•

Compra el Race Pack de Agfa y consigue GRATISlas motos del Mundial en miniatura.Tienes 4 distintas pera elegir.

Si quieres una Yamaha Aerox Checa. rellena el cupón que encontrarás en el interiordel pack. envíalo a Agfa al Apartado de Correos 98.011-08080de Barcelona y... iparticipaen el sorteo de 1 fantásticas motos!

Y si aún quieres más sorpresas. búscalas en la revista SOLOMOTO.

....Barcelona

Membre de.

UICN .UOIÓ Internacional per a la Conservació

de la Natura

~.WWF

IU.D.Z.G. The World Zoo

Orgarusanon

ASOCIOClon Española de Zoos y Acucrrcs

Participants en programes europeus dereproducció d'espècies en captivitat

ZOO DE BARCELONA

PresidentJordi Portabella

GerentEsteve Tomàs

Director tècnicFerran Costa

Director administratiuJosep M. Deulofeu

&fi tada per:SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONA

Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 2213853E-mar!: zoobarna@mar! emet.es

wwwzoobarcelona com

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de redaccióM. Josep Virgos

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàlia Bohigas,Rafael Cebnan, Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez, Josep-Lluís Melero

FotografiaArxiu Zoo, JCR,

Dipuració de Barcelona

ProduccióJosep Vives

PublicitatNuna Rulduà616435772

Realització i coordinacióQuàsar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez Bo), SA

ZOO CLUBParc de la Ciutadella, s/n

08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 86

Dipòsit legal:B-30671-98

EI Parc Zoològrc de Barcelonano es fa responsable de les OpInlOns

exposades pels seus diversos collaboradors

Prohibida la reproducció total o parcial delcontmgut d'aquesta publicacró amb tinalnats

comercials SigUi qUIn SigUI el mitjà o procés de

reproduccio, sense autontzacró de l'editor

EDITORIAL

Benvolguts amigues i amics.

És temps de bones notícies, notícies que fa goig com-partir amb vosaltres, protagonistes del Zoo Club. En primerlloc, vull comunicar-vos que cada dia sou més, augmentque es deu en bona part a vosaltres, que expliqueu als vos-tres amics, parents o veïns els avantatges de ser-ne soci i lasatisfacció de contribuir d'aquesta manera a la conservacióde les espècies.

L'altra gran notícia és que les noves instal-lacions de res-tauració i la nova oferta gastronòmica estan en ple funcio-nament. Ara ja no hi ha excuses per no quedar-se tot el diaal Zoològic!

D'altra banda, hi ha noves instal-lacions --com la dels fla-mencs de Cuba i Xile, situada al bell mig del parc- queenamoren tothom. Una recomanació: gaudiu de la visióconjunta i gairebé harmònica que formen els nostres fla-mencs dins el gran llac i els bernats pescaires dalt dels pins.Pocs zoològics poden oferir una imatge tan especial ientranyable.

També tenim veïns nous. Com cada any, han nascut nom-broses cries de diverses espècies, un esdeveniment sempremolt important, però aquesta vegada no us explicaré qui-nes. Vull que les descobriu vosaltres mateixos. Si no lestrobeu, ja sabeu que podeu demanar ajuda al personal delZoo.

EI que sí que us aconsello és que aneu a J'Aviari a veure-hi uns ocells molt poc vistos. Em refereixo als colibrís.Observar-ne el vol i els moviments bé paga una visita.

Gaudiu de l'estiu i recordeu que un dels ambients mésfrescos i agradables de la ciutat és al Parc Zoològic.

ESTEVE TOMÀS

Director gerent

Z O O 1

Nous reptes per alnostre zoo

JORDI PORTABELLA

President del Consell d'Administració

Aquestes darreres set-manes, al nostre Zooestem d'enhorabona.Hem pogut celebraralguns naixementshem inaugurat nousespais, tan significatiuscom el nou hàbitat delsflamencs. El Zoo conti-

nua treballant en la millora de les sevesinstal-lacions.No es tracta, però, d'una simple inversió en lamillora dels seus atractius. El Zoo de Barcelonaha emprès un camí decidit en la millora delbenestar dels animals. Els animals han deixat deser uns simples biorames i per això el nostre Zooestà decidit a incorporar tots els criteris etològicsque s'han anat coneixent els darrers vint anys.Així és. En les últimes dècades, l'estudi dels ani-mals en llibertat ha permès conèixer molt millorel seu comportament i, per tant, millorar lescondicions de captivitat de moltes espècies quees troben als parcs zoològics. Hem après a consi-derar els animals socials, i hem après a conside-rar els individus de moltes espècies.No obstant això encara ens falta consolidar elsnous reptes alguns dels quals el nostre Zoo ja hasabut incorporar. Arreu del món, però especial-

ment arreu d'Europa ja s'està treballant en com-plets programes d'enriquiment de 1'animal.Programes que estimulen les espècies a cercarl'aliment, solucions que provoquen una majorexploració del seu territori, estímuls que facilitenla vida social dels individus i la reproducció deles espècies animals. Nosaltres també ho fem.Ara és el moment de disposar de més espai perals individus, de recuperar els grups de primats,de continuar amagant el menjar entre els arbresi fora d'hores, de simular els depredadors i d'in-ventar més jocs que millorin les condicions decaptivitat del nostre Zoo.Estic segur que ho sabrem continuar fent.Sabrem procurar un major ben~star als nostresanimals i aconseguirem incorporar criteris enca-ra més ambiciosos. Els propers anys el nostreZoo ha de participar encara més en la recerca ien els programes de reintroducció d'espècies quesiguin al nostre abast, a la Mediterrània o a l'À-frica.Finalment, espero que el nostre Zoo continuïsent una eina educativa indispensable per a totesles nostres ciutadanes i ciutadans, que impulsi lapreservació del medi, la conservació de la biodi-versitat i el benestar animal. Espero, doncs, quel'espècie humana s'enriqueixi amb el tracte ambels animals.

z o o 3

Pedigrís enperillbastant de temps que no criava alnostre Zoo, i una mona aranya,un primat força amenaçat que nocria sovint als zoològics; bus-queu-la asseguda amb la mare ala falda del seu cuidador,Antonio Alonso, i en companyiadels pares.

Dels naixements que hi ha hagutal Zoo en els últims mesos, quehan estat molts perquè la prima-vera és fecunda en el món ani-mal, n'hem triat un parell perensenyar-vos les pri meres fotosdels nounats: una girafa deRotschildt, una espècie que feia

Això que veieuaquí al costat e'f!!).pés la tapa ~d'un llibre deregistre d'espè-cie, que és unarecopilacióminuciosa de totsels individus d'unaespècie determina- g..da que viuen encaptivitat, amb informació deta-llada de la línia genètica decadascun. Concretament, aquestcorrespon a tres espècies de man-gabei, un primat que habita alsboscos de l'Àfrica tropical, i l'haelaborat la nostra conservadorade primats, M. Teresa Abelló, queés la responsable d'aquestamena d'inventari dels mangabeisa Europa.És una feina llarga i meticulosa,però necessària per gestionaradequadament les poblacionscaptives d'espècies que, comaquestes, es troben en una situa-ció delicada al seu hàbitat natu-ral.

MonesaranyaEspècie:

Girafa came/oparda/is rofschi/dtiSexe :femella

Data de naixement:2 de maig de 2000

Domicili: complex de la fauna

africana

Espècie:Ate/es be/zebuthSexe: femella

Data de naixement:21 de febrer de 2000

Domicili: instcl-loció de mones

aranyes, al costat de l'Aquo rama

4 Z O O

De l'Havanaha arribat un

vaixellcarregat de ...

Vint flamencs de Cuba van viat-jar -en avió- des del Carib aBarcelona per completar el nos-tre grup d'aquesta espècie, quevolem que criï a la nova ins-tol-loció que té reservada alZoo, un gran llac de color derosa... EI nostre conservadord'aus, Lluís Colom, va anar alZoo de l'Havana a triar elsexemplars més adequats.Altres nouvinguts són unaparella de porcs espinscriats a mà, que vam rebre endonació. Podeu veure aquestsrosegadors amb punxes al cos-tat dels licaons.

z o o 5

Otfd¡phaps nobdrs Oruel1~(S

Hem despenjat eldibuix que HelenaMarquès, GemmaNavidad i CristinaGonzalo tenen al costatde l'ordinador perexplicar-vos la feinaque estan fent aquestescol-Ioborodores delZoo amb una beca delDurrell WildlifeConservation Trust.Resulta que hi ha unaau exòtica -el colomfaisà de clatell blanc-que només viu en unapetita illa del Pacífic[Arú], i de la qual no esconeix l'estat actual dela població. Resultatambé que dels pocsexemplars que viuen en

Bon profit!

6 z o o

captivitat la meitat sónal nostre Zoo. I resulta,a més,' que ens crienmolt bé! Total, que tot-hom ha considerat queseria molt útil per facili-tar la cria en captivitatd'aquesta interessantespècie endèmicadeterminar amb exacti-tud mil-limètrico quinssón els nutrients de ladieta que els donem ique els prova tant. Iaixò fan les nostresnutricionistes. Per il-lus-trar la seva dedicacióabsoluta, no dubten defer de cap de cuc, queés la part de l'àpat quemés agrada als seuscoloms!

Projecte Llúdriga:7 més als aiguamolls

Durant els mesos de març i abril d'enguany, les ins-tel-locions destinades a acollir els animals que for-men part del projecte de reintroducció de la llúdri-ga a Catalunya han treballat a ple rendiment. Dinsuna nova fase d'aquest programa de la FundacióTerritori i Paisatge en què col-loboro el Zoo, set Ilu-drígues més (Lutra lutra) han estat capturades azones de Portugal on la població és prou gran perno veure's afectada per aquestes mínimes captures.Posteriorment, han estat traslladades alDepartament de Veterinària del nostre Zoo, on ungrup d'educadors i una estudiant de veterinàrias'han encarregat de fer-ne el seguiment. Durantl'estada al Zoo, també se'ls ha col-locot unemissor per facilitar-ne l'estu-di un cop -alliberadesa les conques ••(cdel Muga i el ...Fluvià. A la t.?;j~.~::."";:..H;jr:l-

fotografia, el "~r-~S'",'moment de l'a-lliberament.

Sant Jordi visita els dragonsTots aquells que van

decidir passar el diade Sant Jordi al nos-

tre parc, també vanpoder seguir la tradició

de la festa: roses i des-comptes en les nostres publica-

cions. I van fer bé, perquè quin lloc hi hamillor que el Zoo per observar les mil maneres ambquè mascles i femelles de totes les espècies es mos-tren la mútua atracció?

Un olfacte exquisit)

Quina és l'olor capaç de fer caurerendit un ocelot? Més o menysaixò era él que es preguntaven elsinvestigadors nord-americans quepretenien fer un cens dels felinsd'aquesta espècie que viuen alRefugi Nacional de Fauna deLaguna Atascosa (Texas, EUA), ones troba una de les poblacionsmés septentrionals d'ocelot, un felíde la mida d'una guineu, habitantcaracterístic d'Amèrica Central iAmèrica del Sud, greument ame-naçat. Es calcula que a Laguna

Atascosa hi pot haver una trente-na d'ocelots -la tercera part delsque viurien als Estats Units. Elscientífics pretenien comptar-los imarcar-los amb radiotransmissorsper seguir els seus desplaçaments.Amb aquest objectiu, van disposarunes caixes trampa amb unesquer olorós que hauria d'atreureaquests carnívors, especialmente"squius i reservats. Les olors natu-rals, bàsicament excrements iorina d'altres espècies, preses ocompetidors dels ocelots, no van

donar cap resultat, de manera queels felins no s'acostaven alsparanys.Una investigació feta al Zoo deDalias, on s'estava fent un estudisobre les olors més atractives perals ocelots, va aportar la solució.En aquest estudi es presentavenals ocelots del zoo olors de dife-rents tipus per observar la sevareacció. EI resultat va ser sorpre-nent: l'olor que provocava la reac-ció més gran i resultava irresistibleper als felins no era ni l'orina d'unaltre ocelot, ni els excrements derata ni res sernblont, sinó una colò-nia d'home: concretament,Obsession de Calvin Klein!A hores d'ara, les trampes perfu-mades amb aquest peculiaresquer permeten capturar els oce-lots salvatges, censar-los i marcar-los abans de deixar-los anar denou. Un cop més, la recerca fetaen un zoo contribueix a la conser-vació d'una espècie en estat sal-vatge. En aquest cas, a més, ensha proporcionat una demostraciódel gust dels ocelots per les olorsselectes i exclusives.

z o o 7

Entrevista

,EL PROGRAMA MES VIST

~

EN LA HISTORIA DE TV3

Sovint cal utilitzar la prova del nou per demostrar alguns fetsque la societat ha començat a intuir amb molta anterioritat.

Que /'ésser humà, en general, viu cada cop més sensibilitzat per/'estimació i el respecte als animals, semblava prou clar, i n'erenproves evidents les estadístiques sobre la incorporació de moltsanimals a la vida d'una família. "Veterinaris", que s'ha convertit

en el programa més vist en la història de TV3, amb unaquota de quasi e136% d'audiència, ha estat la prova del nou

d'aquest fenomen.

