2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Maria Magdalena AdroverRaquel Al·lèsMaria CaldenteyTomeu EstelrichBartomeu FontcubertaFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyí.cat

Fes arribar les tevescol·laboracions a qualsevol

membre de la redacció o bé atentol@iessantanyi.cat

CorrectoresRaquel Al·lèsFrancesca M. Vallbona

Cosme Adrover, Jaume Adrover, AriadnaAlabarce, Joan Miquel Amorós, CarlaArmijos, Francisca Barceló, Apol·loniaMaria Barceló, Tòfol Barceló, Apol·lòniaBauçà, Elisa Bonet, Sebastiana Bover, AlexBraithwaite, Aina Burguera, MargalidaCaldentey, Judit Castilla, Kadhija El Bachiri,Clàudia Escalas, Maria del Mar Escalas,Guillem Estelrich, Tomeu Estelrich, ClaudiaEstévez, Diego Faro, Aida Ferrer, MarinaFerrer, Ona Ferrer, Joan Garcia, MariaCristina García, Cristina Garí, AgustinaGayà, Viviane Grigull, Francisco JoséHidalgo, Nadia Hristova, Zoraya Jiménez,Adriana Kosciolek, Verònica Krutova, NeusLlinàs, Yasmín López, Daniel Magnasco,Laura Maimó, Esteven Majekidunmi, MariaIsabel Martín, Desirée Martiñán, JoanMecadal, Patrícia Melendo, Melina Meunier,Jennifer Moyà, Luís Muñoz, Marta Panadés,Tòfol Pons, Sebastià Puigserver, AlbertRamírez, Bàrbara Rigo, Margalida Roig,Maria Antònia Roig, Blai Romero, DanielRosa, Marta Salom, Marina Salom, MarkusShoeps, Marina Sitjar, Francesca Suau,Noèlia Travieso, Kristina Ventsislavova,Joana Maria Vidal, Antònia Vila

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

sense tenir l’acreditació d’ESO. L’únicmitjà per poder aconseguir el Graduaten Secundària són les Escoles d’Adultsque funcionen per persones majors de18 anys i,amb excepcions, per joves de16 anys amb contracte laboral.És en aquest punt on s’introdueix elgran canvi amb els PQPI: l’obtenciódel Graduat en Secundària. Serà unaopció voluntària a què els estudiantspodran optar. És més, tendran una partconvalidada de les proves d’accés aCFGM. El que es vol aconseguir, així,és motivar els joves i fer més atractiusaquests nous programes.Cal treballar l’etapa de transició del’escola al treball conjuntament perpoder donar respostes formatives ilaborals que cobreixin les necessitats dela població.

Tomeu Estelrich, Marta Panadés, professors d’IP

CANVIS AMB LA LOE: DELS PGS ALS PQPI

Desprès dels anys d’aplicació dels PGS(Programes de Garantia Social) sota elmarc de la LOGSE, apareixen de la màde la LOE els PQPI (Programes dequalificació professional inicial). Elsdestinataris són els mateixos, joves queno aconsegueixen el graduat en ESO,que volen iniciar-se en una professió inecessiten una metodologiad’ensenyament/aprenentatge de cairemés pràctic.Amb els PGS es desenvolupen dueslínies de treball, per una bandaproporcionar formació bàsica iprofessional i, per l’altra, oferirl’oportunitat de continuar estudiant apartir de la preparació de les provesd’accés als CFGM. Tot i així, els jovesque aconsegueixen superar el PGS i laprova d’accés a CFGM continuen

PQPI-AUXILIARDE SERVEIS DERESTAURACIÓ

El proper curs els joves entre 15 i 21anys que no s’hagin graduat en ESOtenen la possibilitat d’estudiarPQPI-Auxiliar de Serveis deRestauració a l’IES Santanyí. Ésparescut al programa anteriord’Iniciació Professional, però ambl’opció de poder obtenir el Graduaten Educació Secundària.

Aquest curs els grups d’ALTER i IPhem fet una feina conjunta. Ha estatuna experiència que hem posat enmarxa enguany i pensam que tengui

Guillem Estelrich, Tomeu Estelrich

LA BARBACOAcontinuïtat. Primer vàremfer una jardinera per sembrarverdura. Ja han sortit lesprimeres tomàtigues.Després ens decidírem a ferla taula per torrar, i finalmentla barbacoa. Tot això a laterrassa de l’aula d’IP deRestaurant i Bar. Aixímilloram les instal·lacions

del centre i tenim més possibilitats defer celebracions. Estam ben contentsd’haver-la construïda, però encara mésd’haver-la estrenada amb els alumnes.

OPINIÓ 3

Francesca M. Vallbona

MERCÈ RODOREDA, LA MEVA VISIÓPERSONAL

La primera novel·la que vaig llegir de MercèRodoreda va ser Aloma. A continuació La plaça delDiamant. Devia tenir setze o disset anys i em vaigdeixar aconsellar pel meu professor de literatura, elqual em va transmetre la seva passió pels llibres, perla lectura acurada i personal i, en especial, peralguns autors com Cortázar, Marsé, Joyce,Baudelaire, Proust o Cervantes. I també Rodoreda.Record que vaig llegir aquestes dues novel·les d’unatirada, gairebé compulsivament, embriagada pel seuestil, per les paraules i, sobretot en el cas de Laplaça del Diamant, per la història de la sevaprotagonista. Colometa sempre m’ha semblat unpersonatge tendre, em va commoure des delcomençament, i sempre m’hi he sentit unida per unlligam emocional, com si formàs part del meucercle més íntim de persones conegudes iapreciades. També m’ha cridat sempre l’atenció elseu caràcter introvertit, amb moltes coses per dir imolts sentiments per expressar, però amb moltesdificultats per exterioritzar-los. Poc desprésd’haver-la llegit es va estrenar la versió

cinematogràfica de La plaça, el tema musical de laqual no he pogut deixar d’associar mai a la imatgede Colometa (“...nits de lluna plena, somnisd’envelat, bella com un princesa d’un vell conted’infants, et veig ballant vals de punta a la plaça delDiamant...” li cantava Ramon Muntaner) i amb laqual no vaig fer més que reafirmar la mevaadmiració per la novel·la. I quan vaig anar aBarcelona a visitar una amiga que hi estudiava, undels primers llocs que vam visitar va ser,precisament, la plaça del Diamant, a Gràcia, on hiha un senzill monument que recorda que aquella “ésla plaça que inspirà a Mercè Rodoreda la seva grannovel·la La plaça del Diamant”. I enguany la versióteatral, al Teatre Nacional de Catalunya, tambéemocionant gràcies a una posada en escenaperfecta.

Després van venir, com un degoteig, la resta de lesseves novel·les: El carrer de les Camèlies, Jardí vora elmar, Mirall trencat, Quanta, quanta guerra..., La mort ila primavera, Isabel i Maria, els contes i, finalment,Viatges i flors.

I a partir d’aquí vaig conèixer altres autors com

4 OPINIÓMontserrat Roig o Carme Riera,les quals, en els anys de la mevaprimera joventut, també em vandeixar una petjada imborrable. I,sobretot, des d’aquests momentsja em vaig convertir en la lectoracompulsiva i acaparadora queencara ara som. Ja ho era, però elcontacte amb tots aquests llibrestan suggeridors i exquisits vadecidir definitivament el camí.Després la facultat i els estudisvan ajudar a posar ordre i a sercrítica. I van venir molts altresautors i moltes altres lectures,també igualment impactants.

Rodoreda es defineix com unaescriptora a qui li interessa, mésque uns temes determinats, lacondició humana i gràcies que vatrobar a través de la literatura elmitjà per expressar-se, perreflexionar, per intentar conèixermillor la vida i l’existència, laseva pròpia i la dels altres, ara,

això el que demanam als llibresels qui ens agrada llegir.Aquest és el meu petit imodestíssim homenatge a MercèRodoreda de la qual aquest 2008celebram el primer centenari delseu naixement, no he volgut feruna lliçó sinó mostrar lesimpressions i les emocions que,en mi, ha provocat. I m’agradariaacabar amb unes paraules seves:

“M’hagués agradar que lameva obra fos important,importantíssima

a nivell dels més gransescriptors del món, i no per mi,que en aquest

sentit no tinc la menorvanitat personal, sinó perquè laseva importància

hauria revertit sobre el país”

Crec que pot estar tranquil·la,perquè, certament, ho haaconseguit.

nosaltres, els lectors, podemgaudir de tot el seu mónd’imatges, de símbols, dereflexions, de pors, de tristeses,de felicitats i, així, també podemcréixer i avançar en el nostrecamí cap a la saviesa, lamaduresa, la reflexió. Potser és

Els membres de la Comissió de Revista

OPINIÓ 5

Recordo perfectament aquell primer cop que vaig sentir Bewitched by anangel. Jo encara no estava gaire introduïda dins aquest meravellós mónque anomenen Rock’n roll, però l’acidesa d’aquella veu arrossegada,guarnida de les fantàstiques harmonies de la resta de la banda vanmarcar el principi d’una nova etapa per a mi. Escoltant-los em sentiaa gust, com a casa i, en treure el primer disc, no vaig tardar a compra-lo.Cal dir, a part d’això, que un dels meus majors desitjos, des de benpetita, és posseir una màquina del temps. Però, a mesura que hanpassat els anys, me n’he adonat que només la música pot actuar com atal, indiscutiblement. Qui no ha plorat amb les notes d’una melodia?Qui no ha amollat una llàgrima amb aquella cançó que li ha marcat elpassat?Doncs jo, encara ara, quan escolo el Bewitched, tanco els ulls, respirointensament i em sento com aquella vegada, fa dos anys, al nostreestimat Garito.

