aquestes afirmacions que necessitarien un suport estadístic, no disposen

d’estadístiques detallades i desagregades per sexe relatives a aquestes qüestions.

D'altra banda, en les empreses en què participen com a sòcies, les dones estan

subrepresentades en els òrgans de direcció d’aquestes, i fins i tot, com és habitual en les

cooperatives agroalimentàries, són sistemàticament representades -en tots els òrgans

socials- pels homes de la seua família, especialment pel marit, encara que la condició de

sòcia concórrega en la dona.

A pesar de la previsió de mesures específicament dirigides a afavorir especialment

l'ocupació femenina, el nou ocupació fomentat en la Comunitat Valenciana durant els anys

2011 a 2014 (exercicis tancats) va ser el següent:

ANY TOTAL DONES HOMES DONES 2011 237 75 162 31,64 % 2012 119 49 70 42,98 % 2013 100 38 62 38,00 % 2014 133 54 79 40,60 % Total 589 216 373 36,67 %


En matèria d'economia social, per als exercicis 2015 i 2016, es preveu la concessió de 300

ajudes a la integració, mantenint-se el percentatge de suport a l'ocupació de dones en una

xifra semblant a la mitjana dels anys precedents.



Capacitat d'impacte





Valor 2



En quina mesura l'àmbit en què actua el programa


gènere?

Valor 2

PROGRAMA: 551.10 ELABORACIÓ I DIFUSIÓ ESTADÍSTICA


Elaboració i difusió d'informació estadística oficial per al coneixement i anàlisi de la

realitat demogràfica, socioeconòmica i cultural de la Comunitat València, així com per a la

comparabilitat amb el seu entorn nacional i internacional.

376




D'IGUALTAT


administrativa.

Conéixer i visibilitzar la realitat

socioeconòmica diferencial de dones i

homes


- Introducció d'un eix transversal de “gènere” en el nou avantprojecte del Pla

Valencià d'Estadística (PVE) 2017-2020, l'elaboració del qual s'inicia ara.

L'objectiu general d'aquesta actuació és la incorporació de la perspectiva de gènere

de manera sistemàtica en les operacions estadístiques que es programen per al

desenvolupament del PVE.

Aquest objectiu transversal que orientarà el contingut programàtic del nou pla, es

concreta en els objectius específics següents:

- incorporació de la variable sexe en la totalitat de les operacions estadístiques en

què siga procedent, segons la seua naturalesa.

- millora dels mètodes i instruments de recollida d'informació per al mesurament de

les relacions i rols de gènere en el marc de les estadístiques d'interés de la Generalitat.

Elaboració d'indicadors orientats a facilitar la implementació de polítiques d'igualtat.



Encara que moltes operacions estadístiques incorporen la variable sexe en les seues

explotacions de resultats, és una actuació nova la seua incorporació al marc de la planificació

estadística oficial com a “eix transversal” de desenvolupament de les activitats estadístiques

del PVE.

377


No és possible en aquest moment establir resultats quantitativament valorables, en

no disposar-se de dades de partida.



Capacitat d'impacte





Valor 2





gènere?

Valor 2

PROGRAMA: 722.20 POLÍTICA INDUSTRIAL


Desplegament d'un nou model productiu com a resposta a la crisi i la generació de

benestar a llarg termini. Nou model productiu basat en el coneixement, la investigació i el

desenvolupament innovador i articulat sobre els principis de sostenibilitat social, productiva i

ambiental.




D'IGUALTAT Llei 9/2003 Títol II. Capítol III. Igualtat en l'àmbit

laboral.

Impulsar la incorporació, permanència i

promoció laboral, a través de la formació

ocupacional.

Promoure la incorporació laboral, plena i

estable, de les dones al mercat laboral.

378


LÍNIA ENTITAT BENEFICIÀRIA FINALITAT S8031 COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS

SUPERIORS INDUSTRIALS

Preparació, suport, col·laboració, i

divulgació congrés mundial de la qualitat

de taulellet i del paviment ceràmic. Edició

XIV S4633 Xarxa d'Instituts Tecnològics

Actuacions i projectes de REDIT. Oficina

de Projectes Empresarials d'I+D+i. S5032 FORD ESPANYA

Projectes de desenvolupament

experimental i innovació en el sector de

l'automoció que tinguen beneficis i un

efecte tractor sobre empreses i pimes.

Inversions productives sostenibles.

CONSELL DE CAMBRES DE COMERÇ,

INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE LA CV

Suport accions de sensibilització,

divulgació i formació de la millora

empresarial a través del conveni amb el

Consell de Cambres Oficials de Comerç,

Indústria i Navegació de la Comunitat

Valenciana. ENTITAT BENEFICIÀRIA FINALITAT

X0133 X0137

IVACE Finançament d'operacions corrents i de

capital de l'Institut Valencià de

Competitivitat Empresarial. Incentius

pimes, instituts tecnològics i associacions.

S5782

Empreses ajuntaments i associacions,

organismes i institucions sense fi de lucre

Plans d'acció destinats a la

industrialització, la millora de la

competitivitat i la sostenibilitat

econòmica, social i mediambiental en els

sectors industrials. Inversions industrials.



Fins a la data no s'ha realitzat un diagnòstic rigorós de partida sobre la situació de la

igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i homes que existeix en el context social de

l'àmbit d'intervenció en què el programa pressupostari desenvolupa la seua activitat: política

industrial. En ser principalment indústries i empreses les beneficiàries indirectes d'aquest

programa pressupostari, en compte de persones, no ha sigut possible la identificació d'una

forma directa de desigualtats de gènere.

379


Actualment no es disposa d'indicadors coherents amb els objectius d'igualtat. La

informació existent per a construir futurs indicadors hauria de planificar-se i sol·licitar-se com

a requisit de concessió a les entitats beneficiàries directes de les ajudes i transferències.



Capacitat d'impacte


Sobre quin nombre de persones desenvolupen



Valor 1






Valor 1

PROGRAMA: 762.10 COMERÇ EXTERIOR


L'objectiu del programa consisteix a promoure l'esperit emprenedor i l'activitat

empresarial de les dones en l'exterior.


Aquest programa pressupostari es troba sota la responsabilitat de la Direcció General

d'Internacionalització.

Així, a fi de contribuir a la major igualtat entre homes i dones, es tindrà en compte la

variable sexe en l'elaboració, el seguiment i l’avaluació de les distintes línies d'actuació.

Des de la DG Internacionalització està previst executar diverses línies d'actuació

entre les quals podem destacar:

� Programa de Beques d'Internacionalització. En aquest programa, en què està

previst oferir una formació especialitzada –teòrica i pràctica- a joves graduats de la nostra

Comunitat, s'inclouran en les bases reguladores de la convocatòria de les beques, criteris de

valoració que perseguisquen la promoció real i efectiva de la igualtat en els candidats

sol·licitants. Així mateix, en el curs d'internacionalització en línia de 260 hores que s'ofereix

als becaris durant el període de la beca, inclou un mòdul d'Igualtat d'Oportunitats.

380

� Finançament a IVACE internacional per a recolzar les empreses de la

Comunitat en matèria d'internacionalització, organitzant programes de mentoria, formació,

informació, etc. en què es farà especial insistència en la integració de la dimensió de gènere

en totes les activitats així com en les convocatòries a jornades i activitats, procurant una

millor adequació dels recursos i eines disponibles per a millorar la distribució equilibrada per

sexe.

En aquest sentit, es prioritzarà, en l'accés als incentius econòmics d'IVACE

Internacional (subvencions i préstecs a la internacionalització), així com en l'accés als serveis

de formació (tutories) i acompanyament en els seus plans d'internacionalització, les

iniciatives promogudes majoritàriament per dones.

� En les partides destinades a recolzar actuacions cofinançades amb Fons

Europeus es farà especial èmfasi en què, en l'execució dels pressupostos, s'han respectat la

política comunitària d'igualtat d'oportunitats, i que les actuacions que es recolzaran i que

rebran cofinançament europeu complisquen, com a mínim, amb totes les exigències

reglamentàries del principi d'igualtat d'oportunitats, i en la mesura que siga possible

incidisquen en l'eliminació de les desigualtats existents.



L'activitat empresarial de les dones és inferior a la dels homes. Des d'aquest

departament, s'observa que les dones es troben en desavantatge respecte als homes a l'hora

d'iniciar un projecte empresarial, la qual cosa es tradueix en un nombre menor de dones en

aquest àmbit.

D'altra banda, les iniciatives empresarials de les dones solen ser de menor dimensió,

menys proclius a la internacionalització, i en sectors d'alta competència, la qual cosa dificulta

la seua supervivència. La bretxa entre homes i dones es va fent cada vegada més gran a

mesura que avança el procés, i es fa més evident en les empreses més consolidades.

Així mateix, es detecta un desigual accés de les dones a determinats recursos (noves

tecnologies), així com al finançament, la qual cosa influeix també en la seua activitat

empresarial.

Finalment, cal destacar les diferències existents en les carreres professionals

d'homes i dones i, en particular, la seua desigual presència en càrrecs directius empresarials.

381


Actualment no es disposa d'indicadors coherents amb els objectius d'igualtat que

s'han definit, per la qual cosa aquesta DG es compromet a elaborar uns indicadors relatius a

persones desagregats per sexe en les línies d'actuació que es definisquen.


Es podrà valorar l'impacte de forma indirecta, ja que la major part d'actuacions es

dirigeixen a empreses, i no a persones físiques directes excepte en el cas del programa de

beques i les activitats d'informació.

Per això, en la majoria d'actuacions no es preveu cap tipus de resultat en matèria

d'igualtat d'oportunitats. (valor 0).

En les actuacions mencionades en el primer apartat, si que es preveu que tinguen

alguns efectes en relació amb la igualtat d'oportunitats (valor 2).

382

5.8.- CONSELLERIA D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I

DESENVOLUPAMENT RURAL

714.10 Ordenació i Millora de la Producció Pesquera

714.20 Ordenació i Millora de la Producció Agrària

714.60 Qualitat Agroalimentària

714.70 Desenrotllament del Medi Rural

383

PROGRAMA: 714.10 ORDENACIÓ I MILLORA DE LA PRODUCCIÓ PESQUERA


Gestionar el Fons Europeu i Marítim de la Pesca en la Comunitat, mesures de foment

destinades a la millora de la competitivitat del sector pesquer i de l'aqüicultura; ordenar,

fomentar i modernitzar el sector; millorar les comercialització dels seus productes i les

condicions socioeconòmiques dels pescadors; protegir els recursos pesquers i el medi marí;

aprofitament sostenible; recolzar i coordinar la innovació en el sector; dirigir la tutela sobre

les confraries de pescadors i les seues federacions i qualsevol altra funció que li siga

encomanada.




D'IGUALTAT 1.-Llei Orgànica

3/2007.

2.-Pla per a la

igualtat de Gènere en

el Sector Pesquer i

Aqüícola 2015-2020

A- Estatal i autonòmica. Depenent

dels distints subsectors de l'activitat.

Indústria pesquera, aqüicultura, i/o

àmbit extractiu.

Marisqueig, reparació de xarxes.

Classificació i preparació per a la

venda.

Promoure la incorporació laboral de les dones

al sector pesquer i aqüícola. Creació de noves

ocupacions.

Promoure remuneració justa.

Desenvolupament d'alternatives per a

compensar la temporalitat. Racionalització

d'horaris.

Facilitar condicions òptimes de salut.

Reconeixement de malalties derivades de

l'activitat professional. B- Dona i presa de decisions. Impulsar el reconeixement de la igualtat de

tracte i no-discriminació. Promoure la

participació de les dones en les empreses.

Impulsar el lideratge de les dones del sector

pesquer i aqüícola, promovent la formació per

a augmentar la participació en presa de

decisions.

Fomentar el moviment associatiu en les dones

i promoció de la seua presència en els GALP

(grups d'acció local pesquers)

384


Activitats a través de DIVERPES, grup tècnic de treball de diversificació pesquera i

aqüícola, dirigides a les comunitats autònomes, a les confraries de pescadors i als GALP, per

a detectar les principals causes d'absència d'igualtat i falta de reconeixement de les dones en

el sector, la falta de coresponsabilitat i el predomini de de models eminentment masculins.

a) Fomentar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés al mercat

laboral en el sector pesquer i aqüícola i impulsar l'emprenedoria femenina.

b) Millorar les condicions de treball, així com la qualitat de vida de les dones del

sector pesquer i aqüícola.

c) Impulsar el reconeixement i la igualtat de tracte i no-discriminació a les dones en

el sector pesquer i aqüícola.

d) Impulsar el lideratge i apoderament de les dones del sector pesquer i aqüícola.

- Formació en lideratge.

- Fomentar el moviment associatiu, suport tècnic, econòmic i assessorament.

- Promoure la presència equilibrada en les organitzacions sectorials i grups d'acció

local pesquers.



En l'actualitat persisteix una separació arcaica entre els treballs que es desenvolupen

al la mar, que s'atribueixen als homes, i els que es desenvolupen en terra, encomanades a

les dones i que es consideren complementàries.


A través de la posada en marxa del Pla per a la igualtat de gènere en el sector

pesquer i aqüícola (2015-2020) que pretén establir directrius que permeten eradicar o

minorar situacions de discriminació.

385



Capacitat d'Impacte





Valor 2





gènere?

Valor 2

PROGRAMA: 714.20 ORDENACIÓ I MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA


La finalitat del programa és potenciar la competitivitat i sostenibilitat de les

estructures productives de la Comunitat Valenciana mitjançant l'impuls a la incorporació

d'agricultors que revitalitzen el sector agrari recolzant les seues iniciatives de millora, així

com els projectes de consolidació de les explotacions i de millora de la seua viabilitat

econòmica a través de les ajudes a les inversions en les explotacions i a la seua

reestructuració. Aquestes actuacions s'emmarquen en el Programa de Desenvolupament

Rural de la Comunitat Valenciana per al període 2014-2020, adoptat per la Comissió Europea

el 28/07/2015 i, en el cas de les ajudes a la reestructuració i reconversió de la vinya, en el

Programa Nacional de Suport al Sector Vitivinícola 2014-2018.

També es contribueix amb aquest programa a la vertebració del sector mitjançant

ajudes específiques amb finançament destinades a la promoció associativa i representativa

dels agricultors i, en particular, a les organitzacions professionals agràries que integren

organitzacions de dones, o organitzacions de dones amb personalitat jurídica pròpia per a la

promoció de la integració i la igualtat d'oportunitats de la dona en l'àmbit rural.




D'IGUALTAT

Ajuda a les inversions en explotacions agràries.

Ajuda a la incorporació de jóvens agricultors

Ocupació, formació i economia social. Promoure la incorporació laboral, plena i

estable, de les dones de l'àmbit rural.

Dona i presa de decisions. Promoure la participació de les dones en les

empreses.

386


Està prevista l'aplicació de criteris de prioritat específics per a les sol·licituds

d'aquestes mesures en què una dona siga titular de l'explotació, de forma individual o

mitjançant titularitat compartida, segons es defineix en la Llei 35/2011, de titularitat

compartida de les explotacions agrària.



Falta de visibilitat de l'activitat de les dones del medi rural. Escassetat d'oportunitats

per a l'ocupació femenina. Escassa representativitat en llocs de responsabilitat i presa de

decisions.


Amb les mesures de discriminació positiva que es van a incorporar a aquestes

mesures s'espera que les dones que resulten beneficiàries de les ajudes suposen prop del

30% del total de beneficiaris.



(indicador

quantitatiu)




Valor 1





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 714.60 QUALITAT AGROALIMENTÀRIA


Concessió d'ajudes per a la formació i adquisició de competències per a activitats

agroalimentàries en l'àmbit rural, amb una especial incidència en els joves i les dones.

L'objecte del dit programa és promoure la incorporació laboral plena i estable de les

dones en l'àmbit rural, així com impulsar la seua presència en els òrgans directius de les

empreses.

387




MATÈRIA D'IGUALTAT

Ordre de bases

(en projecte)

Ocupació, formació i economia social.

Promoure la incorporació laboral, plena

i estable, de les dones de l'àmbit rural.

Ordre de bases

(en projecte)1

Dona i presa de decisions. Promoure la participació de les dones

en les empreses.


En el marc del dit programa es duran a terme cursos de formació, seminaris, tallers,

visites tècniques i altres activitats formatives que contribuïsquen als objectius de la mesura.

L'objecte és el desenvolupament de noves qualitats i innovació destinades a la creació

d'ocupació dins de l'àmbit rural, millora de les qualificacions professionals, millora de la

gestió de les explotacions agràries perquè siguen econòmicament viables i ambientalment

sostenibles i l'aprenentatge i coneixement de tècniques tradicionals que milloren la

sostenibilitat en el sistema agrari, tot això amb una especial incidència en les dones.

