CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A...

CICLE DE LA MORT IGLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LAPLÀSTICA CATALANA MEDIEVAL

Tesi Doctoral desMm, Teresa Víceus i Soler

Dirigida per: la Ora. Ma. Eugen'a Ibarburu Asurmendli la Dra. Ma. Rosa Teres i Tomés,

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.

Programa de Doctorat: Curs monogràfic de doctorat 1977-1973.

Per optar al títol de doctora en Geografia i Història (Història de l'Art).

Barcelona, maig de 1994

Capítol 2Eis segle* xn i xm ;

condicions favorables per al desenvolupamentde diverse« fórmul-* assumpcioniítes.

62

2.1. El mon valor de la domina 1 d «eu reflex «a te Úrica religiosa I

Una de les novetats que x soten assenyalar com a caractéristiques de

tel cultura del segle Xu és la importància que hi té la dona. També, el

recurs més evident que s'utilitza per demostrar-ho és pa.-lar de la poesia

dels trepadors. Sembla doncs, que cal esperar el naixement de te lírica ei

llengua romànica, perquè la figura femenina ocupi un lloc de primer ordre

en la literatura. En les cançons» el gènere més característic de la poesia

trobadoresca, l'amor a la dama és el tema constant, però, a més,

l'estimada és posada per damunt de l'amant, i s'estableix rJxi un lligam

típicament feudal. L' estimada és la domina i l'enamorat el seu vassall.

Però és justament aquesta paraula, domina . la que dóna la clau per

entendre el sentit d'aquest protagonisme femení La dama cantada és

sempre una dona casada, és més, és l'esposa del senyor que acuU el

trobador a la seva cort. Per altra banda, si tenim present que l'amor que

canta el poeta és, la major part Je tes vegades, un amor teòric, en un pla

ideal, s arriba a la deducció que aquesta exaltació femenina no ho és tant

pel valor que s atorga a te dona en si, sinó perquè és la millor pertinença

del senyor.

AM. doncs, cal matisar molt aquesta qüestió. La dona. genèricament

continua en una situació secundarte respecte de l'home, i no solament en

un pla real, sinó també en el pensament de filosofe i teòlegs1. Malgrat tot,

aquest "culte a la dona" que practiquen els trobadors, encara que només

*" «r „-c cr oa^es* '«"-a -'a <Je '«ï -acr* "•« e*g' **iaes prf s c"*o* d* w* éî c a*f$ co c*p*s f«,|p s»got$«« Gen« ' 26-27" 3e« »c

o o s»¥3 rncige ser» 2?«onço p©*t; forts £*nsav«^ q,* o oc/o *Ov %*s o -*»»o*ge o« " y*« 3»au« '3 seva w«cí*ó 0^*0 »o i.v «i *o* «c »ts 3"»cto D 0*0 s*

coñete* Que « core encavo 3 .n grau ***"•<» o c map bîa pàg

63

sigui de forma teòrica, indica que alguna cosa hm començat m canviar, i

Tai t. Igual que la literatura, se'n farà ressò2. D'aquesta manera és íacil

d'arribar a ia conclu >ió que el protegonisme que ta Mare de Déu va assolir

en l'art del segle üfl i que es va n>antenir en els segles següents de l'edat

mitjana, està en relació amb aqucM moviment literari originat a les terres

del sud de k C-M.ïia. Cal. però, establir-ne ete termes de causa 1 efecte.

M de Riquer, en parlar de la formació dels trobadors, deixa ben clar

que era a les escoles eclesiàstiques, les úniques que existien de fet, on

podien h-ver après les arts poètiques qae després practicaven. L'autor

insiste** en el coneixement que aquests poetes profans tenien de les

formes de la cultura religiosa i rrôrda la importància dels cants i himnes

de la litúrgia3. De fet. competeix el principi al qual havia arribat

l'investigador alemany H. Speiike. les arrels de la mètrica i de l'estroflsme

de la poesia trobadoresca tenen le* seves bases en els tiops de la litúrgia

del monestir de Sant Marçal de Llemotges4. En realitat, molt abans que s'

Iniciés el moviment trobadoresc la litúrgia de les festes marianes, i molt

especialment de 1 Assumpció, ja havia anat adoptant i creant tota una

sèrie de textos en forma d'antifones. seqüències, trops i himnes en general

amb la finalitat de lloar la figura de la Mare de Déu. Un dels primers

c« sp " c «Ksressssc oe* v ARZA C§¿ cog 7^7

- V ge R Gw5< c'*v 2v6 s»* -oog c ae o ""a«e xo oc'a^ 2 rooaoo' Es ,"3 p*c%»3 a* a re at o**es a"**c e •n*;*' '-•g'C es ««"êï *'oco* ôbaac' e<" c'oe"X3 3o' 'e* se "A>3'*

3« a* "**3 »o *o""o*s ïcrrp e or " * - "ccjs a-* e'a e- "G*** s_* r*c e»* ceês«c om *ufgiQ,*5 e*" w»*s Q»« s "**oe en *•< e ço*1* ? Qwf ? î7c 009 5 20

? G«t? ' 548 C3§ XXV XXV Soc** e s or s«"! ie o coes o Vot3cso'»sc3 H Ka 3 /irses *eo' es.'3 a e« «Es cic**»enoac **&s vgca a»,e o'e*«" se*™os*ror e 'gaôâ 'cco'Oveiço a-^taQj«s*s ôr %stDC 3 '» g CBC DOS co*"t"* c«* t'es -ocy* p«'( «* woog a o* ?»"*« "oto' A? s s* ge**s*jrg es ce i «"i*! i* o o a •p'ia o«e espera aco^seg^ ' e Dœ*o se« a „• «** *rcf>$oos c c oe pav*f»o e

jo^-a rfT *a**ioc m^s o 0*00" qê j- 00 s s«»* es r*c**'CO'S *"rr » s es a'bo ts 3«£}*oe«Qe»K a C«-g«c0» o^ a«es» c«$ ,s ce s es« »^ ca ^«g», -rv exôs<c ó 3 cqy«s»c awes* c oJcOORtGwES.APA i94€ K 2557 3¥vs*ï%cr«»s 57-67,«ewa ¡¿«ce j

64

exemples, el constitueix el cèlebre Mtnne grec ammenat AkcLthistos,

probablement del segle VI, escrit per a fa .esta de Marta. És ratevessant

conèixer-ne el contingui, perquè fa referèncie a tota una serte de temes

que seran constants en totes les mantfe$tactocs mariològiques de l'edat

mitjana. DO solament d'Ortent, sinó també d'Occident, ja que al segle K,

coin a molt tard, fo-a traduït al llatí. Ei formen vtnt-i-quatre estrofa, de

les qnaís, les dotze primeres expliquen els fets evangèlics de la infan'e* a

de Crist 11er dotze restants sen una exaltació del Salvadoi i de la seva

Mare. A més, cada esirofa senar va seguida d'una sèrie de salutacions

marianes que són gairebé un compendi de mat ologia, i en què la Verge és

aclamada mitjançant figures de l'Antic Testamtnt (la roca que ipaga la

set, la ierr? pretesa, etc.), amb epítets teològics (flor ds la incorrupció,

vas de la saviesa <*.«. »Mu, etc.) i exa^aòa com E. poderosa intercespora5.

Ja havíem comentat en el capítol anterior que li Carta a Pauta i

Eusíjqut del Pseudo-Jeroni, tol i voie, ser un fre a H creença

assu moción ist a. dedica mo'tes línies a la descripció de la glòria de qud

gaudeix la Verge al costat del seu Fill. Moltes de les frases uf lloança que

utilitza són extretes de la litúrgia de l'Assumpció són antífones i

responsoris queja apareixen en els antifonaris més antics i que, al seu

torn, s'han extret del Cànttc deis Cànrtes. de lEdesiàsoc i dels P$ul/ns6.

Quan es va introduir la festa de l'Assumpció es va utilitzar material

provinent de la festa de la Purificació, quj Ja s'havia consolidat

anteriorment, i també de la litúrgia de Nadal (cal tenir present que la

primera ícata mariana, el Natale, se celebrava dins del cicle de Nadal Ja

que Marta era exalçada per la seva maternitat), de manera que algunes

3RA£C "968 pàg *29-'VEíDcR '98C poc 50

65

auüfones es van compondre seguint els models d'aquestes festet. H

Barré, que va publicar un excel lent treball sobre aquesta qüestió,

comenta, per exemple, 1 antífona següent :

"O quam puichra et spcctoso est Marta virgo Del, quae de mundo

TPtgravit ad Christum, inter choros i-irg.namjulget, stout soi in virtute

caelesti. Vers. Gaudent angelí, exultant archangeli fci Marta

L'autor pensa que l'últim verset probablement es devia inspirar en una

antífona de Nadal que dtu."ffodle Christus narus est... Connunt angelí,

taeínmuraFChangeU"'.7. També assenyalà la influència déte relats apòcrifs8,

però el que considera més característic de la litúrgia de la festa de! 15

d'agost és la gran quantitat de marlleus dels Psalms, del Càntic dels

Càntics i també d'algun alt*« llibre de l'A/itíc Testament And, ptf exemple,

en una antífona d'un llenguatge líric molt notabk. hi troba tes relacions

següents :

"Vídl speciosam sícut ccrfuf.iòain ascendentes desuper rivo¡¿ aguar•·TI.

cuíus ianes'ímabí'ís odor emt limts In vesü.~nentís efus. Et sícut títós

oemí ctrcumd.aba.nt eamßcres rosar im. et Iflta convalltum. V>rs. - Quae

est fsta quae ascendit per desertum s (cut virgula Jur, J, ex aromattbus

myrrhae et thuris. Et stcut*

7BMRE,:967, pòg 22C

1967. pjg. 220-22'-

Amb el Càntic del« Càntics: ¿ueclosa mea, 11,13; "ocuíí ems sicuí

columba*, syper ríuulo^ *..quòrum* ,V.!2; "et ooor uesHmentorum stem ador

two", IV, 11 ; "egojlos m.nr*i et lüiurr. corwolltum" U. l ; "gîta** est Ista... ", 11,6.

Amb rEciesiaftic: "e! quasi flfm rosamm In diebus vernís, et ^uas* ílíta", L.8-

H. Barré assenyala la novetat que suposa la inspiració de gran

qua:îti*at d antifoues.no solament en el Psaim 44 que ja s'havia utilitzat

en l'o»ïcl de la Pi*rtflcació, sinó també er* el Cànttc d<*t» Càntics, que flns

ara no s'havia, pràcticament, imerpretat en sentit marià. Entre altirs.

dóna els exemples següents :

"Diffusa est gratia in tabns íuts,* pre^terec benedixtt te Deu« in aeternum

(!P$,44t3). Vers, Speciose Jacta es et suavtò in dtfíícíls tuls (CtvTÏ.Sj.

rrojiterea,' Ven>. M^rrha et -lutto. et casja a pestfmerttts tuís, a domUbus

ebumets, ex cuibus éelecfaverunt te/eltan regum in honore íuo (Fs 14,9

Veni, electa mea lCt.VL8),et pono,n In te thronum meum

(Ps.iS.6t, quic? concuptotí Rexspectem ftjcm fPs.44, 12).- V«rs. Specie ft*3

et pulchiit^din¿ oía, l/ttende, prospere p'ocede, et regna (Ps,44,5).

Aquest tema de la interpretació raa« iclògica dels textos poètics de la

Bíblia és de gran ínteres per comprendre el desenvolupament í

19^7 póg228229^967 poc!

66

s'evcquta especialment, com £s lògic, «te temes reprints a la maternitat

dMna, però també hi ha una menció a la gR; ia celestial: * íam tripudias /

caelesüa regna I Aíigeterum super / choros exottota"13,

Les proses o seqüències són també un material litúrgic rtc en textos

dedicats m festejar ia figura de la Verge. Hi ha proses que es refereixen

d'una manera genertu a \& Mare de Deu, i altres són especifiques per a ks

diverses festivitats: Nativitat. Purificació, Anunciació, Assumpció.etc. Però

el', quatre prnts assenyaiats anteriorment hi són pré ents de manera

indiscriminada Així, per exemple, ei tema Eva - Maria es troba en una

seoüència en honor de ¡'Assumpció, que apareix en d.versos manuscrits de

Sant Marçal de Llemotges dels «eg" es X i XI i també en altres de

Winchester, Lxeter. Benavente. Narbona. Moissac. Vic, Ripoll , Girona:

"... porta, quae dausa / Jueratper Euom /, parodist resentía praecelsae !

mentís Mc-'lae O quam benedicta ,.,"ïl. 'també es troba en un gradual del

mateix monestir de Llemotges l'anomenada Molerjniserteordtóe. que conté

una llarga lletania d'epítets marians com sedes saptenttae, alma regina, lux

matutina, imperatrix omnium, (anua caeíe&tíum, consoíatríx supplicant, gt ñus

regale, ge,nma castítatts, lí t"t pudorfs. etc. i acaba fent referència a la

îesta de ! Assumpció, per à la qual feu escrita, amb aquestes paraules:

"Super choros angelorum I regnat exaitata / Marta., régis caelorum i genitrix

beata. Nurtís »tonorotó / moíer et beata"15 La unió de la Verge amb Crist

s>xpressa en aquest text místic basal en eî Càntic deîj Confies. " ... quam

sícuí et r meum d'fyo, taira cublculum meum; ego Jut sola in sllua ... et

13 3ARR-DO '978 üo^ 35^357Ä GA?R!-ÄD 1978 peg 361 E!s cèoe» cotatom són ^gons o.-xr c« »g* X'l ser t's

J-if-Qii de Vic i Jfopan dt Äpo* or.5xia o. M E de V,c. mJnef -s CX! • W0(l 'esoectivanfeit , T'ooor¡

de Girmo, ms o« b B'bt«*»qu« Nt i-or» de Pons No. ve'ír Acqwsit»ons 495

1979, pay "»67

67

importància que e! cuite a ta Verge adquireix à partir del segle XU. A més.

està es tir tarn n t relacionat amb la creença assumpcionista. de manera

que més endavant en tornarem a parlar de forma més precisa. Ara. el que

interessa ressaltar, és l'ús que feia la litúrgia d'aquest llenguatge,

profundament tíric i ple de lloances destinat, especialment a Marta,

La gran quantitat d'himnes de l'edat mitjana, que s'han conservat en

els repertoris editats des de final del segle paiÄSt,11 també ens demostra

l'entusiasme amb què es cantava la figura de la Mare de Déu,

especialment a partir de: segle XII. És en aquesta època quan es pojen les

bases de l'anomenada Métanla laureíaria, és a dir. un conjunt d'invocacions

a *a Verge per demanar-li'n ajuda. Segons ha constatat M Rufftni, un dels

?pítets utilitzat més vegades és el de regina, que s acompanya deis

complements mundí, celorum , o d'adjectius com optima, ceísa,

ciemenossímc, etc.- d'altra banda, regina sovint era substituïda per

ímperaírtjr o doml/ia12, termes que. en definitiva, responien a ï ofici d'

intercessora pel qual la Verge era sol.licitada.

£n tot aquest material litúrgic hi ha quatre idees constants Maria és

exalçada per la seva divina maternitat; Maria, salvadora de la humanitat,

és l'antítesi d'Eva (la primera dona va tancar la porta i la Verge te va

obrir); Maria és la gran intercessora de la humanitat davant de Crist i.

finalment. Maria és alabada en ia seva glòria singular. Aquests quatre

punts ja es troben en l'himne Aktuhistos 1 constitueixen la base de totes

tes Uoances adreçades a la Mare de Déu. No és estrany, doncs, que en una

de les pruneres seqüències qm es coneixen (del segle IX, procedent del

prosari de Sant Marçal de Uernot#ís). destinada a la solemnitat del Nadal.

Anoece Hytifvo Medi A*n ' - LV vot 8861922,. C tvAi£* ' 892-1920

68

s evoquin especialment, com es lògic, els temes referents a la maternitat

divina, però també hi ha una nit ne to a la glòria celestial: * ta-n í, ¿pjdioj /

caelesiïa regna I Angetarum súper / choros exoteota**13.

Les proses o seqüències són també un material litúrgic ric en textos

dedicats a festejar ia figura de la Verge. H< ha proses que es refereixen

d'una manera general a la Mare de Déu, i altres són especifiques per a les

diverses festivitats: Nativitat. Purificació, Anunciació. Aíûmpctó.etc, Però

els quatre punts assenyalats anteriorment hi són presents de manera

Indiscriminada. AM, per exemple, el tema Eva - Maria es troto en una

seqüència en honor de l'Assumpció, que apareix en diversos manuscrits de

Sant Marçal de Uemotges dels segles X i XI i també en altres de

Winchester, Exeter. Benevento. Narbona. Mofssae. Vic. Ripoll i Girona:

"... porta, quae clawsa / Juerot per Euam /, paratíísl reserata pmecelsae /

merfris Martae. O qua m benedicta ,.."54. També es troba en un gradual del

mateix monestir de Lkmotges 1 anomenada Moí^jnísertcordiae, que conté

una llarga lletania d'epítets marians com sedes sapientiae. alma regina, lux

matutina, ímperaüïx omnium, janua caelestium. consolatrix supplteum. genus

repaie, §emma castitatls. lilium pudoris, etc i acaba fent referenda a la

festa de l'Assumpció, per a la qual fou escrita, amb aquestes paraules-

"Soper choras angetorum / regnat exaitata I Marta, regís caetorum / gentírtx

beata, Ntmis honorata / mater et beata"15. La unió de la Verge amb Crist

s'expressa en aquest text místic basat en el Confíe dels Càntics. " ... quam

stcut cor meum diligo. íntra cubiculum meum; ego fui sola in silva ... et

;3 '978 pòg 350-357<& GA8RDC *978 póg 361. E's crfa'-c« sor» segons au«or, ce: seg« K !S ser e-$

Trepo?» és Vic > f?apof» dt ftpoí?, emhoós o' AA £. de V>e rórêôs CX; - XXX!

àf Girona m% 09 b B;b!ioihèou« Notonoi a« Pans N&veiíes

' !V78.pàg367

69

effugi tumul·iin; tom ni* çlaciesque liqües ~it, Joltum et herba

*18, Un« altra prosa demana a Maria que intercedeixi pels hornee

davant dï Crtst. * ... interpella JUtum /. ui posí hoc exsiüum / caeli

nçfrlpc**f«m / det noL4s. et vitíum / relaxet mentis uertae"17.

La fort« incidència popular que tenien aquests textos d'invocació

mariana va afavorir el d< senvolupament d'una poesia religiosa en llengües

vernacles. N'és un exempte el poema MaríenUder, escrit en alt alemany per

un sacerdDt desconegut d?I segle KII. L'obra comença amb una doble

invocació a Marta i a J »sus, i continua amb tota una sèrie de

comparacions de la Ver^e amb el cel, la cerra, la lluna, etc.;

posteriorment, la relaciona a*ni> pctsoriatgts de l'Antic Testament, dóna

una llista d'atributs metafòrics aplicats al nom de Marta ! després d^

glossar-ne els planys i de referir-se a la Nativitat, acmba cantant-ne les

joies i el lloc privilegiat que ocupa en el cel18

Més amunt hem fei esmeni ie 1» probable relació de la poesia

trobadoresca amb les composicions religioses. Certament sembla lògic

establir un lligam entre aquesta linca mañana i r exaltació de la dona que

*an ris robadors. En tot cas. cal tenir present l'important paper que el

monestir de Sant Marçal de L le rao t ge s va Jugar tant en el camp

estrictament Il·lúrgic (Ja hem vist com era un dels grans centres de

composició de seqüències ¿t mitanes), com en el de focus cultural en un

sentit més ampli18. Tot i que la lírica provençal és una poesia

eminentment laica, no hi falten al·lusions a la Verge i, fins i tot. hi ha

poemes sencers que li són dedicats. AM. Folquet de Lunel en les peces Sj

$GAtf!>C *978 pog 3 5 5 ^ 27GM5"J3 'Ç/8 pag35E-8 .DiSOS ' 952 pog 72

''*C5wEÇ 948 SMC

quon ía/u€»h'e' ramelh t Tant jïn'cfinors fotos nor is m'u/ïia. l Guiraad

Riçuler 8 F enca/ata d'amar chamar es dirigeixen a Mar com jtf ft» una

dama i, de fet, la consideren "la millor de te dames":

"Tan. es de bona/aíi*sc>

midons que m^ihoraízo

no.i^ i»l; <juaF one rain otes

dompna de las daos .- js

en Km out preu., tañí es beíía

sa waiofs «|u'a Dieus es belh

tot <|iian/ai e.l pneyador

sieu so, i mai e.l /atizador

que d'autre «pi"om dompn'Qpelh ".

"Sí quon virtut natural el sq/ÏJ o

Torfen» a.i p/as qu'en autre sa/U,

i>oJ mai midons qu'outra dompna gentil a-

mar ben amar aßn aman get M:

e ate vos be qu anr. depiis qu'ieu sentí./

Jln pnÄE a^ í'cys e dins won cor sentí I'a-

marqu'teu U port, nofl cauza

sí quon denan. tartí me desasotíla ".

Tan gnm beutat a que no pot mermar

îl

ni res no.y/oih. ans respian nuech sdUa;

et a poder te' qu'en ren no.s/ad/a.

i» gracia en iof -fui/t yie uoi/ar,

Imrriiituf, karii.iï, sen, sater

« pfeiat € fncnre; p?r gu 'esper

ay en s'anw, pus ylti amar me denna.

gué. m Éenra gay. sol fu'feu dreg a iieys wente **^u.