, EntrevistaI

També era sabut que els darrers doso tres anys el loo de Barcelona haviafet un pas important de modernitzaciói adaptació a les noves maneres d'en-tendre com han de ser els hàbitats d'unparc zoològic del nou segle, on l'edu-cació, la investigació i -sobretot- laconservació d'espècies en perill d'ex-tinció són les matèries fonamentals."Veterinaris", també en aquest sentit,ha estat la prova del nou. EI loo deBarcelona ha augmentat en un 30% lesvisites des que la sèrie ocupa l'antenadel canal autonòmic.

L'equip de "Veterinaris" és ampli iben compenetrat, i fonamentalment hidestaquen Anna Freixas, guionista,Rosa Sánchez, realitzadora, i FrancescEscribano, director. La sèrie documen-tal -la docusèrie, com els agrada dir-,

12 z o o

FRANCESC ESCRIBANOTé 41 anys i ha nascut aVilanova i la Geltrú. És perio-dista. Ha treballat a la premsai la ràdio però des de fa quinzeanys es dedica preferentment ala televisió. Va començar aTelevisió Espanyola i desprésa Televisió de Catalunya, on vaentrar pocs mesos després quees posés en marxa. Va sermembre de l'equip inicial delprograma "30 minuts" on vaestar vuit anys. Després, junta-ment amb Joan Úbeda, haestat el creador dels programes"Ciutadans", "El Cangur",

"Les Coses Com Són","Generació O", "Vides priva-des" i "Bellvitge Hospital".Actualment dirigeix la sèrie"Veterinaris" a TV3 i des de faun any és el Cap d'actualitat iNous Formats de Televisió deCatalunya. Al llarg d'aquestsanys ha rebut, entre d'altrespremis, d'6mnium Culturalde Televisió i dos premisOndas Internacionals en lesedicions dels anys 1994 i1996.

ROSA SÀNCHEZÉs psicòloga, té 36 anys 1 esnascuda a Barcelona.Des de fa setze anys treballa aTelevisió de Catalunya, primercom a ajudant de realització adiferents telenotícies i espaisdels serveis informatius (pro-grama d'economia "Diners" i"Camí de l'Euro", "Resum del'any").Desprès ha estat realitzadora

de diferents programes dedebat ("Paral.lel 33") i realit-zadora de retransmissionsd'esdeveniments per als ser-veis informatius (programeselectorals ... ). També' formàpart de l'equip de realitzaciódel programa "30 minuts"durant tres temporades. Latemporada 1998-1999 va serrealitzadora del programa"Bellvitge Hospital" i la tem-porada 1999-2000, del pro-grama "Veterinaris".

ANNA FRElXASTé 36 anys i és nascuda a

Barcelona.Periodista. Ha tre-ballat durant 12 anys a RàdioNacional d'Espanya aCatalunya, preferentmentdins els serveis informatius del'emissora. Ha estat durant 4anys directora del programa"Retalls. Crònica d'una set-mana" de resum de l'actuali-tat setmanal.Es va incorporar a TVC l'any1998, a l'equip de "BellvitgeHospital" com a redactora del'equip de rodatge i guionistade la sèrie.Ha estat la guionista de lasèrie "Veterinaris".

esconverteix en tot un fenomen medià-tic, amb prop d'un milió de televidentsper capítol, mitjana d'audiència noméscomparable a grans esdeveniments,com els partits del Barça.

"Veterinaris", com a documental,capta la realitat, viva, sensetramoia nidecorat: "Hem aconseguit -afirmaFrancesc Escribano- una complicitatamb l'espectador que va seguint lespetites històries dels animals com unacosa entranyable. Enel cas del Zoo, onens hem sentit com a casa, ha aconse-guit que el televident se senti vinculat auna entitat que cada dia té més deprestigi i acceptació."

"Veterinaris" és la segona docusèrieque dirigeix Francesc Escribano, elperiodista i escriptor que converteix enèxit cada projecte en què intervé.Anteriorment va ser "Bellvitge

Hospital". Latercera, que s'emetrà a latardor i que ara s'està rodant, viurà deprop el món apassionat dels jutjats. I jaestà prevista una segona part de"Veterinaris" .

"Ja hem cercat escenaris i localitza-cions -apunta Anna Freixas-. En elsnous capítols delimitarem la temàtica ino diversificarem l'atenció en tantsllocs. Volem que el Zoo tingui una altravegada un paper fonamental, i ensinteressende manera primordial tot el

desplegament que es fa per traslladarun animal d'un parc zoològic a unaltre, dins els protocols d'intercanvis, ila tasca de preservació d'espècies.Calculem situar-la en antena a TV3 capal gener de l'any vinent."

Molts espectadors poden pensar quemés d'una seqüència de la docusèriepodia tenir tramoia o preparació prè-via. Però no és així. Rosa Sánchez hodeixa ben clar: "Tot és real, sense fic-ció. Demanem als protagonistes ques'oblidin de les càmeres i que es com-portin amb total naturalitat. Que facin idiguin el mateix que farien i diriensense la nostra presència. Nosaltresrodem i rodem. Mai no farem unasegona presa perquè seria trair l'au-tenticitat que defineix un documentald'aquestes característiques.Ésper aixòque vam rodar 200 hores i només en

Z o o 13

, Entrevista

ELS 10 MÉS VISTOS EN LA HISTÒRIA DE TV3

vam emetre 6 i mitja, la qual cosa ésdemostrativa de la tasca realitzada."

-Desprès de tants mesos convivintamb els veterinaris 'seria interessantsaber quin concepte en teniu:

-Un veterinari és un apassionat de laseva feina -comenta FrancescEscribano, director de la sèrie-. És unaprofessió molt vocacional i sacrificada,on és molt important saber tractar lespersones. Ha de tenir una gran psicolo-gia per tractar la gent, ja que els ani-mals no parlen, però l'home sí.

- Quina crítica us va sorprendre més?

-L'Associació de Cunicultors deCatalunya va dir que les seqüències delconill Carlitos perjudicarien el consumde conills.

-Cal dir que arran del protagonismede Carlitos es va propagar, per certssectors crítics al programa, el perill quealguns amos poguessin caure en deter-minades patologies.

La segona part deveterinaris tornarà al

gener de 2001

-No és això. La moral és també moltsubjectiva -apunta FrancescEscribano-. És una idea equivocada, jaque la propietària del conill ho explicaben senzillament i planerament. "Quanse'm mori aquest conill, en tindré unaltre", diu sense cap mena de proble-ma. EIcuida, li fa companyia, juga ambell. .. No ha d'estranyar tant que unapersona estimi un animal. L'única cosacriticable és no estimar un animal.

-i quins van ser, al vostre criteri, elsprotagonistes de més èxit de la sèrie?

-Crec que tots estarem d'acord -s'o-vança Rosa Sánchez- que són Rudy (elveterinari rural d'Avià), Xavier Valls, dela clínica d'Exòtics, i Jesús, el veterinaridel Zoo.

-Com ha estat la vostra relació amb elZoo? -preguntem a Francesc Escribano.

-intensa. Molt ferma. Vam triar el Zooperquè el sentíem proper, lligat a lainfantesa. És on més hores hem estat, ellloc que més surt. Hem gaudit d'unarelació entranyable i molt professional.

-l quines seqüències quedaran en lamemòria com a més emblemàtiques dela vostra estada al Zoo?

-Els naixements, sense cap mena dedubte. EI naixement de les qorilletes,nétes de Floquet de Neu. i també el nai-xement d'un dofí i d'una vedella. Ah! iuna cosa més. inoblidable. EI despertarde la lleona!

Això sí que no és a l'abast de tothom.Un dia caldrà fer-ne un reportatge quedesvetlli la sorpresa del director de"Veterinaris". L'èxit està garantit. La do-cusèrie tornarà al gener del 2001 .~

Joan Castelló RoviraFotos: Marcel.

PROGRAMES PERSONES AUDIÈNCIA QUOTA EMISSIONS.......•.....•.•.•.•.•........•.•....•.•.•.•..................••..........................................••.•.•.••.•.•.••...1 - Veterinaris 984.000 16,4 35,7 12

2 - Plats bruts 908.000 15,2 34,5 31

3 - La Rosa 813.000 13,7 27,8 30

4 - La vida en un xip 778.000 13,5 33,5 26

5 - Bellvitge Hospital 762.000 12,7 27,8 13

6 - Catalunya des de l'aire 732.000 12,2 29,2 22

7 - Malalts de tele 712.000 11,9 28,2 95

8 - La LlolI 688.000 11,7 25,5 54

9 - Secrets de família 684.000 11,5 36,3 193

10- Nissaga de poder 659.000 11,1 36,8 483

Mitjanes globals de programes, excloent-ne les retransmissions de futbol.

14 z o o

ADOPTANTSPARTICULARSFamília LAMUELA ANTONINO

I GOSSH m us PR.illER1ES

ZA1DA AZNÁREZ i AMORI h\TER.'. '\EGR.'.

Família ORTIZ GÓMEZI SLR1C'.TA

MARC BONET i SIMÓI DRAGO Dl CUA PLAN"

RAMON ESCOLÀ i TORÀI hLSA CORALL

Família ESCOLÀ i SIMÓIOR1L

EDGAR ESCOLÀ i SIMÓI LLANGARDAIX DE CVA ESPINOSA

ARANTXA CATALÁN i GÓMEZI TITI EMPER.ADOR

JORDI i JAUME DAMIÀ i ROSALI CERVOL COMU

JOSEP IBÁÑEZ i FARGASI CONilL

OLGA PAPIÓ i DE LOS AIRESI LLUDRIA

MARCAVENZAi LABRAÑA2 PINGUINS

ANNA M. CRISTÓBAL i CRIBILLÉSI OR.ANGU rAN

XA~ERSÁNCHEZiBLASCOI LLOP

MONTSERRAT QUILES i MUÑOZI X1MPANZÉ

ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA :I ORANGUTAN :

Família DOMINGO SÀNCHEZI ELEFAN r ASLATIC

M. ISABEL RUIZ DOBLASI PECARI DE COLLAR .

FINA PÉREZ BECERRAI OR.ANGVTAN, I GOR1L.L'.,

¡HIPOPÒTAM NAN

ANDYFERNÁNÚEZZAARI DOFI

MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÉS1 PANTER.A NEGR.A

PERE UGALDE RAMO¡LLOP

PAULA GABARRELLA DELRÍOI GIR.AFA

EMPRESES I ENTITATS COL.LABORADORES

DROMEDARI

G==-Top-vollès

E X P R E S S • S. L

GASELA DAMAMOHOR .

PUBLISERVEIServeis de Publicitat Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundac'óB.. .....

Territori i PaisatgeCAIXA CATALUNYA +

LLÚDRIA

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

~........--.....•• UPO IIIDIIA

~ FUJIFILM

LLEÓ D'ANGOLA

AGFA.

GUARÀ

INDUSTRIAS TITAN, S.A.

CAPIBARA CÒNDOR TIGREDELS ANDES DE SUMATRA

~ ~ Ci; ~~~AtlsASCALlER

BASI, S.A. LABORATORIOS

COCODRILDEL NIL

jljgües de Barcelona

FLAMENC DE CUBA IXILE

PORC IBÈRIC

1IIatutano

GUEPARD

TORTUGA GEGANTDE LES

SEYCHELLES

EI nostre Zoo

16 z o o

e fet, són unsanimals llegen-daris des detemps imme-morials, com

ho demostra el mateix origendel seu nom científic,Phoenicopterus, .que significaales vermelles i que està relacio-nat amb el mite de ]'au fènix,una antiga llegenda jueva queafirmava que aquest ocell foul'únic animal del paradís queresistí la temptació i conservàla vida eterna. Els antics egip-cis recolliren aquesta idea imitificaren també el flamenc,de manera que el consideravenun animal totèmic que es cre-mava voluntàriament en lafoguera del sol i reneixia l'en-demà de les seves cendres.D'una manera més realista, lesestranyes característiques físi-ques dels flamencs responensenzillament a les especialsadaptacions al característicmedi ambient en què es desen-volupa la seva vida, és a dir, lesmaresmes, llacs i llacunes sali-nes que permeten ]'existènciade les algues i els invertebratsmicroscòpics dels quals s'ali-menten. Així, són ocells grans,d'entre 1,30 i l,50 m d'alçada,de color entre rosat i vermell,amb les cames primes i llar-gues per poder moure's en

aigües somes sense mullar-se elplomatge, proveïts de petitspeus dotats de membranesinterdigitals per poder nedar iremoure el fang del fons, i uncoll llarguíssim i flexible queacaba en un cap petit, peròamb un bec gros i corbat.Aquest estrany bec és un estrifonamental per a la seva ali-mentació, ja que es tractad'una espècie filtradora quemenja exclusivament animals ialgues de mida microscòpicaque proliferen en aigües sala-broses i que varien segons lesdiferents espècies de flamencs:crustacis ostràcodes, larves dedípters i hemípters, peti tsrnol-luscs, diatomees i cianofí-cies. La tècnica per capturaraquestes petites preses consis-teix a garbellar els fons llimo-sos amb aquest bec especialit-zat, el qual actua com un cola-dor: en encongir la llengua,gruixuda i espinosa, el llim iels microorganismes que s'hitroben entren dins la boca, iquan l'animal projecta la llen-gua cap endavant, fa sortir]' ai-gua i el fang a través d'unespetites làmines que té situadesals costats del bec, de maneraque només queden retingutsels petits éssers vius que cons-titueixen la seva dieta.Els flamencs són uns animals

