Cant" Toart4N ° 2.19 - A B R I L 1989 REVISTA MENSUAL

Sant JoanREV t STA SANT JOAN

N9 219 . ABRIL

Kl) ITA tCentre C u l t u r a l de Sant

Joan .

PRESIl)ENT:Nino Company Pérez

ADRECA:Bel l a v i s t a , 13

DEPOSIT LEGAL:2-1979

EQUIP DE REDACCIÓ

DIRECCIÔ:Nino Company Pérez

REDACTORS:Col.lectiu "els Redac-

tors"

MONTATGE:Els mateixos

SUMARI

-Por t ada

- E (i i t o r i a 1

- N o t i c i e s de per la v i l a

-Escrit del Comité de recupera-

ció de la llengua catalana

-Va morir en Francesc Company

B a u ç à

-NiL dels Quintos

-L'Associació de Premsa Forana,I

-Rera les passes de Bach

-El president Cañellas i la

Premsa Forana

-I)efuncions,naixaments i

casament s

-Els primers cotxes a Sant

Joan

- E s p o r t s

- A j u n t a m e n t

-Història de Mallorca(col.lec.)

-Te m p s d'esplai

COL·LABORADORS

Carlos Costa i Sa 1 om

Toni Bauçà i Mates

Maria Company i N i c o l a u

Franciscà Barceló i Costa

Magdalena Rebassa i Riera

Joan Ma tes i Gayà

Pep Gayà i Rotger

Joan Jaume i N i gor ra

M i q u e l F l o r i t i Huguet

Mateu Barceló i Mates

Arnau Mates i Dalmau

NOTA: Els a r t i c l e s p u b l i c a t s

en aquesta revista expresen

únicament, l ' o p i n i ó d e l s propis

autors.

Totes a q u e l l e s persones

que es v u l g u i n suscriure a

la R e v i s t a "Sant Joan" que

passin pel local social del

Centre Cultural els horabaixes

de les 6.30 a les 8.30 o bé

ho manifestin per escrit al

Centre Cultural de Sant Joan

C/ B e l l a v i s t a , 13 07240 SANT

JOAN.

Editorial

Com porem l l e g i r a la pancarte instai-Jada a l'Ajun-

tament el proper t r e i n t a d ' a b r i l hi ha Assemblea General

Extraordinaria per remodelar o renovar la junta directiva

de l'Associació de Ja Tercera Edat de Sant Joan. Es

t r a c t a , segons ens ha manifestat alguns membres de

l ' a c t u a l junta, d'una renovació parcial, que ja s'havia

de fer l ' a n y passat, i que per causes que desconeixem

no és celebrà. Ara es renovarà aquesta junta d i r e c t i v a

p a r c i a l m e n t ,en primer l l o c , per la dimissió amb caràcter

incoable de l ' a c t u a l President i fins a les hores unia

President i fundador de l'esmentada Associació.

Amb això, v o l e m dir als socis de l'Associació de

la Tercera Edat que facin tot lo possible perquè andeis-

q u i n a emetre al seu vot a 1'Assamblée General, d ' e l l s

depèn, i n d i r e c t a m e n t , el funcionament de l'Associació.

Per econseguir tots aquelles f i n a l i t a t s en millora

dels seus membres i d'altra part. L'Associació, amb

una junta d i r e c t i v a elegi: da pot servir com a força per

arribar a obtenir dels organismes pr o v i n c i a l s , m u n i c i p a l s

i fins i tot e s t a t a l s alguns dels seus objet ius.

Solsament, dir que totes les persones membres de

l'Associació de la Tercera Edat de Sant Joan es facin

responsables del seu deure de votar la renovació de

la junta d i r e c t i v a i acudesqui al proper treinta d'abril

a elegir aquella persona que creuen que millor pugui

representar l'Associació de la Tercera Edat de Sant

Joan .

Gràcies.

De per la vila

>•

7

i

«

S

t

1

t

t

10

II

II1]K

1}

1«

11

1«

If

»

»

nn14

15

»

n»n»li

»mm.UCiOM

- ••

J,-

Vs

IV-12/ fc'9j'-

/'-l't

MIMOtOSOISt«v»DOS

m . | ,

O

.̂

0•o

•ft•ft

»UNIÓOOmi.HANlC

nH

Heftft:

N |:

A E

&t

Precipitación total del mei

Nombre de la Estación . /SnUT n<D*N sa ass is tènc ia .

Provincià

Bn£Mtl

rNumero .A (

_ „ „.1 AÕO q u i

AfCT*£ 1 /y*? in

Obtcrvidc

MA ff«'

Sumi

I

Sumi

28 '31

mci'i• •ini i

Sumi

£S406

j "r

O^c^M^AlArfl^ hi '-E

NUMERO DE DIAS DE:

J.IUYÍI - • • rev

Nievt" *Granizo ATormenta f^ revNiebla &Rocio it pe lEttarcha ,Nieve cubrió susto :;i e s s«

se v;

] ues t a n y e l m e r c a t d e l s

i t os es r e t r a s s à un dia

que la ni t de m o n t a r - l o

i a g u é unes i n c i d è n c i e s ,

c o l · l a b o r a d o r i f i ns ta

^ r s un any d i r e c t o r d ' a q u e s t a

i s t a , C a r l e s C o s t a , s o r t í

d iumenge d ' a q u e s t s a la

i s t a "Br isas" p u b l i c a d a

d iar i " U l t i m a Hora " , per

?r e n t r e v i s t a t sobre la

3 p res idènc ia p a s s a d a deOÍAS PRECIPITACIÓN . , , . , „

A s s o c i a c i ó de la P remsa Forana t

> 0 1 — 1) «

5 1.01 IT

> ião> iQO e '

1 1 01lACIOH 1 l't/»- . IQN UN DU 1 li-2 ""» <í"» \B j 0 j, ,

Viento dominante .,a p cb ki «i» li il <>i l<<• Itfil «il II. t.. a l p i

H JOL5L. Jte_„ ,

--EL TEMPS . Aq ues t mes p a s s a t4

p a r e i x i a que e l t e m p s s ' h a v i a f

de c o m p o ii d r e però no p l o u g a i r e \\

només q u a l q u e d i a f a d o s r u i x a t s

i d e s p r é s uns d i e s de so i i yv¿t

c a l o r i n s p o r t a b le. El que cal i

^d e s t a c a r es e l v e n l que a q u e s t !

any bu fa f o r t i no s ' a t u r a ,

f i n s i t o t , ha t o m a t a n t e n e s — L í

? s d e ja fa més d ' u n mes

ig e s t a i n s t a l l â t a C i u t a t

" R a m " , c om c a d a any a l m a t e i x

: . H i h a hagut m o l t s de s a n t -

lers que ja hi han anat

j ssa r -h i una e s t o n a d i v e r t i d a

jns en c o m p t e s de d i v e r t i r -

l i ha fet els " c a l l o s " .

M aïr^f^èaj à^r4 1 \ A

yujtWífs^'j i.i nit del d i s s a b t e 18 al

i p a r e t s .- A l ' o f i c i n a de L n (-aixa han

possa t un caixer a u t o m à t i c

que ja esta en funcionament

i si qua I qu'un v o l anar a t r e u -

r e - h i d o b I e r s h i pot a n a r(n i x ò

s i n ' h i té).