Aque»t Ilrnguat^e de l'amor cortès ¿s utilitzat de manera ben original

pel trotador català Cerverí de Girona; en una ofi» fe referència als moïtr

'adoradors que suporta" is Mare de Déu i a l'actitud del "seu Espòs que fe

el que cap altre espòs no faria, car U plau quan veu servir, amar i obciï la

seva esposa. .". és a dir, tot el contrari del gflos marit que temen els

trobadors2 '. La majoria de composi, ions trobadoresques de tema reliaos

invoquen Maria com a salvadora o intercessora de la hurr.antíat Bernat

d'Aurtac. en la poesia Be vcAiia de la meüor. anomena te Verge "salvadora

dels pecadors"; Kolquet de Lunel, a Donpno bor i. bei'e platens. fa una

súpïica a la Verge perquè escolti els pecadors, a M vegada que es refereix

al comte Hug IV de Rodés "que no es distingia per un zel excessiu en e!

culte a to Verge":

"A nueu senhor. qu'es roms de Rodes, via

tíe.y, ma chansos. <mß$ pœîzz se noyrts.

e dfgas ILs peneda st mal dis

20 ' 972 mg ' 3¿-' 532 'SC

?2

de ma penser, qués ta verges Moula "22.

Trobadors corn Freiré Menor. Guilhem d'Autpoi, L&nfranc Cigala t molt

especialmen». Guiiaud Riquier dediquen alguns delr seus poemes a la

"gran eterna intercessora":

"Dona, esteta dé' mon

ob dortíof que no.s rescon

es per nos, ge» a. cristiane

donc preauatz Dieu que dt> uaná

tócfa nos §ar* e cíe braca. "23

Pel que fa a aquest darrer aspecte.el paral.telisrae amb tes dames nobles

que canten els poetet seila évident, si fos certa k teoria que considera

que !a dona era el mitjà i In inspiració, perquè els aspirants a cavallers (la

majoria dels poetes eren d'origen humil) p%uessln arribar a aquesta nova

condició i entrar en la cortesia, és a dir, al seu .servei24

En realitat, però, la majoria rf'exemples de poesia trobadoresca religiosa

*- 572 cog 82 87 * 26 32

2-O*CZ 572 »g 72 77 §t 5 20€>2 7 230223 2O2¿7 274275 28X83 " 322-325 32633

^* i«s *oí»"'tr 983 oog 50-5 *»%s «' 3cvc*%I iJea ^sr*» ** ocwC^c s-es* o pr»o^txgt »c* lexuo o* **oof» »jgge i x o * ss 3^2'«"* ooysc " as a 33"-s » s •fosof·o's 3«

•«• a««*" «s spr o'G p*» »** M' s •* j* * A x s 3s "c e*o €3 r eo sdc a *- j"ts "o* $%vc as noe> ça ö •rc· K« e" '? aœ -ç*««? ae o t·vn c ses o s* txx¡t'-£2 ?ODíS»,r£ji?A * 542 to « '»«•'' a o* 3Oií«" *ooro»«s«3 p*ríb<<l3 *?«^ o a /»jce ao crise cfj»«r x>oo oci p»sA Vt' if1 « s éc oes p«$ -^ «xe * ' i t>3g 20 E« a»»-$crs c» -a **s *-*3 te"

«S cyi "$ O® C «"*€ Cf>*nçO J»»|?c cfes*3a«,€* 5QJ«f IMp*" O * »»C«*K?C o» "O S*

jr C3» *" M dt *OC O O ftA*iO fofJ"-0 OWÉ3 'v'tJ'Q d 62

73

ja pertanyen al segle XIII25. Oes de començaments d'aquesta nova

centúria i, molt especialment, desprès que les terres d'Occitània fossin

sotmeses pels exèrcits del nord * onibida la seva poesia, tes

composicions dedicades a la Ver¿e cada vegada són més nombroses.

Gairebé sense cap dubte es pot afirmar que la Mare de Déu substitueix la

dama "real" que fins ara s'havta cantat. M. Bogin comenta l'exemple

d'una conco de Peire Cardenal on es posa clarament de manifest que els

termes utilitzats són exac*ament els mateixos que es feien servir en les

poesies adreçades a íes dames terrenals26. La gran època de la lírica

provençal s'havia acabat, però els poetes que continuaven component ho

feien emparant-se en la temàtica religiosa, la major part de vegades,

mañana. La cutoLiació de tot aquest procés fou la institució, l'any 1323.

de la "Sobreçaya companhia dels set trobadors de Tolosa" o l'escola poètica

de Tolosa, que organitzava anualment certàmens literaris en els quals la

lírica mariana era la que hi tenia un paper més destacat.

Però encara dins del segle XIII un franciscà de Besiers, Matfre

Ermengaud. va escriure una ingent obra de poesia didàctica que conté un

veritable tractat de mariologia E! poema s'intitula Breviari d'Amor i,

certament, és un tractat sobre l'amor huiuà i diví, estructurat a partir de

l'al·legòric "Arbre d'Amor"27. Naturalment, aquest 'Arbre O'Amoi" és Déu i

la seva creació, la natura, que ho governa tot i de la qual neixen les

branques que l'autor anomena "Dret de natura" (d'on sorgeix 1 amor

sexual i l'amor maternal} i "Dret de gents" fd'on sorgeix to caritaí i l'amor

¿~ Tc?s *'i exe^o^s c|v*» í "a" c *o* 02« pe'ls v- 3 *'obaao« de sec e X* e« e vtg e X erc3'Csón «not Ivegev ARARON ' °ò£ pòg 4 " 322- (»s robaif·tz '983 poc 6*-66 E poro afx"**-o ama c Vrg«

' £, iw o*.giio' oec.tc 'ÖL Ov?«ccy p*r G AZA S' E^^E'^GAuD * 862 ' 88 * js *roa«tc o -o*acr

w^jifvo1 au* m c»'.»*vo 0>" «n moiasc1" f va e X'ò » séj 0 XV és on,B»»eoca c A'OPr;', v o u "a-oé SA.VAT * 957 ra 62923 "

74

a la natura). També les fulles i les flors penen significat, de manem que

e< conjunt constitueix un tractat enciclopèdic (breviari) que ho explica tot

a partir de l'amor místic. L'arbre és sos ting-u per la Dama de Gràcia,

Pamor general," que porta els diferents tipus d'amor: l'amor a Déu i al

proïsme,a la corcna, l'amor dels fills, al cor, i, sota els peus, l'amor dels

béns temporals i l'amor sexual. A. Ferrando opina que "d'aquesta manera.

Matfre sembla integrar en la Dama de Gràcia M mística trobadoresca í la

mística mariana"28. L'obra conté en total uns 35.000 versos on l'autor

exposa la seva visió religiosa del món amb finalitats didàctiques. Dins

d'aquesta mena de summa es dedica un espai considerable a parlar de

Maria: la seva "presència" a i'Antíc Testament (fou promesa a Adam i a

Eva després de la caiguda, les imatges dels profetes, etc.), els seus pares,

el seu naixement i les desposalles amb Josep, l'encarnació t tots els

episodis de la infantesa de Jesús, els seus dolors 1. a més, la seva mort i

enterrament a la Vall de Josaíat. Sobre aquesta darrera qüestió i sobre el

que es refereix a la resurrecció i assumpció, l'autor es mostra molt

prudent i diu que ço sabem res de cert:

"Emperò ges cert no sabem

Ni ges afermar non devem.

Quar mielhs es simplamen dubtar ".

Malgrat tot, icaba descrivint l'entrada triomfa] de Maria al cel, ja que

pensa que Déu la va honorar més que a cap altra dona. I, encara, aflrmc

que Ja que va ser Mare de Déu pel cos. és amb el cos que ha de ser al cel:

26 198C pòg XV'

75

*Mos cœtre podem fermamen

ÇueDieus. quefetz comandamen

Ouez om honres pol»« € maim,

El mezeys voie alial faire:

Per (pie to Verg(s Afarto,

Preciosa maire sia.

En lo jorn de l'asencto

Recep ab gran processto,

E ab gran cvmpanha d'àngels

Celestials et archangels.

Et abjesta gran et TJb cans

Dels clavan digz arméis cantons,

Elhjetz espectal honor,

Quar lames en logal auzcr.

Quar adonc dormí Jo logáis

Part totz ordes angelicals

A la pieuzela Maria

En la tersa Iherarchia

Sobre Tros e part Chérubin

E part l'orde de Séraphin*

On Dicus justa si ío pauzet

Et el mezeys ta coronet-29.

El 'Breviari d'Amor " va ser una obra que va gaudir d'un gran èxit en

• 2779- ! 278 ' , '• 2845- * ete ' ed CA À G ÁZOE "EVáES'G^JD peg 447 449-¿50:

76

tots els països d'Occident i d una manera especial a Fiança t a la Corona

d'Aragó30 Tanmateix, no va suposar cap aportació original al tema

assumpclonista, però és un exemple més dels nombrosos textos que en

aquests segles de la baixa edat mitjana üi/ocaven la Verge tot demanant-

ne la intercessió, bo 1 camant-ne les excel·lències.

Una altra mostra de poesia occitana dedicada a la Mare de Déu, la

con5tituetx Los set gautz de nostra Dona compostos, devers el 1250, pel

trobatío* Gul Folqueys, abans de ser bifbe, arquebisbe, cardenal i,

finalment, papa amb el n3m de Climent IV(1265-!268/. Ei poeta comença

demanant a M*»ria que intercedeixi per ell i, després le i\.ferir-se a les

típiques imatges bíbliques marianes (esbarzer de Moisès, vara d'Aaró

poita tancada d'Ezequiel, etc.), fe una exposició dels set goigs de ia Mare

de D*Hi: l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania, la Resurrecció, l'Ascenció. la

Pentecosta, ÍAsstimpció i la Coronació de Maria al cel3 •. Gui Folqueys no

fou el prinvr tâue va trac*ar aquest tema dels goigs» evoció àmpliament

difosa des de començament del segie XIII pels dcimnics, el nou orc'e de

predicadors-, però ens sembla un cas representatiu quant a la relació de

¡a lírica occitan** amb la temàtica mariana. D'altra banda, quan aquest

personatge va airtbar a papa va concedir cent dies d'indulgència a tots

aquells que diguesskï el seu poema dels goigs, la qual cosa va contitouir

en gran manera a 1' expendlment d'aquesta devoció32.

„v c ÇQT no^Q-g Qg ncTi.s·rn·s conserva*;» aóno .dea ae a a 'jsió a«€ ve *$*•<' Segons A re*'a"ao e'

occ *à wiw«y» c s^t« XV » - corse«.er» oci« de cornp ?ts ex c*a •'w.gi^ento'is A a pep'~Sv 2oéf ço se f ccx>se<ven set to's e" ca*o*à fe^vs an owe ei e*" tast@lic v* sor ue * ne ae st-j* X V cdéte c* **e 3 anys ae1 »g* XV JERME^GAU^ 1980 oàg A', -XVill) Més endo\a^* «o t r«dreT ecos oas cor^eriar ¡es i v«rac-cr>s de *TIÍ cu assunpc omstt qta cm»»»«»«

3' SALVA' "957 peg 044^55

-* SAtVAT 1957 póa 644 Scto'e « pri"1*'« mestres cte to Itergtura §og'S*)cr o Eafooo ocddento.' es tsi se o»m€P* c DA¡ur*yj vegeu SEDRA BAUX) * 936 Er ocsjtv esfyd« ' oy<x «o eccjpty ¡es

G q^4 hov(«n o^fbo* olgy« ^ *as or«<tncF$ pe- bt que ao^cv«1-» jno 'moof*if. o

77

in .eres per la temàtica marí.uia no *>., redueix a la lflc\

occluais, sinó que en altres Ucngües romàniques t&mbé va » s^rgï pestes

que es van dedicar a gloriejar la Verge, sovint seguint ks pautes que

Iiavien marcat els trobadors. En ïl-ngoa francesa , l'autor més

representatiu és Gautier de Coinci, »|ue va curapondr* uns Aíinrcles de

Notre Dame (gèi.**re al qual ens referirem més endavant) en re v 1? uab v»

Intercalar aguíes cançons línques d* clar*- iniïuèncir» trobadere^ca"3 A

Itàlia, el gran poeta del franclscanisie. ¡acc-ptme da Todí, dedica també

alguns dels seus exaltats versos % uescrture l'Assumpció de Marta a 1?

glòria34. D'altra banda, el pitee* poeta easteHà de nom conegut. Gómalo

de Berceo. és també un poeta míJlà. En k ï»eva c bra r fs cèk-bre els

Milages de Nuestra Señor2, la imatge de María uaerces&on* de la

humanitat hi es Lellan-eni rcílectirta:

"L·O sombra it? tos á/ôles, bueno, ciulz e sania,

en qui ave /spaíre tocto *a »x>n€ría.

stí son las oraciones qutfaí Santa María

que rcr los pea^ctores iieâ nochí* ? oía.

puantos (pie son jn mundo, justos e pechadores.

rononadoj e iegos, rcys € emperadores,

aUí corremos rodt>j>. â-fc aüos *» sertnones

desdes-»Jdû ~ <s >n"je«c -¡ 3e ' jtro de íX '"e-xeyi (op c * oàg 3?¿ 37„ 2er o o aavoc c ce'sqoqs vt<e, T?E\S 94e ? 506-508=^ W W x»

*" G4u^ ES <5e CD« \C *^f - .<?* Cw^sys KT a /oi pog /0-^C vo •' pag 283 3C2

4E aa TOD; * 953 D* fr« Í0 <d œc ca»s o a Vîge * n hc «TOÖWCC o coro-ofs a'«C oa

78

todos n í«? su soTibra Unrm coger las floret.

tos árbrnrt- qi f acen sombra dulze donosa

son los sanios oiíraclos qucjaz la Gloriosa,

cr son mncno mos dulzc~ gué azúcar sahrosa.

If que drm al ere/c-rmo en ta cuito matosa *.3Í5.

Per5 alla on es poden trobin .nL'lOi- inés relacions í paral·lelismes imb

la Itiica religiosa provençal és a íes finar? is de Sanin Maria del rei Alfons

X el Savt, monarca que durai* >. tota la seva vida va estar envolta! de

poetes en llengua galalco-port'iguesa, però lamí-«; de trobadors occitans»

íGutoiud Riquier) • catalans. Aquest és el cas de Cerner ú: Girona tutor

de remkrtabKs poer.ies de taií»cter reimos, que Vany 1269 -/a anar a la

cort de Toteoo, forman; part del seguici r*. -ï l'infant Fere36. ^n les Cantigas.

el rel Savi, quan dec¿ana la intercessic de la Mare de Déu, ho fa

recordant-li que Déu la va situar tan amunt del cel perquè pogués exercir

millor el seu càrrec de mitjancera: Maria asseguda a la dreta de Crïst

aconsegueix d perdó per als pecadors :

"A creer deuemos que todo pecado

Dnu pota so Alodr'auerú

En aquest repà». ni exaau ttu ni profund, qi*e licm têt de la

D£ §£ s " ?S-> 7336 RIQUES,*.964 oc-g 3C37 A/ONSC X £. " 979 65 te« 94 v -96

73

ttte-iffm, especirlment poètica, dels segles >JI i XIII. hem observat com la

temàtica mariana és tractada per tot tipus de* poète?: tant ela més

estrictament profans, els trobadors, les composicions dels q ..-Is van

adreçades a un públic eminentment cortesà, com els rel giosos. que si bé

generaL-ient escriuen moguts per una finalitat didàeyca, soviiit procuren

amenitzar-les de manera que aquestes poesies resultin atracaves, a la

vegaoa. per a un públic molt més ampli. Aquest seria el cas de's Milagros

de Berceo, que hom suposa q*je erm recitats als pelegiins que es uobeven

de m§ en el monestir de San Mülan de k CogoUa.

T.imb€ foren els objectius didàctics els que van impulsar Ramon Llull a

escriu! *. l Arbre de Scteitctó. una enciclopèdia de les ciències, redactada tu

clau ai.legó: tea per tal que la seva Art general resultés més assequible als

lectors. Uns arbres són els que simbolitzen iots els «ispéeles del saber

humà i entre ells es troha l'arbre mat jrnal.que constitueix tot un apartat

dedicat a to Mare de Déu. En el pr.nt cinc, toütulat "IMs *Mbtts del Arbre

maternul", l'autor insisteix en cl paper de mitj&ncera que fa M Verge:

"'Nostra Dona J ha en hàbit membrar, per ço que membre los

peec?iors qui la remembren en lurs cuytcs e necessitats tribulacions

e paors. els quals criden a nos'«-a Dona quels ajut. car si ella no

ajuda eUs son morts e perduts e en moltes vergonyes esdevenguts "38.

Després, en el punt següent, "Del ossituamenf del Arbre maternal'",

explica com la Verge és en el cel, situada més a prop que ningú al davant

38

so

de! seu Fffl por així poder acomplir la tasoa de mitjancera esmentada

abans.

Tambe en la Doctrina Pueril Lluil parla de ta Mare et Deu La primera

fart de l'obra é' un catecisme on l'autcr exposa aqueiU punts uf\

cristianisme que un nen ha de saber . les qüestions referents m la

divinitat, l'encam? :-ió , Jwitet Final, els manaments, els sagraments, els

dons de rE»pertt Sapt, jes virtuts i vicis I ete set de ta Verge. Aquest

darrer punt constitueix, doncs, tot un capítol dedicat a ta Mare de Déu,

que d'acord amb ta devoció de l'època, ¡'estructura prenent cou a base els

moments més significatius de M vida de Marta en taiu que mare de Crist-

"De la_salutacio". "De l'alegre que nostra Dona oc en fa nafiuíte' de sonjB'»

"Deis tres flpys". "De/ goig que nosíra Dona hac tîe la resurrecció de sonßil'.

*Od goig que raasfra Donajxc con sort ßtt U jarwrli*'. "De ta Pe magosta" í

"JDe la csuít^ïcfcS de nostra dona sancta Jílarta"39. Són Interessants les

coinparac*ans d aquestes alegues i tarrbc dolors (en el goig de la

Resurrecció M referència a la Passió) de la Mare de Déu amb els que,

segon* l'm*tor, podrien expertaeentar l'infant I la seva mare en una

siiu ició similar a la comentada. Aquest recurs déna una \lsio molt

profère * mou aumana de te Verge cempletaœnt d'acord arao les

•epresenScions plàstiques de I època.

—_ *3 972 I

81

2.2» I«' increment del culte I oc

ay Xile. siècle fue le culte de la Vterpe, Jusque-la si grave,

commence a se nuance*' de tendrese".

"te culte de la Vierge, qu' grandit au Xile. siècle, s'épanouit au Xllte Les

cloches O£ la chrétienté commencent a sonner /'Ángelus. On récite tous

les jours l'ojfflc** de 'f* Vierge. Nos pías belles cathédrale s'élèvent sous

Amb aquestes paraules E. Male volia donar una idea general de l'estat

del culte marià durant els segles XII i Kill, respectivament. Aquest lirisme,

que hem pogut copsar en el camp de la liturgia i de literatura, té la seva

traducció en altres àmbits nés populars E. Sabbe, defensor de la teoria

que considera que durant l'època carolíngia la marioíogia. i, en

conseqüència, el culte a la Verge, és poc important, creu que. a partir del

segle XI . cada vegada ho és més4 '. Per demostrar-ho té en present, per

exemple, l'escassa freqüència amb què apareix 1 antropònim "Maria" u

1 èpo\:a altomeüieval i. en camí com en els segfes següents cada vegada és

més popular42. També enumera la gran quantitat d'esglésies que arreu

~ ¥A£ * ?22 coc 42ó ~a e

" ~ * a«"e' '€"„ o ««» s "«o* z *z 2 s 'f w* ™ c •* oc c **•••* ec«*e^3'i« apa c o 3* «c, vs ~o"i. •"•Vf. 3 *'ax3 ViAÊ "92¿Dcc c**o * cva*cs a03^5 Vo* D'*" a es«"* a D^"* de re%ierc o c ^3*g« " ,s*a ae a /«*g* tts C*C"*f«s »«'«'oaa *: oc' p»c o acu«s** cs'ed'a o«! se c-*- " 50 œ^wva GJ« *KJ.» a »*v * se »««3« D^ o -o Vefg* e**"s a* Ds*ka ^é s oê a '3 êaos 'xsi,* s e$*o* *« *rioac oe wn» 3"^« * **%DO^S 00$*«' o's c**

e ae Sc"»c A»"*3 a« \t*mfDo'ê -x sc' s a 263 2?5 Sc_be c«' ce~**c 3«~· "ai d "crges "or a«e^ a SJG de c'3%a ae$ 3« a ~* *3" a* »f'g* X a -c 3 ees a*

»•-a •*« ^te X! ,00 C1* pog 2D-*25,

1551 oàc '09- :j

82

d'Europa occ»dental es dediquen a ia Mare de Déu43. D'altra banda, dom

I-ccíercq va dedicar un trebaü a les aportacions del monaquisme benedictí

a la devoció mariana; hi assenyala aquells fets més representatius dels

pruners abats de Ciuny: aotó. Odiló (994-1049), d'acord amb les. regies del

feudalisme, per jurament de fidelitat, es constitueix en serf de la Mare de

Deu; Hug (104S-1,09) va prescriure que els malalts que no podien assistir

al cor recitessin l'ofici de la Verge a l'oratori de la Mare cie Déu i, a més,

que tots els dissabtes lliures es celebrés conventuaJment la missa i l'ofici

de Maria; Pere el Venerable (1122-1156) va establir que cada matí es

celebrés una miSN-i a l'altar dedicat a Santa Maria, que les hores de Maria

fossin cantades diàriament a l'oratori de la infermeria I que es cantés

l'antifona Salue Regina a la processó del dia de l'Assumpció i d'altres grans

festes44

També el nou orde del Cister es va declarar fervent devot de la Verge. En

el Capítol General de l'orde de 1134 es va decretar que tots els monestirs

es dediquessin a Marta45. El color blanc de l'hàbit s explica, precisament,

en relació a la puresa mariana. Els cistercencs van mostrar un interès

específic per l'Assumpció tal com ho evidencien diverses decisions dels

Capitols Generals: 1152. es mana coi.imemorar l'octava; li 57, s ordena

que, quan s anunciï aquesta festa en el capítol, els monjos s'inclinin er

senyal de reverencia; 1221. es preceptúa que la missa de la vigília sigui

abacial .1223, s'institueix la solemne processó en honor d'aquesta fesia;

1228, s'imposa el prefaci propi durant tota l'octava4*.

