Consell de redaccióCap on anem?Infància 3

«Tots els infants de la terra seran benvinguts ales fogueres del nostre consell»Anke van Keulen 4

La desigualtat d'oportunitats a Europa 6

Diversos aspectes de la diversitatMichel Vandenbroeck 8

Els serveis per a la primera infància i laigualtat d'oportunitatsJohn Bennett 10

Els drets de l'infant, un nou tipus d'estàndard universal Martin Woodhead 14

Infants que creuen fronteres: potenciar lainclusió dels infants en els centres infantilsChris Pascal y Tony Bertram 16

Vers una educació inclusivaBronwen Cohen 19

«No podem satisfer tothom!» La diversitat enl'enfocament de la situacióRegine Schallenberg-Diekmann 21

Els mestres haurien de lluitar contra elsestereotips de gènere Emilie Stendhal 24

El uso de los medios de comunicación parapromover el respeto por las diferenciasPaul Connollyl 26

«Éist» significa escoltar: diversitat i igualtat aIrlanda Colette Murray 28

«Nines del Nón» Iniciar el diàleg amb els infantssobre l'exclusió i la discriminacióAnke Krause 30

Una formació per a treballadors de la primerainfància centrada en el respecte per la diversitatMyriam Mony 32

«Focus en… Glenda MacNaughton»Anke van Keulen y Peter Moss 34

Benvinguts al número 13 d’INFÀNCIA A EUROPA.En aquesta ocasió el tema central és la igual-tat d’oportunitats, inspirat pel fet que l’any2007 és l’ «Any europeu de la igualtat d’opor-tunitats per a tots», i els seus diferents aspec-tes: els drets, la representació, el reconeixe-ment i el respecte. Tot i que no se n’ha fetgaire publicitat, l’Any europeu és una declara-ció important del compromís de la UnióEuropea en la promoció de la igualtat i la nodiscriminació: en paraules de la Comissió, és«l’eix central d’una estratègia dissenyada pergarantir que s’aborda de manera efectiva ladiscriminació, que es valora la diversitat i quees promou la igualtat d’oportunitats per atots» (http://ec.europa.eu/employment_social/news/2005/jun/antidiscrimination_en.html).Hem abordat la qüestió d’una manera àmplia.Trobareu articles de vuit països sobre temescom la contribució dels drets dels infants i delscentres infantils a la promoció de la igualtatd’oportunitats, i informes nacionals sobre latasca realitzada per lluitar contra vàries formesde desigualtat i discriminació.INFÀNCIA A EUROPA és el resultat del treball d’unaxarxa de revistes, i aquest número ha sorgit dela col·laboració amb una altra xarxa europea:DECET (Diversitat en l’Educació i la Formacióper a la Primera Infància), que té un paperclau a Europa en la promoció de la diversitat ien la lluita contra la discriminació. L’editoraconvidada, Anke van Keulen, ha estat fins fapoc coordinadora de DECET, i molts delsautors dels articles són membres d’aquestaxarxa. Infància a Europa celebra la oportunitatde treballar conjuntament amb DECET.

Peter Moss, director

Sumari EditorialPeter Moss

Director d’Infància a Europa, publi-

cació d’una xarxa de revistes euro-

pees. Peter.Moss@ioe.ac.uk

Irene Balaguer, Infància

Rosa Sensat publica cada dos

mesos Infància i Infancia, dedica-

des a l’educació dels infants entre

0 i 6 anys. www.revistainfancia.org

Bronwen Cohen, Children in

Scotland

Mensual, Children in Scotland conté

articles i notícies relacionades amb

la infància a Escòcia. www.childre-

ninscotland.org.uk

Ferruccio Cremaschi, Bambini

Revista mensual per a professio-

nals de l’educació de 0 i 6 anys,

centrada en la investigació científi-

ca i les bones pràctiques a Itàlia.

www.edizionijunior.it

Annica Grimlund, Tidningen

Förskolan

Tidningen Förskolan és la revista

del sindicat de mestres suecs.

Publica deu números l’any.

www.forskolan.net

Eva Gruber, Betrifft Kinder

Revista mensual sobre les políti-

ques d'infància i educació a Ale-

manya. www.verlagdasnetz.de

Perrine Humblet, Grandir à

Bruxelles

Cada nou mesos, 4.000 còpies

gratuites per a la Bèlgica francòfona

.www.grandirabruxelles.be

Stig Lund, Born & Unge

Revista setmanal gratuïta per als

50.000 afiliats al sindicat BUPL

(Federació Nacional de Mestres de

Dinamarca). www.boernogunge.dk

Alexandra Marques, Cadernos

de Educação de Infáncia

L’Associação de Profissionais de

Educação de Infáncia publica l’úni-

ca revista per a mestres d’infantil de

Portugal. apei.no.sapo.pt

Teresa Ogrodzinska, FundacjaRozwoju DzieciL’ONG Fundació Comenius per alDesenvolupament de la Infànciatreballa per la igualtat d’oportuni-tats dels infants de 0 a 10 anys.www.frd.org.pl

Jan Peeters, Kiddo

Kiddo, per a professionals del

0-12, es publica vuit cops l’any i

es distribueix a Holanda i Flandes.

www.kiddo.net

Marie Nicole Rubio, Le Furet

Tres cops l’any, Le Furet cobreix la

franja d’edat 0-6 i es dirigeix a for-

madors, administradors i coordi-

nadors francesos.

00Sumari.qxd 21/12/2007 12:51 PÆgina 2

OCT

UB

RE 2

007

3

que s'ajustin a les noves voluntats imaneres d'actuar entre tots, per exem-ple a INFÀNCIA, en aquest context, enssentim incòmodes amb la paraulatolerància que clou la frase de lavoluntat europea d'aquest any, enssentiríem més còmodes si en lloc detolerar es convidés a escoltar, a dialo-gar, a respectar.Però en tota aquesta realitat, comple-xa i diversa, hi ha una constant trans-versal, comú arreu, antiga, que en llocde disminuir creix, i per tant resultaalarmant: la pobresa. La pobresa, és elgran repte de l'Europa actual, unaEuropa tan capaç de generar riquesa itan incapaç de repartir-la adequada-ment, el repte més gran per garantiruna veritable igualtat d'oportunitats atots els ciutadans, siguin d'on siguin,vinguin d'on vinguin, creguin el quecreguin, per no tenir pors i poder valo-rar de manera positiva la diversitat, pergarantir la cohesió, per poder sentir elrespecte que proporciona la justíciasocial, perquè en la nova Europa nosiguin possibles ni la xenofòbia, ni elracisme.

INFÀNCIA A EUROPA ha volgut contribuir aaquesta voluntat de pensar, de com-partir experiències sobre el repte que larealitat planteja a la política, a la socie-tat i també a l'educació. En aquestnúmero de la revista es descriu com ésd'igual i diferent aquesta realitat com-partida i com es treballa per aprendre aconviure de manera positiva des de lesprimeres edats.El tema és complex i demana treballaramb molta cura, perquè és fàcil caureen una actitud paternalista o caritativa,i ni l'una ni l'altra contribuirien a cohe-sionar una realitat nova, capaç demirar el futur amb optimisme. Cal serconscients que és necessari contextua-litzar cada proposta per tal de podercomprendre la seva intencionalitat iconèixer d'allà on ha sorgit, semprecom a resultat d'unes idees i d'unsvalors concrets difícils de ser imitats,precisament perquè entre nosaltres hiha grans diferències. Una nova realitat sobre la qual caldràcrear un nou vocabulari per no caureen l'error de reproduir velles posicions.Caldrà temps per trobar noves paraules

Algú de nosaltres no és racista? La pregunta la formulà un dia un bon amic, en plenadiscussió sobre les actituds xenòfobes o racistes que els membres del grup s'atri-buïen. La seva pregunta va generar un llarg silenci. Ell, que és una persona sensible,intel·ligent, reflexiva i humil, explicà en quines ocasions pensava que havia tingutalguna reacció que podia ser qualificada com a racista. Una pregunta i una reflexió que convidaven a anar més enllà del tòpic o de la sim-plificació del que habitualment es qualifica com a racista. Els humans tendim a jus-tificar una actitud de recel, de desconfiança, de por, envers tot allò diferent a nosal-tres; allò desconegut moltes vegades genera inseguretat. Des d'aquesta perspectivaes podria pensar que el racisme no és altra cosa que por. Aquesta actitud, o reacció primària, fins i tot podria ser comprensible o justificabledes de diverses disciplines, però sabem que ha generat i genera una doctrina i unspostulats de discriminació i de destrucció d'allò diferent. Potser per això la societatrebutja majoritàriament els postulats doctrinaris del racisme, la qual cosa no invali-da que ens preguntem si en la quotidianitat tenim actituds o reaccions que puguinser racistes.Quan estem immersos en una realitat social que canvia a ritme accelerat i amb unaexcepcional diversitat cultural, religiosa i ètnica, és important aturar-se a pensar que,per conviure amb la complexitat que comporta la diversitat i en una situació quegenera contradiccions, cal temps per pensar i per compartir el que es pensa o sesent.El cert és que a la Unió Europea conflueixen totes les paradoxes imaginables entreles polítiques comunes i les dels diferents països que avui la conformen, cada und'ells amb les seves diverses realitats històriques, identitàries, culturals, socials.Precisament com a conseqüència d'aquesta diversitat de diversitats l'any 2007 haestat l'any europeu de la igualtat d'oportunitats per a tots: com una invitació a pen-sar sobre la no discriminació, a valorar de manera positiva la diversitat per afavorirla cohesió social a partir del respecte a la tolerància.

Cap on anem?

Infància

eur 13 p3.qxd 21/12/2007 13:09 PÆgina 3

OCT

UB

RE20

07

4

• Segueix havent-hi reptes importantspel que fa a la inclusió total d’infantsamb capacitats diferents en els serveis ies escoles infantils.

Aquesta diversitat planteja nous interro-gants als estats i a la societat, ja queqüestiona els nostres conceptes d’iden-titat i de ciutadania.Els primers anys de vida d’un infantsón una etapa bàsica en el desenvolu-pament holístic. La investigaciódemostra que els prejudicis i la identi-tat es formen en aquests anys. Resultadoncs fonamental repensar els serveiseuropeus per a la primera infància sotaaquesta perspectiva. Els serveis infan-tils poden tenir un efecte positiu, con-tribuint a combatre la pobresa, a ferfront a la discriminació i l’exclusiósocial i a fomentar la igualtat de gène-re en el terreny laboral i en el social.Però per desenvolupar tot el seupotencial, aquests serveis han d’oferirqualitat, han de comptar amb elsrecursos necessaris, han de reconèixerla importància de la diversitat i la com-plexitat de les societats europees enels currículums, i calen polítiques d’ac-cessibilitat i la professionalització delstreballadors

DECET

Aquest número és una col·laboracióentre dues xarxes europees: Infància aEUROPA, una xarxa de revistes de deu paï-sos, i DECET (Diversitat en l’Educació i laFormació per a la Primera Infància), unaxarxa d’experts de vuit països(Alemanya, Bèlgica, Espanya, França,Grècia, Irlanda, els Països Baixos i elRegne Unit). Coincideix amb una confe-rència de DECET que du per títol«Fonaments per a la igualtat d’oportuni-tats per a tots en l’atenció i l’educacióde la primera infància. El respecte per ladiversitat i la inclusió social» i que secelebrarà a Brussel·les del 18 al 20d’octubre. La conferència pretén ajudara la construcció d’aquests fonamentsd’acord amb els objectius de l’Any euro-peu de la igualtat d’oportunitats per atots. Alguns ponents de la conferènciaparticipen també en aquest número, aixícom alguns membres de DECETComencem amb algunes xifres quereflecteixen la desigualtat a Europa imostren com aquesta varia segons elspaïsos. Després, basant-se en l’informerecent de l’OCDE, Niños pequeños, gran-des desafíos, John Bennett conclou queel criteri econòmic que domina en els

Anke van Keulen

Aquesta dita dels natius americans expressa la igualtat d’oportunitats i dedrets de tots els infants, que són considerats com a éssers humans i presosseriosament allà on es prenen les decisions.

Aquest número d’INFÀNCIA A EUROPA se centra en la igualtat d’oportunitats per a totsels infants, coincidint amb l’Any europeu de la igualtat d’oportunitats per a tots dis-senyat per la Comissió Europea «com a part d’un esforç conjunt per promoure laigualtat i la no discriminació a la Unió Europea». L’Any europeu gira entorn de qua-tre temes centrals:

• Drets: conscienciar del dret a la igualtat i a la no discriminació• Representació: estimular el debat sobre les possibles maneres de millorar la par-ticipació dels grups que tenen menys representació en la societat.• Reconeixement: valorar i acollir la diversitat.• Respecte i tolerància: promoure una societat més cohesionada.

Un context cada vegada més divers

Si analitzem la qüestió de la igualtat d’oportunitats en l’Europa actual pel que fa a laprimera infància, ens enfrontem a la diversitat en terrenys diversos:

• La diversitat ètnica i cultura està creixent amb la mobilitat de les persones tant dinsl’àmbit europeu com intercontinental.• L’impacte de la pobresa és desproporcionat en el cas dels més petits i les sevesfamílies i limita seriosament les seves oportunitats vitals. Un desafiament clau és elde la desigualtat entre classes socials.• La desigualtat de gènere segueix estant molt estesa, incloent la situació laboral deles dones i la participació masculina, professional i personal, en la cria i l’educaciódels infants.

«Tots els infants de la terra seran benvinguts a les fogueres del nostre consell»

ANKE PRIMER2.qxd 20/12/2007 17:49 PÆgina 4

serveis infantils és insuficient; cal equili-brar-lo amb un criteri d’igualtat i dedemocràcia. Martin Woodhead analitzael paper central de la Convenció sobreels Drets de l’Infant de les NacionsUnides per a la consecució de la igualtatd’oportunitats per als infants, fent èmfa-si en el fet que els infants tenen drets.Michel Vandenbroeck s’endinsa enalguns conceptes claus i adverteix contral’excés de simplificació dels enfocamentssobre la igualtatLa esperanza de futurodepende en gran medida de la capaci-dad de los profesionales de valorar yfomentar la diversidad y la igualdad.Incluimos un ejemplo, de Francia, sobrela manera en que una escuela de forma-ción de Lyon pone el acento en el traba-jo sobre la diversidad en la formación de«educadores» para la primera infancia.La segona part de la revista examinaalgunes experiències concretes d’àmbitnacional i local, tant en centres d’edu-cació infantil com en escoles, que ofe-reixen exemples d’un treball a favord’una més gran qualitat, però subrat-llant també el camí que queda encaraper recórrer i els obstacles que s’han desuperar. Un estudi internacional sobreles perspectives de les famílies i els tre-balladors immigrants en els centresinfantils ofereix la possibilitat d’unabase de coneixement per a uns serveisi unes pràctiques més inclusives. Uncentre de Berlín, que utilitza situacionsde la vida dels infants i les famílies coma punt de partida per al treball pedagò-gic, constitueix un exemple de respostaa les necessitats de les famílies quetreballen en un mercat laboral flexible.