- EI c u r s de b a l l de saló té

mo I t d'é x i t s'han hagut de

'•• grups degut fi l a n ombro-

el iumenge 19,es canvià o f i c i a l -

ment l'hora,vàrem haver d'ade-

l e n t a r els r e l l o t g e s 60 minuts.

— üia tres d'aquest mes i des-

prés de q u i n 7, e dies de vacances

e l s n l . l o t s tornaren a l'escola,

ara ja f a l t a p o c per acabar.

--Després d'uns p a r e l l de mesos

de t e n i r les escales de la

placa e s p a t l l a d e s , d e g u t en

De per la vilapart a la in aia construcció.

Ara [ter fi ja s'han arreglades.

— Cone u rd s per l' e l l e c c i ó de

utge de Pau. Rn c o m p l i m e n t

d e l que e s t a b l e i x 1. ' a r t i c l e

l u i de la L l e i Orgànica 6/1985,

del p r i m e r de j o I i o 1 , d e l Poder

J u d i c i a l , aquest A j u n t a m e n t

:onvoca per a l' e l e c c i ó de

J u t g e de Pau t i t u l a r i s u s t i t u í

d'aquest M u n i c i p i .

-Aquest A j u n t a m e n t ha convocat

t a m b é conc u rs-o posició l l i u r e

1er p r o v e i r en p r o p i e t a t la

vacant d' Agent A u x i l i a r de

a P o l i c i a Local d' aquesta

corporació.

--E1 r e l l o t g e de l' Església

P a r r o q u i a l de Sant Joan està

e s p a t l l a t , ja fa un p a r e l i

de dies, n ' h i ha que no saben

i q u i n a hora es troben.

--Pareix ésser que els carrers

del Camp han q u e d a t i m m o v i l i t -

z a t s, i encar f a l t a per veure

si aquesta vegada seran asfal-

t a t s o em d'esperar un parell,

de temps més.

--Diumenge dia 9 passà per

Sant Joan una carrera c i c l i s t a

d' a l t r e banda aquests dies

es fa el X X I V Cinturó C i c l i s t a

I n t e r n a c i o n a l a M a l l o r c a .

— Un v e h i c l e m i l i t a r v o l c à

en la carretera de Sant Joan

a Sineu, quan transportava

m a t e r i a l bé 1 i c, dins aquest

varies mines, que s' espergi-

gueren per l'àrea.

--La darrera setmana de març

hi hagué una persona que va

perdre la b i c i c l e t a i fins

dos dies més tard no la va

t r o b a r . Q u i n e s coses!

--Dimarts dia 28 com cada any

11 o I t s de a l · l o t s i joves de

Sant Joan pujaren a Bonany

per passar-hi part del dia.

3' havien organitzat diferents

>rups pel poble. Allà d a l t

també hi havia gent p e t r e r a

i vilafranquera.

.''/'/,•,>'>;/•/•fcffiffâ-fM

'''-'••'¿•y,,'U'/M^L^

La llengua

EL COMITÉ DE RECUPERACIÓ DE

LA LLENGUA CATALANA

Fa una c r i d a als diversos

c o l · l e c t i u s i persones més

com b a t i v e s per fer front a

la penosa s i t u a c i ó a q u e es

veu sotmesa la l l e n g u a i c u l t u r a

catalanes.

A l'hora present, el procés

de d i g l ò s s i a és en una fase

avançada (la llengua catalana,

a Mallorca i a tota la nació,

es marginada en un primer moment

i, després, és s u b s t i t u i d a

per la llengua castellana).

No s' hi v a l e n els recursos

dels porucs que lloen els inefa-

bles avenços de la llengua

catalana(nombre de llibres

publicats, nombre d' alumnes,

nombre de persones que l'entenen

extensió de la retolació, etc,).

Tot això no atura ei procés

diglossie. En aqests moments,

els catalano-parlants de les

Illes som en p e r i l l de ser

lingüísticament minor it zats.

La realitat d' una llengua ve

donada pel nombre dels qui

la parlen.

En front de la clara amenaça

de la "solució final", les

veus d'alarma s'ha multiplicat.

S' ha estès la conciencia lin-

gu í s t i c a , i s' ha manifestat

la voluntat de resistència

de nombrosos col·lectius.

Però aquesta resistència és

i n s u f i c i e n t .

ELCOMITE DE RECUPERACIÓ DE

LA LLENGUA CATALANA entén

que sna d' estendre aquesta

voluntat de resistència a

amples capes de la població

i que els col.lectius locals

han de trobar la v i d a per

una creixent integració en

ordre a aconseguir una incidèn-

cia social consi stent.

EJ C.R.L.C. vos proposa

una campanya de sensibilització

i propaganda a fi de trencar

l'estat d'inhibició lingüística

i cultural de les classes

populars catalano-parlants.

Hem de d i r que la proposta

no exclou als catalano-parlants

ans, al contrari, consideran

que és una qüestió davant

la qual no poden quedar impas-

sibles, sinó fer un esforç

d'integració.

Amb la idea d' anar per

feina, vos demanam noms i

adreces interessades amb la

tasca. Per contactar amb nosal-

tres, dirigiu-vos a 1 ' apartat

de correus 391, 07080 Ciutat

de Ma Horca.

Per ajudar a intesificar

la campanya, disposam de la

llibreta 15392-75 de "la Caixa"

oficina 204 (Es Forti), Ciutat

de Ma 1 lorca.

!%̂MT:-

O«L.S=¿V— "i—•'-''"'" ̂ —/n§> ..•••• *?&\j^^FiHde -...m'has atropellat!

. , -

Aquest poble

VA MÛRIR EN FRANCESC COMPANY BAU.

ZA

Després de una greu m a l a l t i a

en rrancesc Company, conegut

com a "Paco Mena"; va mori r

el passat dia 25 de març, dia

de Dissabte Sant; un mes abans

de c o m p l i r els seus seixanta

i un anys i després d' haver

estat d u r a n t quasi quaranta

anys organista de la Parròquia

i d u r a n t sis anys el b a t l e

de Sant Joan.

En Francesc va néixer dins

el si d' una f a m í l i a nombrosa

que formaren els esposos Joan

Company Sorell i Rosa Bauzà

F l o r i t un 22 d ' a b r i l de 1928.

En Paco, va estudiar primer

al Convent de la Missió i lla-

vors al Seminari Diocesà a

on aprengué els seus coneixa-

ments musicals. Quant gairebé

li mancaven uns anys per ésser

anomenat capellà, deixà els

estudis per cursar-ne uns altres

de magisteri, que al poc temps

abandonà, per a retornar a

Sant Joan i dedicar-se a les

feines del camp. Es va casar

amb la santjoanera Franciscà

Gayà Gayà, i amb la seva com-

panya fitxà ja per a sempre

la residència a la nostra vila.

Desde aquells anys en Paco,

que en les seves vengudes

a Sant Joan freqüentava l'esglè-

sla i gaudia de la música,

es va convertir amb l'organista

de la Parròquia i amb els seus

coneixaments, afavorir l'afició

a la música coral i en les

notes de l'orga, donà esplendor

a les celebracions litúrgiques

Durant molts d'anys, el pogué-

rem veure acompanyant al cant

en els funerals, celebracions

que aquí. i d' aquesta manera,

eren més solemnes que a altes

indrets i que en 1' evolució

del temps, tendra difícil

la continuació, amb aquesta

solemni t

Desde el novembre de 196(

i fins al gener de 1970 foi

regidor del Consistori, per

el terç sindical. El 15 de

gener de 1970 accedí a l'alcal-

dia rellevant a Llorenç Juan

Font. Llavors el 1.2.76 en

les primeres eleccions en

les que els regidors elegiren

Aquest pobleb a l l e , passà a s u s t i t u i r - l o

en Joan Barceló Matas.