435AB3E '95' pop "à- ¡6

.C.PCG '952 Dó 554 « 560

cono xo«$ rs*'ïu» ony 064 va cor So no»o' o de *$

Vkr a 1952 oàg

-QSCpàgSSC

83

Si bé totes aquestes manifestacions de devoció mariana podien quedar

molt limitades als ambients monàstics, els dos nous ordes que van

aparèixer en el segle XII. franciscans i dominics, van ser els qui es van

encarregar de propagar-les entre la massa de fidels. Els dominics van

promouerc confraries de laics, totes sota l'advocació c? s te Verge, enfront

dels grupa mes o menys herètics que tenien sempre un caràcter cristològic.

Aquestes conn àries eren tes encarregades d'organitzar festes, processons i

de cantar a les esglésies els goigs a Maria, motiu pel quai a Itùha. pais on

%ran ser molt nombróse s, van rebre el nom de Laudesï. Passada l'època de

major agressivitat de les heretgies, aquestes congregacions es van dedicar

únicament a mantenir el culte marià. Ja en el mateix segle XIII els

franciscans també van fundar-ne, i a principi del segle següent n'hi havia

una gran quantitat, tant a les esglésies urbanes com a les conventuals47.

El culte a tec relíquies va esdevenir un dels trets més característic *•!

cristianisme de l'època aJtomedieval. La devoció, però, de les relíquies de

la Verge ja havia aparegut abans a Constai.tinoble, on, segons la llegenda,

l'emperador Lleu i, cap a l'any 473, havia erigit una església per conservar-

hi e's vestits (maphc.ion) que te Verge, abans de morir, havia donat a una

vídua48. Calia, precisament, relacionar aquestes robes amb el tema de te

47 vEE?SS;V.AN' '552 DCS 6 * 5 6 - 8 32 33 í 72 Vege. NCAS'E. 'î73 DCO 12¿ 326

Q„c ' o Cw"e "to* s z o'3€ aes t3rc sea's .cae» D1""^ " v52 ooq 7677y?¿3 De *e» «* %x?os par*" se a,*.. re q. e« d *ere '$ 9 "io0"or e»" a^e ^c %@f ^ ,"* ves" s -o -r ve •foca e c «xp Segons, «o e ae« aes i c s a« «egeV* esceebrcva c *es*c ae c^gp gtC'ao» a

eso és c cíe §iQS„e"<:s e- :s"v a a«» niacte' or ^c io TOÜC constatado ^ns c seg« X /. oa" ' oe

$eg«e X es ce«vover au« W«*s ? ae y »o1 3 c 3gosf >*$ 'e q^ies es gi/ai-dove« o as/es DOS .QI*S

3 hre«% e matAc'»of a o se B·oauer"« e» c "xjc o ro ae Calcooaí'a j^G>C " v4/ pag 698 7C7

Asj«to d«es bas" 3oes a exs'e** e<". AI seg*e Vs te 'er C33O «na «p c«*sf fnorfíi'.t»'r (iGAw^-'E.MER

* 984 pàg * 25 a*"»fc t b1 og'o* o esoec ' co, £ canv A Wer-qe»1 C'et. at»e e Taoterro" o e'O

vsne'o' e« e seg« V1 3aso a seva a*'rrac<ó er e, a sci/rs suore ^s oepos c o dei vest * de ~«oae>f e

e« Q0e gs comTiernofo a "b©ror»ent de la ciu'at i any 6 « 9 graces a «o íroüaoa

84

Mort i Assumpció, Ja que, en certa manera, eren el substitut del cos de la

Verge, que segons afirmaven molts {tels Pares de l'Església, ningú no sabia

ou era. La fama d'aquestes relíquies va atraure grün quantitat de

pelegrins, i la festa que commemorava llur deposició a la basílica de

Constantinoble fou molt cèlebre. N'és una prova el fet que aquest tema es

representés en un dels plafons de les portes de coure amb aamasquinat

d'or de la catedral de Souzdal (Rússia), els quals clatei: del segle XIII49.

També a les terres d'Occident hi va haver interès per aquesta mena de

relíquies. La catedral de Chartres, que es preuava de ser la prunera

església de les Gàl.iies i, a més, de ser la primera dedicada a la Mare de

Déu, havia rebut, segons la tradició, un regal de l'emperador Carles el

Calb que consistia en una túnica de la Verge50. Naturalment, la possessió

d'aquesta relíquia constituïa un reclam importanííssim per atraure els

fidels, com també ho era la imatge de Maria que es guardava a la cripta de

la mateixa catedral. D'altra banda, a la ciutat italiana de Prato. s hi

conservava . des de mitjan del segle XIï. el cüigpl que Maria va trametre a

l'apòstol Tomàs, com a prova de la seva Assumpció, segons expliquen

alguns apòcrifs tardans51. També a ics esglésies catalanes van arribar

relíquies de ia Verge, tal com ho demostra la següent inscripció dei petit

pergamí que acompanyava les relíquies que l'abat Òliba de Rlpoü va

regalar a Arnau Mir de Tost per a la dedicació de l'esg'ésia del castell de

Tost (Alt Urgell) l'any 1040: "¡n oc cruce sunt reliquie de tigno crucís Dominí

a O3J*J*3 'el:qu c s . esgés'C se Hosv'e~<e$ :vVENGER "966 coc 56-58) Score 3 -e arc

3 acuestes -«'a^-es "natges c^xcîs vege» GRABAR '97* p¿g *47- 'ó249 WRA* SJWVMTRCV C, CX-JNEV " 93 ' oòu ' 62 ' 63TA3* Male at» aê *rs «a *>;cc s,* Mar a s,-;c DQSOAS e: o»o ae > An^-x ac.o que s fôv;o 5 ,a'GS* o

Cof«s?an*irx3bie nrs que • enpe^d y Constsf" V tr*,à a CaiAT·ogn* 'MA^ « 922 oàg 282 begons

O'»à es tramat'«} DfcfcaD'sme·rï' 3 ^na tisc dife-en* de « '««".qu-es ae Coô«'"XAie ooo^s

A3 q Jesfio seâ T'aciods OT»*; me» d«*a!,* an»s pàg- íes rrés

85

et de sepulcro m de vestimenta et calcio/nenio S. Marie, Moírts Dominí"52.

Tal com acabeu; de dir, Chartres erm un centre de p'-legrinacions

marianes molt important. Però no era l'unie. Ja que à partir d~l segle XI

l'expectació per tes relíquies o les imatges marianes guanya importància

en relació amb el culte a tes relíquies dels sants que havia Imperat durant

de l'alta edat mitjana. Una de tes zones rr és riques en santuaris marians

posseïdors d' matgej cultuals de la Mare de Déu era Occitània. Clermont-

Ferrand tenia la catedral, amb la cèlebre Majestaturn sanctae Marioe i

l'església de Nòtre-Dame-du-Port, dedicades ambdues a la Verge, però hi

havia altres centres de pelegrtnacic molt importants, com per exemple. Lo

Puèg, a l'Alvèraia, i Rocamador al Lot, on encara es conserva l'escultura

de fusta de ia seva Mare de Déu negra. Respecte a Catalunya, alguns

estudis fets sobre aquest tema indiquen que els llocs més visitats pels

pelegrins eren en primer lloc Roma i els santuari? italians, sego its dels

santuaris d'Occitània i de Sant Jaume de Galícia. Els centres occitans

que més atreien la devoció mariana dels catalans eren l'abadia

benedictina de Santa Marie de la Grassa (Carcasses), Sarna Maria de

Quaianta (Erau) í Santa Maria del Puig (l'esmentat Le Puèg, en occità)53.

"^ *3 "O* c o de ex s'e^r j a salts' *e -^ a* *c Dut 0222 r*f 2^.A-ys «es «a'c V V„-ac " *eu "S'e-s-x o ^ coêa ' -" e*fc' ae eck ra oe 3 c- ~«'3 c-t tac c e"o coô on es cors g-x3\a a ocrat ~- n aceres *e a„ ss es a _ sê e ""o« x aDcr O oo es <*s*<zaoQj ' AS a loo« »ce 2 *a oôc'a D -ca Poa o ** c, C o" c co"i aoa'p F a K o "a~$c' oc cde 5j c "»,00». A/oNDC v/2 039 76 D* 'e* aqueste C'ÍXSÍA^C a cofx."x'3a nés o T e^

es pes certes re oses 1*3 ans a-e e.s cc'a s^s ae srce / $e*"5 a aê «e" er *o* a e so"" ID'o ca!~«3waes es 'eot o-s 3«e aoo" IDO -na"*®^ a a"-o a'au-s •'•oêi'ts de es s es

^J E^ reo *o* i «s*uc SOD'S œ«g -ac of*s s "o %* de cer oce ce •* * o** de seg « X fc ~$ c o * oe«g« X1 -dONNASSr vo 979 pog 292 í 93 vo. ' 98 ' ooo 1 7a384» oe-e es D? cc-c'wa* aâ mesw a a je ava-â e s ie X* es a *o nes c JoiaciO»"s a Sa""o Vor o dei Da«g va" er< a C3a vu- DÓg 375 384 _, Gâ a a^0 o K-av>c fet ^no on·n·'c 3c.fox ""ce ó o »f a DO&C exfrT«p*

3 y'xs co""*iuteCfé oe œ»^rir»o |ês Dftf 'C aonac'O d w^»o o'rô'o c esaiésiD de "oca Bs xa? t"3go'ça d oc» de ?oaa orb TO* w ae c consograc c ae ory ' C8C E doca^«" « -e*ere x c's'cxs de ptisgr.iarqe aê d«ver se' -"és comuns en«re lu g*i* de cet: ;ery$aleT Roma Son'jC.Tie deGane o o So" Me ' a d* paia {GuDCX « CJNi^ ' 927 009 9798j Ames cas« que c *s so"

¿6

No és estrany, dcncs. que à tes tenes catalanes aquest augment de la

devoció mariara tambe es fes notar. La primera meitat del segle XI

correspon a una època de gran empenta constructiva, deguda en bona part

al bisbe OUtr., però les fundacions monàstiques o tes reconversions de

comunitats î edificis precedents van continuar al llarg de la segona meitat

del segle i de tot el següent. Per donar-ne una idea, podem veure que

d'una llista de quaranta -dos centres religiosos, la major part prtorats i

canòniques, creats o reconvertits des de 1051 fins als últims auys del

segle XII. vint-i-quatre eren dedicats a Santa Maria54. Pe**o si s1 esdevenia

el cas que l'església o monestir no tingués aquesta dedicació, sovint se

soüa consagrar un altar a la Mare de Deu, com per exempte va ocórrer al

monestir de Sant Cugat del Vallts, on l'any 1099, l'abat Berenguer, bisbe

de Barcelona, va consagrar per primera vegada un altar an.b aquesta

dedieatió. Més tard, Tany 1274. Arnau de Gurb. bisbe de Barcelona, en va

dedicar un aitre en aquesta mateixa església. Aquestes dades consten en

un sacramentar! del monestir, que data del segle XIII. i que conté altres

notícies referents al culte marià en aquesta església, com la que diu que

una de les assignacions que tenia aquest altar era la ríe tots els formatges

"omnes coseos" dels llocs d' "Alfelrtorje et CoJdcuir (16 de juny oc 1230). o

la que explica que per celebrar la festa de l'Assumpció, igual que en altre*

diades assenyalades com Nadal i Pasqua, es disposa que d irant la nit

cremin dos curis al costat de la **:ixa de Sant Ciàât i qtie en el refectori es

' Do7 une cono 'a 'est i"-en» ptrcrue /o- oro- •? Scô hAcr 3 ae> 5>» § o a**e$ ces a··y ' 87 *•* *c=ere d« V 'cesser a seva esposa far .," 'egr.1 a San*a Vana ae ?3C3~aacp ar\ 2C7 Catxre1

ae R &GW *o "OTbé ~~ ego' a Sofa Were de ?^ g o So"a f^cr-o ae RocoTsdo' a oóg ' 08

54 OAlMASES jCSÉ 3'TARCH 'Oftfe oò ¡ 78-79 La .1 sto no Es exheKsK'a pro cre«- aa« co^ a

6ï»^pie DO* ser va'tdo Es ^ «000» de ccr*parar-a oô .a de l«s eona^coors »»»cxiàs* <.««$ *

Ck.rOf»î a segone n e-«ai .,« segle X oe aâronia-yno cxx^TwCC'ons x>né$ xx- son c3*d coaes c

Ve-rrei'd pòg 77) Vegeu BARAUT > 978 espeadífie« pàj 39 BARAL" i979

87

serveixi una pilanca especial (B de febrer de 1234V55.

L'expansió catalana del segle XIII cap a les terres valencianes va

comportar la necessitat de crear nous monestirs, esglésies parroquials i

oratoris. Segons consta en la documentació mc'is d'ells es van dedicar a

Santa Maria, començant per la mateixa mesquita major de la ciutat de

València, que des dels primers dies de la conquesta es va reconvertir en

tempk cristià56. Pel que expliquen les cròniques, »a devoció mariana del

rel Jaume I sembla que era molt elevada. Atemorit per un temporal, el rei

va començar a pregar així. "haguem gran óesconh.ort. mas tornam a

Nostre Ser»yor e a la sua Mare. e faem aital oració. / . . . / E vos. Mare de

Déu, que sots pont c pas dels pecadors, prec-vos per les set alegries e per

los set dolors que hagué¿» del vostre car fili, que us membre de mi ...". ï en

ocasió d'una arenga feta als cavallers per animar-los a continuar la

conquesta de la part sud de València va fer la promesa següent : "Mos

prometem aquí a Déu, e a aquest altar que és de la sua mare. que nós no

passarem Teiol ne el riu de Tortosa tro que València hajam preâ". També

. en ieferir-se al seu lloc d'enterrament, durant una campanya centra els

moros va ordenar "nos so terrasse n a Sancta Maria d'Algezira. o a Sa acta

Maria de València, segons que nós havíem ja manat", i després "nos faés

nc'' ¿.7 ce Sa-" ¿*ga* » *o es ccrseô* D A C A ¥GwLPOSE i W7pog21 122 GLcr* as oes'O0tr~"s es' eâ's c'ODODeê-* **$ woc aAc·w·a$01« v cenç de Co ae's oue *av v oe"ango« a "-eyes* - Aa jwi*s re» cíes %<y ress«rvoaes orivsiK 968 pes 7O- 80

^^ Sane*) s S v®'3 "^ exc ca 3 x êserKoe 'Ja^rre ler i er ia rere"öT imzq iQ er co^so" a ae^rzakíSQQ de ÏO"agcâ D ^Jro A.haiaf / D-SO e" e o e o or portan« q ¿e *vçrf» sierrpre e^ $*>scorrpo'x» con a aragen de ö Vi per 4tario / dtspyf: se c*«2r"3se er * e safAc c c» 10 TISO icTíi/nc s@ we-f-'co *r 10 ttrô 09 Vo'cio Dmde «rtonces rue$tra Coiedra ouído deococ« o oSa»".f."s'«3 V *g»f> Mo'io * SANCAS S VEÍA 909 oag 23 E" «e*oc'0 3 • 3^3r por*oti 3f*K?3* c Verge s na d * qtt e" cerv«'* ' 'es F-e$qj %s ae Vnènc 2 e" esgtes m s " vor ço oca' D fae a Vare » Dé- a«e rotes ooê' dev e« se' es f-ate-xes que eis p 'as nobtes dev er pono' e-es a«sr$ OCK * s oer o bs -njaes cae co fxs'neï» !\MAÍCM£ " 23 pog 25 26»

88

portar.. a Sancta Marta de Poblet"57.

En aquest sentit, també la conquesta de Mallorca va comportar la

implantació de la devoció mariana a VlTa És prou coneguda la llegenda

que explica que les tropes de Jaume I van assaltar la Ciutat de Mallorca,

en poder dels musulmans, després de repetir moltes vegades "Santa

Marta!, Santa Marta!"58. De les t renta-una esglésies de l'illa que

s'enumeren en una butlla de 1248 del Papa Innocenci IV, setze són

Jedícades a la Mare de Déu. Quant a la catedral, també antiga mesquita.

es va consagrar igualment a Marta i, més concretament, a la seva

Assumpció59.

En els ambients no pròpiament eclesiàstics l'interès per la figura de

Marta també va anar augmentant. En són un exemple les confraries de

lates erigides sota la seva advocació. L'any 11 (X) el bisbe Ot de la Seu

d'Urgell en va fundar una a l'església de Santa Marta de Lillet amb

l'objectiu de consolidar Is vida regular al bisbat d'Urgell; la formaven

clergues, latos i també dones. Aquest mateix bisbe en va instituir upa

altra a la vila de la Seu "ad instauracionem Beatae Mariae Sedalis ecclesiae

qiine penejmcta videbatur". A Tarragona, l'any 1127. i a Barbastre, l'any

1138. eís bisbes van crear confraries laiques per protegir les ciutats dels

musulmans60. Però la Mare de Déu no sempre era invocada per a gestes

57^jvt ^£3 cos 57 pòg 33-34 COD 237 cao '00- "í1 o-p 564 oca '8? Soc-e •= devocc•*C'ia~'0 a caês* "lo-a'ca veget SüíNiS " v8 * ocg 24 255B _3ure 19P3 cao §4 MG 47-48*"¿™^

-v VlUNiAR *iÇ50 càg ' 2-' 3 29 Qoo".' o «a aadcoc.é de -c co'èa-a' o Ass^r*oc»ó * o^-tcx w oo&ce>" » •• cccxd a* * 3o9 sue «s »TODO t^ uf còoei o» I ATO» on s o 'tja«<x "a >a m»s5O • v«3C!'»j de''Asuncor 3e ¡a Gor.csfs,«ï <^x^« de D«cs £X3»o ciffs rvocociàr, de*» catedî LJH «dibcooa'

•*" -VcERSSEMAN. * v52 | g '.2 *4 Per o-$ de» pnmers COKS OQM«» cuto» w'tii-ízo ««s aoc^"Te«ts a o«vo DuDltcc' VídANUEVA ¡* X, " 850 cog "> 84-" 87], pefo e« «"le'txíto ma.om«n' 10 qj« consioero qjees tracto ce du« contra- <«s a« « mateixa v «a d« ta Seu a sjrges! ..no ccx3:a a« • ory " 6v6 se l actac» tanoac.ó CA 10 conô' c c» lo Pobo de L''iet és oubi.codo a" Sar o Vor,a ae L«*'*•585,pàg

39

bel.Ucoses, com e» {EI palès en un còdex de l'arxiu de te catedral de

Tortosa, que data de la primera meitat del segle KID t en què figura una

oració per ser resada el dia de l'Assumpció. aquesta vegada es demana a te

Verge "Oro pro populo, intentent pro dero. intercede pro devoto Jer Une o sexu:

senna m omnes tuum iuuarnen quicum^ue celebran! tuam a ssu mpí'onern " >.

En un déte camps eu què aquest increment del culte marià es fia més

notori és en el de la imatgeria. La dedicació d esglésies i altars a Maria va

comportar la necessitat r» unes imatges cuíiuals. Durant Falta edat

mitjana, almenys en època carolíngia, ta hi havia escultura exempta i se'n

conserva alguna mostra del segle X, com per exempte te imatge d'or de te

Mare de Déu d'Essen (Münster), o bé en tealm coneixença pels textos

(marededéus de Clermont-Ferrand, Rodez. Ely Colònia». Quan pels volts

de l'any 1025 en el sínode d Arras es va donar llum verda al culte de les

imatge, sembla que en realitat el que es va fer va ser legitimar un fet

consumat, però, probablement, també va servir per augmentar-ne la

producció. A més a més, el sinode va coincidir amb l'inic, del

desenvolupament del culte a li Verge, de manera que és natural que bona

part de te imatgeria representés te Mare de Déu6".