El fems al nostre centre haaugmentat molt en els darrers anys.Cada dia les dones que fan net elcentre, han de fer net tot el pati, cosaque no farien si tots col·laboréssimun poc i no embrutéssim tant.El centre està equipat de papereresde reciclatge.Si totes les persones que hi ha,utilitzéssim les papereres, segur queno hi hauria fems al pati.Per això, hem d’ajudar a mantenir lesinstal·lacions netes i ordenades pertenir un centre millor.Recicleu tots els materials quepugueu i recordeu: no tireu el fems alterra, per això són les papereres.

EL FEMS ALNOSTRE CENTREDiego Faro, 2n ESO B Podria dir-vos el nom de cadascun dels seus components, el títol del

seu segon disc i podria citar-vos, també, algunes dates dels concertsque duran a terme a l’estiu. No ho faré. Aquesta no pretén ser unasimple descripció objectiva de la coneguda banda de Rock’n roll, TheBlack Beards, pretén ser molt més que això. És la descripció delssentiments d’una fan cap a quatre bons músics i artistes, però persobre d’això, cap a quatre grans amics.

TBBApol·lònia Bauçà, 1r Batx B

secundària ha estat el policia tutor. L’IES de Pollença ho haexperimentat i estan molt contentsdels resultats que han obtingut, ensho varen explicar a les Jornadessobre el policia tutor: La protecció delmenor dins l’àmbit socioeducatiu. Laresponsabilitat del menor. Allàexplicaren que la feina del policia enels centres escolars havia ajudat molten la convivència fent mediació enconflictes que sorgeixen tant dins elcentre educatiu com a fora. Altresaportacions que feia són: oferireducació vial a totes les etapeseducatives començant per infantil,en els centres de primària, això faque ja conegui els alumnes des deben petits i que el vegin com un mésde l’entorn escolar, intervenció encasos d’absentisme molt greu...Pensam que és molt importantpoder comptar amb aquesta figura,policia tutor, que pugui ajudar enl’educació dels alumnes i pel fet deser un agent que s’incorpora a laxarxa de col·laboració amb elscentres. És necessari sumar esforçosentre tots.Per tot això el Consell Escolar del’institut comunica a l’ajuntament lavoluntat de tenir aquesta figura i quees tingui en compte la petició detenir un conveni de col·laboracióentre la policia local i el centre.

6 ACTUALITAT

A causa dels canvis socials ieconòmics que ocorren avui en dia,el paper de l’escola també s’ha hagutd’adaptar a les noves necessitatssorgides. Això ha dut que l’escolahagi de col·laborar amb altresprofessionals per tal de poder trobarsolucions als nous problemes.El nostre centre, actualment, jafunciona treballant en xarxa ambaltres professionals de fora del móneducatiu, per així poder donarresposta, d’una forma mésadequada, a les noves necessitatsdels joves. Concretament amb lacomunitat educativa de l’IESSantanyí treballen conjuntament elsServeis socials de l’Ajuntament, ambla figura de l’educadora de carrer, laMancomunitat SUD, amb la figurade la mediadora cultural, el PAC deSantanyí, per mitjà de l’infermera depediatria i l’equip de la Unitat deSalut Mental Infanto-juvenil deManacor de l’IBSALUT. Aquesta feina conjunta de sumaresforços ha estat molt positiva, peròencara queden algunes situacions onaquests professionals no sónsuficients, com són problemes deconvivència que sorgeixen a fora delcentre i que s’hi traslladen dins, etc.Una nova figura que ha sorgit des defa uns anys com a experiènciapionera a alguns centres d’Educació

POLICIA TUTOR:SUMAM ESFORÇOS!

Margalida Caldentey, Francesca Suau

CÀMERES DESEGURETAT

La directivaEl Claustre i el Consell Escolar del’institut aprova per unanimitat lacol·locació de càmeres de seguretatal centre per evitar robatoris comels que hem patit els darrers anys itambé per a intentar dissuadir del’ús incorrecte de les instal·lacionsdel centre. Ja que és un projecte costós iperquè també serviran per a lavigilància de llocs comuns entre elcentre i l’ajuntament, com són labiblioteca i el polisportiu municipal,s’ha demanat la implicacióeconòmica de l’ajuntament , que haconcedit una subvenció per lameitat del valor de les càmeres.El centre fa esforços any a any,juntament amb la Conselleriad’educació per tenir més mitjansinformàtics i adaptar-se a les novestecnologies, posant a l’abast delsalumnes i professors, ordinadors,projectors i pissarres electròniquesque facin que l’ensenyament siguiproper als alumnes i que els prepariper les necessitats tecnològiquesactuals. També, emmarcat dins elnostre projecte ecocentre, intentamque les noves tecnologies ens ajudina l’estalvi de paper. El projecteintenta reduir el nombre defotocòpies que es dóna a l’alumnat,utilitzant també la web del centreon s’està començant a penjarinformació que, llavors, els alumnespoden consultar a casa.

T o taixò fa encara

més necessàriala seguretat del centre, ja que

el vandalisme pot tirar a baix en undia el que ens està constant moltafeina muntar per a millorar.Esperam que a partir de l’estiu jaestiguin en funcionament i queevitin disgusts de robatoris.

ACTUALITAT 7

repressió...L’existència d’aquest dia tan sols fa pensar

que les coses no van gens bé.M’agradaria pensar que fos el

primer veritable dia de la pau i lano violència i que demà sigui elsegon i demà passat el tercer...Tant de bo, la nostra generaciópugui aportar alguna cosa nova

a la societat. Ja que nosaltres inomés nosaltres serem la societat

del futur. Podem aprendre dels errorsdels nostres pares i sortir victoriosos on ells

van fracassar.Només esper i desig que entre vosaltres hi hagi algúmés que pensi igual, amb un de sol basta, un quepensi que tot això és possible.A tota la resta, gràcies per deixar-me compartir unapetita part del meu somni amb vosaltres. Feliç diade la pau i la no violència.

MANIFEST DEL DIA DE LA PAU I LA NOVIOLÈNCIA

Celebram el dia de la pau i la no violència. El només molt polit, però res més. No crecque avui deixi d’haver-hiassassinats. No crec que avuicap maltractador s’aturi apensar en el dia que som.Avui no s’aturarà cap guerra.Avui, com cada dia, moriranmoltes víctimes. Avui res noserà diferent d’ahir.Sempre és bonic pensar enmiracles. Imaginar que de veritattothom decideixi fer un descans, unatreva de 24 hores. Que les nacions del món sencerdecideixin donar-se la mà per fer honor al dia.Però... i demà? Què passarà demà? El sol fet queexisteixi el dia de la pau i la no violència em fapensar que la resta de dies de l’any són dies de totel contrari. Dies d’assassinats. Dies debombardejos, de conflictes, de tirania. Dies de

EL DIA DE LA PAU

Els alumnes de primer d’ESO del’ institut de Santanyí vàrem anar as’Alqueria Blanca a representar elnostre institut el dia de la pau.

Dues parelles de nins de primer Di de primer E varen llegir un textque havien preparat amb la restadels companys a la classe.

A s’Alqueria hi havia periodistesenregistrant tot el que varen dir

Judit Castilla, Verònica Krutova, 1r ESO E

els alumnes de tots els col·legisque hi vàrem anar perquè,després, es pogués escoltar per laràdio de Santanyí.

A la classe de 1r E varen llegirdues nines (Judit Castilla iVerònika Krutova)

Veronika: “Jo, quan vaig pujar a llegirestava molt nerviosa perquè hi haviagent de tots els col·legis de la zona, hi

havia la ràdio, els professors... Desprèsa la meva companya Judit la ràdio deSantanyí li va fer unes preguntes.”

Judit: “Jo també estava molt nerviosa,la ràdio va preguntar-me el que havíemfet a classe pel dia de la pau, el quehavíem preparar per dir...”

També preparàrem una cançó queal final vàrem cantar tots elscursos junts.

8 ACTUALITAT

Dia 26 de febrer el alumnes de 2nd’ESO i els d’Història de l’art de 2nde batxillerat vam anar a Palma aveure els principals edificis gòtics. Enprimer lloc visitàrem el claustre il’església de Sant Francesc; aquí vamveure, entre d’altres cosesinteressants, la tomba de RamonLlull i, també, vam trobar curiós queel claustre gòtic servís de pati per alsalumnes que van a l’escola de SantFrancesc.

EXCURSIÓ A LA PALMA GÒTICATòfol Pons, 2n ESO A

A continuació vam anar cap a SantaEulàlia, on no vam poder entrar perfalta de temps. D’aquí continuàremcaminant fins a davant la Seu i, enarribar-hi, ens vam dividir en dosgrups, un va entrar directament a lacatedral i l’altre va anar a visitar elMuseu Diocesà; més tard, quanvàrem haver acabat de berenar, ensvàrem canviar i, així, tothom vavisitar el dos llocs. Del MuseuDiocesà destacaríem el quadre dePere Niçard de Sant Jordi matant eldrac i l’edifici en si, ja que ha sofertuna important reforma. A la Seu, laprofessora ens va explicar lescaracterístiques gòtiques de laconstrucció, algunes llegendes, lesintervencions modernes de Gaudí ide Miquel Barceló... Per acabaranàrem fins a la Llonja, que tambénomés vam veure des de fora i,després, vam tornar cap a Santanyí.A continuació vos transcrivim una deles llegendes que ens va contar laprofessora, Francesca Vidal, dins laSeu i que van fer que aquesta visitafos ben amena:

Sant Pere corbat (SalaCapitular Barroca de la Seu)Dins la Sala Capitular Barrocade la Seu podem trobar unapreciosa imatge d’argentrepussat que representa lafigura de sant Pere. Data delsegle XVIII i acull una relíquiadel sant en el pit; fa 98 cm d’alti pesa 18 kg. Mostra un tors enposició de moviment. Contenque aquesta posició es deu a unfet molt precís: la imatge enqüestió originàriament tenia unposat més hieràtic, fins que lavaren treure en una processómultitudinària. Fins i tot, lesbalconades es trobaven plenesde gent que mirava el pas del’acte. Així fou com und’aquests balcons es desplomàjustament quan passava laimatge de sant Pere. Aquestsant, per esquivar els enderrocs,féu un brusc moviment decontorsió i, així, ha romàs finsavui.