Durant aquests sis anys

al front de l ' a l c a l d i a , es

"tre reti fer diverses m i l l o r e s

e n t r e les que c i t a r e m : s ' i n i c i a -

ren les obres per a L'ampliació

de les oficines m u n i c i p a l s ,

desa paregueu t a i x í la v e l l a

pescater i. a a on a v u i hi ha

la B i b l i o t e c a , lin la d emolició

d'una casa v e l l a a la cantonada

dels carrers M o l i n s i Consolació

fou a l i n e a t aquest carrer que

a r r i b a a l Santuari a l m a t e i x

temps fou a s f a l t a t i construides

les aceres.

En la col·laboració de

"Sa Nostra", es va a m p l i a r

l'escola e nomenada de "Ses

Nines", (carrer Consolació)

a on a v u i hi ha el Centre Sani-

tari, també en el suport de

"Sa Nostra" es va fer la pista

"D'es Parque". Es va asfaltar

el camí Dels Calderers i fou

a i x a m p l a t el Son Baró. En l'as-

pecte c u l t u r a l el 17-11-74,

el P.Rafel G i n a r d Bauçà, autor

del Cançoner Popular de Mallorca

fou proclamat Fill Il·lustre

i se li dedicà un ^carrer en

una di a d a d'homenatge popular

a aquest santjoaner de fama

u n i v e r s a l .

Va ésser d i r e c t i u de "La

Hermandad de Labradores" i

de la "Cámara Agrària". En

1968 creat el Tele C l u b , va

ésser el seu primer president,

t r i b u i r en els anys setan-

ta a la reorganització de la

Cooperati, va Agricola,que per

espai d'un bon grapat d'anys

h a v i a estat i n a c t i v a . A q u e s t a

Cooperativa tenia com a patrimo-

ni els terrenys de Son Juny

(el camp de f u t b o l i els vol-

tants),a on es projectà ja

a la primera meitat dels anys

setanta,l'edificació d'un Centre

Escolar,s i bé la realització

d'aquesta obra es faria a altre

i n d r e t del turó dins els anys

vu i ta n ta.A la Cooperativa de

la que a c t u a l m e n t era d i r e c t i u ,

hi ha s e r v i t en les tasques

de secretari i tresorer.En

el Pla P r o v i n c i a l fou membre

de la "Cámara Agraria Provincial

i del "Consejo Provincial del

m ovimiento" a finals dels seix-

anta i a pr ine i pis del setanta.

Aquesta vinculació al quefer

del poble a través de les dife-

rents entitats,aixi com la

seva col·laboració a la Parrò-

quia , l i crearen un bon cercle

cl'amistats,com es demostrà

dl'Es(gü*sidel seu funeral quan

l'Església de Sant Joan e í

Aqu^sl pobltë

J; ' -= , . ; - : í' ":'*A• £Ï1'"T'r.M

• '•••*£•x ';lïf!'/ : --'E IK..Ü

m osi r ò p I CM) M . I·l Is c n n l s r e l i -

giosos l o f e 11 i n t e r p r o t a I s p e r

I ;i C. o fiï I U n i v r r s i t à t i n , q u r

v o I £iió l c n i t n i i d t> l ;i I I pe r

q u i t a n t s d ' n n y s I ' Ini v i ;i a compa-

li y a t ni u s i c a I m en l .

Descansi en pau aquest

li o m e i n q u i e t que t a n t va alegrar

a ni h I a m ú s i c a les f u n c i o n s

r e l i g i o s e s i va j a per a la

seva f a m i l i a i e s p e c i a l m e n t

per a la seva d o n a , na Franciscà

(í a y à i f i l l s Joan i Rosa, el

nostre s e n t i m e n t de c o n d o I .

Joan Jaume

A l març de l ' a n y I () 6 H, e I q u i l l a v o r s era m i n i s t r e d ' i n (Or-

maci ò i t u r i sine , Manne 1 I1' raga , en t rega va a l'areoprt,sel t e l e -

v i s o r s a a l t r e s t a n t s Te 1 e c I u b s ; Francesc Company Bau ça re-

c o l l i a e l p e r t a n y e n t a Sant Joan.

/

_ ' .- \^fí

El desembre de l ' a n y 196 7, e s posava en c o n d i c i o n s e l l o c a l

d e s t i n a t a l Teleclub.Després de la f e i n a es r e u n i e n un grup

de persones per poder t e n i r un l o c a l d ecen t . Francesc Compii y

c o l a b o r a en aquesta tasca.

Aquest poble

NIT DELS QUINTOS

El passat dimecres dia

22 de març a vespre hi hagué

a la vila una batalla.

Aquesta guerra a la que

hi participaren més de 50 perso-

nes no és ni més ni menys que

la lluita dels quintos 89 per

conservar el pi i la dels quin-

tos de 1' any que ve per prend'

els-ho, això sí, ajudats per

molts que tenien ganes de diver-

t ir-se .

Com cada any el dimarts

0 el dimecres sant comença

aquesta lluita que ben bé

es pot anomenar de les taronges,

ja que aquestes són 1' arma

més utilitzada. Com deia la

guerra es fa aquests dies,

tornant-hi el vespre següent

si no s'ha aconseguit l'objectiu

el dia passat. Aquest - any,

però, va ésser -suficient la

nit del dimecres gràcies a

la valentia dels futurs quintos

1 a la grata col·laboració

dels altres. Ara per tenir

una idea més clara del que

passa i el que va succeir.

Vos c o n t a r e m - el transcurs

de la batalla i alguns fets

singulars que va haver-hi en

ella.

Des d' abans de les 8 els

quintos havien estat avisats

q n p n p n r Mr do q u n I ne vol moment

p o d r 1 o n B o f r I r un a l n c , però

Ja concentració i la partida

no estaven anunciades fins

a les 9.30 h. del •> vespre i

encara devers les 9 n'hi havia

que preparaven els arsenals

de taronges i ous podrits.

: ;

*l·i«

Encara no era ben bé 1'

hora fixada però de la plaça

va partir l'exercit atacant.

Qua.i ;i r tibarem a la , zona

del combat es prengueren les

posicions i no van . tardar

a volar les taronges.Però

dins d'aquell carreró feia

mal entrar-hi.A ia fi vam

poder fer-ho però la p o r , , i

els ^nervis feien que un ,BOÍ

quinto fes tornar arrera

a tots els demés.Es feien

entrades dins el carreró,però

poc després ja tornàvem ésser

refusats per els quintos.

La guerra ja estava ben

encesa i els atacants van

acabar les municions:

-Donem un parell de taronges.

-No en t p n c j l e n IIP ncnhndea

Du i n més taronges (ois de

darrera ) .

Fins que quelqu'un:

Sant Joan-A on teniu les altres taronges?

-Anau allà i n'hi ha tres sacs,

duis també els ous.

La guerra seguí igual fins

que ,quan ja érem davant la

casa,un dels quintos es ficà

dins el cotxe.Ara tots ho dona-

rem a les cames,sor t i rem del

carrer.El cotxe sortí d'allà

dins disparat,pareixia que

s'havia fet enfora.No passa-

ren molts de minuts abans que

es tornas a sentir el renou

del motor;tothom s'havia amagat

a l l à on podia.Quan va tornar

arribar el cotxe,es plantà

davant noltros,les taronges

no li feien res,però els ocu-

pants taíimpoc no podien llançar

res contra noltros.així que

decidiren tornar a casa.