L'ordre de bases que regularà les dites ajudes està en tramitació. La finalitat és que

les aquestes ajudes es convoquen durant els exercicis de 2016 i següents (es tracta d'una

mesura inclosa en el PDR 2014-2020).



Baixa representativitat de les dones en el sector agrari i escassa presència d’aquestes en els

càrrecs directius de les empreses del sector agroalimentari.


Millorar la formació de la dona en l'àmbit rural i amb això permetre una major presència

d’aquestes en el sector i en les empreses. Creació d'ocupació en l'àmbit rural.

388



Capacitat d'impacte


Sobre quin nombre de persones desenvolupen els seus


pressupostari?

Valor 3





gènere?

Valor 2

PROGRAMA 714.70 DESENVOLUPAMENT DEL MEDI RURAL


Contingut: suport per al desenvolupament local a través del sistema de

desenvolupament local participatiu (LEADER). L'enfocament es basa en el desenvolupament i

la implementació d'una estratègia de desenvolupament local a través de grups d'acció local

que representen els interessos de cada comunitat territorial. En aquest pla es realitza una

anàlisi i un diagnòstic sobre la situació del medi rural en Comunitat Valenciana, es defineix

una estratègia de desenvolupament rural, es concreten les zones rurals, s'especifiquen els

tipus d'actuacions multisectorials que es podran posar en marxa, es defineix el pressupost i

sistema de finançament, i es conclou amb un sistema d'avaluació i seguiment.

Finalitat: el desenvolupament sostenible del medi rural mitjançant el Pla de

Desenvolupament Rural (PDR) de caràcter plurianual (2014-2020), els objectius del qual

són:

• La millora dels serveis bàsics i la qualitat de vida en les zones rurals.

• La disminució dels problemes demogràfics existents al medi rural valencià

amb especial atenció als col·lectius de dones i joves




D'IGUALTAT

Pendent

d'elaboració

Ocupació, formació i economia social Promoure la incorporació laboral, plena i

estable de les dones en l'àmbit rural

Pendent

d'elaboració

Dona i presa de decisions Promoure de la participació de les dones en

empreses

389


Promoure la incorporació laboral, plena i estable, de les dones de l'àmbit rural.

La igualtat de gènere és un dels principis horitzontals de desenvolupament rural. Per

això, el Reglament (UE) Núm. 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de

desembre, i el PDR CV 2014-2020 estableixen com a objectiu la promoció de la igualtat entre

homes i dones i la integració de la perspectiva de gènere al llarg de la preparació i l'execució

dels programes.

En la resolució per a la convocatòria i regulació de la selecció dels grups d'acció local

GAL LEADER1420 i de les estratègies de desenvolupament local (EDL), pendent d'elaboració,

està previst que continga les disposicions següents:

- Presència en el comité de selecció de les organitzacions representatives de les

dones en els territoris.

- L'obligatorietat de representació d'organitzacions de dones en l'associació

constitutiva dels GAL.

- En la junta directiva, com a òrgan de presa de decisions, han de formar part

organitzacions representatives de dones

- La necessitat de la participació en l'elaboració de les estratègies les organitzacions

de dones

- Una major valoració en aquelles estratègies que promoguen l'ocupació estructural i

durador com a objectiu de l'estratègia, fomentant, principalment, de l'ocupació en el sector

privat i l'emprenendoria, destinant un mínim del 50% de l'import de l'EDL per a això, i

atorgant més puntuació a l'estratègia quan se sobrepasse aqueix mínim, i la seua

repercussió de l'estratègia en la igualtat.

Així mateix, en el comité de seguiment del PDR CV 2014-2020 estaran representats

organismes encarregats de promoure la igualtat de gènere.

Amb posterioritat, les ordres que s'elaboren per a aprovar les bases de les ajudes, a

concedir en els municipis compresos en el territori Leader, primaran les operacions

promogudes per dones, i seran de major intensitat en el cas de dones joves.



A pesar que la contribució de les dones rurals al desenvolupament de les seues zones

i comunitats és molt significativa, es posa de manifest:

• La falta de visibilitat de l'activitat de les dones del medi rural

390

• La falta d'oportunitats i d'accés en igualtat de condicions a l'ocupació o llocs

de presa de decisions i planificació

• L'abandó del medi rural de dones joves formades (“fugida il·lustrada”), que

produeix una masculinització i envelliment del territori rural (encara que en la Comunitat

Valenciana està més atenuada que en altres comunitats autònomes)


• Augment de la visibilitat de l'activitat de les dones

• Promoció de la participació i de l'accés en igualtat de condicions a l'ocupació

o llocs de presa de decisions

• Foment de l'esperit empresarial entre les dones de les zones rurals

• Desenvolupament de noves oportunitats que reduïsquen l'abandó del territori

de les dones joves

D) Valoració de l'impacte de gènere


Capacitat d'Impacte

(indicador quantitatiu).

Índex de feminitat en

formació/ocupació, i en

participació en la presa de

decisions.

Sobre quin nombre de persones desenvolupen



El territori d'aplicació de la mesura LEADER

2014-2020 comprén una població aproximada

de 417.500 persones.

Valor 2


(indicador qualitatiu).

Compliment d'objectius per

canvi de processos,

comportaments i motivacions.




La promoció i el foment de la participació i

l'ocupació de la dona contribuirà a la

modificació de la inèrcia de la desigualtat que

existeix al medi rural.

Valor 1

391

5.9.- CONSELLERIA D’HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL

TERRITORI


431.10 Arquitectura, Vivenda i Projectes Urbans



Assessorament tècnic a la presa de decisions en matèria igualtat de gènere.




D'IGUALTAT Llei 9/2003 Art. 4. Principis rectors de l'acció

administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en

l'àmbit de la contractació.




contractació, …).


a. Introduir la dimensió de gènere en la informació estadística de la Conselleria.

b. Assessorar en l'elaboració, posada en marxa i avaluació dels plans d'igualtat

de la Generalitat

c. Promoure actuacions de formació i sensibilització en matèria d'igualtat

d'oportunitats entre dones i homes.

d. Proposar i impulsar mesures per a promoure la coresponsabilitat i conciliació

de la vida personal, laboral i familiar.

392



Carència de dades objectives (estadístiques desagregades) que permeten la correcta

avaluació de l'impacte de gènere de les polítiques públiques en les matèries competència de

la conselleria


En aquest exercici pressupostari es duran a terme les gestions que pertoque a fi de

poder disposar de les eines necessàries per a fer efectives les mesures que permeten la

incorporació de la perspectiva de gènere i l'anàlisi del seu impacte, alhora que es promou la

formació i sensibilització del personal i s'impulsa el pla d'igualtat de la Generalitat i la seua

avaluació.


CRITERI QUALIFICACIÓ Capacitat d'impacte



desenvolupen els seus efectes les



Personal de la conselleria: 868,

persones aproximadament (no

desagregats per sexe)

Població, en general: 5.004.844

habitants, dels quals, el 51% són

dones Rellevància funcional


En quina mesura l'àmbit en què actua

el programa és considerat com a

palanca de canvi en igualtat de

gènere?

En la mesura que la seua

actuació és transversal a totes les

actuacions i polítiques públiques

PROGRAMA: 431.10 ARQUITECTURA, HABITATGE I PROJECTES URBANS


Aquest programa té com a finalitat establir un marc legal de garanties en matèria

d'habitatge, conéixer la situació dels habitatges buits amb vista a la seua identificació i

mobilització, així com a impulsar el mercat de l’habitatge en lloguer.

També és objectiu consensuar un pacte per la rehabilitació i la construcció sostenible

i impulsar la rehabilitació energètica i sostenible i les actuacions de conservació d'edificacions

i habitatges.

393



NORMA

PLA

ARTICLE

ÀREA D'ACTUACIÓ


D'IGUALTAT Llei 9/2003

(autonòmica)

Art. 38 Prestacions per a habitatge. Promoure actuacions que milloren la

situació de les dones en risc d'exclusió

social. Llei 3/2007 (estatal) Art. 31 Polítiques urbanes d'ordenació

territorial i habitatge.

Tindre en compte en el disseny de la

ciutat, en les polítiques urbanes, en la

definició i execució del planejament

urbanístic, la perspectiva de gènere.


En matèria d'habitatge:

a) Dones víctimes de violència de gènere i víctimes del terrorisme.

L'ordre que regule la convocatòria del Programa d'ajudes al lloguer d’habitatge per a

l'exercici 2016 reconeixerà per al dret a l'ajuda de lloguer d’habitatge, entre altres dades que

s'acrediten de caràcter personal dels membres de la unitat de convivència per a ser tinguts

en compte, ser dona víctima de violència de gènere o víctima del terrorisme.

b) Dones de famílies monomarentals i de famílies nombroses.

De la mateixa manera, l'ordre que regule la convocatòria del Programa d'ajudes al

lloguer d’habitatge per a l'exercici 2016 reconeixerà que les dones que tinguen famílies

monomarentals o nombroses podran acreditar aquesta dada de caràcter personal perquè

siga tingut en compte en el dret a l'ajuda de lloguer d’habitatge.

En matèria de regeneració urbana, es pretén exigir que, en totes les actuacions

d'intervenció urbana finançades pels programes de foment de la regeneració i renovació

urbana del Pla Estatal 2013-2016 (ARUS), els municipis tinguen en compte la guia per a

l'elaboració del plans municipals d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes publicada per

la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat en compliment del Pla d'igualtat

d'oportunitats entre dones i homes 2006/2009.

Aquesta guia estableix les directrius a considerar en el desenvolupament urbanístic i

les intervencions urbanes en relació amb la igualtat d'oportunitats, tenint en compte

l'impacte diferencial entre homes i dones en el disseny i ús de de les infraestructures dels

municipis.

394



En matèria d'habitatge, a través de les sol·licituds presentades en la convocatòria de

l'exercici de 2015 d'ajudes al lloguer, s'ha detectat la següent situació de dones en casos de

vulnerabilitat. Del total de 8.203 sol·licituds rebudes, 3.276 van ser presentades per dones,

de les quals 388 eren dones vulnerables.

Aquestes estaven en la situació següent: 79 dones eren víctimes de violència de

gènere (6 d'elles eren a més de famílies monomarentals i 8 de famílies nombroses), 16

dones pertanyien a famílies monomarentals (3 de les quals a més eren famílies nombroses),

292 dones pertanyien a famílies nombroses (1 d'elles a més era víctima del terrorisme) i 1

dona era exclusivament víctima del terrorisme.

Quadres ajudes sol·licitades i concedides a dones en la convocatòria de 2015.

SOLICITADAS CONCEDIDAS

TOTAL MUJERES 3.276 1.507

TOTAL MUJERES VULNERABLES 388 270

SOLICITADAS CONCEDIDASV. VIOLENCIA GENERO 79 49

V. VIOL. Exclusivamente 65 40

V. VIOL. GENERO + MONOM.. 6 5

V. VIOL.GENERO + FAMILIA NUM. 8 4


FAMILIA MONOMARENTAL 16 10

FAM. MONOM. Exclusivamente 13 8

FAM. MONOM. + FAMILIA NUM. 3 2


FAMILIA NUMEROSA 292 210

FAM. NUM. Exclusivamente 291 209

FAM. NUM. + V. TERRORISMO 1 1


V. TERRORISMO 1 1

V. TERRORISMO exclusivamente 1 1

En matèria de regeneració urbana, s'observa que des de la perspectiva de gènere hi

ha deficiències en el disseny de la ciutat, en les polítiques urbanes i en la definició i execució

del planejament urbanístic.

395


En matèria d'habitatge, es preveu que per a l'exercici 2016 s'ajude un nombre de

dones semblant a les afectades per les ajudes concedides en l'exercici 2015. Aquestes ajudes

afecten un total de 1.507 dones de les quals 270 són dones vulnerables en la situació

següent: 49 són víctimes de violència de gènere, 10 dones pertanyen a famílies

monomarentals, 210 a famílies nombroses i 1 és víctima del terrorisme.

En matèria de regeneració urbana, en municipis de població menor de 100.000

habitants, on l'impacte de les mesures preses per a igualtat d'oportunitats és major i més

visible per a les dones, es preveu que el nombre de dones afectades per les millores en les

actuacions de les àrees de renovació urbana siga de 126.162 dones. A les quals caldria

sumar un total de 697.062 dones afectades en municipis de més de 100.000 habitants.



Capacitat d'impacte (indicador quantitatiu)

Sobre quin nombre de persones desenvolupen els seus efectes les actuacions que posa en marxa el programa pressupostari?

Rellevància funcional (indicador qualitatiu)

En quina mesura l'àmbit en què actua el programa és considerat com a palanca de canvi en igualtat de gènere?

396

5.10 CONSELLERIA DE TRANSPARÈNCIA, RESPONSABILITAT SOCIAL,

PARTICIPACIÓ I COOPERACIÓ

111.80 Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern

112.90 Transparència en l'Activitat Pública i Participació Ciutadana

121.10 Atenció al Ciutadà, Qualitat i Inspecció de Servicis

134.10 Cooperació i Solidaritat

397

PROGRAMA: 111.80 RESPONSABILITAT SOCIAL I FOMENT DE L'AUTOGOVERN


El Programa pressupostari 111.80 actua sobre dos àmbits ben delimitats.

Per un costat es refereix a la matèria de responsabilitat social, intentant fomentar

l'ús de pràctiques de responsabilitat social en el si de les organitzacions públiques i privades i

difondre entre la societat en general la cultura de la responsabilitat social.

L'altre vessant sobre el qual actua l'esmentat programa és la coordinació del

desenvolupament estatutari i la promoció de l'autogovern, incloent-hi la recuperació i

desenvolupament del dret foral civil valencià.





administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en l'àmbit

de la contractació.

Art 48. El llenguatge no sexista en els

escrits administratius.


normativa de la Generalitat (bases reguladores

subvencions i beques, contractació, …).

Establir en els contractes administratius, en els

supòsits d'empat, clàusules de preferència per

a empreses que acrediten el desenvolupament

d'un pla d'actuació en matèria d'igualtat

d'oportunitats entre homes i dones.

En la publicació de la Revista Valenciana

d’Estudis Autonòmics, competència de la

Direcció General de Responsabilitat Social i

Foment de l'Autogovern, s'observa amb

caràcter general la utilització d'un llenguatge

no sexista.

Així mateix, el personal encarregat de

supervisar la tramitació de convenis, ordres de

subvencions, expedients de contractació i

projectes normatius s'encarrega de controlar

que en els documents s'utilitza un llenguatge

no sexista, tant en escrits de les

característiques mencionades com en els

projectes normatius que es proposen des

d'aquesta direcció general.

398


En el conjunt d'actuacions que es realitzen en la Direcció General, es continuarà

utilitzant un llenguatge no sexista, continuant amb la introducció de la perspectiva de gènere

tant en la normativa com en les publicacions impulsades des de la Direcció General.

Les actuacions a realitzar per a assolir els objectius previstos són les següents:

Introduir en les bases reguladores de les subvencions i beques públiques criteris de

valoració positiva per a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Establir en els plecs de condicions criteris de valoració positiva en l'adjudicació de

contractes, per a aquelles empreses que hagen desenvolupat un pla d'actuació en matèria

d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Tendir a la participació igualitària entre homes i dones en els espais de debat i

participació organitzats per la Direcció General.



Si bé des d'aquesta direcció general es continua utilitzant un llenguatge no sexista,

tant en documents administratius com en la normativa i publicacions que es generen, en

l'àmbit competencial d'aquest centre directiu, no hi ha programes que tinguen plenament

identificats els objectius en matèria d'igualtat de gènere, si bé l'avaluació del Pla d'Igualtat

d'Oportunitats entre dones i homes 2006-2009 és el punt de partida per a diagnosticar la

situació de les dones en la nostra Comunitat.


Com a conseqüència de tractar-se d'un programa pressupostari sense objectius

explícits en matèria d'igualtat de gènere, la introducció de la perspectiva de gènere en els

escrits, normativa i publicacions de la Direcció General donarà lloc a un resultat òptim pel

que respecta tant al foment dels plans d'igualtat, com a la incorporació de llenguatge no

sexista, si bé serà difícil quantificar l'impacte produït amb l'adopció d'aquestes mesures en

anar dirigides les publicacions, convocatòries, contractes i normativa dimanant de la Direcció

General a una pluralitat indeterminada de persones i no a un col·lectiu concret.