EXPOSICIÓ:MÚSICA I

MATEMÀTIQUES

htt

p:/

/w

ww

.iess

anta

nyí.c

at/

exp

osic

iom

atem

atiq

ues

ACTUALITAT 9

secundària que segueixen les lecturesobligatòries del currículum de llenguacatalana i castellana.Així, aquest curs els alumnes de 4td’ESO i els de 2n de Batxillerat vanassistir, dia 17 d’abril, a la representacióde Mirall trencat.Aquesta novel·la de Mercè Rodoredaés la història d’una nissaga barceloninade l’alta societat al llarg del segle XX.És un reflex directe de l’època històricade l’autora i de les circumstàncies quevisqué, reflectint els conflictes socials ipolítics d’aquest període de Catalunya.A través de les diverses generacionsfamiliars, Rodoreda parla sobretot delpas del temps i de la mort, retratant ladesesperança d’un període quetrasbalsà la història d’un país. Lanovel·la plasma el gran trencament quesuposà la Guerra Civil espanyola enuna societat que gaudia de gran riquesaeconòmica, cultural, artística i literària.A més dels nombrosos personatgesque conformen la trama, l’evolució dela història queda reflectida, també, en latorre esplèndida on viuen i que escomporta com si d’un organismevivent es tractés, representatiu també

Departament de Llengua catalana i literatura

TEATRE: MIRALL TRENCAT

L’any 2005 el Teatre del Mar posà enmarxa el projecte anomenat Teatre iliteratura, que des de feia uns anysfuncionava a Catalunya per iniciativad’Accés Teatre i que pretén apropard’una manera lúdica i amena laliteratura i el teatre als alumnes debatxillerat. Per dur-lo a terme només es necessitaun espai buit, potser un parell decadires o un simple penjador. Actors iactrius, els essencials per explicar lahistòria. Un parell de focus, música,molta convenció i la paraula ben dita.Segons els organitzadors se serveixendel joc del teatre per comprendre millorla literatura. L’apropen als estudiants de

d’un temps i d’un estatus socialconcret.La representació ens va semblarinteressant, tot i que intricada a causade la pròpia complexitat argumental dela novel·la. Tot i així, es va poder gaudird’uns bons moments teatrals i ens vaservir per acostar-nos una mica més almón literari de Mercè Rodoreda.

Patricia Melendo, Aida Ferrer, 3r C; Joana M. Vidal, 3r D

EXCURSIÓ AL MERCAT DE SINEU

El pasta dia 9 d’abril els cursos de 3rd’ESO vàrem anar al mercat deSineu. Durant aquella setmana vamestar pendents del temps, perquèamenaçava de ploure.Vàrem anar de Santanyí fins aManacor amb autocar; en arribar,ens varen deixar mitja hora lliure peranar a berenar i, després, vàremagafar el tren que ens duria fins a

Sineu. Allà ens varen donar un fullinformatiu de Sineu i ens vamrepartir, per parelles, pel mercat. Elmotiu d’aquesta excursió era quehavíem de realitzar un treball, queconsistia a fer preguntes alsvenedors: d’on venien, d’on eren elsseus productes, a quins altresmercats anaven... i a fer preguntes alscompradors.En haver acabat el treball ens vamdedicar a comprar, a menjar i apassejar pel mercat, en el qual hihavia artesania, animals que esvenien per molts de diners, plantes imolta de gent. Mentre miràvem unadona es va aturar a donar-nos atastar, de franc, bunyols de pera.Així, va anar passant l’estona i, quasi

a l’hora d’anar-nos-en, una amiga esva aturar pel carrer on una famíliad’africans feien trunyelles. Quan vaser l’hora de partir ens vàrem dirigircap a l’autocar i vam poder observarcom alguns alumnes havien compratalgun animal per endur-se’n a casaseva.L’excursió va ser divertida, llàstimade no poder haver-hi estat méstemps!

10 ACTUALITAT

Marina Sitjar, Marina Ferrer, Aina Burguera i Antònia Vila, 4t ESO C

UN VIATGE PER RECORDAR

El passat catorze de febrer, els alumnes de quart d’ESO de l’institut de Santanyí, partírem de viatged’estudis cap a Sevilla, disposats a passar-nos-ho d’allò més bé i a no oblidar mai aquella aventura.

devora el Guadalquivir, vam veure edificis històrics deSevilla i de les tendes ja ni en parlam.A Cadis, vam passar-hi un dia, i vam conèixer una mica laciutat, vam passejar, vam dinar, i a la tarda vam tornar capa l’hotel de Sevilla.A Còrdova vam visitar la Mesquita,i vam tenir una visitaguiada per allà, amb un guia molt simpàtic que ens vaamenitzar la caminada.El darrer dia, no va donar temps de gaire cosa, vam berenari vam anar cap a l’autobús, que ens esperava als voltants del’hotel. I quan vam ser a l’autobús, va resultar que era massapetit, i tots cap al garatge a cercar un altre autobús mésgran. Al final però, vam arribar a l’aeroport a temps, i aMallorca ben puntualets.Però tot s’ha de dir, com a tots els viatges d’estudis vamtenir les nostres disputes, tant entre alumnes com amb elsprofessors, però al final, vam acabar bé, i ens ho vam passartots molt bé, tant alumnes com professors.El viatge va durar quatre dies, el dia 18 tornàvem a ser aMallorca, i l’endemà a les vuit del dematí, a les classes dequart d’ESO hi havia molt poca gent, i els que hi érem,només ho férem de cos present.Va ser una experiència única que mai oblidarem, quesempre durem en les nostres ments, ja que la vamcompartir amb els nostres companys d’ESO, perquè aBatxiller, els camins se separen una mica, però un recordcom aquest crec que cap dels qui hem anat al viatge no se’npodrà oblidar mai.Gràcies, també, als professors per haver-nos acompanyat, iper haver-nos aguantat (cosa que requereix un gran esforç)perquè sabem que s’està més tranquil a l’IES però de bensegur que ells també en varen gaudir.I a tots els alumnes que encara no han anat de viatged’estudis, com els de tercer, els diem que no el deixinescapar, que l’any que ve hi vagin i que visquin cada horadel viatge al màxim.

Partir de viatge d’estudis, la gent creu que és dir, au partimde viatge i ja està. Però no és així. Anar de viatge és unacosa molt divertida, però que també du molta feina depreparar, perquè per anar de viatge es necessiten doblers, iper aconseguir doblers fan falta molts horabaixes. Elsalumnes de quart d’ESO, doncs, vam intentar guanyarquatre duros anant a la fira, amb la xocolatada, una rifa... Ipareix poca cosa, però basta dir que el dia de la fira vàremser els primers firers que hi vam arribar, perquè no hi havianingú, només nosaltres i alguns que arribaven del seupoble, encara feia una fosca negra, i un fred horrible, ja queeren les sis menys quart del matí.I la gent pensa que no fa falta fer tantes activitats perguanyar doblers, perquè amb el fet de ser tanta gent quepartíem de viatge els guanys es reparteixen i per cadascú enqueda una petita part. Però, és gratificant, almenys dur lagresca de fer activitats amb els companys per partir deviatge d’estudis plegats, només el trull que s’agafa ambaquestes activitats ja és merescut.I quan parteixes de viatge, tots aquells horabaixes i aquellamatinada tenen recompensa, ja que vius coses que noviuràs mai més, els quinze o setze anys només es tenen unavegada i s’han d’aprofitar al màxim.De vegades, però, és una mica difícil compaginar la diversióamb els estudis. Perquè els alumnes de quart estàvem tanil•lusionats a partir que en parlàvem dia i nit, a classe, alsesplais, a casa i tot. I a alguns mestres això no els va fer gairegràcia, però quan vagin de viatge ho entendran.El primer dia va ser esgotador, perquè entre que ens vamhaver d’aixecar molt prest per agafar l’avió, i vam haver deviatjar tot el matí… I a sobre, com que anàvem disposats aaprofitar el temps vam anar a fer una volta per Sevilla.Els següents dies, vam visitar Sevilla, Cadis, Còrdova i ensho vam passar d’allò més bé.A Sevilla, vam visitar la Torre del Oro, la Catedral, laGiralda i vam potejar Sevilla de dalt a baix, vam passejar per

baixàrem a la sala de la televisió perquè jugava elBarça. A la nit vàrem fer un pastís amb una pomai espelmes perquè era l’aniversari de n’Ada.

ACTUALITAT 11

Elisa Bonet, Clàudia Escalas, Ona Ferrer, Cristina Garí, Adriana Kosciolek, 2n ESO A

VIATGE A LA NEU

Dia 16 de febrer els alumnes de 2n d’ESOpartírem cap a Barcelona acompanyats de tresprofessors: na Carmen, en Rafel i en Rafa. Vàremestar tot el dematí al Maremàgnum i desprésvàrem anar amb autocar fins a Espot, on teníemun hotel a peu de pista. Vàrem estar moltes horesdins el bus i va ser molt cansat. En arribar, ensvàrem instal·lar i vàrem baixar a sopar, el menjarera asquerós, sort que dúiem reserves (quelitas,pipes, cacauets...) i vàrem aconseguir sobreviure!