de comportament molt gregaridurant tota la vida, però aixòresulta especialment evidenten l'època de reproducció,període en el qual formengrans colònies de cria quepoden estar constituïdes percentenars o fins i tot milers deparelles. Els nius, situats enzones dels aiguamolls que pre-senten un nivell variable d'ai-gua, estan fets de fang, tenenforma de con truncat i sobre-surten entre 8 i 10 cm persobre de la superfície de l'ai-gua. Ponen un únic ou, gros ide color blanquinós, i elspollets en néixer presenten elplomatge de color gris i el becrecte i no corbat com elsadults. Durant els primers diessón alimentats per una secre-ció líquida de color vermellque els pares produeixen alpap, l'anomenada "llet" delsflamencs, molt rica en proteï-nes i greixos, que els fa créixerràpidament. Després de deixarel niu, els polls s'agrupen ambla resta de petits de la colònia iformen una mena de guarderiainfantil vigilada només per unsquants adults. Els pares bus-quen el seu fill dins el grup, elreconeixen per la veu i és l'únicpetit que alimenten.Encara que els flamencs tenenun cert nombre de predadors

z O O 17

EI nostre Zoo

naturals, com ara lesgrans àguiles en el casdels adults o les gavinesen el cas dels ous i elspollets, el perill mésgreu amb què es trobenactualment les pobla-cions prové, com sem-pre, de l'home.L'amenaça més seriosaque pateixen és la des-secació de moltes de leszones humides queconstitueixen el seuhàbitat exclusiu, i ladegradació i contami-nació de les poques queencara resten. Però, amés, en el cas concretdels flamencs tambés'hi afegeix el fet del'extrema sensibilitatde les seves colònies decria, ja que qualsevol inter-ferència humana, per petitaque sigui, fa que els animalsse'n vagin i els nius quedinabandonats. És per això quetots els flamencs es troben enl'actualitat en una situació queresulta, com a mínim, forçavulnerable.Al món hi ha 5 espècies dife-rents de flamencs, una de lesquals té una subespècie bendeterminada:Flamenc comú o rosat (Phoe-nicopterus ruber roseus): habitael sud d'Europa, PròximOrient, Àsia fins a l'Índia i SriLanka i bona part d'Àfrica. Ésl'espècie que es troba al nostrepaís i es pot veure en llocs pro-pers com els aiguamolls del'Empordà, el delta de l'Ebre ofins i tot el Prat de Llobregat.Flamenc de Cuba (Phoenicop-terus ruber ruber): és unasubespècie de l'anterior queocupa tota l'àrea del Carib itambé té una petita població ales illes Galápagos. Més gran i

18 Z O O

de color molt més vermell,avui la seva situació es cadavegada més precària.Flamenc de Xile (Pboenicop-terus chilensis): és l'espècie mésestesa d'Amèrica del Sud, jaque ocupa un ampli territorique va des del centre del Perúfins a la Terra del Foc. En apa-rença força semblant al fla-menc rosat, es distingeix d'a-quest perquè té la taca negrade l'extrem del bec molt mésgran i pel color de les potes,grises, excepte els genolls i elspeus, que són de color rosat (elflamenc comú té les potes, elsgenolls i els peus rosats).Flamenc nan (Phoeniconaiasminar): és el més petit de totsels flamencs i també el mésabundant. La població mésimportant d'aquesta espècieviu al llarg de tota la vall delRifr, a l'est d'Àfrica, encaraque també hi ha petits nuclis alsud i l'oest d'Àfrica, així com al'Índia i el Pakistan.Flamenc dels Andes (Phoe-nicoparrus andinus): espècie

restringida als llacs salins demuntanya dels alts Andes, desdel sud del Perú i Bolívia finsal nord de Xile i l'Argentina:Les seves poblacions no sóngaire nombroses i encara esmantenen gràcies a la pocaaccessibilitat del seu hàbitat.Flamenc de James (Phoeni-coparrus jamesi): presenta unsrequeriments ecològics moltsemblants a l'espècie anterior iviu a les mateixes zones d'altamuntanya dels Andes, però enllocs encara més localitzats. Defet, es considera l'espècie mésespecialitzada i escassa detotes.D'aquests SIS tipus de fla-mencs, al nostre Zoo se'npoden observar tres: el fla-menc comú, que ocupa unaàmplia instal-Iació situadadavant l'edifici' de Direcció,compartida amb altres espèciesaquàtiques com els cignes decoll negre i diferents espèciesd'ànecs, i dos representantsamericans, el flamenc de Xile iel flamenc de Cuba, que des

del passat mes d'abril espoden admirar a lanova instal-lació cons-rruïda per a ells al cen-tre del Zoo, just al cos-tat de la colònia de ber-nats pescaires i de lainstallació dels peli-cans.Aquesta nova llar a dis-posició dels nostres fla-mencs consisteix en ungran llac d'aigua mari-na que disposa de duesilles de terra que sobre-surten tan sols unamica per sobre el nivellde l'aigua. Aquí se'lshan construït uns sen-zills nius de fang per tald'estimular-los a conti-nuar ells mateixos lafeina, de manera que

puguin establir colònies decria i, per tant, reproduir-se,que és l'objectiu final que espretén amb aquesta nova ins-tal-lació.Per aconseguir-ho, és moltimportant el "disseny de la partaquàtica, que té nivells varia-bles de fondària d'aigua, laqual cosa permet que els ani-mals descansin i es moguinsense problemes per la partpoc profunda i que, al mateixtemps, disposin d'unes zonesmés fondes (amb un nivelld'aigua que els pot arribar acobrir gairebé totalment lesllargues potes) que els ajuda-ran en el moment concret de lacòpula, durant la qual el mas-cle ha de mantenir un precariequilibri sobre el dors de lafemella.Un altre problema freqüent enmolts zoos per aconseguir lareproducció d'aquests animalsés la quantitat d'exemplars dequè es disposa, ja que els fla-mencs presenten una gran

L A N O V A ILa superfície total d'aquesta instol-loció l'ocupa un immensllac de 820 m2 que s'ha construïr expressament per pro-porcionar espai adequat a un gran nombre de flamencs.L'aigua que l'omple prové directament del mar, ja que elsflamencs necessiten aigua salobre per construir els nius iaquesta, a més, els facilita el comportament reproductor.L'aigua arriba al Zoo a través d'una canonada situada al'espigó de Ginebra-Bogatell, que capta aigua de mar perproveir les piscines dels dofins, dels pingüins, dels lleonsmarins i ara també la dels flamencs.Construir un llac per a uns ocells tan delicats i, a més,omplir-lo d'aigua de mar que ha d'estar sempre neta no éssenzill, raó per la qual s'han instollot bombes i canalitza-cions que permeten renovar l'aigua en quantitats de 40m3jhora. Un dels problemes més grans de la instol-locióés la gran quantitat d'arbres que l'envolten i que, a la tar-

Flamencde Xile Flamenc de Cuba. Flamenc de Comú

N S TAL L A e ó• I

dor, deixen caure fulles sobre el llac i l'embruten constant-ment. Per facilitar la labor de neteja s'han instol-lot brolla-dors al voltant del llac que, quan es posen en funciona-ment, impulsen l'aigua cap a un sobreeixidor on s'hacol-locot una xarxa que serveix de contenidor de les fulles.La zona de cria són dues illes de 100 m2 cadascuna situa-des enmig del llac, i on s'hi han modelat uns nius ambargila natural per afavorir la cria.La vegetació que s'ha plantat al voltant del llac intentarecrear una zona d'aiguamoll, amb abundants gramínies,canyes, bogues, tamarius i altres espècies arbustives queresisteixen la proximitat de l'aigua salada i permeten lavisió d'aquestes fabuloses aus roses.Per a la construcció d'aquesta instol-loció, el Zoo ha rebutel suport de la Fundació Agbar d'Aigües de Barcelona.

vtTècnica filtradora de l'especialitzat bec dels flamencs

Nius d' argila natural per afavorir la criaI

t

z o o 19

EI nostre Zoo

sociabilitat que fa que no criïnsi no hi ha un nombre mínimd'individus, un fet que nopoden assolir moltes institu-cions. En el nostre cas, aquestaspecte el tenim molt benresolt, ja que a la novainstai-lació hi podreu veurefins a 70 ocells: 32 flamencs deCuba i 38 flamencs de Xile,nombre que resulta més quesuficient per estimular tot e!procés de cria.També és important l'alimen-tació que se'ls dóna, ja que, amés de ser fonamental per albenestar general de l'animal,els flamencs obtenen fins i tote! vistós color vermell de! plo-

20 Z O O

matge graCIes als pigmentscarotenoides existents en els

. .mlcroorgall1smes que consu-meixen a la natura. Com queen captivitat no poden desen-volupar e! seu especial tipusd'alimentació, durant anys elszoos han resolt aquest incon-venient augmentant e! contin-gut de carotenoides de l'ali-mentacio amb pastanaga,pebrot vermell o gambesseques. Avui dia, però, aquestaspecte no representa cap pro-blema perquè en e! mercat hiha pinsos especials per aaquests animals, amb la pro-porció exacta i necessana decomponents, incloent-hi els

carotenoides que asseguren unperfecte color de! plomatge.Finalment, val a dir també quee! fet que convisquin duesespècies diferents en el mateixrecinte, amb e! risc d'hibrida-ció potencial que això com-porta, no és un problema en lapràctica, atès que els flamencssón animals molt longeus, quepoden viure més de 50 anys encaptivitat, i amb un comporta-ment sexual monògam queestableix parelles establesdurant tota la vida dels indivi-dus. La major part dels nostresanimals són adults, les parellesja fa temps que estan formadesi, a més, com que es tracta

d'espècies diferents, els ritualsde l'aparellament, els detallsde! comportament reproduc-tor i fins i tot la diferentgrandària d'una espècie i l'al-tra, força considerable, fa quee! perill real d'entrtcreuamentsigui gairebé inexistent.Amb tot això, per tant, semblaclar que d'aquí a poc temps lanova llar dels nostres flamencsamericans produirà fruits, ipodrem gaudir de l'inoblidableespectacle que sempre ofereixuna atrafegada i cridanera colò-nia de cria de flamencs. .~

Rafael CebrianDepartament d'Educacíd

Educació

EI Departament Jd'Educaci6 del Parc Zoològic

EIZoològic és avui un testimoni viu dels animals del nostre planeta amb poquespossibilitats de ser observats directament en el seu medi. Molts d'aquests animals

són representants de poblacions minvants en estat natural, fet queconverteix el Zoo en un centre d'especial interès, perquè és l'únic indret on es poden

estudiar i comparar diferents animals vius.EIDepartament d'Educació té com a missió primordial servir perquè els milions de

persones que anualment el visiten, entenguin, apreciïn, respectin i estimin elsanimals, la qual cosa és de gran ajut a l'hora de preservar la vida salvatge i natural.

Les tasques realitzades pel Departament d'Educació es divideixen endos grans blocs: el dirigit al públic escolar i a grups organitzats, i el dirigit al públic

general no organitzat.

des •rupsEI Parc Zoològic és una de les institucions que gaudeix, desde sempre, de més popularitat entre les escoles, ja que per-met lligar els vessants estrictament formatius amb els espon-tanis i lúdics.En el darrer curs, uns 55.000 alumnes han utilitzat els ser-

veis del nostre Departament, i gairebé 250.000 han passatper les taquilles guiats pel seu mestre.Sigui quin sigui el programa o tema escollit, el grup/ clas-se pot passar tot el dia al Zoològic, venint abans quecomenci l'activitat, o sortint-ne més tard.

z o o 21

Educació

Oferta pedagògica del Departament per al curs 2000-01

EDUCACiÓ INFANTIL/ACTIVITATS ADREÇADES A P-3, P-4 I P - 5 .

.NOM DOSSIER TREN INICITORNS DURADA CAPACITAT PREU

l. ANIMALSSALVATGES NO NO 10 h-ll,30 h-13,30 h 1,30 h 2 grups x torn 7.000 grup + 500 alumne

2. ANIMALSDEGRANJA OPTATIU sí 10,30 h 2h 2 grups 7.000 grup + 550 alumne

3. TALLERDEPONIS sí sí 10 h 2h l grup 1.350/alumne

4. TALLERCOMBI sí sí 10 h 2h 2 grups 1.350/ alumne

, •- Jornades de Portes Obertes per aensenyantsEls dies 13 i 14 de setembre de 2000,el Departament d'Educació del Zooobre les portes a tots els ensenyants.LesJornades consisteixen en la presen-tació de les diferents propostes i activi-tats que oferim durant el curs, pernivells: educació infantil, ense-nyament primari, ensenyamentsecundari i batxillerat. Cadamestre es pot adreçar al grupque més li interessa. La Jornadainclou un recorregut pel recinte,un refrigeri i els assistents sónobsequiats amb unes entradesgratuïtes.2.- Visites Comentades i TallersDe dilluns a dissabte el nostreDepartament ofereix un serveide Visites Comentades per educadorsdel Zoo a grups, escoles i altres entitatseducatives.Recomanem portar a terme l'activitatdurant el primer trimestre (de setembrea desembre), perquè com que hi hamenys visitants al Zoològic, l'atenciópedagògica és millor i l'accés a l'es-pectacle dels dofins és més fàcil.Les Visites Comentades es componend'una introducció teòrica impartidaper l'educador del Zoo, il-lustrcdo

amb diapositives i/o materials provi-nents dels animals, i un recorregut perles instol-Íocions del Parc Zoològic on,davant dels animals, s'explica als visi-tants el que van veient. Durant elrecorregut tenen l'oportunitat deveure algunes ínstcl-lccions interiors,no accessibles al públic en general.