La fórmula iconogràfica escollida per representar te Mare de ¿>éu fou

l'anomenada Molestos Mariae o també Sedes Sapíenttae (Tron de Saviesa),

és a dir , te Verge asseguda, frontal i hieràtica (l'antiga postura pagana

majestàtica) amb l'Infant Jesús aclofat a te Cauda, en una postura similar.

Aquesta iconografia expressa de manera molt clara te idea que és present

' 968 pòg 97-96Se©» b r»ioc;ó de1 cJtt ^o'-à « $ or g«n$ d« es&jiKra m»d*«¥Ql ¥*g»„ SASSi ' 95 ' •*«* o te

marionc ve*u FCASyT'- ' 972

90

en tota la marti>k>gla raedlrval: Marte es important pel seu paper en

¡encarnació i. en conseqüència, en ta redempció, és a dir. per ta seva

relarió amb Crût, no per ella mateixa. Les Imatges de ta Molestos Mortoe

presenten ta Verge com a suport de Crist, d'aquí ta denominació de Tron

de Saviesa, pe;què el que es venera és ta maternitat divina, el si en ta

Saviesa del Pare s'ha Cet carn; es tracta, doncs, d'una teofania sorgida

segons els iconòlegs. de l'escena de l'Adoració dels Reis d'Orient, entesa

com te proclamació de l'era de gràcia propiciada per 1 encarnació63.

Aquests tipus d'imatges van ser molt abundants a les terres catatanes,

com no demostra el fet que han perviscut. en gran quantitat 1 més o

menys alterades, fins als nostres dies. Sovint n'és difícil ta datació, ja que

l'aspecte arcaic que moltes delien mostren sol respondre més a una

voluntat d'imitar els models tradicionals, que no pas a una elaboració

realment antiga. Malgrat tot, se'n conserven unes quanties que es poden

considerar realitzades dins del segle XII. com ta de ta catedral de Girona,

de remarcable qualitat artística, ta de Cornellà del Conflent, la d'Alp,

etc.6*.

A part d'aquestes imatges de la Mare de Déu, nom amb què

comunament són conegudes en catata. Íes esglésies podien tenir alguna

altra representació on també figurés ta Verge. L'absis era la part del

temple on ta decoració pictòrica,que solien tenir els mrrs de les esglésies

romàniques, oferta un missatge de més alt contingut teològic. En e! cas

'34 !4C

o* ~i%s& (X ío COACTO' a« Girona -úir ¡rw : O, «sgiés-s oofroquid 3* sarta MO*KÏ d* Co**«1 , H£ V núm iftv 4438 «Kpechva^cr* Mdits e*»e<xc av„ só« * cji<e t es conse'v*« <re$giés*s > «fT«at$ J o|er»s Han pos» o fonnof pc^ de <M cd l«coon» efe mws«u$ P*i s aau«POÎ "im co»alogac»cx» irtts cw te «o»»oedéw$ d»» m*m&3t é« Ve Soaono G»'c«a f. Sd ürp*3 ; «í Mus«« F Mo*ès de terock?*» o te «^ tocc»ó "Coto'tryo fofwnco ", vas XX1! ! ' 936' •XX". ! 1988! V«g»u «ambé d» LASM^i,1973 ' 970 • '977

91

dels absis catalans que avui encara es conserven, el ires freqüent és que a

ki put superior de M conca, s hi iiagi figurât la Molestos Def. envoltada del

tetramorf i amb uns arcàngels a banda i banda exercint el paper

d'advocats de la humanitat. Ai mur inferior, hi sol haver el col.legi

apostòlic i la Verge sostenint un calze, característica aquesta última que

es pot considerar pròpia de te iconografia catalana. Responen a aquest

model els absis de Sant Climent de Taüll (M.N.A.C. num. inv. 15966).

Santa Maria de Ginestarre de Cardós (M.N.A.C. num. inv. 15971). Sant

Pere del Bur gal (M.N.A.C. num. inv. 113138). etc. Més endavant ja farem

més inflexió sobre aquest tema de Maria amb un calze a la mà enmig dels

apòstols . De moment, només interessa remarcar que la figura de la Verge

es troba en un lioc de preferència -normalment, sol ocupar un dels espais

centrals del semJcercle- dins d'una composició sintètica de la parusia.

Altres vegades, però. la verge en majestat substitueix la visió

apocalíptica de la conca de l'absis. A Sant Joan de Tredòs (The Cloisters

de Nova York), a Santa Marta de Taüü (M.N.A.C num. inv. 15863) i a

Santa Maria d'Esterri d'Aneu {M.N.A.C. num. inv. 15874) el Tron de

Saviesa, situat simètricament a l'eix vertical de l'hemiesfera, s'integra en

una representació de l'Epifania. A la part inferior del mur també s'ha

representat el col.legi apostòlic, menys a Santa Maria d'Esterri d'Aneu on

van plasmar la visió d'Isaïes. També a Sant Sadurní d'Osormort (església

parroquial, Osona) i a l'absis lateral dret de Sant Quirze de Pedret

(M.N.A.C. núm. inv. 15973) s'ha figurat la Molestos Marine (sense els Reis

Mags): en els murs inferiors, en el primer lloc hi ha l'apostolat i un cicle

d'escenes sobre la Creació, mentre que a Pedret, hi trobem representat el

tema de les verges prudents i de les verges fàtues presidides per la figura

92

de l'Ecdesía65.

Tanmateix, és en el camp deb frontals d'altar cm la incidència mariana

es fa més notòria Aquests mobles litúrgics -en te major part dels casos es

tracta d'un plafó en forma de rectangle apaisât que es col·locava davant

de te mesa d'altar solen recollir te iconografia de l'absis t l'adapten ai

propi espai compositiu. Així. l'espai central sol estar presidit per una

Molestos envetada d'una rnàndorla i els quatre espais restants s omplen

amb reprcocniacic-is relacionades amb aquest term. N'és un exemple tíoic

el frontal d'Esquius (M.N.A.C. num. Inv. 65502) amb una MaiestosDti al

centre, flanquejada pel tetra¿aorf i tres apòstols en cada un dels quatre

compartiments lateras

Un grup Corca nombrós d'anüpendis tenen l'espai central ucupp.ï per

una Molestos Mariae. montre que als quadrants laterals, ¿hi poden figurar

el coLlegl apostòlic (Alòs de Gil. M N.A.C.n«m. inv. 15834. Gin^slarre de

Cardós, The Cloisters de Nova York, i Vidrà, M.E.V., ntni. «iv,4439),

escenes de te vida d'algun sant (Vila-txca. M.E.V., núm inv.5, amb

escenes de te vida de santa Ma-garida) o. encara més sovint, escenes de te

vida de Jesús i Maria (El Coll, M.E.V.,núm. tov.3; Avtà, M.N.A.C..núm.

invJ5784; Espinelves, M E.V., núm. inv. 7; Mosoü. M.N.A.C,,núm.

; Liuçà.M.E V.,núm. iuv.4.10 i 11: Card&t, M.N.Â.C. ï úm.

; ^tesa, M.N.A.C.,núa§. toiv.35701, i La Tor de Que.ol, església

parroquial d'Iravals).

Aquestes escenes de te vida de Crist i Marte que icabem de mencionar

es troben també en M pintura mural formant part dtis conjunts presidits

per te visió del Crist apocalíptic, com & Santa Marta de Mur (Museum of

k Aquests pr«sè«C'Q o« 'c iigu»a s» la Verge a1 robóme So «R i of c» cte^972

fine Arts de Bor t on) o a Sant Mart! ús Fonda tte Sant Martí,

Rooseló) i ja en el segle XIII. a Sanca Marta de Barberà (església de Santa

Marta, VaUes occidental) i a Pcdrüiya (Museu de Girona). Encara que tes

hagim anomenade ese-enes de la vida de Crisi i Maria" de fer, la major

paït de vegades, es tract? dte diversos passatges de ta infantesa de Jesús.

La im >usió J'aquestes "í síòrtes" en els conjunts absíüals pot ser deguda,

d'ima banda, a un major tn'très pels cicles nr latius çue sembla

desvetltar-se a partir del segle XII, però caí tenir en eotapte que aquest

tipus c scenes ja er^n representades en obres de l'antiguiïat tardan j, de les

qu?ls , n' ha quedat un magnífic compte, de cap a l'any 430. a l'arc

•tiorafal de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta és precisament ta tesi

defensa Ja per A. Grabar : per part dels icunò^rafs cristians hi tia hagut, al

Uarg del temps, un interès per mostrar la presència de ta divinitat,! això

es pot traiuir tant en escenes de tipus siPtèUc - el Déu majestàtic de ta

visió apocalíptica - , com en les continuades paí as ?s del relat

evangèHe60.

'968 còg

94

2.3. La glorificaci* de U Verge dia« del cicte de ta Infártese, de Jeaúa.

És en aquest segon tipus de composicions que la Verge té un paper

destacat, ja que és per mttfa d'ella que Déu es va encarnar i et va mostrar

catre elf homes. Per això A. Grabar considera que aquests primers

episodio evangèlics tenen uiï valor de pair-sia continuada : presenten els

primers temps de la vida terrestre del Verb encarnat i hi apareixen tota

una sèrie de personatges que c*onen testimoni d'aquest fet miraculós

(l'àngel de l'Anunciació. 1 àngel que oarla a Josep, Flisabeí, els pastors,

els irigs, 1 ancià Simeó ï ¡a profetessa Anna, etc.f7 En :ots aqnests

esdeveniments, Anunciació, Visitado, Ado*ació dels pastors. Presentació

al temple, etc.. Maria es troba sempre al costat de Jesús, present en

1 homenatge que li reten tots aquests personatges, el qual culmina en el

moment de l'adoració dels Reis mags. símbol del reconeixem« n t de totes

les nacions. Precisament Ja hem indicat més anrmt que el> iconolegs

considere a que el tipus iconogràfic de la Moiesíos Afartar ha estat extret de

l'escena de l'Epifania i i així es manté en algunes pint u 4 * mi-rals 1

írontals: Santa Maria de Taüll. Santa Maria d'^sttrri d'ÀneL, frontals

d'Avia. Betesa. Cardet, Espinelves i Lluçà/, de nianera que és ev dent que

la Jconojrafia d'aquests absis t antipendis respon, en principi, à la idea de

figurar Ja presència divina. Tanmateix . optar per una fórmula o una altra

sempre té les sews conseqüències significatives; en aquest cas és lùgic que

no és el mateix la teofania de la visió apocalíptica, que ia del 1 ron de

Saviesa. La presència de la Verge amb el Nen a la falda, tot i el tractament

hicràti.- que aquestes figures soten mostrar, fa que el missatg« arribi

d'una manera més sensible i, doncs, més accessible al* humans. És en

ï 968 peg S71-572

95

aquest» reprr-teniactons que es comet ,a a fer évident el lirisme que més

amunt comentàvem es el camp de ta literatura t ta litúrgia.

A, Grabar assegura que hi ha un fort iligaxn entre ta representació

d'aquestes escenes de la infantesa de Jesús 1 ta liturgia, concretament

amb el cèlebre himne Acatfustas de l'església oriental no rolament pel fet

que hi ha pintures murals que en reprodueixen plàsticament tes diverses

estrofes, sinó per ta intenció última d'ambdues manifestations: a través

d'escenes que d'entrada poden semblar simples anècdotes (l'àngel que

parta en somnis a Josep, l'anunci ate pastors, les paraules del veu Simeó.

etc.) c'emostren ta presencia de Déu entre els homes en els primers temps

de l'era f*.e pacte68.

És a partir de llur relació amb ta litúrgia que aquestes iconografies dels

absis i frontals catalans deixen entendre el seu significat. A la idea de

l'encarnació, iportada per aquestes escenes del cicle de ta infantesa, s'hi

afegeix ta de ta redempció : Déu es la home i és immolat per a la salvació

del gènere humà. És lògic, doncs, que aquest missatge cabdal del

cristianisme s'expressés en els murs principals üel presbiteri i, encara

més, en el mátete altar, el lloc on per mitja de l'eucaristia es renova el

sacrifici de Crist69. Aquesta representació de la Molesta Mariae

acompanyada de les escenes de l'Anunciació, ta Visitado, ta Nativitat.

l'Anunci als pastors i ta Presentació és ta que apareix al timpà de ta porta

sud de ta tacana occidental de ta catedral de* Chartres ( 1145-1155), on la

idea de ta parusia i de ''eucaristia és clarament expressada per la

composició axial del conjunt. AM, en el centre del registre inferior de ta

GlAiAt ' 968 peg 575-5SC L o/o» '»T*** o «w*pi«9 d« 'c iœKsgr&,a paieoctriono b zc^î ^pe»o of «no au« «r »< won m^jicvo1 »w»» s rw» es f*e%ii«s catégories d ifnoJg«s {10 0àg 570i«0 Soto«* î aporoo deis af*p»ndi$ - »I sign te« d« te Mawstos Damm» qy* »*r '•presentar

ï93-194

96

Huida sha representat ta Verge ajaguda en un ttt i ciamunt d ella I'infcjit

Jesús en un pessebre; al segon registre, coincideix en el mateix eix

pedestal/altar amb ta figura de Jesús emparat per ta seva maje i Simeó, i.

finalment en el timpà, ta Molestos Martae amb un àngel tu rtferari a cada

costat. A. Katzencllenbogen, d'acord amb els evangelis i els textos dels

pares de l'Església, interpreta el pessebre t el pedestal de l'escena de la

Presentació com uns símbols de l'altar del sacrifici I, el bou 1 ta nvila i els

personatges del darrera de Maria i Simeó com els fidels que s'hi acosten70

Uns anys més tard ( cap al ! 175), a Catalunya, es va representar en el

timpà de l'església de Cornellà del Conflent una Molestos Martae envoltada

d'una màndorla sostinguda per dos àngels. La inscripció que l'acompanya

fei referència explicita al paper de Maria com a col·laboradora en l'obra de

salvació: "HEREDES : VTTAE : DOMNAM : LAUDARE : VEWTE : PER QUAM

VJTA DATUR : MUNDUS PER EAM„REPARATUR*. D aqui deriva la funció

d'intercessora que hem visí que li atribueix la literatura de l'època i que

va estretament unida amb tes imatges ^ultuals 1 els pelegrinatges de què

hem parlat abans.

Hem cregut oportú obrir aquest ampli parent, si sobre el significat de la

representació de la Matestas Martae i de Ics escenes que l'acompanyen peí

tal tie comprendre ¡aillor el contem, i, per tant, també el sentit, d algunes

escenes del cicle assumpcionista figurades en obres catalanes dels segles

XII i XJ1I

Més amunt ja ha estat citat el frontal procedent del priora t benedictí de

ta Mare de Déu del Coll [Fig 3], que els estudiosos soten datar dins la

segona meitat o de final del segle XII.7'. La Mare de Déu de l'espai central

X3EN '96471 '926 pe.B2235 e» con»dro d* »q* XII GüDO. CüMll 929 poa 06 oeo-' rcip d*t Mg* XB « i que ta o«e sx^y« »f obfo* v *$ pr f»*» anys de

97

sosté el Nen assegut gairebé de perfil sobre el seu braç esquerre i «u&b te

mà dreta aguante una flor de Its. Una màndorla els envolta 1 l'espai de

fons, de color groc, és oxnplert d'estrelles vermelles. Els quatre carcanyols

delimitats per la màndorla l els quarters laterals són ocúpate pels símbols

dels evangelistes. Pel que fa a les escenes hisT adés, hi trobem : a ïa part

superior esquerra, l'Anunciació; al davall, te Nativitat amb l'àngel que

s'adreça a Josep, possiblement per ordenar-li la partida cap a Egipte; al

costat inferior dret, hi ha la Presentació al temple i al damunt.

r'A^umpeió" de la Verge.

Aquesta darrera escena és la que reclama .principalment, la nostra

atenció. A la part inferior hi ha el cos de la Verge completament

horitzontal i dos apòstols que ei .subjecten, un pels peus i l'altre per les

espatlles en el moment de dipositar-lo dins del sarcòfag Deu apòstols

més, amb rostres comoungits i gestos de dolor - el primer de l'extrem

esquerre es posa una mà a la galta - es distribueixen gairebé en filera a la

part posterior i a la capçalera del sepulcre. Malgrat aquesta disposició

lineal, te manca d'isoceíàlia i les inclinacions dels caps ten que el conjunt

resulti prou variat. Damunt dels nps d'aquests personatges, i coincidint

amb l'eix vertical de la composició, s'hi ha figurat l'ànima de Maria,

col·locada dins d'un llenç que dos àngels eleven cap al cel, a te vegada que

la sostenen per les mans. El cap auréolât d'aquesta figura penetra

lleugerament dins del semicercte dt núvols que penja de te part superior.

Es tracta, doncs, d'una escena subdividida horitzontalment en dues

meitats. LI grup inferior, Q acord amb te descripció que n'acabem de fer,

representa l'enterrament de Maria, el moment en què els apòstols deixen

X i «ACQY peg AS i JO 19Ç-9 pòg " 50. E% dos *ní$ 6» ajé Kc00110« ooo»« Wo b b-bliogtr-c on* -or îOSE^ ' 986 oòg * 4S-151 AINAbD ' 989 pa¿ • 50

9«

el cos dlfun-. din» del s'twlcrc. insistim en aquesta qüestió perquè

normalment els autors vûe s'hi han referit la interpreten com si fos una

Dormido, tot i que troben estranya l'absència de Jesucrtst72. De fet, la

figuració d'aquest episodi no sovinteja gaire. Els relats apòcrifs seien

parlar-ne molt per scbrc, en tot cas s'aturen més a narrar les peripècies

de! seguici fúnebre o els fets prodigiosos que va.> esdevmir-se un cop el

sepulcre fou clos73. En realitat, en l'escena del frontil del Coll. el sepulcre

s'hi ha representat d'una manera molt simple - el cos horitzontal de la

Verge, vist en picat és emmarcat per un rectangle de color verd amb un

fons retícula t -, i es pot confondre fàcilment amb un llit, és a dir, amb el

lloc on descansa el cos de Marta de l'escena de k Dormició. Però si fem un

repàs d'altres representacions on s hagi volgut mostrar un personatge en

un llit, veurem que aquest té un caràcter molt diferent En el mateix

frontal hi ha l'escena de la Nativitat, on Marta, encara que se'ns mostri

vertical per la forma tteugeraiütnt sinuosa del seu cos i r acabament de la

túnica figura que està ajaguda en una márfega, repi asentada per una

superficie el·líptica que la circumscriu. És la mateixa solució que s'ha

usat en les escenes de a Nativ.tat dels frontals d'Avià. Betesa i Cardet i

en la dr la Dormició del de Mosoll, tots al M.N.AC, (numéros 1S784,

3570, 3903 i 15788). encara que en tots aquests exemples el cos de Maria

e »acr* "«oosc e cos à* ¥œ->a poc 3 í T *Cf re$£»c* ,o"*e**t VJ*»CZ 907 «5« *3 *e* "0*3 33 '0p'*s0 tec o »s 3 ««***c s 3« s "îoasti D Z3nt m D^^vt ~c * "c ,«s^c' r awo o-« **»«*s C I5 CÊ«* " 9/0 a ço« . 3*-'3 o of TV-IS ffçmw^íc 3 oe» * 3"« * c Cerc .ryc 3 - 2«« o'e» » e- * o«.sSM« r3v a o« s»*v * i« *íK3* Cii'Q''* roí c» *"s|3 ioog 32 Esq. r%3m tJ^s 3* "esccr»nu*««^ Q^jne r a S^trÂ 98* oog788C 30C i?OS£« '®Bt 003 50' *- ' ' " ' " o« Mer o •" rf

íJZi SAtDENSS " 8f 7ce- ' 238 cop XVi íaftofîosaoóo.ïji -?79 pog 6C4 cop >C.V ?s

cop XV r«$oSOf»icne, i sxjg ÍÓ5 cop XV. ¡% d An ··o'·c Qoor» s «trdons ow* *»m •ndswcr« ce»*" »o'·ioQe «5 "?^üu«"wn

ff

s'ha col·locat més en diagonal En dos frontals dedicats a Sant Marti (el

de Pulgbò. M M.E.V., núm.9 l el de Chía, ai M.N.A.C..núm.3902 | hi hm

una escena on apareix el moment de la seva mort; en ambdós casos el

sant jeu en un litt separat del terra per quatre potes ben visibles. Aixi

-lones, siguin marfegues "anatòmiques" o llits de fusta , l'aparença és

completament diferent. El rectangle que figura ¿I sepulcre de Marta en el

frontal del Coll es molt semblant al pessebre on sha emplaçat el Nen

Jesús de l'escena de te Nativitat de la mateixa obra, cosa que ens ajuda a

entendre que es tracta d'un recipient dur er< forma de caixa. D'altra

banda, el peu de l'altar de l'escena de la Presentació és del mateix color

verd amb el retíeu lat de fons que el del sepulcre, detrJl que ens permet de

suposar que es tracta en els dos casos d'elements de pedra. En la

miniatura europea de final del segle XI i del XII hi ha alguns casos en què

es representa la sepultura o r \ssumpcio de Maria i, per tant. s'hi ha

hagut de ftgurar un sarcòfag. T>*t i que solen ser moll simples, sempre

s'han projectat en alçat í deixant veure el seu interior buit o amb el cos de

la Verge7*.

