Breu evolució històrico-

energètica de les Balears.

Unes qüestions abans de començar: 1. El funcionament de la societat s’ha fonamentat, fins fa “quatre dies”, en

l’energia solar i els seus derivats.

2. L’energia solar és abundant però no importa tant la seva quantitat sinó la seva disponibilitat.

3. La vegetació fixa un 0,023% de l’energia solar rebuda.

– Per tant, es tracta d’un procés poc eficient però que es sustenta en un flux d’energia.

4. El control de l’energia està íntimament relacionat amb el poder social.

– Per tant l’organització social de l’energia esdevé una qüestió de primer ordre.

5. Els combustibles fòssils que es cremen en un any se formaren en temps prehistòrics. Contenen 44x1018 grams de carboni = 400 vegades la productivitat primària neta de la biota planetària.

– És a dir, cada any empram l’equivalent a quatre segles de plantes prehistòriques.

6. La nostra societat s’enfronta a dos grans problemes:

1. El final del petroli barat i també d’altres recursos de l’escorça terrestre.

2. Alteració dels cicles biogeoquímics i pertorbacions de la biosfera, essent el canvi climàtic un dels més rellevants.

Metabolisme socioeconòmic de diferents règims socioeconòmics a escala planetària

Caçadors- recol·lectors

Societat Agrària Societat Industrial finals s.XX

Metabolisme socioeconòmic

Sistema basat en l’energia solar (no

controlada) i en l’extracció de

biomassa dels ecosistemes

Sistema basat en l’energia

solar (controlada) i l’extracció de biomassa

(majoritàriament) de agroecosistemes (colonitzats).

Sistema energètic “fòssil” basat en

una àrea independent, fonts energètiques altament concentrades (combustibles fòssils, nuclear, hidroelèctrica, etc) i biomassa. Grans extraccions de metalls i minerals dels dipòsits geològics.

Imput energètic Gj/càpita/any

10 - 20 biomassa (fusta, llenya, etc).

(Equivalent a 0,23 – 0,47 Tep/cap/any).

65 (biomassa) 3 menjar

50 farratge 12 fusta

(Equivalent a 1,55

Tep/cap/any).

250 61 biomassa

170 combustibles fòssils. 5 hidroelèctrica

14 energia nuclear

(Equivalent a 5,97 Tep/cap/any).

Imput material Tm/càpita/any

1 biomassa (fusta, llenya, etc)

4 (biomassa) 0,5 menjar 2,7 farratge

0,8 fusta

19 Tm/càpita/ año

7,29 biomassa

4,55 combustibles fòssies

7,17 minerals, metalls, altres.

La situació energètica mundial a principis del

segle XXI

• L'OPEP recupera protagonisme – Hugo Chávez, el 1999 va proposar reduir la quantitat de cru en el mercat global per a

incrementar el preu.

– 1999: Pla Colòmbia contra el narcotràfic, però el petroli colombià està darrere de la intervenció

– 2002, la CIA porta a terme el cop d'estat contra Hugo Chávez.

– EUA importen la major part del petroli del veí del darrera (Amèrica Llatina). Noves interferències per assegurar-se el cru del triangle: Veneçuela-Colòmbia-Euqador.

• PNAC (Project for the New American Century) imperialisme EUA amb intervencions a l'Orient Mitjà, la gran reserva petroliera i de gas natural del món.

• EUA pressionen per a la privatització de PEMEX, al temps que l’administració Obama inicia l’explotació dels seus recursos no convencionals (disminució de la política imperialista).

• Els jaciments del Mar del Nord s'esgoten i la UE es dota de mecanismes per a la guerra preventiva.

• Rússia cobra un nou protagonisme en la geopolítica mundial

• BRICS competeixen en l'apropiació dels recursos energètics mundials.

• El món és un polvorí a punt d'esclatar (si no ha esclatat ja)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

Consumo de petróleo (Millones de Barriles Día) Precio petróleo ($ constantes 2012)

"30 Gloriosos" Petroli barat i "abundant" Constitució OPEP (1960)

Primeres convulsions: 1967: Guerra dels 6 dies; G. Nigèria

1973: G. Yom Kipur 1979: Revolució Iran 1980: G. Iran - Irak

Tornen els anys dolços: 20 anys de petroli barat Globalització i desaparició dels blocs: hegemonia EUA

Final del petroli barat 11S i Guerra Global

Crack mundial

Crisi econòmico- financiera

Conflicte bèl·lic i/ o tensions geopolítiques

Règim energètic petrolier. Evolució del consum i del

preu del petroli mundial, 1950-2012

Les reserves de petroli són d’1,68 bilions de barrils. Se calcula que al

ritme de consum actual, hi ha petroli per 53 anys. La humanitat ha consumit

fins a l’actualitat 1 bilió de barrils.