399



Capacitat d'impacte




pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 112.90 TRANSPARÈNCIA EN L'ACTIVITAT PÚBLICA I PARTICIPACIÓ

CIUTADANA


El programa 112.90 inclou actuacions dirigides a executar la Llei 2/2015, de

Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana, crear i mantindre un nou portal de

transparència de la Generalitat, impulsar mesures per a recuperar la confiança de la

ciutadania en els governants, coordinar les accions per a executar la llei en les

administracions locals i altres subjectes obligats, impulsar la formació i divulgació de la llei

entre els empleats públics, donar suport administratiu al Consell de Transparència, accés a la

informació pública i bon govern triat per les Corts, fomentar la participació ciutadana i de la

societat civil a través d'accions de foment de l'associacionisme i la cultura interassociativa,

organitzar visites de palaus de la GV i altres institucions públiques (Programa Palaus

Transparents), organitzar noves activitats en els CEVEX per a potenciar la llengua i la cultura

valenciana i la recuperació de la memòria democràtica, així com iniciar estudis i programes

de suport especial als joves valencians residents a l'exterior i desplaçats per raons

econòmiques.

400

B) Identificació d'objectius i actuacions en matèria d'igualtat d'oportunitats que

s'apliquen.



D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Art. 10. Representació paritària de dones i

homes.

Fomentar la participació de les dones en

l'àmbit públic.


administrativa

Introduir la perspectiva de gènere com a

criteri de valoració en les bases reguladores

de les convocatòries de subvencions i en els

procediments de contractació

Llei 9/2003 Art. 48. El llenguatge no sexista en els

escrits administratius

Observar amb caràcter general la utilització

d'un llenguatge no sexista en els escrits i

publicacions realitzades o proposades per

aquesta DG.


supervisar la tramitació de convenis, ordres

de subvencions, expedients de contractació i

projectes normatius s'encarregarà de

controlar que en els documents s'utilitza un

llenguatge no sexista.


Objectiu 1: Fomentar la participació de les dones en l'àmbit públic

Actuacions previstes:

- Establir la representació paritària en els òrgans col·legiats previstos en la Llei

2/2015, de 2 d'abril, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana, de la Comunitat

Valenciana.

- Impulsar espais de trobada i participació amb les associacions que promoguen la

igualtat entre homes i dones.

- Prestar suport formatiu a les associacions que promoguen la igualtat entre homes i

dones. per a millorar la seua organització, gestió i administració.

Objectiu 2: Principis rectors de l'acció administrativa

401

Actuacions previstes:

- Introduir en les bases reguladores de les subvencions i beques públiques criteris de

valoració positiva per a la incorporació de la perspectiva de gènere.

- Establir en els plecs de condicions criteris de valoració positiva en l'adjudicació de

contractes, per a aquelles empreses que hagen desenvolupat un pla d'actuació en matèria

d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

- Tendir a la participació igualitària entre homes i dones en els espais de debat i

participació organitzats per la Direcció General.

Objectiu 3: El llenguatge no sexista en els escrits administratius

Actuacions previstes

- En el conjunt d'actuacions que es realitzen en la Direcció General, s'utilitzarà un

llenguatge no sexista, tant en els escrits, com en la normativa, com en les publicacions

impulsades des d'aquest centre directiu.



L'avaluació del Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes 2006-2009 és el

punt de partida per a diagnosticar la situació de les dones en la nostra Comunitat.


Per a l'avaluació dels objectius d'igualtat que s'han definit, es disposa d'indicadors

adequats:

Objectiu 1 : Fomentar la participació de les dones en l'àmbit públic

Indicadors: nombre de normes reglamentàries aprovades que establisquen la paritat

en els òrgans col·legiats establits en la Llei 2/2015; nombre d'actes celebrats amb

associacions de dones; nombre de dones beneficiàries dels cursos de formació.

Objectiu 2 : Principis rectors de l'acció administrativa.

Indicadors: nombre de projectes aprovats amb enfocament de gènere; nombre

d'empreses licitadores amb plans d'igualtat; nombre d'actes organitzats amb identificació de

la participació d'homes i dones.

402

Objectiu 3 : El llenguatge no sexista en els escrits administratius

Indicadors: nombre de publicacions i normes jurídiques incloent-hi llenguatge no

sexista.



Capacitat d'impacte






Valor 3



En quina mesura l'àmbit en què

actua el programa és considerat

com a palanca de canvi en igualtat

de gènere?

Valor 1

PROGRAMA: 121.10. ATENCIÓ AL CIUTADÀ, QUALITAT I INSPECCIÓ DE SERVEIS


Un dels objectius bàsics d'aquest programa és desenvolupar i potenciar instruments

generals de millora de la qualitat dels serveis públics de la Generalitat, en particular els

relacionats amb el sistema d'atenció a queixes i suggeriments de les/els ciutadans, la

realització d'estudis de percepció ciutadana, l'impuls d'accions de millora a través de la

simplificació i reducció de càrregues administratives, la implantació de cartes de serveis i

pràctica d'avaluacions de qualitat, comptant per a això amb la col·laboració dels distints

departaments del Consell la participació de la qual s'articularà a través de la Comissió

Tècnica de Modernització dependent de la CITEC i a través de la Xarxa de Qualitat.





administrativa.


l'estructura organitzativa dels poders

públics. Llei 9/2003 Títol II. Capítol VII. Igualtat i mitjans de

comunicació.

Fomentar una imatge igualitària entre

dones i homes.

403


Tracte igualitari en l'atenció presencial i telefònica en el telèfon 012 i edificis PROP.



No hi ha queixes per discriminació de gènere.


Zero queixes per discriminació de gènere.


CRITERI QUALIFICACIÓ Capacitat d'impacte





Valor 2






Valor 1

PROGRAMA: 134.10 COOPERACIÓ I SOLIDARITAT


El programa 134.10 arreplega actuacions dirigides a executar la Llei 6/2007, de 9 de

febrer, de la Generalitat, de la Cooperació al Desenvolupament de la Comunitat Valenciana.

La Llei 6/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de la Cooperació al

Desenvolupament de la Comunitat Valenciana, constitueix el marc de referència per a

establir les accions del Consell en l'àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament

en els pròxims anys, com a política social pública, a fi de contribuir al compromís d'assolir els

objectius de desenvolupament del mil·lenni establits en la Declaració de la Cimera del

Mil·lenni, aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2000.

La cooperació per al desenvolupament que durà a terme la Generalitat s'orienta a

propiciar l'eradicació de la pobresa, contribuint tant al desenvolupament integral de les

persones, pobles i països empobrits, com a la conscienciació i al compromís responsable de

la societat valenciana en aquesta urgent tasca. Tot això a través d'una política de cooperació

404

transformadora, coordinada i coherent, adoptada des d'un enfocament de promoció dels

drets dirigida a l'apoderament dels sectors exclosos..

Per a avançar cap aqueix objectiu general, el II pla Director 2014-2017 estableix els

següents objectius específics:

Contribuir al desenvolupament humà i sostenible de les comunitats que viuen en

condicions de pobresa, exclusió social o són víctimes de violacions dels drets humans, a

través de programes i projectes orientats a la millora de les seues oportunitats i condicions

de vida.

1.

Promoció d'una societat valenciana sensible i compromesa amb la cooperació per al

desenvolupament, fomentant comportaments, en la ciutadania, responsables en consum ètic

i ecològic, comerç just, finances ètiques i una cultura general de respecte i tolerància a les

persones, l'equitat de gènere i el respecte pel medi ambient.

Foment de la implicació de les organitzacions i institucions valencianes en les tasques

de la cooperació al desenvolupament i sensibilització i educació.

Consolidació i millora d'un model de cooperació basat en instruments eficaços, que

faciliten la intervenció en diferents modalitats (desenvolupament, acció humanitària,

educació i sensibilització social), i delimitant prioritats des del punt de vista geogràfic,

sectorial i transversal, i amb una gestió orientada cap a resultats (GpRD), amb un

enfocament de qualitat.

Enfortir institucionalment els agents de la cooperació valenciana, afavorint la

formació de recursos humans especialitzats i incentivant de forma creixent el treball en

xarxa.

2.

Potenciar l'avaluació com a instrument de transparència que, així mateix, contribueix

a l'aprenentatge per part de tots els actors de la cooperació.

405




D'IGUALTAT Llei 9/2003

ACORD de 28 de

març de 2014,

del Consell, pel

qual s'aprova el III

Pla Director de la

Cooperació

Art. 4. Principis rectors de l'acció

administrativa.

Art. 46. Foment de la igualtat en l'àmbit de la

contractació.

Art 48. El llenguatge no sexista en els escrits

administratius.


normativa de la Generalitat (bases reguladores

subvencions i beques, contractació, …).

Establir en els contractes administratius, en els

supòsits d'empat, clàusules de preferència per

a empreses que acrediten el desenvolupament

d'un pla d'actuació en matèria d'igualtat

d'oportunitats entre homes i dones.

En les publicacions i materials didàctics i

divulgatius promoguts i finançats per la

Direcció General de Cooperació i Solidaritat,

s'observa amb caràcter general la utilització

d'un llenguatge no sexista.


supervisar la tramitació de convenis, ordres de

subvencions, expedients de contractació i

projectes normatius, s'encarrega de controlar

que en els documents s'utilitza un llenguatge

no sexista, tant en escrits de les

característiques mencionades com en els

projectes normatius que es proposen des

d'aquesta Direcció General de Cooperació i

Solidaritat.

Prioritats horitzontals

3. Enfocament de gènere en

desenvolupament

La idea d'integrar l'enfocament de gènere com

a element transversal de les intervencions de

cooperació al desenvolupament és un

compromís internacional adquirit en la

Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing

(1995), referent ineludible, quant a gènere, en

la cooperació al desenvolupament.

La cooperació valenciana treballa des de la

transversalitat i des d'iniciatives en matèria de

gènere, articulant de forma estratègica les

accions que impulsen altres sectors i que

406

Valenciana 2014-

2017.

contribuïsquen que les dones aconseguisquen

de manera efectiva el ple exercici dels seus

drets, assumint l'enfocament gènere en

desenvolupament (GED), com el consensuat

internacionalment per a aconseguir la igualtat

efectiva entre dones i homes.

L'enfocament estratègic de gènere i basat en

drets humans (EGiBDH), des de la Direcció

General de Cooperació i Solidaritat ha de

servir per a capacitar i formar els

departaments i organismes de la Generalitat

en l'EGiBDH, amb l'objectiu de tindre una

actuació unificada, coherent i de qualitat del

conjunt de la Generalitat en cooperació al

desenvolupament.


En el conjunt d'actuacions que es realitzen en la Direcció General de Cooperació i

Solidaritat, es continuarà utilitzant un llenguatge no sexista, continuant amb la introducció

de la perspectiva de gènere tant en la normativa com en les publicacions impulsades des de

la Direcció General.

Per la seua banda, la política de gènere té un caràcter de doble prioritat per a la

cooperació al desenvolupament valenciana, en tant que és una prioritat horitzontal i també

una prioritat sectorial específica, tal com contemplava el Pla Director vigent, reafirmant els

compromisos internacionals més importants quant a gènere en el desenvolupament:

Declaració i Plataforma per a l'Acció de Beijing, el Pla d'Acció del Caire i els Objectius de

Desenvolupament del Mil·lenni.



Els principals objectius que pretén aconseguir són transformar les relacions desiguals

de poder en tots els àmbits (públics i privats), abordant les causes estructurals socials,

econòmiques, polítiques i culturals patriarcals que perpetuen les desigualtats de gènere

entre les dones i els homes.

El punt de partida de l'enfocament són les causes estructurals (socials, polítiques,

econòmiques i culturals) que provoquen desigualtats i vulneració dels drets humans per a

transformar-les.

407

L'anàlisi de les causes estructurals inclou l'anàlisi de les relacions de poder i

desigualtats de gènere així com de les estructures que les sostenen, l'anàlisi de les

discriminacions en les societats, i al mateix temps l'anàlisi causal de vulneració dels drets

humans des de la seua interdependència i indivisibilitat i no com a drets aïllats.

El gènere i les desigualtats de gènere i les interseccionalitats

(diversitats) són centrals. Els principis d'igualtat i no-discriminació són pilars fonamentals

dels drets humans, en aquest sentit convé tindre en compte les desigualtats de

gènere en totes les actuacions.


Es tracta d'un programa pressupostari amb objectius explícits en matèria d'igualtat

de gènere que donarà lloc a un resultat òptim pel que respecta tant al foment dels plans

d'igualtat, com a incorporació de llenguatge no sexista, a partir d'un enfocament estratègic

de gènere i basat en drets humans (EgiBDH). En concret l'EGiBDH és un enfocament en

construcció que posa en el centre de la cooperació al desenvolupament les persones, les

relacions de gènere i els drets humans amb la finalitat de transformar les desigualtats

existents per a així aconseguir la justícia social i la igualtat efectiva de les dones i els homes.







Valor 3






Valor 3

Quant al criteri de capacitat d'impacte, la població sobre la qual despleguen els seus

efectes les actuacions del programa són els agents de la cooperació valenciana, cooperants,

població beneficiària de les intervencions en els països empobrits i ciutadania valenciana en

quantitat indeterminada de persones a través de les accions d'informació i sensibilització en

matèria de cooperació internacional al desenvolupament que es desenvolupen en l'àmbit de

l'educació formal, educació no formal i població en general.

Per la seua banda, quant a la rellevància funcional, s'ha de mencionar que la política

de gènere té un caràcter de doble prioritat per a la cooperació al desenvolupament

408

valenciana, en tant que és una prioritat horitzontal i també una prioritat sectorial específica,

tal com contemplava l'anterior Pla Director per al període 2008-2011, reafirmant els

compromisos internacionals més importants quant a gènere en el desenvolupament:

Declaració i Plataforma per a l'Acció de Beijing, el Pla d'Acció del Caire i els Objectius de

Desenvolupament del Mil·lenni. En aquesta línia, empoderar econòmicament les dones és

una part essencial dels seus drets. La Plataforma per a l'Acció de Beijing compromet els

governs a “buscar i implementar polítiques macroeconòmiques i sectorials sòlides i estables

que estiguen pensades i monitorades amb la participació plena i equitativa de les dones,

fomentar un creixement econòmic ampli sostingut, atendre les causes estructurals de la

pobresa i dirigir-se cap a l'eradicació de la pobresa i la reducció de la desigualtat de

gènere…”.

409

5.11. IVACE

ENS: INSTITUT VALENCIÀ DE COMPETITIVITAT EMPRESARIAL (IVACE)

A) Contingut i finalitat de l'ens.

L'institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) és una entitat de dret

públic, amb personalitat jurídica, patrimoni propi, recursos i capacitat d'obrar per a la

realització dels seus fins de gestió de la política industrial de la Generalitat i suport a les

empreses, en matèria d'innovació, empreniment, internacionalització i captació d'inversió,

disseny i desenvolupament de mesures de finançament del sector privat que no afecten el

marc d'actuació atribuït a l'IVF sense perjuí dels convenis de col·laboració i acords que

s'instrumenten entre aquest i l'IVACE, així com la promoció d'enclavaments tecnològics, la

seguretat industrial de productes i instal·lacions industrials, la metodologia, vehicles i

empreses i el foment de l'estalvi, l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables, així

com la gestió de la política energètica de la Generalitat.

Davall aquest marc, les ajudes i incentius públics impulsats per la Generalitat a

través de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), dirigides a la creació,

modernització i internacionalització de les empreses valencianes, a la conservació, estalvi,

diversificació i eficiència energètica, a la investigació, desenvolupament i innovació en les

empreses, al finançament de l'empresa valenciana, així com a la promoció, desenvolupament

i potenciació de l'activitat dels instituts tecnològics i CEEI de la Comunitat Valenciana, entre

altres, es troben impregnades dels principis d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.




MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol III. Igualtat en l'àmbit

laboral.

Impulsar el desenvolupament d'accions

positives en les empreses.

Promoure la incorporació laboral, plena

i estable, de les dones al mercat

laboral.

Promoure l'esperit emprenedor i

l'activitat empresarial de les dones.

410


Les disposicions que regulen la concessió d'ajudes i incentius impulsades des de

l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial estableixen que les empreses beneficiàries

hauran d'estar al corrent en el compliment dels requisits establits en la Llei Orgànica 3/2007,

de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com els de la Llei 9/2003, de

2 d'abril, per a la igualtat entre dones i homes, la qual cosa comporta un control addicional

per part de l'administració en el compliment de la implantació dels plans d'igualtat

d'oportunitats entre dones i homes en les empreses.