OCT

UB

RE20

07

5

Una iniciativa sobre la igualtat de gènere a Suècia mos-tra de quina manera el personal que treballa amb la pri-mera infància sovint reforça els estereotips de gènere,i com unes intervencions específiques, com els «peda-gogs de gènere», poden ajudar a prendre consciència ia modificar les pràctiques.Des d’Escòcia ens arriba una valoració de les noves polí-tiques per fer front a les desigualtats educatives amb quèes troben molts infants amb discapacitats, o infants «ambnecessitats de suport addicional», com els anomena lanova legislació. Aprenem com les Nines Persona estandemostrant ser una manera efectiva, en molts països, d’i-niciar el diàleg amb els infants sobre l’exclusió i la discri-minació, la diversitat i l’equitat. Dos exemples d’Irlanda,que planten cara al sectarisme i la discriminació queviuen els Travellers, ens mostren com el serveis per a laprimera infància poden jugar un paper actiu a l’hora decombatre l’exclusió i la desigualtat.L’esperança de futur depèn en gran mesura de la capa-citat dels professionals de valorar i fomentar la diversi-tat i la igualtat. Incloem un exemple, de França, sobrela manera com una escola de formació de Lió posa l’ac-cent en el treball sobre la diversitat en la formació d’e-ducadors per a la primera infància.Tanquem amb una entrevista amb GlendaMacNaughton, directora del Centre per l’Equitat i laInnovació en la Primera Infància de la Universitat deMelbourne, a Austràlia, i una de les ponents de laconferència de DECET. MacNaughton posa l’accent enla «democratització de tots els aspectes del currícu-lum, de les relacions i de la política de la primerainfància, de manera que tots els infants puguin trobarmaneres de desenvolupar les seves possibilitats coma ciutadans socialment justos i respectuosos en l’arai l’aquí, no només com a futurs treballadors i apre-nents permanents»Aquest número d’INFÀNCIA A EUROPA planteja moltes refle-xions sobre la igualtat d’oportunitats i l’exclusió: enca-ra queda molt camí per recórrer. Però mostra tambéque hi ha moltes persones i organitzacions comprome-

ses que treballen per millorar la igualtat d’oportunitatsper a tots els infants, seguint la dita de «tots els infantsde la terra seran benvinguts a les fogueres del nostreconsell.

Anke van Keulen és pedagoga social, formadora, fundadora sòcia del Bureau MUTANT y ha estat coordina-dora de la xarxa DECET durant els anys 2004-2007.a.vankeulen@mutant.nl

Propòsit

Tots els infants i adults tenen dret d’evolucionar i desenvolupar-se en un con-text on hi hagi equitat i respecte per la diversitat. Els infants, les famílies i elseducadors tenen dret a una educació i uns serveis de qualitat, lliures de qual-sevol forma de discriminació (explícita o implícita) per causa de la raça, elcolor, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origennacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixe-ment o qualsevol altra condició (en referència a l’Article 2 de la Convenciósobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides).

Objectiu

Per això la xarxa DECET promourà el coneixement, les habilitats i les actituds quepermetin als infants i als adults construir junts uns serveis i unes comunitats edu-catives on tothom:

• senti que hi pertany• pugui desenvolupar els diversos aspectes de la seva personalitat• pugui aprendre dels altres més enllà de les fronteres culturals i d’altra mena• pugui participar com a ciutadà actiu• abordi activament els prejudicis a través de la comunicació oberta• mostri la voluntat de créixer i de treballar conjuntament per lluitar contra les formes institucionals de prejudici i discriminació.

European network DECETwww.decet.org

ANKE PRIMER2.qxd 20/12/2007 17:49 PÆgina 5

OCT

UB

RE 2

007

6

La taula compara els països de la xarxa INFÀNCIA A EUROPA

pel que fa a set indicadors econòmics i socials: algunsfan referència a la població en general, d’altres alsinfants i d’altres a la igualtat de gènere. No hi ha indi-cadors transnacionals disponibles sobre la desigualtatque pateixen alguns grups «de risc» concrets com lesminories ètniques o les persones amb discapacitats. Nos’inclouen indicadors sanitaris, si bé un estudi recentha mostrat un vincle clar entre els índexs de mortalitatdels infants menors de cinc anys i les desigualtats derendes: els infants del Regne Unit tenen el doble deprobabilitats de morir abans dels cinc anys que els deSuècia.1Per a la majoria d’indicadors es donen dos elements d’in-formació. El primer mostra la posició del país; com mésbaix és el número, millor és el resultat del país. El segonelement, entre parèntesis, mostra les dades reals de l’in-dicador en el país, i és la base per a la classificació.Si observem les classificacions, emergeix un panoramacoherent. Dinamarca i Suècia sempre estan entre elstres primers, és a dir, entre els de millors resultats; Itàliai Portugal estan entre els tres darrers, excepte pel quefa al benestar infantil (Itàlia) i les diferències en l’ocu-pació per gènere (Portugal). Portugal, però, té els nivellsde rendes més baixos, amb diferència. Altres països pre-senten més variacions en els indicadors.

1. D. Collison et al. (2007) ‘Income inequality and child mortality in wealthy

countries’, Journal of Public Health («La desigualtat de rendes i la mortalitat

infantil en els països rics», Diari de Salut Pública), 13 de març de 2007,

pàg. 1-4.

La desigualtat d’oportunitats a Europa

LLEGENDA DE LA TAULA:

PIB per càpita: PPA=Paritat de Poder Adquisitiu, queiguala el poder adquisitiu de les diferents monedes en elseus països per a una cistella de la compra donada.(Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides(2006), Informe sobre el Desenvolupament Humà 2006.Índex de pobresa humana: índex compost per als paï-sos amb rendes més altes que abasta l'esperança devida, i els índexs d'alfabetització adulta, de pobresa i d'a-tur de llarga durada.Desigualtat de rendes: índex de Gini, on el 0 represen-ta la igualtat absoluta de rendes i el 100 representa ladesigualtat absoluta.Pobresa infantil: infants que viuen en llars amb unarenda equivalent disponible inferior al 60% de la mitja-na nacional del país on viuen (Eurostat (2007)Condicions de vida a Europa [LCE]) Benestar infantil: classificació mitjana a partir desis dimensions del benestar de l'infant (benestarmaterial; salut i seguretat; benestar educatiu; rela-cions familiars i entre iguals; conductes i riscos;benestar subjectiu) (UNICEF (2007) Un panoramadel benestar infantil en països rics)Índex de potenciació de gènere: índex compost queabasta la participació i presa de decisions de les donesen l'àmbit econòmic; la seva participació i presa dedecisions en l'àmbit polític; i el seu poder sobre recur-sos econòmics.Diferències en l'ocupació per gènere: diferènciaentre l'índex d'ocupació dels homes i les dones (15-64anys)

TAULA3.qxd 20/12/2007 18:03 PÆgina 6

OCT

UB

RE 2

007

7

Bèlgica

Dinamarca

Alemanya

Espanya

França

Irlanda

Itàlia

Països Baixos

Àustria

Portugal

Suècia

Regne Unit

PIB per càpita(PPA euro) (2004)

21,18

21,74

19,28

17,06

19,96

26,44

19,19

21,65

21,98

13,37

20,12

20,99

Índex de pobresahumana

6 [12,4]

3 [8,4]

4 [10,3]

7 [12,6]

5 [11,4]

9 [16,1]

10 [29,9]

2 [8,2]

no disponible

no disponible

1 [6,5]

8 [14,8]

Desigualtat derendes

7 [33,0]

1 [24,7]

3 [28,3]

9 [34,7]

6 [32,7]

8 [34,3]

10 [36,0]

5 [30,9]

4 [29,1]

12 [38,5]

2 [25,0]

10 [36,0]

Pobresa infantil(0-15) (2004)

5 [17 %]

1 [9 %]

7 [20 %]

11 [24 %]

3 [14 %]

8 [22 %]

12 [26 %]

6 [18 %]

4 [15 %]

10 [23 %]

2 [11 %]

8 [22 %]

Benestar infantil

7 [10,7]

3 [7,2]

8 [11,2]

4 [8,0]

9 [13,0]

6 [10,2]

5 [10,0]

1 [4,2]

11 [13,8]

10 [13,7]

2 [5,0]

12 [18,2]

Índex de potenciació degènere

3 [0,855]

2 [0,861]

5 [0,816]

7 [0,776]

no disponible

8 [0,753]

11 [0,653]

4 [0,844]

6 [0,815]

10 [0,681]

1 [0,883]

9 [0,755]

Diferències en l’ocupació per gènere (2005)

9 [15 %]

2 [8 %]

3 [12 %]

11 [24 %]

4 [11 %]

10 [19 %]

12 [25 %]

7 [13 %]

7 [13 %]

5 [11,7 %]

1 [4 %]

5 [12 %]

TAULA3.qxd 20/12/2007 18:03 PÆgina 7

OCT

UB

RE20

07

8

que finalment començaven una mobilitatsocial cap amunt. Paradoxalment, elsdebats sobre la necessitat d’integrar elsgrups de minories ètniques no vancomençar fins que aquests grups vancomençar a integrar-se.

L’extrema dreta i el multiculturalisme

En aquest context, van guanyar popula-ritat dos moviments oposats. Un incloïaels grups racistes (o d’extrema dreta) iels partits polítics (per ex., Vlaams Bloka Flandes, el Front Nacional a França),que exigien la repatriació dels grupsètnics minoritaris i que es posés fi a laimmigració. Inicialment, en els anys1980, presentaven els grups minoritariscom a competència per a les feinesindustrials cada vegada més escasses icom a persones que minaven el precariestat del benestar. Més tard, i sobretotdesprés de l’11-M, a aquest discursxenòfob s’hi va sumar a través de lainfluència dels grups ideòlegs de laNova Dreta (per ex., GRECE a França)un discurs que defensava la identitatcultural i el reconeixement de la diversi-tat. Aquest reconeixement dels dretsdels grups culturalment diversos,segons la Nova Dreta, duia inevitable-

ment a un «xoc de cultures», a causa dela incompatibilitat percebuda entre la«cultura» i els «valors» dels musulmans iels europeus o cristians. Aquest discursmés nou ja no es basava tant en lasuposada superioritat dels «blancs»,sinó més aviat en els drets de lesnacions i dels grups culturals a preser-var les identitats culturals, que es creienamenaçades per les comunitats deminories ètniques, i especialment per lamusulmana, a l’Europa Occidental.El segon moviment era un discurs multi-cultural i intercultural cada vegada méspresent en l’àmbit social en general i enl’educació en particular. Tot i que la pos-tura ètica i política era oposada a la dela Nova (Extrema) Dreta, les anàlisis i elsconceptes eren notablement similars. Elmoviment exigia el reconeixement delsdiferents grups culturals, amb les sevespròpies normes i els seus propis valors,i analitzava les dificultats associades aldiàleg (o als conflictes culturals) entreaquests grups. Van aparèixer llibres detext que explicaven, com a exemple pera futurs mestres o treballadors socials,les diferències entre els valors de lesfamílies «mediterrànies» i de l’»EuropaOccidental». Dins d’aquest moviment, hihavia diferents concepcions del que

Michel Vandenbroeck

Michel Vandenbroeck examina la història recent dels debats referents a ladiversitat i adverteix contra les idees massa simplificades sobre la naturale-sa de les desigualtats i la resposta que se’ls dóna.

Diversitat: un tema «nou»

Tot i que la diversitat no és un fenomen nou, l’atenció que el treball social i l’educa-ció posen en aquest tema és força recent. Si bé sempre hi ha hagut migracions inous assentaments, la diversitat com a tema social i educatiu no va sorgir a Europafins a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. L’aparició d’aquest «nou»tema estava relacionada amb els canvis socials del moment. La fi del colonialisme(o el principi del neocolonialisme, com defensarien alguns), així com la manca de màd’obra en les zones més riques d’Europa, van donar lloc a la immigració de la post-guerra dels països mediterranis i les antigues colònies.Inicialment, aquestes famílies vivien sovint en zones segregades i, com a resultat, elsestats de l’Europa Occidental no es percebien com a ètnicament o culturalmentdiversos. La crisi econòmica de finals de la dècada de 1970 va provocar un alt índexd’atur i d’inseguretat laboral per als obrers menys qualificats i va disminuir el paperde la fàbrica com a lloc d’integració social, de construcció d’identitat i de pertinen-ça. Per a moltes famílies, la recessió econòmica va significar una primera experièn-cia (o amenaça) de mobilitat social cap avall. Alhora, el paper de l’estat del benes-tar va ser qüestionat: la retallada dels pressupostos va anar acompanyada de debatspolítics sobre un «estat més reduït», on els drets socials ja no eren tan evidents.Moltes persones van patir la inseguretat laboral i social.La transformació de la societat industrial en una societat del coneixement (que amena-ça la feina dels obrers poc qualificats, però on augmenten les oportunitats laborals enfeines qualificades en el sector terciari) va posar cada vegada més èmfasi en l’educaciócom a condició per a la integració social. Les persones de classe treballadora que s’en-frontaven a la mobilitat social cap avall es van trobar amb els treballadors «immigrants»

Diversos aspectes de la diversitat

MICHEL4.qxd 20/12/2007 18:46 PÆgina 8

eren «bones pràctiques»: alguns defen-saven la integració dels infants de mino-ries ètniques mitjançant programesd’immersió; altres afirmaven que ladiversitat és un problema per a la majo-ria i desenvolupaven programes educa-tius perquè tots els infants aprenguessinjunts.

Pertinences múltiples

Els paral·lelismes entre aquests movi-ments i discursos són sorprenents. Calanalitzar-los tots dos críticament perles suposicions de base que compar-teixen, incloent un concepte monolítici estàtic de la identitat cultural, vincu-lat a la procedència ètnica. Però en lessocietats actuals, les persones s’iden-tifiquen i estan influenciades per moltsgrups diferents: cultural, lingüístic,professional, religiós, polític i moltsd’altres. Els infants, com els adults,construeixen les seves identitats cultu-rals basant-se en les seves múltiplespertinences i lleialtats a diferentsgrups. Les identitats són dinàmiques jaque els sentiments de pertinença can-vien al llarg de la vida, però també per-què els infants són agents socialsactius que aporten canvis als grupsculturals als quals pertanyen. Moltsautors han documentat aquesta evolu-ció, utilitzant termes com el de lesidentitats híbrides o nòmades, o lespertinences múltiples.L’objectiu educatiu dels serveisinfantils no és, per tant, el de fomen-tar la identitat cultural dels infants.És el d’ajudar a construir ponts entre

OCT

UB

RE20

07

9

les cultures diverses de la família i les institucions,i en fer-ho, donar suport a les múltiples pertinencesdels infants. En aquest encontre complex, elsinfants no estan obligats a ser «marroquins» o «bel-gues», per exemple; poden ser únics, coconstruintactivament una identitat aprofitant les seves múlti-ples pertinences.A més, tant als moviments multiculturals com als d’ex-trema dreta els manca una anàlisi més profunda de lesinequitats estructurals de la societat. Alguns exemplesrecents demostren on ens pot dur aquesta descontex-tualització. La violència en els suburbis francesos de latardor de 2005 es presenta erròniament com unaqüestió de segregació ètnica, en lloc de com una pro-funda segregació socioeconòmica. A Flandes, un per-centatge gens acceptable d’adolescents de minoriesètniques abandonen l’escola sense cap mena de titu-lació, la qual cosa ha dut el Departament d’Educacióa proposar accions per persuadir les famílies de lesminories ètniques dels beneficis de l’educació prees-colar. Això no obstant, una segona mirada a aquestsresultats revela que el buit educatiu també pot enten-dre’s com a conseqüència de les desigualtats socio-econòmiques.