Fou llavors quan un veí,

desde una finestra es posa

a tirar pedres perquè es sentia

molest.N'hi hagué que van tor-

nar-se tirant-li taronges i

ous a la finestra.Després d'à r-

reglar-ho cada Un tornà al

seu lloc. Sf* f

En aquells moments els

quintos ja s'havien arreplegat

dins la casa i la batalla es

centrà ja en aquell lloc.

Preses les posicions davant

la casa un quinto atacant digué:

-Que no hem de beure?

I arribant a un pacte de pou

temporal amb els quintos.els

seus rivals entraren a beure.La

pau durà deu minuts,seguidament

es tornà a la guerra:

-Va tua d'e 11, m'han fer.it amb

un ou podrit.

-Si no importa ho d iguis,no

t'acostis.

Un altre pic s'acabaren

les taronges 1 aquesta vegada

no n'hi havia aprop.

Mentres un anava amb el cotxe

à cercar-ne més la guerra en-

trava en un punt mort,una guerra

silenciosa,d'intents d'infil-

tració a la casajnomés qualque

taronja esporàdica era llançada

desde la casa.

N'hi havia tin que portava un

casc de miner,amb llum:

-Eh! tu,vine enfoca el llum

cap a la finestra.

-Clic!(encen el llum),

-sszzsszzss!(això es una. taron-

ja llançada ),tup!(pega).• - • Í • ' i

-Clic!(s'apaga el llum).

-I ara que fas,per què apagues

el llum?

-Pardalot! que , no veus que

m'han ferit.

Ara un provava d'acostar-

-s'hi.Puja damunt l'emparralatque hi ha damunt la casa,arriba

a la finestra però perd l'equi-

Siint Joan

l i b r i i s a I ci i ;i a M n ;i p o r t i !

de I .1 I i n r s t f a 'l u c ; i ni h c l s

pes c e d e i x i e a n e n t o t s d < > s •

A u n ( | 11 e ; i i i i 11 ; i v ¡ i n o u :

- A i i ii I a ' I i| n e e l I e r i r A n

- IV r ò s i no I i r e 11 .

.-; s / / s s 7 " ! ( n n ,l ¡ l i t r e I ;i l o li j a } , I u p

- Y ;i I ii ;i . . . . ! ! ! be i\ e n ni i g d e l

I o r li I .

-. ) ; i I ' l in 11 ; i v i ; i d i t .

i ' n ;i I I i e :

s s // s s /./.!( ¡i r ¡i ( > s 1 1 1 1 o 1 1 ) t a c ! ( p e <; a

; i 1 1 n ; i x e t x ; i )

-Me ca;; en .... ! u n n n d a nuï n I

e l ( a p .

- l'e l ò i 11 11 e 11 o e H I ; i v ; i s ; i i i 11 I ; i I ?

- S i p e l ò li ;i per i l l a <| u i i ui li ;i

c ;i i i; n t d ;i in u n i .

A i| n e I I (| n e s ' lui v i ;i e n I i I ;i I

;i I a I i n e s t r ;i | a IMI li a v i ;i t o r n a i ,

a p r o v a r , a r a li a v ia c a i g u t n n a

pa i l de I ' t'in pa r r a I a I ; i a r a p

i n n i a in b n n a l l r e e r e n d a in n n I ^

l a t eu I a d a p r o v a n l de I e r - h i

un I d r a I .

A l a l i a r r i ba r e n l e s l a r o n -

^es i p r e p o r á r em e I q u e se i i a

I a b a t a l l a l i n a i .

K I (M l i v a me n t , I ' a I a c n o

I a r d à e n p r o d u i r - s e , me n I r e s

uns l i i à v e n a d i s c r e c i ó , u n

K MI p PS t i r u v ei c l p i (| n e v à r e m

h a v o r de t a l l a r a m b un x o r r 'a c .

Des p r és d ' uns m i n n i s de I 1 u i t a

i ii I e n sa e l p i c a i g n é i e n I r e

t o l s ¡a se I ' e n d u i e n cup . . •''

l a p l a ç a . K r en l e s I I . í '"> li .

A i x ò es e l r e s u m d ' u n a

n i I d i v e r I i d í ss i ma , c r e c (| n o

p e r t u l s e l s q u e b i l o i e n .

Col·laboració

LASSOCIACIO DE PRENSA FORANADE MALLORCA (i)-ORÍGENS.

L'associació de Prensa

Forana de M a l l o r c a agrupa ac-

t u a l m e n t c i n q u a n t a p u b l i c a c i o n s ,

amb la c a r a c t e r í s t i c a comuna

d'ésser d'informació local

0 comarcal i estar radicades

a la part forana de M a l l o r c a .

Aquesta associació té una

història d'onze anys; va ésser

c o n s t i t u i d a formalment el dia

23 de febrer de 1.980, després

d'una sèrie de contactes entre

membres de d i f e r e n t s revistes

1 p u b l i c a c i o n s .

Dos anys abans de la seva

c o n s t i t u c i ó com a Associació

tingueren lloc les primeres

trobades i reunios de feina,

prèvies a la redacció d'uns

estat u t s , elecció d'un president

i junta directiva.

La primera reunió es celebrà

a p r i n c i p i s de l'any 1.978

a Sineu i hi p a r t i c i p a r e n repre-

sentants de sis revistes Dijous

d'Inca, F e l a n i t x , Perlas y

cuevas de Manacor, sòl 1er,

Manacor i Apòstol i civilitzador

de Petra; representades per

Santiago Cortes, Gaspar Sabater,

Bartomeu Pou, Rafel Ferrer,

Manuel Picó, S a l u s t i à V i cedo

i M i q u e l Riera.

Una passa i m p o r t a n t cap

a 1 a c o n s t i t u c i ó de l'Associació

va esser la segona reunió

J] u e t i n g u é lloc. a Manacor

el dia 10 de m a i g de 1.978

on es reuniren les revistes

esmentades constituïdes amb

el nom d'Agrupació de Premsa

Coma real.En el transcurs de

la reunió s'acordà la p u b l i c a -

ció d'un e d i t o r i a l conjunt

amb el t í t o l "Responsabilitat

de .la Premsa"; t. a m bé foren

admeses dins l'agrupació les

revist es Bellpuig d 'Artà,

Vora Mar de Pagüera i Flor

de Card de Sant Llorenç.

Un mes després,12 de juny,

tingué lloc la tercera reunió

a Inca en la que es prengueren

unes decisions que,vistes

ara en perspectiva d'uns anys

semblen importants.A proposta

de Pere Orpí,representant

de la revi, sta Vora Mar , e s

canvià el nom d'Agrupació

de Premsa Comarcal pel d'Asso-

ciació de Premsa Forana de

Ma Horca .També es decidí,

que les revistes associades

havien de fer una campanya

informativa sobre l'Autonomia

de les Illess.En la mateixa

reunió,segui nt la línea de

creixament inici a d a des de

la primera reunió,s'admeti

la publicació Sant Joan, i es

prengué l'acord d'admetre

totes quantes ho sol. licitassi n«

Dia 10 de setembre es

celebrà la primera gran d i a d a

t i r-:,,',! I loc r. So 1 1 r r

on hi assistiren v u i t puoi ica-

CoUtiboració

cions, entre e l l e s i per p r i m e r a

vegada La revista Sant Joan

li Is a s s i t e n t s v i s i t a r e n l'Ajun-

ment de l a c i u t a t , l ' A r x u i ,

el Museu i la i m p r e n t a de M i q u e l

Marqués, f i l l d e l fundador

del setmanari Sóller organit zado

de la d i a d a , el q u a l l l e g í

un p a r l a m e n t de b e n v i n g u d a

i encoretjament a tots a seguir

pel camí emprés per c o n t r i b u i r

al m i l l o r a m e n t i a n a l t i m e n t

de la nostra premsa.