Un altre ciernen r que ens fa pensar que es tracta del moment de la

sepultura és la posició dels dos apòstols de primer terme En el típic

esquema de la Dormido bizantina és usual que hi *\agí dos apòstols, Pere.

al capçal i un altre. Pau, als peus75, que sovint »'tnctoen sobre el cos de

la difunta per expressar la seva desolació, però en el nostre cas me? que

' . oe- ent^pm si e-e* %o», $@ v-,< c« 5 3s de c w" ^e's'o* d* Seso* ""s22* 'o- í*¥ w*D-ao- *o vE«ot5 "58 J o"1 65 « de San Mart -èf "bvs o a

««- c per* » "o, »s *» '33 *c v§ t*» ».s**9* tr » 3 B \ 3* *"*y » ms & 7325» 's 3 **~£?r, 56¿ *g 6 Ç r»sjs»c vefwf ¿r cas c»* » «s w a« s 2 •«. rc ~vo »

i s* 3 «o Carpen« P" «r o t o es t*« at c I^y^ cot 20«* ro •< * no s»c$* *, * s«36,

75 vv^ tSiAWV:"1ÎCVC CX-tvEv '93 p< 36

IOC

inclinai se ta ¡venen, itn prr tes espatlles i l'altre pels peus, per flcar-la

dins el sepulcre. És al que paJem veure en la miniature del ja

citât Psaîttri <fe York \ de ï anomenat Psaltirt de Blanca de Cosiella76, aL*J

corn també en la meitat esquerra del timpà de Saint-Pienre-le-Pueliier del

museu de Bourges, ncjiés que aquí solament hl ha els dos apostóte que

sostenen el eos i un ángel turiferart que planeja pel damunt.

Hi ha també un altre element a tenir en compte, la indumentària del

cos de Maria. En les escenes de la Dormido, María sempre se sol

presentar amb túnica i mantell, és a dir. Igual qu<* en qualsevol altra

•¿accna. Algunes vegades el mantell o vel U cobreix bona part d"! rostre. Ja

sigui per indicar la seva edat avançada o bé per donar U: idea que es tracta

d'un cos moribund Aquí, però, la Verge va vestida amb una mena de

túnica blanca que marca clarament l'anatomia del seu cos amb in

mateixa sofisticada estilització que en els altres requadres. Un vel del

mateix coter li cobreix el cap, però el rostre queda compteta-nent visible i,

així, es distingeixen a la perfecció els ulls tancats de la difunta. Sembla,

donrs. que s'ha volgut donar la idea d una mortalla, cosa que es

correspon plenament amb una escena de sepultura. Cap dels exemples

que anteriorment hem citat ofereixen una solució similar. Potser el cas

més proper podna .ser el de i evangeliari suposadament rcnà de la B.M. de

París (ms. lat. 17325« : tant en el foll 51 v., on es representa la Dormido,

com en el 52, on s il.lustra la sepultura. Marta és embolcallada per un

mantril. que, molt so merament, també tradueix ?a seva anatomia, i U

cobreix el cap i el front fins arran d ulls En el Psaítíri de York en la

seqüència de la sepultura, el cos de Maria és una massa informe 1 amb

prou feines e« pot endevinar a quin costat se situa el cap.

c» ** " 86 fe» 2^> &* 70}

101

Com dèiem atens, la representació d'aquesta escena del cicle

assumpcionista és forca estranya. Així ho aíirma L. kéau i, a la vegada,

assegura que ha estat cateada d* l'enterrament de Crist77. Igualment

aquest autor assegura que el sepeli té lloc davant de Jesucrist situat dins

d'una màndorla Això, però. no és exactament sempre així, sinó que n'hi

ha moltes variants : en el Psaltirt Lutfref781 i *n l'abans citat evangeliari

renà de k B.N. de Paris, Crtst hi és present, però en el Psaltírt de York i en

el primer medalló de la vidriera de la catedral d'Angers79 hi ha apòstols i

àngels, i en el Psottíri de Blanca de Costella els apòstols estan sols, igual

que en el frontal català.

La meitat superior de la composició, presenta una fórmula iconogràfica

molt freqüent en l'art funerari de l'edat mitjana. En les Koimesis

bizantines uns àngels amb les mans velades s'acoslen a Jesucrist per

recollir l'ànima de la Verge i pujar-la al parad(s. En el romànic hi ha

diverses maneres de representar l'ascensió d'una ànima, però una de les

m( s corrents és la que presenta el doble del diiunt disposat dins d'un

llenç que uns àngels, situats simètricament a banda i banda, subjecten

pels caps60. En la Monografia assumpcionista. però. no é* una fórmula

gaire utilitzada. Com que el trasllat de l'ànima al cel generalment es

representa eu l'escena de la Dormíci<\ es continua fent servir el model

bizantí, introduint-hi algunes variants que, com ja comentarem més

endavant, poden ser qualificades de circumstancials. Quan es vol

representar rassumpJc an'mae fora dels esquemes bizantins, és quan

?!AW "957002ò1373 B . o« jyor« •*$ Ado 42 " 30 «vegt * ! Ç&O 003 7à « tN> fc si

** , o-at« OL-vO f*oe.kr« ne és of-ya Vogr* HAW-/MD .GiOC**/"5

J Sos*« ca«*$* <ro% K %«"*o v«g»w **£t?tíO * 984 si§ 2^ ?? %<• a «a fipo-og-s a^e- carn&y c*cas c:* em^ffe d»' l»o<"«o a® Sot à« p« ¡M £ V ·s>"· TV 9! e^ca'o a^«

o«

102

s'adopten tes fórmules de tat iconografia funerària comuna . Això és el que

hem vist en cl cas de la Il·lustració del foli 37Ov. de la Bíblia d.? Ripoll i allò

que Ja es preludiava eu la miniatura del foli 161 v del Llibre de Perícopís

d Enric II.

Aquesta tipologia del frontal del Coll és molt poc freqüent fora de In

Peninsula ibèrica81. Els exemples que semblen més propers són : el Psotòrf

de Yjrk el Missal de Tours i levangriiari renà de la B.N. de Paris. En els

dos primers casos, Maria, en posició completament vertical, és elevada del

sepulcre per uns àngels vuit parelles en el psaltin i una sola en el missal

- que aguanten un llenç darrera d'ella, de tal manera que sembla

emmarcada per una mànôrla En la Dormició del foli 51v. de

revangeliari, dos àngels, drets a prop del capçal del lut ajunten les seves

mans cobertes per uns vels per sostenir l'anima que mira suplicant cap

amunt on, des de dins d'un semícercle, Crist estira els braços per acollir-

ia. De fet, però, en aquest cas pareix que ens trobem davant de la típica

fórmula bizantina modificada peto miniaturistes occidentals.

Respecte a altres models catalans. Ja hem esmentat abans el frontal de

baut Martí de Puigbò : el "retrat" en bust del sant, nu. apareix dins d'un

petit llenç aguantat per una parella d'àngels de dimensions molt més

grans que aquesta ànima82. MoK més emparentat amb 11 nostre frontal és

la representació del martiri de sant Tomàs de Canterbury de les pintures

" Es ex^p« hi» q«« cône«** œ-c «y "*«$ fo'cc"s £ s cs$ ""es cesêg." es e de s *"dc3« te co 3* $Q!«3 Ma* a a Mayer a« "cro ot a " c* »3* X,« j^8At\t A.%Aw3 556

85 l g 721 E" r**3a* a* $cr» M o- ae Âumo 3t s i o a de jDgroô s «a opw pe- a"« so „ocfn«nf« «« i ^K»no o« o Ckr"- co * ou* c» Cr s* 000»* a a pet supe'io· a ns 3 s»r ijvoson»» »"* a1" »«A3 «Pt» * % sdos braç« a ' aíçooa o* A c rtjô o **íce"»o

•U 0^*0 at» »"if*- g ce au« 110 «»n p«» 'xj·fo»' o ^vfe Qye és *«r clo o»» aw«o qy« IQ 10«*«®« a»n$ s a"11*% m^nre w MC a 'c^às .no *•» caísetí s'«p COOK, GuDtíX '980 pòg 254-255 %3'5*.

82 Vtgtt,-«» uf*o feprc^jce.è a ' 987 pòg 12 <

103

dr i absidicla ée l'església de Santa Maria de Terrassa83. Després que el

sant ha estat occit, dos personatges sostenen el cos embolcallat l el

dipositen en un sarcòfag ricament ornamentat: just al damunt, entremig

dels das homes, una parella d'àngel® aguanten amb una mà un llenç dins

del qt al s'eleva l'ànima del sant. mentre que amb l'altra emparen aquest

per î espatlla. Sembla, doncs, que aquesta fórmula va tenir un cert èxit en

els últims decennis del segle XII o primers del XIII en aquestes contrades

ca tal anés. i encara continuarem trobant-la en T època gòtica.

El aemieercle còncau de l'escena del frontal de Coll, que remata la part

central del marge superior, damunt del cap de la Verê. é& pintat de color

blau i al seu interior té una banda fistonejatía. de manera que no hi ha

dubte que es tracta de la representació del paradís, lloc on es dirigeix la

figura elevada pels àngels. Una fonr-a semblant és present en moltes de les

assumpcions de la miniatura romànica, encara que sovint en el seu

interior hi ha la mà divina que beneeix (manuscrit 7^2 de la Bibliothèque

d'Arràs i sacramentan normand de la Morgan Library de Nova York,

ms.64184. ambdós de la primera meitat del segle XI), o que agafo la mà

dreta de Maria com per acabar-la de pujar (manuscrit 444 de la Biblioteca

de Viena)85. En e! Missal de Sant Marti de Tours el bust de Crist és dins

d'un cercle (dipeus ) i amb una mà assenyala Mana. Altres vegades dins el

senMcercle estrellat hi ha la porta oberta del paradis (Evangeliar de

l'ArchivIo Capitolare de Vercefli, ms.C)00. En l'anomenat Socramtfilarf de

°" BC^'G " 9^ * ooç 25Ç 26 ' Seô s a „e f s DC* ao'cr ú ~s 3*» es a„e$ *.? *»es dejase' ae s*g ef.34 v'EIOE? '980 oàg 67 .68 à n 67

95 C« p®» 198C 009 6è

"° V«9»v TÍ-É?EL ' 984 c% 55 * g ' 7 a pa" ríenor o* 'a reor»se*"laí " és j"o Do" c c e" cr-è«aixc a lgj»3 ce C*'$" oscoconpt Aquest -dea de '•o d* pc'odís 'a •»"Xf' o ôte' e* e

Je I AsstiTtpe.o es« o oe NA't-fe-?« dt ô1* oe Ce'-nonM-eTQie ae -o mgw «« tof

- sacie Xi1 en yna ï» .«$ co'ei Cns* f-onooeict per CAS orîs na tret a** sarcò'og *« cos

104

Manassés es pot veure un stnicercle omplert només amb franges de

diversos tons87 Aquí, els àngels sostenen Maria per sota els braços sense

cap llenç * l'aurèola d'aquesta penetra lleugerament dins de les corbes

superiors. D'altra banda, dues àmplies Untes ondulades separen aquest

grup ascendent de ia jjart inferior on semble que Marta s'incorpora del llit

(?).

En els exemples catalans, damunt de tes ànimes de sant Martí i de sant

Tomàs de Canterbury no M ha cap representació del paradís, tot i que la

inscripció del frontal de Puigbò (DANS ¡NOPEM TERRIS MARTÍNVS VTVET E

CELIS ) deixa ben clar que aquesta va ser la seva destinació. En aquest

frontal, les quatre escenes de la vida del »ant són presidides per una

Moíesíos Del que regna de? del centre de la composició. A i'absidiola de

l'església de Terrassa, el martiri i mon del sant ocupa un registre del mur

i al damunt, a la conca, també hi ha Déu en majestat que corona (?) els

dos màrtirs que el flanquegen a banda i banda. Pensem, doncs, que en

aquests casos potser ne calia Ja representació del paradís en l'escena de

l'elevació de l'ànima peiquè el conjunt de la composició ja ho deixava

entendre; en canvi, en el froatal del Coll, presidit per la MotestosMortoe ,

calia fer-ho mes explícit i per això s'hi va pintar el semicercle. De tota

manera, dos elements més Êm la impressió que Marte ha pujat al cel : el

fons estrellat i la inscripció "A3SÖMTA EST MARÍA m CELUM '.

El fons de l'escena de l'elevació de Maria és de color groc, d'acord amb

el joc de simetries que ha utilitzat el pintor - alternança de fons grocs i

vermells, tant en els quarters com en els carcanyols -, però, a més, l'ha

e*"böica"tct de »a seva ""a'« '^wt que v «ta a*a dos ange's oc e 3« bo* s sa* les d <,*sedit c o ' infcnof 3»! aaoi ** *v ^*X3 catxa ço1 lotoda iic^v'"* d'j"" o**o* 0ye M t

THE^Ei c**u aue eswac*a de : Arec 3« A.'o^;a s'^W de Mor-o sa« p»' ta"f noca a presènc.c o oo'sc'sí o oàg 6 " '8?T«Eia '»984% 22

IOS

ompkrt d'unes estréllete« vermelles, de manera que resulta igual que

l'interior de la màndorla que envolta lu Majestat de l'espai central. Aquest

tipus de fons estelat no és estrany trobar-lo en l'interior de 1 • màndorla

de les MaíesíosDef i. fins ? tot, en algunes Molestas Sanctorum , com per

exemple de la sant Amand del manuscrit 250 de la Bibliothèque

Municipale de Douale88.

Tots els personatges del frontal i, fins 1 îot, els quatre símbcls dels

evangelistes, van acompanyats d'una inscripció que n'indica la seva

identitat. En l'escena de la sepultura i enterrament de Maria només un

"discipiüi " ratifica qui són les dotze figures que envolten el cos difunt,

però el rètol inscrit dins la franja vermella qu* emmarca aquest requadre

per la part inférer deixa clar de quin episodi es tracta: l'Assumpció de la

Verge al cel. Malgrat aquesta etiqueta, petà, la qüestió assumpe*onísta no

hi queda clara: a la vista del cos difunt de Maria, la figura que s'eleva és

només la seva ànima?, és el trasllat d^l cos al paraOís a l'espera del dia de

la resurrecció dels morts, tal com diuen alguns relats apòciifs?, o es

tracta de r assumpció integral. cosa que pressuposa la resurrecció del cos

per unir-se de nou amb ranima?89.

-ö ;~*e 'es Vo-estos De. poc' e~ c *T 3 d« 33"e;>" ce os -sses ae Ser $ ac*c 3* ,eo* £ rss ses „s'oc c oe $o~* A-ôâ es "wesw' u**3 e « se*' se„ e' ^c caá -o s •*• 3' a s ae a

afxje a« '3s*t? ôr-'a e-s o'aços o>ec*e~ s 'O' a d ¡,'s 3- mais '«'otges e* D«.Ï se «s- Se* 'âne es p't-g -'s s * D "of t s -"ï <o g-" oo^c- » s gn * co* a« «« ^ceî 2* —s

a.« e sor* escata «" esse«'«-* " 3 c,3-v"' SC^ÂDr vôé cég 237 à» oag 23Ç 3 a"c,coôo j A'^cyc K 'eocons 3"*c .re coa'c at íooo T soDeâ omc „t, oe <cs»f'«-D-'9A,„$"o* s^c «s '«p'eA·'tíO«} «" e*ï es* ~irc*CG C2*a s •'e'e e Cofs-'C e****e s s 3-vs 2C-6'2 " " 'A\.Â^D 1 v8v sog 50 Es 'cr$ «»o*» es*1*« cov'saes $ocfî cc„ »OK "a*a'

"eq j fs e- .«s Co'onoc'C^s a* gò* c d» m qao s es ur "og- "c «xs^p* 'o ac ^sss c a« ,o cs$. ça•o*v3ro i3e S*s"fc ¿*ao' c o We of ae oc^x: "o" *AO r^°y M* Gjd o' f «ns COK» â cwiof de **o"**a oTbigta " *" "a *er ese" 3S e»s sc*z« Apc osc - <t«fO" sel!! * acn» reoc«3 e ce» ae Mc-ia •nerfe aos ang«ls « ,o •w%pv«r a! ce c*' "«ea a ,«a»oâiioo soex« *a au« r0oasa *o ngafQ oe Mor 3 LC .îegeraa ASS^^Â fSÎA4îA IV CRW. -o0^0 tbc c dt oto* ö« »o '«**ré«c«s d* «ceno D*«oda [GJDOl . CJN'L * 5* 8 360 «*•

a«e « fôc"avo oe 1 «%voc>o d* ò'·i' a * «ts A^ós'o-; 'owt-a'« « cocio^r d* '/o' o a^

Ja hem parlat anteriorment del valor p >lisemio del tenu? assumptto , de

manera que r*o k* insistiréis. En tot cas si que vai la pent» donar l'na

mirada a altres representacions més o menys contemporànies que

ofereixen formule« similars i veure quines Interpretacions han merescut,

EU l'anàlisi comparativa que hem anat fent dels diversos elements

d'aquesta escena, no hi hem trotat cap altra obra igual. Una de ks que

hem considerat com a més propera ha estat el Psoitíri Je York.

Aparentment, la Ü.lustracíó del foli \9v. sembla una inversió de l'escena

del frontal del Coll, però, er realitat, en aquesta obra anglo-normanda hi

ha dues seqüències clarament separades60: a la part superior, el sepulcre

coaté el cos de la Verge que els apòstols hi estan dipositant: a la part

inferior, el sepulcre es mostra buit, cl cos momificat és enlairat pels

àngels, tal com sembla ordenar-ho la gran figura de Jesucrtst d*-eta en un

costat dt la composició. No hi ha dubte, doncs, que es tracta de l'elevació

del cos al paradís, però M.L. There! es pregunta ' ...mais dans quel paradis?

"9l. El rostre tapat per la mortalla deixa supos-v qi'c la figura que eleven

els àngels és el cos difunt de Maria, l'ànima de la qual Ja ha pujat al cel

en el moment de la Dónatelo02.

e" xr *•*%-"*« oes ir ges s e"3»'€* c »ve 3" "•*: o Ce "G*/D."X C.- "W "v l ïoàgf 6

V*- "-»"s c'es 3ae es **cc*s\c s „"c 3S5*."*"p>*e a" Toe e' c 'po' s '~?t*v£ "v5 oc? 55

~*_ Sv'soc a···'·c :,,»* '"c es*o» recrese'*j ,s AsijTO*-: rcfj»ris " S^ED* '96 ' 009 SC

a-í»'*^ts c* %',s *v csc·x ** § c^cc-e^o c "**'c'e*ac ó Ov« o*çre x escenaOC ~ - <^

- PS js*'3c ans at "sot' ^crs** ae 3os 'eg s « j oe to w -»s ..na cíxi'-jc«c eses

es scso.s ^g^'Crts e*" e *o< 9 a' g* aó"c >a c 3 mo o Mor o e s aooíiois et f j-« ner 3 e'*o

$e_,',t Dcx'ncc seg-c *^^*or9 Veg*» VtO'ER 98C iDog 74 "-itíE. oog 57O ^ T-JE?E, "084 ode 5753 %' -o s*vc DO** ?n v*e-o.er paie de ass« <"oc ó o ""'osi'r** '3* c

sf '-s a»e «s rare a L- vc ^ pc« 'ep"es««*3* "v*ERDE? ^SC pò /'^ 75.

: o s 3* *"<3* a s·'·c e 'so* ae "s -joa" «vcrg*1 sîo »gons e 3 o e c^s

d«sc'és a j« e's COCA» "cr «P«J ta* «s e«vat o> oarod $ %-*e«0 or é» antro* oef '<A « s

10*15 ico Evonge'im c^xíc-rfes 'y79pag6C51 E'·cc'v e cs Wc'tJexp-cc ccr- e-

de j«suc»ts* taxa crcàng» M43ü<» onb on r a CA c 0*0*3 • a-'cang* Cxj0r«> a.x«cc

«* eos dt ia sctx.-*ura d* f«a*»f3 au* «s tomeo o unir çKig*' o .3 gior«c ME,"C

* 857 co -238»

10?

En un altre manuscrit anglo-normand, devers l'any 1100. ta Verge, en

figura d'orant l luxosament vestida, és enlairada dins d'una màndorta pels

àngels vers l'Anyell de Déu 1 veis una Molestos Domini- m sota. uns mortals

allarguen els braços suplicants. Dins tir ta màndorla hi ha la inscripció

següent : "Haec est alma Domini genltrtx ei virgo Marta pfr quam spUitu¿ vite

tota dtffurtdltur orbe ", mentre que uns àngels jttuats en els extrems

inferiors duen uns fllmcterts amb els textos de 1 antífona i del resporsori

de l'ofici de l'Assumpció. "Haec est regina vtrglrwm quac genult regem jclut

rosa decora","Hodte Virgo Maria cáelos ascendit, gaitdete auia cum Christo

regnat in aeternum "93. En aquest cas. doncs, les insrripcijns ens

aclareixen quin és el aentit de la representació94.