Els dies següents varen ser tots iguals, ensaixecàvem, pujàvem a les pistes, esquiàvem,dinàvem allà i, l’horabaixa, esquiàvem més.Després, devers les quatre i mitja baixàvem, ensdutxàvem i jugàvem a cartes o alguna cosa així.El darrer dia vàrem esquiar fins a les dotze illavors vàrem baixar a dutxar-nos totes a lamateixa habitació, perquè només en teníem tres, ivàrem tornar a pujar a dinar. Després, amb el bus,tornàrem a Barcelona, sopàrem a l’aeroport iagafàrem l’avió cap a Palma.

L’endemà, al matí, ens varen donar el materiald’esquí i vàrem pujar cap a les pistes. Allà ensesperaven els monitors; ens vam separar en quatregrups i vam començar a esquiar. El primer dia hiva haver moltes hòsties! Quan ens tocava baixaramb el telecadira, no funcionava i vam haver debaixar tota la muntanya a peu. Va ser molt cansatperquè la neu era molt tova i t’enfonsaves, a mésanàvem amb les botes d’esquiar, però també va sermolt divertit. En arribar a l’hotel, ens vàremdutxar i vàrem jugar a cartes. Després

12 ACTUALITAT

Ens llevam els nervis arrabassant els papers quefolren l’estant. Els alumnes que queden repleguen lesil·lustracions dels principals esdeveniments geològicsi les col·loquen en la carpeta que ha aparegut aldarrer moment. Les mostres de fòssils ja estan en lescapses i els expositors acaramullats a un racó amb lescadires devora.La veritat, és que no les teníem totes quan ens passàpel cap fer un recorregut que representava l’escala deltemps geològic.Tampoc estava massa clar com omplir un estant degeologia, quan tan sols teníem una activitat dereproducció de fòssils que ens havia quedat un pocbé en els tallers de Nadal, pensau que estàvem a tan

EL TEMPS A LES PEDRESSebastià Puigserver

- Uns pòsters de què són i què ens diuen elsfòssils, algunes mostres...

- Podem mostrar com va ser l’evolució a la Terra...- També podem fer el model d’un volcà, que és

molt espectacular.I tant que ho va ser, quasi encenem tota la Fira. Enscremàrem i destrossàrem uns calçons i unes sabatesque quedaren plens de cera, davant l’expectació delpúblic congregat.

Hem de posar un títol al projecte.Els fòssils?L’evolució a les pedres?Els fòssils en el temps?EL TEMPS A LES PEDRES!

sols dos dies de tancar el termini.Va ser curiós, en un moment, no més de tres o quatreminuts, tot començà amb la frase:

- Ens presentam a la Fira de la Ciència? El terminis’acaba passat demà.- I què podem fer?- Mira, el taller de Nadal va ser un èxit i ja tenim

el material.- Sí, però què podem fer a més de la reproducció

de fòssils?

Els alumnes posen el cartell amb el títol dins el cotxeple de carpetes, pòsters i capses plenes de trastos.

- Va, que l’autocar cap a Santanyí ja ha arribat, finsdilluns.

- Fins dilluns.S’allunyen cansats, contents de la feina feta i fentplans pel diumenge horabaixa.

- Que sí, que estic mal aparcat, ja me’n vaig.Pesada que és la segurata.

ACTUALITAT 13

ALLÒ QUE HEMFET A CLASSE DE

MÚSICA ELSALUMNES DE 3r EÀlex Braithwaite, Daniel Rosa,Daneli Magnasco, 3r E1. Tocar cançons amb la flauta2. Tocar els xilofons (1 o 2 vegades entot l’any)3. Quan entràvem a l’aula tocàvem labateria per fer renou i empipar la mestra.4. Hem vist la pel·lícula de Ray (que jal’havíem vist 5 o 6 vegades)5. Hem après a tocar la guitarra.6. Hem fet classes de relaxació.7. Hem fet murals de La flauta màgica(que no té res a veure amb el conte delflautista d’Hamelí).8. Hem anat a la classe d’informàtica(1 cop a l’any)9. Vàrem anar a una exposició i no lavàrem poder mirar perquè ens varentreure defora.10. Hem ballat a classe i en Magnascova ballar un vals amb la mestra.11. Fleur va intentar tocar la guitarra…12. Vàrem fer una pluja d’idees sobre eljazz.13. Na M. Isabel i en Jaume Suau esvaren barallar mentre Nery i Iñakicantaven “Oh Happy day”.14. Quan en Miquel se’n va anar ens vaquedar un gran buit en els nostres cors iférem un minut de silenci (que també ésmúsica).15. A en Sergi i en Nery els han dedonar el carnet de xofer personal d’enJoan.

El passat 11 de març, els alumnes de3r i 4t de música, vàrem realitzar unasortida al conservatori de Palma aescoltar un concert de jazz.S’apagaren els llums de la sala isortiren els músics que el públic rebéamb un fort aplaudiment.Damunt l’escenari hi havia molts demúsics que formaven allò que esconeix com una big-band. Aquestaes divideix en dues seccions. Unasecció melòdica on trobaminstruments com el saxofon i latrompeta i una altra rítmica

ELS SECRETS D’UNA BIG-BAND

Maria Isabel Martín, Yasmín López, Joan Garcia, 3r E

caracteritzada per la bateria, elcontrabaix i el piano. A part d’aquests instruments tambén’hi havia d’altres com la trompa, lescongues i diversos instruments depercussió.Cal destacar que una gran part delpúblic es va passar per alt les normesa seguir en un concert, la qual cosava fer enfadar les professores.Quan va acabar, i aprofitant l’ocasió,anàrem al parc de la mar a fer undibuix de plàstica sobre l’esculturacontemporània de Josep Guinovart.

Dani Magnasco, 3r ESO E

Nadia Hristova, 3r ESO D

Agustina Gayà, 3r ESO B

14 ACTUALITAT

Ariadna Alabarce, 1r ESO A

Tot va començar un dia quan la professora de plàstica, naBerenice de Lorenzo, ens va anunciar que hi havia unconcurs fotogràfic, jo tot d’una m’hi vaig voler presentar.Es tractava de fer una sèrie de fotografies a partir de leslletres de l’abecedari que et donaven, eren dotze en total.

5è PREMI DEL CONCURS FOTOGRÀFICFOTO JOVE 2008

Al cap de molts de dies, la professora em va dir que haviaquedat en el 5è lloc dins la meva categoria, tothom em vaaplaudir i jo vaig estar molt contenta ja que no m’hoesperava. Justament va guanyar la fotografia que, a mi, mepareixia que no podia guanyar mai, el títol és Zas!, trobar-ne un amb la lletra Z va ser molt difícil. Vaig anar a cercar el premi al “Casal Solleric”, a Palma.Em va fer molta vergonya perquè mai havia anat a cercarun premi davant tanta gent, hi havia la batllessa, laregidora i molts de participants d’altres instituts.

Vaig començar a fer fotografies del que em pareixia mésoriginal, però n’hi havia algunes que no m’arribaven aconvèncer. Quan les vaig entregar a la professora deplàstica em va dir que estaven molt bé, encara que jo noem pensava que pogués guanyar cap premi.

Zas!!

Ocells

V ioleta

Quart

Sà

També varen exposar altres fotografies de tots elsparticipants. Les meves eren: Ocells, Quart i Violeta. De totes, la meva preferida no es va exposar, era Sà.

ACTUALITAT 15

VIURE SENSE FUMRedacció

Coincidint amb la IX Setmana sense fum, celebrada del26 al 31 de maig de 2008, la Consulta jove va realitzaruna activitat al centre per tal de conscienciar elsadolescents dels perills que suposa fumar.L’activitat consistia a fer el text del monòxid de carboni.El monòxid de carboni és un gas que s’inhala amb cadacalada que li fas al cigarret. És el mateix gas que emanadels tubs d’escapament dels automòbils. Actua llevantespai a l’oxigen, amb la qual cosa provoca que lescèl·lules del teu cos estiguin mal oxigenades. Per culpaseva, els fumadors acaben patint molts de problemesrelacionats amb la circulació de la sang i augmenta el riscde patir infarts cardíacs o infarts cerebrals.El monòxid de carboni es mesura amb un petit aparellque s’anomena cooxímetre. Per realitzar aquesta mesurabasta que el fumador bufi per una boqueta i, així, obté elresultat en ppm (parts per milió). El resultat s’analitza dela següent manera:

Inferior a 6 ppm xifra normalEntre 6 i 10 ppm fumador moderatMés de 10 ppm el monòxid de

carboni comença a ser altamentperjudicial. Replanteja’t deixar l’hàbit.

Molts alumnes i professors van participar en aquestaactivitat i més d’un es degué sorprendre dels resultatsobtinguts.També es van repartir tríptics i adhesius, i la infermeradel PAC va convidar a tothom que volgués rebre mésinformació a acudir a la Consulta jove.Val la pena, però, remarcar que no fumar o, si fumes,deixar-ho suposa sempre un benefici per a la salut ja que:millora la funció pulmonar i disminueixen les infeccionsrespiratòries, baixa considerablement el risc de patircàncer i infart cardíac i, a més, et canses menys, milloresel teu aspecte físic, la teva sexualitat, la teva fertilitat, elgust, l’olfacte.... i estalvies doblers.Així, ja només ens queda agrair, una vegada més, laimportant tasca que duu a terme la Consulta jove iremarcar que sense la col·laboració de la infermera depediatria del PAC no seria possible.

