Les tres principals concepcions sobre la veritat:

2.La veritat com a correspondència3.La veritat com a coherència4.La veritat com a utilitat

Definició

Una proposició és veritable si es correspon als fets, si hi ha una correspondència entre els fets i la proposició que descriu o explica aquests fets. La veritat apareix quan pensament i realitat concorden.

Aspectes criticables Què és un fet? Els fets són

totalment independents del pensament que construeix una proposició (per exemple: l´economia del país va bé)?

Perquè hi hagi correspondència entre proposicions i fets hauria d´haver una afinitat real entre els dos (per exemple: un pensament sobre la rapidesa ha de ser ràpid?)

Pot generar paradoxes (paradoxa del mentider)

Sóc un mentider

A) Si correspon al fet aleshores és veritat i, per tant, no és mentider.

B) Si no correspon al fet aleshores és mentida i, per tant, és un mentider.

Contra la teoria de la correspondència:

La paradoxa demostra que si la proposició correspon al fet el resultat és, paradoxalment, una mentida.

Una paradoxa és una afirmació que porta a conclusions contradictòries.

Aquesta teoria és una versió menys “dura” de la teoria de la correspondència.

Pren com a punt de partida la idea que la veritat definitiva és una meta inassolible.

En comptes d´adequació als fets, els partidaris d´aquesta teoria parlen d´aproximació als fets.

No hi ha veritat sinó graus de veritat, segons el grau de proximitat a la realitat.

Una proposició o teoria no necessàriament ha de rebutjar-se com a falsa, sinó simplement com a menys versemblant que altres que estan més a prop dels fets.

Una proposició que avui pot considerar-se com a verdadera, pot demà ser desplaçada per una altra que ha demostrat una proximitat a la realitat més gran que l´anterior.

El regnat de les teories sempre és provisional, mai definitiu.

Definició

Una proposició és verdadera si no està en contradicció amb altres proposicions amb les que se suposa està relacionada.

Exemple: 6. S´hi afirma que tots els éssers

humans són mortals.7. Àlvar és un individu que

pertany a l´espècie humana.8. La proposició “Àlvar és mortal”

és verdadera perquè és coherent amb les dues proposicions anteriors.

Aspectes criticables 1r aspecte criticable Un argument coherent pot

estar constituït per premisses i conclusions falses.

Exemple: 6. Si la terra és el centre de l

´univers, aleshores no es pot moure.

7. La terra és al centre de l´univers.

8. La terra no es mou.

2n aspecte criticable

Com podríem distingir entre dos sistemes o teories de proposicions coherents però mútuament excloents?

Exemple: Un sistema x afirma que la

naturalesa humana depèn fonamentalment de la raça a la qual pertany.

Un sistema y afirma que la naturalesa humana depèn de la classe social a la qual pertany.

Tota afirmació dins d´un sistema és verdadera perquè es coherent amb el principi del qual deriva.

La desigualtat entre éssers humans depèn de la raça a la qual aquest ésser pertany. Aquesta afirmació és verdadera dins del sistema x.

La igualtat humana desapareixeria si desapareguessin les classes socials. Aquesta proposició és verdadera dins el sistema y.

Tanmateix, la primera frase és falsa per al sistema y, mentre que la segona ho és per al sistema x.

Però, quin dels dos sistemes és verdader?

3r aspecte criticable

Si hi ha una proposició vedadera perquè és coherent amb altres proposicions de les quals deriva, per què són verdaderes aquestes últimes? De quines altres proposicions anteriors deriven?

Exemple:

A = - C és verdadera perquè deriva de

A = B – B – C, que és verdadera perquè deriva de

A + B = B – C . Però per què aquesta és verdadera? De quina altra igualtat deriva?

Definició La veritat és

conseqüència de la utilitat. Si una proposició funciona, té bons resultats, direm que és verdadera perquè serveix per aconseguir un fi.

Aspectes criticables.

La utilitat és una conseqüència de la veritat i no a l´inrevès, és a dir, una proposició és útil perquè primerament és verdadera i no verdadera perquè primer és útil.

La veritat no sempre és útil per a qui la defensa i fins i tot pot ser perjudicial. En canvi, la mentida que es disfressa de veritat pot ser molt útil per a qui la utilitza.