Així mateix, en matèria de contractació, en els plecs de clàusules administratives

particulars que regeixen en els procediments oberts, s'utilitza com a criteri d'adjudicació en

els casos de persistir l'empat entre ofertants, el d'optar per l'adjudicació a la proposició que

presente un pla d'igualtat prèviament aprovat per qualsevol administració pública o òrgan

competent d'acord amb la Llei 9/2003, de 2 d'abril, per a la igualtat entre dones i homes.



Per a poder fer una valoració de la igualtat efectiva entre homes i dones en la

concessió d'ajudes públiques per part d'IVACE, s'han demanat les dades de programes

gestionats des d'IVACE que inclogueren com a beneficiaris persones físiques, ja siguen

particulars o autònoms.

El resultat és un clar desequilibri entre dones i homes quant a projectes presentats

dins de cada convocatòria, com es pot visualitzar en els següents gràfics.

Quadro 1.Projectes presentats per programa i sexe. Energia 2014.

Total

PROGRAMA O ACTUACIÓ Nº % Nº % ProjectesBIOMASSA (APLICACIONS TÈRMIQUES) 99 68,75% 45 31,25% 144ENERGIA GEOTÈRMICA 4 66,67% 2 33,33% 6ENERGIA SOLAR TÈRMICA 476 67,33% 231 32,67% 707ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA AÏLLADA 19 65,52% 10 34,48% 29ALTRES PROJECTES D'ENERGIES RENOVABLES 2 50,00% 2 50,00% 4

TOTAL 600 67,42% 290 32,58% 890

Homes Dones

Font: Base de dades del Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE)

411

Gràfic 1: Projectes presentats per programa i sexe. Energia 2014

68,75%66,67% 67,33%

65,52%

50,00%

31,25%33,33% 32,67%

34,48%

50,00%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

BIOMASSA (APLICACIONSTÈRMIQUES)

ENERGIA GEOTÈRMICA ENERGIA SOLAR TÈRMICA ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICAAÏLLADA

ALTRES PROJECTES D'ENERGIESRENOVABLES

Homes Dones

Font: Base de dades Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE)

Quadro 2: Projectes presentats per sexe i província Total

PROGRAMA O ACTUACIÓ Nº % Nº % ProjectesALACANT 90 68,18% 42 31,82% 132CASTELLÓ 57 66,28% 29 33,72% 86VALÈNCIA 453 67,41% 219 32,59% 672

TOTAL 600 67,42% 290 32,58% 890

Homes Dones


Gràfic 2: Projectes presentats per sexe i província

68,18%66,28% 67,41%

31,82%33,72% 32,59%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%


Homes Dones


D'altra banda, IVACE convoca un programa de beques per a la formació en

internacionalització, denominat Beques TALENT. Aquest programa té com a objectiu formar

412

jóvens de la CV en internacionalització i dotar les empreses de la nostra Comunitat de

personal especialitzat en la matèria, amb experiència en l'exterior i amb formació pràctica i

teòrica en aquest àmbit.

El programa va dirigit a joves graduats universitaris menors de 30 anys i desocupats

de la CV.

El seu pla formatiu inclou una formació teòrica amb la realització d'un curs

d'internacionalització de l'empresa, que s'imparteix simultàniament a la formació pràctica en

empreses de la Comunitat Valenciana amb projectes d'internacionalització en l'exterior, així

com en organismes de promoció de la internacionalització, com ara oficines comercials i

econòmiques d'Espanya en l'Exterior (OFECOMES), delegacions de l'IVACE en l'exterior, i

Fundació CV Regió Europea a Brussel·les.

Quadro 3: Beques sol.licitades per sexe. Anys 2014-2015

Total

BEQUES Sol·licitades Nº % Nº % ProjectesSol·licituds presentades 2014 68 39,77% 103 60,23% 171Sol·licituds presentades 2015 78 34,36% 149 65,64% 227

TOTAL 146 36,68% 252 63,32% 398

Homes Dones


Gràfic 3: Beques sol.licitades per sexe. Anys 2014-2015

39,77%

34,36%

60,23%

65,64%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Sol·licituds presentades 2014 Sol·licituds presentades 2015

Homes Dones


413

Quadro 4: Beques concedides per sexe. Anys 2014-2015

Total

BEQUES CONCEDIDES Nº % Nº % ProjectesBeneficiaris 2014 12 54,55% 10 45,45% 22Beneficiaris 2015 13 43,33% 17 56,67% 30

TOTAL 25 48,08% 27 51,92% 52

Homes Dones


Gràfic 4: Beques concedides per sexe. Anys 2014-2015

54,55%

43,33%45,45%

56,67%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Beneficiaris 2014 Beneficiaris 2015

Homes Dones



Respecte a l'evolució dels indicadors en matèria d'energia representats en els

apartats anteriors s'observa hui en dia un important bretxa entre dones i homes, de maner

auqe caldrà realitzar un seguiment en els pròxims exercicis en què es mostre si la cultura de

la igualtat de gènere promoguda per les distintes administracions públiques i altres actors de

la societat (escola, universitat, mitjans de comunicació, col·legis professionals, associacions,

etc.), cala entre els potencials beneficiaris de les ajudes que gestiona l'administració a través

de l'IVACE i així poder comprovar si el nombre de dones s'incrementa respecte al d'homes en

aquelles matèries en què s'observa un major dèficit.

Distint escenari és el que es mostra en relació amb el programa de beques, en els

gràfics representats, es mostra la tendència a una major presència de la dona respecte a

l'home possiblement a causa de la major incidència i preparació de la dona en l'àmbit

universitari i de postgrau.

414



Capacitat d'impacte





Valor 1






Valor 1

415

5.12. SERVEF

322.51 Foment d'Ocupació

322. 54 Inserció Laboral

322.52 Formació i Qualificació Professional.

416

SUBPROGRAMA: 322.51 FOMENT D’OCUPACIÓ

A) Contingut i finalitat de l'ens.

La Llei 3/2000, de 17 d'abril, per la qual es crea el Servei Valencià d'Ocupació i

Formació (SERVEF), estableix en l'article 2 les funcions següents:

1. El Servei Valencià d'Ocupació i Formació tindrà a càrrec seu l'impuls i execució de

la política de la Generalitat Valenciana en matèria d'intermediació en el mercat de treball i

d'orientació laboral, i, gradualment, les polítiques actives d'ocupació i de formació

professional, tant ocupacional com contínua de la seua competència, que exercirà

interrelacionadament, garantint la gestió territorialitzada i pròxima al ciutadà i a la

ciutadana, i li correspondrà el desenvolupament de les funcions següents:

a) L'execució i control de dites polítiques, i els programes que la componen, en

l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana i, si és el cas, l'exercici de la potestat

sancionadora corresponent.

b) Oferir i prestar serveis de suport que faciliten la inserció laboral i la millora

ocupacional, agilitzant i optimitzant la intermediació d'oferta i demanda en el mercat de

treball, afavorint unitats de desenvolupament territorial en comarques amb especial

problemàtica de desocupació, així com executar les competències en matèria d'agències

privades de col·locació.

c) L'articulació de la col·laboració amb altres entitats públiques o privades que

participen en el procés d'intermediació laboral.

d) En general, qualsevol altra competència que li corresponga en matèria

d'intermediació i orientació laboral, ocupació, formació i inserció laboral i, en especial, la

promoció de l'autoocupació en els anomenats jaciments d'ocupació, potenciant la formació

ocupacional i la interrelació i desenvolupament dels subsistemes de formació professional i la

creació de nous serveis d'orientació i assessorament de caràcter integral, en les oficines de

servei al ciutadà i a l'empresa, de la manera mes efectiva i coordinada, establint línies de

suport especial per a col·lectius com la dona desocupada i altres més discriminats.

417




D'IGUALTAT Llei 9/2003 Títol II. Capítol III. Igualtat en

l'àmbit laboral.

Promoure la incorporació laboral, plena i estable, de

les dones al mercat laboral.

Promoure l'esperit emprenedor i l'activitat

empresarial de les dones.


les dones amb especial dificultat (discapacitades,

immigrants, en risc d'exclusió...).


- Subvencionar la contractació dels col·lectius de difícil inserció laboral.

- Recolzar l'estabilitat laboral i la millora en les condicions laborals dels col·lectius que

pateixen la precarietat del mercat de treball.

- Aplicar les polítiques actives d'ocupació amb perspectiva de gènere.

- Subvencionar la contractació de dones, especialment en aquells sectors en què es

troben subrepresentades.

- Recolzar les iniciatives empresarials promogudes per dones.

- Col·laboració amb corporacions locals per a la contractació de desocupats a fi que

realitzen obres o serveis d'interés general o social.

- Facilitar oportunitats d'ocupació als joves.

- Subvencionar la contractació dels joves beneficiaris del Sistema Nacional de

Garantia Juvenil.

- Recolzar l'accés al mercat laboral dels desocupats amb discapacitat mitjançant

fórmules d'ocupació protegida com els centres especials d'ocupació i afavorir el seu trànsit al

mercat laboral ordinari mitjançant els enclavaments laborals i ocupació amb suport.

418

- Recolzar l'accés al mercat laboral ordinari dels desocupats amb discapacitat,

fomentant la contractació indefinida i temporal, així com la transformació de contractes

temporals en indefinits.

- Recolzar la creació i manteniment de les empreses d'inserció i recolzar empreses

ordinàries que contracten treballadors procedents d'empreses d'inserció.

- Suport a empreses qualificades I+E i altres projectes empresarials innovadors.

- Potenciar la xarxa d'agents d'ocupació i desenvolupament local.

- Recolzar els pactes territorials per l'ocupació.

- Establir subvencions directes a les persones beneficiàries descrites que participen

en processos de busca d'ocupació o realitzen accions de reciclatge professional.

- Facilitar a les persones beneficiàries referides la mobilitat geogràfica mitjançant el

rescabalament, tant de les despeses de trasllat de residència que comporta, com la

compensació de diferències salarials.

- Facilitar la inserció laboral de les persones treballadores excedents de certs sectors

productius de 52 o més anys, mitjançant la compensació de les bases de cotització.

- Establir subvencions a les persones beneficiàries descrites que s'establisquen com a

autònoms.

- Prestar serveis d'orientació professional establint itineraris complets d'inserció que

permeten millorar progressivament les capacitats i possibilitats de les persones desocupades

dels sectors de construcció i calçat per a accedir a una ocupació de qualitat.

- Recolzar els desocupats amb perfil emprenedor perquè creen el seu propi lloc de

treball com a autònoms o professionals per compte propi.

- Realització d'accions formatives personalitzades i específiques en nous perfils

professionals per als treballadors desocupats dels sectors productius determinats.

- Coordinació de les accions de suport i d'acompanyament de les actuacions previstes

en els plans de suport finançats pel Fons Europeu d'Adaptació a la Globalització, FEAG, amb

especial atenció a economies locals amb destrucció d'ocupació.

419



En el mes de juliol de 2015 del total de demandants a la Comunitat Valenciana,

473.880 persones, 261.873 són dones, la qual cosa suposa un 55,26% del total.

Això pressuposa un pronunciat desequilibri en contra de les dones, ja que el

percentatge en desocupació d'aquestes és superior al dels homes en desocupació en 10,52

punts.

Els majors obstacles que tradicionalment han tingut les dones per a poder integrar-se

en igualtat de condicions en el mercat de treball es basen en els estereotips respecte al

suposat absentisme de les dones associat a la seua maternitat, així com la conciliació de les

esferes familiar i laboral. Ambdós aspectes, a pesar d'haver-se demostrat falsos en relació

amb el rendiment en el lloc de treball, encara es perceben com un handicap per part de

moltes empreses.


Durant l'any 2014 del total d'ajudes concedides a persones desocupades per la

Subdirecció General d'Ocupació un 45,15 % van ser a dones.

A fi de continuar avançant en la correcció de les diferències observades en referència

als majors percentatges de desocupació que afecten les dones en relació amb els homes, es

proposarà que les actuacions previstes apliquen els elements correctors necessaris per a

revertir la situació de partida, per a això es realitzarà:

- Acció positiva per a la dona en processos de seleccions d'ocupació social, e

- Intensificació de les ajudes per contractacions en el cas de treballadores.



Capacitat d'Impacte




pressupostari?

Valor 2





gènere?

Valor 2

420

SUBPROGRAMA: 322.54 INSERCIÓ LABORAL

B) Identificació de objectius y actuacions en matèria de igualtat de oportunitats.

1.- Identificació del articulat de les normas i planes

NORMA/PLA ARTICLE / ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIUS ESPECÍFICS EN MATÈRIA D'IGUALTAT

Llei 9/2003 Títol II. Capítol III. Igualtat en

l'àmbit laboral.


les dones al mercat laboral.


les dones amb especial dificultat (discapacitades,

immigrants, en risc d'exclusió...).

2.- Identificació de actuacions previstas.

-Potenciar els programes d'orientació professional.

-Mantindre l'establiment i seguiment dels itenerarios d'inserció laboral personaliados,

per a col·lectius concrets amb dificultats objectives d'accés a l'ocupació, proposant mesures

d'orientació laboral, formació professional ocupacional i ajuda a la col·locació.

-Potenciar l'atenció personalitzada, amb especial atenció en els col·lectius més

desfavorits que constituïxen bosses permanents de desocupació (dones, majors de 45 anys,

jóvens que accedixen a la primera ocupació, discapacitats, etc.).

C) Anàlisi del impacte de gènere

1.- Descripció de la situación de partida.

Al no haver-se realitzat, en l'àmbit d'este programa pressupostari i durant els

exercicis precedents, actuacions en l'àmbit dels capítols IV i II (que tingueren com a

destinataris finals a les persones, no és possible establir comparatives ni obtindre referències

sobre els seus resultats. Per a establir la situació de partida, perquè, hem de basar-nos en

les dades que ens oferix la base de dades del SERVEF, excepte en el cas de col·lectius amb

dificultats objectives d'accés a l'ocupació, al no poder registrar la dita base tal informació.

421

En relació amb l'actuació prevista de realitzar itineraris d'inserció laboral

personalitzats, per a col·lectius concrets amb dificultats objectives d'accés a l'ocupació, la

font que permet establir la situació estadística de partida, per gèneres, de les persones que

conformen els col·lectius objecte de l'actuació, és l'Enquesta de Condicions de Vida 2013, on

s'analitzen, per edats i sexe, els totals i les taxes percentuals de persones en risc de pobresa

o exclusió social.

Taxa de risc de pobresa exclusió social (estratègia Europa 2020) per sexe i grups d'edat.

Unitats: Persones (mils) i percentatges

Persones en risc de pobresao exclusió social (miles)

Taxa de risc de pobresa oexclusió social (%)

Ambdós sexes Total 1.306,00 26,5

De 0 a 15 años 241,2 29,9

De 16 a 29 años 245,3 34

De 30 a 44 años 322,3 25,9

De 45 a 64 años 370,4 28,4

De 65 años o más 126,9 14,9

Home Total 657,00 26,9

De 0 a 15 años 127,2 30,6

De 16 a 29 años 133,9 36

De 30 a 44 años 161,1 25,5

De 45 a 64 años 175,6 27,2

De 65 años o más 59,3 15,7

Dona Total 649,10 26,1

De 0 a 15 años 114 29,2

De 16 a 29 años 111,4 31,8

De 30 a 44 años 161,2 26,2

De 45 a 64 años 194,9 29,6

De 65 años o más 67,6 14,2

dels resultats exposats s'observa que el total d'homes en situació de risc de pobresa

o exclusió social, presenta un valor absolut -657.000- molt semblant a què presenta el de

dones -649.100-, si bé s'advertix que, en la segmentació per edats, l'evolució femenina és,

comparativament amb la masculina, lleugerament superior entre els 30 als 64 anys, interval

temporal que coincidix amb el període de major participació en el mercat de treball, que és

precisament, en major grau i per la pròpia finalitat de l'organisme convocant, la dada que

buscarà corregir la norma reguladora que desenrotlle l'actuació. Si basant-se en este criteri,

obviem els valors que presenta el rang d'edat superior als 65 anys, i en el que la xifra

d'homes torna a ser superior a la de dones, podem concloure que la paritat de gèneres entre

les persones en situació o risc d'exclusió social, tant en termes absoluts com percentuals, és

pràcticament total.