JOSEP M. LLOMPART

Comissió literària i de normalització lingüística

Com cada any, l’IES Santanyí commemora la figurad’un escriptor de la nostra illa. Enguany, l’hemdedicat a Josep Maria Llompart. Des de la Comissióliterària hem posat en marxa un seguit d’activitatsper tal d’apropar aquest autor als alumnes delnostre centre.

Cada grup d’ESO ha fet un seguit d’activitatsdiferents, relacionades amb la figura i l’obra deLlompart, que les han penjades en uns murals.Ha estat una tasca força enriquidora que haengrescat tant a alumnes com a professors i queesperam poder tornar a repetir l’any que ve amb unaltre escriptor.

16 ACTUALITAT

Com ja és tradicional els alumnes de 1r d’ESO van visitarla finca de Sa Canova a Sa Pobla. Allà els ensenyendiversos aparells per controlar diversos fenòmensmeteorològics com el vent, la temperatura, la humitat... Lavisita és sempre molt didàctica i pràctica i els alumnespassen un matí ben divertit i agradable.

VISITA A SA CANOVADepartament de Ciències naturals

DIA DE LA DONADepartament de Plàstica

El departament de plàstica ha treballat amb elsalumnes de 4t d’ESO el Dia de la dona.El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a lesdones dels cinc continents. La celebració no esbasa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre elmateix sentit . Podem dir que és el resultat de totun procés.

La història canvia, és dinàmica, i el sentit delssímbols i significats també. A partir d’aquí hem fetuna reflexió amb els nostres alumnes i cada und’ells ha interpretat pictòricament un dels temesproposats:

- Les dones i l’embaràs- L’equilibri de la dona- El desig- L’evolució de la dona, l’edat- La violència contra les dones- La discriminació laboral

Si voleu aprofundir sobre el tema vos proposamvisionar alguns dels films de ficció odocumentals que analitzen les diverses formespolítiques i culturals de la violència contra lesdones que s’exerceix a la nostra societat.Exemples: Osama, De xerranques i nenes, Tedoy mis ojos, Las mujeres de verdad tienencurvas, Agnes Browne, Nosotras, Macho, Nopots apallissar una dona!, Kandahar, Bodas yprejuicios, etc.

23 D’ABRIL: DIA DELLLIBRE I DE LA ROSA

Margalida Roig, 3r ESO D

Per a la commemoració del dia de Sant Jordi, els alumnesde tercer acordàrem dur cadascú una rosa, si erapossible, vermella, per regalar-la, durant aquell matí, aalgú important per a nosaltres.Només hi havia una condició: no podíem obsequiar unapersona que anàs al mateix curs que nosaltres.Sincerament, esperava que hi hauria més participació,però els que hi prenguérem part, ens ho passàrembastant bé.Gràcies a la gent que va col·laborar duent a termeaquesta activitat, s’aconseguí que, al centre, es creàs unpoc d’ambient especial: les roses, les espigues, les cintesi els dibuixos realitzats per alumnes de 1r cicle donarenvida i color al dia 23 d’abril aconseguint que fos una datadiferent, única.És una festa molt bonica que s’hauria de celebrar cadaany per arrelar-la i fer-la cada vegada més gran.

ACTUALITAT 17

El passat dia 3 d’abril va tenir lloc la 9a edició de lesProves Cangur, organitzat per la Societat Balear deMatemàtiques. Enguany, com a novetat, aquestesproves a l’illa de Mallorca se centralitzaren a tresseus: Palma, Inca i Manacor. Al nostre centre, li vacorrespondre la seu de Manacor.Les Proves Cangur són proves que contenenproblemes de càlcul i de lògica. Aquestes proves estan dividides en quatre nivells:nivell 1 (3r d’ESO), nivell 2 (4t ESO), nivell 3 (1rBatxillerat) i nivell 4 (2n Batxillerat). La duració ésd’una hora i un quart.Una vegada realitzades les proves vàrem rebre unberenar i aprofitàrem per contrastar les respostesamb els companys i els professors. També va tenirlloc un espectacle de matemàgia.Els millors classificats de l’IES Santanyí varen ser:Nivell 1: Albert Serra, Marina Castelló, AntoniVidal, Fátima el Bachiri, Marta Martín. Nivell 2:Marta Escales, Joana M. Marimón, Antònia Vila,Sebastià Grimalt, Miquela M. Pons. Nivell 3: ToniEscalas, Paula Zuazo, Aina Regina Nadal, Mateudel Rio, Catalina Bonet. Nivell 4: Laura Mariño,Inés Vicens, Sofia Mariño, Tania Gil, CristinaMorlà.Albert Serra, a més de quedar el millor de l’IESSantanyí, ocupà el 5è lloc de les Illes Balears, ambuna puntuació de 130 d’un màxim de 150 punts.

PROVES CANGUR 2008

Carla Armijos, Claudia Estévez, 3r ESO C

Entrevista a Albert Serra

T: Bon dia Albert! Què vares trobar d’aquestconcurs?A: Bon dia! Em va agradar participar, perquèm’agraden les matemàtiques i resoldre incògnites.T: Les preguntes varen ser fàcils o difícils?A: Bastant difícils.T: Ens pots donar un exemple dels exercicisd’aquestes proves?A: Sí. Si restam la xifra de les unitats de la xifra deles desenes de tots els nombres naturals de duesxifres, quina és la suma de tots els resultats?Respostes: a) 90, b) 100, c) 55, d) 45, e) 30.T: Com va ser el lliurament de premis?A: Vàrem anar tots els guanyadors de Mallorca a laUIB, i els organitzadors ens lliuraren els premis. T: Quins premis et varen donar?A: 50€, llibres de narrativa, una motxilla i dosjerseis. T: Participaràs l’any que ve?A: Clar que sí!T: Com es va sentir la teva família?A: Molt contents i orgullosos.T: Moltes gràcies per la teva col·laboració i percompartir la teva experiència amb nosaltres.Enhorabona!

18 ACTUALITAT

ACTUALITAT 19

Muntatges fotogràfics, Maria Caldentey

20 ACTUALITAT

Divendres 6 de juny l’IES Santanyí tornà obrirles seves portes per dur a terme la ja consolidadajornada de portes obertes. Dintre d’aquest marc esvaren exposar un bon feix de treballs fets durantaquest curs pels alumnes del centre (projectes detecnologia d’alumnes de 2n i 3r d’ESO, els cal·ligramespresentats al concurs, alguns dels gravats fets aplàstica, les peces construïdes pels alumnes d’ALTER,murals inspirats en la figura de Llompart, maquetesconstruïdes pels alumnes a TPP…)

NOVA JORNADA DE PORTES OBERTESRaquel Al·lès

de música, dirigits per na Catalina M. Cerdà iacompanyats al piano per la nostra directora,aconseguiren emocionar (malgrat els “efectesespecials” imprevisibles…) a tots els assistents. Caldonar-los l’enhorabona per aquesta feina tan ben feta,a ells i a totes les persones dels diferents departamentsque han aconseguit fer possible aquest ambiciósprojecte.

Després es varen entregar els premis delsguanyadors dels concursos d’enguany. El Departamentde Plàstica va entregar els premis als guanyadors delconcurs de cartells: na Desirée Martínez guanyà el 1rpremi, na Nadia Hristova el 2n i en Cosme Adrover el3r. El Departament d’Anglès també premià elsguanyadors dels projectes d’enguany. El Departamentde Llengua i Literatura Castellana va entregrar elspremis als guanyadors del concurs de cal·ligrames,foren:

Primer cicle:1r premi: Amanecer. Elisa Bonet Suau, 2n A.2n premi: Un sentimiento. Marina Serrano de Dios, 2n B.

Segon cicle:1r premi: Amistad. Margalida Rigo Portell, 4rt C.2n premi: Falso territorio. Claudia Estévez León, 3r C.

Batxillerat:1r premi: Clave de tú. Inés Vicens Bover, 2n B.2n premi: Desert.

Passades les vuit començà l’acte oficial,enguany es retia homenatge a la figura de Josep MariaLlompart. L’escriptora Antònia Vicens va fer una breupresentació de la figura de l’autor, xerrà de lanecessitat i desig de Llompart de fer poesia. També vadestacar les seves qualitats humanes, i el posàd’exemple per als joves d’avui en dia. Digué que la sevacoherència, generositat, compromís i fermesa enversallò que ell creia i defensava són un referent per a lanostra manera de fer. Acabà encoratjant els joves atreballar per millorar el seu futur. Després un grupd’alumnes van llegir alguns dels poemes mésrepresentatius de l’obra de l’autor.

Tot seguit començà la representació de l’obraMar i Cel, d’Àngel Guimerà. Els alumnes de Taller deteatre de 3r d’ESO, molt ben guiats per la sevaprofessora Bel Burguera, juntament amb els alumnes

ACTUALITAT 21

I per acabar la roda de guardonats es donarenels premis de la VIII edició de premis literaris AntoniVidal Ferrando, els guanyadors varen ser:Narrativa.Primer cicle:1r premi: Un dia estrany. Miquel Vidal Bover, 1r D.

Segon cicle:1r premi: Mai. Marta Escales, 4rt B.2n premi: Cercant el final feliç. Caterina Monserrat, 4rt C.

Batxillerat:1r premi: Mirant l’horitzó des de la vorera. Maria PilarNicolau Bennàsser, 2n Batx A.2n premi: El meu padrí Joan. Sofia Mariño Pérez, 2n batx B.