La veritat com a consens

Una proposició és verdadera si un seguit de persones “qualificades”, després d´un intercanvi d´opinions, es posen d´acord per decidir què és verdader.

La veritat com a perspectiva

La realitat autèntica és inaccessible i per tant la veritat, entesa com a correspondència entre una proposició i un fet, és impossible. No hi ha per tant veritat, sinó opinions, diferents punts de vista, interpretacions o perspectives amb les quals reaccionem davant d´allò que no entenem i mai no entendrem del tot. Per compensar la incapacitat de la raó humana per a la veritat, la naturalesa la destina a la creació de ficcions que ens puguin ser útils per a la vida. La proposició que al final es considera com a verdader a per a la majoria és aquella perspectiva que s´ha imposat, de vegades utilitzant les formes més barroeres de convenciment, a la resta de perspectives.

Com que l´individu vol conservar-se, per sobre de qualsevol altre individu, en una situació natural de les coses utilitza l´enteniment gairebé només per a fingir: però com que l´home alhora, tant per necessitat com per avorriment, vol existir socialment, a mode de ramat, li cal un acord de pau i, en conseqüència, s´esforça per fer desaparèixer del seu món almenys el bellum omnium contra omnes més exagerat. Aquest acord de pau implica quelcom que sembla el primer pas per aconseguir aquell misteriós impuls envers la veritat. En aquest moment queda fixat el que d´ara en endavant ha de ser “veritat”, és a dir, s´inventa una denominació de les coses , uniformement vigent i obligatòria, i aquesta norma lingüística promulga les primeres lleis del que cal entendre com a “veritat”: perquè aquí sorgeix per primera vegada el contrast entre veritat i mentida.

Friedrich Nietzsche, Sobre la veritat i la mentida en un sentit extramoral

Activitats:

Segons Nietzsche, la veritat es descobreix o s´inventa? Per què?

Amb quin tipus de teoria de la veritat podem relacionar la concepció de la veritat de Nietzsche?

La raó està incapacitada per fer accessible la realitat als éssers humans.

Per compensar aquesta deficiència, la raó esdevé una facultat creativa, generadora de ficcions.

Les ficcions tendeixen a enfrontar-se unes amb les altres, generant un clima d´inseguretat i tensió.

Apareix la necessitat d arribar a algun acord, per tal d´aconseguir superar l´estat de guerra de tots contra tots.

Alguna d´aquestes ficcions triomfa sobre la resta aconseguint el favor de la majoria, que des d´aleshores ençà, rep la consideració de veritat, mentre que les altres ficcions derrotades són rebaixades a la condició de mentides.

Aquesta veritat, des d´aquest punt de vista, pot ser considerada com una mentida compartida.

La veritat, doncs, no neix del desig d´eliminar la ignorància, sinó d´un pacte que té com a objectiu la pau social, la seguretat psicològica que transmet la unanimitat i la manca de discrepància.

La veritat com a perspectiva és la teoria que descriu millor la posició de Nietzsche.

Definició: L´acceptació d´una proposició

o teoria per part d´una persona depèn del sentiment de seguretat (certesa o evidència) que desperten en ella.

Poden haver certeses més o menys fortes (“Demà sortirà el sol”, “Els hiverns són freds”) i d´altres que són considerades per alguns absolutes (“3+3 = 6”, “Déu existeix”)

Les conviccions personals, allò que les persones creuen amb força, van acompanyades per aquest sentiment fort de certesa. És allò que també anomenem fe.

Aspectes criticables: La certesa o evidència no és una

característica de la proposició o teoria sinó de la persona que creu en elles. Per tant, és una propietat subjectiva.

La sensació de certesa pot acompanyar, en determinats casos, a proposicions o teories que s´han demostrat de forma objectiva i rigorosa la seva falsedat.

Les certeses absolutes en determinats casos poden conduir a conductes fanàtiques.

Conclusió: La certesa no pot ser la causa

de la veritat d´una proposició o teoria sinó més aviat allò que es desprèn de la proposició o teoria que de forma objectiva i rigorosa s´ha demostrat que són verdaderes.

Correspondència

Coherència

Utilitat

Versemblança

Consens

Perspectivisme

Evidència