Número 11 Març 2005 Exemplar gratuït

I E SM

er c

è

R o d o r e d a

Carnaval 2005

Viatges

El GT

Les Sortides

La Coral

ONGs

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

2

EQUIP DE REDACCIÓ__________________________________El grup de CV 2n curs d’ ESO compostper:__________________________________Zoraida GonzálezVíctor RomeroCarlota NúñezJoan LópezEli GómezCristian PinoNerea PellisèArnau PedroCarla CostasDavid SiciliaCarlos RódenasAnna GaldónMarlon CedeñoAnna BoschRaúl GiménezJoel GarcíaSusana Jorgoso

______________________________

SUMARI

Editorial ..........................................3Carnaval ..........................................4El GT.................................................5Festa Nadal ....................................6Bulling ..............................................6MSF .................................................7La Mediació ...................................7Fundació Arrels..............................8La Coral............................................9Entrevista a Carme Palma ...........10Les sortides....................................11Test de la veritat..........................12

DIRECTORS:

Roser CampiAngel Gómez

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

3

EDITORIAL

Mari Cruz

Quan aquest exemplar de la revista us arribi a les mans, haurem deixat enrere el segon trimestre.Veureuque l’equip de redacció ha mirat d’oferir-vos una visió d’alguns dels fets més destacats que hem viscut alnostre Centre.

Hem fet dues festes, la de final de primer trimestre i la de Carnaval; en trobareu els reportatges. Tambés’ha fet un nombre de sortides molt considerable. Sabem que a tots us agradaria veure-us a les fotoscorresponents, però és impossible dedicar un reportatge a cadascuna de les activitats extraescolarsrealitzades. Per això, sols us donem alguna mostra que esperem que sigui del vostre interès.

Aquest curs s’estan fent moltes xerrades per als alumnes de batxillerat. Dues de les realitzades aquesttrimestre afecten temes socials que ens han d’interessar a tots. Van venir dues ONG,Arrels i MetgesSense Fronteres, a parlar-nos de com enfrontar-nos a alguns dels problemes que, a casa nostra i arreudelmón, pateixenmolts conciutadans.Lanostra formació cívica ensobliga a reflexionar-hi i, per això, usoferim els reportatges corresponents. En la mateixa línia, veureu també un reportatge sobre un temainquietant, l’assetjament escolar. Hem d’estar tots alerta per denunciar qualsevol cas que puguem veure,perquè és lamillormanerade lluitar-hi. Per això, usdemanemque llegiu el text atentament.Us recordem,també, que la mediació és una altra eina que tenim per resoldre els conflictes de manera enraonada.

Finalment, trobareu una secció d’entreteniments que el nostre equip de redactors ha preparat amb lail·lusió d’ajudar-vos a passar una bona estona. Esperem que sigui així i us desitgem un molt bon tercertrimestre.Ànims, queaviat vindrà l’estiu!

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

4

Una festa que se celebra arreu del món, enla qual tothom s’intenta disfressar de lamanera més original possible. La societat,i en molts casos l’església, se les ha enginyatper substituir antigues festes de caire pagài cristianitzar-les. Només un exemple: enel calendari festiu romà trobem una de lesfestes més celebrades, les Saturnals, enhonor del déu Saturn, que eren les festesdel solstici d’hivern, amb les famosesBacanals; ara tenim les no menys importantsde Nadal.

En la majoria de llocs, les festes deCarnaval són uns dies d’esbargiment, ballsi gatzara, abans d’entrar en les diades dela Quaresma, temps en el qual no es feienactes de divertiment, calia fer penitènciai oració. Per això, els dies abans esdesenvolupen les jornades alegres ifestives.

Si el Carnestoltes es representapopularment per un ninot alegre i rondaxó,hom pinta la Quaresma com una vellaxaruga, alta, desnerida i antipàtica, queté set cames, va tota vestida de negre, iporta un bacallà en una mà i un cistell deverdures en l’altre. El simbolisme que esdesprèn d’aquesta imatge popular és benclar, perquè el temps de quaresma és deserietat, tristesa, recolliment, oració idejuni.En el carnaval vam fer una cosa diferentde l’altre any i és que vam fer una rua, vamcaminar per la rambla, per la placeta, iper algun lloc més. .

Com ja sabeu vam fer un concurs dedisfresses i van guanyar les disfreses mésboniques, més interessants, més divertides,etc.

Què és el Carnaval?