Pedagogia de la diversitat i respecte per la dife-rència

D’aquesta breu anàlisi poden extreure’s dues conclu-sions importants. En primer lloc, una pedagogia de ladiversitat hauria d’evitar l’essencialisme cultural i fixar-se en com poden estimular-se en infants i en adultsles identitats múltiples (incloent el multilingüisme).Això podria ajudar a evitar els currículums estereoti-pats que emmarquen els infants en la seva història,sense tenir en compte el seu present, per no parlar delseu futur.En segon lloc, una pedagogia del respecte per la diver-sitat és insuficient sense una anàlisi social de les des-igualtats estructurals: l’educació de la diversitat

necessita anar acompanyada de programes d’inclusiósocial. Algunes investigacions recents a Flandes ialtres països mostren que els pares amb menys quali-ficació acadèmica, aturats o de minories ètniques,tenen més dificultats per accedir als serveis infantilsde qualitat. Per tant, pot ser útil considerar l’emergèn-cia dels prejudicis en els infants no només com acausa del racisme o l’exclusió posteriors, sinó tambécom a símptoma de les desigualtats estructurals. Aixòpot ajudar a superar la dicotomia superficial dels per-petradors (blancs) i les víctimes (negres) que massasovint domina els debats educatius sobre la diversitat.Cal una anàlisi més profunda sobre com es produeixenles relacions de poder, incloent les que es produeixendins els serveis infantils.Un exemple interessant d’això és el que va documentarrecentment un estudi d’Aisja Snoeck en una escolainfantil de Brussel·les. Una mare, recentment immigra-da del Líban, demanava insistentment al personal quedesprés de la migdiada asseguessin la seva filla de deumesos a l’orinal. Al principi el personal va negar-s’hi, jaque consideraven que era una mala pràctica acostumarels infants a l’orinal a aquesta edat, però finalment vanavenir-se als desitjos de la mare. En les entrevistes pos-teriors, la mare va deixar molt clar que no la preocupa-va l’orinal en concret, però que necessitava saber quese l’escoltaven. Un cop el personal l’havia escoltat,podia iniciar un diàleg recíproc amb ells i convèncer elsseus pares libanesos que la seva filla estaria bé en elcentre. El que va succeir aquí, tant per part de la marecom del personal, va ser l’establiment de les condicionsper a l’educació com a responsabilitat compartida entrel’àmbit públic i el privat, incloent la reciprocitat quemassa sovint manca en la societat.

Michel Vandenbroeck treballa al Departamentd’Estudis d’Assistència Social de la Universitat de Gant.michel.vandenbroeck@ugent.be

MICHEL4.qxd 20/12/2007 18:46 PÆgina 9

OCT

UB

RE20

07

10

Mancances del model d’eficiència eco-nòmica pel que fa als infants

El criteri de l’eficiència econòmica consi-dera els mals resultats d’alguns grupsd’infants gairebé exclusivament en ter-mes educatius. Es considera que la dife-rència en els resultats educatius provébàsicament del mal rendiment de lesescoles en barris desafavorits. Està clarque cal oferir ajudes per millorar els ren-diments de les escoles. Però cal tambéabordar les causes subjacents dels malsresultats, sobretot de la pobresa. Lapobresa infantil no pot eradicar-se en lesnostres societats sense una major igual-tat de rendes i una cohesió social. Per talde reduir la pobresa familiar i els efectesnegatius que comporta per als infants, elgovern ha d’establir i finançar correcta-ment polítiques fiscals, socials, laborals,d’habitatge i familiars. Un informe recentd’UNICEF conclou que «cap país del’OCDE que destini un 10% o més del PIBa transferències socials té un índex depobresa infantil superior al 10%. I cappaís que destini menys del 5% del PIB aaquestes transferències té un índex depobresa infantil inferior al 15%.»(http://documentacion.unicef.es/docu-mentos_ampliado.htm?iddocumento=8)

Hi ha altres limitacions en el model d’e-ficiència econòmica. Com que l’eficièn-cia n’és l’objectiu, tendeix a centrar-seexcessivament en tècniques pedagògi-ques que garanteixin un aprenentatgeefectiu. Això pot fer que es passin per altles estratègies d’aprenentatge naturalsdels infants i es negligeixin els valorsfonamentals, com la participació decadascun dels infants i la importànciaque els infants aprenguin a conviure enla solidaritat i el respecte. Aquest enfo-cament pot ignorar també les àmpliesfuncions socials dels serveis infantils,com la cohesió social, la integració res-pectuosa de les diverses poblacions, i elsuport a les famílies.Paradoxalment, molts dels programesespecífics a gran escala basats en elcriteri d’eficiència econòmica reben unfinançament insuficient. Tot i que s’hiesmercen esforços, l’increment mitjàen el finançament (si és que existeix)dels programes per a infants en situa-ció de risc de fracàs escolar és moltbaix. En general, a més, el governs queposen l’accent en programes específicsgasten molt menys que els governs queposen l’accent en l’accés universal al’educació (l’informe Niños pequeños,grandes desafíos II mostra que la des-

John Bennett

John Bennett examina com l’expansió actual dels serveis per a la primerainfància ha estat dirigida per uns objectius econòmics i com un programad’igualtat explícit pot superar algunes de les mancances d’aquest criterieconòmic.

En una presentació al Congrés dels Estats Units que va tenir lloc el 2003, el profes-sor Brooks-Gunn va presentar un resum dels resultats d’unes investigacions quemostren que els serveis per a la primera infància en centres de qualitat milloren elsresultats i la conducta dels infants a l’escola. Aquests efectes són especialment clarsen infants pobres o de famílies amb un baix nivell educatiu. Aquests resultats handonat lloc a noves inversions molt necessàries en educació infantil i a una atenciórenovada envers els infants en situació de risc.Cal comprendre, però, que la raó principal per a gran part d’aquesta inver-sió renovada no és la preocupació pels infants d’entorns desafavorits, sinómés aviat un model d’eficiència econòmica. Segons un informe recent sobreeducació, Opcions difícils o temps difícils (desembre 2006), els treballadorsnord-americans competeixen actualment amb treballadors d’altres païsosamb un bon nivell educatiu. Per mantenir el seu nivell de vida, afirma aquestinforme, els Estats Units hauran de mantenir una davantera tecnològica iproduir treballadors amb uns nivells acadèmics molt superiors als actuals, iuna profunda vena creativa que els permeti continuar generant productes iserveis innovadors. I d’aquí la necessitat d’invertir en l’educació de la pri-mera infància!Fins aquí, res a dir. La major part de ciutadans desitgen i donen suport al desenvo-lupament econòmic; i si una política econòmica ofereix un millor accés a l’educa-ció als infants desafavorits, qui pot estar-hi en contra? Això no obstant, al meuparer, podrien aconseguir-se millors resultats si s’afegís un altre criteri de base: unmajor èmfasi en la igualtat d’oportunitats per als infants de diferents entorns i pera les dones.

Els serveis per a la primera infància i la igualtat d’oportunitats

JOHNBENET5.qxd 20/12/2007 18:07 PÆgina 10

pesa pública en serveis d’atenció ieducació infantils al Regne Unit i alsEstats Units està al voltant del 0,5% omenys del PIB, en comparació ambl’1% de França o l’1,5% dels païsosescandinaus). En canvi, en aquestmodel de govern, el finançament ten-deix a canalitzar-se cap als sectorseconòmics, o cap a l’educació secun-dària superior o terciària, a la qualtenen accés menys infants d’entornssocioeconòmics desafavorits. I per ferencara més gran aquesta distància, elsserveis per a la primera infància alsquals assisteixen els infants de classemitjana acostumen a tenir un millorfinançament i millors equipaments.

OCT

UB

RE20

07

11

Què aportaria el criteri d’igualtat d’oportunitats?

La perspectiva de l’eficiència econòmica ha contribuït aldesenvolupament dels serveis d’atenció i educació pera la primera infància. Amb tot, si contempléssimaquests serveis des del punt de vista de la igualtat,podríem introduir millores per als infants desafavorits.Podríem identificar i oferir respostes a qüestions quepotser no es tenen en compte en la perspectiva méssimple de l’eficiència:

• Per què els infants d’entorns desafavorits troben difi-cultats per accedir als serveis per a la primera infàn-cia? Els informes Niños pequeños, grandes desafíosde l’OCDE, que estudien els serveis infantils de 20 paï-sos, van trobar que en molts països, les famílies ambdos sous, on ambdós progenitors treballen, tenen

sovint prioritat d’accés. Una perspectiva basada enl’equitat garantiria que en l’àmbit local, els infantsamb necessitats d’aprenentatge especials o addicio-nals tinguessin prioritat als serveis. També abordariaels problemes d’accés a causa de la diversitat i la des-igualtat. I garantiria un finançament addicional notableper als serveis adreçats a infants desafavorits: la igual-tat no és suficient!•Per què els infants de certes procedències ètniquesaprenen menys en els serveis per a la primera infància ien les escoles? Les raons són complexes. Però s’haconstatat que la implicació de les famílies i les comuni-tats, el fet de començar aviat en els serveis educatiusinfantils, una pedagogia sensible a la diversitat i unsuport educatiu continuat durant els anys escolars,donen bons resultats. Sense respecte per la diversitat isense un recolzament intensiu al llarg de les seves

JOHNBENET5.qxd 20/12/2007 18:07 PÆgina 11

carreres educatives, els infants poden descoratjar-sefàcilment i poden malmetr’s la imatge que tenen d’ells ila seva motivació per aprendre.

Igualtat d’oportunitats per a les dones

Des dels anys setanta les dones s’han incorporat, cadavegada en un nombre més gran al mercat laboral. Aquestcanvi s’ha vist reforçat per una transformació dels païsosindustrials en economies de serveis que per tal de mante-nir el seu creixement i prosperitat necessiten un alt índexde població treballadora. Actualment, les dones són neces-sàries en el mercat laboral, i encara més en la mesura queuns resultats educatius més alts i uns sous més baixos lesconverteixen en una aportació clau a les economies nacio-nals. Una avaluació recent del govern britànic mostra, per

exemple, que el treball femení constitueix actualment el30% del PIB al Regne Unit, i un 40% a Dinamarca i aSuècia (sense incloure el treball no remunerat a la llar).

Aquesta nova posició de les dones ha tingut un impacteconsiderable en la cria dels infants. Els governs han res-post amb la creació de més «places» d’educació i atencióinfantil, tot i que de vegades sense una regulació i unfinançament suficients, i sense l’objectiu de construir unsistema de gestió pública. En suma, gràcies als serveisper a la primera infància, les dones poden seguir lesseves carreres professionals i participar en la vida econò-mica i cívica fins a un punt desconegut en el passat. A pri-mera vista, sembla que aquests desenvolupaments cau-sats per un criteri d’eficiència econòmica han reforçat laigualtat d’oportunitats per a les dones. Això no obstant,

OCT

UB

RE20

07

12

un cop més, es podria argumentar queaquest enfocament no aconsegueix oferiruna igualtat total.

Mancances del model d’eficiència eco-nòmica pel que fa a la igualtat degènere

La incorporació cada vegada més grande les dones en la vida laboral contri-bueix certament a una major igualtat.Amb tot, a la Unió Europea, si bé lesdones estan majoritàriament més quali-ficades, perceben aproximadament el80% del salari dels homes per la matei-xa feina. La diferència és menor en fei-nes més ben pagades, com en el casdels empresaris, els metges o els advo-cats, tot i que en aquestes feines lesdones encara topen amb un sostre devidre. Com més avall anem en l’escalade qualificació educativa, més augmen-ta la diferència entre homes i dones.Una segona mancança, que sorgeix deconsiderar el treball femení només desd’una perspectiva econòmica, és que esreforça la segregació de les dones enàmbits gens o mal remunerats. En lesactuals economies de serveis, cadavegada es troben més dones en quatrefeines concretes: neteja, restauració,

JOHNBENET5.qxd 20/12/2007 18:07 PÆgina 12

atenció a les persones i caixeres. Enaquests camps abunda el treball femeníi mal pagat, i el mateix succeeix en l’àm-bit dels serveis per a la infància, on el95% dels treballadors són dones.En tercer lloc, la proporció de dones quetreballen a temps parcial és sovint 3 o 4vegades superior a la dels homes, i aques-ta proporció augmenta entre les donesque han d’atendre infants. Si es perllongadurant els anys de cria dels infants, la jor-nada laboral a temps parcial té un impac-te notable en les carreres de les dones, enles pensions i en els ingressos al llarg de lavida, i, per tant, en el benestar de la famí-lia. A més, gran part d’aquest treball atemps parcial de les dones és ocasional omarginal, és a dir, són feines a temps par-cial eventuals, pagades en negre i senseseguretat social.Finalment, si les polítiques per a lainfància s’enfoquen des d’una perspec-tiva bàsicament econòmica i laboral,centrades en «serveis infantils per a lesmares treballadores», aleshores l’ofertade serveis tendeix a ser insuficient. Laqualitat també es veu afectada quanl’objectiu principal és donar «atenciómentre les famílies treballen», i no esconsidera com a prioritari el dret de l’in-fant a desenvolupar-se i a rebre educa-

OCT

UB

RE20

07

13

ció. La mediocritat dels serveis que s’ofereixen manté ladesconfiança en l’atenció fora de la llar i reforça així eltreball a temps parcial de les mares.

Cal també un criteri de qualitat

Novament, cal que s’adopti un programa més explícit pera la igualtat, igual que en el cas dels serveis per a la infàn-cia. Sense el marc d’uns valors que recullin la igualtat d’o-portunitats per a les dones des de la perspectiva delsdrets humans, les dones poden continuar en un segon plaa causa del seu rol de gènere i de cria dels infants.La igualtat d’oportunitats per a les dones depèn d’unsuport polític ferm. Suècia ha estat exemplar en aquestsentit, i ha vinculat tradicionalment les polítiques refe-rents a la primera infància amb les de la igualtat de gène-re. La baixa per paternitat està ben remunerada (13mesos amb un 80% del sou) i inclou incentius perquè elspares en facin ús, per fomentar que les tasques d’atencióals infants siguin compartides. A partir dels 12 mesos d’e-dat, els infants tenen dret a assistir a un servei educatiude finançament públic, amb mestres amb titulació supe-rior, que formen equip amb altres mestres amb un diplo-ma professional de tres anys. La política dóna suport a untreball ben remunerat per a les dones i a uns serveisinfantils de qualitat.