Els Tallers es caracteritzen per unaparticipació molt activa dels alumnes iperquè el treball es fa en aules espe-cialment equipades, on els alumneshan de manipular i/o observar dife-rents tipus de materials. La visita alsanimals de la col-Íecció amb l'educa-dor és més curta o inexistent, i enaquest últim cas la condueix el mateixprofessor amb l'ajut d'autoguiats.EI Taller de Ponis i el Taller Combicomencen al mes de febrer, ja que

22 z o o

requereixen un passeig amb el tren delZoo i a partir d'aquesta data funcionatots els dies de la setmana.En tots els casos la data i l'hora de lavisita i/o taller s'han de concertar telefò-nicament al Departament d'Educació. Lareserva no es considera en ferm fins al'abonament, en un termini de 10 dies

des que se sol-licito. d'una paga isenyal de 7.000 ptes. per grup (elgrup és de 30 alumnes com amàxim) a qualsevol pficina de laCaixa, al compte 2100 - 1198 - 35- 0200055001. La resta de l'importes paga en el mateix moment en quèes fa l'activitat.A continuació, s'expliquen lesdiverses activitats de maneraesquemàtica sota els quadrescorresponents al nivell.

Molts apartats són comuns a diferentsprogrames raó per la qual només esposen si requereixen alguna explica-ció. Si no es poso res, significa elsegüent:LLOC: es fa a les aules delDepartament d'Educació.MATERIALSDE SUPORT:diapositives imaterials provinents dels animals.ACTIVITATFORA L'AULA: consisteix enun recorregut guiat per un educadord'acord amb el tema treballat.

1. TAllER DELSANIMALS SALVATGESContinguts: característiques dels animalssalvatges; parts del cos i funcions; tipusde cobertes; alimentació; tipus bàsics dedesplaçament.Materials de suport: trencaclosquesgegants de peix, guacamai, llop i elefant(alguns animals es poden variar a peti-ció del mestre]: aliments naturals i artifi-cials; dibuixos d'animals que els alumneshan de col-locor segons el tipus de des-plaçament; materials provinents dels ani-mals.2. TAu.ERDELSANIMALS DE GRANJAUoc: aula taller de la granja, al ZooInfantil (trasllat des del Departamentd'Educació amb el tren del Zoo).Continguts: característiques i funcions deles granges; concepte d'animal salvatge,domèstic i de granja; parts del cos delsanimals de granja; tipus de cobertes; ali-mentació i utilització que en fa l'home.Material de suport: trencaclosquesgegants de xai, porc, vaca, gallina iconill; mostra de diferents materials pro-vinents dels animals.Activitat fora de l'aula: observació delsanimals de la granja del Zoo, alguns

dels quals es poden tocar i alimentar.Observacions: llibre de treball (optatiu);el preu del llibret de l'alumne és de 100ptes.3. TAllER DE PONISUoc: Zoo infantil, recinte dels ponis (tras-llat des del Departament d'Educació enel tren del Zoo).Continguts: morfologia del poni i nomde les diferents parts; hàbitat, alimenta-ció i mesures higièniques.Materials de suport: llibre de treball pera l'alumne, adhesiu dels ponis, estris deneteja i menjars del poni.Activitat fora de l'aula: els alumnes esdivideixen en petits grups a cadascundels quals se li assigna un poni concret;neteja i preparació de les quadres; ras-pallada i neteja dels ponis; passeig mun-tant el poni.Observacions: es pot fer un segon grupa les 1 2 h si va amb el tren amb elgrup de les 10 h o va caminant pel seucompte.4. TALLERCOMBILloc: Zoo infantil (trasllat des delDepartament d'Educació amb el tren delZoo).

Continguts: concepte d'on imal salvatgei domèstic; utilització dels animals degranja; morfologia i manteniment encaptivitat dels ponis.Material de suport: llibret de treball,adhesiu dels ponis; tren del Zoo; ponisi espectacle de dofins.Activitat fora de l'aula: observació d'a-nimals de la granja i alimentació; recor-regut amb tren; passeig muntant elsponis; assistència a l'exhibició delsdofins.Observacions: si són dos grups, comen-cen a la mateixa hora i van fent les acti-vitats de manera alterna, mentre ungrup fa animals de granja l'altra faponis i a l'inrevés.5. A més d'aquests programes tambéoferim la possibilitat de treballar un ani-mal concret o un grup d'animals per aaquells ensenyants que treballen perprojectes.En aquest cas, el preu de l'activitat ~s de7.000 ptes. per grup i 500 per alumne.Els grups són de 30 alumnes com amàxim i la capacitat i l'horari són elsmateixos que en el programa dels ani-mals salvatges.

EDUCACiÓ PRIMÀRIA/l R CICLE: 1 R I 2N DE PRIMÀRIA (6 - 8 ANYS)

NOM DOSSIER

A més de poder escollir els programes d'educació infantil, per als alumnes del primer cicle d'educació primària, hi ha els programes següents:

CAPACITAT PREU

6. CONEGUEM ELS ANIMALS OPTATIU9,30 h - 10 h -12 h -12,30 h 2,30 h

INICITORNS DURADA

7. FUNCIONAMENT DEL ZOO NO 9,3~ h - 10 h -12 h -12,30 h 2,30 h

5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

6. CONEGUEM ELSANIMALSContinguts: característiques principalsdels vertebrats; reconeixement d'as-pectes perceptius de l'animal; parts del'animal; proteccions de la pell; tipusde desplaçament; tipus d'alimentació;introducció a la reproducció.

7. FUNCIONAMENT DELZOOContinguts: funcionament integral delZoo, fent palesa la complexitat quecomporta el manteniment de pobla-cions animals en captivitat, tant des delpunt de vista del seu benestar físic comemocional.

8. A més d'aquests programes, tambéoferim la possibilitat de treballar unanimal concret o un grup d'animals.En aquest cas, el preu de l'activitat ésde 7.000 ptes. per grup i 500 peralumne. Els grups són de 30 alumnescom a màxim i la capacitat i horari sónels mateixos que en el programa·Coneguem els animals.

z o o 23

Educació

NOM DOSSIER INICI TORNS DURADA CAPACITAT PREU

9 - ELSMAMíFERS OPTATIU 9,30 h -10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

10 - LESAUS OPTATIU 9,30 h - 10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

11 - ELSPEIXOS NO 9,30 h - 10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

12 - ELSAMFIBIS I RÈPTILS NO 9,30 h - 10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

13- ELSVERTEBRATS OPTATIU 9,30 h - 10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

14- FAUNA CATALANA NO 9,30 h - 10 h - 12 h-12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

15- ANIMALS EN PERILL NO 9,30h-l0h-12h-12,30h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

16- "MIRA I TOCA" sí 10h-12h 2,30 h 1 grup per torn 7.000 grup + 500 alumne

17- FUNCIONAMENT DELZOO NO 9,30h-l0h-12h-12,30h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

18- TALLERDE VERTEBRATS sí 9,30 h - 12 h - 14,30 h 2h 1 grup per torn 7.000 grup + 550 alumne

TEMES 9, 10, 11, 12 i 13Tots aquests temes es poden agrupar, jaque la metodologia i els continguts sóntreballats de manera similar.Continguts: classificació i reconeixementde les característiques principals dels ver-tebrats ilo de cadascuna de les diferentsclasses escollides, fent especial esment dela reproducció, l'alimentació, el tipus dedesplaçament, els sistemes de proteccióde la pell i les adaptacions més comunes.Observacions: llibre de treball (optatiu)per als temes 9,10 i 13; el preu del llibretde l'alumne és de 100 ptes. i el del pro-fessor de 250 ptes.14. FAUNA CATALANAContinguts: donar a conèixer la faunadel nostre país i la necessitat de garantir-ne la conservació.15.ANIMALS EN PERILLContinguts: espècies que avui es trobenen perill d'extinció, motius que les hanportat a estar en perill, reRexió sobre les

24 z o o

mesures que s'han de prendre per evitarl'extinció de les espècies, i com hi podemcol-loboror nosaltres.16. "MIRA I TOCA"Uoc: vestíbul de les girafes, aula del terra-ri i recinte.Continguts: manteniment dels animalssalvatges en captivitat; conscienciació perno tenir animals salvatges com a animalsde companyia; introducció a la pro-blemàtica i les conseqüències del tràficil-leqol d'animals.Material de suport: fitxes de treball, ani-mals vius per observar i/o manipular ialimentar.Activitat fora de l'aula: l'activitat es fa ales dues aules, però inclou un recorregutpel recinte del terrari.17. FUNCIONAMENT DELZOOContinguts: comprensió del funcionamentintegral del Zoo fent palesa la complexi-tat que comporta el manteniment depoblacions animals en captivitat, tant des

del punt de vista del seu benestar físiccom emocional.18. TALLERDE VERTEBRATSUoc: aula del Departament especialmentcondicionada.Continguts: estudi de les característiquesprincipals dels vertebrats.Material de suport: llibre de treball,vídeo de 14', 4 plafons interactius, sonsenregistrats, mostres de materials i un jocd'ordinador.Activitat fora de l'aula: la visita al recin-te es fa amb el mestre.19. A més d'aquests programes, tambéoferim la possibilitat de treballar altrestemes per a aquells ensenyants que aixího desitgin.En aquest cas, el preu de l'activitat és de7.000 ptes. per grup i 500 per alumne.Els grups són de 30 alumnes com amàxim i la capacitat i l'horari són elsmateixos que en el programaFuncionament del Zoo.

EDUCACiÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA ( 12 - 1 6 ANYS)

NOM DOSSIER HORARI DURADA CAPACITAT PREU

20. LA REPRODUCCiÓ OPTATIU 9,30 h - 1 O h - 12 h - 12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

21. LESADAPTACIONS OPTATIU 9,30 h - 1O h -12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

22. L'ALIMENTACiÓ OPTATIU 9,30h-10h-12h-12,30h 2,30 h 5 grups x torn 7.000 grup + 500 alumne

23. ELCOMPORTAMENT NO 9,30 h - 10 h - 12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups x torn 7.000 grup + 500 alumne

24. FAUNA CATALANA NO 9,30 h - 1O h -12 h -12,30 h 2,30 h 5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

25. FUNCIONAMENT DELZOO NO 9,30 h - 12 h -14,30 h 2,30 h 5 grups x torn 7.000 grup + 500 alumne

26. TALLERBIODIVERSITAT sí 9,30 h - 12 h -14,30 h 2h 1 grup x torn 7.000 grup + 550 alumne

27. TALLERD'AUMENT.ACIÓI REPRODUCCiÓsí 9,30 h -12 h - 14,30 h 2,h ·1 grup per torn 7.000 grup + 500 alumne

28. TALLERD'INVERTEBRATS sí 9,30 h - 12 h - 14,30 h 2h 1 grup per torn 7.000 grup + 550 alumne

20. LA REPRODUCCIÓPer a alumnes de 12 anys en enda-vant.Continguts: la reproducció com amecanisme de perpetuació de l'espè-cie; tipus de reproducció i fecunda-ció; els caràcters sexuals secundaris;l'hermafroditisme; estratègies repro-ductives; cures parentals.Observacions: llibre de treball (opta-tiu], el preu del llibret de l'alumne ésde 100 ptes. i el del professor de 250ptes.21. LES ADAPTACIONSPer a alumnes de 12 a 14 anys.Continguts: adaptacions físiques delsanimals; adaptacions a la temperatu-ra i a la defensa; observació i inter-pretació de les observacions.Observacions: llibre de treball (opta-fiu], el preu del llibret de l'alumne ésde 100 ptes. i el del professor de 250ptes.