Dins l'ordre d e l dia de

l'assemblea s'analitzà la pro-

b l e m à t i c a de la l l e n g u a catalana

a M a l l o r c a i es va prendre

l'acord de redactar un editorial

conjun sobre l'ensenyament

de la l l e n g u a , "La nostra l l e n -

gua a les escoles". Es decidí

fer h a b i t u a l l'ent. ercanvl d'ar-

t i c l e s i col.loboracions entre

les p u b l i c a c i o n s .

Aquestes dues decisions

preses z a S ó l l e r , es pot dir

que f i t x a v e n dos objecatiu

de la futura associació: preocu-

pació especiales ima per la

l l e n g u a del nostre país, a i x í

com la col.loborac i. 6 i a j u d

entre les publicacions agrupades

A la próxima reunió que

es celebra a Artà el dia 5

de novembre, es prengué l'a-

cord de legalizar l'associació.

S'acordà que cada una de les

p u b l i c a c i o n s elaboras un e s bo-iaf •• r n n v d'estatuts, f i t x a n t - s e

com a termini per la presentaci.ó

de projectes el 14 de desembre;

també es t r a c t à la problemàtica

del tren a M a l l o r c a .

El dia 20 de desembre de

1.978 a una reunió a Inca es

redactaren els estatuts de

l'Associaci, ó, els quals foren

sotmesos a estudi per part

de les publicacions. Es redactà

un editorial conjunt "La part

forana de l ' i l l a i el tren".

EFEMÈRIDES DEL MES Ü'ABRIL

1.315 Neix a Catania (Sicí-

1 i a ) el rei Jaume III de Mallor-

ca .

1.801 A r r i b a a Mallorca, confi-

óla t .: ?r raono polítiques,

Gaspar Mele,.or de JoveLJauos. -

EFEMÈRIDE'S DEL MES DE MAIG

1252 Mor' a Sevilla Sant Fe-

rran, rei de Castella. Aquest

mateix dia mor cremada

Santa Joana d'Arc.

1.718 Reial Carta disposant

que cap i n d i v i d u del Regne

de Mallorca sigui franc o exempt

de tributs.

1.810 Mor a Madrid el famós

orguener mallorquí Jordi Bosch.

1.825 Neix a la Ciutat de Mallor

ca el poeta Marian A g u i l ó i

Fuster.

Col·laboració

Representants de la Premsa Forana es dirigeixen a Sóller amb

tren .

Assemblea celebrada a Artà.

® vÍK* [\ Ju íx/Uo-í < FxtU^jLfx , sV/vní-vu ('t(W«'vJ «^AAiAA^f ^vU<- l'^M«

Vuo-"-¿L .

Mallorca

-RhRE LES FASSES uE BACH.

El passât il i a 21 de març,

quan entrà la primavera, va

fer 304 anys que Joan Sebastià

Bach va néixer a Eisenach ( T u -

r i n g i a , Alemanya).

Coincidint amb aquesta

memorable diada, es presentà

a la Fonoteca Pública de C i u t a t ,

un l l i b r e que va ser p u b l i c a t

per capítols a la revista P o r t u -

la. Es tracta de Rere les passes

de Bach, de Pere Estel ne h i

Biel Massot, amb pròleg del

poeta Xim1' d'Aixa, editat sota

els auspicis de la Comisió

de C u l t u r a del Consell Insular

de Mallorca.

La presentació fou a càrrec

del p i n t o r Jospe Coll Bardolet,

bon coneixador de Bach i dels

estudiosos, el Mestre Casals

i el Doctor Schweitzer; i en

el mateix acte, concert de

Música Bachiana. Al m a t e i x

temps a la sala d'exposicions,

el Centre de Recerca i Documen-

tació Hist òrico-Música l de

Mallorca i la Fundacfió Pública

de les Balears per a la Mùsica

mostraren una exposició, patro-

cinada per la Conselleria del

Govern Balear, sota el títol

A l'entorn de Bach que ens

acostà gràficament i documental

a la figura , v i d a i obra,

d ' a q u e l l Geni Barroc.

Carles Cost a

EL PRESIDENTLA PRENSA FORANA.

CANELLAS

ii. 1 d i PI : c r ? a d i a 25 de març

el President dol bove r n Balear,

Cabri-?! C a fi e l 1 .? s , va convidar•

a la P r e nus a Forana a un sopar

a Inca, a on després, Gabriel

Massot, President de 1. ' APFM,

te n gué paraules d' agraiment

cap a la primera a u t o r i t a t

de la Comunitat Autònoma.

Clogué l'acte el Sr. Cane-

l l as, durant el seu parlament

va donar certes explicacions

referent a les relacions amb

les dues institucions i també

parlà de les subvencions que

les publicacions reben de 1'

administració, les quals per

motius burocràtics s'ha retras-

sat la recepció, també va oferir

tota la informació que precisen

les revistes, mitjançant el

Gabinet de Premsa. Al final

hi va haver un interessant

col. loqui.

Aquest poble

DEFUNCIONS

Rosa Bauçà Font "Lligada",va

néixer el 17 de febrer de

1.904 i va morir el 18 de

febrer de 1989;tenia 85 anys.

Maria Mieras Gual "Fa leu",va

néixer el 9 de març de 1907

i va morir el 3 de març de

1.989;tenia 81 anys.

Maria Juan Font "de sa rota",va

néixer el 29 d'octubre de

1.906 i va morir el 16 de

març de 1.989;tenia 82 anys.

'V* xiSebastià Mayol Gelabert "Rumbet

va néixer el 22 de març de

1.922 i va morir el 17 de

març de i.989;tenia 66 anys.

Francesc Company Bauçà "Mena",va

néixer el 22 d'abril de 1928

i va morir el 25 de març de

1 .989 ; teni a 60 anys.

NEIXEMENTS

Jordi Gayà Mieras,fi 11 de Miquel

i Franc isca,va néixer el 21

de desembre de 1.988.

-Franciscà Neus Roig Abraham,

filla de Joan i Franciscà,va

néixer el 14 de gener de 1.989.

-Joan Roig Ferriol,f ili de

Joan i Maria,va néixer el 25

de gener de 1.989.

-Catali. na Barceló Bauçà,f i lla

de Sebastià i Francisca,va

néixer el 6 de febrer de 1.989.

-Franciscà Aguiló Bonet,fi. lla

de Pep i Maria,va nei x e r el

9 de febrer de 1.989.

-Miquel Àngel Gomis Salas,fill

de Miquel Àngel i. Franciscà,

va néixer el 10 de març de

1.989.

-Margalida MercéBauça Gual,

filla d'Amador i Margalida,va

néixer el 27 de març de 1.989.

CASAMENTS

-Joan Cladera Guasp i Catalina

Fiol Gayà es varen casar el

28 de gener de 1.989.