Extracció de Petroli

Reserves de Petroli

Consum de petroli mundial

El pic del petroli; Zenit del petroli; o Pic de

Hubbert

• Seria el moment en què

s'assoleix la taxa màxima

d'extracció de petroli d'un

jaciment i a partir de llavors la

taxa d'extracció entraria en

declivi fins el seu esgotament.

• Més que esgotar el petroli,

s’arriba a un punt en que l’EROI

o la taxa de retorn energètic és

tan elevada que fa que sigui

inviable la seva extracció.

Des de 1978 no s’ha trobat cap jaciment gegant

Acord entre els estudiosos en què s’ha arribat a l'altiplà

dels 85 Mbd

El pic del petroli por països

Ruptura del Règim energètic orgànic

a les Balears.

• Fractura del règim orgànic cap al darrer terç del segle XIX.

• Gener de 1834: entrava al Port de Palma el vapor El Balear de la Compañía Catalana de Vapores.

• 1847: primera màquina de vapor a Mallorca (fàbrica de filats Villalonga y Cia).

• 1864: mines de lignits al Raiguer.

• 1875: Inauguració del primer tram de la via fèrria Palma-Inca (Ferrocarriles de Mallorca).

• La major part dels requeriments energètics eren coberts en base a fonts orgàniques.

Menorca: pugna electrificació

versus gasificació.

• La història de l’electrificació comença a Menorca:

– 4/01/1892: Francesc F.

Andreu funda la Eléctrica Mahonesa.

– 9/01/1892: la societat gasista

de Maó, Sociedad General de

Alumbrado.

• Expansió de

l’electricitat a

Menorca: 1908-1935.

• 1933: Cable d’alta

tensió Maó-Alaior i inici

de la concentració

elèctrica en mans de

Eléctrica Mahonesa.

Desapareixen les altres

societat.

• La història de la gasificació s’inicia a Palma.

– 4/03/1858: Sociedad de Alumbrado por Gas. El 1921

entrà en el negoci elèctric.

– A finals del segle XIX tenim fàbriques de gas a Sóller,

Inca o Felanitx.

• L’electrificació a Mallorca s’inicià a Alaró, 1901:

– Companyia d’Electricitat d’Alaró (germans Gaspar i

Josep Perelló Pol).

• L’electrificació de Palma s’inicià el 1903:

– La Agrícola Industrial Balear.

– Sociedad Alhemeyer, Compañía Anónima de

construcciones e instalaciones mecànicas (Bilbao,

24/07/1901).

Gas i electricitat a Mallorca

Mallorca i el poder (energètic). Concentració

elèctrica i gasista.

• Joan March: controla la Sociedad de Alumbrado por

Gas.

• 1927 neix GESA: fusió entre la La Palma de

Mallorca, Compañía Mallorquina de Electricidad

(2900 kW) i la Sociedad de Alumbrado por Gas

(8300 kW).

• L’etapa americana (1929-1952): United Utilities and

Service Corporation es fa amb GESA.

– March la segueix controlant a l’ombra.

– 1929: 21229 usuaris i arriba al 5,5% del territori illenc.

– S’inicià l’adquisició de les altres centrals i la seva

desaparició.

Proliferació de les centrals

elèctriques a Mallorca 1911-1916.

La generació elèctrica al 1927:

comença la concentració elèctrica.

Localització conflictiva de les

fàbriques elèctriques.

Fotografia 1955: Central I -1921

(Sociedad de Alumbrado por Gas);

Centrals mòbils -1953 (GESA)

(Font: Vaquer, 1986:26).

Fotografia 1948: Central II -1903 (La

Palma de Mallorca, Compañía

Mallorquina de Electricidad); Central III -

1919 (Compañía Mallorquina de

Electricidad) (Font: Vaquer, 1987:40).

L’electricitat entra a Eivissa

• 1907: El soci eivissenc de Joan March, Abel Matutes Torres inaugura la central elèctrica a Ses Feixes.