Poesia:1r premi: Cala Mondragó. Albert Blánquez Vadell, 1r B.2n premi: El jardí de la felicitat. Arantza Gesto Blanco,4rt A.

Des d’aquí convidam tots els alumnes a participar enaquests concursos, enguany la participació ha estatbona, però sempre és bo que augmenti.

Per acabar la vetllada un grup de joves vananimar la festa amb una bona batukada. L’AMIPA vaoferir una picadeta i vam poder tastar un dels còctelscreats pels alumnes d’en Tomeu Estelrich a IP,boníssim!

22 ENTREVISTA

- Quina és la seva formació? Som professora superior de piano.- On va estudiar?Vaig estudiar al conservatori de Palma i al Conservatori deValència.- Com va viure aquells moments?Els estudis, sobretot el títol superior, van ser bastant durs.Havíem d’anar a fer els exàmens a València. En aquellsmoments no hi havia massa alumnes que ho féssim. Hovaig trobar complicat,encara que vaig tenir bonsprofessors que m’ajudarenmolt.- Què va fer quan vaacabar els estudis?Quan vaig acabar elsestudis vaig preparar-meper anar a les oposicionsper ser professora a uncentre de secundària, isempre, també, m’hededicat a tocar, composar ia coses de música que és lameva passió.- Com va arribar a serdirectora?Vaig arribar a ser directoradesprés de 13 anys de feinacom a professora i després d’haver estat dos anys capd’estudis, estava aquí a Santanyí i vaig voler agafar aquestcompromís amb altres companys de l’equip directiu i delclaustre per intentar posar el meu gra d’arena dins el queseria la feina tant al centre com al poble.- Quants d’anys fa que és directora?Fa 5 anys- Li agrada el càrrec de directora?Sí, jo sempre he dit que m’agrada la feina de direcció i lad’organització i dur idees endavant per intentar millorarelcentre. Ara que també és una càrrega dura perquè hi haproblemes, coses a solucionar i has de anar a moltesreunions i tens molts de mals de caps, que si fosprofessora no tendria.- Se li ha fet difícil que els nins la tenguin com a bonadirectora?És un càrrec bastant complicat, però no fas feina totasola, tens l’equip directiu, els professors que n’hi ha moltsque fan molt bona feina i també hi ha alumnes quecol·laboren, a més també comptam amb l’associació depares. Però hi ha moments que són complicats, te’n dusproblemes a casa teva però normalment és una cosaagraïda.- Ens han dit que una de les teves aficions és lamúsica, i que té un grup de música, quants d’anys fa

ENTREVISTA A LA DIRECTORAApol·lònia Barceló, Jennifer Moyà, 2n ESO B

que canten? Jo ara tenc un grup de música que es diu Entreveus i feimfeina des del 2004- Quin tipus de música fan?Nosaltres la música que feim més pròpia és que musicampoemes, hem tret un disc que es diu El joc de l’aigua queestà fet sobre poemes de poetes de Mallorca i la música ésnostra. Però tenim una altra part, un altre espectacle, quetambé ens agrada fer perquè ens diverteix molt, que són

versions de clàssics del pop.Tenim aquestes dues líniesuna de composició méspròpia i l’altra que seria ferversions de cançons d’Elvis,dels Beatles, de Sau, deSabina… que aquests sónmúsics que ens agradenmolt.- De quants de membresconsta el grup?Som 3 dones i noméscantam ambl’acompanyament d’unpiano, cançons a 3 veus,temes amb una veu i piano,o a capella que és cantarsense acompanyamentmusical.

- Fan molts concerts?Sí, aquest any hem fet bastants de concerts i en tenim deprogramats, i això és el que ens dóna força per continuar.Estam en contacte per fer-ne algun a Catalunya.- Assajau a qualque lloc en particular?Solem assajar a ca nostra, ja que tenim una casa amb prouespai i com que totes tres som dones amb fills això enspermet que ells puguin jugar per defora, ja que també hemde combinar la vida familiar amb els nostres hobbies.Sobretot assajam allà perquè hi tenim el piano que ésl’instrument indispensable per nosaltres poder fer feina.- Té alguna altra afició?Sí, acompany a una amiga que és cantant i també faig feinaamb un grup de flautes de bec que feim música delRenaixement i de l’Edat Mitjana, que també és una cosaque em dóna molt de gust, perquè és una música moltespecial que, si no fos per aquest grup, no coneixeria i nopodria fer. - Amb el treball de l’institut i amb el grup de músicaté temps lliure?Per a la meva família sí que tenc temps, ja que jo crec queés el primer. I com que cantar és la meva passió, el tempslliure li dedic i tenc la sort que el meu home també estàdins el grup i la veritat és que ho podem compaginarmolt bé.

ENTREVISTA 23

Per què et vares fer professor deReligió?Perquè vaig estudiar Teologia que és lacarrera que possibilita fer classe deReligió a un institut, també vaig ferFilosofia, són dues carreres quem’interessen molt, perquè es fanpreguntes que crec que són moltimportants per a les persones i perquècrec que les religions, la culturareligiosa, les creences i la fe, sónimportants.Vares estudiar molt per serprofessor de Religió?Sí, vaig estudiar molt, molt de temps iamb molt d’esforç. 7 anys vaig estar estudiant entreBatxillerat, la llicenciatura, teologia i els

TOMEU ADROVER,UN PROFESSOR AMB TENACITAT

En Tomeu, professor de Religió, ens va concedir una entrevista sobre el seu treballaquí, a l’institut.

Albert Ramírez, 2n B; Blai Romero, 2n A

complementaris.Què et pareixen els teus alumnes?Molt bé, molt bé. Estic molt contentd’ells, encara que de vegadesm’estressen perquè ho vull fer tan bécom pugui i vull que siguin bonsalumnes, però estic molt content ambels alumnes i més amb els de Santanyí.Quan de temps fa que et dediques afer de mestre de Religió?Aquí ja és el meu segon any, abans vaigestar 4 anys a Sineu i un any a València.Fins quan estaràs en aquestinstitut?De moment crec que hi estaré fins quehi hagi canvi o algú altre vulgui aquestaplaça però, per ara, a mi m’agradariaquedar-me aquí.

Per què estàs dins la comissiód’ecocentre?Perquè m’ho varen proposar des del’equip directiu i després perquè aquestprograma respecta la natura i tambéperquè n’estic convençut.Et pareix que els nins fan un úscorrecte de les papereres? I elsprofessors?No tot el que ens agradaria. Jo, allò queveig és que queda molta feina deconscienciació, venc a dir, en teoria totssom ecologistes, a tots ens agradarespectar la natura i això ho hem deposar a la pràctica en el dia a dia, a canostra, a l’institut, a dins l’aula, amb elscompanys i ser respectuosos amb lanaturalesa.Als professors també ens queda molt afer. Els professors com que sempreanam corrent d‘un lloc a un altremoltes vegades no tenim temps perposar-ho tot en pràctica, però jo crec,que en aquest institut, tots elsprofessors tenen consciència del seuentorn i de cuidar-lo.Què feis a la comissió d’ecocentre?Principalment promoure activitats,promoure iniciatives que ensconscienciïn a obtenir uncomportament correcte amb l’entornque ens envolta : estalviar energia,baixar la contaminació acústica, tenirunes aules més silencioses, reciclar totel material que aquí utilitzam ireutilitzar molt de material.Donam les gràcies a en Tomeu perconcedir-nos aquesta entrevista.

Solucions als entreteniments clàssics

24 ENTREVISTA

Els premis crítica Serra d’Or no tenen cap dotacióeconòmica, però ser un dels premiats és motiu de prestigi.La seva singularitat és que es tracta d’un reconeixementno cercat i atorgat per un jurat totalment lliure iindependent. Per això, arran que li hagin concedit al’escriptor, i amic,Antoni Vidal Ferrando,per la seva novel·la L’illadels dòlmens i de lapublicació delcompendi de tota laseva poesia en el volumtitulat Allà on cremal’herba hem volgut fer-liuna petita entrevista pera Téntol.

Hem parlat ambl’escriptor durant unallarga i amena estonadels seus llibres, de laliteratura, però tambéde la vida, d’aquestsentiment tràgic del’existència que moltesgeneracions han tinguto tenen encara i,especialment, de lanecessitat dedesdramatitzar-la, detenir i de mantenir lail·lusió per sobre de tot.I li hem fet aquestespreguntes:-Què ha suposat pertu rebre aquest premi,que és elreconeixement mésantic de la literaturacatalana?-Una gran il·lusió. Crecque els premis ajuden acridar l’atenció sobreuna obra. Hi ha tantaoferta, potser excessiva,i els premis donen unaoportunitat a la gent que no sap què llegir, l’ajuden aencaminar-se, a decidir-se a llegir una obra. El mercat estàen mans de les grans editorials i els premis són unamanera d’escapar del seu control.-Parla’ns de la traducció a altres llengües de la teva