Quan parlàvem rtel frontal de Coll, hem assenyalat que el cos de Marta

dins del sepulcre va vestit amb una túnica blanca en canvi, ta figura que

els Àngels sostenen duu una indumentària molt semblant a ta que porta

la Verge en les altres escenes del frontal : una túnica blava amL piquets

daurats, un mantell vermell i una toca també vermella que li coníomeja

el mstrc - en les altres tres escenes i en la Modestos . la túnica ¿s vermella

i el mantell blau 1, a més, a l'Anunciació ! Presentació, aquest li cobreix el

cap, mentre que en tes altres dues representacions també pon* la toca

vermella -. Si hom hi hag-iés volgut plasmar l'assumpció c%% cos. com on

el Psalttrt de York. pensem que hauria estat lògic que la figura que s'elsva

dugués la mateixa indumentària que ei cos difunt. En k pintura mu v 1 de

Terrassa, ta figureta que eis àngels alcen per damunt del cos momificat de

sant Tomàs va vr?tida amb u&a túnica bfeacm i. en canvi, en l'escena del

marirí i en ta coronació (?) de ta conca norta ta indumentària pròpia del

53 vBOçp '98C oòg vv sé- 66

** ? '3 :« se ó o»"b »'S of»f;"$ és » oe' .c ps'*"« a** te 3 «$ - ans „- 0-2$o« enfe^ pf«»«of

IOS

•eu ca rec tse btebe. te ¥ tiiiclal de I oració Veneranda del Missa/ de

Senr ârtí ete Tou/s, hi ha d^s grup» d'apòstols que contemplen el sepulcre

buit, mentir que la figura de Maria, vrsttda amb una túnica d amples

bncaniànigues. amb toca 1 corona dsœunt ciel cap. és r levada per un parell

d àngels MX. Thcrel, m partir de les dimensions normals de la figure i (k

la presència de i oració Veneranda . afirma, d entrada, que m tracta d'una

assumpció corporal, però tot seguit manifesta els MUS dubtes: d'una

tenda el sepulcre bait no implica pas l'assumpció corporal, atès que,

d acord amb les llegendes, el cos no va restar m la terra, tanmateix

no sap on es; de l'atea, % sota de la il·lustració hi ha una serte de noms

relatius als diversos llocs on, segons la carta del Ps -Jeroni, va transcórrer

la historia (Mous Syon. Va/Us losaphat Sepukrum S. Martue Móns 3Mt»ü ).

cosa que indueix a pensar que la il lustrado es va executar prenent com a

base aquesta cèlebre epístola, exemple de la postura dubitativa sobre el

tema assumpcionista. L autora acaba el comentari amb aquestes

paraules; ~ll y a donc, dans cette image, une certaine ambiguïté qui ne

permet pas d'affirmer ta représentation de ¡'assumption corporelle ds> Morte

•95.

A propòsit de 1 Escena assumpcioniMa del frontal del museu de Vic,

subscilvUn aquestes paraules que M.L. Thérel aplica a la il·lustració del

"*•' "*"*£'£. 584 2~3 55 t" .'c "2*3 SET"*'- e«e*~c* o# *~$ 3* *53¿ de G 5 * 3e 'o' s co*s

3€*"3 3» X Aa. -J CCÔCAC C i»3 3% S* **" C3"~«' * S' 3-»$ 3 ÈSQj«'f3 » CM 36

'«^3* G »««** 3* L *,' C3 O"3"C3 _" *•» 3 ^C.'îï*1* **« -* "XS"-* *fa— 3 -»Or*C « CO OC3* 3 **f

" S 3*«*O 3 *'e*3* *S 0«* 3« 3*3*ï £* 3S|j«$*C t$C»"C S

3 " «3 *a'3* OO·*1-''' C >*C *,*" C3 O-XKQ St.* 3* KO **„"€ «t 0^"^$ 5*w3 Cr.Ç3*S

cet; ^«*3 c3—o*C2 î v^Koc 3**s o-- «s *ï*C"e'*i, 5 OMCJOV* ' ofti'O >."c ='32*»3 SÔ**i V t '"*»» 3«v $ O U •·SpO"C't O C« O^«

3 I»PV.*.*C A»^--pc ó íg»r>«*a *~<r* *•§ pccur » »ts n «• ««ugc Hc a«« . « y *·g»fo IG 5*-"« d rff oi pi· o· r"«» 2^« ts

tóete z »-no os* 'pc«fr t 3 58 *• W8 vvq».* * '«fs*oo-cc"? a CAH*v " 9S2223 " - *§7,

109

Missal de Tours. Evidentment el que es pretenia ensenyar amb aquesta

representació era que Maria es trota a la glòria, i així ho confirmen cl

fons estrellat i la inscripció Assumia esí Maria tn celum , Però el que no

queda clar és de quina manera entenien que hi era. En el capítol anterior

hem vist com la fest» de l'Assumpció era present en els antics

sacrameníaris de la diòcesi de Vic i de Roda i a més, que aquests

contenien l'oració Veneranda que afirma que M^ria, per ser ia Mare de

Déu. no podia ser humiliada pels vincle« de la moi t . També els textos

litúrgics que els monjos procedents del monestL de sant Ruf. a la

Provença, portaren a la recent, aleshores, instaurada diòcesi de Tortosa

(1150) i els que després es van compondre en aquesta mateixa seu la

contenten96, cosa que evidencia 1 existència d'aquesta creença en totes tes

terres catalanes cristianes

Ph. Merdier considera que en tes il·lustracions de l'oració Veneranda es

va establir una relació directa entre la iconografia de l'Assumpció i

l'afirmació de l'elevada del cos al ce!97. El segte XII fou. dèiem, una època

de novetats, i la temàtica assumpcior.isía. tant en el camp teològic, com

en el de les arts visuals, també se'n va fer ressò Precisament, pel fet de

tractar-se d'una època d'introducció de novè» idees i de aoves formes

iconogràfiques és possible que s' hi produis un cert desajust, cosa que

explicaria l'ambigüitat d algunes imatges, com la del cas que ens ocupa.

Més amunt comentàvem que el frontal procedent del monestir de la

Mare de Déu del Col' pertanyia al grup de frontals catalans que contenen

tina serte d'escenes de !a infantesa de Crist, presidides per una Atestas

Mortae . També hi hem assenyalat ia representació del tetramorf

f m f^ "« '«s*"'»«! a^e acre r scye* o*4 •-•sr·-·sc' 's 36 A»» „ ae !c cc*c'3 zt 0-3*3

r* " • 3462 93 «u dt« stgies X-' *'Q63pò3 '.à 'B 25-26.28*

110

flanquejant M mándente. Aquest motiu, que d'entrada no sembla gaire

coherent acompanyant una imatge de la Vergs, es pot trobar en diverses

obres que van des de l'època carolíngia fins ml Renaixement93. D'entre les

diverses lectures iconològiques que I. Bango estableix per a aquesta

relació Verge-tetramorf, proposa per al frontal del CoU m que intitula "ES

Tetramorjos testigo de la Díuína Encarnación <9&. Segons Fautor, en aquests

caros el cetramorf acompanya la Verge per testimoniar que és Mare de

Déu, com st fos el substitut d'un rètol que digués "ïïieotoàos ". A més,

moltes vegades la imatge es presenta acompanyada de les escenes de la

infantesa de Crist, tres de les quals, ks podem veure er aquest frontal100.

L'obra, però, s'escapa d'aquest model, atès que la quarta escena no té

res a veure amb el cicle de la nativitat. La representació assumpcionista

és la que accentua el caràcter eminentment marià del conjunt. Es

demostra que k Verge és Mare de Déu amb el testimoni del tetramorf,

amb els passatges més expressius de la seva maternitat i, fioalment. amb

l'entrada gloriosa al paradís, que b'ha d'interpretar com la recompensa

que li concedeix el seu Fill. En el mateix estudi, I. uango assegura que

aquestes escenes de la infantesa de Cilst "...constituyen todo un repertorio

de ilustraciones plásticas leí apócrifo Tránsitos Maiiae, en el que se presenta

la maternidad divina desde varios punios de vista: llamándola

constantemente Madre de Dio. y describiendo escenas en las que hay un acto

explícito deje en la maternidad díuína "101. Si passem revista a la narració

s* -" *ecü dewsipes 3~"0 c0"v*o -s de co'oc*«" get» s Gî^SSE" '566 VAS '

BANGO * y§4 oog ö4? *$ al»*«s «c'yres a«e on^nc a •" oc^-est a^-ae q«e "o re ! 3«

c^»t,ft4ac ó ser E íetof o^cs ccy »»deroföc a Mors*o conic Dvina Sabxíur'a ^

"f JeiïQffiQrtQs $tfBtJOl<Z3**do o peffrionei* y 6*wx> en « «e«no OM> a

* 30 3ANGC ] 584 OCK 7-8

'°* "984 oàg 8

Illde l'ultima escena dels diversos textos apòcrifs, veurem com tes al·lusions

a aquesta maternitat hi són constants

Velem primer uns fragments del Llibre del Ps.-Joan Evangelista:

T he aquí que se desprendía de aquel sanio sepulcro de nuestra

Señora, lo madre de Otos, un exquisito perfume. V per tres días

consecutivos se oyeron voces de ángeles invisibles que alababan a su

Hijo, Cristo nuestro Dios. Mas, cuando concluyó el tercer día, dejaron

de oírse las uoces. por lo que todos cayeron en la cuenta de que su

venerable e inmaculado cuerpo había sido trasladado al paraíso".

"Nosotros, pues, los apóstoles, después de coníempíar súbiíaneníe

(a augusta traslación de su santo cuerpo, nos pusimos a alabar a Dios

por habernos dado a conocer sus maravillas en el transito de la madre

de Nuestro Señor •Jesucristo*.!02.

Tot i que el oisbe de Tessalonlca explica un final diferent, incideix

també en la mateixa qüestió:

"Mos, cuanaojuimos a abrtr la sepultura con Intención de i»er¿erar el

precioso tabernáculo de la que es digna de toda alabanza, encontrarnos

solamente tos lienzos, (pues) ha¿»ía sido trasladado a la eterna heredad

por Cristo Dios, que tomó carne en ello. Este mismo Jesucristo,

Señor muestro, que ffartylcé a María, madre suya inmaculada y

madre de Utos, daré floria a lo» aue ta glorifiquen ,..."103.

¿3$ EvQr.ge>,3s Atóanos * 979 pàg óQ4-oOo E* ^ub-0t!'a* és "o»«re¡oíd 644

112

El PÔ.-Metító encara és més explícit. Després que els apòstols han

donat sepultura al cos de la Verge, Jesucrist baixa del cel acompanyat

d'uiï exeictt d'àngels i els pregunta què veien que faci: " El meu pare va

decidir d'escoQlr aquesta dona d'una de les tribus d'Israel perquè jo m

encames per migà d'ella. Per això la vaig santificar i... Ara que ha sofert

allò que la natura exigia, què voleu que faci per ella ?". El final de la

resposta de l'apòstol Pere és ben eloqüent: " Senyor, et vas escollir aquest

DOS perquè /os el teu tabernacle puríssim ... Ens semblaria que, de la

mateixa manera que cu vas vèncer la mort i a. a regnes gloriós, has tie

ressucïtar ^ls cos de la mare i portar-la feliç amb tu al cel "!'>4.

D'altia banda, en l'epístola del Ps.-Jtíroni es justifica clarament la

glorificació de Maria recordant que és la Mare de Déu:

"Hoc quippe privüegium non naturae esí.sed gratine beatae vlrgtnls

M~irtaetde qua nafus est ípse Deu? ei homo".

'Sic namque credere.honoraré tsí matrem Dominí quae Deum nobls

genutt et hontínem:neque homlnem sine Deo. riegue sir» nomine Deun\

sed Deum et nominan um* m et venim Jesum Cfwlsíum"10*

El frontal del monestir del Coll, doncs, conté un progrnma iconogràfic

al servei de l'exaltació mariana, però deixa clar que la causa de la

'^ %ac'i*5 cW Noy resnwwf '990 oòg 3¿0 ?r e! *-octof o« fwr dog-a df-gi» pe' j B Cafo'es ^3 fe*er&fie.Q 3 aqueste qy**sl<o i « poso jr «xtTpie- & •"iiof a< o« roa* copte 00

5 H:£fOJvM'JS:c3ewdo¡ i 865 col 1 32 - « 35

113

Importencia de ta Verge és la seva div.na maternitat106, La figura

majestàtica de Marts, asseguda en el tron, amb una corona de pedreria al

cap i aguantant el Ner amb ei braç esquerre, regna des d'un univers

estrellat Aquesta és la imatge que sintetitza tota la marioîogia de l'època

í a la qual els fidels adreçaran les seves pref àr*es per sol·licitar que

exercetd el seu poder d'intercessora que li ha estat concedit per k; seva

participació en l obn» de Salvació.

La intercessió de Maria es manifests especiaimenc a través deb»

miracles. Les primeres recopüacious en llatí daten del segle XI, però fou a

partir del XII quan tingueren una major divulgació i foren traduïdes en les

llengües vernàcules107. A Catalunya es conserva un còde^c miscel.laui

procedent del monestir de Ripoll, que aplega un recull en llatí de miracles

de Santa Marta108. Hom considera ei manuscrit datable d'entre 1180 i

1223. però que les narracions que conté són força anteriors. Quant a la

situació geogràfica dels diferents miracles explicats, onze se situen a

França109, tres a Grècia, altres tres en terres d'Orient (Armènia,

Palestina, Egipte) i un en cada un dels països següents : Anglaterra,

Alemanya, Flandes. Espanya i Hongiia-Itaüa*10. Malgrat Vèjdt d'aquesta

mena de narracions, val a dir que en el camp de les arts visuals, no van

' -3o c„ oqwesj3 j, * ijry g c/Qfagcr s-"e de 'o Vcre ae Dé<. ve -çio'ça* ce*" u s ha *cí ca* sbs-s ce'-

"actome" cô^à' c oa -c seva ,nauTetwàfu

''ONCEÊT ' V02 en dono u^ 'id-x ?er o b'oi.og'aâ sot"« aaês*a qae$*ió vegeo -a atéDfeseiia M 3e'' er ¡o .ntroouccó ae GONZALO Dt BtRCEC. '965 oag 25 - 22

* C e A C A crxfex 03to"27v47I Í- Q1 wV co^ ef* oaaesí pau «spec o'ê^' o 'e- fernes de' nora laic- Soisso -s, cr es vo'1 *er e s cr f-ers

rec -J s

'y %ARAwT ' 56 pòg ' 27- " 28 ?sr a aitr»s «-«culls tí« - rodes a C<roi«-â vegei. Miroc és ae «oVefj» Afeno 936, cr iv he ia **c-iscr:pc>ó d wn nianusc-ï de .'Ant-v Oap'fub' de L.e.aade Rodo i Qye es do» dei segb XÎV P tóigos e«". » oâieo dóna roíôa d oitres recul.s er

A o de1 segb XV En lia* - or^riors o- sroê XIV només 0*0 aoacs? ânuscr' ae R.ooi ets§ Mnxo» Vir^n» ¡ "ts 55 de 'o B¡W»oteca púb»co de Tafogoô! del segle X'» p«-oced*f*

de Sattes C*»us

114

incid*r~hl gaire En tot cas, el miracle més representat va ser el de Teòfll,

el majordom d'un bisbat <Je Cliícía que va "signar" un {mete amb el diable,

i que ja en el segle VIU Pau Diaca va traduir en llatí1 ll.

Aquest còdex de Ripoll no solament és interessant per aquests Míracula

sinó perquè del foli 4 al 27v conté un opuscle modernament intitula»

Aduocoeions de ia Verge {fol! 4 27v.)u2. Segons A. Staues, aquesta obra

hau«ia ettat escrita probablement en un monestir benedictí del sud (te les

Gàl·lics durant la segona meitat del segle XXI. amb la finalitat de fomentar

la devoció del dissabte com a dia especialment dedicat a la Mare de

Déu1 IS. El tractat consisteix en l'explicació o justificació de seixania-vuit

noms, adjectius o epítets que s'apliquen a la Mare de Déu, com, per

exemple. Divo. Virgo, Regina, Aurora, Templum, 3telio, Archa, Columba,

Mulier, etc...

Un dels noms que mereix un comentari més llarg a judici de l'autor és

Ulrga. Naturalment, al principi ia referència a la profecia d'Isaïes

"Egredíetwr ulrga de radiée fesse etßos de radiée élus O5cendet ". Més

E' — 'oc'e ae Teo*> es txt veu-e e* j~ *e"e^ 3 >; oo" "*r o* 'ie ~ ' oec ae^*3' de es., is a aeSo« ac o' •*"«' verç ae sege X" e" e '-"pa ae a ccia ae ânser* ' - 2 -je a ca*tara' ac -Xôt-e->a're ae ?-''s -c ' 25Ci A ~'a<"c^ 'oO'o se Go.t e* de Co-^cv e té- '*\, cèec'e "a*-" 3c"zs o atBe-cec CD" Alo^s e Sa% e v3^ -eco< «' e--* ss seves oo-es 'GC\ZA.C ")E 3E\C,"C " vfe 5 oàg " 552" y A.:0\SC X E. SABÓ ' v/5 Carago 3'*. 8 E1" "oi«es ae «s _sroccr-s ae es Cf'1935de Sano Moría s " oo* veu'S uns i o'ge oe o »íffge co -ocaso 30* 1,1* a ,* a**cf* ' o *

^ Aq.es' "coa' VQ ser DUD^CO* o StsütS ' v¿8 pàg * C-34 ar-c y(^c D'e» - oaacoó ,oog " ' OC Ba*3w- ccrs aefa q je es "acto o'.'Q ocra qae er oitr*$ «^üûsc'.s porta e1 *i*o se f orea« o iiber

ftoffdijs Beatos AAarc» Virjints que oaaest Ticn^scri* oe S>oot tvyiés en co ie 'o sególa po**"Tombé cr*u q»^ w mots p„>ni$ d» co i*c3C*e wnï ¡.tocar« com docíf inoi» amb « trac w De> rcfruntCH»B M Vt'git's a*- nanuicnt ï 17 oe b catecW de Tortosa aata? í«- seg* XIV(BARAo'T, " 956 ?x3g 127 " 2' E- oques* arô« • QJ'O'· at„>«x'oo Que «*• ê"!0 e- orepaâcir -noecT c cc*no**a pero fins ara no ia eso* pytf-cada !5er ai nan^sc'¡* " ' 7 cte ;o ccied*a oe Tolosavegeu SAVERRi ^ 946 pàg 3 89-4 " 4 j* * *3

* A.» 10 «dea i autor ai wiai c» I oo?c "Quo fsc, por Gkícyn |í»> tec sexag.no «x» sacrenomina aba* 'J>rgtr,,s, que Soneto Spírrfu operar* ejfïJaTO i'muj, safcfaatís «Wwnadis c*%fcwd« adctecus ei as m sanda eccíeswï leger.f uel audierif, crocytíutio m diuisia» aerttuw pars «ws cum

rrf * [9NUÉ5 19^8, 7-8 » 341

IIS

endavant hl ha ana referència ai paper de Maria en tel redempció :

"Hec est uirga ... guia Deus per uirgtnem Mariant in mundo credendi

uiam pateff»cfk per quam renatt gratia bapttsmatis celesiem fntnoitom

adferunl ; lec est uirga que Moisés bis scilicet percusstí tía ut popuf us

biberet et lumenîa. Quia Del Filius humanam carnem in uirgtne

assumps.'i, qui in cruce a Longino milite perforari permisiî. dnde sangms

redemptionis, et agua baptísmaíís emcmaufí ". "4.

Després diu que en el versicle "Que est ista que ascendit per desertum

sicut uirgtila fumi e* aromatibus marre et turts? " (Ct,HI,6) es descriuen

els gaudis i dolors de la Verge, i tot seguit comença a comentar-ios.

Considera goigs: l'Anunciació, la Visitada, la Nativitat, l'Epifania. )a

Presentació, les Noces de Canà, la Resurrecció i 1 Assumpció ; i dolors, la

Profecia de l'ancià Simeó, la Matança dels Innocents, Jesús perdut i

trotat al temple, la Crucifixió, les Paraules de Crist al peu de la creu i la

Sepultura. Amb l'enumeració d'aquesta sèrie de passatges importants de

la vida de Maria es prepara el tema dels goigs marians que apareix en el

segle XIII1 '5 i que esdevindrà molt popular durant el XIV.

oq ' * 2 AqvesfQ pT>DD|*3'* 2 a..* e« dc^3 3 3 CG 3«. o V>fao *D*3**co* e"s

*a pe*~s3' s pocrc se* 3 cs-sc 3.9 e' e "t; "a c» Ce e *o*s ae ca'cs^vo q»e cc»ca e s "ce

3e evaê s*o Ma»e^ s «09 3 »e'e·xra· ae o 'es*o ")«., s^cr'e car-a"vo$ sos sor <>e'"*e s „oo"

Max oos grocs Vta*, LvC o cco'o 5^0 es *eges sT-e^qês q.e ne*^ osseryoia* ê'O e ae

'(áa t o "fies es*o ce a es'rei'e* a 3 qwe "*er or 3e a f^câo'a * Je escfa se OSS^^DC c

rs •'oc'o c d3"cs a ^" 'ec^'s o*' ses*cc3* &va*^ge o-e doâ 'o ge· eo·cç a a« Sotvaco' QJS

COT* o > na ccF"*fi'a* e" e cae »o oê'iC' es aeco*avc 3™*c 3>-of"er»ot 'A'o-e se esse" 3 oe-- ' ~*3

oro es eje nue es 'O Wge?

j ; e«$ P he*1 '*»*f aoo"s » DC* •-• d*

116

En el darrer goig, el de l'Assumpció, fa referència als àngels que van

pujar Maria al cel, tot cantant el versicle dels Càntic dels Càntics que

acabem de citar i que abans l'havíem vist utilitzat cera a responsori de

r antífona "Vldispeciosam', pròpia de la festa de l'Assumpció. També aquí,

doncs, trobem aquell llenguatge Úric al quel ens referíem al començament

d'aquest capítol.