• 1927: es constitueix Luz y Energía SA que és absorbida per Matutes el 1934.

• Formentera i l’Eivissa rural: despenjades de la història elèctrica.

Evolució de les importacions i exportacions a les Balears,

1865-1949 (Tm).

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

1865

1868

1871

1874

1877

1880

1883

1886

1889

1892

1895

1898

1901

1904

1907

1910

1913

1916

1919

1922

1925

1928

1931

1934

1937

1940

1943

1946

1949

Importació combustibles (Tm)

Total Importacions (Tm)

Exportació combustibles (Tm)

Total Exportacions (Tm)

13,8% de les exportacions corresponen a combustibles.

13,1% de les importacions corresponen a combustibles.

Mallorca i Eivissa exporten llenya, carbó

vegetal i Mallorca lignits.

Palma 18/02/1918: Revolta social

protagonitzada per dones, per

l’escassetat i especulació energètica.

La generació elèctrica passa a mans

públiques.

• 1952: GESA es adquirida per l’INI.

• 1956: Eléctrica Mahonesa és adquirida per

GESA.

• 1957: GESA explota la Central de

Matutes.

• Els poders preparen les illes pel BOOM

TURÍSTIC

Evolució dels moviments de passatgers als aeroports de les

Illes Balears, 1940-2007 (milers de passatgers)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

30.000

32.000

34.000

1940

1942

1944

1946

1948

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

1er Boom Turístic (Règim

d'acumulació fordista).

2on Boom Turístic

(Transició-

Adaptació).

3er Boom Turístic

Globalització

neoliberal.

1ª Crisis Energètica (1973)

Ruptura del Sistema Bretton Woods.

Mort del Dictador F. Franco (20/11/1975)

Pactes de la Moncloa (1977)

2ª Crisis Energètica (1979)

RDWS (Règim Dòlar-Wall Street)

Revolució neoliberal: R. Reagan

(1981-1989) - M. Thatcher

(1979-1990).

Entrada a la CEE i OTAN (1986)

Caigua del Mur de Berlin (1989)

Guerra del Golf (1991) i NOEI

(Nou Ordre Econòmic

Internacional)

Crisi financera

11-S (2001)

Guerra Global i final

del petroli barat

Globalització financera

de "domini dolç": feliços

1990.

Maastricht (1992)Reconeixement internacional del règim

feixista (1951)

Pla d'Estabilització (1959)

Explosió turística =

transport + petroli

La nova etapa elèctrica: franquisme,

turisme i electricitat.

Noves Centrals i augment de la potència instal·lada: 1960- Inauguració de les centrals de Maó i d’Alcúdia; 1961- Central d’Evissa; 1962- Son Molines (Palma); 1968 - Sant Joan de Déu (Palma) i Formentera.

Inauguració de les

centrals tèrmiques

d’Alcúdia i Maó.

L’impacte de les crisis energètiques:

més carbó és la guerra!

• Menorca i Formentera s’obliden de l’energia. – 1972: cable submarí Formentera-Eivissa.

– 1975: cable submarí Mallorca-Menorca.

• 1981: inauguració de la C.T. Es Murterar (Alcúdia).

Evolució de les extraccions de lignits a Mallorca,

1915-1989 (mil Tm)

17,2

91,2

64,7

101,6

323,9

229,1

30,9

94,6

14,5

70,8

48,3

57,8

45,950,5

52,8

121,3157,6

160,0

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

300

320

3401914

1916

1918

1920

1922

1924

1926

1928

1930

1932

1934

1936

1938

1940

1942

1944

1946

1948

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

Inauguració de les Centrals

Tèrmiques del Port d'Alcúdia i

de Maó (1960).

Boom de la construcció.

Crisi del petroli (1973)

Inauguració d'Es

Murterar (1981)

Primera Guerra Mundial

(1914-1918)

Crisi de subsistència (1918)

L’etapa neoliberal: privatització i nou

“desenvolupisme energètic” (sostenible)!

• ENDESA es fa amb GESA: de monopoli públic i a monopoli privat.

• Pla Director Sectorial Energètic de les Balears (Decret 58/2001 de 6 d’abril). – L’escenari curnocopià : augment de potència instal·lada fins a

1.687 MW pel 2015.

– Gasoducte des de Dènia: el gas natural com a solució.