422

En relació amb les actuacions previstes en orientació laboral i equips de busca

d'ocupació, la situació, segons siguen jóvens menors de 30 anys (susceptibles participants

en el programa de Garantia Juvenil) o majors de la dita edat (susceptibles participants en les

accions d'orientació que es realitzen a l'empara del Programa Operatiu del Fons Social

Europeu 2014-2020I, és la següent:

Quadro. Jóvens menors de 30 anys. Dades obtingudes de les persones inscrites com a

desempleades, a data 31 de juliol de 2015, en els Centres Servef d'Ocupació de la Comunitat

Valenciana

Grup d'edat Aturats por sexe. Homes Aturats por sexe. Dones % Homes % Dones

16-29 34.269 36.082 48,71 51,29

La situació de partida en eixe rang d'edat és de lleuger desequilibri, ja que el

percentatge de dones en desocupació és superior en 2,58 punts al dels homes.

Quadro. Persones majors de 30 anys. Dades obtingudes de les persones inscrites com a

desempleades, a data 31 de juliol de 2015, en els Centres Servef d'Ocupació de la Comunitat

Valenciana.

Grup d'edat Aturats por sexe. Homes Aturats por sexe. Dones % Homes % Dones30-60 177.738 225.791 44,05 55,95

Les dades indiquen que la situació de partida presenta un clar desequilibri en contra

de les dones, ja que el percentatge d'estes que estan en desocupació és superior al dels

homes en 11,94 punts.

Els majors obstacles que tradicionalment han tingut les dones per a poder integrar-

se en igualtat de condicions en el mercat de treball es basen en els estereotips respecte al

suposat absentisme de les dones associat a la seua maternitat, així com la conciliació de les

esferes familiar i laboral. Ambdós aspectes, pese hi ha haver-se rebel·lat falsos en relació al

rendiment en el lloc de treball, encara es perceben com un handicap per part de moltes

empreses.

423

2.- Previsió de resultats

Per a corregir les diferències observades en referència als majors percentatges de

desocupació que afecten les dones en relació als homes, es va a proposar que les actuacions

previstes apliquen els elements correctors necessaris per a revertir la situació de partida,

atenent als valors arreplegats en el punt anterior, en els aspectes següents:

Per al supòsit d'accions d'orientació per a persones desempleades majors de 30 anys

i equips de busca d'ocupació, les convocatòries o plecs de prescripcions tècniques

contemplaran que les entitats beneficiàries hauran d'atendre, almenys, a un 12% més de

dones que d'homes.

En relació a les accions d'orientació per a jóvens menors de 30 anys i equips de

busca d'ocupació, les convocatòries o plecs de prescripcions tècniques reflectiran que el

percentatge de dones ateses haurà de ser, en tot cas, superior en no menys un 3% respecte

al d'homes que reben el dit servici.

En l'actuació d'itineraris d'inserció per a col·lectius concrets amb dificultats objectives

d'accés a l'ocupació, no s'observa bretxa de gènere, amb la qual cosa no s'estima la

necessitat d'establir cap mesura correctora a este efecte, de moment.



Capacitat d'impacte





Valor 2






Valor 2

424

SUBPROGRAMA: 322.52 “FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL”

PRINCIPALS LÍNIES DE TRANSFERÈNCIES I SUBVENCIONS AMB INCIDÈNCIA EN

GÈNERE.

LÍNIA: T0218 FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L'OCUPACIÓ.


Desenvolupar accions formatives dirigides preferentment a desocupats per a millorar

la qualificació i inserir laboralment els alumnes i accions incloses en les mesures d'impuls de

l'economia valenciana.

B) Identificació d'objectius en matèria d'igualtat d'oportunitats que s'apliquen.


NORMA/PLA ARTICLE/ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIU EN MATÈRIA D'IGUALTAT


l'àmbit laboral.

Promoure la incorporació laboral de les

dones i en especial les víctimes de

violència de genere, a través de la seua

formació i requalificació professional.


Prioritzar en la selecció de l'alumnat la participació de les dones, en especial les

víctimes de violència de gènere, així com les incloses en col·lectius amb especial dificultat

(discapacitat, risc d'exclusió social).



Segons les dades que hi ha en aquesta direcció general, relatives a l'últim exercici

tancat en data de hui, en 2013 participaren en les accions formatives un total de 9.740

persones desempleades de les quals 5.829 eren homes i 3.911 dones, la qual cosa suposa un

percentatge de participació femenina d'un 40,15% sobre el total.


Tenint en compte que s'ha produït una disminució del 2,82% en la quantia

pressupostada per a l'exercici 2016, en relació amb l'import pressupostat en l'exercici 2013,

es preveu que amb l'aplicació de les esmentades mesures es mantinga el percentatge de

425

dones formades anteriorment citat. En conseqüència, per a l'exercici 2016 s'espera una

participació en les accions formatives d'un total de 9.465 persones desempleades de què

5.664 seran homes i 3.801 dones.



Capacitat d'impacte (indicador

quantitatiu)




Valor 1


(Indicador qualitatiu)



en igualtat de gènere.

Valor 1

LÍNIA: T2946 PROGRAMES MIXTOS D'EMPLEO-FORMACIÓN.


Programa d'ocupació formació per a reinserció de desocupats mitjançant

formació en alternança amb la pràctica professional en activitats d'interés públic social, i

accions incloses en les mesures d'impuls de l'economia valenciana.

B) Identificació d'objectius en matèria d'igualtat d'oportunitats que s'apliquen.


NORMA/PLA ARTICLE/ÀREA D'ACTUACIÓ OBJECTIU EN MATÈRIA D'IGUALTAT


l'àmbit laboral.

Promoure la incorporació laboral de les

dones i en especial les víctimes de

violència de gènere, a través de la seua

formació i requalificació professional.


Prioritzar en la selecció de l'alumnat la participació de les dones, en especial les

víctimes de violència de gènere, així com les incloses en col·lectius amb especial dificultat

(discapacitat, risc d'exclusió social)

426



Segons les dades que hi ha en aquesta direcció general, relatives a l'últim exercici

tancat en data de hui, en 2013 participaren en les accions formatives un total de 1.265

persones desempleades de les quals 742 eren homes i 523 dones, la qual cosa suposa un

percentatge de participació femenina d'un 41,34% sobre el total.


Tenint en compte que s'ha produït una disminució de l'1,53% en la quantia

pressupostada per a l'exercici 2016, en relació amb l'import pressupostat en l'exercici 2013,

es preveu que amb l'aplicació de les esmentades mesures es mantinga el percentatge de

dones formades anteriorment citat. En conseqüència, per a l'exercici 2016 s'espera una

participació en les accions formatives d'un total de 1.246 persones desempleades de què 731

seran homes i 515 dones.



Capacitat d'impacte (indicador

quantitatiu)





Valor 1


(Indicador qualitatiu)


programa és considerat com a palanca

de canvi en igualtat de gènere.

Valor 1

427

5.13 RESTA SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT

Agència Valenciana del Turisme (AVT) Entitat d'Infraestructures de la Generalitat (EIGE) Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Institut Valencià de Finances (IVF) Institut Valencià d'Acció Social (IVAS) Patronat del Misteri’ d'Elx Circuit del Motor i Promoció Esportiva, S. A. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana S.A (CIEGSA) Ciutat de les arts i de les ciències, S.A. Aeroport de Castelló, S.L Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus S.A. (VAERSA) Fundació CEAM Fundació de la C.V. per a l'Atenció a les Víctimes del Delicte (FAVIDE) Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació Agroalimentària (AGROALIMED) Fundació de la C.V. per al Foment d'Estudis Superiors Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) Fundació per a la Investigació de l'Hospital Universitari la Fe de la C.V. Fundació Institut Portuari d'Estudis i Cooperació de la C.V. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva CULTURARTS Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) Fundació Comunitat Valenciana-Regió Europea Fundació per a la Investigació de l'Hospital Clínic de la C.V. (INCLIVA). Palau de les Arts Reina Sofía Consorci de Gestió del Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

428

Consorci Espacial Valencià – Val Space Consortium (VSC) Societat Projectes Temàtics Comunitat Valenciana Institut Cartogràfic Valencià Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA)

429

DENOMINACIÓ: AGÈNCIA VALENCIANA DEL TURISME

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

A) Contingut i finalitat de l'ens

L’Agència Valenciana del Turisme, amb els seus diferents serveis i delegacions, és una

entitat de dret públic de la Generalitat a qui correspon el foment i ordenació de l'activitat

turística, i en general l'execució de la política turística de la Generalitat d'acord amb les

directrius establides per la Secretaria Autonòmica de l’Agència Valenciana del Turisme i davall

la directa i superior autoritat del president de la Generalitat. Es regeix pel seu Reglament

aprovat per Decret 209/2004, de 8 d'octubre, del Consell de la Generalitat.

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació de l'ens.

L’Agència Valenciana del Turisme no disposa de dades estadístiques sobre l'impacte

de gènere en les empreses del sector turístic.

C) Actuacions de l'ens relacionades amb l'impacte de gènere

L'Agència Valenciana del Turisme és una entitat de dret públic pertanyent al sector

instrumental públic i integrada en el sector públic administratiu de la Generalitat, segons els

articles 2 i 3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector

Públic Instrumental i de Subvencions. Com a tal aplica totes les actuacions o mesures

previstes en la legislació que li és aplicable per la seua pertinença a l'Administració de la

Generalitat.

En l'àmbit de les ajudes dirigides a les empreses turístiques durant 2015, la

Resolució de 4 de març de 2015, del president de l'Agència Valenciana del Turisme, per la

qual es convoquen les ajudes 2015 de l'Agència dirigides a les empreses turístiques de la

Comunitat Valenciana (DOCV nNúm. 7483), estableix entre els seus criteris de valoració de

sol·licituds:

“1 punt quan l'establiment incorpore mes d'un 50 per cent de dones en la plantilla

de l'empresa en termes treballador/any.”

D'altra banda, l'Àrea de Formació Turística realitza un informe anual amb els

indicadors d'execució i resultat per gènere de les actuacions formatives cofinançades pel FSE,

i realitzades des de la Xarxa de Centres de Turisme de la Comunitat Valenciana. En els dits

informes s'aprecia una proporció semblant d'homes i dones, motiu pel qual no s'ha pres cap

mesura de discriminació positiva.

430

DENOMINACIÓ: ENTITAT D'INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT (EIGE)

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL

TERRITORI


L'Entitat d'Infraestructures de la Generalitat és una entitat de dret públic l'objectiu

estratègic essencial de la qual és catalitzar els processos de promoció, construcció i gestió de

les infraestructures autonòmiques. És per això que encara que està adscrita orgànicament a

la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori, els seus fins tenen

caràcter transversal per a tota l'Administració de la Generalitat i els seus organismes o

entitats de dret públic, dels que es configura com a mitjà propi i servici tècnic.


A causa de la finalitat i l'objectiu de l'Entitat és difícil recollir dades i indicadors

relacionats amb l'actuació, amb la qual cosa no es disposa de dades estadístiques.


S'està eliminant el llenguatge sexista en la documentació tant interna com externa.

DENOMINACIÓ: INSTITUT VALENCIÀ D’ART MODERN

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT


Constitueix l'objecte propi de l’Institut Valencià d’Art Modern el desenvolupament de

la política cultural de la Generalitat pel que fa al coneixement, tutela i difusió de l'art modern

i contemporani.


De les quatre exposicions individuals que s'exhibeixen actualment en l'IVAM, dos,

“Gillian Wearing” i “Cas d'estudi. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en

els seixanta”, són de dones artistes. Quant a les mostres col·lectives, si bé és cert que el

431

nombre d'obres que s'exhibeixen realitzades per homes és prou major que el de dones,

aquestes sí que estan presents, tant en “Construint nous mons” (artistes com Sonia

Delaunay, Valentina Kulagina o Varvara Stepanova) o en “Col·lectius artístics a València sota

el franquisme” (artistes com Ángela García, Isabel Oliver o Rosa Torres).


Des de la direcció de l'IVAM s'insisteix en l'ús d'un llenguatge no sexista en totes les

comunicacions del museu. Tant en els correus electrònics, com en les notes de premsa. Com

a exemple, cal destacar la campanya promocional d'Amig@s de l'IVAM, en el mateix eslògan

de la qual s'utilitzen els dos gèneres en les dues llengües cooficials: “Hazte amiga del IVAM-

Hazte amigo del IVAM / Fes-te amiga de l’IVAM‒Fes-te amic de l’IVAM”.

DENOMINACIÓ: INSTITUT VALENCIÀ DE FINANCES

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: CONSELLERIA D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC


L'Institut Valencià de Finances té com a finalitat actuar com a principal instrument

de la política financera del Consell de la Generalitat, així com exercitar les competències de

la Generalitat sobre el sistema financer, i prestar els serveis de certificació de firma

electrònica avançada i serveis relacionats amb identificació i firma electrònica.


Fins a hui, en l'IVF no s'han desenvolupat accions orientades a identificar i avaluar

quines mesures es poden aplicar per a minorar l'impacte de gènere dins de l'àmbit de les

nostres competències.


Fins a hui, en l'IVF no s'han desenvolupat accions orientades a identificar i avaluar

quines mesures es poden aplicar per a minorar l'impacte de gènere dins de l'àmbit de les

nostres competències.

432

DENOMINACIÓ: INSTITUT VALENCIÀ D'ACCIÓ SOCIAL (IVAS)

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: CONSELLERIA D'IGUALTAT I POLÍTIQUES

INCLUSIVES


L'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS) té com a objecte el desenrotllament de la

política de la Generalitat en l'àmbit del benestar social, la dependència, la protecció i tutela

de les persones amb discapacitat, així com de la prestació, assistència i execució

d'actuacions en matèria de serveis socials i acció social.


Segons dades IMSERSO 2015, la població amb discapacitat a la Comunitat

Valenciana ascendeix a 283025 persones; el nombre de persones amb discapacitat

intel·lectual estimada en la CV es pot xifrar en el 2% de 5.114.000 hab., 102280 persones.

Les persones ateses en l'IVAS són 1225, la qual cosa suposa el 12% de la població amb DI

en la CV.

El predomini d'homes/dones varia amb l'edat: en la infància-joventut hi ha el

63,08% homes i el 36,92% de dones, mentre que en l'edat adulta-vellesa hi ha el 32,44%

d'homes i el 67,56% de dones.

PERSONES AMB DISCAPACITAT ATESES EN IVAS 2015

Centres HOMES DONES

NRE.

USUARIS

Residèncias

Carmen Pico 49 25 74

L´Almara 28 22 50

Manises 44 16 60

Praga 34 28 62

La Humanitat 42 18 60

Bennàger 24 15 39

Caixa Ontinyent 22 17 39

Jubalcoy 28 12 40

TOTALS 271 153 424

AT Diürna

CD Carmen Pico 6 2 8

CD L´Almara 15 5 20

CD Jubalcoy 23 17 40

433

CD Torrefiel 16 12 28

CD Carlet 15 24 39

CO Praga (1) 42 27 69

CO Marxalenes (1) 29 11 40

CO Mare de Deu del Castell 11 18 29

CO La Tramoia 47 35 82

CO Carrús 36 16 52

CO Altabix 38 34 72

CO Rafalafena 30 27 57

CO Belcaire 10 32 42

CO Buris-Ana 16 14 30

CO Maestrat 40 27 67

TOTALS 374 301 675

Habiatges

V. Tutela Rocafort 5 3 8

V. Abben Al Abbar 2 2 4

V. S. Lucas 3 5 8

V. S. Joan Verdeguer 1 1 2

V. S. Rodriguez de Cepeda 2 2 4

A. S. Avda Puerto 1 2 3

TOTALS 14 15 29

Centre Especial ocupació IVAS 57 40 97

TOTALS 57 40 97

HOMBRES MUJERES

TOTAL PERSONES ATESES 716 509 1225

434

La nostra població es caracteritza per un predomini en homes, que es desequilibra en

edats majors. La persona atesa en els nostres centres pateix el procés de discriminació social

per la seua discapacitat intel·lectual, i per ser dona:

Situacions especials de violència

Les principals situacions de violència a què és sotmesa la dona atesa en l'IVAS, són:

- Violència física.

- Violència psicològica

- Violència sexual

- Abús/engany econòmic

435

DENOMINACIÓ: PATRONAT DEL MISTERI D'’ELX



El Patronat del Misteri d’Elx és l'entitat encarregada de la protecció, manteniment i

celebració anual de la Festa d'acord amb la tradició. El Patronat vetlarà per la promoció i

difusió del seu coneixement, així com per la salvaguarda dels elements patrimonials mobles,

immobles i immaterials que participen en la celebració del Misteri.


L'entitat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb l'impacte

de gènere dins de l'àmbit d'actuació o del sector en què desenrotlla la seua activitat.


Actualment, no hi ha implementades mesures relacionades amb l'Impacte de gènere.