Zoraida GonzálezVíctor Romero

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

5

El GT és un grup de treball queestà format per alumnes de 15 a16 anys que han tingut problemesen cursos anteriors i els donen unaaltra oportunitat perquè puguintreure’s el graduat i surtin al mónlaboral amb més coneixements,perquè els sigui més fàcil trobarfeina o fer un cicle formatiu. El GTs’ha posat en marxa aquest any aproposta de l’equip directiu del cen-tre. .Els alumnes que demanaven fer-lotenien certa desinformació, perquèpensaven que és molt fàcil, però noés veritat: en el GT es treballamoltíssim.

Els alumnes pensen que és una bonaproposta, però que hi ha gent que nose la mereix, que per estar en el GTs’ha de treballar bastant. Hi haalumnes que tenen pensat estudiarun cicle formatiu, la majoria volentreballar i d’altres diuen que el seufutur és estar estirat en el sofàjugant a la playstation2, menjantpatates i depenent de la seva mare,si els ho consenteix.

El GTEs fa a l’aula 01 i els professors sónChelo Quiroga, Juan EnriqueNavalpotro, Joan García i XavierLópez.

Es fan totes les assignatures endossiers i s’intenta fer uns crèdits“laborals” (tres tallers externs de20 hores cadascun, de matèriescom electricitat o cuina) perquètinguin una visió no nomésacadèmica dels estudis.

Marlon Cedeño, CarlosRódenas i David Sicilia

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

6

FESTA DE NADALAnna Bosch, Carla Costas,Anna Galdón iJoan López.

A la festa de fi de trimestre, les classes de primeri segon d’ESO van fer “l’amic invisible”, queconsisteix a regalar un petit obsequi a una personasense que se n’adoni de qui li fa el regal. Tot aixòva passar a la primera hora del matí.

A continuació, després de lliurar les notes alsalumnes, vam anar al pati a participar en els tornejosde futbol i basquet; els de batxillerat i elsprofessors van fer un torneig exclusiu de voleibol.Com cada any, la cosa no va funcionar gaire bé, jaque en el torneig de basquet no hi havia un bonàrbitre que posés en funcinament les normesadequades. Després dels tornejos, ens van deixaruna estoneta perquè ens poguéssim menjar l’entrepài descansar de l’esport fet.

Cap allà a les 12:00 del migdia, va venir gent de totarreu d’Amèrica a explicar-nos com es fa la“Capoeira”. Com que tot té una part teòrica, aquestagent ens van explicar més o menys en què consistiaaquest esport, la “Capoeira”. Ens van explicar queconsistia en una espècie de lluita o ball, en què elsdos contrincants no es poden tocar cap part delcos. La veritat és que aquesta lluita és molt difícilsi no tens molta flexibilitat i equilibri.Finalment, va ser quan la cosa es va descontrolarperquè, a l’hora de sortir de l’institut, estava previstque els nens de primer toquessin amb la flauta icantessin unes nadales. Però... la resta no ho sabíemi, com que és l’ultim dia del trimestre i la gent no técap interès per estar un minut més en aquest institutmeravellós, tothom va començar a empènyer cap ala porta intentant sortir com a bojos i ningú no vapoder escoltar la cançó ni els músics van rebre elrespecte que es mereixien.

El bulling és l’acció que fa un grup determinat degent contra una persona sola, agredint-la, pegant-lio simplement insultant-la. La característica és ladesigualtat de forces.

Darrerament s’observa un augment d’aquest tipusde situacions. Alguns casos han arribat a la premsa.A Vitoria, el Jutjat de Menors va condemnar unalumne del centre ikastola Raimundo Olabide a tresmessos de tasques socieducatives i el centre ha depagar 12.000€ a la família afectada. Els fets esvan produir el curs 2001-2002, quan la víctima feia2n d’ESO i va denunciar les agressions a la tutora,que va fer una xerrada als alumnes sobre el res-pecte als companys. Les agressions es produïen en-tre classe i classe. Un dels nois vigilava si veniaalgun profe mentre que els altres agredien la noia,li escopien, li tocaven els pits i el cul i intentaventreure-li la roba. La mare ho va descobrir quan vaanar un dia al centre i la va veure plorant en elpassadís i li va explicar tot. La mare va anar atribunals, i el centre va expulsar dos alumnes demanera definitiva i altres vuit de manera temporal.

Què cal fer per evitar aquestessituacions?

Cal ser consients que són responsabilitat de tots,no sols dels agressors més immediats. Si algú ob-serva fets d’aquesta mena, ha de denunciar-los.Com? Depèn de la situació, potser serà possibleparlar amb el agressors perquè canviïn d’actitud.Si no es pot, cal parlar del fets amb algun professor,perquè pugui evitar-ho. En tot cas, conèixer unasituació així i callar ens converteix en còmplices iafavoreix els agressors.