ANTONI VIDAL FERRANDO:EMPÈS PER UN SOMNI

Francesca Vallbona i Tomeu Estelrich

obra.-La mà del jardiner i Les llunes i els calàpets estan traduïdes alcastellà. També hi ha una antologia de poemes en edicióbilingüe català-castellà i s’està preparant una traducció al’alemany de Les llunes i els calàpets. Cal dir que traduir els

llibres és moltcomplicat; un traductorhauria de menester elmateix temps quel’autor va emprar perescriure. A mi, m’agradarevisar les traduccionsal castellà de les mevesobres. Quan el text ésfàcil, es pot ser literal,però quan no ho és s’had’inventar una solució.La traducció ha de seruna creació, no unatraïció.-L’illa dels dòlmenss’inclou dins unatrilogia, formada amés per Les llunes i elscalàpets i La mà deljardiner. A les tresobres fas una crònicade la societatm a l l o r q u i n a .Explica’ns si la tevaformació com ahistoriador ha influïta l’hora d’escriureaquestes novel·les-De fet, tot influeix. Sihas estudiat un períodei llavors en parles,influeix. Però la mevavoluntat és que lesnovel·les siguins u b j e c t i v e s ,contradictòries com lamateixa vida, iprecisament la literaturaha de dir tot allò que nodiu la història, que està

totalment manipulada. La història no parla del cor del’home, la literatura sí. La filosofia o la ciència tambéintenten entendre la vida, però des de perspectives moltdiferents. La condició per a la literatura és la llibertat. Elsescriptors, a diferència dels científics, són més lliures de

ENTREVISTA 25

fer el que volen.Amin Maalouf en una de les seves obres recrea la figurad’Omar Kayyan, un poeta persa medieval que també eracientífic. Quan li van demanar per què no escrivia llibresde matemàtiques, de medicina, d’astrologia o demetafísica va respondre que, si ho feia, podria fer duescoses: dir el que ja s’havia dit o dir una cosa nova que dossegles després algú diria que no és certa. La ciència ésdogmàtica, la literatura és lliure. En canvi la poesia nonega mai el que l’ha precedit, ni és negada pel que vedesprés.L’escriptor ha de donar, d’una o d’altra manera,autenticitat al seu temps, n’ha de ser testimoni.-S’ha publicat un recull poètic, Allà on crema l’herba,quina feina ha suposat per tu?-Han estat dos anys de treball, rescrivint les mevespoesies, una feina de refer l’obra, de perfeccionar-la. Enaquest sentit, vull dir que cada llibre que escrivim és perinsatisfacció. Volem millorar el que hem escrit abans. Lagent ha de saber quan no té res més a dir. I no repetir-se.L’art ha de sorprendre, fins i tot a qui el fa. Aquestasorpresa crida l’atenció. Quan un escriptor no tépropostes noves ha de saber callar. Jo pretenc que cadallibre sigui diferent als anteriors. A la llarga, sempre femel mateix llibre, però amb aspectes diferents.-Quins són els autors que, d’entrada, més t’haninfluït?-Sens dubte Blai Bonet i Salvador Espriu pel que fa a laliteratura catalana. I també Lorca, García Márquez,Yourcenar, Eliot, Quasimodo... De tota manera, quan unescriptor arriba a la seva maduresa ha d’haver trobat laseva pròpia veu.-En quin gènere et sents més còmode a l’horad’escriure?-Depèn del que vull contar. Per la meva manera d’esser, avegades, no ho sé fer d’altra manera que a través de lanovel·la. Però, per segons què és millor la poesia. Crecque no hi hauria d’haver gèneres. M’agradaria trobar lamanera d’escriure com si no hi hagués gèneres. Laliteratura comença quan s’acaba la normativa, l’acadèmia.Això serveix per entendre, però no per crear. Cada obrad’art és única, irrepetible i només ocorre una vegada a lavida.-En les teves obres també apareix el tema del paradísperdut, quin és el teu?-La infantesa. Enyores la puresa del teu cor, també tots elsprojectes, tots els somnis que no s’han aconseguit. Tambéla llibertat i la sinceritat de l’esperit. L’art sempre té unpunt d’irracionalitat, d’innocència. Conta Odiseas Elitisque, quan ell era nin, les dides gregues, amb un brotd’herba i unes paraules sense sentit, intentaven allunyar elsmals esperits dels infants que guardaven. La força d’aquellbrotet d’herba i d’aquelles paraules incomprensibles iinnocents és exactament la Poesia, diu Elitis.-Quins projectes tens de cara al futur?-En primer lloc un nou llibre de poemes que ja està molt

avançat. Després una novel·la, quan superi la dificultatinicial de trobar la veu que ho conta. M’agradaria provarnoves aventures com la narrativa curta, la qual suposa ungran esforç per escriure unes pàgines que, de fet, podrienconvertir-se en una novel·la. I també voldria escriure undietari. Són projectes, però pens que si tens una ideal’arribes a dur a terme, si tens el temps.

-No has pensat mai escriure un llibre de viatges?-Crec que cada viatge t’enriqueix prou i te l’enduus ambtu per a tota la vida. Hi ha influència dels meus viatges,com una vivència més, en el que escric, per exemple hi hareferències a la meva visita a Nova York al poema Zonazero, però escriure un llibre de viatges pròpiament ditsuposaria viatjar des d’una altra perspectiva, com quanllegeixes una novel·la per fer-ne una crítica.Aquestes només són algunes de les moltes reflexions queens va fer Antoni Vidal, i ara nosaltres voldríem acabarcitant unes paraules del poeta: “La poesia no està feta perser explicada. Cada poema diu allò que diu, i és el resultatd’un procés interior no sempre conegut ni previsible.Davant les dimensions de l’univers, davant la perplexitatamb què contemplam l’existència, davant el mateix misteridel llenguatge, a vegades escrivim o llegim poesia comaquell que comença a xiular a dins la fosca per no tenirpor”.

Des del santuari de Consolació

Entr a la clastra buida. Jocs de faroles, ecos que anuncienla posta. Ara tot esdevé molt menys cutani. Cerc amb elsulls l’incendi, l’argot de la planura. Formacions dunars iels poderosos territoris d’un núvol són la terra i el celd’indrets on hem estat feliços. Pens la teva cintura d’herba sana, la llunyania, on regna un arxipèlag. Ens faremvells i pàmfils i maldestres, amor meu.

D’El batec de les pedres (1996)

26 CREACIÓ

REALITAT MUSICAL DELS ALUMNES DETERCER

Departament de música

John WillinamsBSO

The Rolling StonesRock

Sergio DalmaPop i balades

CanelitaFlamenc

Bob MarleyReagge

La trincaNova cançó

Tu PacRap

OrishasRap-Cubana

El canto del locoPop-rock

MorodoReggae i hip-hop

Avril LavignePop-rockMelendi

Pop

Mala RodríguezHip-hop

EstopaRumba

SKDKHip-hop

TimbalandHip-hop

My chemical romanceRock alternatiu

El sueño de MorfeoPop

RihannaR&B

OssifarRock

La oreja de Van GoghPop

BeyoncéPop i R&B

Guns ‘n’ RosesRock dur

SystemMetal

PignoisePop-punk

The black eyed peasRap amb mescla de soul ipop

QueenRock simfònic

Mago de OzRock celta

Lorena GómezPop

CREACIÓ 27

Jaume I va ser conegut com elConqueridor. Va néixer a Montpellerl’any 1208 d’uns pares que nos’estimaven. El seu pare era Pere IId’Aragó i havia avorrit la seva dona,Maria de Montpeller, i no hi haviamanera de tenir un fill. Com que enPere era molt femeller, un dia uncavaller va enganyar el rei dient-li quehi havia una dama, la seva dona, queestava disposada a colgar-se amb ellsi passaven tota la nit a les fosques.Tota la nit els clergues, prohoms,abats, priors, capellans, dames idonzelles resaren perquè Mariaquedés embarassada i així va ser.Nou mesos després va néixer Jaume.

JAUME I: UN MITELaura Maimó, 2n ESO C

És recordat com un home alt, ros depell blanca i de caràcter fort.Va perdre els pares de petit i va sereducat per cavallers templers. Es vaintroduir en la persecució de l’Islam.A una batalla se li va clavar unafletxa al crani i se la va voler treureell mateix.Es va casar, per primera vegada, als14 anys i als 22 ja tenia un fill. Als 26anys es va casar amb Violantd’Hongria i va tenir deudescendents. En aquella època elcomerç es feia per mar i era moltinsegur a causa de la pirateria. Aixòva servir com a excusa per dur aterme la conquesta de Mallorca.

L’any 1228 el rei Jaume I vatramar una empresa militar:amb 20 anys, va liderar laflota de 150 naus quedesembarquen a SantaPonça per assetjar duranttres mesos Palma fins que aldesembre de 1229 va caurevençuda, fet que es recordacada any amb la Festa del’Estendard. Jaume I es vaquedar la meitat de l’illa i2000 cases. En uns anysmés, Menorca i Eivissavaren ser sotmeses i, així, vanéixer el Regnum Maioricarum

et insulae adyacentes, és a dir el Regnede Mallorca. Jaume I va emprendrecampanyes militars i econòmiquesdurant tota la vida i quan finalmentes va morir va passar a ser un delsmites de la nostra cultura.

Filla de Cronos i Rea, és ladeesa de la fecunditat i l’agricultura,protectora de la terra cultivada. Ésl’encarregada de donar el blat alshomes. Els seus atributs són l’espigade blat, la truja i les torxes.Si ets xafarder t’agradarà saber que...Hades s’enamorà de la seva filla,Persèfone, i la raptà. La marecomençà a buscar-la, però Persèfoneno podia tornar perquè havia menjatun gra de magrana i havia deromandre als inferns. Persèfone passàuna temporada amb la seva mare i unaaltra a l’infern amb Hades. Aixòexplica les temporades fructíferes i nofructíferes de la terra.

És el déu del cel i dels fenòmensatmosfèrics. Els seus atributs són el llamp il’àguila. La seva dona és Hera. Si ets xafarder t’agradarà saber que...era infidel a la seva dona

contínuament.