22. L'ALIMENTACIÓPer a alumnes de 12 a 14 anys.Continguts: tipus d'alimentació: carnívo-ra, herbívora, omnívora, frugívora, piscí-vora, insectívora, filtradora, etc.; estratè-gies i adaptacions adoptades pels ani-mals per a aquest fi.Observacions: llibre de treball (optatiu),el preu del llibret de l'alumne és de 100ptes. i el del professor de 250 ptes.23.- ELCOMPORTAMENTPer a alumnes de 12 a 14 anys.Continguts: introducció a l'etologia; tipusde comportaments dels animals verte-brats. EI comportament com a valoradaptatiu.24. FAUNA CATALANAPer a tots els nivells.Continguts: conèixe la nostre fauna i lanecessitat de garantir-ne la conservació.25. EL FUNCIONAMENT DELZOOPer a tots els nivells.Continguts: comprensió del funcionament

integral del Zoo, fent palesa la complexi-tat que comporta el manteniment depoblacions animals en captivitat, tant desdel punt de vista del seu benestar físiccom emocional.26. TALLERSOBRE LA BIODIVERSITATPer a alumnes de 12 a 16 anys.Uae: aula del Departament especialmentcondicionada.Continguts: classificació i relació delsorganismes entre si i amb el medi; la bio-diversitat dels organismes; els cinc regnesd'éssers vius i els fílums; característiques iclassificació dels vertebrats; classificaciódels mamífers; equilibri d'un ecosistema:cadenes i xarxes tròfiques; piràmides trò-fiques. .Materials de suport: dossier de treball,capses didàctiques amb materials per al'observació, manipulació i anàlisi perpart dels alumnes.Observacions: el recorregut pel recintees fa amb l'ajut d'un autoguiat.

z o o 25

Educació

27. TAllER D'AUMENTACIÓI REPRODUCCiÓPer a alumnes de 12 a 16 anys.Uoc: aula del Departament especialmentcondicionada.Continguts: alimentació i reproducciódels animals vertebrats; tipus d'aparellsdigestius; dentició homodonta i hetero-donta; fecundació i tipus bàsics dereproducció; l'herència.Materials de suport: dossier de treball,betzoars, egagròpiles, boles de pèl ipedres trobades a l'estómac d'animals;becs, boques i dents de diferents verte-brats; classificació de fotografies d'ani-mals segons el tipus de reproducció ifecundació. Observació d'una repre-sentació d'ous i fetus.

Observacions: el recorregut pel recintees fa amb l'ajut d'un autoguiat.28. TAllER D'INVERTEBRATSPer a alumnes de 12 a 16 anys.Uoc: aula del Departament especialmentcondicionada.Continguts: classificació del regne ani-mal; característiques dels invertebrats;fílum d'artròpodes i equinoderms.Materials de suport: dossier de treball,diferents exemplars d'invertebrats,observació a la lupa.Observacions: el recorregut pel recintees fa amb l'ajut d'un autoguiat.

* Molts ensenyants també fancrèdits de síntesi utilitzant el

Zoo com a centre del treball.En aquest cas cal un contacteprevi amb els professors pertal d'adequar el nostre mate-rial al treball que estan por-tant. a terme al centre educa-tiu.

En collcboroció amb el

Museu Egipci, estem prepa-rant una nova activitat sobreels animals de l'antic Egipte,la primera part de la qual esportarà a terme al Zoo i lasegona al Museu Egipci.L'activitat va adreçada alsalumnes de tercer cicle deprimària i als d'educaciósecundària obligatòria.

*

26 z o o

NOM

29. L'EVOLUCiÓ

DOSSIER CAPACITAT PREU

EDUCACI6 SECUNDÀRIA POST08LIGATÒRIA (16 • 18 ANYS)

NO 9,30 h - 10 h -12 h -12,30 h 2,30 h

NO 9,30 h - 10 h -12 h -12,30 h 2,30 h30. ELCOMPORTAMENT

29. L'EVOLUCiÓContinguts: concepte d'evolució; selec-ció natural; formació d'espècies iradiació adaptativa; l'extinció de lesespècies.30. ELCOMPORTAMENTContinguts: concepte d'etologia; tipusde comportaments dels animals verte-brats; el comportament com a valoradaptatiu; reconeixement de diferentstipus de comportament; interpretació itractament de les observacions.

* En colÍoborcció amb el

Museu d'Arqueologia estempreparant un nou tema sobrel'evolució dels primats, estruc-turat en dues parts. La prime-ra, titulada "Nosaltres els pri-mats" , tracta l'evolució delsprimats no humans i es fa alZoo. La segona part, titulada"Nosaltres els humans", tractade l'evolució de l'home i es fa

INICI TORNS DURADA

al Museu . Tot i que cadascu-na de les parts es pot fer inde-pendentment, ambdues esta-ran coordinades.

Cursos per o lo realització del treballde recerco de batxilleratEls animals del Parc Zoològic són esco-llits sovint pels estudiants per portar aterme el treball de recerca de batxille-rat, raó per la qual hem preparat uncurs amb la finalitat d'assessorar elsalumnes a l'hora de fer el treball.EI curs comprèn tres sessions d'unatarda, de 15 a 17 h, en què se'ls ofe-reix informació general i específicasobre el treball que volen realitzar ibibliografia del tema que treballen;una entrevista amb el conservador i/ocuidador dels animals sobre els qualsfan el treball i la possibilitat d'accediral Zoo per fer les observacions oportu-nes. A més, tres tardes al mes podenvenir a consultar treballs i bibliografia,

5 grups per torn 7.000 grup + 500 alumne

5 grups per tom 7.000 grup + 500 alumne

així com a plantejar dubtes.Una vegada acabat, cal entregar unacòpia del treball per tal que passi aformar part del nostre fons bibliogràfici pugui ser consultat per altres alum-nes.EI calendari dels Cursos de Recercaper al curs 2000/01 serà el següent:1r curs els dies 27 de setembre, 11d'octubre i 25 de novembre2n curs: 25 d'octubre, 8 de novembrei 20 de desembre3r curs: 14 de març, 28 de març i 25d'abril4t curs: 21 de juny, 28 de juny i 24d'octubre.

EI preu és de 6.000 ptes. per alumne ical reservar plaça al 93 225 67 87.Dies de consulto: de 15 h o 17 h,tots els primers i tercers dimecres demes i el segon dijous, sempre que nosiguin festius.

z o o 27

Educació

DISSABTES INFANTILSCalendari: dissabtes al matí, de 10 h a13 h.Edats: nens/es de 5 a 12 anys.Contingut: cada dissabte es tracta untema o animal diferent; inclou unrecorregut pel loo per visitar el! s ani-mal/s que es treballen aquell dia, i esporten a terme activitats educa-tives complementàries i fitxesque els nens es poden endur derecord.Preu per assistent: fins al 31de desembre 1.350 ptes. perals socis del loo Club i 2.250ptes. per als no-socis. L'any2001 els preus seran de 1.400ptes. per als socis i 2.400 ptes.per als no-socis.Inscripcions i informació: telè-fon 93 2256787.

FESTESDIANIVERSARIEI Parc loològic és un marcincomparable per celebrar festes d'a-niversari. Oferim la possibilitat decelebrar una festa d'aniversari dife-rent, que de ben segur resultarà unaexperiència inoblidable.Calendari: dissabtes i diumenges almatí, de 10,30 h 013 h.Contingut: rebuda dels assistents;esmorzar amb entrepans, refrescs ipastís dianiversari; visita als animalsescollits per l'homenatjat-da, segonsles seves preferències personals;assistència a l'espectacle dels dofinson els homenatjats són felicitats pelsdofins i, sempre que els animals hopermeten, també toquen un dofí; final-ment es dirigeixen a l'aula delDepartament, on fan una petita festaamb jocs (adequats a l'edat dels parti-ciponts], globus i caramels.

28 z o o

Nombre mínim d'assistents per festa:10 persones.Preu per assistent: fins al 31 dedesembre és de 2.100 ptes. per alssocis del loo Club i 2.400 ptes. per alsno-socis. L'any 2001 els preus serande 2.200 ptes. per als socis i 2.600ptes. per als no-socis.

CASALS DE ZOOLOGIACalendari i horari: activitat setmanal,en èpoques no lectives, de Nadal,Setmana Santa i estiu des que acabael curs escolar, tot el juliol i la primeraquinzena de setembre. De 9 h del matía les 4 h de la tarda.Edats o les que s'adrece: nois/es de5 a 14 anys; es fan grups per edats.Contingut: estudi de diverses caracte-rístiques dels animals vertebrats demanera activa, participativa i procu-rant que resulti molt agradable. Tots elsCasals inclouen el contacte directeamb alguns animals del loològic iamb els seus cuidadors.Preu del casal de cinc dies: fins al 31de desembre és de 19.300 ptes per alssocis del loo Club i 21.500 ptes. perals no-socis. L'any 2001 els preus

seran de 20.000 ptes. per als socis i22.500 ptes. per als no-socis. Inclou eldinar.

CURSOS DE DIVULGACiÓEls cursos són uns cicles de conferèn-cies monogràfiques, oberts a totamena de públic interessat en la naturai la temàtica animal, complementats

amb classes pràctiques i, enalguns casos, sortides al camp.Tot sota la direcció de profes-sors especialitzats en el temade cada curs, procedents de lesuniversitats catalanes i delmateix Parc loològic.A l'estiu hi ha cursos intensius,de durada reduïda, que solenfer-se en una setmana i/o deudies. Hi ha cursos per a ado-lescents, de 14 a 16 anys i pera adults.Durant el curs escolar es fancursos de divulgació de la zoo-

logia, amb un nombre de sessionsvariable segons el tema, que es portena terme a última hora de la tarda (de19 h a 20,30 h) pertal d'afavorir l'as-sistència d'aquelles persones que estu-dien i/o treballen.

ASSESSORAMENT PEDAGÒGICEI Departament d'Educació, a més,assessora mestres, professors, traduc-tors, professionals, alumnes i estu-diants de tots els nivells sobre temes dezoologia i d'educació ambiental. .~

Passeig Circumvcl-locié, 308003 BarcelonaTelèfon 93 225 67 87Fax 93 225 25 63Correu electrònic:escolazoo@mail.cinet.es

'.

boa Constrictor

hipopòtams

-

EI nostre Zoo

,re canvta

EIZoo de Barcelona té mésd'un segle d'història.AI llarg de tot aquest

, .r temps són incomptables lesinstal·lacions que s'han construí}

- .j ¡Ji. per allotjar els animals que. ../ .......

. <", - ~\ es mostraven als visitants,.... -,,'.~,¡~~ com també les que~-.. \) s'han enderrocat ~er

fer espai a les noves.

30 z o o

Zoo, igualque la societatbarce!onina dela qual és unreflex, ha anat

........._ ....r canviant alcompàs de!s temps, de!s cos-tums, de les necessitats i deles tendències. .

En e! darrer quart de! segleXX, la constatació que la nos-tra societat industrial, talcom funciona, representa unamaquinària de destrucció agran 'escala de! món naturalha fet passar a un primer plade! debat social la necessitatde preservar e!s ecosistemes iles espècies que e!s confor-men. Els zoos en general, i enconcret e! Zoo de Barce!ona,formen part de les entitatscapdavanteres que han induïtun canvi de percepció de!món animal per part de lasocietat, des de la considera-ció antiga que veia e!s ani-mals únicament com unrecurs ludicoutilitari, fins a lapredominant actualment que

procura respectar al maxÍm e!món vivent.

A l'interior mateix de! Zoo,e! canvi de concepció esmen-tat ha pres forma en les novesinstal-lacions que s'han cons-truït e!s darrers anys. Allà onabans hi havia ciment i bui-dor, cercant una asèpsia malentesa, ara hi ha terra,roques, vegetació i llacs, querecreen, amb més o menysfide!itat, l'ambient originaride l'espècie o les espèciesexhibides.

Aquest ha estat un procésgradual que depèn en granmesura dels recursos econò-mics disponibles en cadamoment, així com de consi-deracions re!atives a la situa-ció de!s animals implicats ide!s grups d'individus exis-tents. Així, darrerament s'haninaugurat entre d'altres lesnoves instal-Iacions de llops,guepards, tortugues gegants,licaons i, molt recentment,de flamencs de Cuba i Xile.

Un de!s indrets més carac-

terístics del Zoo des de fadècades és la zona destinadaals óssos. Diverses genera-cions de barce!onins han tin-gut ocasió de conèixer elsóssos en directe, contem-plant-los des de dalt a lesseves instal-Iacions enfonsa-des. El complex va ser cons-truït a mitjan anys cinquantai comprèn cinc instal-lacionsamb formes que simulenroques i un ample canal pled'aigua. Al seu moment vanser unes instal-Iacions forçamodernes i innovadores, peròara, gairebé cinquanta anysdesprés, els ha arribat elmoment de la renovació.

L'antic allotjament delsóssos polars, un cop desapa-reguda aquesta espècie de lanostra col-Iecció per mort de!mascle i transferència de lafemella al Zoo d'Amneville(França), es transformarà enun ampli hàbitat per a unnombrós grup de pingüins deHumboldt. La novetat prin-cipal consistirà que aquestes

aus marines es podran obser-var des de sota l'aigua a travésd'un gran finestral amb visiósubaquàtica. L'estructura dela instal-lació s'ha modificatde tal manera que e!s visi-tants penetraran al seu inte-rior i en un moment donat espodran veure envoltats depingüins per totes bandes, elsuns en terra i els altres nedanti capbussant-se gràcilment. Amés, el nou hàbitat disposaràd'un complet sistema de fil-tració i tractament de l' aig~amarina que omplirà bonapart de! conjunt.

La resta del complex d'ós-sos es modificarà de formaque tot e! recinte estarà inter-comunicat. Hi haurà dosespais principals que podranseparar-se o comunicar-sesegons les necessitats del grupallotjat. A diferència de! quepassava temps enrere, enaquest nou recinte s'exhibiràuna única espècie d'ós: l'ósbru, l'única espècie d'úrsideuropeu, la qual s'ha conver-

Z O O 31

EI nostre Zoo

tit en un autèntic símbol dela conservació de la natura iun termòmetre de l'estat delsecosistemes de muntanya alnostre país. Se substituirà elterra uniforme de ciment perun substrat diversificat for-mat per sorra, terra i escorçavegetal, es recuperarà l'ample

32 Z O O

canal i es disposaran elementsde mobiliari que contribuei-xin a estimular l'activitat delsanimals i a facilitar la forma-cIO de diferents àmbitsvisuals que evitaran que elsindividus' estiguin forçats aveure's mútuament de formacontínua.