– Cost previst: 965 milions d’euros.

• 2005: Revisió del PDS energègtic. – Escenari curnocopià: potència instal·lada fins a 2.045 MW pel 2015.

– Gasoducte més cable elèctric amb la península: Les Balears es despreocupen dels problemes energètico-climàtics

– Cost previst: 2.163 milions d’euros.

Qui comanda en el món energètic

a les Balears?

• GESA ENDESA: propietat d’Enel

Energy Europe SRL (Ministeri

d’Economia d’Itàlia)

• CLH: GIP II Palma Luxco II, S.A.R.L.

(15%) (Luxemburg); Global Motafion SL

(10%) (propietat de AMP Capital

Investors BV, Holanda); Marthilores

(10%) (propietat d’Ardian Holding,

França); Oman Oil (10%) (Oman);

Repsol (10%); Cia Española de

Petróleos SAU (propietat d’International

Petroleum Investment Company d’Abu

Dhabi);

GASODUCTE:

El setembre 2009 e ntra en funcionament el gaseoducte (Dènia-es Carnatge): 334 km

(8.000 milions m3)

Cost estimat: 490 milions euros

Empresa: Enagás (propietat del capital financer –Bilbao Bizkaia Kutxa, Kutxa Bank,

Oman Oil Company, Sociedad Estatal de Inversiones, Goldam Sachs, etc)

CABLE PENÍNSULA-BALEARS

Desembre de 2011 s’inagura el cable i el 2012 ja s’importen 570 GWh.

Potència: 400 MW (250 km)

Cost: 420 milions euros.

Empresa: Red Eléctrica de España (propietat de Sociedad Estatal de Inversiones

(20%), Morgan Stanley, Chase Nominees, State Street Bank, JP Morgan, etc.)

Potència elèctrica instal·lada a les Balears, 1945-2012

(MW) KW/càpita

1945 12 0,03

1960 53 0,12

1970 254 0,48

1980 421 0,64

1990 734 0,96

2000 1.251 1,52

2004 1.568 1,64

2008 2.046 1,91

2012 2.438 2,17

Potència instal·lada a les Balears 2012

MW %

Carbó 510 20,9

Fuel/Gas 827 33,9

Cicle Combinat

934 38,3

Eòlica 4 0,16

Solar

fotovotàica 77 3,1

Tèrmica no renov.

86 3,5

Total 2.438 100

El 2008 la mitjana espanyola és de 2,15 kW/càpita (7,7% nuclear; 11% carbó;

19,4% hidràulica; 0,5% Fuel/Gas; 24,8% cicle combinat; 22,1% eòlica; 4,2%

solar fotovoltàica; 1,9% solar tèrmoelèctrica; 0,9% tèrmica renov.; 7,1% tèrmica

no renov.).

A escala mundial la potència elèctrica instal·lada és de 0,5 kW/càpita.

Principals variables del transport motoritzat a les Balears, 1930-2004

Parc de Vehicles

Moviments aeroportuaris (avions)

(entrades i sortides)

Trànsit marítim (entrades vaixells)

Arqueig vaixells

(TRB o GT)

1930 5.192 210 1.644 1.599.383

1940 7.139 412 1.080 641.334

1950 7.755 3.906 1.959 2.524.519

1960 40.462 18.305 5.128 6.419.842

1970 78.777 77.565 10.872 18.009.092

1980 217.161 105.689 11.402 26.077.211

1990 470.468 138.442 6.707 23.265.784

2000 704.559 261.739 9.405 80.367.644

2008 893.624 282.416 9.620 137.723.771

Increment 1930-2008 (factor)

x 172,11 x 1.344,84 x 5,85 x 86,11

Increment 1990-2008

90% 104% 43% 492%

Les illes que no creixen: 4.964 km2

La població que passa de 374 mil habitants al 1930 a 1,072 milions al 2008 (quasi triplica)

La població passa de 709 mil habitants al 1991 a 1,072 milions al 2008 (increment del 51,2%)

L’explosió del transport a les Balears, 1930-2008

L’informe Brundtland (1987) i el desenvolupament

sostenible; la qüestió del canvi climàtic....

no va per a les Balears!

Consum Transport: 1,11 Mtep (42,2%)

Consum electricitat: 0,87 Mtep (33,2%)

1% de fonts renovables

La “fam energètica” de les

Balears...inviable a escala planetària.