436

DENOMINACIÓ: CIRCUIT DEL MOTOR I PROMOCIÓ ESPORTIVA, SA



L'organització i gestió de l'explotació de les activitats i serveis a desenvolupar en els

terrenys i instal·lacions del Circuit de velocitat, així com la promoció de les activitats

esportives que es corresponguen amb els objectius i fins que en matèria esportiva té la

Generalitat Valenciana.

L'organització, contractació i gestió de totes les activitats que requerisquen la

preparació, construcció d'instal·lacions, execució i posada en funcionament del projecte de

velocitat de la Comunitat Valenciana.


La societat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb

l'impacte de gènere dins de l'àmbit d'actuació o del sector en què desenrotlla la seua

activitat.


Implantació d'un llenguatge no sexista en l'àmbit de l'activitat i el seu foment en la

totalitat de relacions socials, culturals i comercials.

Ús de masculí i femení en la definició de les activitats i professions.

No inclusió d'imatges sexistes

Adequació de les estadístiques i estudi als distints sexes

437

DENOMINACIÓ: CONSTRUCCIONS I INFRAESTRUCTURES EDUCATIVES DE LA

GENERALITAT VALENCIANA, SA

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ,

CULTURA I ESPORT


L'objecte social de la societat és l'organització, contractació i gestió de totes les

activitats que requerisca la preparació, construcció i adequació d'obres, instal·lacions,

execució i posada en funcionament de les infraestructures educatives així com l'equipament

escolar necessari per a l'adequada implantació de les esmentades infraestructures escolars.




activitat.


En els procediments de contractació dels projectes d'arquitectura i direcció d'obra, se

sol·licita a les empreses licitadores que detallen la composició de tot l'equip de treball, amb

la finalitat de verificar la composició entre gèneres.

DENOMINACIÓ: CIUTAT DE LES ARTS I DE LES CIÈNCIES, SA



La promoció, organització i gestió de quantes activitats requerisca la preparació,

construcció i posada en funcionament dels projectes de la Generalitat Valenciana de la Ciutat

de les Arts i de les Ciències de València.

La promoció, organització i gestió de l'explotació de les activitats i serveis a

desenvolupar en els immobles i instal·lacions que integren els projectes a què es fa

referència en el paràgraf anterior.

438

La venda d'entrades tant per a productes, espectacles i esdeveniments organitzats

per tercers que tinguen lloc en les seues instal·lacions, com a productes, espectacles o

esdeveniments desenvolupats per tercers i que tinguen lloc fora de les instal·lacions de CAC.

La prestació de serveis de telemàrqueting.

La prestació de serveis a tercers de consultoria i assistència tècnica en projectes

semblants a aquells desenvolupats per la societat, assessorant en matèria de recursos

humans, màrqueting i elaboració de plans economicofinancers.

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació de

l'ens



activitat.


Treballem per a incloure en la programació continguts que destaquen el paper de la

dona dins de la investigació i la ciència. Àmbit en què s'ha ressaltat el paper de l'home i ha

quedat relegat el paper de la dona.

Entre els objectius d'incloure aquest contingut en la programació, es troba el fet de

destacar l'important paper de la dona en la ciència, donar-li major visibilitat de la que

històricament ha tingut i ajustar-se a la demanda social actual.

Per això, al llarg de 2015, s'han inclòs, dos nous continguts en diferents formats:

• Exposició: "DONES EN BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR"

Taula redona: Dones en la ciència: superant els reptes del genere en ciència

439

DENOMINACIÓ: AEROPORT DE CASTELLÓ, SL



L'objectiu fundacional de la societat és l'activitat la construcció, gestió i explotació de

l'Aeroport de Castelló, siti en els termes de Benlloch i Vilanova d’Alcolea

Les activitats integrants del dit objecte social podrien ser desenvolupades per la

societat, totalment o parcialment, de mode indirecte en qualsevol de les formes admeses en

dret i, en particular, a través de la titularitat d'accions o participacions en societats amb

objecte idèntic o anàleg.

En l'actualitat l'activitat d'Aeroport de Castelló, SL (AEROCAS) se centra en el marc

contractual establit pel contracte de gestió i manteniment de l'aeroport subscrit amb la

mercantil SNC-Lavalin Aeropuerto de Castellón, SAU (LAVALIN), i es vetla pel seu correcte

compliment.

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació de l'ens

En el contracte de gestió i manteniment de l'aeroport de Castelló subscrit entre

AEROCAS i LAVALIN no es fa cap referència a l'impacte de gènere.


Empleo del llenguatge no sexista en totes les actuacions i comunicacions de

l'Empresa: cartes, notícies en premsa, concursos i licitacions, convencions i fires, etc.

DENOMINACIÓ: VALENCIANA D'APROFITAMENT ENERGÈTIC DE RESIDUS, SA.

(VAERSA)

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I



L'objecte social de VAERSA inclou, entre altres, les activitats següents: tractament i

gestió de residus, manteniment i protecció de les condicions ambientals de qualsevol espai

natural, protecció de la flora i de la fauna i els recursos forestals i aqüífers, lluita contra

440

incendis, estudis mediambientals, així com l'execució i millora d'estructures i produccions

agràries, tenint la consideració de mig propi instrumental i sevicio tècnic de la Generalitat.




activitat.


SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ

Revisió i correcció del llenguatge i les imatges utilitzades en les comunicacions d'ús

extern, a fi d'eliminar el sexisme.

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ CEAM


MEDI RURAL


El Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani és un centre d'investigació,

desenvolupament i innovació tecnològica per a la millora del medi ambient en l'àmbit

mediterrani.

La activitat se centra a oferir propostes integrades per a la gestió ambiental en

l'àmbit de l'atmosfera, els ecosistemes, les activitats humanes, i les seues interaccions. Això

requereix la participació d'equips pluridisciplinaris amb coneixements precisos per a descriure

i comprendre els processos naturals i els modificats per les activitats humanes, amb l'objecte

de desenvolupar i oferir opcions sostenibles de gestió adaptades a les condicions

mediterrànies.

L'activitat s'articula a través de projectes d'investigació, englobats en tres programes

d'investigació:

1. METEOROLOGIA I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

2. EFECTES DELS CONTAMINANTS I CICLE DEL CARBONI

3. INVESTIGACIÓ FORESTAL

441

Les activitats del CEAM inclouen des de la investigació bàsica, orientada a la resolució

dels problemes mediambientals prioritaris, fins al desenvolupament de noves tecnologies i

aplicacions, amb la posada en marxa de projectes pilot on es demostren els avanços

obtinguts a l'escala de gestió. Es tracta, per tant, d'I+D essencialment precompetitiu.

A partir de l'activitat d'I+D, també es desenvolupen funcions d'assessorament

científic en els temes de la competència del CEAM i, específicament, es contribueix al

desenvolupament de les polítiques de gestió mediambiental a diferents nivells, des de

l'autonòmic al de la Unió Europea.


1) Segons l'últim informe de l'Alt Consell Consultiu de la GVA, del personal total

dedicat a I+D, el 49% eren dones, i el % de dones investigadores és del 44%, la situació del

CEAM se situa un poc per davall d'aquestes dades, per la qual cosa a fi que incremente el %

de dones, en les pròximes convocatòries d'incorporació de personal temporal, davant

d'igualtat de puntuació, amb criteris objectius, es potenciarà la contractació de dones.

2) L'entitat opera instruments científics amb elevada complexitat, s'observa que la

majoria de subministradors d'aquests instruments que compten amb personal altament

qualificat són homes (enginyers, físics).

3) En algunes de les àrees d'activitat de l'entitat una àmplia majoria de candidats a

llocs de treball són homes (forestal, enginyeria electrònica, enginyeria industrial...)

4) La majoria de projectes d'I+D+i dels Programes Marc de la UE en els quals

l'entitat participa en col·laboració amb altres entitats, la majoria d'investigadors principals

són homes, a pesar que des del VI Programa Marc s'informa sobre les qüestions de gènere i

es potencia la participació de dones com a investigadores principals.


1) La Fundació propicia la participació igualitària del seu personal en reunions,

congressos, etc.

2) La Fundació propicia la participació igualitària de les seues treballadores com a

investigadores principals de projectes d'investigació.

3) La Fundació propicia la publicació de manera igualitària dels treballs d'investigació

de les seues investigadores.

442

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ DE LA CV PER A L'ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DEL

DELICTE (FAVIDE)

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: JUSTÍCIA, ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, REFORMES

DEMOCRÀTIQUES I LLIBERTATS PÚBLIQUES


La Fundación se constituye como “una Fundación de carácter cívico y de defensa de

las víctimas de delitos y actos violentos, sin ánimo de lucro, bajo la tutela del Protectorado

que ejerce la Generalitat Valenciana”.


Les dades obtingudes per part de la Fundació FAVIDE a partir dels usuaris de les

oficines d'Atenció a Víctimes del Delicte no s'han tractat, des del punt de vista estadístic,

amb l'objectiu d'identificar les desigualtats de gènere i tots els indicadors arreplegats es

refereixen al total d'usuaris de la xarxa d'oficines de FAVIDE.

No obstant això, cal ressaltar que un 80,34% dels usuaris atesos pels professionals

de la Fundació durant tot l'any 2014, eren dones. Aquest percentatge és pràcticament idèntic

si ens referim a les atencions realitzades entre gener i agost de 2015 (en aquest cas és d'un

80,19%).


En la Fundació Favide s'atén, en general, tota persona que ha sigut víctima directa o

indirecta d'algun delicte o fet traumàtic.

Per tant, de forma particular, és un servei que es dirigeix al col·lectiu de dones que

han patit maltractaments, i el seu àmbit d'actuació és més ampli que el de la Comunitat

Valenciana, perquè a través de l'Oficina Virtual de Favide s'atenen qüestions que es

plantegen des de tota Espanya i inclús de l'estranger.

Entre els anys 2011 i 2014 s'han atés 86.574 usuaris en les oficines d'Atenció a les

Víctimes del Delicte de la Fundació FAVIDE de tota la Comunitat Valenciana.

Dels 86.574 usuaris, el 80% són dones, (69.259) i el 20% restant són homes

(17.315).

En el dit període van ser atesos un total de 56.758 nous usuaris, és a dir, el 65,56%

d'ells. Dels 56.758 nous usuaris, aproximadament un 80% van ser dones (45.406) i el 20%

restant homes (11.352)

443

I d'aquestes 45.406 usuàries, 27.153 van ser dones ateses per delictes de violència

de gènere.

Període Usuaris

totals

Usuaris

nous

Usuaris

VG

% (violència de gènere,

sobre nous usuaris)

Any 2011 29.077 16.978 9.033 53,20%

Any 2012 17.275 12.402 4.244 34,22%

Any 2013 20.536 13.723 7.355 53,60%

Any 2014 19.686 13.655 6.521 47,76%

Totals 86.574 56.758 27.153 47,84%

Durant el primer trimestre de 2015 han sigut ateses un total de 6.095 persones, de

les quals 3.175 (52,09%) són nous usuaris i d'ells, 1.553, un 48,91%, són dones ateses per

delictes de violència de gènere.

Per gènere les atencions durant aquest primer trimestre de 2015 han sigut les

següents:

79,5% = 4.845 dones (2.524 d'elles, noves usuàries)

20,5% = 1.250 homes (651 d'ells, nous usuaris)

Per a la coordinació d'actuacions en la matèria d'atenció a la víctima, la Fundació

Favide ha posat en marxa distintes accions que s'han plasmat en forma de protocol

d'actuació, la qual cosa assegura una qualitat en la prestació del servei:

Protocols FAVIDE:

- Protocol sobre comunicacions per a informar les víctimes de violència de gènere

que residisquen a la CV de la situació penitenciària dels seus agressors.

- Protocol intern de coordinació entre la Fundació FAVIDE i la Fiscalia de València,

Delegació de Víctimes.

- Protocol d'actuació en situacions de violència contra les dones en la ciutat de

València.

- Acord institucional pel qual s'aprova el Protocol per a la coordinació de les

actuacions en violència de gènere en la CV.

444

- Protocol d'actuació de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte en supòsits de

violència de gènere i domèstica.

- Protocol intern de procediment comunicacions variació situació penitenciària

d'agressors en violència de gènere.

A més de tot això, des de Favide es gestionen altres activitats encaminades a la

prevenció, sensibilització i suport a la recuperació de les víctimes i en particular a qui han

patit desigualtats per motiu de gènere.

D'aquesta manera, es troben en marxa els projectes següents:

- Implantació de l'Oficina d'Atenció Sociolaboral de Favide a la ciutat de

València, integrada en la Xarxa Orienta GV del Servef.

- Projecte de col·laboració educativa per a la prevenció de la violència a les

aules.

- Projecte per a la integració en el sistema de seguiment integral en els casos

de violència de gènere “VioGén”.

- Posada en marxa de l'Oficina Virtual de Favide a través de l'enllaç

www.oficinavirtualfavide.com

Projectes formatius dirigits a col·lectius que lluiten contra la violència de gènere.

Exemple: Ivaspe.

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA PER A LA

INVESTIGACIÓ AGROALIMENTÀRIA (AGROALIMED)




La Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació Agroalimentària

“AGROALIMED” (d'ara en avant Fundació AGROALIMED) té com a finalitat primordial

fomentar la investigació científica, el desenvolupament tecnològic, econòmic i de la sanitat

animal i vegetal, i la innovació dins del sector agroalimentari.

445

B) Informació relacionada amb l'impacte de gènere en l'àmbit de l'actuació de l'ens

La Fundació AGROALIMED té el seu àmbit d'actuació en l'àmbit agroalimentari, i

conforme al Pla d'Actuació aprovat pel seu Patronat, realitza actuacions relatives a:

1.- Transferència de Tecnologia a través de la protecció i gestió de varietats vegetals,

difusió dels coneixements cientificotècnics generats per la investigació, publicació d'articles

tècnics en les revistes del sector agroalimentari per a promoció de la innovació; i estudis

sobre preus a fi d'observar el seu comportament al llarg de tota la cadena agroalimentària.

2.- Activitats de promoció i internacionalització dels productes agroalimentaris de la

Comunitat Valenciana i d'estudis de mercat, assistència a fires nacionals i internacionals, així

com qualsevol altra actuació necessària per a reforçar la presència dels dits productes en els

mercats internacionals en què ja estan presents i, obrir uns altres de nous.

3.- En l'àmbit I+D'i agroalimentari, es fomenta el desenrotllament de projectes

d'I+D'I en les empreses o indústries agroalimentàries valencianes, facilitant la col·laboració

d'estes amb els organismes públics d'Investigació.

L'entitat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb l'impacte

de gènere dins de l'àmbit d'actuació o sector en què desenrotlla la seua activitat.

Donada la finalitat i objectiu de l'entitat i la naturalesa de les activitats exercides no

és possible fitar el nombre de persones físiques beneficiàries, atés que estos són, com a

mínim, la generalitat de productors i persones amb interés en el sector agroalimentari

valencià pel que entenem que no és possible identificar desigualtats de gènere.


Conforme consta en el punt B, al no ser possible identificar desigualtats de gènere i

donada la no disponibilitat d'indicadors respecte d'això la fundació no ha implementat

actuacions en este sentit respecte al seu àmbit d'activitat.

446

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ DE LA CV PER AL FOMENT D'ESTUDIS SUPERIORS



Promoció de l'accés a l'educació superior i el desenvolupament d'altres activitats de

caràcter educatiu i cultural, com ara la realització de programes de formació permanent, de

postgrau, de potenciació de les arts i humanitats, i d'investigació i d'intercanvi de la

informació tecnològica d'interés internacional i de col·laboració i cooperació al

desenvolupament i la innovació.


L'àmbit d'actuació de la Fundació CV per al Foment d'Estudis Superiors es troba

emmarcat dins de la realització de convenis amb institucions tant públiques com privades,

així com la convocatòria de beques i ajudes per a la promoció i foment dels estudis superiors

i de postgrau. Per això, l'accés a les dites accions o actuacions es considera igualitària.


La Fundació CV per al Foment d'Estudis Superiors per a observar l'impacte de gènere

en la convocatòria de beques per a titulats superiors universitaris per a participar en

activitats formatives en investigació, així com en les pròximes convocatòries d'ajudes per a

investigadors d'excel·lència, té previst realitzar un informe del nombre de dones/homes amb

estudis de grau que es troben interessats a accedir a les dites ajudes i quin és el

percentatge diferenciador de gènere. De la mateixa manera, s'estudiarà la proporció de

dones/homes que han obtingut les ajudes seguint una rigorosa baremació de criteris

objectius en l'avaluació dels expedients analitzats.