El conjunt d'insral-lacionsnoves previstes per enguanyes completa amb el futurrecinte dels jaguars. Aquest esconstruirà en el lloc que handeixat lliure els flamencs, elsquals han estat reallotjats alnou espai que s'ha construïtper a ells.

Aquesta installació pro-porcionarà als jaguars prouespai per desenvolupar lesseves activitats habituals:córrer, nedar, grimpar, caçar ipescar, així com la privacitatque eventualment puguinnecessitar aquests felins, tantdavant el públic, com davantaltres congèneres. Constaràd'una part terrestre, ben pr~-veïda de vegetació i granstroncs perquè els jaguars s'en-filin i una part aquàtica en laqual podran banyar-se inedar a voluntat, tal com fanen el seu hàbitat amazònic.Es preveu que a la part aquà-tica hi hagi també peixos que,d'una banda, contribuiran anaturalitzar tot el complex, i,de l'altra podran ser pescatspels jaguars -sempre queaquests grans gats tacatsdemostrin prou habilitat perfer-ho, és clar! .~

Josep-Lluís Melero

Fauna en perill

~

Esdifícil imaginar

quin tipus decatàstrofe va pro-vocar el més grandels desastres, a la

fi del període permià, fa 251milions d'anys, quan es vandestruir el 96% de les espèciesexistents, o bé la massiva extin-ció de la fi del cretaci, de laqual van ser víctimes els cèle-bres dinosaures. Molts autorscreuen que ens trobem a lesportes d'una altra extinciómassiva d'espècies, aquestavegada provocada per lesaccions destructives de l'espè-cie humana. Algunes pistes ensindiquen que potser aquestepisodi traumàtic de la vida al

34 Z O O

nostre planeta ja ha començat.Tradicionalment, la conserva-ció dels amfibis ha merescutmenys l'atenció dels experts idel públic en general per lacreença àmpliament estesa quesón animals fastigosos, allu-nyats de la bellesa estètica deles aus o de la tendresa quedesperten .entre nosaltres elsmamífers, però darreramentl'estat de les poblacions d'am-fibis ha esdevingut una qüestióde màxima actualitat científi-ca. La natura biològica d'a-questes espècies, a cavall entredos móns, l'aquàtic i el terres-tre -sensibles, per tant, a lesalteracions de l'un i de l'alrrc-,el fet de presentar la pell nua i

desproveïda de barreres pro-tectores contra la dessecació il'acció dels agents patògens, elsconverteix en veritables indica-dors de la salut de mediambient.Malauradament, s'ha encès elllum vermell d'alarma: lespoblacions d'amfibis declinenarreu del món. Unes vegadesles causes són ben conegudes iòbvies, d'altres són totalmentdesconegudes i misterioses finsal punt de comprometre lacomunitat científica en inves-tigacions gairebé detectives-ques. Efectivament, el descon-cert sorgeix quan desapareixeno minven espècies en hàbitatsaparentment inalterats, en

parcs naturals o reserves prote-gides, on a simple vista res nosembla haver canviat en essèn-cia en aquests darrers temps.

Alguns exemp1es sobreextinció o disminuciód'espècies d'amfibisEntre els anys 1987 i 1989 isota l'observació dels científicsque estaven estudiant la repro-ducció del gripauet daurat deCosta Rica Bufo periglenes a lareserva del bosc de muntanyade Monteverde, a Costa Rica,es va produir el declivi i ladesaparició d'aquesta espècieque en altres temps havia estatsímbol de l'ecoturisme en

aquell país. Dels milers de gri-pauets que acudien a les oca-sionals tolles de posta desprésde les pluges de la primavera,només se' n va veure un la pri-mavera de J 989. A partir d'a-leshores aquesta espècie no haestat trobada enlloc. Altrespetites granotes de Costa Rica,com ara la granota arlequíA telop us uarius, summamentabundants fins a mitjan anysvuitanta, també han desapare-gut d'àmplies zones de! país.En altres tlocs del món tambés'han produït desaparicionsmisterioses: e! 1973 uns zoò-legs australians van descobriruna granota que s'empassavaels seus ous. Aquests madura-ven i els capgrossos es meta-morfosaven a l'estómac.Després la granota regurgitavales petites granotes ja desenvo-lupades. Els científics nohavien vist mai res semblant.L'espècie va ser investigadaimmediatament a fi de trobarels mecanismes d'inhibició del'activitat gàstrica per tal depoder trobar algun medica-ment contra l'úlcera gàstrica.L'espècie semblava abundant ala selva protegida que es trobaprop de Brisbane, però menysd'una dècada després de serdescoberta, la granota gàstricaReobatrachus silus va desaparèi-xer emportant-se per sempreels seus secrets.Una altra espècie de granotagàstrica Reobatrachus vitellinusva ser descoberta e! 1984 inomés dos anys després vadesaparèixer misteriosament.Així mateix, sis espècies més deQueensland, al nord-oestd'Austràlia, han experimentatun marcat declivi, segons estu-dis recents.Als Estats Units es va produirun cas similar amb una altra

Tritócrestat. Les seves poblacions disminueixen a Europaa causa de la pluia àcida.

espècie a les terres altes de! sudde les Muntanyes Rocalloses:e! gripau nord-americà occi-dental Bufo boreas va començara decaure en nombre els anysvuitanta i ara ha desaparegutde! 80% de la seva àrea de dis-tribució. Altres granotes demuntanya americanes, comara e! gripau de! sud-oest Bufomicroscaphus, e! gripau deYosemite Bufo canorus -e! qualja no es pot trobar al ParcNacional que li dóna nom-, lagranota de muntanya de potesgrogues Rana muscosa i la gra-nota de les Cascades Rana cas-cadae, dels boscos d'Oregon,també han sofert pèrduesenormes en les poblacions.Inicialment, els científics pen-saven que només estaven dis-minuint les seves poblacionslocals, però a partir de! primercongrés d'herpetologia, que vatenir lloc a Canterbury

(Anglaterra) e! 1989, es vaalertar sobre e! declivi depoblacions de països tan dife-rents com e! Canadà, PuertoRico, Panamà, e! Brasil, laGran Bretanya, Noruega,Alemanya, Suïssa i e! Japó, i esva adquirir consciència de lesproporcions i l'abast mundiald'aquest fenomen.Tanmateix, tot i que els canvisen e! medi són e! comú deno-minador de l'extinció delsamfibis, aquests canvis prove-nen de causes molt diverses,algunes d'evidents, d'altresmés subtils, ocultes i que guar-den relació amb alteracionsmundials profundes.

Per què s'extingeixen elsamfibis?Tot i que les causes últimes del'extinció o disminució d'algu-nes espècies són un misteri, les

recerques científiques fetes apartir de! moment que es vallançar el crit d'alarma hanaclarit moltes de les raons d'a-quest declivi massiu.

Les podríem dividir en dosgrups: a) problemes globals; b)impactes directes de les activi-tats humanes.

Problemes globals1. Deteriorament de la capad'ozó. L'existència de forats ala capa d'ozó és un perill prin-cipalment per a les espèciesque ponen els ous al descoberten masses d'aigua en zonesaltes. Aquesta podia ser lacausa última de l'extinció demoltes espècies de zones mun-tanyoses d'Amèrica de! Nord,encara que només s'ha com-provat efectivament en la gra-nota de les cascades Rana cas-cadae i en e! gripau nord-ame-ricà occidental Bufo boreas. Laradiació ultraviolada danyal'ADN i afecta e! sistemaimmunològic de l'ou, e! qualno pot resistir les infeccions,preferentment les provocadesper un fong anomenat Sapro-legnia. Curiosament, altresamfibis com la reineta de!pacífic Hyla regilla, que viuenen els mateixos ambients queles dues espècies esmentadesanteriorment i les cèl-lulcs delsquals posseeixen nivells mésalts de fotoliasa (un enzimcapaç de reparar els danys cau-sats en l'ADN pels raigs ultra-violats), no presenten dismi-nucions significatives.2. La pluja àcida. Les emis-sions contaminants delsautomòbils, les indústries i lescalefaccions contenen gransquantitats d'òxid de nitrogen isofre. Aquestes, en reaccionaramb l'aigua present a l'atmos-

z O O 35

Fauna en perill

fera, es transformen en àcidsagressius que donen lloc a lapluja àcida, que acidifica el sòli les aigues a més de destruir lavegetació.Durant les fases larvàries elsamfibis són extremament sen-sibles a alteracions del pH (sis-tema de mesurament de l'aci-desa d'un medi). A Amèricadel Nord i al centre d'Europa,zones altament industrial itza-des, es coneixen importantsdeclivis de les poblacionsd'amfibis per aquesta causa. AAnglaterra, espècies com ara eltritó Triturus cristatus o el gri-pau corredor Bufo calamitahan desaparegut de molts delsbruguerars que ocupaven i,segons alguns estudis, la causaprincipal és la pluja àcida queafecta les torberes i tolles on esreprodueixen.3. El canvi climàtic. El pro-gressiu canvi de clima produïtper les activitats humanes posaen perill especialment les espè-cies de distribució més reduï-da, més vulnerables als efectesde la sequera, a les plugestorrencials o a la irregularitatde les precipitacions. Moltesespècies poden adaptar-se a unmal any de pluges, però no asequeres repetides. Aquestscanvis s'estan produint ambtanta rapidesa que no perme-ten que les espècies s'adaptin ales noves condicions ambien-tals.4. La desforestació i la deser-tització. Durant les darreresdècades s'ha accelerat la pèr-dua de massa forestal, princi-palment a causa de la tala mas-siva i els incendis forestals, tantper a l'aprofitament de la fustacom per a l'obtenció de novesterres per a l'agricultura i laramaderia. Les zones amb mésriquesa biològica del planeta,

36 Z O O

Granota de punta de fletxa blava. La tala de boscos tro-picals per;udica sobretot les espècies amb una àrea dedistribució reduïda.

Granota arlequí. Extingida per causes desconegudes aCosta Rica.

com ara les selves tropicals,resulten així alterades amb laconsegüent extinció de moltesespècies, principalment les dedistribució més reduïda, entreles quals moltes d'amfibis.

Moltes d'aquestes especiess'extingeixen fins i tot abansde ser descobertes pels cientí-fics, amb la qual cosa potsers'emporten importants secretsútils per a la humanitat.

Impactes directes de lesactivitats humanes1. Introducció d'espèciesforanes. La introducció d'espè-cies exòtiques pot produir, béper competència, bé per depre-dació, l'extinció o la disminu-ció de les espècies autòctones.En algunes ocasions, el danyesprodueix de forma inconscienti ben intencionada. Així, enquantes petites basses, llocstradicionals de posta per a gra-notes, gripaus i tritons, s'hanintroduït peixos com ara car-pes o gambúsies, només per-què hi quedaven bé? És possi-ble, fins i tot, que el propietariestigui orgullós de la seva acciói la consideri beneficiosa per al'ecosistema, però els amfibis,en canvi, perden un lloc méson reproduir-se.Paradoxalment, algunes espè-cies d'amfibis estan coritri-buint al declivi general atèsque són invasives i amb un altpoder de colonització, i com-peteixen amb les espècieslocals -ja en dificultats peraltres causes- i les depreden.La introducció de la granotatoro Rana catesbiana, unaespècie de gran voracitat, aOregon i California comença aser la causa principal de la dis-minució de les granotes localsen alguns indrets. A la penín-sula Ibèrica, aquesta espècie,criada en granges per al con-sum humà, podria ser en elfutur un perill afegit per a lesnostres poblacions. A Austràliael gripau marí Bufo marinustambé s'expandeix a costa deles espècies autòctones.2. Consum per a alimentació.En alguns llocs la carn delsamfibis és una vianda moltpreuada. Aquest consum foras-senyat -només a França, paísque té protegides les seves

poblacions, es consumeixen de3.000 a 4.000 tones anuals decuixes de granota (per obteniruna tona de cuixes cal sacrifi-car unes 20.000 granotes)- haexhaurit gairebé fins a l'exrin-CIÓ la granota tigre de BengalaRana tigrina a Bangla Desh il'Índia. Ara les exportacionsincontrolades semblen venirde paisos de l'est com araAlbània.3.La mortalitat a les carrete-res. L'elevada mortalitat delsamfibis no és detectada ambigual facilitat que la d'altresvertebrats per la poca grandà-ria que presenten. És ben sabutque en ocasions els amfibishan de creuar carreteres perassolir els seus llocs tradicio-nals de reproducció i que mol-tes vegades deixen la vida enl'intent. En un estudi fet l'any1991 a les carreteres espanyo-les es van assenyalar 23 puntsnegres on es van comptar29.123 vertebrats morts, delsquals el 26% eren gripauscomuns Bufo bufo. En algunspaïsos, més sensibles a aquestproblema, s'han col-locar se-nyals específics que indiquenel pas d'amfibis i s'han cons-truït passos subterranis a lescarreteres i autopistes per faci-litar l'accés dels amfibis a lestolles.4. La presència de contami-nants en el medi. La contami-nació podria estar incidintnegativament en les pobla-cions de moltes espècies. La jaesmentada pluja àcida, junta-ment amb la utilització d'her-bicides, fungicides i insectici-des, com també altres produc-tes químics industrials,podrien perjudicar el desenvo-lupament i la reproducció delsamfibis.L'augment de capgrossos amb