Què és el bulling?Carlos Ródenas, Victor Romero,

Marlon Cedeño i David Sicilia

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

7

Uns havien estat testimonis del genocidide Biafra (Nigèria, 1968) i se sentienfrustrats davant l’obligació de guardarsilenci. Altres acabaven de comprovar so-bre el terreny la descoordinació i la faltade mitjans per ajudar les víctimes de lesinundacions de Pakistan al 1970. Així esvan adonar que calia una acció humanitàriamés valenta i més independent dels governsque la Creu Roja: així va néixer MSF.

Metges sense fronteresEl dia 4 de febrer a les 11 h, els alumnesde 2n de batxillerat van assistir a unaxerrada de l’ONG “Metges senseFronteres” a la biblioteca del centre. Unenginyer que s’encarrega de la logísticad’algunes expedicions els va explicar quisón, què fan i per què ho fan. La xerradava durar una hora i mitja. .

MSF és una organització humanitària in-ternacional d’acció mèdica que aporta laseva ajuda a poblacions en situacióprecària i a víctimes de catàstrofesd’origen natural o humà, sense capdiscriminació política, de raça o de religió.

Molts alumnes de l’institut no saben enca-ra què és la mediació. Tot i això, aquestcurs s’han obert ja onze mediacions i lagran majoria han acabat amb acord. Peraixò, creiem important tornar a parlar-vos d’aquesta eina que teniu tots perresoldre els conflictes. La mediació és unprocés que ens ajuda a aprendre com som ia conèixer-nos, a dialogar; serveix perresoldre conflictes petits o grans i perconviure i no utilitzar el punys.

A partir d’aquí, s’ha creat l’equip demediació, que està format per Josep MariaAlmacellas, Roser Campi, Carmen Dolón,Teresa Paris i Eugenia Vazquez, entre elprofessorat. Els alumnes mediadors són, de1r de batxillerat, Naia Martínez, MarioMendiburo, Ester Piera i Helena Rodríguez.

Les mediacions han augmentat forçael darrer mes, perquè es coneix millor. Quanun alumne va a la mediació s’escolten elsdos arguments per separat i després estroben i busquen una solucio al problema.Dies després, es revisa l’acord que han presi per fer-ho es parla amb els dos alumnesafectats. .

MSF va guanyar el premi Nobel de la Pauen el 1999. Va començar a posar-se enmarxa l’any 1971, a partir d’una escisió dela Creu Roja Internacional causada perl’inconformisme de dos grups mèdics quevan coincidir a França a principis dels anyssetanta. .

La mediació

S’hi pot accedir mitjançant el tutor,qualsevol professor o el delegat de curs;també es pot parlar amb les persones deconsergeria. La iniciativa d’engegar lamediació al Centre va ser de l’equipdirectiu del curs passat. Es va fer un curson van participar professorat, alumnes, pa-res i conserges.

Marlon Cedeño i David SiciliaCarlos Ródenas,

Arnau Pedro i Cristian Pino

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

8

Arrels fundacióQui són?

El dia de la festa de Carnaval, el quatrede febrer, a la biblioteca es va celebraruna xerrada sobre les persones sensesostre a càrrec del senyor Ramon Noró,representant de la Fundació Arrels, perals alumnes de 1r de batxillerat.

Arrels és una fundació privadadedicada a l’atenció de personessense llar de Barcelona. És al barridel Raval. L’entitat va néixer el 1987i té com a objectiu col·laborar en eldesenvolupament integral de lespersones en situació d’exclusió social,concretament en el de les personessense llar que es troben en unasituació més crítica. En el decurs dela nostra tasca han atès més de 4.000persones i actualment col·laborenamb múltiples entitats.

Per qui es preocupen?

Per homes i dones que dormen entrecartrons i per als quals el carrer s’haconvertit en la seva referènciaquotidiana. Són els «sense llar», «lossin techo» els «homeless» o els «sansabri». Persones que mai no haguessinimaginat que es trobarien al carrersense amics i sense família.

Malgrat que no existeix una definicióuniversalment acceptada, el terme«sense llar» no es refereix tant a unapauta de conducta personal com a unasituació, que es caracteritza per lamanca d’allotjament adequat segonsels estàndards socials vigents a cadasocietat, i inclou a totes les perso-nes que no aconsegueixen accedir-hio conservar-lo, ja sigui per barreressocials o per condicions personals.

Quants són?