La importància de la branca florida i la presència d'altres epítets com

Flos o Liüum ens permet de veure una relació entre aquest text, o un altre

de similar, i la flor de lis que la Verge de la Molestos Manee del frontal de

Coll sosté amb la mà dreta. A ftos es cita un altre versicle del Càntic deis

Càntics que també ha estat considerat com a font d'inspiració de la citada

antífona : " EgoJZos campi et lilium convaüium " (Ct.H.l). L'autor ho

interpreta en el sentit que la flor més bella engendra el millor germen, és a

dir, al·ludeix a l'encarnació116.

Quant a Lüium , se'n serveix per referir-se a la castetat de Maria

considerada sempre verge. Amb el versicle II, 2 del Càntic dels Càntics,

"Sícuí íilium ínter spinas. stc árnica mea tnter filias " estableix la

comparança de Maria amb els pecadors: "Lüium inter spinas, Virgo inter

peccatores, dlgnitate et honore omnes exceüens mortales '17. Aquests versets

manifesten de forma evident la idea de la Verge com a intercessora de la

humanitat. Una imatge semblant, la trobem en la vidriera central de la

capçalera de la catedral de Chartres, presidida per una Sedes Sopientioe,

que amb la mà dreta aguanta un ceptre acabat en forma de flor de Us. A la

con^a de la capella funerària de Perschen (circa 1170), on, segons

H.Schrader. s'hi ha de veure la representació de la Jerusalem celestial, hi

ïv S 'Q48,pàg32

117

ha el bust de la Verge amb una flor de lis.

La Idea bàsica que s'ha volgut comunicar en el frontal provtnent del

priorat de ta Mare de Déu del Coll és k de la redempció. Per expressar-la,

s'ha utilitzat un programa iconogràfic que presenta la figura de la Verge

com l'element clau de tot el procés: Maria dóna el seu consentiment a

l'encarnació (Anui.ciació), és testimoni a les teoíanies (Nativitat i

Presentado) i, com a recompensa, és elevada a la ¿lona (Assumpció), on

des del seu tron, exerceix d'intercessora de tots els mortals davant de la

divinitat ( Molestos Moriae ).

IIS

2.4. L'AMumpció: evcent central 0m l'entucio

MD. Chenu afirma que en el segle XII l'Assumpció ja havia assolit la

categoria de principal festa mariana118. La p» imitiva commemoració del

Natale, doncs, tot i els problemes de contingut amb què es va trobar en els

primers temps, es va irr posar per da .nu n t de totes les altres celebracions

marianes, com per exemple "Anunciació i la Purificació. Però. si bé la

festa en si havia aconseguit consolidar-se, el "problema assumpcionista"

continuava latent.

Més endarrera ja hem remarcat la importància que va tenir l'epístola

del Ps.-Jeroni, la qual mostrava tes seves reserves a propòsit de la creença

en í enterrament i en l assumpció corporal de Maria. Durant els segles XII

i XIII aquest text va continuar exercint la seva influència, però en

competició amb un altre sue es declarava totalment partidari de

1 assumpció integral. Es tracta d'un escrit, en aquest cas, falsament

atribuït a Sant Agustí, d'aquí que corren'ment se l'anomeni el De

Assu»r,ptione del Ps -Agustí Els autors moderns han polemitzat sobre la

data d'aparició i sobre la seva autèntica autorte. En contra d'aquells que

el consideren més o *nenys contemporani del Ps.-Jeroni, és a dir, de l'abat

de Corbie , Pascasi Ratbert que va morir l'any *!65, H. Barré, en l'estudi

crític que hi dedica, arriba a la conclusió que aquesta datació tant alta és

un anacronisme i que, en canvi, cal situar-lo dins el moviment teològic

iniciat per Anselm de Canterbury D'altra banda, atès que la seva

influència es va deixar sentir amb força després de 1150, l'esmentat

estudiós pensa que probablement es devia haver escrit a començament del

pòg2223

119

L anònim autor de el De Assumption*, plenament conscient del silenci

de la Bíblia i de la problemàtica credibilitat dels apòcrifs, busca una nova

via i la troba en la icflexió teològica o mètode escolàstic. Així, en

començar el text, després de dir que escriu per respondre una pregunta

que li han fet sobre la mort temporal i l'assumpció perpètua de k Mare de

Déu, demana que la llum divina ï'il.lumini per tractar una qüestió tan

complicada. Les tres raons bàsiques que utilitza per demostrar

l'Assumpció són: en primer lloc, creu que Ja que Marta va morir, donada

la seva maternitat virginal, no podia pas ser sotmesa a les penalitats que

havia sofert Eva. Tot seguit fa notar que Crist va venir a acomplir amb la

Llei que mana honorar els pares; d'aquesta mrnera el Crist ressucitat. per

raó de la seva unió física i carnal amb Marta, calia que li atorgués el

mateix privilegi. Finalment, recorda que Crist va dir que els qui el

seguissin serien en el mateix lloc on és ell. per tant és lògic pensar que

aquella que el va seguir més Melment i que va rebre una gràcia superior a

tots ils altres sants, sigui amb Ell a la glòria. En definitiva, sempre !a

idea de la divina maternitat éc !a que en justifica el privüe$120

Tots els iflartòkgs estan d'acord a afirmar que des del segle XII aquests

dos textos resumeixen l'estat de la qüestió del tema assumpctonista

Generalment en passar revista ois autors d'aquest segle i del següent

solen apamar -los a un bàndol o altre segons la postura que hagin

95C Dóg 80 " X" e$D«c o -e- csg 39 G .o- a seu a-'c- So'*e sesead -as *0* a»e es "ores oe —a'ey A"se~ se Co^^o-'v' c 2e aoct oe "C Jry :e'e e Ve".eraï;e

p „e 3'O^s a ^st v> D'OPOSO* ço"*" c 3./C" ~o ~ »"e- COP a**c s*e'"s* ve sec«'ï Vege^, *aT€^GE 'Ç44 oòg 2vC-2v ' AjWEDA *ÇZ7 oàg 2Ü3-2C4 e'ccnt« e co"s a«'o c'ooe" a <oVkx- c a A C - E -ex* és r.t-, ca* a 3 4t»oc'¿ d» \;cvc Tesfawto 98* 642-6^y

23 Vegev "-sms co^e-to's a.uGE 9¿4 oàg28528Ç OftAr1 I9t0 sòg 2 v-22" "'-£?£9S4 pàg 34 35

120

adoptat^:. A partir del segle XIV, els dubtes que plantejava 1 epístola del

Ps.-Jeroni cada vegada són menys ur.guts en compte i, malgrat que encara

figuri en bona part de*s textos litúrgics, la seva influència é« molt minsa

De fet, les dues postures no són antagòniques, ja que no es tracta pas que

els uns neguin l'Assumpció i els altres l'aürmin, sfció que els seguidors del

Ps.-Jeroni, tot i celebrar la gloriosa entrada de Maria al paradis, sempre

opten pel dubte o la reserva122. Sembla que aquesta era encara la postura

de Roma, ahnenys atoci ho deixen entreveure tes manifestacions d'alguns

papes123. En aquest mateix sentit són significatives les lectures dels

sermons de Bernat de Claravali que fen els monòlegs moderns. J. Lectercq

opina que Bernat afirma clarament el fet de 1 assumpció corporal de Marta

i addueix com a prova un passatge del primer sermó pel dia de

l Assumpció : "te del uott son visage. en*end sa voix; ta présence de Marte a

été enleuée a notre monde terrestre " >24 . En canvi H. Graef diu textualment

: "Sobre la asunción corporal de Maria oí cíelo, Bernardo se expresa con

menos claridad, y parece haberlo dejado adrede en la sombra. Aunque se

hayan conservado cuatro sermones suycs sobre la Jlesta. nunca proclamó su

"o«'j3 E '744 ca"1 364407 *VDO? '951 pen 358360 5'ssen.jexoòg 43

• 5cr öe" »sô' es a cQaes»c3 ocsvo eï D3'3«.e' seaje"*s 3 ., ser^ó 2 scic o ts'eo - 'ó*

pe* o 3'G - 5 a 3905' "De . oaier o joe*nriQ'"<í, -a es' ceotpe j-rgiví Ass%>mphore, g^'d prapf>e de-

3f d ftoie '"•vwriSj' *""c3ffafn iomo.* -re u5< itritibjs âs» 0rc ief£jr«d< 0roîÍ3iftjfTí est nAi aiwd

s» ouoö hod^na die $ive c^rr corpore $»ve s*n* cwoo'e r scio Cfe^s sof oo

i55tm)D»3 s* ' " BCVEí 'Q47 oà§ 394)

te'a va soi ' c c3Qjes*o's'O ser>se co".cc c fArc r,2 r expcc co^ ,,uGt. '944

oòg 37?} Soo'e a««e ï c èa» d aaues* lex* vege. AÛAMA '«947 oòg 306 H G?ae* *a IAJ* a«e

ii«oce"'C ! '*12*6¡ *o* » s*r ôl* ae^c' 3e Mer o 'oesvo pro^wfKiC" scort cq cesto caes' ò iwsKAr'

" 968 pàg 252,. ^roce^-c V í» ' 254* e'cQfa cots·as·'o .a oodr «o ae ! As&ôe ó ço"1 ae paror ' .-••

¡.UG E ' 944 wig 377',

^^ lECxRCQ, " 952 póg 572-573 5ef»od ds Clafovaï1 .o v3 *sc' ufe cap *·octo* sotsre

e fpŒ otogiC Quon es re%f*sx o* »fia 10 fe e'* ets svôfs, entre «is Quals »t ser

i o b *«A5 C5* ! Ass«moc«ó {Veg«y üEiNAiDO ^ 986 pag 337-417)

12t

creencia de que Marta estuviese corpóreamente en «I cíeio"125. M óagie

adopta una postura intermedia. Ja que reconeix que el c istercenc va parlar

poc d'aqt jat team i amb expressions vagues 1 generals, però que aquestes

es poden adaptar a l'assumpció gloriosa ï» cos 1 ànima126.

Al costat d'aquestes postures ambigües, frenades per l'au tout at oel text

del Ps.-Jeroni que ells preisen per autèntic, n'hi ha dültre? d*»

decididameu: favorables a l'assumpció integral. AM. per exemple, Hug de

Sant Víctor (+1141) afirma que Maria viu al cel amb el cos, però, a més.

pensa que el Ps.-Jeroni no ho nega pas, això. sinó que recorda que per a

Déu res no és impossible, de manera que podia haver preservat el cos de la

seva mare de la corrupció127. Amadeu de Lausana (41159) i AÜred de

RievauLx (+1187). fervents devots de Maria i autors d'escrits que traspuen

el sensualisme c'e l'amor cortesà, defensen l'assumpció integral utilitzant

els mateixos argument, del Ps.-Agustí >28.

Durant els anys següents els seguidors del Ps.-Agustí van en augment.

Els autors ja no es preocupen tant pels testimonis dels textos

tfscriptuilsücs, patrística o eclesiàstics, sinó que s esforcen a donar unes

raons que justifiquin de manera lògica la veritat que volen afirmar.

Altrament, pensen que cal acceptar també la pressió de la "pia devoüo "

que al llarg dels anys s'ha anat forjant120. Una de les obres més

representatives d'aquesta manera de procedir és l'anomenat Malote,

atribuït a Albert Magne. Últimament, tanmateix, s'ha demostrat que no és

"'25 GRAF 1968 sxsg 232

*26.wGE '944 pog368

W £ kjgren« -íes exD'tc-t es :ecö« t en oraaogio oe textcj uu« vo optegof e» ? So»a o BOVE?947 MC 383 Vage-també.CG-H "944 00^378379

2?GPAEC "968 pòg 24C-242 244-245 Vege, e's 'pag 384, 385129Cn£NU '55C oogs 25-27 2C

122

d'aquest autor19®. El tractat dedica quatre "qüestions" al tema de la Mort

i Assumpció de Maria : to CXXTX. referent a si lu Verge sabia l'hora de to

seva mort; to CXXX. soin« si C.iSt va baixar a convldaj-ia; to CXXX1, on

es planteja si va morir sense dolor ; i la CXXXI1 es pregunta ü va ser

assumpta en eos 1 anima immediatament després de to seva mort131. 2n

cada una d'elles, igual que a to resta del llibre, dóna primer les raons en

centra i després les raons a favor per tot seguit arribar a la pròpia

conclusió. En to qüestió CXXXII aporta com a raons favorables : la

"collecta" Veneranda del sacramentar! gregorià; to comparació amb la

fu s* a incorruptible de l'Arca de l'Aliança, tipus veterotestamentari de

Maria, que Ja havien utilitzat altres autors; el salm CXXX1.8 "Alceu-vos,

J ah ve. cap on beu de quedar-vos. vós i l'arca del vostre poder*1; un

del Ps.-Agustí, i. en cinquè übe, cites del Noms Divins del Ps.-

Dionís i de dos sermons de Bernat de Ctoravall sobre l'Assumpció. Acaba

dient. "En conclusión; tos testimonios de! Papa San Gregorio, de dos obispos:

dar gustin y ban Dionisio, de un abad: San Bernardo; más íodauía, de los

mismos Apóstoles Pedro y Santiago prueban que la Virgen Jue asunta

gloriosísima en cuerpo y alma *132. La consideració de gran autoritat de

què ha gaudit Albert Magne ha fet que iquest tractat fos citat com un

dels més paradigmàtics d'entre tots els favorables a l'assumpció integral

de to Mare de Déu133.

13J iw 3»gef fe „ 3 sVfe$i a« !«s nv»s*igac'on$ qve dugueff o aquesta core LS ó 'GRAE1- ' 968

DÒg 264-265! Ei/Vtav« cor- o coro c Alcet Moane ne es*at pyo< ca' • t-oouit a caste'à o

AÍEÍTO MAGNO '943131 MAGNC 948 pàg 43O442132 id pàg 4421 ¿3 Tamisé «is cèbbnes loudtbtts au« cjvui « corwdeflsn obro d* R«cofd clé Sarf Lb nç (•+• desp'és de

' 2451 » que »sm«n*n ciO'Sfiert ' Assumoció, s afribui«r o Albert Mogm Un cop desfnodes aqj«s ï3

obi«». ta posfyra que ock to aquÄ doc»cy ci« l'Esgîésta en els altres tracta» és moi' ^és prudent f rj

123

La primacia que va assolir ta creença assumpcionlsta en ta mariologla i

.n ta litúrgia del segle XII va fer possible que l'entrada de ta Verge a ta

gïòrta es convertis en ei terra eicg'.t per ocupar el timpà d'una de les portes

de lesglesla del priorat bene-llctí de La Charité-sur-Lotre (Nlè\Te), a ta

Borgonya. Concretament, a ta llinda es va esculpir l'Anunciació, ta

Vísítació. el Naixement i l'Anunciació als pastors. Al damunt i al centre,

sobre un fons ocupat per unes ramificacions vegetals, s'hi sosté una

màndorta amb Jesucrist assegut de perfil en el seu interior, mentre que

Marta, a ta dreta, ascendeix vers aquesta glòria, a l'esquerra, darrera ta

màndorta hi ha dos àngels: completen el conjunt dues figures de monjos

en actitud de pregària, un sota els àngels i l'altra darrera de ta Verge134.

M.L. Thérei. que ha estudiat a fons ta iconografia d'aquesta portada,

considera que es tracta de ta primera imatge de l'Assumpció que es troba

en l'art monumental135. La seva originalitat iconogràfica, ta interpreta

com una il·lustració de ta relació que la litúrgia estableix entre Crist i

Maria, aspecte en el qual ja havia incidit Ph. Veraler en assenyalar

paral·lelismes entre aquest timpà i determinats versets del Cante <>>l$

Confies t8.5: 2,6; 4.8|, responsoris i altres textos de l'ofici de

l' Assumpció * 3C.

a- oi,"* 3j* e" «• "»ociof.« oe raft»*o cor- cuenco Ass-^pc-ó o« cw~çc p-«*o$a 'GÂt1 " vò«

oàg 203272!

"^ 4aj«$tc esg'és'O o'·s·'··ovc _T :aça".a -«-c c PC ootas a«ais aw ô^és -er«' es ac» 2ea***a 'etc ^ » '-¿»e et-- qu« «3 se%3 execre c '%• és K»1»" o» a " ' 3C e** ca-*»' W Ss.e" st»e's*,rtia aue ô es Dixie" screw a aoa^s ae * ' 0 ¡SAwEtÂ^DE? ' 972 7C! E co^ t- »• oâ"«"* *io «st3* co,ec*e ú« "<y~s'o»s «stua $ q»»e '"»o· pc> v»j** «ecc',i«s o Tt~E?Et ' 984 9 • 5

' 'a oòg 69

* 36 VERD El 1(5eO 005 2^-25 Oosome-* »rt . Veâisfcc^W , THé»»: o. »x»«^ c -m:cxobobb ifftueôo a« 3we e Ve^ 'ob« v « ciyí«cc ó a ocruwa 'co^^ra**a Pfo f*^^ e«^- \ tu »o tia^coc-ó de > absè'C": de te» «sot* • ¿s d® ÍG ô* i "«r-c 3« Mo'io pwfl3oé c^*s

al»' co« o te- cyiiaccpc eô w" s·gu·aor cte •o doct"'« d aèüe^c-ó pr«d COA 0e 3, w

124

Aquesta fórmula, però, si hem de jutjar per la nul·la incidència que va

exercir en altres monuments, va tenir poc èxit137. Va caldre esperar la

»egona meitat del segle perquè als brancals. arnnivoit^ Uinda i timpà

del portal occidental de la catedral de Senils es configurés un programa

iconogràflv que, amo variants, es repetiria en la major part de tes portades

marianes del gòtic francès.

Encara dins la mateixa segona meitat del segle XII hi hagué altres

mostres de la importància que havia adquirit la creença assumpcionista i

els relats sobre la mort de Maria. N'és un bon exempte el timpà procedent

de l'església de Saint-Pierre-le-Puellier. avui conservat al museu de

Bout ges. Els seus relleus representen els moments més significatius de les

narracions apòcrifes : el lliurament que ta l'àngel de la palma a Maria la

Dormido, el Seguici fúnebre, ia Sepultura de la Verge difunta i, finalment,

1 enlairament de Maria dins d'una màndorla sostinguda per dos àngels. Si

bé actualment el mal estat de conservació en fa difícil la identificació, les

inscripcions situades a la moulura que ressegueix tot el périmètre de!

semicercle permeten de fer-ho sense problemes. Quant a la darrera escena,

el text la descriu amb els termes següents: "CORPUS MATRÍS DEl FERTVR

AD CQELVM ET ffiSVS AD PATREM FEOT ALMAM SCANDERE MATREM " .

No hi ha dubte, doncs, que la figura de la màndorla. vestida amb túnica i

mantell representa el cos de la Verge elevat cap al cel138.

M . """E f* «t f«$sa»fo -s d«v0c ó TWO·'S e1 ouoi-tcc » 'oo icw œ assu^-oc'a co'0o o' d* aVerge Wcig"O' aquews c vergenc «s cabaos OATS He-pfe%« 9, cof"«r' d*i »""Da co5C"'s*í e" e

"c* K D* "CD ió m'x ò ca« * tnca^-ac s 'escif^s de te '«.-aci a^b «a í«cfei*ioci6 e! caos"a «"%fc«sao ae <\te«a «cr m Qt®m, sér «¡s 5«îs a-e c 'v ""«»«'»eoc'a a« to^pc* ' o gô 3 o** e•I ; t 98C Dog 25-27 "h£?L :984 pòg69,

J/ M l T*Té>w cjs«nv^"3 î *1 Q caus« c») ^) sânneî a aqu«s*a »òtrj»o ewoirfc.a de.$D ogram«$ icsyx^*àftcs i§aS «- p*^Q»r«ri , «r i e^se^Qfên* pe «g-« o-"9u<T«5 ¡T'peêcc ors torra's

« ï«* 3« *o ^3re»r«^r - ç$c*«a J* *c «V n·am®"' xtee f. c,o. wm P» KI«" »^ 3oòc TS «¡s texts«

'»túrgcs »c oa 'shco ¡THÉBL 1 Qft4 {»g 70'-

í "957 peg 6C2 "'990 oàg i -5- "6 8 198¿ oâg 5859

125

Un altre timpà que en cj^ya molt prtmcrenca va ser decorat ami"

temàücó assumpclonista fou el de l'església de Cabestany iTï«. 4. 5. fil

localitat molt propera a Perpinyà (Rosselló). La celebritat de què gauueix

aquest relleu li ve donada tant per qüestions estilístiques com

iconogràfiques. Pel que fa al primer aspecte, és prou conegut que es tracta

de l'obra que va donar nora a 1' "anònim" mestre de Cabestany, una de les

personalitats de 1 escultura romànica que més ha acaparat l'atenció aeis

estudiosos139 Però si d'una banda una sèrie de trets formals molt

característics són els que aan permès d'identificar aquesta personalitat i

d' a tribuir-li una considerable llista de treballs, el timpà de Cabestany

aviat va cridar 1 atenció dels iconògrafs peí l'originalitat en la plasmació

de la temàtica assumpcionísi«.