Conclusió

El criteri d’eficiència econòmica ha aportat beneficis alsinfants, les dones i els serveis infantils. Però té limitacions

clares. El racionalisme econòmic tendeix a penalitzar elsprogrames socials i educatius, alhora que incrementa lesajudes als negocis, a l’exèrcit i a d’altres lobbys potents del’economia. En els serveis per a la primera infància, sovintes resigna a posar èmfasi en les competències considera-des importants per a l’economia, sense una atencióparal·lela als valors democràtics o a la convivència en lasolidaritat i el respecte. La manca d’aquesta atenció a ladiversitat i al seu finançament té com a conseqüència queels infants d’entorns socioeconòmics o ètnics desafavoritsarribin sovint a l’escola amb un nivell notablement inferioral de la majoria d’infants pel que fa al desenvolupamentlingüístic i cognitiu. El model d’eficiència econòmica negli-geix també les dones: es beneficia del seu treball, però éslent a l’hora de remunerar la seva feina segons un valorjust. Un mercat laboral dèbil i unes polítiques socials feblescomporten que moltes dones es vegin relegades a feinesen el sector dels serveis incloent l’atenció als infants atemps parcial i mal pagades. L’enteniment entre poblestambé es veu degradat, ja que el discurs econòmic subja-cent es refereix predominantment a la competició entrenacions, i no als beneficis mutus sorgits de l’intercanviintercultural. Ha arribat el moment que els investigadors iels polítics de l’àmbit de la primera infància formulin unscriteris d’igualtat i democràtics per compensar el modeleconòmic predominant.

John Bennett va ser coautor dels informes Niñospequeños, grandes desafíos i és investigador superiorde la Xarxa Intergovernamental «Starting Strong»Bennett.paris@gmail.com

JOHNBENET5.qxd 20/12/2007 18:07 PÆgina 13

OCT

UB

RE20

07

14

Martin Woodhead

Martin Woodhead examina quina ha estat la contribució de la Convenciósobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides per aconseguir la igualtatd’oportunitats per a tots els infants, incloent els més petits.

Malgrat els arguments sobre les seves imperfeccions i imprecisions, podem afirmarque la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides és el millor puntde partida per a un desenvolupament polític per als infants del món. Exigeix que totsels infants siguin respectats com a persones amb els seus propis drets, i estableixquatre «principis generals»: el dret a la supervivència i al desenvolupament; a la no-discriminació; al respecte per l’opinió i els sentiments; i a l’interès superior de l’in-fant com a consideració primordial (Articles 6, 2, 12 i 13). Ha estat ratificat pelsgoverns de pràcticament tots els països, que han de donar comptes regularment alComitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides sobre el progrés en la implanta-ció de la Convenció.Però la implantació dels drets de l’infant dins les polítiques i les pràctiques de la pri-mera infància encara està a les beceroles. De fet, una de les principals raons per lesquals el Comitè de les Nacions Unides va decidir dedicar el Dia de Debat General del2004 a la primera infància definida com dels 0 als 8 anys va ser precisament el fetque els informes dels països haguessin dedicat tan poca atenció a les implicacionsde la Convenció per als més petits. En conseqüència, el Comitè va preparar undocument interpretatiu, Comentari General 7 sobre la «Implantació dels Drets del’Infant en la Primera Infància», ratificat el setembre de 2005 (http://www.ohchr.org).El Comentari General confirma que «els infants tenen tots els drets consagrats per laConvenció. [...] la Convenció sobre els Drets de l’Infant s’ha d’aplicar holísitcamenta tota la primera infància, tenint en compte el principi d’universalitat, indivisibilitat iinterdependència de tots els drets humans» (paràgraf 3). I continua amb una anàli-si de les implicacions de la Convenció en el desenvolupament polític en l’àmbit de laprimera infància, tenint en compte els principis generals, l’assistència als pares i lesfamílies, el desenvolupament d’uns serveis inclusius, els infants amb necessitats

Els drets de l’infant, un nou tipus d’estàndard universal

MARTIN6.qxd 20/12/2007 18:11 PÆgina 14

especials pel que fa a protecció i recur-sos, i la construcció de capacitats. La política de la primera infància formu-lada en termes dels drets de l’infant s’a-llunya clarament d’un enfocament ins-trumental convencional. L’infant deixade ser considerat com a mer destinataride serveis, beneficiari de mesures pro-tectores, o subjecte d’experiments

OCT

UB

RE20

07

15

socials. Tampoc nos’hauria de conside-rar la primera infàn-cia com una oportu-nitat d’inversió, decara a l’explotaciódel capital humà.En lloc d’això, cadaun dels drets esvalora com un fi enell mateix. I això escombina amb laidentificació de lesresponsabilitats delseducadors, de lescomunitats i del’Estat per permetreque l’infant posi enpràctica els seusdrets.

Un segon tret important del desenvolupament d’unapolítica basada en els drets es refereix al paper delmateix infant en la realització dels seus drets. El Comitèassenyala que sovint es passa per alt el respecte perl’infant com a agent, o es refusa per inadequat perraons d’edat i immaduresa. Identifica l’Article 12 de laConvenció de les Nacions Unides, que diu que l’opinióde l’infant ha de ser respectada, com a principi general,aplicable als infants més petits, i elabora tres principis

participatius, cada un d’ells amb implicacions per a lapolítica i la pràctica:(a) el dret de l’infant a ser consultat sobre qüestionsque l’afectin hauria d’implantar-se des dels primers anysde manera adequada a les capacitats, els seus interes-sos, i el dret a ser protegit de males experiències; (b) el dret d’expressar les opinions i els sentiments hau-ria de ser present en la vida quotidiana de l’infant a lallar, en els serveis sanitaris i educatius, en els procedi-ments legals i en el desenvolupament de polítiques iserveis; i(c) s’haurien de prendre totes les mesures adequadesper garantir que els qui són responsables dels infantsescoltin les seves opinions.La presència de la perspectiva dels drets dins el desen-volupament polític encara té molt camí per fer. Tenir encompte els drets de tots els infants no es redueix a unsserveis més inclusius; també comporta un canvi mésfonamental en la imatge de l’infant dins la societat. Peròla Convenció ha transformat espectacularment el pano-rama polític, amb una defensa de la primera infànciacada vegada més basada en el reconeixement delsdrets universals de l’infant. Al fer-ho, estableix un noutipus d’estàndard universal.

Martin Woodhead és catedràtic d’Estudis sobre laInfància a la Open University de Gran Bretanya.m.woodhead@open.ac.uk

MARTIN6.qxd 20/12/2007 18:11 PÆgina 15

OCT

UB

RE20

07

16

Objectius i mètodes

L’equip d’investigadors es planteja unseguit d’objectius. En primer lloc, donarveu a les esperances, les creences i lespreocupacions de les famílies immi-grants pel que fa a l’educació i l’atenciódels seus infants, que introduiran pers-pectives que preveiem que ampliaran ien alguns casos qüestionaran la teoria iles pràctiques de l’Europa Occidental idels EUA. En segon lloc, identificar dife-rents models de treball amb els infantsimmigrants amb l’esperança que els paï-sos poden aprendre els uns dels altresen ser exposats a models que ampliaranel repertori del que és possible i qües-tionaran les creences que es donen perbones. En tercer lloc, crear un procés onles famílies i el personal dels centresinfantils s’impliquin en un diàleg sobre elque és millor per als infants. Finalment,volem produir materials de formació perals professionals.El mètode central d’aquest estudisegueix l’enfocament pres per Tobin, Wui Davidson en el seu estudi L’educacióinfantil en tres cultures. Hem realitzatvídeos de la vida quotidiana dels infantsde tres i quatre anys en centres infantilsen cadascun dels cinc països, i després

els hem utilitzat, no només per obtenirdades, sinó com a eines per facilitar undiàleg plural i intercultural. Utilitzem elsvídeos com a eina per parlar sobre lescreences i les preocupacions delsinfants, les famílies i els líders de lescomunitats immigrants, dels educadors iels administradors que treballen en cen-tres que donen servei als fills i filles delsimmigrants acabats d’arribar, delsexperts en serveis infantils i dels polítics.Esperem que mostrant els mateixosvídeos a aquests sectors implicats en elscinc països, podrem destacar les simili-tuds i les diferències en la manera comcadascú enfoca les promeses i les rep-tes d’incloure els immigrants en el teixitsocial.Durant els dos primers anys del projec-te, l’equip ha hagut de fer front a algunsreptes importants. Malgrat això, hi haconsens als cinc països que el mètodeha funcionat bé. Els vídeos despertenrics debats que sovint ofereixen testimo-nis i punts de vista molt interessants.També els esdeveniments polítics isocials de cada país han tingut unimpacte notable en la investigació. Perexemple, la primera entrevista de grupque vam realitzar va tenir lloc el matídels bombardeigs de Londres, la qual

Chris Pascal i Tony Bertram

Chris Pascal i Tony Bertram presenten un estudi transnacional que ofereix unavisió de les experiències i les perspectives de les famílies immigrants ambinfants.

Potser cap altra qüestió social representa un repte tan gran per als països de la UnióEuropea com la immigració, que els enfronta a una diversitat creixent. Es tracta d’untema polític clau que connecta les polítiques nacionals amb les internacionals, estre-tament vinculat a la pobresa urbana i als problemes socials relacionats, i que reflec-teix neguits bàsics sobre què significa ser una nació, un poble i una unió. El tractevers els immigrants ha esdevingut encara més important en el clima posterior a l’11de setembre, amb uns nivells més elevats d’ansietat sobre la seguretat nacional iuna xenofòbia creixent.Per a la majoria d’infants de famílies vingudes d’altres països i d’altres cultures, elsserveis d’educació i atenció per a la primera infància representen el primer contexton es troben cara a cara amb les diferències entre la cultura de la llar i la culturadel país d’acollida. Per a les famílies que acaben d’arribar a un país nou, apuntarels seus fills en un servei infantil posa també en contacte, i sovint en conflicte, elsseus valors culturals amb els valors del país d’acollida. Pel que fa als països ambuns alts índexs d’immigració, els serveis per a la primera infància són espais clausper a un millor desenvolupament dels objectius nacionals d’inclusió social i de nousciutadans.Existeix, però, una manca important d’estudis sobre experiències d’infants immi-grants en serveis infantils i sobre el que els immigrants de les diferents cultures espe-ren d’aquests serveis. L’estudi «Infants que creuen fronteres» és una resposta aaquesta situació, que investiga com els sistemes educatius i d’atenció a la primerainfància de cinc països Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia i els Estats Units ser-veixen als infants d’immigrants recents i el que les famílies volen per als seus fills.S’han triat aquests cinc països per les importants diferències que presenten en lamanera com donen serveis als infants de famílies immigrants.

Infants que creuen fronteres: potenciar la inclusió dels infants en els centres infantils

CHRIS PASCALL7.qxd 20/12/2007 21:15 PÆgina 16

cosa va tenir un gran impacte en el dià-leg. El nen que protagonitzava el vídeode França que mostràvem va morir enun incendi d’un apartament de París idurant un temps no estàvem segurs depoder utilitzar aquest vídeo i el diàlegque n’havia sorgit. L’ús del vel va esde-venir un tema polèmic de primer ordredurant les entrevistes, ja que el vídeod’Anglaterra se situa en una comunitaton el vel està molt estès, i hi apareix unaeducadora que du vel; això va donar lloca debats rics però complexos en elsgrups.

Les lliçons emergents

En referència als mètodes

En el nostre treball inicial de capturar lesveus dels infants hem après que:

• els vídeos són útils perquè els infantss’expressin;• els infants són molt conscients de lesseves condicions de vida en el món aixícom en els centres infantils;• també hem examinat altres tècni-ques per garantir que tots els infantspuguin expressar-se plenament en elsdiàlegs;

OCT

UB

RE20

07

17

• hem de vigilar molt les relacions de poder entre elsinvestigadors i els participants;• construir una relació de confiança amb els infants perassegurar un diàleg obert requereix temps i recursos iuna inversió significativament més elevada que la quenosaltres hem pogut fer fins ara. Sentim que la nostra tasca fins ara ha mostrat l’enormepotencial d’incloure les veus dels infants en el projecte.Amb tot, aquesta tasca ha mostrat també que incloureles veus dels infants d’una manera adequada, ètica iequitativa requerirà una inversió addicional notable detemps i de suport a la recerca.

En referència als professionals

De les anàlisis inicials han sorgit algunes qüestions quepodem començar a incorporar en la política i la pràctica.Hem après que:

• Gairebé totes les famílies acabades d’arribar volenque els seus infants siguin bilingües i desitgen querebin suport bilingüe, però la gran majoria volen quel’èmfasi es posi en l’aprenentatge de la llengua delpaís d’acollida.• Totes les famílies volen que algú del centre parli laseva llengua per poder-se comunicar més fàcilment.• La majoria de famílies confien que poden mantenir lallengua mare dels infants a la llar.• La majoria de famílies desitgen un currículum mésestructurat i acadèmic.• Els centres sovint estan disposats a ajustar els pro-

grames per incloure l’aprenentatge cultural a través decelebracions, vestits, menjars, etc.; però no aborden lesdiferències culturals i de poder més profundes.• Tenir membres de l’equip de la comunitat és útil, peròaquests membres es troben en una situació complicadai sovint es veuen marginats tant del centre com delsgrups de la comunitat pel seu rol com a mediadors.

CHRIS PASCALL7.qxd 20/12/2007 21:15 PÆgina 17

Lliçons polítiques

El projecte ha generat dades que van més enllà dels ser-veis i les pràctiques de l’educació infantil. Hem aprèsque:• Les famílies acabades d’arribar experimenten la pre-sència dominant del racisme i sovint la pobresa i hoexpressen clarament en les converses pensades perdebatre la pràctica referent als infants. Els manquenespais de debat per expressar les experiències viscudesi manifesten que ningú no els escolta o que se sentensilenciats.• Hi ha una gran ignorància i molts estereotips sobre lesfamílies acabades d’arribar en les comunitats d’acollida.• Les famílies acabades d’arribar no necessàriamentreben suport d’altres famílies de la comunitat.• Hi ha una forta demanda d’un diàleg més obert per partde les famílies i dels professionals a totes les comunitats.

• Existeix una consciència clara de la manca d’equitaten les relacions entre les famílies, els professionals i elsinfants i el desig d’afrontar això a través de més diàleg ide més formació.

Aquestes lliçons nodriran la següent fase de l’estudi,que actualment s’està desenvolupant. Però resulta clarque aquest estudi tindrà implicacions en diverses àreesclaus de la política, incloent l’exclusió social, la pobresainfantil, el fracàs escolar i l’ocupació laboral dels paresi mares.