Fill de Cronos i Rea, és el déudel mar, dels llacs i dels terratrèmols,protector dels navegants però alhoracausant de tempestes i naufragis.Si ets xafarder t’agradarà saber que...va ser l’únic que es va atrevir a “fer-s’ho”amb la monstruosa Medusa. QuanPerseu tallà el cap de Medusa va néixer

Pegàs.

Fill de Cronos i Rea. És eldéu dels inferns i regnava sobreels morts. Oferí als homes elstresors de les mines is’encarregava de fer germinarles llavors enterrades.Si ets xafarder t’agradarà saberque...va raptar la seva nebodaPersèfone per fer-la la sevaesposa.

És el déu del vi i de la inspiració mística. Se’lrepresenta amb una corona d’heura, un tirs i penjollsde raïm. Si ets xafarder t’agradarà saber que..quan la seva mare va morir, Zeus se’l va cosir dins lacuixa fins que va arribar el moment del

naixement.

És la deesa de l’amor. Representa la sexualitat, queacompanya el casament complementant l’esferad’Hera.Si ets xafarder t’agradarà saber que...és l’esposa d’Hefest però estava enamorada d’Ares ies trobaven d’amagat. També s’uní amb el mortalAnquises, amb el qual tingué Eneas.

28 ENTRETENIMENTS

ELS DÉUSMarta Salom, Maria del Mar Escalas, Marina Salom, Apol·lònia Maria Bauçà, Sebastiana Bover, 1r Batx. BAquí tens els déus més importants dels grecs i els romans. Relaciona els deus grecs amb els romans i amb la sevarespectiva imatge i explicació.

ZeusDianaMinervaHefest

HermesAresBacusHera

CeresDèmeterAfroditaNeptú

Apol·loJúpiterÀrtemisVulcà

HadesMercuriDionísMartVenus

AtenaPosidóJunoApol·loPlutó

//

/

/

/

/

/

/

/

/ /

És la deessa encarregada deprotegir el matrimoni. Els seus atributssón la magrana i el paó. Se la representaamb una diadema i asseguda en un tron. Si ets xafarder t’agradarà saber que...el seu marit i germà, Zeus, li posava lesbanyes constantment i ella, sempre es

venjava de les amants de Zeus idels seus fills.

És el déu de la guerra. Sol serrepresentat amb cuirassa, casc, espasa,escut i llança. El seu animal és el gall. Si ets xafarder t’agradarà saber que...estava embolicat amb la bella i casada

Afrodita.

És el déu de la música, del’endevinació i se l’identifica ambel sol. La seva germana bessonaés Àrtemis.Si ets xafarder t’agradarà saberque...era molt femeller, però nosempre l’amor li era correspost.S’enamorà de Dafne, una nimfa,però aquesta el rebutjà i demanàajuda a Zeus. Mentre Apol·lo laperseguia, la tocà i Dafne es

convertí enllorer.

És la deesa de la guerra, lasaviesa i l’artesania. Se l’anomenatambé Pal·las. És filla de Zeus iMetis.Si ets xafarder t’agradarà saber que...Hefest va intentar violar-la, però noho aconseguí. En la violació, ejaculàsobre la cuixa d’Atena. Ella s’eixugàamb un floc de llana que llençà aterra. D’aquest semen barrejat amb

la terra nasquéErictoni.

És la deessa de la caça i de la lluna. Ésprotectora dels animals i dels boscos. Se larepresenta amb una túnica curta, un arc, un buiracamb fletxes i un cèrvol. Si ets xafarder t’agradarà saber que...va matar Orió i va convertir-lo en una

constel·lació perquè vaintentar violar-la.

És el missatger dels déus. És el déu dels comerciants,dels viatgers i dels lladres. Se’l representa cobert amb unacapa i un casc amb ales, calçat amb unes sandàlies tambéalades i du a la mà una vara amb serps. Si ets xafarder t’agradarà saber que... només néixer va robar un ramat de vaques a

Apol·lo.

És el ferrer i forjador dels déus. A més, és coix perquèZeus el va tirar daltabaix de l’Olimp. Si ets xafarder t’agradarà saber que...la seva bella esposa, Afrodita, li va posar les banyes amb Mart iApol·lo va avisar-lo del que passava. Ell, per venjar-se els va

parar una trampa.

ENTRETENIMENTS 29

/

/

/

/

/

/

/

/

/

/

//

//

/

Héctor i és mort per Paris.5. Grec de l’expedició. És amicd’Aquil·leu. A ell, se li ocorre la idea delcavall de fusta. 6. Esposa de Príam i mare d’Hèctori Paris. Reina de Troia.7. Amic molt íntim d’Aquil·leu.Mort per Héctor mentre es feia passar perAquil·leu.VERTICALS:1. Esposa d’Hèctor. Aconsegueixescapar de Troia amb el seu fill.2. Esclava d’Aquil·leu, el qualabandona la lluita quanAgamèmnon li prenl’esclava.3. R e id ’ E s p a r t a .

Demana ajuda al seu germàAgamèmnon per recuperarHèlena.4. Fill de Príam i germà de Paris.Cap de les forces troianes.5. Rei de Troia i pare d’Héctor iParis.

30 ENTRETENIMENTS

SOPA CLÀSSICA (O NO)Neus Llinàs, 4t ESO A; Maria Antònia Roig, Joan Miquel Amorós, 4t ESO C. Cultura Clàssica

HORITZONTALS:1. Germà de Menelau. Va a Troia per recuperar la dona delseu germà i conquerir Troia.2. Reina d’Esparta i ex esposa de Menelau. Causant de laguerra.3. Fill de Príam i germà d’Hèctor. Rapta Hèlena cap a Troia.4. Fill de Peteu i Tetis. El seu punt dèbil és el taló. Mata

1. Heroi grec que va realitzar dotze treballs i fill de Zeus.2. Nom que va rebre el planeta en honor al rei de l’Olimp.3. Va viatjar amb els argonautes per trobar el velló d’or.4. Heroi i príncep de Troia que va matar Aquil·leu amb elseu arc.5. Heroi grec que va matar la Medusa tallant-li el cap.6. Heroi grec protagonista de l’Odissea.7. Nom grec del déu deforme, ferrer, casat amb Afrodita.8. Nom llatí de la deessa de l’amor.9. Personatge que es va arrencar els ulls quan va descobrirque s’havia casat amb la seva mare.10. Amant de Zeus, el qual es va transformar en toro perseduir-la.11. Músic que amb la seva lira calmava les feres.12. Déu dels mars, posseidor d’un gran trident.13. Titànida encadenat en una roca que va robar el foc alsdéus per donar-lo als humans.14. Monstre de tres caps en forma de ca que guarda lesportes de l’infern.15. Fill de Zeus que tenia un germà bessó i Zeus els vacol·locar al cel nocturn com a constel·lació.16. Nom llatí del déu del foc i els metalls; fill de Júpiter iJuno i marit de Venus.

ENCREUATSFrancisco José Hidalgo, 4t ESO B; Luís Muñoz, Markus Shoeps, 4t ESO C. Cultura Clàssica

17.Deessa de la casa; representa l’art de mantenir el foc dela llar i el temple intern.18. Heroi de la guerra de Troia; el seu destí era fugir deTroia per fundar una nova ciutat.19.Déu dels vents a la mitologia grega.

Solucions a la pàgina 23

CHRONICLE 31

2n Batx.

WE’VE BEEN TO AMSTERDAM!

Yeah! We did it! The students of 2n batxillerat had the opportunity of enjoying the magicatmosphere of a truly captivating city which will be in our memories forever.Five marvellous days together to share everything , to widen our minds and to have great fun.The trip was really worth and that’s why we would like to give some samples of our experience.

English was not so good as wethought; nevertheless wemanaged to make ourselvesunderstood and there was greatcommunication because peopleare really kind” … Alba.

“ Saturday was the day of themuseum and a bit of shopping.We went to see the Van GoghMuseum and Anne FrankMuseum. The Van GoghMuseum is really big, four floorsfull of pictures; it was really nice,but exhausting. Anne FrankMuseum was the house where

the Frank family andfour other people hidduring the second worldwar and we could seesome of theirbelongings”…. Sofia .

“We went to theHeineken factory, but itwas closed forrenovation. In theafternoon, it was cold

“I’m going to talk about ourexperience in Amsterdam. Thiscity is popular among teenagersfor the “freedom” that it canshow us. We knew that it’s atypical school trip, and somefriends had told us about thecoffee shops , the famous redlight district… but we couldcheck that Amsterdam is muchmore than this.” Alba.

“ Our hotel was in the centre ofthe city, but it was only two stars,so... it was and old building withvery steep stairs which were noteasy to go up with heavysuitcases… “Sofia“The hotel was small, but it hadmany rooms; a bit old, but it wasok for us. The best thing wasbreakfast. The very first nightthe fire alarm rang ( we don’tknow who was the guiltyone…ha! ha!) …“Laura

“The first day in Amsterdam(March,14th) we were woken upat 8! It was a sunny day and wewent to visit Edam , a beautifulvillage of small houses ofdifferent colours. After that, wevisited Volendam, another villageby the sea, and at lunchtimesome students could see that our

and we decided to go by boatthrough Amsterdam canals andhave a general view of the city..”Sofia

“On Sunday morning we went tothe Science Museum (Nemo) andin the afternoon we went to theAjax arena to see a footballmatch. The stadium wasimpressive, enormous and verybeautiful…” Sofia.

“The last night we had a party inthe hotel room, because we hadto get up early to returnhome”… Jaume Font

“ On Tuesday we left Amsterdamearly in the morning and theworst thing was getting oursuitcases down. At half past twowe were back in Santanyí and ourbeautiful trip had finished. Someof us were ill and had atemperature but everybody wasreally happy after theexperience….” Laura.