Consum energètic per càpita a diferents països, 2005

(Tep/cap)

10,45

10,35

7,89

6,93

4,52

4,18

4,15

3,62

3,35

2,58

1,78

1,64

1,32

0,79

0,58

0,35

0,29

0,26

2,97

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Luxemburg

Emirats Àrabs Units

EUA

Singapur

Rússia

Alemanya

Japó

Dinamarca

E. espanyol

I. Balears

Portugal

Món

Argentina

Xina

Nigèria

Bolívia

Cambodja

Haití

Senegal

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

11.000.000

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2.0

08

2.0

10

2012

Importacions de mercaderies a les Balears, 1950-2012 (Tm)

Combustibles Resta de mercaderies

Una mirada panoràmica al “miracle balear”

a través dels fluxos comercials.

1950-1973 1974-1991 1992-2007 2008-2012

Importació de combustibles (mitjana anual) (Tm/any)

240.230 754.631 2.697.531 2.428.952

Importació de combustibles (mils Tm)

1950: 134 1973: 468

1974: 549

1991: 1.813

1992: 1.911

2007: 3.476

2008: 3.258

2012: 1.714

Increment 3,49 vegades 3,3 vegades 1,82 vegades 0,53

vegades

Percentatge respecte total d’importacions.

22,77% 21,14% 31,25% 22,95%

Evolució de les energies renovables a les Illes Balears, 1983-2008.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Eòlica. Capacitat producció (Tep)

Solar fotovoltàica. Capacitat producció (Tep)

Solar Tèrmica. Capacitat de producció (Tep)

Biomassa (Residus agrícoles) (Tep)

Biomassa (Fusta i llenya) (Tep)

Les energies renovables: noves

polèmiques.

Polèmiques sobre la localització de les instal·lacions.

Els RSU no són renovables!

1983: Renovables 0,8% del consum energètic brut

2006: Renovables 1,25% del consum energètic brut.

2008: 25 parcs de més de 100 kW: 47 MW.

173 instal·lacions de menys de 100 kW: 3,7MW.

Balears: 3,15% sobre teulada.

E. espanyol: 8,8% sobre teulada.

Alemanya: 45,4% sobre teulada.

Els comptes de l’emergy

• Normalment no pensam que al darrera de cada

producte importat a les Balears, s’importa energia.

• L’emergy (embodied energy) seria com l’energia

“embotellada” dins cada producte.

• Així tenim que el 2004:

– El consum brut d’energia a les Balears fou de 2.871 ktep.

– I, els comptes de l’emergy foren de 1.907 ktep. És a dir,

equival un 66,4% del consum brut de les illes.

– PER TANT LA FACTURA ENERGÈTICA DE LA

SOCIETAT BALEAR SERIA MÉS ELEVADA DEL QUE

ENS DIUEN LES ESTADÍSTIQUES OFICIALS.

“La Petjada Ecològica és una eina que serveix per determinar l’àrea de terra i mar

ecològicament productius que es requereixen per a proveir tota l’energia i els recursos materials

consumits i per poder absorbir els residus produïts per una població definida amb l’actual tecnologia,

sigui on sigui que es trobi aquesta àrea”

La petjada ecològica dels requeriments

energètics de les Balears.

•La petjada ecològica (absorció CO2) del consum energètic

de les Balears equival a 11,4 vegades la superfície terrestre

de l’arxipèlag.

•Si en comptes de la petjada del carboni, calculam la

petjada energètica en base a un substitut renovable: 3,73

vegades la superfície balear.

•Els càlculs energètics, tenint en compte els viatges –aeris

i marítims- i l’emergia són un 70,5% superiors als oficials.

•La generació d’electricitat representa el 26% del consum

brut d’energia.

•El transport representa el 28% del consum brut d’energia.

El canvi climàtic i les

Balears.

No és broma, encara que

n’hi ha que hi veuen

negoci.

•Increment de 4,83ºC en les temperatures màximes i de

5,14ºC en les mínimes pels propers 100 anys.

•Es preveu una reducció de la precipitació en els propers 100

anys del 45% a l’hivern i un 40% a la tardor.

•Increment del nivell de la mar d’uns 2,5 mm/any (pujada del

nivell de la mar entre 25 i 80 cms) i possible retrocés

d’algunes platges de fins a 16 metres.