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ PER AL FOMENT DE LA INVESTIGACIÓ SANITÀRIA I

BIOMÈDICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (FISABIO)

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: SANITAT UNIVERSAL I SALUT PÚBLICA


La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat

Valenciana té com a fi principal promoure, afavorir, difondre, desenvolupar i executar la

investigació cientificotècnica i la innovació sanitària i biomèdica en l'àmbit de la Comunitat

447

Valenciana, la prestació assistencial, així com la cooperació al desenvolupament de tercers

països en matèria d'investigació i d'assistència sanitària


La fundació no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb


activitat.


No hi ha cap mesura implantada

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ PER A LA INVESTIGACIÓ DE L'HOSPITAL UNIVERSITARI

LA FE DE LA CV



L'Institut d'Investigació Sanitària La FE té com a finalitat, impulsar, promoure i

afavorir la investigació científica i tècnica en el si de l'Hospital Universitari La Fe de València i

el seu Centre d'Investigació.


D'acord amb la Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat de dones i

homes i tenint en compte la situació actual de l'IIS La Fe, és molt complicat analitzar el

nostre àmbit d'actuació, ja que la investigació biomèdica competeix a tota la societat.

En l'IIS La FE, no hi ha diferències rellevants entre dones i homes, en relació amb el

gaudi dels drets, l'accés als recursos, la participació i els valors vinculats a un o altre sexe.


En aquest moment no s'han detectat actuacions que contribuïsquen a les desigualtats

entre dones i homes en l'IIS La FE, per això no podem oferir-los indicadors respecte d'això.

448

L'IIS La Fe, promou l'eliminació de les desigualtats amb diferents mesures com:

- La presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració.

- Revisió i eliminació de termes discriminatoris utilitzant un llenguatge neutre i no

sexista en les nostres convocatòries.

DENOMINACIÓ: F. INSTITUT PORTUARI D'ESTUDIS I COOPERACIÓ DE LA CV


TERRITORI


L'objecte fundacional de la Fundació Institut Portuari d'Estudis i Cooperació de la

Comunitat Valenciana figura l'àmbit de la Cooperació Internacional i Estudis relacionats amb

el transport.




activitat.


Fins a la data no hi ha cap mesura implantada dirigida a reduir les desigualtats de

gènere que pogueren incidir en el nostre àmbit d'actuació.

449

DENOMINACIÓ: FERROCARRILS DE LA GENERALITAT VALENCIANA


TERRITORI


L'explotació i gestió de les línies de ferrocarril i serveis complementaris de transports

que en virtut del Reial Decret 1496/1986, de 13 de juny, s'han transferit a la Generalitat

Valenciana, així com dels que en el futur puguen ser-li encomanades per aquesta.


La entitat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb


activitat.


No s'ha dut a terme cap tipus de mesura relacionada amb l'impacte de gènere fins a

aquest moment.

DENOMINACIÓ: AGÈNCIA VALENCIANA D’AVALUACIÓ I PROSPECTIVA



Estimular la qualitat i l'excel·lència dels sistemes valencians d'educació, de ciència i

innovació i empresarial, així com de la relació entre aquests, per mitjà de l'avaluació,

l'acreditació, i la prospectiva en els àmbits autonòmic, nacional i internacional.

Definir les demandes i necessitats presents i futures en l'àmbit universitari i

cientificotecnològic a través de l'avaluació dels seus resultats.

Augmentar l'eficiència i eficàcia dels recursos destinats a la ciència i tecnologia

maximitzant el retorn socioeconòmic de la despesa pública en I+D+i.

Incrementar la satisfacció de la societat amb els sistemes educatiu i d'innovació a

través de les propostes obtingudes a través de l'avaluació i la prospectiva.

450

Avaluar, amb independència i objectivitat, l'excel·lència, la participació, la

transparència i la rendició de comptes de les entitats prestadores de serveis públics, dels

seus programes i polítiques públiques.


Actualment l'Agència no disposa de dades estadístiques relacionades amb l'impacte

de gènere.


Distribució equilibrada per sexes en la composició dels diferents comités, es busca la

forma de garantir l'actuació des del punt de vista de la igualtat.

D'altra banda, es revisen els escrits administratius perquè respecten en la seua

redacció les normes relatives a la utilització d'un llenguatge no sexista.

DENOMINACIÓ: CULTURARTS


A) L'objecte fundacional de CulturArts Generalitat

L'entitat de dret públic CulturArts Generalitat té com a finalitat el desplegament i

l’execució de la política cultural de la Generalitat pel que fa al coneixement, tutela, foment,

conservació, restauració, estudi, investigació i difusió de les arts escèniques, musicals i

plàstiques en totes les seues varietats i els museus en particular, del patrimoni audiovisual i

de la cinematografia i, en general, de tots els béns culturals integrants del patrimoni cultural

valencià.


Les activitats culturals de CulturArts estan dirigides a tota la població de la Comunitat

Valenciana, independentment de gènere, edat, o qualsevol altra condició. No hi ha dades

estadístiques que indiquen si a les sales de cine, de música o de teatre, acudeixen més

homes o dones. Sí es constata diferència d'edat segons les activitats i l’horari de

programació, però no de gènere.

451

Una altra part de la gestió de CulturArts és la conservació i restauració del patrimoni

valencià (musical, cinematogràfic, pictòric, escultòric, arquitectònic, etc.) per tant ací tampoc

hi ha dades sobre l'impacte de gènere.


A causa de les activitats de CulturArts no hi ha mesures implantades. Si bé hi ha

col·lectius, especialment de dones (CIMA -Associació de Dones Cineastes i de Mitjans

Audiovisuals) que col·laboren amb CulturArts perquè en la producció cinematogràfica

valenciana hi haja igualtat en la indústria audiovisual.

DENOMINACIÓ: ENTITAT PÚBLICA DE SANEJAMENT D'AIGÜES RESIDUALS(EPSAR).

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: CONSELLERIA D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT,

CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL


L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals, abreviadament EPSAR, es creà

per la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1992, de 26 de març, de Sanejament de les Aigües

Residuals de la Comunitat Valenciana. És una entitat de dret pública, amb personalitat

jurídica pròpia i independent i plena capacitat pública i privada.

Les seues funcions consisteixen bàsicament a gestionar l'explotació d'instal·lacions,

l'execució d'obres en matèria de sanejament i depuració d'aigües residuals, així com

d'abastiment d'aigua i modernització de regadius, i a recaptar, gestionar i distribuir el cànon

de sanejament establit en la Llei 2/1992.


La entitat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb


activitat.


Totes les actuacions de l'EPSAR estan subjectes a la normativa vigent, i per tant

s'adopten totes les mesures hi contingudes dirigides a la reducció de les desigualtats de

gènere, o amb incidència en el dit àmbit.

452

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ COMUNITAT VALENCIANA-REGIÓ EUROPEA



La FUNDACIÓ COMUNITAT VALENCIANA-REGIÓ EUROPEA és una entitat sense ànim

de lucre, la missió de la qual és defendre, representar i promoure els interessos de la

Comunitat Valenciana, les seues institucions, empreses, col·lectius i ciutadans davant de la

UE.

La finalitat d'aquesta fundació és potenciar la participació de tots els sectors amb

presència en la Comunitat Valenciana en les polítiques desenvolupades per la Unió Europea i

impulsar-ne el coneixement i, en particular, assistir al Consell de la Generalitat en l'àmbit de

les seues competències en temes europeus.


A causa de l'àmbit d'actuació tan ampli i no específic d'actuació de la FUNDACIÓ

COMUNITAT VALENCIANA-REGIÓ, que afecta totes les polítiques europees amb influència a la

Comunitat Valenciana, no ens resulta possible detallar amb dades estadístiques o d'un altre

tipus, les desigualtats de gènere.


A fi de fer efectiu el principi d'igualtat entre dones i homes en el funcionament

general de la Fundació Comunitat Valenciana-Regió Europea, s'acordà elaborar un Pla

d'Igualtat, complint a més així amb les directrius legals que des de la Generalitat Valenciana

es disposen en el seu compromís de fer efectiu el principi d'igualtat en l'Administració de la

Generalitat.

DENOMINACIÓ: FUNDACIÓ PER A LA INVESTIGACIÓ DE L'HOSPITAL CLÍNIC DE LA

CV (INCLIVA)



La Fundació INCLIVA té com a fi fundacional genèric: impulsar, promoure, afavorir i

executar la investigació científica, tècnica, i de docència, i així mateix exercir el seguiment i

control d’aquesta en el si de l'Hospital Clínic Universitari de València i del seu departament

de salut (Departament de Salut València Clínic-Malva-rosa) així com de la Facultat de

453

Medicina de la Universitat de València i del seu desenvolupament. L'activitat de la Fundació

des de la seua constitució s'ha centrat principalment en el realització d'assajos clínics i

projectes d'investigació que s'han distribuït entre la pràctica totalitat dels serveis mèdics de

l'Hospital Clínic. En menor grau s'ha dedicat a la concessió de beques, premis a la

investigació i desenvolupament de cursos.


DADES PER EDAT OCUPATS OCUPADES

Menor 30 anys 24% 76%

31-50 anys 24% 76%

51-60 anys 0% 100%

Major 60 anys -

Total 24% 76%

DADES PER CATEGORIA PROFESSIONAL OCUPATS OCUPADES

Personal de caràcter tècnic i científic

23% 77%

Personal de caràcter administratiu 25% 75%

Total 24% 76%


Actualment la Fundació no té actuacions implantades en aquest sentit.

DENOMINACIÓ: PALAU DE LES ARTS REINA SOFÍA



Palau de les Arts Reina Sofía, Fundació de la Comunitat Valenciana, té com a objecte

la programació i gestió d'activitats de naturalesa artística en els espais escènics amb què

està dotat el Palau de les Arts.

454




activitat.


Palau de les Arts Reina Sofía intenta emprar un llenguatge no sexista en totes les

seues comunicacions externes (correspondència, publicitat, etc.), així com en tots els

documents que subscriu (plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques,

contractes, convenis, etc.)

DENOMINACIÓ: CONSORCI DE GESTIÓ DEL CENTRE D'ARTESANIA DE LA


CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: ECONOMIA SOSTENIBLE, SECTORS PRODUCTIUS,

COMERÇ I TREBALL


El Consorci de Gestió del Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana és una

entitat destinada a difondre i potenciar l'artesania de la Comunitat Valenciana, així com a

promoure la consolidació i la competitivitat de les empreses dels distints sectors

artesanals que la integren, mitjançant el desenvolupament de polítiques promocionals,

informatives, formatives, d'anàlisi, d'assistència i de coordinació.


El recent estudi “Situació de l'artesania a Espanya. Informe de competitivitat i

principals variables econòmiques”, publicat per EOI Fundesarte en 2015, arreplega les

següents conclusions quant a la presència de la dona en l'activitat artesana:

1. Un dels principals canvis en el perfil de l'empresa artesana ha sigut el notable

increment de presència femenina en el sector artesà. Així, l'any 2014, el 37,1% de les

persones treballadors del sector artesà són dones, un percentatge encara allunyat respecte

al dels homes, però superior en deu punts a l'observat l'any 2010 (27,0%).

2. A pesar que encara no hi ha paritat total, les dones han aconseguit una

massa crítica en les societats artesanes ja que representen el 36,1% dels/de les

socis/sòcies, un nivell significativament superior al de quatre anys arrere (20,3%)

455

3. S'aprecien clares diferències atenent la forma jurídica i presència de dones,

infrarepresentades en les societats mercantils (limitades i anònimes) amb percentatges

inferiors al 20%, i clarament majoria en les entitats no lucratives.

4. Els percentatges de participació en les societats, especialment en les mercantils,

són molt inferiors als dels seus companys barons (la participació mitjana dels homes és del

70% i la de les dones del 30%).

5. Presència de la dona molt dispar en els diferents sectors artesans; així, el tèxtil

presenta un nivell alt (68%) i en l'extrem oposat estaria el grup de subsectors més

masculinitzats, integrat per marbre, pedra i escaiola, mobles de fusta, objectes de fusta,

metall i instruments musicals.


Al llarg dels últims exercicis, des del Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana

s'han posat en pràctica diferents actuacions amb l'objectiu de posar en valor la presència i

posició de les dones en el sector artesà, a manera d'exemple:

1. Activitats especials amb motiu de la Setmana de la Dona Treballadora (xarrades,

conferències, exposicions...).

2. Desenvolupament, adaptació i actualització del Repertori d'Oficis Artesans de la

Comunitat Valenciana, a través de l'Ordre 37/2014, de 29 de desembre, de la Conselleria

d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, per la qual s'inclouen noves activitats en el

Repertori d'Oficis Artesans de la Comunitat Valenciana. La cada vegada major presència de

les dones en l'àmbit laboral i l'extensió dels oficis i professions, ha generat la necessitat

d'emprar el femení de molts termes per als quals només existia el masculí. I en aquest

sentit, basant-se en el que disposa la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la

igualtat entre homes i dones, i a les recomanacions del Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre

Homes i Dones, s'ha procedit a introduir les modificacions necessàries en el Repertori d'Oficis

a fi d'ajustar-lo a la realitat social existent.

3. Desenvolupament de suports identificatius de l'artesania de la Comunitat

Valenciana i del Document de Qualificació Artesana adaptats al gènere corresponent.

4. Posada en valor de la presència de la dona i la seua capacitat d'emprenedoria en

les candidatures presentades per aquesta entitat als premis nacionals d'Artesania, i que

tingué el seu reconeixement amb l'obtenció per una empresària valenciana del Premi

Nacional d'Artesania en la seua última edició.

456

5. Difusió entre els diferents col·lectius socials de les enormes possibilitats que

la posada en pràctica d'una activitat artesana ofereix per al desenvolupament personal

i professional, sense distinció de gènere, i per a això compta amb un ampli ventall de

més de 100 oficis artesans reconeguts actualment.

DENOMINACIÓ:CONSORCIO DE MUSEUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

A) Contingut i finalitat De l'Ens

Segons els estatuts del Consorci, té com a finalitat: Coordinar i impulsar el patrimoni museístic de la Comunitat Valenciana Establir una línia d'actuació coherent i global en relació amb la política museística

valenciana Fomentar la creació de nous espais expositius Establir els criteris orientatius per a la política d'adquisicions del Consorci Afavorir el mecenatge i aconseguir fons per al compliment dels seus fins Regular la correcta i adequada exhibició dels diversos fons i col·leccions Facilitar a visitants i investigadors l'accés als museus Impulsar el coneixement i difusió didàctica de l'art valencià Estimular el treball creatiu d'artistes valencians o relacionats amb la Comunitat

Valenciana Qualssevol altra activitat relacionada amb l'actuació dels museus integrats en el

Consorci

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació De l'Ens.

El consorci no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats amb


activitat.

C) Actuacions De l'Ens relacionades amb l'Impacte de Gènere

No realitza

457

DENOMINACIÓ: Consorci Espacial Valencià – Val Space Consortium (VSC)

A) Contingut i finalitat del VSC

El Consorci Espacial Valencià – Val Space Consortium (VSC) es constituïx amb

l'objecte d'articular la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les entitats que

ho componen a fi de posar en comuns mitjans per a la investigació sobre el sector Espai.

L'objecte del Val Space Consortium és la realització d'activitats d'investigació

científica i servicis de desenrotllament tecnològic en qualsevol àmbit d'activitat relacionat

amb el sector Espai, l'increment de la seguretat i de la qualitat de producció dels sistemes

espacials, així com la realització de totes aquelles activitats encaminades, directament o

indirectament, a aconseguir el progrés social i econòmic a Europa en el que al sector Espai es

referix.

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació del VSC

En l'àmbit d'actuació del Consorci Espacial Valencià – Val Space Consortium (VSC)

s'identifica les possibles desigualtats de gènere:

Les dones estan infrarrepresentadas en les posicions de més rang en el sector

espacial, tant en l'aspecte institucional, com a industrial i cientificotècnic.

Les dones són autores i coautores d'articles científics en menor proporció que els

hòmens.

Les dones són invitades en menor proporció que els hòmens a impartir conferències i

presentar articles especials.

Les dones obtenen en proporció un menor nombre de subvencions com a

investigadores principals per a poder dur a terme la seua carrera investigadora.

Les dones obtenen, en mitja, una retribució semblant a la dels hòmens en el sector

espacial europeu a nivell industrial, però inferior si s'atén a l'activitat cientificotècnica

investigadora. Així mateix, les possibilitats de promoció són menors per a les dones en

ambdós àmbits.

458

C) Actuacions del VSC relacionades amb l'Impacte de Gènere

En el Consorci Espacial Valencià – Val Space Consortium (VSC) es du a terme les

següents actuacions relacionades amb l'impacte de gènere:

S'aplica el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i hòmens, la qual

cosa suposa l'absència de tota discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i,

especialment, les derivades de la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil.