Les persones sense llar que estanliteralment al carrer a l’Estat espanyolsón entre 20.000 i 30.000 personesdurant un any, de les quals, en un diaqualsevol, la xarxa d’albergs i serveisd’allotjament n’atén 9.000. A totl’Estat hi ha entre 19.000 i 24.000places de menjador per a personesamb pocs recursos econòmics.Aproximadament 20.000 personesmengen diàriament de la «caritat»pública.

La xerrada va servir per prendreconsciència de com viuen personesque veiem constantment pel carrer,però que sovint no mirem. Ens vampoder adonar que són persones comtots nosaltres, però amb una històriafamiliar, sanitària i laboral molt tràgicaque els ha abocat a una situació de laqual no poden sortir sense ajuda.

Joel García, Susana Jorgoso iRaúl Giménez.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

9

La coralEls nois i noies que participen en la coraldel Mercè es queden el dimecres al migdiade 1:30 a 2:30 a l’institut per assajarcançons en català. Algunes es cantaran ala trobada de corals que se celebrarà aGirona el dimecres 27 d’abril. Aquestescançons també es cantaran a la festa deSant Jordi que es farà a l’Institut, perquèles puguin escoltar els alumnes del Mercè.

En aquests esdeveniments hi participarantots els alumnes de diferents cursosvoluntàriament apuntats a la coral. Són elssegüents: Sandra Torrecilla, Isabel Veas,Maria Sánchez, Andrea Lapo, Ester Lla-mas, Marc Montes, Mª Carmen Moya, AnaiBejarano, Hajar Tligui, Javi Mata, LaiaMercader, Susana Jorgoso, Aina Tadeo,Zoraida González, Elvira Marquez, RaquelJiménez, Marta Carrion, Ariadna Teodoro,Verónica Tornero, Verónica Canales.

Molts ja sabeu que els alumnes de 1r d’ESOvan representar aquesta òpera l’any passata Barcelona. Aquest any es torna a ferperò, a diferència del passat, no es faràobligatòria per als alumnes, sinóvoluntària. També hi participarà tota lacoral. Això porta molta feina, perquè calpreparar-ho moltfins que tothom sel’aprengui sencera. Després caldrà assajar-la al teatre, a Barcelona. Finalment, esfarà la representació. .

Actes i sortides:22 d’abril, divendres, Sant Jordi al’Institut.

27 d’abril, dimecres, Mare de Déu deMontserrat, XI Trobada de corals aGirona.

18 de maig, dimecres (10h a 13h), assaigal Teatre Lliure.

7, 9 i 11 o 8, 10 i 12 de juny, assaig gene-ral i actuacions d’El bosc de Farucàrun.

L’opera de Farucàrun

Susana Jorgoso i Zoraida González.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

10

1.Com et dius?Carmen Palma.

2.Quines classes fas?Matemàtiques.

3.Quan vas decidir ser professora? I perquè aquesta feina?

Des de petita, perquè havia tingut unsprofessors de mates molt dolents i perquèm’agradava la professió.

4.T’agrada la teva feina a l’institut? I perquè ?

Sí, molt.

5.On vas estudiar ?A Còrdova i a Barcelona.

6.Quan temps portes a l’institut?Cinc anys.

7.Si no t’inguessis aquesta feina, quinat’agradaria fer? per què ?

M’agradaria treballar en una O.N.G, perquèm’agrada ajudar i tractar la gent.

8.Quines són les teves aficions?El cinema, la música, llegir, cuinar i passejar.

9.Tens temps per veure la televisió? Si laveus, quin és el teu programapreferit?

Sí, mentre planxo. M’agraden les pel·lículesde misteri; i estic en contra de la tele-escombraries.

10.T’agraden els animals? Quins? En tensa casa?

11.I ara, tornant a la teva feina: quina ésla pregunta més tonta que t’han feten una classe?

Bufffffffff, me n’han dit tantes que n’hime’n recordo.

12.Tu penses que ets estricta?Penso que sóc justa.

13.Et sents segura a la teva feina? Sentsque hi ha companyerisme?

Sí que em sento segura i també hi hacompanyerisme.

14.Què penses dels adolescents d’avui endia?

De vegades no els entenc. Però ho intento.

15.T’has barallat alguna vegada amb algunalumne o professor?

He pugut mostrar les meves diferències; peròbarallar-me, mai.

16.Tens ordinador? T’agrada entrar aInternet? Què hi mires?

Sí que tinc ordinador i m’agrada entrar ainternet. Consulto la pàgina de la UOC(Universitat Oberta de Catalunya) i algunesnotícies de diari.

Moltes gràcies per fer possible aquestaentrevista.

Sí, els gossos, abans sí que en tenia.

Una de les profes més conegudes de l’institut.Saps qui és?