Elscapgrossos són sensibles a certs productes químics.

deformitats és un símptomarepetitiu en moltes de lespoblacions d'amfibis en decli-vi. Podria ser que l'existènciade nivells subletals de conta-minants en el medi augmentésel risc d'anormalitats en elscapgrossos i disminuís laresistència de les poblacions ales malalties. Així, per exem-ple, e! bacteri Aeromonashydrophila, altament conta-giós, ha estat implicat en lamort de granotes, gripaus isalamandres en diferentsindrets.5. La pèrdua de!s hàbitats.Aquest és un altre problemaimportant, tot i que no s'ha denegligir la capacitat, de vega-des sorprenent, d'algunes espè-cies per adaptar-se als canvis

de! medi. En pot ser una mos-tra e! cas, que vaig poderobservar personalment, d'unapoblació abundant de la gra-noteta de punts Pelodytes punc-fatus, que proliferava en elscanals de desguàs d'un campde futbol d'una ciutat de lescomarques de Girona cons-truït sobre uns camps de con-reu urbanitzats recentment.Tanmateix, aquesta possibilitatd'adaptació és més petita queen altres grups de vertebrats,sobretot quan els canvis sónràpids, profunds i afecten elspunts de reproducció.La urbanització de! medi rural,l'ampliació de les carreteres, laconstrucció d'urbanitzacions i,en poques paraules, la dismi-nució del medi natural dispo-

ruble causat pel desenvolupa-ment són la causa de l'ailla-ment i la progressiva desapari-ció de poblacions. En els paI-sos desenvolupats aquesta dis-minució pot ser, en ocasions,espectacular i anorrear pobla-cions d'amfibis en grans zonesfavorables.L'e!iminació dels llocs deposta, fruit de la pèrdua delsusos tradicionals agrícoles,amb la desaparició o moder-nització de les basses de regat-ge, la colmatació de les tollestradicionals per desús o erosió,la utilització de tècnqiuesmodernes per abeurar e! bes-tiar, com també la canalitzacióde rius, sèquies i basses, junta-ment amb la desaparició deterrenys entollats, va dismi-nuint a poc a poc els llocsapropiats per a la reproduccióen els nostres pobles i camps.Sense menystenir les causesglobals de l'extinció dels amfi-bis esmentades arïteriormenten aquest article, en molts delspaïsos desenvolupats, entre elsquals e! nostre, la causa princi-pal de la disminució de lespoblacions són les petites alte-racions locals de! medi. Elsdarrers 30 anys hem ocupatmés e! medi que durant e!s2.000 anteriors i hem canviate! paisatge de!s nostres pobles,camps i muntanyes. Qui norecorda com era e! poble de lanostra infància? I com és ara?Què ha passat amb aquellapetita. tolla? I amb e! riu? Iamb els camps de la rodalia?Si no prenem consciència de!problema, potser les princesesde! futur no tindran més gri-paus per besar. .~

Manel ArestéConservador del Terrari

z O O 37

Reportatge

l - l'r .

(la. part)

38 z o o

fls becplaners roses són abundants als canals delParc Nacional Tortuguero.

Un tucan del gènere Pteroglossus, beu l'aigua de plujaacumulada entre les arrels dels arbres.

A Costa Rica han estatdescrites més de 830 espècies d'aus

7 n n 39

Reportatge

EIperesós de tres dits, que s'alimenta de fulles, es desplaçalentament entre les branques.

A~~str~~y. ~ ~::de setembre, poco molt, plou gai-ebé cada dia.

Però en aixecar la vista, elspocs trossos de cel que podiaveure entre les fulles delsarbres eren blaus, sense caprastre de núvols.

Uns moviments entre lesbranques em van aclarir l'ori-gen de la suposada pluja: ungrup de mones caputxines decara blanca (Cebus capucinus)se m'estava pixant a sobre.Moments després van comen-çar a tirar fruits i branquesseques fins que van aconseguirque marxés del seu territori.

Una estona més tard, unmazama (Mazama americana),un petit cèrvid d'uns 75 cmd'altura i no més de 30 kg depes, va creuar per davant meusense mostrar cap senyal d'a-larma ni de curiositat per lameva presència. Aquests com-portaments ens indiquen queel nivell de protecció quetenen els animals en un parcnacional és efectiu. No tenenpor de la gent. És important

40 Z O O

seguir la normativa que prohi-beix donar menjar als animalso interferir de qualsevol altramanera en les seves activitats,ja que, d'una banda acabarientenint una dependència delshumans que els alteraria elcomportament i, de l'altra, a lallarga podrien desenvoluparconductes agressives.

Com passa arreu del món,les aus són els animals mést'acils d'observar. A Costa Ricahan estat descrites més de 830espècies diferents d'ocells. Sitenim en compte que a Europahi trobem unes 635 espècies,podem dir que aquest petitpaís és un paradís per alsornitòlegs.

Els diminuts colibrins, ambalgunes espècies que no arri-ben a pesar 3 g, hi estanàmpliament representats. Deles 330 espècies conegudes,que ocupen tot el continentamericà des d'Alaska fins a laTerra del Foc, 57 es podenveure a Costa Rica, tant anivell de mar com als cims deles serralades. No és excepcio-nal veure com, a la terrassad'un bar, un colibrí aprofita les

Un mazama al Parc Nacional Santa Rosa, on comparteixhàbitat amb el cérvol de Virgínia.

escorrialles que queden a lacanyeta amb la qual ens hempres un suc de fruita.

Aquests petits ocells sónmolt importants per a moltesespècies vegetals, ja que, comque van menjant el nèctar deflor en flor, afavoreixen lapollinirzació.

D'altra banda, una de les ausmés impressionants quepodem tenir la sort de veure ésl'harpia (Harpia harpyja).Aquesta magnífica àguila, quepodem observar excepcional-ment a les selves del ParcNacional Corco bado, és fàcilde reconèixer per la sevagrandària de més d'un metrede longitud, i pel plomall queadorna el cap dels adults.Normalment sobrevola lescopes dels arbres buscant lesseves preses, sobretot mones iperesosos, però també és capaçde volar entre l'espessa vegeta-ció maniobrant amb una agili-tat sorprenent.

Molt més t'acils de veure sónels zopilote, tant el de capnegre (Coragyps atratus), comel de cap vermell (Cathartesaura). Aquests voltors són

abundants arreu, i s'alimentend'animals morts i de petitespreses. Són uns dels principalspredadors de les tortugues demar acabades de néixer, quancometen la imprudència desortir de l'ou després de l'alba,a plena llum del dia.

Un dels llocs on es concen-tren en gran nombre, ambduesespècies barrejades, són elsabocadors d'escombraries.

El voltor rei (Sarcoramphuspapa)," és molt més difícil deveure. Prefereix les zones deselva i no acostuma a formargrups de més de tres o quatreexemplars, tot i que el més fre-qüent és veure'l solitari. Ésinconfusible pel color blancdel seu plomatge, amb les alesi la cua vorejades per una fran-ja negra i el cap, desproveït deplomes, de color vermell igroc.

Des de qualsevol punt de lacosta, tant a l'Atlàntic com alPacífic, podem observar l'es-pectacle que ofereixen els peli-cans bruns (Pelecanus occiden-talis) quan pesquen. Aquestaés l'única espècie de pelicà quefa picats per aconseguir els pei-

Una fragata descansa a les branques dels manglars

xas dels quals s'alimenta, i elsexemplars, amb més de dosmetres d'envergadura alar, nopassen desaperceburs. Els peli-cans, però, no acostumen aestar sols a l'hora de pescar. Lesfragates (Fregata magnificens)són uns convidats tan atractiusper a nosaltres com desagrada-bles per a les altres aus mari-nes. Tot i que poden capturarles preses fent vols rasantssobre la superfície de l'aigua,prefereixen actuar com aautèntics pirates. Les ales llar-gues i estretes, de gairebé dosmetres i mig d'envergadura, elspermeten tenir una velocitat iuna capacitat de maniobraextraordinàries, i els resultafàcil empaitar les altres ausalhora que els donen cops debec i aurèntiques fuetades ambles ales fins que, per defugirl'atac, les malaurades víctimesdeixen anar les seves captures,que són recollides en ple vol,abans que arribin a l'aigua.

Als canals del Parc NacionalTortuguero,"si no plou a bots ibarrals, ens veurem envoltatsd'una gran diversitat d'ausaquàtiques, entre les quals cal

ressaltar, per l'abundància i lavistositat de la seva coloració,els becplaners roses (Ajajaajaia) i les jacanes Uacana spi-nosa), que amb els dits delspeus desmesuradament llargs,caminen sobre les plantes flo-tants amb la mateixa seguretatque si estiguessin a terra ferma.

Molt més difícil serà topar-nos amb algun mamífer, per-què la majoria tenen costumsnocturns, tot i que a primerahora del matí és probable que,a Tortuguero o al Parc Nacio-nal Cahuita, prop de la nostrapiragua una parella de llúdries(Lutra longicaudis), conegudeslocalment com perro de agua,ens facin una demostració deles seves capacitats natatòries.Però sempre hem d'estar pre-parats per a alguna sorpresa:quan navegàvem pel riuSierpes, intentant veure boes,caimans i cocodrils, es vanobrir les branques dels densosmanglars i una cara protegidaper un antifaç ens va observardurant uns segons. Era unmapatxe, però la visió va sertan fugaç que no vaig poderdistingir quina de les dues

Un exemplar jove de pelicà bru es deixa caure en picatper aconseguir pescar

espeCies va tafanejar els meusmoviments, el mapatxe comú(Procyon lotor¡ o el mapatxemenjacrancs (Procyon cancriuo-rus).

Els felins són els mamíferspredadors per excel-Iència, iuna bona part del seu èxit esdeu a la capacitat que tenende passar desapercebuts.Alguna vegada podem trobarrastres del seu pas, però ésexcepcional topar-nos cara acara amb alguna de les sisespècies d'aquests gats salvat-ges que viuen a Costa Rica: eljaguarundi (Herpailurusyaguarondi), el puma (Pumaconcolor), el jaguar (Pantheraonca), el gat tigrat (Leopardustigrinus), el gat marga i(Leopardus wiedii) i l'ocelot(Leopardus pardalis).

Entre els mesos d'agost isetembre de l'any passat, vanaparèixer les restes de tres tor-tugues verdes (Cheloniamydas) a la platja deTortuguero, devorades per ungran carnívor, quan sortien denit a fresar. Les petjades a lasorra humida i les marques deles queixalades, deixaven clar

qui era l'autor: un jaguar.Els mamífers més fàcils de

veure són els primats: la jaesmentada mona caputxinade cara blanca (Cebus capuci-nus), la mona esquirol(Sazmiri oerstedii), la monaaranya (A teles geoffroyi), isobretot la mona udoladora(Alouatta palliata), les vocalit-zacions territorials de les qualses fan sentir des d'una distàn-cia considerable.

Per acabar, vull fer esmentd'uns animals difícils de loca-litzar per la immobilitat queels caracteritza, el peresós detres dits (Bradypus variegatus),que ocupa les regions baixes, iel peresós de dos dits(Choleopus hoffmanni), mésescàs, que té el pèl més llarg ihabita els boscos de muntanya.Aquests animals viuen sempredalt dels arbres, on s'alimentenexclusivament de fulles, inomés baixen a terra cada set ovui t dies per fer les seves neces-sitats, moment en què són mésvulnerables. .~

Text i fotos: Jordi Fàbregas

z O O 41

Parcs naturals

als parcs naturals, una nova opciód'aprendre i gaudir amb la natura

Fer conèixer alguns dels racons més sorprenents deCatalunya, promoure la fascinació per l'estudi de la natura

i gaudir d'uns dies de convivència en un ambienttranquil és el triple objectiu que persegueixen els gestors

d'un equipament públic d'educació ambiental oferintuna activitat orientada a satisfer l'ocupació del lleure

durant les vacances.

42 z o o

Hi ha molts ciutadansi ciutadanes que cada diatenen més necessitat depracticar un turismeactiu durant el períodeestival de vacances. Lamajoria passa l'any fentalguna feina més omenys inrel-lectual iquan arriben les vacancesmés que el descans físicnecessita una bona des-connexió mental, mentreque l'oferta de viatgesdisponible per les viesturístiques tradicionalssol proposar programesmolt atapeïts amb laintenció de recórrer migmón en una setmana.Viatges que, en moltesocasions, potser sí queserveixen per fer-nosoblidar de la feina, peròels qui hi participen noaconsegueixen lliurar-sede l'estrès a què es trobensotmesos durant totl'any.

Des dels equipamentspedagògics de laDiputació de Barcelonaestem fent, des de ja faun cert temps, activitatsde descoberta de l'entornque permeten gaudir decaps de setmana en plecontacte amb espaisnaturals protegits en unambient de tranquil. li tat. Aracomencem a afrontar el repted'omplir també un altre espaidel lleure dels ciutadans i ciu-tadanes, les vacances estivals,mitjançant activitats que com-binen la descoberta dels valorsnaturals amb les estones dedescans en un entorn naturalprivilegiat. Creiem que aquestnou model d'activitat de lleurepot ser el que busquen real-ment moltes persones.