-Francesc Barceló i Isabel

L .1 añeras es casaren el 3 de

D'aquell temps

ELS PRIMERS COTXES DE SANT JOAN

Els primers cotxes que

circularen per Sant Joan, acu-

dint com la majoria de vegades

a les fons orals, hem pogut

arreplegar les següents dades:

Da Margalida Veri i Fortuny,

senyora dels Caldarés, va tenir

un cotxe marca "Únic", matrícu-

la PM-065. També tingué un

"Morris" del que no hem trobat

la matrícula.

Joan Camps Riera, 1' amo

de Son Gual va t e n i r un "Nash"

m a t r í c u l a PM-4.211 i un " B a l l i l a

PM-6475.

D. M i q u e l Rosselló A l e m a n y ,

el senyor de Son Gual (el

pare de U. Fulgenci), va t e n i r

un d e l s primers cotxes, d e l

que no hem t r o b a t ni la marca

ni la m a t r í c u l a .

Joan O l i v e r Barceló, 1 '

amo de Maià, t i n g u é un "Fiat"

i un "Essex".

M i q u e l F l o r i t Munar, L'

amo de S' Host a I et, e l s seus

f i l l s M i q u e l i Joan tingueren

un "Talbot", model que es p o d i a

considerar un "esportiu".

Jaume O l i v e r O l i v e r , d e l s

C A 1 d a r é s , que més tard emigrà

a 1 ' A r g e n t i n a , va t e n i r un

" F i a t " PM-5.053.

D. Josep Baüçà i Gayà,

r l N o t a r i , va t e n i r un "Essex".

G a b r i e l Gual BAuçà, lámo

en B i e l de Son Pericas, va

t e n i r un "Chevrolet".

'. G a b r i e l Verger F e r r i o l ,

el metge- Verger o "Fraret"

va tenir un "Peugeot", matricu-

la B. 30.503.

D. X im Aguiló Aguiló,

va tenir un cotxe marca "Únic"

matrícula PM-1.590. Abans

el pare de D. Xim, va tenir

un "Loryc" matricula BA-478.

Els cotxes Loryc eran fabricats

a Ciutat, a la plaça de 1'

Olivar .

Abans d' implantar-se la

matrícula PM(Palma de Mallorca)

hi va haver la matrícula BA

(Ba l ears).

(Hem v o l g u t d e i x a r constàn-

cia de la fàbrica Loryc i

de la m a t r i c u l a B a , q u e he

r e c o l l i d e s de fonts orals,ja

que a la Gran En c i c l o p è d i a

de Ma 1 1 orca,d ins l'apartat

"Automobilisme" no se fancon-

t ar ) .

D . G u i l l e m Gayà B o n e t , e l

menescal,va tenir dos cotxes

marca Citroen.

D.Melciòn Barceló Jaume,prevere

va t e n i r un R e n a u l t .

Els germans Mas Bonet,l'amo

en Jaume i n'Arnau Pellasso

tingueren un R e n a u l t PM-3.917.

Aquest tal vegada es l'únic

cotxe "històric" que s'ha

salvat dins Sant Joan.Molt

ben restaurat i cuida t per

G a b r i e l , f i l l de l'amo en Jaume

es pot considerar un vertader

tresor.

Ü.Miquel Mates Pocoví,pre-

vere,organi s t a de la Parrò-

q u i a , c o n e g u t per " e J senyor^

D'aquell tempsMiquelet",va tenir un Citroen

PM-5.055.E1 xofer del senyor

M i q u e l e t era Guillem Mates

Puig "Gil",que era parent seu.

D.Miquelet a més d'organista

del p o b l e , v a anar m o l t s d'anys

a d i r missa els diumenges a

la capella de Son Comelles.

Antoni Camps R ibas,l'amo

Antoni de Sa Bastida,va tenir

un Hudson,un B a l l i l a i un Atier.

La casa o família més mot-

oritzada de Sant Joan,era els

Caldarers.Els f i l l s de l'amo

Antoni Oliver d'es Calderers

tingueren els següents cotxes:

Loryc,PM 1.527.

Citroen PM 1.361.

Ford PM 4.924.

Renau l t PM 4.547.

El canvi de les estructures

socials i econòmiques han fet

que avui en dia tenir un cotxe

ja no es p r i v i l e g i d'uns pocs.

La darrera estadística

que tenim a ma,refer ida a l'any

1988,damunt Sant Joan,dona

les següents dades:

Ciclomotors 265

Motocicletes (125 i 250

c.c 73

Turismes (cotxes) 713

Camions 71

No som el poble més motor-

itzat de Ma Horca,però no està

tant malament per un poble

de mil vu it-cents h a b i t a n t s .

M i q u e l F l o r i t Huguet.

SOLUCIONS ALS FASATEMPS

NUMERO ANTERIOR

JEROGLÍFIC

DEL

-- De relleu.

(i A O A A/ A FT A C O /V P

W

Sant Joan

ASSAI-M^' . r A C JAL O R D I N A R I A

lEXTRAORDINARIA DE L'ASSOCIACIO

DE LA TERCERA EDAT DE SANT

JOAN.

E l d i u m e n g e t r e n t a d ' a b r i l

a les cinc cl e l ' h o r a b a i x a en

e! convent de ca ses monges

te n d r a l l o c I'assemblea general

ordinaria de l'associació de

la tercera edat de Sant Joan

amb l'ordre del dia que general-

ment i a i x i en aquest cas,

està possat en els Estatuts

on es donara l'informe del

President en funcions de l'enti-

t a t , una memori e x p l i c a t i v a

de les a c t i v i t a t s de l'any

passat pel secretari i l'estat

de comptes de l'Associació

pel tresorer.

Acabada 1 'Assemblea general

O r d i n a r i , tot seguit tendra

lloc una assemblea General

E x t r a o r d i n à r i a per procedir

a renovar p a r c i a l m e n t la junta

d i rect i va(sembl e que seran

v u i t persones que hauran d'ésser

elegides), a i x i com el nombra-

ment d'un censor de comptes

i la modificació de d e t e r m i n a t s

a r t i c l e s dels Estatuts de

1'Associació.

En quant a la mecànica

de les eleccions, ens ha comuni-

cat (j u e tenen dret a tot (i

t a m b é ésser e l e g i t s ) tots

a q u e l l s que s i g u i n soci. s de

1'Associació de la Tercera

Edat (també fei m un íncis

^

per dir que m o l t e s persones

de més de 65 anys no son socis

de la Associació de la Tercera

Edat i a i x i comunicam que

el m ateix dia de les eleccions

totes a q u e l l e s persones que

vo l e n assosiarse a l ' e n t i t a t

poren fer-ho cluguent solsament

una fotocopia de seu U.N.I.).

També i ha obert un p l a ,

de presentació de candidats

que no es t e n c a r a fins el

mateix moment de començar

l'Assamblea General a fi de

donar amples p o s i b i l i t á i s

a les persones que v o l e n pre-

sentar-se com a candidats

a la Junta Directiva.

LA PENïA MOTORISTA. VA DONAR

A CONÈIXER EL PLA D'ACTIVITATS.

El passat 8 d ' a b r i l la

penya Motorista Sant Joan,

va celebrar la seva Assamblée

A n u a l . Engueny cumplei x ja

el seu 33 Aniversari.

Dia 16 d ' a b r i l Moto eros Prima-

vera.

Dia 18 de Juny Festa de Sant

Cristòfol.

Dia 20 d'agost excursió per

Ma 1 lorca.