Carlota Núñez, Eli Gómezi Nerea Pellisé.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

11

AUDITORI BARRADAS

El dimarts 25 de gener després del pati,els alumnes de 3r d’ESO de l’institutvan anar a l’auditori Barradas de lanostra ciutat a veure una obra musicalque tractava de la història del Rock, jaque aprenen a escoltar tot tipus demúsica. Hi havia un presentador queanava relatant els fets més importantsd’aquesta història, mentre un gruptocava unes demostracions. Tot va anarmolt bé, ja que els alumnes es vanportar bé. Segons en Josep MariaAlmacellas, el professor de música, lagran majòria de nois i noies estavencontents i van dir que els va agradarmés que la sessió dedicada a la músicaclàssica. .

La sortida de segon a la Coca-Cola (cobega)

On vam anar i què vam fer?

Els de segon d’ESO vam visitarl’embotelladora de Coca-Cola de SantQuirze del Vallès. Un noi va explicar comes feia aquest i altres productes del’empresa (fanta, aquarius, nestea, etc).Després, van projectar una pel·lícula ons’explicava qui va inventar la famosabeguda i un munt de coses mes. En undescans, ens van donar un refresc ipatates. Finalment, ens van mostrar lafàbrica. L’empresa fa servir aquesta vi-sita per fer-nos publicitat de les sevesbegudes, però el professorat creu queés útil veure la fàbrica i participar en elconcurs de redacció.

Què és el concurs de redacció deCoca-Cola?

És un concurs que es fa per a la gent de13 anys. Tot això comença quan els noisde segon han de fer una redacció encatalà i una en castellà. Ells competeixenentre els de la seva classe; els profes trienles dues millors redaccions de cadaclasse.Aquests alumnes competiran ambels d’altres instituts. El guanyador obtéun ordinador portàtil i un viatge per a elli per a dos professors. Creiem que elque guanyi aquest concurs no hauriad’anar ell sol amb els dos professors alviatge, sinó que hauria d’anar-hi amb elsseus pares o bé amb companys declasse. Perquè als professors ja els veiemcada dia i tambè els hem de veure alviatge, però què hi farem!

Carlos Ródenas, MarlonCedeño i David Sicilia

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

12

TEST DE LA VERITATTens un “rotllo” o una relació estable?

1) Quan quedeu quin dels dos arriba tard?a) Ell/a, però se li’nfot.b) Em deixa platada/plantat i no em truca.c) Cap dels dos.

2)Qui dóna el primer “pico” o morrejada?a) Ell/a, i no em deixa respirar.b) Ningú, ja que no ens fem molts petons.c) Quan a tots dos ens ve de gust.

3)On us vau conèixer?a) En una discoteca; la veritat és que no vamparlar molt.b) Ens van presentar uns amics.c) En un parc i la cosa va sorgir...

4)Quan de temps porteu junts?a) No estem junts. Quan ens ve de gust,llavors...?b) Una setmana i una mica més.c) Molt de temps.

5)Per què esteu junts?a) Perquè està molt bo/bonab) Perquè ens van forçar a estar junts.c) perquè ens atraiem mútuament i estemmolt bé junts.

6)Teniu confiança entre vosaltres?a) No, no sé si s’ha embolicat amb una altrapersonab) Sí, però som gelosos un de l’altre.c) Molt, ens ho expliquem tot.

7)Entre vosaltres, de què parleu?a) La veritat és que no parlem gaireb) De les coses que farem el cap desetmana.c) Parlem molt, no tenim vergonya.

8)Què us agrada l’un de l’altre?a)?El seu cos, la boca i el cul o els pits.b)?És guapo/a i bastant simpàtic/a.c)?Em tracta molt bé, és guapo/a i simpàtic/a.

9)Què us vau regalar per Sant Valentí?a)No res: amb els petons ja va haver-hi prou!!!!!b) Una simple targeta acompanyada d’unpetó.c)Una cosa molt bonica, que ens va agradarmolt.

10)Has conegut als teus sogres?a)?No, tampoc no en tinc ganes.b)?No, de vista; i se els seus noms.c)Si, són molt simpatics !!!!!

RESPOSTES:

Majoria A: El test de la veritat ha revelat que...( ho sento)ESTEU DE ROTLLO i aprofiteu-ho perquè no usdurarà gaire.

Majoria B: El test de la veritat ha revelat que...que si us hi esforceu, podeu arribar a ser unabona parella estable.

Majoria C: El test de la veritat ha revelat que...sou una parella meravellosa i que esteu molt béjunts; seguiu així i durareu eternament.

Anna Bosch, Carla Costas,Anna Galdón, Joan López.