Igual que en el comentat timpà de La-Charité-Sur-Loire, a Cabestany el

centre del relleu és ocupat per tes figures de v^rtst i Maria, encara que la

composició és completament diferent. Aquí, Crist s'ha representat sense

cap maudoria que l'envolti, completament fronte!, amb una enorme

dexícra en actitud de beneir i un l!:bre a l'altra mà. Tot i que d entrada

J if »«•»•"v * 1 **^ Wi f1 *"* <&*"" •*"* *"" *"* I"íí"**i& *"** ^*"A """"tjfiK* ¿i -"»o i (*1<|*°*sAC* i/ r\A!" i*' ^ *HJI ,*Í»»* *-f trvw w m w-ww^ N^ ^r****. jw ** W4, y — JUc? *J- w L< f?s tï 'ij·tr v, .**,.* IT.Î ~^ ¥ «A? *«« Svi^w^w * v

C! QC^SS "f *@w C Q "0S OC*eS C0*O On€S âva^^SéS CKTC fC^€S A G1" t 6 O0 CAM^S .C**™5 vQC

i" "o eco **"<*a s o c 09*0*0 <* 3 ê^j-a q.es - osse^y*.. e*" es c ve*ses OD*?Sa>e '<*s 3.V se "3" o** o« ' ""D- e*a s va* c a oo"a oei**ojo oe esiesa o s, a 'C *r

ur>es re*o"*ws »'t-c' oaes e' t pcssc" •&, aes" vT Ae.o •"€"* es exceso* a ""e- c* 30 •*•» c eD^ítA' ssc 0">re 95¿ ocg 7 ^3" c waves' crs aeoaucc - ">a K s'cx looo's a».« wpa- 2O'$ s u'o c'o"«cô o*s a ~s 3 o" e-s ""« *c ae sege X G-^DOt ?¿¿ 005 ¿i ^3**es

coc a 3 '**•* *o* C3*ï seg« ?E^ 534 j/ oc§ 2 * 3 2 ' 4' e^f'p 4C 1 5Csscwye V DJÍ. o* ,«0 e s c"*c ço $ 'eo*feeMa"*$ o en"pesqy ae^'s?" --o

c*a*ioog 3 oc xe ï p' •*"«' o-* CQ ar ^ s "jo'-c d -* se- *p*ce' aâ" oe X •o»- œ* -o'-°ses* 's'nues ^tSSO-v?E vòÇ peg 43 r 2 peg 525« cy »a»"D* .o··og'Q* a,*$ G ,a« pe^sc

•- 'a oe *tc' ó a·D .a "sa^ra c»-*oa d»- 3rcéo t'aseo* 3 *e' o- u oje se^r'3 aê ^s ar bar n.oaue*" c j**3* a^y < ' 4 0.0 pog »*/ :«f a se«c rv -VI DJ' o* "»nsa q t "»o o« s* pos%* o' o

5 c3O*o c* c f ovtto oe S*"ioo""o *oôé ayo ^-3 c'oôcg o f3raa«"c ser o o oêróconog-o'cs esm·n·aoo ,5jijn* *Ç88 pòg 2%j A i opor»o* »gy«nt pa'«'e^ cr«o mes cr-p 't,a

0 oqj«s* teô s» 'o -e .^„ o

sembli que coincideixi amb l'eix vertical, de fet està lleugerament

desplaçat cap a !a seva dreta, de manera que te figura de te Verge situada

a l'altra banda, sembla participar d'aquest IJoc de preeminència. A més, te

relació entre ambdós personatges es reforça pel frontalisme del cos de

Marta 1 pels palmells de ks mans oberta davant del pit. Així doncs, sembla

que altra vegada ens trobem amb la voluntat de voler représenter te unió

de Crist i te Verge a te glòria, sense deixar de remarcar, tanmateix, te

major importància del primer. Encara hi ha un tercer personatge que

d alguna manera també forma part d'aquest grup central. Es tracta de

l'apòstol Tomàs, que situat al costat dret de Crist, fa pendent L nb la

Verge. lío hi ha dubte que, a l'escultor, li interessava subratllar la

Jerarquia d'aquests tres personatges. A part de les qüestions d'ubicació

esmentades. Crist és l'única figura que està completament frontal i que, a

més, té nnes majors proporcions. Maria ve a continuació, amb el cos

frontal, però el cap $rat vers la dreta i les proporcions més ruduídes

Finalment, l'apòstol que na arribat tard és figurat amb un especial

conünposío. és a dir, mentre que el cos també es manté frontal, el cap es

gira vers Crtst i el braç esquerre creua per davant el pit per aguantar el

cmgcl que «or-té amb la mà dreta alçada. Ptl que fa a les proporcions són

una mica reduïdes que les de la Verge

Les actituds dels dos darrers personatges serveixen per introduir els

valors narratius de te composició. Les seves mirades es creuen per davant

de Crtst per tal d al·ludir ai fet del lliurament del in gol. D'altra banda, te

direcció contrària del braç de Tomàs ens condueix cap a l'escena que

ocupa l'espai dret del timpà. Aquí. a te part inferior hi ha un sarcòfag

flanquejat pels apòstols Pere 1 uoan. D«munt d'ells, s'arrengleren en

seniicercíe una serte de caparrons d'àngels que envolten te» figures de

127

Oist 1 Marta, representades en el moment en què aquest na baixat a

buscar la seva Mare per conduir-la a la glòria.

Ai costat esquerre, en canvi.un altie grup d'àngels, ara {te cos sencer»

sostenen una màndorla ovalada dins de la que is enlairat el cos inert de

Maria. El lligam formal amb el grup de! centre s'aconsegueix, de manera

no gaire reeixida, mitjançant dos elements: la Inclinació de ta màndorla,

que causa la impressió d'un enlairament en diagonal, i els cossos estirats,

amb els peus a tocar l'eix vertical, dels dos àngels turiferaris que tenen la

màndorla per la part superior

Així doncs, el timpà de l'església de Cabestany ofereix punts de

contacte amb els dos timpans francesos anteriorment citats. Amb el de La

Ch2*lté-sur-Loire per l'toleres a destacar l'especial honor de què és objecte

la Verge, en ser situada a la glòria al cost?" del seu Fill. Però se'n

diferencia pel fet de no referir-se per res a tes causes que van determinar

aquest privilegi, és a dir, tes escenes entorn del Biaixemen» de Crtst, que a

La Charíté-sur-Loire ocupen l'espai de la llinda. En canvi, igual que en el

cas del timpà de Samt Pierre-k-Puellier, desenvolupa, encara que amb

menys amplitud, la temàtica pròpiament assumpcionista És a dir, que

l'entrada de Mana al paradís no és una simple imatge simbòlica, sinó que

es recotea directament en els relats sobre la seva Dormido. Aquesta

qüestió, però. la tractarem amb més detall en el següent spartat i ara,

aqui, només en» ocuparem dels aspectes més generals referents a la

marí elogia.

Independentment, doncs, del têt que en aquest timpà de Cabestany

s hagin narrat els fets entorn de In Mort i Assumpció de la Mare de Déu

segons els textos apòcrifs, és evident que ta idea bàsica que s'hi ha volgut

expressar és la de ta situació de Marta al costat de Jesucrtst. representat

128

aquí com a Jutge Suprem. Ja hem Judicat anteriorment com, per la

situació respecte de l'eix vertier', la Verge sembla compartir el Uoc de

preeminència que ocupa Crist. Hi ha un altre element que també permet

d« fer la lectura en aquest mateix sentit : l'actitud de Marte amb els

palmells oberts a ''aleadla del pit es pot veure en representacions

bizantines del judici final, com e els mosaics de leo basíliques de Tcrcello

i Murano140. També n'hi ha mostres a Occident, on una de ley més

conegudes és ta del timpà d'Au tun. En aquesta església borgonyona. la

Verge, de proporcions molt reduïdes en comparació a les de) gran Jutge de

la màndorla. seu ¿n un tron £ituat en el registre mi~ superior, al costat

d'un àngel que fia sonar la trompa davant de les, portes obertes dil paradís

per on ascendeixen tes ànimes dels justos que l'apòstol Pere acull en el

registre inferior141. En un context assumpcionísta en l'àmbit de la

península Ibèrica, cal citar k cara sud d'un capitell de l'ala meridional del

claustre de la catedral de Tudela, de l'últim terç del segle XII142. M.L.

Therel cita els exemples del Tropart de PrümíParts. B.M., ms. Uat.9448,

fol.62 v), que data de final del segi? X ' del Pscdtirt de Winchester (Londres,

B.L., ms.Cotton Nero IV, fol 30), del voltants de 1150 l43.En els últims dbcennM del segle XII. 1179. 3onanno va esculpir iquesia

ñgura de la Mare tie Teu amb els palmells oberts a ies portes de bronze dela catedral de Pisa, on és flanquejada per dues parelles d'àngels ! elsarbre • dol paradís, i situada just al damunt dels de l'Ascensió i la

* f «1 o'im*» cos ¡a ¥»rg* y r« é*. »?„oöc 9f *• ottim »eg-ff« 0 a* «s *.A Mjrono AAo-io ig«2¡ ou« Jo<r :m5»CTO 9> o* js,«g

o tâZAIEV ï Ç67 lòm 37C • COO£ DE íA ?E»Tt • 98 " % 265pro. p s no* 3 »tpri^w^; er^ »n»i c» « Asc*"s»o ar* pu « c« Evonge.io'• ae

•a 5it>»c^o sais»"« a« Po*«, d« *"vj. de! li (^ZAREV " 567 «g 243}:4* Arc w dois d t«r» ' ' 25 . i : 35! , i 959. 39,92.% ",33

129

Dormido144. En tots els casos s'ha volgut representar l'especial privilegi

concedit a Marta de poder gaudir de M v*sió beatífica 1, en les escenes del

Judici, de ressaltar el seu paper d'intercessora prop de la tímniïat. Però en

el cas de Cabestany, d'acord amb la lectura de la composició que hem fet

més amunt i de forma semblant al timpà de La Charité-sur-Lolre. s'ha

volgut posar més èmfasi a destacar la privilegiada situació de què gaudeix

Marta a la glòria. £1 que no sembla que s'hagi volgut expressar, almenys

de forma tan manifesta, en l'obra catalana és el seu paper d'intercessora

de k. humanitat14S.

Tal com dèiem anteriorment, en el timpà de Cabestany no s'han

representat cap de les escenes que normalment s utilitzen per justificar la

glòria final de Maria. Però l'artista s'ha servit d'un altre tipus de figuració

per al ludir a la seva participació en el programa de salvació de la

humarital. Sota els peus dels personatges, esculpits a la part inferior del

timpà, hi ha dos dragons i tres lleons que s enllacen els uns amb els

altres, sense deixar cap fragment lliure, mitjançant les potes recargolades

1 els» caps monstruosos. Ennrg de les potes d'alguns d ells hi ha també

unes carotcs, de manera que constitueixen una mena de fris continuat,

noméi» visible si l'espectador es eol.ioca sota el Umpàs4e. Aquesta certa

separació visual entre els personatges del timpà i els animals de la llinda

c -s* «csVo «ro s-e " a •fe·e··c 3 aê »* ·e q»« 30- «*s ser·oejs «- « ce"*t Je Q"„c 0ïx*°c „ »

Ecn3"p·c a -" esaê*^s s **" c' 3 espolsos s cj*«c'3 oe'ô't*«3€ SA.VNi í62 257 *g C5

Mj Ne c'eer- a-« aa-«yc 3«c s «-cig-«s a» »ipv-a-e c* a '»pfe$**«3t o o« u-s-e^ oe c -»qe t« awe ooêys »e a j j c* ce ci"* "«» vto- 'sc c rc»ac *"e^ ôr «s ça »e»fep"o%G se 3 sevs <r"'ocsa a c« a acón 3~fc % r« 3" o^r* * cj-« s«^ 3« î

° ? *O S Uxx O « O Cw« «,$! * CO G«e 3 §»nS Ow<Ors ¿J« *X> r«^ »S'A C*

»-c * $ "-ag " ' gj* e" CQTR<* TO "c CO^XMB^ "i VEOH? 980 £»g 76 •" '*-•£?£ "584po§ 59-dC 6*2 £ q.* *• "c %« w"a pe o "•« ado HQ Dwl. Â^ "to se, sve*9S/ ^9 2

130

pot portar m la conclusió que aquests segons només tenen un caràcter

ornamental. Però si passem revista a la sèrie d'obres atributúes al mecvre

de Cabestany veurem que aquesta presència animal és freqüent i mai

En la descripció que M. Durhat feia d'aquests monstres del timpà

rossellonès Ja deia que evocaven "on ns satt queues puissances infernales

vaincues et pléttnées "14S. Pressouyre, convençut de la predilecció de

l'artista per tes representacions de best »es. ho considéra en la línia iels

temes iconogràfics on Crist o la Verge trepitgen l'àspid, el basilisc, el lleó i

cl dragó d'acord amb el psalm XC.13149. Possiblement ia interpretació ha

d'anar per aquest camí i més concretament ha de referir- se a la sentència

del Gènesi 3,15 ' Posaré una enemistat entre tu i la dona. i entre el teu

llinatge i el seu. EU t'atacarà el cap, i tu l'atacaràs al taló" qus Déu va

pronunciar contra la serpent. Segons els iconògrafs. les represeníacicns

de la Verge amb un animal sotmès als peus diten del segle XI. És freqüent

veuilles en escenes de i Epifania, d'entre les quals destaca la del timpà

de l'església de Santa M«*ria Magdalena de Neuilly-en-Donjon, de la

primera meitat del segle XII150. Alfes vegades es tracta de la imatge solc.

, Gvd -¿ a v j osse^/a a' t- $ — or-es a.« "ec ' a jes^s «r es «ses'ls s- '.í *« o «s *e""<c*3r c-sde' '"" oà 3 Eêâc *3lC Oi * v4¿ sag " O' A's cae «e' s se • ODQÜ 3 toscQ~a ae So" A™* r o ae

pc"OG- 3 a« SQ.P* ?3cc», 'we-g.3ooc r *"3* ce **sr*aas Da'-e a a *os$c oe>s '5e»i«ef aue «c^*o-sesca •" s *e0'ese»*îccó a aa»,«*5 3- "*a, Se"*o»a "es c-*'c **ooo'es gr * ça* 3-s cstiS a a»"*"a s 5.« 3-sw"*w f *»e -es co*nes je s o«·$cA3"9«$ q j* a*'es»»^ "*c " •so" ;DU5„,A" "Ç73 ^g ' 22', «*• e *e «- 3<s sû*cctag oe So w •- bi'« a A*3* -«ge-* 575 oàg 357-358. A c •ep'·s· .'ocic 3« o -.y a» So* G,c*c-n - S^go-'ô ""»co'o a«.«$ot; 'CT»o* a« ^««"G ce tr-·x sa au«o«'" us* es p«j$ o*^$ a« pe·soâ'g« ae

ó oe monera q«* es p,a*»-o .c c'eg^^c oe s. as «»"o s "»p« QJSS.Ó »cxô c ca 'e*lE$$Cl,v\£ *%9 oag 39

DjîtA*. "o »cjipyu»» " Í9S¿. pàg "2' 969 aig 35

a^">g^«» £ G- -vsr CEÎO o a jr0 to^c 90 o '! »KJOO ce« a coo®tQ s v-

a 5^^*«rg C.« "; 57* S^GwJÂT-» * 9***« oàq 93*C-^D* 1923 àf XJV K.ff * 53 % a«» b oi ttr^à dt

131

de la Verge amb d Nen a la falda, com en el baix relleu de l'església de

Saint-Aventüi (Arieja) o en la magnifica escultura de la Mare de Déu del

Claustre de Santa Maria de Solsona15 '

Finalment, hi ha també un exemple en un context assumpcíonista: en

un manuscrit de Anal del segle Kl (Reims, Bibliothèque Municipale.

ms.295, fol. 109 v), al començament de! sermó del ja citat Pseuoo-Aguatí,

s'hi representa una Modestos Marien* flanquejada per dos àngels dins del

cercle de la Q de "puto " ; l'apèndix de la Q s'ha transformat en un drac

alat al qual aixafen el cap els peus de Marta. M.L. Thérel comentó aquesta

miniatvra tot relaclonant-la amb el text del Gènesi (3. 15) i la interpreta

com una victòria de Maria sobre la corrupció de la tomba152.

Aquests exempks. i més especialment el darrer, sembla que ens

permeten d>ürmmr que l'escultor de Cabestany, malgrat que es recreés en

1? repiesentactó d'animals monstruosos, seropre tenia una justificació rte

caràcter simbòlic. El timpà rossellonès, doncs, tot i la seva perticukj

iconografia, pertany al grup de ümpans catalans dedicats a la mare de

Déu presentada coo a mitjancera en el programa de salvació de la

humanitat *53. Aquesta idea, com és lògic, no era exclusif de l'àmbit de

»"3fe*s 2 icc'3 3 'T O'Q<ri üasso'ce* ¿e L.CTJ es a-« s·vv·e'· e -eg"€ O€ - sco*e es'O"i t* " cx~* vx'e e s se s e"«"" es */c' c « -«soc c a os jes* ** c-"** ço"* " ^.'TVS 5vc "l-- 5r.

/

- A '8 e^ ae ic Aê«-* 'es —o's·'es ~c 'oês so*" sc*a es oevS ce a Ve*ge s"C i.e 3"'cé ' '*"c a" D í 3C3ca**'e'"t o? s ~* j'·'a'··s se **o" o ss "e'sês cê sgô'ê'' o'c s, è e^^s'cc eço* „"" oe* 3 oo s.oef <y A/ ',)„• a" e 23«a s n$ ae a s*go"3 ê'3* oe sege X Duí.A'' 769peg 6 . » î w C fe» rece" ae a -*o*ge ae Sc'strô es e ceBAí*^ "587 ccg ?v53C3 " -o~."s*s 3»e co~s se't' aê aq-.e$*o fc'ge ce Sosoâ ô-' 'c' s* oa" 3 w~ g*-P Q^.e ·eo'ese*"a·<'O

-* *¥ai.« o **é »ncne'i} as >o moiâicfy a^» o««1 5J" <4aarr er f v» í* aescefrxrfs e e a

f'iof'ty* de o f»-/» i*» S^fa" e; ca.'O^ 3 :y.oifs * .or ?,-.s * ""£<£, ?8¿ ^g "63 a**

66• J ÂSOTS 3 $ "3 es'·n«* 3* « ïi«pc o* c ae Ço'*», a ae Ço-"'«"" -r r "e e»t*^De "i«$ *s

i4» s «**ir»s atys o»-, s»ge X «se ccr$e*va* 3 oc' 3 s 3e So 's ^j' o o« '-tsa3t**3"y«ft* a o"i«' of ea * c •ofà·'·c .BASRA^ * 984 aig 272 273 £" aaoer cas cpn c ò

les arts plàstiques, sinó que també la trobem utilitzada en

l'adoctrinament del ooble fidel. En aquest sentit, constitueix el missatge

bàsic de l'homilia per a toi festivitat del dia 15 d'agost del recull conservat

a l'arxiu de la catedral de Tortosa^.

"con transi en aquest segie e se'n puget e.l del. & així o trobam que

ela transi 'in mon tem Syon \ & en la val de Josaphat fo sebelida &

aquí resuseitet, e l'àngel porteron l'arma e.l cors denant Deu. A la

sua sopuitura foron tug li sant de Nostre SIennorj. E quant il la'n

portaven. Nostre Slénnejr venc-li ni contra e pres-ïa aütí con la sua

gloriosa maire & asee-la justa si e.l seu slederl."

Després d'aquesta oresentaeió ve el nucli del sermó, és a dir, la

justificació d'aquest privilegi : "Zo diz que la porta de paradís fo clausa per

Eva e per maaona sancía María f o uberta ". No hi ha cap referència directa

a la sentència divina contra la serp - els monstres de! timpà de Cabestany

-, però sí a k relació pecat original - redempció possibilitada per Maria. La

predica acaba amb la demostració del poder de ia Verge com a mitjancera

amb l'exemple d'un miracle que té uer protagonista un monjo d'una

abadia d'Anglatera155

Ei t*mpà de Cabestany, doncs, és una de les primeres mostres de

portades dedicades a Maria que tracten de manera específica el tema de la

seva darrera destinació. A Catalunya és certament la primera i, de fet,

tindrà escassa continuïtat en aquest mateix medi artístic.

1$ 3«* $O03*f»«t 3*0-5£ Cad» ï06 fo- cacaos o«- pr^ie-s a "968 oàg 32 23 ?ece***«'- *¿-

aa.*$* rty 3' rv mv *d«*e* s MORAN ^9C .S^fwSa»^* Van« August ocg "4 ' í S«»^s* mty^K',* yQ^og'é'^Q^t^ & te? *AÏ* a« co^nrcon»" œ '«ge X ce*e o*1

•$ ta«o c^>'3 ca' % *yn*«c d t! « «a »^ro ~^* Kf a»* 5"t** <y MO"A\ 99C " 7 *. a -xx-i·l-o a MQ«l*\ 99C oòg * 52 56

CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A...

Documents

Transcript of CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A...