Chris Pascal i Tony Bertram treballen al Centre deRecerca per a la Primera Infància de Birmingham.drchrispascal@crec.co.ukdrtonybertram@crec.co.uk

OCT

UB

RE20

07

18

CHRIS PASCALL7.qxd 20/12/2007 21:15 PÆgina 18

OCT

UB

RE 2

007

19

l’educació infantil, les limitacións de l’ofer-ta de serveis públics per a aquest grupd’edat –centres d’educació a temps par-cial a partir dels tres anys– minen la novalegislació i plantegen algunes qüestionsgreus sobre els serveis per a infants ambnecessitats de suport addicional.Un projecte recent de treball amb famíliesd’infants amb necessitats de suport addi-cional va mostrar que aquestes famíliesno tenen informació sobre els seus drets,s’enfronten a dificultats per trobar escolesque cobreixin les seves necessitats i esmostren preocupades sobre la manca deformació i de qualificació del personalque treballa amb els seus fills. El nombrei la qualitat de serveis és insuficient perjugar un paper adequat en la diagnosi i elsuport precoços. L’experiència de lesfamílies en els anys d’educació infantilsovint no establia les bases necessàriesper a una bona relació entre famílies iprofessionals. En molts sentits, més aviatestablia la base per a unes relacions difí-cils, que fan necessàries noves mesuresper resoldre els conflictes amb les famí-lies. També és problemàtica la insuficièn-cia de serveis per als infants en edatescolar.Hi ha també qüestions relacionadesamb els treballadors. Si bé hi haexemples de treballs interdisciplinaris

ves entre tots els organismes i una valora-ció que tingui en compte tots els organis-mes rellevants i que impliqui els infants iles seves famílies.

Impacte i mancances

La nova legislació i el programa que l’a-companya han donat lloc a canvis impor-tants i a nous recursos per a provisions pera infants amb necessitats de suport addi-cional. S’ha iniciat una nova etapa en larelació amb les famílies així com amb elsmateixos infants i joves. S’està ajudantmolts més infants a desenvolupar tot elseu potencial en l’educació, i s’està per-metent que els infants siguin educats enentorns inclusius. Però hi ha encara man-cances, sobretot pel que fa a la primerainfància.La nova llei exigeix que les autoritats edu-catives locals ofereixin suport addicionalals infants amb discapacitats (general-ment de menys de tres anys) que honecessitin, segons la recomanació d’unconsell de salut. Això no obstant, existeixevidència que s’han produït pocs avençosen els serveis per a aquests infants, ni enl’atenció a la necessitat de les famíliesd’un servei de jornada completa un cop elsinfants comencen l’escola. Mentre que lesaspiracions de la nova legislació cobreixen

Bronwen Cohen

Bronwen Cohen examina la nova legislació escocesa per als infants amb neces-sitats de suport addicional.

Devolució i inclusió

Els infants amb discapacitats sovint pateixen desavantatges econòmics i socials, tantdurant la infantesa com en la vida adulta. Les dades mostren que les persones ambdiscapacitats tenen moltes més dificultats pel que fa a l’educació i la formació, la qualcosa els aboca massa sovint a l’exclusió social. Però és l’exclusió social durant la infan-tesa la que pot ser determinant per a aquesta experiència educativa no reeixida.És, doncs, important que el Parlament escocès restablert a Edimburg el 1999 desprésde gairebé 300 anys sota el domini de Londres hagi considerat com a prioritari unenfocament educatiu inclusiu. La legislació de l’any 2000 estableix una direcció clara:tots els infants tenen dret a l’educació i a desenvolupar tot el seu potencial, i els ajun-taments han d’escoltar les opinions dels infants i dels joves en les decisions que elsafecten de manera important. Després d’una àmplia consulta, la legislació del 2004 vacanviar el marc per donar suport als infants amb necessitats de suport addicional pera l’aprenentatge. La nova llei promou la inclusió per mitjà del llenguatge –el terme«necessitats de suport addicional» substitueix al de «necessitats educatives especials»–i per mitjà d’una atenció centrada en garantir que tots els infants rebin el suport neces-sari per ajudar-los a desenvolupar tot el seu potencial.

Nous drets per als pares i mares

La llei atorga nous drets per als pares i mares, amb la intenció d’implicar-los més en elsserveis. Tenen dret a demanar una valoració de les necessitats de suport del seu fill o fillasi pensen que no s’ha fet.L’objectiu de la legislació és enfortir la col·laboració entre les famílies i les escoles i oferira les famílies, així com als infants, la possibilitat de fer-se sentir dins l’àmbit de l’educa-ció. Les autoritats educatives han de garantir una comunicació i una col·laboració efecti-

Vers una educació inclusiva

BROWEN8.qxd 20/12/2007 18:29 PÆgina 19

eficaços, el treball en equip és sovint problemàtic.Una de les demandes més freqüents dels infants enedat escolar segons un estudi recent als ScottishBorders era la de més auxiliars o mestres de suportaddicional; els infants valoraven positivament elsuport que donaven i pensaven que més suport d’a-quest tipus comportaria més millores. Molts treballa-dors dels serveis preescolars i d’atenció a infants enedat escolar tenen nivells de qualificació baixos iestan mal pagats.Alguns van més enllà i suggereixen canvis més essen-cials. Una proposta és la introducció de «pedagogs», unmodel inspirat en Dinamarca (vegeu el número 5d’INFÀNCIA A EUROPA), on els qui treballen amb la primerainfància i en l’atenció a infants en edat escolar estanaltament qualificats i tenen un enfocament holístic del’educació que els dóna una major comprensió de lesnecessitats físiques i emocionals dels infants. Les pro-postes recents de Children in Scotland perquè hi hagiuna qualificació de pedagog social a Escòcia pretenenanimar el debat sobre el tipus de personal disponibleper ajudar a garantir que els infants des de les primeresetapes de la vida se sentin totalment part de la societati que no esperin menys a mesura que creixin.

Conclusió

Escòcia té una nova legislació educativa de la qual potsentir-se orgullosa, que ofereix uns drets nous i impor-tants a infants i famílies. El fort èmfasi en la col·labora-ció ha donat lloc a alguns exemples excel·lents debones pràctiques. Però les aspiracions de la nova legis-

lació requereixen moltes més accions per garantir unaoferta adequada de serveis per a la primera infància iper a infants en edat escolar fora de les hores escolars,i un reciclatge notable dels treballadors. La base per aunes relacions sòlides entre famílies i professionals had’establir-se en els primers anys i, si s’aconsegueix, per-metrà que calgui destinar menys atenció i menys recur-sos a la resolució de conflictes.

Bronwen Cohen és directora de Children in Scotlandbcohen@childreninscotland.org.uk

OCT

UB

RE 2

007

20

Escoltar la veu de l’infant

A Escòcia i a la resta del Regne Unit es dóna cada vega-da més importància a consultar els infants sobre els ser-veis. La recerca de Children in Scoltland en referència alsinfants amb necessitats de suport especial als ScottishBorders ha revelat que existeix una llacuna important enla política i la legislació actuals. La seva definició d’ac-cessibilitat és més limitada que la comprensió del mónque tenen els infants i els joves. La investigadoraCaroline Dunmur comenta: «L’accessibilitat té tant aveure amb que tothom pugui tenir cabuda com amb quehi hagi un suport específic. Les perspectives dels infantssovint són més holístiques que les que reflecteixen leslleis actuals.» L’amistat i el sentiment d’inclusió ocupenels primers llocs en la llista de prioritats dels infants i delsjoves. Sense aquests, afirma Dunmur, «els infants pen-sen que és senzillament impossible que l’escola siguigenuïnament accessible»

BROWEN8.qxd 20/12/2007 18:29 PÆgina 20

OCT

UB

RE 2

007

21

caldria estructurar la rutina diària en elcentre per assegurar el benestar i lafelicitat de la Lena.Hi ha altres infants que es queden algunsvespres al centre. La mare del Paul i laLuise és instructora en un gimnàs, i ellsassisteixen al centre en horaris diversos,després d’arranjar-ho prèviament amb elspedagogs; de vegades no arriben fins a latarda o primera hora del vespre. Tambéaltres pares treballen amb horaris irregu-lars; de vegades treballen fins tard, men-tre que altres dies acaben aviat o no tre-ballen. La mare del Songül treballa en unhospital. La del Sebastian és funcionàriai treballa fins tard un dia a la setmana. Elpare del Viktor treballa moltes hores coma empleat d’un banc. Hi ha molts paresque treballen per torns en una comissariaque hi ha a la vora.Igual que en el cas dels pares de laLena, els pedagogs parlen amb aquestspares sobre què consideren important.Quins serveis poden oferir als seus fills?Què necessiten els infants del centre? Elpersonal també aporta els seus puntsde vista. Les experiències i els informesd’altres centres amb horaris extensiustambé aporten informació i plantegenqüestions que, si no, potser no es plan-tejarien. Així, totes les parts implicadesanalitzen la situació conjuntament.

Regine Schallenberg-Diekmann

Garantir la igualtat d’oportunitats per als infants els pares dels quals treba-llen amb horaris extensos i «atípics» és un problema creixent. RegineSchallenberg-Diekmann presenta un enfocament que combina el fet de donarresposta a les famílies amb les bones pràctiques pedagògiques.

L’enfocament de la situació

Els pares de la Lena treballen tots dos per a una gran cadena de supermercats deBerlín. La mare treballa per torns a la caixa, mentre que el pare és l’encarregat delmagatzem i treballa amb horaris irregulars i de vegades molt extensos. El primer cen-tre de la Lena, com molts d’altres, obria de les 6.30 a les 17.30 de dilluns a dijousi fins a les 16.30 els divendres. Quan la mare de la Lena havia de treballar fins tard,els pares havien d’agafar el cotxe i fer 120 quilòmetres perquè la nena de dos anyspassés la nit a casa l’àvia. Recentment, els pares de la Lena li van trobar un nou cen-tre, que no només els va de camí a la feina, sinó que a més obre fins a les 21h.Aquest centre practica l’enfocament de la situació (Situationsansatz). Basant-se enla Pedagogia de l’Oprimit de Paolo Freire, aquest enfocament utilitza les situacionsvitals complexes i contradictòries dels infants i les seves famílies com a base del tre-ball pedagògic. La situació vital de la Lena no només influeix en la percepció d’e llamateixa, sinó també del món. Tot el que aprèn ho associa amb els coneixements queja ha adquirit. Les seves preguntes i interessos, els seus intents d’explicar i d’inter-pretar, tots parteixen de les seves experiències prèvies.Els pedagogs parlen amb els infants, els pares, els col·legues i altres experts perdeterminar les situacions clau de la vida dels infants. Això no vol dir mantenir unaconversa matinal sobre l’efecte que la situació laboral dels pares té en la vida quo-tidiana de l’infant. És més important que els pedagogs escoltin l’infant i es fixin enels senyals que dóna. Com se sent? Què necessita? Què fa? Quins interessos té?Els pedagogs també pregunten als pares de la Lena sobre la rutina diària de lafamília. Els pares poden decidir fins on volen compartir, però comprenen per quèels professionals els ho pregunten. Junts, els pares i els pedagogs parlen de com

«No podem satisfer tothom!» La diversitat en l’enfocament de la situació

REGINA9.qxd 20/12/2007 18:59 PÆgina 21

Oferir servei al vespre

Sobre la base d’aquesta anàlisi, els pedagogs decidei-xen quins objectius han de perseguir i quina és la millormanera d’aconseguir-los. L’objectiu final és el desenvo-lupament global dels infants, així com la seva capacitatd’aprenentatge. En aquest centre en concret, per alspedagogs estava clar que calia molt més que un simplearranjament dels horaris per oferir un horari d’oberturaextens. Han de crear un entorn que ofereixi als infantsque es queden fins tard una atmosfera familiar. El grupprepara el sopar en una cuina petita, abans de seuretots junts a taula. Les zones de joc tenen activitats inte-ressants i estimulants per a tots els grups d’edat. Hi hazones de descans per als infants que estan cansats, laqual cosa permet a la Lena dormir una estoneta abans

que la vinguin a recollir. No cal dir que al centre hi hasempre els pedagogs que tenen més relació amb elsinfants. Calen uns rituals regulars i unes rutines quoti-dianes per contrarestar la naturalesa canviant de la quo-tidianitat familiar.El fet d’obrir fins tard no només ha tingut un efecteenorme sobre la rutina diària d’aquest grup d’infants:tots els altres infants i adults del centre s’han vist tambéafectats. Ara els pedagogs, per mantenir els principis del’enfocament de la situació, han d’assegurar que totsels infants reben el nivell educatiu que els correspon,sigui quin sigui l’horari que fan al centre.

Participació i documentació

La importància de la participació i autonomia delsinfants és evident; perquè l’educació sigui un procésactiu i un mitjà per a l’aprenentatge sobre la vida i elmón, els infants han de poder escollir quins interessos iquins temes volen explorar. El desenvolupament delsinfants, així com la planificació i l’aplicació del treballpedagògic, han de documentar-se d’una manera trans-parent. La documentació escrita es complementa ambfotografies, dibuixos i gravacions de vídeo.La documentació de l’ensenyament i l’aprenentatgepermet que els infants recordin: desenvolupen unaconsciència sobre el fet que estan aprenent, així comquè i com aprenen. La documentació també és útil enles converses que es mantenen regularment amb elspares sobre el desenvolupament dels seus fills. La docu-mentació permet que els treballadors reflexionin sobrela seva feina. Hem aconseguit els objectius? Què ha

OCT

UB

RE 2

007

22

funcionat i què no? Han sorgit temesnous? Finalment, els pares necessitentenir confiança en el centre per poderutilitzar els serveis del vespre per alsseus fills tranquil·lament; de maneraque, si bé la documentació sobre elsprojectes i el desenvolupament delsinfants és important per a tots els pares,és particularment significatiu per alspares que es troben en aquestes situa-cions.

Dur la política a la realitat delsinfants i les famílies

Els pedagogs que utilitzen l’enfocamentde la situació examinen la situació ini-cial, decideixen sobre els objectius de laseva feina, actuen segons aquestsobjectius i reflexionen sobre si els hanaconseguit. Aquesta reflexió ajuda amillorar contínuament la qualitat del tre-ball pedagògic i de l’anàlisi de la situa-ció. Per tal d’establir quines són lessituacions claus d’un infant, es demanaals infants i als adults que aportin elsseus coneixements, les seves opinions,les seves percepcions i sentiments, ques’analitzen en relació amb certs «temesgeneratius» subjacents, temes que afec-ten la majoria de la societat o d’unageneració.

REGINA9.qxd 20/12/2007 18:59 PÆgina 22

Es pot identificar un ampli ventall detemes generatius en el cas de moltesde les famílies que necessiten el serveid’horaris extensius: el sector dels ser-veis està creixent; l’atur és elevat; elrisc de pobresa augmenta; els treballa-dors pateixen molta pressió. Els serveisd’atenció i educació de la primerainfància a Alemanya no ofereixen prouplaces, especialment per als infants demenys de tres anys. Els horaris general-ment no estan pensats per a les famí-lies, però es fa difícil ampliar-los acausa d’interessos creats.

