Carta d'Agraïment a La No-germana

1
Adriana Fort González Estimada germana petita, Hi ha moltes raons que justifiquen aquesta carta d'agraïment. Probablement la més essencial de totes ja la saps, o com a mínim la intueixes. Però, per suposat, deixa que comenci des del principi. Gràcies per no compartir habitació amb mi. M'agrada tenir el meu propi espai, les meves pròpies coses als meus propis prestatges i escoltar la meva música sense que ningú em digui amb veu aguda que la canviï. Per això, moltes gràcies. Gràcies també per no agafar-me la roba sense permís (tot i que de totes maneres em resulta difícil de creure que t'hagués agradat), o qualsevol altra cosa. Especialment, moltes gràcies per no fer-me malbé cap llibre, ni per destrossar-me cap peluix, aquells que tant estimava quan era una nena. Moltes gràcies, Laura (perquè les dues sabem que t'hauries dit Laura), per no revelar als pares que, quan era més petita i tu tan sols un nadó desorientat, vaig trencar el vidre d'una furgoneta groga. Ja ens en vam encarregar jo i la meva maldestra capacitat per a la mentida. Per suposat, gràcies per no mentir als pares sobre assumptes superficials que haurien comportat càstigs desagradables. Ni tan sols sé com agrair-te que, quan amb prou feiens vas néixer, no et passessis les nits plorant i tocant el que no sona. M'encanta dormir, i odio quan ho intento i algú m'ho impedeix. Tu i jo hauríem acabat molt malament en aquest aspecte. Mil gràcies, també, per no alterar la pau de la casa amb els teus plors intermitents propis d'una criatura de mig any. Gràcies, mil i una gràcies, per no caminar toquetejant-ho tot quan vas complir els dos anys. Va ser tot un detall. Precisament perquè sóc una persona de frustració fàcil pel que fa a l'assumpte dels nadons i els nens petits, et dono les gràcies per no existir. Ni tan sols et pots imaginar l'infern que suposaria per a mi tenir una germaneta de pocs anys que anés per la casa remenant-ho tot i ratllant els límits de la meva paciència. Probablement algú em dirà que tenir una germana petita, o un germà petit, no és l'infern que jo he descrit. Però com que no he tingut l'oportunitat de comprovar-ho, ho deixarem aquí. Amb molt d'amor (sobretot), La teva no-germana gran, Adriana.

description

Activitat llengua 2n Batxillerat: cartes a una figura femenina

Transcript of Carta d'Agraïment a La No-germana

  • Adriana Fort Gonzlez

    Estimada germana petita,

    Hi ha moltes raons que justifiquen aquesta carta d'agrament. Probablement la

    ms essencial de totes ja la saps, o com a mnim la intueixes. Per, per

    suposat, deixa que comenci des del principi.

    Grcies per no compartir habitaci amb mi. M'agrada tenir el meu propi espai, les meves prpies coses als meus propis prestatges i escoltar la meva msica

    sense que ning em digui amb veu aguda que la canvi. Per aix, moltes

    grcies.

    Grcies tamb per no agafar-me la roba sense perms (tot i que de totes

    maneres em resulta difcil de creure que t'hagus agradat), o qualsevol altra

    cosa. Especialment, moltes grcies per no fer-me malb cap llibre, ni per destrossar-me cap peluix, aquells que tant estimava quan era una nena.

    Moltes grcies, Laura (perqu les dues sabem que t'hauries dit Laura), per no

    revelar als pares que, quan era ms petita i tu tan sols un nad desorientat,

    vaig trencar el vidre d'una furgoneta groga. Ja ens en vam encarregar jo i la

    meva maldestra capacitat per a la mentida.

    Per suposat, grcies per no mentir als pares sobre assumptes superficials que

    haurien comportat cstigs desagradables.

    Ni tan sols s com agrair-te que, quan amb prou feiens vas nixer, no et

    passessis les nits plorant i tocant el que no sona. M'encanta dormir, i odio quan ho intento i alg m'ho impedeix. Tu i jo haurem acabat molt malament

    en aquest aspecte.

    Mil grcies, tamb, per no alterar la pau de la casa amb els teus plors

    intermitents propis d'una criatura de mig any. Grcies, mil i una grcies, per

    no caminar toquetejant-ho tot quan vas complir els dos anys. Va ser tot un

    detall.

    Precisament perqu sc una persona de frustraci fcil pel que fa a l'assumpte

    dels nadons i els nens petits, et dono les grcies per no existir. Ni tan sols et

    pots imaginar l'infern que suposaria per a mi tenir una germaneta de pocs

    anys que ans per la casa remenant-ho tot i ratllant els lmits de la meva

    pacincia.

    Probablement alg em dir que tenir una germana petita, o un germ petit, no

    s l'infern que jo he descrit. Per com que no he tingut l'oportunitat de

    comprovar-ho, ho deixarem aqu.

    Amb molt d'amor (sobretot),

    La teva no-germana gran, Adriana.