Foment de l'efectivitat del principi d'igualtat entre dones i hòmens en les relacions

entre particulars.

Igualtat efectiva entre dones i hòmens en l'accés a l'ocupació pública i en el

desenrotllament de la carrera professional.

Establiment de mesures efectives per a eliminar qualsevol discriminació retributiva,

directa o indirecta, per raó de sexe.

Igualtat en l'accés a recursos i formació, així com a la producció cientificotècnica.

DENOMINACIÓ: SOCIETAT PROJECTES TEMÀTICS COMUNITAT VALENCIANA

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: HISENDA I MODEL ECONÒMIC


La Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, SAU, té com a objecte

social:

“La promoció, organització i gestió de quantes activitats requerisca la preparació,

construcció i posada en funcionament dels projectes turístics i d'oci, culturals, esportius,

industrials i/o terciaris que, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, siguen

impulsats per la Generalitat i en els quals, entre altres, s'exercisquen activitats

educatives, culturals, esportives, recreatives, assistencials, administratives i equipaments

necessaris per al seu funcionament correcte.

Coordinar i exercir una direcció estratègica de les accions de promoció i difusió de la

imatge de la Comunitat Valenciana per a potenciar i incrementar el coneixement sobre la

realitat de la Comunitat Valenciana a Espanya i al món. Incrementar la participació dels

459

agents socials, econòmics i culturals en la promoció global de la Comunitat Valenciana.

Coordinar, desenvolupar i exercir accions estratègiques de promoció i comunicació.“


La societat no disposa en l'actualitat de registres ni indicadors relacionats

amb l'impacte de gènere dins de l'àmbit d'actuació o del sector en què desenvolupa la seua

activitat.


Atesa la no-disponibilitat d'indicadors respecte d'això, la societat no ha implementat

actuacions en aquest sentit respecte al seu àmbit d'activitat.

DENOMINACIÓ: INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: CONSELLERIA D’HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I

VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI


Impulsar, coordinar i, si és el cas, fomentar les tasques de desenvolupament

cartogràfic, fotogramètric, geodèsic, topogràfic i de qualsevol altra tecnologia geogràfica en

l'àmbit de les competències de la Generalitat. (Llei 9/1997).


Considerem que l'àmbit d'actuació no incideix en la posició personal i social de dones

i homes.


Quant al personal que integra l'Institut es tracta de personal funcionari que es regeix

per la Llei de Funció Pública per a la seua selecció i provisió.

Sí que es té en compte la paritat en la selecció d'alumnes que realitzen pràctiques

en l'ICV.

460

DENOMINACIÓ: INSTITUT VALENCIÀ DE LA JOVENTUT

CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'IGUALTAT I

POLÍTIQUES INCLUSIVES


L'Institut Valencià de la Joventut, entitat autònoma de la Generalitat, és l'organisme

encarregat de coordinar la política de joventut en l'àmbit territorial de la Comunitat

Valenciana. Les seues funcions són :

a) Coordinar i informar les actuacions que realitze la Generalitat, així com les

administracions públiques, en aquelles matèries que afecten específicament la joventut, i

impulsar l'execució i la divulgació de les polítiques integrals de joventut.

b) Donar suport, materialment i econòmicament, al desenvolupament de les

iniciatives i projectes de les formes organitzades de participació juvenil inscrites en el

registre corresponent de la Generalitat.

c) Promoure la participació juvenil.

d) Impulsar la prestació de serveis a la joventut, tant des del sector públic com des

del privat.

e) Defendre els drets socials i polítics dels i les jóvens, a més de les llibertats

emparades per l'ordenament jurídic.

f) Planificar, gestionar, crear i mantindre els albergs, residències, campaments i

instal·lacions juvenils en general, de l'Institut Valencià de la Joventut.Generalitat Jove.

g) Fomentar les relacions i la cooperació amb els ajuntaments, i amb els organismes

competents en matèria de joventut d'altres comunitats autònomes o països.

h) Potenciar l'exercici d'activitats de temps lliure, turisme i intercanvi internacional de

la joventut, especialment en el marc dels programes desenvolupats per la Unió Europea.

i) Formar animadors i tècnics en matèria juvenil.

j) Fomentar i donar suport al voluntariat social i juvenil.

k) Crear i mantindre els censos i registres.

l) Defendre i promoure la llengua, la cultura i les tradicions, així com el coneixement

de la història, el territori i el patrimoni valencià.


Les dades estadístiques relatives a les activitats que es duen a terme a l'Institut

reflecteixen que, excepte en casos puntuals, és equitativa la participació en totes les

activitats. Inclús, el percentatge de les jóvens participants sol ser superior al dels jóvens.

A continuació es mostren les dades de 2014 desagregades per sexe:

461

- Centre d'informació juvenil dels serveis de l'IVAJ: s'atengueren 10.238 persones, i

un 60% de les consultes van ser efectuades per dones.

- Oficines comarcals, on es presten serveis d'informació i assessorament dels distints

programes i serveis que des de la Generalitat es posen al servei dels jóvens. Estan ubicats en

municipis cap de comarca, com ara Alcoi, Gandia, Xàtiva, Llíria, Vila-real, Alzira, Sagunt,

Requena, Orihuela, Torrevieja, Peníscola i Elx. Un 53% de les persones ateses van ser

dones.

- Residències juvenils. Proporcionen allotjament i manutenció a jóvens estudiants

que han de desplaçar-se fora de la llar familiar per a cursar els seus estudis. Per

convocatòria pública van ser admeses 166 persones per al curs 2014-2015, de les quals un

46% van ser dones.

- Albergs juvenils. Proporcionen allotjament i manutenció als jóvens que,

individualment o en grups, utilitzen els seus serveis. Són llocs adequats per al

desenvolupament d'una sèrie d'activitats que poden comprendre des de la pràctica d'esports,

fins a programes culturals, turístics o simplement de caràcter recreatiu.

- El nombre total de persones usuàries d'albergs juvenils en 2015 ha sigut de

26.103, de les quals un 42% han sigut dones.

- Reserves en albergs juvenils IBN. L'IVAJ ofereix la possibilitat de reservar places en

els albergs juvenils de tot el món, adherits a la Federació Internacional d'Albergs Juvenils

(IYHF), que inclou uns 4.000 albergs juvenils de 80 països. Les jóvens reserven un 67%

d'aquestes places.

- Oficina de l'emprenedor. Té com a objectiu formar, assessorar i acompanyar jóvens

emprenedors menors de 35 anys, en el procés de posada en marxa d'una nova empresa o

negoci. El nombre total de persones ateses ha sigut de 2.700, de les quals el 49% van ser

dones

- Programa de formació d'animadors juvenils. Els cursos de monitor/a infantil i

d'animador juvenil, capaciten per a desenvolupar activitats educatives en el temps lliure i en

centres de vacacions amb xiquets/etes i jóvens. Són impartits per escoles d'animació juvenil

reconegudes per l'IVAJ i per ajuntaments. Sobre un alumnat total de 5.183 jóvens, el

percentatge de dones ha sigut majoria, amb el 72%.

- Camps de treball. En aquesta activitat un grup de jóvens de diverses procedències

es comprometen, de forma voluntària i desinteressada, amb el desenvolupament d'un

projecte de treball social i activitats complementàries, per un període de temps determinat.

De les 320 places en camps de treball organitzats per l'IVAJ en 2014, s'han ocupat un total

de 278, de les quals una majoria, el 70%, eren dones.

462

- Carnet Jove. Amb un nombre total de beneficiaris en 2014 de 254.375, dels quals

un 52% eren dones i un 48% homes.

- Carnets internacionals. En 2014, l'IVAJ ha emés 3.064 carnets creats per

associacions com la ISTC (Confederació Internacional de Viatges per a Estudiants), la FIYTO

(Federació Internacional d’Organitzacions de Turisme Internacional) i la Federació

Internacional d'Albergs Juvenils (IYHF), com el carnet d'estudiant ISIC, el de professor ITIC i

el de Jove Internacional IYTC, que dóna dret a descomptes en museus, activitats culturals, i

altres serveis en tot el món. Un 57% d'aquests han sigut expedits a dones.

- Cursos d'Idiomes. En 2014 Turivaj ha gestionat la participació de 382 jóvens en

cursos a Gran Bretanya, Irlanda, Canadà, Estats Units, Sud-Àfrica, Nova Zelanda, Àustria,

Alemanya, Itàlia, França, Suïssa, Portugal i Rússia. A part del l'ensenyament de l'idioma,

s'inclou l'allotjament en famílies o residències, l'alimentació i la possibilitat de fer activitats.

Un 62% de les persones participants són dones.

- Tallers d'idiomes. inclouen diversos tipus d'activitat: tallers de conversació en

anglés, caps de setmana d'immersió lingüística en anglés per a jóvens i per a professors,

caps de setmana d'immersió lingüística en francés i alemany i les estades d'immersió

lingüística en anglés. Han participat un total de 589 persones, i el 73% han sigut dones.

- Campaments d'estiu per a adolescents d'11 a 17 anys, en diferents destinacions de

la Comunitat i de la resta de l'Estat espanyol. Inclouen activitats lúdiques, socials i esportives

en contacte amb la naturalesa, a més de classes d'anglés: Han participat un total de 395

jóvens, i el 54% han sigut xiques.

- Campanya Viu la teua Comunitat. Dirigida a grups d'escolars, que inclou una gran

varietat d'activitats d'1 a 4 dies de duració, a realitzar en la contornada dels albergs juvenils.

Han participat 362 jóvens, i xiques han sigut el 54%.

- Campanya d'esquí amb caps de setmana i setmanes blanques a les estacions

d'esquí de Sierra Nevada, Espot Esquí, Port Ainé, Grand Valira, Vall Nord, Masella, Panticosa,

Formigal i Astún, i eixides d'un dia a les estacions de Valdelinares i Javalambre. També es

feren viatges en dates especials, com ara Nadal, Reis, Falles i ponts a estacions espanyoles i

andorranes. Han participat un total de 1.079 jóvens, i un 36% han sigut dones.

- Bitllets de tren. En les dues oficines de Turivaj de València s'han expedit un total de

72 bitllets de RENFE per a viatjar per tota Espanya i alguna ciutat europea. Un 53% utilitzats

per dones.

- Assegurances de viatge. TURIVAJ ha emés 748 pòlisses de viatge de què un 55%

de les seues beneficiàries eren dones.

463

- Oferta concertada d'instal·lacions juvenils de l'IVAJ a col·lectius juvenils,

ajuntaments i centres educatius, per a facilitar l'exercici d'activitats de temps lliure. La

majoria de participants (un 80%) són jóvens menors de 25 anys i les dones representen un

62% del total.

- Programa pilot Avant Jove d'assessorament i acompanyament, per a jóvens parats,

en el desenvolupament d'accions emprenedores amb l'objectiu específic de fomentar

l'autoocupació. S'establí prèviament l'objectiu de participació de dones en el programa en un

60%, que s'ha complit finalment, ja que un 63% de les 100 persones participants han sigut

dones.


L'IVAJ.GVA JOVE ha sigut part integrant del Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre Dones

i Homes 2011-2014, i ha participat en les distintes reunions que s'han anat convocant, es

creà una comissió tècnica per al seu seguiment, i es van adoptar les actuacions següents:

- Desagregar per sexe la major part de la informació disponible, i la seua aplicació en

estadístiques i memòria d'activitats.

- Fomentar la utilització de llenguatge no sexista, i aplicar-lo en les normes, textos

administratius que es generen i en la web de l'IVAJ.GVA JOVE

- Realitzar l'avaluació d'impacte de gènere de les ajudes i subvencions concedides. Ja

s'ha adoptat en algunes convocatòries i està prevista la seua aplicació en la resta.

- En les convocatòries realitzades en 2015 de subvencions a associacions s'ha

incorporat una major valoració en la baremació als projectes que fomenten la igualtat de

gènere.

- Convocatòria i adjudicació de Premis de Fotografia “NO DÓNA IGUAL”, sobre la

violència de gènere i formació d'una exposició itinerant per la Comunitat Valenciana amb les

fotografies seleccionades.

- En la web de l'IVAJ.GVA JOVE, en 2015 s'ha inclòs una secció sobre la violència de

gènere, assetjament escolar, maltractament, etc.

- En 2014 s'ha realitzat un estudi sociològic que recopila informació de distintes fonts

sobre la situació demogràfica, laboral, social i problemàtica de la joventut. Aquest estudi

analitza, entre altres qüestions, la posició de la joventut respecte a les desigualtats per raó

de gènere. (S'hi adjunta el dit estudi)

A més de continuar amb les línies exposades anteriorment, l'IVAJ.GVA JOVE té

previst realitzar en 2016 les actuacions següents:

- Programa de prevenció de la violència de gènere en adolescents, en col·laboració

amb l'Institut València de la Dona.

- Anàlisi de la participació per gènere en els diferents programes i convocatòries que

es realitzen.

464

ENTE: AGÈNCIA VALENCIANA DE FOMENT I GARANTIA AGRÀRIA (AVFGA) CONSELLERIA D'ADSCRIPCIÓ: AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I


A) Contingut i finalitat De l'Ens

La finalitat de l'AVFGA és la gestió, control i pagaments de fons FEADER/FEAGA, ja

que tant la gestió com els controls, està delegada en direccions generals , però no la

titularitat de les mateixes que correspon a l'AVFGA.

B) Informació relacionada amb impacte de gènere en l'àmbit d'actuació De l'Ens.

El Programa de Desenvolupament Rural de la C.V. 2014-2020 establix en el seu

apartat 8 la definició de mesures/convocatòries que a l'empara del mateix es publiquen i

cofinancen amb fons europeus.

La Comunitat Valenciana ha posat especial atenció en la promoció d'actuacions

darrere de la igualtat de gènere:

* Operación 1.1.1 Prestació grupal de formació i adquisició de competències

Esta mesura té per objecte augmentar la qualificació professional de les persones

dedicades a les activitats agroalimentàries,…….., al mateix temps que es fomenta la iniciativa

empresarial de jóvens i dones per a potenciar l'assentament de la població i el relleu

generacional.

* Operación 3.1.1 Ajudes a la participació per primera vegada d'agricultors i

agrupacions en régimenes de qualitat.

Es proposa com a criteri de selecció en la convocatòria: la participació de jóvens i/o

dones en les accions.

* Operación 4.1.1 Ajuda a les inversions en explotacions agràries

465

Es prioritzaran:

Les explotacions inscrites en el Registre d'Explotacions Prioritàries de la Comunitat

Valenciana.

Posteriorment s'inclouen les presentades per jóvens agricultors i les presentades per

dones a fi d'augmentar la presència d'estos col·lectius infrarepresentats en el món rural…”

* Operación 4.1.2 Pla de reconversió de cítrics

Es prioritzaran:

“…aquelles en què una dona siga titular de l'explotació, de forma individual o per

mitjà de titularitat compartida…”

* Operación 6.1.1 Ajuda a la instal·lació de jóvens agricultors

Es prioritzaran:

“…aquelles en què una dona siga titular de l'explotació, de forma individual o per

mitjà de titularitat compartida…”

* Operación 6.5.1 Ajudes a xicotets agricultors que cedisquen s'explotació de forma

permanent

Es prioritzaran:

“…Sol·licituds en què una dona siga la cessionària de l'explotació, de forma

individual o per mitjà de titularitat compartida…”

* Medida 19. Suport per al desenvolupament local de LEADER

“ ..Los principals restes a afrontar amb el desenvolupament local basat en

l'enfocament Leader són:

…Afavorir l'ocupació sostenible del territori, amb especial atenció als jóvens i les

dones”

466

* Información pública del Programa de Desenvolupament Rural

A l'Autoritat de Gestió li correspon “…donar publicitat al PDR, informant els

beneficiaris potencials, les organitzacions professionals, els interlocutors econòmics i socials,

els organismes que promouen la igualtat d'hòmens i dones…”

* Composición del Comité de Seguiment del PDR

“…Un representant de la Conselleria o organisme de la Generalitat amb

competències en matèria d'igualtat entre hòmens i dones..”

C) Actuacions De l'Ens relacionades amb l'Impacte de Gènere

Cada una de les Mesures arreplegues en l'apartat anterior, seran objecte de

Convocatòria Pública.

467

BORRADOR INFORME DE EVALUACIÓN IMPACTO DE GÉNERO …Valenciana permetrà posar l'èmfasi en...

Documents

Transcript of BORRADOR INFORME DE EVALUACIÓN IMPACTO DE GÉNERO …Valenciana permetrà posar l'èmfasi en...