OCT

UB

RE 2

007

23

La investigació minuciosa de les situacions claus i delstemes generatius subjacents és, inevitablement, un pro-cés polític crític. Els aspectes polítics de l’enfocamentde la situació es plasmen també en els objectius pri-mordials d’autonomia, solidaritat i competència.L’autonomia és impossible sense solidaritat: la indivi-dualitat i el que és comú van de la mà!El nivell de finançament dels centres a Berlín és insufi-cient per al centre de la Lena. La ràtio de personalnomés permet obrir durant 11 hores. El cost de perso-nal addicional es paga amb el pressupost de l’organit-zació sense ànim de lucre que gestiona el centre.Només és possible gràcies a la solidaritat entre els divuitcentres gestionats per aquesta organització!

A Alemanya, es considera que els pares d’aquestsinfants que assisteixen als centres fins tard al vespresón mals pares o despreocupats. Però potser era millorla solució que els pares i l’àvia de la Lena van provardurant tant de temps? El que és clar és que ningú nohavia tingut en compte la dificultat de la situació de lafamília... fins que van arribar a aquest centre, que tre-balla amb solidaritat i amb l’enfocament de la situació.

Regine Schallenberg-Diekmann és la directora del INA.KINDER.GARTEN, Berlínr.schallenberg@inakindergarten.de

REGINA9.qxd 20/12/2007 18:59 PÆgina 23

OCT

UB

RE20

07

24

canvi d’actituds. «Està molt arrelat a lanostra cultura tractar els infants segonsel seu sexe, i és per això que hem detreballar conscientment la igualtat perpromoure una major consciència degènere en l’àmbit infantil. Per tal d’oferira tots els infants l’oportunitat de desen-volupar-se com a individus», afirmaCarina Carlén.

Gran ressò en els mitjans de comu-nicació

Molts d’aquests projectes han rebutatenció per part dels mitjans de comuni-cació, potser en especial els dels cen-tres infantils Tittmyran i Björntomten deGälve. A través de les filmacions de lesseves interaccions amb els infants, elpersonal va adonar-se que tractava dife-rent els nens de les nenes. Aleshoresvan utilitzar «pedagogia compensatòria»,dividint els infants en grups d’un mateixsexe, que els permetia ajudar els infantsde maneres diferents. Aquests projectesinnovadors n’han inspirat molts d’altres,

i el 2003 el govern va nomenar un comi-tè per promoure la igualtat als centresinfantils. Durant tres anys, els seusmembres van recollir informació sobreles diferents maneres com els centrestreballen i fomenten la igualtat, van exa-minar com s’aplica i s’ensenya la teoriade gènere en l’educació dels mestres, ivan finançar projectes en l’àmbit infantil.També van examinar per què hi ha tanpocs homes que treballen en l’educacióinfantil (només 2-3% a Suècia) i comse’n podrien contractar més. Peròsobretot, el comitè va voler posar l’èm-fasi en el treball amb els infants mésque en la contractació de més homes.

Nenes boniques, nens forts. Com elsinfants desenvolupen els valors

Un dels projectes finançats pel comitè vafer-se a I’or, un centre infantil d’Estocolmamb només 15 infants, on treballen laCarina Carlén i les seves dues col·legues.Van iniciar un projecte de gènere/demo-cràcia en col·laboració amb dos «peda-

Emilie Stendahl

El personal dels serveis infantils sovint estableixdiferències entre els nens i les nenes d’una mane-ra que reforça els estereotips de gènere; EmilieStendhal explica que a Suècia cada vegada hi hamés consciència sobre aquest fet.

«Si arriba un nen amb una cotxet de bebè, els adults devegades diuen coses com: «Brruuum! És el teu cotxenou?». Però si arriba una nena amb el mateix cotxet, l’a-dult abaixarà la veu i xiuxiuejarà: «Oh, és la teva ami-gueta? Que dorm? Hem de parlar fluixet». «Animem lesnenes a l’empatia i al joc de rol. Per què no hauríem defer el mateix en el cas dels nens?», pregunta la mestrad’infantil Carina Carlén.En moltes escoles infantils de Suècia hi ha cada vega-da més consciència del paper essencial que juguen elsadults a l’hora de reforçar, o fins i tot crear, estereotipsde gènere. Des de principi de la dècada de 1990, s’hancreat alguns projectes perquè el personal d’infantil lle-geixi i discuteixi la teoria sobre el gènere, i observin laseva pròpia feina i l’entorn. S’analitzen els resultats i devegades es realitzen canvis: es canvien joguines, s’alte-ren lleugerament les rutines, els infants es divideixen engrups més reduïts. Però sobretot és una qüestió de

Els mestres haurien de lluitar contra els estereotips de gènere

EMILE10.qxd 20/12/2007 21:18 PÆgina 24

gogs de gènere». Igual que en moltsaltres centres infantils, la Carina i el seuequip van començar el debat plantejant-se preguntes com: «Què és la igualtat?» i«Què és el gènere?», i en un parell d’oca-sions van convidar els pares i les mares aparticipar-hi. Van visitar altres centres queja treballaven la igualtat abans de conti-nuar observant les seves pròpies interac-cions amb els infants. Aviat van descobrirque tenien molta feina a fer si volien pro-moure la igualtat. «Ens adonem, perexemple, que deixem que les nenessiguin les nostres ajudantes, i que sovintles animem dient-lo que han estat moltbones i boniques.»Però, què comuniquem a la llarga ambaquests comentaris repetits del tipus«que bonica que estàs amb aquest ves-tit» o «amb aquesta samarreta se’t veumolt fort»?, es pregunta la Carina. «Ésclar que podem dir als infants que estanguapos, però el que realment els volemtransmetre és que són bonics tal comsón. Volem ajudar-los a desenvolupar unsentiment d’autoestima que no depen-gui dels seus atributs externs.» Els mes-tres transmeten, tant si ho volen com sino, valors, actituds i idees als infants.«Per això van ser tan importants les pri-meres discussions que vam tenir! Vampoder adonar-nos del que fem i com hofem. Tot es redueix a coses que sónforça senzilles de canviar.»

Els mestres creatius són capaçosd’utilitzar qualsevol material

L’objectiu de I’or no ha estat mai feriguals tots els infants, sinó que l’im-

OCT

UB

RE20

07

25

portant és l’individu. Es tracta d’oferir als infants unventall més ampli d’opcions, i en conseqüència nohan substituït cap joguina ni cap llibre; només n’hanafegit alguns. La Carina agafa una pila de llibres nousd’un prestatge. Són llibres amb personatges femeninsactius, cosa que es van adonar que els mancava quanvan fer un inventari de la bibliografia. El mateix pas-sava amb moltes cançons, poemes i contes: la majo-ria parlen de personatges masculins. De vegades, elsmestres poden canviar el personatge masculí i expli-car-lo en femení, o al revés, com quan representen lahistòria d’un príncep que li costa dormir perquè li hanamagat un pèsol sota el matalàs.

Fomentar la igualtat és fomentar la democràcia

La Carina pensa que el projecte sobre el gènere hadonat resultats positius, la qual cosa noten tant lesmestres com els infants. A més, ara els infants tenenmés veu en això. Els mestres, per exemple, han intro-duït un gest per indicar a un infant que demana atencióque ja l’han vist i que després li tocarà el torn. «És unpetit gest per fer-los saber que els hem vist, perquè dei-xin acabar de parlar els altres. L’objectiu és que cadainfant se senti prou còmode i segur per aixecar-se iprendre el seu lloc, i en aquest sentit, fomentar la igual-tat és fomentar la democràcia.Ara, els diners destinats al projecte inicial s’han aca-bat, però I-or ha format una xarxa per la igualtat ambdeu centres més per mantenir viu el debat. Els mem-bres de la xarxa es troben diverses vegades l’any perdebatre, intercanviar idees i invitar ponents que elsplantegin nous estímuls. Cada centre ha de trobar laseva manera de treballar, i és important que s’adoninque els caldrà temps, pensa la Carina. «Sovint ensadonem que acabem de dir o fer alguna cosa que noestà en absolut en consonància amb la manera quevolem treballar, la qual cosa mostra que no es fa dela nit al dia, sinó que es tracta d’un compromís lent icontinuat».

Molt per fer

És difícil valorar quants centres infantils treballen elgènere i la igualtat. El comitè va rebre unes 300 sol·lici-tuds per al projecte, i en va finançar 34 que implicaven110 centres repartits per tot Suècia. Això indica que hiha un interès extens, però no és gaire si tenim en comp-te que hi ha 9.000 centres infantils.Queda molta feina per fer, va concloure el comitè en eldarrer informe. Subratllava que promoure la igualtat noés opcional, sinó una obligació que es desprèn de lesconvencions internacionals (incloent la Convenció sobreels Drets de l’Infant de Nacions Unides) i del currículumd’educació infantil de Suècia. El currículum descriuaquesta prioritat: «La manera com els adults responenals infants, així com les demandes i els requeriments queels imposen contribueixen a la seva apreciació de lesdiferències de gènere. L’educació infantil ha de treballarper contrarestar els models i els rols de gènere tradicio-nals. Les nenes i els nens haurien de tenir les mateixesoportunitats de desenvolupar i explorar les seves capaci-tats i els seus interessos sense les limitacions que impo-sen els rols dels estereotips de gènere.»

Pedagogs de gènere

Actualment, a Suècia hi ha uns 300 pedagogs de gène-re; mestres especialitzats que treballen específicament enla lluita contra els estereotips de gènere. El govern,davant la necessitat d’una major consciència en les esco-les, va prendre la iniciativa de formar aquests treballadorsi es va convidar a mestres per a totes les edats a partici-par en un curs universitari de 10 setmanes amb el títol«Valors fonamentals, igualtat i gènere». L’objectiu inicialque el 2004 hi ha hagués almenys un pedagog de gène-re a cada municipi no s’ha aconseguit; només 138 dels290 municipis suecs en tenen un.

Emilie Stendhal es periodista freelance.emilie.stendhal@gmail.com

EMILE10.qxd 20/12/2007 21:18 PÆgina 25

OCT

UB

RE20

07

26

als tres anys d’edat, els infants protestantsi catòlics mostres preferència pels esdeve-niments culturals i les tradicions de la sevapròpia comunitat. Als sis anys, es calculaque una tercera part dels infants d’Irlandadel Nord són conscients de les divisions dela comunitat i que un 15% expressen jaobertament prejudicis sectaris.

Iniciatives dels mitjans de comunica-ció per als infants–Irlanda del Nord

En aquest context, l’Institut per aIniciatives de Pau), amb base als EUA il’Organització per als primers anys-NIPPA han desenvolupat un programaeducatiu innovador i desafiant en elsdarrers anys. La Iniciativa dels Mitjansde Comunicació per als Infants -Irlandadel Nord (MIFC-NI) vol promoure el res-pecte per les diferències entre elsinfants mitjançant l’ús d’històries breusde dibuixos animats emeses per televi-sió, acompanyades de recursos per uti-litzar a les escoles (per a més informa-ció, vegeu www.mifc-pii.org).

Paul Connolly

Paul Connolly parla d’una iniciativa a Irlanda delNord que demostra el paper clau que pot jugar l’educació infantil en la promoció de la cohesiósocial en una societat profundament dividida.

Després de vint-i-cinc anys de conflicte armat a Irlandadel Nord, amb més de 3.500 morts i més de 40.000ferits greus, existeix ara un sentiment creixent d’opti-misme. Les principals organitzacions paramilitars os’han desarmat o si més no s’han compromès a un futurde pau. Hi ha hagut més de deu anys de pau relativa, iel juny de 2007, els principals partits polítics, abans for-tament enfrontats, han passat a governar junts.Hi ha molts motius per a l’esperança, però queden moltescicatrius. Les dues comunitats principals, la catòlica i laprotestant, continuen profundament dividides. Tres quar-tes parts de la població viu en zones segregades i més del95% dels infants segueixen assistint a escoles catòliqueso protestants. Segueix havent-hi una presència significati-va de prejudicis sectaris, amb episodis esporàdics de vio-lència i amb tensions contínues entre les comunitats pro-testant i catòlica en les zones de proximitat.Aquestes divisions tenen un impacte directe en les videsdels infants. Les investigacions han demostrat que fins i tot

L'ús dels mitjans de comunicació per promoureel respecte per les diferències

PAUL11.qxd 20/12/2007 19:01 PÆgina 26

OCT

UB

RE20

07

27

El desenvolupament del MIFC-NI va haver de superarmolts obstacles: dificultats inicials per convèncer elspolítics i els professionals que els infants són cons-cients de les divisions en la comunitat i que aquestesels afecten; la lluita per desenvolupar una visió i unprograma comuns entre un gran ventall de grups iorganitzacions interessades; i les pors i ansietats moltreals que segueixen existint tant entre els professio-nals de la primera infància com entre les famílies.Amb tot, si bé ha estat un procés llarg i de vegades difícil, elMIFC-NI ha aconseguit un èxit considerable. Més de 440escoles han rebut formació i uns 10.000 infants han expe-rimentat directament el programa. A més, els estudis sug-gereixen que aproximadament un 70% del infants i les famí-lies d’Irlanda del Nord han vist els dibuixos animats per tele-visió. Més recentment, el govern ha acordat experimentarl’extensió del MIFC-NI en el primer any de l’escola primària.

Les principals lliçons apreses

Durant aquest període s’han après moltes lliçons.Però potser les més importants són:

1) la necessitat d’una formació de qualitat i d’unsuport continuat per als treballadors de la primerainfància;2) dins d’això, la importància d’animar aquests treba-lladors perquè reflexionin i treballin sobre les sevespròpies actituds i experiències;3) la necessitat d’implicar les famílies des del principi idonar a la presentació del currículum una perspectivade desenvolupament de la comunitat; 4) la importància de la recerca i l’avaluació.

Les evidències de la investigació sobre els efectes de ladivisió de la comunitat en les actituds i la consciènciadels infants van jugar un paper clau per impulsar elsuport inicial a la iniciativa. A més, una avaluació rigo-rosa de l’impacte del MIFC-NI en les actituds i la cons-ciència dels infants no només ha demostrat que la ini-ciativa ha estat efectiva sinó que també ha donat mésevidències per animar les organitzacions claus i elgovern a donar suport per continuar desenvolupant elMIFC-NI.

Paul Connolly és catedràtic d’Educació a la Queen’sUniversity de Belfastpaul.connolly@qub.ac.uk

PAUL11.qxd 20/12/2007 19:01 PÆgina 27

OCT

UB

RE20

07

28

poden implicar-se els formadors i els professionals ambconfiança i sensibilitat en aquestes qüestions?Davant d’aquesta situació, el projecte «Éist» ha pres lacapdavantera en el foment de la consciència i la forma-ció sobre la diversitat i la igualtat en el sector de l’aten-ció i l’educació de la primera infància a Irlanda. «Éist-Escoltar» té la seva base en el Centre Traveller PaveePoint de Dublín, una organització voluntària no governa-mental compromesa amb els drets humans delsTravellers (www.paveepoint.ie).Basat en l’experiència de l’exclusió social dels Travellersi la necessitat d’un enfocament de justícia social en l’a-tenció i l’educació de la primera infància, el projecte«Éist» va desenvolupar, seguir i avaluar un programa deformació centrat en les necessitats i els drets delsinfants de grups minoritaris i majoritaris. L’objectiu ésque els professionals puguin adquirir les habilitats perposar en pràctica el respecte per la diversitat, tenint encompte la investigació actual, la legislació i les conven-cions de les Nacions Unides. El programa presentaalguns enfocaments claus sobre la diversitat i la igualtaten els serveis d’educació infantil. Dóna suport a l’explo-ració del significat d’aquests enfocaments en la teoria ien la pràctica. Desenvolupa la capacitat per dissenyar iavaluar de manera crítica els recursos d’aprenentatgeque promouen la igualtat en els serveis d’educacióinfantil. Introdueix el concepte de reflexió crítica com aessencial per promoure la inclusió. Vincula la legislaciói la pràctica, centrant-se en la importància d’una legis-lació de la igualtat i antidiscriminatòria.