Com a exemple d'aquest

nou model d'activitat podemfer esment de les vacancesambientals que aquest estiutindran lloc a l'Escola deNatura Vallcàrquera, una acti-vitat que consisteix en unaestada de cinc dies aVallcàrquera, una vall en pleParc Natural del Montseny.

Durant aquests dies es por-taran a terme nombroses acti-vitats de descoberta de l'en-torn al mateix Montseny i end'altres espais naturals on elgrup de participants es des-plaçarà en autocar. Aquestes

per prats i rierols pirinencs,la contemplació de les cons-tellacio ns i les verlladesescoltant llegendes a la frescasón algunes de les activitatsque es podran practicar par-ticipant en aquestes vacan-ces ambientals. Com es potveure, són activitats quepoden agradar a un públicmolt ampli -des de la famÍ-lia excursionista a l'aprenentde naturalista- i d'edatsmolt diverses.-l¡;~~~La combinació d'activitats

l{ ~ que transcorren a la mateixavall montsenyenca on ésubicada l'Escola de Naturade Vallcàrquera i les que esdesenvolupen visitant espaisnaturals propers permetmostrar als participants unagran diversitat de racons benconservats de la muntanyahumida catalana.

En aquesta estada devacances ambientals, com enla majoria de les activitatsorganitzades pels equipa-ments dels parcs, es preténque el grup de participantsno sigui gaire nombrós (de15 a 30 persones) fet quegarantirà una bona organit-zació i afavorirà l'aprofita-ment real de les activitatsplanificades.

Lambienr relaxat de l'es-tada en un equipamentpedagògic d'un parc naturaltambé pot afavorir la conei-xença i la interrelació amb laresta de participants, gent quecomparteix l'afecció per lanatura o que simplementbusca una nova manera deviure les vacances estivals.

Estem absolutament segursque el triple objectiu de ferconèixer algun dels racons méssorprenents de Catalunya,promoure la fascinació perl'estudi de la natura i gaudir

activitats estan totes dissenya-des aprofitant els ambientsfrescals on la vida no s'aturaamb l'eixutesa estival. Enaquests espais la concentracióde fauna que es protegeix deles calors de l'estiu i el verdintens que hi manté la vegeta-ció permeten gaudir àmplia-ment de la descoberta delpatrimoni natural.

L'estudi naturalístic d'unariera, l'observació de papallo-nes, una excursió nocturna pelbosc, la passejada per una fage-da excepcional, la caminada

z O O 43

Parcs naturals

d'uns dies de convivència enun ambient tranquil s'assoliràamb escreix.

Us animem a participar enaquestes vacances ambientals oen qualsevol de les moltes acti-vitats organitzades per aquestcentre i per la resta d'equipa-ments pedagògics de què dis-posa el Servei de ParcsNaturals de la Diputació deBarcelona en diferents espaisnaturals de l'Anella Verda.

Participant en aquestesvacances ambientals tindreul'oportunitat de tastar unanova forma de fer turismeactiu i de descoberta de l'en-torn.

Això sí, penseu que aquestesactivitats creen addicció ... des-prés no digueu que no us hemadvertit! .~

Israel Molinero i BlancoAprèn, Serveis Ambientals

....................................................................................................................................

EQUIPAMENTS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL AMB SERVEI DIALLOTJAMENTDiputació de Barcelona

Servei de Parcs Naturals

PARC NATURAL DELMONTSENY

Escola de Camp el PolellGestionada per l'Esbarzer.Tel.: 908 897 479

Casa de Colònies la TraünaGestionada per Auró.Tel.: 93 47446 78

Escola de Natura VallcàrqueraGestionada per Aprèn, ServeisAmbientals. Tel.: 93 842 93 61

Càmping de FontmartinaGestionat per SENY.Tel.: 93 847 51 63

44 z o o

PARC NATURAL DEL GARRAF

Escola de Natura Can GrauGestionada per TALP.Tel.: 93 285 05 66

PARC COMARCAL DELCASTELLDE MONTESQUIU

Escola de Natura les CodinesGestionada per LA YOLA.Tel.: 93 851 5055

INFORMACiÓ

Servei de Parcs NaturalsDiputació de Barcelonac. Urgell 187, 30 planta08036 BarcelonaTel.: 93 402 2843http//:www.diba.esa/e: s.parcsn@diba.es

ooNQ)-OOOO</)

(])<:Jê3eOu

Q)-Oe-o'0Oe(])</)

(])o.--ºO.¡:O</)

(])u(])e</)

LU

•li)<,

ai-O

.gOu

--ºO

.ºu.:;:Q¡vr

e(])

OJ2-O>e:ºuoEo

ci:•

\1\Ot\......

",0

Disfruta con tu familia en el restaurantA La Menta del Port Olímpicy ven a degustar nuestras especialidadescon sabor a Mediterráneo

Organizamos: Banquetes, Bodas, Bautizos y Comuniones

restaurant

A LA MENTA DEL PORT OLíMPIC

• Camarote privado • Salones para grupos • Tres grandes terrazas

Moll del Gregal, 20 -21 08005 Barcelona Tel. Reservas 93 225 29 13 Fax 93225 1953 ..• • •

Els nostres animals

estimulació de laconducta o entre-teniment té l'ori-gen en la volun-tat de cuidadors i

tècnics d'augmentar l'activi tatdels animals que viuen en elszoològics d'arreu de! món,mitjançant l'augment dels estí-muls, la modificació dels hàbi-tats i e! disseny de jocs i activi-tats programades que provo-quin l'interès de l'animal, pertal de recuperar activitats queportaria a terme en e! medinatural. Actualment trobemprogrames d'entreteniment enels zoològics més avançatsd'arreu de! món. Per dissenyar

46 Z O O

aquests programes cal buscaractivitats associades a diferentsinstints:- Canvis en l'hàbitat: canvis ales insral-lacions afegint-hitroncs, lianes, plantes, roques,objectes movibles, de formaque, com en la natura, l'hàbi-tat de l'animal sigui canviant.Cal, doncs, canviar els objectesde lloc de forma periòdica, laqual cosa provoca que l'animalexplori el medi i e! marquicom a territori propi.-Cerca de l'aliment: obligarl'animal a cercar e! menjar.Aquesta és una de les activitatsprincipals en la natura. Aixídoncs, serà una de les activitats

que més interès provocarà enl'animal en captivitat. Podemdispersar e! menjar, enterrar-loo penjar-lo per tot l'hàbitat.Dissenyar dispensadors depinso, objectes en què permitjà d'una activitat concretal'animal obtingui l'aliment.- Jocs: objectes en movimento objectes movibles com arapilotes, tubs per amagar-se,objectes que flotin (en animalsaquàtics) ... Cal que els jocscaptin interès de l'animal i liestimulin l'activitat física.-Estímuls olfactius: afegirolors d'altres animals, depre-dadors o preses, a través d'ex-crements o pèl d'altres ani-

Els nostres animals

mals, o bé d'altres individus dela mateixa espècie. Això fa quel'animal utilitzi l'olfactedesenvolupi reaccions de mar-catge de l'hàbitat, de zel, decerca d'aliment, en funció del'origen de l'estímul olfactiu.En aquesta activitat és impor-tant tenir cura de no propagarmalalties entre els animals enintercanviar excrements o pèlde diferents espècies.Al Zoològic de Barcelonatenen lloc diferents projectesd'entreteniment adaptats acada espècie animal. Com aexemple explicarem el projecteportat a terme amb els surica-tes.

PROJECTE D'ENTRETENIMENT

PER A SURICATES

De segur que els nostres lectorsrecorden els suricates, uns ani-mals molt juganers i despertsque formen grups familiars dediversos individus, característi-ques que els fan uns molt bonscandidats per dissenyar un pro-jecte d'entreteniment.De primer vam estudiar elgrup de suricates per poder dis-senyar activitats adequades queestimulessin cada faceta del seucomportament. Vam constatarque les principals activitats delgrup eren la vigilància i laconstrucció de galeries a lasorra. Ens calia, doncs, estimu-lar la cerca d'aliment com aprincipal activitat, i els canvisen l'hàbitat com a activitatcomplementària.Vam fer una llista amb les ideesque van anar sorgint. Desprésde diverses proves vam descar-tar els projectes que no provo-caven l'interès de l'animal,tenint cura que l'entretenimentno donés lloc a desajustamentsen la dieta i que els materialsnecessaris fossin resistents i de

48 Z O O

fàcil obtenció. De rotes lesidees que van sorgIr ens vamquedar amb les seguents:- Bola dispensadora de men-jar: posem insectes (cucs de lafarina o grills) dins d'una bolatransparent amb ranures late-rals (de les mili tzades per ahàmsters). Els suricares veuenels insectes a l'interior i mouenla bola, a mesura que aquestaroda, els insectes surten per lesranures. Amb aquesta activitats'incita l'exercici, es provoca lainteracció entre els individus is'afavoreixen la cohesió delgrup i les conductes reproduc-tives.- Tub dispensador de men-jar: similar a l'activi-tat anterior, peròaquí el dispen-sador d'insec-tes té forma detub.- Ous cuits:cal que els ousSlgUlll sencers.Els animalshan de tren-car la closcade l'ou perobtenir l'a-liment. Ésuna activi-tat que elsm ant émés ocu-pats delque pen-sàvem a

tracta de fer peti ts sots i ente-rrar-hi els insectes. Com méssots més entretinguts estan. Elssuricates tenen un olfacte moltdesenvolupat i a més estanespecialment preparats per fur-gal'. Així doncs, els cal detectarels insectes amb l'olfacte iesgratInyar el terra fins a tro-bar-los.- Sac de paper: posem elsinsectes dins un sac de paper,en el qual hem practicat orificisper respirar, i l'omplim desorra. Els animals busquen perdins i per fora el sac i furguendins la sorra. El que més elsestimula és veure com un indi-vidu entra al sac i el mou.

Aquesta activitatafavoreix moltles relacions dins

el grup.- Col amb insectes:

amaguem els insectesentre les fulles d'una col.

Els suricates busquen dinsla col i alhora se la men-gen. És una forma d'esti-mular que menginvegetals a la vegada quees mengen els insectes.- Glaçons amb insec-tes: els cal manipularels glaçons fins quees desfacin permenjar-se elsinsectes.- Tapar galeries:a més de lesgaleries fetesamb tubs que

els suricatestenen sotaterra, elsagrada exca-var i fer-nede noves.Aquestesgaleries fetes

pels suricates ala sorra, les

prIOrI.

-En t er-rar cucs:és unaactivitatmolt sen-zilla i, a lavegada, molteficaç.E s

tapem cada dia i així provo-quem que en facin de noves. Ésuna de les activitats que més elsocupa durant el dia.- Muntanyes de sorra: elsrefem a diari les muntanyes desorra que els permeten lavigilància, una activitat impor-tantíssima en el grup de surica-tes atès que marca el rang socialdins el grup i, en la natura,resulta vital per a la super-vivència del grup, ja que aixídetecten els depredadors queels amenacen.- Tubs d'amagatall: a la ins-tal-lació interior o dormitori, amés de la caixa niu hi afegimtubs i troncs per incrementar elnombre d'amagatalls per pas-sar-hi la nit.I,'experiència de l'entreteni-ment amb el grup de suricatesha estat molt estimulant ja quela resposta del grup ha estatmolt positiva. Al cap de migany de la posada en funciona-ment, el grup es va incremen-tar amb una ventrada de cincsuricates, tots els quals hantirat endavant i formen ungrup familiar molt cohesionat.No podem tenir una satisfacciómés gran que veure com elgrup s'incrementa, juga, faexercici i es veu feliç, cosa queno només plau a cuidadors itècnics sinó també als visitants.Si teniu ocasió, passeu per lainstal-lació de suricates i gau-diu de l'activitat constant d'a-quest grup tan simpàtic d'ani-mals.Agraïments: Aquest projecteno hauria estat possible sense lacol-laboració del grup de vo-luntaris de la secció de mamí-fers del Zoo de Barcelona..~

Pep Xarles i RibasCuidador

'Nunca olvidarás la llegadade la nueva NexiaCon Nexia llegó la ilusión. Muchos momentos y alegrías quedaráncaptados para el recuerdo gracias a la nueva gama de cámaras y películaspara el Advanced Photo System que Fujifilm pone en tus manos.Ahora, te presentamos la Nexia 3 I OOix Z, la primera cámara deesta nueva gama. Su objetivo zoom de 3 aumentos, su flash mul-tiprogramado, su cambio de película a mitad de rollo (MRC), su selector detamaño de copia, su panel de control LCD de fácil lectura y su estilizado yelegante cuerpo, convierten a la Nexia 3 I OOix Z en tu cámara ideal.Entra hoy mismo en un mundo fotográfico completamente nuevo. ,Nunca lo olvidarás. Nexia, siempre calidad!

oUll~~Jll

3100ix Z f1JI3

.j

FUJICOLOR f J r.l;(J:aILa mejor película para elAdvanced Photo System

www.fujifilm.es

¿Cuánto tiempo hace que no disfrutas?

Audi A3.