Dia 1 d'octubre XXII Festival

del Motor i Festa d'es Butifa-

r ró .

Dia 29 d'octubre Moto Cros

La Ta rdor.

Dia 26nvbre.o 3 desembre Diada

del 33 Aniversari "Matances".

Esports

V O L E I B O L

El passat d i a 28 de març,

t i n g u é l l o c al pol i esport, iu

de ILucmajor el campionat de

M a l l o r c a de v o l e i b o l en catego-

ria cadete. Hl Is equips que

se enfrontaren foren el C.V.

Sant Joan.CV Palma, R a f a l V e l l

i L'equip de Bunyola. Ei Sant

Joan tenia t o t s els punts a

favor per fer-se amb el t i t o 1 ,

l'únic p a r t i t que podia compli-

car-se un poc era contra el

CV Palma. Aquest p a r t i t va

ésser m o l t renyit- degut a la

pressió dels dos equips. El

r e s u l t a t f a v o r a b l e al nostre

e q u i p l o c a l va ésser m o l t merei-

xador degut a la v o l u n t a t posada

per les componéis de l'equip,

a l'entranament i com no a

la sabiduría. El partit es

va cJoure amb un 3-1 favorable

al C.V Sant Joan. Damunt aquest

partit cal remarcar l'inmens

atac i recepció de les jugadores

L'adversari pareixia no estar

m o l t concentrat.

El partit que havia de

d i s p u t a r contra L'equip de

Bunyola, al f i n a l no es va

jugar ja que el Bunyola, al

f i n a l no es va presentar.

Contra el R a f a l V e l l , el

p a r t i t fou d o m i n a t en tot moment

per l ' e q u i p local i l'adversari

poc va poder fer en la superio-

r i t a t del Sant Joan. El resultat

f i n a l fou un clar 3-0 favorable

al C.V Sant Joan.

La classificació final

del campionat de Mallorca quedà

de la següent manera:

1er C l a s i f i c a t C.V Sant Joan.

2on Clasificat C.V Palma.

3er C l a s i f i c a t R a f a l V e l l .

4 a t Clasificat Bunyola.

El campió de Mallorca (Sant

Joan) i el Subcampió (CV Palma)

disputaran dia 1 i 2 d'Abril

el campionat de Balears en

el p o l i e s p o r t i u de Calvià.

Els altres dos equips eren

el C i u t a d e l l a i el Formentor.

El p a r t i t del CV formentor

contra el CV Sant Joan va ésser

un p a r t i t poc espectacular,

degut a la f a l t a de tècnica

del CV Formentor. El Sant Joan

li va fer un 3-0 fora cap impe-

d iment .

El dia següent el CV Sant

Joan va jugar la f i n a l de Ba-

lears contra el CV Ciutadella.

Aquest darrer va fer un 3-1

al Sant Joan degut en part

pel mal joc i en part pel cansa-

ment de les jugadores santjoa-

neres. Pel cual el CV Sant

Joan suposa una derrota en

les finals m o l t important

pel seu c u r r i c u l u m , perquè

feia ja nou anys que la victòria

era pel CV Sant Joan.

Ajuntament

L ' A j u • : • .- n e n t va celebrar

el passat dia 30 de març una

assa m b l e a ordinària on després

d'aprovar l'esborrany de l ' a c t a

de la sessió a n t e r i o r es va

passar a les resolucions dei

balle desde la darrera sessió

ordinària entre les quals

denotar 24 l l i c è n c i e s d'obra,una

l l i c e n c i a per i n s t a l · l a r una

fàbrica d'embotits a nom de

Juan Ja ume,una l l i c è n c i a per

v e h i c l e s funeraris a nom de

M a r g a l i d a Estrany i una c e r t i f i -

cació d e l presupost de l'ajunta-

ment de l'any p a s s a t , l i q u i d a c i ó

que esta n i v e 1 1 a d a a prop de

més de 28 m i l i o n s i mig de

pessetes,si bé cal destacar

que hi ha pendent de cobro

quasi 6 m i l i o n s i pendent de

pagar poc menys de 5 m i l i o n s

i mig de pessetes.

També l'ajuntament aprovà,

amb el vot en contra del regidor

a l i a n c i s t a Gabriel Mora,el

projecte de vestuaris al soter-

rani de l'edifici del C l u b

d'esplai per la Tercera Edat

d a v a n t la Plaça de la Constitu-

ció,projecte que conte amb

un presupost t o t a l de 4 ,377.977

pessetes jcontinuant amb aquest

punt,l'ajuntament ratificà

la p e t i c i ó de subvenció a la

Conselleria de Cul tura,Educació

i Esport s,A,100.000 pts.

Entre a l t r e s assumptes

t r a c t a t s , es la modificar la

c o n t r a c t a de la obra d e l C l u b

d'Esplai de la Tercera E d a t ,

es va proposar la d e v o l u c i ó

de firmes i, per coseguent

la recepció d e f i n i t i v a d e

les obres de l'anetajament de

la sona B, de la pista polies

portiva de la plaça de la

C o n s t i t u c i ó i de l'asfaltat

del carni de Son Roig (obres

totes fetes per l'empresa

Melchor Mascaró, S.A.) i de la

construcció de la Casza de

Cultura fets pel contratista

Antonio R i u t o r t Payeras.

Finalment, l'Ajuntament

informe el M i n i s t e r i per la

A d m i n i s t r a c i o n s públiques.

El pa y:-f: t dijous 13 d'a-

b r i l t i n g u é l l o c una sessió

ex traordinàri a,on es tractaren

punts d'u r gène i a.No assistiren

quatre çoncejáis.

Al ple s'acordà,en primer

l l o c , l a compra d'un turisme

per 1'a j un t amen t ,gràcies

a una subvenció donada per

la Conselleria Adjunta a

la Presidenciales facultà

al senyor batle per a la

documentació per aquesta

compra.

L'Ajuntament aprovà

el projecte de la segona

fase del c l u b de la Tercera

Edat,amb un total de 37 m i l i -

ons aproxi.m adement.Finalment

es procedi a l'elecció de

jutge de pau i s u b s t i t u t ,

s'elegí com a t i t u l a r a Joan

Mates Gayà.

Història De Mallorca

F, n t r e e l s a l t r e s m o nt//K>€. n t s

t í p i c s d'aquesta fase cal desta-

car les navetes o cambres nav£

t i f o r in e s , e d i f i c i s c o n s t r u i t s

amb pe d res z , de parets gruixades

i amb p l a n t a en forma de ferra-

dura. La seva configuració

d e v i a recordar la d'una nau

c a p g i r a d a , i d'aquí han pres

el nom. Es troben a i 11 a d e s

o formant p e t i t s grups i el

seu nombre és escàs.

L'excavació d'alguns d'a-

quests jaciments ha proporcionat

nombrosos objectes que fabrica-

ren o u t i l i t z a r e n e 1 s z seus

h a b i t a n t s . Els més abundants

són els de ceràmica, les carac-

t e r í s t i c ) u es de la q u a l i n d i q u e n

que es feia a mà i es cola

d i r e c t r a m e n t al foc o en forns

m o l t p r i m i t i u s . N'hi ha de

decorada -principalment vasos

t roncocòniç s- amb una certa

semblança amb la "campaniforme";

i la l l i s a , de formes molt

simples -vasos semiesfèrics,

ovides, globulars-, que recorden

la figura d'alguns furits.