Colette Murray

Colette Murray descriu com a Irlanda finalment s’han introduït en les políti-ques els temes de la diversitat i la igualtat.

Els Travellers irlandesos són una minoria ètnica (aproximadament 30.000) que haformat part de la societat irlandesa des de fa segles. Tenen una llarga història, unsistema de valors compartits, la seva pròpia llengua, costums i tradicions. Tenentambé moltes coses en comú amb els Travellers i els gitanos europeus, incloent unatradició nòmada, extenses famílies i la resistència a l’absorció en les poblacionssedentàries, en la lluita per conservar la seva identitat. Avui, l’experiència dels trave-llers d’Irlanda pot descriure’s com la de la marginació i l’exclusió, agreujades per unanegació generalitzada de la seva identitat cultural.La societat irlandesa ha esdevingut visiblement més heterogènia en la darrera dèca-da i els debats sobre la diversitat, la discriminació i els drets han adquirit importàn-cia. Persisteix la percepció per part dels nadius que el tema de la diversitat i la igual-tat és relativament nou a Irlanda. Però és un tema que fa temps que representa unrepte per a aquells que viuen la marginació i la discriminació per raó de gènere, dis-capacitat, d’origen ètnic (incloent els Travellers), d’orientació sexual i de classe.

El programa de formació «Éist» («escoltar» en irlandès)

Històricament, el sector irlandès de l’atenció i l’educació de la primera infància i la for-mació del seus professionals no han abordat el tema de la diversitat i l’equitat. S’ha con-siderat irrellevant, seguint la creença que als infants no els afecta la diversitat. Tant l’e-ducació infantil com les escoles han ofert als «Travellers» bé un model de segregació oun d’integració. Les conseqüències són greus: resultats desiguals dels infants Travellersi la invisibilitat de les identitats de molts infants dins les pràctiques de l’educació infan-til. Dues qüestions plantegen avui un repte al sector: Per què resulten necessàries i relle-vants la diversitat, la igualtat i la pràctica antidiscriminatòria en l’educació infantil? Com

«Éist» significa escoltar: diversitat i igualtat a Irlanda

COLETTE12.qxd 20/12/2007 18:34 PÆgina 28

Impacte polític

«Éist» pretén despertar la consciència enl’àmbit polític i ajudar a estendre unenfocament d’igualtat i diversitat en laformació i els serveis per a la primera

OCT

UB

RE20

07

29

infància. Sempre ha existit una resistència per part delgovern a abordar els problemes dels Travellers dins unmarc de la diversitat i la igualtat, malgrat el fracàs de lespolítiques de segregació i d’integració en l’educacióinfantil. Ha estat una tasca llarga i difícil convèncer elspolítics, els formadors i els professionals que tots els

infants són conscients de la diversitat i els afecta. Ambtot, la política està canviant. La diversitat i la igualtatapareixen ara als documents polítics, i es mencionen enels Plans Estratègics locals. Estan desapareixent elscentres de preescolar segregats per a Travellers i esrecomana la formació per a centres inclusius. El 2006,l’Oficina del Ministre de la Infància va publicar lesDirectrius per a Professionals sobre Diversitat i Igualtat,escrites per l’equip d’«Éist» (www.omc.gov.ie).Considerem que són importants per al futur de l’educa-ció infantil a Irlanda, però calen el suport i el compromísgovernamentals adequats.«Éist» continuarà lluitant perquè s’estengui i es doti derecursos un enfocament de la diversitat i la igualtat enl’atenció i l’educació de la primera infància. S’ha esta-blert una Xarxa Nacional per la Diversitat i la Igualtat.El proper pas és un programa de formació sobre ladiversitat i la igualtat que el 2008 s’estendrà a totIrlanda.

Colette Murray és la coordinadora del projecte de for-mació per la diversitat i la igualtat «Éist» i membre funda-dor de DECET.ecce@pavee.iol.ie

COLETTE12.qxd 20/12/2007 18:34 PÆgina 29

OCT

UB

RE20

07

30

Per tal d’evitar estereotips, és important que dispo-sem també d’informacions de les famílies. Quanparla amb els pares, l’educador hauria de tenirsempre present que la cultura de cada família ésdiferent. Una família turca no representa els cos-tums i els rituals de totes les famílies turques! Leshistòries que expliquen les nines contenen aspectesde les experiències dels infants. Això no obstant,també expliquen coses que els infants no han expe-rimentat.Així, els infants poden identificar-se amb alguns tretsde les nines. I alhora, si presenten alguns trets que nosón presents en el grup, poden transmetre als infantsl’experiència de la diversitat. Quan expliquen vivènciesen què se’ls tracta injustament o se senten refusats,obren la possibilitat que els infants parlin d’experièn-cies similars que hagin viscut. Fomenten el respecteper la diversitat i presenten experiències tristes o difí-cils per tal que els infants no hagin de seguir enfron-tant-s’hi sols.

Què poden fer les nines?

Poden contribuir a diversos objectius importants:

• Enfortir la pròpia identitat i la identitat dels grups dereferència: en els intercanvis amb les nines i entre ells,els infants experimenten un reconeixement i una valora-ció d’ells mateixos i del seu grup de referència principal,la família.

Anke Krause

Anke Krause presenta una manera d’abordar la desigualtat i l’exclusió quepoden produir-se en els centres infantils.

Tots els infants tenen dret a ser protegits contra l’exclusió i la discriminació. Peròen un estudi d’àmbit internacional sobre la tasca a favor del foment del respectei la diversitat, Glenda MacNaughton va adonar-se de la poca informació de quèes disposa perquè els professionals i els infants trobin maneres d’adreçar aques-tes qüestions. Alguns descobriments, però, assenyalen que hi ha intervencionsque poden canviar les actituds dels infants. El treball amb les nines pot compliraquestes condicions.Aquest mètode de treball es va iniciar als Estats Units i a la dècada de 1990 es vaintroduir a Europa, on va ser desenvolupat per alguns col·legues d’Anglaterra(Babette Brown), dels Països Baixos (Anke van Keulen) i de Dinamarca (MarianneEgedahl). A Alemanya, nosaltres treballem amb nines des de l’any 2000, en el marcdel projecte KINDERWELTEN.

Què són les nines?

Les nines són unes nines especials, nines amb identitat. «Visiten» els infants dels cen-tres infantils i els expliquen qui són i quines són les seves experiències. Tenen un nom,una família, una història, tenen els seus propis gustos. Tenen una llar, parlen certes llen-gües, tenen menjars preferits i altres que no els agraden, hi ha coses que els agrada feri altres que els costen més. Tenen certes característiques i experiències que molts infantsreconeixeran. Tenen, igual que els infants del grup, alegries i penes. I aquestes són lescoses que comparteixen. Els infants simpatitzen amb ells, amb la seva alegria o la sevapena. De seguida es fan amics de les nines i esperen amb ganes les seves visites.Una nina i la seva identitat reflecteix la diversitat del grup d’infants. És impor-tant que la nina tingui una aparença que facilita la identificació dels infants.

«Nines del Món» iniciar el diàleg amb els infantssobre l’exclusió i la discriminació

ANKE13.qxd 20/12/2007 18:39 PÆgina 30

• Donar vida a la diversitat: les ninespossibiliten l’accés a les diferents cultu-res familiars.• Fomentar el pensament crític versels prejudicis i la discriminació: lesnines poden ajudar els infants a des-envolupar la seva comprensió dels cri-teris de justícia i de les conductesinjustes.• Qüestionar i lluitar contra el prejudici ila discriminació: les nines ajuden elsinfants a pensar sobre la manera dedefensar-se ells mateixos i els altrescontra les conductes injustes i a desen-volupar competències per resoldre pro-blemes.

OCT

UB

RE20

07

31

Què en treuen els infants?

Les experiències agradables en relacióamb la diversitat permeten que elsinfants se sentin còmodes amb les dife-rències i que s’hi relacionin d’una mane-ra competent. Aprenen a fer front a lesconductes injustes i se senten capaçosde canviar coses i actuar junts contra lainjustícia. La base fonamental per a aixòés el desenvolupament del diàleg i lescompetències de negociació que acom-panyen una cultura de l’intercanvi, mar-cada pel respecte mutu.

Anke Krause és coordinadora del pro-jecte KINDERWELTEN, de difusió nacio-nal a Alemanya, i membre actiu de laxarxa DECET.anke.krause@kinderwelten.net

Les Nines del Món a Europa

Dinamarca: marianne.egedal@webspe-ed.dkAlemanya: www.kinderwelten.netAnglaterra: www.personadolltraining.ukPaïsos Baixos: www.mutant.nlIrlanda del Nord: www.nippa.org

ANKE13.qxd 20/12/2007 18:39 PÆgina 31

OCT

UB

RE20

07

32

Aquesta reforma posava l’accent en el treball en col·labo-ració amb altres professionals, col·laboradors i famílies. El1999 es va reconèixer el treball amb les famílies com apart essencial, i una llei de 2002 va col·locar els infants iles famílies al cor dels serveis socials. Ara les professionsrelacionades amb l’educació i els serveis socials tenien lacapacitat de donar suport a les famílies i el treball amb elsinfants implicava considerar-les, fossin presents o absents:

Un decret de l’agost de 2000 col·locava els educa-dors de la primera infància al centre dels serveissocials per als infants i les famílies. Més recentment,el 2005, hi ha hagut noves reformes en la formaciód’aquesta professió clau. Avui comporta una formacióde tres anys per obtenir un diploma estatal, divididaen quatre àrees de competències bàsiques.

• Acollida i acompanyament de l’infant i la família:400 hores• Activitats pedagògiques per a l’infant: 600 hores• Comunicació professional: 250 hores• Dinàmiques institutcionals, interinstitucionals i decol·laboració: 250 hores.La formació teòrica es combina amb 60 setmanes depràctiques, que es realitzen en cinc llocs diferents.

Aquesta nova formació ha millorat la posició de l’educador,que ha passat d’estar qualificat només per treballar en ser-veis infantils a ser capaç de treballar d’una manera holís-tica amb infants en moltes situacions diferents. L’educador

Myriam Mony

Myriam Mony ens presenta una professió important a França i ens explica uncurs de formació d’educadors de la primera infància que posa molt d’èmfasien el reconeixement de la diversitat

L’atenció i l’educació de la primera infància a França

L’atenció i l’educació de la primera infància a França, i les professions que hi treballen,han sofert diversos canvis al llarg del temps, que responien a moments històrics con-crets. En aquest article volem parlar del moment actual, del paper d’aquests serveis i elsseus professionals.

Educadors

Els educadors són un grup professional recent. Té les arrels en el sector de l’atenció a lainfància, però va néixer d’un moviment de pedagogia activa. Els educadors estan especia-litzats en acompanyar l’educació i l’atenció dels infants dels 0 als 6 anys i en el treball ambles famílies. Aquesta professió es va establir per primera vegada el 1973, i inicialment tre-ballaven en tots els serveis de la primera infància, però en la dècada de 1980 van haverd’abandonar les écoles matérnelles quan el Ministeri d’Educació va reestructurar aquestsserveis. Però una mica abans, cap a mitjan anys 1970, els serveis per a la primera infàn-cia van ser repensats com a centres d’aprenentatge primerenc, la qual cosa implicava unsobjectius educatius i socials. Aquesta evolució va marcar una transició fonamental: el pasd’uns serveis infantils considerats de manera aïllada, a uns serveis considerats en estretarelació amb les famílies dels infants i els seus contextos socials i culturals.El 1993 es va produir una reforma de la qualificació dels educadors de la primera infàn-cia, i la professió va passar a formar part de l’àmbit del treball social. La formació pro-fessional va passar a contemplar el treball amb infants fins a 7 anys en un gran ventallde serveis no escolars (p. ex., crèches, ludoteques, cases residencials, hospitals).

Una formació per a treballadors de la primerainfància centrada en el respecte per la diversitat

MYRIAM14.qxd 20/12/2007 21:17 PÆgina 32

infantil determina quines són les condi-cions necessàries per a l’acollida i l’acom-panyament de l’infant, que aplica unequip que treballa estretament amb lesfamílies. L’educador infantil és també untreballador social a la frontera entre laintervenció social i la prevenció. La pre-venció s’hauria d’entendre com el fet degarantir el benestar i el desenvolupamentfísic, psicològic i social de l’infant, teninten compte les seves circumstàncies i elsseus antecedents. No es tracta d’estig-matitzar o de negar les diferències, sinóde reconèixer i donar suport a les diferèn-cies i animar tothom a trobar el seu lloc,al costat dels altres, dins la comunitat. Pera això cal que els educadors siguin capa-ços de respectar la diversitat.

Formar en el respecte per la diversitat

L’École de Service Social du Sud Est(ESSSE) de Lió és un centre de formaciód’educadors infantils. Si bé el programade formació per als educadors infantilsés bàsicament el mateix a tot arreu,cada centre de formació té els seus pro-jectes específics. L’ESSSE dóna moltaimportància al reconeixement i al res-pecte a la diversitat; reconèixer la diver-sitat significa considerar la diferènciacom un recurs que pot desenvolupar-se,en lloc de com un defecte que cal corre-gir. Això ens du a posar molta atenció enels punts següents :

•Reconèixer els lligams i per tant la cultu-ra de cada infant i en particular la sevamanera d’expressar-se.•Crear unes condicions per donar suport

OCT

UB

RE20

07

33

als infants i a les famílies que són diferents en cada cas,però dins d’un enfocament inclusiu.•Tenir en compte les situacions familiars i el gènere(home, dona).•Treballar conjuntament amb els pares.•Acceptar la singularitat de cada infant tal com es mani-festa i ajudar aquest infant a viure dins la comunitat.•Donar suport a una socialització més basada en reconèi-xer la diversitat que en assegurar la conformitat.•Treballar com a part d’un equip i dur a terme projecteseducatius i socials adequats a les comunitats locals(districte, poble, etc.).•Crear les condicions que assegurin l’accessibilitat atots els serveis per a tots, generant així inclusió social.•Saber com vincular l’educació i l’assistència social.

Durant el període de formació, s’utilitzen diferents cursos iexperiències pràctiques per abordar el tema del respecte ala diversitat. L’enfocament es basa en aprendre a treballaramb les famílies, i consisteix a desenvolupar habilitats pro-fessionals a través d’un procés d’integració de les teories ila pràctica. S’utilitzen diversos mètodes pedagògics:

•Elements teòrics que incorporen enfocaments antro-pològics i sistèmics. Això dóna als estudiants unes refe-rències teòriques que els aporten una bona comprensiódels processos funcionals i evolutius que funcionen enuna determinada cultura, i les interaccions entre els sis-temes familiars i institucionals. Aquests elements teò-rics es presenten en tallers temàtics o conferències queserveixen per abordar qüestions com «la doble pertinen-ça», com l’infant pertany i forma part tant de la sevafamília com del servei al qual assisteix.• Participació en una activitat de foto-llenguatge sobre lesfamílies, on es presenten un ampli ventall de situacionsfamiliars (p. ex., un pare o una mare sols, famílies adopti-ves). Els estudiants han d’identificar i valorar les seves prò-pies reaccions i sentiments en referència a aquestes situa-cions i les seves diferències, i reflexionar sobre la seva res-posta quan s’enfronten a situacions reals.

• Formació en marcs professionals. Les pràctiques donenexperiència en un entorn professional. S’ofereixen opcionsdins i fora d’Europa. Els tutors del curs treballen per impli-car estretament en la formació els professionals del llocd’acollida.• Treball de recerca basat en un enfocament inclusiu enels centres infantils. Els temes que els estudiants trienmés sovint són: les festes, les activitats quotidianes (elson, l’acollida, el menjar), l’ús de joieria simbòlica, lallengua materna, i temes vinculats amb les opcions ide-ològiques (p. ex., la dieta vegetariana o les creences reli-gioses), amb les dietes per raons de salut i amb situa-cions d’infàncies particulars.• Desenvolupament de coneixement a través de larecerca a la biblioteca i el contacte amb altres centresde recursos i xarxes implicades en la promoció de ladiversitat (p. ex., DECET, Infància a Europa, Le Furet).• Un mòdul d’arts visuals, per complementar aquestsenfocaments.

Finalment, és molt important per a l’ESSSE el fet detreballar en col·laboració amb la xarxa DECET en un pro-jecte finançat per la Fundació Bernard van Leer.

Myriam Mony és la cap del departament de formaciód’educadors de la primera infància a l’ESSSEmony.myriam@wanadoo.fr

MYRIAM14.qxd 20/12/2007 21:17 PÆgina 33

OCT

UB

RE20

07

34

col·laboració de la comunitat i la universi-tat és un component essencial per donarsuport a l’equitat, la justícia social i la inno-vació en l’educació infantil; la investigacióés un component central per millorar lesexperiències dels infants en l’educacióinfantil; i un enfocament interdisciplinaribasat en xarxes d’interès en torn de la jus-tícia social i de qüestions claus de l’equitatés un component important per produirconeixement sobre l’equitat, els drets delsinfants i l’educació infantil.

I quines són les principals àrees de tre-ball actualment? Ens en podria donaralguns exemples?Tenim tres programes de recerca en fun-cionament ara mateix: «Ciutadania, infàn-cia i educació», «Identitats, equitat i edu-cació» i «Pedagogies per al canvi social».En cada un d’aquests programes hi hadiversos projectes específics. Alguns delsprojectes actuals dins del programa«Ciutadania, infància i educació» impli-quen treballar amb l’Ajuntament perincrementar el rol dels infants en la polí-tica i la presa de decisions. Alguns pro-jectes claus del programa «Identitats,equitat i educació» se centren en les rela-cions entre els mestres i les famílies encontextos culturals diversos i en la mane-ra com els infants construeixen identitatspel que fa a l’ètnia.

Sota el seu punt de vista, quins són elsproblemes principals a què s’enfrontenels infants i les famílies a Austràlia enl’actualitat?Diferents infants i diferents famíliestenen problemes diferents. Amb tot,

està clar que hi ha grups significatiusd’infants que es troben amb desavantat-ges i discriminació en l’Austràlia con-temporània. Penso que és urgent trobarla manera d’encarar i canviar això. Enconcret, molts infants indígenes i lesseves famílies tenen moltes dificultatsperquè s’escoltin i es respectin les sevesnecessitats i els seus desigs.

Quines són les seves prioritats pel que faa l’educació i l’atenció de la primerainfància?La democratització de tots els aspectesdel currículum, de les relacions i de lapolítica de la primera infància, de mane-ra que tots els infants puguin trobarmaneres de desenvolupar les seves pos-sibilitats com a ciutadans socialment jus-tos i respectuosos en l’ara i l’aquí, nonomés com a futurs treballadors i apre-nents permanents. Per a mi, l’educació ila recerca dels mestres d’infantil ésessencial en això. Crec que és importantinvertir per potenciar les possibilitats per-què els mestres tinguin una formació pro-funda i una reflexió crítica sobre la sevafeina, perquè puguin actuar com el queGramsci anomenava «intel·lectuals orgà-nics»: agents del canvi per la democràciadins dels seus contextos locals.

Qui i què han estat les principalsinfluències en la seva feina, com ainvestigadora i com a mestra?És una pregunta encara més difícil derespondre que les anteriors. Les influèn-cies han estat increïblement variades icanviants, però Paulo Freire ha estatparticularment important al llarg del

Anke van Keulen i Peter Moss

Anke van Keulen i Peter Moss entrevisten la directora del Centre per l’Equitati la Innovació en la Primera Infància (CEIEC) de la Universitat de Melbourne,capdavantera en la defensa de la igualtat d’oportunitats per a tots els infants.

Ens podria explicar quins són els seus orígens i com va començar a interessar-se pelstemes de la diversitat i l’equitat?Em vaig formar com a mestre d’infantil a Austràlia a finals de la dècada de 1960.Era l’època de les protestes contra la guerra de Vietnam, d’un gran moviment con-tra la proliferació nuclear, i de la lluita pel dret dels indígenes a la terra i l’alliberacióde la dona. Enmig de tot plegat, em vaig fer feminista, activista contra la guerra imestra d’infantil. Els motius de tot això són complexos i difícils de resseguir però elque sí que sé és que vaig emprendre un viatge on els temes de l’equitat i la diversi-tat van adquirir cada vegada més importància per a mi.

Vostè és la directora del CEIEC. Quan i per què es va establir aquest centre?El CEIEC es va establir com a centre de recerca de la Universitat de Melbourneal novembre de 2001, dins d’una prioritat de la Facultat d’Educació de creargrups d’investigadors en les seves àrees més fortes. Quan es va desenvolupar laidea del centre, jo treballava amb un grup cada vegada més nombrós d’estu-diants de doctorat sobre la primera infància, que investigaven sobre temes d’e-quitat i tenia un grup reduït però apassionat de col·legues que compartien l’in-terès pels drets dels infants i la justícia social. Jo pensava que podíem i havíemde dedicar els nostres esforços a crear un espai estable i potent on poguéssimdesenvolupar la nostra tasca i crear enfocaments basats en la recerca, per pro-duir un canvi socialment progressista i políticament compromès dins l’educacióinfantil.La tasca del Centre es basa en quatre idees centrals: tots els infants tenen dret a parti-cipar com a ciutadans iguals i actius en l’educació infantil, segurs dels seus drets i lliuresde qualsevol forma de discriminació, incloent el racisme, el sexisme i el classisme; la

Focus en…Glenda MacNaughton

ANKE KEULEN15.qxd 20/12/2007 18:43 PÆgina 34

temps, recordant-me sempre l’esperan-ça de canvi que pot comportar l’educa-ció. Políticament, m’han inspirat les his-tòries, els somnis i les accions de mol-tes feministes del passat i del present,els activistes dels drets civils de moltspaïsos i els qui treballen contra la discri-minació en els pròpies vides en cir-

cumstàncies molt difícils. En l’àmbit dela primera infància, també m’han inspi-rat grans activistes com Louise Derman-Sparks, Babette Brown, Elisabeth Dau imolts dels meus col·legues de la xarxaDECET. Amb tot, una influència constanten la meva feina com a investigadora imestra han estat els estudiants (de dife-

OCT

UB

RE20

07

35

rents edats) amb els que he treballat i segueixo treba-llant el que aporten, el que pregunten, el que qüestio-nen i el que inspiren és una influència sempre presenten el que em pregunto sobre mi mateixa, sobre la mevarecerca i la meva manera d’ensenyar.

Un dels seus darrers llibres és Doing Foucault in EarlyChildhood Studies (2005). Per què considera Foucault

tan important?Vaig «descobrir» Foucault a travésdels escrits feministes de ValerieWalkerdine i Bronwyn Davies. Emvan atraure la seva exploració de lapolítica de la veritat i la seva mane-ra d’entendre les relacions entrecom pensem i com actuen en elmón. Ofereix formes d’entendre elsvincles entre el llenguatge, el conei-xement i el poder que em semblencurioses, desafiants i útils per inten-tar pensar amb més profunditat iactuar d’una manera més eficaç perla justícia social i els drets delsinfants. Les seves idees s’utilitzencada vegada més per generar refle-xió sobre la política del coneixementen els estudis de la primera infànciai les variacions en la manera comafavoreix alguns grups i en perjudicad’altres. A través d’aquesta reflexiócrítica, estan sorgint noves pràcti-ques per l’equitat i noves possibili-

tats de construir relacions democràtiques i plenes designificat amb els infants.

El títol de la seva intervenció a la conferència deDECET a l’octubre és «Estratègies per promoure laigualtat d’oportunitats per als infants en els centresinfantils». Podria resumir-nos quines són aquestesestratègies?

Les estratègies poden considerar-se com a simples pas-ses per aconseguir els resultats desitjats en qualsevolsituació concreta en què s’apliquen. Però jo no m’hi refe-reixo en aquest sentit. A mi m’interessa com ens fem mésconscients, o el que jo anomeno estratègics, en la mane-ra com pensem i plantegem les nostres relacions amb elsinfants. L’»estratègia» clau que crec que fa possible aixòés viure com a creadors de significat crític en les nostresvides amb els altres i amb els infants. Què significa aixòen la pràctica és el que exploraré a l’octubre.

En els seus articles i presentacions vostè promou unenfocament de formació transformadora i unes comuni-tats de coneixement crític? Què significa això en el casdels centres infantils?L’èmfasi en un enfocament de formació transformadora iunes comunitats de coneixement crític recau en desenvolu-par les habilitats dels participants com a creadors de signifi-cat crític i com a agents del canvi social per tal que puguinencapçalar canvis socialment progressistes en els seus con-textos locals. Els mestres es consideren agents del canvi iconstructors de coneixement i no consumidors sense sentitcrític del coneixement d’altres persones.

En el nostre treball «Respecte per la diversitat. Una visióinternacional», publicat per la Fundació Bernard van Leer(2006) vostè parla de diferents escoles de pensamentsobre diversitat. Quina és l’escola que prefereix i per què?Em sento apassionadament compromesa amb un enfo-cament de la diversitat anti-discriminatori, perquè repo-sa en la creença que és possible fer que el món siguimés respectuós i segur per a tots si reconeixem i abor-dem les relacions de poder opressives i injustes entregrups diferents. Com que crec que aquestes relacionsdisminueixen les nostres possibilitats humanes, troboesperança en un enfocament del respecte de la diversi-tat centrat en qüestions de poder i en la política de lesnostres relacions alhora.

Anke van Keulen i Peter Moss

ANKE KEULEN15.qxd 20/12/2007 18:43 PÆgina 35

És una publicació conjunta d’una xarxa de revistes deset països europeus que se centra en els serveis i el tre-ball amb els infants d’entre 0 i 10 anys i les seves famí-lies. Tot i que la majoria d’articles provindran dels païsosparticipants, Infància a Eu-ro-pa és oberta a qualsevolaportació d’arreu d’Europa.

Els objectius d’Infància a Eu-ro-pa són:

• Proporcionar un fòrum per a l’intercanvi d’idees, pràcti-ques i informació.• Explorar la relació entre teoria i pràctica.• Contribuir al desenvolupament de polítiques i pràctiques en l’àmbit europeu, nacional, regional i local.• Celebrar la diversitat i la complexitat.• Reconèixer la contribució del passat en el present.• Aprofundir el coneixement de la infància a Europa,passada, present i futura.

infànciaaeu-ro-pa Bambini in Europa, en italiano:

Bambini - bambini@edizionijunior.it

Viale dell'Industria

24052 Azzano San Paolo, Bergamo, Italia

Tel.: +39 035 534 123

Fax: +39 035 534 143

Barn i Europa, en sueco:

Tidningen Förskolan - forskolan@lararforbundet.se

Lärarföfbundet, Box 12239, 102 26 Stockholm

Tel.: +46 (0)8 7376568

Fax: +46 (0)8 7376500

Børn i Europa, en danés:

Born & Unge - boernieuropa@bupl.dk

BUPL, Blegdamsvej 124

2100 Copenhagen, Dinamarca

Tel.: +45 354 65000

Fax: +45 354 65039

Children in Europe, en inglés:

Children in Scotland - info@childreninscotland.org.uk

Princes House

5 Shandwick Place

Edinburgh, EH 2 4RG Escocia

Tel.: +44 131 228 8484

Fax: +44 131 228 8585

Dzieci w Europie, en polaco:

Fundacja Rozwoju Dzieci, im. Jana Amosa Komenskiego

frd@frd.org.pl

Flory 1/8, 00-586 Warsazwa, Polonia

Tel.: +48 22 881 1580

Fax: +48 22 849 3041

Enfants d'Europe, en francés:

En Bélgica:

Observatoire de l'Enfant - observatoire@grandirabruxelles.be

Rue des Palais, 42

1030 Bruxelles

Tel.: +32 028 008 358

Fax: +32 028 000 001

En Francia:

Les Amis du Furet - lefuret@noos.fr

6, quai de Paris . 67000 Strasbourg,

Tel.: +33 038 821 9662

Fax: +33 038 822 6837

Infància a Europa, en catalán:

Infància, educar de 0 a 6 anys

redaccio@revistainfancia.org

Infancia en Europa, en castellano:

Infancia, educar de 0 a 6 años

redaccion@revistainfancia.org

Asociación de Maestros Rosa Sensat

Av. Drassanes, 3

08001 Barcelona, España

Tel.: +34 934 817 373

Fax: +34 933 017 550

Infância na Europa, en portugués:

APEI - apei@mail.telepac.pt

Bairro da Liberdade, Lote 9, Loja 14, Piso 0

1070-023 Lisboa, Portugal

Tel.: +351 213 827 619

Fax: +351 213 827 621

Kinder in Europa, en alemán:

Betrifft Kinder - evagrueber@verlagdasnetz.de

Wilhelm-Kuhr-Str. 64

13187 Berlín, Alemania

Tel.: +49 30 48 09 65 36

Fax: +49 30 481 56 86

Distribución en Austria: www.unserekinder.at

Kinderen in Europa, en holandés:

SWP - swp@swpbook.com

Postbus 257

1000 Amsterdam, Holanda

En los Países Bajos:

Tel.: +31 203 307 200

Fax: +31 0203 308 040

En Bélgica:

VBJK - info@vbjk.be

Raas Van Gaverestraat 67 a

B-9000 Gent, Bélgica

Tel.: +32 923 247 35

Fax: +32 923 247 50

contracoberta12.qxd 20/12/2007 21:12 PÆgina 24