D'os, destaquen sobretot

els "botons" triangulars i

els punxons. De pedra, s'hi

han trobat ganivets, de t rals,

esmoladros i pol. idors, m o l i n m s

de mà, puntes de f l e t x a i caço-

le t e s amb una c a v i t a t central.

Ü e coure i bronze, ganivets

o p u n y a l s t r i a n g u l a r s , punxons,

braçals, puntes de f l e t x a ,

Sit u a c i ó socio-eco n o nuca

Per m i t j à de les restes

s'ha d i d u i t que l'home p r e-

t a I a i ò t i c u t i l i t z à en un p r i m e r

moment les coves naturals cort

a lloc d'habitació i com a

lloc d'enterrament. Més endavant

construí, les coves artificials,

que anà perfeccionant i compli-

cant cada vegada més, essencial-

ment per enterrar els morts.

Cap al final del peri.ode, s'edi-

ficaren les navetes com a lloc

d'habitació.

Per t a n t , sembla que no

tingué un sistema uniforme

d'hàbitat. Probablement s'agru-

pava en p e t i t s p o b l a t s de barra-

ques de pedra, fang i r a m t. ge,

que a causa de la seva senzille-

sa no han dei x a t vestigisz.

Les comunitats pre-talaiòtiques

eren pacífiques -la manca d'ar-

mes és gairebé total- i es

dedicaven a l'agricultura i

al pasturatge, activitats que

juntament amb la caça els pro-

porcionava l'alimentació.

L'aspecte que més coneik-

xem és la forma d'enterrar

els morts, ja que la majoria

de jaciments són coves d'ente-

rrament. El sistema emprat

era la i nhumació, col·locant

els cadàvers allargats i estesos

damunt el pis rocós amb m o l t

d'esment, deixant dins la cova

objectes personals del d i f u n t ,

la qual cosa fa pensar enj

Història De Mallorca

una preocupació per la mort

i en In creença d'una v i d a

f u t u r a .

E 1 Període T a l a i ò t i c

(1.JUU-123 a. de C. )

Les navetes foren la primera

manif e s t a c i ó d e l ciclopeisnie

m e d i t e r r a n i (tècnica de cons-

t r u i r amb grans pedres) a Ma-

l l o r c a . En un moment més avançat

p o s s i b l e m e n t a causa de l'arri-

bada a l ' i l l a d ' i m m i g r a n t s

p r o c e d e n t s de la M e d i t e r r à n i a

o r i e n t a l , l e s construccions

c i c 1 ò p i q u e s assoliren un desen-

v o I u p e m e n t e x t r a o r d i n a r i . Ales-

hores s' e d i f i c a r e n els t a l a i o t s ,

que han donat nom a t o t el

p e r í o d e , del q u a l es poden

d i f e r e n c i a r dues fases:

a) Fase d ' a i I lamen t .

b) Fase de presa de c o n t a c t e

amb el Món Mediterrani.

Fase d ' a i l lament (1300-

800 a. de C.)

En aquesta fase, cal ressal-

tar els talaiots, la d e f i n i c i ó

d e l s q u a l s r e s u l t a d i f í c i l .

U'una manera general es pot

d i r que són contruccions fetes

amb pedres grosses sense cap

l l i g a m , amb una cambra central,

un corredor d'accés i amb o

sense columna per sostenir

la coberta. Però h iha grans

d i f e r è n c i e s entre uns i a l t r e s .

A q u e s t a d i v e r s i t a t ha estat

una d'> i es causes de n o i t e s

'i ; r; r ussions sobre la seva

•ó. S ' ha suposat que

eren torres de defensa, llocs

d ' a b i t a t g e , llocs d'enterrament

etc., si bé els coneixements

a c t u a l s no permeten donar

encara una resposta d e f i n i t i v a .

Els p o b l a t s , e d i f i c a t s

en un moment més avançat,

també són m o l t desiguals.

Es tracta de recintes fortifi-

cáis amb pedres descomunals,

per protegir els pobladors.

A la majoria la murada fou

construida a p r o f i t a n t t a l a i o t s

preexistents (Capocorb V e l l ,

s ' i l l o t , etc.), mentre a l t r e s

es creaven de nova p l a n t a ,

amb una murada contínua (Ses

Paisses, Es Rössel Is).

Les excavacions han propor-

cionat a b u n d a n t cerami ca,també

feta a mà com la pre-talaiòtica

però amb noves formes; quasi

tota pertany a 1' aixovar de

cuina. La decorada és escassa.

De bronze s' han trobat armes

(espases, ganivets, puntes

de llança), eines (destrals,

escarpres),. ornaments (cintu-

rons, pectorals, miralls).

D' os hi ha pocs objectes (bo-

tons, punxons), en canvi abun-

den els de pedra (pedres de

moldre, pedres en cavitat

Roconslmccio i'Ii'-ii d'una navela

TEMPS D'ESPLAIJOC DELS ERRORS (Trobar els 8 errors)

ACUDIT

De qui és aquestpol de confitura?

La me-itat mevai l ' a l t r e del meugermà .- Me'n dones?

No puc, la mevaés la d'a ba ix.

JEROGLÍFIC PROBLEMA MATEMÀTIC

,-&&'**

NTEs d i s t r i b u i d o r d'aquest cotxe?Les solucions,al proper número.

+•

•

= 2

-

•+

•+

•

+7-

=3

-

•-•-•

••

+

=9

= 1

•=9

•=6

•

I J

ui, a diari,..jli télEN ARTA, Ol·lFlLCAMPOS, CAPDEPERA,/JJ| FELANITX,

MONTUIRI, gg> MANACOR, PETRA, rife«. PORRERAS, SES SALINES,

SANTANYÍ, ̂ SANT LLORENÇ DES CARI)ESSAR,fnx^)SANT JOAN,ÍVY§\

SON SERVERA, <%|i& V I L A F R A N C A DE BONANY. i&?

...hi ha moltque contar.

T~\ rs '!';u:l. SÍ \M-lr \ i u ,i l;i I nm.iii ;i de Manacor, lloliaià lili Diario lie Mallorca

U i l l lri i Ml l'li M . I ' l ijlir <

;i 1rs COM--- t|ur MM < rr¡\

i i i i i t iH i |M. fiï lo) allò ( ] M < - rs de vostr i l'afrrla. (Ir

l·i.uin 'Ir Mallorca srgiicix així la línia marcai

nii<i|>nis flViMalilir (lifrrrnlrH t-dirimis rnnian als.

tir f - i ,IIM|I u jils MMIS iKimlirosfm Ifctors la infon

\olrn rrhrc. Així. Diario ilr Mallorca llu csial·lcrl

a MnniH'iir. fl»'s don es rralil/arà ínlrpramrnt la t

:i l,i ( « t in , in a I on. a partir M'ara, frinirmi ral·inlliles notí( ics ( J I M - li iiitrrrsvn i (|itr Mums not¡i\¡i a fallar.

Oiilirpiii la IIM~.II, i edit ¡(i ( unían ,L Dr Manacfti. (iniirixcrà millor (

(|iir pas1*;! al >rii \ollant. Ks "L'seit.

dica major atfiirin als N*me« del sru fiitorn inrs proprr.

al seu voilant, a la sc\a comarra. rn ri seu .,....---;•::;•rrs.

pets principals prriò<li<

m a única manera

icio concreta ')"<*na delegació

stra rHirió prr

Idles aijiielles pe

s~ì fam . E D l C I O .

COMARCA DE MANACORDiario de Mallorca

&& tyÇAfis*